Arxiu de la categoria: Vessant de Barcelona

De Vall d’Hebron a Trinitat Nova per la carena de Collserola

Sant Genís dels Agudells-Revolt de la Paella-Turó de la Magarola-Turó de Valldaura-Portell de Valldaura-Forat del Vent-Coll de la Ventosa-Turó Sul-Turó d’en Segarra-Turó de Roquetes-Castell de Torre Baró-Trinitat Nova

DADES TÈCNIQUES

  • Caminada núm. 65
  • Data: dimecres, 28 de juliol de 2021
  • Inici: metro Vall d’Hebron (L3)
  • Final: metro Trinitat Nova (L3)
  • Sector: vessant de Barcelona (Montbau-Horta-Torre Baró)
  • Distància: 12,8 kms
  • Temps: 3 h 10 min
  • Desnivell: + 348 m / – 442 m
  • Dificultat: moderada
  • Tipologia: travessa lineal (només anada)

ITINERARI

Metro Vall d’Hebron-Sant Genís dels Agudells-camí de carena-Carretera de l’Arrabassada-Revolt de la Paella-Centre d’Acollida d’Animals de Companyia-Turó de la Magarola-Pas del Rei-Turó de Valldaura-Portell de Valldaura-Forat del Vent-Coll de la Ventosa-Turó Sul-Turó d’en Segarra-Turó Blau-Coll de Canyelles-Turó de Roquetes-Coll de Roquetes-Castell de Torre Baró-Mirador de Torre Baró-Trinitat Nova.

MAPA DE LA RUTA

RUTA A WIKILOC

AVÍS: La gravació de la caminada amb l’aplicació Wikiloc es va interrompre sobtadament just a dalt el Turó d’en Segarra, raó per la qual no consten dades del recorregut a partir d’aquest punt.

COMENTARI

Travessa per la banda oriental de la serra de Collserola, resseguint la carena, des de Sant Genís dels Agudells fins a la Trinitat Nova. Durant el trajecte trepitjarem fins a sis cims: els turons de la Magarola i Valldaura a la zona d’Horta, i els turons Sul, d’en Segarra, Blau i Roquetes a la banda de Nou Barris. Es tracta d’un recorregut força variat, alternant pujada i baixada, i passant per tot tipus de vies (pistes, camins, corriols, zones urbanes…).

DESCRIPCIÓ DE LA RUTA

Tram 1
METRO VALL D’HEBRON (163 m) –
REVOLT DE LA PAELLA (352 m)

Per Sant Genís dels Agudells i camí de carena

Sortim de l’estació de metro de Vall d’Hebron per l’avinguda del Jordà (163 m) i resseguim aquesta via amunt fins arribar al carrer de Natzaret, just a sota l’església de Sant Genís dels Agudells.

Sant Genís dels Agudells des de la cruïlla del carrer Natzaret

En aquesta cruïlla girem a la dreta i a la propera, tot seguit, a l’esquerra per agafar el carrer de Saldes (205 m, 10 min). Si fins ara la pujada ha estat moderada compte que en aquest carrer l’ascensió és molt costeruda, amb un desnivell mitjà del 15%, però per sort no és massa llarga.
Quan arribem a una bifurcació de dos carrers hem de tombar per la dreta, pel carrer de Sagàs, poca estona perquè molt aviat hem d’abandonar el carrer per prendre a la dreta el corriol que s’enfila en diagonal en sentit contrari al que portàvem (267 m, 20 min), per reorientar-se de seguida encarat a la muntanya de Collserola.
El corriol va guanyant alçada progressivament, però no és una pujada tan pronunciada com la que hem fet abans pel carrer de Saldes.

Nou tram del corriol; al fons distingim el dipòsit d’aigua, cap a on anem

En el trajecte podrem admirar a la nostra esquena les primeres vistes aèries de Barcelona.

Panoràmica de Barcelona, amb els Tres Turons al centre i el mar al fons

El corriol va a parar al costat d’un dipòsit d’Aigües de Barcelona (el Sant Genís 2), que tenim a l’esquerra, just quan enllacem amb el camí de carena que puja des de Montbau (326 m, 30 min).
Tombem a l’esquerra amunt i en pocs metres serem a la Carretera de l’Arrabassada. Des d’aquí ja podem divisar clarament la carena oriental de Collserola, per on passa la nostra ruta.

Panoràmica de la carena oriental de Collserola des de l’Arrabassada

Des de la carretera tombem a la dreta pel camí que passa paral·lel a la calçada, protegits per la barana, i en molt poca estona serem al famós Revolt de la Paella.

Revolt de la Paella; al final el trencall de la pista del Passeig de les Aigües

Resseguim el revolt, descartant els corriols que per la dreta baixen cap a Montbau, fins al trencall de la pista del Passeig de les Aigües (352 m, 40 min). Aquesta pista forestal uneix aquest indret amb Torre Baró (veure la ruta 40 d’aquest blog). Hi ha uns panells informatius.

Inici del sector oriental del Passeig de les Aigües, que uneix l’Arrabassada amb Torre Baró

En aquest punt donem per acabat el primer tram de la travessa.

Tram 2
REVOLT DE LA PAELLA (352 m) –
PORTELL DE VALLDAURA (350 m)

Pel Passeig de les Aigües i els turons de la Magarola i Valldaura

El segon tram ens conduïrà a la carena principal de Collserola per culminar dos dels seus cims més destacats en aquesta zona d’Horta, la Magarola i Valldaura.
El primer sector és una tranquil·la passejada pel planer, o més ben dit amb pujada poc pronunciada, Passeig de les Aigües.

Molt aviat passarem pel costat del Centre d’Acollida d’Animals de Companyia de Barcelona, prou perceptible pels lladrucs dels gossos que hi són acollits.

Deixant enrere el Centre d’Acollida d’Animals de Companyia

Un cop hem passat les instal·lacions de l’equipament municipal torna el silenci i anem pujant suaument, observant el paisatge, tant de Barcelona com de Collserola.

Vista de la carena de Collserola-1
Vista de la carena de Collserola-2

Anem seguint la pista ampla fins arribar a una cruïlla de camins important (386 m, 50 min).

Cruïlla de camins. Ara toca pujar per l’esquerra

En aquest punt hem d’abandonar el Passeig de les Aigües, que segueix recte vorejant el vessant de la muntanya, i hem d’agafar el camí que passa a tocar paral·lelament, el camí de carena que ve del Coll de l’Erola (Vista Rica). Nosaltres hem de prendre aquest camí, però cap a la dreta amunt, en direcció Pas del Rei-Turó de la Magarola-Ctra. de Cerdanyola-Sant Medir.

Pugem pel camí uns metres i arribarem a una altra cruïlla de camins (398 m). Aquí hem de continuar pel de la dreta, indicat clarament (direcció Turó de la Magarola). Entrem en una àrea d’activitat naturalista i una zona amb el pas prohibit a les bicicletes, segons indica un cartell del Parc.

