Arxiu de la categoria: Cap al Vallès

D’Horta a Cerdanyola per la Serra d’en Fotjà i Can Coll (2)

Mundet-Font de la Marquesa-Carretera d’Horta-Serra d’en Fotjà-Font dels Caçadors-Can Cerdà-Flor de Maig-Font de Sant Pau-Turons de Can Coll-Can Coll-Àrea de Can Coll-Puig de la Guàrdia-Cerdanyola

DADES TÈCNIQUES

  • Caminada núm. 67
  • Data: dimarts, 28 de setembre de 2021
  • Inici: metro Mundet (L3)
  • Final: estació Cerdanyola del Vallès (Renfe)
  • Sector: vessant del Vallès (Can Cerdà-Can Coll-Cerdanyola)
  • Distància: 14,15 kms
  • Temps: 3 h 20 min
  • Desnivell: + 306 m / – 375 m
  • Dificultat: moderada
  • Tipologia: travessa lineal (només anada)

ITINERARI

Metro Mundet-Parc del Laberint d’Horta-Font de la Marquesa-Carretera d’Horta-Serra d’en Fotjà-Font dels Caçadors-Can Cerdà-Flor de Maig-Font de Sant Pau-Can Coll-Àrea de Can Coll-Montflorit-Puig de la Guàrdia-Bosc Can Canaletes-Camí de Can Catà-Cerdanyola.

MAPA DE LA RUTA

RUTA A WIKILOC

COMENTARI

Travessa des de la part alta de Barcelona (zona de Mundet) fins a Cerdanyola per una ruta, ampliació de la núm. 28 d’aquest blog, que ens permetrà conèixer indrets com les fonts de la Marquesa (o de la Senyora, o de Can Gras), la dels Caçadors (o d’en Güell) i la de Sant Pau, passar a prop de grans masies com la de can Cerdà i veure la de Can Coll, amb el seu centre d’educació ambiental, estar en una àrea de lleure com la concorreguda (els caps de setmana) del Torrent de Can Coll, i fins i tot pujar a un cim com el Puig de la Guàrdia, ja a prop de Cerdanyola. Ruta que alterna passos per pistes forestals i per corriols, amb pujades i baixades, algunes notables, però sense massa dificultats. Mereix atenció especial la Font de Sant Pau, en un entorn preciós, silenciós, i especialment la gran masia de Can Coll, actualment centre d’educació ambiental. L’excursió acaba amb una travessa urbana pels carrers de Cerdanyola del Vallès.

DESCRIPCIÓ DE LA RUTA

Tram 1
METRO MUNDET (140 m) –
CAMÍ SERRA D’EN FOTJÀ (318 m)

Per la Font de la Marquesa i la Serra d’en Fotjà

Sortim del metro Mundet pel costat muntanya (140 m) i anem a passar pel Velòdrom d’Horta i el Parc del Laberint, per sortir al carrer Germans Desvalls (162 m, 5 min). Girem pel carrer a l’esquerra amunt, passem per Can Llupià (10 min) i aviat serem al corriol (199 m) que ens porta a la Font de la Marquesa (o de Can Gras, o de la Senyora) (261 m, 25 min).

Camí cap a la font de la Marquesa; al fons la carena que hem de travessar per anar cap al Vallès
Font de la Marquesa, o de Can Gras, o de la Senyora

Des de la font reculem uns metres pel corriol pel que hem arribat i de seguida veurem a mà esquerra un corriol que puja. Aquest corriol, sempre amunt, ens porta fins a la carretera d’Horta a Cerdanyola, la BV1415, prop del km 8 (318 m).

Últims metres per arribar a la carretera d’Horta a Cerdanyola, a la carena

Travessem la calçada, passem entremig d’unes vivendes i accedim al camí del Passeig de les Aigües. Som a la carena de Collserola, i a l’altre vessant ja veiem, llunyà, Cerdanyola del Vallès. El Passeig el trepitjarem només uns pocs metres a l’esquerra, perquè ja tenim el trencall de la Serra d’en Fotjà (318 m, 38 min), a mà dreta (indicació de Turó de l’Ermità-Font dels Caçadors-Can Cerdà).

Enllaç amb el Passeig de les Aigües. Només el travessarem per passar a l’altre vessant de Collserola, el que dona al Vallès
Trencall del camí cap a la Serra d’en Fotjà

Seguim pel camí per la Serra d’en Fotjà, sempre recte i en baixada.En arribar al camí de can Valldaura, a l’esquerra en el nostre sentit de marxa, vaig prendre un corriol, que s’enfila paral·lelament a la pista, i que per uns metres ens fa passar per la carena.

Camí de la Serra d’en Fotjà
Curta variant pel corriol de carena

De nou al camí principal continuem avall fins arribar a una cruïlla de camins, prou important (236 m, 58 min).

A pocs metres de la cruïlla de camins; caldrà tirar per l’esquerra, direcció Can Cerdà

Tram 2
SERRA D’EN FOTJÀ (318 m) –
FLOR DE MAIG (147 m)

Per la Font dels Caçadors i Can Cerdà

En aquesta cruïlla, seguint recte aniríem a parar a Can Catà, però ara ens toca girar a l’esquerra, en direcció Font dels Caçadors-Can Cerdà-Àrea de Can Coll. Anem baixant per la pista i en uns deu minuts serem a la Font dels Caçadors (o d’en Güell, o de Can Güell), que ens cau a la dreta, a sota del camí (està indicat l’accés) (164 m, 1h 08 min).

Baixant pel camí de Can Cerdà
Arribada al trencall de la font dels Caçadors (o de Can Güell)

Per visitar-la cal baixar uns metres fins al torrent. Podem fer-ho per un caminet bastant malmès, com també es veu molt deixada la font.

Vista frontal de la font dels Caçadors
Vista general de la font

Acabada la visita tornem enrere al camí i continuem cap a Can Cerdà per la pista que va travessant el bosc.

Senyalització al camí de Can Cerdà
Un altre tram del camí cap a Can Cerdà

Més enllà passem per un nucli de cases, deixant a l’esquerra el trencall cap a la masia de Can Cerdà (145 m, 1h 20 min). Nosaltres hem de continuar recte, planejant, en direcció a l’àrea de lleure del Torrent de Can Coll.

