De Mundet a Sant Cugat, per Sant Medir, Can Gordi i Can Bell

Mundet-Turó del Trac-Pas del Rei-Sant Medir-Can Gener-Sol i Aire-Can Gordi-Mas del Bosc-Can Bell-Sant Cugat del Vallès

DADES TÈCNIQUES

  • Caminada núm. 75
  • Data: dimarts, 31 de maig de 2022
  • Inici: metro Mundet (L3)
  • Final: estació Sant Cugat del Vallès (FGC)
  • Sector: vessant del Vallès (Sant Medir-Can Gordi-Sant Cugat)
  • Distància: 14 kms
  • Temps: 3 h 50 min
  • Desnivell: + 303 m / – 313 m
  • Dificultat: moderada
  • Tipologia: travessa lineal (només anada)

ITINERARI

Metro Mundet (L3)-Campus Mundet (UB)-Camí de les Llars Mundet-Turó del Trac-Passeig de les Aigües-Pas del Rei-Sant Medir-Font de Can Gener-Can Gener-Serra de l’Arrabassada-Urbanització Sol i Aire-Serra de Sant Vicenç-Can Gordi (ruïnes masia i font)-Mas del Bosc-Serra d’en Bell-Can Bell-entrada Sant Cugat (Llaceres)-Sant Cugat del Vallès (estació FGC).

MAPA DE LA RUTA

RUTA A WIKILOC

COMENTARI

Travessa fins a Sant Cugat partint de Barcelona. La ruta comença a l’estació de metro de Mundet i, passant pel campus universitari, va a buscar el Camí de les Llars Mundet (origen de la Carena del Forat del Vent) per ascendir fins al Turó del Trac (únic turó que farem), a sota del Turó de Valldaura, i seguirem fins al Pas del Rei, collet entre els turons de la Magarola i Valldaura i punt on assolirem la cota màxima de l’excursió, a la carena principal de Collserola, havent superat 265 metres de desnivell des de la sortida.
Després baixarem per un sender directes fins a Sant Medir (descens amb un desnivell de 180 metres), anirem a visitar la font de Can Gener i un cop passat Can Gener remuntarem la Serra de l’Arrabassada per dirigir-nos a l’altra banda a la zona de la urbanització Sol i Aire. Des d’aquí nou tram de pujada per superar ara la Serra de Sant Vicenç i baixada fins a trobar les ruïnes de Can Gordi i la seva font propera. Després, nova ascensió fins al Mas del Bosc i resseguint la Serra d’en Bell anirem baixant fins a Can Bell, a les portes de Sant Cugat. Només ens restarà fer una travessa urbana per arribar a l’estació dels Ferrocarrils Catalans, fi de la travessa.
Caminada llarga, primer per pista fins accedir al Passeig de les Aigües, i després pràcticament tot per senders emboscats, travessant diverses serres (Sant Medir, l’Arrabassada, Sant Vicenç), en un continu de pujades i baixades, sense massa dificultats. L’únic problema es la senyalització deficient (o nul·la) de gran part del recorregut.

DESCRIPCIÓ DE LA RUTA

Tram 1
METRO MUNDET (L3) (140 m) –
TURÓ DEL TRAC (368 m)

Pel Campus Mundet (UB) i Camí de les Llars Mundet

Sortim de l’estació de Mundet per la banda de muntanya (140 m) i enfilem en direcció el Campus Mundet de la Universitat de Barcelona (UB), per l’avinguda d’Arturo Mundet, que fa un gran rodeig envoltant els edificis universitaris fins arribar a la part més alta, on hi ha l’últim pàrquing de vehicles (el número 5) (12 min).

Zona alta del Campus universitari de Mundet

Just en el revolt d’accés a l’aparcament surt, al front, tancat en cadena, el camí de terra que hem d’agafar.

ITrencall del camí de terra al final del Campus Mundet

Uns metres més amunt, rodejant per sobre els últims edificis del campus, arribarem a una cruïlla de camins (210 m, 15 min). Hem de prendre la pista que puja per la nostra esquerra.

