Ruta emblemàtica per Vallvidrera-Tibidabo

Caminada per llocs emblemàtics: Vil·la Joana-Font de la Budellera-Tibidabo-Observatori Fabra-Torre de Collserola-Pantà de Vallvidrera

DADES TÈCNIQUES

  • Caminada núm. 60
  • Data: dimarts, 16 de març de 2021
  • Inici i final: estació Baixador de Vallvidrera (FGC)
  • Sector: vessant de Barcelona (entorn de Vallvidrera-Tibidabo)
  • Distància: 12,5 kms
  • Temps: 3 h 10 min
  • Desnivell: + 298 m / – 298 m
  • Dificultat: moderada
  • Tipologia: circular

ITINERARI

Baixador de Vallvidrera-Font Nova-Font Joana-Vil·la Joana-Font de la Budellera-Coll de la Vinassa-Tibidabo-Observatori Fabra-Torre de Collserola-Turó de Mont-Vallvidrera-Pantà de Vallvidrera (volta sencera)-Baixador de Vallvidrera.

MAPA DE LA RUTA

RUTA A WIKILOC

COMENTARI

Caminada circular recorrent diversos indrets emblemàtics de l’entorn de Vallvidrera i el Tibidabo, amb inici i final a Santa Maria de Vallvidrera, a l’estació del Baixador de Vallvidrera dels Ferrocarrils Catalans. Durant la ruta passarem successivament per Vil·la Joana, la font de la Budellera, el cim del Tibidabo, l’Observatori Fabra, la Torre de Collserola, el barri de Vallvidrera i el Pantà de Vallvidrera.
Es tracta d’un recorregut senzill i ben senyalitzat que ens permet fer una passejada agradable, amb molts i variats punts d’interès, per la part més alta de la serra de Collserola.
En el dia de la caminada, en plena pandèmia Covid-19, els recintes de Vil·la Joana, Tibidabo, Observatori Fabra i Torre de Collserola estaven tancats al públic, i les visites suspeses temporalment.

DESCRIPCIÓ DE LA RUTA

Tram 1
BAIXADOR DE VALLVIDRERA (236 m) –
VIL·LA JOANA (281 m)

Passejada per les fonts de Vil·la Joana

Sortim de l’estació del Baixador de Vallvidrera (236 m) i sense baixar les escales que menen a la carretera, ens dirigim a l’esplanada que veiem a mà esquerra i d’on surten de front dos camins. El de la dreta, esglaonat, puja directament a Vil·la Joana. El de l’esquerra ens portarà a les fonts de l’entorn de Vil·la Joana.
En aquesta ruta optem per fer una mica de volta i anar a fer una passejada per les fonts. Prenem, doncs, el camí planer de l’esquerra (Camí del Fondal) i després d’una agradable passejada, anem a petar just a la Font Nova (8 min), que no raja res, envoltada per unes escales.

Camí del Fondal
Font Nova
Entorn de la Font Nova, des de la part superior

Les pugem, passem per la Font Vella, també seca, i de seguida serem a la Taula dels Bisbes, dit així perquè era on mossèn Cinto Verdaguer es reunia amb els bisbes que el visitaven, quan estava reclòs a Vil·la Joana, malalt de tuberculosi.
Tenim al davant, en línia recta, el Passeig dels Plàtans, un espai on es respira molta tranquil·litat. Caminant endavant tenim dues fonts més: la primera, a mà esquerra arran del camí, la Font dels Plàtans, i més endavant, a mà dreta i baixant per unes escales de fusta, la Font Joana, ben arranjada (15 min).

Taula dels Bisbes
Passeig dels Plàtans, amb la font en primer terme
Font Joana

Tornem al camí-passeig i pocs metres més endavant arribarem a la Vil·la Joana (‘Quinta Juana’, a la façana) (281 m, 17 min). En aquesta masia, on Verdaguer va passar-hi els seus darrers dies, s’ha habilitat la Casa Museu Verdaguer, centre vinculat al Museu d’Història de Barcelona (MUHBA).

Vil·la Joana, seu del Museu Casa Verdaguer

Tram 2
VIL·LA JOANA (281 m) –
FONT DE LA BUDELLERA (359 m)

Pel Camí del Salze i Camí del Parc de la Budellera

En aquest lloc enllacem amb un carrer pavimentat que seguirem per l’esquerra amunt, deixant a la nostra esquena Vil·la Joana. Pocs metres després tenim, a mà dreta, el Centre d’Informació del Parc de Collserola, on trobarem informació del parc, guies i mapes, propostes d’excursions i d’activitats educatives, etc. a més d’una exposició permanent i d’altres de temporals.

Entrada del Centre d’Informació del Parc

Continuem pel carrer amunt i en ser a l’escola Els Xiprers (a l’esquerra) arribarem a una cruïlla (22 min). Girarem a l’esquerra amunt, rodejarem l’escola i aviat trobarem un cadenat al camí, que des d’ara serà de terra. Seguim amunt, en una llarga però moderada pujada, descartem els trencalls que anirem passant, fins que serem a una important cruïlla (347 m, 32 min). Uns senyals d’indicació ens assenyalen, al camí que surt per la dreta, la direcció ‘Itineraris de la Budellera’: aquest és el camí que hem d’agafar ara.

Trencall del camí cap a la Font de la Budellera, a la dreta

En descens seguim fins arribar, al fons del torrent, a un nou trencall (38 min). Per la dreta ens arriba el camí que ve del Revolt de les Monges (carretera de Sant Cugat), però nosaltres seguim rectes, pel camí que segueix amunt.

Enllaç amb el camí que arriba del revolt de les Monges; nosaltres hem de seguir per l’esquerra amunt

Deixarem enrere primer un camí que puja per l’esquerra cap al Coll de la Vinassa i després un altre, també per l’esquerra, que es dirigeix a la Font d’en Canet. I més enllà, alerta perquè hem de prendre un corriol que surt per la dreta (indicació a la Budellera pel camí de baix) (42 min) i que ens baixarà directament a l’espai de la Font de la Budellera.

Trencall del camí de baix cap a la Font de la Budellera, per la dreta

En els trencalls, sempre cap a l’esquerra. El corriol ens deixa a la base de la font, disposada en tres terrasses unides per escales, al final de les quals tenim la font, emmarcada en una paret de pedra i a sota d’una coberta arquejada (359 m, 55 min). Al fons, com a vigilant de l’indret, s’alça la majestuosa Torre de Collserola. L’entorn és força atractiu i bé mereix una parada aquesta font, segurament la més popular de tot Collserola.

Font de la Budellera, des de la base inferior
Font de la Budellera, a la terrassa superior
Font de la Budellera
Detall de la font sota cobert

Tram 3
FONT DE LA BUDELLERA (359 m) –
TIBIDABO (esplanada) (500 m)

Pel Camí de Sant Cugat i Coll de la Vinassa

Deixem la font per la part posterior i seguim un camí amunt per l’esquerra per anar a buscar la pista més ampla del Parc de la Budellera (58 min), que seguirem a l’esquerra, de cara al Tibidabo que ja veiem al fons, fins que arribarem a prop del revolt de Can Xoliu. Compte perquè uns metres abans del revolt hem de procurar no passar de llarg el corriol que puja en diagonal per la dreta (1h 1 min) i que hem de prendre per anar a buscar el Camí de Sant Cugat. En els trencalls seguirem sempre per l’esquerra.

