Arxiu de la categoria: Cap al Vallès

De Sant Gervasi a Sant Cugat per Vista Rica, la Font Groga i Sant Medir

28/10/2025 Julià Buxadera Deixa un comentari

Av. Tibidabo-Pla dels Maduixers-Camí de Can Borni-Vista Rica- Font Groga-Torrent de la Salamandra-Sant Medir-Can Borrell-Pi d’en Xandri-Sant Cugat del Vallès

DADES TÈCNIQUES

Caminada núm. 116
Data: dimarts, 28 d’octubre de 2025
Inici: Av. Tibidabo (FGC-L7)
Final: Sant Cugat Centre (FGC)
Sector: vessant del Vallès (Font Groga-Sant Medir-Sant Cugat)
Distància: 17,25 km
Temps: 5 hores (inclou 50 minuts ruta extra pel PR C-38)
Desnivell: + 422 m / – 425 m (inclou 103 m desnivell ruta extra)
Dificultat: moderada
Tipologia: travessa lineal (només anada)

ITINERARI

Pl.Kennedy (estació Av. Tibidabo FGC-L7)-Av. Tibidabo-Pl. Doctor Andreu-carrer Manuel Arnús-Pla dels Maduixers-dreceres a Camí de Can Borni–Camí de Cn Borni (pas Font de Can Borni)-Ctra. Tibidabo-Ctra.St.Cugat (L’Arrabassada)-Coll de l’Erola (Vista Rica)-Font Groga-Torrent de la Salamandra-Ruta extra pel PR C-38-Camí St.Medir-Font del Manyo-Sant Medir (ermita i Font del Camp del Miracle)-Font de Can Ribas-Font de Sant Sever-Sant Adjutori (ermita i forn ibèric)-Can Borrell-Pi d’en Xandri-Sant Cugat del Vallès (Monestir).

MAPA DE LA RUTA

RUTA A WIKILOC

LLOCS D’INTERÈS

Cims: cap
Deu punts de pas: Pla dels Maduixers, Camí de Can Borni, Coll de l’Erola (Vista Rica), Font Groga, Torrent de la Salamandra, Sant Medir, Font de Can Ribas, Sant Adjutori, Can Borrell i Pi d’en Xandri
Vuit fonts: Pla dels Maduixers (de xarxa), Font de Can Borni, Coll de l’Erola (de xarxa), Font Groga, Font de Sant Medir-Manyo, Font del Camp del Miracle, Font de Can R i bas i Font de Sant Sever
Dues ermites: Ermita de Sant Medir i Ermita de Sant Adjutori
Un monestir històric: Monestir de Sant Cugat
Unes restes arqueològiques: Forn ibèric de Sant Adjutori
Dos espais naturals: Reserva Natural Parcial de la Font Groga i Parc Rural de la Torre Negra
Un arbre especial: Pi d’en Xandri
Una masia-restaurant: Can Borrell
Uns jardins públics: Jardins del Viver de Can Borni
Tres edificis especials: La Rotonda, Casa Arnús i Centre Sant Medir
Tres àrees d’estada: Pla dels Maduixers (aparcament), àrea de pícnic de la Riera de Sant Medir i àrea de pícnic de Sant Medir
Dos nuclis de població: barri de Sant Gervasi-la Bonanova i Sant Cugat del Vallès

COMENTARI

Bonica travessa cap a terres vallesanes, en aquesta ocasió fins a Sant Cugat del Vallès. La ruta surt de la plaça Kennedy (St.Gervasi-la Bonanova) i va a trobar el Pla dels Maduixers i després s’enfila en direcció el Tibidabo passant per corriols i el camí de Can Borni fins al Coll de l’Erola (Vista Rica). Des d’aquí, i sempre per corriols, entrarem a l’exuberant reserva natural de la Font Groga per visitar la font i tot seguit passarem pel torrent de la Salamandra, ja encarats al nostre destí.
En enllaçar amb el PR C-38, tenim l’opció de fer un recorregut extra d’anar i tornar (marcat en blau en el mapa de ruta) per aquest Sender Petit Recorregut que uneix Barcelona i Sant Cugat.
Feta la ruta extra continuarem cap a les ermites de Sant Medir i Sant Adjutori i finalment prendrem la pista de Can Borrell per acabar la caminada a Sant Cugat del Vallès, al costat del monestir, després de passar per l’emblemàtic Pi d’en Xandri.
En tot el recorregut podrem veure fins a vuit fonts de Collserola, la majoria de les quals, però, sense rajar aigua.
En definitiva, una ruta d’unes 4 hores, prou atractiva, amb alternança de pistes forestals i corriols tot travessant espais naturals preciosos.

DESCRIPCIÓ DE LA RUTA

Tram 1
PL. KENNEDY / AV. TIBIDABO (128 m) –
PLA DELS MADUIXERS (276 m)
Per Av. Tibidabo i c/ Manuel Arnús

Sortim de l’estació Av. Tibidabo dels Ferrocarrils Catalans (L7 del metro), a la Plaça Kennedy (128 m) i situats davant l’edifici de La Rotonda prenem l’avinguda del Tibidabo amunt, millor per la vorera de la dreta.

Pujant perl’avinguda anirem resseguint les vies de l’antic Tramvia Blau (en desús des del 2018) i passarem per diverses cases modernistes, a banda i banda. Destaquen, a la vorera esquerra de l’avinguda, la Torre Bernat i Creus i la Casa Roviralta.

El trajecte és absolutament rectilini fins arribar al pont que passa per sobre de la Ronda de Dalt (166 m, 9 min).
Travessem el pont i seguim recte. Llavors arriben una sèrie d’amplis revolts. Pel camí passarem per l’accés al Parc de la Font del Racó, ara tancat per obres, i finalment arribarem a la plaça del Doctor Andreu (220 m, 20 min), on hi ha l’estació inferior del Funicular del Tibidabo (la ‘Cuca de Llum’) i alguns establiments de restauració, i des d’on sobresurt altiva la Casa Manuel Arnús, una altra mostra del moderenisme català.

*Casa Manuel Arnús des de la Plaça del Doctor Andreu*

Anem vorejant per la dreta tota la plaça i entrem al carrer Manuel Arnús, un via-carretera que ens portarà al Pla dels Maduixers, a la falda de Collserola (276 m, 31 min), on segurament veurem diversos vehicles aparcats, en ser un dels accessos més freqüentats al Parc de Collserola.
A l’indret hi ha un espai senyalitzat per a l’aparcament dels vehicles, rodejat per un camí, a nivell superior, on hi ha un cartell informatiu del Parc, una font de xarxa i un punt d’informació mòbil, operatiu només els diumenges al matí.

I aquí acaba el primer tram de la caminada, feta per la part alta del barri de Sant Gervasi-la Bonanova. Hem fet el tram urbà d’aproximació a la Serra de Collserola des de la ciutat. No cal dir que podeu fer aquest tram amb el vostre vehicle, com ja s’ha fet en altres rutes del blog.

Tram 2
PLA DELS MADUIXERS (276 m) –
COLL DE L’EROLA-VISTA RICA (396 m)
Pel Camí de Can Borni i Ctra. Tibidabo

Feta la primera part urbana de la travessa (la segona serà a Sant Cugat), prenem el Passeig de les Aigües per la banda esquerra, accés amb cadenats.

*Accés al Passeig de les Aigües des del Pla dels Maduixers*

Només n’hem de fer uns pocs metres perquè molt aviat, en menys d’un minut, hem d’abandonar-lo per agafar una primera drecera, un corriol a mà dreta que s’enfila per unes escales amb graonada de pedra (276 m, 32 min). Pugem i anem seguint un corriol fressat, força bonic, amb pujada moderada i amb alguns punts aixaragallats per les últimes pluges, que cal passar amb compte i ens pot alentir una mica la marxa.

En el trajecte pel corriol passarem pel costat d’un dels ponts del Funicular del Tibidabo.

*Pas pel costat del Funicular del Tibidabo*

I tindrem espais on la vegetació deixa finestres des d’on divisar una extensa panoràmica de Barcelona fins al mar.

*Panoràmica de Barcelona des del corriol*

Finalment, el sender va a parar a una pista forestal ampla, el Camí de Can Borni (362 m, 50 min). Fins aquí hem fet una bona drecera, doncs ens ha estalviat un bon tros si haguéssim pujat per la via normal, pel Passeig de les Aigües-Camí de Vallvidrera-Camí de Can Borni, tal com vam fer en la recent ruta núm. 112.

El pas per la pista serà molt breu, perquè pocs metres després trobarem, a mà esquerra, una segona drecera, aquesta molt curta i encaixada entre marges alts, però rendible (ens estalvia un tros més de pista), que torna a enllaçar amb el camí ample (373 m, 52 min).

Ara ja no hem de deixar el Camí de Can Borni fins al final. Quan enllacem amb la pista tombem a l’esquerra i l’anem seguint fins arribar a la carretera del Tibidabo.

*Últims metres abans de tornar a enllaçar amb el Camí de Can Borni*

A uns 10 minuts mal comptats arribarem a la zona de Can Borni, on ens podem aturar a la Font de Can Borni, que veurem a la nostra esquerra (396 m, 1h 02 min). A prop de la font hi ha l’accés als Jardins del Viver de Can Borni, obert quan funciona el Parc d’atraccions del Tibidabo.

Continuem seguint la pista que va guanyant alçada a poc a poc fins arribar a una esplanada (435 m), amb un banc i un mirador a la dreta.
Tot seguit voregem l’esplanada i ens dirigim cap a la Carretera del Tibidabo (la BV-1418), que tenim a tocar (433 m, 1h 10 min).

Quan hi som girem a la dreta pel pas habilitat per als vianants i fem un tram recte d’uns 160 metres i en un parell de minuts serem a la cruïlla amb la Carretera de l’Arrabassada (la BP-1417) (419 m).

*Carretera de l’Arrabassada: recta de Vista Rica*

En arribar a l’encreuament de carreteres seguim per la dreta (direcció Barcelona) uns 250 metres, també rectes i passat el km 5 travessem la calçada i ens fiquem per l’esquerra passant entre uns pilons de fusta clavats a terra per agafar un corriol que s’endinsa al bosc i que transcorre més o menys paral·lel a la carretera. És un corriol agradable de passar i més si ens estalviem seguir tot un tros pel voral de la carretera.

El corriol ens deixa a l’esplanada de l’indret anomenat Vista Rica, oficialment el Coll de l’Erola (396 m, 1h 18 min).

*Vista Rica, amb la font de xarxa i un cartell del Parc*

En aquesta esplanada al costat dela carretera de l’Arrabassada, amb unes vivendes, un aparcament per a vehicles i una font de xarxa, acaba la segona etapa de la caminada.

Tram 3
COLL DE L’EROLA-VISTA RICA (396 m) –
SANT MEDIR (224 m)
Per la Font Groga i Torrent de la Salamandra

Des del final de l’esplanada de Vista Rica, al costat de la font, surt una pista i just abans, entre uns senyals surt un corriol (veure foto). Aquest corriol baixa directe fins a la Font Groga. Aquest és el sender que seguirem a partir d’ara.

*Accés al corriol que baixa a la Font Groga*

El sender ens permetrà entrar a la Reserva Natural Parcial de la Font Groga, un espai amb vegetació exuberant en un mabient humit.
El corriol, sempre en baixada (hem de fer un desnivell negatiu de 76 metres, dels 396 de Vista Rica als 320 de la font) és prou variat: presenta trams pedregosos, amb el risc de relliscades si el terra és moll, i alguns trossos aixaragallats, amb passos un xic complicats. Però la bellesa de l’entorn ho compensa tot.

*Trams del corriol de baixada a la Font Groga*

Després d’uns 15 minuts des de Vista Rica arribarem a la Font Groga, accedint-hi per unes escales de fusta que baixen a l’esplanada de la font.

*Accés esglaonat a l’esplanada de la Font Groga*

Som a la bonica Font Groga (320 m, 1h 33 min), en un entorn preciós, una zona declarada Reserva Natural Parcial per la Generalitat de Catalunya l’any 1986, per la seva flora exòtica i el seu ecosistema molt humit. L’espai és considerat un exemple excepcional de bosc mediterrani humit. És, per tant, una àrea objecte de protecció especial.

La font presenta una forma simètrica en semicercle, amb cinc remats arrodonits, al mig dels quals hi ha el frontal de la font. Resseguint tot el conjunt hi ha una gran bancada a la base. Al costat de la font hi ha una edificació, possiblement una mina. Capítol a part és la vegetació que l’envolta, amb una gran varietat d’arbres i plantes.

