Arxiu d'etiquetes: pas del rei

De Mundet a Sant Cugat, per Sant Medir, Can Gordi i Can Bell

31/05/2022 Julià Buxadera Deixa un comentari

Mundet-Turó del Trac-Pas del Rei-Sant Medir-Can Gener-Sol i Aire-Can Gordi-Mas del Bosc-Can Bell-Sant Cugat del Vallès

DADES TÈCNIQUES

Caminada núm. 75
Data: dimarts, 31 de maig de 2022
Inici: metro Mundet (L3)
Final: estació Sant Cugat del Vallès (FGC)
Sector: vessant del Vallès (Sant Medir-Can Gordi-Sant Cugat)
Distància: 14 kms
Temps: 3 h 50 min
Desnivell: + 303 m / – 313 m
Dificultat: moderada
Tipologia: travessa lineal (només anada)

ITINERARI

Metro Mundet (L3)-Campus Mundet (UB)-Camí de les Llars Mundet-Turó del Trac-Passeig de les Aigües-Pas del Rei-Sant Medir-Font de Can Gener-Can Gener-Serra de l’Arrabassada-Urbanització Sol i Aire-Serra de Sant Vicenç-Can Gordi (ruïnes masia i font)-Mas del Bosc-Serra d’en Bell-Can Bell-entrada Sant Cugat (Llaceres)-Sant Cugat del Vallès (estació FGC).

MAPA DE LA RUTA

RUTA A WIKILOC

COMENTARI

Travessa fins a Sant Cugat partint de Barcelona. La ruta comença a l’estació de metro de Mundet i, passant pel campus universitari, va a buscar el Camí de les Llars Mundet (origen de la Carena del Forat del Vent) per ascendir fins al Turó del Trac (únic turó que farem), a sota del Turó de Valldaura, i seguirem fins al Pas del Rei, collet entre els turons de la Magarola i Valldaura i punt on assolirem la cota màxima de l’excursió, a la carena principal de Collserola, havent superat 265 metres de desnivell des de la sortida.
Després baixarem per un sender directes fins a Sant Medir (descens amb un desnivell de 180 metres), anirem a visitar la font de Can Gener i un cop passat Can Gener remuntarem la Serra de l’Arrabassada per dirigir-nos a l’altra banda a la zona de la urbanització Sol i Aire. Des d’aquí nou tram de pujada per superar ara la Serra de Sant Vicenç i baixada fins a trobar les ruïnes de Can Gordi i la seva font propera. Després, nova ascensió fins al Mas del Bosc i resseguint la Serra d’en Bell anirem baixant fins a Can Bell, a les portes de Sant Cugat. Només ens restarà fer una travessa urbana per arribar a l’estació dels Ferrocarrils Catalans, fi de la travessa.
Caminada llarga, primer per pista fins accedir al Passeig de les Aigües, i després pràcticament tot per senders emboscats, travessant diverses serres (Sant Medir, l’Arrabassada, Sant Vicenç), en un continu de pujades i baixades, sense massa dificultats. L’únic problema es la senyalització deficient (o nul·la) de gran part del recorregut.

DESCRIPCIÓ DE LA RUTA

Tram 1
METRO MUNDET (L3) (140 m) –
TURÓ DEL TRAC (368 m)
Pel Campus Mundet (UB) i Camí de les Llars Mundet

Sortim de l’estació de Mundet per la banda de muntanya (140 m) i enfilem en direcció el Campus Mundet de la Universitat de Barcelona (UB), per l’avinguda d’Arturo Mundet, que fa un gran rodeig envoltant els edificis universitaris fins arribar a la part més alta, on hi ha l’últim pàrquing de vehicles (el número 5) (12 min).

**Zona alta del Campus universitari de Mundet**

Just en el revolt d’accés a l’aparcament surt, al front, tancat en cadena, el camí de terra que hem d’agafar.

**ITrencall del camí de terra al final del Campus Mundet**

Uns metres més amunt, rodejant per sobre els últims edificis del campus, arribarem a una cruïlla de camins (210 m, 15 min). Hem de prendre la pista que puja per la nostra esquerra.

**Cruïlla de camins: hem de continuar pel de l’esquerra amunt**

Comença llavors una pista forestal que serpenteja pel vessant de Collserola fins arribar a la carena del Forat del Vent, per on passa el Passeig de les Aigües, a sota el Turó del Trac i a prop del Turó de Valldaura.

El camí va guanyant alçada ràpidament i si el seguim anirem fent diversos revolts de paella, revolts tancats que sovint podem evitar escurçant el camí per empinades dreceres. Com que la pujada és sostinguda, el consell és no deixar el camí per la drecera.
A mida que anem pujant anirem veient el recinte Mundet més petit i la carena més a prop. Enmig de les àmplies llaçades de la pista passarem pel costat d’un gran dipòsit d’aigua.

Podeu veure algunes fotos del camí:

Quan ja som força amunt ja veiem panoràmiques de Barcelona i de la carena del Tibidabo, amb els turons de la Magarola i de Valldaura, i la del Forat del Vent fins al Turó d’en Segarra. La pista es fa més dreta en els darrers metres de pujada.
Finalment, després d’una llarga recta arribem a una cruïlla de camins (foto) (340 m, 40 min). Per la dreta arriba el camí que puja des del Castell Fortí, per l’esquerra continua el nostre camí per enllaçar amb el Passeig de les Aigües (carena del Forat del Vent), i nosaltres pujarem pel caminet del mig amunt i en pocs segons serem a la carena.

En ser-hi (348 m) girem pel camí ample (el Passeig de les Aigües) a l’esquerra i molt aviat ja veurem com s’enfila, per la dreta, el corriol que va cap al Turó del Trac (no indicat).

**Per pujar al Turó del Trac hem d’agafar aquest sender a la dreta**

Tombem pel sender i uns tres minuts després hem de desplaçar-nos uns metres pel bosc fins trobar una petita clariana amb unes pedres al mig. Som al Turó del Trac (368 m, 45 min).

Des del turó, engolit per la vegetació, poques vistes. Només destaca la visió del Turó de Valldaura, amb la seva torre de guaita, que treu el cap per damunt dels arbres del bosc.