Abandonem el camí que seguíem i agafem el corriol que s’enfila en sentit contrari
Últims metres per arribar al Camí de Sant Cugat

En ser-hi (1h 11 min) (pista ampla i pavimentada) girem a l’esquerra i anem seguint, sempre de cara al Tibidabo, que veiem al front (al fons a l’esquerra podem veure la torre del Turó del Puig), passarem per una zona de vivendes, l’última de les quals és Can Tano, i tot seguit ens plantarem aL Coll de la Vinassa (462 m, 1h 28 min), identificable per la presència d’una font i dos bancs.

Can Tano
Coll de la Vinassa

En aquest indret també veiem, al front, barrat amb una cadena, un camí,
Nosaltres descartem el corriol amb cadenat i girem a la dreta, per pujar per un corriol primer rocallós i finalment de més bon caminar, enmig del bosc. És una pujada una mica pronunciada però curta: en pocs minuts serem al final, just quan serem a la carretera del Tibidabo (1h 33 min), en un revolt molt proper a l’Hotel La Florida, que veiem al fons.

Accés a la carretera del Tibidabo, amb l’hotel La Florida al fons

En aquest lloc hi ha a l’esquerra una esplanada des de la qual podem contemplar bones vistes del Vallès.
A l’altra banda, mirant cap a la dreta, hi ha, molt a prop, el Tibidabo. Per arribar-hi hem de seguir la carretera uns 500 metres i ja serem a l’esplanada principal. En aquest curt tram anirem veient la Torre de les Aigües i el temple del Tibidabo per la part posterior i lateral, així com vistes del Turó del Puig (al principi) i després de Vallvidrera, la Torre de Collserola i de més enllà.

El temple del Tibidabo per la banda lateral
Panoràmica en direcció la Torre de Collserola i Vallvidrera

En ser a l’esplanada (500 m, 1h 45 min) estarem rodejats del Temple Expiatori del Sagrat Cor, el Parc d’atraccions, els miradors (vistes fantàstiques de Barcelona), els locals de restauració, etc. Si pugem per les escales del temple serem al punt més alt del cim del Tibidabo, la cota màxima de la serra de Collserola (516 m).

Temple del Sagrat Cor al cim del Tibidabo
Panoràmica de Barcelona, amb l’Observatori Fabra en primer terme
Racó del Tibidabo

Tram 4
TIBIDABO (esplanada) (500 m) –
OBSERVATORI FABRA (411 m)

Pel corriol a la Carretera de l’Observatori

Abandonem el recinte del Tibidabo per la banda que dona a Barcelona, fem els revolts de la carretera que puja de Vallvidrera i seguim avall per la zona de pàrquings. En ser a l’accés del pàrquing número 3 fixem-nos que a la nostra esquerra neix un carrer (1h 49 min) que hem d’agafar i seguir-lo fins al final (una porta ens barra el pas), i per la dreta, mig amagat, surt un corriol esglaonat, força dret, que ens baixa a la carretera del Vallvidrera al Tibidabo, que sempre veurem al fons, així com l’observatori, al qual ens dirigim.

Baixant pel corriol cap a l’Observatori Fabra

A l’arribar a la calçada (1h 53 min), la travessem en compte, accedim a l’altra banda de la barana i caminem pocs metres cap a l’esquerra, i abans del pont del Funicular del Tibidabo trobem a la dreta el corriol que ens baixarà a la Carretera de l’Observatori. A l’arribar-hi només ens restarà una estoneta, tirant per l’esquerra, per arribar a les portes de l’Observatori Fabra (411 m, 1h 59 min), amb accés restringit (cal informar-vos si voleu fer-hi una visita).

Entrada de l’Observatori Fabra
Observatori Fabra

Tram 5
OBSERVATORI FABRA (411 m)

TORRE DE COLLSEROLA (445 m)
Per la Carretera del Tibidabo

Per continuar la ruta hem de fer mitja volta i recular per la carretera i seguir-la fins enllaçar amb la carretera de Vallvidrera al Tibidabo (2h 07 min). Iniciarem un lleuger descens, per la vorera de l’esquerra, protegida per una barana, fins arribar a la cruïlla-rotonda que puja a la Torre de Collserola i al Tibidabo (2h 13 min).

Enllaç amb la carretera del Tibidabo
Carretera del Tibidabo, amb la Torre de Collserola al fons

Així doncs tombem a la dreta amunt, arribem a un revolt tancat i a l’arribar al segon revolt tancat tenim a l’esquerra l’accés al recinte de la Torre de Collserola (445 m, 2h 17 min)). Si teniu temps i ganes, podeu agafar l’ascensor que puja fins a la 10a planta de la torre, on hi ha un mirador panoràmic, amb excel·lents vistes de tot Barcelona i de l’entorn de Collserola.

Panoràmica de Barcelona des de sota la Torre de Collserola
Accessos a la Torre de Collserola
Torre de Collserola
Vista del Tibidabo des de la Torre de Collserola

Tram 6
TORRE DE COLLSEROLA (445 m) –
VALLVIDRERA (plaça) (342 m)

Pel Turó de Mont i Carrer dels Algarves

Per reprendre l’itinerari resseguirem el revolt que hem deixat per accedir a la torre i de seguida veurem per la nostra esquerra un camí amb llambordes que va a rodejar la torre.

Camí que rodeja la torre

Seguim aquest camí, passem pel trencall que va a la Font de la Budellera i arribem a un mirador del Tibidabo (2h 24 min), on també podem observar l’impressionant cablejat de la torre.

Torre de Collserola

Acabem de rodejar la torre per sota i arribem a unes escales de fusta, que cal pujar i ja serem al Turó de Mont (441 m, 2h 27 min), que queda just davant de l’esplanada on s’assenta la torre, dalt del Turó de la Vilana.

Arribada al Turó de Mont
Peana que aguantava una creu de terme, al Turó de Mont, mirant cap al Tibidabo
Deixant enrere el Turó der Mont

En aquest turó, a part de la visió en primer pla de la imponent torre, tenim vistes de Barcelona i de Vallvidrera, que veiem al fons. També tenim la base del que fou una creu de terme, ara inexistent.
Per acabar el tram ens falta anar cap a Vallvidrera, que ja tenim a tocar i tot en baixada. Prendrem el camí que surt encarat a Vallvidrera i d’esquena a la torre, amb un descens força pronunciat fins a enllaçar amb la carretera que baixa del Tibidabo (2h 33 min). L’agafem cap a la dreta (carrer de les Alberes) fins trobar una cruïlla a la dreta (carrer dels Algarves), que agafem i seguim fins al final, on trobarem un tram d’escales que ens deixen just davant l’edifici modernista de l’estació de Vallvidrera Superior (2h 39 min), l’última parada del Funicular de Vallvidrera, al costat de la plaça Pep Ventura. Travessem la carretera i seguim rectes en paral·lel a la plaça fins que arribarem a una tram d’escales (carrer de Queralt) que ens baixen fins a la plaça de Vallvidrera, (342 m, 2h 41 min), el centre del barri.

Escales del carrer de Queralt; al fons la Plaça de Vallvidrera

Tram 7
VALLVIDRERA (plaça) (342 m) –
PANTÀ DE VALLVIDRERA (260 m)

Pel Carrer Reis Catòlics (aviat carrer Elisa Moragas)

Travessem la plaça per la banda per on hem arribat, travessem la carretera de Sant Cugat pel semàfor i seguim un trosset de carretera (carrer Alcalde Miralles) i de seguida enfilem el carrer Reis Catòlics (en breu aquest carrer canviarà de nom, per passar a dir-se carrer d’Elisa Moragas, mestra i fundadora de l’escola Nabí del barri). Baixem per aquest carrer, passarem per l’escola Nabí i més endavant arribarem a dues cruïlles de camins.

