Arxiu de la categoria: Cap al Vallès

De Les Planes a Sant Cugat, pel Turó del Fumet i el Torrent de Can Gordi

Les Planes-el Bosc Gran-Turó del Fumet-Can Flor-Colònia Parès-Mas del Bosc-Can Gordi-Sant Vicenç del Bosc-Sant Cugat del Vallès

DADES TÈCNIQUES

  • Caminada núm. 62
  • Data: dijous, 27 de maig de 2021
  • Inici: estació Les Planes (FGC)
  • Final: estació Sant Cugat del Vallès (FGC)
  • Sector: vessant del Vallès (Les Planes-Sant Cugat)
  • Distància: 13,6 kms
  • Temps: 3 h 45 min
  • Desnivell: + 276 m / – 365 m
  • Dificultat: moderada
  • Tipologia: travessa lineal (només anada)

ITINERARI

Les Planes (estació FGC)-Carretera de Sant Cugat (BV-1462)-Passatge Aigües de Sabadell-el Bosc Gran-Mirador del Turó del Fumet-Camí Molí de les Planes-Turó del Fumet-Camí Molí de les Planes-carrer de Miralluny-Camí de Can Flor-Can Flor-Colònia Parès (diversos carrers, acabant al carrer de la Cendrela)-corriol d’ascens-Carretera de l’Arrabassada (BV-1417)-Mas del Bosc-Can Gordi (ruïnes)-Font de Can Gordi-camí del Torrent de Can Gordi-Font de Sant Vicenç-Ermita de Sant Vicenç del Bosc (ruïnes)-camí del Torrent de Can Gordi-Rambla de Can Bell-entrada Sant Cugat (Llaceres)-Sant Cugat del Vallès (estació FGC).

MAPA DE LA RUTA

RUTA A WIKILOC

COMENTARI

Travessa entre Les Planes i Sant Cugat, força variada, però sense indicadors en gran part del recorregut. Caldrà estar en alerta i fer ús del GPS o tenir bona intuïció. Durant l’itinerari passarem per trams d’asfalt o pavimentats, camins i corriols, per zones urbanes i zones boscoses. Alternarem pujades i baixades, destacant-se dues ascensions: una de llarga al Turó del Fumet pel Bosc Gran i una de més curta però també força dreta des del final de la Colònia Parès a la carretera de l’Arrabassada, a l’alçada de Mas del Bosc.
En el recorregut farem estada al Turó del Fumet, al costat de la torre de vigilància, i visitarem les ruïnes de Can Gordi i de l’ermita de Sant Vicenç del Bosc, a la zona del Torrent de Can Gordi.
Com ja s’ha dit, compte que durant la ruta trobareu bastantes cruïlles de camins sense indicar. Aquesta és la raó per la qual vaig donar una volta imprevista pels carrers de La Floresta fins a la Colònia Parès. En el mapa de ruta he marcat en color blau l’itinerari que cal seguir si voleu estalviar-vos un passeig innecessari per carrers d’urbanitzacions, encara que tot el tram sigui en baixada.

DESCRIPCIÓ DE LA RUTA

Tram 1
LES PLANES (FGC) (219 m) –
TURÓ DEL FUMET (357 m)

Pel Bosc Gran i el Mirador del Turó del Fumet

Sortim de l’estació de Les Planes (219 m), ubicada en un edifici modernista, per la banda de la carretera de Sant Cugat, baixem unes escales i seguim la calçada per la dreta. Uns metres més enllà, quan arribem a l’alçada de l’antic restaurant Can Pichurri (ara en fase d’enderroc), travesssem la carretera amb molt de compte i anem a buscar el voral de l’esquerre. Poc després arribarem a l’alçada del restaurant Font de Les Planes i a partir d’aquí continuem pel voral de la carretera, sempre protegits per la barana, per un caminet que ressegueix la calçada. Quan arribem al trencall del carrer de la Font de la Mata, regulat semafòricament, tornem a travessar la carretera, ara per un pas de vianants, per tornar a la dreta de la calçada, des d’ara amb vorera.
Uns metres més enllà passarem pel camí de Can Balasc (a l’esquerra) i poc després compte perquè arribarem al trencall per on hem d’abandonar la carretera i endintsant-nos als boscos de Collserola. Ho farem pel Passatge de les Aigües de Sabadell, que surt per la dreta (187 m, 12 min).

Des d’aquest punt, a l’estació de Les Planes, iniciem el recorregut
Aspecte del caminet que ressegueix la carretera de Sant Cugat

Tombem a la dreta i seguim el carrer pavimentat, passem per sota del túnel dels ferrocarrils catalans i quan s’acaben les vivendes -i el paviment- ja serem al corriol del Bosc Gran (15 min), que ens dirigirà cap al Turó del Fumet.

Comença un llarg tram de pujada, primer moderada, després més costeruda i superats els 300 metres d’altitud el desnivell torna a moderar-se i acaba planejant en el darrer tros fins arribar al mirador del Fumet.
Durant el trajecte sempre hem de seguir rectes amunt. Passarem per dues cruïlles de camins i nosaltres sempre hem de seguir pel corriol que va encarat al Turó del Fumet i la seva torre de guaita, que en ser a la segona cruïlla (324 m, 40 min) veurem perfectament al fons.

Primera cruïlla de camins: seguim rectes amunt
Segona cruïlla de camins: continuem rectes pel corriol, des d’ara força planer; al fons el Turó del Fumet i la torre
El darrer tram del corriol ens porta planejant fins al mirador

El corriol del Bosc Gran ens porta just al Mirador del Turó del Fumet (345 m, 45 min) on trobem un parell de panells informatius i dos bancs de fusta per seure. Des d’aquest mirador, que queda arran del Camí de Molí de Les Planes, divisem, d’una banda, el barri de Les Planes i al fons la carena principal de Collserola, amb el Tibidabo i la Torre de Collserola, i d’altra banda, la serra de Collserola més propera, destacant-se entre els boscos les masies de Can Balasc i, més amunt i més lluny, la de Can Calopa de Dalt, i a la dreta veiem ben a prop el Turó del Fumet, amb la seva torre de vigilància.

El Mirador del Turó del Fumet
Un dels panells informatius de l’entorn
Panoràmica de la serra de Collserola. Entre els boscos, destaquen les masies de Can Balasc i de Can Calopa de Dalt.

Deixem el mirador i seguim per l’esquerre el Camí de Molí de Les Planes, amb un primer tram pavimentat en baixada i tot seguit un darrer tros per camí de terra en pujada fins arribar a dalt del Turó del Fumet (357 m, 50 min) on hi ha la torre de vigilància, la torre I -Índia- del Parc Natural de Collserola.

Entrem a l’últim tros del Camí de Molí de les Planes, en direcció al proper Turó del Fumet
Part superior de la torre de vigilància
Situació de les set torres de vigilància de Collserola (font: Betevé)

El Turó del Fumet (357 m) es troba a uns 50 metres de la torre, enmig d’una zona boscosa.

Tram 2
TURÓ DEL FUMET (357 m) –
MAS DEL BOSC (Ctra.Arrabassada) (281 m)

Per Can Flor i (marrada) Colònia Parès

Feta la primera etapa de l’itinerari, amb l’ascensió al Turó del Fumet, ara toca dirigir-nos cap a la Serra d’en Bell, concretament al Mas del Bosc.
Per fer-ho començarem desfent el camí fins tornar al mirador.

Vista del Camí de Molí de Les Planes, baixant del Turó del Fumet en direcció cap a Les Planes

En ser al mirador continuem pel carrer pavimentat avall, passem la cruïlla del carrer del Desert i poc després arribem a una altra cruïlla, amb una zona de parc. A l’esquerra veiem com baixa el carrer de Miralluny (339 m, 55 min), el seguim uns metres i atenció perquè poc després s’obre per la dreta un corriol estret, en baixada. Girem a la dreta per aquest caminet i en poca estona serem al Camí de Can Flor, asfaltat (298 m, 1 hora).
Seguim per aquesta via cap a l’esquerra i ben aviat veurem al fons Can Flor. Just en ser-hi tenim, a la dreta, el trencall, amb cadena, que hem d’agafar per continuar la ruta (284 m, 1h 05 min).