Després de contemplar la font i admirar l’entorn, abandonem l’esplanada pel corriol que segueix endavant, més aviat planer. En uns 10 minuts enllaçarem amb el camí que ve de Vista Rica i va cap al Torrent de la Salamandra (338 m, 1h 44 min).

*Enllaç amb el camí que baixa de Vista Rica*

Seguim el camí cap a la dreta fins que més tard trobarem un trencall a la dreta, amb un senyal que marca la direcció de Sant Medir-Sant Adjutori-Can Borrell-Sant Cugat (319 m, 1h 49 min). Com a alternativa podríem seguir recte i aniríem a parar a la Font d’en Sert i a Can Puig, per arribar després fàcilment a Sant Medir, com vaig fer en la ruta núm. 42 del blog.

*Camí en direcció el Torrent de la Salamandra*

*Trencall del camí del Torrent de la Salamandra. Hem de girar a la dreta.*

Per aquí hem de tombar. Tirem, doncs, per la dreta i penetrem al Torrent de la Salamandra, un espai de gran bellesa, envoltat de vegetació exuberant, i un entorn amb un silenci només trencat pel cant dels ocells. Es té la sensació d’estar en plena natura, tot i ser conscients que tenim a prop la civilització.

Continuem pel sender, prou fressat per no perdre’ns. Tampoc és complicat perquè en el camí no trobarem cap trencall.
Finalment, després de 20 minuts resseguint el torrent enllaçarem amb un camí més ample, que aquí fa un revolt pronunciat (263 m, 2h 09 min).

Aribats a la bifurcació hem de girar a l’esquerra avall per encarar-nos en direcció Sant Medir. Però el dia de la travessa vaig trobar un arbre caigut travessat al camí, que aparentment impedia continuar.

RUTA EXTRA PER L’ENTORN DEL PR C-38 (opcional)
Entre que anava bé de temps i que volia provar un material nou vaig decidir allargar la caminada i fer una ruta extra per camins de la zona, que ja havia trepitjat en la ruta núm. 55, per l’entorn del PR C-38, primer cap amunt i després tornar enrere fins al punt de l’arbre caigut per reprendre la ruta prevista. En total vaig caminar 50 minuts, fent diverses llaçades, com es pot veure en el track. En el mapa de ruta està marcat en blau. No cal dir que aquest afegit és absolutament opcional. La ruta del dia és la marcada en color vermell.
Des d’ara es marcarà el temps amb ruta normal i amb ruta extra, amb un decalatge de 50 minuts.
Un recull de fotos de la ruta extra, amb trams variats:

Vista de Can Puig
Senyal del PR C-38

REPRESA DE LA RUTA
Continuem la ruta en el punt que ho havíem deixat, el lloc on un arbre caigut tapava el camí de baixada (veure foto) (2h 59 min, amb l’extra).

Sortits del corriol del Torrent de la Salamandra continuem per l’esquerra avall (amb arbre caigut o amb via lliure) i l’anem seguint tota una estona, fins trobar una pista a la dreta, que va a la urbanització Sant Medir.

Nosaltres ignorem el trencall i seguim endavant, fent un revolt pronunciat avall, i poc després arribarem a la cruïlla amb el Camí de Can Puig a Sant Medir (227 m, 2h 22 min / 3h 12 min, amb extra).

*Enllaç amb el Camí de Can Puig a Sant Medir*

Som molt a prop del final de la tercera etapa. Sant Medir és a tocar.
A la cruïlla girem a la dreta, en direcció Sant Medir-Can Gener-Can Borrell (hi ha pal indicador).

Pal indicador a la cruílla. Seguim en direcció Sant Medir.

Poc després deixem a l’esquerra el camí cap a Can Gener i de seguida arribem a una plataforma de fusta, situada a la dreta del camí, instal·lada a sobre de la Riera de Sant Medir.

*Trencall cap a Can Gener. Nosaltres seguim a peu pla per la pista de Sant Medir.*

A final de la plataforma hi ha, mig tapada per l’estructura de fusta, la Font de Sant Medir-Manyo (o Font del Manyo) (211 m, 2h26 min / 3h 16 min, amb extra). Per darrera de la font hi ha un pas esglaonat per pujar a l’àrea de pícnic de la Riera de Sant Medir, amb taules i bancs, que ja hem vist poc abans d’arribar a la plataforma.

Continuem pel camí i de seguida ens encarem al Centre Sant Medir, un edifici noucentista rellevant.

Finalment, fem l’arribada a Sant Medir. Primer veurem l’Ermita de Sant Medir (224 m, 2h 30 min / 3h 20 min, amb extra).

*Façana i campanar de l’ermita de Sant Medir*

L’ermita està situada en un extrem de l’àmplia esplanada del Camp del Miracle i a l’altre extrem hi ha la Font del Camp del Miracle. Molt a prop de l’ermita se situa l àrea de pícnic de Sant Medir‘per si volem quedar-no-hi una estona i fer algun àpat de camp.

L?indret és un dels més especials de Collserola i tun lloc emblemàtic per a la població de Sant Cugat del Vallès.
Cada any, pel 3 març s’hi celebra l’Aplec de Sant Medir.
En aquesta web del TOT Sant Cugat trobareu informació de l’indret, amb especial atenció a la llegenda de Sant Medir.

I aquí acaba la tercera etapa de la travessa. Ens falta completar-la anant a Sant Cugat. Encara ens falta molta cosa per veure!

Tram 4
SANT MEDIR (224 m)
CAN BORRELL (160 m)
Per Font de Can Ribas i Sant Adjutori

Des del final de l’esplanada de Sant Medir, passada la font, agafem la pista que va a Can Borrell i Sant Cugat. Pocs metres després hem d’abandonar-la per anar a veure una font especial. Per anar-hi hem de prendre un corriol que surt per la dreta del camí (veure foto).

*Trencall del corriol. Hem de girar a la dreta.*

Farem un corriol emboscat, que en menys d’un quart d’hora ens portarà al nostre següent objectiu, una font amb una mina. A la primera bifurcació girem a l’esquerra i en una segona cruïlla a la dreta, sempre passant pel sender més fressat. Arriba un moment en què el corriol, primer en lleugera pujada, inicia el descens.

A partir d’aquí hem d’estar alerta perquè aviat ens trobarem amb la font, gairebé sense esperar-ho, perquè queda molt amagada, a la dreta.

Si no ens hem desviat del sender la trobarem de cop.
Hem arribat a la Font de Can R i bas (2h 42 min / 3h 32 min, amb extra, amb una mina.

Podeu saber més de la font i la mina en aquest reportatge (en castellà).

Deixem la font i continuem pel sender en baixada.

Més endavant arribarem a una zona enclotada, amb un pas força aixaragallat, que cal baixar amb compte.

*Pas enclotat, des de dalt i des de baix*

De seguida enllaçarem amb el Camí de Can Borrell (184 m, 2h 51 min / 3h 41 min, amb extra), a l’alçada on es creua amb el camí que ve de Can Gener.

Just a l’encreuament de les dues pistes neix un corriol esglaonat que ens baixa a la Font de Sant Sever. En cinc minuts anem i tornem.

Vista la vuitena font de la travessa i retornats al Camí de Can Borrell tirem en direcció Can Borrell.
La pista ja no la deixarem fins arribar a Sant Cugat, amb una excepció per anar a visitar l’ermita de Sant Adjutori i el forn ibèric.

Caminarem per la pista uns minuts més fins que trobarem el trencall a la dreta, ben indicat (150 m).

Tombem a la dreta, travessem la riera de Sant Medir (passera de formigó) i molt aviat ens sorprendrà la petita ermita de planta circular que veiem a la dreta: és l’Ermita de Sant Adjutori (158 m, 3h 10 min / 4h, amb extra).

Seguint el camí per on hem arribat, uns metres més enllà, trobarem el Forn ibèric.

Feta la visita a l’ermita i al forn, desfem el camí i tornem a la pista forestal que seguíem. Girem a la dreta i en poca estona serem a Can Borrell (156 m, 3h 19 min / 4h 09 min, amb extra), una masia-restaurant.

*Darrers metres de la pista fins a Can Borrell*

A Can Borrell finalitza la quarta etapa de la travessa. Ens falta completar-la amb l’anada a Sant Cugat, que farem per la mateixa pista,. Voregem la masia i ens dirigim a la part superior (160 m), per on arriba el camí que ve del Pantà de Can Borrell i continuem cap a la dreta. En aquest punt iniciarem el darrer tram de la travessa.

Tram 5
CAN BORRELL (160 m) –
SANT CUGAT DEL VALLÈS (Monestir) (125 m)
Pel Pi d’en Xandri

Des de part superior de la masia de Can Borrell continuem cap a la dreta per la pista, direcció Pi d’en Xandri-Sant Cugat.

*Pal indicador a la part superior de Can Borrell*

Seguirem pel Camí de Can Borrell, una pista ampla que segueix més o menys paral·lelament la Riera de Sant Medir.

Caminarem per un camí planer, en lleuger descens, amb diversos trencalls a banda i banda, que hem d’ignorar i sempre continuar pel camí principal, en direcció Sant Cugat.

Quan ja ens hi anem acostant arribarem a la zona del Parc Rural de la Torre Negra, del qual visitarem un dels indrets emblemàtics de la contrada, el Pi d’en Xandri.

En uns 25-30 minuts arribarem al Pi d’en Xandri (112 m, 3h 46 min / 4h 36 min, amb extra), un arbre amb una història al darrera, que és orgull de la gent de Sant Cugat i un dels símbols de la lluita de la ciutat per preservar l’entorn natural. Podeu veure-ho en aquesta web.

Aquesta vegada, però, l’arbre no és igual. Li falta una branca, trencada el passat mes d’agost. Podeu llegir la notícia en aquest reportatge del TOT Sant Cugat , lamentant la pèrdua d’una branca emblemàtica del pi.
Podeu veure el canvi en aquesta comparativa de les dues últimes vegades que he passat per l’indret:

Pi d’en Xandri, abril 2024 / octubre 2025

Continuem pel camí passant pel costat del pi i tenint Sant Cugat molt a prop. Pocs minuts després arribem al final del Camí de Can Borrell, al costat del pont de la riera de Sant Medir i a sota mateix de la Plaça del Rotary Internacional, a la qual accedim per un darrer repetjó. Som a l’entrada de Sant Cugat del Vallès (110 m, 3h 53 min / 4h 43 min, amb extra).

*Cartell del Parc en aquest accés a Collserola pel Camí de Can Borrell*

Arribats a Sant Cugat, toca fer una travessa urbana, igual que n’hem fet una al principi, a Barcelona. Des de la rotonda Rotary anem a l’esquerra per l’avinguda del Pla del Vinyet i a la rotonda següent tirem a la dreta per seguir per l’avinguda de la Torre Blanca, al segon carrer travessem la Rambla del Celler i sense canviar de direcció pugem fins a un quart carrer, l’avinguda de Cerdanyola. Aquí hem de trencar a l’esquerra i seguir sempre recte en direcció al Monestir, que veiem al fons.

*Pas per l’avinguda de Cerdanyola, amb el monestir al fons*

A tocar del monestir, travessem el Passeig de Francesc Macià i quan som al costat del Monestir de Sant Cugat, al carrer de la Torre donem per acabada la travessa (125 m, 4h 10 min / 5h, amb extra).

Teniu informació de Sant Cugat del Vallès a la web de l’Ajuntament o al diari digital TOT Sant Cugat, i del Monestir de Sant Cugat a les webs de Monestirs.cat, de VisitSantCugat, o a la Viquipèdia, entre d’altres.

Per sortir de Sant Cugat podeu fer-ho, com a l’anar, amb els Ferrocarrils Catalans seguint aquest itinerari d’entre 10 i 15 minuts: des del punt d’arribada de la caminada rodegeu el monestir fins a la plaça d’Octavià, agafeu el carrer de Santiago Rusiñol fins a la plaça dels Quatre Cantons, continueu recte pel carrer de Santa Maria fins a la plaça del Doctor Galtés i llavors seguiu pel carrer Valldoreix, trenqueu a Àngel Guimerà a la dreta i de seguida sereu a la plaça de Lluís Millet, on hi ha l’estació de Sant Cugat Centre (130 m).

