Arxiu de la categoria: Cap al Vallès

D’Horta a Cerdanyola, pel Forat del Vent i el Camí de Sant Andreu

Valldaura-Mirador d’Horta-Forat del Vent-Camí de Sant Andreu-Can Catà-Torrent de Canaletes-Cerdanyola del Vallès

DADES TÈCNIQUES

  • Caminada núm. 58
  • Data: dijous 28 de gener de 2021
  • Inici: metro Valldaura (L3)
  • Final: estació Cerdanyola del Vallès (Renfe)
  • Sector: vessant del Vallès (Sant Iscle-Cerdanyola)
  • Distància: 10,8 kms
  • Temps: 2 h 40 min
  • Desnivell: + 166 m / – 216 m
  • Dificultat: moderada
  • Tipologia: travessa lineal (només anada)

ITINERARI

Metro Valldaura-Mirador d’Horta-Forat del Vent-Camí de Sant Andreu-Carretera del Cementiri-Font de Can Lloses-Can Fermí-Sant Iscle de les Feixes-Can Catà-Torrent de Canaletes-Aqüeducte de Canaletes-Parc de la Riera-Cerdanyola del Vallès.

MAPA DE LA RUTA

RUTA A WIKILOC

COMENTARI

Ruta per Collserola des d’Horta fins a Cerdanyola. Partim del barri de Valldaura. El primer sector de la travessa és en pujada fins al Forat del Vent, amb parada als miradors d’Horta (o de Mundet), arran de la carretera de Cerdanyola, i del gronxador, en plena ascensió a la carena. Arribats a la carena, al Forat del Vent, comença el segon sector, ara en baixada per la banda del Vallès. Anirem des de Can Ferrer fins a Can Fermí pel Camí de Sant Andreu, una ruta poc concorreguda i un xic feréstega per solitària. Entremig, ens desviarem una estona per anar a la Font de Can Lloses. Passat Can Fermí enllacem amb el camí de Sant Iscle, passem pel costat de l’ermita de Sant Iscle de les Feixes i arribem a Can Catà. Aquí comença el tercer sector de la travessa, ara més aviat planejant, que ens durà a Cerdanyola, però no pel camí directe, sinó passant pel Torrent de Canaletes (per un corriol que va resseguint el rierol) i després anirem cap a l’aqüeducte de Canaletes (o de Sant Iscle), per accedir a Cerdanyola pel Parc de la Riera. Per acabar la ruta, una passejada urbana ens deixarà a l’estació de tren.

DESCRIPCIÓ DE LA RUTA

Tram 1
METRO VALLDAURA (121 m) –
FORAT DEL VENT (278 m)

Pel Mirador d’Horta

Sortim del metro Valldaura per l’Avinguda de Valldaura (121 m). En ser al carrer seguim cap a l’esquerra, en direcció sud, fins arribar a una gran rotonda (cruïlla amb l’Av. de l’Estatut). Continuem per la vorera de muntanya, sense travessar res, girant per la dreta per seguir la carretera d’Horta (BV-1415) pel voral. Poc després travessarem la Ronda de Dalt per un llarg pont (137 m) i més enllà arribarem a la rotonda del Tanatori-Cementiri d’Horta (154 m, 12 min).

Rotonda de la BV-1415. Al fons veiem el tram ded la carretera on hi ha el Mirador d’Horta. Més amunt, observem l’arbre solitari, d’on hi penja un gronxador

La rodegem per la dreta i anem a buscar un pas de vianants, que ens dirigeix de front al corriol que hem d’agafar. Prenem el corriol i en suau pujada anirem a trobar la carretera d’Horta (187 m) i a uns metres a l’esquerra tenim el Mirador d’Horta (190 m, 20 min), amb aparcament per a vehicles, bancs de fusta i una àrea amb un mirador obert a la ciutat Barcelona i l’entorn de Collserola.

Vista del Mirador d’Horta, al costat de la carretera d’Horta a Cerdanyola
Panoràmica de Barcelona des del Mirador d’Horta

Feta la visita al mirador, reculem uns metres per la carretera i anem a buscar el corriol que, just al front per on hem arribat abans, ens menarà amunt direcció Forat del Vent (hi ha indicador) (187 m).

Inici del corriol cap al Forat del Vent, des de la carretera

Enfilem el corriol; a la primera cruïlla seguim per la dreta amunt, i al segon encreuament hem d’agafar el corriol que puja decidit per la nostra esquerra (208 m). El seguim, amb trams de considerable desnivell, sempre en direcció a un arbre solitari, ben visible.

Darrers metres costeruts fins a l’arbre del gronxador

Quan arribem a l’arbre (235 m, 30 min) veurem que penja d’una branca un senzill gronxador, fet amb cordes i unes travesses de fusta. Som al mirador del Gronxador, nom amb què es coneix popularment aquest indret, amb molt bones vistes de Barcelona, amb els barris de muntanya propers en primer terme, al davant, i de la serra de Collserola als laterals.

Des del gronxador contemplem una magnífica panoràmica de Barcelona
Panoràmica de la carena de Collserola, des del Tibidabo fins al Turó de Valldaura

Després de contemplar el panorama, continuem l’ascensió pel corriol, més amunt arribarem a un altre arbre, també amb un gronxador però més rudimentari (només hi ha una corda nuada).

Un segon gronxador en plena pujada al Forat del Vent

I anem seguint fent camí, ara amb menys desnivell, per un tram ondulat i només els darrers metres de l’ascensió es fa més costeruda la pujada. En ser a dalt serem a l’anomenat Forat del Vent, una important cruïlla de camins (278 m, 40 min).

Al front, els diversos corriols que s’enfilen fins al Forat del Vent, amb les torres elèctriques al capdamunt

Per aquí passa el Passeig de les Aigües, un dels camins més transitats de Collserola, que en aquest sector uneix Torre Baró (cap a la dreta) i el Portell de Valldaura (cap a l’esquerra). També neixen aquí els camins cap a Can Ferrer i cap a Can Lloses, que agafarem tot seguit. També al damunt per on hem arribat, per on hi ha les torres elèctriques, hi ha un mirador, que engrandeix les vistes panoràmiques que hem anat veient tot pujant.

El punt més alt del Forat del Vent
Vista del Passeig de les Aigües en el tram entre Torre Baró i el Portell de Valldaura

Tram 2
FORAT DEL VENT (278 m) –
FONT DE CAN LLOSES (115 m)

Pel Camí de Sant Andreu

Deixem el Forat del Vent i continuem per la pista que ens assenyala Can Lloses (el de més a l’esquerra mirant des del Passeig de les Aigües) i l’anem seguint, rodejant Can Ferrer, fins arribar a un lloc on veiem unes escales de fusta per superar un desnivell sobtat a la nostra dreta (260 m, 45 min). Pugem pels esglaons i ja serem al Camí de Sant Andreu, un camí alternatiu a la pista forestal que va cap a Can Lloses i Sant Iscle de les Feixes.

Després de pujar els esglaons per superar aquest desnivell respecte la pista a Can Lloses, comença el Camí de Sant Andreu

Nosaltres ho farem per aquest camí, molt menys transitat i per tant més solitari i fins i tot feréstec en alguns trams. Però és un recorregut en ple bosc, molt interessant per contemplar la natura en silenci. El camí, en baixada, primer ens deixarà a la pista que ve del Forat del Vent i de seguida sortim a la carretera del Cementiri (de Collserola) (210 m, 58 min).

Ja som al Camí de Sant Andreu
Avançant pel camí ja veiem al fons Cerdanyola, el nostre destí final
Tros final d’aquest tram fins a la carretera del Cementiri (de Collserola), que divisem al fons

Just pocs metres, perquè ja veurem a la nostra esquerra, quasi tocant-se amb l’altre camí, un indicador que ens assenyala una nova direcció (Can Lloses-Sant Iscle).