Arribant a Can Flor
Trencall de Can Flor

Prenem el camí que passa pel costat de Can Flor i que ens ha de dur fins a la Colònia Parès. La meva intenció era anar a parar al corriol que passa pel Torrent de Can Bova, i que mena directament al punt desitjat, al final del carrer de la Cedrela (veure línia blava del mapa de ruta). Però la manca d’indicadors en aquesta zona (des de Les Planes al Fumet tampoc no hi ha cap indicador) ha fet que en passar per una bifurcació de camins (250 m), no tombés per la dreta avall, perquè pensava que seria el camí cap a Can Bova. Així, vaig continuar per l’esquerra esperant trobar el camí de baixada cap al torrent més endavant. Però, ai las!, el que vaig veure és que la cruïlla no arribava i que a poc a poc m’anava enfilant, seguint uns pals d’electricitat suposo, i que em van acabar portant, ja plenament conscient de l’errada, fins a una carretera (288 m, 1h 20 min) . Tornava a estar al Camí de Can Flor!

Pas pel camí equivocat, que s’anava enfilant
Fila de pals que sostenen una línia elèctrica; al fons la barana del Camí de Can Flor

Però no era qüestió de recular, de manera que vaig emprendre l’aventura. L’única cosa que sabia és que havia de perdre altura i anar com més avall millor. I així ho vaig fer, vaig seguir carrers d’aquesta zona boscosa de La Floresta, primer per l’avinguda del Montseny fins arribar al Coll dels Porters (222 m) i després pel carrer de Buscarons fins a la cruïlla amb el carrer de la Cendrela, per anar a recuperar la ruta.

Baixant pels carrers de La Floresta
Pas per una torre d’estil modernista
Cruïlla dels carrers de Buscarons i de la Cedrela

Per sort, aquesta travessia per carrers asfaltats d’urbanitzacions és sempre en baixada. Finalment, arribarem a la cruïlla de Buscarons amb el carrer de la Cedrela (186 m, 1h 40 min), a la Colònia Parès. Tombem a la dreta i seguim el carrer fins al final, just on s’acaben les vivendes (189 m). A la dreta, on desapareix el camí, surt el corriol pel qual haguéssim arribat sense la volta per La Floresta fins a la Colònia Parès. Tornava, doncs, a estar en la ruta prevista.

Des d’aquest punt hem de continuar pel camí, amb cadena, que veiem al front, baixant pel carrer. Travessem la cadena i compte perquè de seguida hem de tombar a l’esquerra amunt, per un corriol, no massa fressat, i, per descomptat, sense senyalitzar (191 m).
Seguim aquest corriol, en pujada, que es va fent insistent i que al capdamunt ens durà a la carretera de l’Arrabassada, molt a prop del trencall del Mas del Bosc. Pujarem seguint els pals d’electricitat, alineats amb els que ja havíem passat abans i finalment, després de superar un bon desnivell, serem a la carretera de l’Arrabassada (284 m).

Corriol de pujada cap a la carretera de l’Arrabassada, seguint la línia de cablejat elèctric
Mirant enrere veiem al fons el Turó del Fumet
Arribada a la carretera de l’Arrabassada, final de la pujada.

Sense travessar la barana, seguim per l’esquerra uns metres fins ser davant el trencall cap al Mas del Bosc; llavors travessem amb molt de compte la calçada i ens plantem davant l’accés de la que avui dia és una casa de colònies (281 m, 2h 10 min). Acaba la segona etapa de la ruta.

Carretera de l’Arrabassada; al fons a la dreta el trencall al Mas del Bosc
Accés al Mas del Bosc

Tram 3
MAS DEL BOSC (Ctra.Arrabassada) (281 m) –
SANT VICENÇ DEL BOSC (144 m)
Per Can Gordi i el Torrent de Can Gordi

La tercera etapa comença a l’accés al Mas del Bosc i acaba a l’accés a Sant Vicenç del Bosc, un trajecte que ens porta a caminar pel bonic Torrent de Can Gordi. En el primer tram anirem fins a Can Gordi, una masia amb història, avui dia completament en ruïnes, però per l’entorn paga la pena la visita.
Entrem al recinte de la Masia del Bosc, passem pel costat del notable edifici, voregem la piscina i al final un camp de futbol.

Mas del Bosc
Detall d’una de les façanes del Mas del Bosc
Zona esportiva de la casa de colònies

Al final arribem a una cruïlla important (276 m, 2h 15 min). Som dalt la Serra d’en Bell. Ara toca prendre el camí que surt a la dreta (aquí sí hi ha indicadors) per baixar per un bonic corriol que va cap al Torrent de Can Gordi, cobert d’una vegetació exuberant. Nosaltres sempre avall i rectes.

Corriol cap a Can Gordi
Detall del Torrent de Can Gordi, una zona amb vegetació abundant

Més endavant arribarem a Can Gordi (215 m, 2h 30 min), una masia amb història, avui dia completament en ruïnes, però per l’entorn paga la pena la visita.
De la masia només en queden algunes restes de parets. És d’agrair la presència d’un panell informatiu sobre la masia.

Arribada a Can Gordi
Ruïnes de Can Gordi
Panell informatiu de Can Gordi

Des de Can Gordi anem a buscar el corriol que hem vist a l’esquerra en arribar a l’indret i que baixa sobtadament . Tirem per aquest camí i al cap de poca estona arribarem a una zona amb una estructura feta de ciment (un talús), des d’on baixa un camí cap al fons del torrent on hi ha la font de Can Gordi (207 m, 2h 35 min), molt deixada actualment, quasi engolida per la vegetació. La font té una bonica llegenda d’una dona d’aigua, que podeu conèixer en aquesta web del TOT Sant Cugat.

Font de Can Gordi

Visitada la font tornem al camí que seguíem pel torrent de Can Gordi, sense desviar-nos (hi ha un camí a l’esquerra a Can Bell, que hem de descartar), fins que sempre planejant arribarem al trencall de la font de Sant Vicenç, amb un indicador ben visible (155 m, 2h 40 min). És opcional anar a fer la visita o continuar pel camí directes a Sant Cugat. En aquest trencall acaba la tercera etapa de la ruta.

Camí del Torrent de Can Gordi
Trencall cap a la font de Sant Vicenç

Tram 4
SANT VICENÇ DEL BOSC (144 m)
SANT CUGAT DEL VALLÈS (130 m)
Pel camí de Can Bell i Llaceres

La darrera etapa comença amb la visita a l’indret de Sant Vicenç del Bosc (o Sant Vicenç de Vallarec), una visita que no ens ocuparà més de 10 minuts.
Trenquem a la dreta cap avall i en poca estona serem en aquest espai natural, veient primerament la font de Sant Vicenç, (144 m), d’esquena i al costat del torrent.

Part posterior de la Font de Sant Vicenç
Part frontal de la Font de Sant Vicenç

Després pujarem a veure les ruïnes de l’ermita de Sant Vicenç per un caminet que s’enfila per la nostra dreta i que ens hi porta en mot poca estona (2h 45 min). Trobem les restes d’una ermita medieval (segle X) situada enmig de la despareguda vil·la de Cercèdol.

Ruïnes de l’ermita de Sant Vicenç del Bosc
Ermita de Sant Vicenç del Bosc
Ermita de Sant Vicenç del Bosc

Visitat l’espai, tornem a la zona de la font i ens disposem a fer el darrer tram de la ruta fins a la ciutat de Sant Cugat del Vallès, municipi pel qual hem fet pràcticament tota la caminada, amb l’excepció del tram curt de carretera per Les Planes de Vallvidrera.
Desfem el camí pel quan hem arribat a la font per tornar al camí de Can Gordi i en ser-hi tombem a la dreta, en direcció Rambla de Can Bell-Sant Cugat (155 m, 2h 50 min), continuant planejant.

Continuem pel camí del Torrent de Can Gordi
Pal indicador en el camí

Després arribarem a un tros de pujada en direcció a l’Àrea de Can Bell, en una zona amb diverses cruïlles de camins. Nosaltres sempre en direcció Rambla de Can Bell, on arribarem ben aviat. En ser a la primera cruïlla girem a la dreta, fem un revolt pronunciat cap a l’esquerra i més amunt arribarem a la pista uneix la Torre Negra amb Can Bell (170 min, 3h 20 min).

Àrea de Can Bell
Enllaç amb la Rambla de Can Bell. Ara toca girar a l’esquerra i de seguida a la dreta.

