Baixador de Vallvidrera-Molins de Rei, per Santa Creu d’Olorda, Can Ferrers, Vall de Sorgues, El Terral i Plaça de les Bruixes
DADES TÈCNIQUES
- Caminada núm. 101
- Data: divendres, 26 de juliol de 2024
- Inici: Baixador de Vallvidrera (FGC)
- Final: Molins de Rei (Renfe)
- Sector: vessant del Llobregat (Santa Creu d’Olorda-Molins de Rei)
- Distància: 13,85 km
- Temps: 3 h 35 min
- Desnivell: + 263 m / – 470 m
- Dificultat: moderada
- Tipologia: travessa lineal (només anada)
ITINERARI
Baixador de Vallvidrera (FGC)-Pantà de Vallvidrera-Mas Sauró-Turó de Can Pasqual-Can Masdemont-Coll de Can Pasqual-Coll de Can Mallol-Santa Creu d’Olorda-Carretera Sanson-Font de Can Ferrers-Can Ferrers-Can Ribes-Camí de Castellciuró-Vall de Sorgues (carena)-El Terral-Plaça de les Bruixes-Molins de Rei (Renfe).
MAPA DE LA RUTA
RUTA A WIKILOC
LLOCS D’INTERÈS
- Un cim: Turó de Can Pasqual (469 m)
- Cinc punts de pas: Carena Turons de Can Pasqual, Coll de Can Mallol, Carretera de la Sanson, Can Ferrers i Vall de Sorgues
- Dues fonts: Font de Can Ferrers i Font dels Casats
- Un pantà: Pantà de Vallvidrera
- Un lloc especial: Mina Grott
- Un tram especial: instal·lacions Cimentera Sanson
- Una ermita: Ermita de Santa Creu d’Olorda
- Unes restes arqueològiques: Castell d’Olorda i Plaça de les Bruixes (jaciment arqueològic)
- Dues masies: Can Masdemont i Can Ferrers
- Tres espais naturals: Pedrera dels Ocells (Sta.Creu d’Olorda), Pedrera de Can Ferrers i Vall de Sorgues
- Un equipament: Espai d’interpretació del Pantà de Vallvidrera
- Una àrea de lleure: Santa Creu d’Olorda
- Dues àrees d’estada: Casa del Guarda (Pantà de Vallvidrera) i El Terral
- Dos nuclis de població: Vallvidrera i Molins de Rei
COMENTARI
Travessa per la banda del Llobregat, amb destí a Molins de Rei, que ja hem fet altres vegades, però amb una variant a la segona part de la caminada, a partir de Santa Creu d’Olorda.
Des d’aquest punt, en aquesta ocasió seguirem una ruta per Can Ferrers (o Farrés) i la Vall de Sorgues per un corriol carener. En ser a Molins visitarem tres espais destacats: l’àrea de pícnic del Terral, el jaciment iberoromà de la Plaça de les Bruixes i, ja en la trama urbana, la Font dels Casats.
Es tracta d’una caminada que sovinteja els senders emboscats, d’agrair en temps d’estiu, per les ombres i també per l’acompanyament gratuït del persistent cant de les cigales.
Itinerari amb un perfil altimètric típic de les travesses per Collserola des de Barcelona a l’altra vessant de la serra: inici amb pujada sostinguda fins arribar a la carena principal (cota màxima, els 470 m del Turó de Can Pasqual) i llarg descens, en aquest cas cap al Baix Llobregat.
DESCRIPCIÓ DE LA RUTA
Tram 1
BAIXADOR DE VALLVIDRERA (236 m) –
TURÓ DE CAN PASQUAL (470 m)
Pel Pantà de Vallvidrera i drecera Mas Sauró
El primer tram de l’excursió és de pujada: hem d’anar cap a la carena de principal de Collserola que ens aboca a la banda del Baix Llobregat.
Sortim de l’estació del Baixador de Vallvidera (FGC) (236 m) per les escales que donen a la carretera de Sant Cugat (BV-1462), creuem la calçada pel pas de vianants regulat per un semàfor. Passem per una parada de bus i travessem el carrer per enfilar el Camí del Pantà (a esquerra), rodegem la Plaça de la Mina Grott i en arribar a una cruïlla trobem uns primers indicadors (veure foto). Hem de seguir cap a la dreta.

