Arxiu d'etiquetes: forat del vent

De Roquetes a Montbau, pel Passeig de les Aigües

Roquetes-Castell de Torre Baró-Coll de la Ventosa-Forat del Vent-Portell de Valldaura-Revolt de la Paella-Pedrera del Montbau-Montbau

DADES TÈCNIQUES

  • Caminada núm. 70
  • Data: dijous, 30 de desembre de 2021
  • Inici: metro Roquetes (L3)
  • Final: metro Montbau (L3)
  • Sector: vessant de Barcelona (Torre Baró-Horta-Montbau)
  • Distància: 10,5 kms
  • Temps: 2 h 40 min
  • Desnivell: + 276 m / – 243 m
  • Dificultat: fàcil
  • Tipologia: travessa lineal (només anada)

ITINERARI

Metro Roquetes-Escales de Llobera-Mirador de Torre Baró-Castell de Torre Baró-Coll de Roquetes-Torre Baró (inici Passeig de les Aigües)-Coll de Peirà-Coll de la Ventosa (passarel·la)-Forat del Vent-Portell de Valldaura (passarel·la)-Centre d’Acollida d’Animals de Companyia-Revolt de la Paella (final Passeig de les Aigües)-Carretera de l’Arrabassada-Camí de carena-Pedrera del Montbau-Metro Montbau.

MAPA DE LA RUTA

RUTA A WIKILOC

COMENTARI

Passejada pel sector nord del Passeig de les Aigües, entre Torre Baró i el Revolt de la Paella, a la carretera de l’Arrabassada. És la versió en sentit invers, i retallada pels extrems, de la ruta núm. 40 d’aquest blog.
En aquesta ocasió, l’accés al Passeig el farem des del barri de Roquetes, pujarem fins al Castell de Torre Baró i ens arribarem a la zona alta de Torre Baró, a on comença el camí. El descens a Barcelona, des del Revolt de la Paella, el farem resseguint un petit tram de la carretera de l’Arrabassada per anar a buscar el camí de carena que ens baixa al barri de Montbau, passant per la Pedrera del Montbau.
Caminada fàcil, amb tendència a pujar la major part del recorregut, però sense grans desnivells. Sortida apta per a tots els públics, gairebé sempre per pista forestal i amb vistes panoràmiques de Barcelona i del Vallès en diversos indrets de la ruta.

DESCRIPCIÓ DE LA RUTA

Tram 1
METRO ROQUETES (110 m) –
CASTELL DE TORRE BARÓ (214 m)

Per les Escales de Llobera i el Mirador de Torre Baró

Des de l’andana de l’estació de Roquetes prenem la sortida de Vidal i Guasch i en ser al carrer (110 m) comencem la travessa. Pugem per les escales mecàniques de la dreta, passem per la plaça de Roquetes i seguim rectes oper anar a buscar unes segones escales mecàniques que remunten el carrer de Ballot fins al carrer de la Mina de la Ciutat. Llavors travessem el carrer i tombem a la dreta, poc després seguim el revolt amunt i ja veurem al front més escales mecàniques. En aquesta ocasió en son dues més, seguides, que ens faciliten la pujada fins al carrer de Briquets. Quan hi som girem a la dreta amunt fins que, poc després, tornem a veure unes escales a l’esquerra (151 m, 6 min). Però no, aquestes no són mecàniques i haurem de pujar-les (són les Escales de Llobera) fins arribar al carrer de Llobera, a la part habitada més alta del barri de Roquetes.
Des d’aquest punt ja veiem a sobre el Castell de Torre Baró, cap a on ens dirigim en aquest primer tram de la ruta.
Girem a la dreta per la carretera que puja decidida (carrer del Mirador de Llobera o del Mirador de Torre Baró) fent un ampli revolt a dreta des del qual veiem unes bones vistes de Barcelona fins al mar.

Panoràmica de Barcelona pujant cap al Mirador de Torre Baró

Quan arribem a la paret del mirador, pugem per les escales de l’esquerra (són pocs esglaons) i ja serem al Mirador de Torre Baró (196 m, 13 min).
Podem veure la panoràmica de Barcelona i entorn fins al mar des de la llarga miranda de l’indret.
En acabat la visita al mirador travessem la carretera (Carretera Alta de les Roquetes) i de seguida l’abandonem per prendre el camí que puja per la nostra dreta en direcció directa al castell, que mig veiem al fons.
En poca estona arribarem al Castell de Torre Baró (214 m, 20 min).
Accedim al castell fins arribar a un mirador, amb panells informatius.

Mirador del Castell de Torre Baró
Castell de Torre Baró

Si voleu visitar el castell, que no està obert tots els dies, podeu informar-vos en aquesta web.

Tram 2
CASTELL DE TORRE BARÓ (214 m) –
COLL DE LA VENTOSA (passarel·la) (261 m)

Per Torre Baró i el Passeig de les Aigües

Deixem el castell i anem a buscar el camí pel qual hem arribat i ara tombem a l’esquerra, rodegem per baix el castell i seguim el corriol planer cap al sud, que en poca estona ens portarà al Coll de Roquetes (214 m), per on passa la Carretera Alta de Roquetes.

Deixant enrere el Castell de Torre Baró

En arribar al coll hem de tombar per la dreta seguint la carretera, primer en pla fins a una cruïlla, que hem de seguir per l’esquerra amunt, dirigint-nos a la zona habitada més alta del barri de Torre Baró. Quan arribem a dalt de tot serem al trencall on comença el Passeig de les Aigües, a l’esquerra (230 m, 30 min).
Aquí trobem uns cartells informatius sobre el Passeig de les Aigües, la pista que uneix Torre Baró amb la carretera de l’Arrabassada, al Revolt de la Paella.

Panells informatius a Torre Baró, un dels extrems del Passeig de les Aigües

Aquest sector septentrional del passeig és bastant diferent al sector sud, el que uneix els Penitents amb Plaça Mireia a Esplugues.
Per començar, el que farem en aquesta sortida és molt menys transitat i això vol dir més tranquil, encara que als caps de setmana hi trobareu més gent. En segon lloc, presenta un desnivell més gran, i en el seu trajecte trobarem trams de pujada, de baixada i planers, amb proporcions distintes segons el sentit de la marxa: més pujada en el sentit Llobregat (el que seguirem nosaltres en aquesta ruta) i més baixada en el sentit Besòs (el que segueix la ruta 40 d’aquest blog).
En qualsevol cas, però, la pista no té pèrdua perquè està convenientment senyalitzada, tot i els nombrosos trencalls que anirem trobant, a banda i banda del camí.
Finalment, una similitud entre els dos sectors és la possibilitat de gaudir de magnífiques vistes, sobretot de Barcelona i en menor grau del Vallès.

