De Vallvidrera a Sant Feliu, pel Coll de Can Cuiàs, Font de la Beca i Sant Just

Baixador de Vallvidrera-Sant Feliu de Llobregat, pel Coll de Can Cuiàs, Font del Rector, Font del Ferro, Turó de la Tina, Font de la Beca i Sant Just Desvern

Data: dijous, 30 de gener de 2020
Inici: estació Baixador de Vallvidrera (FGC)
Final: estació Sant Feliu de Llobregat (Renfe)
Sector: vessant del Llobregat (Cresta St.Pere Màrtir-Vall de St.Just)
Distància: 14,8 kms
Temps: 3 h 10 min
Dificultat: baixa-moderada
Tipologia: travessa lineal (només anada)

Itinerari: Baixador de Vallvidrera-Camí del Ciureny (escales)-Camí del Mas Sauró-Camí de Can Llevallol-Coll de Can Cuiàs-Font del Rector-Font del Ferro-Turó de la Tina-Font de la Beca-Camí de la Muntanya-Sant Just Desvern-Sant Feliu de Llobregat.

Comentari: travessa des de Santa Maria de Vallvidrera fins a Sant Feliu de Llobregat, fent una volta cap al Coll de Can Cuiàs per anar a buscar el corriol que voreja tota la cresta de Sant Pere Màrtir pel vessant de ponent i després continuar per la Vall de Sant Just. Agradable i còmoda passejada, amb pujada el primer tram fins al Mas Sauró i llarg descens per corriols, pistes forestals i al final travessies urbanes. Punts d’interès en el recorregut, el pas per tres fonts i l’estada al Turó de la Tina, sota Sant Pere Màrtir.

Descripció de la ruta: deixem l’estació de Baixador de Vallvidrera, travessem la carretera i enfront de la parada d’autobús ja veiem les escales (Camí del Ciureny), les prenem i després d’anar pujant i travessant els carrers-camins de la Font dels Pins i de la Reineta, arribem al final, al Camí del Mas Sauró (9 min), on trobem una font.

Un dels trams de les llargues escales del Camí del Ciureny

Girem a l’esquerra i aviat tombem a la dreta, sempre amunt, fins arribar a dalt del Mas Sauró (18 min), on hi ha una cruïlla de camins. Nosaltres seguim per l’esquerra en direcció Can Llevallol-Coll de can Cuiàs. El primer tros seguim en carrer asfaltat, però ben aviat ja veurem el camí de terra, tancat amb una cadena, que cal seguir.

Inici del Camí de Can Llevallol

En lleuger descens avançarem per aquesta pista forestal, que voreja el mas de Can Llevallol i més endavant arriba al Coll de Can Cuiàs, a la carretera de Molins (40 min).

Pas pel mas de Can Llevallol
Coll de Can Cuiàs

Travessem la calçada i anem a buscar el camí que baixa en direcció Can Fatjó. L’anem seguint fins que trobarem aviat una cruïlla important: a la nostra esquerra neix un camí (indicació Mirador del Turó d’en Corts-Font del Rector-St.Pere Màrtir) (45 min), que nosaltres agafem.

En aquest punt hem de girar pel camí de l’esquerra

Es tracta d’un corriol que ressegueix la cresta de Sant Pere Màrtir pel vessant de ponent, creuant diverses torrentades. En el recorregut anirem divisant les antenes del cim de Sant Pere Màrtir, així com vistes de Sant Just Desvern. El trajecte és més aviat planer, sense complicacions.

El corriol voreja el vessant de ponent de la cresta de Sant Pere Màrtir
El corriol planeja per una zona amb molta vegetació
Panoràmica de Sant Pere Màrtir (antenes) i Sant Just Desvern

Hem d’anar seguint les indicacions cap a la Font del Rector, que hi serem quan arribem a unes escales de fusta (a mà dreta en el sentit de la marxa), que baixen en un no-res fins a la font (1h 30 min). En el moment de l’excursió, estava completament seca, tot i les pluges recents.

Arribada a les escales que baixen a la font del Rector
Font del Rector

Passada la font del Rector continuem pel corriol, ara en direcció a la Font del Ferro (cal estar atents a les cruïlles de camins), on arribarem uns 20 minuts després (1h 50 min).

Pal indicador en una de les cruïlles de camins

La Font del Ferro raja, però l’aigua no té garanties sanitàries. Al davant de la font hi ha una plataforma de fusta amb bancs per seure.

Font del Ferro
Font del Ferro

Abandonem la font i en pocs minuts arribarem a una pista ample; hem de seguir per la dreta avall, en direcció Turó de la Tina-Font de la Beca-Vall de Sant Just. A la primera cruïlla ja veurem, a la nostra dreta l’indicador del corriol cap al proper Turó de la Tina, sense cap complicació (1h 55 min). Des del turó podem contemplar vistes de Sant Just Desvern, per una banda, i tota la cresta de Sant Pere Màrtir, amb el cim davant nostre, per altra banda.

Turó de la Tina
Sant Pere Màrtir des del Turó de la Tina
El vessant de ponent de la cresta de Sant Pere Màrtir des del Turó de la Tina

Reculem pel corriol on hem vingut i tornem al camí de Sant Just, girem a la dreta avall cap a la Font de la Beca. Seguint les indicacions, hi arribarem ben aviat (2h 05 min). La font tenia un bon raig d’aigua, però amb també amb l’advertiment que no té garanties sanitàries.

Pal indicador
Font de la Beca
Font de la Beca

Ens queda el darrer tram cap a Sant Just i Sant Feliu. Continuem per la pista forestal que seguíem fins arribar a enllaçar amb el Camí de la Muntanya (Passeig de la Muntanya) (2h 15 min), que resseguirem per un carril per a ciclistes i vianants.

El Camí de la Muntanya, a Sant Just Desvern

El passeig aviat es converteix en carrer asfaltat i més endavant ja entrarem a Sant Just (2h 30 min). Un cop arribem a la cruïlla amb el carrer Onze de Setembre, hem de tirar pel carrer Miquel Reverter, amunt a l’esquerra, i poc després a la dreta, per l’avinguda de la Indústria, que seguirem avall fins arribar a l’edifici singular de Walden 7 (a mà esquerra) (2h 45 min).

L’edifici Walden 7

En aquest punt passa la Carretera Reial, que nosaltres seguirem a la dreta (avinguda Montejurra) en direcció Sant Feliu, per la banda dreta, costat muntanya.

La Carretera Reial, baixant cap a Sant Feliu

A l’entrar a Sant Feliu (hi ha una creu de terme) (3 hores) hem de continuar la travessa urbana pels carrers Mossèn Cinto Verdaguer, Sant Llorenç i Passeig Bertrand, fins arribar a la plaça de l’Estació (estació Sant Feliu de la Renfe) (3h 10 min), donant per acabada aquesta llarga però entretinguda travessa des de Vallvidrera, vorejant la cresta de Sant Pere Màrtir i travessant la Vall de Sant Just.

Sant Feliu de Llobregat (carrer de Sant Llorenç)

Desglossament dels temps de la caminada, per trams:

  • Des del Baixador de Vallvidrera fins al Camí del Mas Sauró (per les escales del Camí del Ciureny), 9 minuts
  • Pel Camí del Mas Sauró fins a dalt de Can Sauró (final de vivendes), 9 minuts
  • Pas pel Camí de Can Llevallol fins al Coll de Can Cuiàs, 22 minuts
  • Des del Coll de Can Cuiàs a inici corriol cresta St.Pere Màrtir, 5 minuts
  • De l’inici corriol fins a la Font del Rector, 45 minuts
  • Des de la Font del Rector a la Font del Ferro, 18 minuts
  • Des de la Font del Ferro al Camí de Sant Just, 3 minuts
  • Del camí de Sant Just al Turó de la Tina, 5 minuts
  • Del Turó de la Tina al camí de Sant Just, 3 minuts
  • Del camí de Sant Just a la Font de la Beca, 7 minuts
  • De la Font de la Beca a l’enllaç amb el Camí de la Muntanya, 10 minuts
  • Pas pel Camí de la Muntanya fins entrada Sant Just Desvern, 15 minuts
  • Travessa urbana pel centre de Sant Just fins a la Carretera Reial (Walden-7), 15 minuts
  • Pas per Cª Reial fins entrada Sant Feliu de Llobregat, 15 minuts
  • Travessa urbana per Sant Feliu fins a estació Renfe, 10 minuts

De Roquetes a Montcada i Reixac, per Can Cuiàs i el Turó de Montcada

Roquetes-Montcada i Reixac, per Torre Baró, Can Cuiàs, Turó dels Quatre Pins, Turó de Montcada i Font de la Mitja Costa

Data: dissabte, 28 de desembre de 2019
Inici: metro Roquetes (L3)
Final: estació Montcada i Reixac (Renfe)
Sector: vessant del Vallès (Can Cuiàs-Montcada)
Distància: 13,25 kms
Temps: 3 h 10 min
Dificultat: moderada
Tipologia: travessa lineal (només anada)

Itinerari: metro Roquetes-Mirador de Torre Baró-Castell de Torre Baró-Coll de Roquetes-zona alta Torre Baró (inici Pg.Aigües)-camí Can Cuiàs-Mirador de l’Estrella-Coll de Montcada-Turó dels Quatre Pins-Mirador d’Occident-Turó de Montcada-La Pau del Turó-Font de la Mitja Costa-Cementiri de Montcada-Montcada i Reixac.

