De Vallvidrera a Penitents, per Sant Medir i Coll de l’Erola

Baixador de Vallvidrera-Vil·la Joana-Coll del Gravat-El Rabassalet-Casino de l’Arrabassada (ruïnes)-Fonts de l’entorn-Viaducte de Can Ribes-Sant Medir-Coll de l’Erola (Vista Rica)-Can Borni-Turó de Collserola-Penitents

DADES TÈCNIQUES

  • Caminada núm. 55
  • Data: dissabte 24 d’octubre de 2020
  • Inici: estació Baixador de Vallvidrera (FGC)
  • Final: metro Penitents (L3)
  • Sector: vessants Barcelona i Vallès (Sant Cugat)
  • Distància: 13,7 kms
  • Temps: 3 h 20 min
  • Desnivell: + 435 m / – 533 m
  • Dificultat: moderada
  • Tipologia: travessa lineal

ITINERARI

Baixador de Vallvidrera (estació FGC)-Vil·la Joana-Coll del Gravat-El Rabassalet-Casino de l’Arrabassada (ruïnes)-corriol-Font de l’Arrabassada-Font d’en Ribes-Viaducte de Can Ribes-Sant Medir-Coll de l’Erola (Vista Rica)-camí de Can Borni-Font de Can Borni-camí a Penitents-corriol-Turó de Collserola-Pg.Aigües-Trullols-escales Gutenberg-Anna Piferrer-Penitents (metro).

MAPA DE LA RUTA

RUTA A WIKILOC

COMENTARI

Travessa entre els vessants de Barcelona i del Vallès de la serra de Collserola, entre Santa Maria de Vallvidrera (estació del Baixador de Vallvidrera) i Penitents (metro Av. Vallcarca). L’objectiu de la caminada és anar fins a l’ermita de Sant Medir (al terme de Sant Cugat del Vallès), anant per la banda del Coll del Gravat, el Casino de l’Arrabassada i les fonts de l’entorn (de l’Arrabassada i d’en Ribes) i el Viaducte de Can Ribes, i tornant per la banda del Coll de l’Erola, Can Borni i els Penitents. El perfil altimètric de la caminada alterna trams de pujada i baixada, i poques estones amb camí planer, però és un itinerari variat, amb diversos punts d’interès. Passarem per camins, corriols, pistes forestals i curts trams de carreteres, per colls i per diverses fonts, per les ruïnes del Casino de l’Arrabassada, per l’ermita de Sant Medir, per l’indret de Vista Rica, la zona de Can Borni, amb la seva font, i finalment per la part alta dels Penitents, per la via del Turó de Collserola, l’únic turó de la caminada (i farem cim en plena baixada!). Una ruta totalment recomanable.

DESCRIPCIÓ DE LA RUTA

Tram 1
BAIXADOR DE VALLVIDRERA (236 m) –
COLL DEL GRAVAT (405 m)

Per Vil·la Joana i Camí del Salze

Sortim de l’estació del Baixador de Vallvidrera i, sense baixar per les escales, anem a l’esplanada que s’ens obre a l’esquerra (236 m). Mirant endavant veurem un camí empedrat i esglaonat, que és el que hem d’agafar per anar directes a Vil·la Joana (Museu Casa Verdaguer) (281 m, 6 min).

Vil·la Joana

Des d’aquí prenem el carrer pavimentat amunt a l’esquerra, passem pel costat del Centre d’Informació del Parc Natural de Collserola (a la dreta) i aviat serem a la zona de l’escola Els Xiprers, on hem de girar per l’esquerra, sempre amunt, i hem d’anar seguint sempre el camí principal (Camí del Salze), gairebé sempre pujant, ignorant els trencalls a banda i banda de la pista forestal (a destacar els que surten per la dreta, primer el de la Font de la Budellera i més amunt el del Coll de la Vinassa). Quan som dalt de la carena, hi ha un petit descans i de seguida la pista es torna a enfilar uns metres més per deixar-nos al Coll del Gravat, important cruïlla de camins, amb diverses vivendes a l’entorn (405 m, 35 min). Acabem la primera etapa del recorregut, sempre en pujada moderada.

Arribant al Coll del Gravat

Tram 2
COLL DEL GRAVAT (405 m) –
VIADUCTE DE CAN RIBES (400 m)

Pel Casino de l’Arrabassada i les fonts de l’entorn

Des del coll hem d’anar a buscar l’avinguda de Can Cortès. Farem una ziga-zaga, primer a l’esquera i de seguida a la dreta i en poc tros arribarem a la citada avinguda, asfaltada. Girem a la dreta i anem seguint aquesta carretera en lleugera baixada fins arribar a la zona de El Rabassalet, i ben aviat enllaçarem amb la Carretera de l’Arrabassada (la BP-1417).

La carretera del Rabassalet

En abocar-nos a la cruïlla ja veiem al nostre davant unes restes amb arcs del que va ser part de la façana de l’antic i emblemàtic per a la classe burgesa d’inicis del segle XX, Casino de l’Arrababassada. Travessem la calçada i anem cap allà i a la porta principal un cartell ens anuncia que està prohibit l’accés sense autorització.

Exterior de les ruïnes del Casino de l’Arrabassada
La porta d’entrada al recinte de l’antic Casino

Passem cap a dins i baixem per l’esquerra per un corriol en ple bosc, que en molt poca estona ens porta davant les restes més conegudes del casino, un gran portal arcat, amb un mirador a la part superior, i unes parets decorades amb les cares d’una dona i altres elements (380 m, 45 min).

Un dels miradors del que fou un gran i luxós complex d’oci de l’Arrabassada
Vista posterior del mirador

El recinte, solitari i molt envaït per la vegetació, fa respecte i una certa basarda. Pels més aventurers cal dir que per la zona hi ha diverses restes de sales, passadissos, túnels, etc. Són els escassos testimonis materials del que va ser un luxós hotel, restaurant, casino i parc d’atraccions. Si us interessa la història del Casino de l’Arrabassasa podeu veure el reportatge de Televisió Sant Cugat en aquest vídeo.

Abandonem el lloc seguint el corriol en baixada i tombem cap a la dreta, baixem per trams d’escales i continuem per una zona més aviat plana, envoltats de vegetació, fins que arribarem a la Font de l’Arrabassada (340 m, 55 min). Es tracta d’un espai prou bonic, que s’agraeix després de la inquietant visita a unes ruïnes abandonades, amb un munt de llegendes.
L’espai acull una taula amb bancada de pedra i tres fonts, en un marc artístic que recorda les muntanyes de Montserrat. Aquest era un lloc on anaven a passejar els clients de l’hotel-casino.

Racó de l’espai de la Font de l’Arrabassada
Una de les fonts
Una altra de les fonts
I encara una tercera font
Al fons, el camí a la Font d’en Ribes i a la dreta les escales cap al camí del viaducte

També ho era la propera font que anirem a visitar. Seguim de pla, passem de llarg unes escales, i continuem per un camí, que en un parell de minuts ens porta a la Font d’en Ribes, una altra font artística, decorada amb mosaics de colors (345 m).

L’espai de la Font d’en Ribes
Font d’en Ribes

Desfem el camí per tornar a l’esplanada de la Font de l’Arrabassada i ara prenem, a l’esquerra, les escales que pugen decidides fins a enllaçar amb el camí que va al Viaducte de Can Ribes. En ser al camí (en un revolt), anem a la dreta amunt i poc després arribarem a un altre camí que ve de Can Ribes, ja davant mateix del viaducte (400 m, 1h 05 min).

Viaducte de Can Ribes, des de l’extrem sud
Viaducte de Can Ribes, des de l’extrem nord

Tram 3
VIADUCTE DE CAN RIBES (400 m) –
SANT MEDIR (224 m)

Per camí i corriol

Travessem el Viaducte de Can Ribes, una obra d’enginyeria, amb 19 arcs, i en acabar el pont hem d’agafar el camí que surt a la dreta (indicació a Can Jané-Sant Medir-Can Borrell-Sant Cugat), que va descendint.
Més avall veurem un trencall a mà esquerra i poca estona després un altre a mà dreta. Compte perquè és el camí-corriol que hem de prendre i no està indicat la direcció, al menys el dia que vaig fer la caminada no hi era la placa corresponent (337 m, 1h 15 min).