Entrada a la zona del Pantà de Vallvidrera pel camí dels Reis Catòlics

A la primera seguim rectes i a la segona tombem per la dreta, en baixada, fins arribar al Pantà de Vallvidrera (260 m, 2h 51 min), just a la zona de la presa. A sota de la presa hi ha una casa de color rosa, la Casa del Guarda, que actualment acull l’Espai d’interpretació del Pantà, on coneixerem la història de l’embassament i ens informarem de la fauna i la flora de l’entorn. El pantà és també un centre d’excursions.

Pantà de Vallvidrera
Pantà de Vallvidrera
Un porc senglar, company inesperat fent la caminada

Tram 8
PANTÀ DE VALLVIDRERA (260 m) –
BAIXADOR DE VALLVIDRERA (236 m)

Pel pantà (volta sencera) i Camí de la Font dels Pins

Per completar la ruta, si encara tenim forces, anirem a rodejar tot el pantà, a través del camí que surt per l’esquerra, per arribar a la cua del pantà i anirem a buscar el carrer pavimentat que puja per la dreta, per l’altra banda (Camí del Pantà), passarem per la zona de la presa (3h 01 min i només ens toca dirigir-nos a Santa Maria de Vallvidrera.
Ho farem pel mateix Camí del Pantà i de seguida empalmarem amb el Camí de la Font dels Pins. Seguim aquest camí avall, torcem a la dreta al Camí del Fredolic (3h 06 min), seguim baixant, tenint al fons un paisatge de l’entorn, amb visió alhora de la torre del Turó del Puig, la masia de Vil·la Joana, l’església de Santa Maria de Vallvidrera, el Temple del Tibidabo i la Torre de Collserola, a més de les vivendes de la barriada.

En aquest punt abandonem el Camí de la Font dels Pins per agafar el Camí del Fredolic, a la dreta
Panoràmica de l’entorn de Santa Maria de Vallvidrera i el Tibidabo

Més avall arribarem a unes escales que ens deixaran a una altra cruïlla de carrers. Al davant nostre veiem, a mà esquerra, una parada d’autobús i al fons l’estació del Baixador de Vallvidrera. Només ens resta travessar la carreterra de Sant Cugat pel semàfor, pujar les escales d’accés a l’estació i a mà dreta tenim l’esplanada des d’on hem iniciat aquesta ruta (236 m, 3h 10 min). Hem acabat l’itinerari circular!

DESNIVELLS I TEMPS PER TRAMS
Desnivell en metres / Temps en minuts

TramDesnivellTemps
Baixador de Vallvidrera-Vil·la Joana, per la Font Nova i la Font Joana+ 4517′
Vil·la Joana-Font de la Budellera, pel Camí del Salze i Camí de la Budellera+ 7838′
Font de la Budellera-Coll de la Vinassa, pel Camí de Sant Cugat+ 10333′
Coll de la Vinassa-Tibidabo (esplanada), per drecera i carretera+ 3817′
Tibidabo (esplanada)-Observatori Fabra, per corriol i carretera– 8914′
Observatori Fabra-Torre de Collserola, per la carretera del Tibidabo+ 3418′
Torre de Collserola-Turó de Mont– 410′
Turó de Mont-Vallvidrera (plaça)– 9914′
Vallvidrera (plaça)-Pantà de Vallvidrera, pel carrer Reis Catòlics– 8210′
Volta al Pantà de Vallvidrera10′
Pantà de Vallvidrera-Baixador de Vallvidrera, pel Camí de la Font dels Pins– 249′
Totals acumulats+ 298
– 298
3 h 10′

Desglossament del temps per etapes:
Baixador de Vallvidrera-Vil·la Joana: 15 min
Vil·la Joana-Font de la Budellera: 40 min
Font de la Budellera-Tibidabo: 50 min
Tibidabo-Observatori Fabra: 15 min
Observatori Fabra-Torre de Collserola: 15 min
Torre de Collserola-Vallvidrera: 25 min
Vallvidrera-Pantà de Vallvidrera: 10 min
Volta al pantà-Baixador de Vallvidrera: 20 min

Distribució del temps: 46 % en pujada, 13 % en pla i 41 % en baixada.

De Les Planes a Sant Feliu, per Can Castellví i la Serra del Ginestar

Les Planes-Mas Guimbau-Can Castellví-Turó de Can Pasqual-La Sargantana-Serra del Ginestar-Torre del Bisbe-Can Parellada-Ermita de la Salut-Sant Feliu de Llobregat

DADES TÈCNIQUES

  • Caminada núm. 59
  • Data: divendres 19 de febrer de 2021
  • Inici: estació Les Planes (FGC)
  • Final: estació Sant Feliu de Llobregat (Renfe)
  • Sector: vessant del Llobregat (Serra del Ginestar-La Salut)
  • Distància: 12,35 kms
  • Temps: 3 hores
  • Desnivell: + 250 m / – 437 m
  • Dificultat: moderada
  • Tipologia: travessa lineal (només anada)

ITINERARI

Les Planes (estació FGC)-Camí de Mas Guimbau-Santuari de la Salut-Camí de Can Castellví-Font de Can Castellví-Can Castellví-Camí de carena de Can Pasqual-Turó de Castellví-Turó de Can Pasqual-Coll de Can Pasqual (Cª Molins)-La Sargantana-Camí Serra del Ginestar-La Socarrada-Torre del Bisbe-Can Parellada-Ermita de la Salut-Riera de la Salut-Sant Feliu de Llobregat (estació Renfe).

MAPA DE LA RUTA

RUTA A WIKILOC

COMENTARI

Travessa per Collserola des de Les Planes fins a Sant Feliu de Llobregat. El primer sector del recorregut parteix de l’estació de Les Planes dels Ferrocarrils Catalans i per la zona del Mas Guimbau, i després de passar pel Santuari de la Salut i la font de Can Castellví arribem a la masia de Can Castellví, en contínua pujada. El segon sector segueix en pujada per anar a buscar la carena de Can Pasqual, des d’on, ja planejant, farem els turons de Can Castellví i de Can Pasqual, el sostre de l’itinerari, per acabar al Coll de Can Pasqual, a la carretera de Molins. Aquí comença el tercer sector, amb un tram planer d’asfalt fins a La Sargantana, des d’on seguirem, en llarga i a voltes forta baixada, pel camí que travessa la Serra del Ginestar i La Socarrada i va a parar a la Torre del Bisbe. Iniciem llavors el quart sector, en lleuger descens, prenent el corriol cap a Can Parellada i acabant a l’ermita i a l’àrea de lleure de La Salut. El cinquè i darrer sector és una passejada pel camí-carrer de la Riera de la Salut, que ens durà a Sant Feliu de Llobregat, a l’estació de tren, on clourem la travessa.
El dia de la caminada va fer un dia amb molta humitat (sobretot al vessant obac que dona al Vallès) i boira de fons, que va ser present fins ben bé a la Torre del Bisbe, ja al migdia. Després ja va sortir el sol.
El tram entre Les Planes i Can Castellví està amenitzat pel so llunyà del pas dels trens i pels lladrucs dels gossos de les vivendes que hi ha pel camí.

DESCRIPCIÓ DE LA RUTA

Tram 1
LES PLANES (219 m) –
CAN CASTELLVÍ (386 m)

Pel Santuari de la Salut i la Font de Can Castellví

Comencem la ruta al barri de Les Planes. Sortim de l’estació de l’estació dels Ferrocarrils Catalans dels Ferrocarrils Catalans per la banda de la carretera de Sant Cugat (la BV-1462) (219 m) i, sense baixar a la calçada, anem a buscar el pont que la travessa per sobre.