**El Turó de Valldaura des del Turó del Trac**

En aquest punt acabem el primer tram de la travessa, el que ens ha dut a tocar de la carena principal de Collserola. Fins aquí tot ha estat en pujada. Encara ens queda anar més amunt, però el desnivell a superar és poc i molt senzill. Ja hem fet l’ascensió més destacada de la caminada.

Tram 2
TURÓ DEL TRAC (368 m) –
SANT MEDIR (224 m)
Pel Pas del Rei i corriol directe a Sant Medir

Deixem el turó i anem a cercar el sender en direcció el turó de Valldaura i en un parell de minuts enllaçarem amb un revolt de la la pista que puja al Turó de Valldaura, a tocar del Passeig de les Aigües (372 m).
Tirem per l’esquerra per agafar la Carretera de les Aigües i la segim cap a la dreta amunt. La pista ens ofereix esplèndides vistes de Collserola i de Barcelona fins al mar.

En tres minuts més arribarem al trencall cap al Pas del Rei (384 m). Compte que tampoc hi ha indicador!
Abandonem el Passeig de les Aigües i prenem el sender de la dreta.

**Corriol cap al Pas del Rei, a la dreta**

Des del corriol cap Pas del Rei mirant cap a Barcelona

En suau pujada i en cosa de pocs minuts més arribarem a un petit collet, en un encreuament amb un altre corriol. Aquesta cruïlla de corriols es troba just a l’anomenat Pas del Rei (405 m, 55 min).

Aquest indret està situat a la carena principal de Collserola, entre el Turó de la Magarola (a l’esquerra en el sentit de la nostra marxa) i el Turó de Valldaura (a la dreta), i és per on passa la línia divisòria comarcal entre el Barcelonès i el Vallès Occidental i el límit municipal entre Barcelona i Sant Cugat del Vallès.
Per a nosaltres és, a més, el sostre de la sortida proposada, arribant als 405 metres d’altitud.

Nosaltres, que hem pujat fins aquí des de Barcelona ara ens toca continuar pel vessant vallesà, cap a Sant Medir. Així doncs, seguim pel corriol que fèiem i tirem cap avall. Des d’aquí, baixant enmig del bosc, el corriol és preciós, fresc, ombrívol.
Caminem ràpid en baixada fins que enllaçarem amb una pista ampla que ve de la urbanització Sol i Aigua (a l’esquerra) i va a la Carretera d’Horta a Cerdanyola (a la dreta).

**Darrers metres del corriol abans d’arribar a la pista que ve de Sol i Aigua**

Continuem per la pista al front, cap avall, passant de llarg la pista cap a la dreta. Pocs metres després arribarem a un revolt de paella (339 m, 1h 05 min), per on surten un parell de senders per la nostra dreta. El primer, indicat, és el que va per la Serra de Sant Medir, el segon, molt a prop i un xic amagat i sense indicador (la manca de senyalització serà una constant en tota la travessa), és un corriol que baixa directe pel bosc en direcció a l’ermita de Sant Medir.

**El revolt on neix el corriol que baixa a Sant Medir**

Atenció perquè aquest sender baixa per un fort pendent i cal anar en compte a les zones pedregoses, amb perill de relliscar, sobretot si és moll o hi ha força humitat.

**Dos trams del corriol cap a Sant Medir**

Sempre hem d’anar avall, recte, obviant els corriols travessers. En arribar al final de la baixada serem en una esplanada amb un espai de pícnic, amb taules i bancs de fusta.

Travessem per la dreta aquesta àrea de lleure i de seguida arribarem a Sant Medir (224 m, 1h 15 min).

Ho farem per la part posterior de l’ermita i a la dreta tenim la gran esplanada, rodejada d’una bancada de pedra i la Font del Camp del Miracle en un extrem.

Podeu veure fotos de l’indret:

Tram 3
SANT MEDIR (224 m) –
CAN GORDI (215 m)
Per Can Gener i Urbanització Sol i Aire

El tram següent ens portarà a Can Gordi i per arribar-hi haurem de travessar dues serres, primer la de l’Arrabassada (per accedir a la part alta de Sol i Aire) i després la de Sant Vicenç per accedir a la vall de Can Gordi.
Deixem l’esplanada de Sant Medir per la pista que continua cap a Can Borrell i Sant Cugat, però serà només un trosset, perquè de seguida veurem a mà esquerra un camí, que hem de prendre per anar per un corriol cap a la font i la masia de Can Gener.

**A la sortida de Sant Medir trobem el trencall cap a la font de Can Gener, a l’esquerra**

Girem a l’esquerra, més enllà passarem pel costat d’una estació depuradora, més endavant arribarem, en una zona feréstega, a l’aqüeducte de Can Gener, que travessarem amb prudència.

Poc després passarem per una escala de pedra que baixa per la nostra dreta, que és l’accés a la Font de Can Gener, també dita de Can Jané o de Sant Medir.

Més enllà el corriol acaba quan troba la pista ampla que puja a la masia de Can Gener (segons els propietaris Can Jané). La masia la tenim a la dreta (212 m, 1h 22min).
La masia acull actualment un restaurant de cuina catalana.

Arribats en aquest punt hem d’anar a travessar la serra de l’Arrabassada per dirigir-nos a Sol i Aire.
No hi ha cap indicador.
El camí que hem d’agafar és un que surt per l’esquerra, que va pujant.

**Dos trams del corriol cap a Sol i Aire**

El seguim amunt fins que arribem a un altre camí que ens creua (264 m), ja a la carena de la Serra de l’Arrabassada, que hem de travessar per seguir recte, ara avall, per un corriol (el camí s’ha convertit en sender) que anirà descendint fins passar pel Torrent de les Monelles (aquell dia amb poca aigua), al fons de la vall. Poc després arribarem a la zona de la Font Rica, recinte protegit per una tanca de filferro, que rodegem, i a partir de l’accés principal de la insta·lació el sender torna a convertir-se en camí.

Més enllà passem pel costat d’on hi hagué el Zoo de Cal Castillo (actualment no en queda res) i finalment enllaçarem amb la pista forestal que ve de la urbanització Sol i Aire i va cap a Can Borrell (206 m).

