D’Horta a Cerdanyola, pel Forat del Vent i el Camí de Sant Andreu

Valldaura-Mirador d’Horta-Forat del Vent-Camí de Sant Andreu-Can Catà-Torrent de Canaletes-Cerdanyola del Vallès

DADES TÈCNIQUES

  • Caminada núm. 58
  • Data: dijous 28 de gener de 2021
  • Inici: metro Valldaura (L3)
  • Final: estació Cerdanyola del Vallès (Renfe)
  • Sector: vessant del Vallès (Sant Iscle-Cerdanyola)
  • Distància: 10,8 kms
  • Temps: 2 h 40 min
  • Desnivell: + 166 m / – 216 m
  • Dificultat: moderada
  • Tipologia: travessa lineal (només anada)

ITINERARI

Metro Valldaura-Mirador d’Horta-Forat del Vent-Camí de Sant Andreu-Carretera del Cementiri-Font de Can Lloses-Can Fermí-Sant Iscle de les Feixes-Can Catà-Torrent de Canaletes-Aqüeducte de Canaletes-Parc de la Riera-Cerdanyola del Vallès.

MAPA DE LA RUTA

RUTA A WIKILOC

COMENTARI

Ruta per Collserola des d’Horta fins a Cerdanyola. Partim del barri de Valldaura. El primer sector de la travessa és en pujada fins al Forat del Vent, amb parada als miradors d’Horta (o de Mundet), arran de la carretera de Cerdanyola, i del gronxador, en plena ascensió a la carena. Arribats a la carena, al Forat del Vent, comença el segon sector, ara en baixada per la banda del Vallès. Anirem des de Can Ferrer fins a Can Fermí pel Camí de Sant Andreu, una ruta poc concorreguda i un xic feréstega per solitària. Entremig, ens desviarem una estona per anar a la Font de Can Lloses. Passat Can Fermí enllacem amb el camí de Sant Iscle, passem pel costat de l’ermita de Sant Iscle de les Feixes i arribem a Can Catà. Aquí comença el tercer sector de la travessa, ara més aviat planejant, que ens durà a Cerdanyola, però no pel camí directe, sinó passant pel Torrent de Canaletes (per un corriol que va resseguint el rierol) i després anirem cap a l’aqüeducte de Canaletes (o de Sant Iscle), per accedir a Cerdanyola pel Parc de la Riera. Per acabar la ruta, una passejada urbana ens deixarà a l’estació de tren.

DESCRIPCIÓ DE LA RUTA

Tram 1
METRO VALLDAURA (121 m) –
FORAT DEL VENT (278 m)

Pel Mirador d’Horta

Sortim del metro Valldaura per l’Avinguda de Valldaura (121 m). En ser al carrer seguim cap a l’esquerra, en direcció sud, fins arribar a una gran rotonda (cruïlla amb l’Av. de l’Estatut). Continuem per la vorera de muntanya, sense travessar res, girant per la dreta per seguir la carretera d’Horta (BV-1415) pel voral. Poc després travessarem la Ronda de Dalt per un llarg pont (137 m) i més enllà arribarem a la rotonda del Tanatori-Cementiri d’Horta (154 m, 12 min).

Rotonda de la BV-1415. Al fons veiem el tram ded la carretera on hi ha el Mirador d’Horta. Més amunt, observem l’arbre solitari, d’on hi penja un gronxador

La rodegem per la dreta i anem a buscar un pas de vianants, que ens dirigeix de front al corriol que hem d’agafar. Prenem el corriol i en suau pujada anirem a trobar la carretera d’Horta (187 m) i a uns metres a l’esquerra tenim el Mirador d’Horta (190 m, 20 min), amb aparcament per a vehicles, bancs de fusta i una àrea amb un mirador obert a la ciutat Barcelona i l’entorn de Collserola.

Vista del Mirador d’Horta, al costat de la carretera d’Horta a Cerdanyola
Panoràmica de Barcelona des del Mirador d’Horta

Feta la visita al mirador, reculem uns metres per la carretera i anem a buscar el corriol que, just al front per on hem arribat abans, ens menarà amunt direcció Forat del Vent (hi ha indicador) (187 m).

