Arxiu de la categoria: Vessant de Barcelona

Caminada de Vallvidrera al Turó de Can Pasqual i retorn per Les Planes

Santa Maria de Vallvidrera-Pantà de Vallvidrera-Coll de Can Cuiàs-Can Masdemont-Turó de Can Pasqual-Can Castellví-Camí del Turó de l’Alzina-Les Planes-Santa Maria de Vallvidrera

DADES TÈCNIQUES

  • Caminada núm. 68
  • Data: dimarts, 26 d’octubre de 2021
  • Inici i final: Àrea de lleure de Santa Maria de Vallvidrera
  • Sector: vessant de Barcelona (Vallvidrera-Les Planes)
  • Distància: 9,2 kms
  • Temps: 2 h 30 min
  • Desnivell: + 263 m / – 263 m
  • Dificultat: moderada
  • Tipologia: circular

ITINERARI

Santa Maria de Vallvidrera (àrea de lleure)-Pantà de Vallvidrera-Camí de Can Llevallol-Coll de Can Cuiàs-Can Masdemont-Turó de Can Pasqual-Can Castellví-Camí del Turó de l’Alzina-Escales de Bellavista-Les Planes-Passeig de la Font d’Arboç-Santa Maria de Vallvidrera (àrea de lleure).

MAPA DE LA RUTA

RUTA A WIKILOC

COMENTARI

Caminada circular des de Santa Maria de Vallvidrera, amb l’objectiu d’anar al Turó de Can Pasqual. L’excursió, no massa llarga, presenta dues fases ben definides, de pujada al turó i de descens, amb temps similars.
La primera fase, l’ascensió al turó, té dos trams de pujada destacats, un de curt però bastant dur entre el pantà de Vallvidrera i el camí de Can Llevallol (amb els màxims desnivells de la ruta), i un altre molt més llarg però amb un desnivell molt més moderat des del coll de Can Cuiàs fins a Can Masdemont i uns metres finals més drets fins al Turó de Can Pasqual (el punt més alt de la caminada).
La segona fase, és el descens per l’altra banda de la muntanya, planejant per la carena i després tot baixada fins arribar a Les Planes (a la carretera de Sant Cugat serem al punt més baix de l’itinerari), per acabar amb un tram amb lleuger ascens fins a Santa Maria de Vallvidrera.
En definitiva, una bona caminada per aquesta part central de Collserola, entre Vallvidrera i Les Planes.

DESCRIPCIÓ DE LA RUTA

Tram 1
SANTA MARIA DE VALLVIDRERA (257 m) –
COLL DE CAN CUIÀS (314 m)

Pel Pantà de Vallvidrera i Camí de Can Llevallol

Partim de l’aparcament de vehicles de l’àrea de lleure de Santa Maria de Vallvidrera (257m). Tenim al front l’església, tapada per arbres, i al damunt s’entreveu Vil·la Joana. Abandonem l’espai pel carrer de la Llenega, passem pel costat de l’església i arribem a la plaça de la Mina Grott. En ser-hi tombem a l’esquerra pel Camí del Cama-sec, en direcció al pantà.
Quan deixem enrere les últimes vivendes de la zona, entrarem a la zona del pantà: veurem a la nostra esquerra l’entrada de Mina Grott (túnel de quilòmetre i mig que portava aigua del pantà a Vallvidrera), a la dreta la rosada Casa del Guarda (avui Espai d’interpretació del pantà de Vallvidrera) i al front les escales que ens pujaran, amb la paret de la presa a la dreta, fins al Pantà de Vallvidrera (260 m, 10 min).

A l’arribar a dalt de la presa observem un pantà quasi buit d’aigua. La sequera per la manca de pluges ens presenta un paisatge trist.
Rodegem el pantà per l’esquerra (de fet, seguint rectes per un camí, sense travessar la presa, i poc després arribarem a una esplanada, a la cua del pantà.

Pantà de Vallvidrera
El pantà quasi buit d’aigua

En aquest punt veiem una sèrie de camins, per la dreta, per l’esquerra i pel mig. Aquest darrer (veure l’accés a la foto) és el corriol que ens permetrà arribar al Camí de Can Llevallol, sense fer tanta volta que si anéssim pel Mas Sauró.
Agafem el corriol amunt (262 m, 15 min).

Accés al corriol cap al camí de Can Llevallol. És una bona drecera.

El corriol és relativament curt, però costerut, amb algunes rampes pronunciades, per terreny preferentment rocallós. En uns 10 minuts farem la pujada i al final enllaçarem amb el Camí de Can Llevallol (327 m, 25 min).

Un tram del corriol

Girem a la l’esquerra avall. Aviat passarem per Can Llevallol i després d’un revolt tancat farem els darrers metres fins a l’esplanada del Coll de Can Cuiàs (314 m, 35 min).

Zona de Can Llevallol
Camí de Can Llevallol; al fons s’entreveu Can Cuiàs
Coll de Can Cuiàs, amb la masia aturonada

Per aquí passa la carretera de Vallvidrera a Molins de Rei. Per on hem arribat, veiem a la dreta, aturonada, la masia de Can Cuiàs.
El lloc forma part dels Itineraris del Pantà de Vallvidrera, dels quals ens n’informen uns cartells del Parc.

Cartells informatius del Parc

Arribats a aquest coll hem acabat la primera etapa del recorregut, senzilla, amb l’excepció de la pujada pel corriol des del pantà fins al camí de Can Llevallol, que ens ha estalviat temps.

Tram 2
COLL DE CAN CUIÀS (314 m) –
TURÓ DE CAN PASQUAL (469 m)

Pel Camí de Can Pasqual i Can Masdemont

Deixem el Coll de Can Cuiàs en la direcció per on hem arribat (per tant, sense travessar la carretera, en cap cas), però agafem el camí que passa per sobre, un xic més amunt, per la dreta, i l’anem seguint fins que ens trobarem amb una cruïlla (veure foto), sense indicador.

Cruïlla de camins

Hem de prendre el camí més estret que s’enfila per la nostra esquerra, i que ens durà a Can Masdemont, el nostre següent objectiu. El corriol sempre va pujant, enmig del bosc, passant per alguns trams força rocallosos i eixargallats. El corriol és bonic i la pujada és sostinguda però moderada, sense rampes pronunciades. L’única pega és que és un trajecte llarg, per un indret solitari i ombrívol, sense vistes.