En aquest punt del camí hem de tombar per la dreta, direcció Sant Medir

Tombem a la dreta i comencem una davallada més pronunciada que va a buscar un torrent i després segueix la baixada fins que al final va a empalmar amb el camí de Can Gener (o Jané) (226 m). En aquest punt girem a la dreta i poc després enllaçarem amb un altre camí, el que ve de Can Puig (216 m).

Arribada a la cruïlla del camí de Can Puig a Sant Medir; ara ens toca anar a l’esquerra

Trenquem a l’esquerra, en un gir de 180 graus, en direcció Sant Medir-Sant Adjutori-Sant Cugat, i en pocs minuts passem pel Centre Sant Medir i a tocar ja veurem l’ermita de Sant Medir. Ja som a Sant Medir (224 m, 1h 30 min). Entrem per la zona de l’ermita, que està en un lateral d’una gran esplanada, a l’altra punta de la qual hi ha la Font del Camp del Miracle. Una gran bancada de pedra rodeja l’esplanada.

Arribada a l’ermita de Sant Medir
Façana de l’ermita de Sant Medir
Ermita de Sant Medir
Font del Camp del Miracle

És moment de fer una parada, en un lloc on, sobretot els caps de setmana, hi trobarem tant ciclistes com caminants, que vénen tant des de Sant Cugat com des de Barcelona.
Cada any, pel 3 març s’hi celebra l’Aplec de Sant Medir.

Tram 4
SANT MEDIR (224 m) –
COLL DE L’EROLA (VISTA RICA) (396 m)

Per camí i pista forestal

Després de la parada obligada a Sant Medir ens toca iniciar el retorn, que farem seguint la ruta del PR C-38, que uneix Sant Cugat amb Barcelona, pel Coll de l’Erola, Can Borni i els Penitents.
Primer hem de desfer el camí fins arribar a la cruïlla de Can Gener, per la qual hem arribat, i seguir uns metres més amunt fins trobar una altra cruïlla de camins (227 m).

Trencall del camí cap al Coll de l’Erola, des del camí de Can Puig. Venim del camí de l’esquerra i hem de trencar pel de la dreta amunt

Aquí hem de fer un gir de 180 graus cap a la nostra esquerra, pel camí que indica la direcció Urbanització Sant Medir-Carretera de Cerdanyola. Només uns metres després, i en un revolt tancat, molt de compte: veurem a mà dreta un camí tancat amb una cadena, que és la direcció (no està assenyalada) que hem de seguir (234 m, 1h 40 min). Comença llavors una llarga pujada, però no massa complicada. Nosaltres hem de seguir sempre les direccions del PR C-38, que anirem trobant en diferents trencalls en estaques de fusta clavades a terra. En el trajecte cal destacar que passarem pel trencall del Torrent de la Salamandra (263 m), que també ens porta al Coll de l’Erola, itinerari que ja he fet en una altra ocasió (veure ruta núm. 20 d’aquest blog).
En aquesta ocasió, però, nosaltres seguirem pel PR C-38 amunt, un camí amb trams força empedrats, amb revolts de paella, amb una mica de tot.

Un tram suau del camí
I un tram pedregós

Al final anirem a sortir a una pista ample que va cap a Vista Rica (376 m).
Hem de tombar a la dreta i en pocs minuts, per terreny amb lleuger ascens, arribarem al Coll de l’Erola (396 m, 2h 25 min), altrament dit Vista Rica, lloc que es troba arran de la carretera de l’Arrabassada o de Sant Cugat, la mateixa que haviem abandonat al dirigir-nos cap a les ruïnes del Casino.

Cartell informatiu i font a l’espai de Vista Rica

Tram 5
COLL DE L’EROLA (VISTA RICA) (396 m) –
METRO PENITENTS (AV. VALLCARCA) (138m)

Per la Font Muguera i el barri de Torre Baró

L’última etapa de l’excursió ens ha de portar a la barriada dels Penitents. Deixarem l’esplanada de Vista Rica, amb els seus edificis, la font i l’aparcament de vehícles, per continuar en direcció contrària per on hem arribat. Al final de la zona d’aparcament veurem un camí a la dreta, que ignorem, i ens endinsem rectes al bosc per un corriol que poc després va a enllaçar amb la carretera de l’Arrabassada, a l’alçada del km 5. Travessem la calçada i seguim cap a l’esquerra en direcció a la cruïlla de carreteres que veiem al fons. La carretera que seguíem continua fins a Sant Cugat, però nosaltres hem de trencar per la carretera del Tibidabo-Vallvidrera, que tenim a l’esquerra (418 m).

A prop de la cruïlla de carreteres

Ens toca fer un tram pel costat de la carretera, per un voral protegit per una barana, una via per a ciclistes i caminants. Pocs metres després veurem mig amagat a la nostra dreta, a l’altra banda de la calçada, el corriol que puja cap a la Font de la Salamandra i el Coll de la Vinassa. Si voleu podeu enfilar-vos-hi per uns esglaons i de seguida, a mà dreta, dins del bosc, trobareu la Pedra de Collserola, una resta megalítica.
La nostra ruta, però, segueix per la carretera del Tibidabo i quan arribem a una esplanada, a mà esquerra, veurem el camí de Can Borni (430 m, 2h 35 min). El camí rodeja l’esplanada i segueix avall (a partir d’aquí ja tot el que ens queda de caminada és en baixada), passem pels Vivers de Can Borni (a l’esquerra) i tot seguit per la Font de Can Borni (a la dreta) (399 m).

Imatge del Tibidabo i la Torre de les Aigües des del camí de Can Borni
Font de Can Borni

Més endavant, sempre seguint per la pista avall, passarem pel trencall de la Font del Bacallà (a l’esquerra) i poc després, també a l’esquerra, pel trencall a Penitents, el que hem d’agafar (370 m, 2h 50 min).

Arribada a la cruïlla del camí cap als Penitents.

Girem doncs a l’esquerra i agafem el camí més ample que al principi puja lleugerament (cal ignorar el de més a la dreta que baixa directe cap al Passeig de les Aigües-Penitents). Anem seguint el camí fins que trobarem, en plena baixada, una cruïlla de camins (361 m): per la dreta tenim el carrer de Garriguella, que ens baixa al Passeig de les Aigües; nosaltres continuem rectes pel camí que va travessant diverses vivendes, en un lloc des d’on ja podem contemplar unes vistes excepcionals, especialment si el dia és clar, com jo vaig tenir.
En tota aquesta zona i fins arribar als Penitents disfrutarem d’unes vistes fantàstiques del Tibidabo, la serra de Collserola, els barris de muntanya i el pla de Barcelona i al fons el mar. Gaudiu del panorama!

Panoràmica baixant cap al Turó de Collserola

Traspassades les vivendes el camí esdevé corriol (348 m) i comença una baixada força pronunciada que ens ha de conduir al replà del Turó de Collserola (haurem fet cim en plena baixada!) (287 m, 3h 05 min). El temps de baixada pot ser més curt si no ens dediquem, com jo, a fer fotos pel camí.

Panoràmica des del Turó de Collserola

Passem pel turó de Collserola i seguim per una pista pavimentada fins enllaçar amb el Passeig de les Aigües i continuem avall, per camí pavimentat, pel Passeig de les Aigües-Comte de Noroña, fins arribar a la placeta on trobem el carrer de Trullols (228 m, 3h 10 min).