Cruïlla cap a Can Cerdà, que deixem a la nostra esquerra

Anem continuant pel camí seguint les indicacions de Can Coll fins arribar al trencall que ens interessa, el que va cap a La Flor de Maig-Can Borrell (125 m, 1h 33 min).

Seguim per la pista forestal en direcció nord
Trencall de La Flor de Maig-Can Borrell. Cal abandonar el camí i tombar a l’esquerra.
Encarats al corriol que ens portarà fins a la carretera d’Horta a Cerdanyola

Trenquem a l’esquerra pel corriol que ens baixa fins al torrent i llavors enfilem un tram de pujada (compte amb la humitat, doncs es trepitja bastanta roca i si ha plogut podem relliscar fàcilment).

Pujant pel corriol

El corriol acaba a la carretera de Cerdanyola (la que ve d’Horta), just al quilòmetre 3, des d’on veiem al front la pista forestal cap a Can Borrell (143 m). Creuem la calçada i anem a buscar la fita del km3, des d’on enllacem amb un camí i girem a la dreta.

Anem seguint el camí, primer planejant i en un trencall tombem a la dreta cap avall. Poc després arribarem a la zona de la cruïlla de la Flor de Maig amb la carretera de Cerdanyola. Girem a l’esquerra i ja veiem, abans de l’edifici de recepció del Patronat Flor de Maig, el trencall de la dreta que ens indica (camí tancat amb una cadena) la direcció cap a la Font de Sant Pau (147 m, 1h 45 min).

Arribada a La Flor de Maig. Al fons a la dreta, el camí cap a la font de Sant Pau

Tram 3
FLOR DE MAIG (147 m)

ÀREA DE CAN COLL (119 m)
Per la Font de Sant Pau, Turons de Can Coll i Can Coll

La cruïlla es troba just abans de l’edifici de recepció del Patronat Flor de Maig. Un senyal ens indica la direcció cap a Font de Sant Pau-Can Coll-Turó de la Torrefera. L’accés al camí està tancat amb una cadena, com molts altres camins de Collserola.

Entrada al camí cap a la Font de Sant Pau i Can Coll

Girem per la dreta i un cop hem fet un revolt pronunciat, anem a buscar un camí de terra, per la dreta (veure foto). Des de l’accés al camí veiem dues senyalitzacions de camins: els dos ens portarien a la font de Sant Pau, el nostre objectiu.

Entrada al camí. Agafarem el primer trencall a la dreta

És millor, però, prendre el primer camí, que va descendint suaument cap al torrent on hi ha la font. Els darrers metres abans del trencall cap a la font estan emmarcats amb una tanca amb pilones de fusta.

El camí de la font de Sant Pau
Arribada a la cruïlla cap a la font

El darrer tram, esglaonat, ens baixa al fons del torrent, on s’ubica la Font de Sant Pau (129 m, 1h 52 min).
La font va estar molt temps perduda i soterrada fins que va ser redescoberta l’any 1997 i restaurada poc després.
La font està en un indret ensotat, al mig d’un torrent, envoltat de densa vegetació, però és un espai únic, silenciós (sobretot si tenim la sort d’estar-hi sols). Només el cant dels ocells, la remor de les fulles dels arbres mogudes pel vent o el brogit de l’aigua que baixa del torrent ens acompanyaran. Paga la pena seure a la bancada de pedra, mirar i escoltar…
Vegeu unes fotos de la font:

Sortim de la font per l’altra banda per on hem entrat, travessem el torrent per la passera de pedra i anem a l’escala que puja decidida fins al camí que tenim a sobre. En ser-hi hem de continuar la ruta cap a la dreta (direcció Can Coll-Turons de Can Coll).

En pujar les escales i arribar al camí ens trobem amb un pal indicador. Ara toca tirar per la dreta.

Anem seguint aquest camí i molt de compte amb el proper trencall (el que veieu a la foto): cal continuar per la dreta (jo vaig prendre erròniament el camí de l’esquerra i vaig haver de recular).

Cruïlla de camins; continuar per la dreta

Hem de fer aquest camí fins que veurem a l’esquerra un trencall (no massa evident i no senyalitzat, alerta) que s’enfila muntanya amunt, per una zona desbrossada, a mode de tallafocs. Si anem pujant trobarem de seguida un camí ja més fressat que va ascendint, alternant amb trams més planers: estem passant pels Turons de Can Coll (el més destacat a 149 m).

Passant pels Turons de Can Coll
Turons de Can Coll
Darrers metres abans d’arribar a la pista de Can Coll

Quan acabem d’anar pujant (una pujada sempre moderada) enllaçarem amb una pista que baixa a Can Coll. Girem cap a la dreta i en poca estona serem davant del recinte de Can Coll (149 m, 2h 7 min).

Camí de Can Coll, que tenim al costat
Accés al recinte de Can Coll, amb tanca
Hi ha una altra entrada uns metres més avall pel camí, sense tanca però amb cadena

Can Coll és una gran masia del s. XV, reformada i ampliada posteriorment. Consta d’una casa senyorial, amb capella i altres edificis annexos. Actualment és de propietat pública i acull el Centre d’Educació Ambiental, gestionat pel Consorci del Parc Natural de la Serra de Collserola. Està obert al públic els diumenges i festius de 9h30 14h30. Alberga un petit museu del món rural. L’accés principal és al quilòmetre 2 de la carretera de Cerdanyola a Horta, just davant de l’àrea de lleure del Torrent de Can Coll.
L’espai és un àmbit de treball escolar, on els alumnes (cal concertar la visita) poden explorar i aprendre diversos aspectes de la vida rural en l’ambient natural del Parc de Collserola. El centre ofereix diverses propostes educatives per al professorat de primària i de secundària.

Més informació sobre el Centre d’Educació Ambiental Coll Coll en aquestes webs de la Generalitat de Catalunya, de la Diputació de Barcelona, de l’Ajuntament de Cerdanyola i del Parc Natural de Collserola.

Recull de fotos de Can Coll:

Faig una volta per l’exterior de l’indret, observo les diferents dependències, els horts i la granja i reprenc la marxa en direcció l’Àrea de lleure (2h 19 min).
Cal agafar el camí ample que surt de l’aparcament i en pocs minuts serem a la porta d’accés per la carretera de Cerdanyola, al quilòmetre 2, al Coll de Masbernat (123 m).

Porta d’accés a Can Coll des de la carretera de Cerdanyola

Travessem la calçada i ja tenim l’Àrea de lleure del Torrent de Can Coll, sorprenentment buida de cotxes i de gent (l’excursió la vaig fer en un dia feiner) (119 m, 2h 22 min).