**Enllaç amb la pista forestal de Sol i Aire**

Som a la part alta de la urbanització. A la cruïlla girem a l’esquerra amunt i pocs metres després tombem a la dreta per un camí que segueix en pujada i que ens porta a la part més alta de Sol i Aire.

**Deixem la pista per girar a la dreta cap a la part alta de Sol i Aire**

De seguida el camí fa un revolt tancat (220 m, 1h 55 min). I aquí hem d’estar atents. Per la dreta del revolt veurem un camí (va per la carena a Can Borrell), el descartem. Acabem de fer el revolt, veiem una vivenda a la nostra esquerra i a la dreta un altre camí, que s’endinsa al bosc. Com l’anterior, tampoc senyalitzat. I aquest camí emboscat és el que hem de prendre per anar cap a Can Gordi. Si seguíssim recte pel camí accediríem a la urbanització Sol i Aire.
Trenquem per la dreta i iniciem un camí-corriol, primer en pujada fins assolir la carena de la Serra de Sant Vicenç, on trobem una cruïlla de camins.

**Camí cap a la carena de la Serra de Sant Vicenç**

**Cruïlla de camins a la carena. Hem de tirar avall.**

Nosaltres hem de travessar el camí que hem trobat, a dalt la Serra de Sant Vicenç, i seguir recte per un camí que baixa decidit cap al fons de la vall de Can Gordi. Ens separen uns 10 minuts de Can Gordi.

Seguim el camí de baixada, en arribar a una cruïlla de corriols girem a l’esquerra i molt aviat arribarem a les ruïnes de la masia de Can Gordi, que ens queda a la dreta (215 m, 2h 20 min). Són restes escasses, alguns trossos de parets i poca cosa més.

Des de Can Gordi podem baixar fins al fons del torrent (podem anar-hi pels dos camins que surten de l’indret cap avall) per visitar la Font de Can Gordi, molt deixada i engolida per la vegetació. L’anada a la font i el retorn a les restes de la masia ens ocuparà poc més de 5 minuts.

Tram 4
CAN GORDI (215 m) –
SANT CUGAT DEL VALLÈS (estació FGC) (130 m)
Pel Mas del Bosc, Serra d’en Bell i Can Bell

Podem optar per tornar a Sant Cugat per un camí planer que ressegueix la Vall de Can Gordi, però completarem la caminada amb un repte més, travessar una altra serra del vessant vallesà de Collserola, la d’en Bell.

Reprenem al camí per on hem arribat a Can Gordi i seguim per la dreta en direcció el Mas del Bosc (hi ha una senyalització escrita en una estaca de fusta). Poc després travessarem el Torrent de Can Gordi per sobre d’un pont d’una sola arcada (Pont de Can Gordi) i des d’allà anirem ascendint suaument, ignorant els corriols que anem trobant a banda i banda del corriol.

**Dos trams del corriol cap a Mas del Bosc**

Caminarem fins arribar (darrers metres amb més pendent) a la carena de la Serra d’en Bell, a la zona del Mas del Bosc (276 m, 2h 40 min), a tocar d’una torre elèctrica.

**Cruïlla a la carena de la Serra de Can Bell, al costat del Mas del Bosc**

A l’esquerra tenim la zona esportiva de la casa de colònies de Mas del Bosc, que veiem al fons.

Nosaltres hem de completar la ruta anant cap a Sant Cugat. Des de la cruïlla per on hem arribat, hem de seguir pel corriol que ressegueix la Serra d’en Bell, tirant per la dreta (hi ha indicador, aquí sí; direcció Can Bell-Rambla de Can Bell-Sant Cugat del Vallès).

Pal indicador. En trobarem molt pocs, i un que trobem, amb falta ortogràfica…

Passem pel costat de la torre elèctrica i seguim el corriol de la carena, des de la que podem observar, des d’alguns racons on ho permet la vegetació, panoràmiques del Vallès, amb Sant Cugat als peus i Montserrat al fons.

**Panoràmica, amb zoom, amb Can Lluc en primer terme i Sant Cugat i Montserrat al fons**

Passarem de llarg tres trencalls a l’esquerra, que baixen cap al torrent de Can Bell, i al quart (232 m), molta atenció perquè hem de deixar de carenejar i baixar cap a Can Bell. Hi ha un indicador que ens assenyala la direcció de Can Bell.

És hora de baixar cap al Torrent de Can Bell. Tombem a l’esquerra avall, més endavant passarem pel torrent i anirem planejant pel costat de camps de conreu fins que serem a Can Bell (170 m, 3h 15 min).

Passem pel costat de la masia, que deixem a la nostra esquerra, caminant per la pista principal que va a parar a la Rambla de Can Bell (172 m), a tocar de la carretera de l’Arrabassada, la BP-1417, que uneix Barcelona amb Sant Cugat.

En arribar a la cruïlla girem a la dreta per la Rambla de Can Bell (no hem d’accedir a la carretera) i anem tirant, contemplant les vivendes de la zona, entre les que destaca la històrica Casa Bertrand.

**Una de les cases de la Rambla de Can Bell**

**La part visible de la Casa Bertrand des de l’exterior**

Passada aquesta casa, a l’esquerra tenim un camí de terra que hem d’agafar (171 m). Més enllà arribarem a un carrer asfaltat, que travessarem i prendrem el carrer que duu al club de tennis (carrer del Comte) i passat l’encreuament amb el club esportiu veurem el carrer amb un vial protegit per estaques que ens porta a la zona de Llaceres, ja en plena àrea urbana de Sant Cugat del Vallès (136 m, 3h 35 min).

Som a l’entrada de Sant Cugat, al carrer de Llaceres. Travessem aquest carrer i anem recte per passar per l’església del Sant Crist de Llaceres i accedir a l’avinguda de Gràcia. Seguim a la dreta, passem per alguns edificis modernistes destacables, com la Casa Armet (foto), fins que arribarem a una avinguda regulada amb semàfor.