La Rambla de Can Bell la seguirem només uns metres a l’esquerra i de seguida tombarem per un camí de terra a la dreta, per seguir una ruta que ens portarà a Sant Cugat evitant la carretera (de l’Arrabassada).
En acabar el camí de terra hem de continuar rectes, direcció el Club Tennis Natació Sant Cugat, pel carrer del Comte, que més enllà ens condueix fins al carrer de Llaceres (136 m, 3h 30 min) , just davant de l’ermita de Sant Crist de Llaceres.

Tram del carrer del Comte, als afores de Sant Cugat

Des de Llaceres ens falta fer una travessa urbana per Sant Cugat del Vallès, passant per l’avinguda de Gràcia (de fet, els darrers metres de la carretera de l’Arrabassada) fins arribar a la Rambla de Ribatallada, gir a l’esquerra i en arribar al carrer d’Àngel Guimerà nou gir ara a la dreta. Pocs metres més endavant, sempre rectes, anirem a parar a la plaça de Lluís Millet, on hi ha l’estació de Sant Cugat dels Ferrocarrils Catalans (130 m, 3h 45 min). Aquí acaba la ruta.

Casa modernista a l’avinguda de Gràcia, entrant a Sant Cugat
Estació de Sant Cugat dels Ferrocarrils Catalans. Fi de la ruta.

DESNIVELLS I TEMPS PER TRAMS
Desnivell en metres / Temps en minuts

TramDesnivellTemps
Les Planes (FGC)-final barriada Aigües de Sabadell, per la carretera de Sant Cugat– 2015′
Final barriada Aigües de Sabadell-Mirador del Turó del Fumet, pel Bosc Gran+ 14630′
Mirador-Turó del Fumet, pel camí Molí de les Planes+ 125′
Turó del Fumet-Can Flor, pels carrers Molí de les Planes i Miralluny i camí de Can Flor– 7315′
Can Flor-Colònia Parès (final carrer de la Cedrela) (amb marrada)– 9535′
Colònia Parès (final carrer de la Cedrela)-Mas del Bosc (carretera BV-1417)+ 9230′
Mas del Bosc-Can Gordi (ruïnes masia i font)– 6625′
Font de Can Gordi-Sant Vicenç del Bosc (font i ruïnes ermita), pel camí de Can Bell– 7125′
Sant Vicenç del Bosc-enllaç Rambla de Can Bell+ 2620′
Rambla de Can Bell-entrada Sant Cugat (Llaceres)– 3410′
Travessa urbana per Sant Cugat fins estació FGC– 615′
Totals acumulats+ 276
– 365
3 h 45′

Desglossament del temps per etapes:
Les Planes-Turó del Fumet: 50 min
Turó del Fumet-Can Flor: 15 min
Can Flor-Mas del Bosc (amb marrada): 65 min
Mas del Bosc-Can Gordi: 25 min
Can Gordi-Sant Vicenç del Bosc: 25 min
Sant Vicenç del Bosc-Sant Cugat: 45 min

Distribució del temps: 34 % en pujada, 12 % en pla i 54 % en baixada.

D’Horta a Cerdanyola, pel Forat del Vent i el Camí de Sant Andreu

Valldaura-Mirador d’Horta-Forat del Vent-Camí de Sant Andreu-Can Catà-Torrent de Canaletes-Cerdanyola del Vallès

DADES TÈCNIQUES

  • Caminada núm. 58
  • Data: dijous 28 de gener de 2021
  • Inici: metro Valldaura (L3)
  • Final: estació Cerdanyola del Vallès (Renfe)
  • Sector: vessant del Vallès (Sant Iscle-Cerdanyola)
  • Distància: 10,8 kms
  • Temps: 2 h 40 min
  • Desnivell: + 166 m / – 216 m
  • Dificultat: moderada
  • Tipologia: travessa lineal (només anada)

ITINERARI

Metro Valldaura-Mirador d’Horta-Forat del Vent-Camí de Sant Andreu-Carretera del Cementiri-Font de Can Lloses-Can Fermí-Sant Iscle de les Feixes-Can Catà-Torrent de Canaletes-Aqüeducte de Canaletes-Parc de la Riera-Cerdanyola del Vallès.

MAPA DE LA RUTA

RUTA A WIKILOC

COMENTARI

Ruta per Collserola des d’Horta fins a Cerdanyola. Partim del barri de Valldaura. El primer sector de la travessa és en pujada fins al Forat del Vent, amb parada als miradors d’Horta (o de Mundet), arran de la carretera de Cerdanyola, i del gronxador, en plena ascensió a la carena. Arribats a la carena, al Forat del Vent, comença el segon sector, ara en baixada per la banda del Vallès. Anirem des de Can Ferrer fins a Can Fermí pel Camí de Sant Andreu, una ruta poc concorreguda i un xic feréstega per solitària. Entremig, ens desviarem una estona per anar a la Font de Can Lloses. Passat Can Fermí enllacem amb el camí de Sant Iscle, passem pel costat de l’ermita de Sant Iscle de les Feixes i arribem a Can Catà. Aquí comença el tercer sector de la travessa, ara més aviat planejant, que ens durà a Cerdanyola, però no pel camí directe, sinó passant pel Torrent de Canaletes (per un corriol que va resseguint el rierol) i després anirem cap a l’aqüeducte de Canaletes (o de Sant Iscle), per accedir a Cerdanyola pel Parc de la Riera. Per acabar la ruta, una passejada urbana ens deixarà a l’estació de tren.

DESCRIPCIÓ DE LA RUTA

Tram 1
METRO VALLDAURA (121 m) –
FORAT DEL VENT (278 m)

Pel Mirador d’Horta

Sortim del metro Valldaura per l’Avinguda de Valldaura (121 m). En ser al carrer seguim cap a l’esquerra, en direcció sud, fins arribar a una gran rotonda (cruïlla amb l’Av. de l’Estatut). Continuem per la vorera de muntanya, sense travessar res, girant per la dreta per seguir la carretera d’Horta (BV-1415) pel voral. Poc després travessarem la Ronda de Dalt per un llarg pont (137 m) i més enllà arribarem a la rotonda del Tanatori-Cementiri d’Horta (154 m, 12 min).

Rotonda de la BV-1415. Al fons veiem el tram ded la carretera on hi ha el Mirador d’Horta. Més amunt, observem l’arbre solitari, d’on hi penja un gronxador

La rodegem per la dreta i anem a buscar un pas de vianants, que ens dirigeix de front al corriol que hem d’agafar. Prenem el corriol i en suau pujada anirem a trobar la carretera d’Horta (187 m) i a uns metres a l’esquerra tenim el Mirador d’Horta (190 m, 20 min), amb aparcament per a vehicles, bancs de fusta i una àrea amb un mirador obert a la ciutat Barcelona i l’entorn de Collserola.

Vista del Mirador d’Horta, al costat de la carretera d’Horta a Cerdanyola
Panoràmica de Barcelona des del Mirador d’Horta

Feta la visita al mirador, reculem uns metres per la carretera i anem a buscar el corriol que, just al front per on hem arribat abans, ens menarà amunt direcció Forat del Vent (hi ha indicador) (187 m).

Inici del corriol cap al Forat del Vent, des de la carretera

Enfilem el corriol; a la primera cruïlla seguim per la dreta amunt, i al segon encreuament hem d’agafar el corriol que puja decidit per la nostra esquerra (208 m). El seguim, amb trams de considerable desnivell, sempre en direcció a un arbre solitari, ben visible.

Darrers metres costeruts fins a l’arbre del gronxador

Quan arribem a l’arbre (235 m, 30 min) veurem que penja d’una branca un senzill gronxador, fet amb cordes i unes travesses de fusta. Som al mirador del Gronxador, nom amb què es coneix popularment aquest indret, amb molt bones vistes de Barcelona, amb els barris de muntanya propers en primer terme, al davant, i de la serra de Collserola als laterals.

Des del gronxador contemplem una magnífica panoràmica de Barcelona
Panoràmica de la carena de Collserola, des del Tibidabo fins al Turó de Valldaura

Després de contemplar el panorama, continuem l’ascensió pel corriol, més amunt arribarem a un altre arbre, també amb un gronxador però més rudimentari (només hi ha una corda nuada).

