Arxiu de la categoria: Cap al Llobregat

De Vallvidrera a Sant Feliu pel Bosc de les Torres i la Serra del Ginestar

26/09/2025 Julià Buxadera Deixa un comentari

Vallvidrera-Coll de Can Cuiàs-Coll de les Torres-Font del Broll-Penya del Moro-Mas Lluí-Sant Feliu de Llobregat

DADES TÈCNIQUES

Caminada núm. 115
Data: divendres, 26 de setembre de 2025
Inici: estació Vallvidrera Superior (FGC)
Final: estació Sant Feliu de Llobregat (Renfe)
Sector: vessant del Llobregat (St.Just Desvern-St.Feliu de Llobregat)
Distància: 11,95 km
Temps: 3 h 30 min
Desnivell: + 82 m / – 415 m
Dificultat: fàcil-moderada
Tipologia: travessa

ITINERARI

Vallvidrera Superior (Funicular de Vallvidrera)-Plaça de Vallvidrera-Carrer Mont d’Orsà-Plaça Pins de Vallvidrera-Camí de Santa Creu d’Olorda-Coll de Can Cuiàs-Corriol a Coll de les Torres-Camí Bosc de les Torres-Camí Coll d’en Solanes-Camí de la Salut-Font del Broll-Penya del Moro–Camí Serra del Ginestar-Camí de la Salut-Mas Lluí-Passeig Comte de Vilardaga-Sant Feliu de Llobregat (estació Renfe).

MAPA DE LA RUTA

RUTA A WIKILOC

LLOCS D’INTERÈS

Un cim: Penya del Moro (275 m)
Set punts de pas: Coll de Can Cuiàs, Coll de les Torres, Camí de Valldonzella, Camí de La Salut, Font del Broll, Penya del Moro i Camí de Mas Lluí
Una font: Font del Broll (mina)
Un mirador: Penya del Moro
Dues restes arqueològiques: Poblat ibèric i torre medieval (a la Penya del Moro)
Una àrea d’estada: Parc Mas Lluí
Dos nuclis de població: barri de Vallvidrera i Sant Feliu de Llobregat

COMENTARI

Nova travessa cap a Sant Feliu de Llobregat des de Vallvidrera, aquest cop amb passada pel Coll de Can Cuiàs, el Coll de les Torres, i pels camins de Valldonzella, del Coll d’en Solanes i el de La Salut, anar cap a la Font del Broll i continuar amb l’ascensió a la Penya del Moro.
Des del cim retornem a la pista del Coll d’en Solanes i, cap a la dreta, seguim la pista forestal E13 fins al Parc de Mas Lluí, a l’entrada de Sant Feliu de Llobregat.
Bona travessa per la banda del Llobregat, sense massa pujades i caminada senzilla per pistes forestals (en baixada) i corriols boscans planers, sense massa dificultats.
Travessa apte per a tothom.

DESCRIPCIÓ DE LA RUTA

Tram 1
VALLVIDRERA SUPERIOR (FGC) (365 m) –
COLL DE CAN CUIÀS (314 m)
Pel carrer Mont d’Orsà i Camí de Sta.Creu d’Olorda

Sortim de l’estació de Vallvidrera Superior, final del recorregut del Funicular de Vallvidrera, i ens situem al davant de la plaça de Pep Ventura, al carrer de Queralt, punt d’inici de la ruta (365 m). Seguim el carrer paral·lelament a la plaça i més endavant arribem a unes llargues escales que ens baixaran fins al rovell del barri, la plaça de Vallvidrera (342 m, 3 min). Hem de travessar la plaça i anar a buscar el carrer Mont d’Orsà, el que puja decidit al fons per la banda dreta.
Al final de la pujada (8 min) passarem pel costat (a l’esquerra) de la Casa Buenos Aires i (no visible) del Palauet d’Orsà, finca senyorial envoltada de jardins.
Llavors descendirem suaument fins arribar a la plaça dels Pins de Vallvidrera (abans, Plaça de les Basses d’en Barral) (354 m, 11 min).
Aquí hem de deixar el carrer que seguíem i tombar a la dreta, vorejant la plaça per agafar el Camí de Santa Creu d’Olorda a Vallvidrera. Hem d’anar cap al camí que hi ha més a la dreta (veure foto).

Vorejada la plaça, hem de prendre el Camí de Santa Creu d’Oloreda, a la dreta

Prenem aquest camí, passem per les darreres vivendes de la barriada, moment en què l’asfalt deixa pas a la terra i iniciem un trajecte en lleuger descens, sempre en direcció al Coll de Can Cuiàs..

Moment en què el carrer esdevé camí de terra

Tram del Camí de Santa Creu d’Olorda a Vallvidrera

Sense abandonar mai la pista principal en poca estona arribarem a l’esplanada del Coll de Can Cuiàs (314 m, 27 min), final de la primera etapa de l’itinerari.
Quan hi som, al front veiem aturonada la masia de Can Cuiàs i per la nostra esquerra passa la carretera de Molins (la BV-1468).

Coll de Can Cuiàs (314 m); al fons, enlairada, la masia

Tram 2
COLL DE CAN CUIÀS (314 m)
PENYA DEL MORO (275 m)
Pel Bosc de les Torres i Font del Broll

Comencem la segona etapa travessant la carretera per anar a l’altra banda. Aquí hem d’agafar el camí de la dreta, amb cadenat, però ben aviat, en veure a la dreta un senyal vermell en una estaca amb la direcció de Montserrat, hem de tombar pel corriol de la dreta (seguint la direcció de Montserrat).

Inici de l’etapa: hem de seguir les marques vermelles de direcció a Montserrat

Iniciem el pas per un corriol que va seguint més o menys en paral·lel a la carretera de Molins, situada uns metres més amunt. El corriol és oscil·lant, més aviat planer, però trobarem baixades i alguna pujada, però res de complicat.
En una primera cruïlla de corriols tirarem per la dreta, seguint la direcció de la marca vermella de Montserrat. Més endavant creuarem l’asfaltat Camí de Vallvidrera (o Passeig de la Muntanya) (308 m, 36 min), que travessarem per seguir recte pel sender que continua, ben visible, a l’altra banda.

Cruïlla de corriols / Pas per la calçada

Més endavant, el sender és més planer que mai, seguint per sobre la Vall de Sant Just, des de l’alçada de Can Merlès.

Vista de la Vall de Sant Just des del sender, amb la muntanya de Sant Pere Màrtir, al fons

Vista des del sender del Turó de la Coscollera, al fons

En aquesta part del trajecte disfrutarem amb les vistes de la vall i la cresta de Sant Pere Màrtir, que veiem al fons. Mirant enrere veurem empetitida la masia de Can Cuiàs i mirant al davant tenim el Turó de la Coscollera.

A poc a poc ens anirem acostant a la zona del Coll de les Torres. El corriol desemboca en un revolt de la pista que puja de Can Carbonell (314 m, 52 min).

**Enllaç amb el camí de puja de Can Carbonell**

En aquest punt hem de continuar a la dreta i fer uns metres de pujada considerable fins arribar a una important cruïlla de camins (328 m, 55 min), a la zona del Coll de les Torres.

**Cruïlla de camins a la zona del Coll de les Torres**. Hem de ficar-nos per un corriol que s’endinsa al bosc per la dreta, mirant la torre elèctrica

En aquest punt hi ha diversos camins. Per l’esquerra en tenim dos, un que ens assenyala Turó de la Coscollera-Turó Rodó i al costat el que marca Coll d’en Solanes-Penya del Moro. Cap dels dos ens interessa ara. També hem de descartar els dos camins que surten per la dreta, cap al Coll de les Torres (o Collet de les Torres), un per la carena i un altre per pista.
El que hem de fer nosaltres és tirar pel mig dels quatre (veure foto), seguint recte per on veníem, i agafar un corriol de drecera, no senyalitzat, que s’endinsa pel bosc .

La drecera és un corriol bastant pedregós, però ens escurça molt el trajecte. Després d’uns cinc minuts, per una baixada que cal fer a poc a poc, sobretot si hi ha humitat (perill de relliscades), anem a parar a la pista forestal que ve del Coll de les Torres i va cap a Valldonzella (314 m, 1h 01 min).

Trams de la drecera cap al Camí de Valldonzella

Al ser al Camí de Valldonzella hem de tombar a l’esquerra i seguir sempre avall, amb racons amb vistes al Puig d’Olorda i la cimentera, a la nostra dreta, i amb passades per diverses torrenteres.

Vistes del Puig d’Olorda baixant pel camí

En la baixada només trobarem un trencall a l’esquerra en un revolt pronunciat (244 m, 1 h 18 min), que assenyala Font del Broll-Penya del Moro-Sant Just Desvern. És just cap a on hem de continuar la travessa. Així doncs, abandonem el Camí de Valldonzella i tombem a l’esquerra pel Camí de la Font del Broll i la Penya del Moro, els nostres dos pròxims objectius.

Arribada al revolt df’on surt el Camí a la Font del Broll i la Penya del Moro

Iniciem un tram més aviat planer, que ens anirà acostant a la zona del Coll d’en Solanes-Penya del Moro.

Més endavant passarem pel trencall del corriol (243 m, 1h 23 min), que baixa, per la dreta al Fornot de les Torres (antic forn de calç) i retorna al Camí de Valldonzella, a la zona de la Torre del Bisbe.

Senyalització al corriol del Fornot de les Torres

Passem de llarg el trencall i continuem en la direcció de Font del Broll-Penya del Moro.

Nou tram del camí cap a la Penya del Moro

Pel camí seguirem tenint perspectives del Puig d’Olorda i la cimentera als seus peus, i l’entorn del Baix Llobregat, ara amb panoràmiques més obertes.

Vistes del Puig d’Olorda i entorn, des del camí

Seguim fent camí, de fet una pista forestal ben senyalitzada. I més endavant, també en un revolt, arribarem a una nova cruïlla, a la dreta, que no podem ignorar. Efectivament, en aquest trencall (253 m, 1h 28 min) hem d’estar atents, perquè en aquest revolt hem de tornar a canviar de pista, per girar a la dreta en direció Mirador-La Salut-Sant Feliu de Llobregat. Si continuéssim per la pista que seguíem també arribaríem als nostres objectius (Font del Broll i Penya del Moro), però per una altra ruta, un xic més llarga i monòtona (tot per pista) de la que farem.

Revolt d’on surt el Camí de la Salut, per la dreta

Seguirem un tros el Camí de la Salut de Sant Feliu, en baixada, fins trobar el trencall cap a la Font del Broll, el següent punt de parada de la nostra ruta.

Tirem per la dreta i seguim en baixada, ara en direcció la vall de Sant Feliu. A pocs metres se’ns presenta una bifurcació de camins (251 m): si seguim recte, farem un tros de pujada enmig del bosc fins arribar a una torre elèctrica, indret conegut com el Mirador de la torre elèctrica (255 m), amb vistes panoràmiques de tot l’entorn. Després, el camí va de baixada per tornar a enllaçar amb el camí de La Salut, en una petita esplanada (223 m).

Bifurcació de camins. Toca continuar per la dreta

Nosaltres seguim el camí de la dreta i més tard arribarem a la petita esplanada(223 m), des d’on tornem a tenir una vista (de l’entorn, i des d’on surt el camí que puja al Mirador de la torre elèctrica.

Panoràmica del Puig d’Olorda, ades de la petita esplanada del camí

Continuem endavant i de sobte el camí de La Salut fa un descens impressionant. En la baixada veiem a l’esquerra un pal indicador, I cap allà anem, amb precaució perquè el desnivell és notori. Mirant al front, cap a l’esquerra, veiem la muntanya de la Penya del Moro.

La baixada imponent del camí de La Salut. A pocs metres a l’esquerrra, el pal indicador del corriol que hem d’agafar

En arrribar al senyal veiem que ens indica la direcció que volem: Font del Broll-Penya del Moro.
Som al trencall del Camí de la Font del Broll (207 m, 1h 34 min).

Trencall derl corriol de la Font del Broll

El camí, més aviat corriol, és planer, passa per una zona boscosa, per sota de la Penya del Moro. És un corriol fressat i molt agradable.