En aquest punt hem de tombar cap a l’esquerra, per la Rambla de Ribatallada i seguir-la fins a trobar, a la dreta, el carrer d’Àngel Guimerà. Seguint aquest carrer de seguida serem a la plaça de Lluís Millet, on se situa l’estació de Sant Cugat dels Ferrocarrils Catalans (FGC) (130 m, 3h 50 min). Hem arribat a la fi del recorregut.

DESNIVELLS I TEMPS PER TRAMS
Desnivell en metres / Temps en minuts

Tram	Desnivell	Temps
Metro Mundet (L3)-trencall Camí de les Llars Mundet, pel Campus Mundet (UB)	+ 70	15′
Ascensió al Turó del Trac pel Camí Llars Mundet	+ 158	30′
Turó del Trac-Sant Medir, pel Pas del Rei	– 144	32′
Sant Medir-Can Gener, per la Font de Can Gener	– 12	7′
Can Gener-Urbanització Sol i Aire, per la Serra de l’Arrabassada	– 11	33′
Urbanització Sol i Aire-Can Gordi (ruïnes masia), per la Serra de Sant Vicenç	+ 14	23′
Anada a Font de Can Gordi i retorn	0	7′
Can Gordi-Mas del Bosc (carena)	+ 61	14′
Mas del Bosc-Can Bell, per la Serra d’en Bell i el Torrent de Can Bell	– 106	34′
Can Bell-entrada Sant Cugat (Llaceres)	– 34	19′
Travessa urbana per Sant Cugat fins estació FGC	– 6	16′
Totals acumulats	+ 303 – 313	3 h 50′

Desglossament del temps per etapes:
Mundet-Turó del Trac: 45 min
Turó del Trac-Sant Medir: 30 min
Sant Medir-Sol i Aire: 40 min
Sol i Aire-Can Gordi (ruïnes i font): 30 min
Can Gordi-Mas del Bosc: 15min
Mas del Bosc-Can Bell: 35 min
Can Bell-Sant Cugat: 35 min

Distribució del temps:
54 % en pujada, 8 % en pla i 38 % en baixada.

Vessant de Barcelona

De Vall d’Hebron a Trinitat Nova per la carena de Collserola

28/07/2021 Julià Buxadera Deixa un comentari

Sant Genís dels Agudells-Revolt de la Paella-Turó de la Magarola-Turó de Valldaura-Portell de Valldaura-Forat del Vent-Coll de la Ventosa-Turó Sul-Turó d’en Segarra-Turó de Roquetes-Castell de Torre Baró-Trinitat Nova

DADES TÈCNIQUES

Caminada núm. 65
Data: dimecres, 28 de juliol de 2021
Inici: metro Vall d’Hebron (L3)
Final: metro Trinitat Nova (L3)
Sector: vessant de Barcelona (Montbau-Horta-Torre Baró)
Distància: 12,8 kms
Temps: 3 h 10 min
Desnivell: + 348 m / – 442 m
Dificultat: moderada
Tipologia: travessa lineal (només anada)

ITINERARI

Metro Vall d’Hebron-Sant Genís dels Agudells-camí de carena-Carretera de l’Arrabassada-Revolt de la Paella-Centre d’Acollida d’Animals de Companyia-Turó de la Magarola-Pas del Rei-Turó de Valldaura-Portell de Valldaura-Forat del Vent-Coll de la Ventosa-Turó Sul-Turó d’en Segarra-Turó Blau-Coll de Canyelles-Turó de Roquetes-Coll de Roquetes-Castell de Torre Baró-Mirador de Torre Baró-Trinitat Nova.

MAPA DE LA RUTA

RUTA A WIKILOC

AVÍS: La gravació de la caminada amb l’aplicació Wikiloc es va interrompre sobtadament just a dalt el Turó d’en Segarra, raó per la qual no consten dades del recorregut a partir d’aquest punt.

COMENTARI

Travessa per la banda oriental de la serra de Collserola, resseguint la carena, des de Sant Genís dels Agudells fins a la Trinitat Nova. Durant el trajecte trepitjarem fins a sis cims: els turons de la Magarola i Valldaura a la zona d’Horta, i els turons Sul, d’en Segarra, Blau i Roquetes a la banda de Nou Barris. Es tracta d’un recorregut força variat, alternant pujada i baixada, i passant per tot tipus de vies (pistes, camins, corriols, zones urbanes…).

DESCRIPCIÓ DE LA RUTA

Tram 1
METRO VALL D’HEBRON (163 m) –
REVOLT DE LA PAELLA (352 m)
Per Sant Genís dels Agudells i camí de carena

Sortim de l’estació de metro de Vall d’Hebron per l’avinguda del Jordà (163 m) i resseguim aquesta via amunt fins arribar al carrer de Natzaret, just a sota l’església de Sant Genís dels Agudells.

**Sant Genís dels Agudells des de la cruïlla del carrer Natzaret**

En aquesta cruïlla girem a la dreta i a la propera, tot seguit, a l’esquerra per agafar el carrer de Saldes (205 m, 10 min). Si fins ara la pujada ha estat moderada compte que en aquest carrer l’ascensió és molt costeruda, amb un desnivell mitjà del 15%, però per sort no és massa llarga.
Quan arribem a una bifurcació de dos carrers hem de tombar per la dreta, pel carrer de Sagàs, poca estona perquè molt aviat hem d’abandonar el carrer per prendre a la dreta el corriol que s’enfila en diagonal en sentit contrari al que portàvem (267 m, 20 min), per reorientar-se de seguida encarat a la muntanya de Collserola.
El corriol va guanyant alçada progressivament, però no és una pujada tan pronunciada com la que hem fet abans pel carrer de Saldes.

**Nou tram del corriol; al fons distingim el dipòsit d’aigua, cap a on anem**

En el trajecte podrem admirar a la nostra esquena les primeres vistes aèries de Barcelona.

**Panoràmica de Barcelona, amb els Tres Turons al centre i el mar al fons**

El corriol va a parar al costat d’un dipòsit d’Aigües de Barcelona (el Sant Genís 2), que tenim a l’esquerra, just quan enllacem amb el camí de carena que puja des de Montbau (326 m, 30 min).
Tombem a l’esquerra amunt i en pocs metres serem a la Carretera de l’Arrabassada. Des d’aquí ja podem divisar clarament la carena oriental de Collserola, per on passa la nostra ruta.