Comentari: itinerari per la banda més septentrional de la serra de Collserola, cap a Can Cuiàs i Montcada, en un trajecte ondulat, alternant pujades i baixades, però molt distret i variat, i amb vistes fantàstiques del paisatge, especialment a la zona del Turó de Montcada. La caminada comença a la barriada de les Roquetes (Nou Barris), puja fins al Castell de Torre Baró i planeja fins la part alta de Torre Baró, on prendrem el camí cap al Coll de Peirà i aviat anirem baixant cap a Can Cuiàs, vorejant el Cementiri de Collserola. Al final del camí arribarem al Mirador de l’Estrella, des d’on ja veiem al nostre davant el Turó dels Quatre Pins i al darrera el Turó de Montcada. La segona etapa del recorregut va a buscar el Coll de Montcada i remunta per un polígon industrial i un camí, tot en pujada, cap al Turó dels Quatre Pins, des d’on ja podem disfrutar d’unes bones vistes. Las ruta segueix per un corriol que baixa fins a trobar el camí cap al Turó de Montcada, que seguim amunt (passant pel Mirador d’Occident, amb més vistes de l’entorn) fins trobar el corriol d’ascens directe al Turó de Montcada. És una pujada força pronunciada, però curta, que es pot fer en 10-15 minuts. Dalt del cim, rocós, pelat i amb estimballs perillosos (cal anar en compte), tenim vistes panoràmiques espectaculars de 360 graus. Paga la pena el darrer esforç per assolir el cim.
El darrer tram de la ruta comença amb el descens del turó pel mateix corriol de pujada, segueix rodejant el turó fins trobar el corriol de baixada (feréstec i humit) fins al monument de la Pau del Turó i continua per un camí més ample cap a la propera Font de la Mitja Costa (amb una aigua molt bona) i, primer amb pujada i finalment amb baixada, arribarem a Montcada per la zona del cementiri. Només ens restarà travessar la C-33 i la C-17 del nus de Montcada per escales i passos soterranis i acabarem la caminada a l’estació de tren de Montcada i Reixac.

Descripció de la ruta: sortim del metro Roquetes pel carrer Vidal i Guasch i anem a buscar el carrer de Briquets, pujant per trams d’escales elèctriques (si funcionen). Allà girem a la dreta fins arribar a les escales de Llobera, que estan a l’esquerra. Les pugem i ja veurem a sobre nostre el Castell de Torre Baró. Tombem seguint la carretera amunt, per la dreta, i arribarem aviat al Mirador de Torre Baró (15 min) i tirant per un camí evident al Castell de Torre Baró (18 min), amb un nou mirador de l’entorn.
Després prenem el caminet que passa per sota el castell i anirem al Coll de Roquetes (21 min), per on passa la Carretera Alta de Roquetes, que seguim a la dreta, més enllà trobarem una cruïlla i hem d’agafar per l’esquerra amunt. Poc després arribem a l’inici del Passeig de les Aigües (camí a l’esquerra) (28 min), que agafarem i seguirem fins a la zona del Coll de Peirà, on trobarem una cruïlla de camins (38 min).
En aquest punt ens desviem de la pista per agafar el camí que surt per la nostra dreta, en direcció Turó d’en Cuiàs Mort-Ciutat Meridiana-Àrea de Can Cuiàs. Anem caminant per aquest camí-pista en descens, passarem pel costat del cementiri de Collserola (48 min), rodejarem el Turó de la Qüestió (podem arribar-hi per un corriol que el travessa i tornaríem al camí per l’altra banda) i arribarem a la zona alta del parc de Can Cuiàs, on hi ha una altra cruïlla de camins.

El Turó de Montcada, des de la zona de Torre Baró

Per la dreta baixa el camí que va a l’àrea de lleure i al barri de Can Cuiàs i nosaltres seguim recte uns metres per acostar-nos al Mirador de l’Estrella (1h 08 min), des d’on tenim vistes de l’autopista C-58 i al front els turons dels Quatre Pins i el de Montcada, els nostres pròxims objectius.

El Mirador de l’Estrella. Al fons, el Turó dels Quatre Pins i al darrera el Turó de Montcada

Desfem el trosset de camí per arribar al mirador i ara hem d’agafar unes escales que baixen (per darrera d’una escultura-estructura de colors) fins a un camí que seguirem a l’esquerra i ens dirigirem en direcció la carretera que va cap al Cementiri de Collserola. En ser-hi (1h 18 min) tombem a la dreta, travessem el llarg pont sobre la C-58 i a l’altra banda ja veiem unes cases-botigues i de seguida arribarem a la rotonda del Coll de Montcada, per on travessa l’N-150 (1h 25 min).

Travessem la carretera, anem cap a l’esquerra i molt aviat enfilem el primer carrer a la dreta, passant per un polígon industrial, que ens portarà, al capdamunt, a una petita rotonda. Per la banda esquerra en el sentit de la marxa tenim el camí que ens indica la direcció del Turó dels Quatre Pins. Fem un tram un xic costerut, però poca estona perquè aviat serem al Turó dels Quatre Pins (1h 40 min), inconfusible per la presència d’un dipòsit d’una companyia d’aigües. Des d’aquí ja tenim bones vistes, d’una banda del Besòs, la part nord de Barcelona i la serra de Collserola, a més de l’esvoranc enorme de l’explotació minera de la zona, i d’altra banda del Vallès i la serra de Marina, un aperitiu del que veurem a més alçada, al Turó de Montcada.

Arribant al Turó dels Quatre Pins
Panoràmica des del Turó dels Quatre Pins; en primer terme, l’esvoranc de l’antiga explotació minera

Abandonem el turó per un corriol que baixa per darrera el dipòsit i va a buscar el camí que va al Turó de Montcada, que ja tenim davant nostre.

La cara sud del Turó de Montcada, per on es puja al cim

Quan hi enllacem (1h 45 min), girem a la dreta amunt, sempre seguint els indicadors de Turó de Montcada. Aviat passarem pel Mirador d’Occident (1h 48 min), una nova oportunitat per contemplar el paisatge de l’entorn.

Mirador d’Occident, camí del Turó de Montcada

Més amunt arribarem a un indret amb una sèrie de pedres-roques alineades a la nostra esquerra (2 hores). Compte perquè en aquestes pedres veuremen indicada, en pintura blanca, la direcció que hem de prendre per pujar al turó.

Inici del corriol de pujada al Turó de Montcada

Arriba el moment de fer l’ascensió directe al Turó de Montcada. És un tram costerut, però curt, que es pot fer en 10-15 minuts. Tothom que pugi al seu ritme.

La pujada és força costeruda, però no és molt llarga
Últims metres abans d’assolir el cim
Cim del Turó de Montcada (273 m)

En ser dalt del cim (2h 15 min), rocós i pelat, amb estimballs perillosos (compte!) i amb poc espai (mobilitat reduïda) tenim tot un espectacle visual (si fa bon temps, molt millor), amb vistes panoràmiques de 360 graus. Seguint les agulles d’un rellotge, i començant mirant cap a Barcelona, veiem el tram final del Besòs fins a la desembocadura al mar, l’entrada a Barcelona pel nord, la serra de Collserola, tota la plana del Vallès emmarcada per Montserrat, la Mola i el Montseny al fons, i finalment la serralada de Marina. Barrejat amb el paisatge, un munt de ciutats, polígons industrials, carreteres, autopistes. I a sota mateix, Montcada i la fàbrica de ciment, durant molts anys associada al turó, per l’explotació minera que s’hi feia. En són testimonis els esvorancs que hi ha a la muntanya. La zona està en plena fase de rehabilitació, ja veurem.