Fa uns anys (l’any 2014) es va parlar de fer un tram de camí i construir una passarel·la a la zona de Vallparc i el Torrent de la Font del Bacallà, que uniria els dos sectors, convertint el Passeig de les Aigües en una pista contínua de 21 quilòmetres. Anys després el projecte roman, sembla que oblidat, en algun calaix.

Comencem a caminar per la pista, que farem sencera, fins a l’Arrabassada. El primer tram del camí ens portarà fins al Coll de la Ventosa. És un tram en pujada moderada,, com en quasi tot el trajecte, però de bon fer. A la dreta, vistes del Vallès, amb el Turó de Montcada i la Serra de Marina destacant-se en primer pla i al fons Montserrat, la Mola i el Montseny.

Vista des de la zona de Torre Baró, amb el Turó de Montcada, la serra de Marina i al fons el Montseny

Més endavant trobem, a mà esquerra, una drecera que si l’agafem estalviarem un tros de camí (no gaire, però) i ens portarà directament al Coll de Peirà.

De la pista surt, per l’esquerra, la drecera cap al Coll de Peirà

Nosaltres seguim el camí, fem el revolt des d’on surt el camí cap a Can Cuiàs (a la dreta) i poc després arribem al Coll de Peirà (258 m), des d’on surten, per l’esquerra, dos camins cap al Turó de Roquetes.
Anem seguint el camí, acompanyats de bones vistes del Vallès a la nostra dreta.

Panoràmica del Vallès, amb Montserrat i la Mola al fons

Finalment, passarem per sota de Can Rius i de seguida veurem al front una passarel·la al camí. Som al Coll de la Ventosa (261 m, 55 min). Per sota hi passa la Carretera del Cementiri de Collserola.
Des d’aquest punt compartirem vistes del Vallès, a la dreta del camí, amb les vistes de Barcelona, a l’esquerra.

Passarel·la del Coll de la Ventosa
Vista des de la passarel·la, amb la carretera del Cementiri, i al fons Barcelona i el mar

Tram 3
COLL DE LA VENTOSA (passarel·la) (261 m) –
PORTELL DE VALLDAURA (passarel·la) (350 m)

Pel Passeig de les Aigües-Forat del Vent

Travessem la passarel·la i seguim el camí, ara amb un tram de pujada més notable, però curta. En ser a dalt tenim una cruïlla de camins (268 m): per l’esquerra baixaríem al Coll de la Ventosa, per la dreta amunt aniríem cap a Can Ferrer i podríem arribar al Forat del Vent, per un camí alternatiu a la pista que seguim. Nosaltres seguim pel mig, pel Passeig de les Aigües ‘oficial’, en direcció el Forat del Vent.
Des d’ara anirem veient vistes fantàstiques de la part nord de Barcelona fins al mar.

El camí es va enfilant progressivament i suau. A la dreta, el camí de Can Ferrer.

Continuem pel camí, que va ascendint de manera suau però progressiva. Anem contemplant les vistes de l’entorn i aviat serem al Forat del Vent, on hi ha unes torres elèctriques.

Arribant al Forat del Vent

Al Forat del Vent (278 m, 1h 05 min) hi ha una cruïlla important de camins: a la nostra dreta surt el camí que ve de Can Ferrer i al costat el que baixa cap a Cerdanyola, per Can Lloses. A l’esquerra hi ha un corriol que baixa cap a Horta. Pel mig de tots passa el Passeig de les Aigües.

Abans de continuar, però, us recomano pujar pel caminet que puja entre les dues torres (veure foto d’avall), i que ens porta a un mirador en un replà, amb una fita de pedra al centre, des d’on tenim vistes de Barcelona i de tot l’entorn de Collserola, des del Turó d’en Segarra fins al Tibidabo. Paga la pena.

Forat del Vent
Panoràmica de Barcelona des del Mirador del Forat del Vent
Panoràmica des del Mirador del Forat del Vent, mirant cap al Tibidabo

Deixem el Forat del Vent i reprenem la pista del Passeig de les Aigües, que segueix serpentejant el vessant barceloní de Collserola, amb lleugera però insistent pujada. Anirem guanyant metres a poc a poc.
Seguim el camí, ignorant tots els trencalls que se’ns obren a dreta i a esquerra.

Continuem pel camí, en decidida pujada

Continuem gaudint de les vistes, a banda i banda del camí, tant de Barcelona com del Vallès, i de la serra de Collserola per la qual caminem..

Panoràmica del Vallès
Fent camí cap al Portell de Valldaura
Panoràmica de la carena de Collserola, de l’Observatori Fabra al Turó de Valldaura

Més endavant passarem pel costat de Casa Juaco, un bar-restaurant força concorregut, a prop de la carretera d’Horta a Cerdanyola. Pocs metres després arribarem a unes vivendes (318 m, 1h 20 min), just al costat de la carretera d’Horta (km 8), i passarem pel trencall cap a la Serra d’en Fotjà.

Uns minuts després passarem per un trencall que accedeix a una gran esplanada, el Mirador del Portell de Valldaura, amb poques vistes. Passat el desviament al mirador ben aviat arribarem a l’indret conegut com Portell de Valldaura, per on creua la Carretera d’Horta a Cerdanyola. Nosaltres no hem de baixar a la carretera sinó que hem de continuar cap a la passarel·la que veiem al fons, que passa per sobre de la carretera.

Arribant al Portell de Valldaura

En arribar a la passarel·la del Portell de Valldaura (350 m, 1h 30 min) acabarem aquest tercer tram de l’itinerari.

Passarel·la del Portell de Valldaura

Tram 4
PORTELL DE VALLDAURA (passarel·la) (350 m) –
REVOLT DE LA PAELLA (352 m)

Pel Passeig de les Aigües

L’últim tran pel Passeig de les Aigües presenta una primera part continuant en pujada fins arribar al coll on es creua amb la pista que careneja, entre Vista Rica i la Magarola. A partir d’allà, i per primer cop en l’excursió, començarem a baixar. Podríem alçar-nos més i arribar-nos als turons de a la carena de Collsera, però no és l’objectiu d’aquesta ruta.

Així doncs seguirem el guió previst. Sortim del Portell de Valldaura amb el Turó de Valldaura al nostre davant.

El Turó de Valldaura des de la passarel·la

Un cop hem travessat la passarel·la veurem que el camí canvia de direcció. Un panell ens situa en el Passeig de les Aigües i des del plànol podem veure el tram que hem fet i el que ens falta.

Cartell informatiu al camí

Continuem per la pista, que segueix guanyant alçada de mica en mica, i ens permet gaudir de vistes panoràmiques, ara només de Barcelona, des d’altres perspectives.

Panoràmica de Barcelona des d’un racó del camí
Panoràmica de Barcelona

Seguint el camí anirem passant per diversos trencalls i anirem rodejant successicament els turons de Valldaura, del Trac i de la Magarola.