**Panoràmica de la carena oriental de Collserola des de l’Arrabassada**

Des de la carretera tombem a la dreta pel camí que passa paral·lel a la calçada, protegits per la barana, i en molt poca estona serem al famós Revolt de la Paella.

**Revolt de la Paella; al final el trencall de la pista del Passeig de les Aigües**

Resseguim el revolt, descartant els corriols que per la dreta baixen cap a Montbau, fins al trencall de la pista del Passeig de les Aigües (352 m, 40 min). Aquesta pista forestal uneix aquest indret amb Torre Baró (veure la ruta 40 d’aquest blog). Hi ha uns panells informatius.

**Inici del sector oriental del Passeig de les Aigües, que uneix l’Arrabassada amb Torre Baró**

En aquest punt donem per acabat el primer tram de la travessa.

Tram 2
REVOLT DE LA PAELLA (352 m) –
PORTELL DE VALLDAURA (350 m)
Pel Passeig de les Aigües i els turons de la Magarola i Valldaura

El segon tram ens conduïrà a la carena principal de Collserola per culminar dos dels seus cims més destacats en aquesta zona d’Horta, la Magarola i Valldaura.
El primer sector és una tranquil·la passejada pel planer, o més ben dit amb pujada poc pronunciada, Passeig de les Aigües.

Molt aviat passarem pel costat del Centre d’Acollida d’Animals de Companyia de Barcelona, prou perceptible pels lladrucs dels gossos que hi són acollits.

**Deixant enrere el Centre d’Acollida d’Animals de Companyia**

Un cop hem passat les instal·lacions de l’equipament municipal torna el silenci i anem pujant suaument, observant el paisatge, tant de Barcelona com de Collserola.

Anem seguint la pista ampla fins arribar a una cruïlla de camins important (386 m, 50 min).

**Cruïlla de camins. Ara toca pujar per l’esquerra**

En aquest punt hem d’abandonar el Passeig de les Aigües, que segueix recte vorejant el vessant de la muntanya, i hem d’agafar el camí que passa a tocar paral·lelament, el camí de carena que ve del Coll de l’Erola (Vista Rica). Nosaltres hem de prendre aquest camí, però cap a la dreta amunt, en direcció Pas del Rei-Turó de la Magarola-Ctra. de Cerdanyola-Sant Medir.

Pugem pel camí uns metres i arribarem a una altra cruïlla de camins (398 m). Aquí hem de continuar pel de la dreta, indicat clarament (direcció Turó de la Magarola). Entrem en una àrea d’activitat naturalista i una zona amb el pas prohibit a les bicicletes, segons indica un cartell del Parc.

**El trencall cap al Turó de la Magarola**

El que comença sent un camí acaba sent un corriol cada cop més estret i amb més pendent, però sense exagerar. Envoltats de vegetació, finalment arribem al cim del Turó de la Magarola (també Turó del Maltall de Magarola), a 430 metres d’altitud, la cota més alta de la ruta. Portarem més o menys una hora caminant.

A l’indret hi ha el Mirador Maria Gispert, bastit sobre una plataforma de fusta, amb un banc també de fusta. El lloc és un punt d’observació de les aus que volen per l’entorn. Tanmateix és un mirador d’esplèndides vistes de 360º cap a Barcelona, el Maresme i el Vallès. La parada és obligada.

**Panoràmica de Barcelona des del Mirador Maria Gispert**

**Panoràmica del Vallès des del Mirador Maria Gispert**

**El vèrtex geodèsic del Turó de la Magarola**

Deixem la Magarola per l’altre cantó per on hem arribat i anem descendint pel corriol. En arribar a una trencall amb un altre sender hem d’anar molt en compte perquè hem de girar cap a la dreta.
En no estar indicat jo vaig tirar recte i en veure que anava perdent alçada massa ràpid vaig entendre que m’havia equivocat de corriol i vaig haver de recular a la cruïlla per a rectificar.

Corregida la marrada, vaig prendre el corriol de la dreta, que va baixant suaument fins coincidir amb una altre corriol que passa creuant-se: és el Pas del Rei (405 m). Aquesta vegada nosaltres hem de seguir rectes, en lleugera pujada, i en pocs minuts arribarem als peus del Turó de Valldaura.
Dalt del cim hi veurem una antena de telecomunicacions i una torre de vigilància per a la prevenció d’incendis forestals (la marcada amb la lletra E “Echo”) (421 m, 1h 10 min). També podem gaudir de vistes de Barcelona i del Vallès, però no tant espectaculars com les de la Magarola.

**Turó de Valldaura (421 m), amb l’antena i la torre de guaita**

Feta l’estada al cim anem a buscar la pista pavimentada que rodeja una part del cim i la seguim uns metres fins al primer revolt. Allà veurem a l’esquerra un pal indicador que ens assenyala la direcció de Coll de Valldaura-Ctra. de Cerdanyola.

**En aquest punt hem de prendre el corriol que baixa decidit per l’esquerra**

Hem de baixar per aquest corriol que travessa el bosc i ens deixarà a una pista al costat del Portell de Valldaura. En la baixada pel corriol, atenció a la bifurcació de senders perquè hem d’agafar el de la dreta.
Al capdavall enllaçarem amb una pista ampla, que no és altra que el Passeig de les Aigües, que haviem deixat per fer els dos cims que acabem d’assolir.
Uns metres cap a l’esquerra, descartem el camí de la dreta i anem a buscar la passarel·la que travessa per sobre la carretera de Cerdanyola. Des del pont podem veure perfectament el Turó de Valldaura al nostre davant.

**El Turó de Valldaura des del Portell de Valldaura**

**Arribada a la passarel·la del Portell de Valldaura**

**El Turó de Valldaura des de la passarel·la**

Hem arribat al Portell de Valldaura (o Coll de Valldaura) (350 m, 1h 20 min) i en aquest indret acabem el segon tram de la ruta.