L’estació de Les Planes des de la passarel·la sobre la carretera de Sant Cugat

A l’altra banda de la passarel·la arribem al Passeig de Solé i Pla i ens dirigim per l’esquerra cap al pont que passa per sota de la C-16. A l’interior del pas sota l’autopista veurem un carrer que s’obre per la banda esquerra, separant-se de la calçada principal (218 m). Hem de prendre aquest carrer (del Pollancre) i seguir-lo amunt fins enllaçar amb el Camí de Mas Guimbau (236 m, 7 min).
Tombem a la dreta i de seguida esquerra amunt (direcció Can Castellví) i en poca estona passarem pel costat del Santuari de la Salut, obert només els diumenges segons indica el rètol a l’entrada (240 m). Observem el que es veu de la façana del santuari des de la creu de pedra que hi ha al davant.

Entrada al Santuari de la Salut; en primer terme la creu de pedra
Santuari de la Salut

Tot seguit continuem ascendint entre vivendes per la barriada de Mas Guimbau, fins arribar aviat a una cruïlla de carrers amb una font a la intersecció (249 m, 10 min). En aquest punt abandonarem el Camí del Mas Guimbau, que segueix per l’esquerra, i agafarem, per la dreta, el carrer-camí de Can Castellví. La cruïlla està ben senyalitzada.

En aquest punt hem de girar a la dreta, cap a Can Castellví

Iniciem llavors una llarga caminada per aquest carrer-camí, que va alternant trams urbanitzats (amb el camí pavimentat) i trams naturals (amb el camí de terra). A la primera cruïlla que trobarem hem de tirar per la dreta i després farem un llarg tram de pujada, notable en alguns moments (anb un desnivell del 10%, segons indica el senyal de trànsit al final del tram), fins que arribarem a una altra cruïlla de camins (376 m, 40 min). En aquest cas ens arriba per la nostra esquerra el Passeig del Grèvol. Aquí també trobarem indicadors i seguirem en direcció Can Castellví, que ja és a prop.

Camí de Can Castellví
Un dels trams més costeruts del camí, amb un notable desnivell
Cruïlla del Camí de Can Castellví (esquerra), amb el Passeig del Grèvol

Abans però ens adreçarem, allà mateix, per la dreta, a la Font de Can Castellví (366 m). A l’indret podem veure un pou amb una sínia, la font -que no raja-, una bassa i un espai amb unes taules amb bancs de fusta. L’indret és agradable però un xic degradat, sobretot pels darrers temporals.

La Font de Can Castellví, amb la bassa al costat, des del camí
El pou amb la sínia
L’indret des de la part inferior
La zona de picnic, amb dues taules de fusta

Feta l’estada a la font, tornem al camí de sobre i girant per la dreta fem els darrers metres fins a topar-nos de cara amb la masia de Can Castellví (386 m, 45 min), just a l’enllaç amb el camí que per l’esquerra ve de Can Pasqual i a la dreta va cap a la Serra de Can Balasc. Hem completat el primer tram de la travessa.

Arribada a Can Castellví

Tram 2
CAN CASTELLVÍ (386 m) –
COLL DE CAN PASQUAL (423 m)

Pels turons de Castellví i de Can Pasqual

Des de la masia hem de girar cap a l’esquerra, en direcció Can Pasqual-Mas Pins-Can Sauró. Anirem pujant fins arribar a una cruïlla de camins (53 min).

Arribada a la cruïlla de camins

Aquí hem d’abandonar el camí que seguíem i trencar per l’esquerra, direcció Pujol de Can Castellví-Turons de Can Pasqual, per dirigir-nos cap a la carena.

Si no volem pujar més hi ha l’opció de seguir pel mateix Camí de Can Castellví, que de manera tranquil·la ens portarà directament al Coll de Can Pasqual.
Però a la ruta d’avui toca pujar més per anar a trepitjar dos turons de la carena. Agafarem, doncs, el camí de l’esquerra i anirem ascendint, trobarem un trencall per la dreta, amb cadena, que hem de prendre i continuar amunt.

Més amunt hem de girar pel camí de la dreta
Avançant cap a la carena dels Turons de Can Pasqual
Arribant a la carena

En ser a dalt la carena primer anirem a trepitjar el Turó de Castellví (o Pujol de Can Castellví), al qual hi arribarem per un corriol planer que surt per l’esquerra del camí (459 m, 1h 2 min).

Hem vingut pel camí de l’esquerra i aquí veiem el corriol que ens portarà al Turó de Castellví

En tres minuts serem a la fita de pedra que ens assenyala el turó (461 m). Compte que no és la primera que hi ha al corriol, sinó la segona, allà on ja es veu que el camí inicia una baixada pronunciada. Arribats al turó, envoltat de vegetació, ja podem girar cua i desfer el camí per tornar a la pista de carena. En poc més de cinc minuts haurem anat i tornat.

Turó de Castellví o Pujol de Can Castellví (461 m)

Continuem la marxa seguint la pista de carena a l’esquerra i caminarem per un tram ondulat, però de molt bon fer, travessant els turons de Can Pasqual, el darrer dels quals, el Turó de Can Pasqual per antonomàsia, està identificat amb un senyal geodèsic situat arran de camí a la dreta i al costat d’un gran dipòsit d’aigua (469 m, 1h 17 min).

El camí de carena esdevé ondulat en travessar els Turons de Can Pasqual
Arribada al Turó de Can Pasqual
Turó de Can Pasqual (469 m)

Som al sostre del recorregut i al punt d’inflexió de l’itinerari: fins ara hem anat guanyant alçada, des d’ara anirem baixant.
Abandonem el turó (que no té vistes) i anem seguint la pista, baixant fins a Can Masdemont, que veurem al front i des d’on continuarem avall per la dreta fins arribar a enllaçar amb el camí que ve de Can Castellví, al davant de l’accés a Can Pasqual (431 m). En aquest punt és on haguérem arribat si no haguéssim pujat a la carena.

Enllaç amb el camí que ve de Can Castellví

Ara tombem a l’esquerra i en poca estona, planejant, arribarem al Coll de Can Pasqual, per on passa la carreterra de Molins, la BV-1468 (423 m, 1h 27 min). Acaba el segon sector de la travessa.

Els darrers metres del camí, des del Coll de Can Pasqual

Tram 3
COLL DE CAN PASQUAL (423 m) –
TORRE DEL BISBE (186 m)

Pel camí de La Sargantana-Serra del Ginestar

El tercer tram de la ruta ens dirigirà a la Vall de Sant Feliu. En ser a la carretera travessem la calçada amb compte i pel voral de l’esquerra anem seguint la calçada cap a la dreta.

La carretera de Molins, al Coll de Can Pasqual

Més endavant passarem per Mas Pins, un Centre d’Educació Ambiental, passarem pel punt quilomètric 8, i després arribarem a un trencall de camins, al costat d’una vivenda, dita La Sargantana, però nosaltres hem de prendre el camí amb una cadena, també a l’esquerra, en direcció Can Ferriol-Santa Margarida (399 m, 1h 33′).

Entrada a Mas Pins, centre d’educació ambiental
Cruïlla de La Sargantana. Hem de prendre el camí de terra de l’esquerra

Des d’aquí seguirem un camí amb baixada pronunciada, cap a la Serra del Ginestar.. Vistes de la vall de Sant Feliu i del Puig d’Olorda.