Entrada a l’àrea de lleure de Can Coll, pel nord

A l’àrea de lleure veiem una gran esplanada, un llarg aparcament per a vehicles al costat de la carretera, i a la part més al nord un restaurant i una zona de barbacoes, amb taules i bancs.
Fet el petit passeig per l’indret és hora d’emprendre el darrer tram de la ruta, amb l’ascensió al Puig de la Guàrdia i el descens cap a Cerdanyola.

L’esplanada de l’àrea de Can Coll, buida
La zona de barbacoes, buida

Tram 4
ÀREA DE CAN COLL (119 m) –
CERDANYOLA DEL VALLÈS (71 m)

Pel Puig de la Guàrdia i Bosc de Can Canaletes

Deixem l’àrea de Can Coll per darrera del restaurant i la zona de picnic, cap a la carretera. Sense arribar a la calçada, a la zona del Coll de Masbernat, trobem a mà dreta un pal indicador (123 m). Per l’esquerra, travessant la carretera, aniríem a Can Coll (pel cami per on hem arribat a l’Àrea) i per la dreta anirem cap a la Urbanització Montflorit-Puig de la Guàrdia-Can Canaletes. Aquesta és la nostra direcció .

Pal indicador a l’extrem septentrional de l’Àrea de Can Coll

Iniciem l’ascensió al Puig de la Guàrdia. Fins a la urbanització Montflorit ho farem per un camí que es fa enfilant a poc a poc.

Corriol del Puig de la Guàrdia

Més enllà arribarem a la cruïlla amb un dels camins que pugen del camí de Can Codina, nosaltres tombem a l’esquerra amunt, per un camí-corriol que ens deixarà a l’entrada de Montflorit, amb les primeres vivendes a la vista. En aquest tram veurem (molt millor que des del cim) panoràmiques de l’entorn, amb el Vallès, la Mola i Montserrat al fons.

Vista de La Mola des del camí del Puig de la Guàrdia
Vista de Montserrat des del camí del Puig de la Guàrdia

Des de llavors el camí s’eixampla, passa arran de les cases i ben aviat ja veurem, al fons, la punta de la torre de vigilància del Puig de la Guàrdia.

Molt a prop del cim; a la dreta veiem la punta de la torre de guaita

En aquest tram passarem de llarg una altra cruïlla d’un camí que ve de Can Codina i l’àrea de Can Coll, per la dreta. Des d’aquest punt ja queda poc fins dalt del cim. Ho podem fer pel camí o per un corriol que surt per la dreta.

Darrers metres de l’ascensió al Puig de la Guàrdia; pwer la dreta un corriol que hi puja més directe

Acabarem de fer la pujada pel camí, passarem pel trencall del corriol de Can Canaletes, que després agafarem per baixar cap a Cerdanyola, i finalment, en completar un revolt ens trobarem al davant la torre de vigilància (‘Lima’) enmig d’una esplanada. Som al Puig de la Guàrdia (199m, 2h 42 min).

Esplanada al cim del Puig de la Guàrdia (199 m)
Torre de vigilància ‘Lima’ del Puig de la Guàrdia
Puig de la Guàrdia

L’esplanada està envoltada de vegetació, fet que ens impedeix de veure tot el paisatge que ens envolta. Una llàstima.
Des del cim es divisa Montserrat, la Mola i un bon tros del Vallès, destacant-se la ciutat de Cerdanyola als peus.
Un cop hem intentat mirar el paisatge per espais que queden entre la vegetació, iniciem la davallada pel mateix camí per on hem arribat.

Pocs metres després arribem al trencall de Can Canaletes, que ens portarà, pel camí del Torrent de Sant Iscle, a Cerdanyola.

A pocs metres de la baixada trobem el trencall de Can Caneletes
Pal indicador del corriol cap a Can Canaletes

El camí-corriol va travessant el Bosc de Can Canaletes. En el trajecte hem d’obviar els trencalls dels corriols que trobem per la nostra dreta (tots baixen cap a Can Codina).

Primer tram del corriol

Compte perquè no hi ha cap indicador, només en un punt del bosc veurem una fletxa blanca pintada en un arbre, que ens indica que hem de continuar per l’esquerra (veure foto).

La marca blanca a l’arbre; hem de continuar per l’esquerra

Anem baixant emig del bosc, però atenció que quan veiem una torre elèctrica hem de canviar de direcció, traspassar la línia elèctrica i seguir un corriol per la dreta que va descendint de manera decidida. Aquest corriol (té algunes ramificacions) ens deixarà al Camí de Can Catà (79 m, 2h 55 min).

El corriol que baixa cap al camí de Can Catà, just al pas d’una torre elèctrica
Darrers metres del corriol; al fons el Camí de Can Catà

És hora de girar a l’esquerra, ja en clara direcció cap a Cerdanyola, que veiem al fons. A prop del camí, ara pista forestal, primer veurem, un xic apartada a la dreta, l’ermita de Santa Maria de les Feixes, isolada enmig de grans camps de conreu. L’entorn és certament bucòlic, una estampa ben rural, al costat de la ciutat.

Ermita de Santa Maria de les Feixes, envoltada de camps de conreu

Poc després passem per Can Canaletes (a l’esquerra) i de seguida passarem per sota d’un parell d’arcs de l’Aqüeducte de Canaletes i molt aviat travessarem la riera de Sant Cugat i ja serem al Parc de la Riera, que marca l’entrada a Cerdanyola del Vallès (65 m, 3h 3 min).

Aqüeducte de Canaletes

Ens falta fer una travessa urbana per la ciutat fins a l’estació de tren. Ho farem seguint el Passeig d’Horta fins a la Plaça de l’Estatut, amb una gran rotonda, i acabarem per l’avinguda de la Primavera, passarem pel pont sobre el riu Sec i tot seguit arribarem a l’estació de Cerdanyola, just abans del pont sota les vies del tren (71 m, 3h 20 min).
A l’estació acaba aquesta ruta.