DESNIVELLS I TEMPS PER TRAMS
Desnivell en metres / Temps en minuts

Tram	Desnivell	Temps
Pl. Kennedy-Pl.Doctor Andreu, per l’Av. Tibidabo	+ 92	20′
Pl.Doctor Andreu-Pla dels Maduixers, pel carrer Manuel Arnús	+ 56	11′
Pla dels Maduixers-enllaç Camí de Can Borni, per dreceres	+ 96	21′
Pas Camí de Can Borni-enllaç Ctra.Tibidabo, per Font de Can Borni	+ 58	18′
Ctra.Tibidabo i l’Arrabassada-Coll de l’Erola (Vista Rica)	– 33	8′
Coll de l’Erola (Vista Rica)-Font Groga	– 76	15′
Font Groga-Trencall Torrent de la Salamandra	– 12	16′
Pass Torrent de la Salamandra-enllaç PR C-38	– 45	20′
Ruta extra a l’entorn del PR C-38 (opcional)	+ 103 – 103	50′
Enllaç PR C-38-Camí Can Puig-Sant Medir	– 37	13′
Camí Can Puig-St.Medir- Sant Medir, per Font del Manyo	– 3	8′
Sant Medir-Camí Can Borrell, per fonts Can Ribas i Sant Sever	– 40	24′
Camí Can Borrell-Sant Adjutori	– 26	16′
Sant Adjutori-Can Borrell	+ 2	9′
Can Borrell-Pi d’en Xandri	– 48	27′
Pi d’en Xandri-entrada Sant Cugat (Pl. Rotary)	– 2	7′
Travessa urbana per Sant Cugat fins Pl. Monestir	+ 15	17′
Totals acumulats	+ 319 – 322	4 h 10′
Totals acumulats amb ruta extra	+ 422 – 425	5 h 00′

Desglossament del temps per etapes:
Pl. Kennedy-Pl. Dr. Andreu-Pla dels Maduixers: 31 min
Pla dels Maduixers-Camí Can Borni-Coll de l’Erola: 47 min
Coll de l’Erola-Font Groga-Torrent Salamandra: 51 min
Ruta extra a l’entorn del PR C-38 (opcional): 50 min
Final Torrent Salamandra-Sant Medir: 21 min
Sant Medir-Sant Adjutori-Can Borrell: 49 min
Can Borrell-Pi d’en Xandri-Sant Cugat: 51 min

Cap al Vallès

De Vallvidrera a La Floresta per Can Calopa de Dalt i la Rierada (2)

30/05/2025 Julià Buxadera Deixa un comentari

Baixador de Vallvidrera-La Floresta, per Can Calopa de Dalt, la Rierada i Can Bosquets

DADES TÈCNIQUES

Caminada núm. 111
Data: divendres, 30 de maig de 2025
Inici: Baixador de Vallvidrera (FGC)
Final: La Floresta (FGC)
Sector: vessant del Vallès (La Rierada-La Floresta)
Distància: 13,15 km
Temps: 4 hores (inclou 30′ de marrada)
Desnivell: + 359 m / – 389 m
Dificultat: moderada
Tipologia: travessa lineal (només anada)

ITINERARI

Baixador de Vallvidrera-Pantà de Vallvidrera-Turó de Can Pasqual-Coll de Can Pasqual-Ctra. Molins-Coll de Can Mallol-camí Font de Can Mallol-Bosc de Can Mallol (marrada)-camí de Can Calopa-enllaç Ctra. Molins-Turó del Xai-Turó de la Banya-Can Calopa de Dalt-corriol a La Rierada-Font del Bon Pastor- Gorg de Can Bosquets-Can Bosquets-La Floresta.

MAPA DE LA RUTA

RUTA A WIKILOC

LLOCS D’INTERÈS

Tres cims: Turó de Can Pasqual (469 m), Turó del Xai (366 m) i Turó de la Banya (372 m)
Set punts de pas: Pantà de Vallvidrera, Carena Turons de Can Pasqual, Coll de Can Mallol, Camí de Can Calopa, Carena Turó del Xai, Can Calopa de Dalt, La Rierada (font i gorg) i Can Bosquets
Un pantà: Pantà de Vallvidrera
Una font: Font del Bon Pastor
Un espai natural: Gorg de Can Bosquets – Riera de Vallvidrera
Tres masies: Can Masdemont, Can Calopa de Dalt i Can Bosquets
Un equipament: Espai d’interpretació del pantà de Vallvidrera
Dos nuclis de població: Santa Maria de Vallvidrera i La Floresta (Sant Cugat del Vallès)

COMENTARI

Excursió des del Baixador de Vallvidrera fins a La Floresta pel vessant vallesà de Collserola, per visitar una part de la Reserva Natural de La Rierada. L’aproximació la farem des de la masia de Can Calopa de Dalt.
Per arribar a la masia passarem successivament pel Pantà de Vallvidrera (una mica més ple), el Turó de Can Pasqual (amb una informació de la història del cim), el Coll de Can Mallol i la carena del Turó del Xai. A La Rierada visitarem la Font del Bon Pastor, amb un bon raig d’aigua, i el Gorg de Can Bosquets, amb el seu salt d’aigua. Des d’aquí només ens restarà passar pel Camí de Can Bosquets per arribar a destí.
Si bé les últimes pluges ens han portat aigua a les fonts, pantans i rieres, també ha crescut molt la vegetació, raó per la qual a la major part dels senders boscans que trepitjarem hi trobarem molta vegetació i ens farà una mica complicat seguir el camí.
El dia de la caminada, al Coll de Can Mallol vaig optar per baixar cap al corriol de la Font de Can Mallol, però ben aviat el camí es va anar desdibuixant, tapat per tanta vegetació i brancatge caigut, fins que vaig arribar a perdre tot rastre de sender.
Per sort, amb dificultats vaig poder remuntar pel vessant de la muntanya i arribar a un camí. Sorprenentment, era el del Turó del Xai i em trobava a pocs metres de la cruïlla d’on surt, punt que es troba a 5 minuts del Coll de Can Mallol. O sigui, que després d’una mitja hora trescant pel bosc sortia gairebé al mateix punt. Feu-me cas, al Coll de Can Mallol preneu el camí encadenat, que és ample i planer, i oblideu-vos de l’opció que vaig seguir jo. La bona direcció està marcada en color blau en el mapa de ruta.
En definitiva, la ruta sencera es pot fer en unes tres hores i mitja.

DESCRIPCIÓ DE LA RUTA

Tram 1
BAIXADOR DE VALLVIDRERA (FGC) (236 m) –
TURÓ DE CAN PASQUAL (469 m)
Pel Pantà de Vallvidrera i drecera Mas Sauró

Sortim de l’estació del Baixador de Vallvidrera (FGC) per la banda sud (236 m) i ens dirigim a la carretera de Sant Cugat, que travessem pel pas de vianants, passem per una parada de bus i tot seguit tombem a l’esquerra pel Camí del Pantà, un carrer que voreja la plaça de la Mina Grott i després sontinuem a la dreta. Des d’aquest punt entrem en territori del Parc Natural de Collserola.
Seguim el carrer-camí i poc després de passar per les últimes vivendes, trobem el camí amb un cadenat i tenim a l’esquerra l’entrada de la Mina Grott. Al front veiem unes escales que ens permetran d’arribar a la part superior de la presa del pantà i a la dreta es troba la Casa del Guarda, de color rosa, que acull l’Espai d’interpretació del pantà i al costat mateix, en una petita esplanada encarada a la paret de la presa, hi ha una àrea de pícnic amb taules i bancs.

Pas per la Mina Grott i escales d’accés al pantà

Pugem per les escales i quan arribem al final haurem arribat al Pantà de Vallvidrera (260 m, 7 min), just al costat de la presa.
El pantà ofereix un aspecte més alegre després d’un temps de veure’l amb poca o gens d’aigua per la sequera.

Dues imatges del Pantà de Vallvidrera el dia de l’excursió (30/05/2025)

Passem cap a la dreta per sobre de la presa i a l’altra banda girem a l’esquerra. Passarem un tram amb vivendes a la dreta i el pantà a l’esquerra, primer en lleugera oujada i després en suau descens.

Quan ja som a la cua del pantà veurem un camí cap a la dreta (263 m), que marca la direcció del GR-96 (veure foto), que hem d’agafar.

Trencall cap al Mas Sauró, a la dreta (direcció GR-96)

Anem cap a la dreta i el que comença com un camí es converteix de seguida en un corriol. És el corriol que puja cap al barri del Mas Sauró.
I aquí comencen uns problemes inesperats. Després de les últimes pluges, no només s’ha omplert una mica el pantà, sinó que la vegetació ha crescut i molt. Tant que el que era un corriol molt fressat s’ha transformat en un caminet envaït per la vegetació i a trossos aixaragallat, de manera que es feia un xic complicat avançar.
El problema de la vegetació tapant els camins estrets no feia més que començar.

Sigui com sigui, després del tros de pujada del corriol, arribarem al Camí de la Reineta, carrer asfaltat. Quan hi som continuem a l’esquerra amunt, poc tros perquè aviat hem de pujar per les llargues escales que veurem a la nostra dreta, que ens portaran al Camí del Mas Sauró, a la part alta del barri.

Escales a la part alta del barri del Mas Sauró

Quan arribem a dalt de tot hem de girar a l’esquerra fins arribar a una bifurcació (339 m, 28 min). A la nostra dreta queda la Residència Mas Sauró per a discapacitats intel·lectuals.

Just enmig de la cruïlla surt un camí amb cadenat que s’endinsa al bosc (veure foto). És una drecera que va a buscar la carena i és per on continua la nostra ruta.

Origen del corriol boscà cap a la carena (339 m)

Prenem el camí, passem per dues torres elèctriques i llavors arriba la pujada més sostinguda, però moderada, tot i haver de passar alguns trams força rocallosos, però es pot fer bé. Aquí no ens molesta gens la vegetació, no perderem de vista el sender.

Trams del primer corriol cap a la carena

Seguim caminant cap amunt fins que arribarem a creuar-nos amb un corriol, el que ve del Turó de Can Llevallol i va cap a Les Planes (406 m). En ser-hi molt de compte perquè hem de travessar el corriol i agafar un corriol mig amagat que surt al nostre davant, un xic a l’esquerra (veure foto).

Arribada a l’encreuament i entrada al corriol per anar a dalt la carena

És un caminet que ens estalviarà un tros de pujada més pronunciada i que ens escurçarà la distància i el temps per assolir la carena. A més, és un sender agradable, amb poca pujada, molt planer.

Més endavant arribarem a una cruïlla amb un altre corriol (426 m) i haurem de continuar per la dreta i en lleugera pujada arribarem sense problemes a enllaçar amb el camí de carena (458 m), una pista ampla.

Moment de tombar cap a l’esquerra (direcció Can Masdemont – Carretera de Molins) i en poca estona serem al Turó de Can Pasqual (469 m, 55 min). El cim està assenyalat amb un vèrtex geodèsic situat al marge dret del camí, al costat d’un gran dipòsit. Al cilindre de formigó, la Diputació de Barcelona hi ha col·locat un cartell amb informació molt interessant sobre la història d’aquest indret: el vèrtex va servir per determinar la mesura del metre, a finals del segle XVIII.
La llàstima és que el cartell segurament durarà poc. Algú incívic ho arrencarà o ho pintarà per impedir-ne la lectura. Temps al temps.

Cartell de la Diputació de Barcelona explicant la història d’aquest indret.

Al turó, acaba la primera etapa del recorregut.

Tram 2
TURÓ DE CAN PASQUAL (469 m) –
COLL DE CAN MALLOL (376 m)
Pel Coll de Ca n Pasqual i Carretera de Molins

Deix el turó i seguim la pista. De seguida veurem a mà esquerra un camí que fa una volta fins a un mirador, amb bones vistes sobre diverses poblacions del Baix Llobregat, i després torna a la pista. Nosaltres tirem rectes sense desviar-nos del camí principal, que aviat inicia el descens fins arribar a encarar-nos amb Can Masdemont.

Deixant enrere el turó / Arribant a Can Masdemont

En ser-hi de front hem de continuar seguint el revolt cap a l’esquerra o uns metres més avall enllaçarem amb una altra pista, el Camí de Can Castellví.

A la cruïlla tombem a l’esquerra i anem fent fins a trobar la carretera de Molins. Som al Coll de Can Pasqual (423 m, 1h 06 min).
Des d’quí hem de fer un tros pel voral de la carretera (BV-1468). Des del trencall travessem en compte la calçada per anar a l’altra banda i girem a la dreta. Hem de fer uns 450 metres fins arribar a la zona de la finca particular de La Sargantana (trencall indicat a l’esquerra). Llavors hem de tornar a travessar la calçada per dirigir-nos al trencall que surt per la dreta (direcció Font de Can Mallol-Can Bosquets) (398 m).