El trencall cap al Turó de la Magarola

El que comença sent un camí acaba sent un corriol cada cop més estret i amb més pendent, però sense exagerar. Envoltats de vegetació, finalment arribem al cim del Turó de la Magarola (també Turó del Maltall de Magarola), a 430 metres d’altitud, la cota més alta de la ruta. Portarem més o menys una hora caminant.

Arribant al Turó de la Magarola

A l’indret hi ha el Mirador Maria Gispert, bastit sobre una plataforma de fusta, amb un banc també de fusta. El lloc és un punt d’observació de les aus que volen per l’entorn. Tanmateix és un mirador d’esplèndides vistes de 360º cap a Barcelona, el Maresme i el Vallès. La parada és obligada.

Turó de la Magarola (430 m)
Panoràmica de Barcelona des del Mirador Maria Gispert
Panoràmica del Vallès des del Mirador Maria Gispert
El vèrtex geodèsic del Turó de la Magarola

Deixem la Magarola per l’altre cantó per on hem arribat i anem descendint pel corriol. En arribar a una trencall amb un altre sender hem d’anar molt en compte perquè hem de girar cap a la dreta.
En no estar indicat jo vaig tirar recte i en veure que anava perdent alçada massa ràpid vaig entendre que m’havia equivocat de corriol i vaig haver de recular a la cruïlla per a rectificar.

Corregida la marrada, vaig prendre el corriol de la dreta, que va baixant suaument fins coincidir amb una altre corriol que passa creuant-se: és el Pas del Rei (405 m). Aquesta vegada nosaltres hem de seguir rectes, en lleugera pujada, i en pocs minuts arribarem als peus del Turó de Valldaura.
Dalt del cim hi veurem una antena de telecomunicacions i una torre de vigilància per a la prevenció d’incendis forestals (la marcada amb la lletra E “Echo”) (421 m, 1h 10 min). També podem gaudir de vistes de Barcelona i del Vallès, però no tant espectaculars com les de la Magarola.

Turó de Valldaura (421 m), amb l’antena i la torre de guaita
Detall del cim

Feta l’estada al cim anem a buscar la pista pavimentada que rodeja una part del cim i la seguim uns metres fins al primer revolt. Allà veurem a l’esquerra un pal indicador que ens assenyala la direcció de Coll de Valldaura-Ctra. de Cerdanyola.

En aquest punt hem de prendre el corriol que baixa decidit per l’esquerra

Hem de baixar per aquest corriol que travessa el bosc i ens deixarà a una pista al costat del Portell de Valldaura. En la baixada pel corriol, atenció a la bifurcació de senders perquè hem d’agafar el de la dreta.
Al capdavall enllaçarem amb una pista ampla, que no és altra que el Passeig de les Aigües, que haviem deixat per fer els dos cims que acabem d’assolir.
Uns metres cap a l’esquerra, descartem el camí de la dreta i anem a buscar la passarel·la que travessa per sobre la carretera de Cerdanyola. Des del pont podem veure perfectament el Turó de Valldaura al nostre davant.

El Turó de Valldaura des del Portell de Valldaura
Arribada a la passarel·la del Portell de Valldaura
El Turó de Valldaura des de la passarel·la

Hem arribat al Portell de Valldaura (o Coll de Valldaura) (350 m, 1h 20 min) i en aquest indret acabem el segon tram de la ruta.

Tram 3
PORTELL DE VALLDAURA (350 m) –
COLL DE LA VENTOSA (245 m)

Pel Passeig de les Aigües-Forat del Vent

El tercer tram de l’excursió és una nova caminada pel Passeig de les Aigües, aquesta vegada amb descens progressiu, entre el Portell de Valldaura i el Coll de la Ventosa, passant pel Forat del Vent. Passejada còmoda, en lleugera baixada, gairebé sempre acompanyats de vistes sobre Barcelona i la carretera de Cerdanyola a la nostra dreta.

Traspassada la passarel·la per damunt la carretera d’Horta a Cerdanyola, continuem per la pista principal.

Pal indicador al Portell de Valldaura

Pocs metres més endavant trobarem per la dreta l’accés al mirador del Portell (hi ha un indicador a peu de camí), de fet una àmplia esplanada amb bancs de fusta rodejada parcialment per una tanca. De vistes, però, poques, més aviat és una àrea d’estada, amb joc infantil inclòs (encara que malmès).

Vista de l’esplanada del mirador del Portell de Valldaura
El Turó de Valldaura des de l’esplanada

Abandonem el mirador i tornem a la pista, des d’on sí veiem vistes del Vallès.

Vista del Vallès, amb Can Valldaura en primer terme

Continuem la ruta descendint, passem per un conjunt de vivendes a la dreta, situades arran de la carretera de Cerdanyola, i poc després per l’accés al restaurant ‘Casa Juaco’, que deixem a l’esquerra.
I així anem fent camí, sempre per la pista principal, descartant tots els camins que anem trobant a esquerra (baixada cap al Vallès) i a dreta (descens cap a Barcelona).

Panoràmica de la carena que hem resseguit en bona part; al fons a l’esquerra distingim el Centre d’Animals i a la dreta el Turó de Valldaura
Caminant pel Passeig de les Aigües
Els Tres Turons i la carretera de Cerdanyola, poc abans d’arribar al Forat del Vent

Finalment arribarem al Forat del Vent, una important cruïlla de camins (278 m, 1h 45 min). Quan hi som, pel costat d’una torre elèctrica puja un caminet fins a un turonet que s’aixeca arran del camí. És el mirador del Forat del Vent i des d’aquí sí tenim vistes generoses, tant de Collserola com de Barcelona.

Arribada al Forat del Vent; al fons el Turó d’en Segarra
Panoràmica des del mirador, mirant cap al Tibidabo
Panoràmica de Barcelona des del Forat del Vent
Una altra vista des del mirador, amb la Muntanya del Notari en primer terme i els Tres Turons als fons
Panoràmica des del mirador, mirant cap al Turó d’en Segarra
La cruïlla de camins del Forat del Vent des del mirador

Continuem la ruta pel Passeig de les Aigües avall, en direcció el Turó d’en Segarra, que veiem al fons sobresortint a la carena.
Després d’una estona arribarem a un trencall que, per la dreta, ens baixarà a la carretera del Cementiri (de Collserola).

Trencall a la dreta cap a la carretera del Cementiri-Coll de la Ventosa

Abandonem definitivament el Passeig de lers Aigües i ens atancem al Coll de la Ventosa. Davant nostre ja veiem la carena que ens espera, amb el corriol que puja cap el Turó Sul i el Turó d’en Segarra, els propers objectius de l’excursió.

Arribant al Coll de la Ventosa. Al fons veiem el Turó Sul (amb un arbre al cim) i el Turó de Segarra (amb una antena)

Quan hi som travessem amb compte la calçada i ens dirigim a l’esplanada que tenim al front, amb un cartell que ens situa a l’entorn: som al Coll de la Ventosa (245 m, 1h 55 min).
A l’esplanada acaba la tercera etapa de la travessa.

