Arxiu de la categoria: Cap al Vallès

Circular de Vallvidrera als turons del Fumet i d’en Balasc

Santa Maria de Vallvidrera-Vil·la Joana-Coll del Gravat-Coll de la Creu d’en Blau-Turó del Fumet-Baixada de Borrull-Font de la Mina-Can Bosquets-Font del Bon Pastor-Turó d’en Balasc-Can Balasc-Les Planes-Santa Maria de Vallvidrera

DADES TÈCNIQUES

  • Caminada núm. 78
  • Data: dimarts, 30 d’agost de 2022
  • Inici i final: Àrea de lleure de Santa Maria de Vallvidrera
  • Sector: vessant del Vallès (Les Planes-La Floresta)
  • Distància: 15,65 kms
  • Temps: 3 h 45 min
  • Desnivell: + 412 m / – 412 m
  • Dificultat: moderada
  • Tipologia: circular

ITINERARI

Santa Maria de Vallvidrera (àrea de lleure)-estació Baixador de Vallvidrera-Vil·la Joana-Camí del Salze-Coll del Gravat- Avinguda de Can Cortès-Camí de Can Cases-Coll de la Creu d’en Blau-Camí del Molí de les Planes-Turó del Fumet-Baixada de Borrull-Carretera de Sant Cugat- Camí Font de la Mina-Can Bosquets-La Rierada-Font del Bon Pastor-Camí de la Rierada-Turó d’en Balasc-Can Balasc-Camí de Can Balasc-Carretera de Sant Cugat-Les Planes-Passeig de la Font d’Arboç-estació Baixador de Vallvidrera-Santa Maria de Vallvidrera (àrea de lleure).

MAPA DE LA RUTA

RUTA A WIKILOC

COMENTARI

Caminada circular amb sortida i arribada a l’àrea de lleure de Santa Maria de Vallvidrera (o, si es vol, a l’estació de Baixador de Vallvidrera). La ruta va alternant pujades i descensos en un recorregut per la banda de Les Planes i La Floresta, passant pels dos vessants separats per la vall de Vallvidrera.
Durant la marxa passarem per llocs destacats de Collserola, com el Turó del Fumet, la Rierada, la Font del Bon Pastor o el Turó d’en Balasc. El recorregut és força variat: trepitjarem zones urbanes, trams per carretera, camins asfaltats o pavimentats, pistes forestals, camins i corriols enmig del bosc. I un pas especial per un llarg túnel sota les vies del tren a la zona de Can Borrull, prop de la carretera de Sant Cugat.
La caminada és llarga però no presenta desnivells destacats.

DESCRIPCIÓ DE LA RUTA

Tram 1
SANTA MARIA DE VALLVIDRERA (257 m) –
COLL DEL GRAVAT (405 m)

Per Vil·la Joana i Camí del Salze

Sortim de l’àrea de lleure de Santa Maria de Vallvidrera (257 m) per dirigir-nos pel Camí de la Llenega cap a la plaça de la Mina Grott, que travessem per un lateral, i sortim a la carretera de Sant Cugat, creuem en compte la calçada i prenem el camí, encadenat, que veiem a la dreta i que puja suaument fins a l’esplanada davant mateix de l’estació del Baixador de Vallvidrera (236 m, 5 min).

Sortida de l’àrea de lleure de Santa Maria de Vallvidrera, amb Vil·la Joana al fons

Aquí hem de continuar per la dreta per enfilar el camí empedrat i esglaonat que ens portarà en uns cinc minuts a Vil·la Joana (281 m), antiga masia de Collserola, actualment Museu -Casa Verdaguer, gestionat pel Museu d’Història de Barcelona (MUHBA).

Camí cap a Vil·la Joana
Vil·la Joana

Continuem pel carrer asfaltat per l’esquerra amunt i a pocs metres trobarem, a mà dreta, el Centre d’Informació del Parc Natural de Collserola, per si necessitem informació, algun mapa, un llibre, una guia, un llistat d’itineraris, etc.
Seguim pel carrer asfaltat, passem per sota l’Escola Els Xiprers i de seguida serem a la cruïlla del Camí del Salze (297 m, 15 min).
En aquest punt hem de girar per l’esquerra amunt, passarem per l’escola i molt aviat veurem una tanca per impedir el pas de vehicles. Des d’aquest punt, el camí passa a ser de terra, transformant-se en una pista forestal que va ascendint progressivament enmig del bosc.

Nosaltres sempre hem de seguir la pista principal, descartant els trencalls que trobarem, un a l’esquerra (va a la barriada del Rectoret), un altre a la dreta (va cap a la Budellera) o un cruïlla de camins (a l’esquerra al Turó dels Mussols i a la dreta, el Camí de la Savina, cap al Tibidabo), sempre pujant, llevat d’un petit descens per travessar un torrent i la darrera pujada ja ens portarà al Coll del Gravat, passant de llarg el camí que ens portaría cap al Turó del Puig, a pocs metres del coll.
Quan som al Coll del Gravat (405 m, 37 min) acabem la primera etapa del recorregut, en ascensió i per pista forestal.