La nostra ruta pel Camí de Sant Andreu continua per l’esquerra, en una cruïlla al costat de la pista per on hem arribat a la carretera

Girem per aquesta pista, a l’esquerra, i més enllà arribarem a un important trencall (196 m). Aquí ens hem de desviar a la dreta per continuar pel Camúi de Sant Andreu (direcció Bones Hores-Can Fermí).

A la primera cruïlla hemn de tombar per la dreta, direcció Can Fermí

Continuem pel camí, passarem per alguns trencalls (nosaltres sempre direcció Can Fermí), rodejarem Can Lloses, que queda ensotat a l’esquerra, i més endavant arribarem al trencall de la Font de Can Lloses (125 m).

Continuant pel Camí de Sant Andreu
Vorejant Can Lloses
Trencall a l’esquerra que ens portarà a la Font de Can Lloses

Compte perquè no està indicat, només hi ha a terra una fita petita de pedra. Abandonem per uns moments el Camí de Sant Andreu per baixar pel corriol de l’esquerra i en poca estona serem a la Font de Can Lloses (115 m, 1h 20 min), un indret agradable i plàcid, amb unes taules i bancs de fusta. La font, però, no raja ni gota.

Font de Can Lloses

Tram 3
FONT DE CAN LLOSES (115 m) –
CAN CATÀ (89 m)

Per Can Fermí i Sant Iscle de les Feixes

Acabada l’estada a l’àrea de la font, reculem per on hem vingut fins a tornar al Camí de Sant Andreu, i ara el resseguim continuant per l’esquerra i sempre en direcció Can Fermí.

Últims metres del corriol de la font abans de retornar al Camí de Sant Andreu, que ja veiem al fons
Pels camins de Collserola sovint es veuen els efectes dels darrers temporals

Al capdavall del camí, just passada una gran era (l’era de Can Fermí) que ens cau a l’esquerra, arribarem a una altra cruïlla de camins important (104 m).

L’era de Can Fermí, just quan arribem a una nova cruïlla de camins. Acaba el Camí de Sant Andreu
A la cruïlla hem der girar a l’esquerra

Hem de seguir per la pista de l’esquerra (direcció Can Fermí-Sant Iscle-Cerdanyola) i en poca estona passarem per Can Fermí (101 m, 1h 33 min), que s’alça a la nostra esquerra. Continuem el camí i poc després enllaçarem amb la pista que uneix el Forat del Vent amb Sant Iscle i Cerdanyola (103 m). Tombem a la dreta i aviat passarem per l’ermita de Sant Iscle de les Feixes (accés tancat la majoria de dies de l’any) i poc després serem a Can Catà (89 m, 1h 40 min).

Can Fermí
Enllaç amb el camí de Sant Iscle-Cerdanyola
Can Catà

Tram 4
CAN CATÀ (89 m) –
CERDANYOLA DEL VALLÈS (71 m)

Pel Torrent de Canaletes i Aqüeducte de Canaletes

Comencem el darrer tram de la travessa. La ruta habitual cap a Cerdanyola seria continuar pel camí principal, però en aquesta ocasió farem una variant per la zona de Canaletes, amb l’objectiu d’anar a veure l’aqüeducte. Sortim de Can Catà en direcció Cerdanyola, però als pocs metres hem de girar per la dreta (direcció Cementiri de Collserola-Serra de na Joana).

En aquesta cruïlla de camins hem d’agafar el de la dreta, sortint de la pista principal

I atenció perquè uns metres més endavant hem de desviar-nos a l’esquerra per un corriol (no indicat, alerta) (80 m). El corriol va resseguint el rierol del torrent de Canaletes (o de Sant Iscle), que travessarem diverses vegades. Els últims temporals de vent i pluja han deixat alguns trams una mica complicats de passar (troncs d’arbre caiguts, bassals d’aigua, fang…).

El corriol obac del Torrent de Canaletes

Un cop passat el torrent empalmarem amb una pista ampla (65 m).
Quan hi siguem hem de tombar a la dreta i continuar sempre en direcció a l’aqüeducte, ara per una pista que ens va oferint vistes de la propera Cerdanyola.

Ens anem acostant a Cerdanyola
El trencall que va a l’aqüeducte ens obliga a fer un gir de 180 graus. Hem arribat per la pista de l’esquerra i continuem per la de la dreta de la foto

Una darrera cruïlla (amb direcció única a Aqüeducte) (63 m) ens permetrà, tirant per l’esquerra, fent un canvi de direcció de 180 graus, arribar a la zona de camps tancats (de propietat particular), i ja veurem, a la dreta, rere les tanques amb reixes, les restes de l’aqüeducte de Canaletes (o de Sant Iscle) (62 m, 2h 10 min).

Un arc de l’Aqüeducte de Canaletes; al fons, vivendes de Cerdanyola
Aqüeducte de Canaletes (o de Sant Iscle)

Just en tombar pel perímetre del camp, trobem un corriol que ressegueix el torrent que havíem abandonat abans. Seguim per aquest camí però quan sigui possible hem de pujar el marge per l’esquerra i accedir a una àmplia esplanada des d’on veiem al fons l’ermita de Santa Maria de les Feixes i a sobre el Puig de la Guàrdia. Per aquesta esplanada, amb camps de conreu, passa un caminet, que al final va a enllaçar amb el camí del Parc de la Riera (57 m).

L’esplanada amb els camps de conreu, al costat de la riera de Sant Cugat. Al fons divisem l’ermita de Santa Maria de les Feixes i el Puig de la Guàrdia

Tirem a l’esquerra, travessem la riera de Sant Cugat per una ampla passera i anem a sortir a un altre camí que, passant pel costat del Parc de la Riera, ens portarà fins a la cruïlla amb la pista que ve de Can Catà (65 m, 2h 23 m), que serà la nostra porta d’entrada a Cerdanyola.

La passera sobre la riera de Sant Cugat
Riera de Sant Cugat
Indret on veiem la pista que ve de Can Catà; al fons es distingeixen els arcs de l’aqüeducte a l’alçada de Can Canaletes

Només ens resta fer una travessa urbana per Cerdanyola del Vallès, seguint sempre rectes, en direcció nord, passant successivament pel Passeig d’Horta, la Plaça de l’Estatut (rotonda) (77 m) i l’Avinguda de la Primavera. Un cop hem passat pel pont del riu Sec, aviat serem (just abans del pont de les vies) a l’estació de tren, punt final de la travessa (71 m, 2h 40 min).

El riu Sec al seu pas per Cerdanyola del Vallès

DESNIVELLS I TEMPS PER TRAMS
Desnivell en metres / Temps en minuts

TramDesnivellTemps
Metro Valldaura-Rotonda carretera de Cerdanyola, BV-1415 (Cementiri d’Horta)+ 3312′
Rotonda carretera de Cerdanyola-Mirador d’Horta (BV-1415)+ 368′
Mirador d’Horta-Mirador del Gronxador+ 4510′
Mirador del Gronxador-Forat del Vent+ 4310′
Forat del Vent-Carretera del Cementiri– 6818′
Carretera del Cementiri-Font de Can Lloses, pel Camí de Sant Andreu– 9522′
Font de Can Lloses-Can Fermí, pel Camí de Sant Andreu– 1413′
Can Fermí-Can Catà, per Sant Iscle de les Feixes– 128′
Can Catà-Aqüeducte de Canaletes, pel Torrent de Canaletes– 2728′
Aqüeducte de Canaletes-entrada de Cerdanyola, pel Parc de la Riera+ 315′
Travessa urbana per Cerdanyola fins estació Renfe+ 617′
Totals acumulats+ 166
– 216
2h 40′

Desglossament del temps per etapes:
Valldaura-Forat del Vent: 40 min
Forat del Vent-Font de Can Lloses: 40 min
Font de Can Lloses-Can Catà: 20 min
Can Catà-Aqüeducte Canaletes-Cerdanyola: 60 min

Distribució del temps: 39 % en pujada, 12 % en pla i 49 % en baixada.