Inici del corriol cap al Forat del Vent, des de la carretera

Enfilem el corriol; a la primera cruïlla seguim per la dreta amunt, i al segon encreuament hem d’agafar el corriol que puja decidit per la nostra esquerra (208 m). El seguim, amb trams de considerable desnivell, sempre en direcció a un arbre solitari, ben visible.

Darrers metres costeruts fins a l’arbre del gronxador

Quan arribem a l’arbre (235 m, 30 min) veurem que penja d’una branca un senzill gronxador, fet amb cordes i unes travesses de fusta. Som al mirador del Gronxador, nom amb què es coneix popularment aquest indret, amb molt bones vistes de Barcelona, amb els barris de muntanya propers en primer terme, al davant, i de la serra de Collserola als laterals.

Des del gronxador contemplem una magnífica panoràmica de Barcelona
Panoràmica de la carena de Collserola, des del Tibidabo fins al Turó de Valldaura

Després de contemplar el panorama, continuem l’ascensió pel corriol, més amunt arribarem a un altre arbre, també amb un gronxador però més rudimentari (només hi ha una corda nuada).

Un segon gronxador en plena pujada al Forat del Vent

I anem seguint fent camí, ara amb menys desnivell, per un tram ondulat i només els darrers metres de l’ascensió es fa més costeruda la pujada. En ser a dalt serem a l’anomenat Forat del Vent, una important cruïlla de camins (278 m, 40 min).

Al front, els diversos corriols que s’enfilen fins al Forat del Vent, amb les torres elèctriques al capdamunt

Per aquí passa el Passeig de les Aigües, un dels camins més transitats de Collserola, que en aquest sector uneix Torre Baró (cap a la dreta) i el Portell de Valldaura (cap a l’esquerra). També neixen aquí els camins cap a Can Ferrer i cap a Can Lloses, que agafarem tot seguit. També al damunt per on hem arribat, per on hi ha les torres elèctriques, hi ha un mirador, que engrandeix les vistes panoràmiques que hem anat veient tot pujant.

El punt més alt del Forat del Vent
Vista del Passeig de les Aigües en el tram entre Torre Baró i el Portell de Valldaura

Tram 2
FORAT DEL VENT (278 m) –
FONT DE CAN LLOSES (115 m)

Pel Camí de Sant Andreu

Deixem el Forat del Vent i continuem per la pista que ens assenyala Can Lloses (el de més a l’esquerra mirant des del Passeig de les Aigües) i l’anem seguint, rodejant Can Ferrer, fins arribar a un lloc on veiem unes escales de fusta per superar un desnivell sobtat a la nostra dreta (260 m, 45 min). Pugem pels esglaons i ja serem al Camí de Sant Andreu, un camí alternatiu a la pista forestal que va cap a Can Lloses i Sant Iscle de les Feixes.

Després de pujar els esglaons per superar aquest desnivell respecte la pista a Can Lloses, comença el Camí de Sant Andreu

Nosaltres ho farem per aquest camí, molt menys transitat i per tant més solitari i fins i tot feréstec en alguns trams. Però és un recorregut en ple bosc, molt interessant per contemplar la natura en silenci. El camí, en baixada, primer ens deixarà a la pista que ve del Forat del Vent i de seguida sortim a la carretera del Cementiri (de Collserola) (210 m, 58 min).

Ja som al Camí de Sant Andreu
Avançant pel camí ja veiem al fons Cerdanyola, el nostre destí final
Tros final d’aquest tram fins a la carretera del Cementiri (de Collserola), que divisem al fons

Just pocs metres, perquè ja veurem a la nostra esquerra, quasi tocant-se amb l’altre camí, un indicador que ens assenyala una nova direcció (Can Lloses-Sant Iscle).

