Arxiu de la categoria: Vessant de Barcelona

Ruta circular Pla dels Maduixers-Vallvidrera

Pla dels Maduixers-Passeig de les Aigües-Drecera de Vallvidrera-Vallvidrera (plaça)-Camí de l’Escola Judicial-Pla dels Maduixers

DADES TÈCNIQUES

  • Caminada núm. 61
  • Data: divendres, 30 d’abril de 2021
  • Inici i final: aparcament Pla dels Maduixers (final carrer Manuel Arnús)
  • Sector: vessant de Barcelona (entorn del Tibidabo-Vallvidrera)
  • Distància: 7,95 kms
  • Temps: 2 hores
  • Desnivell: + 120 m / – 120 m
  • Dificultat: fàcil (llevat pujada drecera de Vallvidrera)
  • Tipologia: circular

ITINERARI

Pla dels Maduixers-Passeig de les Aigües-Drecera de Vallvidrera-Vallvidrera (plaça)-Carretera del Tibidabo-Camí Escola Judicial-Camí de Vallvidrera-Passeig de les Aigües-Pla dels Maduixers.

MAPA DE LA RUTA

RUTA A WIKILOC

COMENTARI

Caminada per sota del Tibidabo, pel vessant de Barcelona, entre el Pla dels Maduixers i Vallvidrera. L’anada de la ruta és pel Passeig de les Aigües, que abandonarem per pujar per la Drecera de Vallvidrera fins a la Plaça de Vallvidrera, el cor del barri. La tornada és per la carretera del Tibidabo i el camí de l’Escola Judicial-Camí de Vallvidrera, ruta paral·lela al Passeig de les Aigües, però per una cota superior. Passejada fàcil, amb un únic desnivell important, la pujada per la Drecera de Vallvidrera. Tot el recorregut és per pista de terra i trams pavimentats o asfaltats. Les magnífiques vistes de Barcelona fins al mar des de cotes diferents, entre 280-390 m aproximadament, és el gran al·licient de l’excursió.
Dia ennuvolat, amb estones de sol, però mala visibilitat. Moltes parades per fer fotos; la ruta es pot fer en menys d’hora i mitja.

DESCRIPCIÓ DE LA RUTA

Tram 1
PLA DELS MADUIXERS (275 m) –
VALLVIDRERA (plaça) (342 m)

Pel Passeig de les Aigües i Drecera de Vallvidrera

La circular comença a l’aparcament del Pla dels Maduixers, al final del carrer Manuel Arnús. Podem venir-hi amb el nostre vehicle o a peu, des de la plaça Kennedy, on hi ha l’estació Av. Tibidabo dels Ferrocarrils Catalans (L7).
Des de l’esplanada de l’aparcament, on hi ha uns cartells informatius del Parc Natural de Collserola i una font, prenem el camí de terra, tancat al trànsit (hi ha cadena): és el Passeig de les Aigües (o Carretera de les Aigües), una via planera i força transitada, especialment els caps de setmana.

Pla dels Maduixers
Sortint del Pla dels Maduixers

A pocs metres de la sortida passaren per sobre de les vies del Funicular del Tibidabo, veurem un edifici d’una companyia d’aigües a la dreta i al front una primera cruïlla de camins important. Per l’esquerra amunt aniriem cap a Vallvidrera, l’Observatori Fabra o el Tibidabo, i per aquest camí és per on tornarem tancant la circular.

Cruïlla de camins, punt on obrim i tanquem la circular. Nosaltres seguim pel camí planer de l’esquerra.

Nosaltres hem d’agafar el camí de l’esquerra que planeja, resseguint el vessant barceloní de Collserola, a una cota d’uns 280 metres sobre el nivell del mar: és la Carretera de les Aigües o oficialment el Passeig de les Aigües.

Vista del Passeig de les Aigües
Passeig de les Aigües

Durant gran part del trajecte que farem per aquest camí podrem disfrutar, si el temps ho permet, d’unes vistes esplèndides de Barcelona, mirant a l’esquerra, i Collserola i la seva carena principal, des de Sant Pere Màrtir fins a la Torre de Collserola, el Tibidabo i l’Observatori Fabra, a la dreta.

Panoràmica de Barcelona des del Passeig de les Aigües
Panoràmica de la Serra de Collserola i la carena, des de Sant Pere Màrtir fins a Vallvidrera
Carena de Collserola des del Passeig de les Aigües; d’esquerra a dreta, l’Ideal Pavillon,la Torre de Collserola i el Tibidabo

No serà estrany trobar altres caminants, corredors i ciclistes, que amb diferents objectius transiten per aquesta ruta popular, una balconada natural que ressegueix la capital catalana.

A mida que anem fent camí i fins arribar el moment d’abandonar-lo, anirem passant per tres fonts, totes a la dreta, en sengles torrentades, i per tres miradors, tots a l’esquerra, amb bancades de pedra, de cara a Barcelona i amb el mar a l’horitzó.

Una de les fonts que trobarem
Arribant a un dels miradors

Un cop hem passat pel tercer mirador, d’on surt el corriol cap a Santa Maria de Jerusalem, continuarem uns metres més i aviat arribarem a una zona urbana, la barriada de la Font del Mont de Vallvidrera.

Arribada a la barriada de la Font del Mont. Al revolt del fons hem de continuar per l’esquerra

En arribar a un revolt, el camí està asfaltat. En aquest punt si pugem per la dreta amunt tenim al fons la Font del Mont (en menys de cinc minuts hi anem i en tornem).

Situats al revolt, continuem cap a l’esquerra, per un tram asfaltat. Tenim a l’esquena la imponent Torre de Collserola. Compte que a l’arribar a una cruïlla de camins-carrers, nosaltres hem de seguir pel mig, planejant (hi ha indicador).

Pal indicador a la sortida de la barriada de la Font del Mont

Abandonada la zona urbana, el camí torna a ser de terra.
Poc després passarem pel pont per damunt del Funicular de Vallvidrera, on hi ha el baixador de ‘Carretera de les Aigües’, a peu de camí.

La parada de ‘Carretera de les Aigües’ del Funicular de Vallvidrera
Funicular de Vallvidrera des del camí del Passeig de les Aigües

I de seguida, una cruïlla important en la nostra ruta, el creuament a banda i banda de les escales de la Drecera de Vallvidrera. Aquest és el moment que canviarem el sentit de la marxa i el desnivell. Fins aquí hem anat planejant, a partir d’ara ens toca pujar. En pocs metres haurem de superar uns 65 m de desnivell per arribar a Vallvidrera. Tranquils que és poc tros, però agafeu-vos-ho amb calma.

En aquest punt hem de girar per la dreta, per les escales de la Drecera de Vallvidrera

Girem a la dreta per fer el tram (pavimentat) de pujada. El primer tros és per escales, llavors hi ha un tram sense escales amb pujada moderada i finalment, els darrers metres, amb escales altre cop, cal superar un fort desnivell.

Les escales abans d’arribar a les primeres vivendes de Vallvidrera
Remuntant entre les vivendes del barri
Darrers metres de pujada; al fons la plaça de Vallvidrera

Al capdamunt arribarem a la plaça de Vallvidrera, el cor del barri. En aquest centre neuràlgic tenim diversos establiments comercials, entre ells dos restaurants, Casa Trampa i Josean.