Panoràmica baixant del Turó de Collserola
Arribada al final del Passeig de les Aigües; a la dreta el carrer de Trullols

Girem a la dreta, ja en plena zona urbana de la barriada dels Penitents, fins al final, on es creua un altre carrer, girem a la dreta i de seguida veurem a mà esquerra les escales que baixen pel carrer de Gutenberg, i arribarem a la carretera de l’Arrabassada. Hi ha un semàfor per travessar la calçada (acció que farem per tercer cop!), seguim avall per la dreta, travessem la Ronda de Dalt pel pont (163m), i anem a buscar, a mà esquerra, el primer carrer que baixa a la dreta, el d’Anna Piferrer.
Ens queda el darrer tros de la caminada, en baixada fins enllaçar amb l’avinguda de Vallcarca. Just a la cruïlla tenim la boca de metro de Penitents (138 m, 3h 20 min). És el punt i final de la travessa que ens ha fet trepitjar un bon tros de la serra de Collserola, entre els termes de Barcelona i Sant Cugat del Vallès.

DESNIVELLS I TEMPS PER TRAMS
Desnivell en metres / Temps en minuts

TramDesnivellTemps
Baixador de Vallvidrera (FGC)-Vil·la Joana+ 456′
Vil·la Joana-Trencall camí de la Budellera+ 6613′
Trencall-Coll del Gravat+ 5815′
Coll del Gravat-Casino de l’Arrabassada (ruïnes)– 2510′
Casino-Fonts de l’Arrabassada i d’en Ribes– 4010′
Font de l’Arrabassada-Viaducte de Can Ribes+ 608′
Viaducte-Trencall camí-corriol a Sant Medir– 6310′
Camí-corriol-Sant Medir– 11317′
Sant Medir-inici camí a Coll de l’Erola+ 1010′
Camí i final pista-Coll de l’Erola (Vista Rica)+ 16245′
Coll de l’Erola (Vista Rica)-Trencall camí Can Borni+ 3410′
Camí Can Borni-Trencall camí Penitents– 6015′
Camí-corriol-Turó de Collserola– 8315′
Turó de Collserola-final Pg.Aigües (inici c/Trullols)– 596′
Inici c/Trullols-Metro Penitents (Av. Vallcarca)– 9010′
Totals acumulats+ 435
– 533
3h 20′

Desglossament del temps per etapes:
Baixador de Vallvidrera-Coll del Gravat: 35 min
Coll del Gravat-Casino-Viaducte de Can Ribes: 30 min
Viaducte de Can Ribes-Sant Medir: 25 min
Sant Medir-Coll de l’Erola (Vista Rica): 55 min
Coll de l’Erola (Vista Rica)-Penitents: 55 min

Distribució del temps: 55 % en pujada, 7 % en pla i 38 % en baixada.

De Ciutat Meridiana a Canyelles

Ciutat Meridiana-Font Muguera-Torre Baró-Castell de Torre Baró-Turó de Roquetes-Turó Blau-Turó d’en Segarra-Font de Santa Eulàlia-Canyelles

DADES TÈCNIQUES

  • Caminada núm. 54
  • Data: dilluns 28 de setembre de 2020
  • Inici: metro Ciutat Meridiana (L11)
  • Final: metro Canyelles (L3)
  • Sector: vessant Barcelona (Torre Baró-Canyelles)
  • Distància: 7,8 kms
  • Temps: 2 h 10 min
  • Desnivell: + 303 m / – 299 m
  • Dificultat: moderada
  • Tipologia: travessa lineal

ITINERARI

Ciutat Meridiana (metro)-Ca n’Oller-Aqüeducte Ciutat Meridiana-Font Muguera-corriol a Torre Baró-camí al castell-Mirador de Torre Baró-Castell de Torre Baró-Coll de Roquetes-camí de carena-Turó de Roquetes-Coll de Canyelles-Turó Blau-Turó d’en Segarra-camí i corriol a font-Font de Santa Eulàlia-Camí Antic de Sant Iscle-Carretera Alta de Roquetes-Plaça Karl Marx-Via Favència (metro Canyelles).

MAPA DE LA RUTA

RUTA A WIKILOC

COMENTARI

Travessa per la part més oriental de la serra de Collserola, la que pertany al districte de Nou Barris, entre els barris de Ciutat Meridiana, Torre Baró i Canyelles. En el recorregut passarem successivament per la Font Muguera, pel barri de Torre Baró pujant fins al Castell de Torre Baró, seguirem enfilant-nos per la carena cap al Turó de Roquetes (ara, sense restes de la casa), passarem pel Turó Blau i acabarem la pujada al Turó d’en Segarra. Des d’aquí, descens cap a Canyelles, amb parada a la Font de Santa Eulàlia, per acabar la caminada a Via Favència. Marxa feta bàsicament per corriols. Durant la travessa, tot un ventall de vistes esplèndides de l’entorn, cap al Vallès i cap a Barcelona.

DESCRIPCIÓ DE LA RUTA

Tram 1
CIUTAT MERIDIANA (98 m) –
CASTELL DE TORRE BARÓ (214 m)

Per la Font Muguera i el barri de Torre Baró

Sortim de l’estació Ciutat Meridiana (L11) (98 m) i anem a travessar l’avinguda Rasos de Peguera per passar entre els blocs de pisos de Ca n’Oller, cap a la meitat girem a l’esquerra per unes escales i anem a sortir a un caminet que baixant ens deixa just al costat del complex esportiu i en front de l’aqüeducte de Ciutat Meridiana (75 m).

Aqüeducte de Ciutat Meridiana i accés al camí de la Font Muguera

Tombem a la dreta per la pista que, en uns deu minuts, ens portarà a la Font Muguera (105 m, 12 min). L’espai inclou la font i a un nivell més elevat una àrea de picnic, amb taules i bancs de fusta.

Font Muguera
Font Muguera

Abandonem la font per l’altre camí per on hem arribat i l’anem seguint una estona. A uns cinc minuts compte perquè a mà dreta neix el corriol que hem d’agafar (104 m, 17 min) per anar a Torre Baró.

Aquest corriol de la dreta és el que hem d’agafar

Ho farem per un caminet que primer planeja i en arribar a unes cases comença a pujar, rodejant per sobre les vivendes, fins enllaçar amb un camí més ample, a dalt la carena (145 m), just al davant on hi ha un espai amb bancs, de d’on es veuen unes bones vistes del Vallès.
Continuem pel camí, girant a l’esquerra i seguim guanyant alçada progressivament, entrem en zona de vivendes (carrer Prats de Rei) i de seguida arribem a la cruïlla amb el carrer Castell d’Argençola (178 m, 37 min).

Panoràmica des de Torre Baró, mirant cap al Vallès
El Castell de Torre Baró, des del barri

A partir d’aquest punt ja veiem clarament al fons el Castell de Torre Baró, el nostre proper objectiu. Tenim dues opcions: una seria tirar per la dreta amunt i anar cap a la part alta de Torre Baró i seguint el carrer Castellví anar a petar al Coll de Roquetes i d’aquí al castell. L’altra opció, que ens permetrà de passar més pel cor de Torre Baró i la que seguirem avui, és seguir per l’esquerra avall, en forta baixada (és difícil fer-la sense córrer forçadament) fins trobar una cruïlla. Atenció pèrquè ara hem de girar a la dreta per davallar pel carrer Sant Feliu de Codines i més endavant continuar pel carrer Pruit, fins que arribarem a una cruïlla (148 m, 45 min). De nou hem de fer un canvi d’orientació. Ara ens toca prendre el camí de terra que puja per la dreta (a la cruïlla hi ha un vehicle abandonat, cremat, ves a saber des de quan). Aquesta pista va remuntant fins arribar a la zona del Mirador de Torre Baró, amb esplèndides vistes de Barcelona i el litoral més proper, des de la seva àmplia miranda (196 m, 57 min).

Mirador de Torre Baró

Des del mirador només ens cal travessar la carretera i agafar el camí pavimentat que mena directe al Castell de Torre Baró, que tenim a tocar (214 m, 1 hora).
El dia de l’excursió encara feien obres de rehabilitació del castell. Podem arribar fins al costat mateix del castell i des del mirador tenim vistes de Barcelona cap al mar, dels tres turons, de Collserola amb el Tibidabo al fons i, més a prop, del Turó de Roquetes, que hem de pujar tot seguit.

