Arxiu de la categoria: Cap al Llobregat

De Les Planes a Molins de Rei, per Can Balasc, Vallpineda i La Rierada

Les Planes-Can Balasc-Turó d’en Balasc-Can Bosquets-La Floresta-Vallpineda-Collet de Batllivell-Les Cases de Can Castellví-La Rierada-Can Planes-Molins de Rei

DADES TÈCNIQUES

  • Caminada núm. 66
  • Data: divendres, 27 d’agost de 2021
  • Inici: estació Les Planes (FGC)
  • Final: estació Molins de Rei (Renfe)
  • Sector: vessant Vallès-Llobregat (La Floresta-Molins de Rei)
  • Distància: 15,7 kms
  • Temps: 3 h 40 min
  • Desnivell: + 165 m / – 355 m
  • Dificultat: moderada
  • Tipologia: travessa lineal (només anada)

ITINERARI

Les Planes (estació FGC)-Carretera de Sant Cugat (BV-1462)-Camí de Can Balasc-Can Balasc (estació biològica)-Turó d’en Balasc-Can Bosquets-Camí del Bosc-La Floresta-Vallpineda-Camí Serra de Can Julià-Collet de Batllivell-Can Castellví-Les Cases de Can Castellví-La Rierada (Salt d’Aigua)-Can Planes-Can Rabella-Polígon industrial Riera del Molí-Plaça dels Països Catalans-Molins de Rei (estació Renfe).

MAPA DE LA RUTA

RUTA A WIKILOC

COMENTARI

Recorregut pel vessant de ponent de la serra de Collserola, primer en direcció al Vallès i després variant el rumb cap al Llobregat. La ruta comença amb l’ascensió des de Les Planes de Vallvidrera cap a Can Balasc i fins al Turó d’en Balasc, cobert de vegetació, i punt més elevat de la ruta. El segon tram, de baixada, ens porta fins a Can Bosquets. Des d’aquesta masia pujarem suaument, pel Camí del Bosc, fins a La Floresta, on comença un llarg tram urbà, passant per urbanitzacions de Sant Cugat i de Molins de Rei, tot en moderat ascens, per arribar a l’inici de la pista de la Serra de Can Julià. Des d’aquí emprendrem un nou tram de baixada per pista forestal que ens portarà al Collet de Batllivell i després a Can Castellví i al nucli habitat de Les Cases de Can Castellví. En aquest indret comença el llarg tram de La Rierada, més aviat planer, en el qual resseguirem la riera de Vallvidrera ja fins a Molins de Rei. En el trajecte passarem per llocs com el popular Salt d’Aigua i les masies de Can Planes i de Can Rabella, tot per acabar al polígon industrial de la Riera del Molí, ja a les portes de Molins. Un darrer tram urbà ens deixarà a l’estació de tren.

DESCRIPCIÓ DE LA RUTA

Tram 1
LES PLANES (FGC) (219 m) –
CAN BOSQUETS (169 m)

Per Can Balasc i Turó d’en Balasc

Sortim de l’estació de Les Planes (219 m) i, sense baixar a la carretera, ens dirigim per la dreta per un vial que pocs metres enllà ens porta a la passarel·la que travessa la calçada per sobre. Al final de la passarel·la tombem cap a la dreta i de seguida arribem a la carretera. Es tracta de la BV-1462, que va cap a Sant Cugat, i que hem de seguir per voral de l’esquerra, per un caminet paral·lel a la calçada i protegit per la pròpia barana de la carretera.

El caminet que ressegueix la carretera de Sant Cugat

En arribar a una cruïlla amb semàfor s’acaba el caminet i hem seguir per la vorera. Pocs metres després, a mà esquerra, tenim el trencall cap a Can Balasc (190 m, 10 min).

Trencall del Camí de Can Balasc des de la carretera de Sant Cugat

Tombem per aquesta pista que s’enfila per travessar l’autopista C-16 per sota i anem seguint-la sempre en pujada fins arribar a una cruïlla de camins. En aquest punt girem a la dreta i en un tres i no res serem davant la masia de Can Balasc (252 m, 25 min)

Pujant pel Camí de Can Balasc
Can Balasc

La masia, actualment propietat de l’Ajuntament de Barcelona, acull la l’Estació Biològica del Parc de Collserola i el Mòdul de Recuperació de la fauna salvatge.

Deixem Can Balasc i agafem el camí que continua amunt per anar a buscar el camí de la Serra de Can Balasc, que ve de Les Planes i Can Pasqual.

Deixant Can Balasc

En ser a la cruïlla girem a la dreta. Poc després veurem a mà esquerra el corriol cap a la Rierada, que ara passem de llarg per arribar-nos al Turó d’en Balasc. En pocs minuts serem a una esplanada, on s’acaba la pista (283 m, 35 min). El turó queda a la dreta, al mig del bosc, cobert per una densa vegetació.

L’esplanada de sota el Turó d’en Balasc
En direcció al Turó d’en Balasc

Si volem arribar al turó (294 m) és opció nostre.
Feta l’estada a l’indret hem de recular per tornar al trencall on neix el corriol en direcció Can Bosquets-La Rierada-La Floresta (hi ha pal indicador).

Pal indicador del corriol cap a Can Bosquets i la Rierada

Iniciem un llarg descens per un corriol que travessa el bosc, amb alguns trams rocallosos i d’altres aixarllagats. Passarem per alguns trencalls, amb d’altres corriols (nosaltres sempre avall) i més enllà, quan ja som en un camí més ample, arrtibarem a una cruïlla de pistes i hem de tirar per l’esquerra, sempre en direcció Can Bosquets.

Un dels trams del camí de Can Bosquets
Vista de Can Bosquets des del corriol

Més endavant passarem per un pont sobre la riera de Vallvidrera, al trencall següent seguim per l’esquerra i fem un tros de pujada fins a enllaçar amb el camí que ve de la Rierada. Tombem a la dreta i en pocs metres serem davant la masia de Can Bosquets (169 m, 1h 05 min)

Masia de Can Bosquets

En aquest punt hem de canviar de rumb. Mirant la fotografia veiem a l’esquerra el camí pel qual hem vingut i ara hem de continuar pel camí que veiem al front, que passa per davant l’entrada de Can Bosquets (o Busquets).

Tram 2
CAN BOSQUETS (169 m) –
COLLET DE BATLLIVELL (214 m)

Per La Floresta, Vallpineda i Camí Serra de Can Julià

El segon tram de la ruta és una travessa cap a La Floresta i, per vies urbanes d’urbanitzacions, cap a la cerca de la pista que s’endinsa per la Serra de Can Julià, que seguirem fins al Collet de Batllivell.
Per començar prendrem la pista que passa per Can Bosquets, que rodejarem a distància, i més endavant arribarem a una cruïlla de camins.

Vista de Can Bosquets des del camí

Nosaltres descartem el que puja per la dreta i seguim pel que planeja més endavant, per l’anomenat Camí del Bosc, que és el que ens portarà a La Floresta.
En arribar a la zona habitada (207 m, 1h 20 min), hem de tombar pel carrer dels Arbustos, cap a la dreta (veure foto).

En aquest punt hem de tombar a la dreta, pel carrer dels Arbustos

Més endavant passarem per una placeta (Plaça del Bosc), on veiem fins a tres carrers i hem de seguir pel de la dreta amunt (avinguda de la Piscina) i seguint aquest carrer amunt arribarem en pocs minuts a la carretera de Sant Cugat, la mateixa que haviem resseguit uns metres a Les Planes.
Girem a l’esquerra i de seguida arribem a una cruïlla de carrers formant una àmplia plaça (la Plaça del Centre).

Plaça del Centre, a La Floresta

No hem de deixar la vorera ni travessar el pas de vianants: seguim a la dreta pel carrer Verge de Montserrat, que seguirem un bon tros. Sempre hem de seguir pel carrer més ample, obviant tots els trencalls.
Passarem per carretera i per carrers d’urbanitzacions de la zona, entre La Floresta (Sant Cugat del Vallès) i Vallpineda (Molins de Rei).