Cruïlla de camins: hem de continuar pel de l’esquerra amunt

Comença llavors una pista forestal que serpenteja pel vessant de Collserola fins arribar a la carena del Forat del Vent, per on passa el Passeig de les Aigües, a sota el Turó del Trac i a prop del Turó de Valldaura.

El camí va guanyant alçada ràpidament i si el seguim anirem fent diversos revolts de paella, revolts tancats que sovint podem evitar escurçant el camí per empinades dreceres. Com que la pujada és sostinguda, el consell és no deixar el camí per la drecera.
A mida que anem pujant anirem veient el recinte Mundet més petit i la carena més a prop. Enmig de les àmplies llaçades de la pista passarem pel costat d’un gran dipòsit d’aigua.

Podeu veure algunes fotos del camí:

Quan ja som força amunt ja veiem panoràmiques de Barcelona i de la carena del Tibidabo, amb els turons de la Magarola i de Valldaura, i la del Forat del Vent fins al Turó d’en Segarra. La pista es fa més dreta en els darrers metres de pujada.
Finalment, després d’una llarga recta arribem a una cruïlla de camins (foto) (340 m, 40 min). Per la dreta arriba el camí que puja des del Castell Fortí, per l’esquerra continua el nostre camí per enllaçar amb el Passeig de les Aigües (carena del Forat del Vent), i nosaltres pujarem pel caminet del mig amunt i en pocs segons serem a la carena.

Cruïlla de camins

En ser-hi (348 m) girem pel camí ample (el Passeig de les Aigües) a l’esquerra i molt aviat ja veurem com s’enfila, per la dreta, el corriol que va cap al Turó del Trac (no indicat).

Per pujar al Turó del Trac hem d’agafar aquest sender a la dreta

Tombem pel sender i uns tres minuts després hem de desplaçar-nos uns metres pel bosc fins trobar una petita clariana amb unes pedres al mig. Som al Turó del Trac (368 m, 45 min).

Turó del Trac (368 m)

Des del turó, engolit per la vegetació, poques vistes. Només destaca la visió del Turó de Valldaura, amb la seva torre de guaita, que treu el cap per damunt dels arbres del bosc.

El Turó de Valldaura des del Turó del Trac

En aquest punt acabem el primer tram de la travessa, el que ens ha dut a tocar de la carena principal de Collserola. Fins aquí tot ha estat en pujada. Encara ens queda anar més amunt, però el desnivell a superar és poc i molt senzill. Ja hem fet l’ascensió més destacada de la caminada.

Tram 2
TURÓ DEL TRAC (368 m) –
SANT MEDIR (224 m)

Pel Pas del Rei i corriol directe a Sant Medir

Deixem el turó i anem a cercar el sender en direcció el turó de Valldaura i en un parell de minuts enllaçarem amb un revolt de la la pista que puja al Turó de Valldaura, a tocar del Passeig de les Aigües (372 m).
Tirem per l’esquerra per agafar la Carretera de les Aigües i la segim cap a la dreta amunt. La pista ens ofereix esplèndides vistes de Collserola i de Barcelona fins al mar.

En tres minuts més arribarem al trencall cap al Pas del Rei (384 m). Compte que tampoc hi ha indicador!
Abandonem el Passeig de les Aigües i prenem el sender de la dreta.

Corriol cap al Pas del Rei, a la dreta
Des del corriol cap Pas del Rei mirant cap a Barcelona

En suau pujada i en cosa de pocs minuts més arribarem a un petit collet, en un encreuament amb un altre corriol. Aquesta cruïlla de corriols es troba just a l’anomenat Pas del Rei (405 m, 55 min).

Pas del Rei (405 m)

Aquest indret està situat a la carena principal de Collserola, entre el Turó de la Magarola (a l’esquerra en el sentit de la nostra marxa) i el Turó de Valldaura (a la dreta), i és per on passa la línia divisòria comarcal entre el Barcelonès i el Vallès Occidental i el límit municipal entre Barcelona i Sant Cugat del Vallès.
Per a nosaltres és, a més, el sostre de la sortida proposada, arribant als 405 metres d’altitud.