Un segon gronxador en plena pujada al Forat del Vent

I anem seguint fent camí, ara amb menys desnivell, per un tram ondulat i només els darrers metres de l’ascensió es fa més costeruda la pujada. En ser a dalt serem a l’anomenat Forat del Vent, una important cruïlla de camins (278 m, 40 min).

Al front, els diversos corriols que s’enfilen fins al Forat del Vent, amb les torres elèctriques al capdamunt

Per aquí passa el Passeig de les Aigües, un dels camins més transitats de Collserola, que en aquest sector uneix Torre Baró (cap a la dreta) i el Portell de Valldaura (cap a l’esquerra). També neixen aquí els camins cap a Can Ferrer i cap a Can Lloses, que agafarem tot seguit. També al damunt per on hem arribat, per on hi ha les torres elèctriques, hi ha un mirador, que engrandeix les vistes panoràmiques que hem anat veient tot pujant.

El punt més alt del Forat del Vent
Vista del Passeig de les Aigües en el tram entre Torre Baró i el Portell de Valldaura

Tram 2
FORAT DEL VENT (278 m) –
FONT DE CAN LLOSES (115 m)

Pel Camí de Sant Andreu

Deixem el Forat del Vent i continuem per la pista que ens assenyala Can Lloses (el de més a l’esquerra mirant des del Passeig de les Aigües) i l’anem seguint, rodejant Can Ferrer, fins arribar a un lloc on veiem unes escales de fusta per superar un desnivell sobtat a la nostra dreta (260 m, 45 min). Pugem pels esglaons i ja serem al Camí de Sant Andreu, un camí alternatiu a la pista forestal que va cap a Can Lloses i Sant Iscle de les Feixes.

Després de pujar els esglaons per superar aquest desnivell respecte la pista a Can Lloses, comença el Camí de Sant Andreu

Nosaltres ho farem per aquest camí, molt menys transitat i per tant més solitari i fins i tot feréstec en alguns trams. Però és un recorregut en ple bosc, molt interessant per contemplar la natura en silenci. El camí, en baixada, primer ens deixarà a la pista que ve del Forat del Vent i de seguida sortim a la carretera del Cementiri (de Collserola) (210 m, 58 min).

Ja som al Camí de Sant Andreu
Avançant pel camí ja veiem al fons Cerdanyola, el nostre destí final
Tros final d’aquest tram fins a la carretera del Cementiri (de Collserola), que divisem al fons

Just pocs metres, perquè ja veurem a la nostra esquerra, quasi tocant-se amb l’altre camí, un indicador que ens assenyala una nova direcció (Can Lloses-Sant Iscle).

La nostra ruta pel Camí de Sant Andreu continua per l’esquerra, en una cruïlla al costat de la pista per on hem arribat a la carretera

Girem per aquesta pista, a l’esquerra, i més enllà arribarem a un important trencall (196 m). Aquí ens hem de desviar a la dreta per continuar pel Camúi de Sant Andreu (direcció Bones Hores-Can Fermí).

A la primera cruïlla hemn de tombar per la dreta, direcció Can Fermí

Continuem pel camí, passarem per alguns trencalls (nosaltres sempre direcció Can Fermí), rodejarem Can Lloses, que queda ensotat a l’esquerra, i més endavant arribarem al trencall de la Font de Can Lloses (125 m).

Continuant pel Camí de Sant Andreu
Vorejant Can Lloses
Trencall a l’esquerra que ens portarà a la Font de Can Lloses

Compte perquè no està indicat, només hi ha a terra una fita petita de pedra. Abandonem per uns moments el Camí de Sant Andreu per baixar pel corriol de l’esquerra i en poca estona serem a la Font de Can Lloses (115 m, 1h 20 min), un indret agradable i plàcid, amb unes taules i bancs de fusta. La font, però, no raja ni gota.

Font de Can Lloses

Tram 3
FONT DE CAN LLOSES (115 m) –
CAN CATÀ (89 m)

Per Can Fermí i Sant Iscle de les Feixes

Acabada l’estada a l’àrea de la font, reculem per on hem vingut fins a tornar al Camí de Sant Andreu, i ara el resseguim continuant per l’esquerra i sempre en direcció Can Fermí.

Últims metres del corriol de la font abans de retornar al Camí de Sant Andreu, que ja veiem al fons
Pels camins de Collserola sovint es veuen els efectes dels darrers temporals

Al capdavall del camí, just passada una gran era (l’era de Can Fermí) que ens cau a l’esquerra, arribarem a una altra cruïlla de camins important (104 m).

L’era de Can Fermí, just quan arribem a una nova cruïlla de camins. Acaba el Camí de Sant Andreu
A la cruïlla hem der girar a l’esquerra

Hem de seguir per la pista de l’esquerra (direcció Can Fermí-Sant Iscle-Cerdanyola) i en poca estona passarem per Can Fermí (101 m, 1h 33 min), que s’alça a la nostra esquerra. Continuem el camí i poc després enllaçarem amb la pista que uneix el Forat del Vent amb Sant Iscle i Cerdanyola (103 m). Tombem a la dreta i aviat passarem per l’ermita de Sant Iscle de les Feixes (accés tancat la majoria de dies de l’any) i poc després serem a Can Catà (89 m, 1h 40 min).

Can Fermí
Enllaç amb el camí de Sant Iscle-Cerdanyola
Can Catà

Tram 4
CAN CATÀ (89 m) –
CERDANYOLA DEL VALLÈS (71 m)

Pel Torrent de Canaletes i Aqüeducte de Canaletes

Comencem el darrer tram de la travessa. La ruta habitual cap a Cerdanyola seria continuar pel camí principal, però en aquesta ocasió farem una variant per la zona de Canaletes, amb l’objectiu d’anar a veure l’aqüeducte. Sortim de Can Catà en direcció Cerdanyola, però als pocs metres hem de girar per la dreta (direcció Cementiri de Collserola-Serra de na Joana).

En aquesta cruïlla de camins hem d’agafar el de la dreta, sortint de la pista principal

I atenció perquè uns metres més endavant hem de desviar-nos a l’esquerra per un corriol (no indicat, alerta) (80 m). El corriol va resseguint el rierol del torrent de Canaletes (o de Sant Iscle), que travessarem diverses vegades. Els últims temporals de vent i pluja han deixat alguns trams una mica complicats de passar (troncs d’arbre caiguts, bassals d’aigua, fang…).

El corriol obac del Torrent de Canaletes

Un cop passat el torrent empalmarem amb una pista ampla (65 m).
Quan hi siguem hem de tombar a la dreta i continuar sempre en direcció a l’aqüeducte, ara per una pista que ens va oferint vistes de la propera Cerdanyola.

Ens anem acostant a Cerdanyola
El trencall que va a l’aqüeducte ens obliga a fer un gir de 180 graus. Hem arribat per la pista de l’esquerra i continuem per la de la dreta de la foto

Una darrera cruïlla (amb direcció única a Aqüeducte) (63 m) ens permetrà, tirant per l’esquerra, fent un canvi de direcció de 180 graus, arribar a la zona de camps tancats (de propietat particular), i ja veurem, a la dreta, rere les tanques amb reixes, les restes de l’aqüeducte de Canaletes (o de Sant Iscle) (62 m, 2h 10 min).

Un arc de l’Aqüeducte de Canaletes; al fons, vivendes de Cerdanyola
Aqüeducte de Canaletes (o de Sant Iscle)

Just en tombar pel perímetre del camp, trobem un corriol que ressegueix el torrent que havíem abandonat abans. Seguim per aquest camí però quan sigui possible hem de pujar el marge per l’esquerra i accedir a una àmplia esplanada des d’on veiem al fons l’ermita de Santa Maria de les Feixes i a sobre el Puig de la Guàrdia. Per aquesta esplanada, amb camps de conreu, passa un caminet, que al final va a enllaçar amb el camí del Parc de la Riera (57 m).

L’esplanada amb els camps de conreu, al costat de la riera de Sant Cugat. Al fons divisem l’ermita de Santa Maria de les Feixes i el Puig de la Guàrdia

Tirem a l’esquerra, travessem la riera de Sant Cugat per una ampla passera i anem a sortir a un altre camí que, passant pel costat del Parc de la Riera, ens portarà fins a la cruïlla amb la pista que ve de Can Catà (65 m, 2h 23 m), que serà la nostra porta d’entrada a Cerdanyola.