La cruïlla de la Budellera
Arribant al Coll del Gravat
Senyalitzacions al Coll del Gravat

Tram 2
COLL DEL GRAVAT (405 m) –
TURÓ DEL FUMET (357 m)

Pel Camí de Can Cortès i el Coll de la Creu d’en Blau

Deixem el coll per agafar la direcció de Can Cortès-Can Cases-Turó del Soldat, a l’esquerra, i tot seguit hem de fer una ziga-zaga: trenquem per la dreta avall per anar a trobar l’Avinguda de Can Cortès i en ser-hi tombem a l’esquerra (395 m).
Comença un llarg i suau descens per un carrer-carretera amb asfalt i amb vorera en els trams amb vivendes.
Seguim l’avinguda de Can Cortès, obviant els trencalls de carrers fins quan arribem a un trencall de carrers (332 m): per la dreta arriba el carrer Joaquim Blume i tot seguit, per la dreta també, baixa el Camí de Can Cases, que és el que hem de seguir. També podem optar per continuar per l’esquerra (Camí del Sanatori) i arribaríem al mateix lloc a on ens dirigim, el Coll Blau.

Tram de l’Avinguda de Can Cortès

Agafem el Camí de Can Cases, que segueix essent una via asfaltada, i que més endavant ens ofereix unes magnífiques vistes de l’entorn: mirant d’esquerra a dreta veiem el Turó del Fumet, al mig del bosc les masies de Can Flor i Can Bova, al fons tenim Sant Cugat i altres poblacions vallesanes i més al fons s’alça imponent la Mola.

Camí de Can Cases: cruïlla a Can Cases i Ctra. Arrabassada. Seguim rectes.
Panoràmica des del Camí de Can Cases

Sempre baixant des del Coll del Gravat, finalment arribarem al Coll de la Creu d’en Blau. Just al davant nostre tenim la plaça que porta el mateix nom i on es troba una creu de pedra (318 m, 57 min).

Plaça del Coll de la Creu d’en Blau

La plaça és un autèntic nus de comunicació de la barriada, per on surten/arriben carrers per totes bandes. Hem d’agafar el carrer del Moli de Les Planes, que tenim al font de la plaça, el que puja més, per on se senyala una farmàcia.
Prenem doncs aquest carrer en pujada, passant per diverses vivendes de la barriada, passem per la farmàcia, creuem el carrer de Miralluny i poc després el del Desert i nosaltres sempre amunt, fins que veurem, a mà esquerra, el Mirador del Turó del Fumet (345 m, 1h 04 min).
Des del mirador podem veure bones vistes de l’entorn, des del Turó del Fumet fins a Can Balasc, passant per Can Calopa de Dalt, que veiem més enlairada.

Arribant al Mirador del Fumet
Mirador del Turó del Fumet; al fons la torre de guaita del turó

Deixem el mirador i fem el darrer tram cap al turó, que ja tenim ben a prop. Passat el mirador, arriba un petit descens, passant per les últimes vivendes, i de seguida trobarem un pas encadenat , on comença un camí de terra que en pocs metres puja fins a dalt del Turó del Fumet, a l’esplanada on hi ha la torre de guaita ‘Índia’ (357 m, 1h 09 min).

Inici de l’ascensió final al Turó del Fumet
Darrers metres d’ascensió
Torre de guaita del Turó del Fumet
Panoràmica des del turó mirant cap al Tibidabo, amb el camí que hem fet per arribar-hi
Panoràmica des del turó mirant cap a Can Balasc. Cap allà anirem.

Aquí acaba aquesta segona etapa de la ruta, amb descens fins al Coll Blau i ascens al Fumet. Ara toca baixar a la vall de la riera de Vallvidrera, travessar els eixos de comunicació de la zona (ferrocarrils i carreteres) i fer camí per l’altra vessant de la vall.

Tram 3
TURÓ DEL FUMET (357 m) –
CARRETERA DE SANT CUGAT (174 m)

Per la Baixada de Borrull-el Bosc Gran

El tercer tram del recorregut ens porta de baixada al fons de la vall, amb l’objectiu de pujar després per l’altre vessant. És un tram curt, sempre per corriols, amb un final espectacular.
Sortim de l’esplanada on hi ha la torre i al revolt de seguida veurem a la dreta un corriol. Sempre hem de seguir el corriol que baixa i en els trencalls sempre seguir per l’esquerra. No hem d’anar a parar a la zona de vivendes, hem d’anar a trobar el corriol de baixada pel bosc.

Corriol de baixada, amb la Mola al fons

En un encreuament veurem una petita esplanada amb un recollidor de brossa i tirant per l’esquerra arribarem a un camí que va cap a la zona urbana de La Floresta (Colònia Mirador).

Un altre tram dels corriols de baixada

Tombem a la dreta i compte perquè a pocs metres ens trobarem amb aquesta senyal de color verd a un marge del camí (veure foto) (302 m, 1h 18 min).
És el començament de l’anomenada Baixada de Borrull, un corriol que surt per la nostra esquerra i que ens portarà fins a prop de la masia de Can Borrull, ja a l fons de la vall. Descartem els trencalls, sempre avall rectes.

Inici de la Baixada de Borrull. Toca girar a l’esquerra avall

Baixant anirem veient l’escenari dels nostres propers objectius. Davant nostre, escampades pel bosc, veiem, d’esquerra a dreta, Can Balasc, més amunt Can Calopa de Dalt i més avall Can Bosquets.