Arribant al terme de Molins de Rei-Vallpineda

Quan arribem en l’indret que veiem a la fotografia de sota hem de tombar per la dreta, pel carrer del Montsec. Continuem la caminada per tota aquesta zona urbana-rural (urbanitzacions a tocar de Collserola), primer pel carrer Montsec i després pel carrer dels Quatre Vents, sempre en direcció a ponent.

Moment de girar cap a la dreta, pel carrer del Montsec

Finalment, quasn arribem al final de les vivendes ens trobem amb l’inici de la pista forestal de les Serres d’en Rabassa i de Can Julià (237 m, 1h 50 min). És l’inici d’una ruta cap a l’Ermita de la Salut, el Puig Madrona i El Papiol, llocs que ja hem visitat en d’altres caminades d’aquest blog.
El nostre itinerari segueix la pista de la Serra de Can Julià fins al Collet de Batllivell (214 m, 1h 55 min), a uns cinc minuts en baixada.

Tram 3
COLLET DE BATLLIVELL (214 m) –
EL SALT D’AIGUA (63 m)

Per Can Castellví i La Rierada

Al Collet de Batllivell hi venen a parar diversos camins. Per seguir la ruta haurem de tornar a canviar de rumb, i ho farem agafant la primera pista que baixa per la nostra esquerra (venint de Vallpineda), assenyalada en un pal (direcció Can Castellví-La Rierada).

A pocs metres del Collet de Batllivell
Inici del Camí de Can Castellví

Prenem aquest camí que ens baixarà fins a Can Castellví i la zona de Les Cases de Can Castellví, a tocar de la riera de Vallvidrera. El camí no té complicacions. Passarem per dues cruïlles, a la primera (un camí surt per l’esquerra) hem de seguir rectes i a la segona (un camí surt per la dreta, de sentit obligatori per les bicicletes) també hem de continuar tot recte.

Tram del Camí de Can Castellví
Un altre tram del camí

Poc després passarem pel recinte de Can Castellví ( hi entrarem per una barrera especial, per a què no puguin passar les bicis) i de seguida enllaçarem amb el carrer del Pont, de Les Cases de Can Castellví (89 m, 2h 20 min), deixant a la dreta la Granja Can Castellví, visitable, amb activitats amb animals.

A la carretera (carrer del Pont) girem a la dreta, poc després passem pel costat del restaurant Can Castellví (a la dreta) i al davant (a l’esquerra) trobem l’Ermita del Roser.

Ermita del Roser, a Les Cases de Can Castellví

I just llavors som en una cruïlla de carrers i nosaltres hem de tirar per la dreta. Seguim el carrer fins que arribem a un pont per sobre la riera de Vallvidrera.
Aquí hem de girar per l’esquerra (direcció Font de l’Espinagar) per un bonic corriol que ens endinsarà a l’espai natural de La Rierada. Des d’aquí seguirem la direcció de la riera ja fins a Molins de Rei.

Inici del corriol cap a La Rierada
El corriol amb un arbre caigut, un clàssic de Collserola dels últims temps
El corriol travessa una zona amb molta vegetació

El corriol ens deixa al camí de la Rierada. Quan hi som seguim cap a l’esquerra. Passem pels trencalls de Can Salat i d’altres, i finalment arribem al del Salt d’Aigua, que ens cau a l’esquerra (no està indicat, alerta!).

El camí, amb la riera al costat, completament seca
Camí de la Rierada, acostant-nos al Salt d’Aigua

Si baixa aigua per la riera és fàcil de saber pel soroll que fa l’aigua en caure per la resclosa, però si la riera baixa seca, com va ser el cas de la caminada, hem de tenir cura de no passar de llarg. Prenem aquest camí desviant-nos de la pista principal i en un minut som a la resclosa del Salt d’Aigua (63 m, 2h 35 min).
Pel Salt d’Aigua no queia ni un gota, tot sec. Últimament ha plogut molt poc i es nota amb la sequedat dels boscos i rieres.

El Salt d’Aigua des de dalt la resclosa

En el Salt d’Aigua (quan n’hi ha) acabem el tercer tram de l’itinerari.

Tram 4
EL SALT D’AIGUA (63 m) –
MOLINS DE REI (32 m)

Per Can Planes i Can Rabella

Acabada l’estada a l’indret ens falta anar cap a Molins de Rei, el terme final de la nostra ruta. Reculem per tornar al camí que seguíem i continuem per l’esquerra. Aviat passem pel desviament a Ca n’Amigonet i El Papiol i més enllà arribarem a una cruïlla important.

Camí de la Rierada
Arribant a la cruïlla de Can Planes

Rectes aniríem cap a Sant Bartomeu de la Quadra. Nosaltres hem de tombar a la dreta, pel pont de la riera de Vallvidrera, en direcció Can Planes-Can Rabella.
Després d’una breu pujada serem a la masia de Can Planes (67 m, 2h 45 min), amb diversos elements a admirar, com el seu rellotge de sol, una finestra d’estil gòtic, o un antic molí de vent. És una masia catalogada en el Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

Masia de Can Planes
Deixant enrere Can Planes

Deixem Can Planes seguint rectes i poc després passem per l’oratori de Sant Venceslau, arran de camí, a l’esquerra, i a pocs metres hi ha les restes d’un aqüeducte.

Oratori de Sant Venceslau

Seguim camí avall en direcció Can Rabella i Molins de Rei. Al final del camí serem a una cruïlla senyalitzada, al costat de Can Rabella (41 m, 3h), tombem a la dreta, passem per l’entrada de la masia, avui restaurant, i enfilem una pista ampla que ens portarà directes a Molins de Rei.

Un tram del camí cap a Can Rabella
Final del camí, arribada a Can Rabella

En uns 10 minuts, abans d’entrar a Molins, arribarem al polígon industrial Riera del Molí (32 m, 3h 10 min), que rodejarem pel carrer Riera de Vallvidrera.

Camí cap a Molins de Rei
Un nou tram del camí
Entrada a Molins de Rei pel pont de la riera de Vallvidrera

Quan arribem al pont sobre la riera (un més dels diversos que hem passat durant la caminada) farem una travessa urbana per diversos carrers (Ponts de Can Baruta, Ramon Llull, Catalunya, Passeig de la Pau, Plaça dels Països Catalans i el costerut Onze de Setembre), per acabar rodejant el Pavelló Municipal i anar a buscar la passarel·la sobre les vies del tren, i baixant per unes escales serem a un carrer. Només ens caldrà seguir el carrer paral·lel a les vies per arribar en poc temps a l’estació de Molins de Rei (29m, 3h 40 min), punt final de la nostra ruta.

DESNIVELLS I TEMPS PER TRAMS
Desnivell en metres / Temps en minuts

TramDesnivellTemps
Les Planes (FGC)-trencall Camí de Can Balasc, per Carretera de Sant Cugat– 2910
trencall Camí de Can Balasc-Can Balasc+ 6215
Can Balasc-Turó d’en Balasc (esplanada)+ 3110
Turó d’en Balasc (esplanada)-Can Bosquets– 11430
Can Bosquets-entrada La Floresta, pel Camí del Bosc+ 3815
Tram urbà per La Floresta i Vallpineda fins inici pista forestal Serra de Can Julià+ 3030
Pista forestal Serra de Can Julià fins Collet de Batllivell– 235
Collet de Batllivell-Les Cases de Can Castellví, per Can Castellví– 12525
Les Cases de Can Castellví-Salt d’Aigua, per La Rierada– 2615
Salt d’Aigua-Can Planes+ 410
Can Planes-Can Rabella– 2615
Can Rabella-entrada Molins de Rei (polígon industrial Riera del Molí)– 910
Travessa urbana per Molins de Rei fins estació Renfe – 330
Totals acumulats+ 165
– 355
3h 40′

Desglossament del temps per etapes:
Les Planes-Can Balasc-Turó d’en Balasc: 35 min
Turó d’en Balasc-Can Bosquets: 30 min
Can Bosquets-Plaça del Centre (La Floresta): 20 min
Plaça del Centre-Vallpineda-Collet de Batllivell: 30 min
Collet de Batllivell-Les Cases de Can Castellví: 25 min
Les Cases de Can Castellví-Salt de l’Aigua-Can Planes: 25 min
Can Planes-Polígon Riera del Molí: 25 min
Polígon Riera del Molí-Molins de Rei: 30 min

Distribució del temps: 39 % en pujada, 10 % en pla i 51 % en baixada.