Anem fent camí fins que trobem un senyal arran de camí, a l’esquerra. que marca (en fons blau) la direcció de La Salut de Sant Feliu. I aquí compte: per la dreta baixa un camí cap al torrent i ben aviat veurem una pila de branques que tapen un caminet que baixa directe al fons del torrent. Algú ha posat aquesta barrera, suposo que per evitar que la gent vagi a la font, per entrar a la mina i practicar espeleologia, com podem veure en aquest reportatge d’un grup d’espeleòlegs, amb diverses fotografies de l’interior de la mina.
A més, ara la porta d’accés està tancada amb candau, cosa que impedeix d’entrar-hi. El canvi el podem veure en la comparativa de les fotos de l’excursió d’avui i de la que vaig fer fa més de dos anys.
Baixem per la via tallada expressament i de seguida serem al torrent, on h ha la’entrada a la mina de la Font del Broll (215 m, 1h 53 min).

Font del Broll: entrada a la mina (setembre 2025)

Font del Broll: entrada a la mina (maig 2023)

Després d’una curta parada tornem al corriol i continuem la caminada cap a la dreta. En molt poc temps serem a una cruïlla (1h 57 min), per on arriba un altre corriol per l’esquerra.

Seguim cap a la dreta i en poca estona arribarem a l’enllaç amb el Camí del Coll d’en Solanes (pista E15) (230 m, 2h 03 min).

Tram del darrer tram del Camí de la Font del Broll

A prop d’enllaçar amb el camí del Coll d’en Solanes

Quan som a la pista, a l’altra banda,podem observar una extensa panoràmica de la plana del Llobregat, amb Sant Just Desvern i Sant Feliu de LLobregat als nostres peus.

És moment de tombar a la dreta per l’ample camí. Poc després, passarem per un dipòsit d’aigua a mà dreta i tot seguit arribarem a l’encreuament per on surt, per la dreta, el camí que puja a la Penya del Moro (229 m, 2h 06 min). Un senyal i un cartell ens indiquen que som a sota mateix de la Penya del Moro.

Curta passada pel Camí del Coll d’en Solanes

Encreuament. Per pujar a la Penya hem de prendre el camí de la dreta

Des del principi ja divisem la senyera que corona el cim

L’ascensió a la Penya presenta dues parts. En la primera passarem per un camí pla que va ascendint progresesivament. En la segona trobarem un tram esdglaonat, amb travesses de fusta i més peedregós, que ens ajuda a anar remuntant per la pendent. Quan som a la part alta de la muntanya ja veurem al fons la senyera onejant.

Finalment, després d’uns pocs minuts d’ascensió arribarem al cim de la Penya del Moro (275 m, 2h 15 min).
El turó es troba a cavall dels municipis de Sant Just Desvern i Sant Feliu de Llobregat, en una situació privilegiada, dominant la plana del Llobregat fins al mar i envoltat de muntanyes; a més de Collserola, veiem al fons les serres de l’Ordal i del Garraf.

Pujada fins al cim de la Penya del Moro (275 m)

Quan som al cim per la banda de Sant Just, com és el cas d’avui, ens trobarem amb una gran senyera lligada a un pal metàl·lic, A l’esquerra veurem un fantàstic mirador, amb un panell informatiu de l’indret, des del qual podem admirar una extensa panoràmica de la plana del Llobregat fins a la desembocadura al mar, i una bona part de la serra de Collserola d’aquesta banda meridional, destacant-se els turons de Sant Pere Màrtir (al front) i a l’esquerra, el de la Coscollera i el Rodó.

Vegeu-ne fotos, del mirador i del paisatge que s’hi veu per aquesta banda:

Vistes de la plana del Llobregat fins al mar, la cresta de Sant Pere Màrtir al fons, i els turons Rodó i de la Coscollera (en primer terme), des del mirador

Feta l’estada al mirador, anem a l’altra banda del cim, la de Sant Feliu de Llobregat. De seguida veiem les restes de la torre medieval, una torre de guaita d’una antiga fortificació, aixecada sobre un antic poblat ibèric.

Imatges de la torre medieval de la Penya del Moro

I és que’indret té especial interès històric i arqueològic. A una cota més baixa, però molt a prop del cimal, hi ha un interessant jaciment arqueològic, amb les restes d’un poblat ibèric. El jaciment està perimentrat i amb l’accés tancat. Sí que podem veure bé , i fins i tot voltar-la, la torre medieval. Al costat de la torre hi ha un cartell explicatiu de l’Ajuntament de Sant Just sobre l’arranjament de l’indret, gràcies a una actuació conjunta de l’ajuntament i el Consorci del Parc, i les restes arqueològiques que s’hi troben. També trobem informació en aquesta pàgina de Baix Llobregat Turisme.

Vista del Puig d’Olorda i la cimentera, des de la Penya.

Des d’aquest vessant de ponent, abocat al terme de Sant Feliu, també tenim vistes explèndides del Baix Llobregat, amb el mar i les serres de l’Ordal i del Garraf al fons. Però en primer terme destaca la muntanya inconfusible del Puig d’Olorda, amb la cimentera als seus peus. A la foto de sobre podem veure també el camí que va pujant cap a Santa Creu d’Olorda, i també la baixada pronunciada del Camí de La Salut, per on hem passat fa uns minuts per anar a trobar el camí de la Font del Broll. Si aguditzeu la vista (podeu ampliar la foto clicant-la) fins i tot es pot veure el pal senyalitzador del trencall que hem agafat per anar-hi.

Com hem pogut comprovar, des del cim de la Penya del Moro podem gaudir d’excel·lents vistes de 360° . Podem veure la serra de Collserola des del Puig d’Olorda fins a Sant Pere Màrtir, i tota la plana del Llobregat fins al delta i les serres més llunyanes de l’Ordal i del Garraf.

Tram 3
PENYA DEL MORO (275 m) –
SANT FELIU DE LLOBREGAT (32 m)
Per la Serra del Ginestar i Mas Lluí

Comencem la tercera etapa de la ruta, la que ens portarà a Sant Feliu de Llobregat. Ho faredm per pista forestal fins al Parc de Mas Lluí, per acabar amb una curta travessa urbana per la capital del Baix Llobregat.

Quan acabem la visita a la Penya ens toca fer mitja volta i prendre el camí de retorn a la pista del Coll d’en Solanes, per on hem pujat. Ja ho sabeu, ara trobarem primer el camí esglaonat i després ja pla fins arribar a l’encreuament amb el camí que ve del Coll d’en Solanes i Sant Just Desvern (pista E15).

Retorn a la pista del Coll d’en Solanes i gir a la dreta en direcció Ma Lluí

Quan hi som (229 m, 2h 23 min) hem de seguir les indicacions cap al Mas Lluí (primer pista E15 i més endavant pista E13), sempre per pista i gairebé sempre en baixada.
Per tant, tombem a la dreta. Primer anirem rodejant la Penya del Moro per sota. Més endavant passarem pelr dues cuïlles a mà esquerra: primer, pel trencall de Can Solanes (201 m, 2h 29 min) i després pel de Can Coscoll (199 m, 2h 33 min).

I a partir d’aquí continuem seguint la pista, però atenció perquè en menys de cinc minuts arribarem a una altra cruïlla de pistes (186 m, 2h 37 min). Per la dreta, en pujada, sergueix la pista E15, que ens portaria a l’ermita de La Salut de Sant Feliu. Però nosaltres hem de deixar aquesta direcció i continuar pel camí de l’esquerra en baixada (pista E13), que ens portarà al Parc de Mas Lluí, a l’entrada de Sant Feliu.

Bifurcació de pistes. Hem de continuar per l’esquerra avall, per la pista E1

Seguim baixant per la pista, sense abandonar-la, de moment.

Quan arribem a veure al front una torre elèctrica, arribarem a una cruïlla de camins (150 m). Seguim recte per la pista, sense abandonar-la i ens atancem a la torre (veure foto).

En aquest punt, hem d’anar fins al costat de la torre i tombar a la dreta, sense deixar el camí principal

Llavors (149 m, 2h 45 min) ignorem el camí que surt recte pel costat de la torre i continuem cap a la dreta per la mateixa pista.
Més endavant farem un revolt, amb el marge elevat i entrarem en una zona ja encarada clarament a Sant Feliu.

A poc a poc anem acostant-nos a Mas Lluí

Llavors, passarem una estona pel costat de diversos camps de conreu, amb els accessos tancats, i més avall serem en una cruïlla de camins (119 m, 2h 53 min), en enllaçar amb el Camí de la Salut que ve de Sant Feliu. A la cruïlla girem a la dreta, en direcció Mas Lluí.
Una alternativa per escurçar la ruta és prendre el corriol que surt al front i que va a parar a la gran rotonda on neix el Passeig del Comte de Vilardaga, que agafarem més tard. Fent aquesta drecera, però, no passarem pel Parc de Mas Lluí.

I seguim el camí, rodejant més camps i instal·lacions agràries, prova evident que estem ja en zona periurbana. Enrere veiem un cada cop més allunyat Puig d’Olorda, que treu el cap per damunt dels camps de conreu. I ja veiem signes de què estem entrant a la civilització, com la visió d’un avió sobrevolant l’espai dirigint-se a l’aeroport.

Després duna passejada vorejant el Parc agrari de Mas Lluí, arribarem al que és pròpiament el Parc de Mas Lluí, en una cruïlla de quatre camins (96 m, 3h 02 min)) i tot seguit entrarem en zona urbana, pel carrer Frederica Montseny (99 m).

Parc de Mas Lluí, última parada de la ruta

Tombem a l’esquerra vorejant el parc-àrea d’estada i de seguida arribarem a una gran rotonda (100 m, 3h 03 min), que marca el límit dels termes municipals de Sant Feliu de Llobregat i Sant Just Desvern. D’aquesta rotonda neix, per la dreta, en terme de Sant Feliu, el Passeig del Comte de Vilardaga, que serà la via per la qual anirem al centre de la ciutat. Tardarem una mitja horeta.

No hi ha pèrdua: hem de seguir aquesta via fins al final, travessant diversos carrers (a destacar, el pas per la Rambla de la Marquesa de Castellbell (51 m). Al final ens trobarem de cara amb la nova estació provisional de Sant Feliu (36 m, 3h 27 min),
Just aquí hi ha un pont amb escales i ascensors que travessa les vies per anar a l’altra banda del carrer Constitució. Travessem pel pont i ens dirigim per l’esquerra cap al proper Parc de Nadal, que travessarem per acabar a la Plaça de l’Estació (l’antiga, ara en obres) (32 m, 3 h 30 min), punt final de la travessa que hem fet pel vessant Llobregat de la Serra de Collserola.
Sant Feliu de Llobregat és una ciutat de serveis, on podem trobar-hi de tot.

DESNIVELLS I TEMPS PER TRAMS
Desnivell en metres / Temps en minuts

Tram	Desnivell	Temps
Vallvidrera Superior (FGC)-Plaça Pins de Vallvidrera	– 11	11′
Plaça Pins de Vallvidrera-Coll de Can Cuiàs, pel Camí de Sta. Creu d’Olorda	– 40	16′
Coll de Can Cuiàs-Zona Coll de les Torres	+ 14	28′
Coll de les Torres-Camí de Valldonzella- Trencall Camí Penya del Moro, pel Bosc de les Torres	– 84	23′
Camí Penya del Moro-Cami de la Salut- Trencall corriol Font del Broll	– 37	16′
Corriol fins Font del Broll-Enllaç Camí Coll d’en Solanes	+ 23	26′
Camí Coll d’en Solanes i pujada a la Penya del Moro	+ 45	12′
Descens Penya del Moro-Camí Coll d’en Solanes-Trencall Camí a Mas Lluí	– 89	22′
Camí de Mas Lluí-enllaç Camí de la Salut	-67	16′
Camí de la Salut-Parc de Mas Lluí (àrea d’estada)	– 19	9′
Travessia Sant Feliu per rotonda i Passeig del Comte de Vilardaga, fins estació Renfe< nova i Pl.Estació (estació vella)	– 68	31′
Totals acumulats	+ 82 – 415	3h 30′

Desglossament del temps per etapes:
Vallvidrera-Coll de Can Cuiàs: 27 min
Coll de Can Cuiàs-Camí Penya del Moro: 51 min
Camí Penya del Moro-Font del Broll-Penya del Moro: 54 min
Penya del Moro-Parc Mas Lluí: 47 min
Parc Mas Lluí-Sant Feliu de Llobregat: 31 min

Distribució del temps:
23 % en pujada, 7 % en pla i 70 % en baixada.