De Vallvidrera a Penitents, per Sant Medir i Coll de l’Erola

Baixador de Vallvidrera-Vil·la Joana-Coll del Gravat-El Rabassalet-Casino de l’Arrabassada (ruïnes)-Fonts de l’entorn-Viaducte de Can Ribes-Sant Medir-Coll de l’Erola (Vista Rica)-Can Borni-Turó de Collserola-Penitents

DADES TÈCNIQUES

  • Caminada núm. 55
  • Data: dissabte 24 d’octubre de 2020
  • Inici: estació Baixador de Vallvidrera (FGC)
  • Final: metro Penitents (L3)
  • Sector: vessants Barcelona i Vallès (Sant Cugat)
  • Distància: 13,7 kms
  • Temps: 3 h 20 min
  • Desnivell: + 435 m / – 533 m
  • Dificultat: moderada
  • Tipologia: travessa lineal

ITINERARI

Baixador de Vallvidrera (estació FGC)-Vil·la Joana-Coll del Gravat-El Rabassalet-Casino de l’Arrabassada (ruïnes)-corriol-Font de l’Arrabassada-Font d’en Ribes-Viaducte de Can Ribes-Sant Medir-Coll de l’Erola (Vista Rica)-camí de Can Borni-Font de Can Borni-camí a Penitents-corriol-Turó de Collserola-Pg.Aigües-Trullols-escales Gutenberg-Anna Piferrer-Penitents (metro).

MAPA DE LA RUTA

RUTA A WIKILOC

COMENTARI

Travessa entre els vessants de Barcelona i del Vallès de la serra de Collserola, entre Santa Maria de Vallvidrera (estació del Baixador de Vallvidrera) i Penitents (metro Av. Vallcarca). L’objectiu de la caminada és anar fins a l’ermita de Sant Medir (al terme de Sant Cugat del Vallès), anant per la banda del Coll del Gravat, el Casino de l’Arrabassada i les fonts de l’entorn (de l’Arrabassada i d’en Ribes) i el Viaducte de Can Ribes, i tornant per la banda del Coll de l’Erola, Can Borni i els Penitents. El perfil altimètric de la caminada alterna trams de pujada i baixada, i poques estones amb camí planer, però és un itinerari variat, amb diversos punts d’interès. Passarem per camins, corriols, pistes forestals i curts trams de carreteres, per colls i per diverses fonts, per les ruïnes del Casino de l’Arrabassada, per l’ermita de Sant Medir, per l’indret de Vista Rica, la zona de Can Borni, amb la seva font, i finalment per la part alta dels Penitents, per la via del Turó de Collserola, l’únic turó de la caminada (i farem cim en plena baixada!). Una ruta totalment recomanable.

DESCRIPCIÓ DE LA RUTA

Tram 1
BAIXADOR DE VALLVIDRERA (236 m) –
COLL DEL GRAVAT (405 m)

Per Vil·la Joana i Camí del Salze

Sortim de l’estació del Baixador de Vallvidrera i, sense baixar per les escales, anem a l’esplanada que s’ens obre a l’esquerra (236 m). Mirant endavant veurem un camí empedrat i esglaonat, que és el que hem d’agafar per anar directes a Vil·la Joana (Museu Casa Verdaguer) (281 m, 6 min).

Vil·la Joana

Des d’aquí prenem el carrer pavimentat amunt a l’esquerra, passem pel costat del Centre d’Informació del Parc Natural de Collserola (a la dreta) i aviat serem a la zona de l’escola Els Xiprers, on hem de girar per l’esquerra, sempre amunt, i hem d’anar seguint sempre el camí principal (Camí del Salze), gairebé sempre pujant, ignorant els trencalls a banda i banda de la pista forestal (a destacar els que surten per la dreta, primer el de la Font de la Budellera i més amunt el del Coll de la Vinassa). Quan som dalt de la carena, hi ha un petit descans i de seguida la pista es torna a enfilar uns metres més per deixar-nos al Coll del Gravat, important cruïlla de camins, amb diverses vivendes a l’entorn (405 m, 35 min). Acabem la primera etapa del recorregut, sempre en pujada moderada.

Arribant al Coll del Gravat

Tram 2
COLL DEL GRAVAT (405 m) –
VIADUCTE DE CAN RIBES (400 m)

Pel Casino de l’Arrabassada i les fonts de l’entorn

Des del coll hem d’anar a buscar l’avinguda de Can Cortès. Farem una ziga-zaga, primer a l’esquera i de seguida a la dreta i en poc tros arribarem a la citada avinguda, asfaltada. Girem a la dreta i anem seguint aquesta carretera en lleugera baixada fins arribar a la zona de El Rabassalet, i ben aviat enllaçarem amb la Carretera de l’Arrabassada (la BP-1417).

La carretera del Rabassalet

En abocar-nos a la cruïlla ja veiem al nostre davant unes restes amb arcs del que va ser part de la façana de l’antic i emblemàtic per a la classe burgesa d’inicis del segle XX, Casino de l’Arrababassada. Travessem la calçada i anem cap allà i a la porta principal un cartell ens anuncia que està prohibit l’accés sense autorització.

Exterior de les ruïnes del Casino de l’Arrabassada
La porta d’entrada al recinte de l’antic Casino

Passem cap a dins i baixem per l’esquerra per un corriol en ple bosc, que en molt poca estona ens porta davant les restes més conegudes del casino, un gran portal arcat, amb un mirador a la part superior, i unes parets decorades amb les cares d’una dona i altres elements (380 m, 45 min).

Un dels miradors del que fou un gran i luxós complex d’oci de l’Arrabassada
Vista posterior del mirador

El recinte, solitari i molt envaït per la vegetació, fa respecte i una certa basarda. Pels més aventurers cal dir que per la zona hi ha diverses restes de sales, passadissos, túnels, etc. Són els escassos testimonis materials del que va ser un luxós hotel, restaurant, casino i parc d’atraccions. Si us interessa la història del Casino de l’Arrabassasa podeu veure el reportatge de Televisió Sant Cugat en aquest vídeo.

Abandonem el lloc seguint el corriol en baixada i tombem cap a la dreta, baixem per trams d’escales i continuem per una zona més aviat plana, envoltats de vegetació, fins que arribarem a la Font de l’Arrabassada (340 m, 55 min). Es tracta d’un espai prou bonic, que s’agraeix després de la inquietant visita a unes ruïnes abandonades, amb un munt de llegendes.
L’espai acull una taula amb bancada de pedra i tres fonts, en un marc artístic que recorda les muntanyes de Montserrat. Aquest era un lloc on anaven a passejar els clients de l’hotel-casino.

Racó de l’espai de la Font de l’Arrabassada
Una de les fonts
Una altra de les fonts
I encara una tercera font
Al fons, el camí a la Font d’en Ribes i a la dreta les escales cap al camí del viaducte

També ho era la propera font que anirem a visitar. Seguim de pla, passem de llarg unes escales, i continuem per un camí, que en un parell de minuts ens porta a la Font d’en Ribes, una altra font artística, decorada amb mosaics de colors (345 m).