Circular de Vallvidrera als Turons Coscollera-Rodó

Vallvidrera-Coll de Can Cuiàs-Turó de la Coscollera-Turó Rodó-Camí de Can Vilà-Passeig de la Muntanya-Font de Can Merlès-Camí de Can Fatjó-Mirador del Turó d’en Corts-Vallvidrera

DADES TÈCNIQUES

  • Caminada núm. 63
  • Data: dimecres, 16 de juny de 2021
  • Inici i final: estació Vallvidrera Superior (FGC)
  • Sector: vessant del Llobregat (Turó de la Coscollera-Vall de Sant Just)
  • Distància: 10,8 kms
  • Temps: 2 h 55 min
  • Desnivell: + 280 m / – 280 m
  • Dificultat: moderada
  • Tipologia: circular

ITINERARI

Vallvidrera Superior (FGC)-Plaça de Vallvidrera-Creu d’en Llevallol-Coll de Can Cuiàs-Turó de la Coscollera-Turó Rodó-drecera camí Can Vilà-Poni Club Catalunya-Can Vilà-Passeig de la Muntanya-Font de Can Merlès-camí de Can Fatjó-corriol Font del Rector-Mirador del Turó d’en Corts-Plaça de Vallvidrera-Vallvidrera Superior (estació FGC).

MAPA DE LA RUTA

RUTA A WIKILOC

COMENTARI

Circular per la banda del Llobregat des de Vallvidrera fins als turons de la Coscollera i el Rodó. L’anada la farem per la Creu d’en Llevallol i el Coll de Can Cuiàs, per anar a trobar el corriol cap a la Coscollera i continuar fins al proper Turó Rodó per un sender carener. És una primera part amb un continu puja-baixa, però de bon fer. El retorn, ben diferent, el farem davallant cap a la Vall de Sant Just per un corriol i pista forestal fins a Can Vilà (cota més baixa de l’itinerari), i a partir d’allà remuntada amunt fins a Vallvidrera passant pel ben arranjat Passeig de la Muntanya, la Font de Can Merlès, el camí de Can Fatjó, el corriol de la Font del Rector i desviament fins al Mirador del Turó d’en Corts, ja a tocar de Vallvidrera.
En definitiva un recorregut molt variat, passant per turons, masies i fonts, per camins forestals, corriols, trams pavimentats i asfaltats, zones urbanes i rurals… vaja, Collserola en estat pur.
D’especial interès, les vistes espectaculars de Collserola, la plana del Llobregat i un tros de Barcelona, des de dalt del turó de la Coscollera i del turó Rodó, les màximes cotes de l’excursió. També cal remarcar la curiosa font de Can Merlès.

Turó Rodó i Turó de la Coscollera, des del camí del Coll d’en Solanes (foto de la caminada núm. 56, el 30/11/2020)

DESCRIPCIÓ DE LA RUTA

Tram 1
VALLVIDRERA SUPERIOR (FGC) (365 m) –
COLL DE CAN CUIÀS (314 m)

Per la Creu d’en Llevallol

Un cop hem arribat a l’estació de Vallvidrera Superior (365 m), després d’un curt trajecte amb el funicular, sortim al carrer de Queralt, davant de l’esplanada de la plaça de Pep Ventura. Des d’aquest punt iniciem la ruta que acabarem també aquí, després de fer una circular de poc més de 10 quilòmetres.
Comencem seguint el carrer de Queralt en direcció sud i ben aviat ens trobarem amb unes llargues escales, que ens portaran al rovell del barri, la plaça de Vallvidrera, que veiem al final. En ser a la plaça (342 m) hem d’anar a buscar el carrer del front a l’esquerra, que puja força. Agafem aquest carrer (de l’Actor Molano i després del Mont d’Orsà) i anem tirant un bon tros amunt (pujada considerable) i després avall fins arribar a la plaça dels Pins de Vallvidrera (abans, de les Basses d’en Barral) (354 m, 10 min). A la plaça veurem diversos carrers, nosaltres hem d’agafar el que queda al final per la dreta i que veurem que s’enfila de manera notable passant entre vivendes. Quan acaben les cases acaba l’asfalt i arribem dalt la carena (indicador al restaurant Ideal Collserola). Seguim el camí de terra amb lleuger descens i amb les primeres vistes de l’excursió i al final arribarem a la Creu d’en Llevallol, creu de terme, que presenciem a la dreta (352 m, 15 min).

Creu d’en Llevallol

En aquest punt, un camí ens permet accedir al restaurant. Nosaltres, però, canviem de rumb i seguim la marxa pel caminet de la dreta, que passa arran de la creu, i que baixa de manera pronunciada (compte que el terreny no és gaire estable) fins a la pista forestal que enllaça Vallvidrera amb el Coll de Can Cuiàs i amb Santa Creu d’Olorda. En arribar a la pista tombem a l’esquerra i en poca estona, i ara planejant, arribarem a l’esplanada del Coll de Can Cuiàs (314 m, 25 min), per on passa la carretera de Vallvidrera a Molins de Rei (la BV-1468) i des d’on veiem, aturonada, la masia de Can Cuiàs. Acabem el primer tram de la caminada.

Coll de Can Cuiàs

Tram 2
COLL DE CAN CUIÀS (314 m) –
TURONS COSCOLLERA-RODÓ (360-353 m)

Pel camí de la Coscollera i sender de carena

Per continuar la ruta primer hem de travessar la carretera (molta atenció) i anar a un indret on veurem un camí i uns indicadors.
Baixem pel camí més ample i de seguida en un revolt veurem a la dreta una marca que assenyala un itinerari cap a Montserrat (veure foto). Per aquest corriol hem de tombar.

Important cruïlla: hem d’abandonar el camí ample i girar a la dreta pel corriol que indica la direcció de Montserrat en vermell

Ara caminarem pel PR-C 164, en un tram més aviat planer, o si voleu amb lleugeres oscil·lacions, que ens portarà fins a sota de la Coscollera, passant pel Bosc de les Torres. En el trajecte trobarem un primer desviament (cal seguir per la dreta, direcció Montserrat), després haurem de creuar una carretera asfaltada (seguim rectes pel corriol que segueix a l’altra banda de la calçada) i després passarem tota una estona planejant per aquest vessant de Les Torres. El corriol acaba en una pista forestal (la que va a Can Vilà i al Coll d’en Solanes), que nosaltres hem de prendre a la dreta amunt fins arribar, en pocs minuts, a una important cruilla de camins, enllaçant amb la pista que ve del Coll de les Torres (328 m, 45 min).

Enllaç amb el camí de Can Vilà: Continuem per la dreta amunt fins a una nova cruïlla de camins
Indicador cap als turons de la Coscollera i el Rodó

Hem arribat a una cruïlla de cinc camins. En aquest punt tenim dues opcions: la primera seria continuar pel camí de més amunt cap a l’esquerra (direcció Coll d’en Solanes-Penya del Moro, seguint un bon tros pel PR-C 164, però en arribar a un desviament hem d’abandonar el sender i continuar rectes fins arribar a una altra cruïlla). La segona, la que seguirem en aquesta ruta, consisteix en agafar el camí més proper de l’esquerra que assenyala la direcció de Turó de la Coscollera-Turó Rodó. De fet, es pot arribar als turons per qualsevol dels dos camins que hem esmentat.
Prenem doncs el camí dels turons, planejant fins que passem per un trencall que arriba per l’esquerra i des d’aquí continuem cap amunt (amb bones vistes de Sant Just Desvern, sobretot) fins que arribarem a creuar-nos amb un camí, just pel que haguérem arribat en l’altra opció.
Sigui com sigui, molt de compte, perquè en aquesta cruïlla, i sense cap indicació, neix un corriol cap amunt la muntanya i que, en pocs minuts ens porta a dalt del Turó de la Coscollera (360 m, 55 min).
Des del cim, marcat amb una pila de pedres, podem presenciar magnífiques vistes de 360º, de Collserola i de Barcelona i la plana del Llobregat.