Cap al Llobregat

De Finestrelles a Sant Feliu per la Vall de Sant Just, Penya del Moro, La Salut i Torre Abadal

28/01/2025 Julià Buxadera Deixa un comentari

Finestrelles-Àrea Sant Pere Màrtir-Vall de Sant Just-Can Vilà-Coll d’en Solanes-Penya del Moro-La Salut-Torre Abadal-Ca n’Albareda-Sant Feliu de Llobregat

DADES TÈCNIQUES

Caminada núm. 107
Data: dimarts, 28 de gener de 2025
Inici: estació Zona Universitària (L3)
Final: estació Sant Feliu de Llobregat (Renfe)
Sector: vessant del Llobregat ((St.Just Desvern-St.Feliu de Llobregat)
Distància: 16,25 km
Temps: 4 hores
Desnivell: + 377 m / – 423 m
Dificultat: moderada
Tipologia: travessa lineal (només anada)

ITINERARI

Av. Diagonal (metro Zona Universitària)-Parc de Cervantes-Hospital Sant Joan de Déu-Finestrelles-Av. dels Traginers-corriol PR-C 171-Carrer Pau Vergós (Plaça de les Bruixes)-Àrea de lleure Sant Pere Màrtir-corriol a Riera de Sant Just-Camí de la Beca-Passeig de la Muntanya-zona Can Vilà-Coll d’en Solanes-Penya del Moro-La Salut-Carretera Sanson-Torre Abadal-Ca n’Albareda-Camí Can Miano-Sant Feliu de Llobregat (estació Renfe).

MAPA DE LA RUTA

RUTA A WIKILOC

LLOCS D’INTERÈS

Un cim: Penya del Moro (275 m)
Quatre punts de pas: PR-C 171, Vall de Sant Just, Coll d’en Solanes i Vall de Sant Feliu
Una font: Àrea de Sant Pere Màrtir
Un mirador: Penya del Moro
Dues restes arqueològiques: Poblat ibèric i torre medieval (a la Penya del Moro)
Una ermita: Ermita de la Salut de Sant Feliu
Quatre masies: Can Vilà , Masia de la Gleva (La Salut), Torre Abadal, i Ca n’Albareda
Una àrea d’estada: Parc de Cervantes
Dues àrees de lleure : Àrea de lleure Sant Pere Màrtir i Àrea de lleure La Salut de Sant Feliu
Dos nuclis de població: barris de Pedralbes, Finestrelles (Esplugues) i Sant Feliu de Llobregat

COMENTARI

Llarga caminada en una alternança de puja-baixa per la part meridional de Collserola, al vessant del Llobregat.
Comencem amb un tram d’ascensió des de la Diagonal fins a l’àrea de lleure Sant Pere Màrtir, al terme d’Esplugues. Continuem amb el descens a la Vall de Sant Just. Llavors ve un altre tram d’ascensió fins arribar a la Penya del Moro, talaia damunt la plana del Llobregat.
Segueix un descens pel llom de la muntanya fins a l’ermita de la Salut. Tot seguit travessem la Vall de Sant Feliu i ens dirigim cap al vessant de la muntanya del Puig d’Olorda en lleuger ascens, per anar a la Torre Abadal, la masia de muntanya més antiga de Sant Feliu.
Acabem la ruta amb l’anada a Sant Feliu de Llobregat en un descens progressiu, passant per l’entorn de la bonica masia de Ca n’Albareda i el Camí de Can Miano.
Ruta sense massa dificultats malgrat els canvis de desnivell. L’única pega és l’escassetat de senyalitzacions durant el recorregut, sobretot als corriols.

DESCRIPCIÓ DE LA RUTA

Tram 1
METRO ZONA UNIVERSITÀRIA (78 m) –
ÀREA SANT PERE MÀRTIR (234 m)
Pel Parc de Cervantes i Finestrelles

Des de la sortida del metro Zona Universitària a la Diagonal per banda muntanya (78 m) seguim direcció sud fins arribar al proper Parc de Cervantes (98 m, 5 min), que travessarem cap amunt, passant pel costat del roserar, fins a l’avinguda d’Esplugues.

Parc de Cervantes. Al fons, l’Hospital Sant Joan de Déu

Travessem per sobre la Ronda de Dalt (116 m) i agafem el carrer cao a l’esquerra, passant pel costat de l’Hospital Sant Joan de Déu. Som al barri de Finestrelles d’Esplugues de Llobregat.
Just passat l’hospital hem de girar a la dreta pel carrer de Finestrelles (130 m, 14 min ). Anem pujant per aquest carrer amb força pendent fins arribar a la cruïlla amb l’avinguda dels Traginers (173 m, 20 min).

Avinguda dels Traginers; a la dreta el vial que hem de seguir

Llavors girem a l’esquerra uns metres fins que veurem un camí pavimentat que s’enfila per la dreta. En ser a la cruïlla (160 m, 24 min) prenem aquest vial (direcció ‘Àrea dels miradors de Sant Pere Màrtir’), que va guanyant alçada i que aviat passa a ser un camí de terra. Després d’un tros planejant hem d’estar alerta perquè hem de prendre un corriol per la dreta, just per on hi ha un arbre gros (veure foto).

En aquest punt hem de tombar a la dreta pel corriol del costat de l’arbre

Seguim el corriol, amb un tram força costerut. A tocar d’una torre elèctrica hi ha una bifurcació de corriols: hem de continuar per l’esquerra, i després d’uns metres planers el corriol acaba enllaçant amb el camí del PR-C 171 (194 m, 34 min), que neix al carrer Pau Vergós, que veiem a distància a la nostra esquerra i que més endavant hi serem.

Enllaç amb el camí del PR-C 171. El seguim cap a la dreta

El camí puja suament, fa un canvi de sentit en arribar a sota unes barraques, hi ha un repetjó i continua planejant fins arribar a enllaçar amb el carrer Pau Vergós, a la zona de la Plaça de les Bruixes (226 m, 40 min) a l’extrem sud de l’àrea de lleure Sant Pere Màrtir.

Petit repetjó en el camí després de passar per sota unes barraques

Tram del PR-C 171 en direcció al carrer Pau Vergós

A l’altra banda del carrer veurem dues entrades de camins cap a la zona de pícnic. Nosaltres arribarem a la segona, on hi ha l’indicador de ‘Miradors- Fonts de la Beca’.

Accés a l’Àrea de lleure Sant Pere Màrtir; Plaça Mireia es troba al fons

Tombem a l’esquerra cap a l’Àrea de lleure Sant Pere Màrtir , amb una extensa zona de pícnic (234 m, 42 min), que arriba fins a Plaça Mireia.
Passem fregant l’area per un dels seus extrems fins que al final ens trobarem amb unes torres elèctriques, per on va la pista que baixa cap a la Font de la Beca.

Tram 2
ÀREA SANT PERE MÀRTIR (234 m) –
VALL DE SANT JUST / PG. MUNTANYA (126 m)
Pel corriol a Vall de Sant Just i Camí de la Beca

En deixar enrere el recinte de l’àrea veiem al darrera la muntanya de Sant Pere Màrtir i al front les torres elèctriques.

Deixem enrere l’àrea, amb la muntanya de Sant Pere Màrtir al fons

Torres elèctriques en abandonar l’àrea pel camí que baixa cap a la font de la Beca

Agafem la pista que baixa a la Font de la Beca i de seguida arribarem a una bifurcació de camins (238 m): continuem per l’esquerra avall, ignorant el trencall de la dreta.

Cruïlla de camins. Hem d’anar per la pista de l’esquerra avall

Iniciem el descens encarats a la Vall de Sant Just. Davant nostre tenim vistes d’Esplugues i Sant Just Desvern i d’un tros de la plana del Llobregat, i també els turons de Collserola d’aquesta zona meridional de Collserola: la Penya del Moro, el Turó Rodó, la Coscollera, el Puig d’Olorda…

Panoràmica de Collserola, amb els dos vessants de la Vall de Sant Just

Quan arribem a un revolt pronunciat, on hi ha una torre elèctrica arran del camí, hem d’abandonar la pista de la Font de la Beca i prendre un corriol a mà esquerra (direcció La vall de Sant Just-Can Pedrosa-Can Vilà) (213 m, 54 min).

Baixant per la pista a la Font de la Beca. Al fons, indicador del corriol

Inici del corriol cap a la Vall de Sant Just. Al fons, la Penya del Moro

El corriol ens portarà de manera directa al fons de la Vall de Sant Just. Farem un tram en considerable descens, passant per una zona boscosa i apropant-nos a un torrent. Nosaltres sempre hemn de seguir pel caminet més fressat.

Arribant al torrent. Aviat hem de girar cap a la dreta

Quan som al torrent (el Torrent de l’Embut de la Font de la Beca), podem baixar directes pel torrent o seguir per un corriol que planeja per la dreta i que en poca estona va a sortir al Camí de la Beca, just per on hi ha la pista a les Cases de la Beca, que veiem a sobre.

Accés al Camí de la Beca. Al front puja la pista cap a les Cases de la B eca

En ser a la pista que baixa de la Font de la Beca (144 m, 1h 05 min), tombem a l’esquerra i en cinc minuts serem al Passeig de la Muntanya, al costat de la Riera de Sant Just (126 m, 1h 10 min).

Som a la Vall de Sant Just, en un camí-carretera, amb un vial lateral per a caminants i ciclistes, separat de la calçada.

Tram 3
VALL DE SANT JUST / PG. MUNTANYA (126 m) –
PENYA DEL MORO (275 m)
Per corriol transversal i Coll d’en Solanes

A l’arribar al Passeig de la Muntanya hem de tirar per la dreta. Farem una curta passejada d’uns tres minuts pel lateral de la via i travessarem la calçada per agadar un corriol a l’esquerra, amb l’indicador a ‘Ca n’Oliveres’ (139 m, 1h 13 min). Al travessar veiem al fons la propera masia de Can Vilà, pintada de groc.

Pint on hem d’abandonar el Passeig de la Muntanya i prendre el corriol de l’esquerra

Travessem la calçada per entrar al sender. Al fons veiem Can Vilà.

Comença aquí una travessa per un sender que ens portarà des de la zona de Can Vilà (passarem pel lateral de les instal·lacions del centre d’equitació del costat de la masia) fins a sota el Coll d’en Solanes, passant per sobre de Ca n’Oliveres. Una travessa per un corriol amb alguns trencalls, però cap d’indicat, només trobarem marques pintades.

Arribada a tocar de les instal$lacions del Poni Club Catalunya, amb tanca

Quan més endavant (172 m, 1h22 min) arribem a la zona on hi ha les instal·lacions del Centre d’Equitació Poni Club Catalunya, separades per una tanca, hem d’anar en compte i seguir cap a l’esquerra, allunyant-nos del tancat. Jo vaig continuar amunt i vaig fer una petita marrada (marcada en blau al mapa de ruta) i vaig haver de recular. Uns tres minuts descomptats del temps.

Seguim pel sender, que no presenta forts pendents i és bastant fàcil. A la bifurcació de camins en forma d’Y (189 m) hem de seguir a l’esquerra (marca blava), després arribarem a una cruïlla de corrtiols (192 m) i hem de seguir cap a l’esquerra i més endavant, en una altra bifurcació (188 m) hem de tirar per la dreta amunt (nova marrada de dos minuts, també descompats del temps, tram marcat en blau al mapa de ruta). Alerta als trencalls!

Si hem agafat la direcció correcta finalment arribarem a trobar la pista que puja de Sant Just Desvern i va cap al Coll d’en Solanes.

Sortida del corrtiol a la pista. Al fons la vall de Sant Just i la cresta de Sant Pere Màrtir

Un cop som a la pista (212 m, 1h 35 min) continuem amunt per la dreta. Tenim la Penya del Moro a la nostra esquerra i cap allà anem.