L’espai de la Font d’en Ribes
Font d’en Ribes

Desfem el camí per tornar a l’esplanada de la Font de l’Arrabassada i ara prenem, a l’esquerra, les escales que pugen decidides fins a enllaçar amb el camí que va al Viaducte de Can Ribes. En ser al camí (en un revolt), anem a la dreta amunt i poc després arribarem a un altre camí que ve de Can Ribes, ja davant mateix del viaducte (400 m, 1h 05 min).

Viaducte de Can Ribes, des de l’extrem sud
Viaducte de Can Ribes, des de l’extrem nord

Tram 3
VIADUCTE DE CAN RIBES (400 m) –
SANT MEDIR (224 m)

Per camí i corriol

Travessem el Viaducte de Can Ribes, una obra d’enginyeria, amb 19 arcs, i en acabar el pont hem d’agafar el camí que surt a la dreta (indicació a Can Jané-Sant Medir-Can Borrell-Sant Cugat), que va descendint.
Més avall veurem un trencall a mà esquerra i poca estona després un altre a mà dreta. Compte perquè és el camí-corriol que hem de prendre i no està indicat la direcció, al menys el dia que vaig fer la caminada no hi era la placa corresponent (337 m, 1h 15 min).

En aquest punt del camí hem de tombar per la dreta, direcció Sant Medir

Tombem a la dreta i comencem una davallada més pronunciada que va a buscar un torrent i després segueix la baixada fins que al final va a empalmar amb el camí de Can Gener (o Jané) (226 m). En aquest punt girem a la dreta i poc després enllaçarem amb un altre camí, el que ve de Can Puig (216 m).

Arribada a la cruïlla del camí de Can Puig a Sant Medir; ara ens toca anar a l’esquerra

Trenquem a l’esquerra, en un gir de 180 graus, en direcció Sant Medir-Sant Adjutori-Sant Cugat, i en pocs minuts passem pel Centre Sant Medir i a tocar ja veurem l’ermita de Sant Medir. Ja som a Sant Medir (224 m, 1h 30 min). Entrem per la zona de l’ermita, que està en un lateral d’una gran esplanada, a l’altra punta de la qual hi ha la Font del Camp del Miracle. Una gran bancada de pedra rodeja l’esplanada.

Arribada a l’ermita de Sant Medir
Façana de l’ermita de Sant Medir
Ermita de Sant Medir
Font del Camp del Miracle

És moment de fer una parada, en un lloc on, sobretot els caps de setmana, hi trobarem tant ciclistes com caminants, que vénen tant des de Sant Cugat com des de Barcelona.
Cada any, pel 3 març s’hi celebra l’Aplec de Sant Medir.

Tram 4
SANT MEDIR (224 m) –
COLL DE L’EROLA (VISTA RICA) (396 m)

Per camí i pista forestal

Després de la parada obligada a Sant Medir ens toca iniciar el retorn, que farem seguint la ruta del PR C-38, que uneix Sant Cugat amb Barcelona, pel Coll de l’Erola, Can Borni i els Penitents.
Primer hem de desfer el camí fins arribar a la cruïlla de Can Gener, per la qual hem arribat, i seguir uns metres més amunt fins trobar una altra cruïlla de camins (227 m).

Trencall del camí cap al Coll de l’Erola, des del camí de Can Puig. Venim del camí de l’esquerra i hem de trencar pel de la dreta amunt

Aquí hem de fer un gir de 180 graus cap a la nostra esquerra, pel camí que indica la direcció Urbanització Sant Medir-Carretera de Cerdanyola. Només uns metres després, i en un revolt tancat, molt de compte: veurem a mà dreta un camí tancat amb una cadena, que és la direcció (no està assenyalada) que hem de seguir (234 m, 1h 40 min). Comença llavors una llarga pujada, però no massa complicada. Nosaltres hem de seguir sempre les direccions del PR C-38, que anirem trobant en diferents trencalls en estaques de fusta clavades a terra. En el trajecte cal destacar que passarem pel trencall del Torrent de la Salamandra (263 m), que també ens porta al Coll de l’Erola, itinerari que ja he fet en una altra ocasió (veure ruta núm. 20 d’aquest blog).
En aquesta ocasió, però, nosaltres seguirem pel PR C-38 amunt, un camí amb trams força empedrats, amb revolts de paella, amb una mica de tot.

Un tram suau del camí
I un tram pedregós

Al final anirem a sortir a una pista ampla que va cap a Vista Rica (376 m).
Hem de tombar a la dreta i en pocs minuts, per terreny amb lleuger ascens, arribarem al Coll de l’Erola (396 m, 2h 25 min), altrament dit Vista Rica, lloc que es troba arran de la carretera de l’Arrabassada o de Sant Cugat, la mateixa que haviem abandonat al dirigir-nos cap a les ruïnes del Casino.

Cartell informatiu i font a l’espai de Vista Rica

Tram 5
COLL DE L’EROLA (VISTA RICA) (396 m) –
METRO PENITENTS (AV. VALLCARCA) (138m)

Per la Font Muguera i el barri de Torre Baró

L’última etapa de l’excursió ens ha de portar a la barriada dels Penitents. Deixarem l’esplanada de Vista Rica, amb els seus edificis, la font i l’aparcament de vehícles, per continuar en direcció contrària per on hem arribat. Al final de la zona d’aparcament veurem un camí a la dreta, que ignorem, i ens endinsem rectes al bosc per un corriol que poc després va a enllaçar amb la carretera de l’Arrabassada, a l’alçada del km 5. Travessem la calçada i seguim cap a l’esquerra en direcció a la cruïlla de carreteres que veiem al fons. La carretera que seguíem continua fins a Sant Cugat, però nosaltres hem de trencar per la carretera del Tibidabo-Vallvidrera, que tenim a l’esquerra (418 m).

A prop de la cruïlla de carreteres

Ens toca fer un tram pel costat de la carretera, per un voral protegit per una barana, una via per a ciclistes i caminants. Pocs metres després veurem mig amagat a la nostra dreta, a l’altra banda de la calçada, el corriol que puja cap a la Font de la Salamandra i el Coll de la Vinassa. Si voleu podeu enfilar-vos-hi per uns esglaons i de seguida, a mà dreta, dins del bosc, trobareu la Pedra de Collserola, una resta megalítica.
La nostra ruta, però, segueix per la carretera del Tibidabo i quan arribem a una esplanada, a mà esquerra, veurem el camí de Can Borni (430 m, 2h 35 min). El camí rodeja l’esplanada i segueix avall (a partir d’aquí ja tot el que ens queda de caminada és en baixada), passem pels Vivers de Can Borni (a l’esquerra) i tot seguit per la Font de Can Borni (a la dreta) (399 m).

Imatge del Tibidabo i la Torre de les Aigües des del camí de Can Borni
Font de Can Borni

Més endavant, sempre seguint per la pista avall, passarem pel trencall de la Font del Bacallà (a l’esquerra) i poc després, també a l’esquerra, pel trencall a Penitents, el que hem d’agafar (370 m, 2h 50 min).

Arribada a la cruïlla del camí cap als Penitents.

Girem doncs a l’esquerra i agafem el camí més ample que al principi puja lleugerament (cal ignorar el de més a la dreta que baixa directe cap al Passeig de les Aigües-Penitents). Anem seguint el camí fins que trobarem, en plena baixada, una cruïlla de camins (361 m): per la dreta tenim el carrer de Garriguella, que ens baixa al Passeig de les Aigües; nosaltres continuem rectes pel camí que va travessant diverses vivendes, en un lloc des d’on ja podem contemplar unes vistes excepcionals, especialment si el dia és clar, com jo vaig tenir.
En tota aquesta zona i fins arribar als Penitents disfrutarem d’unes vistes fantàstiques del Tibidabo, la serra de Collserola, els barris de muntanya i el pla de Barcelona i al fons el mar. Gaudiu del panorama!