La passera sobre la riera de Sant Cugat
Riera de Sant Cugat
Indret on veiem la pista que ve de Can Catà; al fons es distingeixen els arcs de l’aqüeducte a l’alçada de Can Canaletes

Només ens resta fer una travessa urbana per Cerdanyola del Vallès, seguint sempre rectes, en direcció nord, passant successivament pel Passeig d’Horta, la Plaça de l’Estatut (rotonda) (77 m) i l’Avinguda de la Primavera. Un cop hem passat pel pont del riu Sec, aviat serem (just abans del pont de les vies) a l’estació de tren, punt final de la travessa (71 m, 2h 40 min).

El riu Sec al seu pas per Cerdanyola del Vallès

DESNIVELLS I TEMPS PER TRAMS
Desnivell en metres / Temps en minuts

TramDesnivellTemps
Metro Valldaura-Rotonda carretera de Cerdanyola, BV-1415 (Cementiri d’Horta)+ 3312′
Rotonda carretera de Cerdanyola-Mirador d’Horta (BV-1415)+ 368′
Mirador d’Horta-Mirador del Gronxador+ 4510′
Mirador del Gronxador-Forat del Vent+ 4310′
Forat del Vent-Carretera del Cementiri– 6818′
Carretera del Cementiri-Font de Can Lloses, pel Camí de Sant Andreu– 9522′
Font de Can Lloses-Can Fermí, pel Camí de Sant Andreu– 1413′
Can Fermí-Can Catà, per Sant Iscle de les Feixes– 128′
Can Catà-Aqüeducte de Canaletes, pel Torrent de Canaletes– 2728′
Aqüeducte de Canaletes-entrada de Cerdanyola, pel Parc de la Riera+ 315′
Travessa urbana per Cerdanyola fins estació Renfe+ 617′
Totals acumulats+ 166
– 216
2h 40′

Desglossament del temps per etapes:
Valldaura-Forat del Vent: 40 min
Forat del Vent-Font de Can Lloses: 40 min
Font de Can Lloses-Can Catà: 20 min
Can Catà-Aqüeducte Canaletes-Cerdanyola: 60 min

Distribució del temps: 39 % en pujada, 12 % en pla i 49 % en baixada.

De Vallvidrera a Penitents, per Sant Medir i Coll de l’Erola

Baixador de Vallvidrera-Vil·la Joana-Coll del Gravat-El Rabassalet-Casino de l’Arrabassada (ruïnes)-Fonts de l’entorn-Viaducte de Can Ribes-Sant Medir-Coll de l’Erola (Vista Rica)-Can Borni-Turó de Collserola-Penitents

DADES TÈCNIQUES

  • Caminada núm. 55
  • Data: dissabte 24 d’octubre de 2020
  • Inici: estació Baixador de Vallvidrera (FGC)
  • Final: metro Penitents (L3)
  • Sector: vessants Barcelona i Vallès (Sant Cugat)
  • Distància: 13,7 kms
  • Temps: 3 h 20 min
  • Desnivell: + 435 m / – 533 m
  • Dificultat: moderada
  • Tipologia: travessa lineal

ITINERARI

Baixador de Vallvidrera (estació FGC)-Vil·la Joana-Coll del Gravat-El Rabassalet-Casino de l’Arrabassada (ruïnes)-corriol-Font de l’Arrabassada-Font d’en Ribes-Viaducte de Can Ribes-Sant Medir-Coll de l’Erola (Vista Rica)-camí de Can Borni-Font de Can Borni-camí a Penitents-corriol-Turó de Collserola-Pg.Aigües-Trullols-escales Gutenberg-Anna Piferrer-Penitents (metro).

MAPA DE LA RUTA

RUTA A WIKILOC

COMENTARI

Travessa entre els vessants de Barcelona i del Vallès de la serra de Collserola, entre Santa Maria de Vallvidrera (estació del Baixador de Vallvidrera) i Penitents (metro Av. Vallcarca). L’objectiu de la caminada és anar fins a l’ermita de Sant Medir (al terme de Sant Cugat del Vallès), anant per la banda del Coll del Gravat, el Casino de l’Arrabassada i les fonts de l’entorn (de l’Arrabassada i d’en Ribes) i el Viaducte de Can Ribes, i tornant per la banda del Coll de l’Erola, Can Borni i els Penitents. El perfil altimètric de la caminada alterna trams de pujada i baixada, i poques estones amb camí planer, però és un itinerari variat, amb diversos punts d’interès. Passarem per camins, corriols, pistes forestals i curts trams de carreteres, per colls i per diverses fonts, per les ruïnes del Casino de l’Arrabassada, per l’ermita de Sant Medir, per l’indret de Vista Rica, la zona de Can Borni, amb la seva font, i finalment per la part alta dels Penitents, per la via del Turó de Collserola, l’únic turó de la caminada (i farem cim en plena baixada!). Una ruta totalment recomanable.

DESCRIPCIÓ DE LA RUTA

Tram 1
BAIXADOR DE VALLVIDRERA (236 m) –
COLL DEL GRAVAT (405 m)

Per Vil·la Joana i Camí del Salze

Sortim de l’estació del Baixador de Vallvidrera i, sense baixar per les escales, anem a l’esplanada que s’ens obre a l’esquerra (236 m). Mirant endavant veurem un camí empedrat i esglaonat, que és el que hem d’agafar per anar directes a Vil·la Joana (Museu Casa Verdaguer) (281 m, 6 min).

Vil·la Joana

Des d’aquí prenem el carrer pavimentat amunt a l’esquerra, passem pel costat del Centre d’Informació del Parc Natural de Collserola (a la dreta) i aviat serem a la zona de l’escola Els Xiprers, on hem de girar per l’esquerra, sempre amunt, i hem d’anar seguint sempre el camí principal (Camí del Salze), gairebé sempre pujant, ignorant els trencalls a banda i banda de la pista forestal (a destacar els que surten per la dreta, primer el de la Font de la Budellera i més amunt el del Coll de la Vinassa). Quan som dalt de la carena, hi ha un petit descans i de seguida la pista es torna a enfilar uns metres més per deixar-nos al Coll del Gravat, important cruïlla de camins, amb diverses vivendes a l’entorn (405 m, 35 min). Acabem la primera etapa del recorregut, sempre en pujada moderada.

Arribant al Coll del Gravat

Tram 2
COLL DEL GRAVAT (405 m) –
VIADUCTE DE CAN RIBES (400 m)

Pel Casino de l’Arrabassada i les fonts de l’entorn

Des del coll hem d’anar a buscar l’avinguda de Can Cortès. Farem una ziga-zaga, primer a l’esquera i de seguida a la dreta i en poc tros arribarem a la citada avinguda, asfaltada. Girem a la dreta i anem seguint aquesta carretera en lleugera baixada fins arribar a la zona de El Rabassalet, i ben aviat enllaçarem amb la Carretera de l’Arrabassada (la BP-1417).

La carretera del Rabassalet

En abocar-nos a la cruïlla ja veiem al nostre davant unes restes amb arcs del que va ser part de la façana de l’antic i emblemàtic per a la classe burgesa d’inicis del segle XX, Casino de l’Arrababassada. Travessem la calçada i anem cap allà i a la porta principal un cartell ens anuncia que està prohibit l’accés sense autorització.

Exterior de les ruïnes del Casino de l’Arrabassada
La porta d’entrada al recinte de l’antic Casino

Passem cap a dins i baixem per l’esquerra per un corriol en ple bosc, que en molt poca estona ens porta davant les restes més conegudes del casino, un gran portal arcat, amb un mirador a la part superior, i unes parets decorades amb les cares d’una dona i altres elements (380 m, 45 min).

Un dels miradors del que fou un gran i luxós complex d’oci de l’Arrabassada
Vista posterior del mirador

El recinte, solitari i molt envaït per la vegetació, fa respecte i una certa basarda. Pels més aventurers cal dir que per la zona hi ha diverses restes de sales, passadissos, túnels, etc. Són els escassos testimonis materials del que va ser un luxós hotel, restaurant, casino i parc d’atraccions. Si us interessa la història del Casino de l’Arrabassasa podeu veure el reportatge de Televisió Sant Cugat en aquest vídeo.