La Penya del Moro des de la pista que puja de Sant Just Desvern

En pocs minuts arribarem a l’encreuament amb una pista: serem al Coll d’en Solanes (229m, 1h 39 min). Un pal indicador en situa. Cal anar cap a l’esquerra, en direcció la Penya del Moro.

Poc després de passar pel costat d’un dipòsit serem al trencall del camí que puja a la penya (229 m), 1h 43 min).

Trencall a la dreta, cap a la Penya del Moro

Comença l’ascensió al cim coronat amb la bandera de Catalunya, per un camí que va guanyant alçada ràpidament, amb un tros amb travesses de fusta, talment com una escala.
Després de la curta però costeruda pujada assolim el cim de la Penya del Moro (275 m, 1h 50 min).

Des del cim podem gaudir d’excel·lents vistes de 360 graus. Podem veure la serra de Collserola en aquest extrem meridional, des del Puig d’Olorda fins a Sant Pere Màrtir, i tota la Plana del Llobregat i les llunyanes serres de l’Ordal i del Garraf. A part d’un mirador, amb panell informatiu de l’indret, al cim trobem restes d’una torre medieval i d’un poblat ibèric.
Imatges des de la Penya del Moro:

La bandera de Catalunya onejant al cim
Mirador
Panoràmica de Collserola
Panoràmica de Collserola
Panoràmica de la plana del Llobregat i pnell informatiu del cim
Cim de la penya
Restes de la torre medieval
Zona de la torre medieval
Taula d’orientació
Cim de la Penya
Cim de la Penya
Vista de la cimentera i el Puig d’Olorda

El dia que vaig fer l’excursió, aquí dalt hi feia molt vent.

Tram 4
PENYA DEL MORO (275 m) –
TORRE ABADAL (151 m)
Per La Salut i Camí de Ca n’Albareda

El quart tram de la ruta és mixt, primera part en baixada i segona part en pujada. Baixarem de la Penya del Moro per la banda contrària, encarats al vessant del Llobregat. per un corriol que va perdent alçada ràpidament i que acaba a la pista que rodeja la penya des del coll d’enb Solanes i que va cap a La Salut, que és el nostre pròxim objectiu.

Després d’uns quinze minuts de baixada arribarem a la pista de La Salut (193 m, 2h 04 min). Tombem a la dreta i continuem el descens per aquest ampli camí.

Enllaç amb la pista que va cap a La Salut

Un parell de trams del camí cap a La Salut

Poc després de passar pel trencall a Mas Lluí (a l’esquerra) arribarem a l’esplanada de la part posterior del recinte de La Salut, amb l’ Ermita de la Salut i la Masia de la Gleva (96 m, 2h 17 min).

Ja molt a prop de La Salut, passant perl trencall al Mas Lluí

Al recinte s’hi feien obres de rehabilitació i l’accés estava prohibit, raó per la qual només vaig poder acostar-me pel lateral exterior de l’ermita i tirar una foto.

Entrada posterior al recinte de La Salut, tancat per obres de rehabilitació

Acabada la visita travessem l’àmplia esplanada que hi ha per la banda per on hem arribat i continuem per la pista que fèiem, caminant només uns tres minuts en descens per ser a una important cruïlla de camins (lloc anomenat Quatre Camins), a la Vall de Sant Feliu (82 m, 2h 20 min). Trobarem una pista ampla travessera que és la que surt de Sant Feliu de Llobregat, arriba a La Salut i continua fins cap a Santa Creu d’Olorda. Nosaltres hem de creuar aquesta pista i prendre la que segueix recte, en pujada (direcció Fàbrica de ciment-Pedreres del Puig d’Olorda).

Baixant cap a la cruïlla de Quatre Camins, a la Vall de Sant Feliu

Cruïlla dels Quatre Camins. Hem d’anar rectes amunt

Des d’aquíest punt la ruta torna a guanyar alçada, començant per aquest tram força curt però amb considerable desnivell, que ens porta a la Carretera de la Sanson, la cimentera que tenim a sobre mateix. Pugem per la pista i quan som a la carretera (126 m, 2h 26 min), veurem a la dreta l’l’antiga Cimentera Sanson i al front, a l’altra banda de la calçada, un trencall amb un pal indicador.

El darrer tram de pujada per arribar a la carretera de la Sanson

Carretera de la Sanson (al fons); a l’esquerra hi ha el camí cap a la Torre Abadal

Només hem de travessar la carretera i ficar-nos per aquest camí (direcció Ca n’Abadal-Can Cuiàs-Can Canaris), que primer passa a tocar de les instal·lacions de la Sanson i després s’interna al bosc.

Més endavant, després de passar per un revolt tancat (amb trencall a la dreta, que hem d’ignorar), arribarem a una bifurcació, amb dos camins (113 m, 2h 35 min). Hem de seguir pel de la dreta amunt (direcció Ca n’Abadal-Ca n’Amigó del Clot-Can Canaris).

En aquesta bifurcació hem de seguir per la dreta

Després d’un tram passant en ple bosc amb lleugera pujada i alguns revolts, ens trobarem amb un trencall a mà dreta (138 m, 2h 46 min).
L’hem d’agafar perquè és el camí que ens porta en un no-res a la Torre Abadal, la masia més antiga de Sant Feliu de Llobregat, amb tota una història al darrera (151 m, 2h 48 min).

Des de la masia, totalment tapiada i amb tanca perimetral, vaig anar a fer una petita volta per un corriol, en total, anar i tornar, uns 10 minuts (recorregut marcat en blau al mapa de ruta).

Tram 5
TORRE ABADAL (151 m) –
SANT FELIU DE LLOBREGAT (32 m)
Per Ca n’Albareda i Camí de Can Miano

Un cop situats al davant de la masia (2h 58 min) iniciem el darrer tram de la ruta, el descens a Sant Feliu de Llobregat, punt final de l’itinerari.
Tornem al camí que havíem deixat per arribar a la casa i caminem uns metres cap a l’esquerra, pocs perquè aviat veurem un camí (no indicat) que és una drecera directa cap a Ca n’Albareda, el destí immediat de la caminada.
Al trencall (veure foto) tombem a la dreta, endinsant-nos al bosc.

Trencall del camí-c orriol cap a Ca n’Albareda, cap a la dreta

Prenem aquest camí-corriol que va descendint pel bosc i que després d’uns deu minuts va a parar a la pista que puja a Ca n’Albareda, cap a on anem (92 m, 3h 09 min).

Diferents moments anant cap a Ca n’Albareda

Seguim per la dreta i en poca estona arribarem a Ca n’Albareda (103 m, 3h 12min), bonica masia, però amb portes tancades per accedir-hi, per tots els costats (és propietat particular).

Tram del camí a Ca n’Albareda, a pocs metres de la masia.

Ens hem de conformar en veure la masia des de la distància. Aquest fet és comprensible tractant-se d’una propietat privada, però no ho és tant quan talla un camí que se suposa que és d’ús públic.

Sigui com sigui, en aquest cas hi ha una solució. Hem de recular uns metres per la pista per on hem arribat i més enllà (a un parell de minuts), quan veiem un pas pel marge dret (98 m) accedim a un corriol que va a parar a un camí més ample que rodeja la masia per davant a una certa distància. Podem observar la casa si pugem pel marge, que ens ho impedeix.

Camí per rodejar la masia, amb un marge elevat que ens impedeix veure la casa

En pocs minuts arribarem a enllaçar amb la pista que ve de la casa, i que hem trobat tallada a l’arribar. I ara, a l’altra punta, trobem una segona porta tancada (91 m, 3h 18 min).

Enllaç a la pista, amb l’accés també tallat

Des d’aquesta entrada tirem a l’esquerra seguint la pista, ja encarats a Sant Feliu. Iniciem un descens progressiu.

Al principi el camí ens regala vistes de l’entorn, en totes direccions.
Mirant enrere veiem la masia i Collserola i el Puig d’Olorda, mirant endavant la civilització, amb carreteres, autopistes i ciutats escampades.

Mirant enrere veiem Ca n’Albareda i més al fons el Puig d’Olorda

Mirant endavant anem acostant-nos a la civilització

Baixem pel Camí de Can Miano i més avall, després d’un parell de revolts marcats, arribarem a la zona de l’antiga Bòbila, ja a prop de la ciutat. Per aquesta zona veirem deixalles pels vorals, com si es tractés d’un abocador i diversos coberts, convertits en magatzems de ferralla.

El camí passa un tros arran de les vies del tren (27 m) i sense travessar-les continua rodejant les edificacions i finalment sortim a un carrer asfaltat, molt ample (29 m, 3h 36 min).

Un dels revolts de la zona de Can Miano, ja a prop de l’entrada a Sant Feliu

Som al Polígon industrial de les Grasses. La travessa per Sant Feliu és senzilla. Primer hem de fer una recta molt llarga, passant pel polígon, amb diverses fàbriques o empreses, i després per la zona esportiva de Les Grasses, amb el pavelló i el camp de futbol. Al final d’aquesta recta (carrer Mataró), arribem a la Carretera de la Sanson (32 m, 3h 44 min), que hem de seguir uns metres per la dreta. Finalment, abans de creuar el pont del ferrocarril (actualment en obres) hem d’agafar el carrer Constitució cap a l’esquerra. En ser-hi (26 m) primer farem un tros de pujada i després anirem descendint fins a l’estació provisional de Sant Feliu (36 m, 3h 52 min), situada a la confluència amb el Passeig del Comte de Vilardaga. Just aquí hi ha un pont amb escales i ascensors que travessa les vies per anar a l’altra banda del carrer Constitució. Travessem pel pont i ens dirigim per l’esquerra cap al proper Parc de Nadal, que aquell dia estava tancat ( pel vent?, per obres?). Per aquest motiu vaig haver de completar la ruta fent una volta pel carrer de Dalt i el Passeig de Nadal per acabar a la Plaça de l’Estació (l’antiga, ara en obres) (32 m, 4 hores).

DESNIVELLS I TEMPS PER TRAMS
Desnivell en metres / Temps en minuts

Tram	Desnivell	Temps
Diagonal (metro Zona Universitària)-Carrer Finestrelles (Hospital St. Joan de Déu), pel Parc de Cervantes	+52	14′
Del carrer Finestrelles a inici PR-C 171, passant per l’avinguda dels Traginers	+ 40	15′
Pas per PR-C 171 fins Àrea Sant Pere Màrtir	+ 64	13′
Àrea Sant Pere Màrtir-trencall corriol a Vall de Sant Just	– 21	12′
Descens pel corriol fins Camí de la Beca i Passeig de la Muntanya (Riera de Sant Just)	– 87	16′
Pas pel lateral del Passeig de la Muntanya fins trencall corriol transversal	+ 13	3′
Pas pel corriol transversal (zones Can Vilà-Ca n’Oliveres) fins al Coll d’en Solanes	+ 90	26′
Coll d’en Solanes-Penya del Moro	+ 46	11′
Penya del Moro-enllaç pista a La Salut	– 82	14′
Descens per pista fins accés a La Salut	– 90	13′
La Salut-Cruïlla de camins (enllaç pista Sta.Creu d’Olorda)	– 21	3′
Cruïlla de camins-trencall Camí a Torre Abadal (Carretera Sanson)	+ 47	7′
Pas per camí fins Torre Abadal	+ 22	21′
Petita volta per l’entorn	0	10′
Torre Abadal-Ca n’Albareda	– 48	20′
Ca n’Albareda-entrada Sant Feliu, per Camí Can Miano	– 74	18′
Travessa urbana per Sant Feliu fins estació Renfe	+ 3	24′
Totals acumulats	+ 377 – 423	4 h 00′

Desglossament del temps per etapes:
Diagonal-Finestrelles-Àrea Sant Pere Màrtir: 42 min
Àrea Sant Pere Màrtir-Vall de Sant Just: 28 min
Vall de Sant Just-Coll d’en Solanes-Penya del Moro: 40 min
Penya del Moro-La Salut: 27 min
La Salut-Torre Abadal: 31 min (+ 10′ volta entorn)
Torre Abadal-Ca n’Albareda: 20 min
Ca n’Albareda-St.Feliu de Llobregat: 42 min

Distribució del temps:
45 % en pujada, 10 % en pla i 45 % en baixada.