Un dels trencalls, tots degudament senyalitzats
Tram del camí a la part alta del trajecte

Després d’una estona més de pujada moderada, arribarem per fi al punt més alt de la nostra ruta. És el coll on s’ajunten, sense arribar a creuar-se, la pista del Passeig de les Aigües i la pista carenera que ve de Vista Rica i el Turó de Santa Maria i va cap al Turó de la Magarola. En aquest punt (386 m, 2 hores) arribem al punt d’inflexió del perfil altimètric de la sortida: fins aquí pujada, a partir d’aquí baixada.

El Passeig de les Aigües, recte avall; a la dreta la pista carenera
Vista del lloc on s’ajunten les dues pistes, iniciant el descens

Deixem la pista de carena i continuem pel Passeig de les Aigües, ara avall. El nostre destí serà fer el darres tros del camí fins a la carretera de l’Arrabassada.
Per començar, un cartell ens avisa que entrarem en zona de passejada de gossos. Durant un tros, fins arribar al centre d’animals, no serà estrany trobar voluntariat portant a passejar gossos acollits allà.

Tram del camí, ja de baixada

Fem el descens suaument fins que anirem veient, cada cop més a prop, el Centre d’Acollida d’Animals de Companyia de Barcelona (CAACB), que passarem pel costat més endavant. A mida que ens hi acostem sentirem els lladrucs dels gossos ingressats, com altres animals abandonats o perduts, en dependències d’aquest equipament municipal, on són ben atesos esperant que algú els vingui a buscar o que els vulgui adoptar.

Pas pel Centre d’Acollida d’Animals de Companyia

Uns dos-cents metres més de camí i ja arribarem a la Carretera de l’Arrabassada (o de la Rabassada), al Revolt de la Paella (352 m, 2h 10 min), mític per als afeccionats al motor, perquè en aquesta via s’hi va celebrar durant molts anys la famosa Pujada a la Rabassada.

Arribant al Revolt de la Paella, a la Carretera de l’Arrabassada

Igual que quan hem començat el camí a Torre Baró, també a l’altre extrem trobem panells informatius.

Panells informatius a l’Arrabassada, un dels extrems del Passeig de les Aigües

En xifres aproximades, entre Torre Baró i l’Arrabassada, passant pel Passeig de les Aigües, haurem fet uns 7 quilòmetres en una hora i quaranta minuts, a una mitjana de 4,2 kms/h.

Tram 5
REVOLT DE LA PAELLA (352 m) –
METRO MONTBAU (143 m)

Baixada per la carena del Montbau

Comencem el darrer tram de la caminada al Revolt de la Paella per iniciar el ràpid descens a Barcelona, al barri de Montbau. Tombem a l’esquerra prenent el caminet que voreja la calçada per darrera de la barana.

Revolt de la Paella; a l’esquerra el caminet per a vianants
Deixant enrere el Revolt de la Paella; al fons l’entrada al Passeig de les Aigües

Hem de seguir la carretera uns 250 metres fins que serem a un trencall ben marcat, amb un senyal indicador, que ens direcciona cap a ‘Itineraris del Montbau-Pedrera del Montbau-Barri del Montbau’, la nostra ruta (344 m).

Trencall a l’esquerra cap al barri del Montbau

En aquest punt girem a l’esquerra pel camí tancat al trànsit amb una cadena. Des d’aquí comença la baixada a través d’un camí de carena que s’anirà estrenyent per convertir-se en corriol, coincident amb un descens final força dret.
El camí-corriol el farem sempre encarats a la zona nord de Barcelona i entorn, que se’ns obre al davant oferint-nos una gran vista panoràmica fins al mar.

Descens cap al barri del Montbau

En el trajecte passarem primer per un dipòsit d’aigües (el Sant Genís-2), des d’on surt, per la dreta, un corriol fins a Sant Genís dels Agudells, i més endavant per una bassa d’aigua (de prevenció d’incendis). Poc després de passar la bassa comença el descens més pronunciat, per un corriol força irregular, en el que cal anar amb compte de no caure.

Pas per la bassa de prevenció d’incendis, amb els Tres Turons al darrera i el litoral barceloní al fons
El camí es convertir en corriol, amb baixada més pronunciada

El corriol acaba enllaçant amb la pista que ve de la Font de la Cabra i Sant Cebrià d’Horta i va cap al Montbau. A l’enllaç veiem un parell de bancs de fusta encarats a la ciutat, tapada per uns arbres…

Enllaç amb el Camí de Sant Cebrià

Girem a la dreta i planejant ens dirigirem cap al barri del Montbau, que ja es troba a tocar. Als metres finals trobem el camí pavimentat. Fem el curt descens fins arribar a una gran esplanada, oberta a la nostra dreta. Som a la Pedrera del Montbau (214 m, 2h 30 min), lloc d’estada amb una àrea de picnic (és el Parc del Cargol).

Darrers metres del camí, amb el Parc del Cargol a la dreta
Vista de la Pedrera del Montbau des de la part superior del camí
Vista de la Pedrera del Montbau, des de l’esplanada
Panell informatiu sobre la Pedrera del Montbau

Abandonem l’esplanada, passem per la cadena que barra el trànsit pel camí, passem per un trencall a l’esquerra que ignorem i arribem a un carrer asfaltat i urbanitzat. Som al carrer de l’Arquitectura, ja en ple barri del Montbau.
Seguim el carrer a l’esquerra avall, passarem pel costat de diversos centres sanitaris i de recerca, vinculats a l’Hospital de la Vall d’Hebron, entre els quals l’Hospital Infantil i Hospital de la Dona, i, sempre en descens, arribarem al Passeig de la Vall d’Hebron, al costat d’un parc. Continuem per la mateixa vorera a l’esquerra i en pocs metres, just davant d’un quiosc, serem a la boca del metro de Montbau (143 m, 2h 40 min). Final de l’excursió.

DESNIVELLS I TEMPS PER TRAMS
Desnivell en metres / Temps en minuts

TramDesnivellTemps
Metro Roquetes (L3)-Castell de Torre Baró+ 10420′
Castell de Torre Baró-Part alta de Torre Baró (inici Passeig de les Aigües)+ 1610′
Inici Passeig de les Aigües-Coll de la Ventosa (passarel·la), pel Coll de Peirà+ 3125′
Coll de la Ventosa-Forat del Vent+ 1710′
Forat del Vent-Cases costat Ctra. d’Horta+ 4015′
Cases costat Ctra. d’Horta-Portell de Valldaura (passarel·la)+ 3210′
Portell de Valldaura-Trencall camí de carena+ 3630′
Trencall camí de carena-Revolt de la Paella, pel CAACB– 3410′
Revolt de la Paella-Pedrera del Montbau, per Ctra. de l’Arrabassada i camí de carena– 13820′
Pedrera del Montbau-Metro Montbau (L3)– 7110′
Totals acumulats+ 276
– 243
2 h 40′

Desglossament del temps per etapes:
Roquetes-Castell de Torre Baró: 20 min
Castell de Torre Baró-Coll de la Ventosa: 35 min
Coll de la Ventosa-Forat del Vent: 10 min
Forat del Vent-Portell de Valldaura: 25 min
Portell de Valldaura-Revolt de la Paella: 40 min
Revolt de la Paella-Montbau: 30 min

Distribució del temps:
53 % en pujada, 12 % en pla i 35 % en baixada.