Abandonem el lloc seguint el corriol en baixada i tombem cap a la dreta, baixem per trams d’escales i continuem per una zona més aviat plana, envoltats de vegetació, fins que arribarem a la Font de l’Arrabassada (340 m, 55 min). Es tracta d’un espai prou bonic, que s’agraeix després de la inquietant visita a unes ruïnes abandonades, amb un munt de llegendes.
L’espai acull una taula amb bancada de pedra i tres fonts, en un marc artístic que recorda les muntanyes de Montserrat. Aquest era un lloc on anaven a passejar els clients de l’hotel-casino.

Racó de l’espai de la Font de l’Arrabassada
Una de les fonts
Una altra de les fonts
I encara una tercera font
Al fons, el camí a la Font d’en Ribes i a la dreta les escales cap al camí del viaducte

També ho era la propera font que anirem a visitar. Seguim de pla, passem de llarg unes escales, i continuem per un camí, que en un parell de minuts ens porta a la Font d’en Ribes, una altra font artística, decorada amb mosaics de colors (345 m).

L’espai de la Font d’en Ribes
Font d’en Ribes

Desfem el camí per tornar a l’esplanada de la Font de l’Arrabassada i ara prenem, a l’esquerra, les escales que pugen decidides fins a enllaçar amb el camí que va al Viaducte de Can Ribes. En ser al camí (en un revolt), anem a la dreta amunt i poc després arribarem a un altre camí que ve de Can Ribes, ja davant mateix del viaducte (400 m, 1h 05 min).

Viaducte de Can Ribes, des de l’extrem sud
Viaducte de Can Ribes, des de l’extrem nord

Tram 3
VIADUCTE DE CAN RIBES (400 m) –
SANT MEDIR (224 m)

Per camí i corriol

Travessem el Viaducte de Can Ribes, una obra d’enginyeria, amb 19 arcs, i en acabar el pont hem d’agafar el camí que surt a la dreta (indicació a Can Jané-Sant Medir-Can Borrell-Sant Cugat), que va descendint.
Més avall veurem un trencall a mà esquerra i poca estona després un altre a mà dreta. Compte perquè és el camí-corriol que hem de prendre i no està indicat la direcció, al menys el dia que vaig fer la caminada no hi era la placa corresponent (337 m, 1h 15 min).

En aquest punt del camí hem de tombar per la dreta, direcció Sant Medir

Tombem a la dreta i comencem una davallada més pronunciada que va a buscar un torrent i després segueix la baixada fins que al final va a empalmar amb el camí de Can Gener (o Jané) (226 m). En aquest punt girem a la dreta i poc després enllaçarem amb un altre camí, el que ve de Can Puig (216 m).

Arribada a la cruïlla del camí de Can Puig a Sant Medir; ara ens toca anar a l’esquerra

Trenquem a l’esquerra, en un gir de 180 graus, en direcció Sant Medir-Sant Adjutori-Sant Cugat, i en pocs minuts passem pel Centre Sant Medir i a tocar ja veurem l’ermita de Sant Medir. Ja som a Sant Medir (224 m, 1h 30 min). Entrem per la zona de l’ermita, que està en un lateral d’una gran esplanada, a l’altra punta de la qual hi ha la Font del Camp del Miracle. Una gran bancada de pedra rodeja l’esplanada.

Arribada a l’ermita de Sant Medir
Façana de l’ermita de Sant Medir
Ermita de Sant Medir
Font del Camp del Miracle

És moment de fer una parada, en un lloc on, sobretot els caps de setmana, hi trobarem tant ciclistes com caminants, que vénen tant des de Sant Cugat com des de Barcelona.
Cada any, pel 3 març s’hi celebra l’Aplec de Sant Medir.
En aquesta web del TOT Sant Cugat trobareu informació de l’indret, amb especial atenció a la llegenda de Sant Medir.

Tram 4
SANT MEDIR (224 m) –
COLL DE L’EROLA (VISTA RICA) (396 m)

Per camí i pista forestal

Després de la parada obligada a Sant Medir ens toca iniciar el retorn, que farem seguint la ruta del PR C-38, que uneix Sant Cugat amb Barcelona, pel Coll de l’Erola, Can Borni i els Penitents.
Primer hem de desfer el camí fins arribar a la cruïlla de Can Gener, per la qual hem arribat, i seguir uns metres més amunt fins trobar una altra cruïlla de camins (227 m).

Trencall del camí cap al Coll de l’Erola, des del camí de Can Puig. Venim del camí de l’esquerra i hem de trencar pel de la dreta amunt

Aquí hem de fer un gir de 180 graus cap a la nostra esquerra, pel camí que indica la direcció Urbanització Sant Medir-Carretera de Cerdanyola. Només uns metres després, i en un revolt tancat, molt de compte: veurem a mà dreta un camí tancat amb una cadena, que és la direcció (no està assenyalada) que hem de seguir (234 m, 1h 40 min). Comença llavors una llarga pujada, però no massa complicada. Nosaltres hem de seguir sempre les direccions del PR C-38, que anirem trobant en diferents trencalls en estaques de fusta clavades a terra. En el trajecte cal destacar que passarem pel trencall del Torrent de la Salamandra (263 m), que també ens porta al Coll de l’Erola, itinerari que ja he fet en una altra ocasió (veure ruta núm. 20 d’aquest blog).
En aquesta ocasió, però, nosaltres seguirem pel PR C-38 amunt, un camí amb trams força empedrats, amb revolts de paella, amb una mica de tot.

Un tram suau del camí
I un tram pedregós

Al final anirem a sortir a una pista ampla que va cap a Vista Rica (376 m).
Hem de tombar a la dreta i en pocs minuts, per terreny amb lleuger ascens, arribarem al Coll de l’Erola (396 m, 2h 25 min), altrament dit Vista Rica, lloc que es troba arran de la carretera de l’Arrabassada o de Sant Cugat, la mateixa que haviem abandonat al dirigir-nos cap a les ruïnes del Casino.

Cartell informatiu i font a l’espai de Vista Rica

Tram 5
COLL DE L’EROLA (VISTA RICA) (396 m) –
METRO PENITENTS (AV. VALLCARCA) (138m)

Per la Font Muguera i el barri de Torre Baró

L’última etapa de l’excursió ens ha de portar a la barriada dels Penitents. Deixarem l’esplanada de Vista Rica, amb els seus edificis, la font i l’aparcament de vehícles, per continuar en direcció contrària per on hem arribat. Al final de la zona d’aparcament veurem un camí a la dreta, que ignorem, i ens endinsem rectes al bosc per un corriol que poc després va a enllaçar amb la carretera de l’Arrabassada, a l’alçada del km 5. Travessem la calçada i seguim cap a l’esquerra en direcció a la cruïlla de carreteres que veiem al fons. La carretera que seguíem continua fins a Sant Cugat, però nosaltres hem de trencar per la carretera del Tibidabo-Vallvidrera, que tenim a l’esquerra (418 m).

A prop de la cruïlla de carreteres

Ens toca fer un tram pel costat de la carretera, per un voral protegit per una barana, una via per a ciclistes i caminants. Pocs metres després veurem mig amagat a la nostra dreta, a l’altra banda de la calçada, el corriol que puja cap a la Font de la Salamandra i el Coll de la Vinassa. Si voleu podeu enfilar-vos-hi per uns esglaons i de seguida, a mà dreta, dins del bosc, trobareu la Pedra de Collserola, una resta megalítica.
La nostra ruta, però, segueix per la carretera del Tibidabo i quan arribem a una esplanada, a mà esquerra, veurem el camí de Can Borni (430 m, 2h 35 min). El camí rodeja l’esplanada i segueix avall (a partir d’aquí ja tot el que ens queda de caminada és en baixada), passem pels Vivers de Can Borni (a l’esquerra) i tot seguit per la Font de Can Borni (a la dreta) (399 m).

Imatge del Tibidabo i la Torre de les Aigües des del camí de Can Borni
Font de Can Borni

Més endavant, sempre seguint per la pista avall, passarem pel trencall de la Font del Bacallà (a l’esquerra) i poc després, també a l’esquerra, pel trencall a Penitents, el que hem d’agafar (370 m, 2h 50 min).

Arribada a la cruïlla del camí cap als Penitents.