Tram 3
PORTELL DE VALLDAURA (350 m) –
COLL DE LA VENTOSA (245 m)
Pel Passeig de les Aigües-Forat del Vent

El tercer tram de l’excursió és una nova caminada pel Passeig de les Aigües, aquesta vegada amb descens progressiu, entre el Portell de Valldaura i el Coll de la Ventosa, passant pel Forat del Vent. Passejada còmoda, en lleugera baixada, gairebé sempre acompanyats de vistes sobre Barcelona i la carretera de Cerdanyola a la nostra dreta.

Traspassada la passarel·la per damunt la carretera d’Horta a Cerdanyola, continuem per la pista principal.

**Pal indicador al Portell de Valldaura**

Pocs metres més endavant trobarem per la dreta l’accés al mirador del Portell (hi ha un indicador a peu de camí), de fet una àmplia esplanada amb bancs de fusta rodejada parcialment per una tanca. De vistes, però, poques, més aviat és una àrea d’estada, amb joc infantil inclòs (encara que malmès).

**Vista de l’esplanada del mirador del Portell de Valldaura**

**El Turó de Valldaura des de l’esplanada**

Abandonem el mirador i tornem a la pista, des d’on sí veiem vistes del Vallès.

**Vista del Vallès, amb Can Valldaura en primer terme**

Continuem la ruta descendint, passem per un conjunt de vivendes a la dreta, situades arran de la carretera de Cerdanyola, i poc després per l’accés al restaurant ‘Casa Juaco’, que deixem a l’esquerra.
I així anem fent camí, sempre per la pista principal, descartant tots els camins que anem trobant a esquerra (baixada cap al Vallès) i a dreta (descens cap a Barcelona).

**Panoràmica de la carena que hem resseguit en bona part; al fons a l’esquerra distingim el Centre d’Animals i a la dreta el Turó de Valldaura**

**Els Tres Turons i la carretera de Cerdanyola, poc abans d’arribar al Forat del Vent**

Finalment arribarem al Forat del Vent, una important cruïlla de camins (278 m, 1h 45 min). Quan hi som, pel costat d’una torre elèctrica puja un caminet fins a un turonet que s’aixeca arran del camí. És el mirador del Forat del Vent i des d’aquí sí tenim vistes generoses, tant de Collserola com de Barcelona.

**Arribada al Forat del Vent; al fons el Turó d’en Segarra**

**Panoràmica des del mirador, mirant cap al Tibidabo**

**Panoràmica de Barcelona des del Forat del Vent**

**Una altra vista des del mirador, amb la Muntanya del Notari en primer terme i els Tres Turons als fons**

**Panoràmica des del mirador, mirant cap al Turó d’en Segarra**

**La cruïlla de camins del Forat del Vent des del mirador**

Continuem la ruta pel Passeig de les Aigües avall, en direcció el Turó d’en Segarra, que veiem al fons sobresortint a la carena.
Després d’una estona arribarem a un trencall que, per la dreta, ens baixarà a la carretera del Cementiri (de Collserola).

**Trencall a la dreta cap a la carretera del Cementiri-Coll de la Ventosa**

Abandonem definitivament el Passeig de lers Aigües i ens atancem al Coll de la Ventosa. Davant nostre ja veiem la carena que ens espera, amb el corriol que puja cap el Turó Sul i el Turó d’en Segarra, els propers objectius de l’excursió.

**Arribant al Coll de la Ventosa. Al fons veiem el Turó Sul (amb un arbre al cim) i el Turó de Segarra (amb una antena)**

Quan hi som travessem amb compte la calçada i ens dirigim a l’esplanada que tenim al front, amb un cartell que ens situa a l’entorn: som al Coll de la Ventosa (245 m, 1h 55 min).
A l’esplanada acaba la tercera etapa de la travessa.

**Carretera del Cementiri; al fons la passarel·la del Passeig de les Aigües**

**Panell informatiu del Parc de Collserola**

Tram 4
COLL DE LA VENTOSA (245 m) –
CASTELL DE TORRE BARÓ (214 m)
Itinerari de carena pels turons Sul, d’en Segarra, Blau i Roquetes

El quart tram, ben diferent, ressegueix l’itinerari de carena que, passant pels turons Sul, d’en Segarra, Blau i Roquetes, molt propers, ens portarà al Castell de Torre Baró.
Es tracta d’un itinerari exigent, amb diferents desnivells: primer forta pujada fins al Sul i al Turó d’en Segarra per corriol, després descans carenajant per pista en lleuger descens (desviant-nos un xic per anar al Turó Blau), curta pujada al Turó de Roquetes i finalment fort descens per corriol directe al Coll de Roquetes. Des d’aquí, el castell és a tocar.

Seguim amb la descripció de la ruta. Un cop hem travessat la carretera i hem accedit a l’esplanada del coll hem d’iniciar la pista que surt per la dreta i que va cap a l’Hospital de Sant Llàtzer i Can Masdeu, en direcció Canyelles. Però només uns pocs metres perquè de seguida veurem a mà esquerra el corriol d’ascens a la carena. Un pal indicador ens assenyala la direcció a seguir (Turó d’en Segarra-Turó de Roquetes-Torre Baró, per itinerari de carena).

Tombem per aquest corriol i anem pujant sempre en direcció cap a un arbre prou visible, que ens marca el cim del Turó Sul.

**Pujant cap al Sul, que ja veiem al fons**

Finalment, després d’una pujada pronunciada arribarem al cim, el Turó Sul (280 m, 2h 05 min). Quan hi arribem podem disfrutar de més vistes de Collserola, Barcelona i el Vallès, per si en volíem més.

**Coll de la Ventosa des del Sul, amb la carena de Collserola al fons**

**Nova perspectiva des del Turó del Sul**

Deixem el Sul i continuem pel sender. Primer planejarem una estona, passant pel costat d’un pi gros, del qual hi penja un gronxador sostingut per llargues cordes. Davant, el barri de Canyelles.
Aviat però el corriol torna a enfilar-se per anar decidit cap al Turó d’en Segarra, identificat amb l’antena. En aquest tram de pujada vaig poder veure les restes d’un incendi forestal cap a la zona de Canyelles.