Hem d’estar alerta al moment en què del camí en surt un altre que segueix recte: nosaltres hem de fer el revolt seguint la traça del camí que seguíem i que canvia de direcció radicalment. És llavors, quan ja som molt a prop de la carena, que la cosa varia: el corriol va planejant i ja veiem les primeres vistes panoràmiques de l’entorn. I en un no-res, com aquell que no vol la cosa, se’ns apareix de sobte la casa de Can Masdemont (449 m, 1h 10 min), el senyal de què hem arribat a la carena, o quasi. Fa uns anys, la casa va estar ocupada i fou desallotjada per la policia, segons anunciava aquest diari digital de Vallvidrera.

Per una clariana del bosc ja veiem vistes de l’entorn
Can Masdemont

Passem pel costat de la masia i enllacem amb una pista forestal ampla (camí de carena) i l’agafem per la dreta amunt. Ens queden molt pocs metres, de pujada més forta que en tot el trajecte pel corriol, per arribar a dalt del Turó de Can Pasqual (469 m, 1h 15 min).

Aquesta imatge té l'atribut alt buit; el seu nom és IMG_9407-1024x768.jpg
Arribada al Turó de Can Pasqual
Aquesta imatge té l'atribut alt buit; el seu nom és IMG_9409-1024x768.jpg
Els senyals del turó: el dipòsit i el vèrtex geodèsic

Sabem del cim per la presència d’un vèrtex geodèsic, al costat d’un dipòsit. Si no fos per això no ho sabríem pas. I som en un dels turons més alts de la Serra de Collserola!

Turó de Can Pasqual (469 m)

El cim està arran de la pista, i no té vistes, tot està tapat pel bosc. És hora d’un petit descans, encara que no hi hagi res a veure.

Aquesta imatge té l'atribut alt buit; el seu nom és IMG_9410-1024x768.jpg
El turó es troba a la pista que passa per la carena entre Can Pasqual i Can Castellví

Aquí dalt acabem la segona etapa de la ruta. Som a la meitat més o menys de l’excursió, però ja hem passat el més complicat.

Tram 3
TURÓ DE CAN PASQUAL (469 m) –
LES PLANES (219 m)

Per Can Castellví i Camí del Turó de l’Alzina

Reprenem la marxa continuant pel camí carener, que ja veurem que puja i baixa (són els Turons de Can Pasqual). En els clars del bosc ja albirem la carena del Tibidabo.

Pal indicador al camí de carena

Passarem pel trencall del Pujol de Can Castellví, pel de Can Sauró (458 m), pel del Turó de Castellví, els tres per la dreta, i llavors ja iniciem el descens de la carena, amb un revolt tancat.

Inici del descens de la carena

Aviat deixarem a la dreta un camí que baixa al Mas Guimbau i poc després arribarem a enllaçar amb el camí que ve de Can Pasqual (per l’esquerra) i va a Can Castellví (per la dreta) (376 m).
Així doncs tombem a la dreta per la pista forestal, aviat pavimentada, i en uns cinc minuts serem a Can Castellví (386 m, 1h 35 min).

Baixant cap a Can Castellví
Can Castellví

Pel costat de la casa surt el camí que va també cap al Mas Guimbau, per la Font de Can Castellví. Nosaltres, però, seguirem rectes pel mateix camí (des de la casa, Camí de Can Balasc), passant per diverses vivendes.
Molt poca estona després (a penes tres minuts), arribarem a una cruïlla de camins (370 m, 1h 40 min).

Pel Camí de Can Balasc
Cruïlla de camins important. Cal girar avall per la dreta, cap a Les Planes.

Seguint rectes aniríem cap al Mas Fortuny i la Serra de Can Balasc, però nosaltres hem de prendre el camí que baixa per la dreta, cap a Les Planes, pel Camí del Turó de l’Alzina.

Baixem per aquest camí ample, pavimentat fins al final de les vivendes i llavors ja de terra, per una zona boscosa, però amb vistes panoràmiques de la carena principal de Collserola, que veurem mirant a la dreta. Dalt de la carena podem distingir, d’esquerra a dreta, la Torre Miralluny (al Turó del Puig), l’Hotel Florida, la Torre de les Aigües, el Tibidabo, amb el temple i altres edificacions, i la Torre de Collserola (veure foto).

Panoràmica de la carena del Tibidabo

En el trajecte pel camí, tot en descens cap a Les Planes, primer passarem per un doble revolt pronunciat i més avall, quan ja arribem a les primeres vivendes, hi ha un altre doble revolt, aquesta vegada pavimentat.

Al mig del segon revolt, després de passar la cadena que barra el pas als vehicles, veurem a la dreta la boca d’unes escales (indicació d’Escales de Bellavista), que suposen una drecera (258 m, 1h 55 min).

Escales de Bellavista
Baixant per les escales

Les escales baixen decidides entre cases i inclús han de sortejar un arbre al bell mig dels esglaons. En acabar l’escala serem a un carrer pavimentat que seguirem a la dreta un trosset, perquè aviat trobarem una altra boca d’escales (veure foto) per estalviar-nos un tros més de carrer. Al capdavall d’aquestes segones escales, dividides en dos trams, arribarem al Camí de Can Balasc.

Accés a les segones escales
Últim tram d’escales

Al ser al camí, a l’esquerra veiem el viaducte de la C-16, que passarem per sota, i després d’un darrer revolt serem a l’esplanada del restaurant Font de les Planes (198 m, 2 hores), el punt més baix de la ruta, i al davant tenim la carretera de Sant Cugat (la BV-1462). Ja som a Les Planes de Vallvidrera.

Viaducte de la C-16, esplanada de la Font de les Planes i al fons la carretera de Sant Cugat

Ens dirigim cap a la carretera i la seguim un tros per la dreta, fins arribar al trencall d’un carrer per la dreta. Nosaltres passem pel lateral del carrer, pels aparcaments de vehicles, sense enlairar-nos cap a la passera que veiem al front. En arribar al darrer aparcament, a sota la passera, podeu tirar rectes fins trobar el Camí de la Font d’Arboç, que ens portarà a Santa Maria de Vallvidrera, una via paral·lela a la carretera.
Jo em vaig desviar a sota la passera per guanyar el voral de la carretera, protegit per una barana, i vaig tirar per la dreta per passar just per davant de l’estació de Les Planes (219 m, 2h 05 min).

Estació de Les Planes (FGC)

Uns metres passada l’estació modernista, en arribar a un altre aparcament, vaig enllaçar amb el camí citat abans.
A Les Planes acaba la tercera etapa-tram de la ruta. Falta completar la circular amb el retorn a l’aparcament de l’àrea de lleure de Santa Maria de Collserola.