Una mostra de les vistes que ens ofereix aquest mirador privilegiat:

Vista del Besòs fins al mar i l’entrada de Barcelona pel nord
Panoràmica de la serra de Collserola; en primer terme, el Turó dels Quatre Pins
Vista del Vallès, amb Montserrat i la Mola al fons
La plana del Vallès, amb Montserrat i la Mola al fons
Panoràmica de l’esvoranc de l’explotació minera i al fons Montcada i Reixac
La fàbrica de ciment i al fons la serralada de Marina

Després de l’estada al cim hem de baixar pel mateix corriol pel qual hem pujat. En ser de nou al camí ample (2h 22 min), ara girem a l’esquerra per anar a rodejar el turó i a buscar una cruïlla de camins, que ens indica la direcció cap a la Pau del Turó, a mà esquerra (2h 27 min).

Vista del Turó de Montcada, des de la base

Agafem el camí i aviat l’abandonem per prendre un corriol a mà dreta, que baixa per un tram un xic feréstec i humit, fins enllaçar amb el camí que ve del Coll de Montcada. Nosaltres girem a la dreta i al davant nostre i ja veiem el monument de l’indret anomenat La Pau del Turó (2h 37 min).

La Pau del Turó

Deixem l’indret i seguim baixant fins a la propera Font de la Mitja Costa, que es troba a l’esquerra (2h 40 min). Magnífica font, amb un bon rajolí d’aigua (per cert, boníssima), acondicionada amb taules i bancs de fusta i amb panells informatius de la zona del Turó de Montcada. Ës un lloc molt agradable i es mereix una parada.

La Font de la Mitja Costa

Deixem la font a la nostra esquena i continuem el camí en direcció Montcada. En aquest darrer tram passarem primer per un tram amb pujada persistent i després baixarem de manera decidida fins a trobar un altre dipòsit, que voregem, i més avall arribarem al Cementiri de Montcada (3 hores).

A l’arribar el cementiri de Montcada sortim del Parc Natural de Collserola

Ja som a Montcada. Ara ens toca travessar el nus de carreteres i autopistes i ho farem per escales i passos soterranis, superant la C-33 i la C-17, fins arribar a la part urbana. Només ens queda tombar a la dreta per la Carretera Vella. A pocs metres veurem a mà esquerra l’estació de Montcada i Reixac-Manresa (on podem donar per acabada la caminada també), però en el nostre cas seguirem fins arribar al carrer Major, tombarem a l’esquerra i més enllà, en un trencall de carrers, ja veurem l’estació de Montcada i Reixac a la nostra dreta, fi del nostre trajecte (3h 10 min).

Desglossament dels temps de la caminada, per trams:

  • Des del metro Roquetes fins al Mirador de Torre Baró, 15 minuts
  • Des del mirador fins al Castell de Torre Baró, 3 minuts
  • Des del castell fins al Coll de Roquetes, 3 minuts
  • Des del Coll de Roquetes fins a inici Pg. Aigües (zona alta Torre Baró), 7 minuts
  • Pas per Pg. Aigües fins trencall camí Can Cuiàs, 10 minuts
  • Pel camí de Can Cuiàs fins a cruïlla Cementiri Collserola, 10 minuts
  • De la cruïlla cementiri al Mirador de l’Estrella, 20 minuts
  • Des del mirador fins a la carretera del Cementiri, 10 minuts
  • Des de la carretera del Cementiri fins al Coll de Montcada, 7 minuts
  • Del Coll de Montcada al Turó dels Quatre Pins, 15 minuts
  • Pel corriol de baixada a camí Turó Montcada, 5 minuts
  • Pel camí fins inici corriol ascens Turó de Montcada, 15 minuts
  • Ascens al Turó de Montcada, 15 minuts
  • Descens del Turó de Montcada, 7 minuts
  • Pas per camí i corriol fins a La Pau del Turó, 15 minuts
  • De la Pau del Turó a la Font de la Mitja Costa, 3 minuts
  • De la font al Cementiri de Montcada, 20 minuts
  • Travessa urbana per Montcada, fins estació Renfe, 10 minuts

De Vallvidrera a Sant Feliu, pel Bosc Llarg i La Salut

Vallvidrera-Sant Feliu de Llobregat, pel Coll de les Torres, Bosc Llarg, Torre del Bisbe, Torrent de Can Ferriol i Ermita de la Salut

Data: dijous, 7 de novembre de 2019
Inici: estació Vallvidrera Superior (Funicular de Vallvidrera-FGC)
Final: estació Sant Feliu de Llobregat (Renfe)
Sector: vessant del Llobregat (Bosc Llarg-Vall de Sant Feliu)
Distància: 11,25 kms
Temps: 2 h 25 min
Dificultat: moderada
Tipologia: travessa lineal

Itinerari: Vallvidrera Superior (estació Funicular)-Plaça de Vallvidrera-Mont d’Orsà-Plaça de les Basses d’en Barral-Creu d’en Llevallol-Coll de Can Cuiàs-Carretera de Molins-Coll de les Torres-camí del Bosc Llarg-Torre del Bisbe-camí del Torrent de Can Ferriol-Ermita de la Salut-Riera de la Salut-Sant Feliu de Llobregat (estació Renfe).

Comentari: caminada variada per la banda del Bosc Llarg i la Vall de Sant Feliu, que inclou pistes forestals, camins, corriols, trams de carretera, vies urbanes… Tot comença a Vallvidrera, es va cap al Coll de Can Cuiàs passant per la Creu d’en Llevallol i per un tram de carretera arribem al Coll de les Torres. Aquí comença la travessa, un pel feréstega, pel Bosc Llarg i finalment arribarem a la Torre del Bisbe. Seguim la pista fins trobar més endavant el trencall a l’esquerra cap a La Salut, passant pel bonic camí (sobretot a la tardor) del Torrent de Can Ferriol. Des de l’ermita de la Salut farem una travessa per polígons industrials i carrers urbans, que ens durà al centre de Sant Feliu. Marxa fàcil, amb alguna pujada sense importància i major part del recorregut en baixada. Atenció al tram del corriol de baixada del Bosc Llarg, el tram més delicat de la travessa. La resta, cap complicació. La ruta es pot fer en poc més de dues hores.

Descripció de la ruta: Sortim de l’estació del funicular i prenem el carrer Queralt a l’esquerra i poc després baixem per unes escales per arribar a la plaça de Vallvidrera, el centre de la barriada. Travessem la plaça o anem a buscar el carrer que puja per la dreta (Actor Morano, després Mont d’Orsà) i el seguim (en plena pujada passarem per la Casa de Buenos Aires, reivindicada pels veïns, que volen impedir que s’hi faci un hotel de luxe) fins arribar a la plaça de les Basses d’en Barral (o Pins de Vallvidrera).

Casa Buenos Aires a Vallvidrera

En aquest punt hem de tombar per l’esquerra pel Camí Vell de Santa Creu d’Olorda, seguint la senyalització del restaurant Ideal. Més amunt el carrer esdevé camí i poc després serem a la Creu d’en Llevallol, una creu de terme, al costat mateix del restaurant (15 min).

Creu d’en Llevallol

Continuem pel camí que va cap a la dreta pel costat de la creu i fem una baixada força aixargallada fins empalmar amb el camí que de seguida, tirant per l’esquerra, ens condueix al Coll de Can Cuiàs (25 min).

Arribant al Coll de Can Cuiàs

Des d’aquí fins al Coll de les Torres farem un tram per carretera (és l’opció més directa, encara que cal anar molt en compte perquè no hi ha voral durant un bon tros).

Arribats al Coll de les Torres (35 min) hem de prendre el camí que surt més a la dreta (direcció Torre del Bisbe-Santa Creu-La Salut) i molt aviat hem de desviar-nos a la dreta pel camí que ens indica la direcció Turó d’en Merlès-Carretera de Molins, però no s’especifica que també travessa el Bosc Llarg, raó per la qual jo me’l vaig passar de llarg i vaig haver de recular (una marrada d’uns 10 minuts).

Trencall del camí del Bosc Llarg

Agafem el camí correcte (amb marrada, 45 min) i el camí que seguirem ens farà passar per l’anomenat Bosc Llarg (seguim les senyalitzacions vermelles a Montserrat). Serà un trajecte més aviat feréstec, amb la sensació de caminar per zones molt obagues, ensotades i amb molta vegetació.
Després d’un primer tram de camí, amb baixades i pujades, arribarem a una línia elèctrica.