De Vall d’Hebron a Trinitat Nova per la carena de Collserola

Sant Genís dels Agudells-Revolt de la Paella-Turó de la Magarola-Turó de Valldaura-Portell de Valldaura-Forat del Vent-Coll de la Ventosa-Turó Sul-Turó d’en Segarra-Turó de Roquetes-Castell de Torre Baró-Trinitat Nova

DADES TÈCNIQUES

  • Caminada núm. 65
  • Data: dimecres, 28 de juliol de 2021
  • Inici: metro Vall d’Hebron (L3)
  • Final: metro Trinitat Nova (L3)
  • Sector: vessant de Barcelona (Montbau-Horta-Torre Baró)
  • Distància: 12,8 kms
  • Temps: 3 h 10 min
  • Desnivell: + 348 m / – 442 m
  • Dificultat: moderada
  • Tipologia: travessa lineal (només anada)

ITINERARI

Metro Vall d’Hebron-Sant Genís dels Agudells-camí de carena-Carretera de l’Arrabassada-Revolt de la Paella-Centre d’Acollida d’Animals de Companyia-Turó de la Magarola-Pas del Rei-Turó de Valldaura-Portell de Valldaura-Forat del Vent-Coll de la Ventosa-Turó Sul-Turó d’en Segarra-Turó Blau-Coll de Canyelles-Turó de Roquetes-Coll de Roquetes-Castell de Torre Baró-Mirador de Torre Baró-Trinitat Nova.

MAPA DE LA RUTA

RUTA A WIKILOC

AVÍS: La gravació de la caminada amb l’aplicació Wikiloc es va interrompre sobtadament just a dalt el Turó d’en Segarra, raó per la qual no consten dades del recorregut a partir d’aquest punt.

COMENTARI

Travessa per la banda oriental de la serra de Collserola, resseguint la carena, des de Sant Genís dels Agudells fins a la Trinitat Nova. Durant el trajecte trepitjarem fins a sis cims: els turons de la Magarola i Valldaura a la zona d’Horta, i els turons Sul, d’en Segarra, Blau i Roquetes a la banda de Nou Barris. Es tracta d’un recorregut força variat, alternant pujada i baixada, i passant per tot tipus de vies (pistes, camins, corriols, zones urbanes…).

DESCRIPCIÓ DE LA RUTA

Tram 1
METRO VALL D’HEBRON (163 m) –
REVOLT DE LA PAELLA (352 m)

Per Sant Genís dels Agudells i camí de carena

Sortim de l’estació de metro de Vall d’Hebron per l’avinguda del Jordà (163 m) i resseguim aquesta via amunt fins arribar al carrer de Natzaret, just a sota l’església de Sant Genís dels Agudells.

Sant Genís dels Agudells des de la cruïlla del carrer Natzaret

En aquesta cruïlla girem a la dreta i a la propera, tot seguit, a l’esquerra per agafar el carrer de Saldes (205 m, 10 min). Si fins ara la pujada ha estat moderada compte que en aquest carrer l’ascensió és molt costeruda, amb un desnivell mitjà del 15%, però per sort no és massa llarga.
Quan arribem a una bifurcació de dos carrers hem de tombar per la dreta, pel carrer de Sagàs, poca estona perquè molt aviat hem d’abandonar el carrer per prendre a la dreta el corriol que s’enfila en diagonal en sentit contrari al que portàvem (267 m, 20 min), per reorientar-se de seguida encarat a la muntanya de Collserola.
El corriol va guanyant alçada progressivament, però no és una pujada tan pronunciada com la que hem fet abans pel carrer de Saldes.

Nou tram del corriol; al fons distingim el dipòsit d’aigua, cap a on anem

En el trajecte podrem admirar a la nostra esquena les primeres vistes aèries de Barcelona.

Panoràmica de Barcelona, amb els Tres Turons al centre i el mar al fons

El corriol va a parar al costat d’un dipòsit d’Aigües de Barcelona (el Sant Genís 2), que tenim a l’esquerra, just quan enllacem amb el camí de carena que puja des de Montbau (326 m, 30 min).
Tombem a l’esquerra amunt i en pocs metres serem a la Carretera de l’Arrabassada. Des d’aquí ja podem divisar clarament la carena oriental de Collserola, per on passa la nostra ruta.

Panoràmica de la carena oriental de Collserola des de l’Arrabassada

Des de la carretera tombem a la dreta pel camí que passa paral·lel a la calçada, protegits per la barana, i en molt poca estona serem al famós Revolt de la Paella.

Revolt de la Paella; al final el trencall de la pista del Passeig de les Aigües

Resseguim el revolt, descartant els corriols que per la dreta baixen cap a Montbau, fins al trencall de la pista del Passeig de les Aigües (352 m, 40 min). Aquesta pista forestal uneix aquest indret amb Torre Baró (veure la ruta 40 d’aquest blog). Hi ha uns panells informatius.

Inici del sector oriental del Passeig de les Aigües, que uneix l’Arrabassada amb Torre Baró

En aquest punt donem per acabat el primer tram de la travessa.

Tram 2
REVOLT DE LA PAELLA (352 m) –
PORTELL DE VALLDAURA (350 m)

Pel Passeig de les Aigües i els turons de la Magarola i Valldaura

El segon tram ens conduïrà a la carena principal de Collserola per culminar dos dels seus cims més destacats en aquesta zona d’Horta, la Magarola i Valldaura.
El primer sector és una tranquil·la passejada pel planer, o més ben dit amb pujada poc pronunciada, Passeig de les Aigües.

Molt aviat passarem pel costat del Centre d’Acollida d’Animals de Companyia de Barcelona, prou perceptible pels lladrucs dels gossos que hi són acollits.

Deixant enrere el Centre d’Acollida d’Animals de Companyia

Un cop hem passat les instal·lacions de l’equipament municipal torna el silenci i anem pujant suaument, observant el paisatge, tant de Barcelona com de Collserola.

Vista de la carena de Collserola-1
Vista de la carena de Collserola-2

Anem seguint la pista ampla fins arribar a una cruïlla de camins important (386 m, 50 min).