Panoràmica baixant cap al Turó de Collserola

Traspassades les vivendes el camí esdevé corriol (348 m) i comença una baixada força pronunciada que ens ha de conduir al replà del Turó de Collserola (haurem fet cim en plena baixada!) (287 m, 3h 05 min). El temps de baixada pot ser més curt si no ens dediquem, com jo, a fer fotos pel camí.

Panoràmica des del Turó de Collserola

Passem pel turó de Collserola i seguim per una pista pavimentada fins enllaçar amb el Passeig de les Aigües i continuem avall, per camí pavimentat, pel Passeig de les Aigües-Comte de Noroña, fins arribar a la placeta on trobem el carrer de Trullols (228 m, 3h 10 min).

Panoràmica baixant del Turó de Collserola
Arribada al final del Passeig de les Aigües; a la dreta el carrer de Trullols

Girem a la dreta, ja en plena zona urbana de la barriada dels Penitents, fins al final, on es creua un altre carrer, girem a la dreta i de seguida veurem a mà esquerra les escales que baixen pel carrer de Gutenberg, i arribarem a la carretera de l’Arrabassada. Hi ha un semàfor per travessar la calçada (acció que farem per tercer cop!), seguim avall per la dreta, travessem la Ronda de Dalt pel pont (163m), i anem a buscar, a mà esquerra, el primer carrer que baixa a la dreta, el d’Anna Piferrer.
Ens queda el darrer tros de la caminada, en baixada fins enllaçar amb l’avinguda de Vallcarca. Just a la cruïlla tenim la boca de metro de Penitents (138 m, 3h 20 min). És el punt i final de la travessa que ens ha fet trepitjar un bon tros de la serra de Collserola, entre els termes de Barcelona i Sant Cugat del Vallès.

DESNIVELLS I TEMPS PER TRAMS
Desnivell en metres / Temps en minuts

TramDesnivellTemps
Baixador de Vallvidrera (FGC)-Vil·la Joana+ 456′
Vil·la Joana-Trencall camí de la Budellera+ 6613′
Trencall-Coll del Gravat+ 5815′
Coll del Gravat-Casino de l’Arrabassada (ruïnes)– 2510′
Casino-Fonts de l’Arrabassada i d’en Ribes– 4010′
Font de l’Arrabassada-Viaducte de Can Ribes+ 608′
Viaducte-Trencall camí-corriol a Sant Medir– 6310′
Camí-corriol-Sant Medir– 11317′
Sant Medir-inici camí a Coll de l’Erola+ 1010′
Camí i final pista-Coll de l’Erola (Vista Rica)+ 16245′
Coll de l’Erola (Vista Rica)-Trencall camí Can Borni+ 3410′
Camí Can Borni-Trencall camí Penitents– 6015′
Camí-corriol-Turó de Collserola– 8315′
Turó de Collserola-final Pg.Aigües (inici c/Trullols)– 596′
Inici c/Trullols-Metro Penitents (Av. Vallcarca)– 9010′
Totals acumulats+ 435
– 533
3h 20′

Desglossament del temps per etapes:
Baixador de Vallvidrera-Coll del Gravat: 35 min
Coll del Gravat-Casino-Viaducte de Can Ribes: 30 min
Viaducte de Can Ribes-Sant Medir: 25 min
Sant Medir-Coll de l’Erola (Vista Rica): 55 min
Coll de l’Erola (Vista Rica)-Penitents: 55 min

Distribució del temps: 55 % en pujada, 7 % en pla i 38 % en baixada.

Transversal de Can Cuiàs a Sant Cugat del Vallès

Can Cuiàs-Parc de Can Cuiàs-Mirador de l’Estrella-Turó Pelat-Can Catà-Àrea Can Coll-Coll de la Torrefera-Can Borrell-Pi d’en Xandri-Sant Cugat del Vallès

DADES TÈCNIQUES

  • Caminada núm. 52
  • Dates: dimecres, 8 de juliol de 2020
  • Inici: estació metro Can Cuiàs (L11)
  • Final: Sant Cugat del Vallès (davant del Monestir)
  • Sector: vessant del Vallès (transversal)
  • Distància: 15,2 kms
  • Temps: 3 h 15 min
  • Desnivell: + 195 m / – 145 m
  • Dificultat: moderada
  • Tipologia: travessa lineal (només anada)

ITINERARI

Metro Can Cuiàs (c/ Circumval·lació)-Petúnies-Parc de Can Cuiàs-enllaç Camí del bosc-Mirador de l’Estrella-Cª Cementiri-Turó Pelat-Serra d’en Llagat-Can Catà-camí de Can Coll-Àrea de Can Coll-Cª Cerdanyola-Coll de la Torrefera-Can Borrell-Pi d’en Xandri-Sant Cugat del Vallès.

MAPA DE LA RUTA

RUTA A WIKILOC

COMENTARI

Transversal pel vessant vallesà de Collserola, des del barri de Can Cuiàs (Montcada i Reixac) fins a Sant Cugat del Vallès, passant pel Parc de Can Cuiàs, el Mirador de l’Estrella, el Turó Pelat, la masia de Can Catà, l’àrea de lleure de Can Coll, la masia de Can Borrell i finalment per l’emblemàtic Pi d’en Xandri. Travessa sense massa complicacions, amb algunes pujades notables però res de l’altre món, ruta ben indicada, i gairebé sempre per pistes forestals amples. En definitiva, una llarga passejada entre boscos de la serra de Collserola, a la banda del Vallès, pels termes municipals de Montcada, Cerdanyola i Sant Cugat.

DESCRIPCIÓ DE LA RUTA

Tram 1
METRO CAN CUIÀS (73 m)
MIRADOR DE L’ESTRELLA (110 m)

Pujada pel Parc de Can Cuiàs

Sortim de l’estació de metro de Can Cuiàs (L11) (73 m) i situats al carrer de la Circumval·lació tirem amunt, cap al nord, en pujada. Seguint endavant arribarem al carrer Petúnies (passarem per un ‘Mercadona’ a la nostra esquerra) i poc després, a mà dreta, veurem el camí de terra d’accés al Parc de Can Cuiàs, vorejat per una barana de fusta.

Iniciem la marxa al carrer de la Circumval·lació, sortint del metro de Can Cuiàs
Accés al Parc de Can Cuiàs

Anem seguint el camí principal, sempre direcció Mirador de l’Estrella (a cada cruïlla hi ha pals indicadors) i després d’una pujada moderada enllaçarem amb el Camí del bosc (111 m, 20 min). Tenim al front una escultura feta amb ferros de diferents colors. Ara l’objectiu serà arribar-nos al proper Mirador de l’Estrella, que tenim a la dreta seguint el camí al qual hem arribat. Un cop al mirador (110 m) veurem vistes de l’autopista C-58 i al fons el Turó dels Quatre Pins i darrere el Turó de Montcada.

Punta del mirador de l’Estrella, amb la C-58 i l’N-150 a sota i al fons el Turó de Montcada

Acabada la visita, fem mitja volta i tornem al lloc de l’escultura de colors (25 min), des d’on reprendrem la travessa.

Tram 2
MIRADOR DE L’ESTRELLA (110 m)
TURÓ PELAT (150 m)

Baixada fins al Torrent del Cargol i ascens al Turó Pelat

A tocar de l’escultura neix un corriol esglaonat en baixada, que ens permet estalviar-nos el pas per la pista que passa més a la dreta.