Vista dels turons de la Coscollera i el Rodó, des del camí del Bosc Llarg
Vista del Puig d’Olorda, des del camí del Bosc Llarg

A partir d’aquí el camí es converteix en corriol i comença una llarga baixada, amb trams molt aixargallats i empedrats (compte si el terra és humit o moll).

Corriol de baixada pel Bosc Llarg

Més avall el corriol esdevé planer (quan hem arribar al fons del torrent) i ens portarà fins a la pista que baixa de la Socarrada i Mas Pins (1h 20 min).

Darrer tram planer del corriol del Bosc Llarg
Enllaç amb la pista de la Socarrada

Hem acabat la travessa del Bosc Llarg i comencem una nova etapa de la caminada, ara per pistes forestals de bon caminar. Tombem a l’esquerra i en poca estona arribarem a la Torre del Bisbe (1h 25 min).

Torre del Bisbe

Aquí tombem a la dreta per la pista que va cap a Santa Creu d’Olorda i més avall passarem pel trencall que va a Can Parellada (una opció és agafar aquest camí que ens portarà també a La Salut), però la nostra ruta segueix més enllà fins trobar la cruïlla que ens indica, a l’esquerra, la direcció a l’Ermita de la Salut-Sant Feliu de Llobregat (1h 35 min).

Camí del Torrent de Can Ferriol, cap a La Salut
Camí del Torrent de Can Ferriol, cap a La Salut
Camí del Torrent de Can Ferriol, cap a La Salut

Des del trencall caminarem per la pista que segueix pel Torrent de Can Ferriol, molt pintoresca, sobretot amb els colors de la tardor, i anant fent per aquest camí agradable arribarem a la cruïlla de Can Parellada (lloc de confluència si haguéssim optat per aquesta variant) i poc després a una cruïlla de quatre camins (1h 55 min).
Ara hem d’agafar el camí de l’esquerra, en direcció Ermita de la Salut-Sant Just Desvern. Fem un curt tram de pujada i ja som davant l’esplanada que serveix d’aparcament del restaurant que hi ha i entrem al recinte de l’Ermita de la Salut, la Masia de la Gleva i el restaurant ‘Masia la Salut’ (2 hores).

Arribada a l’entrada del recinte de La Salut
L’ermita de la Salut
Masia de la Gleva a La Salut
Recinte de La Salut, amb l’ermita i la masia de la Gleva
Exterior de La Salut

Sortim del recinte per la banda contrària per on hem entrat, baixem per unes escales i agafem el camí que veiem a la dreta i de seguida serem a l’àrea de lleure de la Salut, acondicionada amb un bar i zona de barbacoes.

Panells informatius a L’Àrea de lleure de la Salut

Deixem La Salut pel camí principal i tombem a l’esquerra en direcció a Sant Feliu. Ho farem pel carrer Riera de la Salut, primer de terra i després asfaltat. Un cop som a Sant Feliu, després de passar pels polígons industrials de la zona (2h 15 min), hem de seguir rectes fins arribar al pont del ferrocarril (passat el Centre Cívic Les Tovalloles). Creuem el pont per sota les vies i enfilem per l’esquerra el carrer de la Constitució, passem arran del Parc Nadal i anem a petar just a l’estació de Renfe de Sant Feliu de Llobregat, final de la travessa (2h 25 min). Sense comptar la marrada tardaríem 2h 15 min.

La Plaça de la Vila de Sant Feliu, amb la Catedral de Sant Llorenç al fons

Desglossament dels temps de la caminada, per trams:

  • De Vallvidrera Superior a la Creu d’en Llevallol, 15 minuts
  • De la creu al Coll de Can Cuiàs, 10 minuts
  • Del Coll de Can Cuiàs al Coll de les Torres, per Cª Molins, 10 minuts
  • Marrada per camí equivocat, 10 minuts
  • Pas pel camí-corriol del Bosc Llarg fins enllaç amb pista forestal, 35 minuts
  • De la cruïlla fins a la Torre del Bisbe, 5 minuts
  • De la Torre del Bisbe a la cruïlla a La Salut, 10 minuts
  • Pas pel camí del Torrent de Can Ferriol fins al trencall de La Salut, 20 minuts
  • Accés a l’Ermita de la Salut-Masia de la Gleva, 5 minuts
  • Des de la Salut (àrea de lleure) fins a entrada Sant Feliu, 15 minuts
  • Travessa urbana per Sant Feliu, fins a estació Renfe, 10 minuts

Els Tres Turons de Barcelona (2)

Travessa pels turons de la Creueta del Coll, el Carmel i la Rovira

Data: dijous, 22 de novembre de 2018
Inici: metro Penitents (L3)
Final: metro Guinardo-Hospital de Sant Pau (L4)
Sector: vessant de Barcelona (turons de la ciutat)
Distància: 7,3 kms
Temps: 1 h 50 min
Dificultat: baixa-moderada
Tipologia: travessa lineal (només anada)

Itinerari: Penitents-Parc de la Creueta del Coll-Turó de la Creueta del Coll-Santuari del Coll-Turó del Carmel-Santuari del Carmel-Carretera del Carmel-Turó de la Rovira-Mirador d’Horta-Parc del Guinardó-Hospital de Sant Pau.

Comentari: travessa lineal pels tres turons més alts de Barcelona, en un itinerari que combina trams urbans i trams rurals en plena ciutat. Els turons de la Creueta del Coll, del Carmel i de la Rovira no presenten massa dificultats, llevat de les curtes pujades als cims. A destacar, les esplèndides vistes de 360 graus de la ciutat i de la serra de Collserola, de la qual els tres turons en són contraforts ficats dins de la ciutat.

Descripció de la ruta: sortim de l’estació de Penitents (L3) per l’accés de l’avinguda de Vallcarca i de seguida pugem per les escales que tenim a la dreta i que ens portaran fins al carrer del Baró de la Barre, tombem a la dreta i en arribar al carrer del Morell seguim pujant escales per anar guanyant alçada fins arribar al carrer de Montornès. Des d’aquest carrer girem a la dreta amunt fins al carrer Cardedeu, tirem a l’esquerra un tros i tornem a girar a la dreta pel carrer de Castellterçol. En pocs minuts serem al Parc de la Creueta del Coll, que ens queda a mà esquerra (15 min). Hi entrem per la zona del bar i anem a veure l’estany i el lloc on està instal·lada (penjada) l’escultura ‘Elogi de l’aigua’ d’Eduardo Chillida.

L’escultura ‘Elogi de l’aigua’ d’Eduardo Chillida, al Parc de la Creueta del Coll

Llavors tornem enrere per la zona del bar i anem a cercar el corriol que puja per la dreta amunt i l’anem seguint, vorejant el parc per sobre, fins a dalt el Turó de la Creueta del Coll (25 min). Al cim tenim una creu i vistes aèries del parc que minuts abans hem trepitjat, i de l’entorn de Collserola a una banda i al front el veí turó del Carmel, el nostre pròxim objectiu.

Pujant al Turó de la Creueta del Coll
Turó de la Creueta del Coll
Aquesta imatge té un atribut alt buit; el nom de fitxer és 2016-06-16-12.01.40.jpg
El Parc de la Creueta del Coll i Barcelona al fons, des del cim del turó
La serra de Collserola des del Turó de la Creueta del Coll

Deixem el turó i continuem pel corriol per la banda contrària de pujada, passarem arran d’unes vivendes i anirem a parar al carrer de Morató, on podem observar una filera de cases molt boniques. En arribar a una cruïlla de carrers, tombem a mà dreta pel carrer de Lorda avall, travessem el Passeig de la Mare de Déu del Coll (a la dreta) i de seguida prenem el carrer del Santuari a mà esquerra. Poc després passarem per on hem iniciat la ruta. Ara nosaltres seguim el carrer amunt, passarem pel Santuari de la Mare de Déu del Coll i seguim endavant pel mateix carrer fins que arribarem a la cruïlla del carrer de les Coves d’en Cimany.
Moment important perquè hem de prendre aquest carrer a l’esquerra. Comença la pujada, bastant forta, cap al turó del Carmel. Passada una escola tenim a mà esquerra un camí que puja, l’agafem i aviat trobem, a la dreta, un corriol que tira cap amunt, l’agafem també i el seguim fins que arribarem dalt el Turó del Carmel, una muntanya pelada.