Nosaltres, que hem pujat fins aquí des de Barcelona ara ens toca continuar pel vessant vallesà, cap a Sant Medir. Així doncs, seguim pel corriol que fèiem i tirem cap avall. Des d’aquí, baixant enmig del bosc, el corriol és preciós, fresc, ombrívol.
Caminem ràpid en baixada fins que enllaçarem amb una pista ampla que ve de la urbanització Sol i Aigua (a l’esquerra) i va a la Carretera d’Horta a Cerdanyola (a la dreta).

Darrers metres del corriol abans d’arribar a la pista que ve de Sol i Aigua

Continuem per la pista al front, cap avall, passant de llarg la pista cap a la dreta. Pocs metres després arribarem a un revolt de paella (339 m, 1h 05 min), per on surten un parell de senders per la nostra dreta. El primer, indicat, és el que va per la Serra de Sant Medir, el segon, molt a prop i un xic amagat i sense indicador (la manca de senyalització serà una constant en tota la travessa), és un corriol que baixa directe pel bosc en direcció a l’ermita de Sant Medir.

El revolt on neix el corriol que baixa a Sant Medir

Atenció perquè aquest sender baixa per un fort pendent i cal anar en compte a les zones pedregoses, amb perill de relliscar, sobretot si és moll o hi ha força humitat.

Sempre hem d’anar avall, recte, obviant els corriols travessers. En arribar al final de la baixada serem en una esplanada amb un espai de pícnic, amb taules i bancs de fusta.

Àrea de pícnic a sobre Sant Medir

Travessem per la dreta aquesta àrea de lleure i de seguida arribarem a Sant Medir (224 m, 1h 15 min).

Arribada a Sant Medir

Ho farem per la part posterior de l’ermita i a la dreta tenim la gran esplanada, rodejada d’una bancada de pedra i la Font del Camp del Miracle en un extrem.

Podeu veure fotos de l’indret:

Tram 3
SANT MEDIR (224 m) –
CAN GORDI (215 m)

Per Can Gener i Urbanització Sol i Aire

El tram següent ens portarà a Can Gordi i per arribar-hi haurem de travessar dues serres, primer la de l’Arrabassada (per accedir a la part alta de Sol i Aire) i després la de Sant Vicenç per accedir a la vall de Can Gordi.
Deixem l’esplanada de Sant Medir per la pista que continua cap a Can Borrell i Sant Cugat, però serà només un trosset, perquè de seguida veurem a mà esquerra un camí, que hem de prendre per anar per un corriol cap a la font i la masia de Can Gener.

A la sortida de Sant Medir trobem el trencall cap a la font de Can Gener, a l’esquerra

Girem a l’esquerra, més enllà passarem pel costat d’una estació depuradora, més endavant arribarem, en una zona feréstega, a l’aqüeducte de Can Gener, que travessarem amb prudència.

Aqüeducte de Can Gener

Poc després passarem per una escala de pedra que baixa per la nostra dreta, que és l’accés a la Font de Can Gener, també dita de Can Jané o de Sant Medir.

Font de Can Gener

Més enllà el corriol acaba quan troba la pista ampla que puja a la masia de Can Gener (segons els propietaris Can Jané). La masia la tenim a la dreta (212 m, 1h 22min).
La masia acull actualment un restaurant de cuina catalana.

Masia de Can Jané
Entrada a Can Jané

Arribats en aquest punt hem d’anar a travessar la serra de l’Arrabassada per dirigir-nos a Sol i Aire.
No hi ha cap indicador.
El camí que hem d’agafar és un que surt per l’esquerra, que va pujant.

El seguim amunt fins que arribem a un altre camí que ens creua (264 m), ja a la carena de la Serra de l’Arrabassada, que hem de travessar per seguir recte, ara avall, per un corriol (el camí s’ha convertit en sender) que anirà descendint fins passar pel Torrent de les Monelles (aquell dia amb poca aigua), al fons de la vall. Poc després arribarem a la zona de la Font Rica, recinte protegit per una tanca de filferro, que rodegem, i a partir de l’accés principal de la insta·lació el sender torna a convertir-se en camí.

Més enllà passem pel costat d’on hi hagué el Zoo de Cal Castillo (actualment no en queda res) i finalment enllaçarem amb la pista forestal que ve de la urbanització Sol i Aire i va cap a Can Borrell (206 m).