La nostra ruta pel Camí de Sant Andreu continua per l’esquerra, en una cruïlla al costat de la pista per on hem arribat a la carretera

Girem per aquesta pista, a l’esquerra, i més enllà arribarem a un important trencall (196 m). Aquí ens hem de desviar a la dreta per continuar pel Camúi de Sant Andreu (direcció Bones Hores-Can Fermí).

A la primera cruïlla hemn de tombar per la dreta, direcció Can Fermí

Continuem pel camí, passarem per alguns trencalls (nosaltres sempre direcció Can Fermí), rodejarem Can Lloses, que queda ensotat a l’esquerra, i més endavant arribarem al trencall de la Font de Can Lloses (125 m).

Continuant pel Camí de Sant Andreu
Vorejant Can Lloses
Trencall a l’esquerra que ens portarà a la Font de Can Lloses

Compte perquè no està indicat, només hi ha a terra una fita petita de pedra. Abandonem per uns moments el Camí de Sant Andreu per baixar pel corriol de l’esquerra i en poca estona serem a la Font de Can Lloses (115 m, 1h 20 min), un indret agradable i plàcid, amb unes taules i bancs de fusta. La font, però, no raja ni gota.

Font de Can Lloses

Tram 3
FONT DE CAN LLOSES (115 m) –
CAN CATÀ (89 m)

Per Can Fermí i Sant Iscle de les Feixes

Acabada l’estada a l’àrea de la font, reculem per on hem vingut fins a tornar al Camí de Sant Andreu, i ara el resseguim continuant per l’esquerra i sempre en direcció Can Fermí.

Últims metres del corriol de la font abans de retornar al Camí de Sant Andreu, que ja veiem al fons
Pels camins de Collserola sovint es veuen els efectes dels darrers temporals

Al capdavall del camí, just passada una gran era (l’era de Can Fermí) que ens cau a l’esquerra, arribarem a una altra cruïlla de camins important (104 m).

L’era de Can Fermí, just quan arribem a una nova cruïlla de camins. Acaba el Camí de Sant Andreu
A la cruïlla hem der girar a l’esquerra

Hem de seguir per la pista de l’esquerra (direcció Can Fermí-Sant Iscle-Cerdanyola) i en poca estona passarem per Can Fermí (101 m, 1h 33 min), que s’alça a la nostra esquerra. Continuem el camí i poc després enllaçarem amb la pista que uneix el Forat del Vent amb Sant Iscle i Cerdanyola (103 m). Tombem a la dreta i aviat passarem per l’ermita de Sant Iscle de les Feixes (accés tancat la majoria de dies de l’any) i poc després serem a Can Catà (89 m, 1h 40 min).

Can Fermí
Enllaç amb el camí de Sant Iscle-Cerdanyola
Can Catà

Tram 4
CAN CATÀ (89 m) –
CERDANYOLA DEL VALLÈS (71 m)

Pel Torrent de Canaletes i Aqüeducte de Canaletes

Comencem el darrer tram de la travessa. La ruta habitual cap a Cerdanyola seria continuar pel camí principal, però en aquesta ocasió farem una variant per la zona de Canaletes, amb l’objectiu d’anar a veure l’aqüeducte. Sortim de Can Catà en direcció Cerdanyola, però als pocs metres hem de girar per la dreta (direcció Cementiri de Collserola-Serra de na Joana).

En aquesta cruïlla de camins hem d’agafar el de la dreta, sortint de la pista principal

I atenció perquè uns metres més endavant hem de desviar-nos a l’esquerra per un corriol (no indicat, alerta) (80 m). El corriol va resseguint el rierol del torrent de Canaletes (o de Sant Iscle), que travessarem diverses vegades. Els últims temporals de vent i pluja han deixat alguns trams una mica complicats de passar (troncs d’arbre caiguts, bassals d’aigua, fang…).

El corriol obac del Torrent de Canaletes

Un cop passat el torrent empalmarem amb una pista ampla (65 m).
Quan hi siguem hem de tombar a la dreta i continuar sempre en direcció a l’aqüeducte, ara per una pista que ens va oferint vistes de la propera Cerdanyola.