Turó del Carmel

Interessants vistes a la rodona, dels barris i dels turons veïns: a una banda veiem la Creueta del Coll i a l’altra banda la Rovira. A més, vistes imponents de Barcelona i Collserola. Som en una muntanya rodejats de ciutat.

El Turó de la Creueta del Coll i Collserola, des del Turó del Carmel
El Turó de la Rovira i Barcelona, des del Turó del Carmel
Panoràmica de Barcelona des del Turó del Carmel

Ens falta el tercer objectiu de la passejada. Deixem el turó per un dels corriols que baixa per la dreta segons hem arribat i que va a parar arran d’una de les parets del Santuari del Carmel, abans d’arribar a la Carretera del Carmel (davant el restaurant ‘Las Delícias’).
Travessem la carretera i de seguida girem a l’esquerra pel carrer de Mühlberg i l’anem seguint amunt, travessem una passera de fusta i finalment trobarem el trencall del carrer Labèrnia, tombem a l’esquerra, anem a trobar el carrer de sobre (Marià Labèrnia) i fem els darrers metres per aquest carrer, que ens durà al Turó de la Rovira.

Vista de Barcelona pujant al Turó de la Rovira

Diuen que des del mirador d’aquest turó es veuen les millors vistes de Barcelona. La presència de nombrosos turistes confirma l’atractiu d’aquest indret.

Mirador del Turó de la Rovira
Mirador del Turó de la Rovira
Panell informatiu al Turó de la Rovira

La veritat és que es contempla una visió panoràmica de 360 graus de Barcelona als nostres peus.

Panoràmica de Barcelona des del Turó de la Rovira
Vista del Turó del Carmel i Collserola, des del Turó de la Rovira
Vista del Carmel i Horta, des del Turó de la Rovira
Vista del carrer Marià Labèrnia i Barcelona al fons, des del Turó de la Rovira

Al cim podem veure els assentaments de les bateries antiaèries que durant la guerra civil van defensar la ciutat dels atacs de l’aviació feixista pel mar. Avui és un espai gestionat pel Museu d’Història de Barcelona (MUHBA).

Un dels emplaçaments de la bateria antiaèria

Per acabar la ruta tornem enrere pel carrer de Marià Labèrnia i baixem a trobar el carrer Labèrnia i continuem avall pel carrer del Panorama fins arribar a la plaça de la Mitja Lluna (hi ha el Mirador d’Horta, amb noves vistes de Barcelona). Des d’aquí hem de girar a la dreta per anar a trobar el Parc del Guinardó, que anirem travessant per una pista en ziga-zaga fins a la zona enjardinada. Llavors continuarem el descens passant per l’interior del parc i acabarem arribant a la plaça del Nen de la Rutlla, a tocar de l’avinguda de la Mare de Déu de Montserrat.

El Parc del Guinardó
Arribant al final del Parc del Guinardó; a la plaça del Nen de la Rutlla

Ens falta un últim tram urbà: tombem per l’avinguda a la dreta i molt aviat girem a l’esquerra pel carrer del Telègraf avall que ens portarà a la Ronda del Guinardó. Som davant l’Hospital de Sant Pau, només hem d’anar cap a la dreta per anar a buscar l’entrada de l’estació de metro Guinardó-Hospital de Sant Pau (L4).

Desglossament dels temps de la caminada, per trams:

  • Del metro Penitents al Parc de la Creueta del Coll, 15 minuts
  • Ascensió al Turó de la Creueta del Coll, 15 minuts
  • Descens a El Coll, pas pel Santuari del Coll i inici pujada al Carmel, 10 minuts
  • Ascensió al Turó del Carmel, 10 minuts
  • Descens a la Carretera del Carmel, 10 minuts
  • Ascensió al Turó de la Rovira, 15 minuts
  • Descens fins final Parc del Guinardó (Pl. Nen de la Rutlla), 25 minuts
  • Descens a Ronda del Guinardó (metro Guinardó-Hospital Sant Pau), 10 minuts

Els Tres Turons de Barcelona (1)

Travessa pels turons de la Creueta del Coll, el Carmel i la Rovira

Data: dijous, 18 de maig de 2017
Inici: metro El Coll-La Teixonera (L5)
Final: metro Guinardo-Hospital de Sant Pau (L4)
Sector: vessant de Barcelona (turons de la ciutat)
Distància: 7,8 kms
Temps: 2 h
Dificultat: baixa-moderada
Tipologia: travessa lineal (només anada)

Itinerari: El Coll-Parc de la Creueta del Coll-Turó de la Creueta del Coll-Santuari del Coll-Turó del Carmel-Mirador Joan Sales-Carretera del Carmel-Turó de la Rovira-Mirador d’Horta-Parc del Guinardó-Hospital de Sant Pau.

Comentari: travessa lineal pels tres turons més alts de Barcelona, en un itinerari que combina trams urbans i trams rurals en plena ciutat. Els turons de la Creueta del Coll, del Carmel i de la Rovira no presenten massa dificultats, llevat de les curtes pujades als cims. A destacar, les esplèndides vistes de 360 graus de la ciutat i de la serra de Collserola, de la qual els tres turons en són contraforts ficats dins de la ciutat.

Descripció de la ruta: sortim de l’estació d’El Coll-La Teixonera (L5) per l’accés del carrer Beat Amató i de seguida agafem les escales (elèctriques) per pujar fins al carrer del Santuari i tombem a l’esquerra per anar a trobar el Passeig de la Mare de Déu del Coll. Girem a l’esquerra avall fins arribar al Parc de la Creueta del Coll, que ens queda a mà dreta (10 min). Hi entrem, passem per l’estany i arribem al lloc on està instal·lada (penjada) l’escultura ‘Elogi de l’aigua’ d’Eduardo Chillida.

L’escultura ‘Elogi de l’aigua’ d’Eduardo Chillida, al Parc de la Creueta del Coll

Llavors sortim del parc per la zona del bar i anem a cercar el corriol que puja per la dreta amunt i l’anem seguint, vorejant el parc per sobre, fins a dalt el Turó de la Creueta del Coll (25 min).

Pujant al Turó de la Creueta del Coll

Al cim tenim una creu i vistes aèries del parc que minuts abans hem trepitjat, i de l’entorn de Collserola a una banda i al front el veí turó del Carmel, el nostre pròxim objectiu.

Aquesta imatge té un atribut alt buit; el nom de fitxer és 2016-06-16-11.58.25.jpg
Turó de la Creueta del Coll
Vista aèria del Parc de la Creueta del Coll; al fons el Turó del Carmel
Vista de la serra de Collserola des del Turó de la Creueta del Coll

Deixem el turó i continuem pel corriol per la banda contrària de pujada, passarem arran d’unes vivendes i anirem a parar al carrer de Morató, on podem observar una filera de cases molt boniques. En arribar a una cruïlla de carrers, tombem a mà dreta pel carrer de Lorda avall, travessem el Passeig de la Mare de Déu del Coll i de seguida prenem el carrer del Santuari a mà esquerra. Poc després passarem per on hem iniciat la ruta. Ara nosaltres seguim el carrer amunt, passarem pel Santuari de la Mare de Déu del Coll (a la dreta) i seguim endavant pel mateix carrer fins que arribarem a la cruïlla del carrer de les Coves d’en Cimany.
Moment important perquè hem de prendre aquest carrer a l’esquerra. Comença la pujada, bastant forta, cap al turó del Carmel. Passada una escola tenim a mà esquerra un camí que puja, l’agafem i aviat trobem, a la dreta, un corriol que tira cap amunt, l’agafem també i el seguim fins que arribarem dalt el Turó del Carmel, una muntanya pelada.

Aquesta imatge té un atribut alt buit; el nom de fitxer és 2016-05-24-11.52.18.jpg
Turó del Carmel

Interessants vistes a la rodona, dels barris i dels turons veïns: a una banda veiem el de la Creueta del Coll i a l’altra banda el de la Rovira. A més, vistes imponents de Barcelona i Collserola. Som en una muntanya rodejats de ciutat.

Vista del Turó de la Creueta del Coll i la serra de Collserola, des del Turó del Carmel
Vista del Turó de la Rovira i Barcelona, des del Turó del Carmel
Aquesta imatge té un atribut alt buit; el nom de fitxer és 2016-05-24-11.42.31.jpg
Panoràmica de Barcelona, des del Turó del Carmel

Ens falta el tercer objectiu de la passejada. Deixem el turó per un dels corriols que baixa en direcció recte segons hem arribat, de cara a Barcelona. Anem baixant i arribarem a una pista i uns metres a la dreta tenim el Mirador Joan Sales, amb vistes al Park Güell, que tenim a sota mateix, i Barcelona.