Turó de la Coscollera (360 m)
El Puig d’Olorda des del Turó de la Coscollera
Panoràmica des del Turó de la Coscollera, amb Sant Pere Màrtir a l’esquerra
Panoràmica de la plana del Llobregat, des del Turó de la Coscollera

Feta l’estada a la Coscollera continuem pel mateix sender, primer baixant i després pujant, carenejant pel bosc, fins arribar, en mig quart d’hora, al turó veí, el Turó Rodó (353 m, 1 hora). Un pal de fusta i una pila de pedres ens assenyala el cim, des d’on també podem disfrutar de magnífiques vistes de 360º, en aquest cas més obertes cap a la banda del Llobregat i la zona d’Olorda. La visibilitat d’aquell dia, com es veu a les fotos, no era massa bona per culpa de la contaminació i de la pols sahariana en suspensió.

Turó Rodó (353 m)
El Turó de la Coscollera i el Tibidabo al fons, des del Turó Rodó
La Penya del Moro des del Turó Rodó
Vista de la cimentera de Molins de Rei i el Puig d’Olorda, des del Turó Rodó

Tram 3
TURÓ RODÓ (353 m) –
CAN VILÀ-PASSEIG DE LA MUNTANYA (152 m)

Per corriols i camí de Can Vilà

Ja hem fet els cims de l’excursió, ara toca completar la caminada circular i ho farem per un altra ruta, ben diferent. El tercer tram és tot de baixada i ens portarà a la Vall de Sant Just, a l’alçada de Can Vilà. Deixem el Turó Rodó pel mateix corriol que seguíem, ara però en direcció oposada, cap a Olorda, i anem baixant pel bosc fins a enllaçar amb el sender del PR-C 164 (334 m) en pocs minuts. Girem a l’esquerra i anem caminant avall, amb algún pas un xic complicat, fins que empalmarem amb un camí més ample, que s’obre davant la zona de la Penya del Moro, que veiem al fons. Més endavant, i sempre en baixada, serem a la cruïlla amb la pista que va cap al Coll d’en Solanes i Penya del Moro (per la dreta) i cap a Can Vilà i Coll de les Torres (per l’esquerra) (260 m, 1h 15 min).

El Turó Rodó des de la cruïlla
El Turó de la Coscollera des de la cruïlla

Nosaltres, ni dreta ni esquerra, sinó pel mig, seguint rectes travessant la pista principal i anant a buscar un camí-corriol que tira avall i que és una drecera per anar a parar a la pista de Can Vilà (219 m), cosa que farem en mig quart d’hora. L’únic desviament que trobarem en aquest curt tram hem de seguir per l’esquerra (veure foto).

Cruïlla de corriols; hem d’agafar el de l’esquerra
Vista de la Vall de Sant Just; al fons la cresta de Sant Pere Màrtir
Enllaç amb el camí de Can Vilà; ara toca tombar a la dreta

En ser a l’enllaç amb la pista l’hem de resseguir cap a la dreta avall. Més avall passarem per les instal·lacions i camps d’entrenament del Centre d’Equitació Poni Club Catalunya, una escola d’aprenentatge per a nens-nenes i adults, que organitza rutes a cavall per Collserola.

Poni Club Catalunya

Poc després passarem per la masia de Can Vilà, que ens queda a l’esquerra i tot seguit enllaçarem amb el Passeig de la Muntanya (152 m, 1h 30 min), camí de muntanya que uneix Sant Just Desvern amb Vallvidrera. En aquest punt serem a la cota més baixa del recorregut.

Cruïlla de la pista de Can Vilà amb el Passeig de la Muntanya

Tram 4
CAN VILÀ-PASSEIG DE LA MUNTANYA (152 m) –
VALLVIDRERA SUPERIOR (FGC) (365 m)

Per Font de Can Merlès i Mirador del Turó d’en Corts

En el darrer tram de la ruta ens toca remuntar el desnivell negatiu que hem acumulat baixant, uns 200 metres. En aquest quart tram de la caminada ens espera una llarga pujada, però de bon fer i amb indrets interessants a descobrir.
Des de la cruïlla de Can Vilà travessem el camí forestal del Passeig de la Muntanya (o Camí de la Muntanya), molt ben arranjat per a la circulació de vehicles i pensat per als vianants, amb un vial, protegit per una barrera, que ressegueix la calçada sempre per la banda dreta, direcció carretera de Molins (veure foto).

Aspecte del Passeig de la Muntanya, amb un vial separat per a vianants a la dreta (sentit Vallvidrera); al fons, Can Carbonell

Hem de seguir epel vial sempre, girant a l’esquerra, en direcció nord, fins arribar al trencall de la Font de Can Merlès, a l’alçada del Club de Tennis Sant Gervasi. En el trajecte passarem pel trencall cap a Can Baró (169 m), vorejarem Can Carbonell (masia convertida en restaurant, com tantes d’altres a Collserola), trobarem el trencall cap a Can Fatjó (178 m) i més endavant, després d’un tram amb més pujada i en el revolt front unes pistes de tennis i sota Can Merlès, arribarem a la cruïlla de la font, a la nostra dreta (206 m).

Arribada al trencall de Can Fatjó. Hem de continuar rectes, seguint el vial cap amunt
Accés al camí de la Font de Can Merlès

Abandonem el Passeig de la Muntanya i entrem al camí i en pocs minuts serem a la curiosa Font de Can Merlès (214 m, 1h 50 min). Al costat de l’edificació cilíndrica hi ha un safareig a una banda i uns panells informatius a l’altra costat.

Font de Can Merlès
Panell explicatiu de la font

Deixem la font i continuem pel camí en direcció cap al torrent i des d’allà, en suau pujada, anirem continuant per un entorn preciós fins arribar a enllaçar amb la pista forestal de Can Fatjó (233 m), en uns cinc minuts.

Camí de la Font de Can Merlès, anant a buscar la pista de Can Fatjó
Enllaç amb el camí de Can Fatjó; ara toca tombar cap a l’esquerra amunt

Comença un tram de contínua pujada pel camí de Can Fatjó, tombant a l’esquerra en direcció el Coll de Can Cuiàs.
Uns 10 minuts més tard arribarem a un trencall per la dreta, amb indicadorws de direcció (278 m). Hem de prendre el corriol en direcció Mirador del Turó d’en Corts-Font del Rector-Sant Pere Màrtir.

Camí de Can Fatjó, en direcció al Coll de Can Cuiàs
Trencall cap al corriol de la Font del Rector

Resseguint el corriol, que voreja la cresta de Sant Pere Màrtir, trobarem diversos trencalls, sense indicadors, però sí marques del PR-C 164, que ens van orientant.

Vista del Mirador del Turó d’en Corts (a la dreta) des del corriol
Vista de Sant Pere Màrtir des del corriol

Però hem d’estar molt alerta fins a trobar-nos amb aquesta cruïlla, que no podem saltar-nos.
En aquest trencall (veure foto), hem d’abandonar el PR-C 164, que ens duria cap a la Font del Rector i Sant Pere Màrtir, i agafar el corriol de l’esquerra, que és el que ens portarà al mirador, la pròxima fita del nostre recorregut.