Cruïlla de camins. Ara toca pujar per l’esquerra

En aquest punt hem d’abandonar el Passeig de les Aigües, que segueix recte vorejant el vessant de la muntanya, i hem d’agafar el camí que passa a tocar paral·lelament, el camí de carena que ve del Coll de l’Erola (Vista Rica). Nosaltres hem de prendre aquest camí, però cap a la dreta amunt, en direcció Pas del Rei-Turó de la Magarola-Ctra. de Cerdanyola-Sant Medir.

Pugem pel camí uns metres i arribarem a una altra cruïlla de camins (398 m). Aquí hem de continuar pel de la dreta, indicat clarament (direcció Turó de la Magarola). Entrem en una àrea d’activitat naturalista i una zona amb el pas prohibit a les bicicletes, segons indica un cartell del Parc.

El trencall cap al Turó de la Magarola

El que comença sent un camí acaba sent un corriol cada cop més estret i amb més pendent, però sense exagerar. Envoltats de vegetació, finalment arribem al cim del Turó de la Magarola (també Turó del Maltall de Magarola), a 430 metres d’altitud, la cota més alta de la ruta. Portarem més o menys una hora caminant.

Arribant al Turó de la Magarola

A l’indret hi ha el Mirador Maria Gispert, bastit sobre una plataforma de fusta, amb un banc també de fusta. El lloc és un punt d’observació de les aus que volen per l’entorn. Tanmateix és un mirador d’esplèndides vistes de 360º cap a Barcelona, el Maresme i el Vallès. La parada és obligada.

Turó de la Magarola (430 m)
Panoràmica de Barcelona des del Mirador Maria Gispert
Panoràmica del Vallès des del Mirador Maria Gispert
El vèrtex geodèsic del Turó de la Magarola

Deixem la Magarola per l’altre cantó per on hem arribat i anem descendint pel corriol. En arribar a una trencall amb un altre sender hem d’anar molt en compte perquè hem de girar cap a la dreta.
En no estar indicat jo vaig tirar recte i en veure que anava perdent alçada massa ràpid vaig entendre que m’havia equivocat de corriol i vaig haver de recular a la cruïlla per a rectificar.

Corregida la marrada, vaig prendre el corriol de la dreta, que va baixant suaument fins coincidir amb una altre corriol que passa creuant-se: és el Pas del Rei (405 m). Aquesta vegada nosaltres hem de seguir rectes, en lleugera pujada, i en pocs minuts arribarem als peus del Turó de Valldaura.
Dalt del cim hi veurem una antena de telecomunicacions i una torre de vigilància per a la prevenció d’incendis forestals (la marcada amb la lletra E “Echo”) (421 m, 1h 10 min). També podem gaudir de vistes de Barcelona i del Vallès, però no tant espectaculars com les de la Magarola.

Turó de Valldaura (421 m), amb l’antena i la torre de guaita
Detall del cim

Feta l’estada al cim anem a buscar la pista pavimentada que rodeja una part del cim i la seguim uns metres fins al primer revolt. Allà veurem a l’esquerra un pal indicador que ens assenyala la direcció de Coll de Valldaura-Ctra. de Cerdanyola.

En aquest punt hem de prendre el corriol que baixa decidit per l’esquerra

Hem de baixar per aquest corriol que travessa el bosc i ens deixarà a una pista al costat del Portell de Valldaura. En la baixada pel corriol, atenció a la bifurcació de senders perquè hem d’agafar el de la dreta.
Al capdavall enllaçarem amb una pista ampla, que no és altra que el Passeig de les Aigües, que haviem deixat per fer els dos cims que acabem d’assolir.
Uns metres cap a l’esquerra, descartem el camí de la dreta i anem a buscar la passarel·la que travessa per sobre la carretera de Cerdanyola. Des del pont podem veure perfectament el Turó de Valldaura al nostre davant.

El Turó de Valldaura des del Portell de Valldaura
Arribada a la passarel·la del Portell de Valldaura
El Turó de Valldaura des de la passarel·la

Hem arribat al Portell de Valldaura (o Coll de Valldaura) (350 m, 1h 20 min) i en aquest indret acabem el segon tram de la ruta.

Tram 3
PORTELL DE VALLDAURA (350 m) –
COLL DE LA VENTOSA (245 m)

Pel Passeig de les Aigües-Forat del Vent

El tercer tram de l’excursió és una nova caminada pel Passeig de les Aigües, aquesta vegada amb descens progressiu, entre el Portell de Valldaura i el Coll de la Ventosa, passant pel Forat del Vent. Passejada còmoda, en lleugera baixada, gairebé sempre acompanyats de vistes sobre Barcelona i la carretera de Cerdanyola a la nostra dreta.

Traspassada la passarel·la per damunt la carretera d’Horta a Cerdanyola, continuem per la pista principal.

Pal indicador al Portell de Valldaura

Pocs metres més endavant trobarem per la dreta l’accés al mirador del Portell (hi ha un indicador a peu de camí), de fet una àmplia esplanada amb bancs de fusta rodejada parcialment per una tanca. De vistes, però, poques, més aviat és una àrea d’estada, amb joc infantil inclòs (encara que malmès).

Vista de l’esplanada del mirador del Portell de Valldaura
El Turó de Valldaura des de l’esplanada

Abandonem el mirador i tornem a la pista, des d’on sí veiem vistes del Vallès.

Vista del Vallès, amb Can Valldaura en primer terme

Continuem la ruta descendint, passem per un conjunt de vivendes a la dreta, situades arran de la carretera de Cerdanyola, i poc després per l’accés al restaurant ‘Casa Juaco’, que deixem a l’esquerra.
I així anem fent camí, sempre per la pista principal, descartant tots els camins que anem trobant a esquerra (baixada cap al Vallès) i a dreta (descens cap a Barcelona).

Panoràmica de la carena que hem resseguit en bona part; al fons a l’esquerra distingim el Centre d’Animals i a la dreta el Turó de Valldaura
Caminant pel Passeig de les Aigües
Els Tres Turons i la carretera de Cerdanyola, poc abans d’arribar al Forat del Vent

Finalment arribarem al Forat del Vent, una important cruïlla de camins (278 m, 1h 45 min). Quan hi som, pel costat d’una torre elèctrica puja un caminet fins a un turonet que s’aixeca arran del camí. És el mirador del Forat del Vent i des d’aquí sí tenim vistes generoses, tant de Collserola com de Barcelona.