Tram 4
LES PLANES (219 m) –
SANTA MARIA DE VALLVIDRERA (257 m)

Pel Passeig de la Font d’Arboç

Situats en el Passeig de la Font d’Arboç, anirem continuant, en lleugera pujada, quasi imperceptible, en direcció Santa Maria de Vallvidrera. Passarem per un camí amb bancs per seure de tant en tant, que transcorre entre la via del tren (Ferrocarrils Catalans) i la carretera de Sant Cugat, per la nostra esquerra, i l’autopista C-16, la dels Túnels de Vallvidrera, la boca nord del principal veurem rere les reixes.

Moment en què el camí de la Font d’Arboç va a trobar el marge dret de la carretera de Sant Cugat
Pas per la boca nord del Túnel de Vallvidrera

Després de la passejada, sempre seguint el camí, deixant enrere tots els trencalls que trobem, arribarem a Santa Maria de Vallvidrera. Just davant del semàfor que hi ha a la carretera hi ha l’estació del Baixador de Vallvidrera (240 m, 2h 20 min).

Entrada a Santa Maria de Vallvidrera; al fons l’estació del Baixador de Vallvidrera

Ens falta poc per arribar a l’àrea de lleure. Fem uns pocs metres per la vorera de la carretera, rectes, i ens fiquem per la dreta a la plaça de la Mina Grott, la travessem un tros cap a l’escaleta que veurem al fons i que ens deixaran just davant la cruïlla del Camí de la Llenega, lloc per on hem passat al començar la ruta.

Accés a l’àrea de lleure de Santa Maria de Vallvidrera
Entrada a l’església de Santa Maria de Vallvidrera

Només ens resta seguir el camí, passar per davant l’església i arribar a l’aparcament de l’àrea de lleure de Santa Maria de Vallvidrera (257 m, 2h 30 min).
L’espai disposa d’una àmplia esplanada, una font amb picnic amb taules i bancs, i el bar-restaurant “El Racó de Collserola”.

Cartells informatius a l’àrea de lleure

Unes dues hores i mitja de caminada després de començar acabem aquesta circular pels volts de Vallvidrera i Les Planes, al cor de Collserola.

DESNIVELLS I TEMPS PER TRAMS
Desnivell en metres / Temps en minuts

TramDesnivellTemps
Santa Maria de Vallvidrera (àrea de lleure)-Pantà de Vallvidrera (presa)+ 38′
Pantà de Vallvidrera (presa)-enllaç Camí de Can Llevallol, pel camí pantà i drecera+ 6716′
Camí de Can Llevallol-Coll de Can Cuiàs– 1312′
Coll de Can Cuiàs-Can Masdemont, pel Camí de Can Pasqual+ 13534′
Can Masdemont-Turó de Can Pasqual, pel camí de carena+ 205′
Turó de Can Pasqual-Can Castellví, pel camí de carena i Camí de Can Castellví– 8318′
Can Castellví-cruïlla Camí del Turó de l’Alzina, epl Camí de Can Balasc– 164′
Camí del Turó de l’Alzina-Escales de Bellavista– 11216′
Escales de Bellavista-Les Planes (pas per estació FGC), pel Camí de Can Balasc– 3913′
Les Planes-Santa Maria de Vallvidrera (pas per estació Baixador de Vallvidrera), pel Passeig de la Font d’Arboç+ 2114′
Santa Maria de Vallvidrera: d’estació Baixador a Àrea de lleure+ 1710′
Totals acumulats+ 263
– 263
2 h 30′

Desglossament del temps per etapes:
Santa Maria de Vallvidrera-Coll de Can Cuiàs: 35 min
Coll de Can Cuiàs-Turó de Can Pasqual: 40 min
Turó de Can Pasqual-Les Planes: 50 min
Les Planes-Santa Maria de Vallvidrera: 25 min

Distribució del temps: 57 % en pujada, 10 % en pla i 33 % en baixada.

De Vall d’Hebron a Trinitat Nova per la carena de Collserola

Sant Genís dels Agudells-Revolt de la Paella-Turó de la Magarola-Turó de Valldaura-Portell de Valldaura-Forat del Vent-Coll de la Ventosa-Turó Sul-Turó d’en Segarra-Turó de Roquetes-Castell de Torre Baró-Trinitat Nova

DADES TÈCNIQUES

  • Caminada núm. 65
  • Data: dimecres, 28 de juliol de 2021
  • Inici: metro Vall d’Hebron (L3)
  • Final: metro Trinitat Nova (L3)
  • Sector: vessant de Barcelona (Montbau-Horta-Torre Baró)
  • Distància: 12,8 kms
  • Temps: 3 h 10 min
  • Desnivell: + 348 m / – 442 m
  • Dificultat: moderada
  • Tipologia: travessa lineal (només anada)

ITINERARI

Metro Vall d’Hebron-Sant Genís dels Agudells-camí de carena-Carretera de l’Arrabassada-Revolt de la Paella-Centre d’Acollida d’Animals de Companyia-Turó de la Magarola-Pas del Rei-Turó de Valldaura-Portell de Valldaura-Forat del Vent-Coll de la Ventosa-Turó Sul-Turó d’en Segarra-Turó Blau-Coll de Canyelles-Turó de Roquetes-Coll de Roquetes-Castell de Torre Baró-Mirador de Torre Baró-Trinitat Nova.

MAPA DE LA RUTA

RUTA A WIKILOC

AVÍS: La gravació de la caminada amb l’aplicació Wikiloc es va interrompre sobtadament just a dalt el Turó d’en Segarra, raó per la qual no consten dades del recorregut a partir d’aquest punt.

COMENTARI

Travessa per la banda oriental de la serra de Collserola, resseguint la carena, des de Sant Genís dels Agudells fins a la Trinitat Nova. Durant el trajecte trepitjarem fins a sis cims: els turons de la Magarola i Valldaura a la zona d’Horta, i els turons Sul, d’en Segarra, Blau i Roquetes a la banda de Nou Barris. Es tracta d’un recorregut força variat, alternant pujada i baixada, i passant per tot tipus de vies (pistes, camins, corriols, zones urbanes…).

DESCRIPCIÓ DE LA RUTA

Tram 1
METRO VALL D’HEBRON (163 m) –
REVOLT DE LA PAELLA (352 m)

Per Sant Genís dels Agudells i camí de carena

Sortim de l’estació de metro de Vall d’Hebron per l’avinguda del Jordà (163 m) i resseguim aquesta via amunt fins arribar al carrer de Natzaret, just a sota l’església de Sant Genís dels Agudells.