DESNIVELLS I TEMPS PER TRAMS
Desnivell en metres / Temps en minuts

TramDesnivellTemps
Metro Mundet-Font de la Marquesa+ 12125
Font de la Marquesa-inici Camí Serra d’en Fotjà+ 5713
Camí Serra d’en Fotjà-cruïlla Camí Can Cerdà– 8220
Camí Can Cerdà-Font dels Caçadors– 7210
Font dels Caçadors- cruïlla Can Cerdà– 1912
cruïlla Can Cerdà-cruïlla Flor de Maig– 2013
Corriol Flor de Maig-entrada Flor de Maig+ 2212
Flor de Maig-Font de Sant Pau– 187
Font de Sant Pau-Turons de Can Coll-Can Coll (masia-escola)+ 2015
Estada zona Can Coll12
Can Coll-Àrea de Can Coll– 303
Àrea de Can Coll-Puig de la Guàrdia+ 8020
Puig de la Guàrdia-Bosc Can Canaletes-accés Camí de Can Catà– 12013
Camí de Can Catà-entrada de Cerdanyola– 148
Travessa urbana per Cerdanyola fins estació Renfe+ 617
Totals acumulats+ 306
– 375
3h 20′

Desglossament del temps per etapes:
Metro Mundet-Font de la Marquesa: 25 min
Font de la Marquesa-enllaç Pg. Aigües (carena): 15 min
Camí Serra d’en Fotjà-Font dels Caçadors: 30 min
Font dels Caçadors-cruïlla Flor de Maig: 25 min
Cruïlla Flor de Maig-Flor de Maig-Font de Sant Pau: 20 min
Font de Sant Pau-Turons de Can Coll-Can Coll: 15 min
Can Coll (estada)-Àrea de Can Coll-Puig de la Guàrdia: 35 min
Puig de la Guàrdia-Cerdanyola: 35 min

Distribució del temps: 46 % en pujada, 7 % en pla i 47 % en baixada.

De Les Planes a Sant Cugat, pel Turó del Fumet i el Torrent de Can Gordi

Les Planes-el Bosc Gran-Turó del Fumet-Can Flor-Colònia Parès-Mas del Bosc-Can Gordi-Sant Vicenç del Bosc-Sant Cugat del Vallès

DADES TÈCNIQUES

  • Caminada núm. 62
  • Data: dijous, 27 de maig de 2021
  • Inici: estació Les Planes (FGC)
  • Final: estació Sant Cugat del Vallès (FGC)
  • Sector: vessant del Vallès (Les Planes-Sant Cugat)
  • Distància: 13,6 kms
  • Temps: 3 h 45 min
  • Desnivell: + 276 m / – 365 m
  • Dificultat: moderada
  • Tipologia: travessa lineal (només anada)

ITINERARI

Les Planes (estació FGC)-Carretera de Sant Cugat (BV-1462)-Passatge Aigües de Sabadell-el Bosc Gran-Mirador del Turó del Fumet-Camí Molí de les Planes-Turó del Fumet-Camí Molí de les Planes-carrer de Miralluny-Camí de Can Flor-Can Flor-Colònia Parès (diversos carrers, acabant al carrer de la Cendrela)-corriol d’ascens-Carretera de l’Arrabassada (BV-1417)-Mas del Bosc-Can Gordi (ruïnes)-Font de Can Gordi-camí del Torrent de Can Gordi-Font de Sant Vicenç-Ermita de Sant Vicenç del Bosc (ruïnes)-camí del Torrent de Can Gordi-Rambla de Can Bell-entrada Sant Cugat (Llaceres)-Sant Cugat del Vallès (estació FGC).

MAPA DE LA RUTA

RUTA A WIKILOC

COMENTARI

Travessa entre Les Planes i Sant Cugat, força variada, però sense indicadors en gran part del recorregut. Caldrà estar en alerta i fer ús del GPS o tenir bona intuïció. Durant l’itinerari passarem per trams d’asfalt o pavimentats, camins i corriols, per zones urbanes i zones boscoses. Alternarem pujades i baixades, destacant-se dues ascensions: una de llarga al Turó del Fumet pel Bosc Gran i una de més curta però també força dreta des del final de la Colònia Parès a la carretera de l’Arrabassada, a l’alçada de Mas del Bosc.
En el recorregut farem estada al Turó del Fumet, al costat de la torre de vigilància, i visitarem les ruïnes de Can Gordi i de l’ermita de Sant Vicenç del Bosc, a la zona del Torrent de Can Gordi.
Com ja s’ha dit, compte que durant la ruta trobareu bastantes cruïlles de camins sense indicar. Aquesta és la raó per la qual vaig donar una volta imprevista pels carrers de La Floresta fins a la Colònia Parès. En el mapa de ruta he marcat en color blau l’itinerari que cal seguir si voleu estalviar-vos un passeig innecessari per carrers d’urbanitzacions, encara que tot el tram sigui en baixada.

DESCRIPCIÓ DE LA RUTA

Tram 1
LES PLANES (FGC) (219 m) –
TURÓ DEL FUMET (357 m)

Pel Bosc Gran i el Mirador del Turó del Fumet

Sortim de l’estació de Les Planes (219 m), ubicada en un edifici modernista, per la banda de la carretera de Sant Cugat, baixem unes escales i seguim la calçada per la dreta. Uns metres més enllà, quan arribem a l’alçada de l’antic restaurant Can Pichurri (ara en fase d’enderroc), travesssem la carretera amb molt de compte i anem a buscar el voral de l’esquerre. Poc després arribarem a l’alçada del restaurant Font de Les Planes i a partir d’aquí continuem pel voral de la carretera, sempre protegits per la barana, per un caminet que ressegueix la calçada. Quan arribem al trencall del carrer de la Font de la Mata, regulat semafòricament, tornem a travessar la carretera, ara per un pas de vianants, per tornar a la dreta de la calçada, des d’ara amb vorera.
Uns metres més enllà passarem pel camí de Can Balasc (a l’esquerra) i poc després compte perquè arribarem al trencall per on hem d’abandonar la carretera i endintsant-nos als boscos de Collserola. Ho farem pel Passatge de les Aigües de Sabadell, que surt per la dreta (187 m, 12 min).

Des d’aquest punt, a l’estació de Les Planes, iniciem el recorregut
Aspecte del caminet que ressegueix la carretera de Sant Cugat

Tombem a la dreta i seguim el carrer pavimentat, passem per sota del túnel dels ferrocarrils catalans i quan s’acaben les vivendes -i el paviment- ja serem al corriol del Bosc Gran (15 min), que ens dirigirà cap al Turó del Fumet.

Comença un llarg tram de pujada, primer moderada, després més costeruda i superats els 300 metres d’altitud el desnivell torna a moderar-se i acaba planejant en el darrer tros fins arribar al mirador del Fumet.
Durant el trajecte sempre hem de seguir rectes amunt. Passarem per dues cruïlles de camins i nosaltres sempre hem de seguir pel corriol que va encarat al Turó del Fumet i la seva torre de guaita, que en ser a la segona cruïlla (324 m, 40 min) veurem perfectament al fons.

Primera cruïlla de camins: seguim rectes amunt
Segona cruïlla de camins: continuem rectes pel corriol, des d’ara força planer; al fons el Turó del Fumet i la torre
El darrer tram del corriol ens porta planejant fins al mirador

El corriol del Bosc Gran ens porta just al Mirador del Turó del Fumet (345 m, 45 min) on trobem un parell de panells informatius i dos bancs de fusta per seure. Des d’aquest mirador, que queda arran del Camí de Molí de Les Planes, divisem, d’una banda, el barri de Les Planes i al fons la carena principal de Collserola, amb el Tibidabo i la Torre de Collserola, i d’altra banda, la serra de Collserola més propera, destacant-se entre els boscos les masies de Can Balasc i, més amunt i més lluny, la de Can Calopa de Dalt, i a la dreta veiem ben a prop el Turó del Fumet, amb la seva torre de vigilància.

El Mirador del Turó del Fumet
Un dels panells informatius de l’entorn
Panoràmica de la serra de Collserola. Entre els boscos, destaquen les masies de Can Balasc i de Can Calopa de Dalt.

Deixem el mirador i seguim per l’esquerre el Camí de Molí de Les Planes, amb un primer tram pavimentat en baixada i tot seguit un darrer tros per camí de terra en pujada fins arribar a dalt del Turó del Fumet (357 m, 50 min) on hi ha la torre de vigilància, la torre I -Índia- del Parc Natural de Collserola.

Entrem a l’últim tros del Camí de Molí de les Planes, en direcció al proper Turó del Fumet
Part superior de la torre de vigilància
Situació de les set torres de vigilància de Collserola (font: Betevé)

El Turó del Fumet (357 m) es troba a uns 50 metres de la torre, enmig d’una zona boscosa.

Tram 2
TURÓ DEL FUMET (357 m) –
MAS DEL BOSC (Ctra.Arrabassada) (281 m)

Per Can Flor i (marrada) Colònia Parès

Feta la primera etapa de l’itinerari, amb l’ascensió al Turó del Fumet, ara toca dirigir-nos cap a la Serra d’en Bell, concretament al Mas del Bosc.
Per fer-ho començarem desfent el camí fins tornar al mirador.

Vista del Camí de Molí de Les Planes, baixant del Turó del Fumet en direcció cap a Les Planes

En ser al mirador continuem pel carrer pavimentat avall, passem la cruïlla del carrer del Desert i poc després arribem a una altra cruïlla, amb una zona de parc. A l’esquerra veiem com baixa el carrer de Miralluny (339 m, 55 min), el seguim uns metres i atenció perquè poc després s’obre per la dreta un corriol estret, en baixada. Girem a la dreta per aquest caminet i en poca estona serem al Camí de Can Flor, asfaltat (298 m, 1 hora).
Seguim per aquesta via cap a l’esquerra i ben aviat veurem al fons Can Flor. Just en ser-hi tenim, a la dreta, el trencall, amb cadena, que hem d’agafar per continuar la ruta (284 m, 1h 05 min).

Arribant a Can Flor
Trencall de Can Flor

Prenem el camí que passa pel costat de Can Flor i que ens ha de dur fins a la Colònia Parès. La meva intenció era anar a parar al corriol que passa pel Torrent de Can Bova, i que mena directament al punt desitjat, al final del carrer de la Cedrela (veure línia blava del mapa de ruta). Però la manca d’indicadors en aquesta zona (des de Les Planes al Fumet tampoc no hi ha cap indicador) ha fet que en passar per una bifurcació de camins (250 m), no tombés per la dreta avall, perquè pensava que seria el camí cap a Can Bova. Així, vaig continuar per l’esquerra esperant trobar el camí de baixada cap al torrent més endavant. Però, ai las!, el que vaig veure és que la cruïlla no arribava i que a poc a poc m’anava enfilant, seguint uns pals d’electricitat suposo, i que em van acabar portant, ja plenament conscient de l’errada, fins a una carretera (288 m, 1h 20 min) . Tornava a estar al Camí de Can Flor!

Pas pel camí equivocat, que s’anava enfilant
Fila de pals que sostenen una línia elèctrica; al fons la barana del Camí de Can Flor

Però no era qüestió de recular, de manera que vaig emprendre l’aventura. L’única cosa que sabia és que havia de perdre altura i anar com més avall millor. I així ho vaig fer, vaig seguir carrers d’aquesta zona boscosa de La Floresta, primer per l’avinguda del Montseny fins arribar al Coll dels Porters (222 m) i després pel carrer de Buscarons fins a la cruïlla amb el carrer de la Cendrela, per anar a recuperar la ruta.

Baixant pels carrers de La Floresta
Pas per una torre d’estil modernista
Cruïlla dels carrers de Buscarons i de la Cedrela

Per sort, aquesta travessia per carrers asfaltats d’urbanitzacions és sempre en baixada. Finalment, arribarem a la cruïlla de Buscarons amb el carrer de la Cedrela (186 m, 1h 40 min), a la Colònia Parès. Tombem a la dreta i seguim el carrer fins al final, just on s’acaben les vivendes (189 m). A la dreta, on desapareix el camí, surt el corriol pel qual haguéssim arribat sense la volta per La Floresta fins a la Colònia Parès. Tornava, doncs, a estar en la ruta prevista.

Des d’aquest punt hem de continuar pel camí, amb cadena, que veiem al front, baixant pel carrer. Travessem la cadena i compte perquè de seguida hem de tombar a l’esquerra amunt, per un corriol, no massa fressat, i, per descomptat, sense senyalitzar (191 m).
Seguim aquest corriol, en pujada, que es va fent insistent i que al capdamunt ens durà a la carretera de l’Arrabassada, molt a prop del trencall del Mas del Bosc. Pujarem seguint els pals d’electricitat, alineats amb els que ja havíem passat abans i finalment, després de superar un bon desnivell, serem a la carretera de l’Arrabassada (284 m).