La Vall de Sant Feliu emboirada
Baixem per la pista de la Serra del Ginestar

Més avall, el camí passa per un doble revolt (d’on surt un corriol cap a Santa Creu d’Olorda) i més enllà arribem a una cruïlla de camins prou visible i ben senyalitzada (279 m, 1h 50 min).

Un dels revolts més pronunciats del camí
Cruïlla de camins; cal tombar per l’esquerra avall, en direcció la Torre del Bisbe

Ara ens toca continuar pel camí de l’esquerra, cap a Torre del Bisbe-Santa Margarida. Continuem en descens constant, més endavant passem pel corriol que va cap al Bosc Llarg (arriba en paral·lel per l’esquerra, 224 m) i finalment anirem a petar just de front a la masia de la Torre del Bisbe (186 m, 2h 5 min), enllaçant amb la pista que va a Santa Margarida de Valdonzella, per l’esquerra. Podem fer-hi una visita (queda molt a prop) per veure la font i les ruines de l’antic monestir. Fi del tercer sector.

Seguim el camí de baixada
Arribant a la Torre del Bisbe

Tram 4
TORRE DEL BISBE (186 m) –
ERMITA DE LA SALUT (96 m)

Per Can Parellada

El sector següent enllaça la Torre del Bisbe amb l’ermita de la Salut. És un tram curt que farem, no pel camí d’Olorda a Sant Feliu passant pel Torrent de Can Ferriol (és una altra opció), sinó per Can Parellada. Des de la Torre del Bisbe seguim el camí a la dreta, direcció Can Ferriol-La Salut-Santa Creu d’Olorda, i compte perquè en un parell de minuts serem en un revolt, d’on neix per l’esquerra el corriol de can Parellada (183 m, 2h 07 min), perfectament senyalitzat (direcció Can Parellada-La Salut-Sant Feliu de Llobregat).

Torre del Bisbe. Nosaltres hem arribat pel camí de l’esquerra
L’indicador al trencall del corriol de Can Parellada

Seguirem un corriol preciós, enmig del bosc, amb trams de molt bon caminar i alguns (pocs) trams pedregosos. El corriol va a morir just davant de la masia de Can Parellada, a una pista ampla, que seguirem a la dreta (135 m, 2h 17 min).

Corriol de Can Parellada
Corriol de Can Parellada
Can Parellada

Passem pel costat de Can Parellada, veiem un gran pi al davant de l’entrada, i anem baixant fins a enllaçar, després de passar de llarg pel trencall cap a la Penya del Moro, amb el camí d’Olorda a Sant Feliu (97 m, 2h 22 min).

Baixant de Can Parellada

A la dreta aniriem cap a Santa Creu d’Olorda, però nosaltres tombem a l’esquerra per la pista principal i poc després, a uns cinc minuts, arribem a una cruïlla de quatre camins (82 m). Hem de deixar el camí que seguíem i tirar per l’esquerra, cap a l’ermita de la Salut. Ara farem un tram curt de pujada fins arribar a l’aparcament del restaurant ‘Masia la Salut‘.

Esplanada posterior de La Salut de Sant Feliu

A l’altra punta de l’esplanada trobem l’entrada (compte que hi ha dies que l’accés és tancat) al recinte (96 m, 2h 30 min), que inclou l’Ermita de la Salut i la Masia de la Gleva, amb el restaurant. Acabem un altre sector del recorregut.

Ermita de la Salut
Masia de la Gleva
Exterior del recinte de La Salut

Tram 5
ERMITA DE LA SALUT (96 m) –
SANT FELIU DE LLOBREGAT (32 m)

Per la Riera de la Salut

El darrer sector ens portarà a Sant Feliu de Llobregat passant pel camí-carrer de la Riera de la Salut. Per anar a buscar la pista (és el camí que va d’Olorda a Sant Feliu, que ja hem trepitjat abans) baixem del recinte de l’ermita pel cantó contrari per on hem arribat, baixem unes escales i anem al camí que passa per sota, tombem avall a la dreta, arribem de seguida a l‘àrea de lleure, amb zona de pic-nic i restaurant.

Panell informatiu de l’àrea de lleure de La Salut

Des d’aquí prenem la pista principal a l’esquerra en direcció Sant Feliu, que ja és a prop. Primer passarem per un tram natural, després entrarem a la zona de polígons industrials i finalment a la zona urbana. Nosaltres sempre hem de seguir rectes, amb lleugera baixada, descartant els carrers a banda i banda.
En arribar a la part urbana de Sant Feliu de Llobregat, passarem per un primer semàfor (39 m, 2h 50 min), al costat del cementiri,, i seguirem pel mateix carrer de la Riera de la Salut, passarem pel costat del Centre Cívic Les Tovalloles (a mà dreta), travessarem el pont sota les vies del tren i enfilarem, per l’esquerra el carrer de la Constitució, paral·lel a les vies del tren. Al fons veiem un edifici blanc: és l’estació de tren. Quan hi arribem (32 m, 3 hores), haurem completat la travessa.

Centre Cívic Les Tovalloles
Estació de tren de Sant Feliu, final del recorregut

DESNIVELLS I TEMPS PER TRAMS
Desnivell en metres / Temps en minuts

TramDesnivellTemps
Les Planes (FGC)-Inici carrer-camí de Can Castellví+ 3010′
Carrer-camí de Can Castellví-Can Castellví + 13735′
Can Castellví-Turó de Castellví+ 7517′
Turó de Castellví-Turó de Can Pasqual+ 815′
Turó de Can Pasqual-Coll de Can Pasqual (Cª Molins)– 4610′
Coll de Can Pasqual-La Sargantana, per la carretera de Molins– 246′
La Sargantana-Torre del Bisbe, pel camí de la Serra del Ginestar– 21332′
Torre del Bisbe-Ermita de la Salut, per Can Parellada-9025′
Ermita de la Salut-Sant Feliu de Llobregat, per la Riera de la Salut– 6430′
Totals acumulats+ 250
– 437
3h 00′

Desglossament del temps per etapes:
Les Planes-Can Castellví: 45 min
Can Castellví-Coll de Can Pasqual: 40 min
Coll de Can Pasqual-Torre del Bisbe: 40 min
Torre del Bisbe-La Salut: 25 min
La Salut-Sant Feliu: 30 min

Distribució del temps: 34 % en pujada, 11 % en pla i 55 % en baixada.

D’Horta a Cerdanyola, pel Forat del Vent i el Camí de Sant Andreu

Valldaura-Mirador d’Horta-Forat del Vent-Camí de Sant Andreu-Can Catà-Torrent de Canaletes-Cerdanyola del Vallès

DADES TÈCNIQUES

  • Caminada núm. 58
  • Data: dijous 28 de gener de 2021
  • Inici: metro Valldaura (L3)
  • Final: estació Cerdanyola del Vallès (Renfe)
  • Sector: vessant del Vallès (Sant Iscle-Cerdanyola)
  • Distància: 10,8 kms
  • Temps: 2 h 40 min
  • Desnivell: + 166 m / – 216 m
  • Dificultat: moderada
  • Tipologia: travessa lineal (només anada)

ITINERARI

Metro Valldaura-Mirador d’Horta-Forat del Vent-Camí de Sant Andreu-Carretera del Cementiri-Font de Can Lloses-Can Fermí-Sant Iscle de les Feixes-Can Catà-Torrent de Canaletes-Aqüeducte de Canaletes-Parc de la Riera-Cerdanyola del Vallès.