Cap al Llobregat

De Vallvidrera a Sant Feliu per Can Castellví, Serra del Ginestar i Font d’en Marc

29/10/2024 Julià Buxadera Deixa un comentari

Baixador de Vallvidrera-Casa Sagrada Família-Can Castellví-Serra del Ginestar-Sot del Pi de la Mitja Hora-Can Ferriol-Font d’en Marc-Cimentera Sanson-Sant Feliu de Llobregat

DADES TÈCNIQUES

Caminada núm. 104
Data: dimarts, 29 d’octubre de 2024
Inici: estació Baixador de Vallvidrera (FGC)
Final: estació Sant Feliu de Llobregat (Renfe)
Sector: vessant del Llobregat (Serra del Ginestar-Sant Feliu)
Distància: 13,3 km
Temps: 3 h 25 min
Desnivell: + 232 m / – 436 m
Dificultat: moderada
Tipologia: travessa lineal (només anada)

ITINERARI

Baixador de Vallvidrera (estació FGC)-Casa Sagrada Família-Camí del Pebràs-Passeig del Grèvol-Font de Can Castellví-Can Castellví-Coll de Can Pasqual-Ctra. Molins-La Sargantana-Camí Serra del Ginestar-Sot del Pi de la Mitja Hora-Can Ferriol-Font d’en Marc-Cimentera Sanson-Sant Feliu de Llobregat (estació Renfe).

MAPA DE LA RUTA

RUTA A WIKILOC

LLOCS D’INTERÈS

Cims: cap
Cinc punts de pas: Mas Guimbau, Coll de Can Pasqual, Serra del Ginestar, Sot del Pi de la Mitja Hora i Carretera de la Sanson
Un edifici especial: Casa Sagrada Família
Dues fonts: Font de Can Castellví i Font d’e n Marc
Dues masies: Can Castellví i Can Ferriol
Un espai especial: Cimentera Sanson
Dos nuclis de població: Santa Maria de Vallvidrera i Sant Feliu de Llobregat

COMENTARI

Travessa cap a Sant Feliu de Llobregat seguint una ruta poc transitada i a voltes solitària, però molt interessant, passant per diversos punts i zones d’interès. Comencem per l’anada a Can Castellví, un tram de la ruta en pujada, especialment entre Casa Sagrada Família i l’accés al camí que ve del Mas Sauró. Després, caminada tranquil·la cap a la barriada del Mas Guimbau i arribada a la Font de Can Castellví, al costat d’un revolt del camí que en poca estona ens porta fins a Can Castellví.
La segona etapa ens porta, per camí fins al Coll de Can Pasqual i per la carretera de Molins fins a la zona de La Sargantana.
Des d’aquest punt comença la tercera etapa, amb una baixada pronunciada pel camí de la Serra del Ginestar, amb vistes de la vall de Sant Feliu, el Puig d’Olorda i la cimentera Sanson. En ple descens, prendrem un altre camí cap al solitari paratge del Sot del Pi de la Mitja Hora que es dirigeix al final del torrent, des d’on la pista fa un canvi de sentit i s’orienta cap al camí de Sta.Creu d’Olorda i tot seguit Can Ferriol. Fins aquí la major part del recorregut l’hem fet per pistes forestals i en alguns trams curts hem trepitjat asfalt o terreny pavimentat.
L’última etapa de l’itinerari ens portarà a passar pels únics corriols de la ruta, molt bonics per cert, per anar a visitar la Font d’en Marc, ben arreglada però sense aigua. Des de la font-mina tornarem a la pista principal per anar baixant cap a la cimentera Sanson. Un cop arribats a l’àrea superior de la cimentera, completament abandonada, però amb les instal·lacions in situ, només ens restarà seguir avall per la carretera, amb un descens suau però continu, fins a la vila de Sant Feliu de Llobregat, destí final de la travessa.

DESCRIPCIÓ DE LA RUTA

Tram 1
BAIXADOR DE VALLVIDRERA (236 m) –
CAN CASTELLVÍ (386 m)
Pel Camí del Pebràs i la Font de Can Castellví

Com ja és habitual, les primeres etapes de les travesses per Collserola des de Barcelona són en pujada considerable fins assolir la carena principal i tirar cap al Vallès o cap al Llobregat. Aquesta excursió no és una excepció, però el desnivell a superar és molt menor que la majoria de caminades que pots trobar en aquest blog.

Abandonem l’estació de Baixador de Vallvidera (236 m) per unes escales, travessem la carretera de Sant Cugat i passada la parada d’autobús seguim el carrer endavant i pocs metres més enllà prenem el trencall a la dreta (indicat) cap a la Casa Sagrada Família. Pugem per carrer asfaltat fins a la casa (256 m, 7 min) que rodegem seguint el revolt (ignorem el camí que surt recte) i continuem pel camí, ara de terra, que segueix amunt (tancat amb cadena).

El primer tros del camí, amb tres revolts de paella, presenta un desnivell important, però a partir de la torre elèctrica (313 m) la pujada es suavitza.

Pujant pel camí veiem el Tibidabo al fons

Mirant enrere des de la cota 313 m. A partir d’aquí el desnivell és menor.

Anem seguint la pista, travessem un torrent i més endavant enllaçarem amb una altra pista (348 m, 24 min). En ser a la cruïlla tombem a la dreta.

Enllaç amb la pista que va del Mas Sauró al Mas Guimbau. Hem de tombar a la dreta.

Entrem a una pista ampla, més aviat planera i molt agradable de passar, que en menys de quinze minuts ens porta al veïnat de Mas Guimbau.
Després d’un curt repetxó arribem a l’enllaç amb un carrer asfaltat, el Passeig del Grèvol, que hi passa fent un doble revolt (362 m, 37 min).

Enllaç amb el Passeig del Grèvol, al veïnat de Mas Guimbau. Continuar amunt a l’esquerra.

Nosaltres hi entrem i el seguim amunt per l’esquerra, inicialment en pujada i després planejant entre vivendes, en direcció Can Castellví.

Més endavant arribarem a creuar-nos amb el Camí de Can Castellví (376 m, 43 min), just en un revolt, a la dreta del qual hi ha la Font de Can Castellví (366 m), que ja hem visitat altres vegades.
Si voleu visitar-la podeu fer-ho per un caminet que baixa directe a un espai amb diversos elements, distribuïts en diferents terrasses: un pou d’aigua amb una bomba per treure-la, la font, una bassa per recollir l’aigua i unes taules de pícnic.

Breu parada i reprenem la marxa continuant pel camí uns metres més fins que arribarem a la masia de Can Castellví, just a una cruïlla de camins (386 m, 49 min).
I en aquesta masia acabem la primera etapa de la travessa.

Tram 2
CAN CASTELLVÍ (386 m) –
LA SARGANTANA (399 m)
Pel Camí de Can Castellví i Ctra. de Molins

En arribar a la cruïlla de Can Castellví hem de girar a l’esquerra, pel Camí de Can Castellví, en direcció Can Pasqual-Mas Pins-Can Sauró.

Senyalització a la cruïlla de Can Castellví

Anirem pujant fins arribar a un doble revolt de paella i tot seguit a una foble cruïlla de camins (420 m, 56 min), que pugen cap a la carena.

Un altre dels revolts del camí, amb el trencall de camins cap a la carena

Nosaltres no abandonem la pista principal, més endavant passarem per un doble trencall, a mà dreta l’accés a Can Pasqual i al davant, a mà esquerra, el que va a Can Masdemont i puja a la carena (431 m, 1h 04 min).

Seguim pel camí de Can Castellví cap el Coll de Can Pasqual

Trencall cap a Can Masdemont, per l’esquerra. Hem de continuar recte, sense abandonar el camí.

Des d’aquests trencalls, en menys de cinc minuts arribarem al Coll de Can Pasqual, per on passa la carretera de Molins (BV-1468) (423 m, 1h 08 min).

Coll de Can Pasqual, per on passa la carretera de Molins. Toca travessar la calçada i seguir cap a la dreta.

Creuem la calçada i tirem cap a la dreta, pel voral encimentat, en direcció a Molins de Rei. Seguint la carretera primer deixarem a mà esquerra el Centre d’Educació Ambiental Mas Pins, immediatament passarem pel punt quilomètric 8 de la carretera i més endavant arribarem a l’indret de La Sargantana. En total, uns 450 metres per carretera, que podem fer en mig quart.

Accés a Mas Pins, a la carretera de Molins

Molt poc abans de la cruïlla de La Sargantana veurem a mà esquerra un camí amb cadenat, que ens assenyala la direcció Can Ferriol-Santa Margarida (399 m, 1h 15 min). És la nostra direcció.

Trencall cap a la Serra del Ginestar, a la zona de La Sargantana

I en aquest trencall acaba la segona etapa de l’tinerari, més aviat planera, que hem fet per pista forestal i per carretera.

Tram 3
LA SARGANTANA (399 m) –
CAN FERRIOL (199 m)
Per la Serra del Ginestar i el Sot del Pi de la Mitja Hora

Prenem el camí i davant nostre veiem un extens panorama, format per la Serra del Ginestar, la Vall de Sant Feliu, el cim del Puig d’Olorda (amb la seva torre de vigilància) i a la seva falda les restes de l’antiga pedrera i les instal·lacions, ja en desús, de la cimentera Sanson.

Panoràmica des del principi del camí de la Serra del Ginestar

Iniciem una llarga i força pronunciada baixada per la pista forestal. Durant el descens passarem per dos revolts de paella, del segon dels quals surt un corriol que torna a pujar cap a la carretera de Molins.

Uns metres més avall arribarem a una cruïlla important, una bifurcació de camins (279 m, 1h 32 min): per l’esquerra la pista segueix baixant cap a la Torre del Bisbe i per la dreta neix la pista que baixa a Can Ferriol.

Bifurcació de camins. Hem de continuar pel de la dreta

Nosaltres hem de continuar per aquesta segona opció i seguir la direcció (hi ha pal indicador a la cruïlla) de Can Ferriol-La Salut-Santa Creu d’Olorda.
Així doncs, seguim per la pista de la dreta, que continua en descens. Més endavant passarem per un revolt de paella pronunciat (253 m), tindrem vistes del Puig d’Olorda i fins tot entreveurem entre els arbres Can Ferriol al fons. Finalment arribarem a una altra cruïlla de camins destacada (201 m, 1h 47 min).

Per l’esquerra (direcció Vall de Sant Feliu) baixa una pista que va directe al cami de Santa Creu d’Olorda, a la zona de la Font de Can Ferriol. Nosaltres aquí hem de continuar recte (direcció Can Ferriol-Santa Creu d’Olorda) seguint en paral·lel al torrent del Sot del Pi de la Mitja Hora, on neix el torrent de Can Ferriol.

Cruïlla de pistes. Hem de seguir endavant per arribar al final del Sot del Pi de la Mitja Hora

El tram següent, primer en lleugera pujada i després planejant, arriba fins al final del torrent, on el camí fa un revolt de paella (221 m, 1h 53 min), canviant de sentit per tornar a resseguir el torrent, ara per l’altre costat.

Aproximació al final del torrent del Sot del Pi de la Mitja Hora

Continuem per la pista i finalment anirem a parar al Camí de Santa Creu d’Olorda (196 m, 2h 03 min).

Arribada a la confluència amb el Camí de Santa Creu d’Olorda, pel Torrent d’en Serra

A la cruïlla hem de seguir cap a Can Ferriol, que tenim molt a prop, després d’anar-la veient al fons tot baixant fins aquest punt, des d’on ja veiem el trencall que ens hi portarà.

Camí de Santa Creu d’Olorda; al fons el trencall cap a Can Ferriol

Fem uns pocs metres per la pista de Santa Creu i prenem el camí que surt a mà dreta (direcció Can Ferriol-Font d’en Marc) (193 m).

Trencall de Can Ferriol. Girar a la dreta.

El camí passa arran de la masia de Can Ferriol (ara en fase de rehabilitació) i al final trobem una altra pista, que passa per la part superior de la casa (199 m, 2h 08 min).
I aquí, passada la casa, acaba la tercera etapa de la ruta.