Panoràmica des de la Baixada de Borrull; al fons a la dreta Can Bosquets, el proper objectiu

Quan arribem a un camí, ja molt avall, hem d’estar alerta. Si seguíssim per la dreta aniríem a parar a Can Borrull, que és una finca privada i tancada. Hem d’anar a buscar un pas per sota les vies del tren, que son a prop, però ho hem de fer per un corriol poc fressat, enmig del bosc, baixant cap al torrent que s’intueix proper. Un ajut inesperat: les marques vermelles que algú ha pintat als troncs d’alguns arbres i en algunes pedres.

Una de les marques vermelles baixant pel bosc

Aquestes marques ens ajudaran a trobar el túnel, que actualment queda amagat per un llarg tronc travessat, just al costat del torrent (198 m, 1h 35 min). Quan es veu i penses que t’has de ficar per allà dins, t’agafa una mica de por, la veritat, sobretot si vas sol.

Així veurem l’entrada al túnel.
Entrada del túnel

El túnel fa cert respecte. Es troba en un lloc del bosc solitari i l’entrada tan baixa i l’interior tan fosc i llarg, amb la llum de sortida molt petita al fons, fa basarda. Però no hi ha cap problema, entrem ajupits els primers metres i després ja ens podrem posar drets i passar tot el túnel, amb l’ajut, això sí, d’una llanterna per no entrebancar-nos i mirar per on trepitgem. La marxa pel túnel és el moment més especial de la ruta i és emocionant anar veient com avancem cap a la llum del final del túnel.

Podeu veure algunes fotos de l’interior del túnel, il·luminat pel flash del mòbil:

Quan arribem al final del túnel girem la vista enrere per adonar-nos de la llargària i la foscor del túnel.

A l’altra banda del tunel

Creuat el túnel hem de continuar per l’esquerra, just per on acaba el mur baix, i sempre seguint les marques vermelles hem d’anar a parar a un camí pavimentat, a la sortida del bosc.

Seguint les marques vermelles
Les marques vermelles ens faciliten la marxa pel bosc

Quan som al camí pavimentat girem a la dreta i en l’immediat revolt veurem a la dreta l’entrada tancada a Can Borrull i a l’esquerra el túnel (curt) que passa per sota l’autopista, la C-16, i tot seguit arribem a la carretera de Vallvidrera a Sant Cugat, la BV-1462 (174 m, 1h 43 min).

Pas per sota l’autopista C-16 i enllaç amb la carretera de Sant Cugat

Acabem un nou tram de l’itinerari, que ens ha portat des del Turó del Fumet al fons de la vall pel Bosc Gran, amb un final emocionant amb el pas pel túnel sota les vies del tren.

Tram 4
CARRETERA DE SANT CUGAT (174 m) –
FONT DEL BON PASTOR (146 m)

Per la Font de la Mina i Can Bosquets-la Rierada

Des de la carretera de Sant Cugat hem d’anar a buscar la propera riera de Vallvidrera i tirar cap a Can Bosquets. Travessem la calçada i aquí tenim dues opcions: seguir recte per un corriol que va a trobar la riera i enllaça amb el camí, o girar cap a l’esquerra caminant pel costat de la calçada uns 200 metres i al primer trencall tombar a la dreta per prendre el camí de la Font de la Mina (171 m).

Carretera de Sant Cugat. Una opció és seguir rectes.

Sigui com sigui passem per un camí que en arribar a la zona de la riera esdevé corriol i a la zona de la Font de la Mina torna a ser camí, fins va a enllaçar amb el camí de la Rierada, que baixa de Can Balasc i va cap a Can Bosquets (159 m, 2h 02 min).

Pas per la riera de Vallvidrera, en un tram que estava completament seca
Corriol cap a la Font de la Mina

A la cruïlla girem a la dreta, poc després passem per un pont sobre la riera de Vallvidrera i després d’una curta pujada arribem a una altra cruïlla de camins, a sota mateix de Can Bosquets (164 m, 2h 07 min).

Enllaç amb el Camí de la Rierada
Entrada a l’àrea protegida de la Rierada, a can Bosquets

Aquí hem de continuar per l’esquerra, entrant a l’àrea protegida de la Rierada. Passem pel costat de la gran finca de Can Bosquets i més endavant hem d’agafar un corriol que baixa per l’esquerra fins a la riera de Vallvidrera. Sense arribar a la riera hem d’anar seguint un corriol que va planejant, passa per una esplanada oberta enmig del bosc (143 m), i va a buscar un corriol que s’endinsa al bosc i més enllà travessa la riera (amb xic d’aigua aquell dia) (132 m).

Pas per la riera de Vallvidrera, amb una mica d’aigua

El corriol acaba, baixant cap al Torrent de les Tres Serres, a la Font del Bon Pastor, previ pas per una bassa arran de corriol.
A la Font del Bon Pastor (146 m, 2h 24 min) veurem l’únic indicador. Després del garbuix de corriols ja és irònic que l’únic indicador de la font sigui quan ja hi ets.
A part, cal dir que no hi havia gens d’aigua, ni a la bassa ni a la font, tot eixut, fruit de la sequera que s’ha patit aquest estiu.