**Darrers metres de l’ascensió al Turó d’en Segarra, entre vegetació cremada**

**Vista de la zona de carena cap a Canyelles, cremada per un incendi**

**Vista del corriol de pujada, amb el Coll de la Ventosa al fons**

**Cim del Turó d’en Segarra (326 m), mirant cap al Vallès**

Finalment arribarem dalt del Turó d’en Segarra (326 m, 2h 15 min), el cim més alt d’aquesta zona de Collserola, a la banda de Nou Barris. A dalt hi ha les instal·lacions d’una antena, com tantes d’altres a la serra de Collserola. Són antiestètiques però cal reconèixer que serveixen com a punts de referència des de la llunyania, a banda del seu servei en les telecomunicacions.

**Camí de carena cap al Turó de Roquetes, des de dalt el Turó d’en Segarra**

Abandonem el turó i ara prenem la pista que davalla per la carena. Pocs minuts després fixem-nos que a l’esquerra neix un caminet, amb esglaons de fusta al principi. Aquest camí ens portarà en un no-res al Turó Blau (310 m, 2h 20 min), senyalitzat amb una placa.

**Trencall per l’esquerra cap al proper Turó Blau**

**Cim del Turó Blau (310 m), encarats al Turó d’en Segarra**

Feta l’estada al turó, reculem al camí de carena i seguim baixant fins al Coll de Canyelles (283 m), una altra cruïlla de camins important. Al coll hi ha un parell de bancs.

Nosaltres hem de continuar rectes amunt, per un camí una mica costerut que en poca estona ens deixa al Turó de Roquetes (304 m, 2h 25 min).

**Turó de Roquetes, amb restes del paviment de l’antiga edificació en aquest cim**

Aquí fa un temps hi havia una edificació amb les parets grafitejades, però va ser enderrocada i ara només hi ha restes del paviment.
A la dreta s’alcen unes roques, si hi pugem serem a la cota màxima del turó.

Des d’aquest indret tenim vistes fantàstiques que abasten el Vallès, el Maresme, el Barcelonès i, és clar, la ciutat de Barcelona i la serra de Collserola.

**Panoràmica mirant cap al mar; a mig terme veiem el Castell de Torre Baró**

**Panoràmica des del cim, mirant cap als turons d’en Segarra i Blau; a la llunyania el Tibidabo**

Deixem el turó i anem a buscar el camí que passa per sota de les roques. Just poc després passarem per l’entrada d’una mina, per un forat cap al fons (Cova Felip). I a pocs metres, quan ja s’acaba el camí, neix a la dreta el corriol de baixada cap al castell de Torre Baró, que veiem al fons.

**Entrada a la Mina del Turó de Roquetes (Cova Felip)**

**Inici del corriol de descens cap al Castell de Torre Baró**

Descendim per un fort pendent, sempre encarats al castell, que anem veient cada vegada més gran. Finalment el corriol enllaça amb el camí que ve directament del Coll de Canyelles i més avall enllacem amb la Carretera Alta de Roquetes, a l’indret conegut com a Coll de Roquetes.

**Arribada al Coll de Roquetes. Al front, el Castell de Torre Baró**

Tenim al davant el castell. Per arribar-hi només ens resta travessar la calçada i agafar el corriol que s’hi dirigeix clarament encarat. Ben aviat serem al Castell de Torre Baró (214 m, 2h 40 min), final del quart tram del nostre itinerari.

**Vista del Turó de Roquetes des del castell**

**Vista de Torre Baró, Can Cuiàs i el Vallès, destacant-se el Turó de Montcada**

El castell, que té la seva llegenda, acull un punt d’informació que podem visitar en horari restringit. Al costat mateix de l’edifici, amb una façana recentment reformada, tenim uns panells informatius de l’indret.

Tram 5
CASTELL DE TORRE BARÓ (214 m)
METRO TRINITAT NOVA (69 m)
Pel camí de passejada

El cinquè i últim tram de la travessa és el descens al barri de la Trinitat Nova, que tenim a sota, juntament amb el de les Roquetes.
Deixem el castell per la part oposada per on hem arribat i prenem el camí que baixa cap al nord. Aquest camí ben fressat ens condueix en pocs minuts al Mirador de Torre Baró (196 m), des del qual podem disfrutar encara de més vistes aèries de Barcelona.

**Panoràmica de Barcelona des del Mirador de Torre Baró**

Travessem el mirador de punta a punta, sempre mirant al nord, i arribarem a una placeta. Davant nostre hi ha el restaurant ‘El Cordero’, que s’autoanomena ‘El mirador de Barcelona’ per les panoràmiques de la ciutat que s’hi veuen des de l’establiment. Per darrera s’alça el Turó d’en Manyoses.
Des de la placeta hem de prendre un corriol a la dreta, indicat (senyal de La Trinitat Nova) (191 m).

Aquest camí de passejada va descendint primer en sentit nord fins arribar a enllaçar amb un camí ample. A la cruïlla (152 m) hem de fer un gir de 180º i agafar el camí que baixa en sentit sud. Aquest camí és el carrer de les Quatre Estacions, ja a la Trinitat Nova. Anem seguint el camí i més avall enllaçarem amb els carrers asfaltats de la barriada.

En ser a la cruïlla del primer carrer asfaltat (el Passeig del Bosc de Roquetes) (117 m, 3 hores) tornem a canviar de rumb, ara girem a l’esquerra avall, travessem el carrer d’Aiguablava (hi ha una parada de metro tirant per la dreta, però no estava operativa aquell dia) i ens dirigim cap al carrer de la Pedrosa, on tenim una estació de metro (el dia de l’excursió estava tancada per obres a les línies 4 i 11) i una altra al carrer de Las Chafarinas (operativa per a la línia 3).
En aquesta estació de metro de Trinitat Nova (69 m, 3h 10 min) acaba la llarga travessa, que ens ha portat des de la Vall d’Hebron fins a la Trinitat Nova, per una ruta per itineraris de carena per la serra de Collserola, alternant corriols i trams pel Passeig de les Aigües.