MAPA DE LA RUTA

RUTA A WIKILOC

COMENTARI

Ruta per Collserola des d’Horta fins a Cerdanyola. Partim del barri de Valldaura. El primer sector de la travessa és en pujada fins al Forat del Vent, amb parada als miradors d’Horta (o de Mundet), arran de la carretera de Cerdanyola, i del gronxador, en plena ascensió a la carena. Arribats a la carena, al Forat del Vent, comença el segon sector, ara en baixada per la banda del Vallès. Anirem des de Can Ferrer fins a Can Fermí pel Camí de Sant Andreu, una ruta poc concorreguda i un xic feréstega per solitària. Entremig, ens desviarem una estona per anar a la Font de Can Lloses. Passat Can Fermí enllacem amb el camí de Sant Iscle, passem pel costat de l’ermita de Sant Iscle de les Feixes i arribem a Can Catà. Aquí comença el tercer sector de la travessa, ara més aviat planejant, que ens durà a Cerdanyola, però no pel camí directe, sinó passant pel Torrent de Canaletes (per un corriol que va resseguint el rierol) i després anirem cap a l’aqüeducte de Canaletes (o de Sant Iscle), per accedir a Cerdanyola pel Parc de la Riera. Per acabar la ruta, una passejada urbana ens deixarà a l’estació de tren.

DESCRIPCIÓ DE LA RUTA

Tram 1
METRO VALLDAURA (121 m) –
FORAT DEL VENT (278 m)

Pel Mirador d’Horta

Sortim del metro Valldaura per l’Avinguda de Valldaura (121 m). En ser al carrer seguim cap a l’esquerra, en direcció sud, fins arribar a una gran rotonda (cruïlla amb l’Av. de l’Estatut). Continuem per la vorera de muntanya, sense travessar res, girant per la dreta per seguir la carretera d’Horta (BV-1415) pel voral. Poc després travessarem la Ronda de Dalt per un llarg pont (137 m) i més enllà arribarem a la rotonda del Tanatori-Cementiri d’Horta (154 m, 12 min).

Rotonda de la BV-1415. Al fons veiem el tram ded la carretera on hi ha el Mirador d’Horta. Més amunt, observem l’arbre solitari, d’on hi penja un gronxador

La rodegem per la dreta i anem a buscar un pas de vianants, que ens dirigeix de front al corriol que hem d’agafar. Prenem el corriol i en suau pujada anirem a trobar la carretera d’Horta (187 m) i a uns metres a l’esquerra tenim el Mirador d’Horta (190 m, 20 min), amb aparcament per a vehicles, bancs de fusta i una àrea amb un mirador obert a la ciutat Barcelona i l’entorn de Collserola.

Vista del Mirador d’Horta, al costat de la carretera d’Horta a Cerdanyola
Panoràmica de Barcelona des del Mirador d’Horta

Feta la visita al mirador, reculem uns metres per la carretera i anem a buscar el corriol que, just al front per on hem arribat abans, ens menarà amunt direcció Forat del Vent (hi ha indicador) (187 m).

Inici del corriol cap al Forat del Vent, des de la carretera

Enfilem el corriol; a la primera cruïlla seguim per la dreta amunt, i al segon encreuament hem d’agafar el corriol que puja decidit per la nostra esquerra (208 m). El seguim, amb trams de considerable desnivell, sempre en direcció a un arbre solitari, ben visible.

Darrers metres costeruts fins a l’arbre del gronxador

Quan arribem a l’arbre (235 m, 30 min) veurem que penja d’una branca un senzill gronxador, fet amb cordes i unes travesses de fusta. Som al mirador del Gronxador, nom amb què es coneix popularment aquest indret, amb molt bones vistes de Barcelona, amb els barris de muntanya propers en primer terme, al davant, i de la serra de Collserola als laterals.

Des del gronxador contemplem una magnífica panoràmica de Barcelona
Panoràmica de la carena de Collserola, des del Tibidabo fins al Turó de Valldaura

Després de contemplar el panorama, continuem l’ascensió pel corriol, més amunt arribarem a un altre arbre, també amb un gronxador però més rudimentari (només hi ha una corda nuada).

Un segon gronxador en plena pujada al Forat del Vent

I anem seguint fent camí, ara amb menys desnivell, per un tram ondulat i només els darrers metres de l’ascensió es fa més costeruda la pujada. En ser a dalt serem a l’anomenat Forat del Vent, una important cruïlla de camins (278 m, 40 min).

Al front, els diversos corriols que s’enfilen fins al Forat del Vent, amb les torres elèctriques al capdamunt

Per aquí passa el Passeig de les Aigües, un dels camins més transitats de Collserola, que en aquest sector uneix Torre Baró (cap a la dreta) i el Portell de Valldaura (cap a l’esquerra). També neixen aquí els camins cap a Can Ferrer i cap a Can Lloses, que agafarem tot seguit. També al damunt per on hem arribat, per on hi ha les torres elèctriques, hi ha un mirador, que engrandeix les vistes panoràmiques que hem anat veient tot pujant.

El punt més alt del Forat del Vent
Vista del Passeig de les Aigües en el tram entre Torre Baró i el Portell de Valldaura

Tram 2
FORAT DEL VENT (278 m) –
FONT DE CAN LLOSES (115 m)

Pel Camí de Sant Andreu

Deixem el Forat del Vent i continuem per la pista que ens assenyala Can Lloses (el de més a l’esquerra mirant des del Passeig de les Aigües) i l’anem seguint, rodejant Can Ferrer, fins arribar a un lloc on veiem unes escales de fusta per superar un desnivell sobtat a la nostra dreta (260 m, 45 min). Pugem pels esglaons i ja serem al Camí de Sant Andreu, un camí alternatiu a la pista forestal que va cap a Can Lloses i Sant Iscle de les Feixes.

Després de pujar els esglaons per superar aquest desnivell respecte la pista a Can Lloses, comença el Camí de Sant Andreu

Nosaltres ho farem per aquest camí, molt menys transitat i per tant més solitari i fins i tot feréstec en alguns trams. Però és un recorregut en ple bosc, molt interessant per contemplar la natura en silenci. El camí, en baixada, primer ens deixarà a la pista que ve del Forat del Vent i de seguida sortim a la carretera del Cementiri (de Collserola) (210 m, 58 min).

Ja som al Camí de Sant Andreu
Avançant pel camí ja veiem al fons Cerdanyola, el nostre destí final
Tros final d’aquest tram fins a la carretera del Cementiri (de Collserola), que divisem al fons

Just pocs metres, perquè ja veurem a la nostra esquerra, quasi tocant-se amb l’altre camí, un indicador que ens assenyala una nova direcció (Can Lloses-Sant Iscle).

La nostra ruta pel Camí de Sant Andreu continua per l’esquerra, en una cruïlla al costat de la pista per on hem arribat a la carretera

Girem per aquesta pista, a l’esquerra, i més enllà arribarem a un important trencall (196 m). Aquí ens hem de desviar a la dreta per continuar pel Camúi de Sant Andreu (direcció Bones Hores-Can Fermí).

A la primera cruïlla hemn de tombar per la dreta, direcció Can Fermí

Continuem pel camí, passarem per alguns trencalls (nosaltres sempre direcció Can Fermí), rodejarem Can Lloses, que queda ensotat a l’esquerra, i més endavant arribarem al trencall de la Font de Can Lloses (125 m).

Continuant pel Camí de Sant Andreu
Vorejant Can Lloses
Trencall a l’esquerra que ens portarà a la Font de Can Lloses

Compte perquè no està indicat, només hi ha a terra una fita petita de pedra. Abandonem per uns moments el Camí de Sant Andreu per baixar pel corriol de l’esquerra i en poca estona serem a la Font de Can Lloses (115 m, 1h 20 min), un indret agradable i plàcid, amb unes taules i bancs de fusta. La font, però, no raja ni gota.