L’escultura de colors

En ser al final de les escales empalmem amb la pista i l’anem seguint cap al Torrent del Cargol (obviem les cruïlles que anirem trobant i seguim sempre el camí més marcat en direcció l’autopista) i en una cruïlla en un revolt tancat girem a la dreta amunt per fer els darrers metres fins trobar la carretera que va al Cementiri de Collserola (99 m, 35 min). La resseguim uns pocs metres per la nostra esquerra i compte perquè a la dreta de la carretera es troba el pal, mig amagat, que ens assenyala el corriol cap a Serra de Na Joana. És un sender molt curt, que ens permet enllaçar amb una pista; en ser-hi tombem a l’esquerra i de seguida ja veurem, a mà dreta, el trencall cap al Turó Pelat-Serra de Na Joana (115 m, 40 min).

Comença l’ascensió, amb desnivell notable però no massa llarg, fins a dalt la carena, on es troba el Turó Pelat (150 m, 45 min). La marca del vèrtex geodèsic està amagada, a la nostra dreta, arran del camí. Des d’aquest indret veiem bones vistes del Vallès, amb Cerdanyola i Sant Cugat en primer terme, al fons La Mola i més a l’esquerra Montserrat. A la nostra esquena, vistes del Turó de Montcada i del litoral barceloní.

Un tram de la pujada al Turó Pelat
Panoràmica cap al Vallès des del Turó Pelat

Tram 3
TURÓ PELAT (150 m)
CAN CATÀ (89 m)

Descens per la Serra d’en Llagat

Abandonem el turó i continuem pel camí planer de carena, passem pel costat d’un dipòsit d’aigua (a l’esquerra del camí) i anem per la pista, passarem per algunes cruïlles (nosaltres, direcció Can Catà), fins que arribarem a una cruïlla important, amb camins a l’esquerra (el que baixa cap al Cementiri de Collserola) i de seguida a la dreta (inici del corriol de la Serra de Na Joana) (150 m, 50 min). Nosaltres continuarem rectes per la pista (senyalització Vall de Sant Iscle-Can Catà).

Fem un descens per la pista ampla (més endavant deixarem de banda un camí a mà dreta i més avall un trencall a mà dreta, que podriem agafar per escurçar el trajecte) i anem baixant, seguint l’itinerari del parc A12, fins enllaçar amb una altra pista, que ve del Cementiri de Collserola (12 m, 1 hora); a la cruïlla girem a la dreta (direcció Vall de Sant Iscle-Can Catà), més avall passarem per un revolt de paella (al final surt el corriol de la drecera esmentada abans).

Baixant cap a Can Catà
Revolt en el camí de Can Catà

Finalment ens trobarem amb el camí que va de Cerdanyola a Sant Iscle, bastant transitat per ciclistes, corredors i caminants (81 m). Tombem a l’esquerra i en poca estona serem a la masia de Can Catà (89 m, 1h10 min).

Can Catà

A l’esplanada del davant veiem l’accés (restringit al primer i tercer diumenge de mes) al Bosc Gran. Si continuessim per la pista aniriem cap a Sant Iscle de les Feixes.
A Can Catà acaba la primera part de la travessa, que ens ha portat dels boscos de Montcada als boscos de Cerdanyola.

Tram 4
CAN CATÀ (89 m)
ÀREA DE CAN COLL (119 m)

Pel Camí dels Torrents de la Codina i de Can Coll

Ara ens espera una etapa pels boscos de Cerdanyola, entre Can Catà i Can Coll, passant per la zona de Can Codina. Desfem el trosset de camí que hem fet per arribar-nos a Can Catà, passem pel trencall per on hem arribat abans i més endavant, a mà esquerra, veurem el camí (pal indicador Àrea de Can Coll), amb una cadena (77 m, 1h15 min).

Trencall del camí a Can Coll, a l’esquerra

Agafem aquest camí, primer planer, després una mica costerut. Més endavant, en plena agradable passejada arribarem a la contrada de Can Codina, masia que vorejarem pels camps de l’entorn. És un tram agradable de passar. Com d’agradable és també el tram del camí, més enllà, quan va serpentejant el Torrent de Can Coll i el ressegueix paral·lelament, pel fresc camí de la riera. Al final del trajecte arribarem a l’àrea de lleure del Torrent de Can Coll (119 m, 1h 50 min).

Per la zona de Can Codina
Seguim el camí cap a Can Coll

A l’Àrea de Can Coll tenim, a part d’una àmplia esplanada, un local bar-restaurant i un equipament amb barbacoes i taules de picnic. Els caps de setmana hi ha força gent. Per la banda nord de l’àrea surt el camí que puja al Puig de la Guàrdia per la urbanització Montflorit.

L’àrea de lleure Torrent de Can Coll, situada a 2 quilòmetres de Cerdanyola del Vallès
Barbacoes amb graelles i taules de picnic a l’àrea de lleure

Tram 5
ÀREA DE CAN COLL (119 m)
CAN BORRELL (154 m)

Pel corriol de Flor de Maig i el Camí de Can Borrell

La tercera etapa de la caminada transversal ens farà passar dels boscos de Cerdanyola als boscos de Sant Cugat. Sortim de l’Àrea de Can Coll per la banda sud, en direcció al camí de Can Cerdà, travessem el pont de la riera i anem seguint la pista fins trobar, a la dreta, el trencall cap a La Flor de Maig-Can Borrell (125 m).

Trencall a La Flor de Maig i Can Borrell, a la dreta, des del camí de Can Cerdà

Es tracta d’un corriol que primer baixa fins al torrent i després remunta, en pujada per terreny rocós (compte si hi ha humitat, amb perill de relliscades), fins assolir la carretera de Cerdanyola (la BV-1415), just davant el quilòmetre 3 (143 m, 2h 05 min). I just en aquest punt, i davant nostre, hi ha la pista que mena a Can Borrell (indicació Restaurant Can Borrell).

Des de l’inici del camí de Can Borrell, vista de la Carretera de Cerdanyola (km 3) i del lloc on arriba el corriol de Can Coll

Agafem la pista, amb cadena si Can Borrell no és obert al públic, i anem seguint, amb suau ascens fins arribar al Coll de la Torrefera (170 m, 2h 15 min), important cruïlla de camins: per la dreta aniríem al Turó de la Torrefera i cap a la Torre Cendrera (una alternativa per arribar a Sant Cugat més directament) i per l’esquerra a la bonica Font de la Rata i cap a la Serra de Sant Medir.

Coll de la Torrefera

Nosaltres no deixem la pista i continuem rectes, ara en suau descens, fins a la masia de Can Borrell, a la zona d’aparcament i entrada al restaurant (154 m, 2h 25 min).

Can Borrell. Entrada al restaurant de la masia.

Tram 6
CAN BORRELL (154 m)
SANT CUGAT DEL VALLÈS (MONESTIR) (123 m)

Pel Camí de Can Borrell i pas pel Pi d’en Xandri

Pugem fins enllaçar amb la pista que passa per la part alta de la masia (160 m) i tombem a la dreta, en direcció Pi d’en Xandri-Sant Cugat. Seguirem la pista, força transitada els caps de setmana (és el camí que va a Sant Medir i al Pantà de Can Borrell), passarem per alguns trencalls i finalment, just quan ja veiem al fons Sant Cugat i el seu monestir, ja passarem pel costat del Pi d’en Xandri (a la dreta), arbre apuntalat amb estaques, tot un emblema de Sant Cugat (112 m, 2h 50min).

Deixant enrere Can Borrell, caminant cap a Sant Cugat
El Pi d’en Xandri; al fons divisem Sant Cugat

Amb Sant Cugat a tocar, ja només ens resta completar el camí fins arribar a la rotonda de la plaça Rotary Internacional (110 m, 3 hores).
Ja som a Sant Cugat. A la rotonda girem cap a l’esquerra, seguim l’avinguda Pla del Vinyet, a la rotonda següent tombem a l’esquerra per l’avinguda Torre Blanca, travessem la Rambla del Celler i a la propera cantonada girem a l’esquerra pel carrer Vallès i de seguida a l’esquerra pel carrer Montserrat. Al primer carrer (de la Creu) tornem a girar a l’esquerra i aviat ja veurem al fons el Monestir de Sant Cugat. Fem els últims passos fins ser just davant del Monestir (123 m, 3h 15 min), lloc on donem per acabada la llarga travessa des de Can Cuiàs.