Arribada al Forat del Vent; al fons el Turó d’en Segarra
Panoràmica des del mirador, mirant cap al Tibidabo
Panoràmica de Barcelona des del Forat del Vent
Una altra vista des del mirador, amb la Muntanya del Notari en primer terme i els Tres Turons als fons
Panoràmica des del mirador, mirant cap al Turó d’en Segarra
La cruïlla de camins del Forat del Vent des del mirador

Continuem la ruta pel Passeig de les Aigües avall, en direcció el Turó d’en Segarra, que veiem al fons sobresortint a la carena.
Després d’una estona arribarem a un trencall que, per la dreta, ens baixarà a la carretera del Cementiri (de Collserola).

Trencall a la dreta cap a la carretera del Cementiri-Coll de la Ventosa

Abandonem definitivament el Passeig de lers Aigües i ens atancem al Coll de la Ventosa. Davant nostre ja veiem la carena que ens espera, amb el corriol que puja cap el Turó Sul i el Turó d’en Segarra, els propers objectius de l’excursió.

Arribant al Coll de la Ventosa. Al fons veiem el Turó Sul (amb un arbre al cim) i el Turó de Segarra (amb una antena)

Quan hi som travessem amb compte la calçada i ens dirigim a l’esplanada que tenim al front, amb un cartell que ens situa a l’entorn: som al Coll de la Ventosa (245 m, 1h 55 min).
A l’esplanada acaba la tercera etapa de la travessa.

Carretera del Cementiri; al fons la passarel·la del Passeig de les Aigües
Panell informatiu del Parc de Collserola

Tram 4
COLL DE LA VENTOSA (245 m) –
CASTELL DE TORRE BARÓ (214 m)

Itinerari de carena pels turons Sul, d’en Segarra, Blau i Roquetes

El quart tram, ben diferent, ressegueix l’itinerari de carena que, passant pels turons Sul, d’en Segarra, Blau i Roquetes, molt propers, ens portarà al Castell de Torre Baró.
Es tracta d’un itinerari exigent, amb diferents desnivells: primer forta pujada fins al Sul i al Turó d’en Segarra per corriol, després descans carenajant per pista en lleuger descens (desviant-nos un xic per anar al Turó Blau), curta pujada al Turó de Roquetes i finalment fort descens per corriol directe al Coll de Roquetes. Des d’aquí, el castell és a tocar.

Seguim amb la descripció de la ruta. Un cop hem travessat la carretera i hem accedit a l’esplanada del coll hem d’iniciar la pista que surt per la dreta i que va cap a l’Hospital de Sant Llàtzer i Can Masdeu, en direcció Canyelles. Però només uns pocs metres perquè de seguida veurem a mà esquerra el corriol d’ascens a la carena. Un pal indicador ens assenyala la direcció a seguir (Turó d’en Segarra-Turó de Roquetes-Torre Baró, per itinerari de carena).

Entrada del corriol de carena

Tombem per aquest corriol i anem pujant sempre en direcció cap a un arbre prou visible, que ens marca el cim del Turó Sul.

Pujant cap al Sul, que ja veiem al fons

Finalment, després d’una pujada pronunciada arribarem al cim, el Turó Sul (280 m, 2h 05 min). Quan hi arribem podem disfrutar de més vistes de Collserola, Barcelona i el Vallès, per si en volíem més.

Arribada al Turó Sul (280 m)
Coll de la Ventosa des del Sul, amb la carena de Collserola al fons
Nova perspectiva des del Turó del Sul

Deixem el Sul i continuem pel sender. Primer planejarem una estona, passant pel costat d’un pi gros, del qual hi penja un gronxador sostingut per llargues cordes. Davant, el barri de Canyelles.
Aviat però el corriol torna a enfilar-se per anar decidit cap al Turó d’en Segarra, identificat amb l’antena. En aquest tram de pujada vaig poder veure les restes d’un incendi forestal cap a la zona de Canyelles.

Darrers metres de l’ascensió al Turó d’en Segarra, entre vegetació cremada
Vista de la zona de carena cap a Canyelles, cremada per un incendi
Vista del corriol de pujada, amb el Coll de la Ventosa al fons
Cim del Turó d’en Segarra (326 m), mirant cap al Vallès

Finalment arribarem dalt del Turó d’en Segarra (326 m, 2h 15 min), el cim més alt d’aquesta zona de Collserola, a la banda de Nou Barris. A dalt hi ha les instal·lacions d’una antena, com tantes d’altres a la serra de Collserola. Són antiestètiques però cal reconèixer que serveixen com a punts de referència des de la llunyania, a banda del seu servei en les telecomunicacions.

Camí de carena cap al Turó de Roquetes, des de dalt el Turó d’en Segarra

Abandonem el turó i ara prenem la pista que davalla per la carena. Pocs minuts després fixem-nos que a l’esquerra neix un caminet, amb esglaons de fusta al principi. Aquest camí ens portarà en un no-res al Turó Blau (310 m, 2h 20 min), senyalitzat amb una placa.

Trencall per l’esquerra cap al proper Turó Blau
Cim del Turó Blau (310 m), encarats al Turó d’en Segarra

Feta l’estada al turó, reculem al camí de carena i seguim baixant fins al Coll de Canyelles (283 m), una altra cruïlla de camins important. Al coll hi ha un parell de bancs.

Coll de Canyelles

Nosaltres hem de continuar rectes amunt, per un camí una mica costerut que en poca estona ens deixa al Turó de Roquetes (304 m, 2h 25 min).

Pujada cap al Turó de Roquetes
Turó de Roquetes, amb restes del paviment de l’antiga edificació en aquest cim

Aquí fa un temps hi havia una edificació amb les parets grafitejades, però va ser enderrocada i ara només hi ha restes del paviment.
A la dreta s’alcen unes roques, si hi pugem serem a la cota màxima del turó.

Cim del Turó de Roquetes (304 m)

Des d’aquest indret tenim vistes fantàstiques que abasten el Vallès, el Maresme, el Barcelonès i, és clar, la ciutat de Barcelona i la serra de Collserola.

Panoràmica mirant cap al mar; a mig terme veiem el Castell de Torre Baró
Panoràmica des del cim, mirant cap als turons d’en Segarra i Blau; a la llunyania el Tibidabo

Deixem el turó i anem a buscar el camí que passa per sota de les roques. Just poc després passarem per l’entrada d’una mina, per un forat cap al fons (Cova Felip). I a pocs metres, quan ja s’acaba el camí, neix a la dreta el corriol de baixada cap al castell de Torre Baró, que veiem al fons.

Entrada a la Mina del Turó de Roquetes (Cova Felip)
Inici del corriol de descens cap al Castell de Torre Baró

Descendim per un fort pendent, sempre encarats al castell, que anem veient cada vegada més gran. Finalment el corriol enllaça amb el camí que ve directament del Coll de Canyelles i més avall enllacem amb la Carretera Alta de Roquetes, a l’indret conegut com a Coll de Roquetes.