Bassa (seca) a la zona de la Font del Bon Pastor
Font del Bon Pastor
Font del Bon Pasror

Arribats a la font acaba el quart tram de la ruta, que hem fet per la Rierada, etapa més aviat planera, però amb certes dificultats per arribar a la font.

Tram 5
FONT DEL BON PASTOR (146 m) –
TURÓ D’EN BALASC (283 m)

Pel Camí de la Rierada

Sortim de la font per on hem arribat, retornant al corriol de més amunt i ara girem a la dreta, en paral·lel al Torrent de les Tres Serres, i en arribar a una cruïlla (177 m) hem de tombar a l’esquerra i seguir per un camí planer. En realitat anem cap a la direcció d’on veníem i ho fem per anar a buscar el camí de la Rierada, trencall al qual arribarem sense problemes (171 m, 2h 36 min).

Corriol un cop hem sortit de la font
Enllaç amb el Camí de la Rierada

Al ser-hi hem de tombar a la dreta (direcció Can Balasc-Can Pasqual) i fer una llarga pujada. Descartem els trencalls que trobem i a una cruïlla de camins hem de seguir amunt per l’esquerra.

Pujant pel Camí de la Rierada
Un altre tram del Camí de la Rierada

Al final de la pujada enllaçarem amb la pista de la Serra de Can Balasc amb el camí de la Serra de Can Balasc. A la cruïlla girem a l’esquerra per seguir un petit tros de la la pista, més aviat planera en aquest tram, que ens deixarà a l’esplanada de sota el Turó d’en Balasc (283 m, 2h 59 min).

Últims metres del camí de la Rierada, a tocar de l’enllaç amb el Camí de la Serra de Can Balasc
Camí cap al Turó d’en Balasc

En aquesta esplanada hi ha les restes del que podia haver estat una cabana de pastor.

Turó d’en Balasc
Restes d’una cabana
Esplanada sota el Turó d’en Balasc

Tram 6
TURÓ D’EN BALASC (283 m) –
LES PLANES (219 m)

Per Can Balasc i Carretera de Sant Cugat

Des de l’esplanada iniciem el retorn. Hem de desfer el camí fins tornar a passar pel trencall de la Rierada i continuar pel Camí de la Serra de Can Balasc uns metres més enllà fins que trobem una altra cruïlla de camins.

Pas pel trencall a la Rierada-Can Bosquets
En aquesta cruïlla hem de tombar per l’esquerra avall

A la cruïlla hem de seguir el cami que baixa per l’esquerra (direcció Can Balasc-Les Planes). Seguim la pista en baixada i en poca estona serem a Can Balasc (252 m, 3h 04 min), actualment seu de l’ Estació Biològica del Parc.

Baixant cap a Can Balasc
Arribada a Can Balasc; al fons el Tibidabo
Can Balasc
Deixant Can Balasc

Passem pel costat de la masia i seguim la pista principal. A pocs metres trobem una altra cruïlla de camins. Les dues pistes ens portarien a Les Planes, però en aquesta ruta prenem el camí de l’esquerra. Anem baixant, tenint al front el vessant del Turó del Fumet, per on hem baixat abans.

Cruïlla de camins passat Can Balasc. Hem de seguir per l’esquerra avall
Panoràmica de la zona del Fumet, amb la C-16

Més avall passarem per sota l’autopista C-16 i de seguida enllaçarem amb la carretera de Sant Cugat (la BV-1462) (190 m, 3h 15 min).

Pas per sota la C-16; al fons l’enllaç amb la carretera de Sant Cugat

Continuem per la dreta i seguim la carretera pel costat de la calçada fins arribar a la zona de la Font de Les Planes (amb restaurant i zona de picnic).

Resseguint la carretera de Sant Cugat
Arribada a la zona de la Font de Les Planes

Poc després, quan som a l’alçada de la Depuradora de Vallvidrera (que veiem a l’esquerra, a l’altra banda de la calçada), hem d’abandonar la carretera, ficar-nos per un aparcament de vehicles i tirar rectes fins trobar, passat el pont que va cap a l’estació de Les Planes, el camí del Passeig de la Font d’Arboç. Poc després passarem per davant de l’estació de Les Planes (218 m, 3h 27 min), que veiem entre els arbres a l’esquerra.

Pas pel davant de l’estació de Les Planes

Tram 7
LES PLANES (219 m) –
SANTA MARIA DE VALLVIDRERA (257 m)

Pel Passeig de la Font d’Arboç

Últim tram de la caminada, entre Les Planes i Santa Maria de Vallvidrera, amb lleuger ascens, però moderat. Tot el trajecte segueix la carretera de Sant Cugat passant pel lateral, el Passeig de la Font d’Arboç.

Anirem caminant entre les vies de tren (és molt probable que en veiem passar més d’un) i la calçada de la BV-1462, que ens queda a mà esquerra, i l’autopista C-16, amb el seu pas per la boca nord del Túnel de Vallvidrera, que tenim a la nostra dreta.