Pas pel costat de Can Ferriol, en obres de rehabilitació

Final d’etapa a la cruïlla de camins, passat Can Ferriol

Tram 4
CAN FERRIOL (199 m) –
SANT FELIU DE LLOBREGAT (32 m)
Per la Font d’en Marc i la Cimentera Sanson

Un cop som a la pista travessera tombem a l’esquerra i fem un poc tros perquè ben aviat veurem a la dreta l’accés al corriol que indica la direcció de la Font d’en Marc (194 m, 2h 10 min).

A la dreta de la pista veiem l’accés al corriol en direcció la Font d’en Marc

Abandonem la pista per fer el primer sender de la ruta. Toca tirar per la dreta.

Abandonem la pista forestal i accedim a un corriol estret però pintoresc, passant enimg del bosc i amb poc desnivell.
Després de caminar un mig quart arribarem a trobar una pista, que baixa de la zona de Santa Creu d’Olorda i va cap a la cimentera (228 m, 2h 18 m).

Tram del corriol que uneix dues pistes de la zona

Arribada a la pista superior, ja molt a prop de la font

El pas per la pista cap a l’esquerra sera un vist i no vist perquè de seguida haurem de deixar-la per agafar un altre corriol, a la dreta, que ens portarà a la font en molt poca estona.

Arribats a la pista ja veiem a la dreta la desviació cap a la font

Indicador cap a la font. Seguim pel corriol de la dreta.

Fins arribar-hi anirem seguint el caminet, amb travesses de fusta.
En un parell de minuts serem a la Font d’e n Marc (o Font de Can Marc) (244 m, 2h 20 min).

Darrers metres abans d’arribar a la font, que ja veiem al fons

La font està força ben arreglada i està juntament amb la seva mina, en un petit cobert i una petita esplanada enrajolada i envoltada d’un banc de pedra i d’una tanca de filferro.

El corriol traspassa la font i segueix amunt fins a l’hangar d’emmagatzematge de la cimentera Sanson, que vam veure a la ruta 101 del blog, on enllaça amb la carretera que baixa de Santa Creu d’Olorda.

Nosaltres però, un cop visitada la font girem cua i desfem camí per retornar a la pista ampla que havíem deixat (228 m, 2h 22 min).

Retorn a la pista per dirigir-nos a la cimentera

Quan hi som girem a la dreta avall, encarats a Sant Feliu i la plana del Llobregat. Aviat arribarem a una àmplia cruïlla de pistes i aquí (211 m, 2h 25 min) hem de trencar a la dreta.

Cruïlla de pistes: cal seguir per la de la dreta.

Just al trencall veurem un cartell informatiu sobre les barraques de vinya que podem trobar a l’entorn.

Plafó sobre les barraques de vinya de l’entorn

Seguim la pista que ens durà a la cimentera. Pel camí, veurem enlairat l’hangar, als marges observarem diverses zones de rases i ja divisarem les instal·lacions de l’antiga fàbrica de Ciments Sanson.

Trams del camí acostant-nos a la cimentera

Més endavant passarem per sota de la cinta transportadora que baixava de les pedreres del Puig d’Olorda.

Arribada al pas de la cinta transportadora

I més enllà arribarem al final del camí quan conflueix amb la Carretera de Santa Creu d’Olorda (193 m, 2h 39 min). Des del trencall veurem a la dreta la sortida d’un revolt de paella i a l’esquerra les instal·lacions de la cimentera, que tenim a tocar.

Final del camí amb l’enllaç amb la carretera

Sortim a la carretera i seguim per l’esquerra avall. Ja no hem d’abandonar més aquesta carretera fins arribar a Sant Feliu.

Primerament passarem pel recinte de les grans instal·lacions de l’antiga Cimentera Sanson. situades a la nostra dreta (163 m).
Durant una bona estona anirem passant per aquesta gran factoria que produïa ciment aprofitant la pedrera de sota el Puig d’Olorda, i que va tancar definitivament l’any 2006, després de quasi un segle en funcionament. Si voleu conéixer més informació i veure fotografies de la fàbrica visiteu aquesta web.

L’estat d’abandó del complex fa certa basarda. I pensar que no fa gaire temps allò era un brogit continu d’obrers, vehicles, màquines, motors, cintes transportadores….
Ara tot resta aturat. És una gran fàbrica fantasma.

Un cop hem passat per la fàbrica i els quatre grans dipòsits adjacents arribarem a una doble cruïlla de camins (2h 55 min): per la dreta (129 m) el que va cap a Torre Abadal, i tot seguit, per l’esquerra (126 m) el que es dirigeix a l’espai de La Salut de Sant Feliu, amb l’ermita i l’àrea de lleure.

… i continuem per la carretera cap a Sant Feliu

Nosaltres passem de llarg i seguim per la carretera avall, contemplant l’entorn i deixant enrere la cimentera, amb la silueta del Puig d’Olorda al fons.

Mirant enrere la cimentera i al fons el Puig d’Olorda

Zoom de la cimentera des de la Carretera de la Sanson

A mida que anem avançant ens anem acostant al nucli urbà de Sant Feliu de Llobregat. Quan passem per una benzinera hi entrarem (110 m, 3h 03 m). Llavors fem una llarga travessa pels carrers de la ciutat, sempre en descens, seguint un itinerari que ens conduÏrà fins a la plaça de l’Estació (actualment en obres, per fer-hi la nova estació soterrada).
Vegeu-ne les alternatives amb el Google Maps, des de l’entrada de Sant Feliu per la Carretera de la Sanson fins a l’estació provisional de Renfe (per mostrar a pantalla completa clica a ‘Més opcions’):

No abandonem la carretera (ara Carretera de la Sanson) i la seguim avall per la vorera de l’esquerra, passant per una rotonda, una deixalleria i més enllà per la comissaria dels Mossos d’Esquadra.

Entrada a Sant Feliu per la Carretera de la Sanson

En arribar a una avinguda travessera, la Rambla de la Marquesa de Castellbell (55 m, 3h 12 min), hem de tombar a l’esquerra primer avall i després, un cop hem travessat el carrer de la Riera de la Salut, amunt fins a confluir amb el Passeig del Comte de Vilardaga (51 m, 3h 19 min). Llavors girem a la dreta per aquest passeig i poc després arribarem a l’actual estació de la Renfe (36 m, 3h 22 min), provisional fins que acabin les obres de soterrament. El carrer queda tallat i per anar a l’altra banda hem de pujar unes escales d’un pont que travessa per sobre les vies (o agafar uns ascensors per pujar al pont i baixar al carrer).

Passat el pont hem de continuar a l’esquerra fins que trobarem el carrer tallat i llavors ens fiquem pel Parc de Nadal i el recorrem uns metres per la part més propera a les vies i de seguida sortirem a la Plaça de l’Estació, de la vella, de la que no en queda rastre.
Aquí és el punt final de la ruta-travessa (32 m, 3h 25 min). Som al centre de Sant Feliu de Llobregat, molt a prop de la Plaça de la Vila, on hi ha l’Ajuntament i la Catedral de Sant Llorenç.
Trobareu informació turística de Sant Feliu de Llobregat a la web del Consorci de Turisme del Baix Llobregat o en aquesta altra de Fem Turisme.

Catedral de Sant Llorenç, al centre de Sant Feliu

DESNIVELLS I TEMPS PER TRAMS
Desnivell en metres / Temps en minuts

Tram	Desnivell	Temps
Baixador de Vallvidrera (FGC)-trencall Camí del Pebràs, per Casa Sagrada Família	+ 112	24′
Pas pel Camí del Pebràs, Passeig del Grèvol i Font de Can Castellví fins Can Castellví	+ 38	25′
Can Castellví-Coll de Can Pasqual (Ctra. Molins)	+ 37	19′
Coll de Can Pasqual-La Sargantana, per Carretera de Molins	– 24	7′
Pas per Serra del Ginestar fins trencall de camins	– 120	17′
Trencall de camins fins Sot del Pi de la Mitja Hora (torrent)	– 58	21′
Sot del Pi de la Mitja Hora (torrent)-Can Ferriol	– 22	15′
Can Ferriol-Font d’en Marc	+ 45	12′
Font d’en Marc-Cimentera Sanson	– 50	19′
Cimentera Sanson-Trencall Camí La Salut	– 68	16′
Pas per Carretera de la Sanson fins entrada Sant Feliu	– 16	8′
Travessa urbana per Sant Feliu fins estació Renfe	-78	22′
Totals acumulats	+ 232 – 436	3 h 25′

Desglossament del temps per etapes:
Baixador de Vallvidrera-Can Castellví: 49 min
Can Castellví-La Sargantana: 26 min
La Sargantana-Can Ferriol: 53 min
Can Ferriol-Font d’en Marc-Cimentera: 31 min
Cimentera-Sant Feliu de Llobregat: 46 min

Distribució del temps:
34 % en pujada, 7 % en pla i 59 % en baixada.

Cap al Llobregat

De Vallvidrera a Molins de Rei per Santa Creu d’Olorda, Can Ferrers i Vall de Sorgues

26/07/2024 Julià Buxadera Deixa un comentari

Baixador de Vallvidrera-Molins de Rei, per Santa Creu d’Olorda, Can Ferrers, Vall de Sorgues, El Terral i Plaça de les Bruixes

DADES TÈCNIQUES

Caminada núm. 101
Data: divendres, 26 de juliol de 2024
Inici: Baixador de Vallvidrera (FGC)
Final: Molins de Rei (Renfe)
Sector: vessant del Llobregat (Santa Creu d’Olorda-Molins de Rei)
Distància: 13,85 km
Temps: 3 h 35 min
Desnivell: + 263 m / – 470 m
Dificultat: moderada
Tipologia: travessa lineal (només anada)

ITINERARI

Baixador de Vallvidrera (FGC)-Pantà de Vallvidrera-Mas Sauró-Turó de Can Pasqual-Can Masdemont-Coll de Can Pasqual-Coll de Can Mallol-Santa Creu d’Olorda-Carretera Sanson-Font de Can Ferrers-Can Ferrers-Can Ribes-Camí de Castellciuró-Vall de Sorgues (carena)-El Terral-Plaça de les Bruixes-Molins de Rei (Renfe).

MAPA DE LA RUTA

RUTA A WIKILOC

LLOCS D’INTERÈS

Un cim: Turó de Can Pasqual (469 m)
Cinc punts de pas: Carena Turons de Can Pasqual, Coll de Can Mallol, Carretera de la Sanson, Can Ferrers i Vall de Sorgues
Dues fonts: Font de Can Ferrers i Font dels Casats
Un pantà: Pantà de Vallvidrera
Un lloc especial: Mina Grott
Un tram especial: instal·lacions Cimentera Sanson
Una ermita: Ermita de Santa Creu d’Olorda
Unes restes arqueològiques: Castell d’Olorda i Plaça de les Bruixes (jaciment arqueològic)
Dues masies: Can Masdemont i Can Ferrers
Tres espais naturals: Pedrera dels Ocells (Sta.Creu d’Olorda), Pedrera de Can Ferrers i Vall de Sorgues
Un equipament: Espai d’interpretació del Pantà de Vallvidrera
Una àrea de lleure: Santa Creu d’Olorda
Dues àrees d’estada: Casa del Guard a (Pantà de Vallvidrera) i El Terral
Dos nuclis de població: Vallvidrera i Molins de Rei

COMENTARI

Travessa per la banda del Llobregat, amb destí a Molins de Rei, que ja hem fet altres vegades, però amb una variant a la segona part de la caminada, a partir de Santa Creu d’Olorda.
Des d’aquest punt, en aquesta ocasió seguirem una ruta per Can Ferrers (o Farrés) i la Vall de Sorgues per un corriol carener. En ser a Molins visitarem tres espais destacats: l’àrea de pícnic del Terral, el jaciment iberoromà de la Plaça de les Bruixes i, ja en la trama urbana, la Font dels Casats.
Es tracta d’una caminada que sovinteja els senders emboscats, d’agrair en temps d’estiu, per les ombres i també per l’acompanyament gratuït del persistent cant de les cigales.
Itinerari amb un perfil altimètric típic de les travesses per Collserola des de Barcelona a l’altra vessant de la serra: inici amb pujada sostinguda fins arribar a la carena principal (cota màxima, els 470 m del Turó de Can Pasqual) i llarg descens, en aquest cas cap al Baix Llobregat.