Vista del Park Güell i Barcelona, des del mirador Joan Sales

Tornem a la pista i a la cruïlla de camins que trobarem aviat agafem el de la dreta per baixar cap al barri del Carmel, passant pels Jardins de Juan Ponce i arribant a la Carretera del Carmel (davant el restaurant ‘Las Delícias’).
Travessem la carretera i de seguida girem a l’esquerra pel carrer de Mühlberg i l’anem seguint amunt, travessem una passera de fusta i finalment trobarem el trencall del carrer Labèrnia, tombem a l’esquerra, anem a trobar el carrer de sobre (Marià Labèrnia) i fem els darrers metres per aquest carrer, que ens durà al Turó de la Rovira.

Vista del Turó del Carnel, des del carrer de Mühlberg
La passera del carrer Mühlberg

Diuen que des del mirador d’aquest turó es veuen les millors vistes de Barcelona. La presència de nombrosos turistes confirma l’atractiu d’aquest indret.

Mirador del Turó de la Rovira
Mirador del Turó de la Rovira

La veritat és que es contempla una visió panoràmica de 360 graus de Barcelona als nostres peus.

Aquesta imatge té un atribut alt buit; el nom de fitxer és 2016-03-10-12.15.36.jpg
Vista de Barcelona des del Turó de la Rovira
Vista de les barriades del Carmel, el Coll i la Teixonera, des del Turó de la Rovira
Vista del Carmel i Horta, des del Turó de la Rovira

Al cim podem veure els assentaments de les bateries antiaèries que durant la guerra civil van defensar la ciutat dels atacs de l’aviació feixista pel mar. Avui és un espai gestionat pel Museu d’Història de Barcelona (MUHBA).

Un dels emplaçaments de la bateria antiaèria
Panell informatiu al Turó de la Rovira

Per acabar la ruta tornem enrere pel carrer de Marià Labèrnia i baixem a trobar el carrer Labèrnia i continuem avall pel carrer del Panorama fins arribar a la plaça de la Mitja Lluna (hi ha el Mirador d’Horta, amb noves vistes de Barcelona). Des d’aquí hem de girar a la dreta per anar a trobar el Parc del Guinardó, que anirem travessant per una pista en ziga-zaga fins a la zona enjardinada. Llavors continuarem el descens passant per l’interior del parc i acabarem arribant a la plaça del Nen de la Rutlla, a tocar de l’avinguda de la Mare de Déu de Montserrat.

El Nen de la Rutlla, a l’entrada del Parc del Guinardó

Ens falta un últim tram urbà: tombem per l’avinguda a la dreta i molt aviat girem a l’esquerra pel carrer del Telègraf avall que ens portarà a la Ronda del Guinardó. Som davant l’Hospital de Sant Pau, només hem d’anar cap a la dreta per anar a buscar l’entrada de l’estació de metro Guinardó-Hospital de Sant Pau (L4).

Desglossament dels temps de la caminada, per trams:

  • Del metro El Coll-La Teixonera al Parc de la Creueta del Coll, 10 minuts
  • Ascensió al Turó de la Creueta del Coll, 15 minuts
  • Descens a El Coll, pas pel Santuari del Coll i inici pujada al Carmel, 10 minuts
  • Ascensió al Turó del Carmel, 10 minuts
  • Descens fins Mirador Joan Sales i Carretera del Carmel, 15 minuts
  • Ascensió al Turó de la Rovira, 20 minuts
  • Descens fins final Parc del Guinardó (Pl. Nen de la Rutlla), 30 minuts
  • Descens a Ronda del Guinardó (metro Guinardó-Hospital Sant Pau), 10 minuts

De Sant Gervasi a Vallvidrera, pel Tibidabo i el Turó de Mont

Plaça Kennedy-Pla dels Maduixers-Camí de Can Borni-Coll de la Vinassa-Tibidabo-Turó de Mont-Vallvidrera-Santa Maria de Vallvidrera

Data: divendres, 4 d’octubre de 2019
Inici: estació Av. Tibidabo (L7-FGC)
Final: estació Baixador de Vallvidrera (FGC)
Sector: vessant de Barcelona (entorn del Tibidabo)
Distància: 10,4 kms
Temps: 2 h 40 min
Dificultat: moderada
Tipologia: lineal (només anada)

Itinerari: estació Av. Tibidabo (Pl. Kennedy)-Avinguda del Tibidabo-Parc de la Font del Racó-Plaça Doctor Andreu-Carrer Manuel Arnús-Pla dels Maduixers-Passeig de les Aigües-Camí de Vallvidrera-Camí de Can Borni (pas per font de Can Borni)-Carretera del Tibidabo-corriol de la font de la Salamandra-Coll de la Vinassa-drecera fins carretera Tibidabo (Hotel Florida)-Tibidabo-peu de la Torre de Collserola-Turó de Mont-Carretera de Vallvidrera-Vallvidrera (pas per Pl. Pep Ventura i Pl. Vallvidrera)-Carrer Reis Catòlics-font de Sant Ramon-Àrea de lleure de Santa Maria de Vallvidrera-Plaça Mina Grott-estació Baixador de Vallvidrera.

Comentari: travessa des de Sant Gervasi fins a Vallvidrera, amb dues fases, una de pujada fins al Tibidabo i una de descens fins a Vallvidrera. L’itinerari passa pel Pla dels Maduixers i puja pel camí de Can Borni i el Coll de la Vinassa fins a dalt el cim del Tibidabo. Des d’aquí, descens per la carena, passant a tocar de la Torre de Collserola, ascendint al Turó de Mont i baixada ràpida fins a Vallvidrera, per camí i carretera. Des de Vallvidrera, passejada fins a Santa Maria de Vallvidrera per la font de Sant Ramon, per completar la travessa.

Descripció de la ruta: sortim de l’estació Av. Tibidabo dels Ferrocarrils de la Generalitat per la plaça Kennedy i enfilem recte amunt l’avinguda del Tibidabo, passem la Ronda de Dalt per sobre i continuem pujant fins arribar a un revolt on trobem a mà dreta una de les entrades del Parc de la Font del Racó. Entrem al parc i anem seguint les indicacions de ‘Funicular del Tibidabo’ i en poca estona serem a la plaça del Doctor Andreu (20 min). Seguim la plaça per la vorera del Mirablau i continuem pel carrer Manuel Arnús, que ens portarà en uns deu minuts a l’aparcament del Pla dels Maduixers (30 min), lloc d’origen/final del circuit esportiu del Passeig de les Aigües. En aquest indret tenim una font.
A partir d’aquí iniciem el camí del Passeig de les Aigües però només uns cinc minuts, just fins arribar a l’edifici de la companyia d’aigües i on veurem una cruïlla de camins (35 min). Agafem el camí de Vallvidrera, a la dreta i amunt.

A la dreta, el camí de Vallvidrera

Aquesta pista la seguirem fins trobar un trencall a la dreta (45 min). Ara ens hem de tornar a desviar i prendre aquest camí de la dreta (direcció Vivers de Can Borni i Tibidabo). El camí de Can Borni va transcorrent per sota la carena de l’Observatori Fabra i el Tibidabo; en el trajecte fins arribar a la carretera del Tibidabo travessarem per diversos trencalls, passarem pel pont damunt les vies del Funicular del Tibidabo i més amunt serem a la font de Can Borni, que cau a mà esquerra i sovint hi ha gent refrescant-se o reposant.

Font de Can Borni

Seguim el camí en pujada moderada i aviat serem a la carretera del Tibidabo (1h 15 min).
En aquest punt hem de tombar a la dreta, per la vorera protegida per una barana, encarats a la cruïlla de la carretera de Sant Cugat, que veiem al fons. Abans d’arribar a la cruïlla, molt de compte perquè hem de prendre un corriol que surt de l’altra banda de la carretera (hi ha un espai entre la barana per travessar la calçada just en front del corriol), a la nostra esquerra per tant.

Carretera del Tibidabo; a l’esquerra pal indicador del corriol que hem d’agafar

Pugem pel corriol esglaonat i de seguida, a mà dreta, s’intueix un pas per ficar-se al bosc: en poques passes veurem un vestigi del megalític, una de les restes prehistòriques de la serra, coneguda com la Pedra de Collserola.