Corriol de pujada cap a la carretera de l’Arrabassada, seguint la línia de cablejat elèctric
Mirant enrere veiem al fons el Turó del Fumet
Arribada a la carretera de l’Arrabassada, final de la pujada.

Sense travessar la barana, seguim per l’esquerra uns metres fins ser davant el trencall cap al Mas del Bosc; llavors travessem amb molt de compte la calçada i ens plantem davant l’accés de la que avui dia és una casa de colònies (281 m, 2h 10 min). Acaba la segona etapa de la ruta.

Carretera de l’Arrabassada; al fons a la dreta el trencall al Mas del Bosc
Accés al Mas del Bosc

Tram 3
MAS DEL BOSC (Ctra.Arrabassada) (281 m) –
SANT VICENÇ DEL BOSC (144 m)
Per Can Gordi i el Torrent de Can Gordi

La tercera etapa comença a l’accés al Mas del Bosc i acaba a l’accés a Sant Vicenç del Bosc, un trajecte que ens porta a caminar pel bonic Torrent de Can Gordi. En el primer tram anirem fins a Can Gordi, una masia amb història, avui dia completament en ruïnes, però per l’entorn paga la pena la visita.
Entrem al recinte de la Masia del Bosc, passem pel costat del notable edifici, voregem la piscina i al final un camp de futbol.

Mas del Bosc
Detall d’una de les façanes del Mas del Bosc
Zona esportiva de la casa de colònies

Al final arribem a una cruïlla important (276 m, 2h 15 min). Som dalt la Serra d’en Bell. Ara toca prendre el camí que surt a la dreta (aquí sí hi ha indicadors) per baixar per un bonic corriol que va cap al Torrent de Can Gordi, cobert d’una vegetació exuberant. Nosaltres sempre avall i rectes.

Corriol cap a Can Gordi
Detall del Torrent de Can Gordi, una zona amb vegetació abundant

Més endavant arribarem a Can Gordi (215 m, 2h 30 min), una masia amb història, avui dia completament en ruïnes, però per l’entorn paga la pena la visita.
De la masia només en queden algunes restes de parets. És d’agrair la presència d’un panell informatiu sobre la masia.

Arribada a Can Gordi
Ruïnes de Can Gordi
Panell informatiu de Can Gordi

Des de Can Gordi anem a buscar el corriol que hem vist a l’esquerra en arribar a l’indret i que baixa sobtadament . Tirem per aquest camí i al cap de poca estona arribarem a una zona amb una estructura feta de ciment (un talús), des d’on baixa un camí cap al fons del torrent on hi ha la font de Can Gordi (207 m, 2h 35 min), molt deixada actualment, quasi engolida per la vegetació. La font té una bonica llegenda d’una dona d’aigua, que podeu conèixer en aquesta web del TOT Sant Cugat.

Font de Can Gordi

Visitada la font tornem al camí que seguíem pel torrent de Can Gordi, sense desviar-nos (hi ha un camí a l’esquerra a Can Bell, que hem de descartar), fins que sempre planejant arribarem al trencall de la font de Sant Vicenç, amb un indicador ben visible (155 m, 2h 40 min). És opcional anar a fer la visita o continuar pel camí directes a Sant Cugat. En aquest trencall acaba la tercera etapa de la ruta.

Camí del Torrent de Can Gordi
Trencall cap a la font de Sant Vicenç

Tram 4
SANT VICENÇ DEL BOSC (144 m)
SANT CUGAT DEL VALLÈS (130 m)
Pel camí de Can Bell i Llaceres

La darrera etapa comença amb la visita a l’indret de Sant Vicenç del Bosc (o Sant Vicenç de Vallarec), una visita que no ens ocuparà més de 10 minuts.
Trenquem a la dreta cap avall i en poca estona serem en aquest espai natural, veient primerament la font de Sant Vicenç, (144 m), d’esquena i al costat del torrent.

Part posterior de la Font de Sant Vicenç
Part frontal de la Font de Sant Vicenç

Després pujarem a veure les ruïnes de l’ermita de Sant Vicenç per un caminet que s’enfila per la nostra dreta i que ens hi porta en mot poca estona (2h 45 min). Trobem les restes d’una ermita medieval (segle X) situada enmig de la despareguda vil·la de Cercèdol.

Ruïnes de l’ermita de Sant Vicenç del Bosc
Ermita de Sant Vicenç del Bosc
Ermita de Sant Vicenç del Bosc

Visitat l’espai, tornem a la zona de la font i ens disposem a fer el darrer tram de la ruta fins a la ciutat de Sant Cugat del Vallès, municipi pel qual hem fet pràcticament tota la caminada, amb l’excepció del tram curt de carretera per Les Planes de Vallvidrera.
Desfem el camí pel quan hem arribat a la font per tornar al camí de Can Gordi i en ser-hi tombem a la dreta, en direcció Rambla de Can Bell-Sant Cugat (155 m, 2h 50 min), continuant planejant.

Continuem pel camí del Torrent de Can Gordi
Pal indicador en el camí

Després arribarem a un tros de pujada en direcció a l’Àrea de Can Bell, en una zona amb diverses cruïlles de camins. Nosaltres sempre en direcció Rambla de Can Bell, on arribarem ben aviat. En ser a la primera cruïlla girem a la dreta, fem un revolt pronunciat cap a l’esquerra i més amunt arribarem a la pista uneix la Torre Negra amb Can Bell (170 min, 3h 20 min).

Àrea de Can Bell
Enllaç amb la Rambla de Can Bell. Ara toca girar a l’esquerra i de seguida a la dreta.

La Rambla de Can Bell la seguirem només uns metres a l’esquerra i de seguida tombarem per un camí de terra a la dreta, per seguir una ruta que ens portarà a Sant Cugat evitant la carretera (de l’Arrabassada).
En acabar el camí de terra hem de continuar rectes, direcció el Club Tennis Natació Sant Cugat, pel carrer del Comte, que més enllà ens condueix fins al carrer de Llaceres (136 m, 3h 30 min) , just davant de l’ermita de Sant Crist de Llaceres.