Tram 2
VALLVIDRERA (plaça) (342 m) –
PLA DELS MADUIXERS (275 m)

Per Carretera del Tibidabo i Camí de l’Escola Judicial

Des d’aquí la ruta segueix en pujada, però ja més moderada. Deixem la plaça tombant a la dreta per agafar les escales del carrer de Queralt (passarem pel costat de l’església de Santa Maria de Vallvidrera, a mà dreta), vorejarem la plaça de Pep Ventura (a l’esquerra) i arribarem al carrer de les Alberes (per on passa la carretera de Vallvidrera al Tibidabo). Just a la cantonada, a la dreta, tenim l’edifici modernista de l’estació de ‘Vallvidrera Superior’ dels Ferrocarrils Catalans.

Escales del carrer de Queralt; al fons la plaça de Vallvidrera

Nosaltres hem de continuar per la dreta, resseguint la carretera fins arribar a la cruïlla de l’Escola Judicial de Catalunya. Farem un tram en suau però continuada pujada, per la vorera de la carretera. Passarem per diverses cruïlles de carrers, però nosaltres sempre seguirem la carretera, encarats a la Torre de Collserola, que veurem al fons.

Caminant pel carrer de les Alberes, seguint la carretera que puja al Tibidabo
La imponent Torre de Collserola des de la carretera de Vallvidrera al Tibidabo
Sortim de Vallvidrera. Al fons la Torre de Collserola; a la dreta l’Ideal Pavillon

La caminada per la carretera acabarà quan arribem a la cruïlla cap a l’Escola Judicial, a mà dreta.
És un altre punt clau de la ruta, perquè aquí acaba la fase de pujada, que haviem iniciat al Passeig de les Aigües en prendre la Drecera de Vallvidrera, i comença la fase de descens, moderat, per tornar al lloc de partença.

Indicador de la cruïlla cap a l’Escola Judicial
Cruïlla del camí de l’Escola Judicial. Ens toca girar a la dreta. Acaba la fase de pujada i comença el descens fins al lloc de partença.

Ho farem primer per un tram asfaltat fins al trencall de l’Escola Judicial i després recuperarem un camí de terra, cosa que no fèiem des de la Carretera de les Aigües.

Fins que no arribem al trencall del camí de terra, seguirem la pista asfaltada que mena a l’Escola Judicial. Primer passarem per l’antic hotel ‘Ideal Pavillon’, avui edifici plurifamiliar, i més endavant per una caseta de bombers.

Arribant a l’Ideal Pavillon
L’antic hotel Ideal Pavillon de Vallvidrera
Arribant a la caseta de Bombers

En tota aquesta zona podrem divisar noves i magnífiques panoràmiques de Barcelona fins al mar, ara des d’una cota superior respecte al Passeig de les Aigües, uns 110 metres més avall.

Panoràmica de Barcelona des del Camí de l’Escola Judicial
Panoràmica de Barcelona, amb la muntanya de Montjuïc al fons

Seguim fent camí avall fins que ens trobarem amb una cruïlla important, en un revolt on el camí asfaltat segueix per la dreta cap a l’Escola Judicial i al davant nostre, al front, veurem un camí de terra tancat amb una cadena, per on hem de seguir.

Baixant pel Camí de l’Escola Judicial; al fons l’Observatori Fabra
Camí de l’Escola Judicial
Trencall de camins. A la dreta baixa a l’Escola Judicial; nosaltres hem de continuar rectes, pel camí de terra

Prenem el camí que ens portarà a tancar el cercle de la sortida.
Més avall, i en pocs metres, passarem successivament pel corriol que puja a l’Observatori Fabra (indicat), a l’esquerra, pel camí de Can Borni, que puja al Tibidabo, també a l’esquerra i també indicat, i finalment pel corriol que baixa al Passeig de les Aigües, a la dreta, sense indicar.

Camí de Vallvidrera a Barcelona
Al fons a l’esquerra el trencall cap al camí de Can Borni
Baixant pel camí, encarats a Barcelona
Vista del Passeig de les Aigües des del Camí de Vallvidrera

Nosaltres sempre hem de seguir pel camí avall, que va a morir just al Passeig de les Aigües, en una cruïlla ja coneguda.

Arribada a l’enllaç amb el Passig de les Aigües. Hem completat ll’itinerari circular

En aquest moment tanquem la ruta circular. Només ens resta seguir rectes pel Passeig de les Aigües, que en pocs metres ens retornarà al Pla dels Maduixers, a l’aparcament des d’on hem iniciat l’excursió.

Darrers metres de l’excursió; al fons l’aparcament del Pla dels Maduixers

En unes dues hores hem completat la ruta, però es pot fer amb menys temps. No és una excursió llarga ni complicada.

DESNIVELLS I TEMPS PER TRAMS
Desnivell en metres / Temps en minuts

TramDesnivellTemps
Pla dels Maduixers-trencall Camí de Vallvidrera, pel Passeig de les Aigües+ 25′
Trencall Camí de Vallvidrera-Revolt Font del Mont, pel Passeig de les Aigües+ 345′
Revolt Font del Món-Drecera de Vallvidrera, pel Passeig de les Aigües– 110′
Pujada a Vallvidrera per la Drecera de Vallvidrera+ 6310′
Vallvidrera (plaça)-trencall Camí a Escola Judicial, per Carretera del Tibidabo+ 5215′
Trencall Carretera del Tibidabo-Cruïlla Escola Judicial, pel Camí Escola Judicial– 3315′
Cruïlla Escola Judicial-enllaç Passeig de les Aigües, pel Camí de Vallvidrera– 8415′
Final Camí de Vallvidrera-Pla dels Maduixers, pel Passeig de les Aigües– 25′
Totals acumulats+ 120
– 120
2 h 00′

Desglossament del temps per etapes:
Pla dels Maduixers-Drecera de Vallvidrera: 60 min
Drecera de Vallvidrera-Vallvidrera: 10 min
Vallvidrera-Camí Escola Judicial: 15 min
Camí Escola Judicial-Pla dels Maduixers: 35 min

Distribució del temps: 30 % en pujada, 38 % en pla i 32 % en baixada.

Ruta emblemàtica per Vallvidrera-Tibidabo

Caminada per llocs emblemàtics: Vil·la Joana-Font de la Budellera-Tibidabo-Observatori Fabra-Torre de Collserola-Pantà de Vallvidrera

DADES TÈCNIQUES

  • Caminada núm. 60
  • Data: dimarts, 16 de març de 2021
  • Inici i final: estació Baixador de Vallvidrera (FGC)
  • Sector: vessant de Barcelona (entorn de Vallvidrera-Tibidabo)
  • Distància: 12,5 kms
  • Temps: 3 h 10 min
  • Desnivell: + 298 m / – 298 m
  • Dificultat: moderada
  • Tipologia: circular

ITINERARI

Baixador de Vallvidrera-Font Nova-Font Joana-Vil·la Joana-Font de la Budellera-Coll de la Vinassa-Tibidabo-Observatori Fabra-Torre de Collserola-Turó de Mont-Vallvidrera-Pantà de Vallvidrera (volta sencera)-Baixador de Vallvidrera.

MAPA DE LA RUTA

RUTA A WIKILOC

COMENTARI

Caminada circular recorrent diversos indrets emblemàtics de l’entorn de Vallvidrera i el Tibidabo, amb inici i final a Santa Maria de Vallvidrera, a l’estació del Baixador de Vallvidrera dels Ferrocarrils Catalans. Durant la ruta passarem successivament per Vil·la Joana, la font de la Budellera, el cim del Tibidabo, l’Observatori Fabra, la Torre de Collserola, el barri de Vallvidrera i el Pantà de Vallvidrera.
Es tracta d’un recorregut senzill i ben senyalitzat que ens permet fer una passejada agradable, amb molts i variats punts d’interès, per la part més alta de la serra de Collserola.
En el dia de la caminada, en plena pandèmia Covid-19, els recintes de Vil·la Joana, Tibidabo, Observatori Fabra i Torre de Collserola estaven tancats al públic, i les visites suspeses temporalment.