Girem doncs a l’esquerra i agafem el camí més ample que al principi puja lleugerament (cal ignorar el de més a la dreta que baixa directe cap al Passeig de les Aigües-Penitents). Anem seguint el camí fins que trobarem, en plena baixada, una cruïlla de camins (361 m): per la dreta tenim el carrer de Garriguella, que ens baixa al Passeig de les Aigües; nosaltres continuem rectes pel camí que va travessant diverses vivendes, en un lloc des d’on ja podem contemplar unes vistes excepcionals, especialment si el dia és clar, com jo vaig tenir.
En tota aquesta zona i fins arribar als Penitents disfrutarem d’unes vistes fantàstiques del Tibidabo, la serra de Collserola, els barris de muntanya i el pla de Barcelona i al fons el mar. Gaudiu del panorama!

Panoràmica baixant cap al Turó de Collserola

Traspassades les vivendes el camí esdevé corriol (348 m) i comença una baixada força pronunciada que ens ha de conduir al replà del Turó de Collserola (haurem fet cim en plena baixada!) (287 m, 3h 05 min). El temps de baixada pot ser més curt si no ens dediquem, com jo, a fer fotos pel camí.

Panoràmica des del Turó de Collserola

Passem pel turó de Collserola i seguim per una pista pavimentada fins enllaçar amb el Passeig de les Aigües i continuem avall, per camí pavimentat, pel Passeig de les Aigües-Comte de Noroña, fins arribar a la placeta on trobem el carrer de Trullols (228 m, 3h 10 min).

Panoràmica baixant del Turó de Collserola
Arribada al final del Passeig de les Aigües; a la dreta el carrer de Trullols

Girem a la dreta, ja en plena zona urbana de la barriada dels Penitents, fins al final, on es creua un altre carrer, girem a la dreta i de seguida veurem a mà esquerra les escales que baixen pel carrer de Gutenberg, i arribarem a la carretera de l’Arrabassada. Hi ha un semàfor per travessar la calçada (acció que farem per tercer cop!), seguim avall per la dreta, travessem la Ronda de Dalt pel pont (163m), i anem a buscar, a mà esquerra, el primer carrer que baixa a la dreta, el d’Anna Piferrer.
Ens queda el darrer tros de la caminada, en baixada fins enllaçar amb l’avinguda de Vallcarca. Just a la cruïlla tenim la boca de metro de Penitents (138 m, 3h 20 min). És el punt i final de la travessa que ens ha fet trepitjar un bon tros de la serra de Collserola, entre els termes de Barcelona i Sant Cugat del Vallès.

DESNIVELLS I TEMPS PER TRAMS
Desnivell en metres / Temps en minuts

TramDesnivellTemps
Baixador de Vallvidrera (FGC)-Vil·la Joana+ 456′
Vil·la Joana-Trencall camí de la Budellera+ 6613′
Trencall-Coll del Gravat+ 5815′
Coll del Gravat-Casino de l’Arrabassada (ruïnes)– 2510′
Casino-Fonts de l’Arrabassada i d’en Ribes– 4010′
Font de l’Arrabassada-Viaducte de Can Ribes+ 608′
Viaducte-Trencall camí-corriol a Sant Medir– 6310′
Camí-corriol-Sant Medir– 11317′
Sant Medir-inici camí a Coll de l’Erola+ 1010′
Camí i final pista-Coll de l’Erola (Vista Rica)+ 16245′
Coll de l’Erola (Vista Rica)-Trencall camí Can Borni+ 3410′
Camí Can Borni-Trencall camí Penitents– 6015′
Camí-corriol-Turó de Collserola– 8315′
Turó de Collserola-final Pg.Aigües (inici c/Trullols)– 596′
Inici c/Trullols-Metro Penitents (Av. Vallcarca)– 9010′
Totals acumulats+ 435
– 533
3h 20′

Desglossament del temps per etapes:
Baixador de Vallvidrera-Coll del Gravat: 35 min
Coll del Gravat-Casino-Viaducte de Can Ribes: 30 min
Viaducte de Can Ribes-Sant Medir: 25 min
Sant Medir-Coll de l’Erola (Vista Rica): 55 min
Coll de l’Erola (Vista Rica)-Penitents: 55 min

Distribució del temps: 55 % en pujada, 7 % en pla i 38 % en baixada.

Transversal de Can Cuiàs a Sant Cugat del Vallès

Can Cuiàs-Parc de Can Cuiàs-Mirador de l’Estrella-Turó Pelat-Can Catà-Àrea Can Coll-Coll de la Torrefera-Can Borrell-Pi d’en Xandri-Sant Cugat del Vallès

DADES TÈCNIQUES

  • Caminada núm. 52
  • Dates: dimecres, 8 de juliol de 2020
  • Inici: estació metro Can Cuiàs (L11)
  • Final: Sant Cugat del Vallès (davant del Monestir)
  • Sector: vessant del Vallès (transversal)
  • Distància: 15,2 kms
  • Temps: 3 h 15 min
  • Desnivell: + 195 m / – 145 m
  • Dificultat: moderada
  • Tipologia: travessa lineal (només anada)

ITINERARI

Metro Can Cuiàs (c/ Circumval·lació)-Petúnies-Parc de Can Cuiàs-enllaç Camí del bosc-Mirador de l’Estrella-Cª Cementiri-Turó Pelat-Serra d’en Llagat-Can Catà-camí de Can Coll-Àrea de Can Coll-Cª Cerdanyola-Coll de la Torrefera-Can Borrell-Pi d’en Xandri-Sant Cugat del Vallès.

MAPA DE LA RUTA

RUTA A WIKILOC

COMENTARI

Transversal pel vessant vallesà de Collserola, des del barri de Can Cuiàs (Montcada i Reixac) fins a Sant Cugat del Vallès, passant pel Parc de Can Cuiàs, el Mirador de l’Estrella, el Turó Pelat, la masia de Can Catà, l’àrea de lleure de Can Coll, la masia de Can Borrell i finalment per l’emblemàtic Pi d’en Xandri. Travessa sense massa complicacions, amb algunes pujades notables però res de l’altre món, ruta ben indicada, i gairebé sempre per pistes forestals amples. En definitiva, una llarga passejada entre boscos de la serra de Collserola, a la banda del Vallès, pels termes municipals de Montcada, Cerdanyola i Sant Cugat.

DESCRIPCIÓ DE LA RUTA

Tram 1
METRO CAN CUIÀS (73 m)
MIRADOR DE L’ESTRELLA (110 m)

Pujada pel Parc de Can Cuiàs

Sortim de l’estació de metro de Can Cuiàs (L11) (73 m) i situats al carrer de la Circumval·lació tirem amunt, cap al nord, en pujada. Seguint endavant arribarem al carrer Petúnies (passarem per un ‘Mercadona’ a la nostra esquerra) i poc després, a mà dreta, veurem el camí de terra d’accés al Parc de Can Cuiàs, vorejat per una barana de fusta.

Iniciem la marxa al carrer de la Circumval·lació, sortint del metro de Can Cuiàs
Accés al Parc de Can Cuiàs

Anem seguint el camí principal, sempre direcció Mirador de l’Estrella (a cada cruïlla hi ha pals indicadors) i després d’una pujada moderada enllaçarem amb el Camí del bosc (111 m, 20 min). Tenim al front una escultura feta amb ferros de diferents colors. Ara l’objectiu serà arribar-nos al proper Mirador de l’Estrella, que tenim a la dreta seguint el camí al qual hem arribat. Un cop al mirador (110 m) veurem vistes de l’autopista C-58 i al fons el Turó dels Quatre Pins i darrere el Turó de Montcada.

Punta del mirador de l’Estrella, amb la C-58 i l’N-150 a sota i al fons el Turó de Montcada

Acabada la visita, fem mitja volta i tornem al lloc de l’escultura de colors (25 min), des d’on reprendrem la travessa.

Tram 2
MIRADOR DE L’ESTRELLA (110 m)
TURÓ PELAT (150 m)

Baixada fins al Torrent del Cargol i ascens al Turó Pelat

A tocar de l’escultura neix un corriol esglaonat en baixada, que ens permet estalviar-nos el pas per la pista que passa més a la dreta.