Castell de Torre Baró
El Turó de Roquetes, des del Castell de Torre Baró

Acaba la primera etapa, en la qual hem alternat carrers asfaltats, pistes forestals i corriols, i hem fet trams de pujada i de baixada, amb tendència a anar guanyant altitud.

Tram 2
CASTELL DE TORRE BARÓ (214 m) –
TURÓ D’EN SEGARRA (326 m)

Pel Turó de Roquetes i el Turó Blau

Després de la parada al Castell de Torre Baró continuem pel camí que passa per sota el castell i va a sortir al Coll de Roquetes, per on passa la Carreterra Alta de Roquetes (215 m, 1h 03 min), travessem la calçada i prenem el camí que puja, marcat amb un indicador (Turó d’en Segarra-Turó Blau-Turó de Roquetes). És la tríada de turons que farem en els propers minuts, resseguint la carena. Pujant pel camí que hem agafat trobarem dos trencalls a mà esquerra. El nostre és el segon, que ja es veu que puja decididament. Agafem aquest corriol primer per un tram predegós, amb forta pujada, i llavors per un tram amb pujada més moderada per acabar a dalt del Turó de Roquetes (298 m, 1h 18 min).

Corriol de pujada al Turó de Roquetes

Només ens falta pujar a la part més alta del turó, dalt d’unes roques (304 m). A destacar que la casa abandonada, pintada amb grafitis, que durant anys era un referent del turó, ja no existeix, ha estat enderrocada totalment.

Cim del Turó de Roquetes
L’espai que ocupava la casa, ara enderrocada. Al fons, Montserrat i La Mola.

Les vistes des del turó, de 360 graus, són fantàstiques: veiem Barcelona, Collserola i el Vallès. Davant nostre observem el camí carener i els turons Blau i d’en Segarra, els següents objectius de la marxa d’avui.

Panoràmica mirant cap al Vallès, des del Turó de Roquetes
Panoràmica de Barcelona mirant cap al Maresme, des del Coll de Roquetes
Panoràmica dels Tres Turons i el Tibidabo, des del Turó de Roquetes
Vista del Turó d’en Segarra (a l’esquerra) i el Turó Blau, des del Turó de Roquetes

Deixem el turó de Roquetes pel camí que baixa ràpidament, en un parell de minuts, fins al Coll de Canyelles (283 m) i seguim recte amunt (deixem els camins que surten a l’esquerra i a la dreta) i quan la pista canvia de direcció cap a l’esquerra haurem arribat al trencall d’un caminet (no està indicat, compte) i en molt poca estona, pujant per uns graons de fusta i amb molta vegetació que impideix veure el traçat del corriol, serem al Turó Blau; hi ha unes estaques de metall, i a la primera que veurem hi ha el vèrtex geodèsic (310 m, 1h 27min).

El Turó Blau; al fons les antenes del Turó d’en Segarra

El turó no té cap atractiu. Es veu molt deixat i amb excessiva vegetació.
Desfem el corriol i tornem a la pista principal per fer els darrers metres fins al cim del Turó d’en Segarra, que ja veiem molt a prop, amb les seves antenes i l’edificació que l’acompanya.

Arribant al Turó d’en Segarra
Conjunt d’antenes del Turó d’en Segarra

En ser a dalt (326 m, 1h 32 min) podem veure més vistes espectaculars. Paga la pena contemplar tot l’entorn, en totes direccions.
Acaba la segona etapa de la sortida, amb pujada constant, seguint la carena. Aquesta és la part més muntanyenca de la ruta.

Panoràmica de Barcelona, des del Turó d’en Segarra

Tram 3
TURÓ D’EN SEGARRA (326 m) –
CANYELLES (102 m)

Per la Font de Santa Eulàlia i el Camí Antic de Sant Iscle

La tercera etapa és tota en descens, dirigint-nos cap a Canyelles, que ja veiem al fons, Baixem pel camí que surt recte respecte per on hem arribat. Hem de descartar el camí que baixa per la dreta i que va directe al Coll de la Ventosa, que veiem al fons.

Abandonant el Turó d’en Segarra

Prenem, doncs, el camí que baixa decidit, passarem per alguns trencalls, però nosaltres sempre avall, fins que arribarem, en uns 8-10 minuts del turó, a un moment important.

Mirant enrere cap al Turó d’en Segarra i el corriol d’accés per aquest vessant

Hem d’agafar un corriol a mà dreta, que és molt poc evident (es nota que no hi passa massa gent), però que ens estalviarà un bon tros (265 m, 1h 41 min). Aquest corriol va a sortir a un camí més ample, quan hi siguem girem a la dreta i en un no-res ens plantarem davant la Font de Santa Eulàlia (198 m, 1h 47min). La font està en una edificació en forma de casa i al seu voltant hi ha una petita àrea de picnic, amb taules i bancs de pedra, però l’indret se’l veu força deixat.

Font de Santa Eulàlia
Font de Santa Eulàlia

Acabarem la travessa fent el darrer tram, ara pel camí que surt de cara la font, cap avall. Anem seguint aquest camí, trobarem una cruïlla de camins, agafem sempre el camí més a la dreta i anem seguint avall. Darrere nostre veiem allunyant-se el turó d’en Segarra i a la nostra dreta al fons veiem l’antic hospital de Sant Llàtzer i a sota la masia de Can Masdéu.

Vista de l’antic Hospital de Sant Llàtzer i a sota Can Masdéu
El Turó d’en Segarra vist des del camí antic de Sant Iscle
A prop de Canyelles

El camí que fem (és l’antic camí de Sant Iscle) ens portarà a enllaçar amb la Carretera Alta de Roquetes, ja en ple barri de Canyelles, just al costat d’un pont (131 m, 2 hores).
Nosaltres anem cap a la dreta travessant pel pont, passem pel trencall del camí a Can Masdéu i a la propera cruïlla de carrers, prenem el de l’esquerra (Camí Antic de Sant Llàtzer) que ens condueix a la gran rotonda de la plaça Karl Marx, la rodegem per la nostra esquerra i anem a buscar la Via Favència, per l’esquerra també, i molt aviat serem a la boca de metro de Canyelles (102 m, 2h 10 min).

Final de trajecte, al metro de Canyelles

En aquest punt donem per acabada l’excusió, que ens ha permès descobrir aquesta zona de Collserola poc coneguda, però no exempta d’agradables sorpreses. I les vistes són impagables.
És una marxa senzilla, sense massa complicacions, passant per un aqüeducte, un castell, dues fonts i tres turons, recorrent tres barriades de Nou Barris.

DESNIVELLS I TEMPS PER TRAMS
Desnivell en metres / Temps en minuts

TramDesnivellTemps
Ciutat Meridiana (metro)-Aqüeducte Ciutat Meridiana, per Ca n’Oller– 233′
Aqüeducte Ciutat Meridiana-Font Muguera+ 309′
Font Muguera-trencall corriol a Torre Baró– 15′
Pas per corriol de carena fins Torre Baró (enllaç carrer Castell d’Argençola)+ 7420′
Pas per carrers Sant Feliu de Codines i Pruit, fins trencall camí a castell de Torre Baró– 308′
Pas pel camí del castell fins Mirador de Torre Baró+ 4812′
Del mirador al Castell de Torre Baró+ 183′
Castell de Torre Baró-Coll de Roquetes+ 13′
Coll de Roquetes-Turó de Roquetes, pel corriol de carena+ 8915′
Turó de Roquetes-Coll de Canyelles– 212′
Coll de Canyelles-Turó Blau+ 277′
Turó Blau-Turó d’en Segarra+ 165′
Turó d’en Segarra-Font de Santa Eulàlia, per camí i corriol– 12815′
Font de Santa Eulàlia-enllaç Carretera Alta de Roquetes, pel Camí Antic de Sant Iscle– 6712′
Carretera Alta de Roquetes-Via Favència (metro Canyelles), per Plaça Karl Marx– 2910′
Temps acumulats+ 303
– 299
2h 10′

Desglossament del temps per etapes:
Ciutat Meridiana-Font Muguera: 10 min
Font Muguera-Castell de Torre Baró: 50 min
Castell de Torre Baró-Turó d’en Segarra: 30 min
Turó d’en Segarra-Font de Santa Eulàlia: 15 min
Font de Santa Eulàlia-Canyelles: 25 min

Distribució del temps: 44 % en pujada, 7 % en pla i 49 % en baixada.