Arribada al Coll de Roquetes. Al front, el Castell de Torre Baró

Tenim al davant el castell. Per arribar-hi només ens resta travessar la calçada i agafar el corriol que s’hi dirigeix clarament encarat. Ben aviat serem al Castell de Torre Baró (214 m, 2h 40 min), final del quart tram del nostre itinerari.

Arribant al castell
Una de les façanes del castell
Vista del Turó de Roquetes des del castell
Vista de Torre Baró, Can Cuiàs i el Vallès, destacant-se el Turó de Montcada

El castell, que té la seva llegenda, acull un punt d’informació que podem visitar en horari restringit. Al costat mateix de l’edifici, amb una façana recentment reformada, tenim uns panells informatius de l’indret.

Tram 5
CASTELL DE TORRE BARÓ (214 m)
METRO TRINITAT NOVA (69 m)

Pel camí de passejada

El cinquè i últim tram de la travessa és el descens al barri de la Trinitat Nova, que tenim a sota, juntament amb el de les Roquetes.
Deixem el castell per la part oposada per on hem arribat i prenem el camí que baixa cap al nord. Aquest camí ben fressat ens condueix en pocs minuts al Mirador de Torre Baró (196 m), des del qual podem disfrutar encara de més vistes aèries de Barcelona.

Mirador de Torre Baró
Panoràmica de Barcelona des del Mirador de Torre Baró

Travessem el mirador de punta a punta, sempre mirant al nord, i arribarem a una placeta. Davant nostre hi ha el restaurant ‘El Cordero’, que s’autoanomena ‘El mirador de Barcelona’ per les panoràmiques de la ciutat que s’hi veuen des de l’establiment. Per darrera s’alça el Turó d’en Manyoses.
Des de la placeta hem de prendre un corriol a la dreta, indicat (senyal de La Trinitat Nova) (191 m).

Pal indicador
El corriol cap a la Trinitat Nova

Aquest camí de passejada va descendint primer en sentit nord fins arribar a enllaçar amb un camí ample. A la cruïlla (152 m) hem de fer un gir de 180º i agafar el camí que baixa en sentit sud. Aquest camí és el carrer de les Quatre Estacions, ja a la Trinitat Nova. Anem seguint el camí i més avall enllaçarem amb els carrers asfaltats de la barriada.

En ser a la cruïlla del primer carrer asfaltat (el Passeig del Bosc de Roquetes) (117 m, 3 hores) tornem a canviar de rumb, ara girem a l’esquerra avall, travessem el carrer d’Aiguablava (hi ha una parada de metro tirant per la dreta, però no estava operativa aquell dia) i ens dirigim cap al carrer de la Pedrosa, on tenim una estació de metro (el dia de l’excursió estava tancada per obres a les línies 4 i 11) i una altra al carrer de Las Chafarinas (operativa per a la línia 3).
En aquesta estació de metro de Trinitat Nova (69 m, 3h 10 min) acaba la llarga travessa, que ens ha portat des de la Vall d’Hebron fins a la Trinitat Nova, per una ruta per itineraris de carena per la serra de Collserola, alternant corriols i trams pel Passeig de les Aigües.

DESNIVELLS I TEMPS PER TRAMS
Desnivell en metres / Temps en minuts

TramDesnivellTemps
Metro Vall d’Hebron-Sant Genís dels Agudells (carrer Natzaret)+ 3910′
Sant Genís dels Agudells-inici camí de carena, pel carrer de Saldes+ 6510′
Camí de carena-Revolt de la Paella (carretera de l’Arrabassada)+ 8520′
Revolt de la Paella-Turó de la Magarola, pel Passeig de les Aigües i camí-corriol de carena+ 7820′
Turó de la Magarola-Turó de Valldaura, pel Pas del Rei– 910′
Turó de Valldaura-Portell de Valldaura (passarel·la), pel corriol de carena– 7110′
Portell de Valldaura (passarel·la i mirador)-Forat del Vent, pel Passeig de les Aigües– 7225′
Forat del Vent-Coll de la Ventosa, pel Passeig de les Aigües– 3310′
Coll de la Ventosa-Turó Sul-Turó d’en Segarra, pel corriol de carena+ 8120′
Turó d’en Segarra-Turó Blau-Turó de Roquetes, pel camí de carena (Coll de Canyelles)– 2210′
Turó de Roquetes-Castell de Torre Baró, pel corriol de carena– 9015′
Castell de Torre Baró-enllaç Pg. Bosc de Roquetes, pel mirador i camí de carena– 9720′
Pas barriada Trinitat Nova fins al metro– 4810′
Totals acumulats+ 348
– 442
3 h 10′

Desglossament del temps per etapes:
Vall d’Hebron-Revolt de la Paella: 40 min
Revolt de la Paella-Portell de Valldaura: 40 min
Portell de Valldaura-Coll de la Ventosa: 35 min
Coll de la Ventosa-Castell de Torre Baró: 45 min
Castell de Torre Baró-Trinitat Nova: 30 min

Distribució del temps (fins al Turó d’en Segarra):
61 % en pujada, 4 % en pla i 35 % en baixada.

D’Horta a Cerdanyola, pel Forat del Vent i el Camí de Sant Andreu

Valldaura-Mirador d’Horta-Forat del Vent-Camí de Sant Andreu-Can Catà-Torrent de Canaletes-Cerdanyola del Vallès

DADES TÈCNIQUES

  • Caminada núm. 58
  • Data: dijous 28 de gener de 2021
  • Inici: metro Valldaura (L3)
  • Final: estació Cerdanyola del Vallès (Renfe)
  • Sector: vessant del Vallès (Sant Iscle-Cerdanyola)
  • Distància: 10,8 kms
  • Temps: 2 h 40 min
  • Desnivell: + 166 m / – 216 m
  • Dificultat: moderada
  • Tipologia: travessa lineal (només anada)

ITINERARI

Metro Valldaura-Mirador d’Horta-Forat del Vent-Camí de Sant Andreu-Carretera del Cementiri-Font de Can Lloses-Can Fermí-Sant Iscle de les Feixes-Can Catà-Torrent de Canaletes-Aqüeducte de Canaletes-Parc de la Riera-Cerdanyola del Vallès.