Ens anem acostant a Cerdanyola
El trencall que va a l’aqüeducte ens obliga a fer un gir de 180 graus. Hem arribat per la pista de l’esquerra i continuem per la de la dreta de la foto

Una darrera cruïlla (amb direcció única a Aqüeducte) (63 m) ens permetrà, tirant per l’esquerra, fent un canvi de direcció de 180 graus, arribar a la zona de camps tancats (de propietat particular), i ja veurem, a la dreta, rere les tanques amb reixes, les restes de l’aqüeducte de Canaletes (o de Sant Iscle) (62 m, 2h 10 min).

Un arc de l’Aqüeducte de Canaletes; al fons, vivendes de Cerdanyola
Aqüeducte de Canaletes (o de Sant Iscle)

Just en tombar pel perímetre del camp, trobem un corriol que ressegueix el torrent que havíem abandonat abans. Seguim per aquest camí però quan sigui possible hem de pujar el marge per l’esquerra i accedir a una àmplia esplanada des d’on veiem al fons l’ermita de Santa Maria de les Feixes i a sobre el Puig de la Guàrdia. Per aquesta esplanada, amb camps de conreu, passa un caminet, que al final va a enllaçar amb el camí del Parc de la Riera (57 m).

L’esplanada amb els camps de conreu, al costat de la riera de Sant Cugat. Al fons divisem l’ermita de Santa Maria de les Feixes i el Puig de la Guàrdia

Tirem a l’esquerra, travessem la riera de Sant Cugat per una ampla passera i anem a sortir a un altre camí que, passant pel costat del Parc de la Riera, ens portarà fins a la cruïlla amb la pista que ve de Can Catà (65 m, 2h 23 m), que serà la nostra porta d’entrada a Cerdanyola.

La passera sobre la riera de Sant Cugat
Riera de Sant Cugat
Indret on veiem la pista que ve de Can Catà; al fons es distingeixen els arcs de l’aqüeducte a l’alçada de Can Canaletes

Només ens resta fer una travessa urbana per Cerdanyola del Vallès, seguint sempre rectes, en direcció nord, passant successivament pel Passeig d’Horta, la Plaça de l’Estatut (rotonda) (77 m) i l’Avinguda de la Primavera. Un cop hem passat pel pont del riu Sec, aviat serem (just abans del pont de les vies) a l’estació de tren, punt final de la travessa (71 m, 2h 40 min).

El riu Sec al seu pas per Cerdanyola del Vallès

DESNIVELLS I TEMPS PER TRAMS
Desnivell en metres / Temps en minuts

TramDesnivellTemps
Metro Valldaura-Rotonda carretera de Cerdanyola, BV-1415 (Cementiri d’Horta)+ 3312′
Rotonda carretera de Cerdanyola-Mirador d’Horta (BV-1415)+ 368′
Mirador d’Horta-Mirador del Gronxador+ 4510′
Mirador del Gronxador-Forat del Vent+ 4310′
Forat del Vent-Carretera del Cementiri– 6818′
Carretera del Cementiri-Font de Can Lloses, pel Camí de Sant Andreu– 9522′
Font de Can Lloses-Can Fermí, pel Camí de Sant Andreu– 1413′
Can Fermí-Can Catà, per Sant Iscle de les Feixes– 128′
Can Catà-Aqüeducte de Canaletes, pel Torrent de Canaletes– 2728′
Aqüeducte de Canaletes-entrada de Cerdanyola, pel Parc de la Riera+ 315′
Travessa urbana per Cerdanyola fins estació Renfe+ 617′
Totals acumulats+ 166
– 216
2h 40′

Desglossament del temps per etapes:
Valldaura-Forat del Vent: 40 min
Forat del Vent-Font de Can Lloses: 40 min
Font de Can Lloses-Can Catà: 20 min
Can Catà-Aqüeducte Canaletes-Cerdanyola: 60 min

Distribució del temps: 39 % en pujada, 12 % en pla i 49 % en baixada.

Leave a Reply