Cruïlla important: per anar al mirador cal continuar per l’esquerra

Prenem aquest corriol amunt i l’anem seguint fins que acabarem al Mirador del Turó d’en Corts (353 m, 2h 40 min), amb una esplanada i unes vistes de Collserola i el Baix Llobregat al nostre davant.

Pas pel corriol del mirador
Mirador del Turó d’en Corts
Mirador del Turó d’en Corts, o també Mirador dels Voluntaris

Podem voltejar tot el mirador. Deixem l’indret per l’altra banda per on hem arribat, per la carretera de Molins en direcció Vallvidrera, que ja veiem al front. Seguim un tros de carretera cap a la dreta i encara tenim l’oportunitat de gaudir de més vistes espectaculars, ara sobre Barcelona.

Panoràmica de la carena de Collserola i Barcelona, des de la carretera de Molins
Panoràmica de Barcelona des de la carretera de Molins

Quan veiem a l’altre costat de la carretera un carrer que puja en diagonal cap a les vivendes, travessem la calçada vigilant i enfilem el carrer de Mont d’Orsà. Passem per la plaça Pins de Vallvidrera (354 m), i així tanquem el cercle de l’excursió. Ja hem fet la volta completa i tornem a ser allà on hem passat fa unes hores.
Només ens resta desfer el camí fins a l’estació del funicular. Seguim pel mateix carrer, amb tros de pujada i sobretot en baixada pronunciada fins anar a parar a la plaça de Vallvidrera (342 m). Des d’aquí hem d’anar a buscar les escales del carrer de Queralt (al fons a la dreta), pujar-les i continuar rectes, passant pel costat de la plaça de Pep Ventura, fins arribar a la cantonada, on s’erigeix l’edifici modernista que acull l’estació de Vallvidrera Superior del Funicular de Vallvidrera (365 m, 2h 55 min).
Punt i final de la caminada.

Entrada de l’estació de Vallvidrera Superior, pel carrer de Queralt

DESNIVELLS I TEMPS PER TRAMS
Desnivell en metres / Temps en minuts

TramDesnivellTemps
Vallvidrera Superior (FGC)-Plaça de Vallvidrera, per les escales del carrer Queralt– 232′
Plaça de Vallvidrera-Creu d’en Llevallol, pel carrer Mont d’Orsà i plaça Pins de Vallvidrera+ 1015′
Creu d’en Llevallol-Coll de Can Cuiàs, pel camí de Vallvidrera a Santa Creu d’Olorda– 387′
Coll de Can Cuiàs-Camí Coll de les Torres, pel corriol de la Coscollera+ 1421′
Camí Coll de les Torres-Turó de la Coscollera, pel camí del vessant+ 3210′
Turó de la Coscollera-Turó Rodó, per la carena– 77′
Turó Rodó-Cruïlla de camins, pel PR-C 164– 9314′
Drecera a Camí de Can Vilà– 418′
enllaç Camí de Can Vilà-enllaç Passeig de la Muntanya– 679′
Can Vilà-Font de Can Merlès, pel Passeig de la Muntanya+ 6219′
Font de Can Merlès-enllaç Camí de Can Fatjó+ 195′
Camí Can Fatjó-trencall corriol Font del Rector+ 459′
Corriol Font del Rector-trencall corriol Mirador + 2522′
Corriol Mirador-Mirador del Turó d’en Corts+5013′
Mirador del Turó d’en Corts-Plaça Vallvidrera, pel carrer Mont d’Orsà i plaça Pins de Vallvidrera– 1111′
Plaça Vallvidrera-Vallvidrera Superior (FGC), per les escales del carrer Queralt+ 233′
Totals acumulats+ 280
– 280
2 h 55′

Desglossament del temps per etapes:
Vallvidrera Superior-Coll de Can Cuiàs: 25 min
Coll de Can Cuiàs-Turó Rodó: 35 min
Turó Rodó-Can Vilà: 30 min
Can Vilà-Font de Can Merlès: 20 min
Font de Can Merlès-Mirador Turó d’en Corts: 50 min
Mirador Turó d’en Corts-Vallvidrera Superior: 15 min

Distribució del temps: 50 % en pujada, 12 % en pla i 38 % en baixada.

De Les Planes a Sant Feliu, per Can Castellví i la Serra del Ginestar

Les Planes-Mas Guimbau-Can Castellví-Turó de Can Pasqual-La Sargantana-Serra del Ginestar-Torre del Bisbe-Can Parellada-Ermita de la Salut-Sant Feliu de Llobregat

DADES TÈCNIQUES

  • Caminada núm. 59
  • Data: divendres 19 de febrer de 2021
  • Inici: estació Les Planes (FGC)
  • Final: estació Sant Feliu de Llobregat (Renfe)
  • Sector: vessant del Llobregat (Serra del Ginestar-La Salut)
  • Distància: 12,35 kms
  • Temps: 3 hores
  • Desnivell: + 250 m / – 437 m
  • Dificultat: moderada
  • Tipologia: travessa lineal (només anada)

ITINERARI

Les Planes (estació FGC)-Camí de Mas Guimbau-Santuari de la Salut-Camí de Can Castellví-Font de Can Castellví-Can Castellví-Camí de carena de Can Pasqual-Turó de Castellví-Turó de Can Pasqual-Coll de Can Pasqual (Cª Molins)-La Sargantana-Camí Serra del Ginestar-La Socarrada-Torre del Bisbe-Can Parellada-Ermita de la Salut-Riera de la Salut-Sant Feliu de Llobregat (estació Renfe).

MAPA DE LA RUTA

RUTA A WIKILOC

COMENTARI

Travessa per Collserola des de Les Planes fins a Sant Feliu de Llobregat. El primer sector del recorregut parteix de l’estació de Les Planes dels Ferrocarrils Catalans i per la zona del Mas Guimbau, i després de passar pel Santuari de la Salut i la font de Can Castellví arribem a la masia de Can Castellví, en contínua pujada. El segon sector segueix en pujada per anar a buscar la carena de Can Pasqual, des d’on, ja planejant, farem els turons de Can Castellví i de Can Pasqual, el sostre de l’itinerari, per acabar al Coll de Can Pasqual, a la carretera de Molins. Aquí comença el tercer sector, amb un tram planer d’asfalt fins a La Sargantana, des d’on seguirem, en llarga i a voltes forta baixada, pel camí que travessa la Serra del Ginestar i La Socarrada i va a parar a la Torre del Bisbe. Iniciem llavors el quart sector, en lleuger descens, prenent el corriol cap a Can Parellada i acabant a l’ermita i a l’àrea de lleure de La Salut. El cinquè i darrer sector és una passejada pel camí-carrer de la Riera de la Salut, que ens durà a Sant Feliu de Llobregat, a l’estació de tren, on clourem la travessa.
El dia de la caminada va fer un dia amb molta humitat (sobretot al vessant obac que dona al Vallès) i boira de fons, que va ser present fins ben bé a la Torre del Bisbe, ja al migdia. Després ja va sortir el sol.
El tram entre Les Planes i Can Castellví està amenitzat pel so llunyà del pas dels trens i pels lladrucs dels gossos de les vivendes que hi ha pel camí.

DESCRIPCIÓ DE LA RUTA

Tram 1
LES PLANES (219 m) –
CAN CASTELLVÍ (386 m)

Pel Santuari de la Salut i la Font de Can Castellví

Comencem la ruta al barri de Les Planes. Sortim de l’estació de l’estació dels Ferrocarrils Catalans dels Ferrocarrils Catalans per la banda de la carretera de Sant Cugat (la BV-1462) (219 m) i, sense baixar a la calçada, anem a buscar el pont que la travessa per sobre.

L’estació de Les Planes des de la passarel·la sobre la carretera de Sant Cugat

A l’altra banda de la passarel·la arribem al Passeig de Solé i Pla i ens dirigim per l’esquerra cap al pont que passa per sota de la C-16. A l’interior del pas sota l’autopista veurem un carrer que s’obre per la banda esquerra, separant-se de la calçada principal (218 m). Hem de prendre aquest carrer (del Pollancre) i seguir-lo amunt fins enllaçar amb el Camí de Mas Guimbau (236 m, 7 min).
Tombem a la dreta i de seguida esquerra amunt (direcció Can Castellví) i en poca estona passarem pel costat del Santuari de la Salut, obert només els diumenges segons indica el rètol a l’entrada (240 m). Observem el que es veu de la façana del santuari des de la creu de pedra que hi ha al davant.