Fotos del Passeig de la Font d’Arboç:

Al final del passeig entrarem a la zona de l’estació del Baixador de Vallvidrera (que queda a l’esquerra) (240 m, 3h 40 min).
A partir d’aquí només ens resta, un cop passada l’estació, tombar a la dreta per l’estret pas que ens permet accedir a la plaça de la Mina Grott, travessar-la pel lateral i llavors hem de prendre el Camí de la Llenega i, passant pel costat de la Parròquia de Santa Maria de Vallvidrera (a l’esquerrra) arribarem a l’àrea de lleure, punt i final de la caminada circular (257 m, 3h 45 min).

Trencall cap al Camí de la Llenega; a sobre veiem Vil·la Joana

DESNIVELLS I TEMPS PER TRAMS
Desnivell en metres / Temps en minuts

TramDesnivellTemps
Santa Maria de Vallvidrera (àrea de lleure)-estació Baixador de Vallvidrera– 215′
estació Baixador de Vallvidrera-Vil·la Joana+ 456′
Vil·la Joana-trencall Camí de la Budellera, pel Camí del Salze+ 6612′
Trencall de la Budellera-Coll del Gravat, pel Camí del Salze+ 5814′
Coll del Gravat-Coll de la Creu d’en Blau, pels Camins de Can Cortès i de Can Planes– 8720′
Coll de la Creu d’en Blau-Mirador Turó del Fumet, pel Carrer del Molí de les Planes+ 277′
Mirador-Turó del Fumet+ 125′
Turó del Fumet-Carretera de Sant Cugat, per la Baixada de Borrull– 18334′
Carretera de Sant Cugat-Can Bosquets, per la Font de la Mina– 1524′
Can Bosquets-Font del Bon Pastor, per la Rierada– 1317′
Font del Bon Pastor-Turó d’en Balasc, pel Camí de la Rierada+ 13735′
Turó d’en Balasc-Can Balasc– 315′
Can Balasc-Carretera de Sant Cugat, pel Camí de Can Balasc– 6211′
Carretera de Sant Cugat-estació Les Planes+ 2912′
estació Les Planes-estació Baixador de Vallvidrera, pel Passeig de la Font d’Arboç+ 2113′
estació Baixador de Vallvidrera-Santa Maria de Vallvidrera (àrea de lleure)+ 175′
Totals acumulats+ 412
– 412
3 h 45′

Desglossament del temps per etapes:
Santa Maria de Vallvidrera-Coll del Gravat: 35 min
Coll del Gravat-Turó del Fumet: 30 min
Turó del Fumet-Carretera de Sant Cugat: 35 min
Carretera de Sant Cugat-Can Bosquets: 25 min
Can Bosquets-Font del Bon Pastor: 15 min
Font del Bon Pastor-Turó d’en Balasc: 35 min
Turó d’en Balasc-Les Planes: 30 min
Les Planes-Santa Maria de Vallvidrera: 20 min

Distribució del temps: 51 % en pujada, 9 % en pla i 40 % en baixada.

De Mundet a Sant Cugat, per Sant Medir, Can Gordi i Can Bell

Mundet-Turó del Trac-Pas del Rei-Sant Medir-Can Gener-Sol i Aire-Can Gordi-Mas del Bosc-Can Bell-Sant Cugat del Vallès

DADES TÈCNIQUES

  • Caminada núm. 75
  • Data: dimarts, 31 de maig de 2022
  • Inici: metro Mundet (L3)
  • Final: estació Sant Cugat del Vallès (FGC)
  • Sector: vessant del Vallès (Sant Medir-Can Gordi-Sant Cugat)
  • Distància: 14 kms
  • Temps: 3 h 50 min
  • Desnivell: + 303 m / – 313 m
  • Dificultat: moderada
  • Tipologia: travessa lineal (només anada)

ITINERARI

Metro Mundet (L3)-Campus Mundet (UB)-Camí de les Llars Mundet-Turó del Trac-Passeig de les Aigües-Pas del Rei-Sant Medir-Font de Can Gener-Can Gener-Serra de l’Arrabassada-Urbanització Sol i Aire-Serra de Sant Vicenç-Can Gordi (ruïnes masia i font)-Mas del Bosc-Serra d’en Bell-Can Bell-entrada Sant Cugat (Llaceres)-Sant Cugat del Vallès (estació FGC).

MAPA DE LA RUTA

RUTA A WIKILOC

COMENTARI

Travessa fins a Sant Cugat partint de Barcelona. La ruta comença a l’estació de metro de Mundet i, passant pel campus universitari, va a buscar el Camí de les Llars Mundet (origen de la Carena del Forat del Vent) per ascendir fins al Turó del Trac (únic turó que farem), a sota del Turó de Valldaura, i seguirem fins al Pas del Rei, collet entre els turons de la Magarola i Valldaura i punt on assolirem la cota màxima de l’excursió, a la carena principal de Collserola, havent superat 265 metres de desnivell des de la sortida.
Després baixarem per un sender directes fins a Sant Medir (descens amb un desnivell de 180 metres), anirem a visitar la font de Can Gener i un cop passat Can Gener remuntarem la Serra de l’Arrabassada per dirigir-nos a l’altra banda a la zona de la urbanització Sol i Aire. Des d’aquí nou tram de pujada per superar ara la Serra de Sant Vicenç i baixada fins a trobar les ruïnes de Can Gordi i la seva font propera. Després, nova ascensió fins al Mas del Bosc i resseguint la Serra d’en Bell anirem baixant fins a Can Bell, a les portes de Sant Cugat. Només ens restarà fer una travessa urbana per arribar a l’estació dels Ferrocarrils Catalans, fi de la travessa.
Caminada llarga, primer per pista fins accedir al Passeig de les Aigües, i després pràcticament tot per senders emboscats, travessant diverses serres (Sant Medir, l’Arrabassada, Sant Vicenç), en un continu de pujades i baixades, sense massa dificultats. L’únic problema es la senyalització deficient (o nul·la) de gran part del recorregut.

