Plaça Mireia-Mirador dels Xiprers-Vil·la Paula-Passarel·la Ctra. Vallvidrera-Font del Mont i retorn
DADES TÈCNIQUES
- Caminada núm. 69
- Data: dilluns, 29 de novembre de 2021
- Inici i final: aparcament Plaça Mireia (Esplugues de Llobregat)
- Sector: vessant de Barcelona (Passeig de les Aigües-Vallvidrera)
- Distància: 11,4 kms
- Temps: 2 h 30 min
- Desnivell: + 43 m / – 43 m
- Dificultat: fàcil
- Tipologia: anar i tornar
ITINERARI
Caminada pel Passeig de les Aigües: Plaça Mireia-Mirador dels Xiprers-Vil·la Paula-Passarel·la Ctra. Vallvidrera-Font del Mont, i retorn.
MAPA DE LA RUTA
RUTA A WIKILOC
COMENTARI
Passejada per la via més coneguda de Collserola, el Passeig de les Aigües, tot un mirador sobre la ciutat de Barcelona i els voltants. En aquesta ocasió es ressegueix el camí des de la punta de Plaça Mireia, a Esplugues de Llobregat, una mica més de 5 quilòmetres i mig (dels 9 que té el circuit esportiu DIR, fins al Pla dels Maduixers) fins a Vallvidrera, concretament fins a la barriada de la Font del Mont, fent anada i tornada, per totalitzar uns 11 quilòmetres i mig.
Caminada senzilla, predominantment planera, amb pocs trams en pujada, entre els que destaca el de la Caseta de les Aigües, a poca distància de la sortida de Plaça Mireia, encara que molt curt. Només cal veure el perfil altimètric a Wikiloc per adonar-se de l’escassetat de desnivells.
Una passejada per disfrutar de les panoràmiques de la carena de Collserola i, especialment, de Barcelona i poblacions veïnes fins al mar.
DESCRIPCIÓ DE LA RUTA
Tram 1
PLAÇA MIREIA (262 m) –
FONT DEL MONT (287 m)
Pel Passeig de les Aigües, sentit Besòs
Iniciem la caminada a la Plaça Mireia, just a l’inici del Passeig de les Aigües, al costat del bar-restaurant i de la font de la Mandra.
Un cartell ens avisa que entrem al Parc Natural de la Serra de Collserola. A l’inici del camí comença la senyalització del circuit esportiu DIR, amb indicadors cada 500 metres en estaques de fusta clavades a peu de camí, a la dreta en sentit Besòs. Aquesta és la direcció que seguirem a l’anada fins a la barriada de la Font del Mont de Vallvidrera.
Prenem el camí (262 m) i anem pujant suaument, veient a la dreta Esplugues, Sant Just Desvern i altres poblacions més llunyanes; al fons l’aeroport del Prat, el mar i més a la dreta les muntanyes de l’Ordal. Deixem enrere l’àrea de lleure i anem rodejant la muntanya de Sant Pere Màrtir per la pista, sense massa desnivell fins arribar a un revolt tancat (276 m). A partir d’aquí, comença l’única pujada destacable de la sortida, però res de l’altre món, i a més és molt curta ( una distància de 220 metres, amb 22 metres de desnivell, que equival a un 10%). En arribar a dalt (298 m) hi ha l’accés (privat) a la Caseta de les Aigües i l’inici de la passera de fusta, que rodeja la caseta fins a tornar al camí.
Poc després passem pel camí pavimentat que puja a Sant Pere Màrtir, per l’esquerra, i de seguida arribarem al Mirador dels Xiprers, situat al Coll de Finestrelles (290 m, 15 min), partió dels termes municipals d’Esplugues i Barcelona.
El mirador ens regala bones panoràmiques del Baix Llobregat i de Barcelona, als nostres peus. A l’espai, a més del mirador, disposem d’una font i una bancada de pedra per reposar si necessitem fer un descans o simplement una aturada per contemplar el paisatge.
En el punt on ens trobem, el Coll de Finestrelles, passa el corriol de carena que puja de Finestrelles i segueix directe amunt fins al turó de Sant Pere Màrtir, inconfusible per la gran antena, ben visible des de diversos quilòmetres a la rodona.
A partir d’aquí comença una llarga passejada pràcticament planera, resseguint una cota similar en tot el trajecte, amb poques variacions.
Seguim doncs la la pista, encarats a la carena de Collserola, amb la Torre de Collserola, el Tibidabo i l’Observatori Fabra al fons, els Tres Turons i la ciutat de Barcelona estesa fins al mar.
La primera sorpresa de la sortida va venir ben aviat: a pocs metres després del mirador em vaig trobar de cara amb una pila de militars, suposo que de maniobres o fent una marxa, formats en columna, amb arma llarga i equip de muntanya. Eren diversos grups (seccions o companyies, potser un regiment sencer) i en vaig veure passar uns quants, separats amb certa distància, ocupant tota l’amplada del camí. Vaig anar passant-los quan arribaven arrambat pel marge del camí, no fos cas que s’enfadessin…
Per cert, està permès fer maniobres militars en un parc natural protegit?
Deixant de banda aquesta sopresa, puntual i excepcional (faig moltes caminades per Collserola i era la primera vegada que trobava militars, la veritat, encara que sé que s’hi fan maniobres i que s’han fet protestes i rebut queixes).
En condicions normals, al llarg del camí coincidirem amb altres caminants, corredors i ciclistes, fet bastant habitual, sobretot els caps de setmana, en ser el camí més popular i transitat de Collserola. Però si voleu fer una passejada tranquil·la, no ho dubteu: si podeu, aneu-hi en un dia feiner!