Enllaç amb la pista forestal de Sol i Aire

Som a la part alta de la urbanització. A la cruïlla girem a l’esquerra amunt i pocs metres després tombem a la dreta per un camí que segueix en pujada i que ens porta a la part més alta de Sol i Aire.

Deixem la pista per girar a la dreta cap a la part alta de Sol i Aire

De seguida el camí fa un revolt tancat (220 m, 1h 55 min). I aquí hem d’estar atents. Per la dreta del revolt veurem un camí (va per la carena a Can Borrell), el descartem. Acabem de fer el revolt, veiem una vivenda a la nostra esquerra i a la dreta un altre camí, que s’endinsa al bosc. Com l’anterior, tampoc senyalitzat. I aquest camí emboscat és el que hem de prendre per anar cap a Can Gordi. Si seguíssim recte pel camí accediríem a la urbanització Sol i Aire.
Trenquem per la dreta i iniciem un camí-corriol, primer en pujada fins assolir la carena de la Serra de Sant Vicenç, on trobem una cruïlla de camins.

Camí cap a la carena de la Serra de Sant Vicenç
Cruïlla de camins a la carena. Hem de tirar avall.

Nosaltres hem de travessar el camí que hem trobat, a dalt la Serra de Sant Vicenç, i seguir recte per un camí que baixa decidit cap al fons de la vall de Can Gordi. Ens separen uns 10 minuts de Can Gordi.

Un tram del corriol cap a Can Gordi

Seguim el camí de baixada, en arribar a una cruïlla de corriols girem a l’esquerra i molt aviat arribarem a les ruïnes de la masia de Can Gordi, que ens queda a la dreta (215 m, 2h 20 min). Són restes escasses, alguns trossos de parets i poca cosa més.

Can Gordi

Des de Can Gordi podem baixar fins al fons del torrent (podem anar-hi pels dos camins que surten de l’indret cap avall) per visitar la Font de Can Gordi, molt deixada i engolida per la vegetació. L’anada a la font i el retorn a les restes de la masia ens ocuparà poc més de 5 minuts.

Font de Can Gordi

Tram 4
CAN GORDI (215 m) –
SANT CUGAT DEL VALLÈS (estació FGC) (130 m)

Pel Mas del Bosc, Serra d’en Bell i Can Bell

Podem optar per tornar a Sant Cugat per un camí planer que ressegueix la Vall de Can Gordi, però completarem la caminada amb un repte més, travessar una altra serra del vessant vallesà de Collserola, la d’en Bell.

Reprenem al camí per on hem arribat a Can Gordi i seguim per la dreta en direcció el Mas del Bosc (hi ha una senyalització escrita en una estaca de fusta). Poc després travessarem el Torrent de Can Gordi per sobre d’un pont d’una sola arcada (Pont de Can Gordi) i des d’allà anirem ascendint suaument, ignorant els corriols que anem trobant a banda i banda del corriol.

Caminarem fins arribar (darrers metres amb més pendent) a la carena de la Serra d’en Bell, a la zona del Mas del Bosc (276 m, 2h 40 min), a tocar d’una torre elèctrica.

Cruïlla a la carena de la Serra de Can Bell, al costat del Mas del Bosc

A l’esquerra tenim la zona esportiva de la casa de colònies de Mas del Bosc, que veiem al fons.

Part posterior del Mas del Bosc

Nosaltres hem de completar la ruta anant cap a Sant Cugat. Des de la cruïlla per on hem arribat, hem de seguir pel corriol que ressegueix la Serra d’en Bell, tirant per la dreta (hi ha indicador, aquí sí; direcció Can Bell-Rambla de Can Bell-Sant Cugat del Vallès).

Pal indicador. En trobarem molt pocs, i un que trobem, amb falta ortogràfica…

Passem pel costat de la torre elèctrica i seguim el corriol de la carena, des de la que podem observar, des d’alguns racons on ho permet la vegetació, panoràmiques del Vallès, amb Sant Cugat als peus i Montserrat al fons.