DESCRIPCIÓ DE LA RUTA

Tram 1
METRO MUNDET (L3) (140 m) –
TURÓ DEL TRAC (368 m)

Pel Campus Mundet (UB) i Camí de les Llars Mundet

Sortim de l’estació de Mundet per la banda de muntanya (140 m) i enfilem en direcció el Campus Mundet de la Universitat de Barcelona (UB), per l’avinguda d’Arturo Mundet, que fa un gran rodeig envoltant els edificis universitaris fins arribar a la part més alta, on hi ha l’últim pàrquing de vehicles (el número 5) (12 min).

Zona alta del Campus universitari de Mundet

Just en el revolt d’accés a l’aparcament surt, al front, tancat en cadena, el camí de terra que hem d’agafar.

ITrencall del camí de terra al final del Campus Mundet

Uns metres més amunt, rodejant per sobre els últims edificis del campus, arribarem a una cruïlla de camins (210 m, 15 min). Hem de prendre la pista que puja per la nostra esquerra.

Cruïlla de camins: hem de continuar pel de l’esquerra amunt

Comença llavors una pista forestal que serpenteja pel vessant de Collserola fins arribar a la carena del Forat del Vent, per on passa el Passeig de les Aigües, a sota el Turó del Trac i a prop del Turó de Valldaura.

El camí va guanyant alçada ràpidament i si el seguim anirem fent diversos revolts de paella, revolts tancats que sovint podem evitar escurçant el camí per empinades dreceres. Com que la pujada és sostinguda, el consell és no deixar el camí per la drecera.
A mida que anem pujant anirem veient el recinte Mundet més petit i la carena més a prop. Enmig de les àmplies llaçades de la pista passarem pel costat d’un gran dipòsit d’aigua.

Podeu veure algunes fotos del camí:

Quan ja som força amunt ja veiem panoràmiques de Barcelona i de la carena del Tibidabo, amb els turons de la Magarola i de Valldaura, i la del Forat del Vent fins al Turó d’en Segarra. La pista es fa més dreta en els darrers metres de pujada.
Finalment, després d’una llarga recta arribem a una cruïlla de camins (foto) (340 m, 40 min). Per la dreta arriba el camí que puja des del Castell Fortí, per l’esquerra continua el nostre camí per enllaçar amb el Passeig de les Aigües (carena del Forat del Vent), i nosaltres pujarem pel caminet del mig amunt i en pocs segons serem a la carena.

Cruïlla de camins

En ser-hi (348 m) girem pel camí ample (el Passeig de les Aigües) a l’esquerra i molt aviat ja veurem com s’enfila, per la dreta, el corriol que va cap al Turó del Trac (no indicat).

Per pujar al Turó del Trac hem d’agafar aquest sender a la dreta

Tombem pel sender i uns tres minuts després hem de desplaçar-nos uns metres pel bosc fins trobar una petita clariana amb unes pedres al mig. Som al Turó del Trac (368 m, 45 min).

Turó del Trac (368 m)

Des del turó, engolit per la vegetació, poques vistes. Només destaca la visió del Turó de Valldaura, amb la seva torre de guaita, que treu el cap per damunt dels arbres del bosc.

El Turó de Valldaura des del Turó del Trac

En aquest punt acabem el primer tram de la travessa, el que ens ha dut a tocar de la carena principal de Collserola. Fins aquí tot ha estat en pujada. Encara ens queda anar més amunt, però el desnivell a superar és poc i molt senzill. Ja hem fet l’ascensió més destacada de la caminada.

Tram 2
TURÓ DEL TRAC (368 m) –
SANT MEDIR (224 m)

Pel Pas del Rei i corriol directe a Sant Medir

Deixem el turó i anem a cercar el sender en direcció el turó de Valldaura i en un parell de minuts enllaçarem amb un revolt de la la pista que puja al Turó de Valldaura, a tocar del Passeig de les Aigües (372 m).
Tirem per l’esquerra per agafar la Carretera de les Aigües i la segim cap a la dreta amunt. La pista ens ofereix esplèndides vistes de Collserola i de Barcelona fins al mar.

En tres minuts més arribarem al trencall cap al Pas del Rei (384 m). Compte que tampoc hi ha indicador!
Abandonem el Passeig de les Aigües i prenem el sender de la dreta.

Corriol cap al Pas del Rei, a la dreta
Des del corriol cap Pas del Rei mirant cap a Barcelona

En suau pujada i en cosa de pocs minuts més arribarem a un petit collet, en un encreuament amb un altre corriol. Aquesta cruïlla de corriols es troba just a l’anomenat Pas del Rei (405 m, 55 min).