Tram del carrer del Comte, als afores de Sant Cugat

Des de Llaceres ens falta fer una travessa urbana per Sant Cugat del Vallès, passant per l’avinguda de Gràcia (de fet, els darrers metres de la carretera de l’Arrabassada) fins arribar a la Rambla de Ribatallada, gir a l’esquerra i en arribar al carrer d’Àngel Guimerà nou gir ara a la dreta. Pocs metres més endavant, sempre rectes, anirem a parar a la plaça de Lluís Millet, on hi ha l’estació de Sant Cugat dels Ferrocarrils Catalans (130 m, 3h 45 min). Aquí acaba la ruta.

Casa modernista a l’avinguda de Gràcia, entrant a Sant Cugat
Estació de Sant Cugat dels Ferrocarrils Catalans. Fi de la ruta.

DESNIVELLS I TEMPS PER TRAMS
Desnivell en metres / Temps en minuts

TramDesnivellTemps
Les Planes (FGC)-final barriada Aigües de Sabadell, per la carretera de Sant Cugat– 2015′
Final barriada Aigües de Sabadell-Mirador del Turó del Fumet, pel Bosc Gran+ 14630′
Mirador-Turó del Fumet, pel camí Molí de les Planes+ 125′
Turó del Fumet-Can Flor, pels carrers Molí de les Planes i Miralluny i camí de Can Flor– 7315′
Can Flor-Colònia Parès (final carrer de la Cedrela) (amb marrada)– 9535′
Colònia Parès (final carrer de la Cedrela)-Mas del Bosc (carretera BV-1417)+ 9230′
Mas del Bosc-Can Gordi (ruïnes masia i font)– 6625′
Font de Can Gordi-Sant Vicenç del Bosc (font i ruïnes ermita), pel camí de Can Bell– 7125′
Sant Vicenç del Bosc-enllaç Rambla de Can Bell+ 2620′
Rambla de Can Bell-entrada Sant Cugat (Llaceres)– 3410′
Travessa urbana per Sant Cugat fins estació FGC– 615′
Totals acumulats+ 276
– 365
3 h 45′

Desglossament del temps per etapes:
Les Planes-Turó del Fumet: 50 min
Turó del Fumet-Can Flor: 15 min
Can Flor-Mas del Bosc (amb marrada): 65 min
Mas del Bosc-Can Gordi: 25 min
Can Gordi-Sant Vicenç del Bosc: 25 min
Sant Vicenç del Bosc-Sant Cugat: 45 min

Distribució del temps: 34 % en pujada, 12 % en pla i 54 % en baixada.

D’Horta a Cerdanyola, pel Forat del Vent i el Camí de Sant Andreu

Valldaura-Mirador d’Horta-Forat del Vent-Camí de Sant Andreu-Can Catà-Torrent de Canaletes-Cerdanyola del Vallès

DADES TÈCNIQUES

  • Caminada núm. 58
  • Data: dijous 28 de gener de 2021
  • Inici: metro Valldaura (L3)
  • Final: estació Cerdanyola del Vallès (Renfe)
  • Sector: vessant del Vallès (Sant Iscle-Cerdanyola)
  • Distància: 10,8 kms
  • Temps: 2 h 40 min
  • Desnivell: + 166 m / – 216 m
  • Dificultat: moderada
  • Tipologia: travessa lineal (només anada)

ITINERARI

Metro Valldaura-Mirador d’Horta-Forat del Vent-Camí de Sant Andreu-Carretera del Cementiri-Font de Can Lloses-Can Fermí-Sant Iscle de les Feixes-Can Catà-Torrent de Canaletes-Aqüeducte de Canaletes-Parc de la Riera-Cerdanyola del Vallès.

MAPA DE LA RUTA

RUTA A WIKILOC

COMENTARI

Ruta per Collserola des d’Horta fins a Cerdanyola. Partim del barri de Valldaura. El primer sector de la travessa és en pujada fins al Forat del Vent, amb parada als miradors d’Horta (o de Mundet), arran de la carretera de Cerdanyola, i del gronxador, en plena ascensió a la carena. Arribats a la carena, al Forat del Vent, comença el segon sector, ara en baixada per la banda del Vallès. Anirem des de Can Ferrer fins a Can Fermí pel Camí de Sant Andreu, una ruta poc concorreguda i un xic feréstega per solitària. Entremig, ens desviarem una estona per anar a la Font de Can Lloses. Passat Can Fermí enllacem amb el camí de Sant Iscle, passem pel costat de l’ermita de Sant Iscle de les Feixes i arribem a Can Catà. Aquí comença el tercer sector de la travessa, ara més aviat planejant, que ens durà a Cerdanyola, però no pel camí directe, sinó passant pel Torrent de Canaletes (per un corriol que va resseguint el rierol) i després anirem cap a l’aqüeducte de Canaletes (o de Sant Iscle), per accedir a Cerdanyola pel Parc de la Riera. Per acabar la ruta, una passejada urbana ens deixarà a l’estació de tren.

DESCRIPCIÓ DE LA RUTA

Tram 1
METRO VALLDAURA (121 m) –
FORAT DEL VENT (278 m)

Pel Mirador d’Horta

Sortim del metro Valldaura per l’Avinguda de Valldaura (121 m). En ser al carrer seguim cap a l’esquerra, en direcció sud, fins arribar a una gran rotonda (cruïlla amb l’Av. de l’Estatut). Continuem per la vorera de muntanya, sense travessar res, girant per la dreta per seguir la carretera d’Horta (BV-1415) pel voral. Poc després travessarem la Ronda de Dalt per un llarg pont (137 m) i més enllà arribarem a la rotonda del Tanatori-Cementiri d’Horta (154 m, 12 min).

Rotonda de la BV-1415. Al fons veiem el tram ded la carretera on hi ha el Mirador d’Horta. Més amunt, observem l’arbre solitari, d’on hi penja un gronxador

La rodegem per la dreta i anem a buscar un pas de vianants, que ens dirigeix de front al corriol que hem d’agafar. Prenem el corriol i en suau pujada anirem a trobar la carretera d’Horta (187 m) i a uns metres a l’esquerra tenim el Mirador d’Horta (190 m, 20 min), amb aparcament per a vehicles, bancs de fusta i una àrea amb un mirador obert a la ciutat Barcelona i l’entorn de Collserola.

Vista del Mirador d’Horta, al costat de la carretera d’Horta a Cerdanyola
Panoràmica de Barcelona des del Mirador d’Horta

Feta la visita al mirador, reculem uns metres per la carretera i anem a buscar el corriol que, just al front per on hem arribat abans, ens menarà amunt direcció Forat del Vent (hi ha indicador) (187 m).