Panoràmica, amb zoom, amb Can Lluc en primer terme i Sant Cugat i Montserrat al fons
Corriol per la Serra d’en Bell

Passarem de llarg tres trencalls a l’esquerra, que baixen cap al torrent de Can Bell, i al quart (232 m), molta atenció perquè hem de deixar de carenejar i baixar cap a Can Bell. Hi ha un indicador que ens assenyala la direcció de Can Bell.

Pal indicador cap a Can Bell

És hora de baixar cap al Torrent de Can Bell. Tombem a l’esquerra avall, més endavant passarem pel torrent i anirem planejant pel costat de camps de conreu fins que serem a Can Bell (170 m, 3h 15 min).

Arribada a Can Bell

Passem pel costat de la masia, que deixem a la nostra esquerra, caminant per la pista principal que va a parar a la Rambla de Can Bell (172 m), a tocar de la carretera de l’Arrabassada, la BP-1417, que uneix Barcelona amb Sant Cugat.

Can Bell

En arribar a la cruïlla girem a la dreta per la Rambla de Can Bell (no hem d’accedir a la carretera) i anem tirant, contemplant les vivendes de la zona, entre les que destaca la històrica Casa Bertrand.

Una de les cases de la Rambla de Can Bell
La part visible de la Casa Bertrand des de l’exterior

Passada aquesta casa, a l’esquerra tenim un camí de terra que hem d’agafar (171 m). Més enllà arribarem a un carrer asfaltat, que travessarem i prendrem el carrer que duu al club de tennis (carrer del Comte) i passat l’encreuament amb el club esportiu veurem el carrer amb un vial protegit per estaques que ens porta a la zona de Llaceres, ja en plena àrea urbana de Sant Cugat del Vallès (136 m, 3h 35 min).

Carrer del Comte, anant a Llaceres
Arribada a Llaceres

Som a l’entrada de Sant Cugat, al carrer de Llaceres. Travessem aquest carrer i anem recte per passar per l’església del Sant Crist de Llaceres i accedir a l’avinguda de Gràcia. Seguim a la dreta, passem per alguns edificis modernistes destacables, com la Casa Armet (foto), fins que arribarem a una avinguda regulada amb semàfor.

Sant Crist de Llaceres
Casa Armet

En aquest punt hem de tombar cap a l’esquerra, per la Rambla de Ribatallada i seguir-la fins a trobar, a la dreta, el carrer d’Àngel Guimerà. Seguint aquest carrer de seguida serem a la plaça de Lluís Millet, on se situa l’estació de Sant Cugat dels Ferrocarrils Catalans (FGC) (130 m, 3h 50 min). Hem arribat a la fi del recorregut.

DESNIVELLS I TEMPS PER TRAMS
Desnivell en metres / Temps en minuts

TramDesnivellTemps
Metro Mundet (L3)-trencall Camí de les Llars Mundet, pel Campus Mundet (UB)+ 7015′
Ascensió al Turó del Trac pel Camí Llars Mundet+ 15830′
Turó del Trac-Sant Medir, pel Pas del Rei– 14432′
Sant Medir-Can Gener, per la Font de Can Gener– 127′
Can Gener-Urbanització Sol i Aire, per la Serra de l’Arrabassada– 1133′
Urbanització Sol i Aire-Can Gordi (ruïnes masia), per la Serra de Sant Vicenç+ 1423′
Anada a Font de Can Gordi i retorn07′
Can Gordi-Mas del Bosc (carena)+ 6114′
Mas del Bosc-Can Bell, per la Serra d’en Bell i el Torrent de Can Bell– 10634′
Can Bell-entrada Sant Cugat (Llaceres)– 3419′
Travessa urbana per Sant Cugat fins estació FGC– 616′
Totals acumulats+ 303
– 313
3 h 50′

Desglossament del temps per etapes:
Mundet-Turó del Trac: 45 min
Turó del Trac-Sant Medir: 30 min
Sant Medir-Sol i Aire: 40 min
Sol i Aire-Can Gordi (ruïnes i font): 30 min
Can Gordi-Mas del Bosc: 15min
Mas del Bosc-Can Bell: 35 min
Can Bell-Sant Cugat: 35 min

Distribució del temps:
54 % en pujada, 8 % en pla i 38 % en baixada.

Deixa un comentari