DESCRIPCIÓ DE LA RUTA

Tram 1
BAIXADOR DE VALLVIDRERA (236 m) –
VIL·LA JOANA (281 m)

Passejada per les fonts de Vil·la Joana

Sortim de l’estació del Baixador de Vallvidrera (236 m) i sense baixar les escales que menen a la carretera, ens dirigim a l’esplanada que veiem a mà esquerra i d’on surten de front dos camins. El de la dreta, esglaonat, puja directament a Vil·la Joana. El de l’esquerra ens portarà a les fonts de l’entorn de Vil·la Joana.
En aquesta ruta optem per fer una mica de volta i anar a fer una passejada per les fonts. Prenem, doncs, el camí planer de l’esquerra (Camí del Fondal) i després d’una agradable passejada, anem a petar just a la Font Nova (8 min), que no raja res, envoltada per unes escales.

Camí del Fondal
Font Nova
Entorn de la Font Nova, des de la part superior

Les pugem, passem per la Font Vella, també seca, i de seguida serem a la Taula dels Bisbes, dit així perquè era on mossèn Cinto Verdaguer es reunia amb els bisbes que el visitaven, quan estava reclòs a Vil·la Joana, malalt de tuberculosi.
Tenim al davant, en línia recta, el Passeig dels Plàtans, un espai on es respira molta tranquil·litat. Caminant endavant tenim dues fonts més: la primera, a mà esquerra arran del camí, la Font dels Plàtans, i més endavant, a mà dreta i baixant per unes escales de fusta, la Font Joana, ben arranjada (15 min).

Taula dels Bisbes
Passeig dels Plàtans, amb la font en primer terme
Font Joana

Tornem al camí-passeig i pocs metres més endavant arribarem a la Vil·la Joana (‘Quinta Juana’, a la façana) (281 m, 17 min). En aquesta masia, on Verdaguer va passar-hi els seus darrers dies, s’ha habilitat la Casa Museu Verdaguer, centre vinculat al Museu d’Història de Barcelona (MUHBA).

Vil·la Joana, seu del Museu Casa Verdaguer

Tram 2
VIL·LA JOANA (281 m) –
FONT DE LA BUDELLERA (359 m)

Pel Camí del Salze i Camí del Parc de la Budellera

En aquest lloc enllacem amb un carrer pavimentat que seguirem per l’esquerra amunt, deixant a la nostra esquena Vil·la Joana. Pocs metres després tenim, a mà dreta, el Centre d’Informació del Parc de Collserola, on trobarem informació del parc, guies i mapes, propostes d’excursions i d’activitats educatives, etc. a més d’una exposició permanent i d’altres de temporals.

Entrada del Centre d’Informació del Parc

Continuem pel carrer amunt i en ser a l’escola Els Xiprers (a l’esquerra) arribarem a una cruïlla (22 min). Girarem a l’esquerra amunt, rodejarem l’escola i aviat trobarem un cadenat al camí, que des d’ara serà de terra. Seguim amunt, en una llarga però moderada pujada, descartem els trencalls que anirem passant, fins que serem a una important cruïlla (347 m, 32 min). Uns senyals d’indicació ens assenyalen, al camí que surt per la dreta, la direcció ‘Itineraris de la Budellera’: aquest és el camí que hem d’agafar ara.

Trencall del camí cap a la Font de la Budellera, a la dreta

En descens seguim fins arribar, al fons del torrent, a un nou trencall (38 min). Per la dreta ens arriba el camí que ve del Revolt de les Monges (carretera de Sant Cugat), però nosaltres seguim rectes, pel camí que segueix amunt.

Enllaç amb el camí que arriba del revolt de les Monges; nosaltres hem de seguir per l’esquerra amunt

Deixarem enrere primer un camí que puja per l’esquerra cap al Coll de la Vinassa i després un altre, també per l’esquerra, que es dirigeix a la Font d’en Canet. I més enllà, alerta perquè hem de prendre un corriol que surt per la dreta (indicació a la Budellera pel camí de baix) (42 min) i que ens baixarà directament a l’espai de la Font de la Budellera.

Trencall del camí de baix cap a la Font de la Budellera, per la dreta

En els trencalls, sempre cap a l’esquerra. El corriol ens deixa a la base de la font, disposada en tres terrasses unides per escales, al final de les quals tenim la font, emmarcada en una paret de pedra i a sota d’una coberta arquejada (359 m, 55 min). Al fons, com a vigilant de l’indret, s’alça la majestuosa Torre de Collserola. L’entorn és força atractiu i bé mereix una parada aquesta font, segurament la més popular de tot Collserola.

Font de la Budellera, des de la base inferior
Font de la Budellera, a la terrassa superior
Font de la Budellera
Detall de la font sota cobert

Tram 3
FONT DE LA BUDELLERA (359 m) –
TIBIDABO (esplanada) (500 m)

Pel Camí de Sant Cugat i Coll de la Vinassa

Deixem la font per la part posterior i seguim un camí amunt per l’esquerra per anar a buscar la pista més ampla del Parc de la Budellera (58 min), que seguirem a l’esquerra, de cara al Tibidabo que ja veiem al fons, fins que arribarem a prop del revolt de Can Xoliu. Compte perquè uns metres abans del revolt hem de procurar no passar de llarg el corriol que puja en diagonal per la dreta (1h 1 min) i que hem de prendre per anar a buscar el Camí de Sant Cugat. En els trencalls seguirem sempre per l’esquerra.

Abandonem el camí que seguíem i agafem el corriol que s’enfila en sentit contrari
Últims metres per arribar al Camí de Sant Cugat

En ser-hi (1h 11 min) (pista ampla i pavimentada) girem a l’esquerra i anem seguint, sempre de cara al Tibidabo, que veiem al front (al fons a l’esquerra podem veure la torre del Turó del Puig), passarem per una zona de vivendes, l’última de les quals és Can Tano, i tot seguit ens plantarem aL Coll de la Vinassa (462 m, 1h 28 min), identificable per la presència d’una font i dos bancs.

Can Tano
Coll de la Vinassa

En aquest indret també veiem, al front, barrat amb una cadena, un camí,
Nosaltres descartem el corriol amb cadenat i girem a la dreta, per pujar per un corriol primer rocallós i finalment de més bon caminar, enmig del bosc. És una pujada una mica pronunciada però curta: en pocs minuts serem al final, just quan serem a la carretera del Tibidabo (1h 33 min), en un revolt molt proper a l’Hotel La Florida, que veiem al fons.

Accés a la carretera del Tibidabo, amb l’hotel La Florida al fons

En aquest lloc hi ha a l’esquerra una esplanada des de la qual podem contemplar bones vistes del Vallès.
A l’altra banda, mirant cap a la dreta, hi ha, molt a prop, el Tibidabo. Per arribar-hi hem de seguir la carretera uns 500 metres i ja serem a l’esplanada principal. En aquest curt tram anirem veient la Torre de les Aigües i el temple del Tibidabo per la part posterior i lateral, així com vistes del Turó del Puig (al principi) i després de Vallvidrera, la Torre de Collserola i de més enllà.

El temple del Tibidabo per la banda lateral
Panoràmica en direcció la Torre de Collserola i Vallvidrera

En ser a l’esplanada (500 m, 1h 45 min) estarem rodejats del Temple Expiatori del Sagrat Cor, el Parc d’atraccions, els miradors (vistes fantàstiques de Barcelona), els locals de restauració, etc. Si pugem per les escales del temple serem al punt més alt del cim del Tibidabo, la cota màxima de la serra de Collserola (516 m).