La Pedra de Collserola, amb cavitats, segurament de tipus ritual

De nou al corriol seguim pujant pel tram esglaonat i més endavant el camí esdevé un bonic passeig, que té un punt intermedi d’interès, la font de la Salamandra, encara que actualment no raja gens. Hi ha un corriol esglaonat per baixar-hi en molt poca estona.

La font de la Salamandra

El corriol acaba conduïnt-nos al Coll de la Vinassa, per on travessa el camí de Sant Cugat (1h 35 min).
Situats al camí, ara hem de tirar per l’esquerra, però per entre el bosc, per un corriol rocós i amb pujada notable, encara que curta, perquè en pocs minuts serem de nou a la carretera del Tibidabo, molt a prop de l’Hotel Florida, que veiem davant nostre. Des de l’esplanada per on arribem podem admirar unes bones vistes del Vallès.
Ja només ens resta arribar-nos al Tibidabo, tirant direcció el temple, que veiem d’esquena al davant nostre. En poca estona arribarem a l’esplanada del Tibidabo (1h 50 min).

Façana principal del Temple del Tibidabo

El Tibidabo és el cim més alt de tota la serra de Collserola, amb 516 metres d’alçada sobre el nivell del mar. L’indret és un dels llocs més emblemàtics de Barcelona, amb la presència del temple que s’aixeca imponent al cim i el reclam del parc d’atraccions que acull.

El temple i el parc d’atraccions, els reclams del Tibidabo

Parada obligada, si més no per admirar les magnífiques vistes de la serra de Collserola i de Barcelona als nostres peus, fins al mar, però també d’uns horitzons més llunyans. Les panoràmiques milloren si accedim a la part alta del temple.

Panoràmica de Barcelona des del mirador del Tibidabo

Acabada l’estada al Tibidabo toca iniciar el descens cap a Vallvidrera.
Baixarem per la carretera per l’altra banda per on hem arribat, de cara a la Torre de Collserola, que cada vegada anirem veient més a prop.
Passats els pàrquings de vehicles i alguns trencalls de carrers, arribarem, just abans del revolt de paella de la carretera, a un camí amb llambordes que surt per la nostra dreta, que hem d’agafar (direcció al mirador de la Torre de Collserola). Seguint-lo sempre recte anirem a parar a sota la torre, en una zona on podrem veure alguns dels tensors amb els seus suports, que mantenen l’equilibri de la gran torre (2 hores).

Sota la Torre de Collserola

Passem per sota d’aquests tensors seguint el camí i en poca estona, per un tram d’esglaons de fusta, arribarem dalt del Turó de Mont (2h 05 min). Des d’aquest indret tenim la Torre de Collserola davant nostre i podem gaudir de més vistes, del Tibidabo, de Barcelona i el mar, i de Vallvidrera.

El Turó de Mont; al fons Vallvidrera
Imatge del Tibidabo des del Turó de Mont

Prenem el camí de baixada ràpida fins a la carretera que baixa del Tibidabo cap a Vallvidrera i anem seguint avall pel carrer de les Alberes fins arribar a l’estació dels FGC de ‘Vallvidrera Superior’, i en poca estona, pel carrer de Queralt i baixant per unes escales ens plantarem a la plaça de Vallvidrera, el centre neuràlgic de la barriada (2h 20 min).
A la plaça tenim dos locals de restauració per si és hora de menjar o volem prendre alguna cosa.
Per continuar la ruta ens falta dirigir-nos a Santa Maria de Vallvidrera, on hi serem en un quart d’hora. Anem a buscar el carrer Reis Catòlics, que neix a la plaça mateix, i a poca distància veurem (compte que l’indicador queda mig amagat) a mà dreta l’inici del camí que mena a la font de Sant Ramon i poc després a l’àrea de lleure de Santa de Vallvidrera (2h 35 min).

La font de Sant Ramon

Passem l’esplanada i l’aparcament de vehicles i continuem pel Camí de la Llenega, que passa arran de l’església de Santa Maria de Vallvidrera, travessem la plaça Mina Grott i de seguida serem a l’estació del Baixador de Vallvidrera (FGC), fi de la ruta per l’entorn del Tibidabo. Hauran estat unes 2h 40 min de caminada

Desglossament dels temps de la caminada, per trams:

  • De la Plaça Kennedy fins a la plaça Doctor Andreu (Mirablau), passant pel Parc de la Font del Racó, 20 minuts
  • De la plaça Doctor Andreu fins al Pla dels Maduixers, 10 minuts
  • Del Pla dels Maduixers a cruïlla camí de Vallvidrera, 5 minuts
  • Pas pel camí fins cruïlla camí de Can Borni, 10 minuts
  • Pas per camí de Can Borni fins a la Cª Tibidabo, 30 minuts
  • De la carretera al Coll de la Vinassa, 20 minuts
  • Del Coll de la Vinassa al Tibidabo, 15 minuts
  • Del Tibidabo al peu de la Torre de Collserola, 10 minuts
  • Pujada al Turó de Mont, 5 minuts
  • Des del turó fins a la Plaça de Vallvidrera, 15 minuts
  • De la Plaça de Vallvidrera a Santa Maria de Vallvidrera, 15 minuts
  • De Santa Maria (àrea de lleure) fins a estació Baixador de Vallvidrera, 5 minuts

Passeig de les Aigües

Informació general

El Passeig de les Aigües
El Passeig de les Aigües, o Carretera de les Aigües, és un camí de passejada que travessa la serra de Collserola de punta de punta, en sentit NE-SW, pel vessanjt barceloní, a una cota en torn els 280 metres sobre el nivell del mar. S’anomena així perquè segueix l’antic traçat de les canonades destinades a distribuir aigua a Barcelona. És per això un camí pràcticament pla. El Parc Natural de Collserola considera però Passeig de les Aigües tot l’itinerari que passa per pista forestal entre Torre Baró i la Plaça Mireia a Esplugues de Llobregat,

El traçat complet del Passeig de les Aigües

Aquest llarg passeig, actualment està separat en dos sectors que es pretenen unir en el futur a través d’una projectada passarel·la sobre el Torrent de la Font del Bacallà i la carretera de l’Arrabassada, tindrà més de 21 kms. El sector septentrional uneix Torre Baró amb la carretera de l’Arrabassada, a l’alçada del revolt de la Paella, proper al Coll de l’Erola (Vista Rica). El sector meridional, uneix el barri de Penitents a l’alçada del carrer Comte de Noroña, amb la Plaça Mireia d’Esplugues (10 kms), gran part del qual és un circuit esportiu senyalitzat.

El tram entre la Plaça Mireia i el Pla dels Maduixers
El tram entre el Revolt de la Paella i Torre Baró

Circuit DIR Collserola
El tram més utilitzat per caminants, corredors i ciclistes és, sens dubte, el que uneix el Pla dels Maduixers, al final del carrer Manuel Arnús, sota el Tibidabo, i l’àrea de lleure de la Plaça Mireia al terme d’Esplugues de Llobregat. Aquest tram, que l’Ajuntament de Barcelona considera circuit esportiu de ‘running’, i que està senyalitzar per l’empresa DIR amb pals indicadors de distància cada 500 metres, té un recorregut de 9 quilòmetres i és pràcticament pla. El trajecte és especialment atractiu per les espectaculars vistes sobre Barcelona i el seu entorn per una banda i la carena de la serra de Collserola per altra banda.
Aquest tram del Passeig de les Aigües és la ruta proposada aquí per fer qualsevol caminada en un sentit o en un altre.

El circuit esportiu DIR-Collserola té un recorregut de 9 quilòmetres pràcticament plans

Caminades per a tots els gustos
La caminada es pot fer de diverses maneres i amb orígens i finals diferents: es pot fer un tram de camí i tornar enrere, es pot fer el camí sencer de punta a punta (9 kms), en sentit Llobregat (Pla dels Maduixers-Plaça Mireia) o en sentit Besòs (Plaça Mireia-Pla dels Maduixers), o fins i tot fer la travessa sencera d’anada i tornada (18 kms) des d’un punt determinat. El més habitual és fer alguna d’aquestes sis possibilitats: fer mitja travessa fins a Vallvidrera (entre 9-10 kms) (des del Pla dels Maduixers o des de Plaça Mireia), fer la travessa sencera en un sentit (9 kms) (sentit Llobregat, entre Pla dels Maduixers i Plaça Mireia; o sentit Besòs, entre Plaça Mireia i el Pla dels Maduixers), i finalment, fer la doble travessa sencera en els dos sentits (18 kms) (des del Pla dels Maduixers o des de Plaça Mireia com a punt de sortida i d’arribada alhora). Per optar per una caminada o altra, dependrà de com haguem accedit al Passeig de les Aigües i amb quin tipus de transport hi hem arribat, del temps de què disposem, de les ganes que tinguem de caminar, i fins i tot de les persones que ens acompanyin (no serà el mateix fer la caminada amb nens, amb adults o en solitari).