Sant Genís dels Agudells des de la cruïlla del carrer Natzaret

En aquesta cruïlla girem a la dreta i a la propera, tot seguit, a l’esquerra per agafar el carrer de Saldes (205 m, 10 min). Si fins ara la pujada ha estat moderada compte que en aquest carrer l’ascensió és molt costeruda, amb un desnivell mitjà del 15%, però per sort no és massa llarga.
Quan arribem a una bifurcació de dos carrers hem de tombar per la dreta, pel carrer de Sagàs, poca estona perquè molt aviat hem d’abandonar el carrer per prendre a la dreta el corriol que s’enfila en diagonal en sentit contrari al que portàvem (267 m, 20 min), per reorientar-se de seguida encarat a la muntanya de Collserola.
El corriol va guanyant alçada progressivament, però no és una pujada tan pronunciada com la que hem fet abans pel carrer de Saldes.

Nou tram del corriol; al fons distingim el dipòsit d’aigua, cap a on anem

En el trajecte podrem admirar a la nostra esquena les primeres vistes aèries de Barcelona.

Panoràmica de Barcelona, amb els Tres Turons al centre i el mar al fons

El corriol va a parar al costat d’un dipòsit d’Aigües de Barcelona (el Sant Genís 2), que tenim a l’esquerra, just quan enllacem amb el camí de carena que puja des de Montbau (326 m, 30 min).
Tombem a l’esquerra amunt i en pocs metres serem a la Carretera de l’Arrabassada. Des d’aquí ja podem divisar clarament la carena oriental de Collserola, per on passa la nostra ruta.

Panoràmica de la carena oriental de Collserola des de l’Arrabassada

Des de la carretera tombem a la dreta pel camí que passa paral·lel a la calçada, protegits per la barana, i en molt poca estona serem al famós Revolt de la Paella.

Revolt de la Paella; al final el trencall de la pista del Passeig de les Aigües

Resseguim el revolt, descartant els corriols que per la dreta baixen cap a Montbau, fins al trencall de la pista del Passeig de les Aigües (352 m, 40 min). Aquesta pista forestal uneix aquest indret amb Torre Baró (veure la ruta 40 d’aquest blog). Hi ha uns panells informatius.

Inici del sector oriental del Passeig de les Aigües, que uneix l’Arrabassada amb Torre Baró

En aquest punt donem per acabat el primer tram de la travessa.

Tram 2
REVOLT DE LA PAELLA (352 m) –
PORTELL DE VALLDAURA (350 m)

Pel Passeig de les Aigües i els turons de la Magarola i Valldaura

El segon tram ens conduïrà a la carena principal de Collserola per culminar dos dels seus cims més destacats en aquesta zona d’Horta, la Magarola i Valldaura.
El primer sector és una tranquil·la passejada pel planer, o més ben dit amb pujada poc pronunciada, Passeig de les Aigües.

Molt aviat passarem pel costat del Centre d’Acollida d’Animals de Companyia de Barcelona, prou perceptible pels lladrucs dels gossos que hi són acollits.

Deixant enrere el Centre d’Acollida d’Animals de Companyia

Un cop hem passat les instal·lacions de l’equipament municipal torna el silenci i anem pujant suaument, observant el paisatge, tant de Barcelona com de Collserola.

Vista de la carena de Collserola-1
Vista de la carena de Collserola-2

Anem seguint la pista ampla fins arribar a una cruïlla de camins important (386 m, 50 min).

Cruïlla de camins. Ara toca pujar per l’esquerra

En aquest punt hem d’abandonar el Passeig de les Aigües, que segueix recte vorejant el vessant de la muntanya, i hem d’agafar el camí que passa a tocar paral·lelament, el camí de carena que ve del Coll de l’Erola (Vista Rica). Nosaltres hem de prendre aquest camí, però cap a la dreta amunt, en direcció Pas del Rei-Turó de la Magarola-Ctra. de Cerdanyola-Sant Medir.

Pugem pel camí uns metres i arribarem a una altra cruïlla de camins (398 m). Aquí hem de continuar pel de la dreta, indicat clarament (direcció Turó de la Magarola). Entrem en una àrea d’activitat naturalista i una zona amb el pas prohibit a les bicicletes, segons indica un cartell del Parc.

El trencall cap al Turó de la Magarola

El que comença sent un camí acaba sent un corriol cada cop més estret i amb més pendent, però sense exagerar. Envoltats de vegetació, finalment arribem al cim del Turó de la Magarola (també Turó del Maltall de Magarola), a 430 metres d’altitud, la cota més alta de la ruta. Portarem més o menys una hora caminant.

Arribant al Turó de la Magarola

A l’indret hi ha el Mirador Maria Gispert, bastit sobre una plataforma de fusta, amb un banc també de fusta. El lloc és un punt d’observació de les aus que volen per l’entorn. Tanmateix és un mirador d’esplèndides vistes de 360º cap a Barcelona, el Maresme i el Vallès. La parada és obligada.

Turó de la Magarola (430 m)
Panoràmica de Barcelona des del Mirador Maria Gispert
Panoràmica del Vallès des del Mirador Maria Gispert
El vèrtex geodèsic del Turó de la Magarola

Deixem la Magarola per l’altre cantó per on hem arribat i anem descendint pel corriol. En arribar a una trencall amb un altre sender hem d’anar molt en compte perquè hem de girar cap a la dreta.
En no estar indicat jo vaig tirar recte i en veure que anava perdent alçada massa ràpid vaig entendre que m’havia equivocat de corriol i vaig haver de recular a la cruïlla per a rectificar.

Corregida la marrada, vaig prendre el corriol de la dreta, que va baixant suaument fins coincidir amb una altre corriol que passa creuant-se: és el Pas del Rei (405 m). Aquesta vegada nosaltres hem de seguir rectes, en lleugera pujada, i en pocs minuts arribarem als peus del Turó de Valldaura.
Dalt del cim hi veurem una antena de telecomunicacions i una torre de vigilància per a la prevenció d’incendis forestals (la marcada amb la lletra E “Echo”) (421 m, 1h 10 min). També podem gaudir de vistes de Barcelona i del Vallès, però no tant espectaculars com les de la Magarola.

Turó de Valldaura (421 m), amb l’antena i la torre de guaita
Detall del cim

Feta l’estada al cim anem a buscar la pista pavimentada que rodeja una part del cim i la seguim uns metres fins al primer revolt. Allà veurem a l’esquerra un pal indicador que ens assenyala la direcció de Coll de Valldaura-Ctra. de Cerdanyola.

En aquest punt hem de prendre el corriol que baixa decidit per l’esquerra

Hem de baixar per aquest corriol que travessa el bosc i ens deixarà a una pista al costat del Portell de Valldaura. En la baixada pel corriol, atenció a la bifurcació de senders perquè hem d’agafar el de la dreta.
Al capdavall enllaçarem amb una pista ampla, que no és altra que el Passeig de les Aigües, que haviem deixat per fer els dos cims que acabem d’assolir.
Uns metres cap a l’esquerra, descartem el camí de la dreta i anem a buscar la passarel·la que travessa per sobre la carretera de Cerdanyola. Des del pont podem veure perfectament el Turó de Valldaura al nostre davant.