Pas del Rei (405 m)

Aquest indret està situat a la carena principal de Collserola, entre el Turó de la Magarola (a l’esquerra en el sentit de la nostra marxa) i el Turó de Valldaura (a la dreta), i és per on passa la línia divisòria comarcal entre el Barcelonès i el Vallès Occidental i el límit municipal entre Barcelona i Sant Cugat del Vallès.
Per a nosaltres és, a més, el sostre de la sortida proposada, arribant als 405 metres d’altitud.

Nosaltres, que hem pujat fins aquí des de Barcelona ara ens toca continuar pel vessant vallesà, cap a Sant Medir. Així doncs, seguim pel corriol que fèiem i tirem cap avall. Des d’aquí, baixant enmig del bosc, el corriol és preciós, fresc, ombrívol.
Caminem ràpid en baixada fins que enllaçarem amb una pista ampla que ve de la urbanització Sol i Aigua (a l’esquerra) i va a la Carretera d’Horta a Cerdanyola (a la dreta).

Darrers metres del corriol abans d’arribar a la pista que ve de Sol i Aigua

Continuem per la pista al front, cap avall, passant de llarg la pista cap a la dreta. Pocs metres després arribarem a un revolt de paella (339 m, 1h 05 min), per on surten un parell de senders per la nostra dreta. El primer, indicat, és el que va per la Serra de Sant Medir, el segon, molt a prop i un xic amagat i sense indicador (la manca de senyalització serà una constant en tota la travessa), és un corriol que baixa directe pel bosc en direcció a l’ermita de Sant Medir.

El revolt on neix el corriol que baixa a Sant Medir

Atenció perquè aquest sender baixa per un fort pendent i cal anar en compte a les zones pedregoses, amb perill de relliscar, sobretot si és moll o hi ha força humitat.

Sempre hem d’anar avall, recte, obviant els corriols travessers. En arribar al final de la baixada serem en una esplanada amb un espai de picnic, amb taules i bancs de fusta.

Àrea de picnic a sobre Sant Medir

Travessem per la dreta aquesta àrea de lleure i de seguida arribarem a Sant Medir (224 m, 1h 15 min).

Arribada a Sant Medir

Ho farem per la part posterior de l’ermita i a la dreta tenim la gran esplanada, rodejada d’una bancada de pedra i la Font del Camp del Miracle en un extrem.

Podeu veure fotos de l’indret:

Tram 3
SANT MEDIR (224 m) –
CAN GORDI (215 m)

Per Can Gener i Urbanització Sol i Aire

El tram següent ens portarà a Can Gordi i per arribar-hi haurem de travessar dues serres, primer la de l’Arrabassada (per accedir a la part alta de Sol i Aire) i després la de Sant Vicenç per accedir a la vall de Can Gordi.
Deixem l’esplanada de Sant Medir per la pista que continua cap a Can Borrell i Sant Cugat, però serà només un trosset, perquè de seguida veurem a mà esquerra un camí, que hem de prendre per anar per un corriol cap a la font i la masia de Can Gener.

A la sortida de Sant Medir trobem el trencall cap a la font de Can Gener, a l’esquerra

Girem a l’esquerra, més enllà passarem pel costat d’una estació depuradora, més endavant arribarem, en una zona feréstega, a l’aqüeducte de Can Gener, que travessarem amb prudència.

Aqüeducte de Can Gener

Poc després passarem per una escala de pedra que baixa per la nostra dreta, que és l’accés a la Font de Can Gener, també dita de Can Jané o de Sant Medir.

Font de Can Gener

Més enllà el corriol acaba quan troba la pista ampla que puja a la masia de Can Gener (segons els propietaris Can Jané). La masia la tenim a la dreta (212 m, 1h 22min).
La masia acull actualment un restaurant de cuina catalana.

Masia de Can Jané
Entrada a Can Jané

Arribats en aquest punt hem d’anar a travessar la serra de l’Arrabassada per dirigir-nos a Sol i Aire.
No hi ha cap indicador.
El camí que hem d’agafar és un que surt per l’esquerra, que va pujant.

El seguim amunt fins que arribem a un altre camí que ens creua (264 m), ja a la carena de la Serra de l’Arrabassada, que hem de travessar per seguir recte, ara avall, per un corriol (el camí s’ha convertit en sender) que anirà descendint fins passar pel Torrent de les Monelles (aquell dia amb poca aigua), al fons de la vall. Poc després arribarem a la zona de la Font Rica, recinte protegit per una tanca de filferro, que rodegem, i a partir de l’accés principal de la insta·lació el sender torna a convertir-se en camí.

Més enllà passem pel costat d’on hi hagué el Zoo de Cal Castillo (actualment no en queda res) i finalment enllaçarem amb la pista forestal que ve de la urbanització Sol i Aire i va cap a Can Borrell (206 m).

Enllaç amb la pista forestal de Sol i Aire

Som a la part alta de la urbanització. A la cruïlla girem a l’esquerra amunt i pocs metres després tombem a la dreta per un camí que segueix en pujada i que ens porta a la part més alta de Sol i Aire.