Temple del Sagrat Cor al cim del Tibidabo
Panoràmica de Barcelona, amb l’Observatori Fabra en primer terme
Racó del Tibidabo

Tram 4
TIBIDABO (esplanada) (500 m) –
OBSERVATORI FABRA (411 m)

Pel corriol a la Carretera de l’Observatori

Abandonem el recinte del Tibidabo per la banda que dona a Barcelona, fem els revolts de la carretera que puja de Vallvidrera i seguim avall per la zona de pàrquings. En ser a l’accés del pàrquing número 3 fixem-nos que a la nostra esquerra neix un carrer (1h 49 min) que hem d’agafar i seguir-lo fins al final (una porta ens barra el pas), i per la dreta, mig amagat, surt un corriol esglaonat, força dret, que ens baixa a la carretera del Vallvidrera al Tibidabo, que sempre veurem al fons, així com l’observatori, al qual ens dirigim.

Baixant pel corriol cap a l’Observatori Fabra

A l’arribar a la calçada (1h 53 min), la travessem en compte, accedim a l’altra banda de la barana i caminem pocs metres cap a l’esquerra, i abans del pont del Funicular del Tibidabo trobem a la dreta el corriol que ens baixarà a la Carretera de l’Observatori. A l’arribar-hi només ens restarà una estoneta, tirant per l’esquerra, per arribar a les portes de l’Observatori Fabra (411 m, 1h 59 min), amb accés restringit (cal informar-vos si voleu fer-hi una visita).

Entrada de l’Observatori Fabra
Observatori Fabra

Tram 5
OBSERVATORI FABRA (411 m)

TORRE DE COLLSEROLA (445 m)
Per la Carretera del Tibidabo

Per continuar la ruta hem de fer mitja volta i recular per la carretera i seguir-la fins enllaçar amb la carretera de Vallvidrera al Tibidabo (2h 07 min). Iniciarem un lleuger descens, per la vorera de l’esquerra, protegida per una barana, fins arribar a la cruïlla-rotonda que puja a la Torre de Collserola i al Tibidabo (2h 13 min).

Enllaç amb la carretera del Tibidabo
Carretera del Tibidabo, amb la Torre de Collserola al fons

Així doncs tombem a la dreta amunt, arribem a un revolt tancat i a l’arribar al segon revolt tancat tenim a l’esquerra l’accés al recinte de la Torre de Collserola (445 m, 2h 17 min)). Si teniu temps i ganes, podeu agafar l’ascensor que puja fins a la 10a planta de la torre, on hi ha un mirador panoràmic, amb excel·lents vistes de tot Barcelona i de l’entorn de Collserola.

Panoràmica de Barcelona des de sota la Torre de Collserola
Accessos a la Torre de Collserola
Torre de Collserola
Vista del Tibidabo des de la Torre de Collserola

Tram 6
TORRE DE COLLSEROLA (445 m) –
VALLVIDRERA (plaça) (342 m)

Pel Turó de Mont i Carrer dels Algarves

Per reprendre l’itinerari resseguirem el revolt que hem deixat per accedir a la torre i de seguida veurem per la nostra esquerra un camí amb llambordes que va a rodejar la torre.

Camí que rodeja la torre

Seguim aquest camí, passem pel trencall que va a la Font de la Budellera i arribem a un mirador del Tibidabo (2h 24 min), on també podem observar l’impressionant cablejat de la torre.

Torre de Collserola

Acabem de rodejar la torre per sota i arribem a unes escales de fusta, que cal pujar i ja serem al Turó de Mont (441 m, 2h 27 min), que queda just davant de l’esplanada on s’assenta la torre, dalt del Turó de la Vilana.

Arribada al Turó de Mont
Peana que aguantava una creu de terme, al Turó de Mont, mirant cap al Tibidabo
Deixant enrere el Turó der Mont

En aquest turó, a part de la visió en primer pla de la imponent torre, tenim vistes de Barcelona i de Vallvidrera, que veiem al fons. També tenim la base del que fou una creu de terme, ara inexistent.
Per acabar el tram ens falta anar cap a Vallvidrera, que ja tenim a tocar i tot en baixada. Prendrem el camí que surt encarat a Vallvidrera i d’esquena a la torre, amb un descens força pronunciat fins a enllaçar amb la carretera que baixa del Tibidabo (2h 33 min). L’agafem cap a la dreta (carrer de les Alberes) fins trobar una cruïlla a la dreta (carrer dels Algarves), que agafem i seguim fins al final, on trobarem un tram d’escales que ens deixen just davant l’edifici modernista de l’estació de Vallvidrera Superior (2h 39 min), l’última parada del Funicular de Vallvidrera, al costat de la plaça Pep Ventura. Travessem la carretera i seguim rectes en paral·lel a la plaça fins que arribarem a una tram d’escales (carrer de Queralt) que ens baixen fins a la plaça de Vallvidrera, (342 m, 2h 41 min), el centre del barri.

Escales del carrer de Queralt; al fons la Plaça de Vallvidrera

Tram 7
VALLVIDRERA (plaça) (342 m) –
PANTÀ DE VALLVIDRERA (260 m)

Pel Carrer Reis Catòlics (aviat carrer Elisa Moragas)

Travessem la plaça per la banda per on hem arribat, travessem la carretera de Sant Cugat pel semàfor i seguim un trosset de carretera (carrer Alcalde Miralles) i de seguida enfilem el carrer Reis Catòlics (en breu aquest carrer canviarà de nom, per passar a dir-se carrer d’Elisa Moragas, mestra i fundadora de l’escola Nabí del barri). Baixem per aquest carrer, passarem per l’escola Nabí i més endavant arribarem a dues cruïlles de camins.

Entrada a la zona del Pantà de Vallvidrera pel camí dels Reis Catòlics

A la primera seguim rectes i a la segona tombem per la dreta, en baixada, fins arribar al Pantà de Vallvidrera (260 m, 2h 51 min), just a la zona de la presa. A sota de la presa hi ha una casa de color rosa, la Casa del Guarda, que actualment acull l’Espai d’interpretació del Pantà, on coneixerem la història de l’embassament i ens informarem de la fauna i la flora de l’entorn. El pantà és també un centre d’excursions.

Pantà de Vallvidrera
Pantà de Vallvidrera
Un porc senglar, company inesperat fent la caminada

Tram 8
PANTÀ DE VALLVIDRERA (260 m) –
BAIXADOR DE VALLVIDRERA (236 m)

Pel pantà (volta sencera) i Camí de la Font dels Pins

Per completar la ruta, si encara tenim forces, anirem a rodejar tot el pantà, a través del camí que surt per l’esquerra, per arribar a la cua del pantà i anirem a buscar el carrer pavimentat que puja per la dreta, per l’altra banda (Camí del Pantà), passarem per la zona de la presa (3h 01 min i només ens toca dirigir-nos a Santa Maria de Vallvidrera.
Ho farem pel mateix Camí del Pantà i de seguida empalmarem amb el Camí de la Font dels Pins. Seguim aquest camí avall, torcem a la dreta al Camí del Fredolic (3h 06 min), seguim baixant, tenint al fons un paisatge de l’entorn, amb visió alhora de la torre del Turó del Puig, la masia de Vil·la Joana, l’església de Santa Maria de Vallvidrera, el Temple del Tibidabo i la Torre de Collserola, a més de les vivendes de la barriada.