Pas per la carretera / Arribant a La Sargantana

Prenem el camí amb cadenat i l’anem seguint avall fins arribar a enllaçar amb un altre camí, el que porta a la Rierada (a la dreta). Nosaltres hem de travessar aquest camí i ficar-nos per un corriol que s’endinsa al bosc, al front (veure foto) (386 m).

Trencall a la dreta a la zona de La Sargantana

El corriol és molt planer i bonic, amb una vegetació exhuberant, però el sender no arriba a tancar-se i es pot passar bé. En pocs minuts accedirem de nou a la carretera de Molins, per un voral protegit per la barana de la via.

Entrada del corriol / Pas lateral per la carretera

A pocs metres en línia recta serem al Coll de Can Mallol (376 m, 1h 21 min), final de la segona etapa de la ruta.

Tram 3
COLL DE CAN MALLOL (376 m) –
CAN CALOPA DE DALT (299 m)
Per bosc de Can Mallol i turons del Xai i de la Banya

Abans de descriure l’etapa propera cal fer un aclariment. Des d’aquest punt hi ha dues opcions per anar en direcció Can Calopa.
La primera és seguir el camí amb cadena, caminar uns 5 minuts (tros marcat en color blau en el mapa de ruta) i en arribar a una bifurcació de corriols tombar a la dreta, pel camí direcció Turó del Xai-Can Calopa de Dalt. És la via normal i la que us recomano.
La segona opció, la que vaig escollir jo, consisteix en agafar el corriol que surt per la dreta i que va baixant fins a trobar el Camí de la Font de Can Mallol, molt a prop de la font del mateix nom, i després tirar a l’esquerra fins a trobar el camí de la primera opció (ruta marcada en color lila al mapa de ruta).

Primer tram del corriol cap a la Font de Can Mallol fins a la primera torre elèctrica

El problema va venir després de passar la primera torre elèctrica. A partir d’allà, la vegetació va anar tapant el sender i malgrat anar orientat cap al torrent, ben aviat em vaig trobar atrapat al bosc, sense rastre de camí, rodejat de vegetació i amb nombrós brancatge, cosa que em dificultava la marxa. Estava en un cul de sac, havent patit més d’una esgarrinxada.
Com que no hi havia manera de continuar, vaig decidir pujar pel dret del vessant de la muntanya, en direcció cap on es veia el cel. Arribant a dalt segurament trobaria algun camí. L’esperança va augmentar quan vaig sentir de lluny el pas de vehicles. Una carretera estava a prop!
Finalment, superant tota la brossa que trobava al pas (bardisses, plantes diverses, arbres, troncs, branques i herbes altes), vaig aconseguir arribar a un camí.
Havia sortit del bosc! Però no sabia a on estava. Sort que a pocs metres vaig veure un senyal de direcció, i vaig anar cap allà i… sopresa! Estava al trencall del camí cap al Turó del Xai i Can Calopa de Dalt (380 m, 1h 53 m).
Sí, era el trencall a només cinc minuts del Coll de Can Mallol. Triant la segona opció havia fet una marrada d’una mitja hora per tornar pràcticament al mateix punt.
Per això us recomano la primera opció, a no ser que s’hagin desbrossat els senders, molt tapats.

Trencall cap al Turó del Xai-Can Calopa de Dalt (380 m)

Situats al trencall del camí venint del Coll del Mallol, seguim en direcció al Turó del Xai i el primer objectiu, a uns 15minuts, serà l’arribada a la carretera de Molins. En el recorregut passarem per alguns trencalls, entre els quals el que ve per la dreta, el camí de la Font de Can Mallol, per on haguérem arribat sense la marrada, i tot seguit, també a mà dreta, el trencall cap a Can Calopa de Dalt seguint l’itinerari del PR-165. Nosaltres els ignorem i continuem pel camí sense desviar-nos.

Trams del corriol, que no hem d’abandonar, ignorant tots els trencalls

Molt aviat tornarem a ser a la carretera de Molins (BV-1468) (339 m, 2h 07 min).

Arribada una altra vegada a la carretera de Molins

Una vegada més (el tercer cop) travessem la calçada i ens dirigim cap al corriol que surt més a la dreta, en pujada. Per arribar a la masia de Can Calopa no ho farem per la banda de la Rierada (pel PR-C165, que ja hem fet altres vegades) sinó per la carena passant per un parell de turons. Iniciem el camí indicat cap al Turó del Xai-Ca n’Illescas (veure foto).

Inici del camí de la carena dels turons del Xai i de la Banya

Anem pujant pel corriol i en mig quart, en una primera bifurcació, arribarem al Turó del Xai (366 m, 2h 15 min).

Més endavant, hem de procurar seguir per l’esquerra amunt per guanyar alçada i poder anar a la zona del segon dels cims de la carena, el Turó de la Banya (372 m, 1h 24 min).

Compte que en tota aquesta zona no hi ha cap indicador i hem de tirar d’orientació i d’intuïció. Però es pot avançar sense problemes pels senders.

Un cop hem arribat a dalt de la carena iniciem el descens. Hem d’estar molt atents per quan vegem una cruïlla marcada amb una pila de pedres: hem de seguir per la dreta. És important fixar-nos en aquest punt i prendre la direcció correcta, perquè si no ens desviaríem molt de la ruta.

Continuem baixant fins a trobar un altre camí (el que va a Ca n’Illescas) i a l’encreuament girem cap a la dreta i en un no res serem, una vegada més, a la carretera de Molins. (306 m, 2h 34 min).

Enllaç amb el camí, final del descens. Seguim cap a la dreta.

Enllaç amb la carretera de Molins. Can Calopa està molt a prop.

Seguim la carretera pel voral tirant cap a la dreta uns metres i quan poguem travessem la calçada (per quarta vegada…i última!) per anar a trobar un camí que surt per l’esquerra i que ens porta directament a la masia de Can Calopa.

Accés a Can Calopa de Dalt, per l’esquerra

Finalment som a la masia de Can Calopa de Dalt (299m, 2h 38 min).

La masia està explotada per L’Olivera Cooperativa i elaboren vins i olis singulars, els únics d’origen de Barcelona. Però la masia ofereix molt més, com una vinoteca en una de les dependències del recinte, així com altres serveis.
Més informació del projecte de la cooperativa al web de l’Ajuntament de Barcelona, en aquest enllaç.

En aquesta bonica masia donem per acabada la tercera etapa de la caminada. Ens espera l’entorn natural de la Rierada.

.Tram 4
CAN CALOPA DE DALT (299 m) –
CAN BOSQUETS (169 m)
Per la Reserva Natural de la Rierada

El quart tram de la ruta passa en bona part per la Reserva Natural Parcial de la Rierada-Can Balasc, amb dos punts d’interès: la Font del Bon Pastor i el Gorg de Can Bosquets.
Un cop hem rodejat els camps de Can Calopa baixarem cap a la Rierada, en un entorn ombrívol, amb molta vegetació, on sentirem silenci, només trencat pel cant dels ocells i el brogit de l’aigua.
Farem un camí de descens espectacular en plena natura.

Deixem Can Calopa i anem cap a la zona d’aparcament, en direcció a la carretera i, sense entrar-hi, prenem el corriol que baixa pel cantó esquerre. De seguida veiem el reixat que a partir d’ara anirem resseguint rodejant tota l’àrea de camps de conreu de la masia.

Corriol amb la tanca enreixada perimetral de la finca de Can Calopa

Ben aviat serem a una bifurcació on hem de continuar per l’esquerra seguint la tanca. Passem pel costat dels camps, deixant la masia, que no veiem, tapada pel marge elevat. I quan en una clariana ja podem veure la masia sense pujar al marge (veure foto) hem d’estar molt alerta perquè tenim a mà dreta l’inici del camí que baixa a la Rierada (281 m, 2h 55 min).

Vista de la masia de Can Calopa des de l’extrem dels camps de la finca

És una cruïlla important, que jo vaig passar de llarg (no hi ha cap indicació), vaig arribar a passar una tanca i poc després vaig haver de recular per agafar el corriol que tocava, fent uns cinc minuts de marrada (281 m, 3h 01 min)

És un sender que baixa sobtadament cap al bosc i per això és difícil de veure’l. Des d’aquí iniciem el descens cap a la Rierada per un corriol que ens portarà al fons del Torrent de les Tres Serres, on hi ha la Font del Bon Pastor.
El descens és llarg però el camí sempre és perfectament visible, amb senyals vermells per orientar-nos en alguna roca o en troncs d’arbres.

Durant el trajecte, amb la vegetació molt crescuda, però sense envaïr el sender, trobarem uns quants arbres caiguts, atravessats al camí, que ens obligarà a passar fent equilibris o a agupir-nos.

Quan som a prop del torrent ja podem sentir el brogit d’aigua que raja a la font. Hem arribat a la Font del Bon Pastor (146 m, 3h 16 min), situada al marge dret del camí per on hem vingut i enmig del Torrent de les Tres Serres.

Deixem la font travessant el torrent i continuem per un camí que aviat travessa la riera, passa pel costat d’una antiga bassa i més endavant arriba a una clariana. En aquesta zona, per la dreta surt un camí (també me’l vaig passar de llarg, perquè no està indicat) que baixa cap a la Riera de Vallvidrera i de seguida arribarem al Gorg de Can Bosquets (153 m, 3h 30 min), un salt d’aigua en un entorn tranquil (si més no els dies feiners).

Visitat el gorg desfem el camí per on hem arribat i al primer trencall a la dreta tombem cap amunt per una via un xic rocallosa i en poca estona anirem a sortir de nou al camí de la Rierada a Can Bosquets (161 m). Girem a la dreta i de seguida arribarem a una cruïlla on hi ha el cartell d’entrada a la Reserva Natural de la Rierada (per a nosaltres, òbviament, de sortida).
Som al camí que rodeja la masia de Can Bosquets (o Can Busquets), a l’accés de la qual arribarem tot seguit (169 m, 3h 36 min), seguint recte.

A Can Bosquets sortim de la Resrva Natural Parcial de la Rierada-Can Balasc

Accés a Can Bosquets, a l’enllaç amb la pista forestal cap a La Floresta

I a l’encreuament, a la pista del Camí de Can Bosquets, acaba el tram que hem fet per la Rierada. Només ens resta arribar a La Floresta.

Tram 5
CAN BOSQUETS (169 m) –
LA FLORESTA (FGC) (206 m)
Pel Camí de Can Bosquets i Avinguda de Tarruell

En menys de mitja hora serem a La Floresta, barri del municipi de Sant Cugat del Vallès.
Situats a l’accés de la masia prenem la pista ampla del Camí de Can Bosquets a la dreta i l’anem seguint fins a trobar una carretera (no és la de Molins, tranquils). Per arribarf-hi farem un tram amb lleugera pujada, sense massa al·licients i amb poca ombra (els dies de calor esgota una mica).

Camí de Can Bosquets / Vista de la C-16 des del camí

En uns 10 minuts, però, serem a la Carretera de Vallvidrera a Sant Cugat, la BV-1462, just a l’alçada del km 9 (210 m, 3h 46 min).

Per enèsima vegada en aquesta excursió travessem la calçada (d’una carretera nova, això sí) i entrem recte a un carrer en pujada, que prenem per la vorera de l’esquerra.

Travessem la calçada i pugem per aquest carrer, per la banda esquerra

Perquè per aquesta banda surt poc després la Drecera de Can Bosquets (216 m), una llarga escala que ens portarà a l’Avinguda de Tarruell (235 m, 3h 52 min).

En arribar a dalt girem a la dreta, resseguim el carrer, més endavant ignorem un carrer que ve per la dreta i de seguida un que surt per l’esquerra i seguim per la mateixa via. Però molt aviat haurem d’agafar per l’esquerra les Escales Tarruell (237 m), que ens permetran baixar fins a l’estació de La Floresta (FGC) (206 m, 4 hores), final de la travessa.

Baixant per les escales ja veiem al fons l’estació de tren

A l’estació donem per acabada l’excursió.

DESNIVELLS I TEMPS PER TRAMS
Desnivell en metres / Temps en minuts

Tram	Desnivell	Temps
Baixador de Vallvidrera (FGC)-Pantà de Vallvidrera	+ 24	7′
Pantà de Vallvidrera-final barriada Mas Sauró	+ 79	21′
Mas Sauró-Turó de Can Pasqual per corriols	+ 130	27′
Turó de Can Pasqual-Coll de Can Pasqual	– 46	11′
Coll de Can Pasqual-Coll de Can Mallol	– 47	15′
Coll de Can Mallol-Camí Font de Can Mallol- Bosc de Can Mallol (marrada)	+ 4	32′
Camí Can Calopa de Dalt fins Carretera de Molins	– 41	14′
Carretera de Molins-Turó del Xai	+ 27	8′
Turó del Xai-Turó de la Banya	+ 6	9′
Turó de la Banya-Carretera de Molins	– 66	10′
Carretera de Molins-Can Calopa de Dalt	– 7	4′
Can Calopa de Dalt-Font del Bon Pastor per corriol a la Rierada	– 153	38′
Font del Bon Pastor-Gorg de Can Bosquets	+ 7	14′
Gorg de Can Bosquets-Can Bosquets	+ 16	6′
Can Bosquets-Carretera de La Floresta	+ 41	10′
Carretera de La Floresta-Avinguda de Tarruell	+ 25	6′
Avinguda de Tarruell-estació La Floresta (FGC)	-29	8′
Totals acumulats	+ 359 – 389	4h 00′

Desglossament del temps per etapes:
Baixador de Vallvidrera-Turó de Can Pasqual: 55 min
Turó de Can Pasqual-Coll de Can Mallol: 26 min
Coll de Can Malol-marrada pel bosc-Ctra.Molins: 46 min
Ctra.Molins-Turons Xai-Banya-Calopa de Dalt: 31 min
Can Calopa de Dalt-La Rierada-Can Bosquets: 58 min
Can Bosquets-La Floresta: 24 min

Distribució del temps:
44 % en pujada, 8 % en pla i 48 % en baixada.

Cap al Vallès

Circular des de Mundet pel Palau de Valldaura i el Turó de la Magarola

28/12/2024 Julià Buxadera 1 comentari

Font de la Marquesa-Portell de Valldaura-Can Valldaura-Palau Reial de Valldaura-Turó de la Magarola-Turó de Valldaura-Turó del Trac-Castell Fortí

DADES TÈCNIQUES

Caminada núm. 106
Data: dissabte, 28 de desembre de 2024
Inici i final: metro Mundet (L3)
Sector: vessant del Vallès (Cerdanyola)
Distància: 12,3 km
Temps: 3 h 25 min
Desnivell: + 413 m / – 413 m
Dificultat: moderada
Tipologia: circular

ITINERARI

Metro Mundet-Parc Laberint d’Horta-Can Llupià-Torrent de Fondanills-Font de la Marquesa-corriol a Carretera d’Horta (BV-1415)-Passeig de les Aigües-Portell de Valldaura (mirador)-Can Valldaura-Coll Blanc-Torrent de Valldaura-Ruïnes Monestir de Santa Maria de Valldaura / Palau Reial de Valldaura-Carretera de Cerdanyola (BV-1415)-Pista forestal B01-corriol a la Magarola-Pas del Rei-Turó de la Magarola-Pas del Rei-Turó de Valldaura-Turó del Trac-Castell Fortí-Can Llupià-Velòdrom d’Horta-Metro Mundet.

MAPA DE LA RUTA

RUTA A WIKILOC

LLOCS D’INTERÈS

Tres cims: Turó de la Magarola (430 m,, Turó de Valldaura (421 m) i Turó del Trac (368 m)
Quatre punts de pas: Torrent de Fondanills, Passeig de les Aigües (sector nord), Portell de Valldaura i Torrent de Valldaura
Una font: Font de la Marquesa
Dos miradors: Portell de Valldaura i Mirador Maria Gispert (Turó de la Magarola)
Una masia: Can Valldaura
Tres restes arqueològiques: Monestir de Santa Maria de Valldaura, Palau Reial de Valldaura i Castell Fortí
Un equipament esportiu: Velòdrom d’Horta
Una àrea d’estada: Parc del Laberint d’Horta
Un nucli de població: barri de Montbau

COMENTARI

Excursió molt variada, tant pel que fa al recorregut (trams de pujada, planers i de baixada), al tipus de vies (corriols, pistes forestals, carretera) i al paisatge natural (contrast vessants de solell i d’obaga).
La ruta comença i acaba a l’estació de metro de Mundet de la línia verda, la 3.
L’itinerari passa per la Font de la Marquesa, des d’on prendrem un corriol que ens puja directament a la carretera d’Horta, on enllaçarem amb el Passeig de les Aigües, que seguirem fins al Portell de Valldaura, concretament fins al mirador.
Comença llavors l’entrada en territori Valldaura. I ho farem anant primer cap a Can Valldaura (Nou) (ara Valldaura Labs, un centre d’investigació de l’IAAC) i rodejant la masia anirem a buscar el Coll Blanc (Serra d’en Gatell), per continuar baixant cap al Torrent de Valldaura. En aquesta zona es localitzen les ruïnes (poques) de l’antic Monestir de Santa Maria de Valldaura, després Palau Reial de Valldaura i finalment masia de Can Valldaura (Vell). El recinte està tancat amb una reixa (!).
Des d’aquí iniciarem el retorn, cap a una altra banda, que farem anant a buscar de nou la carena de Collserola. Després d’un curt tram de carretera i de pista forestal, sempre en pujada, arribarem al corriol que ens permetrà l’ascensió al Turó de la Magarola, sostre de la caminada.
Llavors farem un tram per la carena, sempre en descens, passant pel Turó de Valldaura i després pel del Trac i acabarem la ruta baixant per un corriol (amb trams força pedregosos), passant per les ruïnes del Castell Fortí, poc abans de tornar a ser a la zona de Mundet i tancar la circular.

DESCRIPCIÓ DE LA RUTA

Tram 1
METRO MUNDET (140 m) –
PORTELL DE VALLDAURA (mirador) (353 m)
Per Font de la Marquesa i Passeig de les Aigües

Sortim del metro Mundet pel costat muntanya (140 m) i seguim un tros pel Passeig de la Vall d’Hebron (costat Ronda de Dalt) en direcció nord fins al primer carrer i girem a l’esquerra en direcció al Velòdrom d’Horta, passant pel Poema Visual de Joan Brossa, del que destaca la gegantina lletra ‘A’, al davant del Parc del Laberint, al qual accedirem per unes escales. El parc només el passarem d’esquitllada perquè de seguida, en ser a l’esplanada de l’entrada, tombarem a la dreta per agafar la sortida al carrer Germans Desvalls (162 m, 7 min).

En ser-hi seguim el carrer cap l’esquerra amunt, sense desviar-nos. Més endavant passarem per Can Llupià (centre educatiu de Justícia) i tot seguit arribarem a un camí de terra tancat amb cadena (192 m, 12 min). El camí acaba de pujar uns metres i aviat passa a ser un corriol planer que segueix paral·lel al Torrent de Fondanills. Més enllà, el caminet acaba travessant el torrent en un revolt i de seguida es troba per la dreta amb el corriol que ve de la Font del Gos, per l’altra banda del torrent (220 m, 25 min). En aquest punt nosaltres continuem cap a l’esquerra i ara arriba un tram en pujada i pedregós, però en poca estona arribarem a la Font de la Marquesa (o de Can Gras, o de la Senyora) (261 m, 32 min). A l’indret hi ha una petita zona de pícnic, l’entrada de la mina i la font.

Mundet – Font de la Marquesa:

Escultura de Joan Brossa
Accés al Parc del Laberint
Entrada al Parc del Laberint
Enllaç amb el carrer Germans Desvalls
Inici del corriol cap al Torrent de Fondanills
Tram del corriol
Pas per restes d’un aqüeducte
Pas pel torrent
Cruïlla amb el corriol de la Font del Gos. Continuem per l’esquerra
Tram costerut cap a la font
Font de la Marquesa
Font de la Marquesa

Des de la font reculem uns metres per on hem arribat i de seguida veurem a mà esquerra un corriol. Hem d’agafar-lo per anar a trobar, per la via directa, la carretera d’Horta i enllaçar amb el Passeig de les Aigües, que passa a tocar. Comencem un tram per un corriol que al principi va planejant per anar a buscar la línia que, per l’esquerra, seguirem la pujada notable cap a la carretera. Pujant podrem observar mirant a l’esquerra la carena de Collserola, on destaca la torre de guaita i l’antena del Turó de Valldaura, i mirant a la nostra esquena veurem el Torrent de Fondanills i al fons, una trosset de Barcelona.
Més amunt, passarem per una zona boscosa i ja albirarem la carretera. Un darrer esforç i arribarem a la Carretera d’Horta a Cerdanyola, la BV1415, prop del km 8 (318 m, 44 min).

Travessem amb compte la calçada, passem entremig d’unes vivendes i accedim al camí del Passeig de les Aigües. Som a la carena de Collserola, i a l’altre vessant veiem, llunyà, Cerdanyola del Vallès. Un cartell del Parc ens situa (si els incívics de sempre no hi han posat la seva marca).
Comencem llavors un tram pel Passeig de les Aigüe, que en lleugera pujada ens portarà en uns vuit minuts al Portell de Valldaura. Hi serem quan arribem a una cruïlla de camins (349 m), amb la carretera i la passarel·la que la travessa per sobre ben a prop, i dos camins a banda i banda. El de l’esquerra puja dins al proper mirador. El de la dreta l’agafarem després.

Font de la Marquesa – Portell de Valldaura:

Carena de Collserola pujant pel corriol; al centre, el Turó de Valldaura
Vista del Torrent de Fondanills, amb Barcelona al fons, des del corriol
Pujant pel corriol
Ja albirem la carretera
La carretera a tocar
Carretera d’Horta a Cerdanyola
Cartell a l’enllaç amb la pista del Passeig de les Aigües
Passeig de les Aigües
Vista des de la pista, amb la masia de Can Valldaura en primer terme
Cruïlla de camins al Portell de Valldaura

Abans agafarem el camí que puja en un no res al mirador (indicat) i farem una curta estada a l’esplanada del Mirador del Portell de Valldaura (353 m, 54 min).
Des del mirador podem veure el Turó de Valldaura i una panoràmica esplèndida del Vallès. La masia que veiem en primer terme, enmig del bosc, és Can Valldaura i és el nostre proper objectiu.

Mirador del Portell de Valldaura:

Esplanada del mirador
Esplanada del mirador
Esplanada del mirador
Zona de descans
Zona de descans
Vista del Turó de Valldaura
Vista del Vallès
Vista de Can Valldaura, amb Montserrat al fons

Tram 2
PORTELL DE VALLDAURA (mirador) (353 m) –
PALAU REIAL DE VALLDAURA (ruïnes) (226 m)
Per Can Valldaura i Torrent de Valldaura

Tornem a la cruïlla de camins i prenem la pista que surt per la dreta, en direcció Can Valldaura.
En el trajecte pel camí passarem per dos revolts de paella i finalment arribarem a la masia de Can Valldaura (301 m, 1h 02min) . De fet és Can Valldaura Nou, construïda amb materials dels antics monestir, palau reial i masia Can Valldaura (vell), les ruïnes dels quals anirem a visitar després.
La masia acull actualment un centre de recerca, anomenat Valldaura Labs, que pertany a l’Institut d’Arquitectura Avançada de Catalunya (IAAC) (web oficial en anglès, aquí).
Passem per davant de l’entrada i continuem pel camí que va avall per la dreta vorejant la masia i els horts de la finca particular, fins que en arribar a una zona de treball (292 m) girem a l’esquerra per tornar cap a la masia a un nivell força inferior. Anant baixant veurem una esplanada a la dreta, amb una altra zona de treball, a la qual podem accedir per un camí . A l’espai ensotat (276 m, 1h 17min) veurem més treballs d’arquitectura avançada.
En totes les zones de treball de l’entorn de la masia podrem contemplar els treballs que realitzen els alumnes del centre. Són projectes innovadors de construccions sostenibles, fetes amb fusta i altres materials.

Portell de Valldaura – Can Valldaura:

Retorn a la cruïlla de camins
Pal indicador a la cruïlla
Pista a Can Valldaura
Pista a Can Valldaura
Arribada a Can Valldaura
Entrada de Can Valldaura
Entrada de Can Valldaura
Rodejant la masia
Rodejant la masia
Camí que rodeja la masia
Camí que rodeja la masia
Passant `per sota de la masia
Mur al camí
Esplanada de treball a sota de la masia
Projectes de construccions
Bassa de Can Valldaura

Passat aquest espai tornem al camí que seguíem i en mig quart serem a la zona del Coll Blanc, amb una cruïlla de pistes (268 m, 1h 23min). Per aquí passa la pista que baixa del restaurant Can Valldaura i va cap a Can Cerdà, resseguint la Serra d’en Gatell. Nosaltres hem de travessar la pista i tirar recte pel camí que veiem pujar al nostre davant.
A pocs metres serem a un altre encreuament de camins. En aquest punt hem d’agafar el camí que baixa decidit per l’esquerra i que va cap al Torrent de Valldaura.
En aquest camí vaig trobar fins a tres informadors que m’advertien que s’estava fent una batuda del senglar i que anés amb compte. Fins aquí no havia trobat cap camí tallat ni cap senyal advertint del perill, però ja era a prop d’on anava i vaig continuar la marxa per aquesta zona ombrívola i humida del torrent, el Sot de Valldaura.

En arribar a un revolt pronunciat travessarem el torrent (227 m) (a mà esquerra hi ha la Font del Ferro, a la qual no vaig anar per precaució en haver de penetrar al bosc). Fet el revolt, molta atenció perquè molt aviat arribarem a un trencall que surt per la dreta (238 m) i que va en menys d’un minut a les ruïnes que anem a visitar.
El corriol s’endinsa al bosc i està franquejat per una tanca enreixada. Vaig pensar que era per protegir l’espai, però la meva sorpresa va arribar quan en ser a l’accés al recinte del Palau de Valldaura (226 m, 1h 35min) la porta d’entrada estava tancada, impedint el pas.
Vaig haver de veure les restes arqueològiques des de la reixa.

En aquest lloc primer es va construir el Monestir de Santa Maria de Valldaura, més tard el Palau Reial de Valldaura i finalment la vella masia de Can Valldaura. Amb el temps tot es va anar abandonant per acabar en ruïnes. Actualment la zona del monestir i la casa reial ha estat classificada com Àrea Arqueològica Casa Reial de Valldaura Vell.
Més informació del jaciment arqueològic en aquesta web de la Universitat de Barcelona o en aquest blog per conèixer la història de l’indret.

Can Valldaura – Palau Reial de Valldaura:

Vista de Can Valldaura des del camí cap al Coll Blanc
Can Valldaura
Camí al Coll Blanc
Cruïlla de pistes al Coll Blanc
Camí al Torrent de Valldaura
Camí resseguint el Torrent de Valldaura
A la dreta, trencall a les ruïnes del Palau de Valldaura (no indicat)
Arribada a l’espai Valldaura, tancat amb una reixa perimetral
Restes de l’espai Valldaura
Vista del recinte
Vista del recinte
Camí que voreja el recinte on hi hagué successivament un monestir, un palau reial i una masia
Abandonant l’espai Valldaura

Tram 3
PALAU REIAL DE VALLDAURA (ruïnes) (226 m) –
TURÓ DE LA MAGAROLA (430 m)
Per carretera, pista forestal i corriol

El tercer tram de la ruta és el de més desnivell. Hem de superar uns 200 metres de desnivell, des dels 226 metres del Palau de Valldaura fins als 430 del Turó de la Magarola. Però és un trajecte que no presenta dificultat i és molt variat, amb un tros per carretera (la d’Horta a Cerdanyola), un tros per pista forestal (la B01) i un tros per sender (el que puja a la Magarola pel Pas del Rei). Això sí, tot és en pujada.

Abandonem el jaciment arqueològic i seguim el camí cap endavant. Poc després coincidirem amb un altre camí (el que ve del Torrent de Valldaura), trenquem a la dreta i en molt poca estona serem a la Carretera d’Horta a Cerdanyola, la BV-1415 (258 m, 1h 40 min). Al trencall vaig veure l’únic cartell anunciant la batuda del porc senglar, amb l’accés al camí tancat (veure foto).

Travessem la calçada i ens situem a la banda dreta, encarats al sud, en direcció Barcelona. Farem un trajecte de menys d’un quilòmetre pel voral de la carretera. L’espai per caminar fora de l’asfalt és reduït, així que caldrà extremar les precaucions, sobretot els caps de setmana, quan podem trobar més vehicles circulant-hi.
Sense més al·licient que contemplar el bonic paisatge, amb la carena de Collserola al fons, passarem pel km 6 i més enllà arribarem al trencall de la pista forestal B01 (302 m, 1h 51 min).

Aquí hem d’abandonar la carretera i girar per la pista a la dreta amunt (direcció Ctra. de l’Arrabassada-Tibidabo). Iniciem una pujada sostinguda per la pista, ignorant els trencalls, i després de passar per un revolt de paella serem a una esplanada, amb l’encreuament amb una altra pista (346 m, 2 hores). I per l’esquerra, enfilant-se cap al bosc, veurem un corriol amb un indicador i un cartell del Parc. És el corriol que ens portarà a la Magarola.

Palau Reial de Valldaura – Trencall a la Magarola:

Cruïlla de camins. Hem de tombar a la dreta
Arribada a la carretera
Inidicador batiuda del senglar
Carretera de Cerdanyola
Carretera de Cerdanyola
Pas pel quilòmetre 6 de la Carretra de Cerdanyola
Carretera de Cerdanyola
Darrers metres pel voral de la carretera
Arribada al trencall de la pista B01
Senyals a la cruïlla
Pista forestal B01
Pista forestal B01
Pista forestal B01
Arribada a cruïlla de camins. A l’esquerra puja el corriol cap a la Magarola

Agafem aquest sender (el pal indicador en assenyala la direcció de Turó de la Magarola-Turó de Valldaura-Passeig de les Aigües). Comencem l’ascensió, sempre seguint el corriol passant pel bosc i més amunt passarem per una cruïlla de corriols, el Pas del Rei (405 m, 2h 11 min).
En aquest punt hem de tombar a la dreta i seguir pujant. I quan concidim amb un altre corriol que ve per la dreta (el que careneja), hem de tirar per l’esquerra, sempre amunt. Pocs metres després arribarem al Turó de la Magarola (430 m, 2h 18 min), el punt més alt de la ruta.

Ascensió al Turó de la Magarola:

Inici corriol a la Magarola
Pal indicador
Corriol cap al Pas del Rei
Tram del corriol
Seguint el corriol cap amunt
Tram del corriol
Guanyant metres cap al cim
En plena pujada, panoràmica del Vallès
Comença el darrer tram abans del Pas del Rei
Darrers metres per arribar al Pas del Rei
Pas del Rei. Hem de girar a la dreta amunt
Trencall de corriol; per la dreta puja el corriol de carena
Tombem a l’esquerra amunt
Ja quasi som al cim

Al cim hi ha una plataforma de fusta, amb el vèrtex geodèsic, un banc i una barana que fa de mirador. Som al Mirador Maria Gispert. Des d’aquí, les vistes són espectaculars, tant mirant cap a Barcelona i tot el litoral des del Maresme fins al Baix Llonbregat, com de la Serra de Collserola, des del Turó de Valldaura fins al Tibidabo, i cap al Vallès, amb Montserrat i la Mola al fons. Tot plegat un decorat preciós, sobretot si coincidim amb un dia amb bona visibilitat.

Turó de la Magarola:

Vista cap al Vallès, amb Montserrat i la Mola al fons
Vista cap al Turó de Valldaura
Panoràmica – 1
Panoràmica – 2
Panoràmica – 3
Panoràmica – 4
Zoom – 1
Zoom – 2
Vista cap al Tibidabo
Vèrtex geodèsic a la plataforma-mirador del cim

Tram 4
TURÓ DE LA MAGAROLA (430 m) –
METRO MUNDET (140 m)
Per turons de Valldaura i del Trac i Castell Fortí

El darrer tram de la ruta és tot de baixada. És el retorn al punt de partença.
Deixem el cim de la Magarola amb laa seva plataforma-mirador i desfem el camí que hem per pujar-hi fins al Pas del Rei. Això vol dir que en arribar a la primera cruïlla de corriols hem de tirar cap a la dreta, sempre avall. En arribar al Pas del Rei (405 m, 2h 24 min) hem de seguir recte i en poca estona el corriol ens conduïrà al Turó de Valldaura (421 m, 2h 28 min).
Al cim hi ha la torre de vigilància E “Echo” contra els incendis i una antena de telecomunicacions. També tenim, menys esplèndides, vistes de Barcelona per una banda i del Vallès per altra. Seguim recorrent la carena divisòria entre els vessants barceloní i vallesà de Collserola.

Turó de la Magarola – Turó de Valldaura:

Desfem el corriol fins al Pas del Rei. En aquesta cruïlla hem de trencar a la dreta avall
Corriol cap al Pas del Rei
Pas del Rei. Hem de seguir recte
Corriol cap al Turó de Valldaura
Arribada al Turó de Valldaura
Conjunt de l’antena i la torre al cim
La torre de vigilància E “Echo”
Vista de Barcelona des del cim
Cim del Turó de Valldaura
Abandonant el turó

Abandonem el cim anant a buscar la pista que hi ha a sota i que de seguida, passada l’antena, està pavimentada. Continuem per la pista avall, amb vistes del litoral barceloní i quan s’agafa el tram pavimentat, en un revolt prinunciat, veurem al front l’accxés, amb estaques clavades a terra, d’un sender. Per aquest sender seguirem la carena per arribar-nos al mig amagat Turó del Trac, identificat, com molts altres cims de Collserola, coberts de vegetació, per una pìla de pedres (368 m, 2h 38 min). Des d’aquest cim veiem al Turó de Valldaura, on acabem d’estar.

Passem el turó i continuem pel corriol més fressat que seguíem i de seguida serem al Passeig de les Aigües, en el tram que uneix Torre Baró i el Revolt de la Paella de l’Arrabassada.
La pista la trepitjarem molt poc, perquè en ser-hi hem de girar a l’esquerra i de seguida trobarem per la dreta un caminet que tira avall i va a parar en un no res a un camí.
Quan som al camí hem de continuar cap a l’esquerra (340 m, 2h 42 min). Comencem el descens cap a Mundet per la via Castell Fortí.

Durant els primers metres anem baixant suaument pel camí, passem per una primera torre elèctrica i després `per una segona torre, que la passarem per sota mateix (299 m), i compte perquè a partir d’aquí hi ha un canvi important: el fins ara camí es converteix en un estret sender amb un descens prinunciat, amb trams força pedregosos, que ens obligarà a baixar amb molta prudència.

Aquest tram pedregós amb fort desnivell acaba quan arribem al trencall cap a les ruïnes del castell (no indicat, només hi ha uns senyals del GR-6 i la Marató -sencera i mitja- de Collserola) (259 m, 2h 55 min). Nosaltres hem de prendre el corriol de l’esquerra, per anar, planejant, fins a les ruïnes del Castell Fortí (263 m, 2h 57 min).

Turó de Valldaura – Turó del Trac – Castell Fortí:

Inici de la pista pavimentada des de sota el turó
Pista pavimentada
Vista de Barcelona des de la pista
Nou tram de baixada, amb Barcelona al fons
Final de la pista pavimentada; al front el corriol cap al Trac
Accés al corriol del Trac
Vista des del corriol
Turó del Trac; al fons el Turó de Valldaura
Pas pel Passeig de les Aigües
Corriol cap al Castell Fortí
Arribant a la primera torre elèctrica
Arribant a la segona torre elèctrica
Pas per sota de la segona torre
Entrada al corriol amb baixada pronunciada
I força pedregós
Trencall a l’esquerra cap al Castell Fortí

El recinte del que fou Castell del Fortí, construït durant la primera guerra carlina i enderrocat poc després, conserva part dels murs amb les seves espitlleres i de les torres. Les restes han estat vandalitzades diverses vegades.

Castell Fortí:

Castell del Fortí
Castell Fortí 2024

Ens resta fer l’últim tram de la circular.
Sortim del recinte del castell, rodejant-lo i continuant pel corriol que ara baixa en direcció al Parc del Laberint.
Quan som a prop del límit del parc veurem una reixa de ferro i un altre corriol que va paral·lel (214 m). Quan hi arribem hem de seguir-lo cap a l’esquerra. De seguida fa un revolt, canviant de sentit, per dirigir-se al Torrent de Fondanills (seguint l’itinerari de la marató).
En un parell de minuts coincidirem amb el camí del torrent, que ja hem recorregut al principi de l’escursió. A l’arribar a la cruïlla, doncs, completament la circular (214 m, 3h 06 min).

Només en queda girar a la dreta i seguir el camí, passar per Can Llupià, passar per l’accés al Parc del Laberint i des d’aquí aprofitarem per seguir pel carrer Germans Desvalls cap al Velòdrom d’Horta Miquel Poblet. El rodegem, passem pel Poema Visual de Joan Brossa i fins hi tot podem accedir a l’interior del velòdrom si, com en aquell dia de la caminada, s’hi fa alguna prova esportiva, bàsicament ciclisme en pista.

Sortint del velòdrom i anem directament cap al proper Passeig de la Vall d’Hebron (Ronda de Dalt) i continuem a la dreta per la vorera i tot seguit serem a l’estació de metro de Mundet, punt d’inici i final de la caminada (140 m, 3h 25 min).

Castell Fortí – Mundet:

Corriol de descens cap al Parc del Laberint
Corriol de baixada
Enllaç amb altre corriol a l’artr5ibar a la reixa del Parc
Enllaç amb el corriol de Fondanills. Seguir per la dreta
Corriol cap a Mundet; al fons el barri de la Font del Gos
Corriol en direcció a Mundet
Arribada a Can Llupià
Final del corriol a Can Llupià
Escultura de Joan Brossa
Escultura de Joan Brossa
Competició de ciclisme en pista al Velòdrom d’Horta

DESNIVELLS I TEMPS PER TRAMS
Desnivell en metres / Temps en minuts

Tram	Desnivell	Temps
Metro Mundet-Font de la Marquesa per Can Llupià i Torrent de Fondanills	+ 121	32′
Font de la Marquesa-enllaç Passeig de les Aigües, per corriol	+ 57	13′
Pas pel Passeig de les Aigües fins Portell de Valldaura (mirador)	+ 35	9′
Mirador Portell de Valldaura-Can Valldaura	– 52	8′
Can Valldaura-Coll Blanc	– 33	21′
Coll Blanc-Ruïnes Monestir Sta.Maria de Valldaura/Palau Reial de Valldaura, pel Torrent de Valldaura	– 42	12′
Ruïnes Monestir/Palau-trencall corriol a la Magarola, per camí, carretera i pista forestal	+ 120	25′
Ascensió al Turó de la Magarola pel corriol passant pel Pas del Rei	+ 84	18′
Turó de la Magarola-Pas del Rei-Turó de Valldaura	– 9	10′
Turó de Valldaura-Turó del Trac-Trencall al Castell Fortí	– 81	14′
Corriol fins ruïnes Castell Fortí	– 77	15′
Ruïnes Castell Fortí-Metro Mundet, per Can Llupià i Velòdrom d’Horta	– 123	28′
Totals acumulats	+ 413 – 413	3 h 25′

Desglossament del temps per etapes:
Metro Mundet-Portell de Valldaura: 54 min
Portell de Valldaura-Palau de Valldaura: 41 min
Palau de Valldaura-Turó de la Magarola: 43 min
Turó de la Magarola-Metro Mundet: 67 min

Cap al Vallès

De Canyelles a Cerdanyola pel Forat del Vent, Font de Can Lloses, Serra de Llagat i Serra de Na Joana

27/09/2024 Julià Buxadera 1 comentari

Caminada pels boscos de Montcada i Cerdanyola, al nord de Collserola

DADES TÈCNIQUES

Caminada núm. 103
Data: divendres, 27 de setembre de 2024
Inici: metro Canyelles (L3)
Final: estació Cerdanyola del Vallès (Renfe)
Sector: vessant del Vallès (Montcada-Cerdanyola)
Distància: 11,05 km
Temps: 2 h 50 min
Desnivell: + 243 m / – 274 m
Dificultat: moderada
Tipologia: travessa lineal (només anada)

ITINERARI

Metro Canyelles-Pl. Karl Marx-Camí de Sant Llàtzer-Coll de la Ventosa-Passeig de les Aigües-Forat del Vent-Ctra.Cementiri-Camí de Cerdanyola-Can Lloses-Font de Can Lloses-Camí de Sant Andreu-Era de Can Fermí-Tanatori de Collserola-Serra de Llagat-Serra de Na Joana-Passera de Na Joana-Cerdanyola (estació Renfe).

MAPA DE LA RUTA

RUTA A WIKILOC

LLOCS D’INTERÈS

Cims: cap
Vuit punts de pas: Camí de Sant Llàtzer, Coll de la Ventosa, Passeig de les Aigües (sector nord), Forat del Vent, Camí de Sant Andreu, Serra de Llagat i Serra de Na Joana
Un vell hospital: antic Hospital de Sant Llàtzer
Una font: Font de Can Lloses
Un mirador: Forat del Vent
Dues masies: Can Masdeu i Can Lloses
Un indret especial: Tanatori de Collserola
Dos nuclis de població: barri de Canyelles i Cerdanyola del Vallès

COMENTARI

Travessa pel nord de la Serra de Collserola, des de Barcelona (Canyelles) fins a Cerdanyola del Vallès, passant per diverses serres dels termes de Barcelona, Montcada i Reixac i Cerdanyola del Vallès.
El recorregut no presenta massa dificultats.
Comença amb l’ascensió per pista al Coll de la Ventosa (de fet, l’única pujada remarcable de tota la travessa), després passejada pel Passeig de les Aigües fins al Forat del Vent (amb vistes de Barcelona i entorn, pel camí), a continuació ve un descens per pista, amb uns quants canvis de camins, sense problemes, fins arribar a l’alçada de Can Lloses i tot seguit a la Font de Can Lloses, llastimosament mig abandonada. La ruta segueix pel Camí de Sant Andreu, amb desviació, des de la zona de Can Fermí, cap al Tanatori de Collserola, que passarem pel costat, i de seguida pujarem per un corriol per la Serra de Llagat, i un cop arribem a la carena del Turó Pelat, ens endinsarem per la Serra de Na Joana, pel corriol carener, primer amb lleugera pujada i després en fort descens fins al Camí de Canaletes, a les portes de Cerdanyola. Des d’aquí, només ens restarà travessar la riera de Sant Cugat (per la Passera de Na Joana), fer un trosset pel Parc de la Riera i entrar a la trama urbana de Cerdanyola, per dirigir-nos a l’estació de Renfe, punt final de la travessa.

DESCRIPCIÓ DE LA RUTA

Tram 1
METRO CANYELLES (L3) (102 m) –
COLL DE LA VENTOSA (pont) (245 m)
Pel Camí de Sant Llàtzer

Sortim de l’estació de Canyelles (metro L3) per la Via Favència, costat muntanya (102 m), i seguim l’avinguda en direcció sud. En pocs minuts arribem a la gran rotonda de la plaça Karl Marx, que rodegem un tros, travessant la Ronda de la Guineueta Vella i passant per l’accés a una escola i per una parada de bus, i de seguida hem de girar a la dreta, pel Camí Antic de Sant Llàtzer i poc després de nou tombem a la dreta per la Carretera Alta de Roquetes, només uns metres, perquè ja veurem a l’esquerra el trencall del Camí de Sant Llàtzer (hi ha un cartell ben visible senyalitzant Can Masdeu) (130 m, 12 min). El senyal del parc assenyala la direcció Hospital de Sant Llàtzer-Coll de la Ventosa, pista A03.

Prenem aquest camí, que és una pista de terra força transitada, sobretot els caps de setmana, i que puja fins al Coll de la Ventosa, per on passa la Carretera del Cementiri de Collserola.
En el trajecte fins al coll, sempre en pujada, passarem primer per la masia de Can Masdeu, actualment un centre social ocupat, residència i hort comunitari. En aquest blog podeu saber-ne la història.
Passada la masia ens trobarem amb un primer revolt tancat i tot seguit passarem pel costat de l’imponent antic Hospital de Sant Llàtzer, ara inutilitzat, que s’alça a la nostra esquerra (177 m, 22 min). Més informació en aquesta petita ressenya de l’indret.

Poc després de passar l’hospital farem un altre revolt pronunciat, deixant a la dreta l’anomenada Bassa Gran i llavors ve una llarga recta, amb la pujada més costeruda del camí. Al final farem un altre revolt de paella i més amunt encara un més i des d’aquest punt enfilarem una altra recta que ens durà directament al Coll de la Ventosa (239 m, 35 min), en una esplanada, amb un cartell de situació. Petita parada i continuem.
Travessem l’esplanada per anar a trobar la Carretera del Cementiri de Collserola i seguim per la dreta, pel lateral de la calçada per dirigir-nos cap al pont que passa per sobre de la carretera. Quan som a sota del pont (245 m, 38 min), acabem el primer tram de la ruta.

Fotos del tram 1 – Canyelles – Coll de la Ventosa:

Accés al Camí de Sant Llàtzer
Can Masdeu i al fons l’antic Hospital de Sant Llàtzer
Can Masdeu, centre social comunitari
Pas per l’antic Hospital de Sant Llàtzer
Façana de l’hospital
Vista del camí, amb el Turó d’en Segarra al fons a la dreta
Tram de pujada sostinguda
Últims metres per arribar dalt del coll
Cartell al Coll de la Ventosa
Carretera del Cementiri, amb el pont del Passeig de les Aigües al fons

Tram 2
COLL DE LA VENTOSA (pont) (245 m) –
FORAT DEL VENT (276 m)
Pel Passeig de les Aigües

Des de sota el pont, tot seguit ens desviem de la carretera i tombem a la dreta per un curt camí que ens permet accedir a la part superior del pont. Som al Passeig de les Aigües del sector Torre Baró-Carretera de l’Arrabassada, Des de damunt del pont vegem a l’esquerra Barcelona i tot l’entorn de Collserola, amb el Vallès a la dreta i el Tibidabo enfront.

Iniciem una caminada pel Passeig de les Aigües que ens portarà fins al Forta del Vent. La pista de terra puja lleugerament, però no ens impedeix disfrutar d’una passejada i gaudir de les vistes que tenim durant tot el trajecte, a la nostra esquerra: de Barcelona fins al mar, de Collserola des del Turó d’en Segarra fins al Tibidabo, de la sinuosa Carretera d’Horta, que voreja la muntanya uns metres més avall i dels barris de muntanya de la part alta de Barcelona.

Durant el trajecte, després d’una curta ascensió, passarem per la cruïlla del camí que baixa al Coll de la Ventosa, per l’esquerra, i el que va cap a Can Ferrer, a la dreta. Més endavant vorejarem el Turó d’en Gras i més enllà la masia de Can Ferrer. Quan arribem a una cruïlla de pistes, camins i corriols, presidida per dues torres elèctriques serem al Forat del Vent (276 m, 51 min).
Aquí acaba el segon tram de la caminada. Podem aprofitar la parada per pujar al proper mirador situat dalt d’un turonet a l’esquerra, per contemplar les espectaculars vistes de l’entorn. El mirador, situat a 280 metres d’altitud, és el punt més elevat de tota la travessa.

Fotos del tram 2 – Coll de la Ventosa – Forat del Vent:

Barcelolna des del pont del Coll de la Ventosa
Vista cap al Vallès des del Passeig de les Aigües
Panoràmica de Barcelona, amb la carretera d’Horta i els Tres Turons
Anant cap al Forat del Vent, pel Passeig de les Aigües
La carretera d’Horta, amb el Turó d’en Segarra al fons
Arribant al Forat del Vent
Mirador del Forat del Vent
Panoràmica des del mirador
Vista en direcció els Tres Turons i Barcelona
Pal senyalitzador a la cruÏlla de camins al Forat del Vent

Tram 3
FORAT DEL VENT (276 m) –
FONT DE CAN LLOSES (140 m)
Pel Camí a Cerdanyola (pas Ctra.Cementiri)

Retornats a la pista que seguíem hem d’abandonar el Passeig de les Aigües pel camí que assenyala la direcció de Can Ferrer-Can Lloses.
Comença la davallada pèl vessant del Vallès, sempre per pistes de terra, per fer la pròxima parada a la Font de Can Lloses.

Situats a la cruïlla de pistes (276 m), iniciem la baixada pel Camí de Cerdanyola a Horta, passem de llarg el corriol esglaonat que veurem a la dreta (Camí de Sant Andreu), vorejant la finca particular de Can Ferrer, i més endavant també ignorem el camí que surt per l’esquerra (244 m) (continuació del Camí de Cerdanyola a Horta, i que podem agafar si volem estalviar-nos temps) i seguim pel camí que fèiem.

Finalment arribarem a sortir a la Carretera del Cementiri (210 m, 1h 09 min). Des del punt on hem arribat, al lateral de la carretera, veiem a l’esquerra que surt una altre camí, que surt a poques passes per l’esquerra (pista A05, direcció Can Lloses-Sant Iscle de les Feixes).
Tombem per aquest camí, però poca estona perquè en la cruïlla següent hem de deixar el camí (el Camí de Sant Andreu) i prendre la pista a l’esquerra en direcció Sant Iscle de les Feixes-Can Lloses-Can Catà (196 m, 1h 12 min).

Farem un enllaç per recuperar el Camí de Cerdanyola a Horta seguint una pista que va perdent alçada, passant per un parell de revolts de paella fins coincidir amb el camí que baixa del Forat del Vent (el que podíem haver agafat per estalviar temps) (163 m, 1h 18 min).