Deixem la pista per girar a la dreta cap a la part alta de Sol i Aire

De seguida el camí fa un revolt tancat (220 m, 1h 55 min). I aquí hem d’estar atents. Per la dreta del revolt veurem un camí (va per la carena a Can Borrell), el descartem. Acabem de fer el revolt, veiem una vivenda a la nostra esquerra i a la dreta un altre camí, que s’endinsa al bosc. Com l’anterior, tampoc senyalitzat. I aquest camí emboscat és el que hem de prendre per anar cap a Can Gordi. Si seguíssim recte pel camí accediríem a la urbanització Sol i Aire.
Trenquem per la dreta i iniciem un camí-corriol, primer en pujada fins assolir la carena de la Serra de Sant Vicenç, on trobem una cruïlla de camins.

Camí cap a la carena de la Serra de Sant Vicenç
Cruïlla de camins a la carena. Hem de tirar avall.

Nosaltres hem de travessar el camí que hem trobat, a dalt la Serra de Sant Vicenç, i seguir recte per un camí que baixa decidit cap al fons de la vall de Can Gordi. Ens separen uns 10 minuts de Can Gordi.

Un tram del corriol cap a Can Gordi

Seguim el camí de baixada, en arribar a una cruïlla de corriols girem a l’esquerra i molt aviat arribarem a les ruïnes de la masia de Can Gordi, que ens queda a la dreta (215 m, 2h 20 min). Són restes escasses, alguns trossos de parets i poca cosa més.

Can Gordi

Des de Can Gordi podem baixar fins al fons del torrent (podem anar-hi pels dos camins que surten de l’indret cap avall) per visitar la Font de Can Gordi, molt deixada i engolida per la vegetació. L’anada a la font i el retorn a les restes de la masia ens ocuparà poc més de 5 minuts.

Font de Can Gordi

Tram 4
CAN GORDI (215 m) –
SANT CUGAT DEL VALLÈS (estació FGC) (130 m)

Pel Mas del Bosc, Serra d’en Bell i Can Bell

Podem optar per tornar a Sant Cugat per un camí planer que ressegueix la Vall de Can Gordi, però completarem la caminada amb un repte més, travessar una altra serra del vessant vallesà de Collserola, la d’en Bell.

Reprenem al camí per on hem arribat a Can Gordi i seguim per la dreta en direcció el Mas del Bosc (hi ha una senyalització escrita en una estaca de fusta). Poc després travessarem el Torrent de Can Gordi per sobre d’un pont d’una sola arcada (Pont de Can Gordi) i des d’allà anirem ascendint suaument, ignorant els corriols que anem trobant a banda i banda del corriol.

Caminarem fins arribar (darrers metres amb més pendent) a la carena de la Serra d’en Bell, a la zona del Mas del Bosc (276 m, 2h 40 min), a tocar d’una torre elèctrica.

Cruïlla a la carena de la Serra de Can Bell, al costat del Mas del Bosc

A l’esquerra tenim la zona esportiva de la casa de colònies de Mas del Bosc, que veiem al fons.

Part posterior del Mas del Bosc

Nosaltres hem de completar la ruta anant cap a Sant Cugat. Des de la cruïlla per on hem arribat, hem de seguir pel corriol que ressegueix la Serra d’en Bell, tirant per la dreta (hi ha indicador, aquí sí; direcció Can Bell-Rambla de Can Bell-Sant Cugat del Vallès).

Pal indicador. En trobarem molt pocs, i un que trobem, amb falta ortogràfica…

Passem pel costat de la torre elèctrica i seguim el corriol de la carena, des de la que podem observar, des d’alguns racons on ho permet la vegetació, panoràmiques del Vallès, amb Sant Cugat als peus i Montserrat al fons.

Panoràmica, amb zoom, amb Can Lluc en primer terme i Sant Cugat i Montserrat al fons
Corriol per la Serra d’en Bell

Passarem de llarg tres trencalls a l’esquerra, que baixen cap al torrent de Can Bell, i al quart (232 m), molta atenció perquè hem de deixar de carenejar i baixar cap a Can Bell. Hi ha un indicador que ens assenyala la direcció de Can Bell.

Pal indicador cap a Can Bell

És hora de baixar cap al Torrent de Can Bell. Tombem a l’esquerra avall, més endavant passarem pel torrent i anirem planejant pel costat de camps de conreu fins que serem a Can Bell (170 m, 3h 15 min).

Arribada a Can Bell

Passem pel costat de la masia, que deixem a la nostra esquerra, caminant per la pista principal que va a parar a la Rambla de Can Bell (172 m), a tocar de la carretera de l’Arrabassada, la BP-1417, que uneix Barcelona amb Sant Cugat.

Can Bell

En arribar a la cruïlla girem a la dreta per la Rambla de Can Bell (no hem d’accedir a la carretera) i anem tirant, contemplant les vivendes de la zona, entre les que destaca la històrica Casa Bertrand.

Una de les cases de la Rambla de Can Bell
La part visible de la Casa Bertrand des de l’exterior

Passada aquesta casa, a l’esquerra tenim un camí de terra que hem d’agafar (171 m). Més enllà arribarem a un carrer asfaltat, que travessarem i prendrem el carrer que duu al club de tennis (carrer del Comte) i passat l’encreuament amb el club esportiu veurem el carrer amb un vial protegit per estaques que ens porta a la zona de Llaceres, ja en plena àrea urbana de Sant Cugat del Vallès (136 m, 3h 35 min).