Font de Can Lloses

Tram 3
FONT DE CAN LLOSES (115 m) –
CAN CATÀ (89 m)

Per Can Fermí i Sant Iscle de les Feixes

Acabada l’estada a l’àrea de la font, reculem per on hem vingut fins a tornar al Camí de Sant Andreu, i ara el resseguim continuant per l’esquerra i sempre en direcció Can Fermí.

Últims metres del corriol de la font abans de retornar al Camí de Sant Andreu, que ja veiem al fons
Pels camins de Collserola sovint es veuen els efectes dels darrers temporals

Al capdavall del camí, just passada una gran era (l’era de Can Fermí) que ens cau a l’esquerra, arribarem a una altra cruïlla de camins important (104 m).

L’era de Can Fermí, just quan arribem a una nova cruïlla de camins. Acaba el Camí de Sant Andreu
A la cruïlla hem der girar a l’esquerra

Hem de seguir per la pista de l’esquerra (direcció Can Fermí-Sant Iscle-Cerdanyola) i en poca estona passarem per Can Fermí (101 m, 1h 33 min), que s’alça a la nostra esquerra. Continuem el camí i poc després enllaçarem amb la pista que uneix el Forat del Vent amb Sant Iscle i Cerdanyola (103 m). Tombem a la dreta i aviat passarem per l’ermita de Sant Iscle de les Feixes (accés tancat la majoria de dies de l’any) i poc després serem a Can Catà (89 m, 1h 40 min).

Can Fermí
Enllaç amb el camí de Sant Iscle-Cerdanyola
Can Catà

Tram 4
CAN CATÀ (89 m) –
CERDANYOLA DEL VALLÈS (71 m)

Pel Torrent de Canaletes i Aqüeducte de Canaletes

Comencem el darrer tram de la travessa. La ruta habitual cap a Cerdanyola seria continuar pel camí principal, però en aquesta ocasió farem una variant per la zona de Canaletes, amb l’objectiu d’anar a veure l’aqüeducte. Sortim de Can Catà en direcció Cerdanyola, però als pocs metres hem de girar per la dreta (direcció Cementiri de Collserola-Serra de na Joana).

En aquesta cruïlla de camins hem d’agafar el de la dreta, sortint de la pista principal

I atenció perquè uns metres més endavant hem de desviar-nos a l’esquerra per un corriol (no indicat, alerta) (80 m). El corriol va resseguint el rierol del torrent de Canaletes (o de Sant Iscle), que travessarem diverses vegades. Els últims temporals de vent i pluja han deixat alguns trams una mica complicats de passar (troncs d’arbre caiguts, bassals d’aigua, fang…).

El corriol obac del Torrent de Canaletes

Un cop passat el torrent empalmarem amb una pista ampla (65 m).
Quan hi siguem hem de tombar a la dreta i continuar sempre en direcció a l’aqüeducte, ara per una pista que ens va oferint vistes de la propera Cerdanyola.

Ens anem acostant a Cerdanyola
El trencall que va a l’aqüeducte ens obliga a fer un gir de 180 graus. Hem arribat per la pista de l’esquerra i continuem per la de la dreta de la foto

Una darrera cruïlla (amb direcció única a Aqüeducte) (63 m) ens permetrà, tirant per l’esquerra, fent un canvi de direcció de 180 graus, arribar a la zona de camps tancats (de propietat particular), i ja veurem, a la dreta, rere les tanques amb reixes, les restes de l’aqüeducte de Canaletes (o de Sant Iscle) (62 m, 2h 10 min).

Un arc de l’Aqüeducte de Canaletes; al fons, vivendes de Cerdanyola
Aqüeducte de Canaletes (o de Sant Iscle)

Just en tombar pel perímetre del camp, trobem un corriol que ressegueix el torrent que havíem abandonat abans. Seguim per aquest camí però quan sigui possible hem de pujar el marge per l’esquerra i accedir a una àmplia esplanada des d’on veiem al fons l’ermita de Santa Maria de les Feixes i a sobre el Puig de la Guàrdia. Per aquesta esplanada, amb camps de conreu, passa un caminet, que al final va a enllaçar amb el camí del Parc de la Riera (57 m).

L’esplanada amb els camps de conreu, al costat de la riera de Sant Cugat. Al fons divisem l’ermita de Santa Maria de les Feixes i el Puig de la Guàrdia

Tirem a l’esquerra, travessem la riera de Sant Cugat per una ampla passera i anem a sortir a un altre camí que, passant pel costat del Parc de la Riera, ens portarà fins a la cruïlla amb la pista que ve de Can Catà (65 m, 2h 23 m), que serà la nostra porta d’entrada a Cerdanyola.

La passera sobre la riera de Sant Cugat
Riera de Sant Cugat
Indret on veiem la pista que ve de Can Catà; al fons es distingeixen els arcs de l’aqüeducte a l’alçada de Can Canaletes

Només ens resta fer una travessa urbana per Cerdanyola del Vallès, seguint sempre rectes, en direcció nord, passant successivament pel Passeig d’Horta, la Plaça de l’Estatut (rotonda) (77 m) i l’Avinguda de la Primavera. Un cop hem passat pel pont del riu Sec, aviat serem (just abans del pont de les vies) a l’estació de tren, punt final de la travessa (71 m, 2h 40 min).

El riu Sec al seu pas per Cerdanyola del Vallès

DESNIVELLS I TEMPS PER TRAMS
Desnivell en metres / Temps en minuts

TramDesnivellTemps
Metro Valldaura-Rotonda carretera de Cerdanyola, BV-1415 (Cementiri d’Horta)+ 3312′
Rotonda carretera de Cerdanyola-Mirador d’Horta (BV-1415)+ 368′
Mirador d’Horta-Mirador del Gronxador+ 4510′
Mirador del Gronxador-Forat del Vent+ 4310′
Forat del Vent-Carretera del Cementiri– 6818′
Carretera del Cementiri-Font de Can Lloses, pel Camí de Sant Andreu– 9522′
Font de Can Lloses-Can Fermí, pel Camí de Sant Andreu– 1413′
Can Fermí-Can Catà, per Sant Iscle de les Feixes– 128′
Can Catà-Aqüeducte de Canaletes, pel Torrent de Canaletes– 2728′
Aqüeducte de Canaletes-entrada de Cerdanyola, pel Parc de la Riera+ 315′
Travessa urbana per Cerdanyola fins estació Renfe+ 617′
Totals acumulats+ 166
– 216
2h 40′

Desglossament del temps per etapes:
Valldaura-Forat del Vent: 40 min
Forat del Vent-Font de Can Lloses: 40 min
Font de Can Lloses-Can Catà: 20 min
Can Catà-Aqüeducte Canaletes-Cerdanyola: 60 min

Distribució del temps: 39 % en pujada, 12 % en pla i 49 % en baixada.