Passat el trencall recuperem el Camí de Cerdanyola a Horta, fem un altre revolt de paella i aviat entrarem en un tram més planer, paral·lel al Torrent de Sant Iscle, passant per la zona de la masia de Can Lloses, que es troba a la nostra dreta però que no veurem (és una finca particular, amb tot el perímetre tancat), però sentirem els lladrucs de gossos. I és que Can Lloses actualment és una Residència Canina.

Passem de llarg Can Lloses i molt aviat, en un revolt a esquerra arribarem a una petita esplanada, des d’on surt, per la dreta (accés cadenat) un corriol que va a la font de Can Lloses (1h 25 min).
Seguim el caminet i en poca estona serem a la Font de Can Lloses (140 m, 1h 27 min), situada al torrent de Sant Iscle, en una esplanada força àmplia i agradable, amb taules de pícnic i la font construïda en pedra. La llàstima és que actualment no raja gens d’aigua (hi ha sequera!) i l’entorn està una mica deixat.
Aquí finalitza el tercer tram de l’itinerari.

Fotos del tram 3 – Forat del Vent – Font de Can Lloses:

Deixant enrere el Forat del Vent
Camí de Cerdanyola a Horta
Camí de Cerdanyola a Horta
Accés a la Carretera del Cementiri
Entrada al Camí de Sant Andreu
Camí cap a Can Lloses
Revolt de paella baixant cap a Can Lloses
Camí de Can Lloses
Trencall a la Font de Can Lloses
Font de Can Lloses
Ftontal de la font de Can Lloses
Font de Can Lloses

Tram 4
FONT DE CAN LLOSES (140 m) –
TANATORI DE COLLSEROLA (Ctra.) (116 m)
Pel Camí de Sant Andreu i Camí al Tanatori

El quart tram de la ruta és curt i passa pel Camí de Sant Andreu fins arribar a la zona de Can Fermí i llavors per un corriol que ens deixarà davant mateix del Tanatori de Collserola. Durant el trajecte veurem diversos arbres caiguts, alguns d’ells travessats al camí, com es pot veure a les fotos.

Deixem la Font de Can Lloses per l’altra banda per on hem arribat, prenent el corriol que tira cap a l’esquerra, ben fressat.
El caminet, molt bonic, va a enllaçar en poca estona amb el Camí de Sant Andreu (135 m, 1h 30 min). Tirem a l’esquerra avall, sempre seguint el camí fins que arribarem a l’era de Can Fermí (a l’esquerra), a tocar d’una cruïlla de camins (107 m, 1h 41 min).

A la cruïlla girem a l’esquerra (direcció Can Fermí-Sant Iscle-Cerdanyola) només per fer el revolt i de seguida, veurem a la dreta un camí (no un corriol, que també podem agafar) que s’endinsa al bosc, passa pel trencall a Sant Iscle de les Feixes (a l’esquerra) i va remuntant fins a una esplanada, on hi ha l’accés (tancat) al camí de Can Llonc. Aquí hem de vorejar l’esplanada per la part superior i seguir pel camí cap la dreta, un camí que poc després ens deixarà a la Carretera del Cementiri, just davant del Tanatori de Collserola (116 m, 1h 51 min).

Fotos del tram 4 – Font de Can Lloses – Tanatori de Collserola:

Corriol cap al Camí de Sant Andreu
Darrers metres fins a enllaçar amb el Camí de Sant Andreu
Camí de Sant Andreu
Camí de Sant Andreu
Camí de Sant Andreu
Camí de Sant Andreu
Era de Can Fermí
Corriol al Tanatori
Corriol al Tanatori
Corriol al Tanatori
Corriol al Tanatori
Tanatori de Collserola, a la Carretera del Cementiri,

Tram 5
TANATORI DE COLLSEROLA (Ctra.) (116 m) –
CARENA TURÓ PELAT (150 m)
Per la Serra de Llagat

En sortir a la carretera tenim el Tanatori al davant i a la dreta un camí que surt paral·lel a la calçada, amb l’indicador de Can Catà. Aquest camí és el que hem d’agafar i de seguida arribarem a una esplanada on coincideixen diversos camins (113 m). Nosaltres hem d’anar cap al camí que surt a la dreta del cartell del Parc i que marca la direcció de Serra de Na Joana-Aqüeducte.

Prenem aquest camí que puja per la Serra de Llagat fins arribar a la carena. Ens espera un tram amb pujada no massa pronunciada, llevat d’algun petit tros, però de bon fer.
En el trajecte aviat trobarem una primera cruïlla, girem a la dreta, passem per una caseta (a l’esquerra) i anem seguint el camí (el PR-C 35), ignorant els trencalls a l’esquerra fins que més amunt, en una cruïlla de camins (un de molt proper a la nostra dreta) (140 m), hem de continuar rectes, sempre amunt, fins que arribarem a la carena, per on travessa la pista que ve del Turó Pelat, on hi ha un pal indicador (150 m, 2h 02 min).
Aquí acaba el cinquè tram de la caminada.

Fotos del tram 5 – Tanatori de Collserola – Carena Turó Pelat:

Inici del tram pel camí cap a Can Catà
Esplanada: hem de prendre el camí del fons a l’esquerra
Inici del camí cap a la Serra de Llagat
Primera cruïlla; tirar per la dreta
Arribant a una caseta al marge del camí
Pas per la caseta
Seguim per la Serra de Llagat
En aquesta cruïlla hem de seguir recte, pel PR-C 35
Arbre caigut a la part alta de la Serra de Llagat
Arribada a la carena

Tram 6
CARENA TURÓ PELAT (150 m) –
CERDANYOLA DEL VALLÈS (71 m)
Per la Serra de Na Joana i Parc de la Riera

Des del punt on hem arribat hem de seguir la direcció Serra de Na Joana-Santa Maria de les Feixes-Cerdanyola: només ens cal travessar la pista forestal i ficar-nos pel corriol que tenim al front, endinsant-nos al bosc.
A pocs metres trobem una primera bifurcació de camins, no indicada: nosaltres hem d’agafar el corriol de l’esquerra.
Planejant, o amb lleugera pujada, anirem a parar a una altra cruïlla de corriols (156 m, 2h 05 min): aquí hem de seguir pel de la dreta, que travessa tota la carena de la Serra de Na Joana.

El camí de carena passa pel bosc, primer va ascendint fins a arribar a un turó, engolit pel bosc, i reconeixible per una pila de pedres al marge esquerre del camí (168 m, 2h 10 min): aquest punt és l’altitud màxima de la serra.
A partir d’aquí comença un descens força pronunciat pel corriol, amb trams molt aixaragallats i predregosos. Cal anar amb compte.

En aquest trajecte per la Serra de Na Joana trobarem alguns trencalls de corriols, però nosaltres hem de seguir sempre el camí més fressat.
Ja cap al final, quan ja veiem a prop Cerdanyola, la baixada és més suau, fem un lleuger canvi de direcció cap a l’esquerra i seguim avall, passant per un arbre caigut, un pou (protegit amb tronquets) arran de camí i un pi gros, i finalment, donant per acabat el descens, arribarem al Camí del Torrent de Canaletes (62 m, 2h 27 min), amb la visió al fons del Puig de la Guàrdia.

Al ser al camí tombem a la dreta i poc després arribarem a la riera de Sant Cugat (completament seca), que travessarem per la Passera de Na Joana (54 m, 2h 30 min).

A l’altra banda de la riera hem de pujar pel camí que s’enfila (pocs metres) al nivell del Parc de la Riera, en un dels seus extrems. Girem a la dreta pel camí del parc i al segon trencall a l’esquerra, tombem per un tram amb escales, que ens durà a la rotonda d’entrada/sortida de Cerdanyola (68 m, 2h 33 min). Voregem la rotonda passant pels passos de vianants i ens dirigim a l’inici de la Ronda de Cerdanyola, a l’esquerra.

Ja som a Cerdanyola del Vallès. Ens toca fer una travessa urbana d’uns 15 minuts per anar a l’estació de tren, final del recorregut.
Situats a la Ronda de Cerdanyola hem de seguir aquesta via per la vorera esquerra i quan veiem una benzinera a l’altra banda de la ronda, travessem pel pas de vianants i girem a l’esquerra per rodejar la benzinera per darrera, passant a prop de les vies del tren. Quan ens allunyem de les vies ens aproparem al curs del riu Sec.
Llavors seguim pel carrer dels Reis, paral·lel al riu, fins que arribarem a l’avinguda de la Primavera, on hi ha un pont que travessa el riu.
Girem a la dreta per damunt del pont i de seguida serem a l’estació de Renfe (71 m, 2h 50 min), arran del pont de les vies de tren.
L’estació és el final de la ruta.

Fotos del tram 6 – Carena Turó Pelat – Cerdanyola:

Travessem la pista i seguim tot recte pel corriol cap a Serra de Na Joana
Primera cruïlla: tirar per l’esquerra
Camí de la Serra de Na Joana
Nou tram del camí
Seguim pel corriol boscà
Segona cruïlla: tirar per la dreta, pel corriol de carena
La pila de pedres marca l’altitud màxima de la carena de la serra
Tram del descens per la serra
Seguim descendint
Al fons ja distingim Cerdanyola
Un altre tram del descens
Arbre caigut al corriol
Deixant enrere atbres caiguts i un pou
Final del descens: enllaç amb el Camí del Torrent de Canaletes; al fons el Puig de la Guàrdia
Arribada a la riera de Sant Cugat
Passera de Na Joana
Rotonda d’entrada a Cerdamyola
Vista des de la rotonda; al fons la Torre de Na Joana
Ronda de Cerdanyola: entrem a Cerdanyola ciutat
Carrer en paral·lel al riu Sec

DESNIVELLS I TEMPS PER TRAMS
Desnivell en metres / Temps en minuts

Tram	Desnivell	Temps
Metro Canyelles (L3)-trencall Camí de Sant Llàtzer	+ 28	12′
Ascensió al Coll de la Ventosa (pont), pel Camí de Sant Llàtzer	+ 115	26′
Coll de la Ventosa (pont)-Forat del Vent, pel Passeig de les Aigües	+ 31	13′
Forat del Vent-enllaç Carretera del Cementiri	– 66	18′
Enllaç Ctra.Cementiri-Font de Can LLoses	– 70	18′
Font de Can Lloses- Era de Can Fermí, per Camí de Sant Andreu	– 33	14′
Era de Can Fermí-Tanatori de Collserola (Ctra.)	+ 9	10′
Tanatori de Collserola (Ctra.)-Carena Turó Pelat, per corriol Serra de Llagat	+ 34	11′
Carena Turó Pelat-cota màxima Serra de Na Joana, pel corriol de carena	+ 17	8′
Descens per Serra de Na Joana, pel corriol de carena fins enllaç Camí de Canaletes	– 105	17′
Camí de Canaletes-entrada Cerdanyola (rotonda), per Passera de Na Joana i Parc de la Riera	+ 6	7′
Travessa urbana per Cerdanyola fins estació Renfe	+ 3	16′
Totals acumulats	+ 243 – 274	2 h 50′

Desglossament del temps per etapes:
Canyelles-Coll de la Ventosa: 38 min
Coll de la Ventosa-Forat del Vent: 13 min
Forat del Vent-Font de Can Lloses: 36 min
Font de Can Lloses-Tanatori de Collserola: 24 min
Tanatori de Collserola-Carena Turó Pelat: 11 min
Serra de Na Joana-Cerdanyola del Vallès: 48 min

CAMINAR PER COLLSEROLA

Arxiu de la categoria: Cap al Vallès

De Sant Gervasi a Sant Cugat per Vista Rica, la Font Groga i Sant Medir

Av. Tibidabo-Pla dels Maduixers-Camí de Can Borni-Vista Rica- Font Groga-Torrent de la Salamandra-Sant Medir-Can Borrell-Pi d’en Xandri-Sant Cugat del Vallès

De Vallvidrera a La Floresta per Can Calopa de Dalt i la Rierada (2)

Baixador de Vallvidrera-La Floresta, per Can Calopa de Dalt, la Rierada i Can Bosquets

Circular des de Mundet pel Palau de Valldaura i el Turó de la Magarola

Font de la Marquesa-Portell de Valldaura-Can Valldaura-Palau Reial de Valldaura-Turó de la Magarola-Turó de Valldaura-Turó del Trac-Castell Fortí

De Canyelles a Cerdanyola pel Forat del Vent, Font de Can Lloses, Serra de Llagat i Serra de Na Joana

Caminada pels boscos de Montcada i Cerdanyola, al nord de Collserola

Passejades, excursions i travesses per Collserola, partint de Barcelona