Continuem pel Camí del Pantà, amb terra pavimentat mentres passem pel costat d’algunes vivendes i al final el camí esdevé de terra i tancat al trànsit amb un cadenat. De seguida veurem a mà esquerra l’entrada al Mina Grott i poc després, a mà dreta, l’edifici rosa de l’Espai d’interpretació del Pantà de Vallvidrera, amb una petita àrea de pícnic, tot al costat de la paret de la presa del pantà.

Tot seguit tenim unes llargues escales que ens portaran a la part alta de la presa, des d’on podem veure tot el Pantà de Vallvidrera (260 m, 8 min). El pantà segueix molt sec, però no tant com l’hem vist en caminades anteriors.

Travessem tota la presa fins a l’altra banda, on hi tornen a haver vivendes i tirem a l’esquerra, resseguint el pantà, per un camí pavimentat, primer en lleugera ascensió i després en baixada fins a la cua del pantà.

En passar per les darreres vivendes, el camí torna a ser de terra i molt aviat, a mà dreta, veurem un camí (263 m, 12 min) í , que es tranformarà en corriol estret i que ens durà a la zona del Mas Sauró. Primer seguirem aquest corriol (marques GR-96), amb un darrer tram força costerut, i en ser al Camí de la Reineta (asfaltat i per tant amb vivendes) tombem amunt a l’esquerra fins que veurem unes llargues escales a la dreta. Aquesta escala ens facilitarà arribar al Camí del Mas Sauró, a la part més alta de Santa Maria de Vallvidrera.
Un cop hem pujat les escales girem a l’esquerra i seguim amunt fins a les darreres vivendes (a la dreta, la Residència Mas Sauró per a persones amb discapacitat intel·lectual). En aquest punt compte perquè hem d’agafar el corriol que, enfront nostre, penetra al bosc i que és una bona drecera per assolir la carena (340 m, 26 min). Hi ha pal indicador: seguir la direcció Can Pasqual-Mas Pins.

Iniciem la pujada a la carena. El corriol va guanyant alçada i desnivell a mida que anem pujant, sempre per un terreny una mica rocallós (cal anar en compte si hi ha humitat).

El corriol d’ascensió acaba en creuar-se amb un altre corriol travesser, que ve del Turó de Llevallol i va cap al Turó de Castellví (406 m, 38 min).

En aquest punt, simplement hem de creuar el corriol i ficar-nos per un altre sender que surt a l’altra banda, mig amagat, per l’esquerra. Aquest segon corriol va planejant al principi (un tram molt agradable de passar) i després va ascendint, moderadament, es creua amb un altre corriol (hem de girar a la dreta amunt) i finalitza a una petita esplanada a la mateixa carena dels Turons de Can Pasqual, just per on passa la pista forestal que ve de Les Planes (458 m, 50 min).

Arribats a la carena, hem de seguir cap a l’esquerra per la pista i poc després arribarem al Turó de Can Pasqual (470 m, 53 min).

Un vèrtex geodèsic situat arran de camí, un xic enlairat, a la dreta, al costat d’un gran dipòsit, ens assenyala l’indret.


I aquí, al sostre de la caminada, acaba el primer tram de la travessa i l’únic en pujada. Des d’ara, la tendència serà anar perdent alçada.
Tram 2
TURÓ DE CAN PASQUAL (470 m) –
SANTA CREU D’OLORDA (esplanada) (327 m)
Pels colls de Can Pasqual i de Can Mallol
Comencem el segon tram de la ruta i el primer que farem és anar a visitar el mirador que és molt aprop, des del qual podrem gaudir d’excel·lents panoràmiques de la plana del Baix Llobregat. Per anar-hi ens hem de desviar de la pista principal pel primer camí a l’esquerra i un pocs metres després arribarem al mirador (464 m), amb un banc de fusta i encarat a un paisatge que arriba fins al mar, destacant-se la desembocadura del riu Llobregat, l’aeroport del Prat i les localitats de l’entorn (Sant Just Desvern, Sant Feliu de Llobregat, etc.).