El Turó de Valldaura des del Portell de Valldaura
Arribada a la passarel·la del Portell de Valldaura
El Turó de Valldaura des de la passarel·la

Hem arribat al Portell de Valldaura (o Coll de Valldaura) (350 m, 1h 20 min) i en aquest indret acabem el segon tram de la ruta.

Tram 3
PORTELL DE VALLDAURA (350 m) –
COLL DE LA VENTOSA (245 m)

Pel Passeig de les Aigües-Forat del Vent

El tercer tram de l’excursió és una nova caminada pel Passeig de les Aigües, aquesta vegada amb descens progressiu, entre el Portell de Valldaura i el Coll de la Ventosa, passant pel Forat del Vent. Passejada còmoda, en lleugera baixada, gairebé sempre acompanyats de vistes sobre Barcelona i la carretera de Cerdanyola a la nostra dreta.

Traspassada la passarel·la per damunt la carretera d’Horta a Cerdanyola, continuem per la pista principal.

Pal indicador al Portell de Valldaura

Pocs metres més endavant trobarem per la dreta l’accés al mirador del Portell (hi ha un indicador a peu de camí), de fet una àmplia esplanada amb bancs de fusta rodejada parcialment per una tanca. De vistes, però, poques, més aviat és una àrea d’estada, amb joc infantil inclòs (encara que malmès).

Vista de l’esplanada del mirador del Portell de Valldaura
El Turó de Valldaura des de l’esplanada

Abandonem el mirador i tornem a la pista, des d’on sí veiem vistes del Vallès.

Vista del Vallès, amb Can Valldaura en primer terme

Continuem la ruta descendint, passem per un conjunt de vivendes a la dreta, situades arran de la carretera de Cerdanyola, i poc després per l’accés al restaurant ‘Casa Juaco’, que deixem a l’esquerra.
I així anem fent camí, sempre per la pista principal, descartant tots els camins que anem trobant a esquerra (baixada cap al Vallès) i a dreta (descens cap a Barcelona).

Panoràmica de la carena que hem resseguit en bona part; al fons a l’esquerra distingim el Centre d’Animals i a la dreta el Turó de Valldaura
Caminant pel Passeig de les Aigües
Els Tres Turons i la carretera de Cerdanyola, poc abans d’arribar al Forat del Vent

Finalment arribarem al Forat del Vent, una important cruïlla de camins (278 m, 1h 45 min). Quan hi som, pel costat d’una torre elèctrica puja un caminet fins a un turonet que s’aixeca arran del camí. És el mirador del Forat del Vent i des d’aquí sí tenim vistes generoses, tant de Collserola com de Barcelona.

Arribada al Forat del Vent; al fons el Turó d’en Segarra
Panoràmica des del mirador, mirant cap al Tibidabo
Panoràmica de Barcelona des del Forat del Vent
Una altra vista des del mirador, amb la Muntanya del Notari en primer terme i els Tres Turons als fons
Panoràmica des del mirador, mirant cap al Turó d’en Segarra
La cruïlla de camins del Forat del Vent des del mirador

Continuem la ruta pel Passeig de les Aigües avall, en direcció el Turó d’en Segarra, que veiem al fons sobresortint a la carena.
Després d’una estona arribarem a un trencall que, per la dreta, ens baixarà a la carretera del Cementiri (de Collserola).

Trencall a la dreta cap a la carretera del Cementiri-Coll de la Ventosa

Abandonem definitivament el Passeig de lers Aigües i ens atancem al Coll de la Ventosa. Davant nostre ja veiem la carena que ens espera, amb el corriol que puja cap el Turó Sul i el Turó d’en Segarra, els propers objectius de l’excursió.

Arribant al Coll de la Ventosa. Al fons veiem el Turó Sul (amb un arbre al cim) i el Turó de Segarra (amb una antena)

Quan hi som travessem amb compte la calçada i ens dirigim a l’esplanada que tenim al front, amb un cartell que ens situa a l’entorn: som al Coll de la Ventosa (245 m, 1h 55 min).
A l’esplanada acaba la tercera etapa de la travessa.

Carretera del Cementiri; al fons la passarel·la del Passeig de les Aigües
Panell informatiu del Parc de Collserola

Tram 4
COLL DE LA VENTOSA (245 m) –
CASTELL DE TORRE BARÓ (214 m)

Itinerari de carena pels turons Sul, d’en Segarra, Blau i Roquetes

El quart tram, ben diferent, ressegueix l’itinerari de carena que, passant pels turons Sul, d’en Segarra, Blau i Roquetes, molt propers, ens portarà al Castell de Torre Baró.
Es tracta d’un itinerari exigent, amb diferents desnivells: primer forta pujada fins al Sul i al Turó d’en Segarra per corriol, després descans carenajant per pista en lleuger descens (desviant-nos un xic per anar al Turó Blau), curta pujada al Turó de Roquetes i finalment fort descens per corriol directe al Coll de Roquetes. Des d’aquí, el castell és a tocar.

Seguim amb la descripció de la ruta. Un cop hem travessat la carretera i hem accedit a l’esplanada del coll hem d’iniciar la pista que surt per la dreta i que va cap a l’Hospital de Sant Llàtzer i Can Masdeu, en direcció Canyelles. Però només uns pocs metres perquè de seguida veurem a mà esquerra el corriol d’ascens a la carena. Un pal indicador ens assenyala la direcció a seguir (Turó d’en Segarra-Turó de Roquetes-Torre Baró, per itinerari de carena).

Entrada del corriol de carena

Tombem per aquest corriol i anem pujant sempre en direcció cap a un arbre prou visible, que ens marca el cim del Turó Sul.

Pujant cap al Sul, que ja veiem al fons

Finalment, després d’una pujada pronunciada arribarem al cim, el Turó Sul (280 m, 2h 05 min). Quan hi arribem podem disfrutar de més vistes de Collserola, Barcelona i el Vallès, per si en volíem més.

Arribada al Turó Sul (280 m)
Coll de la Ventosa des del Sul, amb la carena de Collserola al fons
Nova perspectiva des del Turó del Sul

Deixem el Sul i continuem pel sender. Primer planejarem una estona, passant pel costat d’un pi gros, del qual hi penja un gronxador sostingut per llargues cordes. Davant, el barri de Canyelles.
Aviat però el corriol torna a enfilar-se per anar decidit cap al Turó d’en Segarra, identificat amb l’antena. En aquest tram de pujada vaig poder veure les restes d’un incendi forestal cap a la zona de Canyelles.