Llarga travessa de Vallvidrera a La Floresta

Vallvidrera-Santa Creu d’Olorda-Sant Bartomeu de la Quadra-La Rierada-Les Cases de Can Castellví-Can Bosquets-La Floresta

DADES TÈCNIQUES

  • Caminada núm. 53
  • Data: dimarts 25 d’agost de 2020
  • Inici: estació Baixador de Vallvidrera (FGC)
  • Final: estació La Floresta (FGC)
  • Sector: vessant del Llobregat (Sant Bartomeu de la Quadra-La Rierada)
  • Distància: 19,65 kms
  • Temps: 4 h 40 min
  • Desnivell: + 415 m / – 445 m
  • Dificultat: moderada
  • Tipologia: travessa lineal

ITINERARI

Baixador de Vallvidrera-Casa Sagrada Família-Mas Sauró-Camí Can Llevallol-Camí Turó d’en Llevallol-Cruïlla camí Les Planes-Turó de Can Pasqual-Coll de Can Pasqual-Coll de Can Mallol-Santa Creu d’Olorda-Can Portell-Sant Bartomeu de la Quadra-camí de la Rierada-El Salt d’Aigua-Les Cases de Can Castellví-camí de la Sibèria-Can Campreciós-corriol riera de Vallvidrera-Can Bosquets-La Floresta.

MAPA DE LA RUTA

RUTA A WIKILOC

COMENTARI

Llarga travessa pel cor de la serra de Collserola, en orientació cap al vessant del Llobregat per acabar al Vallès. En el recorregut passarem per llocs ben coneguts de Collserola, com Santa Creu d’Olorda, Sant Bartomeu de la Quadra, la Rierada (amb visita obligada al Salt d’Aigua) i la barriada de Les Cases de Can Castellví. Una excursió amb diversitat de paisatges i desnivells, que comença amb la llarga pujada fins al Turó de Can Pasqual, continua per un tram mixt carretera-camí fins a Santa Creu d’Olorda, segueix per un camí en descens fins a Sant Bartomeu de la Quadra, des d’on iniciarem una llarga passejada per la Rierada, que ens portarà a veure el Salt d’Aigua, visitar la barriada de Les Cases de Can Castellví (amb una granja i una escola de natura), per acabar resseguint la riera, que travessarem diverses vegades, fins a Can Bosquets, ja a tocar de La Floresta. En definitiva, una completa caminada de quasi 5 hores per fer una vintena de quilòmetres.

DESCRIPCIÓ DE LA RUTA

Tram 1
BAIXADOR DE VALLVIDRERA (236 m) –
TURÓ DE CAN PASQUAL (469 m)

Per Casa Sagrada Família, Mas Sauró i camí Turó d’en Llevallol

El primer tram de la travessa és el més costerut de tots, gairebé sempre en pujada, perquè hem d’arribar fins a dalt la carena, amb el punt culminant del Turó de Can Pasqual.

Abandonem l’estació de Baixador de Vallvidera (236 m) per unes escales, travessem la carretera i passada la parada d’autobús agafem el carrer de la dreta i pocs metres més enllà veurem el trencall (indicat) cap a la Casa Sagrada Família. Seguim pujant per carrer asfaltat fins a la casa (5 min) que rodejarem fent un revolt per un camí (tancat amb cadena) que ara serà ja de terra.

L’estació del Baixador de Vallvidrera
La Casa Sagrada Família

Ens toca anar seguint la pista, el primer tros en pujada notable, fins que més amunt enllaçarem amb una pista més ample que en poca estona ens condueix fins al final de la barriada del Mas Sauró (340 m, 25 min).
En aquest punt tenim la possibilitat de prendre la drecera que s’agafa per un corriol que s’endinsa en el bosc a la nostra dreta (hi ha pal indicador), que ens estalviaria uns quinze minuts, però en aquesta ruta optarem per seguir pel carrer asfaltat a la dreta, pocs metres perquè al front ja veurem, tancat amb una cadena, la pista de terra que mena a Can Llevallol-Coll de Can Cuiàs. Ens toca un tros de suau baixada fins que trobarem a mà dreta (es veu de lluny) el camí que puja cap al Turó d’en Llevallol-Turons de Can Pasqual (333 m, 35 min).

La cruïlla cap al Turó d’en Llevallol-Turons de Can Pasqual. Cal girar a la dreta amunt.

Ara toca pujar de nou, al menys fins a una cruïlla de corriols (amb una torre elèctrica al mig, fent de rotonda) (45 min), i després anem avançant pel caminet, més endavant enllaçarem amb la drecera que puja del Mas Sauró (50 min) i seguirem recte amunt fins arribar a la cruïlla amb el camí de Can Pasqual (458 m, 1 hora).
Som a dalt la carena; a la dreta aniriem cap a Les Planes, però nosaltres tombem a l’esquerra, seguint la carena, per anar en direcció als Turons de Can Pasqual, el més alt dels quals està indicat amb un senyal geodèsic un xic amagat arran de camí, a la dreta (469 m, 1h 10 min). El Turó de Can Pasqual és el segon cim més alt de Collserola, després del Tibidabo.

Acabat de passar el Turó de Can Pasqual, el punt més alt de la caminada

Tram 2
TURÓ DE CAN PASQUAL (469 m) –
SANTA CREU D’OLORDA (esplanada) (327 m)

Pels colls de Can Pasqual i Can Mallol

El segon tram és molt més tranquil, amb un lleuger descens fins a Santa Creu d’Olorda. Alternarem pistes forestals, un tram de carretera asfaltada i corriols diversos.

Continuem per la pista, ara ja perdent alçada, passarem per davant de Can Masdemont, una finca ocupada, i aquí hem de tombar, seguint la pista principal, a la dreta avall, en un revolt tancat. Pocs metres després empalmarem amb una altra pista, girem a l’esquerra i en poca estona serem al Coll de Can Pasqual, a la carretera de Molins (423 m, 1h 17 min).

A partir d’aquest punt compte perquè hem de fer uns 450 metres pel voral (si es que se’n pot dir així, perquè a penes hi ha espai) de la carretera, i cal anar molt de compte amb els vehicles que hi circulen (sobretot els caps de setmana).
Més enllà passarem pel trencall de La Sargantana (finca particular), que ens queda a l’esquerra, i compte perquè ja som a tocar del trencall que veiem a la dreta (1h 23 min).

Passat La Sargantana, moment d’abandonar la carretera de Molins pel camí de la dreta

Per fi abandonarem la carretera, agafant el camí, barrat amb una cadena, que va tirant fins trobar una altra pista, que traspassarem seguint al front per un corriol pintoresc que ens conduïrà de nou a la carretera de Molins. Seguirem la carretera a la dreta, però ara durant un tros curt i amb un voral separat de la calçada. Al final del caminet protegit per la barana de la carretera, arribarem al Coll de Can Mallol (376 m, 1h 30 min).

Tornarem a abandonar la carretera i ho farem tombant a la dreta (hi ha pal indicador) per anar directes fins a Santa Creu d’Olorda. En el trajecte trobarem una cruïlla on coincideixen tres camins: a la dreta un que va a Can Calopa de Dalt, pel mig un que puja al Turó d’en Serra i per l’esquerra el que va a Santa Creu, i que nosaltres prendrem. Anem baixant fins arribar a unes instal·lacions, que rodegem, i en un no-res serem una vegada més a la carretera de Molins. Just al davant tenim Santa Creu d’Olorda (327 m, 1h 45 min), amb l’ermita i el castell, els establiments de restauració, la zona de pic-nic i l’amplíssima esplanada.