Carretera del Cementiri; al fons la passarel·la del Passeig de les Aigües
Panell informatiu del Parc de Collserola

Tram 4
COLL DE LA VENTOSA (245 m) –
CASTELL DE TORRE BARÓ (214 m)

Itinerari de carena pels turons Sul, d’en Segarra, Blau i Roquetes

El quart tram, ben diferent, ressegueix l’itinerari de carena que, passant pels turons Sul, d’en Segarra, Blau i Roquetes, molt propers, ens portarà al Castell de Torre Baró.
Es tracta d’un itinerari exigent, amb diferents desnivells: primer forta pujada fins al Sul i al Turó d’en Segarra per corriol, després descans carenajant per pista en lleuger descens (desviant-nos un xic per anar al Turó Blau), curta pujada al Turó de Roquetes i finalment fort descens per corriol directe al Coll de Roquetes. Des d’aquí, el castell és a tocar.

Seguim amb la descripció de la ruta. Un cop hem travessat la carretera i hem accedit a l’esplanada del coll hem d’iniciar la pista que surt per la dreta i que va cap a l’Hospital de Sant Llàtzer i Can Masdeu, en direcció Canyelles. Però només uns pocs metres perquè de seguida veurem a mà esquerra el corriol d’ascens a la carena. Un pal indicador ens assenyala la direcció a seguir (Turó d’en Segarra-Turó de Roquetes-Torre Baró, per itinerari de carena).

Entrada del corriol de carena

Tombem per aquest corriol i anem pujant sempre en direcció cap a un arbre prou visible, que ens marca el cim del Turó Sul.

Pujant cap al Sul, que ja veiem al fons

Finalment, després d’una pujada pronunciada arribarem al cim, el Turó Sul (280 m, 2h 05 min). Quan hi arribem podem disfrutar de més vistes de Collserola, Barcelona i el Vallès, per si en volíem més.

Arribada al Turó Sul (280 m)
Coll de la Ventosa des del Sul, amb la carena de Collserola al fons
Nova perspectiva des del Turó del Sul

Deixem el Sul i continuem pel sender. Primer planejarem una estona, passant pel costat d’un pi gros, del qual hi penja un gronxador sostingut per llargues cordes. Davant, el barri de Canyelles.
Aviat però el corriol torna a enfilar-se per anar decidit cap al Turó d’en Segarra, identificat amb l’antena. En aquest tram de pujada vaig poder veure les restes d’un incendi forestal cap a la zona de Canyelles.

Darrers metres de l’ascensió al Turó d’en Segarra, entre vegetació cremada
Vista de la zona de carena cap a Canyelles, cremada per un incendi
Vista del corriol de pujada, amb el Coll de la Ventosa al fons
Cim del Turó d’en Segarra (326 m), mirant cap al Vallès

Finalment arribarem dalt del Turó d’en Segarra (326 m, 2h 15 min), el cim més alt d’aquesta zona de Collserola, a la banda de Nou Barris. A dalt hi ha les instal·lacions d’una antena, com tantes d’altres a la serra de Collserola. Són antiestètiques però cal reconèixer que serveixen com a punts de referència des de la llunyania, a banda del seu servei en les telecomunicacions.

Camí de carena cap al Turó de Roquetes, des de dalt el Turó d’en Segarra

Abandonem el turó i ara prenem la pista que davalla per la carena. Pocs minuts després fixem-nos que a l’esquerra neix un caminet, amb esglaons de fusta al principi. Aquest camí ens portarà en un no-res al Turó Blau (310 m, 2h 20 min), senyalitzat amb una placa.

Trencall per l’esquerra cap al proper Turó Blau
Cim del Turó Blau (310 m), encarats al Turó d’en Segarra

Feta l’estada al turó, reculem al camí de carena i seguim baixant fins al Coll de Canyelles (283 m), una altra cruïlla de camins important. Al coll hi ha un parell de bancs.

Coll de Canyelles

Nosaltres hem de continuar rectes amunt, per un camí una mica costerut que en poca estona ens deixa al Turó de Roquetes (304 m, 2h 25 min).

Pujada cap al Turó de Roquetes
Turó de Roquetes, amb restes del paviment de l’antiga edificació en aquest cim

Aquí fa un temps hi havia una edificació amb les parets grafitejades, però va ser enderrocada i ara només hi ha restes del paviment.
A la dreta s’alcen unes roques, si hi pugem serem a la cota màxima del turó.

Cim del Turó de Roquetes (304 m)

Des d’aquest indret tenim vistes fantàstiques que abasten el Vallès, el Maresme, el Barcelonès i, és clar, la ciutat de Barcelona i la serra de Collserola.

Panoràmica mirant cap al mar; a mig terme veiem el Castell de Torre Baró
Panoràmica des del cim, mirant cap als turons d’en Segarra i Blau; a la llunyania el Tibidabo

Deixem el turó i anem a buscar el camí que passa per sota de les roques. Just poc després passarem per l’entrada d’una mina, per un forat cap al fons (Cova Felip). I a pocs metres, quan ja s’acaba el camí, neix a la dreta el corriol de baixada cap al castell de Torre Baró, que veiem al fons.

Entrada a la Mina del Turó de Roquetes (Cova Felip)
Inici del corriol de descens cap al Castell de Torre Baró

Descendim per un fort pendent, sempre encarats al castell, que anem veient cada vegada més gran. Finalment el corriol enllaça amb el camí que ve directament del Coll de Canyelles i més avall enllacem amb la Carretera Alta de Roquetes, a l’indret conegut com a Coll de Roquetes.

Arribada al Coll de Roquetes. Al front, el Castell de Torre Baró

Tenim al davant el castell. Per arribar-hi només ens resta travessar la calçada i agafar el corriol que s’hi dirigeix clarament encarat. Ben aviat serem al Castell de Torre Baró (214 m, 2h 40 min), final del quart tram del nostre itinerari.

Arribant al castell
Una de les façanes del castell
Vista del Turó de Roquetes des del castell
Vista de Torre Baró, Can Cuiàs i el Vallès, destacant-se el Turó de Montcada

El castell, que té la seva llegenda, acull un punt d’informació que podem visitar en horari restringit. Al costat mateix de l’edifici, amb una façana recentment reformada, tenim uns panells informatius de l’indret.

Tram 5
CASTELL DE TORRE BARÓ (214 m)
METRO TRINITAT NOVA (69 m)

Pel camí de passejada

El cinquè i últim tram de la travessa és el descens al barri de la Trinitat Nova, que tenim a sota, juntament amb el de les Roquetes.
Deixem el castell per la part oposada per on hem arribat i prenem el camí que baixa cap al nord. Aquest camí ben fressat ens condueix en pocs minuts al Mirador de Torre Baró (196 m), des del qual podem disfrutar encara de més vistes aèries de Barcelona.