En aquest punt abandonem el Camí de la Font dels Pins per agafar el Camí del Fredolic, a la dreta
Panoràmica de l’entorn de Santa Maria de Vallvidrera i el Tibidabo

Més avall arribarem a unes escales que ens deixaran a una altra cruïlla de carrers. Al davant nostre veiem, a mà esquerra, una parada d’autobús i al fons l’estació del Baixador de Vallvidrera. Només ens resta travessar la carreterra de Sant Cugat pel semàfor, pujar les escales d’accés a l’estació i a mà dreta tenim l’esplanada des d’on hem iniciat aquesta ruta (236 m, 3h 10 min). Hem acabat l’itinerari circular!

DESNIVELLS I TEMPS PER TRAMS
Desnivell en metres / Temps en minuts

TramDesnivellTemps
Baixador de Vallvidrera-Vil·la Joana, per la Font Nova i la Font Joana+ 4517′
Vil·la Joana-Font de la Budellera, pel Camí del Salze i Camí de la Budellera+ 7838′
Font de la Budellera-Coll de la Vinassa, pel Camí de Sant Cugat+ 10333′
Coll de la Vinassa-Tibidabo (esplanada), per drecera i carretera+ 3817′
Tibidabo (esplanada)-Observatori Fabra, per corriol i carretera– 8914′
Observatori Fabra-Torre de Collserola, per la carretera del Tibidabo+ 3418′
Torre de Collserola-Turó de Mont– 410′
Turó de Mont-Vallvidrera (plaça)– 9914′
Vallvidrera (plaça)-Pantà de Vallvidrera, pel carrer Reis Catòlics– 8210′
Volta al Pantà de Vallvidrera10′
Pantà de Vallvidrera-Baixador de Vallvidrera, pel Camí de la Font dels Pins– 249′
Totals acumulats+ 298
– 298
3 h 10′

Desglossament del temps per etapes:
Baixador de Vallvidrera-Vil·la Joana: 15 min
Vil·la Joana-Font de la Budellera: 40 min
Font de la Budellera-Tibidabo: 50 min
Tibidabo-Observatori Fabra: 15 min
Observatori Fabra-Torre de Collserola: 15 min
Torre de Collserola-Vallvidrera: 25 min
Vallvidrera-Pantà de Vallvidrera: 10 min
Volta al pantà-Baixador de Vallvidrera: 20 min

Distribució del temps: 46 % en pujada, 13 % en pla i 41 % en baixada.

Circular des de Sarrià per Collserola

Sarrià-Parc del Castell de l’Oreneta-Passeig de les Aigües-Mirador dels Xiprers-Sant Pere Màrtir-Coll del Portell-Santa Maria de Collserola-Turó d’en Corts-Vallvidrera-Font del Mont-Santa Maria de Jerusalem-Sarrià

DADES TÈCNIQUES

  • Caminada núm. 57
  • Data: dimarts, 22 de desembre de 2020
  • Inici i final: estació Sarrià (FGC)
  • Sector: vessant de Barcelona (Sant Pere Màrtir-Vallvidrera)
  • Distància: 13,1 kms
  • Temps: 3 hores
  • Desnivell: + 340 m / – 340 m
  • Dificultat: moderada
  • Tipologia: circular

ITINERARI

Estació Sarrià (FGC)-Parc del Castell de l’Oreneta-Passeig de les Aigües-Mirador dels Xiprers-Sant Pere Màrtir-Coll del Portell-Santa Maria de Collserola-Turó d’en Corts-Mirador del Turó d’en Corts-Vallvidrera (plaça)-drecera de Vallvidrera fins Passeig de les Aigües-Font del Mont-Santa Maria de Jerusalem-Via Augusta-estació Sarrià (FGC).

MAPA DE LA RUTA

RUTA A WIKILOC

COMENTARI

Recorregut per la carena principal de Collserola, entre Sant Pere Màrtir i Vallvidrera, amb sortida i arribada a Sarrià. L’anada, en pujada constant, la farem pel Parc del Castell de l’Oreneta (amb pas per les ruïnes del Castell de l’Oreneta, que dona nom al parc) i seguirem amunt per un corriol fins al Passeig de les Aigües i per aquesta pista en direcció sud fins al Mirador dels Xiprers, des d’on farem l’ascensió directa per corriol al turó de Sant Pere Màrtir. El pas ondulat, però senzill, per la carena la complementarem amb el pas per l’oratori de Santa Maria de Collserola i la pujada -curta- al Turó d’en Corts, i després de passar pel mirador arran de la carretera de Molins, ens dirigirem cap a Vallvidrera, fins a la plaça principal del barri. En el retorn, ara en contínua baixada, anirem a buscar el Passeig de les Aigües per la drecera de Vallvidrera i el seguirem, ara en direcció nord, ens acostarem a la Font del Mont i arribarem fins a un miardor, des del qual surt un camí-corriol que ens baixarà cap al convent de clarisses de Santa Maria de Jerusalem i en arribar al carrer Sant Pere Claver descens final fins a Sarrià, completant la circular.

DESCRIPCIÓ DE LA RUTA

Tram 1
SARRIÀ (110 m) –
SANT PERE MÀRTIR (389 m)

Ascensió pel Parc del Castell de l’Oreneta, Passeig de les Aigües i Mirador dels Xiprers

Situats davant l’entrada de l’estació de Sarrià dels Ferrocarrils de la Generalitat, a Via Augusta costat Llobregat (110 m), ens dirigim cap al carrer Jaume Piquet, avall i de seguida a la dreta, per seguir-lo fins arribar al carrer Major de Gràcia, després tombem a la dreta amunt i anem a parar a la plaça de Sarrià (a la nostra esquerra veiem l’església) (121 m, 6 min). Travessem el Passeig de la Bonanova i continuem recte amunt per Major de Sarrià fins a l’alçada del carrer Ramon Miquel i Planas, que trobarem a l’esquerra. Girem per aquest carrer i l’anem seguint sempre recte, travessem l’avinguda Josep Vicenç Foix i des d’aquí transitarem pel carrer Monestir fins arribar a l’avinguda Espasa. Aquí toca girar a la dreta amunt i a pocs metres ens plantarem a una de les entrades al Parc del Castell de l’Oreneta, al carrer Montevideo (131 m, 20 min).

Accés al Parc del Castell de l’Orenata al carrer Montevideo

Accedim al parc per la porta de ferro i a pocs metres trobem una escala, a mà esquerra, la pugem i en un no-res serem al carrer Gaspar Cassadó (al fons a l’esquerra veiem el Monestir de Pedralbes), el travessem i al front veiem una nova entrada al parc. Des d’aquest accés hem de seguir sempre la direcció cap al castell. Ho farem per un camí que va seguint paral·lel a unes vivendes i que es va enlairant, deixant-nos veure les primeres vistes de Barcelona.

Un dels racons del Parc de l’Oreneta

Més amunt, després d’un doble revolt, hem d’agafar el camí de la dreta i en poca estona rodejarem el que queda del Castell de l’Oreneta. Podem accedir a la part superior per unes escales que trobarem a mà esquerra.

Una de les parets del Castell de l’Oreneta
Una de les torres del castell que subsisteix

Un cop hem rodejat les ruïnes del castell arribarem a una gran esplanada, amb un parc infantil (200 m, 40 min) i una font.

Un sector de l’esplanada; al fons, les antenes de Sant Pere Màrtir

Des de l’esplanada surten corriols cap a la muntanya que tenim al damunt, però no hi ha cap tipus d’indicació. En el parc hi ha diversos indicadors (de color verd), però assenyalen els punts d’interès, els serveis o els accessos del parc. Sense saber per on seguir, vaig optar per passar l’esplanada i dirigir-me cap a la zona del trenet, travessant les vies per anar a l’àrea del garatge dels trens i l’estació (213 m). Des d’aquí hem de seguir un corriol que va en direcció la muntanya, cap al Passeig de les Aigües, la línia del qual es divisa perfectament al mig del vessant de la carena de Collserola.
Pugem per aquest corriol, que no està indicat, i que hem de seguir orientant-nos sempre en direcció a la carretera de les Aigües. Uns minuts més tard, en contínua pujada, arribarem al Passeig de les Aigües, en una zona amb un llarg mirador, amb una (282 m, 55 min). Davant nostre s’estén Barcelona fins al mar, més a prop veiem els arbres del Parc de l’Oreneta, des d’on hem pujat.

L’enllaç al Passeiog de les Aigües, en una zona amb mirador cap al pla de Barcelona
Panoràmica de Barcelona, amb el Parc de l’Oreneta en primer terme a la dreta

A partir d’aquí hem de seguir la pista (en els caps de setmana molt transitada per caminants, corredors i ciclistes) en direcció sud, o sigui cap a la nostra esquerra. Continuem en pla, admirant les panoràmiques de Barcelona, passarem per una antiga pedrera i una cabana de pedra al costat dret, un mirador amb bancs a l’esquerra i més endavant arribarem a la zona del Mirador dels Xiprers (290 m, 1h 15 min). Una nova oportunitat per veure vistes, ara de Barcelona, Montjuïc i el Baix Llobregat, i de refrescar-nos a la font de l’indret.

Un altre accés des del Parc de l’Oreneta, per la zona de la Font del Lleó
Avançant pel Passeig de les Aigües en direcció Sant Pere Màrtir

Des d’aquest punt (Coll de Finestrelles) veiem a mà dreta el corriol que mena directe a Sant Pere Màrtir, inconfusible amb les seves antenes. Ens espera un altre tram d’ascensió.

El corriol de pujada a Sant Pere Màrtir, des del Mirador dels Xiprers

Pugem pel corriol, més endavant travessem un curt tram de la pista pavimentada que ve de la Caseta de les Aigües, i seguim pel corriol marcat a la dreta, i més amunt, després de passar per un dipòsit d’aigua, arribarem de nou a la pista pavimentada, en un altre revolt. Ja falta molt poc per arribar a dalt de tot.

Guanyant alçada pel vessant de Sant Pere Màrtir
En plena pujada cap al cim
Final del corriol de Sant Pere Màrtir. Ja som molt a prop del cim!

Girem a la dreta pel camí de terra que voreja la instal·lació de les antenes i de seguida serem al cim de Sant Pere Màrtir (389 m, 1h 35 min).
El turó de Sant Pere Màrtir, o Puig d’Ossa, hi ha diversos elements a tenir en compte. Per la banda nord (per la que hem arribat) tenim les minses runes del que fou una ermita (hi ha rètol), una torre de guaita imponent i un panell informatiu de l’indret.

La torre de guaita de Sant Pere Màrtir mirant cap al nord

Si agafem un caminet que rodeja la gran antena per la dreta anem a parar a l’altra banda del turó, la que dona al Baix Llobregat. En aquesta banda sud trobarem un mirador amb un altre panell informatiu i, baixant per unes escales de fusta, podrem visitar els assentaments de l’antiga bateria antiaèria. No cal dir que al mig de tot s’alça l’enorme antena de comunicacions, visible des de molts quilòmetres a la rodona.

Una de les bases de la bateria aniaèria, que podem veure a la banda del Llobregat
La torre de comunicacions de Sant Pere Màrtir

Tampoc cal remarcar les espectaculars vistes que podem contemplar des d’aquesta atalaia impressionant: panoràmiques de Barcelona, el Baix Llobregat i la serra de Collserola, entre d’altres llocs més llunyans.

Panoràmica de Barcelona des de Sant Pere Màrtir
Panoràmica des de Sant Pere Màrtir, amb el Mirador dels Xiprers en primer terme
Panoràmica cap al Llobregat, amb els aparcaments de la plaça Mireia en primer terme

Tram 2
SANT PERE MÀRTIR (389 m) –
VALLVIDRERA (plaça) (342 m)

Per la carena, passant per Santa Maria de Collserola i el Turó d’en Corts

El nostre pròxim objectiu és anar cap a Vallvidrera pel camí de carena. Es tracta d’un recorregut ondulat, encara que amb poc desnivell.

Vista del camí de carena des de Sant Pere Màrtir

El més fort el tenim en iniciar el camí, amb una considerable baixada fins a la zona del Coll del Portell (337 m, 1h 45 min), una important cruïlla de camins i corriols diversos en totes direccions.

Baixant del cim, mirant enrere
Al fons, el Coll del Portell, camí de Vallvidrera
El camí de carena a la zona del Coll del Portell

Nosaltres hem de seguir sempre per la pista principal. De tant en tant veurem corriols que van paral·lels a la pista principal i que podem agafar per escurçar un xic el camí. En tot cas sempre ens hem de mantenir a una cota similar. Descartem qualsevol corriol que baixi considerablement.

El camí va planejant per la carena

Una d’aquestes dreceres paral·leles que podem prendre és la que puja fins a l’oratori de Santa Maria de Collserola (367 m, 1h 55 min). Quan hi siguem anem a buscar unes escales que ens baixen a una gran esplanada, rodejada de bancs de fusta.

L’oratori de Santa Maria de Collserola
Un racó de l’esplanada de Santa Maria de Collserola; al fons es veu l’oratori

Des de l’altra banda de l’esplanada podem pujar pel bosc, seguint un corriol, no massa fressat, que en poca estona ens durà a dalt el Turó d’en Corts (390 m, 2 hores). Compte perquè el cim, marcat amb una placa de vèrtex geodèsic, a penes es veu, envaïda per la vegetació.

El Turó d’en Corts, pràcticament envaït per la vegetació

El descens el farem seguint un corriol més aviat cap a l’esquerra avall fins que anirem a parar a un camí ample. En ser-hi tombem a la dreta i molt aviat serem al Collet de l’Espinagosa, on hi ha el Mirador del Turó d’en Corts (353 m, 2h 05 min) , un espai al costat de la carretera de Vallvidrera a Molins de Rei. És un indret amb un mirador i un aparcament per a vehicles. Les vistes sobre el Baix Llobregat, a la banda del mirador, i sobre Barcelona, a la banda de la carretera, també són impressionants.

Panoràmica de Barcelona des del Coll de l’Espinagosa

Sortim d’aquest indret seguint la carretera pel caminet de la dreta, pocs metres, i quan estiguem a l’alçada del trencall d’un carrer que puja decidit, a l’altra banda de la calçada, travessem amb molta cura, i enfilem el carrer Mont d’Orsà, ja a Vallvidrera. Primer en pujada i despré sen baixada ens portarà a la plaça de Vallvidrera. En el trajecte passarem per la plaça de les Basses d’en Barral (rebatejada com a Pins de Vallvidrera) i per la famosa -per polèmica- Casa de Buenos Aires.
A la plaça (342 m, 2h 15 min) tenim establiments comercials i locals de restauració. Som al rovell de la barriada de Vallvidrera, que pertany a Barcelona, però és tan diferent!

Tram 3
VALLVIDRERA (plaça) (342 m) –
SARRIÀ (110 m)

Descens per la drecera de Vallvidrera, Font del Mont i Santa Maria de Jerusalem

A la plaça major de Vallvidrera hem d’anar a buscar, per la banda de la dreta, mirant al nord, un carrer que baixa sobtadament, amb unes escales en un lateral. És l’inici de l’anomenada Drecera de Vallvidrera, que va descendint, amb molts trams esglaonats, fins a la zona del Peu del Funicular, a Sarrià. Nosaltres seguirem la drecera fins arribar al Passeig de les Aigües (279 m, 2h 20 min).