Darrers metres de l’ascensió al Turó d’en Segarra, entre vegetació cremada
Vista de la zona de carena cap a Canyelles, cremada per un incendi
Vista del corriol de pujada, amb el Coll de la Ventosa al fons
Cim del Turó d’en Segarra (326 m), mirant cap al Vallès

Finalment arribarem dalt del Turó d’en Segarra (326 m, 2h 15 min), el cim més alt d’aquesta zona de Collserola, a la banda de Nou Barris. A dalt hi ha les instal·lacions d’una antena, com tantes d’altres a la serra de Collserola. Són antiestètiques però cal reconèixer que serveixen com a punts de referència des de la llunyania, a banda del seu servei en les telecomunicacions.

Camí de carena cap al Turó de Roquetes, des de dalt el Turó d’en Segarra

Abandonem el turó i ara prenem la pista que davalla per la carena. Pocs minuts després fixem-nos que a l’esquerra neix un caminet, amb esglaons de fusta al principi. Aquest camí ens portarà en un no-res al Turó Blau (310 m, 2h 20 min), senyalitzat amb una placa.

Trencall per l’esquerra cap al proper Turó Blau
Cim del Turó Blau (310 m), encarats al Turó d’en Segarra

Feta l’estada al turó, reculem al camí de carena i seguim baixant fins al Coll de Canyelles (283 m), una altra cruïlla de camins important. Al coll hi ha un parell de bancs.

Coll de Canyelles

Nosaltres hem de continuar rectes amunt, per un camí una mica costerut que en poca estona ens deixa al Turó de Roquetes (304 m, 2h 25 min).

Pujada cap al Turó de Roquetes
Turó de Roquetes, amb restes del paviment de l’antiga edificació en aquest cim

Aquí fa un temps hi havia una edificació amb les parets grafitejades, però va ser enderrocada i ara només hi ha restes del paviment.
A la dreta s’alcen unes roques, si hi pugem serem a la cota màxima del turó.

Cim del Turó de Roquetes (304 m)

Des d’aquest indret tenim vistes fantàstiques que abasten el Vallès, el Maresme, el Barcelonès i, és clar, la ciutat de Barcelona i la serra de Collserola.

Panoràmica mirant cap al mar; a mig terme veiem el Castell de Torre Baró
Panoràmica des del cim, mirant cap als turons d’en Segarra i Blau; a la llunyania el Tibidabo

Deixem el turó i anem a buscar el camí que passa per sota de les roques. Just poc després passarem per l’entrada d’una mina, per un forat cap al fons (Cova Felip). I a pocs metres, quan ja s’acaba el camí, neix a la dreta el corriol de baixada cap al castell de Torre Baró, que veiem al fons.

Entrada a la Mina del Turó de Roquetes (Cova Felip)
Inici del corriol de descens cap al Castell de Torre Baró

Descendim per un fort pendent, sempre encarats al castell, que anem veient cada vegada més gran. Finalment el corriol enllaça amb el camí que ve directament del Coll de Canyelles i més avall enllacem amb la Carretera Alta de Roquetes, a l’indret conegut com a Coll de Roquetes.

Arribada al Coll de Roquetes. Al front, el Castell de Torre Baró

Tenim al davant el castell. Per arribar-hi només ens resta travessar la calçada i agafar el corriol que s’hi dirigeix clarament encarat. Ben aviat serem al Castell de Torre Baró (214 m, 2h 40 min), final del quart tram del nostre itinerari.

Arribant al castell
Una de les façanes del castell
Vista del Turó de Roquetes des del castell
Vista de Torre Baró, Can Cuiàs i el Vallès, destacant-se el Turó de Montcada

El castell, que té la seva llegenda, acull un punt d’informació que podem visitar en horari restringit. Al costat mateix de l’edifici, amb una façana recentment reformada, tenim uns panells informatius de l’indret.

Tram 5
CASTELL DE TORRE BARÓ (214 m)
METRO TRINITAT NOVA (69 m)

Pel camí de passejada

El cinquè i últim tram de la travessa és el descens al barri de la Trinitat Nova, que tenim a sota, juntament amb el de les Roquetes.
Deixem el castell per la part oposada per on hem arribat i prenem el camí que baixa cap al nord. Aquest camí ben fressat ens condueix en pocs minuts al Mirador de Torre Baró (196 m), des del qual podem disfrutar encara de més vistes aèries de Barcelona.

Mirador de Torre Baró
Panoràmica de Barcelona des del Mirador de Torre Baró

Travessem el mirador de punta a punta, sempre mirant al nord, i arribarem a una placeta. Davant nostre hi ha el restaurant ‘El Cordero’, que s’autoanomena ‘El mirador de Barcelona’ per les panoràmiques de la ciutat que s’hi veuen des de l’establiment. Per darrera s’alça el Turó d’en Manyoses.
Des de la placeta hem de prendre un corriol a la dreta, indicat (senyal de La Trinitat Nova) (191 m).

Pal indicador
El corriol cap a la Trinitat Nova

Aquest camí de passejada va descendint primer en sentit nord fins arribar a enllaçar amb un camí ample. A la cruïlla (152 m) hem de fer un gir de 180º i agafar el camí que baixa en sentit sud. Aquest camí és el carrer de les Quatre Estacions, ja a la Trinitat Nova. Anem seguint el camí i més avall enllaçarem amb els carrers asfaltats de la barriada.

En ser a la cruïlla del primer carrer asfaltat (el Passeig del Bosc de Roquetes) (117 m, 3 hores) tornem a canviar de rumb, ara girem a l’esquerra avall, travessem el carrer d’Aiguablava (hi ha una parada de metro tirant per la dreta, però no estava operativa aquell dia) i ens dirigim cap al carrer de la Pedrosa, on tenim una estació de metro (el dia de l’excursió estava tancada per obres a les línies 4 i 11) i una altra al carrer de Las Chafarinas (operativa per a la línia 3).
En aquesta estació de metro de Trinitat Nova (69 m, 3h 10 min) acaba la llarga travessa, que ens ha portat des de la Vall d’Hebron fins a la Trinitat Nova, per una ruta per itineraris de carena per la serra de Collserola, alternant corriols i trams pel Passeig de les Aigües.