Inici del corriol cap al Forat del Vent, des de la carretera

Enfilem el corriol; a la primera cruïlla seguim per la dreta amunt, i al segon encreuament hem d’agafar el corriol que puja decidit per la nostra esquerra (208 m). El seguim, amb trams de considerable desnivell, sempre en direcció a un arbre solitari, ben visible.

Darrers metres costeruts fins a l’arbre del gronxador

Quan arribem a l’arbre (235 m, 30 min) veurem que penja d’una branca un senzill gronxador, fet amb cordes i unes travesses de fusta. Som al mirador del Gronxador, nom amb què es coneix popularment aquest indret, amb molt bones vistes de Barcelona, amb els barris de muntanya propers en primer terme, al davant, i de la serra de Collserola als laterals.

Des del gronxador contemplem una magnífica panoràmica de Barcelona
Panoràmica de la carena de Collserola, des del Tibidabo fins al Turó de Valldaura

Després de contemplar el panorama, continuem l’ascensió pel corriol, més amunt arribarem a un altre arbre, també amb un gronxador però més rudimentari (només hi ha una corda nuada).

Un segon gronxador en plena pujada al Forat del Vent

I anem seguint fent camí, ara amb menys desnivell, per un tram ondulat i només els darrers metres de l’ascensió es fa més costeruda la pujada. En ser a dalt serem a l’anomenat Forat del Vent, una important cruïlla de camins (278 m, 40 min).

Al front, els diversos corriols que s’enfilen fins al Forat del Vent, amb les torres elèctriques al capdamunt

Per aquí passa el Passeig de les Aigües, un dels camins més transitats de Collserola, que en aquest sector uneix Torre Baró (cap a la dreta) i el Portell de Valldaura (cap a l’esquerra). També neixen aquí els camins cap a Can Ferrer i cap a Can Lloses, que agafarem tot seguit. També al damunt per on hem arribat, per on hi ha les torres elèctriques, hi ha un mirador, que engrandeix les vistes panoràmiques que hem anat veient tot pujant.

El punt més alt del Forat del Vent
Vista del Passeig de les Aigües en el tram entre Torre Baró i el Portell de Valldaura

Tram 2
FORAT DEL VENT (278 m) –
FONT DE CAN LLOSES (115 m)

Pel Camí de Sant Andreu

Deixem el Forat del Vent i continuem per la pista que ens assenyala Can Lloses (el de més a l’esquerra mirant des del Passeig de les Aigües) i l’anem seguint, rodejant Can Ferrer, fins arribar a un lloc on veiem unes escales de fusta per superar un desnivell sobtat a la nostra dreta (260 m, 45 min). Pugem pels esglaons i ja serem al Camí de Sant Andreu, un camí alternatiu a la pista forestal que va cap a Can Lloses i Sant Iscle de les Feixes.

Després de pujar els esglaons per superar aquest desnivell respecte la pista a Can Lloses, comença el Camí de Sant Andreu

Nosaltres ho farem per aquest camí, molt menys transitat i per tant més solitari i fins i tot feréstec en alguns trams. Però és un recorregut en ple bosc, molt interessant per contemplar la natura en silenci. El camí, en baixada, primer ens deixarà a la pista que ve del Forat del Vent i de seguida sortim a la carretera del Cementiri (de Collserola) (210 m, 58 min).

Ja som al Camí de Sant Andreu
Avançant pel camí ja veiem al fons Cerdanyola, el nostre destí final
Tros final d’aquest tram fins a la carretera del Cementiri (de Collserola), que divisem al fons

Just pocs metres, perquè ja veurem a la nostra esquerra, quasi tocant-se amb l’altre camí, un indicador que ens assenyala una nova direcció (Can Lloses-Sant Iscle).

La nostra ruta pel Camí de Sant Andreu continua per l’esquerra, en una cruïlla al costat de la pista per on hem arribat a la carretera

Girem per aquesta pista, a l’esquerra, i més enllà arribarem a un important trencall (196 m). Aquí ens hem de desviar a la dreta per continuar pel Camúi de Sant Andreu (direcció Bones Hores-Can Fermí).

A la primera cruïlla hemn de tombar per la dreta, direcció Can Fermí

Continuem pel camí, passarem per alguns trencalls (nosaltres sempre direcció Can Fermí), rodejarem Can Lloses, que queda ensotat a l’esquerra, i més endavant arribarem al trencall de la Font de Can Lloses (125 m).

Continuant pel Camí de Sant Andreu
Vorejant Can Lloses
Trencall a l’esquerra que ens portarà a la Font de Can Lloses

Compte perquè no està indicat, només hi ha a terra una fita petita de pedra. Abandonem per uns moments el Camí de Sant Andreu per baixar pel corriol de l’esquerra i en poca estona serem a la Font de Can Lloses (115 m, 1h 20 min), un indret agradable i plàcid, amb unes taules i bancs de fusta. La font, però, no raja ni gota.

Font de Can Lloses

Tram 3
FONT DE CAN LLOSES (115 m) –
CAN CATÀ (89 m)

Per Can Fermí i Sant Iscle de les Feixes

Acabada l’estada a l’àrea de la font, reculem per on hem vingut fins a tornar al Camí de Sant Andreu, i ara el resseguim continuant per l’esquerra i sempre en direcció Can Fermí.

Últims metres del corriol de la font abans de retornar al Camí de Sant Andreu, que ja veiem al fons
Pels camins de Collserola sovint es veuen els efectes dels darrers temporals

Al capdavall del camí, just passada una gran era (l’era de Can Fermí) que ens cau a l’esquerra, arribarem a una altra cruïlla de camins important (104 m).

L’era de Can Fermí, just quan arribem a una nova cruïlla de camins. Acaba el Camí de Sant Andreu
A la cruïlla hem der girar a l’esquerra

Hem de seguir per la pista de l’esquerra (direcció Can Fermí-Sant Iscle-Cerdanyola) i en poca estona passarem per Can Fermí (101 m, 1h 33 min), que s’alça a la nostra esquerra. Continuem el camí i poc després enllaçarem amb la pista que uneix el Forat del Vent amb Sant Iscle i Cerdanyola (103 m). Tombem a la dreta i aviat passarem per l’ermita de Sant Iscle de les Feixes (accés tancat la majoria de dies de l’any) i poc després serem a Can Catà (89 m, 1h 40 min).

Can Fermí