DESCRIPCIÓ DE LA RUTA

Tram 1
BAIXADOR DE VALLVIDRERA (236 m) –
TURÓ DE CAN PASQUAL (470 m)
Pel Pantà de Vallvidrera i drecera Mas Sauró

El primer tram de l’excursió és de pujada: hem d’anar cap a la carena de principal de Collserola que ens aboca a la banda del Baix Llobregat.
Sortim de l’estació del Baixador de Vallvidera (FGC) (236 m) per les escales que donen a la carretera de Sant Cugat (BV-1462), creuem la calçada pel pas de vianants regulat per un semàfor. Passem per una parada de bus i travessem el carrer per enfilar el Camí del Pantà (a esquerra), rodegem la Plaça de la Mina Grott i en arribar a una cruïlla trobem uns primers indicadors (veure foto). Hem de seguir cap a la dreta.

Continuem pel Camí del Pantà, amb terra pavimentat mentres passem pel costat d’algunes vivendes i al final el camí esdevé de terra i tancat al trànsit amb un cadenat. De seguida veurem a mà esquerra l’entrada al Mina Grott i poc després, a mà dreta, l’edifici rosa de l’Espai d’interpretació del Pantà de Vallvidrera, amb una petita àrea de pícnic, tot al costat de la paret de la presa del pantà.

Camí cap al pantà; a l’esquerra la Mina Grott

Tot seguit tenim unes llargues escales que ens portaran a la part alta de la presa, des d’on podem veure tot el Pantà de Vallvidrera (260 m, 8 min). El pantà segueix molt sec, però no tant com l’hem vist en caminades anteriors.

Aspecte actual del Pantà de Vallvidrera, des de la presa

Travessem tota la presa fins a l’altra banda, on hi tornen a haver vivendes i tirem a l’esquerra, resseguint el pantà, per un camí pavimentat, primer en lleugera ascensió i després en baixada fins a la cua del pantà.

Vista de la presa del pantà, des de l’altra banda

En passar per les darreres vivendes, el camí torna a ser de terra i molt aviat, a mà dreta, veurem un camí (263 m, 12 min) í , que es tranformarà en corriol estret i que ens durà a la zona del Mas Sauró. Primer seguirem aquest corriol (marques GR-96), amb un darrer tram força costerut, i en ser al Camí de la Reineta (asfaltat i per tant amb vivendes) tombem amunt a l’esquerra fins que veurem unes llargues escales a la dreta. Aquesta escala ens facilitarà arribar al Camí del Mas Sauró, a la part més alta de Santa Maria de Vallvidrera.
Un cop hem pujat les escales girem a l’esquerra i seguim amunt fins a les darreres vivendes (a la dreta, la Residència Mas Sauró per a persones amb discapacitat intel·lectual). En aquest punt compte perquè hem d’agafar el corriol que, enfront nostre, penetra al bosc i que és una bona drecera per assolir la carena (340 m, 26 min). Hi ha pal indicador: seguir la direcció Can Pasqual-Mas Pins.

Aquest és l’inici del corriol que ens dirigirà a la carena

Iniciem la pujada a la carena. El corriol va guanyant alçada i desnivell a mida que anem pujant, sempre per un terreny una mica rocallós (cal anar en compte si hi ha humitat).

Pujant pel corriol en direcció a la carena

El corriol d’ascensió acaba en creuar-se amb un altre corriol travesser, que ve del Turó de Llevallol i va cap al Turó de Castellví (406 m, 38 min).

Encreuament amb el corriol. Hem de travessar-lo i endinsant-nos pel bosc

En aquest punt, simplement hem de creuar el corriol i ficar-nos per un altre sender que surt a l’altra banda, mig amagat, per l’esquerra. Aquest segon corriol va planejant al principi (un tram molt agradable de passar) i després va ascendint, moderadament, es creua amb un altre corriol (hem de girar a la dreta amunt) i finalitza a una petita esplanada a la mateixa carena dels Turons de Can Pasqual, just per on passa la pista forestal que ve de Les Planes (458 m, 50 min).

Pas pel corriol. Seguim anant cap a la carena

Arribats a la carena, hem de seguir cap a l’esquerra per la pista i poc després arribarem al Turó de Can Pasqual (470 m, 53 min).

Enllaç amb la pista forestal de la carena dels Turons de Can Pasqual. Hem de tombar a l’esquerra amunt

Un vèrtex geodèsic situat arran de camí, un xic enlairat, a la dreta, al costat d’un gran dipòsit, ens assenyala l’indret.

Arribada al Turó de Can Pasqual. El vèrtex es troba a la dreta

I aquí, al sostre de la caminada, acaba el primer tram de la travessa i l’únic en pujada. Des d’ara, la tendència serà anar perdent alçada.

Tram 2
TURÓ DE CAN PASQUAL (470 m) –
SANTA CREU D’OLORDA (esplanada) (327 m)
Pels colls de Can Pasqual i de Can Mallol

Comencem el segon tram de la ruta i el primer que farem és anar a visitar el mirador que és molt aprop, des del qual podrem gaudir d’excel·lents panoràmiques de la plana del Baix Llobregat. Per anar-hi ens hem de desviar de la pista principal pel primer camí a l’esquerra i un pocs metres després arribarem al mirador (464 m), amb un banc de fusta i encarat a un paisatge que arriba fins al mar, destacant-se la desembocadura del riu Llobregat, l’aeroport del Prat i les localitats de l’entorn (Sant Just Desvern, Sant Feliu de Llobregat, etc.).

Continuant endavant pel mateix camí, ara més estret, tornarem a la pista carenera, i tot seguit veurem al nostre davant Can Masdemont.
En el revolt de la casa hem de girar a la dreta i baixar per la pista que va a parar a una altra, la de Can Castellví (431 m).
A la cruïlla tombem a l’esquerra i en menys de cinc minuts arribarem al Coll de Can Pasqual, per on passa la carretera de Molins (BV-1468) (423 m, 1h 03 min).

Mentrestant, per la banda dreta hem pogut contemplar alguna panoràmica cap al Vallès, amb Montserrat i la Mola al fons.
Passat l’accés a La Sargantana, que tenim a l’esquerra, hem de tornar a creuar la calçada per agafar el camí que veiem a l’altra banda, en direcció Font de Can Mallol-Can Bosquets, amb cadenat a l’accés (398 m, 1h 10min).

Trencall passat La Sargantana. Toca seguir aquest camí que surt per la dreta de la carretera

Seguim aquest camí i més enllà, en creuar-nos amb un altre camí (per la dreta va cap a la Rierada i per l’esquerra torna a la carretera de Molins), hem de travessar la pista i ficar-nos al bosc per un sender que ens portarà de nou a la carretera de Molins, a prop del Coll de Can Mallol.

Encreuament amb el camí de la Rierada. Hem se travessar la pista i entrar al bosc per un petit sender (al front)

És un corriol planer, que passa pel bosc, molt bonic, però molt curt: en un parell de minuts arribarem de nou a la carretera de Molins. Però ara no trepitjarem gens d’asfalt perquè el corriol està protegit per la barana de la calçada. Al final d’aquest pas lateral de la carretera serem al Coll de Can Mallol (376 m, 1h 18 min).

Tram del corriol en direcció el Coll de Can Mallol

Al coll hem de prendre el camí cadenat de la dreta que veiem a la foto, en direcció Santa Creu d’Olorda-Turó del Xai-Can Calopa de Dalt.
Seguim el camí i poc després ens trobarem amb una cruïlla de tres camins (veure foto).

Punt d’encreuament de tres camins. Hem de seguir pel de l’esquerra

Per la dreta aniríem cap al Turó del Xai i Can Calopa de Dalt, pel mig pujaríem al Turó d’en Serra, i per l’esquerra anirem cap a Santa Creu d’Olorda.
Així doncs, continuem pel camí de l’esquerra que, primer amb lleugera ascensió i després en decidit descens, ens conduïrà fins a Santa Creu d’Olorda. Durant el trajecte, divisarem al fons, a estones, la torre de guaita del Puig d’Olorda i la cinta transportadora de la Sanson.

Tram del camí. A partir d’aquí, iniciem el descens cap a Sant Creu d’Olorda

Presència d’un arbre caigut en el recorregut del camí

En el tros final del camí arribarem encarats a una central elèctrica, que vorejarem i tot seguit ens retrobarem amb la carretera de Molins, just a la cruïlla d’accés a Santa Creu. Travessem de nou la calçada per adreçar-nos a l’entrada del recinte.

Hem arribat a Santa Creu d’Olorda (327 m, 1h 34 min).
Es tracta d’ una gran àrea de lleure, amb diversos elements a destacar: l’ermita de Santa Creu, el Castell d’Olorda (en ruïnes), un restaurant, una àrea de pícnic, una gran esplanada i un ampli aparcament. És tanmateix un centre neuràlgic, punt d’inici, de pas o de final de nombroses excursions i rutes per la Serra de Collserola.

Santa Creu d’Olorda: cartell del Parc, ermita, castell i esplanada

Amb l’estada en aquest indret acabem el segon tram de la travessa. Si volem completar la visita podem anar a veure l’espai naturalístic de la Pedrera dels Ocells, situat molt a prop, al camí de Molins de Rei.

Tram 3
SANTA CREU D’OLORDA (esplanada) (327 m) –
CAMÍ DE CASTELLCIURÓ / CAN RIBES (289 m)
Per carretera Cimentera i camí de Can Ferrers

Deixem Santa Creu d’Olorda pel final de l’esplanada, el més allunyat de l’ermita, per agafar el camí-carretera que va cap a Sant Feliu de Llobregat, passant per l’antiga cimentera Sanson.

Abandonant l’esplanada de Santa Creu d’Olorda

Comencem el camí i més endavant trobarem a mà dreta una primera cruïlla destacada, la del camí de pujada al Puig d’Olorda, que avui passem de llarg (333 m, 1h 38 min). Seguim avall i aviat el camí està pavimentat: això és el senyal que estem arribant a la zona de l’antiga pedrera de la Sanson. La mina, avui abandonada, proveïa de pedra calcària la cimentera Sanson, situada uns metres més avall i tancada des de l’any 2006.
En acostar-nos a les instal·lacions d’extracció ja veiem la cinta transportadora que uneix la mina, a la falda del Puig f’Olorda, a l’hangar d’emmagatzematge, que alhora connectava amb la fàbrica de ciment (306 m, 1h 47 min).
Podeu veure el pas per la fàbrica a la ruta núm. 79 d’aquest blog.
I tenir més informació sobre l’explotació minera de la Sanson en aquesta web (en castellà).

El camí passa a tocar de l’hangar (a mà esquerra) i per sota mateix de la cinta transportadora, amb la pedrera i el Puig d’Olorda a la dreta. És un indret especial i polèmic: cal enderrocar unes instal·lacions inutilitzades en un parc natural o reconvertir-les, per exemple, en un equipament d’arqueologia industrial?

Vegeu unes fotos del pas del camí-carretera per aquest punt:

Primera visió de la cinta transportadora de la Sanson, baixant pel camí de Santa Creu

Pas per sota de la cinta transportadora; a la dreta el Puig d’Olorda

Connexió de la cinta transpoirtadora amb l’hangar

Un cop hem passat per sota de la cinta hem de continuar per la pista avall fins arribar al punt que veiem a la foto (293 m, 1h 56 min):

Aquí hem d’anar cap a la dreta, abandonant la pista de Santa Creu

És hora d’abandonar la pista de Santa Creu i girar a la dreta per un corriol prou curiós, amb un tram pavimentat i un tros amb un senyal de trànsit! (sens dubte, restes de l’explotació minera de la Sanson).

A l’inici del corriol veiem la fàbrica Sanson i una panoràmica del Baix Llobregat

Pas pel corriol, amb un senyal de trànsit (!)

El corriol va a parar a un camí (girar a l’esquerra) i molt aviat arribarem a un trencall que no podem deixar escapar. És a l’esquerra, senyalitzat amb la marca SFLL 3 (itineraris de Sant Feliu) (286 m, 2h 02 min). Seguint rectes aniríem a la Pedrera de Can Ferrers, però no és objectiu en aquesta ruta.