Confluència del Passeig de les Aigües amb la drecera de Vallvidrera, per on hem baixat

Tombem a la dreta per fer un tram més pel Passeig de les Aigües, però a varis quilòmetres de distància del que hem fet abans. Seguint la pista passarem per la parada de ‘Carretera de les Aigües’ del Funicular de Vallvidrera i més endavant per la barriada de la Font del Mont. En ser en un revolt marcat podem desviar-nos breument per anar a la font del Mont (287 m), situada al final del tram de carrer en pujada. En menys de cinc minuts podem anar i tornar.

Font del Mont

Feta la visita a la font tornem al camí i l’anem seguint, de pla, fins que veurem a mà dreta un mirador amb un gran banc de pedra. Molt de compte aquí perquè hem d’agafar el camí que neix a la dreta, just passat el mirador (278 m, 2h 30 min).

Recorrent un altre tram del Passeig de les Aigües
Arribada al mirador on hi ha el trencall que hem d’agafar, a la dreta

Al fons veiem el convent de clarisses de Santa Maria de Jerusalem i cap allà hem d’anar. Hem de seguir el camí i després corriol, sempre tirant per l’esquerra i avall en totes les cruïlles que trobem. De fet, ens hem d’anar acostant al convent, que veurem cada vegada més a prop, fins que passarem pel costat mateix de la tanca del recinte de l’espai religiós (226 m).

Inici del camí-corriol; al fons ja veiem el convent de clarisses de Santa Maria de Jerusalem
Santa Maria de Jerusalem

Rodejarem el convent resseguint el corriol i anirem a parar finalment a un carrer asfaltat, al carrer de Sant Pere Claver (200 m, 2h 40 min). Som a la part alta de Sarrià. Deixem Collserola per entrar de nou a la part urbana. Baixem decidits pel carrer, que entremig fa un gir de 90 graus i anem a parar a sobre la rotonda de la Via Augusta amb la Ronda de Dalt (151 m, 2h 50 min) .
Travessem la rotonda i anem a buscar la Via Augusta pel cantó Llobregat. En ser en aquest punt trenquem a l’esquerra pel lateral de la Via Augusta, sempre avall, travessem el Passeig de la Bonanova i finalment acabem la ruta just on l’havíem començat, a l’entrada de l’estació de Sarrià dels Ferrocarrils de la Generalitat (FGC) (110 m, 3 hores), unes tres hores després, sense comptar parades.

DESNIVELLS I TEMPS PER TRAMS
Desnivell en metres / Temps en minuts

TramDesnivellTemps
Estació FGC Sarrià-entrada Parc del Castell de l’Oreneta (c/ Montevideo)+ 2120′
Pas pel parc fins Castell de l’Oreneta (ruïnes) i esplanada principal+ 6918′
Corriol d’ascensió al Passeig de les Aigües+ 8215′
Passeig de les Aigües-Mirador dels Xiprers+ 820′
Mirador dels Xiprers-Sant Pere Màrtir, per drecera+ 9918′
Sant Pere Màrtir-Coll del Portell– 527′
Coll del Portell-Santa Maria de Collserola (oratori)+ 3015′
Santa Maria de Collserola (esplanada)-Turó d’en Corts, per corriol+ 235′
Turó d’en Corts-Mirador Turó d’en Corts, per corriol– 375′
Mirador Turó d’en Corts-Vallvidrera (plaça)– 1110′
Vallvidrera (plaça)-Passeig de les Aigües, per drecera de Vallvidrera– 635′
Passeig de les Aigües-Font del Mont+ 87′
Font del Mont-trencall camí al convent (mirador)– 95′
Camí-corriol fins lateral convent Santa Maria de Jerusalem– 528′
Santa Maria de Jerusalem-rotonda Via Augusta (Ronda de Dalt)– 7510′
Via Augusta-estació FGC Sarrià– 4112′
Totals acumulats+ 340
– 340
3h 00′

Desglossament del temps per etapes:
Sarrià-Castell de l’Oreneta: 40 min
Castell de l’Oreneta-Sant Pere Màrtir: 55 min
Sant Pere Màrtir-Vallvidrera: 40 min
Vallvidrera-Sarrià: 45 min

Distribució del temps: 40 % en pujada, 16 % en pla i 44 % en baixada.

De Ciutat Meridiana a Canyelles

Ciutat Meridiana-Font Muguera-Torre Baró-Castell de Torre Baró-Turó de Roquetes-Turó Blau-Turó d’en Segarra-Font de Santa Eulàlia-Canyelles

DADES TÈCNIQUES

  • Caminada núm. 54
  • Data: dilluns 28 de setembre de 2020
  • Inici: metro Ciutat Meridiana (L11)
  • Final: metro Canyelles (L3)
  • Sector: vessant Barcelona (Torre Baró-Canyelles)
  • Distància: 7,8 kms
  • Temps: 2 h 10 min
  • Desnivell: + 303 m / – 299 m
  • Dificultat: moderada
  • Tipologia: travessa lineal

ITINERARI

Ciutat Meridiana (metro)-Ca n’Oller-Aqüeducte Ciutat Meridiana-Font Muguera-corriol a Torre Baró-camí al castell-Mirador de Torre Baró-Castell de Torre Baró-Coll de Roquetes-camí de carena-Turó de Roquetes-Coll de Canyelles-Turó Blau-Turó d’en Segarra-camí i corriol a font-Font de Santa Eulàlia-Camí Antic de Sant Iscle-Carretera Alta de Roquetes-Plaça Karl Marx-Via Favència (metro Canyelles).

MAPA DE LA RUTA

RUTA A WIKILOC

COMENTARI

Travessa per la part més oriental de la serra de Collserola, la que pertany al districte de Nou Barris, entre els barris de Ciutat Meridiana, Torre Baró i Canyelles. En el recorregut passarem successivament per la Font Muguera, pel barri de Torre Baró pujant fins al Castell de Torre Baró, seguirem enfilant-nos per la carena cap al Turó de Roquetes (ara, sense restes de la casa), passarem pel Turó Blau i acabarem la pujada al Turó d’en Segarra. Des d’aquí, descens cap a Canyelles, amb parada a la Font de Santa Eulàlia, per acabar la caminada a Via Favència. Marxa feta bàsicament per corriols. Durant la travessa, tot un ventall de vistes esplèndides de l’entorn, cap al Vallès i cap a Barcelona.

DESCRIPCIÓ DE LA RUTA

Tram 1
CIUTAT MERIDIANA (98 m) –
CASTELL DE TORRE BARÓ (214 m)

Per la Font Muguera i el barri de Torre Baró

Sortim de l’estació Ciutat Meridiana (L11) (98 m) i anem a travessar l’avinguda Rasos de Peguera per passar entre els blocs de pisos de Ca n’Oller, cap a la meitat girem a l’esquerra per unes escales i anem a sortir a un caminet que baixant ens deixa just al costat del complex esportiu i en front de l’aqüeducte de Ciutat Meridiana (75 m).

Aqüeducte de Ciutat Meridiana i accés al camí de la Font Muguera

Tombem a la dreta per la pista que, en uns deu minuts, ens portarà a la Font Muguera (105 m, 12 min). L’espai inclou la font i a un nivell més elevat una àrea de picnic, amb taules i bancs de fusta.

Font Muguera
Font Muguera

Abandonem la font per l’altre camí per on hem arribat i l’anem seguint una estona. A uns cinc minuts compte perquè a mà dreta neix el corriol que hem d’agafar (104 m, 17 min) per anar a Torre Baró.

Aquest corriol de la dreta és el que hem d’agafar

Ho farem per un caminet que primer planeja i en arribar a unes cases comença a pujar, rodejant per sobre les vivendes, fins enllaçar amb un camí més ample, a dalt la carena (145 m), just al davant on hi ha un espai amb bancs, de d’on es veuen unes bones vistes del Vallès.
Continuem pel camí, girant a l’esquerra i seguim guanyant alçada progressivament, entrem en zona de vivendes (carrer Prats de Rei) i de seguida arribem a la cruïlla amb el carrer Castell d’Argençola (178 m, 37 min).

Panoràmica des de Torre Baró, mirant cap al Vallès
El Castell de Torre Baró, des del barri

A partir d’aquest punt ja veiem clarament al fons el Castell de Torre Baró, el nostre proper objectiu. Tenim dues opcions: una seria tirar per la dreta amunt i anar cap a la part alta de Torre Baró i seguint el carrer Castellví anar a petar al Coll de Roquetes i d’aquí al castell. L’altra opció, que ens permetrà de passar més pel cor de Torre Baró i la que seguirem avui, és seguir per l’esquerra avall, en forta baixada (és difícil fer-la sense córrer forçadament) fins trobar una cruïlla. Atenció pèrquè ara hem de girar a la dreta per davallar pel carrer Sant Feliu de Codines i més endavant continuar pel carrer Pruit, fins que arribarem a una cruïlla (148 m, 45 min). De nou hem de fer un canvi d’orientació. Ara ens toca prendre el camí de terra que puja per la dreta (a la cruïlla hi ha un vehicle abandonat, cremat, ves a saber des de quan). Aquesta pista va remuntant fins arribar a la zona del Mirador de Torre Baró, amb esplèndides vistes de Barcelona i el litoral més proper, des de la seva àmplia miranda (196 m, 57 min).

Mirador de Torre Baró

Des del mirador només ens cal travessar la carretera i agafar el camí pavimentat que mena directe al Castell de Torre Baró, que tenim a tocar (214 m, 1 hora).
El dia de l’excursió encara feien obres de rehabilitació del castell. Podem arribar fins al costat mateix del castell i des del mirador tenim vistes de Barcelona cap al mar, dels tres turons, de Collserola amb el Tibidabo al fons i, més a prop, del Turó de Roquetes, que hem de pujar tot seguit.

Castell de Torre Baró
El Turó de Roquetes, des del Castell de Torre Baró

Acaba la primera etapa, en la qual hem alternat carrers asfaltats, pistes forestals i corriols, i hem fet trams de pujada i de baixada, amb tendència a anar guanyant altitud.

Tram 2
CASTELL DE TORRE BARÓ (214 m) –
TURÓ D’EN SEGARRA (326 m)

Pel Turó de Roquetes i el Turó Blau

Després de la parada al Castell de Torre Baró continuem pel camí que passa per sota el castell i va a sortir al Coll de Roquetes, per on passa la Carreterra Alta de Roquetes (215 m, 1h 03 min), travessem la calçada i prenem el camí que puja, marcat amb un indicador (Turó d’en Segarra-Turó Blau-Turó de Roquetes). És la tríada de turons que farem en els propers minuts, resseguint la carena. Pujant pel camí que hem agafat trobarem dos trencalls a mà esquerra. El nostre és el segon, que ja es veu que puja decididament. Agafem aquest corriol primer per un tram predegós, amb forta pujada, i llavors per un tram amb pujada més moderada per acabar a dalt del Turó de Roquetes (298 m, 1h 18 min).

Corriol de pujada al Turó de Roquetes

Només ens falta pujar a la part més alta del turó, dalt d’unes roques (304 m). A destacar que la casa abandonada, pintada amb grafitis, que durant anys era un referent del turó, ja no existeix, ha estat enderrocada totalment.

Cim del Turó de Roquetes
L’espai que ocupava la casa, ara enderrocada. Al fons, Montserrat i La Mola.

Les vistes des del turó, de 360 graus, són fantàstiques: veiem Barcelona, Collserola i el Vallès. Davant nostre observem el camí carener i els turons Blau i d’en Segarra, els següents objectius de la marxa d’avui.

Panoràmica mirant cap al Vallès, des del Turó de Roquetes
Panoràmica de Barcelona mirant cap al Maresme, des del Coll de Roquetes
Panoràmica dels Tres Turons i el Tibidabo, des del Turó de Roquetes
Vista del Turó d’en Segarra (a l’esquerra) i el Turó Blau, des del Turó de Roquetes

Deixem el turó de Roquetes pel camí que baixa ràpidament, en un parell de minuts, fins al Coll de Canyelles (283 m) i seguim recte amunt (deixem els camins que surten a l’esquerra i a la dreta) i quan la pista canvia de direcció cap a l’esquerra haurem arribat al trencall d’un caminet (no està indicat, compte) i en molt poca estona, pujant per uns graons de fusta i amb molta vegetació que impideix veure el traçat del corriol, serem al Turó Blau; hi ha unes estaques de metall, i a la primera que veurem hi ha el vèrtex geodèsic (310 m, 1h 27min).

El Turó Blau; al fons les antenes del Turó d’en Segarra

El turó no té cap atractiu. Es veu molt deixat i amb excessiva vegetació.
Desfem el corriol i tornem a la pista principal per fer els darrers metres fins al cim del Turó d’en Segarra, que ja veiem molt a prop, amb les seves antenes i l’edificació que l’acompanya.

Arribant al Turó d’en Segarra
Conjunt d’antenes del Turó d’en Segarra

En ser a dalt (326 m, 1h 32 min) podem veure més vistes espectaculars. Paga la pena contemplar tot l’entorn, en totes direccions.
Acaba la segona etapa de la sortida, amb pujada constant, seguint la carena. Aquesta és la part més muntanyenca de la ruta.

Panoràmica de Barcelona, des del Turó d’en Segarra

Tram 3
TURÓ D’EN SEGARRA (326 m) –
CANYELLES (102 m)

Per la Font de Santa Eulàlia i el Camí Antic de Sant Iscle

La tercera etapa és tota en descens, dirigint-nos cap a Canyelles, que ja veiem al fons, Baixem pel camí que surt recte respecte per on hem arribat. Hem de descartar el camí que baixa per la dreta i que va directe al Coll de la Ventosa, que veiem al fons.

Abandonant el Turó d’en Segarra

Prenem, doncs, el camí que baixa decidit, passarem per alguns trencalls, però nosaltres sempre avall, fins que arribarem, en uns 8-10 minuts del turó, a un moment important.

Mirant enrere cap al Turó d’en Segarra i el corriol d’accés per aquest vessant

Hem d’agafar un corriol a mà dreta, que és molt poc evident (es nota que no hi passa massa gent), però que ens estalviarà un bon tros (265 m, 1h 41 min). Aquest corriol va a sortir a un camí més ample, quan hi siguem girem a la dreta i en un no-res ens plantarem davant la Font de Santa Eulàlia (198 m, 1h 47min). La font està en una edificació en forma de casa i al seu voltant hi ha una petita àrea de picnic, amb taules i bancs de pedra, però l’indret se’l veu força deixat.

Font de Santa Eulàlia
Font de Santa Eulàlia

Acabarem la travessa fent el darrer tram, ara pel camí que surt de cara la font, cap avall. Anem seguint aquest camí, trobarem una cruïlla de camins, agafem sempre el camí més a la dreta i anem seguint avall. Darrere nostre veiem allunyant-se el turó d’en Segarra i a la nostra dreta al fons veiem l’antic hospital de Sant Llàtzer i a sota la masia de Can Masdéu.

Vista de l’antic Hospital de Sant Llàtzer i a sota Can Masdéu