MAPA DE LA RUTA

RUTA A WIKILOC

COMENTARI

Ruta per Collserola des d’Horta fins a Cerdanyola. Partim del barri de Valldaura. El primer sector de la travessa és en pujada fins al Forat del Vent, amb parada als miradors d’Horta (o de Mundet), arran de la carretera de Cerdanyola, i del gronxador, en plena ascensió a la carena. Arribats a la carena, al Forat del Vent, comença el segon sector, ara en baixada per la banda del Vallès. Anirem des de Can Ferrer fins a Can Fermí pel Camí de Sant Andreu, una ruta poc concorreguda i un xic feréstega per solitària. Entremig, ens desviarem una estona per anar a la Font de Can Lloses. Passat Can Fermí enllacem amb el camí de Sant Iscle, passem pel costat de l’ermita de Sant Iscle de les Feixes i arribem a Can Catà. Aquí comença el tercer sector de la travessa, ara més aviat planejant, que ens durà a Cerdanyola, però no pel camí directe, sinó passant pel Torrent de Canaletes (per un corriol que va resseguint el rierol) i després anirem cap a l’aqüeducte de Canaletes (o de Sant Iscle), per accedir a Cerdanyola pel Parc de la Riera. Per acabar la ruta, una passejada urbana ens deixarà a l’estació de tren.

DESCRIPCIÓ DE LA RUTA

Tram 1
METRO VALLDAURA (121 m) –
FORAT DEL VENT (278 m)

Pel Mirador d’Horta

Sortim del metro Valldaura per l’Avinguda de Valldaura (121 m). En ser al carrer seguim cap a l’esquerra, en direcció sud, fins arribar a una gran rotonda (cruïlla amb l’Av. de l’Estatut). Continuem per la vorera de muntanya, sense travessar res, girant per la dreta per seguir la carretera d’Horta (BV-1415) pel voral. Poc després travessarem la Ronda de Dalt per un llarg pont (137 m) i més enllà arribarem a la rotonda del Tanatori-Cementiri d’Horta (154 m, 12 min).

Rotonda de la BV-1415. Al fons veiem el tram ded la carretera on hi ha el Mirador d’Horta. Més amunt, observem l’arbre solitari, d’on hi penja un gronxador

La rodegem per la dreta i anem a buscar un pas de vianants, que ens dirigeix de front al corriol que hem d’agafar. Prenem el corriol i en suau pujada anirem a trobar la carretera d’Horta (187 m) i a uns metres a l’esquerra tenim el Mirador d’Horta (190 m, 20 min), amb aparcament per a vehicles, bancs de fusta i una àrea amb un mirador obert a la ciutat Barcelona i l’entorn de Collserola.

Vista del Mirador d’Horta, al costat de la carretera d’Horta a Cerdanyola
Panoràmica de Barcelona des del Mirador d’Horta

Feta la visita al mirador, reculem uns metres per la carretera i anem a buscar el corriol que, just al front per on hem arribat abans, ens menarà amunt direcció Forat del Vent (hi ha indicador) (187 m).

Inici del corriol cap al Forat del Vent, des de la carretera

Enfilem el corriol; a la primera cruïlla seguim per la dreta amunt, i al segon encreuament hem d’agafar el corriol que puja decidit per la nostra esquerra (208 m). El seguim, amb trams de considerable desnivell, sempre en direcció a un arbre solitari, ben visible.

Darrers metres costeruts fins a l’arbre del gronxador

Quan arribem a l’arbre (235 m, 30 min) veurem que penja d’una branca un senzill gronxador, fet amb cordes i unes travesses de fusta. Som al mirador del Gronxador, nom amb què es coneix popularment aquest indret, amb molt bones vistes de Barcelona, amb els barris de muntanya propers en primer terme, al davant, i de la serra de Collserola als laterals.

Des del gronxador contemplem una magnífica panoràmica de Barcelona
Panoràmica de la carena de Collserola, des del Tibidabo fins al Turó de Valldaura

Després de contemplar el panorama, continuem l’ascensió pel corriol, més amunt arribarem a un altre arbre, també amb un gronxador però més rudimentari (només hi ha una corda nuada).

Un segon gronxador en plena pujada al Forat del Vent

I anem seguint fent camí, ara amb menys desnivell, per un tram ondulat i només els darrers metres de l’ascensió es fa més costeruda la pujada. En ser a dalt serem a l’anomenat Forat del Vent, una important cruïlla de camins (278 m, 40 min).

Al front, els diversos corriols que s’enfilen fins al Forat del Vent, amb les torres elèctriques al capdamunt

Per aquí passa el Passeig de les Aigües, un dels camins més transitats de Collserola, que en aquest sector uneix Torre Baró (cap a la dreta) i el Portell de Valldaura (cap a l’esquerra). També neixen aquí els camins cap a Can Ferrer i cap a Can Lloses, que agafarem tot seguit. També al damunt per on hem arribat, per on hi ha les torres elèctriques, hi ha un mirador, que engrandeix les vistes panoràmiques que hem anat veient tot pujant.

El punt més alt del Forat del Vent
Vista del Passeig de les Aigües en el tram entre Torre Baró i el Portell de Valldaura

Tram 2
FORAT DEL VENT (278 m) –
FONT DE CAN LLOSES (115 m)

Pel Camí de Sant Andreu

Deixem el Forat del Vent i continuem per la pista que ens assenyala Can Lloses (el de més a l’esquerra mirant des del Passeig de les Aigües) i l’anem seguint, rodejant Can Ferrer, fins arribar a un lloc on veiem unes escales de fusta per superar un desnivell sobtat a la nostra dreta (260 m, 45 min). Pugem pels esglaons i ja serem al Camí de Sant Andreu, un camí alternatiu a la pista forestal que va cap a Can Lloses i Sant Iscle de les Feixes.

Després de pujar els esglaons per superar aquest desnivell respecte la pista a Can Lloses, comença el Camí de Sant Andreu

Nosaltres ho farem per aquest camí, molt menys transitat i per tant més solitari i fins i tot feréstec en alguns trams. Però és un recorregut en ple bosc, molt interessant per contemplar la natura en silenci. El camí, en baixada, primer ens deixarà a la pista que ve del Forat del Vent i de seguida sortim a la carretera del Cementiri (de Collserola) (210 m, 58 min).

Ja som al Camí de Sant Andreu
Avançant pel camí ja veiem al fons Cerdanyola, el nostre destí final
Tros final d’aquest tram fins a la carretera del Cementiri (de Collserola), que divisem al fons

Just pocs metres, perquè ja veurem a la nostra esquerra, quasi tocant-se amb l’altre camí, un indicador que ens assenyala una nova direcció (Can Lloses-Sant Iscle).

La nostra ruta pel Camí de Sant Andreu continua per l’esquerra, en una cruïlla al costat de la pista per on hem arribat a la carretera

Girem per aquesta pista, a l’esquerra, i més enllà arribarem a un important trencall (196 m). Aquí ens hem de desviar a la dreta per continuar pel Camúi de Sant Andreu (direcció Bones Hores-Can Fermí).

A la primera cruïlla hemn de tombar per la dreta, direcció Can Fermí

Continuem pel camí, passarem per alguns trencalls (nosaltres sempre direcció Can Fermí), rodejarem Can Lloses, que queda ensotat a l’esquerra, i més endavant arribarem al trencall de la Font de Can Lloses (125 m).