En aquesta cruïlla hem de seguir cap a l’esquerra (direcció SFLL 3)

Aquest corriol, més aviat planer, ens portarà a Can Ferrers i al camí de Castellciuró, a l’alçada de Can Ribes.
Des del corriol tindrem l’oportunitat de contemplar algunes panoràmiques del Baix Llobregat.

Més endavant passarem per la zona de la Font de Can Ferrers (o de Can Farrés) (2h 06 min) amb tres elements característics: la mina, la font i la bassa, que veurem successivament arran del camí. Primer passarem per la mina (a la dreta) , tot seguit per la font i després per la bassa (ambdós a l’esquerra).

Font de Can Ferrers (o Farrés): la mina, la font i la bassa

Passada la font arribarem a enllaçar amb un camí més ample (278 m), i girarem a la dreta. Tenim Can Ferrers molt a prop.

Enllaç amb el camí a Can Ferrers: seguim a la dreta

Acostant-nos a la masia, de la qual ja en veiem la teulada

En molt poca estona passarem per Can Ferrers (o Can Farrés) (273 m, 2h 12 min, .

Des de la casa, uns metres més per una pista prou ample ens portarà a enllaçar amb el camí de Santa Creu d’Olorda a Molins de Rei per Castellciuró, en una cruïlla de camins i corriols, a l’alçada de Can Ribes (289 m, 2h 17 min).

Arribada a l’enllaç amb el camí de Castellciuró

I en aquest encreuament acabem el tercer tram de la travessa.

Tram 4
CAMÍ DE CASTELLCIURÓ / CAN RIBES (289 m)
ENLLAÇ CARRETERA DE VALLVIDRERA (62 m)
Pel camí de Castellciuró i corriol de la Vall de Sorgues

A la cruïlla hem de girar a l’esquerra avall, en direcció Castellciuró-Molins de Rei. Farem un tram d’uns 10 minuts, sempre en baixada i per un camí força transitat per caminants, corredors i ciclistes, sobretot els caps de setmana.

Diferents trams de la pista de baixada pel Camí de Castellciuró

El final del trajecte per aquesta pista serà quan arribem a una nova cruïlla on coincideixen diversos camins i corriols, destacant-se els camins cap a Can Tintorer (a la dreta) i poc més enllà cap a Can Bofill (a l’esquerra).
Però atents perquè nosaltres hem de prendre un corriol, no senyalitzat, que tenim al front i que s’enfila directe al bosc (211 m, 2h 26 min): és el corriol per la Vall de Sorgues, que ens conduïrà a Molins de Rei, passant pel bosc, carenejant.

Arribada a la cruïlla de camins. Hem de tirar rectes ficant-nos al bosc

Inici del corriol cap a la Vall de Sorgues

Comencem una caminada per un sender ben fressat, que hem seguir-lo sempre, sense desviar-nos. Durant el trajecte passarem enmig del bosc i de tant en tant anirem gaudint de vistes panoràmiques d’aquesta zona del Baix Llobregat, cap a Sant Feliu, Molins de Rei i El Papiol.

Panoràmica des del corriol carener de la Vall de Sorgues

Vista cap al Papiol, amb el Puig Madrona a la dreta i Montserrat al fons

I passarem a tocar de dues torres elèctriques, que ens refermeran que anem pel bon camí.

Una de les dues torres elèctriques que trobarem pel camí

Pel camí també veurem ,a mà esquerra en el sentit de la marxa, les ruïnes d’una possible cabana.

Seguim descendint per aquest caminet carener, sempre orientats cap a Molins.

Poc després de passar per la rasa hem d’estar alerta i vigilar un trencall per la dreta, que baixa sobtadament, abandonant el camí que seguíem.
A les fotos següents veiem just el lloc per on hem de tombar a la dreta.

Punt on cal deixar el corriol que seguíem i continuar per la dreta avall

Aquest és el corriol que ens durà a Molins de Rei

Des d’ara seguirem un corriol que baixa decidit fins arribar a la zona de la Font del Marxant (oculta per la vegetació) i tot seguit a l’encreuament amb la carretera de Vallvidrera i el camí de Can Tintorer (62 m, 2h 57 min).

Darrers metres del corriol. Aviat sortirem a la carretera de Vallvidrera

Cartell del Parc a l’encreuament del corriol amb la carretera de Vallvidrera i el camí de Can Tintorer

Som als afores de Molins de Rei i en arribar a la carretera de Vallvidrera (la BV-1468) acabem el quart tram de la travessa.

Tram 5
ENLLAÇ CARRETERA DE VALLVIDRERA (62 m)
MOLINS DE REI (29 m)
Per Àrea del Terral, Plaça de les Bruixes i Font dels Casats

En aquest encreuament comencem el darrer tram de la ruta. Abans de cloure-la visitarem tres espais, molt propers entre ells: primer ens arribarem a l’àrea d’estada del Terral (76 m), al costat de la carretera; després pujarem al jaciment arqueològic de la Plaça de les Bruixes (91 m) i finalment, ja entrant a Molins de Rei, passarem per la Font dels Casats (48 m), abans de dirigir-nos a l’estació de tren i tancar la caminada.

El primer que farem és travessar la calçada per agafar un vial i anar cap a la dreta en paral·lel a la carretera de Vallvidrera.

A l’altra banda de la calçada hi ha un vial que va paral·lel a la carretera

El vial no arriba a la mateixa carretera (segueix amunt cap a la Plaça de les Bruixes), però nosaltres passarem pel costat de la barana de la carretera i seguirem el voral pavimentat per l’esquerra de la calçada. Poc després, un cartell ens anuncia que entrem en el Parc Natural de Collserola. Tenim El Terral a tocar.

Pas pel voral de la carretera, en direcció al Terral

Seguim la carretera uns 250 metres i arribarem a l’àrea d’estada del Terral, (76 m, 3h 02 min) que es troba a l’altra banda de la carretera i al davant de l’espai del circuit de motocross, amb un munt de camins en totes direccions i diferents desnivells (vegeu-ne un video penjat a You Tube).

Cartell del Parc a l’àrea d’estada del Terral

Mapa de situació d’indrets destacats del Parc de Collserola

El Terral, està ubicat en una esplanada entre la carretera i la riera de Sant Bartomeu. A l’extrem més proper a Molins de Rei hi ha una zona de pícnic, amb diverses taules de fusta.

Sortim del Terral pel mateix lloc per on hem entrat, o sigui, travessant la calçada per anar a buscar el voral cimentat, ara a la dreta de la carretera, per recular i tornar al vial que havíem deixat a l’anada.

Davant de l’àrea hi ha, enlairada, la Plaça de les Bruixes, amb el jaciment arqueològic i el circuit de motocross

Quan tornem a ser al vial hem de continuar a la dreta amunt i per una pujada força costeruda, però no massa llarga, que ens durà a l’espai de la Plaça de les Bruixes (91 m, 3h 09 min).

Arribant a la Plaça de les Bruixes per un corriol costerut

Aquí trobarem un jaciment arqueològic de l’època iberoromana (segles II-I a.C), amb diverses restes de construccions, totes elles engabiades per protegir-les.

Cartell del Parc al jaciment de la Plaça de les Bruixes

Aquestes són les restes que s’exposen a l’aire lliure, just on van ser localitzades:

Feta la visita a aquestes restes arqueològiques abandonem l’indret, ara per la zona de vivendes, baixant pel carrer Estefania de Requesens.

En arribar al primer encreuament girem a l’esquerra per l’avinguda de Collserola, sempre avall, fins a la rotonda per on passa la carretera de Vallvidrera. Aquí girem a la dreta cap al centre vila i al segon carrer a l’esquerra (Passeig de la Font dels Casats) tombem i ens arribem a la Font dels Casats (48 m, 3h 18 min), una font històrica i un lloc emblemàtic de la vila de Molins de Rei.

Només ens resta anar a l’estació de tren de Molins, fent una travessa urbana pel carrer de Jacint Verdaguer, l’avinguda Onze de Setembre (un bon tros amb pujada destacada), el pas pel Poliesportiu Municipal, la passarel·la sobre les vies del tren i el carrer d’Àngel Guimerà. Al final d’aquest recorregut arribarem a la plaça on hi ha l’estació de Renfe (29 m, 3h 35 min).

I aquí, ara sí, acaba la travessa que hem fet des de Santa Maria de Vallvidrera, passant pel pantà de Vallvidrera, el turó de Can Pasqual, el coll de Can Mallol, l’indret de Santa Creu d’Olorda, el camí de la cimentera Sanson, amb pas per sota de l’espectacular cinta transportadora, la zona de Can Ferrers (o Can Farrés), amb la font i la masia i el recorregut pel corriol carener de la Vall de Sorgues per arribar a Molins de Rei, on hem estat al Terral, la Plaça de les Bruixes i la Font dels Casats.

DESNIVELLS I TEMPS PER TRAMS
Desnivell en metres / Temps en minuts

Tram	Desnivell	Temps
Baixador de Vallvidrera (FGC)-Pantà de Vallvidrera (presa)	+ 24	8′
Pantà de Vallvidrera (presa)-inici corriol a carena (final Mas Sauró)	+ 80	18′
Pujada al Turó de Can Pasqual, per corriols	+ 130	27′
Turó de Can Pasqual-Coll de Can Pasqual (Ctra. Molins)	– 47	10′
Coll de Can Pasqual-Coll de Can Mallol	– 47	15′
Coll de Can Mallol-Santa Creu d’Olorda (esplanada)	– 49	16′
Santa Creu d’Olorda-trencall corriol Can Ferrers	– 41	28′
Pas corriol-camí Can Ferrers fins enllaç camí de Castellciuró (Can Ribes)	+ 3	15′
Camí de Castellciuró fins trencall corriol carener Vall de Sorgues	– 78	9′
Pas per la Vall de Sorgues pel corriol carener fins final (enllaç Ctra.Vallvidrera / cruïlla camí Can Tintorer)	– 149	31′
Enllaç Ctra. Vallvidrera-Àrea d’estada El Terral	+ 14	5′
El Terral-Plaça de les Bruixes (jaciment iberoromà)	+15	7′
Travessa urbana per Molins de Rei fins estació Renfe, passant per Font dels Casats	– 62	26′
Totals acumulats	+ 263 – 470	3h 35′

Desglossament del temps per etapes:
Baixador de Vallvidrera-Turó de Can Pasqual: 53 min
Turó de Can Pasqual-Santa Creu d’Olorda: 41 min
Santa Creu d’Olorda-enllaç Camí de Castellciuró: 43 min
Camí de Castellciuró-Vall de Sorgues-El Terral: 45 min
El Terral-Plaça de les Bruixes-Molins de Rei: 33 min

CAMINAR PER COLLSEROLA

Arxiu de la categoria: Cap al Llobregat

De Vallvidrera a Sant Feliu pel Bosc de les Torres i la Serra del Ginestar

Vallvidrera-Coll de Can Cuiàs-Coll de les Torres-Font del Broll-Penya del Moro-Mas Lluí-Sant Feliu de Llobregat

De Finestrelles a Sant Feliu per la Vall de Sant Just, Penya del Moro, La Salut i Torre Abadal

Finestrelles-Àrea Sant Pere Màrtir-Vall de Sant Just-Can Vilà-Coll d’en Solanes-Penya del Moro-La Salut-Torre Abadal-Ca n’Albareda-Sant Feliu de Llobregat

De Vallvidrera a Sant Feliu per Can Castellví, Serra del Ginestar i Font d’en Marc

Baixador de Vallvidrera-Casa Sagrada Família-Can Castellví-Serra del Ginestar-Sot del Pi de la Mitja Hora-Can Ferriol-Font d’en Marc-Cimentera Sanson-Sant Feliu de Llobregat

De Vallvidrera a Molins de Rei per Santa Creu d’Olorda, Can Ferrers i Vall de Sorgues

Baixador de Vallvidrera-Molins de Rei, per Santa Creu d’Olorda, Can Ferrers, Vall de Sorgues, El Terral i Plaça de les Bruixes

Passejades, excursions i travesses per Collserola, partint de Barcelona