Continuant endavant pel mateix camí, ara més estret, tornarem a la pista carenera, i tot seguit veurem al nostre davant Can Masdemont.
En el revolt de la casa hem de girar a la dreta i baixar per la pista que va a parar a una altra, la de Can Castellví (431 m).
A la cruïlla tombem a l’esquerra i en menys de cinc minuts arribarem al Coll de Can Pasqual, per on passa la carretera de Molins (BV-1468) (423 m, 1h 03 min).

Creuem la calçada i tirem cap a la dreta, pel voral encimentat, en direcció a Molins de Rei. Seguint la carretera primer deixarem a mà esquerra el Centre d’Educació Ambiental Mas Pins, immediatament passarem pel punt quilomètric 8 de la carretera i més endavant arribarem a l’indret de La Sargantana. En total, uns 450 metres per carretera, que podem fer en mig quart.

Mentrestant, per la banda dreta hem pogut contemplar alguna panoràmica cap al Vallès, amb Montserrat i la Mola al fons.
Passat l’accés a La Sargantana, que tenim a l’esquerra, hem de tornar a creuar la calçada per agafar el camí que veiem a l’altra banda, en direcció Font de Can Mallol-Can Bosquets, amb cadenat a l’accés (398 m, 1h 10min).

Seguim aquest camí i més enllà, en creuar-nos amb un altre camí (per la dreta va cap a la Rierada i per l’esquerra torna a la carretera de Molins), hem de travessar la pista i ficar-nos al bosc per un sender que ens portarà de nou a la carretera de Molins, a prop del Coll de Can Mallol.

És un corriol planer, que passa pel bosc, molt bonic, però molt curt: en un parell de minuts arribarem de nou a la carretera de Molins. Però ara no trepitjarem gens d’asfalt perquè el corriol està protegit per la barana de la calçada. Al final d’aquest pas lateral de la carretera serem al Coll de Can Mallol (376 m, 1h 18 min).


Al coll hem de prendre el camí cadenat de la dreta que veiem a la foto, en direcció Santa Creu d’Olorda-Turó del Xai-Can Calopa de Dalt.
Seguim el camí i poc després ens trobarem amb una cruïlla de tres camins (veure foto).

Per la dreta aniríem cap al Turó del Xai i Can Calopa de Dalt, pel mig pujaríem al Turó d’en Serra, i per l’esquerra anirem cap a Santa Creu d’Olorda.
Així doncs, continuem pel camí de l’esquerra que, primer amb lleugera ascensió i després en decidit descens, ens conduïrà fins a Santa Creu d’Olorda. Durant el trajecte, divisarem al fons, a estones, la torre de guaita del Puig d’Olorda i la cinta transportadora de la Sanson.


En el tros final del camí arribarem encarats a una central elèctrica, que vorejarem i tot seguit ens retrobarem amb la carretera de Molins, just a la cruïlla d’accés a Santa Creu. Travessem de nou la calçada per adreçar-nos a l’entrada del recinte.

Hem arribat a Santa Creu d’Olorda (327 m, 1h 34 min).
Es tracta d’ una gran àrea de lleure, amb diversos elements a destacar: l’ermita de Santa Creu, el Castell d’Olorda (en ruïnes), un restaurant, una àrea de pícnic, una gran esplanada i un ampli aparcament. És tanmateix un centre neuràlgic, punt d’inici, de pas o de final de nombroses excursions i rutes per la Serra de Collserola.