Circular des de Sarrià per Collserola

Sarrià-Parc del Castell de l’Oreneta-Passeig de les Aigües-Mirador dels Xiprers-Sant Pere Màrtir-Coll del Portell-Santa Maria de Collserola-Turó d’en Corts-Vallvidrera-Font del Mont-Santa Maria de Jerusalem-Sarrià

DADES TÈCNIQUES

  • Caminada núm. 57
  • Data: dimarts, 22 de desembre de 2020
  • Inici i final: estació Sarrià (FGC)
  • Sector: vessant de Barcelona (Sant Pere Màrtir-Vallvidrera)
  • Distància: 13,1 kms
  • Temps: 3 hores
  • Desnivell: + 340 m / – 340 m
  • Dificultat: moderada
  • Tipologia: circular

ITINERARI

Estació Sarrià (FGC)-Parc del Castell de l’Oreneta-Passeig de les Aigües-Mirador dels Xiprers-Sant Pere Màrtir-Coll del Portell-Santa Maria de Collserola-Turó d’en Corts-Mirador del Turó d’en Corts-Vallvidrera (plaça)-drecera de Vallvidrera fins Passeig de les Aigües-Font del Mont-Santa Maria de Jerusalem-Via Augusta-estació Sarrià (FGC).

MAPA DE LA RUTA

RUTA A WIKILOC

COMENTARI

Recorregut per la carena principal de Collserola, entre Sant Pere Màrtir i Vallvidrera, amb sortida i arribada a Sarrià. L’anada, en pujada constant, la farem pel Parc del Castell de l’Oreneta (amb pas per les ruïnes del Castell de l’Oreneta, que dona nom al parc) i seguirem amunt per un corriol fins al Passeig de les Aigües i per aquesta pista en direcció sud fins al Mirador dels Xiprers, des d’on farem l’ascensió directa per corriol al turó de Sant Pere Màrtir. El pas ondulat, però senzill, per la carena la complementarem amb el pas per l’oratori de Santa Maria de Collserola i la pujada -curta- al Turó d’en Corts, i després de passar pel mirador arran de la carretera de Molins, ens dirigirem cap a Vallvidrera, fins a la plaça principal del barri. En el retorn, ara en contínua baixada, anirem a buscar el Passeig de les Aigües per la drecera de Vallvidrera i el seguirem, ara en direcció nord, ens acostarem a la Font del Mont i arribarem fins a un miardor, des del qual surt un camí-corriol que ens baixarà cap al convent de clarisses de Santa Maria de Jerusalem i en arribar al carrer Sant Pere Claver descens final fins a Sarrià, completant la circular.

DESCRIPCIÓ DE LA RUTA

Tram 1
SARRIÀ (110 m) –
SANT PERE MÀRTIR (389 m)

Ascensió pel Parc del Castell de l’Oreneta, Passeig de les Aigües i Mirador dels Xiprers

Situats davant l’entrada de l’estació de Sarrià dels Ferrocarrils de la Generalitat, a Via Augusta costat Llobregat (110 m), ens dirigim cap al carrer Jaume Piquet, avall i de seguida a la dreta, per seguir-lo fins arribar al carrer Major de Gràcia, després tombem a la dreta amunt i anem a parar a la plaça de Sarrià (a la nostra esquerra veiem l’església) (121 m, 6 min). Travessem el Passeig de la Bonanova i continuem recte amunt per Major de Sarrià fins a l’alçada del carrer Ramon Miquel i Planas, que trobarem a l’esquerra. Girem per aquest carrer i l’anem seguint sempre recte, travessem l’avinguda Josep Vicenç Foix i des d’aquí transitarem pel carrer Monestir fins arribar a l’avinguda Espasa. Aquí toca girar a la dreta amunt i a pocs metres ens plantarem a una de les entrades al Parc del Castell de l’Oreneta, al carrer Montevideo (131 m, 20 min).

Accés al Parc del Castell de l’Orenata al carrer Montevideo

Accedim al parc per la porta de ferro i a pocs metres trobem una escala, a mà esquerra, la pugem i en un no-res serem al carrer Gaspar Cassadó (al fons a l’esquerra veiem el Monestir de Pedralbes), el travessem i al front veiem una nova entrada al parc. Des d’aquest accés hem de seguir sempre la direcció cap al castell. Ho farem per un camí que va seguint paral·lel a unes vivendes i que es va enlairant, deixant-nos veure les primeres vistes de Barcelona.

Un dels racons del Parc de l’Oreneta

Més amunt, després d’un doble revolt, hem d’agafar el camí de la dreta i en poca estona rodejarem el que queda del Castell de l’Oreneta. Podem accedir a la part superior per unes escales que trobarem a mà esquerra.

Una de les parets del Castell de l’Oreneta
Una de les torres del castell que subsisteix

Un cop hem rodejat les ruïnes del castell arribarem a una gran esplanada, amb un parc infantil (200 m, 40 min) i una font.

Un sector de l’esplanada; al fons, les antenes de Sant Pere Màrtir

Des de l’esplanada surten corriols cap a la muntanya que tenim al damunt, però no hi ha cap tipus d’indicació. En el parc hi ha diversos indicadors (de color verd), però assenyalen els punts d’interès, els serveis o els accessos del parc. Sense saber per on seguir, vaig optar per passar l’esplanada i dirigir-me cap a la zona del trenet, travessant les vies per anar a l’àrea del garatge dels trens i l’estació (213 m). Des d’aquí hem de seguir un corriol que va en direcció la muntanya, cap al Passeig de les Aigües, la línia del qual es divisa perfectament al mig del vessant de la carena de Collserola.
Pugem per aquest corriol, que no està indicat, i que hem de seguir orientant-nos sempre en direcció a la carretera de les Aigües. Uns minuts més tard, en contínua pujada, arribarem al Passeig de les Aigües, en una zona amb un llarg mirador, amb una (282 m, 55 min). Davant nostre s’estén Barcelona fins al mar, més a prop veiem els arbres del Parc de l’Oreneta, des d’on hem pujat.

L’enllaç al Passeiog de les Aigües, en una zona amb mirador cap al pla de Barcelona
Panoràmica de Barcelona, amb el Parc de l’Oreneta en primer terme a la dreta

A partir d’aquí hem de seguir la pista (en els caps de setmana molt transitada per caminants, corredors i ciclistes) en direcció sud, o sigui cap a la nostra esquerra. Continuem en pla, admirant les panoràmiques de Barcelona, passarem per una antiga pedrera i una cabana de pedra al costat dret, un mirador amb bancs a l’esquerra i més endavant arribarem a la zona del Mirador dels Xiprers (290 m, 1h 15 min). Una nova oportunitat per veure vistes, ara de Barcelona, Montjuïc i el Baix Llobregat, i de refrescar-nos a la font de l’indret.

Un altre accés des del Parc de l’Oreneta, per la zona de la Font del Lleó
Avançant pel Passeig de les Aigües en direcció Sant Pere Màrtir

Des d’aquest punt (Coll de Finestrelles) veiem a mà dreta el corriol que mena directe a Sant Pere Màrtir, inconfusible amb les seves antenes. Ens espera un altre tram d’ascensió.

El corriol de pujada a Sant Pere Màrtir, des del Mirador dels Xiprers

Pugem pel corriol, més endavant travessem un curt tram de la pista pavimentada que ve de la Caseta de les Aigües, i seguim pel corriol marcat a la dreta, i més amunt, després de passar per un dipòsit d’aigua, arribarem de nou a la pista pavimentada, en un altre revolt. Ja falta molt poc per arribar a dalt de tot.

Guanyant alçada pel vessant de Sant Pere Màrtir
En plena pujada cap al cim
Final del corriol de Sant Pere Màrtir. Ja som molt a prop del cim!

Girem a la dreta pel camí de terra que voreja la instal·lació de les antenes i de seguida serem al cim de Sant Pere Màrtir (389 m, 1h 35 min).
El turó de Sant Pere Màrtir, o Puig d’Ossa, hi ha diversos elements a tenir en compte. Per la banda nord (per la que hem arribat) tenim les minses runes del que fou una ermita (hi ha rètol), una torre de guaita imponent i un panell informatiu de l’indret.