Santa Creu d’Olorda
Santa Creu d’Olorda

Tram 3
SANTA CREU D’OLORDA (327 m) –
SANT BARTOMEU DE LA QUADRA (155 m)

Per Can Portell i Camí de Sant Bartomeu

El tercer tram de la ruta davalla fins al lloc de Sant Bartomeu de la Quadra (terme de Molins de Rei). Es tracta d’un recorregut seguint un camí, molt ben indicat en totes les cruïlles, i per tant sense problemes d’orientació, amb uan excepció que ja veurem.

La travessa continua pel camí que surt pel mateix costat de l’ermita i castell i de seguida trobarem, a mà esquerra, l’anomenada Pedrera dels Ocells, on podem fer una aturada i assabentar-nos de la singularitat de l’indret natural mitjançant uns panells informatius.

L’espai natural de la Pedrera dels Ocells

Deixem aquest espai i continuem per la pista en direcció Molins de Rei, però a pocs metres arribarem a una cruïlla de camins (311 m). Seguint la pista principal continuaríem cap a Molins de Rei (així ho assenyala un indicador), però nosaltres agafem la pista de la dreta que marca la direcció Turó d’en Quirze-Sant Bartomeu de la Quadra. Més enllà, a l’alçada de Can Portell, en una nova cruïlla de camins ja veurem, a mà dreta, la pista que ens ha de portar a Sant Bartomeu de la Quadra (289 m, 1h 52 min).

Llarga pista en descens, passant per diverses cruïlles, totes ben indicades, cap a Can Campmany i més endavant ja anirem veient a mà dreta al fons Sant Bartomeu i més al fons El Papiol i el seu castell.

Zoom de Sant Bartomeu de la Quadra des del camí

En acabar una baixada més pronunciada arribarem a la cruïlla de Can Tintorer i aquí hem de fer el revolt a la dreta, per canviar de direcció i anar seguint cap a Sant Bartomeu. Compte que ben aviat arribarem a l’única cruïlla que no està indicada; hem d’agafar el camí que segueix per la dreta i que baixa a un torrent per tot seguit remuntar. Finalment arribarem a les primeres cases Sant Bartomeu de la Quadra, i a la rotonda prenem el carrer del Turó d’en Quirze, que ens durà a la carretera de Molins i a pocs metres seguint rectes serem a l’ermita de Sant Bartomeu (155 m, 2h 35 min).

Ermita de Sant Bartomeu de la Quadra

Tram 4
SANT BARTOMEU DE LA QUADRA (155 m)
LES CASES DE CAN CASTELLVÍ (91 m)

Pel camí de la Rierada (pas pel Salt d’Aigua)

El quart tram és una agradable passejada per l’àrea protegida de la Rierada. Passarem per un camí que segueix més o menys en paral·lel la riera de Vallvidrera, ens aturarem a l’anomenat Salt d’Aigua (la Resclosa) i acabarem el tram a Les Cases de Can Castellví, sempre en terme de Molins de Rei.

Travessem la carretera i uns metres més a l’esquerra, on acaba la vorera, veurem el trencall que ens indica la direcció de la Rierada (137 m). Girem per aquest camí i l’anem seguint, sempre en direcció La Rierada, en descens, passem de llarg el primer trencall que indica el Salt d’Aigua (fariem volta), arribarem a la cruïlla de Can Planes, amb el pont sobre la riera (60 m, 2h 50 min) i aquí atenció perquè hem de tombar per la pista de la dreta (amb cadena), direcció Salt d’Aigua-La Rierada-El Papiol. Anem seguint paral·lels a la riera de Vallvidrera, passem per la cruïlla de Ca n’Amigonet i ja sentirem el brogit de l’aigua (si en baixa força, se sent molt) i al primer trencall tombem a la dreta avall per anar al paratge del Salt d’Aigua (La Resclosa), un espai amb una cascada d’aigua (63 m, 3 hores). Com es pot veure a les fotos, aquell dia no saltava aigua degut a la sequera.

La resclosa del Salt d’Aigua, seca

Feta la visita retornem al camí de la Rierada i l’anem seguint. A uns deu minuts (haurem passat ja pel trencall de Can Salat) molt de compte perquè arribarem a una cruïlla de camins (78 m) que no està indicada. Els dos porten a la barriada de Can Castellví, però nosaltres hem d’agafar el caminet que tira per la dreta; després d’un bonic recorregut d’uns cinc minuts enllaçarem amb la carretera de Can Castellví, just al costat d’un pont de la riera (83 m).

Camí cap a Can Castellví

Tornarem a fer un tram asfaltat, però més tranquil. Anem seguint la carretera passant per diverses vivendes i finalment arribarem a una cruïlla de carrers. Som a Les Cases de Can Castellví 91 m, 3h 20 min). Al davant veiem l’ermita del Roser i a l’esquerra el restaurant Can Castellví. Nosaltres girem a l’esquerra cap el carrer del Pont.

Les Cases de Can Castellví. Ermita del Roser

En aquest indret hi ha la Granja Can Castellví, que podem visitar i aprendre sobre els diversos animals que hi ha, amb activitats especialment adreçades a la canalla.
Més amunt, per la carretera, tenim l’escola de natura de Can Santoi, un altre centre d’aprenentage en aquest indret al bell mig de la natura.

L’entrada a la Granja Can Castellví

Tram 5
LES CASES DE CAN CASTELLVÍ (91 m) –
LA FLORESTA (206 m)

Per la Sibèria, la riera de Vallvidrera i Can Bosquets

El cinquè i últim tram de la travessa ens portarà primerament fins a Can Campreciós, passant per la Sibèria, llavors resseguirem la riera de Vallvidrera per un corriol molt bonic, que ens farà travessar la riera fins a quatre vegades fins arribar a Can Bosquets, i un últim tros de pista i zona urbana fins a La Floresta, final de recorregut.

Comencem al carrer del Pont (la carretera asfaltada) i anem pujant fins arribar a un revolt ample. En aquest punt (119 m, 3h 25 min) tenim a la dreta el carrer de la Sibèria (està indicat). Deixem la carretera asfaltada i ens dirigim per la pista de terra, primer en baixada fins a un torrent i després en suau pujada fins a Can Campreciós. Aquí hi ha una important cruïlla de camins (119 m, 3h 35 min). A la dreta veurem un pont i un camí que va a Font Furriola-Can Calopa de Dalt; a l’esquerra (seguint el revolt del camí) la pista a Can Modolell; i al mig (està indicat) arrenca el camí (direcció Can Bosquets-La Floresta) que hem d’agafar.

Cruïlla de camins passat Can Campreciós. Hem de continuar pel corriol que neix abans del pont, a mà esquerra i s’endinsa en el bosc
Pel corriol que ressegueix la riera de Vallvidrera
Un dels passos on el camí es creua amb la riera

Ens espera una agradable passejada per un bosc de ribera, per un camí que va jugant amb la riera de Vallvidrera, amb la que ens creuarem fins a quatre vegades. En cada ocasió haurem de superar (cap problema) les passeres de pedra habilitades. El corriol acaba a una esplanada que ens porta a un camí que va deixant la riera i puja fins arribar a enllaçar amb una pista ample, a sota de Can Bosquets.
Sortim de l’àrea protegida de la Rierada i en un instant som a Can Bosquets (169 m, 4h 10 min).

Deixant enrere Can Bosquets, pel camí de La Floresta

Des de davant de la casa agafem la pista cap a La Floresta que ens porta a la carretera de La Floresta (al km 9, 4h 25 min), la travesesem i enfilem el carrer de Can Bosquets i més amunt tombem a l’esquerra per les escales de la drecera de Can Bosquets (o Busquets) i al capdamunt serem a l’avinguda de Tarruell.

Les escales que pugen fins a l’avinguda de Tarruell

En ser-hi girem a la dreta, ja en zona urbana, fins que més enllà trobarem a mà esquerra les escales que baixen directament fins a l’estació de La Floresta Pearson (206 m, 4h 40 min).
Aquí acaba la llarga travessa que haurem fet des del Baixador de Vallvidrera.