Mirador de Torre Baró
Panoràmica de Barcelona des del Mirador de Torre Baró

Travessem el mirador de punta a punta, sempre mirant al nord, i arribarem a una placeta. Davant nostre hi ha el restaurant ‘El Cordero’, que s’autoanomena ‘El mirador de Barcelona’ per les panoràmiques de la ciutat que s’hi veuen des de l’establiment. Per darrera s’alça el Turó d’en Manyoses.
Des de la placeta hem de prendre un corriol a la dreta, indicat (senyal de La Trinitat Nova) (191 m).

Pal indicador
El corriol cap a la Trinitat Nova

Aquest camí de passejada va descendint primer en sentit nord fins arribar a enllaçar amb un camí ample. A la cruïlla (152 m) hem de fer un gir de 180º i agafar el camí que baixa en sentit sud. Aquest camí és el carrer de les Quatre Estacions, ja a la Trinitat Nova. Anem seguint el camí i més avall enllaçarem amb els carrers asfaltats de la barriada.

En ser a la cruïlla del primer carrer asfaltat (el Passeig del Bosc de Roquetes) (117 m, 3 hores) tornem a canviar de rumb, ara girem a l’esquerra avall, travessem el carrer d’Aiguablava (hi ha una parada de metro tirant per la dreta, però no estava operativa aquell dia) i ens dirigim cap al carrer de la Pedrosa, on tenim una estació de metro (el dia de l’excursió estava tancada per obres a les línies 4 i 11) i una altra al carrer de Las Chafarinas (operativa per a la línia 3).
En aquesta estació de metro de Trinitat Nova (69 m, 3h 10 min) acaba la llarga travessa, que ens ha portat des de la Vall d’Hebron fins a la Trinitat Nova, per una ruta per itineraris de carena per la serra de Collserola, alternant corriols i trams pel Passeig de les Aigües.

DESNIVELLS I TEMPS PER TRAMS
Desnivell en metres / Temps en minuts

TramDesnivellTemps
Metro Vall d’Hebron-Sant Genís dels Agudells (carrer Natzaret)+ 3910′
Sant Genís dels Agudells-inici camí de carena, pel carrer de Saldes+ 6510′
Camí de carena-Revolt de la Paella (carretera de l’Arrabassada)+ 8520′
Revolt de la Paella-Turó de la Magarola, pel Passeig de les Aigües i camí-corriol de carena+ 7820′
Turó de la Magarola-Turó de Valldaura, pel Pas del Rei– 910′
Turó de Valldaura-Portell de Valldaura (passarel·la), pel corriol de carena– 7110′
Portell de Valldaura (passarel·la i mirador)-Forat del Vent, pel Passeig de les Aigües– 7225′
Forat del Vent-Coll de la Ventosa, pel Passeig de les Aigües– 3310′
Coll de la Ventosa-Turó Sul-Turó d’en Segarra, pel corriol de carena+ 8120′
Turó d’en Segarra-Turó Blau-Turó de Roquetes, pel camí de carena (Coll de Canyelles)– 2210′
Turó de Roquetes-Castell de Torre Baró, pel corriol de carena– 9015′
Castell de Torre Baró-enllaç Pg. Bosc de Roquetes, pel mirador i camí de carena– 9720′
Pas barriada Trinitat Nova fins al metro– 4810′
Totals acumulats+ 348
– 442
3 h 10′

Desglossament del temps per etapes:
Vall d’Hebron-Revolt de la Paella: 40 min
Revolt de la Paella-Portell de Valldaura: 40 min
Portell de Valldaura-Coll de la Ventosa: 35 min
Coll de la Ventosa-Castell de Torre Baró: 45 min
Castell de Torre Baró-Trinitat Nova: 30 min

Distribució del temps (fins al Turó d’en Segarra): 61 % en pujada, 4 % en pla i 35 % en baixada.

De Vallvidrera a Montbau, pel Turó del Puig, l’Arrabassada i Sant Cebrià

Ruta per la banda de ponent del Tibidabo, passant per tres turons, dos miradors, una font i una ermita.

DADES TÈCNIQUES

  • Caminada núm. 64
  • Data: dilluns, 28 de juny de 2021
  • Inici: estació Baixador de Vallvidrera (FGC)
  • Final: metro Montbau (L3)
  • Sector: vessant de Barcelona (Vallvidrera-Tibidabo-Montbau)
  • Distància: 9,85 kms
  • Temps: 2 h 20 min
  • Desnivell: + 240 m / – 333 m
  • Dificultat: moderada
  • Tipologia: travessa lineal (només anada)

ITINERARI

Baixador de Vallvidrera (estació FGC)-Vil·la Joana-Camí del Salze-Turó dels Mussols-Camí de la Savina-Camí de Sant Cugat-Turó de Miralluna-Turó del Puig-Camí de Can Torres-Carretera de l’Arrabassada-Miradors de la Font Groga-Coll de l’Erola (Vista Rica)-Carretera de l’Arrabassada-Mirador de l’Arrabassada-Revolt de la Paella-Font de la Llet-Ermita de Sant Cebrià d’Horta-Montbau (estació metro).

MAPA DE LA RUTA

RUTA A WIKILOC

COMENTARI

Ruta pel vessant barceloní de Collserola, centrada en l’àrea de Vallvidrera-Tibidabo i Montbau. L’itinerari es divideix en tres parts ben diferents.
La primera part ens porta a trepitjar tres dels cims propers al Tibidabo, per la banda de ponent, el Turó dels Mussols, el Turó de Miralluna (el sostre de la caminada) i el Turó del Puig (de fet, fins a l’entrada de Can Potosí). És un tram sempre en pujada, amb un desnivell d’uns 240 metres, però sense massa complicacions. En acabat anirem a trobar la carretera de l’Arrabassada per visitar dos miradors.
La segona part és bàsicament un recorregut d’uns 2,3 kms per la carretera de l’Arrabassada, des del trencall del camí de Can Torres fins al Revolt de la Paella, passant sempre per un caminet protegit per la barana de la calçada, evitant el perill del trànsit de vehicles i per la nostra seguretat. En el trajecte passarem per dos miradors: el de la Font Groga (amb vistes del Vallès, mig amagades per la vegetació) i el de l’Arrabassada (amb vistes esplèndides de Barcelona i Collserola), fent una passada intermèdia pel Coll de l’Erola (Vista Rica). És un tram planer o amb baixada moderada.
Finalment, la tercera part ens portarà del Revolt de la Paella fins a Montbau, amb parades a la font de la Llet i a l’ermita de Sant Cebrià d’Horta, abans d’arribar al barri de Montbau. Un tram d’uns 210 metres de desnivell, en contínua baixada.
En el còmput dels temps no es tenen en compte les diverses parades als turons, als miradors, a la font i a l’ermita.

DESCRIPCIÓ DE LA RUTA

Tram 1
BAIXADOR DE VALLVIDRERA (FGC) (236 m) –
TURÓ DEL PUIG (467 m)

Pels camins del Salze, la Savina i Sant Cugat

Abandonem l’estació del Baixador de Vallvidrera (236 m) per l’extrem sud i ens situem a l’esplanada que queda a la nostra esquerra, sense baixar les escales que donen a la carretera. De l’esplanada en surten tres camins, el de més a la dreta baixa a la carretera, el de més a l’esquerra és el que va cap a la Font Nova, i el tercer camí, que el veiem al front, empedrat i esglaonat, és el que ens porta directament a Vil·la Joana. Agafem doncs aquest camí ben arranjat i en poca estona ascendim fins a Vil·la Joana (281 m, 6 min), seu del Museu Casa Verdaguer, dependent del Museu d’Història de Barcelona (MUHBA). En aquesta masia del segle XVIII, reformada al XIX, va passar els seus últims dies Mossèn Cinto Verdaguer. L’entorn està envoltat de diverses fonts.

Vil·la Joana

Un cop arribats a la vil·la,que ens queda a la dreta, continuem pel carrer asfaltat amunt, sempre rectes, passem pel costat del Centre d’Informació del Parc Natural de Collserola (a la dreta) i més endavant arribarem a l’alçada de l’escola Els Xiprers (a l’esquerra). Compte que en aquesta zona hi ha un trencall a mà esquerra (indicador d’Itineraris de la Budellera-Turó del Puig-Can Cortès), que hem de prendre. Tombem cap amunt, acabem de rodejar l’escola en un revolt i de seguida arribarem al final del carrer pavimentat i, tancat al trànsit de vehicles, l’inici del camí de terra que ens endinsarà de ple a Collserola.

Inici del Camí del Salze

Seguim aquest camí, sempre en pujada, llevat algun curt tram més planer, obviant els trencalls que trobarem al nostre pas, entre els quals el que mena a la font de la Budellera (per la dreta) (347 m, 20 min). Just poc després de passar aquest trencall arribarem a una cruïlla de quatre camins (371 m, 23 min).

Arribada a la cruïlla de camins de la Savina i Turó dels Mussols

La pista que segueix recte cap al nord és la que ens portaria al Coll del Gravat, el camí que baixa per la dreta és el que es dirigeix cap al Coll de la Vinassa i el Tibidabo, i el camí que surt mig amagat per l’esquerra, és el que condueix al Turó dels Mussols.
Agafem aquest últim camí i en un parell de minuts serem a una petita esplanada, on acaba el camí. Se suposa que som al Turó dels Mussols (379 m, 25 min), però l’altitud de l’indret no concorda amb la cota del cim; intentar anar més enllà és haver de ficar-se pel bosc, amb una vegetació molt densa, de difícil pas, raó per la qual opto per tornar enrere a la cruïlla de camins.

Turó dels Mussols (379 m)

Ara toca abandonar la pista per la que caminàvem i prendre el camí que veiem de front, mirant cap al Tibidabo, que albirem al fons.

El C amí de la Savina és el que veiem al front, un cop retornats a la cruïlla de camins

Entrem en un altre camí encadenat, que és el Camí de la Savina. Iniciarem un tram molt bonic, per un camí que baixa i puja a trossos, que va superant fins a quatre torrents. Un cop passat el darrer torrent farem un trajecte un xic llarg, amb la Torre de Miralluny (Turó del Puig) a l’esquena i la Torre de Collserola de cara, que arriba a una altra cruïlla important.

Tram del Camí de la Savina
Zoom de la Torre de Miralluny (Turó del Puig) des del Camí de la Savina

Per la dreta baixa sobtadament un corriol que va a la Font d’en Canet; pel mig, pel mateix camí que seguíem, aniríem cap al Coll de la Vinassa, i per l’esquerra, canviant de sentit, com si féssim un revolt de paella, és el que ens indica la nostra direcció (indicador Serra d’en Cardona-Turó de Miralluny-Turó del Puig).

Cruïlla de camins; hem d’abandonar el Camí de la Savina i tirar per l’esquerra

Abandonem doncs el Camí de la Savina i girem per l’esquerra per un camí que va pujant lentament i poc després arribarem a una pista forestal, el Camí de Sant Cugat, que arriba del Coll de la Vinassa.

Arribada a l’enllaç amb el Camí de Sant Cugat

En ser a la cruïlla (449 m, 50 min ), girem a l’esquerra, direcció Turó del Puig, i ben aviat arribarem a una nova cruïlla de camins en la ruta. D’esquerra a dreta, en el sentit de la marxa, tenim el Camí del Salze, el del Coll del Gravat-Turó del Puig (recte) i el camí que puja al Turó de Miralluna (o de Miralluny), que surt d’esbiaixada per la nostra dreta.
El camí d’ascensió acaba just al peu d’una torre d’electricitat, i semblaria que som al cim (476 m, 55 min ), però igual que als Mussols, tampoc coincideix la cota, per pocs metres, i procurar tirar més endavant és molt complicat per l’abundant vegetació. Per segona vegada, reculo i dono per fet el turó, que deu ser molt a prop.

Turó de Miralluna (o de Miralluny) (476 m)

Tornem enrere pel mateix camí a la cruïlla de camins (amb una altra torre elèctrica) i seguim rectes amunt un trosset només, perquè aviat serem al trencall que va al Turó del Puig, a l’esquerra. En menys de cinc minuts serem al final del camí, on ens topem amb una reixa-tanca que impedeix el pas a la que actualment és una propietat particular. Som a pocs metres del Turó del Puig (467 m, 1h 05 min), però la tanca ens impedeix arribar-hi. Per tercer cop ens hem de quedar a tocar del cim i en aquesta ocasió no és per la vegetació. Per sobre de la tanca podem veure la part superior de la Torre Miralluny, edificació modernista, molt visible des de diversos llocs de Collserola, però impossible de veure des de l’indret, ara propietat d’una empresa privada.

Turó del Puig (Can Potosí) (467 m)

Tram 2
TURÓ DEL PUIG (467 m) –
REVOLT DE LA PAELLA (352 m)

Per Can Torres i Carretera de l’Arrabassada

El primer tram, fins al Turó de Can Puig, ha estat de pujada. A partir d’ara comença un tram ben diferent, aviat deixarem les pistes o camins forestals i farem un tram pel costat de la carretera més emblemàtica de Collserola, la de l’Arrabassada, que uneix Barcelona amb Sant Cugat pel Coll de l’Erola.
Des del Turó del Puig (de fet, l’entrada a Can Potosí) hem de recular fins tornar al trencall amb la pista que va cap al Coll del Gravat. En ser-hi tombem a l’esquerra i al proper trencall continuem per la dreta (direcció Casa Sant Josep-Carretera de la Rabassada-Can Ribes). Baixem per aquesta camí, passem pel costat de Can Torres (a l’esquerra) i del corriol cap al Coll de la Vinassa (a la dreta) i tot seguit anem a parar a la Carretera de l’Arrabassada (o de la Rabassada), la BP-1417 (414 m, 1h 15 min). Mirant al revolt de l’esquerra veurem el punt quilomètric 6.

Accés a la Carretera de l’Arrabassada des del Camí de Can Torres

A l’arribar a la carretera travessem la calçada vigilant (alerta que és una carretera molt transitada!) i ens situem darrera de la barana. Allà veurem, per tranquil·litat de tots, que un caminet ressegueix la via, protegits per la barana. No hi ha perill!

Imatge del corriol que ressegueix la carretera d’una manera segura

Seguim el corriol cap a la dreta i en menys de cinc minuts arribarem al Mirador de la Font Groga (416 m, 1h 20 min).
De fet, és un mirador amb tres sectors consecutius, al marge de la carretera i per damunt d’un entorn únic, la reserva natural de la Font Groga, amb rieres, fonts i boscos frondosos. Hi ha bancs per seure i per enfilar-nos-hi per observar, per exemple les diferents espècies vegetals o per veure de més amunt el paisatge del Vallès, que, diguem-ho, es veu molt poc, molt tapat per l’abundant vegetació. El lloc invita a fer-hi un descans i reflexionar sobre el contrast de l’indret, amb la natura a una banda, que ens inspira calma, i la civilització, representada pel brogit dels vehicles que passen ràpids per la carretera del costat. Tot un contrast!
L’Ajuntament de Sant Cugat, municipi on està situat l’indret, ens proposa una caminada circular per conèixer la zona.
Vegeu unes fotos del mirador:

Deixem els miradors i continuem el camí pel costat de la carretera. En poca estona arribarem a la cruïlla de la carretera del Tibidabo, per la dreta. Aquí acaba el caminet que seguíem, però podem continuar segurs per una prolongació del voral de la calçada.

Deixem enrere els Miradors de la Font Groga …
… i continuem pel corriol lateral de la carretera

Passada la cruïlla veurem el punt quilomètric 5, i pocs metres després un corriol que neix a la nostra esquerra. Abandonem la carretera per uns metres i ens endinsem al bosc per un camí que en pocs minuts ens deixa a l’esplanada de Vista Rica, o Coll de l’Erola (396 m, 1h 30 min).

Recta de la Carretera de l’Arrabassada, molt a prop de Vista Rica
L’indret de Vista Rica o Coll de l’Erola

A Vista Rica tenim una esplanada amb aparcament per a vehicles, una font i un cartell informatiu.

Font de Vista Rica

Travessem aquest espai i al final torcem a la dreta per atançar-nos de nou a la Carretera de l’Arrabassada. Si fins ara hem caminat per la banda esquerra de la calçada, a partir d’ara ho farem per la dreta, perquè el camí que ens donarà seguretat és a la dreta, en sentit Barcelona. Sortim doncs de Vista Rica, travessem en compte la carretera i anem a buscar el corriol, també protegit per la barana de la calçada, i que ens portarà en uns cinc minuts a l’esplèndid Mirador de l’Arrabassada (o de la Rabassada) (377 m, 1h 35 min).

Sortim de Vista Rica
A prop del Mirador de l’Arrabassada

El mirador, rodejat per uns pòrtics de fusta ens ajuden a emmarcar diverses panoràmiques de Collserola i de Barcelona fins al mar. Les vistes són fantàstiques, sobretot si ensopeguem un bon dia. No va ser el cas del dia d’aquesta excursió, que tot i no fer calor, els núvols cobrien el cel i la visibilitat no era gaire bona. En donen fe les fotografies. Però paga molt la pena el mirador, un dels millors de Collserola, tant per venir-hi a peu o en vehicle (hi ha aparcament).
Mireu fotos del mirador i algunes vistes panoràmiques:

Feta la visita al mirador continuem per la Carretera de l’Arrabassada, resseguint el corriol paral·lel a la calçada, separat per la barana. Anem cap a la dreta, direcció Barcelona, fins arribar al famós Revolt de la Paella. En el trajecte podrem presenciar més vistes de Barcelona i la carena del Tibidabo, que ens queda a l’esquena.

Seguim pel corriol exterior a la calçada, en direcció al Revolt de la Paella
La Carretera de l’Arrabassada i la carena del Tibidabo al fons
Carretera de l’Arrabassada
Ens acostem al Revolt de la Paella, que ja el veiem al fons

En mig quart arribarem al mític Revolt de la Paella, des de l’època que s’hi feien competicions esportives de velocitat, en cotxe i en moto. Quan som al revolt i ja veiem a l’esquerra el camí d’accés al Centre d’Acolliment d’Animals de Companyia, hem de travessar amb molta atenció la calçada per dirigir-nos al trencall esmentat i al corriol que, per l’exterior de la barana, ressegueix el revolt (352 m, 1h 45 min).

Revolt de la Paella

Tram 3
REVOLT DE LA PAELLA (352 m) –
METRO MONTBAU (143 m)

Per Font de la Llet i Ermita de Sant Cebrià

En ple revolt trobarem, a mà esquerra, l’entrada d’un corriol que s’endinsa al bosc. És un corriol encarat al Turó de Valldaura, visible al fons, i que en una baixada pronunciada ens deixarà a un altre corriol.

Revolt de la Paella
Corriol de baixada cap a la Font de la Llet
El Turó de Valldaura al fons, en una zona de vegetació abundant

A la cruïlla de corriols hem de tombar a l’esquerra, i en l’immediat trencall també. Seguim descendint, ara amb unj desnivell més moderat, i poca estona després, quan arribem a un torrent veurem a la nostra esquerra la Font de la Llet (273 m, 1h 55 min), que el dia de la caminada rajava força, encara que l’aigua no té garanties sanitàries, com en la majoria de les fonts de Collserola.

Font de la Llet

Travessem el torrent i continuem pel caminet que segueix paral·lelament al torrent, descartem un corriol que s’enfila per l’esquerra i anem descendint, tornarem a passar pel torrent i de seguida arribarem a Sant Cebrià d’Horta (232 m, 2 hores). Primer veurem la part posterior de l’ermita, passarem pel costat i ja podrem veure la seva façana principal, juntament amb una vivenda i altres dependències.

Corriol cap a Sant Cebrià
Ermita de Sant Cebrià d’Horta

Passem per l’interior de l’indret habitat i anem a sortir d’immediat a una pista, el Camí de Sant Cebrià. Girem a l’esquerra avall, fem un revolt pronunciat, passem de llarg un trencall a l’esquerra i sempre seguint la pista principal, descartant una cruïlla a la dreta, arribarem sense problemes a les primeres vivendes del barri de Montbau.

Cruïlla de camins; cal seguir per la dreta avall
Camí de Sant Cebrià en direcció Montbau

Quan serem a la cruïlla dels carrers Harmonia (per l’esquerra) i Vayreda (per la dreta) (170 m, 2h 12 min), hem d’anar cap a la dreta pel carrer Vayreda, però només fins al primer carrer a l’esquerra (el de Joan Sales), que hem de seguir fins al final, llavors baixem per unes escales a un parc i en diagonal anem a buscar el carrer de la Poesia, tombem a l’esquerra i més avall arribarem al Passeig de la Vall d’Hebron, paral·lel a la Ronda de Dalt.. En aquest punt continuem per la dreta uns pocs metres i serem a l’estació de metro de Montbau, de la línia 3, la verda (143 m, 2h 20 min).

Estació de metro de Montbau, al Passeig de la Vallñ d’Hebron

Aquí acaba la travessa que ens ha portat per la part de ponent del Tibidabo, la carretera de l’Arrabassada i l’ermita de Sant Cebrià, des de Vallvidrera a Montbau.

DESNIVELLS I TEMPS PER TRAMS
Desnivell en metres / Temps en minuts

TramDesnivellTemps
Baixador de Vallvidrera (FGC)-Vil·la Joana+ 456′
Vil·la Joana-Turó dels Mussols, pel Camí del Salze+ 9819′
Turó dels Mussols-Turó de Miralluna, pel Camí de la Savina+ 9730′
Turó de Miralluna-Turó del Puig (Can Potosí)– 98′
Turó del Puig (Can Potosí)-Mirador de la Font Groga, per Can Torres i Ctra. de l’Arrabassada– 5117′
Mirador de la Font Groga-Coll de l’Erola (Vista Rica), per Carretera de l’Arrabassada i corriol – 2010′
Coll de l’Erola (Vista Rica)-Mirador de l’Arrabassada, per Carretera de l’Arrabassada– 196′
Mirador de l’Arrabassada-Revolt de la Paella, per Carretera de l’Arrabassada– 257′
Revolt de la Paella-Font de la Llet– 7910′
Font de la Llet-Ermita de Sant Cebrià d’Horta– 415′
Ermita de Sant Cebrià-Montbau (cruïlla carrers Harmonia-Vayreda), pel Camí de Sant Cebrià– 6212′
Montbau (cruïlla carrers Harmonia-Vayreda)-estació metro Montbau– 277′
Totals acumulats+ 240
– 333
2 h 20′

Desglossament del temps per etapes:
Baixador de Vallvidrera-Turó dels Mussols: 25 min
Turó dels Mussols-Turó de Miralluna-Turó del Puig: 40 min
Turó del Puig-Coll de l’Erola (Vista Rica): 25 min
Coll de l’Erola (Vista Rica)-Revolt de la Paella: 15 min
Revolt de la Paella-Ermita de Sant Cebrià: 15 min
Ermita de Sant Cebrià-metro Montbau: 20 min

Distribució del temps: 42 % en pujada, 12 % en pla i 46 % en baixada.

Ruta circular Pla dels Maduixers-Vallvidrera

Pla dels Maduixers-Passeig de les Aigües-Drecera de Vallvidrera-Vallvidrera (plaça)-Camí de l’Escola Judicial-Pla dels Maduixers

DADES TÈCNIQUES

  • Caminada núm. 61
  • Data: divendres, 30 d’abril de 2021
  • Inici i final: aparcament Pla dels Maduixers (final carrer Manuel Arnús)
  • Sector: vessant de Barcelona (entorn del Tibidabo-Vallvidrera)
  • Distància: 7,95 kms
  • Temps: 2 hores
  • Desnivell: + 120 m / – 120 m
  • Dificultat: fàcil (llevat pujada drecera de Vallvidrera)
  • Tipologia: circular

ITINERARI

Pla dels Maduixers-Passeig de les Aigües-Drecera de Vallvidrera-Vallvidrera (plaça)-Carretera del Tibidabo-Camí Escola Judicial-Camí de Vallvidrera-Passeig de les Aigües-Pla dels Maduixers.

MAPA DE LA RUTA

RUTA A WIKILOC

COMENTARI

Caminada per sota del Tibidabo, pel vessant de Barcelona, entre el Pla dels Maduixers i Vallvidrera. L’anada de la ruta és pel Passeig de les Aigües, que abandonarem per pujar per la Drecera de Vallvidrera fins a la Plaça de Vallvidrera, el cor del barri. La tornada és per la carretera del Tibidabo i el camí de l’Escola Judicial-Camí de Vallvidrera, ruta paral·lela al Passeig de les Aigües, però per una cota superior. Passejada fàcil, amb un únic desnivell important, la pujada per la Drecera de Vallvidrera. Tot el recorregut és per pista de terra i trams pavimentats o asfaltats. Les magnífiques vistes de Barcelona fins al mar des de cotes diferents, entre 280-390 m aproximadament, és el gran al·licient de l’excursió.
Dia ennuvolat, amb estones de sol, però mala visibilitat. Moltes parades per fer fotos; la ruta es pot fer en menys d’hora i mitja.

DESCRIPCIÓ DE LA RUTA

Tram 1
PLA DELS MADUIXERS (275 m) –
VALLVIDRERA (plaça) (342 m)

Pel Passeig de les Aigües i Drecera de Vallvidrera

La circular comença a l’aparcament del Pla dels Maduixers, al final del carrer Manuel Arnús. Podem venir-hi amb el nostre vehicle o a peu, des de la plaça Kennedy, on hi ha l’estació Av. Tibidabo dels Ferrocarrils Catalans (L7).
Des de l’esplanada de l’aparcament, on hi ha uns cartells informatius del Parc Natural de Collserola i una font, prenem el camí de terra, tancat al trànsit (hi ha cadena): és el Passeig de les Aigües (o Carretera de les Aigües), una via planera i força transitada, especialment els caps de setmana.

Pla dels Maduixers
Sortint del Pla dels Maduixers

A pocs metres de la sortida passaren per sobre de les vies del Funicular del Tibidabo, veurem un edifici d’una companyia d’aigües a la dreta i al front una primera cruïlla de camins important. Per l’esquerra amunt aniriem cap a Vallvidrera, l’Observatori Fabra o el Tibidabo, i per aquest camí és per on tornarem tancant la circular.

Cruïlla de camins, punt on obrim i tanquem la circular. Nosaltres seguim pel camí planer de l’esquerra.

Nosaltres hem d’agafar el camí de l’esquerra que planeja, resseguint el vessant barceloní de Collserola, a una cota d’uns 280 metres sobre el nivell del mar: és la Carretera de les Aigües o oficialment el Passeig de les Aigües.

Vista del Passeig de les Aigües
Passeig de les Aigües

Durant gran part del trajecte que farem per aquest camí podrem disfrutar, si el temps ho permet, d’unes vistes esplèndides de Barcelona, mirant a l’esquerra, i Collserola i la seva carena principal, des de Sant Pere Màrtir fins a la Torre de Collserola, el Tibidabo i l’Observatori Fabra, a la dreta.

Panoràmica de Barcelona des del Passeig de les Aigües
Panoràmica de la Serra de Collserola i la carena, des de Sant Pere Màrtir fins a Vallvidrera
Carena de Collserola des del Passeig de les Aigües; d’esquerra a dreta, l’Ideal Pavillon,la Torre de Collserola i el Tibidabo

No serà estrany trobar altres caminants, corredors i ciclistes, que amb diferents objectius transiten per aquesta ruta popular, una balconada natural que ressegueix la capital catalana.

A mida que anem fent camí i fins arribar el moment d’abandonar-lo, anirem passant per tres fonts, totes a la dreta, en sengles torrentades, i per tres miradors, tots a l’esquerra, amb bancades de pedra, de cara a Barcelona i amb el mar a l’horitzó.

Una de les fonts que trobarem
Arribant a un dels miradors

Un cop hem passat pel tercer mirador, d’on surt el corriol cap a Santa Maria de Jerusalem, continuarem uns metres més i aviat arribarem a una zona urbana, la barriada de la Font del Mont de Vallvidrera.

Arribada a la barriada de la Font del Mont. Al revolt del fons hem de continuar per l’esquerra

En arribar a un revolt, el camí està asfaltat. En aquest punt si pugem per la dreta amunt tenim al fons la Font del Mont (en menys de cinc minuts hi anem i en tornem).

Situats al revolt, continuem cap a l’esquerra, per un tram asfaltat. Tenim a l’esquena la imponent Torre de Collserola. Compte que a l’arribar a una cruïlla de camins-carrers, nosaltres hem de seguir pel mig, planejant (hi ha indicador).

Pal indicador a la sortida de la barriada de la Font del Mont

Abandonada la zona urbana, el camí torna a ser de terra.
Poc després passarem pel pont per damunt del Funicular de Vallvidrera, on hi ha el baixador de ‘Carretera de les Aigües’, a peu de camí.

La parada de ‘Carretera de les Aigües’ del Funicular de Vallvidrera
Funicular de Vallvidrera des del camí del Passeig de les Aigües

I de seguida, una cruïlla important en la nostra ruta, el creuament a banda i banda de les escales de la Drecera de Vallvidrera. Aquest és el moment que canviarem el sentit de la marxa i el desnivell. Fins aquí hem anat planejant, a partir d’ara ens toca pujar. En pocs metres haurem de superar uns 65 m de desnivell per arribar a Vallvidrera. Tranquils que és poc tros, però agafeu-vos-ho amb calma.

En aquest punt hem de girar per la dreta, per les escales de la Drecera de Vallvidrera

Girem a la dreta per fer el tram (pavimentat) de pujada. El primer tros és per escales, llavors hi ha un tram sense escales amb pujada moderada i finalment, els darrers metres, amb escales altre cop, cal superar un fort desnivell.

Les escales abans d’arribar a les primeres vivendes de Vallvidrera
Remuntant entre les vivendes del barri
Darrers metres de pujada; al fons la plaça de Vallvidrera

Al capdamunt arribarem a la plaça de Vallvidrera, el cor del barri. En aquest centre neuràlgic tenim diversos establiments comercials, entre ells dos restaurants, Casa Trampa i Josean.

Tram 2
VALLVIDRERA (plaça) (342 m) –
PLA DELS MADUIXERS (275 m)

Per Carretera del Tibidabo i Camí de l’Escola Judicial

Des d’aquí la ruta segueix en pujada, però ja més moderada. Deixem la plaça tombant a la dreta per agafar les escales del carrer de Queralt (passarem pel costat de l’església de Santa Maria de Vallvidrera, a mà dreta), vorejarem la plaça de Pep Ventura (a l’esquerra) i arribarem al carrer de les Alberes (per on passa la carretera de Vallvidrera al Tibidabo). Just a la cantonada, a la dreta, tenim l’edifici modernista de l’estació de ‘Vallvidrera Superior’ dels Ferrocarrils Catalans.

Escales del carrer de Queralt; al fons la plaça de Vallvidrera

Nosaltres hem de continuar per la dreta, resseguint la carretera fins arribar a la cruïlla de l’Escola Judicial de Catalunya. Farem un tram en suau però continuada pujada, per la vorera de la carretera. Passarem per diverses cruïlles de carrers, però nosaltres sempre seguirem la carretera, encarats a la Torre de Collserola, que veurem al fons.

Caminant pel carrer de les Alberes, seguint la carretera que puja al Tibidabo
La imponent Torre de Collserola des de la carretera de Vallvidrera al Tibidabo
Sortim de Vallvidrera. Al fons la Torre de Collserola; a la dreta l’Ideal Pavillon

La caminada per la carretera acabarà quan arribem a la cruïlla cap a l’Escola Judicial, a mà dreta.
És un altre punt clau de la ruta, perquè aquí acaba la fase de pujada, que haviem iniciat al Passeig de les Aigües en prendre la Drecera de Vallvidrera, i comença la fase de descens, moderat, per tornar al lloc de partença.

Indicador de la cruïlla cap a l’Escola Judicial
Cruïlla del camí de l’Escola Judicial. Ens toca girar a la dreta. Acaba la fase de pujada i comença el descens fins al lloc de partença.

Ho farem primer per un tram asfaltat fins al trencall de l’Escola Judicial i després recuperarem un camí de terra, cosa que no fèiem des de la Carretera de les Aigües.

Fins que no arribem al trencall del camí de terra, seguirem la pista asfaltada que mena a l’Escola Judicial. Primer passarem per l’antic hotel ‘Ideal Pavillon’, avui edifici plurifamiliar, i més endavant per una caseta de bombers.

Arribant a l’Ideal Pavillon
L’antic hotel Ideal Pavillon de Vallvidrera
Arribant a la caseta de Bombers

En tota aquesta zona podrem divisar noves i magnífiques panoràmiques de Barcelona fins al mar, ara des d’una cota superior respecte al Passeig de les Aigües, uns 110 metres més avall.

Panoràmica de Barcelona des del Camí de l’Escola Judicial
Panoràmica de Barcelona, amb la muntanya de Montjuïc al fons

Seguim fent camí avall fins que ens trobarem amb una cruïlla important, en un revolt on el camí asfaltat segueix per la dreta cap a l’Escola Judicial i al davant nostre, al front, veurem un camí de terra tancat amb una cadena, per on hem de seguir.

Baixant pel Camí de l’Escola Judicial; al fons l’Observatori Fabra
Camí de l’Escola Judicial
Trencall de camins. A la dreta baixa a l’Escola Judicial; nosaltres hem de continuar rectes, pel camí de terra

Prenem el camí que ens portarà a tancar el cercle de la sortida.
Més avall, i en pocs metres, passarem successivament pel corriol que puja a l’Observatori Fabra (indicat), a l’esquerra, pel camí de Can Borni, que puja al Tibidabo, també a l’esquerra i també indicat, i finalment pel corriol que baixa al Passeig de les Aigües, a la dreta, sense indicar.

Camí de Vallvidrera a Barcelona
Al fons a l’esquerra el trencall cap al camí de Can Borni
Baixant pel camí, encarats a Barcelona
Vista del Passeig de les Aigües des del Camí de Vallvidrera

Nosaltres sempre hem de seguir pel camí avall, que va a morir just al Passeig de les Aigües, en una cruïlla ja coneguda.

Arribada a l’enllaç amb el Passig de les Aigües. Hem completat ll’itinerari circular

En aquest moment tanquem la ruta circular. Només ens resta seguir rectes pel Passeig de les Aigües, que en pocs metres ens retornarà al Pla dels Maduixers, a l’aparcament des d’on hem iniciat l’excursió.