DESNIVELLS I TEMPS PER TRAMS
Desnivell en metres / Temps en minuts

TramDesnivellTemps
Metro Vall d’Hebron-Sant Genís dels Agudells (carrer Natzaret)+ 3910′
Sant Genís dels Agudells-inici camí de carena, pel carrer de Saldes+ 6510′
Camí de carena-Revolt de la Paella (carretera de l’Arrabassada)+ 8520′
Revolt de la Paella-Turó de la Magarola, pel Passeig de les Aigües i camí-corriol de carena+ 7820′
Turó de la Magarola-Turó de Valldaura, pel Pas del Rei– 910′
Turó de Valldaura-Portell de Valldaura (passarel·la), pel corriol de carena– 7110′
Portell de Valldaura (passarel·la i mirador)-Forat del Vent, pel Passeig de les Aigües– 7225′
Forat del Vent-Coll de la Ventosa, pel Passeig de les Aigües– 3310′
Coll de la Ventosa-Turó Sul-Turó d’en Segarra, pel corriol de carena+ 8120′
Turó d’en Segarra-Turó Blau-Turó de Roquetes, pel camí de carena (Coll de Canyelles)– 2210′
Turó de Roquetes-Castell de Torre Baró, pel corriol de carena– 9015′
Castell de Torre Baró-enllaç Pg. Bosc de Roquetes, pel mirador i camí de carena– 9720′
Pas barriada Trinitat Nova fins al metro– 4810′
Totals acumulats+ 348
– 442
3 h 10′

Desglossament del temps per etapes:
Vall d’Hebron-Revolt de la Paella: 40 min
Revolt de la Paella-Portell de Valldaura: 40 min
Portell de Valldaura-Coll de la Ventosa: 35 min
Coll de la Ventosa-Castell de Torre Baró: 45 min
Castell de Torre Baró-Trinitat Nova: 30 min

Distribució del temps (fins al Turó d’en Segarra): 61 % en pujada, 4 % en pla i 35 % en baixada.

De Vallvidrera a Montbau, pel Turó del Puig, l’Arrabassada i Sant Cebrià

Ruta per la banda de ponent del Tibidabo, passant per tres turons, dos miradors, una font i una ermita.

DADES TÈCNIQUES

  • Caminada núm. 64
  • Data: dilluns, 28 de juny de 2021
  • Inici: estació Baixador de Vallvidrera (FGC)
  • Final: metro Montbau (L3)
  • Sector: vessant de Barcelona (Vallvidrera-Tibidabo-Montbau)
  • Distància: 9,85 kms
  • Temps: 2 h 20 min
  • Desnivell: + 240 m / – 333 m
  • Dificultat: moderada
  • Tipologia: travessa lineal (només anada)

ITINERARI

Baixador de Vallvidrera (estació FGC)-Vil·la Joana-Camí del Salze-Turó dels Mussols-Camí de la Savina-Camí de Sant Cugat-Turó de Miralluna-Turó del Puig-Camí de Can Torres-Carretera de l’Arrabassada-Miradors de la Font Groga-Coll de l’Erola (Vista Rica)-Carretera de l’Arrabassada-Mirador de l’Arrabassada-Revolt de la Paella-Font de la Llet-Ermita de Sant Cebrià d’Horta-Montbau (estació metro).

MAPA DE LA RUTA

RUTA A WIKILOC

COMENTARI

Ruta pel vessant barceloní de Collserola, centrada en l’àrea de Vallvidrera-Tibidabo i Montbau. L’itinerari es divideix en tres parts ben diferents.
La primera part ens porta a trepitjar tres dels cims propers al Tibidabo, per la banda de ponent, el Turó dels Mussols, el Turó de Miralluna (el sostre de la caminada) i el Turó del Puig (de fet, fins a l’entrada de Can Potosí). És un tram sempre en pujada, amb un desnivell d’uns 240 metres, però sense massa complicacions. En acabat anirem a trobar la carretera de l’Arrabassada per visitar dos miradors.
La segona part és bàsicament un recorregut d’uns 2,3 kms per la carretera de l’Arrabassada, des del trencall del camí de Can Torres fins al Revolt de la Paella, passant sempre per un caminet protegit per la barana de la calçada, evitant el perill del trànsit de vehicles i per la nostra seguretat. En el trajecte passarem per dos miradors: el de la Font Groga (amb vistes del Vallès, mig amagades per la vegetació) i el de l’Arrabassada (amb vistes esplèndides de Barcelona i Collserola), fent una passada intermèdia pel Coll de l’Erola (Vista Rica). És un tram planer o amb baixada moderada.
Finalment, la tercera part ens portarà del Revolt de la Paella fins a Montbau, amb parades a la font de la Llet i a l’ermita de Sant Cebrià d’Horta, abans d’arribar al barri de Montbau. Un tram d’uns 210 metres de desnivell, en contínua baixada.
En el còmput dels temps no es tenen en compte les diverses parades als turons, als miradors, a la font i a l’ermita.

DESCRIPCIÓ DE LA RUTA

Tram 1
BAIXADOR DE VALLVIDRERA (FGC) (236 m) –
TURÓ DEL PUIG (467 m)

Pels camins del Salze, la Savina i Sant Cugat

Abandonem l’estació del Baixador de Vallvidrera (236 m) per l’extrem sud i ens situem a l’esplanada que queda a la nostra esquerra, sense baixar les escales que donen a la carretera. De l’esplanada en surten tres camins, el de més a la dreta baixa a la carretera, el de més a l’esquerra és el que va cap a la Font Nova, i el tercer camí, que el veiem al front, empedrat i esglaonat, és el que ens porta directament a Vil·la Joana. Agafem doncs aquest camí ben arranjat i en poca estona ascendim fins a Vil·la Joana (281 m, 6 min), seu del Museu Casa Verdaguer, dependent del Museu d’Història de Barcelona (MUHBA). En aquesta masia del segle XVIII, reformada al XIX, va passar els seus últims dies Mossèn Cinto Verdaguer. L’entorn està envoltat de diverses fonts.

Vil·la Joana

Un cop arribats a la vil·la,que ens queda a la dreta, continuem pel carrer asfaltat amunt, sempre rectes, passem pel costat del Centre d’Informació del Parc Natural de Collserola (a la dreta) i més endavant arribarem a l’alçada de l’escola Els Xiprers (a l’esquerra). Compte que en aquesta zona hi ha un trencall a mà esquerra (indicador d’Itineraris de la Budellera-Turó del Puig-Can Cortès), que hem de prendre. Tombem cap amunt, acabem de rodejar l’escola en un revolt i de seguida arribarem al final del carrer pavimentat i, tancat al trànsit de vehicles, l’inici del camí de terra que ens endinsarà de ple a Collserola.