Entrada al Santuari de la Salut; en primer terme la creu de pedra
Santuari de la Salut

Tot seguit continuem ascendint entre vivendes per la barriada de Mas Guimbau, fins arribar aviat a una cruïlla de carrers amb una font a la intersecció (249 m, 10 min). En aquest punt abandonarem el Camí del Mas Guimbau, que segueix per l’esquerra, i agafarem, per la dreta, el carrer-camí de Can Castellví. La cruïlla està ben senyalitzada.

En aquest punt hem de girar a la dreta, cap a Can Castellví

Iniciem llavors una llarga caminada per aquest carrer-camí, que va alternant trams urbanitzats (amb el camí pavimentat) i trams naturals (amb el camí de terra). A la primera cruïlla que trobarem hem de tirar per la dreta i després farem un llarg tram de pujada, notable en alguns moments (anb un desnivell del 10%, segons indica el senyal de trànsit al final del tram), fins que arribarem a una altra cruïlla de camins (376 m, 40 min). En aquest cas ens arriba per la nostra esquerra el Passeig del Grèvol. Aquí també trobarem indicadors i seguirem en direcció Can Castellví, que ja és a prop.

Camí de Can Castellví
Un dels trams més costeruts del camí, amb un notable desnivell
Cruïlla del Camí de Can Castellví (esquerra), amb el Passeig del Grèvol

Abans però ens adreçarem, allà mateix, per la dreta, a la Font de Can Castellví (366 m). A l’indret podem veure un pou amb una sínia, la font -que no raja-, una bassa i un espai amb unes taules amb bancs de fusta. L’indret és agradable però un xic degradat, sobretot pels darrers temporals.

La Font de Can Castellví, amb la bassa al costat, des del camí
El pou amb la sínia
L’indret des de la part inferior
La zona de picnic, amb dues taules de fusta

Feta l’estada a la font, tornem al camí de sobre i girant per la dreta fem els darrers metres fins a topar-nos de cara amb la masia de Can Castellví (386 m, 45 min), just a l’enllaç amb el camí que per l’esquerra ve de Can Pasqual i a la dreta va cap a la Serra de Can Balasc. Hem completat el primer tram de la travessa.

Arribada a Can Castellví

Tram 2
CAN CASTELLVÍ (386 m) –
COLL DE CAN PASQUAL (423 m)

Pels turons de Castellví i de Can Pasqual

Des de la masia hem de girar cap a l’esquerra, en direcció Can Pasqual-Mas Pins-Can Sauró. Anirem pujant fins arribar a una cruïlla de camins (53 min).

Arribada a la cruïlla de camins

Aquí hem d’abandonar el camí que seguíem i trencar per l’esquerra, direcció Pujol de Can Castellví-Turons de Can Pasqual, per dirigir-nos cap a la carena.

Si no volem pujar més hi ha l’opció de seguir pel mateix Camí de Can Castellví, que de manera tranquil·la ens portarà directament al Coll de Can Pasqual.
Però a la ruta d’avui toca pujar més per anar a trepitjar dos turons de la carena. Agafarem, doncs, el camí de l’esquerra i anirem ascendint, trobarem un trencall per la dreta, amb cadena, que hem de prendre i continuar amunt.

Més amunt hem de girar pel camí de la dreta
Avançant cap a la carena dels Turons de Can Pasqual
Arribant a la carena

En ser a dalt la carena primer anirem a trepitjar el Turó de Castellví (o Pujol de Can Castellví), al qual hi arribarem per un corriol planer que surt per l’esquerra del camí (459 m, 1h 2 min).

Hem vingut pel camí de l’esquerra i aquí veiem el corriol que ens portarà al Turó de Castellví

En tres minuts serem a la fita de pedra que ens assenyala el turó (461 m). Compte que no és la primera que hi ha al corriol, sinó la segona, allà on ja es veu que el camí inicia una baixada pronunciada. Arribats al turó, envoltat de vegetació, ja podem girar cua i desfer el camí per tornar a la pista de carena. En poc més de cinc minuts haurem anat i tornat.

Turó de Castellví o Pujol de Can Castellví (461 m)

Continuem la marxa seguint la pista de carena a l’esquerra i caminarem per un tram ondulat, però de molt bon fer, travessant els turons de Can Pasqual, el darrer dels quals, el Turó de Can Pasqual per antonomàsia, està identificat amb un senyal geodèsic situat arran de camí a la dreta i al costat d’un gran dipòsit d’aigua (469 m, 1h 17 min).

El camí de carena esdevé ondulat en travessar els Turons de Can Pasqual
Arribada al Turó de Can Pasqual
Turó de Can Pasqual (469 m)

Som al sostre del recorregut i al punt d’inflexió de l’itinerari: fins ara hem anat guanyant alçada, des d’ara anirem baixant.
Abandonem el turó (que no té vistes) i anem seguint la pista, baixant fins a Can Masdemont, que veurem al front i des d’on continuarem avall per la dreta fins arribar a enllaçar amb el camí que ve de Can Castellví, al davant de l’accés a Can Pasqual (431 m). En aquest punt és on haguérem arribat si no haguéssim pujat a la carena.

Enllaç amb el camí que ve de Can Castellví

Ara tombem a l’esquerra i en poca estona, planejant, arribarem al Coll de Can Pasqual, per on passa la carreterra de Molins, la BV-1468 (423 m, 1h 27 min). Acaba el segon sector de la travessa.

Els darrers metres del camí, des del Coll de Can Pasqual

Tram 3
COLL DE CAN PASQUAL (423 m) –
TORRE DEL BISBE (186 m)

Pel camí de La Sargantana-Serra del Ginestar

El tercer tram de la ruta ens dirigirà a la Vall de Sant Feliu. En ser a la carretera travessem la calçada amb compte i pel voral de l’esquerra anem seguint la calçada cap a la dreta.

La carretera de Molins, al Coll de Can Pasqual

Més endavant passarem per Mas Pins, un Centre d’Educació Ambiental, passarem pel punt quilomètric 8, i després arribarem a un trencall de camins, al costat d’una vivenda, dita La Sargantana, però nosaltres hem de prendre el camí amb una cadena, també a l’esquerra, en direcció Can Ferriol-Santa Margarida (399 m, 1h 33′).

Entrada a Mas Pins, centre d’educació ambiental
Cruïlla de La Sargantana. Hem de prendre el camí de terra de l’esquerra

Des d’aquí seguirem un camí amb baixada pronunciada, cap a la Serra del Ginestar.. Vistes de la vall de Sant Feliu i del Puig d’Olorda.

La Vall de Sant Feliu emboirada
Baixem per la pista de la Serra del Ginestar

Més avall, el camí passa per un doble revolt (d’on surt un corriol cap a Santa Creu d’Olorda) i més enllà arribem a una cruïlla de camins prou visible i ben senyalitzada (279 m, 1h 50 min).

Un dels revolts més pronunciats del camí
Cruïlla de camins; cal tombar per l’esquerra avall, en direcció la Torre del Bisbe

Ara ens toca continuar pel camí de l’esquerra, cap a Torre del Bisbe-Santa Margarida. Continuem en descens constant, més endavant passem pel corriol que va cap al Bosc Llarg (arriba en paral·lel per l’esquerra, 224 m) i finalment anirem a petar just de front a la masia de la Torre del Bisbe (186 m, 2h 5 min), enllaçant amb la pista que va a Santa Margarida de Valdonzella, per l’esquerra. Podem fer-hi una visita (queda molt a prop) per veure la font i les ruines de l’antic monestir. Fi del tercer sector.