L’escultura de colors

En ser al final de les escales empalmem amb la pista i l’anem seguint cap al Torrent del Cargol (obviem les cruïlles que anirem trobant i seguim sempre el camí més marcat en direcció l’autopista) i en una cruïlla en un revolt tancat girem a la dreta amunt per fer els darrers metres fins trobar la carretera que va al Cementiri de Collserola (99 m, 35 min). La resseguim uns pocs metres per la nostra esquerra i compte perquè a la dreta de la carretera es troba el pal, mig amagat, que ens assenyala el corriol cap a Serra de Na Joana. És un sender molt curt, que ens permet enllaçar amb una pista; en ser-hi tombem a l’esquerra i de seguida ja veurem, a mà dreta, el trencall cap al Turó Pelat-Serra de Na Joana (115 m, 40 min).

Comença l’ascensió, amb desnivell notable però no massa llarg, fins a dalt la carena, on es troba el Turó Pelat (150 m, 45 min). La marca del vèrtex geodèsic està amagada, a la nostra dreta, arran del camí. Des d’aquest indret veiem bones vistes del Vallès, amb Cerdanyola i Sant Cugat en primer terme, al fons La Mola i més a l’esquerra Montserrat. A la nostra esquena, vistes del Turó de Montcada i del litoral barceloní.

Un tram de la pujada al Turó Pelat
Panoràmica cap al Vallès des del Turó Pelat

Tram 3
TURÓ PELAT (150 m)
CAN CATÀ (89 m)

Descens per la Serra d’en Llagat

Abandonem el turó i continuem pel camí planer de carena, passem pel costat d’un dipòsit d’aigua (a l’esquerra del camí) i anem per la pista, passarem per algunes cruïlles (nosaltres, direcció Can Catà), fins que arribarem a una cruïlla important, amb camins a l’esquerra (el que baixa cap al Cementiri de Collserola) i de seguida a la dreta (inici del corriol de la Serra de Na Joana) (150 m, 50 min). Nosaltres continuarem rectes per la pista (senyalització Vall de Sant Iscle-Can Catà).

Fem un descens per la pista ampla (més endavant deixarem de banda un camí a mà dreta i més avall un trencall a mà dreta, que podriem agafar per escurçar el trajecte) i anem baixant, seguint l’itinerari del parc A12, fins enllaçar amb una altra pista, que ve del Cementiri de Collserola (12 m, 1 hora); a la cruïlla girem a la dreta (direcció Vall de Sant Iscle-Can Catà), més avall passarem per un revolt de paella (al final surt el corriol de la drecera esmentada abans).

Baixant cap a Can Catà
Revolt en el camí de Can Catà

Finalment ens trobarem amb el camí que va de Cerdanyola a Sant Iscle, bastant transitat per ciclistes, corredors i caminants (81 m). Tombem a l’esquerra i en poca estona serem a la masia de Can Catà (89 m, 1h10 min).

Can Catà

A l’esplanada del davant veiem l’accés (restringit al primer i tercer diumenge de mes) al Bosc Gran. Si continuessim per la pista aniriem cap a Sant Iscle de les Feixes.
A Can Catà acaba la primera part de la travessa, que ens ha portat dels boscos de Montcada als boscos de Cerdanyola.

Tram 4
CAN CATÀ (89 m)
ÀREA DE CAN COLL (119 m)

Pel Camí dels Torrents de la Codina i de Can Coll

Ara ens espera una etapa pels boscos de Cerdanyola, entre Can Catà i Can Coll, passant per la zona de Can Codina. Desfem el trosset de camí que hem fet per arribar-nos a Can Catà, passem pel trencall per on hem arribat abans i més endavant, a mà esquerra, veurem el camí (pal indicador Àrea de Can Coll), amb una cadena (77 m, 1h15 min).

Trencall del camí a Can Coll, a l’esquerra

Agafem aquest camí, primer planer, després una mica costerut. Més endavant, en plena agradable passejada arribarem a la contrada de Can Codina, masia que vorejarem pels camps de l’entorn. És un tram agradable de passar. Com d’agradable és també el tram del camí, més enllà, quan va serpentejant el Torrent de Can Coll i el ressegueix paral·lelament, pel fresc camí de la riera. Al final del trajecte arribarem a l’àrea de lleure del Torrent de Can Coll (119 m, 1h 50 min).

Per la zona de Can Codina
Seguim el camí cap a Can Coll

A l’Àrea de Can Coll tenim, a part d’una àmplia esplanada, un local bar-restaurant i un equipament amb barbacoes i taules de picnic. Els caps de setmana hi ha força gent. Per la banda nord de l’àrea surt el camí que puja al Puig de la Guàrdia per la urbanització Montflorit.

L’àrea de lleure Torrent de Can Coll, situada a 2 quilòmetres de Cerdanyola del Vallès
Barbacoes amb graelles i taules de picnic a l’àrea de lleure

Tram 5
ÀREA DE CAN COLL (119 m)
CAN BORRELL (154 m)

Pel corriol de Flor de Maig i el Camí de Can Borrell

La tercera etapa de la caminada transversal ens farà passar dels boscos de Cerdanyola als boscos de Sant Cugat. Sortim de l’Àrea de Can Coll per la banda sud, en direcció al camí de Can Cerdà, travessem el pont de la riera i anem seguint la pista fins trobar, a la dreta, el trencall cap a La Flor de Maig-Can Borrell (125 m).

Trencall a La Flor de Maig i Can Borrell, a la dreta, des del camí de Can Cerdà

Es tracta d’un corriol que primer baixa fins al torrent i després remunta, en pujada per terreny rocós (compte si hi ha humitat, amb perill de relliscades), fins assolir la carretera de Cerdanyola (la BV-1415), just davant el quilòmetre 3 (143 m, 2h 05 min). I just en aquest punt, i davant nostre, hi ha la pista que mena a Can Borrell (indicació Restaurant Can Borrell).

Des de l’inici del camí de Can Borrell, vista de la Carretera de Cerdanyola (km 3) i del lloc on arriba el corriol de Can Coll

Agafem la pista, amb cadena si Can Borrell no és obert al públic, i anem seguint, amb suau ascens fins arribar al Coll de la Torrefera (170 m, 2h 15 min), important cruïlla de camins: per la dreta aniríem al Turó de la Torrefera i cap a la Torre Cendrera (una alternativa per arribar a Sant Cugat més directament) i per l’esquerra a la bonica Font de la Rata i cap a la Serra de Sant Medir.

Coll de la Torrefera

Nosaltres no deixem la pista i continuem rectes, ara en suau descens, fins a la masia de Can Borrell, a la zona d’aparcament i entrada al restaurant (154 m, 2h 25 min).

Can Borrell. Entrada al restaurant de la masia.

Tram 6
CAN BORRELL (154 m)
SANT CUGAT DEL VALLÈS (MONESTIR) (123 m)

Pel Camí de Can Borrell i pas pel Pi d’en Xandri

Pugem fins enllaçar amb la pista que passa per la part alta de la masia (160 m) i tombem a la dreta, en direcció Pi d’en Xandri-Sant Cugat. Seguirem la pista, força transitada els caps de setmana (és el camí que va a Sant Medir i al Pantà de Can Borrell), passarem per alguns trencalls i finalment, just quan ja veiem al fons Sant Cugat i el seu monestir, ja passarem pel costat del Pi d’en Xandri (a la dreta), arbre apuntalat amb estaques, tot un emblema de Sant Cugat (112 m, 2h 50min).

Deixant enrere Can Borrell, caminant cap a Sant Cugat
El Pi d’en Xandri; al fons divisem Sant Cugat

Amb Sant Cugat a tocar, ja només ens resta completar el camí fins arribar a la rotonda de la plaça Rotary Internacional (110 m, 3 hores).
Ja som a Sant Cugat. A la rotonda girem cap a l’esquerra, seguim l’avinguda Pla del Vinyet, a la rotonda següent tombem a l’esquerra per l’avinguda Torre Blanca, travessem la Rambla del Celler i a la propera cantonada girem a l’esquerra pel carrer Vallès i de seguida a l’esquerra pel carrer Montserrat. Al primer carrer (de la Creu) tornem a girar a l’esquerra i aviat ja veurem al fons el Monestir de Sant Cugat. Fem els últims passos fins ser just davant del Monestir (123 m, 3h 15 min), lloc on donem per acabada la llarga travessa des de Can Cuiàs.