Inici del Camí del Salze

Seguim aquest camí, sempre en pujada, llevat algun curt tram més planer, obviant els trencalls que trobarem al nostre pas, entre els quals el que mena a la font de la Budellera (per la dreta) (347 m, 20 min). Just poc després de passar aquest trencall arribarem a una cruïlla de quatre camins (371 m, 23 min).

Arribada a la cruïlla de camins de la Savina i Turó dels Mussols

La pista que segueix recte cap al nord és la que ens portaria al Coll del Gravat, el camí que baixa per la dreta és el que es dirigeix cap al Coll de la Vinassa i el Tibidabo, i el camí que surt mig amagat per l’esquerra, és el que condueix al Turó dels Mussols.
Agafem aquest últim camí i en un parell de minuts serem a una petita esplanada, on acaba el camí. Se suposa que som al Turó dels Mussols (379 m, 25 min), però l’altitud de l’indret no concorda amb la cota del cim; intentar anar més enllà és haver de ficar-se pel bosc, amb una vegetació molt densa, de difícil pas, raó per la qual opto per tornar enrere a la cruïlla de camins.

Turó dels Mussols (379 m)

Ara toca abandonar la pista per la que caminàvem i prendre el camí que veiem de front, mirant cap al Tibidabo, que albirem al fons.

El C amí de la Savina és el que veiem al front, un cop retornats a la cruïlla de camins

Entrem en un altre camí encadenat, que és el Camí de la Savina. Iniciarem un tram molt bonic, per un camí que baixa i puja a trossos, que va superant fins a quatre torrents. Un cop passat el darrer torrent farem un trajecte un xic llarg, amb la Torre de Miralluny (Turó del Puig) a l’esquena i la Torre de Collserola de cara, que arriba a una altra cruïlla important.

Tram del Camí de la Savina
Zoom de la Torre de Miralluny (Turó del Puig) des del Camí de la Savina

Per la dreta baixa sobtadament un corriol que va a la Font d’en Canet; pel mig, pel mateix camí que seguíem, aniríem cap al Coll de la Vinassa, i per l’esquerra, canviant de sentit, com si féssim un revolt de paella, és el que ens indica la nostra direcció (indicador Serra d’en Cardona-Turó de Miralluny-Turó del Puig).

Cruïlla de camins; hem d’abandonar el Camí de la Savina i tirar per l’esquerra

Abandonem doncs el Camí de la Savina i girem per l’esquerra per un camí que va pujant lentament i poc després arribarem a una pista forestal, el Camí de Sant Cugat, que arriba del Coll de la Vinassa.

Arribada a l’enllaç amb el Camí de Sant Cugat

En ser a la cruïlla (449 m, 50 min ), girem a l’esquerra, direcció Turó del Puig, i ben aviat arribarem a una nova cruïlla de camins en la ruta. D’esquerra a dreta, en el sentit de la marxa, tenim el Camí del Salze, el del Coll del Gravat-Turó del Puig (recte) i el camí que puja al Turó de Miralluna (o de Miralluny), que surt d’esbiaixada per la nostra dreta.
El camí d’ascensió acaba just al peu d’una torre d’electricitat, i semblaria que som al cim (476 m, 55 min ), però igual que als Mussols, tampoc coincideix la cota, per pocs metres, i procurar tirar més endavant és molt complicat per l’abundant vegetació. Per segona vegada, reculo i dono per fet el turó, que deu ser molt a prop.

Turó de Miralluna (o de Miralluny) (476 m)

Tornem enrere pel mateix camí a la cruïlla de camins (amb una altra torre elèctrica) i seguim rectes amunt un trosset només, perquè aviat serem al trencall que va al Turó del Puig, a l’esquerra. En menys de cinc minuts serem al final del camí, on ens topem amb una reixa-tanca que impedeix el pas a la que actualment és una propietat particular. Som a pocs metres del Turó del Puig (467 m, 1h 05 min), però la tanca ens impedeix arribar-hi. Per tercer cop ens hem de quedar a tocar del cim i en aquesta ocasió no és per la vegetació. Per sobre de la tanca podem veure la part superior de la Torre Miralluny, edificació modernista, molt visible des de diversos llocs de Collserola, però impossible de veure des de l’indret, ara propietat d’una empresa privada.

Turó del Puig (Can Potosí) (467 m)

Tram 2
TURÓ DEL PUIG (467 m) –
REVOLT DE LA PAELLA (352 m)

Per Can Torres i Carretera de l’Arrabassada

El primer tram, fins al Turó de Can Puig, ha estat de pujada. A partir d’ara comença un tram ben diferent, aviat deixarem les pistes o camins forestals i farem un tram pel costat de la carretera més emblemàtica de Collserola, la de l’Arrabassada, que uneix Barcelona amb Sant Cugat pel Coll de l’Erola.
Des del Turó del Puig (de fet, l’entrada a Can Potosí) hem de recular fins tornar al trencall amb la pista que va cap al Coll del Gravat. En ser-hi tombem a l’esquerra i al proper trencall continuem per la dreta (direcció Casa Sant Josep-Carretera de la Rabassada-Can Ribes). Baixem per aquesta camí, passem pel costat de Can Torres (a l’esquerra) i del corriol cap al Coll de la Vinassa (a la dreta) i tot seguit anem a parar a la Carretera de l’Arrabassada (o de la Rabassada), la BP-1417 (414 m, 1h 15 min). Mirant al revolt de l’esquerra veurem el punt quilomètric 6.

Accés a la Carretera de l’Arrabassada des del Camí de Can Torres

A l’arribar a la carretera travessem la calçada vigilant (alerta que és una carretera molt transitada!) i ens situem darrera de la barana. Allà veurem, per tranquil·litat de tots, que un caminet ressegueix la via, protegits per la barana. No hi ha perill!

Imatge del corriol que ressegueix la carretera d’una manera segura

Seguim el corriol cap a la dreta i en menys de cinc minuts arribarem al Mirador de la Font Groga (416 m, 1h 20 min).
De fet, és un mirador amb tres sectors consecutius, al marge de la carretera i per damunt d’un entorn únic, la reserva natural de la Font Groga, amb rieres, fonts i boscos frondosos. Hi ha bancs per seure i per enfilar-nos-hi per observar, per exemple les diferents espècies vegetals o per veure de més amunt el paisatge del Vallès, que, diguem-ho, es veu molt poc, molt tapat per l’abundant vegetació. El lloc invita a fer-hi un descans i reflexionar sobre el contrast de l’indret, amb la natura a una banda, que ens inspira calma, i la civilització, representada pel brogit dels vehicles que passen ràpids per la carretera del costat. Tot un contrast!
L’Ajuntament de Sant Cugat, municipi on està situat l’indret, ens proposa una caminada circular per conèixer la zona.
Vegeu unes fotos del mirador: