Arxiu de la categoria: Vessant de Barcelona

De Mundet a la Vall d’Hebron per la carena de la Magarola i la Serra d’Agudells

Mundet-Castell Fortí-Carena de la Magarola (pas per 6 turons)-Serra d’Agudells-Ctra. de l’Arrabassada-Sant Genís dels Agudells-Vall d’Hebron

DADES TÈCNIQUES

  • Caminada núm. 120
  • Data: dijous, 26 de febrer de 2026
  • Inici : metro Mundet (L3)
  • Final: metro Vall d”Hebron (L3/L5)
  • Sector: vessant de Barcelona (Horta-Montbau-Sant Genís)
  • Distància: 9,25 km
  • Temps: 3 hores
  • Desnivell: + 350 m / – 327 m
  • Dificultat: moderada
  • Tipologia: lineal (només anada)

ITINERARI

Metro Mundet-Parc Laberint d’Horta-Can Llupià-Castell Fortí-Turó del Trac-Turó de Valldaura-Pas del Rei-Turó de la Magarola-Camí de Vista Rica-Turó de Sant Cebrià-Turó de Santa Maria-Turó de la Font Groga-Corriol Serra d’Agudells-Revolt de la Paella-Ctra. de l’Arrabassada-Font Tenebrosa-Font del Roure (àrea d’estada)-Sant Genís dels Agudells-Metro Vall d’Hebron.

MAPA DE LA RUTA

RUTA A WIKILOC

LLOCS D’INTERÈS

COMENTARI

Caminada a Collserola per la part alta del districte d’Horta-Guinardó.
La primera part de la ruta és de pujada contínua, des del metro Mundet fins al Turó de la Magarola, passant per les ruïnes del Castell Fortí, el Turó del Trac i el Turó de Valldaura.
La ruta continua per la carena per passar per tres turons més, el de Sant Cebrià, el de Santa Maria (punt més elevat de la ruta) i el de la Font Groga.
A partir d’aquí comencem el descens per la Serra d’Agudells per anar a trobar la Carretera de l’Arrabassada al Revolt de la Paella, i tot seguit anem un tros pel lateral de la carretera fins arribar a la Font Tenebrosa, mitja volta i prenem un corriol que ens portarà a la part més alta del barri de Sant Genís dels Agudells, concretament a la bonica Font del Roure.
Des d’aquí només ens quedarà fer una travessa urbana pel barri per anar a buscar el metro de Vall d’Hebron i tancar la sortida.
Gran part de la caminada es fa per corriols, alguns una mica complicats de passar, bé sigui pel terreny rocallós o pel desnivell pronunciat, pujant o baixant.
L’nterès de la ruta rau en el pas consecutiu per sis turons de Collserola: una autèntica excursió de muntanya!

DESCRIPCIÓ DE LA RUTA

Situats a l’accés de l’estació de Mundet al Passeig de la Vall d’Hebron, banda muntanya (140 m), travessem l’avinguda que va al Recinte Mundet i ens dirigim cap al nord, passem pel costat d’un camp de futbol i al primer trencall girem a l’esquerra per un carrer que puja suaument.

Metro Mundet

Pugem pel carrer que passa pel costat dels Jardins Marià Cañardo, on destaca la gegantina lletra A, inici del Poema Visual de Joan Brossa, i pel Velòdrom d’Horta Miquel Poblet, i anem cap a unes escales que veiem al fons i que ens porten al Parc del Laberint d’Horta.

Aquell dia, però, l’accés estava tancat i vaig canviar l’itinerari girant a la dreta pel Passeig dels Castanyers per anar a trobar el carrer dels Germans Desvalls (153 m). Llavors tombem a l’esquerra i seguim el carrer, sempre en pujada fins que, passat Can Llupià (centre educatiu de Justícia), arribarem a un camí de terra, amb una cadena a l’entrada (192 m, 14 min).

Passat Can Llupià comença el camí de terra

Entrem al camí i fem un tros cap amunt. A pocs metres hem de prendre una drecera que s’enfila per l’esquerra. És un tram força costerut, que després es suavitza, i que enllaça amb un corriol planer que ve del Torrent de Fondanills.

Inici drecera a l’esquerra del camí

Molt aviat serem a la part posterior del recinte del Parc del Laberint, delimitat per una doble reixa de ferro. Fem un trosset pel corriol que passa arran de la reixa, però de seguida hem de tirar cap a la dreta, per un corriol que s’enfila decidit per la muntanya (214 m, 20 min).
Compte que no està indicat, però és el corriol que puja directe a les ruïnes de Castell Fortí, el nostre primer objectiu.
Durant el trajecte trobarem marques que ens confirmaran que anem bé: anirem veient fletxes blanques pintades en roques o en altres llocs.
El corriol presenta alguns trams força costeruts, però no tardarem en arribar al castell. En poc més de cinc minuts hi podem ser. Això sí, farem la primera suadeta de la sortida.

Després de la pujada arribem a les ruïnes del Castell Fortí (o Castell del Fortí) (263 m, 28 min), construït durant la primera guerra carlina i enderrocat poc després, conserva part dels murs amb les seves espitlleres i part de les torres. Les restes han estat vandalitzades diverses vegades, però ara ja és massa.

Arribada a les ruïnes del Castell Fortí

L’indret ha estat llastimosament vandalitzat amb una pintada integral de molt mal gust, feta pels incívics de torn, que segueixen embrutant tot el que troben. Un comportament deplorable que he denunciat moltes vegades en aquest blog.
Vegeu com han deixat el recinte aquesta gentussa:

Comproveu la magnitud del disbarat en aquesta comparativa:

Deixem les ruïnes mirant una cosa agraïda de l’indret, les vistes cap a Barcelona.

Vista de Barcelona, amb els Tres Turons al fons

Sortim per la banda oposada per on hem arribat, en un tram planer, i poc després enllaça amb un altre corriol. Girem a la dreta i cap amunt que fa pujada.

Ens espera un tros de contínua pujada, amb trams costeruts i molt rocallosos. Trobarem marques de fletxes grogues en algunes roques o arbres.

Un dels trams més costeruts del corriol

Finalment, arribarem a una torre elèctrica, que passarem literalment per sota (299 m, 39 min). Respireu perquè a partir d’aquí acaba la pujada pronunciada i el corriol passa a ser camí de terra, més còmode de passar i amb un desnivell molt més moderat.

Pas per la primera torre elèctrica: el corriol esdevé camí
Vista de Barcelona des del camí

Seguint el camí passarem pel costat d’una segona torre elèctrica i quan arribem, més enllà, a una tercera torre, serem a una cruïlla de pistes: per l’esquerra arriba el camí que ve de les Llars Mundet, recte acabaríem arribant al Passeig de les Aigües, cap a on anem nosaltres, però ho farem prenent el camí que surt per la dreta (direcció Turó de Valldaura) i que en un no-res ens permet arribar a la pista, fent una bona drecera.

En aquest punt hem de girar a la dreta. per enllaçar amb el Passeig de les Aigües

Quan som al Passeig de les Aigües (sector nord) (348 m, 49 min) tirem cap a l’esquerra i de seguida veurem a mà dreta el corriol que ens portarà al primer turó de la caminada, el del Trac.

Passeig de les Aigües. A la dreta, surt el corriol cap al Turó del Trac

Fem una primera pujadeta i després anirem planejant en paral·lel al Passeig de les Aigües,que ens queda a dessota. En aquest tram hem d’estar atents. Després d’uns pocs minuts serem al Turó del Trac (368 m, 54 min), que queda amagat a la dreta, en una petita esplanada, entre la vegetació. Al fons veiem la torre de guaita del Tueró de Valldaura.

Deixem el turó i tornem al corriol i el seguim cap a la dreta per anar a trobar el camí que puja al proper Turó de Valldaura, que fa estona que hem anat veient al fons.

En poca estona arribarem al camí que puja al Turó de Valldaura. Es tracta d’una pista pavimentada.

Camí pavimentat cap al turó

La pista facilita l’accés en vehicle al personal encarregat de la vigilància des de la torre de guaita i del manteniment de les instal·lacions del cim. Però està prohibit l’accés en bicicleta.
Després de fer la pujada arribarem al cim. A l’últim revolt, al front per on arriba un corriol amb un pal indicador, hi ha una drecera per accedir directament al cim, però nosaltres acabem la pista, fent el revolt que rodeja la instal·lació de les antenes i finalment farem cim.

Tram final del camí

Som dalt del Turó de Valldaura (421 m, 1h 04 min).
Al cim hi ha la torre de vigilància E “Echo” del sistema de prevenció d’incendis de la Serra de Collserola i una antena de telecomunicacions, encarada a la banda del Vallès.
També tenim, menys esplèndides que a la Magarola, vistes de Barcelona per una banda i del Vallès per altra.
Des d’aquí i fins al Turó de Santa Maria seguirem recorrent la carena divisòria entre els vessants barceloní i vallesà de Collserola.

Turó de Valldaura (421 m)
Vista de Barcelona des del turó

Abandonem el turó i anem al front cap al corriol on hi ha el cartell del Parc (veure foto).

Deixem el turó i continuem pel corriol del fons (foto caminada octubre 2017)

Seguirem el camí de carena, primer en baixada fins l’encreuament de corriols al coll del Pas del Rei i després en pujada fins arribar al cim.

En plena pujada passarem per una altra cruïlla de corriols, on cal continuar per l’esquerra, sempre amunt.

Al ser a dalt cal girar cap a l’esquerra. Un tros més i farem cim
A pocs metres del cim

En uns 10 minuts serem al Turó de la Magarola (o del Maltall de Magarola) (430 m, 1h 14 min).
Al cim hi ha una plataforma de fusta, amb el vèrtex geodèsic, un banc i una barana que fa de mirador.

Som al  Mirador Maria Gispert. Des d’aquí, les vistes són espectaculars, tant mirant cap a Barcelona i tot el litoral des del Maresme fins al Baix Llonbregat, com de la Serra de Collserola, des del Turó de Valldaura fins al Tibidabo, i cap al Vallès, amb Montserrat i la Mola al fons. Tot plegat un decorat preciós, sobretot si coincidim amb un dia amb bona visibilitat.

Fem una mirada de 360° contemplant el paisatge des del turó, en un dia amb un temps diferent segons el vessant, com es pot observar a les fotos: cel clar al prelitoral i ennuvolat al litoral.

I a la Magarola acabem el tercer tram de la caminada, curt però agraït.

Abandonem la Magarola encarats a la silueta del Tibidabo i continuem pel corriol, estret però molt fressat, que va descendint fins arribara convertir-se en un camí ample.

Més endavant arribarem a una cruïlla de pistes, amb un pal indicador: hem de seguir a l’esquerra, en direcció al Passeig de les Aigües.

Cruïlla de pistes: hem de girar a l’esquerra

Fem un tros de pista avall i ben aviat arribarem a una altra cruïlla de pistes (386 m, 1h 23 min).
En aquest punt, coincideixen (de fet, es freguen) la pista del sector nord del Passeig de les Aigües, el que va de Torre Baró al Revolt de la Paella de l’Arrabassada, i el camí de carena que arriba a Vista Rica.

En aquest punt hem de continuar pel camí que puja per la dreta. Seguim la carena

Podríem agafar la pista i anar directes al Revolt de la Paella, que és un punt a passar de la ruta, peró nosaltres seguirem per la carena, amb l’objectiu de fer tres cims més de Collserola.

Descartada la via fàcil del Passeig de les Aigües, que ni trepitjarem, continuem recte per dirigir-nos al camí de carena, que puja per la dreta.
El pal senyalitzador ens indica la direcció de Turó de Sant Cebrià-Turó de Santa Maria . I cap allà anem!
Després d’un bon tros baixant, tornem a enfilar-nos. Pugem per un camí ample, amb bones vistes cap a Barcelona.

Camí de carena
Panoràmica de Barcelona des del camí de carena

Més endavant arribarem a un primer trencall, a la dreta, que és el que va al pròxim turó de la ruta, el de Sant Cebrià.

Girem a la dreta i fem un petit tros, amb lleugera pujada, fins arribar al Turó de Sant Cebrià (438 m, 1h 33 min), que veurem a la nostra dreta .

Al cim hi ha un cau fet de tronquets i branques que cobreix una pila de pedres i una espècie de tió.

Retornats al camí de carena seguim cap a la dreta i de seguida serem a una altre cruïlla de camins. Per la dreta aniríem a Vista Rica. Nosaltres hem de desviar-nos cap a l’esquerra, en direcció Turó de la Font Groga-Serra d’Agudells.

Només hem de fer un tros del camí, perquè quan poguem hem de sortir-ne per la dreta per anar a buscar el Turó de Santa Maria, que queda amagat enmig del bosc, però no massa lluny del camí. No hi ha camí, hem de tirar d’intuïció per arribar-hi.

Camí cap a la Serra d’Agudells

El turó es pot identificar fàcilment per la presència d’una pedra amb inscultures., una fita de formigó amb la lletra V i una pila de troncs i pedres.
Si ho hem trobat serem al Turó de Santa Maria (446 m, 1h 36 min), punt més alt de la ruta.

Pedra amb inscultures al cim

Final del quart tram de la ruta. Aquí acaba el recorregut per la carena de la Magarola. Per al proper tram ens queda anar a veure el Turó de la Font Groga -el sisè cim de la ruta-, i tot seguit fer un descens espectacular pel bosc fins a l’Arrabassada. Som-hi!

Retornem al camí i continuem cap a la dreta. De seguida passem per un trencall a la dreta que baixa a Vista Rica, passem de llarg i seguim endavant en direcció el Turó de la Font Groga per la Serra d’Agudells.

Camí de la serra

El temps que tardarem en arribar al turó és curt (uns 5 minuts) i el camí és més aviat planer. En el trajecte passarem per dos trencalls a mà esquerra, que s’endinsen al bosc; els dos són corriols que baixen per la Serra d’Agudells i s’acaben trobant per continuar fins al Passeig de les Aigües, molt a prop del Revolt de la Paella. De moment, passem de llarg.

Poc després arribarem a una triple bifurcació davant d’una muntanyeta, és el Turó de la Font Groga.

Bifurcació al Turó de la Font Groga (foto caminada juny 2025)

Tenim tres opcions per fer cim: els camins laterals donen la volta sencera per la base del turó i hi podem pujar pel darrera i el corriol del mig hi puja directament. Podeu escollir.
Si continuem per la dreta i quan el camí completa la mitja volta, pugem per l’esquerra per un caminet i de seguida veurem la pila de pedres que assenyala el cim del Turó de la Font Groga (437 m, 1h 43 min).

Baixem del cim i reprenem el camí, ara cap a l’esquerra, per tornar a la bifurcació que envolta el turó i desfem camí fins que ens hem de desviar pel primer corriol a la dreta que s’endinsa al bosc (el segon que hem vist a l’anada) (1h 45 min).

Tornem uns metres enrere

Comença la baixada per la Serra d’Agudells, en dues parts: el primer tram presenta trams amb força desnivell, arriba a ser una baixada pronunciada envoltats de bosc, però el sender és força fressat i anant amb compte es pot avançar bé. Pel camí passarem per una caseta i de fons sentirem lladrucs de gossos, que venen de la cada cop més propera gossera de Collserola (el Centre d’Acollida d’Animals de Companyia de Barcelona, CAACB). 

La segona part comença quan enllacem amb l’altre corriol de baixada. A partir de llavors el desnivell es suavitza, però encara hi ha algun tram que cal passar amb molta cura. Els lladrucs dels animals continuen com a música de fons, signe evident que ens anem acostant al lloc on estan.

Al final anem a sortir a la pista del Passeig de les Aigües, a prop de la gossera (a esquerra) i a tocar de la Carretera de l’Arrabassada, en ple Revolt de la Paella.

Només uns metres ens separen del Revolt de la Paella

Completat el descens girem a la dreta i de seguida som a la  Carretera de l’Arrabassada (o de la Rabassada), al Revolt de la Paella (352 m, 2h 01min), mític per als afeccionats al motor, perquè en aquesta via s’hi va celebrar durant molts anys la famosa Pujada a la Rabassada.

Enllaç amb la Carretera de l’Arrabassada al Revolt de la Paella

A la cruïlla amb la carretera hi ha el cartell de l’entrada al Passeig de les Aigües del sector nord, que va des d’aquí fins a Torre Baró.

Cartell del Parc a l’enllaç amb la Carretera de l’Arrabassada

En aquest indret acaba el cinquè tram de la ruta, quasi tot en baixada. El descens continua en els propers trams. En una hora més o menys arribarem al final de la caminada.

El tram següent passa íntegrament pel lateral de la carretera de l’Arrabassada, que resseguirem fins a la llegendària Font Tenebrosa.
Pel camí, passarem per la benzinera a l’entorn de la qual antigament hi va haver un important monestir, ara desaparegut.

Situats al trencall del Passeig de les Aigües girem a l’esquerra pel caminet que rodeja el Revolt de la Paella per la part exterior de la barana de la calçada.
El recorregut per la Carretera de l’Arrabassada (la BP-1417) fins a la Font Tenebrosa, a 1,4 km de distància, el farem sempre per aquest camí lateral de la carretera, sempre protegits per la barana, que ens separa de la calçada, perillosa quan hi ha trànsit.

Els primers metres acabem de rodejar el llarg revolt i després anem seguint avall.

Seguim avall pel lateral de la carretera

A uns 250 metres de la sortida passarem pel trencall cap a Montbau (344 m, 2h 08 min), a l’esquerra, des d’on tenim més vistes de Barcelona i l’entorn.

Trencall a l’esquerra cap al barri de Montbau. Finestra amb bones vistes

Després continuem el descens,amb vistes de Barcelona a l’esquerra del camí i del Tibidabo al front. Per la dreta, el pas de tant en tant de vehicles amunt i avall.

Passat el quilòmetre 3 de la carretera arribarem a la banzinera de l’Arrabassada (326 m, 2h 20 min), un lloc especial, que amaga tota una història pel que hi va haver en aquesta zona en el passat.

Resulta que en aquest indret hi havia el Monestir de Sant Jeroni de la Vall d’Hebron, fundat a finals del segle XIV i saquejat i abandonat a principis del segle XIX.

Litografia del monestir

A l’últim quart d’aquell segle es va construir la carretera de l’Arrabassada i es va fer passar per la zona del monestir abandonat, perdent-se moltes de les restes. Als anys 60 del segle XX s’hi va instal·lar la benzinera arran de la carretera.
Actualment només es poden localitzar algunes poques restes disseminades per l’entorn de la benzinera.
Podeu conèixer la història d’aquest monestir en aquest reportatge de Betevé o buscar altres webs o blogs que en parlin, que són bastants.

Deixem la benzinera i altres dependències de l’entorn i seguim avall pel voral de la carretera.

Poca estona després, en un revolt veurem la  Font Tenebrosa (304 m, 2h 28 min) a l’altra banda de la carretera. Per anar-hi hem de passar per sobre de la barana i travessar la calçada, una acció molt perillosa perquè hi ha poca visibilitat. Però no és problema: la font es veu perfectament sense necessitat d’anar a tocar-la. A més, està ben seca, no raja res.
La font té la seva llegenda, que podeu conèixer consultant aquest blog sobre llegendes i curiositats de Sant Genís dels Agudells.

L’últim tram de la ruta presenta dues parts ben diferents: una primera baixant per un corriol costerut a Sant Genís dels Agudells per anar a veure la bonica Font del Roure i una segona fent una travessa urbana pel barri fins al metro de Vall d’Hebron, per tancar l’excursió.

Vista la font reculem uns 140 metres per la carretera seguint pel camí lateral fins que arribarem al trencall del corriol que baixa a Sant Genís, a la dreta (310 m, 2h 30 min).

Trencall del corriol a Sant Genís des del lateral de l’Arrabassada
Des de la carretera hem vist el carrer Cànoves. Fins allà hem de baixar

El corriol baixa fins al carrer de Cànoves, a la part alta del barri. És un camí amb alguns trams força costeruts, que cal baixar amb molt de compte per evitar relliscades, sobretot a la primera part.
Quan ja som a la zona del torrent el corriol senllaça amb un altre camí, el que puja fins a la Font Tenebrosa pel torrent, però força tapat per la vegetació. A la cruïlla girem a l’esquerra fins al final, on trobarem un cadenat: som al carrer de Cànoves (273 m, 2h 34 min).

Tombem a la dreta poc tros perquè aviat veurem a l’esquerra unes escales. Hem de baixar per aquestes escales llargues per arribar al nostre últim objectiu, la Font del Roure, al barri de Sant Genís dels Agudells.

Al final arribarem a una rotonda i a l’esquerra tenim l’accés als Jardins de la Font del Roure, un parc a diferents nivells. Al principi trobem una bassa amb un brollador.

Entrada al parc

Al costat hi ha un parc infantil i segueix una esplanada amb elements per fer exercici i al fons hi ha la  Font del Roure (262 m, 2h38 min).

Frontal de la font

Finalment, a sobre de la font hi ha una petita àrea de pícnic (272 m), un racó ombrívol, amb un cert encant.

Feta la visita, i potser estada, en aquest bonic racó, sortim del parc i anem a la rotonda per on hem arribat.

Sortida del parc

En aquests moments només ens queda anar al punt final de la ruta, que serà l’estació de metro de Vall d’Hebron.
Per anar-hi hem de fer una travessa pel barri de Sant Genís dels Agudells. Òbviament, donat que som a la part més alta del barri, el trajecte serà totalment en baixada.

Comencem la caminada a la rotonda, per on baixa el carrer de Costa Pacheco. Més avall, quan el carrer fa un revolt cap a l’esquerra, nosaltres seguim recte avall, ara per l’avinguda d’Elies Pagès.

Més endavant el carrer passa per un costat de la plaça de Madrona Prat, que deixem a la dreta, i a la següent cruïlla de carrers tirem recte xic amunt pel carrer de Natzaret fins a la pròxima bifurcació.
En aquest punt podem veure, a la nostra esquerra, l’Església de Sant Genís dels Agudells, que podem anar a visitar perquè està molt a prop.

Església de Sant Genís dels Agudells

A la bifurcació (2h 52 min) continuem avall per la dreta, per l’avinguda del Jordà, una via que ens deixarà al Passeig de la Vall d’Hebron, per on passa soterrada la Ronda de Dalt.

Mural a la plaça de Meguidó, baixant per l’avinguda del Jordà

A l’arribar a la cruïlla amb el Passeig de la Vall d’Hebron, una zona d’hospitals, trobarem una de les boques del metro de Vall d’Hebron (L3/L5, línies verda i blava) (163 m, 3 hores).

Metro Vall d’Hebron

I aquí acaba l’excursió que hem fet per la part alta del districte d’Horta-Guinardó, passant successivament pels termes dels barris d’Horta, Montbau i Sant Genís dels Agudells. Unes tres hores de caminada per camins de tota mena, majoritàriament corriols boscans, amb pujades i baixades, algunes pronunciades, passant per diversos punts d’interès i amb el mèrit d’haver fet sis cims de Collserola.

DESNIVELLS I TEMPS PER TRAMS
Desnivell en metres / Temps en minuts

TramDesnivellTemps
Metro Mundet-Castell Fortí per Can Llupià i
corriol a carena
+ 12328′
Castell Fortí-enllaç Passeig de les Aigües
(sota Turó del Trac)
+ 8521′
Pas Passeig de les Aigües-Turó de Valldaura
pel Turó del Trac i camí pavimentat
+ 7315′
Turó de Valldaura-Turó de la Magarola
pel Pas del Rei
+ 910′
Turó de la Magarola-enllaç Camí de Vista Rica– 449′
Camí de Vista Rica fins Turó de Santa Maria
passant pel Turó de Sant Cebrià
+ 6013′
Turó de Santa Maria-Revolt de la Paella
pel Turó de la Font Groga i la Serra d’Agudells
– 9425′
Revolt de la Paella-Font Tenebrosa
per la Carretera de l’Arrabassada
– 4827′
Font Tenebrosa-Font del Roure per carretera
i corriol a Sant Genís dels Agudells
– 4210′
Travessa urbana per Sant Genís dels Agudells
fins metro Vall d’Hebron
– 9922′
Totals acumulats+ 350
– 327
3 h 00′

Desglossament del temps per etapes:
Metro Mundet-Castell Fortí: 28 min
Castell Fortí-Turó de la Magarola: 46 min
Turó de la Magarola-Turó de Santa Maria: 22 min
Turó de Santa Maria-Revolt de la Paella: 25 min
Revolt de la Paella-Font del Roure: 37 min
Font del Roure-Metro Vall d’Hebron: 22 min

Circular pel Coll de Can Cuiàs, Les Fatjones i Coll del Portell

Circular des de Sta. Maria de Vallvidrera pel Coll de Can Cuiàs, Les Fatjones, Coll del Portell i Vallvidrera

DADES TÈCNIQUES

  • Caminada núm. 119
  • Data: divendres, 30 de gener de 2026
  • Inici i final: Àrea de lleure de Santa Maria de Vallvidrera
  • Sector: vessant de Barcelona (Vallvidrera-St.Just Desvern)
  • Distància: 9,1 km
  • Temps: 2 h 25 min
  • Desnivell: + 208 m / – 208 m
  • Dificultat: moderada
  • Tipologia: circular

ITINERARI

Àrea de lleure de Santa Maria de Vallvidrera-Pantà de Vallvidrera-Font de l’Espinagosa-Coll de Can Cuiàs-Corriol de les Fatjones-Corriol Font de la Seas-Corriol Font del Rector-Corriol Font del Ferro-Camí de Can Baró-Coll del Portell-Camí de carena-Santa Maria de Collserola-Mirador del Turó d’en Corts-Vallvidrera (plaça)-Camí de les Nespreres-Font de Sant Ramon-Àrea de lleure de Santa Maria de Vallvidrera.

MAPA DE LA RUTA

RUTA A WIKILOC

LLOCS D’INTERÈS

COMENTARI

Fantàstica excursió pels volts de Vallvidrera, endinsant-nos al terme de Sant Just Desvern. Tot per fer una ruta circular que comença a l’àrea de lleure de Santa Maria de Vallvidrera (podeu fer-ho des de l’estació del Baixador de Vallvidrera dels FGC) i va cap al Pantà de Vallvidrera, segueix per la Font de l’Espinagosa i arriba al Coll de Can Cuiàs. Des d’aquí comença una llarga davallada per la zona boscosa de Les Fatjones. Ho farem per un corriol força fressat, que va baixant fins a les fondalades dels torrents que baixen pel vessant de ponent de la cresta de Sant Pere Màrtir. Passarem molt a prop de la Font de la Seas, força amagada, i més tard de la Font del Rector, fonts que podem visitar si no hi hem estat. Continuarem fins a enllaçar amb el Camí de Can Baró, que ens permetrà de pujar fins al Coll del Portell, en plena carena de Sant Pere Màrtir, que veurem a la nostra dreta. Nosaltres seguirem la ruta girant a l’esquerra pel camí de carena passant primer pel petit cim de la Muntanya Pelada i després per l’oratori de Santa Maria de Collserola, damunt la gran esplanada de l’indret on podem contemplar una escultura d’art natura. Des d’aquí continuarem fins al Mirador del Turó d’en Corts i tot seguit entrarem a Vallvidrera, passarem per la plaça principal del barri i després anirem a buscar el Camí de les Nespreres que, passant per la Font de Sant Ramon, ens portarà de nou a l’àrea de Santa Maria de Vallvidrera, completant una bonica circular.

DESCRIPCIÓ DE LA RUTA

La ruta comença a l’àrea de lleure de Santa Maria de Vallvidrera, al costat de la carretera de Sant Cugat (la BV-1462).
> Per arribar en vehicle particular a Santa Maria de Vallvidrera, a l’àrea de lleure, on hi ha un ampli aparcament gratuït, mira el mapa o clica en aquest enllaç.

Si no disposeu de vehicle particular o us agrada més fer servir el transport públic heu d’agafar els Ferrocarrils Catalans (FGC) i venir per la línia del Vallès (S1 o S2) fins a l’estació del Baixador de Vallvidrera, que es troba a 5 minuts de l’àrea de lleure.

Arribeu per on arribeu a Santa Maria de Vallvidrera, el primer que farem és anar al Pantà de Vallvidrera. Des de l’aparcament de l’àrea de lleure (257 m) hem de seguir el tram asfaltat (Camí de la Llenega), des del qual veiem a sobre Vil·la Joana, poc després passem pel costat de l’església de Santa Maria de Vallvidrera (a la dreta) i quan som a la Plaça del Mina Grott hem de tombar a l’esquerra per anar a trobar el Camí del Pantà. A la cruïlla hi ha un cartell del Parc.

Vista de Vil·la Joana des de l’aparcament de l’àrea de lleure

Fins aquest punt també arribareu aviat si heu vingut pel Baixador de Vallvidrera. Heu de sortir de l’estació baixant unes escales, travessar la carretera per un pas zebra amb semàfor i anar cap al carrer que surt al front de la parada de bus, que és el Camí del Pantà. Passareu pel costat d’un restaurant i de la plaça del Mina Grott i de seguida ja veureu el cartell del Parc.

Cartell del Parc

Passem per la dreta del cartell i prenem el Camí del Pantà, primer asfaltat mentres passem pel costat de vivendes de la barriada i després de terra, amb un cadenat a l’entrada. De seguida passarem pel costat de l’entrada de l’històric Mina Grott a l’esquerra i de l’àrea d’estada de la Casa del Guarda, amb una esplanada amb taules de pícnic, a la dreta. La Casa del Guarda, de color rosa, acull l’Espai d’interpretació del Pantà de Vallvidrera.
Tot seguit ens arribarem al pantà per unes escales de formigó, que superen el desnivell de la presa.

Finalment serem al  Pantà de Vallvidrera (260 m, 10 min), amb força més aigua que fa uns mesos. Les darreres pluges han fet augmentar la quantitat d’aigua, però encara no està ple del tot.

Passem per sobre de la presa per anar a l’altra banda del pantà, on ji ha més vivendes i prenem el carrer pavimentat a l’esquerra, en paral·lel al pantà, primer en lleugera pujada i després baixada. Poc després, a l’esplanada que hi ha a la capçalera del pantà, a mà dreta trobareu la bassa refugi, un espai per preservar la fauna del pantà, especialment amfibis.

Deixem l’espai natural i anem cap al camí de la font de l’Espinagosa. El trobarem pel costat de la vivenda que tenim més a prop, entrant al camí cap a l’esquerra.

Camí cap a la Font de l’Espinagosa

Prenem un camí que va pujant pel bosc resseguint un torrent. A uns 10 minuts arribarem a la Font de l’Espinagosa (320 m, 25 min), que veiem a la dreta del camí, abans d’un revolt tancat.

Passada la font continuem pel camí amunt, passem pel trencall que va a la Font de Can Llevallol (que ja hem vist en altres caminades) i poc després enllacem amb el Camí de Santa Creu d’Olorda a Vallvidrera, una pista ampla que agafem tirant cap a la dreta i que en poca estona ens deixarà al Coll de Can Cuiàs (314 m, 40 min), amb una esplanada (sovint feta servir d’aparcament de vehicles) i la masia de Can Cuiàs aturonada al front. Aquí acaba la primera etapa de la ruta.

Coll de Can Cuiàs (314 m)

En la segona etapa de l’itinerari anirem del Coll de Can Cuiàs fins al Coll del Portell, a la crena de Sant Pere Màrtir. Ho farem davallant per corriols boscans per la zona de Les Fatjones en direcció Can Baró i finalment pujarem a la cresta de Sant Pere Màrtir per la pista que ve de Can Baró. Serà un bonic tram per una zona obaga, tranquil·la, amb vegetació espessa.

Per reprendre la marxa travessem la carretera i ens situem a l’entrada del Camí de Can Fatjó (hi ha un pal indicador) i seguim aquest camí en baixada un tros, poc més de 5 minuts, fins que trobem una cruïlla, amb pal indicador (278 m, 47 min).

Camí de Can Fatjó

Recte seguiríem cap a Can Fatjó. Nosaltres hem d’abandonar la pista que anàvem i girar pel trencall de l’esquerra i, compte!, hem d’entrar al primer corriol que tenim a la dreta (hi ha un altre corriol per l’esquerra, en direcció la Font del Rector, que ja hem fet altres vegades).

En aquesta cruïlla hem d’abandonar el Camí de Can Fatjó i seguir cap a l’esquerra
Vista de la carena de Sant Pere Màrtir: cap allà hem d’anar

Iniciem una llarga davallada per la zona de Les Fatjones per un corriol força fressat, que primer baixa i quan arribem a la fondalada planeja. Hem de seguir sempre el sender, no té pèrdua.

Quan som a la part fonda passarem pel costat de l’entrada d’una mina d’aigua (veure foto), i molt a prop de la Font de la Seas, sense trobar-la.

Pas pel fondal, amb l’entrada de la mina d’aigua a l’esquerra

A la fondalada el camí va planejant i la caminada es converteix en un passeig molt agradable.


Finalment ensopegarem un trencall de corriols, amb senyalització (223 m, 1h 09min). Seguint el mateix corriol aniríem cap a Can Baró, però nosaltres hem de canviar de rumb i tombar pel corriol de l’esquerra (direcció Font del Rector), fent un gir de 180 graus.

A partir d’aquí començarem a pujar. Durant uns 10 minuts farem el sender cap a la Font del Rector fins que arribarem a un altre trencall, també senyalitzat (258 m, 1h 19min).

Si voleu anar a la Font del Rector es troba molt a prop, tirant a l’esquerra: només heu de caminar una estoneta i baixar per un caminet a l’esquerra fins a la font o més endavant per unes escales.
En aquesta ruta ignorem la font i en arribar a la cruïlla girem a la dreta (direcció Font del Ferro), fent un nou canvi de rumb.

Corriol cap a la Font del Ferro

Caminem uns pocs minuts més per aquest corriol (el que ja hem fet altres vegades, i que surt del camí de Can Fatjó) fins que arribarem a l’encreuament amb el Camí de Can Baró (281 m, 1h 22min).

Pal indicador a la cruïlla amb el Camí de Can Baró. Cal anar en direcció Sant Pere Màrtir

Aquesta pista cap a l’esquerra és la que ens portarà al Coll del Portell, a la carena de Sant Pere Màrtir, amb l’antena enorme al seu cim, que hem anat divisant al llarg del recorregut.

Pujant podem contemplar una gran panoràmica del Baix Llobregat i el cim de Sant Pere Màrtir, que ens queda a la nostra dreta.


Pel camí anem veient el fil de la carena, amb la silueta d’un pal indicador. Al tros final ens espera una pujada més pronunciada, especialment els darrers metres abans de trepitjar el camí de carena, al Coll del Portell (342 m, 1h 31min).

Quan som a la carena ja hem completat la segona etapa de la caminada. La tornada al punt de partença serà molt diferent, amb al·licients com les vistes, encara que no tant aventurera com les etapes per arribar fins aquí.

L’etapa següent va des del Coll del Portell a Vallvidrera passant pel camí de carena de Sant Pere Màrtir a Vallvidrera. La ruta es fa per una pista força transitada els caps de setmana. Durant el recorregut que farem anirem deixant enrere el cim de Sant Pere Màrtir amb la seva antena i la torre de guaita i anirem veeient al front la Torre de Collserola i el temple del Tibidabo, la zona culminant de la Serra de Collserola. Al vessant de la muntanya veiem les vivendes de Vallvidrera. Aviat hi serem.

Continuem la caminada per la pista de carena a l’esquerra
Deixem Sant Pere Màrtir a la nostra esquena

Iniciem la passejada (de fet, és un passeig per un tram fàcil, sense massa desnivell) seguint per la pista, podent admirar vistes de Barcelona a la nostra dreta.

Panoràmica de Barcelona

Tenim l’alternativa, com vaig fer jo, de sortir de la pista pels caminets que anirem trobant a la nostra dreta, que pugen i baixen en paral·lel a la pista principal, i que solen utilitzar els ciclistes. Així fem el trajecte més variat, escapant per estones de la rutina de caminar per una pista.

En aquestes desviacions momentànies de la pista passarem per la Muntanya Pelada (358 m, 1h 42min), una ascensió molt curta, i en el següent corriol pujarem directes a l’oratori de Santa Maria de Collserola (368 m, 1h 47min), una senzilla construcció feta de maons i rajoles.

Pujant pel corriol a l’oratori
Oratori de Santa Maria de Collserola (368 m)
Vista de la Torre de Collserola i el Tibidabo des de l’oratori

A sota d’aquí tenim una gran esplanada, amb uns bancs i a la banda dreta mirant cap a Vallvidrera una mostra d’art natura, l’escultura Ra, feta de pedra, de l’artista Víctor Mata Ventura. Hi ha un cartell explicatiu de l’obra. Des del fons de l’esplanada a l’esquerra surt un corriol que puja al proper Turó d’en Corts.

Esplanada de Santa Maria de Collserola (363 m)
L’escultura Ra a l’esplanada (foto caminada febrer 2024)

Nosaltres travessem tota l’esplanada anant rectes cap a la continuació de la pista principal, que seguirem, amb bones vistes de Barcelona i de la carena del Tibidabo.

Vista de Collserola i Barcelona

En pocs minuts arribarem al Collet de l’Espinagosa, on hi ha el Mirador del Turó d’en Corts (353 m, 1h 54min), amb uns bancs i una llarga miranda, des de la qual podem veure una part del Baix Llobregat i un bon tros de la serra de Collserola. També és una zona d’aparcament de vehicles, ja que es troba arran de la Carretera de Molins de Rei (la BV-1468).

Tenim Vallvidrera a tocar, a l’altra banda de la carretera. Sortim de l’àrea-mirador per la dreta, per un caminet separat de la calçada i seguim la carretera uns metres. En aquest curt trajecte tenim un altre mirador, des del qual tenim més vistes fantàstiques de Barcelona, amb Sarrià en primer terme.

VDesprés de contemplar el paisatge, ara encarats a Barcelona, travessem la carretera pel pas zebra i prenem, per la dreta amunt, el carrer Mont d’Orsà, una de les entrades a Vallvidrera.

Travessem la carretera i enfilem el carrer Mont d’Orsà

Fem el carrer en pujada, passant per la Plaça dels Pins de Vallvidrera (354 m, 1h 58 min), fins passats el Palauet d’Orsà i la Casa Buenos Aires (els dos a la dreta, molt a prop).

Llavors segueix una baixada que ens deixarà a la Plaça de Vallvidrera, el centre neuràlgic del barri de Vallvidrera (342 m, 2h 06min).

Ens falta completar la circular tornant a Santa Maria de Vallvidrera. A la plaça de Vallvidrera ens situem a la vorera esquerra i a la primera cantonada a l’esquerra girem per on passa la carretera de Sant Cugat, la BV-1462, i en superar-la passem a la vorera dreta per on hi ha l’edifici que acull l’Espai Cultural el Mercat i seguim un tros avall el carrer d’Elisa Moragas.

Edifici de l’Espai Cultural de Vallvidrera (antic Mercat) i carrer d’Elisa Moragas

Molt aviat veurem a mà dreta el trencall del Camí de les Nespreres (333 m, 2h 09min). Aquesta és la via per la qual baixarem a l’àrea de lleure des d’on hem sortit.
A l’entrada del camí (cal estar atents per no passar de llarg) hi ha un pal indicador que ens assenyala la direcció que seguirem (Camí de les Nespreres-Font de Sant Ramon-Santa Maria de Vallvidrera).

Accedim al camí que fa baixada, al principi és esglaonat, amb travesses de fusta, i quan som a prop de la font tornem a trobar un tros esglaonat.

Finalment, en cinc minuts serema la Font de Sant Ramon (300 m, 2h 14min), que ens queda a l’esquerra. La font té una coberta amb un mosaic del sant al frontal, vandalitzat.

Font de Sant Ramon

Visitada la font continuem pel camí avall.
Poc després arribem a un trencall amb un pal senyalitzador (273 m, 2h 18min).

Nosaltres hem de tombar a l’esquerra (direcció Àrea de lleure Santa Maria de Vallvidrera-Fondal de Vil·la Joana), baixant per un camí força aixaragallat que de seguida va a parar al camí del fondal.
A l’esquerra tenim l’Àrea de lleure de Santa Maria de Vallvidrera.

Baixem per unes escales a la gran esplanada i abans de travessar-la podem anar a visitar, a mà dreta, la Font de Santa Bàrbara (257 m, 1h22min).

Font de Santa Bàrbara

Feta la visita a la font passem pel costat de l’àrea de pícnic, del restaurant amb terrassa i de l’esplanada per arribar a la zona d’aparcament (257 m, 2h 25 min) i donar per acabada la caminada.

Cartells del Parc a l’àrea de lleure

DESNIVELLS I TEMPS PER TRAMS
Desnivell en metres / Temps en minuts

TramDesnivellTemps
Santa Maria de Vallvidrera (àrea de lleure)-
Pantà de Vallvidrera (presa)
+ 310′
Pantà de Vallvidrera (presa)-Bassa refugi-
Font de l’Espinagosa
+ 6015′
Font de l’Espinagosa-Coll de Can Cuiàs– 615′
Coll de Can Cuiàs-Camí de Can Fatjó fins
trencall corriol Les Fatjones
– 367′
Pas pels corriols Les Fatjones-Font de la Seas– 5522′
Pas pels corriols Font del Rector-Font del
Ferro fins enllaç Camí de Can Baró
+ 5813′
Camí de Can Baró fins Coll del Portell+ 609′
Coll del Portell-Muntanya Pelada-Santa
Maria de Collserola
+ 2716′
Santa Maria de Collseerola-Mirador
Turó d’en Corts
– 157′
Mirador Turó d’en Corts-Vallvidrera (plaça)– 1112′
Vallvidrera (plaça)-Santa Maria de
Vallvidrera (àrea) pel Camí de les
Nespreres i Font Sant Ramon
– 8519′
Totals acumulats+ 208
– 208
2 h 25′

Desglossament del temps per etapes:
Sta.Maria de Vallvidrera-Coll de Can Cuiàs: 40 min
Coll de Can Cuiàs-Coll del Portell: 51 min
Coll del Portell-Vallvidrera: 35 min
Vallvidrera-Sta.Maria de Vallvidrera: 19 min

Distribució del temps:
44 % en pujada, 12 % en pla i 44 % en baixada.

Ascensió carenera a Sant Pere Màrtir

Ascensió al cim i descens passant per corriols careners de Sant Pere Màrtir

DADES TÈCNIQUES

  • Caminada núm. 117
  • Data: dijous, 27 de novembre de 2025
  • Inici i final: metro Zona Universitària (L3)
  • Sector: vessant de Barcelona/Esplugues (Sant Pere Màrtir)
  • Distància: 5,75 km
  • Temps: 2 h 20 min
  • Desnivell: + 311 m / – 311 m
  • Dificultat: moderada
  • Tipologia: circular

ITINERARI

Ruta d’ascensió: Av.Diagonal (metro Zona Universitària)-Parc de Cervantes-pas Ronda de Dalt-Hospital de Sant Joan de Déu-Finestrelles-Joan Miró-Josep Anguera-pas Av. Traginers-vial-camí PR C-171-corriol de carena en dos trams (el primer fins al Passeig de les Aigües i el segon fins al cim de Sant Pere Màrtir).
Ruta de descens: Corriol de carena en dos trams (el primer fins al Mirador dels Xiprers/Passeig de les Aigües i el segon fins al Mirador de Finestrelles i Ronda de Dalt)-Av.Esplugues (lateral Ronda de Dalt)-González Tablas-Caserna del Bruc-Av.Diagonal (metro Zona Universitària).

MAPA DE LA RUTA

RUTA A WIKILOC

LLOCS D’INTERÈS

COMENTARI

Excursió per la muntanya de Sant Pere Màrtir, fent l’ascensió al cim pel vessant d’Esplugues i el descens cap a la banda de Barcelona. Tant la pujada com la baixada la farem per corriols careners.
La caminada és senzilla de seguir (corriols fressats) i més aviat curta, però cal superar un desnivell considerable (més de 300 metres).
El fet de carenejar farà que durant bona part de la marxa poguem disfrutar d’esplèndides panoràmiques del Baix Llobregat i de Barcelona, un plus que compensa l’esforç realitzat.

DESCRIPCIÓ DE LA RUTA

Tram 1
DIAGONAL (METRO ZONA UNIVERSITÀRIA) (78 m)
ENLLAÇ PASSEIG DE LES AIGÜES (276 m)
Per Parc de Cervantes, Finestrelles i camí de carena

Situats a la sortida muntanya de l’estació de Zona Universitària (línia verda, L3) (78 m) iniciem la caminada en direcció sud, cap al Parc de Cervantes, que tenim a prop. Passem de llarg les primeres escales d’accés al parc i poc desprése arribem a un altre accés, aquest amb doble camí (6 min). Descartem l’entrada directa per la dreta i agafem el camí que va rodejant per l’esquerra el roserar i que en lleugera pujada ens deixa a dalt de tot del parc, a l’avinguda d’Esplugues. Tenim a tocar el pas de la Ronda de Dalt i a sobre veiem els edificis de l’Hospital de Sant Joan de Déu.

Travessem la ronda pel pont (116 m) i tombem a l’esquerra, pel carrer que va seguint els edificis del centre hospitalari, sense canviar de vorera. Quan arribem a on acaben els edificis de l’hospital travessem pel pas de vianants i prenem el carrer de Finestrelles (130 m, 16 min) a la dreta amunt. Al tercer carrer per l’esquerra (carrer de Joan Miró) girem a l’esquerra i fem uns metres més aviat planers fins arribar al trencall del carrer de Josep Anguera i Sala. Llavors tombem a la dreta amunt fins arribar a l’avinguda dels Traginers. Només hem de travessar l’avinguda i enfilar-nos pel camí pavimentat, amb cadenat a l’entrada, que tenim al front i que puja en diagonal (160 m, 25 min).

Avinguda dels Traginers. Al front hi ha el vial amb cadenat, cap a on hem d’anar

Seguint aquest vial per la part alta de Finestrelles, que aviat esdevé camí de terra i pocs metres més endavant, quan ja planegem, passarem pel costat d’una torre elèctrica i tot seguit veurem a mà dreta l’inici d’un corriol (veure foto), que ens indica la direcció del PR C-171 (sender de petit recorregut).

En aquest punt hem de girar a la dreta, pel PR C-171

Quan hi som l’agafem a la dreta (172 m, 32 min) i l’anem seguint, sempre amunt, guanyant ràpidament alçada. En arribar a una altra torre elèctrica compte perquè trobarem una bifurcació que surt per la dreta. Hem d’abandonar el PR C-171 i tombar a la dreta (188 m, 35 min).

A la dreta de la torre elèctrica surt el corriol que puja per la carena

Aquest és el corriol que puja per la carena. Es tracta d’una pujada considerable per un camí de carena, amb un important desnivell. Iniciem l’ascensió carenera a Sant Pere Màrtir, que es troba a una cota 200 metres més amunt. Durant l’ascensió tindrem com a referència dues torres elèctriques, que veurem al front. I cap a les torres hem d’anar.

Les dues torres de referència a la carena

Darrere anirem deixant el barri de Finestrelles, cada cop més petit, i el pla del Llobregat, amb la desembocadura del riu, perfectament visible. A mida que anem pujant per la dreta anirem veient també vistes de la muntanya de Montjuïc i part de la ciutat de Barcelona.

També ens haurem adonat que el corriol presenta alguns trams força pedregosos que haurem de fer amb compte. Això i les parades per contemplar el paisatge o fer-ne fotografies alentirà la nostra marxa.

Passem per la primera torre i més endavant per la segona, que és el punt més alt de la pujada (278 m, 53 min).

Des de la segona torre veiem al fons, imponent, el cim de Sant Pere Màrtir, el nostre destí.

Muntanya de Sant Pere Màrtir

Per anar-hi primer hem de continuar per un camí en lleugera baixada (!) que ens portarà de seguida a enllaçar amb el camí del Passeig de les Aigües, just en el revolt per on arriba la pista pavimentada que puja de Finestrelles cap a la Caseta de les Aigües i el cim de Sant Pere Màrtir.
En aquest encreuament amb el Passeig de les Aigües (276 m, 55 min) acaba la primera etapa de la ruta.

Enllaç amb el Passeig de les Aigües

Tram 2
ENLLAÇ PASSEIG DE LES AIGÜES (276 m)
SANT PERE MÀRTIR (389 m) –
Pel camí de carena i la bateria antiaèria

A l’encreuament hi ha un pal indicador: hem de seguir la direcció Passeig de les Aigües-Mirador dels Xiprers-Bateria antiaèria. Girem per la dreta amunt. Atents perquè només hem de fer un petit tros del Passeig de les Aigües, tan sols uns 75 metres, perquè just a l’alçada d’un pi solitari a l’esquerra del camí neix un altre corriol que, seguint per la carena, ens portarà al cim de Sant Pere Màrtir. Fins al cim hem de fer un desnivel de 113 metres. Això ja està fet!

Arran del pi neix per l’esquerra el corriol de carena cap al cim

El trajecte també és per un camí força pedregós, fressat i força costerut. Però no ens perdrem, segur. A més, tenim la referència de les instal·lacions de les antenes del cim, visibles en molts trams, i que, lògicament, veiem cada vegada més a prop.

El primer tram de pujada arriba a enllaçar amb el camí pavimentat que puja al cim des de la Caseta de les Aigües, a l’inici d’un revolt pronunciat (355 m, 1h 13 min).

Enllaç amb el camí pavimentat, a prop del revolt

Seguim cap a l’esquerra i en ple revolt ja veurem a l’esquerra l’accés a la continuació del corriol de carena, que serà l’últim tram de pujada fins al cim. Prenem aquest corriol i seguim pujant per la muntanya, a sota mateix del cim.

En ple revolt, surt per l’esquerra el corriol de carena. Som a tocar de Sant Pere Màrtir!

En poca estona arribarem a la zona de la bateria antiaèria de Sant Pere Màrtir (372 m, 1h 18 min), on hi ha una bifurcació de camins esglaonats amb travesses de fusta. Els dos camins passen pel costat de les restes de la bateria (el camí de l’esquerra més a prop) i al final acaben trobant-se per accedir a la zona del mirador, al camí pavimentat que arriba a l’entrada de les instal·lacions de l’enorme antena de telecomunicacions, visible a quilòmetres de distància.

Des de la bateria i el mirador tenim vistes fantàstiques del Baix Llobregat i de Barcelona i de Collserola. Tot un espectacle visual (primera part).

Som al vessant sud del cim (383 m) i ens falta un no-res per culminar l’ascensió al cim. Només hem d’agafar el caminet que, per la banda esquerra, passa pel costat mateix de les instal·lacions. I de seguida veurem la torre de guaita (la ‘Golf’) de prevenció d’incendis.

Arribant a l’altra banda del cim, amb la torre de vigilància en primer terme

Molt aviat arribarem a l’altra banda del cim de Sant Pere Màrtir (o Puig d’Ossa), completant l’ascensió (389 m, 1h 22 min).

En aquesta banda nord tenim, a part de la torre de vigilància, la placa del vèrtex geodèsic, les poques restes de l’ermita de Sant Pere Màrtir i un xic més avall, encarats a la banda de Vallvidrera, un plafó informatiu sobre l’indret.

Cim de Sant Pere Màrtir (389 m), amb la placa del vèrtex geodèsic
Restes de l’ermita de Sant Pere Màrtir
Plafó informatiu de l’indret

Però també tenim esplèndides vistes, tant de Collserola (veiem cims tant emblemàtics com el Puig d’Olorda o el Tibidabo), com de Barcelona fins al mar. És la segona part de l’espectacle visual del cim.
La posició estratègica del cim, en un dels extrems de la carena principal de Collserola, fa de l’indret un mirador extraordinari, per les dues bandes, separades dissortadament per la gran antena.

Aquí dalt del cim acaba la segona etapa de la ruta, pràcticament tota en pujada i per corriols fressats però amb trams molt pedregosos, que han requerit un esforç. La satisfacció per haver fet el cim serà més gran.
Ens queda el descens, que també farem per corriols de carena, amb trams pedregosos que requeriran la nostra atenció per evitar relliscades o caigudes. Però també ens en sortirem.

El darrer tram de la ruta és tot en baixada des de Sant Pere Màrtir a la Diagonal, passant pel camí de carena.
La baixada, amb un desnivell de més de 300 metres, presenta tres parts: la primera des del cim fins al Mirador dels Xiprers, al Coll de Finestrelles, per on passa el Passeig de les Aigües; la segona fins al Mirador de Finestrelles, al costat del dipòsit d’aigües; i la tercera el descens final cap a la Ronda de Dalt i la Diagonal.

Cal advertir que en tot el trajecte fins al dipòsit de Finestrelles la baixada té força pendent i el camí és bastant pedregós, amb molta pedra solta, raó per la qual cal extremar les precaucions, pel perill de relliscades.
Però també cal dir, en la part positiva, que en tot el trajecte, mentres anem baixant, se’ns obre als nostres ulls al davant un espectacle fantàstic, amb la ciutat de Barcelona i el mar de decorat permanent.

Fets aquests aclariments, iniciem el descens.
Deixem el cim mirant l’antena i prenent el camí en direcció Passeig de les Aigües-Parc de Cervantes-Finestrelles, i acabem de rodejar el complex de les antenes en baixada fins coincidir amb la pista pavimentada de la Caseta de les Aigües, en un revolt (374 m, 1h 24 min).

En el revolt compte perquè hem de deixar el camí i agafar el corriol de carena, que neix on hi ha un pal indicador i que seguirem (direcció Passeig de les Aigües-Parc dee Cervantes-Finestrelles) fins molt avall, resseguint el llom de la muntanya de Sant Pere Màrtir fins a Barcelona mateix.

Pas per la bassa d’aigua

En la baixada, sempre encarats a Barcelona, passarem pel costat d’un dipòsit d’aigua i seguirem descendint cap al Mirador dels Xiprers.

Més avall ens tornarem a creuar en un revolt del camí pavimentat (319 m, 1h 35 min). Fem un petit tros del revolt i a mà esquerra tenim la continuació del corriol carener. Seguim en direcció Passeig de les Aigües-Parc de Cervantes-Finestrelles.

En ple revolt del camí pavimentat, continuem pel corriol que surt per l’esquerra

Tombem a l’esquerra i anem perdent alçada ràpidament amb trams pedregosos on cal prestar atenció.
Finalment, arribem a la intersecció amb el camí del Passeig de les Aigües, el Coll de Finestrelles (290 m, 1h39 min).

Just davant hi ha el Mirador dels Xiprers, amb una miranda semicircular, una bancada de pedra i una font de xarxa.
L’indret ens segueix regalant vistes de Collserola, Barcelona i el Baix Llobregat.

Mirador dels Xiprers

Deixem el mirador i anem a buscar el corriol de carena, que surt per sota mateix del mirador. El següent tram de baixada ens portarà a un altre mirador, al costat del dipòsit d’aigües de Finestrelles, que veiem al fons. El corriol continua baixant per la carena, amb les mateixes característiques, pedregós i amb pedra solta.
A la primera bifurcació de corriols hem de seguir per l’esquerra (veure foto 3).

Des de la bifurcació ja ens encarem al dipòsit d’aigües de Finestrelles, que és la primera construcció més enlairada i aïllada, amb la coberta de color verd (veure foto).

Panoràmica des del corriol

Anem baixant i en arribar a un trencall d’un altre corriol hem de continuar per l’esquerra, per anar a buscar la vertical amb el dipòsit, que cada cop veiem més proper. De nou passarem per trams pedregosos, que caldrà superar amb precaució.

Després d’un descens, que haurem fet amb atenció, arribem per fi a l’encreuament amb el Camí de Finestrelles (182 m, 1h 59 min). Davant tenim el dipòsit, travessem el camí i ens dirigim cap allà, seguint endavant.

Passem pel costat de l’edifici d’aigües i a l’arribar al final trobem el Mirador de Finestrelles (175 m, 2h 02 min).

Pas del camí pel costat del Dipòsit d’Aigües de Finestrelles

Des del mirador, amb una banc però sense font, tot i estar al costat d’un dipòsit d’aigües, també tenim vistes per fotografiar.

Ens queda el darrer tram, el del retorn a la ciutat.
Deixem el mirador per on hem arribat i enfilem el camí que surt en diagonal per la dreta cap avall. Anem cap a la Ronda de Dalt per entrar a Barcelona.

Més endavant passarem per uns petits revolts i anirem a parar a un vial pavimentat (133 m, 2h 09 min).

Final del corriol de baixada. Som a ciutat

A la dreta hi ha l’entrada a l’edifici de la companyia d’aigües, amb l’accés tancat. Tirem, doncs, per l’esquerra avall. Ja veiem a la nostra dreta l’avinguda d’Esplugues, amb la Ronda de Dalt descoberta passant pel tronc central.

Vial pel costat de la Ronda de Dalt

Quan hi som, travessem pel pont sobre la ronda (117 m, 2h 12 min) i seguim avall per la dreta pel carrer González Tablas, un bon tros passant pel costat de la Caserna del Bruc.

Caserna del Bruc

Al final travessem l’avinguda de l’Exèrcit i ja tenim a tocar la Diagonal. Només hem d’arribar al lateral i tirant a l’esquerra ja serem a l’estació de Zona Universitària del metro (78 m, 2h 20 min), davant de la Facultat d’Economia i Empresa.

Metro de Zona Universitària a la Diagonal

Hem completat una intensa circular, que ha inclòs pujades costerudes i baixades amb força pendent. Hem fet una ruta seguint un itinerari alternatiu, poc habitual, a Sant Pere Màrtir, passant per la carena.

Per acabar, cal dir que els temps són molt relatius perquè per les característiques de la ruta les parades poden ser freqüents, tant per passar per algun tram més o menys complicat, com per fer fotografies del paisatge. Si aneu caminant amb regularitat, sense massa parades, la caminada sencera es pot fer en menys de dues hores.

DESNIVELLS I TEMPS PER TRAMS
Desnivell en metres / Temps en minuts

TramDesnivellTemps
Av. Diagonal (Zona Universitària)-Avinguda
dels Traginers (Finestrelles), pel Parc de Cervantes i Hospital Sant Joan de Déu
+ 8225′
Av. Traginers-inici corriol de carena, pel barri
de Finestrelles
+ 2810′
Pas per corriol de carena fins enllaç Passeig
de les Aigües
+ 9320′
Pas per corriol de carena fins enllaç camí pavimentat a Sant Pere Màrtir+ 7418′
Corriol de carena fins al cim de Sant Pere
Màrtir, per la bateria antiaèria
+ 349′
Sant Pere Màrtir-Mirador dels Xiprers, pel
camí de carena
– 9917′
Mirador dels Xiprers-Dipòsit d’agües-Mirador
de Finestrelles, pel camí de carena
– 11523′
Mirador de Finestrelles-Av. Diagonal (Zona
Universitària), pel barri de Pedralbes
– 9718′
Totals acumulats+ 311
– 311
2 h 20′

Desglossament del temps per etapes:
Zona Universitària-Passeig de les Aigües: 55 min
Passeig de les Aigües-Sant Pere Màrtir: 27 min
Sant Pere Màrtir-Mirador dels Xiprers: 17 min
Mirador dels Xiprers-Zona Universitària: 41 min

Passejada circular per la Serra de Collserola, sector Nou Barris

Passejada per la part alta dels barris de les Roquetes, Torre Baró i Canyelles

DADES TÈCNIQUES

  • Caminada núm. 114
  • Data: dissabte, 30 d’agost de 2025
  • Inici i final: Metro Roquetes (L3)
  • Sector: vessant de Barcelona (Nou Barris)
  • Distància: 8,6 km
  • Temps: 2 h 05 min
  • Desnivell: + 159 m / – 159 m
  • Dificultat: moderada-fàcil
  • Tipologia: circular

ITINERARI

Metro Roquetes (L3)-Parc del Pla de Fornells-Camí de les Quatre Estacions-Carrer de Riudecanyes-Mirador de Torre Baró-Castell de Torre Baró-Coll de Roquetes-Barri de Torre Baró-Passeig de les Aigües (pas Coll de Peirà)-Coll de la Ventosa (esplanada)-Camí de Can Rius-Corriol a font-Font de Santa Eulàlia-Corriol-Camí a carretera-Carretera Alta de Roquetes-Coll de Roquetes-Mirador de Torre Baró-Carrer de Llobera (pas Pl. Salvador Puig Antich)-Plaça de Roquetes-escales Ballot-Metro Roquetes (L3).

MAPA DE LA RUTA

RUTA A WIKILOC

LLOCS D’INTERÈS

COMENTARI

Caminada senzilla, perfecta per disfrutar de vistes espectaculars, tant de la ciutat de Barcelona, com del Vallès, així com de la Serra de Collserola. Prepareu-vos per fer fotos impressionants, especialment si ensopegueu un dia clar.
La ruta comença i acaba al barri de les Roquetes (metro línia verda, L3). Primer passarem pel Parc del Pla de Fornells i de seguida farem una pujada, no massa complicada, fins al Mirador de Torre Baró i des d’aquí anirem al proper Castell de Torre Baró. En tota l’ascensió, tindrem vistes esplèndides de Barcelona i entorn i el Vallès.
A la segona etapa anem cap al Coll de la Ventosa: primer passem pel Coll de Roquetes, on prenem una via asfaltada que ens porta cap a la part alta del barri de Torre Baró, on trobem el trencall del Passeig de les Aigües (sector nord). Des de la pista forestal per on caminarem veurem l’altre vessant de la carena, amb una extensa panioràmica del Vallès i les muntanyes de La Mola i més enllà Montserrat.
Arribats al Coll de la Ventosa, per on passa la Carretera del Cementiri, iniciarem la tercera etapa, aquesta per corriols, per visitar la Font de Santa Eulàlia (amb taules de pícnic, però font sense aigua). Llavors seguim pel corriol i més endavant tombem a l’esquerra per un altre sender per anar a trobar la Carretera Alta de Roquetes.
Quan hi som farem un tros pel vial lateral de la carretera, separat per una barana de la calçada, En aquest tram podem fer una parada a la Font de Canyelles i, sobretot, podrem anar contemplant vistes panoràmiques de Barcelona fins al mar.
Finalment, en arribar al Coll de Roquetes, passarem pel costat del Castell de Torre Baró i ja farem la darrera etapa, de baixada, per tornar al punt de partença, passant de nou pel Mirador de Torre Baró i farem parada a la plaça-homenatge a Salvador Puig Antich.
En unes dues hores completarem la volta.

DESCRIPCIÓ DE LA RUTA

Tram 1
METRO ROQUETES (L3) (110 m) –
CASTELL DE TORRE BARÓ (214 m)

Pujada pel Camí Quatre Estacions i Carrer de Riudecanyes

Deixem l’estació de Roquetes (línia verda, L3) per la sortida de Vidal i Guasch i en ser al carrer hem d’anar cap a l’esquerra, pujant per un carrer que de seguida connecta amb el Passatge d’Antaviana (paraula inventada, d’un conte de Pere Calders).

Sortida del metro de Roquetes (L3) pel carrer Vidal i Guasch
Passatge d’Antaviana

Seguim aquest carrer, vorejant l’Institut Escola Antaviana i anem a parar al Parc del Pla de Fornells. Seguim el vial, que ja ens ofereix a la dreta unes primeres panoràmiques de Barcelona.

Parc del Pla de Fornells

Més endavant arribem a un carrer asfaltat, el Passeig del Bosc de Roquetes, que hem de travessar per dirigir-nos al front i prendre un camí de terra, el Camí de les Quatre Estacions (117 m, 5 min).
Iniciem una pujada moderada, fàcil de fer, i en pocs minuts arribarem a una cruïlla de camins just en arribar a l’últim edifici que tenim a la dreta. En aquest punt (124 m, 11 min) seguim per l’esquerra, traspassant un cadenat (veure foto).

Trencall pujant pel Camí Quatre Estacions. Seguim per l’esquerra amunt

El camí continua enfilant-se, sense massa desnivell, sempre en direcció nord, fins que passades dues torres elèctriques arribem a una altra cruïlla de camins (152 m, 16 min). Des d’aquí veiem als nostres peus vistes fantàstiques de l’entrada nord a Barcelona i del Vallès.

I aquí compte perquè hem de fer un gir de 180º i canviar completament de direcció. Ara hem de seguir el camí de terra que tenim a mà esquerra, el carrer de Riudecanyes, en direcció sud.
Segueix la pujada, però en cap moment és una ascensió complicada. Guanyem alçada i segueixen acompanyant-nos les vistes de Barcelona, desdel mar fins a Collserola, els Tres Turons engolits per la ciutat i al fons la muntanya de Montjuïc.

En aquest tram caminem decidits encarats als nostres primers objectius de la ruta: el mirador i el castell de Torre Baró.

Pugem encarats al mirador i el castell de Torre Baró

Continuem pujant, passem pel mig de dues torres elèctriqes més i ben aviat serem a una cruïlla. Per la dreta continua el carre de Riudecantes, ara pavimentat en arribar a una zona de vivendes. Per l’esquerra, de fet al front, surt un corriol ben fressat que ens portarà en pujada suau fins al mirador, que ja veiem a prop.

Prenem el corriol a esquerra, directe al mirador

Agafem el corriol (181 m, 24 min) i en pocs minuts serem a una esplanada, davant mateix del mirador, del que destaca el templet situat en un extrem d’una llarga miranda. Travessem la carretera asfaltada i entrem al recinte del Mirador de Torre Baró fins a la zona del templet (196 m, 29 min).

Ens falta anar a dalt el castell, que tenim a tocar. Sortim del recinte per la banda del templet, travessem la carretera i entrem a un camí pavimentat que surt per la dreta i que ja es veu que puja directe al castell.

Davant del mirador hi ha el trencall del vial que ens porta al Castell de Torre Baró

Passant per aquest vial que va guanyant alçada podem seguir disfrutant de vistes, tant de Barcelona, com del Vallès, a banda i banda de la carena.

Finalment, arribem al Castell de Torre Baró (214 m, 32 min).

Entrada al Castell de Torre Baró

Es tracta d’un edifici en forma de castell, on s’hi fan visites comentades a la torre, sobre la història i entorns del castell. Des de la part superior podem gaudir d’una vista panoràmica de 360º. La visita és gratuïta, però cal informar-se dels horaris i, si s’escau reservar cita (veure foto horaris).

Horaris d’obertura. Clica la foto per ampliar

A peu del castell hi ha més d’un mirador., amb vistes cap a Barcelona i Collserola. Des del que queda més al sud podem contemplar al front els Tres Turons, a la dreta el Turó de Roquetes i al fons el Tibidabo.

Visitat els miradors a peu de castell, el rodegem per agafar un caminet de terra que passa per sota i que va en direcció sud, com si anéssim cap al Tibidabo.
Vist el castell, acabem la primera etapa de la caminada.

Tram 2
CASTELL DE TORRE BARÓ (214 m) –
COLL DE LA VENTOSA (239 m)

Pel Coll de Roquetes i Passeig de les Aigües

Continuem la ruta pel camí de terra planer que surt de la base del castell. A l’única bifuració que trobarem hem de seguir per la dreta i de seguida arribarem al Coll de Roquetes (214 m, 35 min), on enllaçarem en un revolt de la Carretera Alta de Roquetes, que puja del barri de Canyelles i va fins a la part alta del de Torre Baró. Travessant la calçada, al front surt un camí de terra que puja cap a la carena, cap al Turó de Roquetes o cap al Coll de Canyelles, rutes que hem fet altres vegades.

Deixant enrere el castell

En aquesta ocasió seguirem la carretera cap a la dreta, caminant per la banda esquerra de la calçada. Farem un tram asfaltat, sense pas especial per als vianants (compte!).
Més endavant arribarem a una bifurcació (222 m) i continuem per l’esquerra amunt (veure foto).

En aquesta bifurcació seguim per l’esquerra amunt

En aquest trajecte per la carretera anirem veient com va allunyant-se, empetitint-se, el Castell de Torre Baró..

L’últim tros de carretera ja el farem amb vivendes a la dreta i quan arribem al final de la pujada serem a la carena de Collserola, a la part més elevada del barri de Torre Baró.
En aquest punt hi ha a l’esquerra el trencall del Passeig de les Aigües (230 m, 41 min).

Trencall del Passeig de les Aigües. Som a dalt la carena de Collserola

Davant nostre s’obre el vessant del Vallès, que anirem contemplant un bon tros a partir d’ara.

Vessant del Vallès. Sobresurten la Mola i el Turó de Montcada

Prenem el Passeig de les Aigües i iniciem un trajecte sempre per pista forestal, sense massa desnivell, que aeguirem fins arribar al Coll de la Ventosa, final de la segona etapa.
Al llarg de la pista anirem passant per diversos trencalls, sobretot a esquerra, a la zona del Coll de Peirà, però nosaltres no hem d’abandonar el camí principal , sempre en direcció Coll de la Ventosa.
Per la dreta passarem pel trencall cap a Can Cuiàs (252 m, 53 min) i per l’esquerra, entre d’altres, pel que va al Coll de Canyelles i Turó d’en Segarra (264 m, 58 min).

Pel camí anirem disfrutant de vistes del Vallès, amb els massissos de la Mola de Sant Llorenç del Munt i de la Serra de Montserrat, com a muntanyes més destacades, així com de diverses localitats de la comarca, com Montcada i Reixac, Cerdanyola del Vallès o Sant Cugat del Vallès.

Ja cap al final del tram passarem pel costat de la masia de Can Rius.

Pas per Can Rius

I tot sguit arribarem al punt on abandonarem el Passeig de les Aigües. És l’indret per on passa la Carretera del Cementiri. La pista segueix recte i traspassa la carretera per sobre, per una passarel·la. Nosaltres, però, hem de sortir de la pista per un camí a la dreta (veure foto) que ens permet accedir a la carretera (245 m, 1h 08 min).

Moment d’abandonar la pista i baixar a la Carretera del Cementiri
Pas per la Carretera del Cementiri. Al fons, la passarel·la del Passeig de les Aigües

Fem uns metres per la vorera esquerra, passem per l’entrada de Can Rius i, més endavant, on hi ha el cartell de la parada de bus (veure foto), hem de tombar a l’esquerra per un petit sender que ens porta directament a una àmplia esplanada.

Lloc del gir cap a l’esplanada. Hem de prendre un curt corriol a l’esquerra

Som al Coll de la Ventosa (239 m, 1h 11 min), final de la segona etapa de la ruta.

Esplanada del Coll de la Ventosa
Cartell del Parc al Coll de la Ventosa

Deixem l’esplanada del Coll de la Ventosa i prenem ela pista del Camí de Can Rius, en baixada, amb la presència al front dels Tres Turons, la vall de Can Masdeu, per on passa el Camí de Sant Llàtzer, i la carena del Tibidabo. I en primer terme el senyal cap a la Font de Santa Eulàlia, el nostre pròxim objectiu (veure foto).

En arribar al trencall a la font (225 m, 1h 14 min) tenim un pal indicador i per la nostra esquerra surt el corriol que mena a la font.

Passarem per un corriol boscà, més aviat planer o amb lleuger descens, que ens portarà sense problemes fins a la font.

En uns cinc minuts arribarem a la Font de Santa Eulàlia (198 m, 1h 19 min). A l’indret, molt vandalitzat, hi ha la font en una caseta amb una mina, tancada, i una font que no raja. Al voltant algunes taules de pícnic.

És un lloc agradable, amb ombres, ideal per fer una menjada o beguda (si la porteu, perquè la font no raja ni gota).

Des de la font surten altres corriols, a part del que hem vingut. En direcció sud (al de la nostra arribada) n’hi ha dos sobretot. Nosaltres hem d’agafar el corriol que queda més enlairat, més a l’esquerra per entendre’ns.

Corriol en sortir de la font

Prenem el corriol, qu en lleugera pujada surt del bosc i entra en una zona oberta, al vessant del Turó d’en Segarra.
Al davant nostre, els Tres Turons i la muntanya del Tibidabo, un escenari que ens acompanyarà tota una estona.

Els Tres Turons i al fons el Tibidabo
Vista cap a Barcelona des del corriol

Anem seguint el corriol, planejant pel vessant de la muntanya i més endavant passarem per una petita zona amb arbres (veure foto).

Passada aquesta zona arbrada arribareem a una cruïlla important

Passada aquesta zona, molta atenció perquè ens trobarem amb una important cruïlla de corriols: un que ens ve per l’esquerra que baixa del Turó d’en Segarra, un altre que veiem al davant que és la continuació del corriol que seguíem i que va a parar al barri de Canyelles, i entremig dels dos un tercer camí que tomba a l’esquerra fent un gir de 90º.

A la cruïlla de corriols (203 m, 1h 25 min) hem de girar per aquest tercer camí. Hem d’estar alerta, no hi ha indicadors.

Cruïlla de corriols. Hem de seguir pel del final a l’esquerra

Aquest corriol, que va rodejant per sota el Turó d’en Segarra, ens portarà, després d’un suau descens fins a una carretera, que baixant ja hem pogut divisar diverses vegades des del corriol.

Baixant també tindrem a la vista Barcelona i en primer terme el barri de Canyelles.

Panoràmica de Barcelona amb el barri de Canyelles en primer terme

Al final del corriol enllaçarem amb la Carretera Alta de Roquetes (184 m, 1h 31 min). Per la dreta, aniríem a Canyelles. Nosaltres travessarem la calçada (com sempre, amb precaució) i ens situarem al vial lateral separat per una barana, destinat als vianants.

Enllaç amb la Carretera Alta de Roquetes
El trencall des de l’altra banda de la calçada

El trajecte per aquest vial és especialment bonic: passarem per una vorera preparada pel pas dels vianants, força protegida de la calçada i per tant segura.

A uns cinc minuts de caminar per la vorera passarem per la Font de Canyelles (1h 36 min) una font mig abandonada, situada a l’altra banda de la calçada, just on hi ha una parada de bus.

Seguim per la carretera guanyant alçada a poc a poc. Si mirem enrere veurem el Turó d’en Segarra, amb les seves antenes, la muntanya que hem rodejat en aquesta etapa.

Vista del Turó d’en Segarra des de la carretera

Però el gran atractiu d’aquest tram per carretera són les vistes panoràmiques que podem gaudir a la nostra dreta en bona part del recorregut. L’espectacularitat de les vistes compensa les possibles reticències a caminar per una carretera.

Finalment, un quart d’hora després d’accedir a la carretera, arribarem al Coll de Roquetes (214 m, 1h 46 min), punt final de la tercera etapa de l’itinerari.

Darrers metres abans d’arribar alColl de Roquetes. EAl fons, el Castell de Torre Baró
Cartell del Parc al Coll de Roquetes

Tornem a ser a l’indret per on hem passat en la segona etapa de la passejada, però ara només hi passarem un moment, perquè la quarta i última etapa, amb el retorn a Roquetes, la farem per una altra ruta.

Abans d’iniciar el retorn al barri de Roquetes, fem una mirada al Castell de Torre Baró des del trencall del camí per on hem arribat en la segona etapa de l’excursió.

Vista del Castell de Torre Baró des del Coll de Roquetes

El tram entre el Coll de Roquetes i el Mirador de Torre Baró el farem per la mateixa Carretera Alta de Roquetes, que en arribar al coll es desvia cap a la dreta, rodeja el Castell de Torre Baró, que queda molt fotogènic, enlairat a la nostra esquerra, i per la dreta podem seguir admirant vistes de Barcelona i entorn fins al mar.

Zoom del Castell de Torre Baró

Recull de fotos del castell des de la carretera fins a arribar a la zona del Mirador de Torre Baró:

I, és clar, també un recull de fotos de les panoràmiques de Barcelona i voltants baixant cap al mirador, en un tram que el Parc presenta com a ‘Miradors de Torre Baró’, sempre amb una barana des de la qual podem parar-nos a contemplar la ciutat i els seus elements característics de la trama urbana i els seus edificis més emblemàtics.

Des de la carretera, sempre amb una barana abocada a Barcelona, podem veure la plaça de Salvador Puig Antich, un espai que visitarem baixant a Roquetes.

Carretera Alta de Roquetes, amb la vorera panoràmica
Vista de la plaça Salvador Puig Antich, amb Barcelona al fons

Abans, però, farem una nova parada al Mirador de Torre Baró (196 m, 1h 52 min), que ens ve de pas i no ens ve d’unes panoràmiques més.

Panoràmica de Barcelona des del Mirador de Torre Baró

Abandonem el mirador per la zona del templet i al costat mateix baixem per unes escales que ens porten al carrer del Mirador de Llobera. Girem a la dreta avall per un dels marges del carrer-carretera (no hi ha pas de vianants).

Baixant ja podem veure, cada cop més a prop, la plaça on farem la darrera parada.

Vista de Barcelona; en primer terme, la plaça Salvador Puig Antich

En arribar a una cruïlla de carrers enllaçarem amb el carrer de Llobera (176 m, 1h 56 min). Tirem a l’esquerra, travessant el carrer per seguir per la vorera de l’interior d’un carrer que fa una volta àmplia rodejant la plaça. En un minut, en plena volta, trobem l’accés a la plaça de Salvador Puig Antich, a la qual accedirem (162 m).

Accés a la plaça.; al fons, el Castell de Torre Baró

A l’entrada hi ha un monument que homenatja Salvador Puig Antich, un militant anarquista i antifeixista català, executat a garrot vil pel règim franquista.
Al mig de la plaça hi ha una petita rampa que representa un carrer.

Sortim de la plaça i seguim per la vorera interior avall, fins que arribem a una cruïlla de carrers. Ens falta fer una curta travessa pel barri de Roquetes, a la part alta de Barcelona, ciutat que tornem a veure des de les alçades.

Panoràmica de Barcelona des del barri de Roquetes

Travessem i prenem el carrer Cantera (149 m, 1h 59 min), que va per l’esquerra avall i després, en una altra cruïlla també tombem a l’esquerra. Seguidament arribarem al carrer de la Mina de la Ciutat, just davant de la Plaça de Roquetes, que passem pel costat girant a la dreta. Passada la plaça trobem a mà esquerra unes escales (carrer Ballot) (125 m, 2h 04 min), les baixem i seguim a l’esquerra pel carrer Vidal i Guasch. De seguida arribarem a unes altres escales a esquerra que ens baixaran a l’entrada del metro de l’estació de Roquetes (110 m, 2h 05 min).

Entrada al metro de Roquetes (L3) pel carrer Vidal i Guasch

Tornem a ser al lloc on hem iniciat la caminada, completant la circular que ens ha dut a la Serra de Collserola, passant pels barris de Roquetes, Torre Baró i Canyelles, al districte barceloní de Nou Barris.

DESNIVELLS I TEMPS PER TRAMS
Desnivell en metres / Temps en minuts

TramDesnivellTemps
Metro Roquetes (L3)-trencall Camí
Quatre Estacions, pel Parc del Pla de Fornells
+ 75′
Pujada al Mirador de Torre Baró, pel Camí
Quatre Estacions i el Carrer Riudecanyes
+ 7924′
Mirador de Torre Baró-Castell de Torre Baró+ 183′
Castell de Torre Baró-trencall Passeig de les
Aigües (part alta Torre Baró)
+ 169′
Pas pel Passeig de les Aigües fins al Coll
de la Ventosa, pel Coll de Peirà
+ 930′
Coll de la Ventosa-Font de Santa Eulàlia-418′
Font de Santa Eulàlia- enllaç Carretera Alta
de Roquetes
– 1412′
Pas per Carretera Alta de Roquetes fins
Coll de Roquetes
+ 3015′
Coll de Roquetes-Mirador de Torre Baró– 186′
Mirador de Torre Baró- Metro Roquetes (L3)
pel carrer Llobera i Pl.Salvador Puig Antich
– 8613′
Totals acumulats+ 159
– 159
2 h 05′

Desglossament del temps per etapes:
Metro Roquetes-Castell de Torre Baró: 32 min
Castell de Torre Baró-Coll de la Ventosa: 39 min
Coll de la Ventosa-Font de Santa Eulàlia: 8 min
Font de Santa Eulàlia-Coll de Roquetes: 27 min
Coll de Roquetes-Metro Roquetes: 19 min