L’estació de La Floresta Pearson

DESNIVELLS I TEMPS PER TRAMS
Desnivell en metres / Temps en minuts

TramDesnivellTemps
Baixador de Vallvidrera (FGC)-Casa Sagrada Família+205
Casa Sagrada Família-final barriada Mas Sauró+ 8420
Camí Can Llevallol-Trencall camí Turó d’en Llevallol– 710
Camí Turó d’en Llevallol-Cruïlla camí Can Pasqual+ 12525
Camí de carena-Turó de Can Pasqual+ 1110
Turó de Can Pasqual-Coll de Can Pasqual– 467
Coll de Can Pasqual-Coll de Can Mallol– 4713
Coll de Can Mallol-Santa Creu d’Olorda (esplanada)– 4915
Santa Creu d’Olorda-trencall camí de Sant Bartomeu– 387
Camí de Sant Bartomeu-Sant Bartomeu de la Quadra (ermita)– 13440
Sant Bartomeu de la Quadra-Pont Can Planes– 9515
Pont Can Planes-Salt d’Aigua+ 38
Salt d’Aigua-Les Cases de Can Castellví+ 2822
Les Cases de Can Castellví-Cruïlla carrer de la Sibèria+ 285
Carrer de la Sibèria-Cruïlla camins (Can Campreciós)010
Camí riera Vallvidrera-Can Bosquets+ 5035
Can Bosquets-Carretera La Floresta+ 4115
Carretera La Floresta-Avinguda de Tarruell+ 258
Avinguda de Tarruell-La Floresta (FGC)– 2910
Totals acumulats+ 415
– 445
4h 40′

Desglossament del temps per etapes:
Baixador de Vallvidrera-Turó de Can Pasqual: 1h 10 min
Turó de Can Pasqual-Santa Creu d’Olorda: 35 min
Santa Creu d’Olorda-Sant Bartomeu de la Quadra: 50 min
Sant Bartomeu de la Quadra-Les Cases de Can Castellví: 45 min
Les Cases de Can Castellví-La Floresta: 1h 20 min

Distribució del temps: 44 % en pujada, 12 % en pla i 44 % en baixada.

Transversal de Can Cuiàs a Sant Cugat del Vallès

Can Cuiàs-Parc de Can Cuiàs-Mirador de l’Estrella-Turó Pelat-Can Catà-Àrea Can Coll-Coll de la Torrefera-Can Borrell-Pi d’en Xandri-Sant Cugat del Vallès

DADES TÈCNIQUES

  • Caminada núm. 52
  • Dates: dimecres, 8 de juliol de 2020
  • Inici: estació metro Can Cuiàs (L11)
  • Final: Sant Cugat del Vallès (davant del Monestir)
  • Sector: vessant del Vallès (transversal)
  • Distància: 15,2 kms
  • Temps: 3 h 15 min
  • Desnivell: + 195 m / – 145 m
  • Dificultat: moderada
  • Tipologia: travessa lineal (només anada)

ITINERARI

Metro Can Cuiàs (c/ Circumval·lació)-Petúnies-Parc de Can Cuiàs-enllaç Camí del bosc-Mirador de l’Estrella-Cª Cementiri-Turó Pelat-Serra d’en Llagat-Can Catà-camí de Can Coll-Àrea de Can Coll-Cª Cerdanyola-Coll de la Torrefera-Can Borrell-Pi d’en Xandri-Sant Cugat del Vallès.

MAPA DE LA RUTA

RUTA A WIKILOC

COMENTARI

Transversal pel vessant vallesà de Collserola, des del barri de Can Cuiàs (Montcada i Reixac) fins a Sant Cugat del Vallès, passant pel Parc de Can Cuiàs, el Mirador de l’Estrella, el Turó Pelat, la masia de Can Catà, l’àrea de lleure de Can Coll, la masia de Can Borrell i finalment per l’emblemàtic Pi d’en Xandri. Travessa sense massa complicacions, amb algunes pujades notables però res de l’altre món, ruta ben indicada, i gairebé sempre per pistes forestals amples. En definitiva, una llarga passejada entre boscos de la serra de Collserola, a la banda del Vallès, pels termes municipals de Montcada, Cerdanyola i Sant Cugat.

DESCRIPCIÓ DE LA RUTA

Tram 1
METRO CAN CUIÀS (73 m)
MIRADOR DE L’ESTRELLA (110 m)

Pujada pel Parc de Can Cuiàs

Sortim de l’estació de metro de Can Cuiàs (L11) (73 m) i situats al carrer de la Circumval·lació tirem amunt, cap al nord, en pujada. Seguint endavant arribarem al carrer Petúnies (passarem per un ‘Mercadona’ a la nostra esquerra) i poc després, a mà dreta, veurem el camí de terra d’accés al Parc de Can Cuiàs, vorejat per una barana de fusta.

Iniciem la marxa al carrer de la Circumval·lació, sortint del metro de Can Cuiàs
Accés al Parc de Can Cuiàs

Anem seguint el camí principal, sempre direcció Mirador de l’Estrella (a cada cruïlla hi ha pals indicadors) i després d’una pujada moderada enllaçarem amb el Camí del bosc (111 m, 20 min). Tenim al front una escultura feta amb ferros de diferents colors. Ara l’objectiu serà arribar-nos al proper Mirador de l’Estrella, que tenim a la dreta seguint el camí al qual hem arribat. Un cop al mirador (110 m) veurem vistes de l’autopista C-58 i al fons el Turó dels Quatre Pins i darrere el Turó de Montcada.

Punta del mirador de l’Estrella, amb la C-58 i l’N-150 a sota i al fons el Turó de Montcada

Acabada la visita, fem mitja volta i tornem al lloc de l’escultura de colors (25 min), des d’on reprendrem la travessa.

Tram 2
MIRADOR DE L’ESTRELLA (110 m)
TURÓ PELAT (150 m)

Baixada fins al Torrent del Cargol i ascens al Turó Pelat

A tocar de l’escultura neix un corriol esglaonat en baixada, que ens permet estalviar-nos el pas per la pista que passa més a la dreta.

L’escultura de colors

En ser al final de les escales empalmem amb la pista i l’anem seguint cap al Torrent del Cargol (obviem les cruïlles que anirem trobant i seguim sempre el camí més marcat en direcció l’autopista) i en una cruïlla en un revolt tancat girem a la dreta amunt per fer els darrers metres fins trobar la carretera que va al Cementiri de Collserola (99 m, 35 min). La resseguim uns pocs metres per la nostra esquerra i compte perquè a la dreta de la carretera es troba el pal, mig amagat, que ens assenyala el corriol cap a Serra de Na Joana. És un sender molt curt, que ens permet enllaçar amb una pista; en ser-hi tombem a l’esquerra i de seguida ja veurem, a mà dreta, el trencall cap al Turó Pelat-Serra de Na Joana (115 m, 40 min).

Comença l’ascensió, amb desnivell notable però no massa llarg, fins a dalt la carena, on es troba el Turó Pelat (150 m, 45 min). La marca del vèrtex geodèsic està amagada, a la nostra dreta, arran del camí. Des d’aquest indret veiem bones vistes del Vallès, amb Cerdanyola i Sant Cugat en primer terme, al fons La Mola i més a l’esquerra Montserrat. A la nostra esquena, vistes del Turó de Montcada i del litoral barceloní.

Un tram de la pujada al Turó Pelat
Panoràmica cap al Vallès des del Turó Pelat

Tram 3
TURÓ PELAT (150 m)
CAN CATÀ (89 m)

Descens per la Serra d’en Llagat

Abandonem el turó i continuem pel camí planer de carena, passem pel costat d’un dipòsit d’aigua (a l’esquerra del camí) i anem per la pista, passarem per algunes cruïlles (nosaltres, direcció Can Catà), fins que arribarem a una cruïlla important, amb camins a l’esquerra (el que baixa cap al Cementiri de Collserola) i de seguida a la dreta (inici del corriol de la Serra de Na Joana) (150 m, 50 min). Nosaltres continuarem rectes per la pista (senyalització Vall de Sant Iscle-Can Catà).

Fem un descens per la pista ampla (més endavant deixarem de banda un camí a mà dreta i més avall un trencall a mà dreta, que podriem agafar per escurçar el trajecte) i anem baixant, seguint l’itinerari del parc A12, fins enllaçar amb una altra pista, que ve del Cementiri de Collserola (12 m, 1 hora); a la cruïlla girem a la dreta (direcció Vall de Sant Iscle-Can Catà), més avall passarem per un revolt de paella (al final surt el corriol de la drecera esmentada abans).

Baixant cap a Can Catà
Revolt en el camí de Can Catà

Finalment ens trobarem amb el camí que va de Cerdanyola a Sant Iscle, bastant transitat per ciclistes, corredors i caminants (81 m). Tombem a l’esquerra i en poca estona serem a la masia de Can Catà (89 m, 1h10 min).

Can Catà

A l’esplanada del davant veiem l’accés (restringit al primer i tercer diumenge de mes) al Bosc Gran. Si continuessim per la pista aniriem cap a Sant Iscle de les Feixes.
A Can Catà acaba la primera part de la travessa, que ens ha portat dels boscos de Montcada als boscos de Cerdanyola.

Tram 4
CAN CATÀ (89 m)
ÀREA DE CAN COLL (119 m)

Pel Camí dels Torrents de la Codina i de Can Coll

Ara ens espera una etapa pels boscos de Cerdanyola, entre Can Catà i Can Coll, passant per la zona de Can Codina. Desfem el trosset de camí que hem fet per arribar-nos a Can Catà, passem pel trencall per on hem arribat abans i més endavant, a mà esquerra, veurem el camí (pal indicador Àrea de Can Coll), amb una cadena (77 m, 1h15 min).

Trencall del camí a Can Coll, a l’esquerra

Agafem aquest camí, primer planer, després una mica costerut. Més endavant, en plena agradable passejada arribarem a la contrada de Can Codina, masia que vorejarem pels camps de l’entorn. És un tram agradable de passar. Com d’agradable és també el tram del camí, més enllà, quan va serpentejant el Torrent de Can Coll i el ressegueix paral·lelament, pel fresc camí de la riera. Al final del trajecte arribarem a l’àrea de lleure del Torrent de Can Coll (119 m, 1h 50 min).

Per la zona de Can Codina
Seguim el camí cap a Can Coll

A l’Àrea de Can Coll tenim, a part d’una àmplia esplanada, un local bar-restaurant i un equipament amb barbacoes i taules de picnic. Els caps de setmana hi ha força gent. Per la banda nord de l’àrea surt el camí que puja al Puig de la Guàrdia per la urbanització Montflorit.

L’àrea de lleure Torrent de Can Coll, situada a 2 quilòmetres de Cerdanyola del Vallès
Barbacoes amb graelles i taules de picnic a l’àrea de lleure

Tram 5
ÀREA DE CAN COLL (119 m)
CAN BORRELL (154 m)

Pel corriol de Flor de Maig i el Camí de Can Borrell

La tercera etapa de la caminada transversal ens farà passar dels boscos de Cerdanyola als boscos de Sant Cugat. Sortim de l’Àrea de Can Coll per la banda sud, en direcció al camí de Can Cerdà, travessem el pont de la riera i anem seguint la pista fins trobar, a la dreta, el trencall cap a La Flor de Maig-Can Borrell (125 m).

Trencall a La Flor de Maig i Can Borrell, a la dreta, des del camí de Can Cerdà

Es tracta d’un corriol que primer baixa fins al torrent i després remunta, en pujada per terreny rocós (compte si hi ha humitat, amb perill de relliscades), fins assolir la carretera de Cerdanyola (la BV-1415), just davant el quilòmetre 3 (143 m, 2h 05 min). I just en aquest punt, i davant nostre, hi ha la pista que mena a Can Borrell (indicació Restaurant Can Borrell).

Des de l’inici del camí de Can Borrell, vista de la Carretera de Cerdanyola (km 3) i del lloc on arriba el corriol de Can Coll

Agafem la pista, amb cadena si Can Borrell no és obert al públic, i anem seguint, amb suau ascens fins arribar al Coll de la Torrefera (170 m, 2h 15 min), important cruïlla de camins: per la dreta aniríem al Turó de la Torrefera i cap a la Torre Cendrera (una alternativa per arribar a Sant Cugat més directament) i per l’esquerra a la bonica Font de la Rata i cap a la Serra de Sant Medir.

Coll de la Torrefera

Nosaltres no deixem la pista i continuem rectes, ara en suau descens, fins a la masia de Can Borrell, a la zona d’aparcament i entrada al restaurant (154 m, 2h 25 min).

Can Borrell. Entrada al restaurant de la masia.

Tram 6
CAN BORRELL (154 m)
SANT CUGAT DEL VALLÈS (MONESTIR) (123 m)

Pel Camí de Can Borrell i pas pel Pi d’en Xandri

Pugem fins enllaçar amb la pista que passa per la part alta de la masia (160 m) i tombem a la dreta, en direcció Pi d’en Xandri-Sant Cugat. Seguirem la pista, força transitada els caps de setmana (és el camí que va a Sant Medir i al Pantà de Can Borrell), passarem per alguns trencalls i finalment, just quan ja veiem al fons Sant Cugat i el seu monestir, ja passarem pel costat del Pi d’en Xandri (a la dreta), arbre apuntalat amb estaques, tot un emblema de Sant Cugat (112 m, 2h 50min).

Deixant enrere Can Borrell, caminant cap a Sant Cugat
El Pi d’en Xandri; al fons divisem Sant Cugat

Amb Sant Cugat a tocar, ja només ens resta completar el camí fins arribar a la rotonda de la plaça Rotary Internacional (110 m, 3 hores).
Ja som a Sant Cugat. A la rotonda girem cap a l’esquerra, seguim l’avinguda Pla del Vinyet, a la rotonda següent tombem a l’esquerra per l’avinguda Torre Blanca, travessem la Rambla del Celler i a la propera cantonada girem a l’esquerra pel carrer Vallès i de seguida a l’esquerra pel carrer Montserrat. Al primer carrer (de la Creu) tornem a girar a l’esquerra i aviat ja veurem al fons el Monestir de Sant Cugat. Fem els últims passos fins ser just davant del Monestir (123 m, 3h 15 min), lloc on donem per acabada la llarga travessa des de Can Cuiàs.

El Monestir de Sant Cugat, punt i final de la caminada

DESNIVELLS I TEMPS PER TRAMS
Desnivell en metres / Temps en minuts

TramDesnivellTemps
Metro Can Cuiàs-enllaç Camí del bosc (escultura colors)+ 3820
Anada al Mirador de l’Estrella i retorn05
Camí del Bosc (escultura colors)-Carretera del Cementiri– 1210
Carretera del Cementiri-Turó Pelat+ 5110
Turó Pelat-Can Catà, per la Serra d’en Llagat– 6125
Can Catà-Camí de Can Coll– 127
Camí de Can Coll-Àrea de Can Coll, per zona Can Codina+ 4235
Àrea de Can Coll-Carretera de Cerdanyola, per Camí de Can Cerdà i corriol Flor de Maig+ 2415
Carretera de Cerdanyola-Coll de la Torrefera+ 2710
Coll de la Torrefera-Can Borrell– 1610
Camí de Can Borrell-Pi d’en Xandri– 4225
Pi d’en Xandri-entrada Sant Cugat (Pl.Rotary)– 27
Travessa urbana per Sant Cugat fins Monestir+ 1315
Totals acumulats+ 195
– 145
3h 15′

Desglossament del temps per etapes:
Can Cuiàs-Can Catà: 1h 10 min
Can Catà-Àrea Can Coll: 40 min
Àrea Can Coll-Can Borrell: 35 min
Can Borrell-Sant Cugat: 50 min

Distribució del temps: 42 % en pujada, 18 % en pla i 40 % en baixada.