El Monestir de Sant Cugat, punt i final de la caminada

DESNIVELLS I TEMPS PER TRAMS
Desnivell en metres / Temps en minuts

TramDesnivellTemps
Metro Can Cuiàs-enllaç Camí del bosc (escultura colors)+ 3820
Anada al Mirador de l’Estrella i retorn05
Camí del Bosc (escultura colors)-Carretera del Cementiri– 1210
Carretera del Cementiri-Turó Pelat+ 5110
Turó Pelat-Can Catà, per la Serra d’en Llagat– 6125
Can Catà-Camí de Can Coll– 127
Camí de Can Coll-Àrea de Can Coll, per zona Can Codina+ 4235
Àrea de Can Coll-Carretera de Cerdanyola, per Camí de Can Cerdà i corriol Flor de Maig+ 2415
Carretera de Cerdanyola-Coll de la Torrefera+ 2710
Coll de la Torrefera-Can Borrell– 1610
Camí de Can Borrell-Pi d’en Xandri– 4225
Pi d’en Xandri-entrada Sant Cugat (Pl.Rotary)– 27
Travessa urbana per Sant Cugat fins Monestir+ 1315
Totals acumulats+ 195
– 145
3h 15′

Desglossament del temps per etapes:
Can Cuiàs-Can Catà: 1h 10 min
Can Catà-Àrea Can Coll: 40 min
Àrea Can Coll-Can Borrell: 35 min
Can Borrell-Sant Cugat: 50 min

Distribució del temps: 42 % en pujada, 18 % en pla i 40 % en baixada.

De Roquetes a Montcada i Reixac, per Can Cuiàs i el Turó de Montcada

Roquetes-Montcada i Reixac, per Torre Baró, Can Cuiàs, Turó dels Quatre Pins, Turó de Montcada i Font de la Mitja Costa

DADES TÈCNIQUES

  • Caminada núm. 48
  • Data: dissabte, 28 de desembre de 2019
  • Inici: metro Roquetes (L3)
  • Final: estació Montcada i Reixac (Renfe)
  • Sector: vessant del Vallès (Can Cuiàs-Montcada)
  • Distància: 13,25 kms
  • Temps: 3 h 10 min
  • Desnivell: + 325 m / – 398 m
  • Dificultat: moderada
  • Tipologia: travessa lineal (només anada)

ITINERARI

Metro Roquetes-Mirador de Torre Baró-Castell de Torre Baró-Coll de Roquetes-zona alta Torre Baró (inici Pg.Aigües)-camí Can Cuiàs-Mirador de l’Estrella-Coll de Montcada-Turó dels Quatre Pins-Mirador d’Occident-Turó de Montcada-La Pau del Turó-Font de la Mitja Costa-Cementiri de Montcada-Montcada i Reixac.

MAPA DE LA RUTA
RUTA A WIKILOC

COMENTARI

Itinerari per la banda més septentrional de la serra de Collserola, cap a Can Cuiàs i Montcada, en un trajecte ondulat, alternant pujades i baixades, però molt distret i variat, i amb vistes fantàstiques del paisatge, especialment a la zona del Turó de Montcada. La caminada comença a la barriada de les Roquetes (Nou Barris), puja fins al Castell de Torre Baró i planeja fins la part alta de Torre Baró, on prendrem el camí cap al Coll de Peirà i aviat anirem baixant cap a Can Cuiàs, vorejant el Cementiri de Collserola. Al final del camí arribarem al Mirador de l’Estrella, des d’on ja veiem al nostre davant el Turó dels Quatre Pins i al darrera el Turó de Montcada. La segona etapa del recorregut va a buscar el Coll de Montcada i remunta per un polígon industrial i un camí, tot en pujada, cap al Turó dels Quatre Pins, des d’on ja podem disfrutar d’unes bones vistes. Las ruta segueix per un corriol que baixa fins a trobar el camí cap al Turó de Montcada, que seguim amunt (passant pel Mirador d’Occident, amb més vistes de l’entorn) fins trobar el corriol d’ascens directe al Turó de Montcada. És una pujada força pronunciada, però curta, que es pot fer en 10-15 minuts. Dalt del cim, rocós, pelat i amb estimballs perillosos (cal anar en compte), tenim vistes panoràmiques espectaculars de 360 graus. Paga la pena el darrer esforç per assolir el cim.
El darrer tram de la ruta comença amb el descens del turó pel mateix corriol de pujada, segueix rodejant el turó fins trobar el corriol de baixada (feréstec i humit) fins al monument de la Pau del Turó i continua per un camí més ample cap a la propera Font de la Mitja Costa (amb una aigua molt bona) i, primer amb pujada i finalment amb baixada, arribarem a Montcada per la zona del cementiri. Només ens restarà travessar la C-33 i la C-17 del nus de Montcada per escales i passos soterranis i acabarem la caminada a l’estació de tren de Montcada i Reixac.

DESCRIPCIÓ DE LA RUTA

Tram 1
METRO ROQUETES (110 m) –
CASTELL DE TORRE BARÓ (214 m)

Sortim del metro Roquetes pel carrer Vidal i Guasch (110 m) i anem a buscar el carrer de Briquets, pujant per trams d’escales elèctriques (si funcionen). Allà girem a la dreta fins arribar a les escales de Llobera, que estan a l’esquerra (151 m). Les pugem i ja veurem a sobre nostre el Castell de Torre Baró. Tombem seguint la carretera amunt, per la dreta, i arribarem aviat al Mirador de Torre Baró (196 m, 15 min) i tirant per un camí evident al Castell de Torre Baró (214 m, 18 min), amb un nou mirador de l’entorn.

Tram 2
CASTELL DE TORRE BARÓ (214 m) –
COLL DE MONTCADA (90 m)

De Torre Baró a Can Cuiàs

Després prenem el caminet que passa per sota el castell i anirem al Coll de Roquetes (215 m, 21 min), per on passa la Carretera Alta de Roquetes, que seguim a la dreta, més enllà trobarem una cruïlla i hem d’agafar per l’esquerra amunt. Poc després arribem a l’inici del Passeig de les Aigües (camí a l’esquerra) (230 m, 28 min), que agafarem i seguirem fins a la zona del Coll de Peirà, on trobarem una cruïlla de camins (252 m, 38 min).
En aquest punt ens desviem de la pista per agafar el camí que surt per la nostra dreta, en direcció Turó d’en Cuiàs Mort-Ciutat Meridiana-Àrea de Can Cuiàs. Anem caminant per aquest camí-pista en descens, passarem pel costat del cementiri de Collserola (183 m, 48 min), rodejarem el Turó de la Qüestió (podem arribar-hi per un corriol que el travessa i tornaríem al camí per l’altra banda) i arribarem a la zona alta del parc de Can Cuiàs, on hi ha una altra cruïlla de camins (110 m).

El Turó de Montcada, des de la zona de Torre Baró

Per la dreta baixa el camí que va a l’àrea de lleure i al barri de Can Cuiàs i nosaltres seguim recte uns metres per acostar-nos al Mirador de l’Estrella (110 m, 1h 08 min), des d’on tenim vistes de l’autopista C-58 i al front els turons dels Quatre Pins i el de Montcada, els nostres pròxims objectius.