Durada de les caminades
Els temps indicats aquí són orientatius, perquè el que tardem en fer el trajecte dependrà de moltes variables: del ritme que portem al caminar, de les parades que fem pel camí per mirar el paisatge o per fer fotografies, les parades a una font per beure o a un mirador per descansar, etc. Aquí s’indiquen uns temps a marxa normal, fent parades de tant en tant, però sempre curtes.
A tall orientatiu, els temps habituals són els següents:
– Si volem fer mitja travessa (fins al km 4,5 del circuit marcat), calculem una hora anar i una hora tornar.
– Si volem completar la travessa de punta a punta (9 kms), hem de calcular unes 2 hores.
– Si volem fer la travessa doble, anar i tornar des d’una punta (18 kms), calculem unes 4 hores.
A part, hem d’afegir el temps d’enllaç per pujar i baixar de Collserola, si ens hem desplaçat fins al Passeig de les Aigües en transport públic o a peu.

L’accés al Passeig de les Aigües
A) Accés directe a peu al Passeig de les Aigües
Podeu accedir al camí per diversos camins que pugen pel vessant de Collserola des dels barris de Penitents, Sant Gervasi-la Bonanova, Vallvidrera, Sarrià, Pedralbes i Finestrelles. Els accessos més habituals són pels dos extrems del Passeig de les Aigües, el Pla dels Maduixers i la Plaça Mireia, però també pel camí de Bellesguard, per la drecera de Sarrià a Vallvidrera, pels camins que pugen de Can Caralleu i el Parc de l’Oreneta, o pel camí de carena de Finestrelles, entre d’altres.
Si optem per aquesta modalitat tenim totes les possibilitats obertes, podem començar i acabar al lloc on volguem.
B) Accés amb transport públic
Si volem accedir-hi en transport públic, la millor opció és anar amb els Ferrocarrils de la Generalitat fins a l’estació ‘Peu del Funicular’ i aquí agafar el Funicular de Vallvidrera, que té la parada a ‘Carretera de les Aigües’ al mateix camí, més o menys a la meitat del circuit.
Si preferiu començar la ruta en un dels extrems, la recomanació és combinar metro per acostar-vos al màxim sota Collserola i acabar d’arribar a peu al Passeig de les Aigües, caminant una estona.
>  Per arribar al Pla dels Maduixers la millor manera és agafar l’L-7 (FGC) fins a ‘Av.Tibidabo’ i des de Plaça Kennedy continuar a peu per Av.Tibidabo-Parc de la Font del Racó-Pl.Doctor Andreu i c/Manuel Arnús. En mitja hora sou al Passeig de les Aigües, a l’aparcament on comença el circuit esportiu.
> Per arribar a Plaça Mireia, la millor opció és agafar l’L3 del metro fins a ‘Zona Universitària’ i continuar a peu cap al Parc Cervantes-Hospital Sant Joan de Déi-Av.dels Traginers-drecera del Xup i acabar de pujar pel carrer Pau Vergós fins a la plaça Mireia, on hi sereu en una hora aproximadament.
C) Accés amb transport privat
La manera més còmoda per accedir-hi és amb vehicle particular, però té l’inconvenient que ens limita les opcions, perquè fem el que fem hem de tornar al lloc on haguem aparcat el cotxe o la moto. Per aquest cas, hi ha aparcaments habilitats i gratuïts als dos extrems de la ruta, tant al Pla dels Maduixers com a la Plaça Mireia. Altres accesos al camí es poden intentar pels diferents barris de muntanya, però tenint present que seran aproximacions pel vessant de Collserola, sense poder arribar al camí, on la circulació de vehicles motoritzats està restringida als veïns.
> Per arribar en vehicle al Pla dels Maduixers, des de la plaça Kennedy (final carrer Balmes), clica en aquest enllaç.
> Per arribar a Plaça Mireia, des del final de la Diagonal (Zona Universitària), clica en aquest enllaç.

Passejada per a grans i petits, sense cap dificultat tècnica
Qualsevol caminada que fem pel Passeig de les Aigües no ofereix cap complicació tècnica pel seu perfil altimètric pràcticament pla. Només hi ha una pujada curta però notable, en un petit tram pavimentat, el que arriba (venint de Plaça Mireia cap al mirador dels Xiprers) a la Caseta de les Aigües. La resta, cap problema, amb pocs desnivells i en tot cas gens complicats.
És un camí apte per a tothom mínimament acostumat a caminar. La distància a recórrer anirà al nostre gust. Durant el recorregut trobarem altres caminants, força corredors i també ciclistes, especialment els caps de setmana, però si es respecten les mínimes normes de convivència hi ha espai per a tots els usuaris d’aquest llarg camí-pista del Parc Natural de Collserola.
En qualsevol cas, una caminada sempre és aconsellable i més amb l’atractiu afegit de les vistes amb les que podrem gaudir durant la passejada.

Les vistes del trajecte: un gran mirador de Barcelona des de Collserola
Un dels atractius de la passejada és que ens permet gaudir, mentres fem exercici, d’unes vistes panoràmiques fantàstiques de Barcelona i el seu entorn. Durant el trajecte podrem disfrutar de les vistes que ens ofereix la privilegiada situació del Passeig de les Aigües, a mitja muntanya i pràcticament sempre oberta a un paisatge que s’estén des del Maresme fins al Baix Llobregat, amb el mar al fons. Podem contemplar la ciutat de Barcelona als nostres peus, amb el seus barris, el traçat dels carrers i avingudes, els seus edificis més emblemàtics, les turons de la ciutat, la muntanya de Montjuïc…  I a l’altra banda del camí passarem per sota la carena de Collserola, podent veure a sobre nostre l’Observatori Fabra, el Tibidabo, la Torre de Collserola, la part alta de Vallvidrera o el turó de Sant Pere Màrtir amb les seves antenes. Tot un espectacle visual gratuït, que podem admirar a qualsevol moment del dia, tots els dies de l’any.

Àlbums de fotos del recorregut (powerpoints):

– Passeig de les Aigües en sentit Llobregat (NE-SW):
Pla dels Maduixers-Vallvidrera-Plaça Mireia

– Passeig de les Aigües en sentit Besòs (SW-NE):
Plaça Mireia-Vallvidrera-Pla dels Maduixers

Mapa de la ruta (Instamaps):

Dades tècniques (app Strava) doble caminada pel Passeig de les Aigües, des de Pla dels Maduixers, anar i tornar:

Data: dijous, 26 de juliol de 2018
Anada: Pla dels Maduixers-Plaça Mireia
Retorn: Plaça Mireia-Pla dels Maduixers
Distància: anar 9,38 km; tornar 9,41 km; total 18,79 km
Temps total: anar 1h 44′; tornar 1h 50′; total 3h 34′
Temps en moviment: anar 1h 40′; tornar 1h 42′; total 3h 22′
Ritme mitjà: anar 10:39/km; tornar 10:50/km
Desnivell positiu: anar 264 m; tornar 309 m
Màxima altitud: anar 314 m; tornar 314 m

Dades tècniques (app Strava) doble caminada pel Passeig de les Aigües, des de Plaça Mireia, anar i tornar:

Data: dijous, 30 de maig de 2019
Anada: Plaça Mireia-Pla dels Maduixers
Retorn: Pla dels Maduixers-Plaça Mireia
Distància: anar 8,91 km; tornar 9,16 km; total 18,07 km
Temps total: anar 1h 57′; tornar 1h 59′; total 3h 56′
Temps en moviment: anar 1h 51′; tornar 1h 54′; total 3h 45′
Ritme mitjà: anar 12:26/km; tornar 12:29/km
Desnivell positiu: anar 238 m; tornar 226 m
Màxima altitud: anar 313 m; tornar 313 m

Aquesta imatge té un atribut alt buit; el nom de fitxer és 600x600.jpg@2x
El recorregut del Passeig de les Aigües (Strava)
Vista aèria del Passeig de les Aigües