Seguim el camí de baixada
Arribant a la Torre del Bisbe

Tram 4
TORRE DEL BISBE (186 m) –
ERMITA DE LA SALUT (96 m)

Per Can Parellada

El sector següent enllaça la Torre del Bisbe amb l’ermita de la Salut. És un tram curt que farem, no pel camí d’Olorda a Sant Feliu passant pel Torrent de Can Ferriol (és una altra opció), sinó per Can Parellada. Des de la Torre del Bisbe seguim el camí a la dreta, direcció Can Ferriol-La Salut-Santa Creu d’Olorda, i compte perquè en un parell de minuts serem en un revolt, d’on neix per l’esquerra el corriol de can Parellada (183 m, 2h 07 min), perfectament senyalitzat (direcció Can Parellada-La Salut-Sant Feliu de Llobregat).

Torre del Bisbe. Nosaltres hem arribat pel camí de l’esquerra
L’indicador al trencall del corriol de Can Parellada

Seguirem un corriol preciós, enmig del bosc, amb trams de molt bon caminar i alguns (pocs) trams pedregosos. El corriol va a morir just davant de la masia de Can Parellada, a una pista ampla, que seguirem a la dreta (135 m, 2h 17 min).

Corriol de Can Parellada
Corriol de Can Parellada
Can Parellada

Passem pel costat de Can Parellada, veiem un gran pi al davant de l’entrada, i anem baixant fins a enllaçar, després de passar de llarg pel trencall cap a la Penya del Moro, amb el camí d’Olorda a Sant Feliu (97 m, 2h 22 min).

Baixant de Can Parellada

A la dreta aniriem cap a Santa Creu d’Olorda, però nosaltres tombem a l’esquerra per la pista principal i poc després, a uns cinc minuts, arribem a una cruïlla de quatre camins (82 m). Hem de deixar el camí que seguíem i tirar per l’esquerra, cap a l’ermita de la Salut. Ara farem un tram curt de pujada fins arribar a l’aparcament del restaurant ‘Masia la Salut‘.

Esplanada posterior de La Salut de Sant Feliu

A l’altra punta de l’esplanada trobem l’entrada (compte que hi ha dies que l’accés és tancat) al recinte (96 m, 2h 30 min), que inclou l’Ermita de la Salut i la Masia de la Gleva, amb el restaurant. Acabem un altre sector del recorregut.

Ermita de la Salut
Masia de la Gleva
Exterior del recinte de La Salut

Tram 5
ERMITA DE LA SALUT (96 m) –
SANT FELIU DE LLOBREGAT (32 m)

Per la Riera de la Salut

El darrer sector ens portarà a Sant Feliu de Llobregat passant pel camí-carrer de la Riera de la Salut. Per anar a buscar la pista (és el camí que va d’Olorda a Sant Feliu, que ja hem trepitjat abans) baixem del recinte de l’ermita pel cantó contrari per on hem arribat, baixem unes escales i anem al camí que passa per sota, tombem avall a la dreta, arribem de seguida a l‘àrea de lleure, amb zona de pic-nic i restaurant.

Panell informatiu de l’àrea de lleure de La Salut

Des d’aquí prenem la pista principal a l’esquerra en direcció Sant Feliu, que ja és a prop. Primer passarem per un tram natural, després entrarem a la zona de polígons industrials i finalment a la zona urbana. Nosaltres sempre hem de seguir rectes, amb lleugera baixada, descartant els carrers a banda i banda.
En arribar a la part urbana de Sant Feliu de Llobregat, passarem per un primer semàfor (39 m, 2h 50 min), al costat del cementiri,, i seguirem pel mateix carrer de la Riera de la Salut, passarem pel costat del Centre Cívic Les Tovalloles (a mà dreta), travessarem el pont sota les vies del tren i enfilarem, per l’esquerra el carrer de la Constitució, paral·lel a les vies del tren. Al fons veiem un edifici blanc: és l’estació de tren. Quan hi arribem (32 m, 3 hores), haurem completat la travessa.

Centre Cívic Les Tovalloles
Estació de tren de Sant Feliu, final del recorregut

DESNIVELLS I TEMPS PER TRAMS
Desnivell en metres / Temps en minuts

TramDesnivellTemps
Les Planes (FGC)-Inici carrer-camí de Can Castellví+ 3010′
Carrer-camí de Can Castellví-Can Castellví + 13735′
Can Castellví-Turó de Castellví+ 7517′
Turó de Castellví-Turó de Can Pasqual+ 815′
Turó de Can Pasqual-Coll de Can Pasqual (Cª Molins)– 4610′
Coll de Can Pasqual-La Sargantana, per la carretera de Molins– 246′
La Sargantana-Torre del Bisbe, pel camí de la Serra del Ginestar– 21332′
Torre del Bisbe-Ermita de la Salut, per Can Parellada-9025′
Ermita de la Salut-Sant Feliu de Llobregat, per la Riera de la Salut– 6430′
Totals acumulats+ 250
– 437
3h 00′

Desglossament del temps per etapes:
Les Planes-Can Castellví: 45 min
Can Castellví-Coll de Can Pasqual: 40 min
Coll de Can Pasqual-Torre del Bisbe: 40 min
Torre del Bisbe-La Salut: 25 min
La Salut-Sant Feliu: 30 min

Distribució del temps: 34 % en pujada, 11 % en pla i 55 % en baixada.

Circular per Penya del Moro, Santa Creu d’Olorda i Turó de Can Pasqual

Santa Maria de Vallvidrera-Pantà de Vallvidrera-Coll de Can Cuiàs-Coll d’en Solanes-Penya del Moro-La Salut-Santa Creu d’Olorda-Coll de Can Mallol-Turó de Can Pasqual-Mas Sauró-Casa Sagrada Família-Santa Maria de Vallvidrera

DADES TÈCNIQUES

  • Caminada núm. 56
  • Data: dilluns 30 de novembre de 2020
  • Inicii i final: Santa Maria de Vallvidrera (aparcament àrea de lleure)
  • Sector: vessant Barcelona-Llobregat
  • Distància: 16,65 kms
  • Temps: 4h 30 min
  • Desnivell: + 558 m / – 558 m
  • Dificultat: moderada
  • Tipologia: circular

ITINERARI

Santa Maria de Vallvidrera (aparcament àrea de lleure)-Pantà de Vallvidrera-Font de l’Espinagosa-Font de Can Llevallol-Coll de Can Cuiàs-enllaç camí Coll de les Torres-Coll d’en Solanes-Penya del Moro-La Salut-camí de Sant Feliu a Olorda-Santa Creu d’Olorda-Coll de Can Mallol-Turó de Can Pasqual-Mas Sauró-Casa Sagrada Família-Santa Maria de Vallvidrera (aparcament àrea de lleure).

MAPA DE LA RUTA

RUTA A WIKILOC

COMENTARI

Interessant circular des de Santa Maria de Vallvidrera, partint i retornant a l’aparcament de l’àrea de lleure (molt a prop de l’estació de Baixador de Vallvidrera dels FGC). En una primera etapa, bona part per corriols, passa pel Pantà de Vallvidrera, les fonts de l’Espinagosa i de Can Llevallol i arriba al coll de Can Cuiàs, a la carretera de Molins. Una segona etapa, també bàsicament per corriols, va a buscar la zona del turó de la Coscollera per un corriol planer i en ser-hi anem a baixar per una drecera pel dret cap al camí del Coll d’en Solanes, des d’on ens dirigirem a la Penya del Moro, amb bones vistes i les restes d’un poblat ibèric. En la tercera etapa baixem pel vessant de Sant Feliu de Llobregat fins a enllaçar amb la pista de La Salut, passem pel costat de l’ermita i anem a trobar el camí forestal que va de Sant Feliu a Olorda. En l’etapa següent seguim aquest camí en pujada passant pels torrents de Can Ferriol i de Can Serra i finalment arribem a Santa Creu d’Olorda.
La cinquena etapa de l’itinerari va per un corriol cap al Coll de Can Mallol i passant per algun tram de carretera ens dirigim cap al Coll de Can Pasqual, des d’on ascendirem al Turó de Can Pasqual, cota màxima de la ruta. La sisena i darrera etapa és la que tanca la circular, retornant al punt de partença. Seguirem el camí planer de carena i farem un llarg descens per camí i una altra drecera cap al Mas Sauró i per la Casa Sagrada Família clourem la ruta a Santa Maria de Vallvidrera.