El Mirador de l’Estrella. Al fons, el Turó dels Quatre Pins i al darrera el Turó de Montcada

Desfem el trosset de camí per arribar al mirador i ara hem d’agafar unes escales que baixen (per darrera d’una escultura-estructura de colors) (110 m) fins a un camí que seguirem a l’esquerra i ens dirigirem en direcció la carretera que va cap al Cementiri de Collserola. En ser-hi (99 m, 1h 18 min) tombem a la dreta, travessem el llarg pont sobre la C-58 i a l’altra banda ja veiem unes cases-botigues i de seguida arribarem a la rotonda del Coll de Montcada, per on travessa l’N-150 (90 m, 1h 25 min).

Tram 3
COLL DE MONTCADA (90 m) –
TURÓ DE MONTCADA (273 m)

Ascensió passant pel Turó dels Quatre Pins

Travessem la carretera, anem cap a l’esquerra i molt aviat enfilem el primer carrer a la dreta, passant per un polígon industrial, que ens portarà, al capdamunt, a una petita rotonda. Per la banda esquerra en el sentit de la marxa tenim el camí que ens indica la direcció del Turó dels Quatre Pins. Fem un tram un xic costerut, però poca estona perquè aviat serem al Turó dels Quatre Pins (179 m, 1h 40 min), inconfusible per la presència d’un dipòsit d’una companyia d’aigües. Des d’aquí ja tenim bones vistes, d’una banda del Besòs, la part nord de Barcelona i la serra de Collserola, a més de l’esvoranc enorme de l’explotació minera de la zona, i d’altra banda del Vallès i la serra de Marina, un aperitiu del que veurem a més alçada, al Turó de Montcada.

Arribant al Turó dels Quatre Pins
Panoràmica des del Turó dels Quatre Pins; en primer terme, l’esvoranc de l’antiga explotació minera

Abandonem el turó per un corriol que baixa per darrera el dipòsit i va a buscar el camí que va al Turó de Montcada, que ja tenim davant nostre.

La cara sud del Turó de Montcada, per on es puja al cim

Quan hi enllacem (146 m, 1h 45 min), girem a la dreta amunt, sempre seguint els indicadors de Turó de Montcada. Aviat passarem pel Mirador d’Occident (1h 48 min), una nova oportunitat per contemplar el paisatge de l’entorn.

Mirador d’Occident, camí del Turó de Montcada

Més amunt arribarem a un indret amb una sèrie de pedres-roques alineades a la nostra esquerra (205 m, 2 hores). Compte perquè en aquestes pedres veuremen indicada, en pintura blanca, la direcció que hem de prendre per pujar al turó.

Inici del corriol de pujada al Turó de Montcada

Arriba el moment de fer l’ascensió directe al Turó de Montcada. És un tram costerut, però curt, que es pot fer en 10-15 minuts. Tothom que pugi al seu ritme.

La pujada és força costeruda, però no és molt llarga
Últims metres abans d’assolir el cim
Cim del Turó de Montcada (273 m)

En ser dalt del cim (273m, 2h 15 min), rocós i pelat, amb estimballs perillosos (compte!) i amb poc espai (mobilitat reduïda) tenim tot un espectacle visual (si fa bon temps, molt millor), amb vistes panoràmiques de 360 graus. Seguint les agulles d’un rellotge, i començant mirant cap a Barcelona, veiem el tram final del Besòs fins a la desembocadura al mar, l’entrada a Barcelona pel nord, la serra de Collserola, tota la plana del Vallès emmarcada per Montserrat, la Mola i el Montseny al fons, i finalment la serralada de Marina. Barrejat amb el paisatge, un munt de ciutats, polígons industrials, carreteres, autopistes. I a sota mateix, Montcada i la fàbrica de ciment, durant molts anys associada al turó, per l’explotació minera que s’hi feia. En són testimonis els esvorancs que hi ha a la muntanya. La zona està en plena fase de rehabilitació, ja veurem.

Una mostra de les vistes que ens ofereix aquest mirador privilegiat:

Vista del Besòs fins al mar i l’entrada de Barcelona pel nord
Panoràmica de la serra de Collserola; en primer terme, el Turó dels Quatre Pins
Vista del Vallès, amb Montserrat i la Mola al fons
La plana del Vallès, amb Montserrat i la Mola al fons
Panoràmica de l’esvoranc de l’explotació minera i al fons Montcada i Reixac
La fàbrica de ciment i al fons la serralada de Marina

Tram 4
TURÓ DE MONTCADA (273 m) –
MONTCADA I REIXAC (37 m)

Descens per la Font de la Mitja Costa

Després de l’estada al cim hem de baixar pel mateix corriol pel qual hem pujat. En ser de nou al camí ample (205 m, 2h 22 min), ara girem a l’esquerra per anar a rodejar el turó i a buscar una cruïlla de camins, que ens indica la direcció cap a la Pau del Turó, a mà esquerra (202 m, 2h 27 min).

Vista del Turó de Montcada, des de la base

Agafem el camí i aviat l’abandonem per prendre un corriol a mà dreta, que baixa per un tram un xic feréstec i humit, fins enllaçar amb el camí que ve del Coll de Montcada. Nosaltres girem a la dreta i al davant nostre i ja veiem el monument de l’indret anomenat La Pau del Turó (133 m, 2h 37 min).

La Pau del Turó

Deixem l’indret i seguim baixant fins a la propera Font de la Mitja Costa, que es troba a l’esquerra (111 m, 2h 40 min). Magnífica font, amb un bon rajolí d’aigua (per cert, boníssima), acondicionada amb taules i bancs de fusta i amb panells informatius de la zona del Turó de Montcada. Ës un lloc molt agradable i es mereix una parada.

La Font de la Mitja Costa

Deixem la font a la nostra esquena i continuem el camí en direcció Montcada. En aquest darrer tram passarem primer per un tram amb pujada persistent i després baixarem de manera decidida fins a trobar un altre dipòsit, que voregem, i més avall arribarem al Cementiri de Montcada (62 m, 3 hores).

A l’arribar el cementiri de Montcada sortim del Parc Natural de Collserola

Ja som a Montcada. Ara ens toca travessar el nus de carreteres i autopistes i ho farem per escales i passos soterranis, superant la C-33 i la C-17, fins arribar a la part urbana. Només ens queda tombar a la dreta per la Carretera Vella. A pocs metres veurem a mà esquerra l’estació de Montcada i Reixac-Manresa (on podem donar per acabada la caminada també), però en el nostre cas seguirem fins arribar al carrer Major, tombarem a l’esquerra i més enllà, en un trencall de carrers, ja veurem l’estació de Montcada i Reixac a la nostra dreta, fi del nostre trajecte (37 m, 3h 10 min).

DESNIVELLS I TEMPS PER TRAMS
Desnivells en metres / Temps en minuts

TramDesnivellTemps
Metro Roquetes-Castell de Torre Baró+ 10418
Castell de Torre Baró-Inici Pg.Aigües (Torre Baró)+ 1610
Inici Pg.Aigües (Torre Baró)-trencall Camí Can Cuiàs+ 2210
Camí Can Cuiàs-Mirador de l’Estrella– 14230
Mirador de l’Estrella-Coll de Montcada– 2017
Coll de Montcada-Turó dels Quatre Pins+ 8915
Turó dels Quatre Pins-Inici corriol pujada Turó Montcada+ 2620
Ascensió al Turó de Montcada pel corriol+ 6815
Descens al camí ample pel corriol– 687
Camí del Turó-Pau del Turó– 7215
Pau del Turó-Font de la Mitja Costa– 223
Font de la Mitja Costa-Cementiri de Montcada– 4920
Travessa urbana Montcada i Reixac-estació Renfe-2510
Totals acumulats+ 325
– 398
3h 10′

Distribució del temps: 45 % en pujada, 9 % en pla i 46 % en baixada.