Amb l’estada en aquest indret acabem el segon tram de la travessa. Si volem completar la visita podem anar a veure l’espai naturalístic de la Pedrera dels Ocells, situat molt a prop, al camí de Molins de Rei.
Tram 3
SANTA CREU D’OLORDA (esplanada) (327 m) –
CAMÍ DE CASTELLCIURÓ / CAN RIBES (289 m)
Per carretera Cimentera i camí de Can Ferrers
Deixem Santa Creu d’Olorda pel final de l’esplanada, el més allunyat de l’ermita, per agafar el camí-carretera que va cap a Sant Feliu de Llobregat, passant per l’antiga cimentera Sanson.

Comencem el camí i més endavant trobarem a mà dreta una primera cruïlla destacada, la del camí de pujada al Puig d’Olorda, que avui passem de llarg (333 m, 1h 38 min). Seguim avall i aviat el camí està pavimentat: això és el senyal que estem arribant a la zona de l’antiga pedrera de la Sanson. La mina, avui abandonada, proveïa de pedra calcària la cimentera Sanson, situada uns metres més avall i tancada des de l’any 2006.
En acostar-nos a les instal·lacions d’extracció ja veiem la cinta transportadora que uneix la mina, a la falda del Puig f’Olorda, a l’hangar d’emmagatzematge, que alhora connectava amb la fàbrica de ciment (306 m, 1h 47 min).
Podeu veure el pas per la fàbrica a la ruta núm. 79 d’aquest blog.
I tenir més informació sobre l’explotació minera de la Sanson en aquesta web (en castellà).
El camí passa a tocar de l’hangar (a mà esquerra) i per sota mateix de la cinta transportadora, amb la pedrera i el Puig d’Olorda a la dreta. És un indret especial i polèmic: cal enderrocar unes instal·lacions inutilitzades en un parc natural o reconvertir-les, per exemple, en un equipament d’arqueologia industrial?
Vegeu unes fotos del pas del camí-carretera per aquest punt:















Un cop hem passat per sota de la cinta hem de continuar per la pista avall fins arribar al punt que veiem a la foto (293 m, 1h 56 min):

És hora d’abandonar la pista de Santa Creu i girar a la dreta per un corriol prou curiós, amb un tram pavimentat i un tros amb un senyal de trànsit! (sens dubte, restes de l’explotació minera de la Sanson).


El corriol va a parar a un camí (girar a l’esquerra) i molt aviat arribarem a un trencall que no podem deixar escapar. És a l’esquerra, senyalitzat amb la marca SFLL 3 (itineraris de Sant Feliu) (286 m, 2h 02 min). Seguint rectes aniríem a la Pedrera de Can Ferrers, però no és objectiu en aquesta ruta.


Aquest corriol, més aviat planer, ens portarà a Can Ferrers i al camí de Castellciuró, a l’alçada de Can Ribes.
Des del corriol tindrem l’oportunitat de contemplar algunes panoràmiques del Baix Llobregat.

Més endavant passarem per la zona de la Font de Can Ferrers (o de Can Farrés) (2h 06 min) amb tres elements característics: la mina, la font i la bassa, que veurem successivament arran del camí. Primer passarem per la mina (a la dreta) , tot seguit per la font i després per la bassa (ambdós a l’esquerra).




Passada la font arribarem a enllaçar amb un camí més ample (278 m), i girarem a la dreta. Tenim Can Ferrers molt a prop.


En molt poca estona passarem per Can Ferrers (o Can Farrés) (273 m, 2h 12 min, .


Des de la casa, uns metres més per una pista prou ample ens portarà a enllaçar amb el camí de Santa Creu d’Olorda a Molins de Rei per Castellciuró, en una cruïlla de camins i corriols, a l’alçada de Can Ribes (289 m, 2h 17 min).

I en aquest encreuament acabem el tercer tram de la travessa.
Tram 4
CAMÍ DE CASTELLCIURÓ / CAN RIBES (289 m)
ENLLAÇ CARRETERA DE VALLVIDRERA (62 m)
Pel camí de Castellciuró i corriol de la Vall de Sorgues
A la cruïlla hem de girar a l’esquerra avall, en direcció Castellciuró-Molins de Rei. Farem un tram d’uns 10 minuts, sempre en baixada i per un camí força transitat per caminants, corredors i ciclistes, sobretot els caps de setmana.




El final del trajecte per aquesta pista serà quan arribem a una nova cruïlla on coincideixen diversos camins i corriols, destacant-se els camins cap a Can Tintorer (a la dreta) i poc més enllà cap a Can Bofill (a l’esquerra).
Però atents perquè nosaltres hem de prendre un corriol, no senyalitzat, que tenim al front i que s’enfila directe al bosc (211 m, 2h 26 min): és el corriol per la Vall de Sorgues, que ens conduïrà a Molins de Rei, passant pel bosc, carenejant.


Comencem una caminada per un sender ben fressat, que hem seguir-lo sempre, sense desviar-nos. Durant el trajecte passarem enmig del bosc i de tant en tant anirem gaudint de vistes panoràmiques d’aquesta zona del Baix Llobregat, cap a Sant Feliu, Molins de Rei i El Papiol.






I passarem a tocar de dues torres elèctriques, que ens refermeran que anem pel bon camí.

Pel camí també veurem ,a mà esquerra en el sentit de la marxa, les ruïnes d’una possible cabana.




Seguim descendint per aquest caminet carener, sempre orientats cap a Molins.


Poc després de passar per la rasa hem d’estar alerta i vigilar un trencall per la dreta, que baixa sobtadament, abandonant el camí que seguíem.
A les fotos següents veiem just el lloc per on hem de tombar a la dreta.


Des d’ara seguirem un corriol que baixa decidit fins arribar a la zona de la Font del Marxant (oculta per la vegetació) i tot seguit a l’encreuament amb la carretera de Vallvidrera i el camí de Can Tintorer (62 m, 2h 57 min).


Som als afores de Molins de Rei i en arribar a la carretera de Vallvidrera (la BV-1468) acabem el quart tram de la travessa.
Tram 5
ENLLAÇ CARRETERA DE VALLVIDRERA (62 m)
MOLINS DE REI (29 m)
Per Àrea del Terral, Plaça de les Bruixes i Font dels Casats
En aquest encreuament comencem el darrer tram de la ruta. Abans de cloure-la visitarem tres espais, molt propers entre ells: primer ens arribarem a l’àrea d’estada del Terral (76 m), al costat de la carretera; després pujarem al jaciment arqueològic de la Plaça de les Bruixes (91 m) i finalment, ja entrant a Molins de Rei, passarem per la Font dels Casats (48 m), abans de dirigir-nos a l’estació de tren i tancar la caminada.
El primer que farem és travessar la calçada per agafar un vial i anar cap a la dreta en paral·lel a la carretera de Vallvidrera.

El vial no arriba a la mateixa carretera (segueix amunt cap a la Plaça de les Bruixes), però nosaltres passarem pel costat de la barana de la carretera i seguirem el voral pavimentat per l’esquerra de la calçada. Poc després, un cartell ens anuncia que entrem en el Parc Natural de Collserola. Tenim El Terral a tocar.

Seguim la carretera uns 250 metres i arribarem a l’àrea d’estada del Terral, (76 m, 3h 02 min) que es troba a l’altra banda de la carretera i al davant de l’espai del circuit de motocross, amb un munt de camins en totes direccions i diferents desnivells (vegeu-ne un video penjat a You Tube).


El Terral, està ubicat en una esplanada entre la carretera i la riera de Sant Bartomeu. A l’extrem més proper a Molins de Rei hi ha una zona de pícnic, amb diverses taules de fusta.





Sortim del Terral pel mateix lloc per on hem entrat, o sigui, travessant la calçada per anar a buscar el voral cimentat, ara a la dreta de la carretera, per recular i tornar al vial que havíem deixat a l’anada.

Quan tornem a ser al vial hem de continuar a la dreta amunt i per una pujada força costeruda, però no massa llarga, que ens durà a l’espai de la Plaça de les Bruixes (91 m, 3h 09 min).

Aquí trobarem un jaciment arqueològic de l’època iberoromana (segles II-I a.C), amb diverses restes de construccions, totes elles engabiades per protegir-les.

Aquestes són les restes que s’exposen a l’aire lliure, just on van ser localitzades:






Feta la visita a aquestes restes arqueològiques abandonem l’indret, ara per la zona de vivendes, baixant pel carrer Estefania de Requesens.

En arribar al primer encreuament girem a l’esquerra per l’avinguda de Collserola, sempre avall, fins a la rotonda per on passa la carretera de Vallvidrera. Aquí girem a la dreta cap al centre vila i al segon carrer a l’esquerra (Passeig de la Font dels Casats) tombem i ens arribem a la Font dels Casats (48 m, 3h 18 min), una font històrica i un lloc emblemàtic de la vila de Molins de Rei.


Només ens resta anar a l’estació de tren de Molins, fent una travessa urbana pel carrer de Jacint Verdaguer, l’avinguda Onze de Setembre (un bon tros amb pujada destacada), el pas pel Poliesportiu Municipal, la passarel·la sobre les vies del tren i el carrer d’Àngel Guimerà. Al final d’aquest recorregut arribarem a la plaça on hi ha l’estació de Renfe (29 m, 3h 35 min).
I aquí, ara sí, acaba la travessa que hem fet des de Santa Maria de Vallvidrera, passant pel pantà de Vallvidrera, el turó de Can Pasqual, el coll de Can Mallol, l’indret de Santa Creu d’Olorda, el camí de la cimentera Sanson, amb pas per sota de l’espectacular cinta transportadora, la zona de Can Ferrers (o Can Farrés), amb la font i la masia i el recorregut pel corriol carener de la Vall de Sorgues per arribar a Molins de Rei, on hem estat al Terral, la Plaça de les Bruixes i la Font dels Casats.
DESNIVELLS I TEMPS PER TRAMS
Desnivell en metres / Temps en minuts
| Tram | Desnivell | Temps |
| Baixador de Vallvidrera (FGC)-Pantà de Vallvidrera (presa) | + 24 | 8′ |
| Pantà de Vallvidrera (presa)-inici corriol a carena (final Mas Sauró) | + 80 | 18′ |
| Pujada al Turó de Can Pasqual, per corriols | + 130 | 27′ |
| Turó de Can Pasqual-Coll de Can Pasqual (Ctra. Molins) | – 47 | 10′ |
| Coll de Can Pasqual-Coll de Can Mallol | – 47 | 15′ |
| Coll de Can Mallol-Santa Creu d’Olorda (esplanada) | – 49 | 16′ |
| Santa Creu d’Olorda-trencall corriol Can Ferrers | – 41 | 28′ |
| Pas corriol-camí Can Ferrers fins enllaç camí de Castellciuró (Can Ribes) | + 3 | 15′ |
| Camí de Castellciuró fins trencall corriol carener Vall de Sorgues | – 78 | 9′ |
| Pas per la Vall de Sorgues pel corriol carener fins final (enllaç Ctra.Vallvidrera / cruïlla camí Can Tintorer) | – 149 | 31′ |
| Enllaç Ctra. Vallvidrera-Àrea d’estada El Terral | + 14 | 5′ |
| El Terral-Plaça de les Bruixes (jaciment iberoromà) | +15 | 7′ |
| Travessa urbana per Molins de Rei fins estació Renfe, passant per Font dels Casats | – 62 | 26′ |
| Totals acumulats | + 263 – 470 | 3h 35′ |
Desglossament del temps per etapes:
Baixador de Vallvidrera-Turó de Can Pasqual: 53 min
Turó de Can Pasqual-Santa Creu d’Olorda: 41 min
Santa Creu d’Olorda-enllaç Camí de Castellciuró: 43 min
Camí de Castellciuró-Vall de Sorgues-El Terral: 45 min
El Terral-Plaça de les Bruixes-Molins de Rei: 33 min