DESCRIPCIÓ DE LA RUTA

Tram 1
SANTA MARIA DE VALLVIDRERA (257 m) –
COLL DE CAN CUIÀS (314 m)

Pel Pantà de Vallvidrera i les fonts de l’Espinagosa i de Can Llevallol

Farem una circular seguint les agulles del rellotge, amb inici i final a Santa Maria de Vallvidrera, concretament des de l’aparcament de l’àrea de lleure; si preferiu anar en transport públic es pot fer igualment des de l’estació Baixador de Vallvidrera dels FGC, molt a prop.

Panells informatius de l’àrea de lleure de Santa Maria de Vallvidrera

Sortim de l’aparcament (257 m) pel Camí de la Llenega, rodejant l’església de Santa Maria, i en arrtibar a la plaça del Mina Grott girem a l’esquerra pel Camí del Pantà. Seguint per aquest camí passarem per unes vivendes, després veurem a mà esquerra la boca superior del Mina Grott (un túnel que servia aigua del pantà al barri de Vallvidrera), poc després passarem pel costat d’un edifici de color rosa, la Casa del Guarda (ara espai d’interpretació del Pantà) i finalment, després de pujar un tram d’escales, arribarem al Pantà de Vallvidrera (260 m, 10 min), just per la zona de la presa, que haurem vist pujant.

Pantà de Vallvidrera

Seguim rectes per un caminet que voreja el pantà per la banda esquerra i quan serem a la cua del pantà, on hi ha altres vivendes, hem de cercar un camí que puja per la nostra esquerra (indicació Font de l’Espinagosa-Font de can Llevallol-Vallvidrera). Seguim aquest camí per una zona ombrívola i humida, resseguint el torrent que baixa de la font de l’Espinagosa, que en uns 15 minuts veurem a la nostra dreta (320 m, 25 min).

Font de l’Espinagosa

Continuem amunt per les escales de fusta tot canviant de direcció fins arribar al revolt d’una pista. Compte perquè de cara nostra veurem un indicador que assenyala un corriol que surt per la dreta (indicació Font de can Llevallol-Coll de can Cuiàs-Ctra. de Molins). Entrem pel corriol i anem baixant entremig d’un bosc fins que serem a la bonica font de Can Llevallol (285 m, 35 min), acondicionada i amb una taula de picnic.

Font de Can Llevallol

Deixem la font i seguim pel caminet, ara en lleuger ascens, i en uns 5 minuts arribarem a l’esplanada del Coll de Can Cuiàs (314 m, 40 min), al costat de la carretera de Molins. A dalt al fons veiem la masia de Can Cuiàs.

Coll de Can Cuiàs

Tram 2
COLL DE CAN CUIÀS (314 m) –
PENYA DEL MORO (275 m)

Per la zona de la Coscollera i el Coll d’en Solanes

Ara compte perquè hem de travesar la carretera i anar a una zona on neix un camí (veure foto). Veurem que el camí va cap a la dreta i de seguida tomba a l’esquerra. Doncs molt de compte perquè ens cal agafar un corriol que surt a mà dreta i que només està indicat amb un senyal de la ruta a Montserrat (placa vermella clavada en una estaca). Prenem ara un bonic corriol, planer, que va més o menys paral·lel a la carretera de Molins que tenim uns metres per sobre. En el recorregut, poc després arribarem a un camí asfaltat (el que porta a can Carbonell), que només travessarem per seguir pel corriol que ja veiem a l’altra banda de la calçada. Seguim caminant per aquest corriol, que ja ens regala bones vistes destacant-se el turó de Sant Pere Màrtir, inconfusible amb les seves antenes al capdamunt, i al front el turó de la Coscollera.

Un tram del corriol cap a la zona de la Coscollera

Després de planejar una estona el corriol mor a una pista ampla, tombem a la dreta per un tram de notable pujada i aviat serem a una cruïlla de camins (328 m, 1 hora). Per la dreta arriba el camí que ve del Coll de les Torres. Per l’esquerra surten dos camins. Atents perquè ens toca agafar el camí de més amunt, que indica Coll d’en Solanes-Penya del Moro.

Seguim el camí, passem de llarg un trencall que ens portaria al Coll d’en Solanes rodejant el Turó Rodó (350 m) (veure ruta 21 d’aquest bloc). I el passem de llarg per estalviar-nos un rodeig innecessari. Així, en poca estona, quan el camí canvia de direcció veurem al davant nostre l’entrada d’un corriol, atenció que no està indicat (346 m, 1h 10 min).
Aquest corriol és una molt bona drecera, ja que baixa directament fins al camí del Coll d’en Solanes, però cal anar amb molt de compte baixant perquè ens trobarem alguns trams rocallosos i farem un desnivell important. Però paga la pena l’esforç, també per les vistes que divisarem de la carena de Sant Pere Màrtir, del Baix Llobregat i de la Penya del Moro. Enrere deixarem el Turó Rodó i el Turó de la Coscollera,

Baixant per la drecera, entre l’estructura de la torre elèctrica divisem Sant Pere Màrtir…
… i al front, la Penya del Moro

En uns 15 minuts haurem baixat per la drecera, arribat a la pista (hem de girar a la dreta) i sempre recte, passant de llarg el camí que arriba per l’esquerra, en direcció la Penya, serem al Coll d’en Solanes (229 m, 1h 25 min), des d’on surt un camí, per l’esquerra, que ens baixaria a Sant Just Desvern.

Coll d’en Solanes

Nosaltres continuem per la pista que anàvem i en poca estona passarem per un dipòsut d’aigua (a la dreta) i aviat pel trencall que surt per la dreta i que ens conduïrà a la Penya del Moro.
Pugem per un camí, amb trossos esglaonat amb travesses de fusta, i finalment arribarem a la Penya del Moro (275 m, 1h 35 min).

Penya del Moro

El lloc mereix una parada i, si fa bon temps, unes quantes fotografies.
A la nostra esquerra, al costat del màstil amb la senyera, hi ha un magnífic mirador, amb un cartell explicatiu de l’indret, des d’on podem admirar vistes dels turons Rodó i de la Coscollera, la carena de Sant Pere Màrtir, Sant Just Desvern….

Cartell informatiu de l’indret
A la part central de la foto, els turons Rodó i de la Coscollera, un al costat de l’altre
Panoràmica de Sant Pere Màrtir i en primer terme Sant Just Desvern

A la dreta hi ha les restes del que fou un poblat ibèric. Mirant cap a l’altra banda veiem Sant Feliu de Llobregat, Molins de Rei, el Puig d’Olorda amb la cimentera als seus peus…

Restes del poblat ibèric de la Penya del Moro
Restes del poblat ibèric de la Penya del Moro
Panoràmica d’aquest sector del Baix Llobregat
Vista del Puig d’Olorda i la cimentera

Tram 3
PENYA DEL MORO (275 m) –
CAMÍ DE SANT FELIU A OLORDA (82 m)

Pel camí de la Salut i l’esplanada de La Salut de Sant Feliu

Abandonem la Penya del Moro per la banda oposada, agafant un corriol que ens baixarà sense problemes fins enllaçar amb el camí de La Salut (193 m, 1h 45 min).

Enllaç amb el camí que va cap a La Salut

Girem a la dreta per la pista forestal i continuarem baixant fins arribar al recinte de La Salut de Sant Feliu, amb una ermita i un restaurant, així com una zona àmplia de picnic. Alerta perquè el recinte no està obert tots els dies de la setmana.