DESNIVELLS I TEMPS PER TRAMS
Desnivell en metres / Temps en minuts

Tram	Desnivell	Temps
Metro Vall d’Hebron-Sant Genís dels Agudells (carrer Natzaret)	+ 39	10′
Sant Genís dels Agudells-inici camí de carena, pel carrer de Saldes	+ 65	10′
Camí de carena-Revolt de la Paella (carretera de l’Arrabassada)	+ 85	20′
Revolt de la Paella-Turó de la Magarola, pel Passeig de les Aigües i camí-corriol de carena	+ 78	20′
Turó de la Magarola-Turó de Valldaura, pel Pas del Rei	– 9	10′
Turó de Valldaura-Portell de Valldaura (passarel·la), pel corriol de carena	– 71	10′
Portell de Valldaura (passarel·la i mirador)-Forat del Vent, pel Passeig de les Aigües	– 72	25′
Forat del Vent-Coll de la Ventosa, pel Passeig de les Aigües	– 33	10′
Coll de la Ventosa-Turó Sul-Turó d’en Segarra, pel corriol de carena	+ 81	20′
Turó d’en Segarra-Turó Blau-Turó de Roquetes, pel camí de carena (Coll de Canyelles)	– 22	10′
Turó de Roquetes-Castell de Torre Baró, pel corriol de carena	– 90	15′
Castell de Torre Baró-enllaç Pg. Bosc de Roquetes, pel mirador i camí de carena	– 97	20′
Pas barriada Trinitat Nova fins al metro	– 48	10′
Totals acumulats	+ 348 – 442	3 h 10′

Desglossament del temps per etapes:
Vall d’Hebron-Revolt de la Paella: 40 min
Revolt de la Paella-Portell de Valldaura: 40 min
Portell de Valldaura-Coll de la Ventosa: 35 min
Coll de la Ventosa-Castell de Torre Baró: 45 min
Castell de Torre Baró-Trinitat Nova: 30 min

Distribució del temps (fins al Turó d’en Segarra):
61 % en pujada, 4 % en pla i 35 % en baixada.

Cap al Vallès

D’Horta a Sant Cugat per la Serra de Sant Medir

03/08/2019 Julià Buxadera Deixa un comentari

Mundet-Castell Fortí-Turó de Valldaura-Turó de la Magarola-Serra de Sant Medir-Turó de la Torrefera-Torre Cendrera-Sant Cugat

DADES TÈCNIQUES

Caminada núm. 30
Data: dimecres, 14 de novembre de 2018
Inici: metro Mundet (L3)
Final: estació Sant Cugat del Vallès (FGC)
Sector: vessant del Vallès (Torrefera-Sant Cugat)
Distància: 13,4 kms
Temps: 3 h 25 min
Desnivell: + 347 m / – 357 m
Dificultat: moderada
Tipologia: travessa lineal (només anada)

ITINERARI

Metro Mundet-Parc del Laberint d’Horta-Castell Fortí-Turó de Valldaura-Pas del Rei-Turó de la Magarola-Serra de Sant Medir-Font de la Rata-Coll de la Torrefera-Turó de la Torrefera-Torre Cendrera-Pi d’en Xandri-Sant Cugat del Vallès (estació FGC).

MAPA DE LA RUTA

RUTA A WIKILOC

COMENTARI

Travessa cap al Vallès, aquest cop des de la zona de Mundet cap a Sant Cugat. La caminada comença pujant pel Castell Fortí fins al Turó de Valldaura, per continuar pel Pas del Rei fins al Turó de la Magarola, gran mirador sobre Barcelona per una banda i sobre el Vallès per l’altra banda. Acabada aquesta primera part de la travessa, anirem a buscar el camí que ressegueix la Serra de Sant Medir i que ens portarà al Coll de la Torrefera (camí de Can Borrell). Un cop al coll, pugem fins al Turó de la Torrefera i continuem direcció Torre Cendrera, des d’on agafarem el camí que va a parar a la pista de Sant Medir, molt a prop del Pi d’en Xandri, per acabar arribant a Sant Cugat.

DESCRIPCIÓ DE LA RUTA

Tram 1
METRO MUNDET (140 m) –
TURÓ DE VALLDAURA (421 m)
Pel Castell Fortí

Sortim de l’estació de metro de Mundet pel costat muntanya (140 m) i ens dirigim cap al Velòdrom d’Horta i el Parc del Laberint, que passem per un cantó per anar a buscar el carrer Germans Desvalls 162 m). Girem amunt a l’esquerra, més endavant passem per Can Llupià i poc després hem de tombar a l’esquerra direcció Castell Fortí-Turó de Valldaura-Tibidabo (199 m). A pocs metres hi ha una drecera al Castell Fortí per un corriol (no indicat) amb forta pujada. Si volem fer una ascensió més moderada continuem pel camí més fressat i més amunt trobarem a mà dreta el corriol (tampoc no indicat) que ve directament de les ruïnes del Castell Fortí (263 m, 30 min).

Reculem a buscar el camí que estàvem fent i continuem amunt per la dreta i el seguim fins que arribarem a una cruïlla de camins. Per l’esquerra baixaríem a les Llars Mundet, nosaltres tirem per la dreta i a pocs metres enllaçarem amb la pista del Passeig de les Aigües, a sota del Turó del Trac (357 m, 50 min) i tenint a la vista el Turó de Valldaura, el nostre següent objectiu.

**Enllaç al Passeig de les Aigües; al fons la torre del Turó de Valldaura**

Girem doncs a l’esquerra i poc després arribarem al trencall a la dreta cap al Turó de Valldaura per un camí pavimentat (372 m). Un cop hem assolit el cim veurem un conjunt d’antenes i una torre de vigilància, com en d’altres cims de Collserola (421 m, 1h 05 min).

Tram 2
TURÓ DE VALLDAURA (421 m) –
CAMÍ SERRA DE SANT MEDIR (430 m)
Pel Turó de la Magarola

Llavors anem a buscar el corriol que surt enfront, encarats al Tibidabo, i en deu minuts, passant pel Pas del Rei (405 m) arribarem al Turó de la Magarola (o del Maltall de Magarola) (430 m, 1h 15 min).