Fent camí podeu aprofitar per anar fent fotografies de l’entorn i anar descobrint els diversos indrets que es divisen des d’aquest magnífic mirador en gran part del recorregut.
En aquesta sèrie veureu algunes vistes des del camí.
En plena caminada, vaig trobar-me amb una segona sorpresa: obres al Passeig de les Aigües, en un tram força llarg. La presència de camions, furgonetes, vehicles amb maquinària d’obra delatava que alguna cosa s’hi feia al camí. En efecte, els operaris que hi treballaven estaven obrint rases per instal·lar o renovar les canonades d’aigua que passen per la pista (d’aquí el nom de la via -Passeig de les Aigües- i el disseny planer a una cota uniforme). Tanmateix, i posats a reparar, s’aprofitava l’actuació per millorar el ferm del camí.
Convenientment senyalitzades, les obres obligaven als transeünts a passar pel lloc que es deixava lliure a la circulació de persones.
Com en la primera ocasió, també un fet puntual i excepcional.
Seguint el camí arribarem a Vil·la Paula, que ens cau a la dreta, que ve a ser la porta d’entrada a Vallvidrera, amb un poblament dispers per la muntanya de Collserola, sobretot al vessant de llevant, de cara al mar.
Quan arribem a uns habitatges agrupats trobem la pista pavimentada i en poca estona enllaçarem amb la carretera que puja de Sarrià cap a Vallvidrera. Travessarem la carretera per sobre, per una passarel·la, evitant el perill del trànsit, cosa que passava fa uns anys, abans de la construcció del pas elevat per a vianants i ciclistes (281 m, 50 min).
En acabar la passarel·la seguim per la pista de terra que continua planejant fins arribar a la barriada de la Font del Mont. En aquest darrer tram, mig rural, mig urbà, anirem passant per diverses vivendes, pel pal indicador del quilòmetre 4,5 (just la meitat del circuit esportiu DIR, entre Plaça Mireia i Pla dels Maduixers), per la drecera esglaonada de des de Sarrià puja fins al nucli principal de Vallvidrera, pel Funicular de Vallvidrera (arran de camí hi ha la parada de ‘Carretera de les Aigües‘) i poc després arribarem a la barri de la Font del Mont, situada al peu de la Torre de Collserola.
En l’ampli revolt que trobem (és la Plaça de la Font del Mont) neix per l’esquerra un carrer que s’enfila, l’agafem amunt i a pocs metres veurem al front la Font del Mont, que dona nom a la barriada (287 m, 1h 15 min).
És en aquest punt que deixarem de seguir el Passeig de les Aigües i farem mitja volta per tornar al punt de partença. Des de la sortida a Plaça Mireia hem caminat 5,7 quilòmetres. Ens queda desfer el camí, seguint el mateix trajecte a la inversa.
Abans del retorn, però, veurem la font.
Tram 2
FONT DEL MONT (287 m) –
PLAÇA MIREIA (262 m)
Pel Passeig de les Aigües, sentit Llobregat
Iniciem el retorn baixant el trosset de carrer que ens porta a enllaçar amb el Passeig de les Aigües, en el revolt que travessa el Torrent de la Font del Mont. Girem a la dreta i fem uns metres per camí pavimentat i després ja de terra. Seguim passant per zona mig urbana-mig rural.
En el trajecte fins a la carretera de Vallviodrera passem primerament per damunt de la via del Funicular de Vallvidrera. Just abans del pont tenim a la dreta la parada de ‘Carretera de les Aigües‘, des de la qual podem arribar-nos a la part alta de Vallvidrera (estació de ‘Vallvidrera Superior‘) o baixar a Sarrià (estació ‘Vallvidrera Inferior-Peu del Funicular’, amb enllaç a la línia Barcelona-Vallès dels Ferrocarrils Catalans, FGC).
Pocs metres després passarem per la Drecera de Vallvidrera, un camí esglaonat a banda i banda, amb un recorregut paral·lel al del funicular.
Seguim planejant per aquesta part de Vallvidrera, passant per diverses vivendes i entremig pel quilòmetre 4,5 (meitat circuit DIR).
Finalment, anirem a parar a la Carretera de Vallvidrera, just on comença la passarel·la que la supera per sobre (281 m, 1h 35 min).
Al final de la passarel·la tornem a una zona de vivendes, amb el camí pavimentat, fins que passarem pel costat de Vil·la Paula, un edifici singular, entre modernista i noucentista, situat en un lloc privilegiat, visible des de molts llocs.
A partir de Vil·la Paula tornem al camí de terra i a les vistes panoràmiques de Barcelona, des de Sarrià fins a Montjuïc.
Seguim la pista còmodament, disfrutant del paisatge i de la caminada per aquest mirador transversal de Barcelona.
En aquesta sèrie veiem una seqüència de les vistes des del camí, que abasten des de la carena principal de Collserola fins al mar.
I en aquesta altra, unes vistes del camí, amb el tram d’obres inclòs.
A mida que anem caminant ens acostem al Coll de Finestrelles, amb un tram final amb lleugera pujada. Abans d’arribar-hi passarem per un mirador sobre la ciutat, amb uns bancs de fusta.
Un cop som al Mirador dels Xiprers (290 m, 2h 15 min) només ens resta anar cap a Plaça Mireia, passant per la Caseta de les Aigües, que superarem per la passera que la rodeja, i en un quart d’hora tornarem a ser al punt de partença i final de la caminada (262 m, 2h 30 min).
A Plaça Mireia tenim una àrea de lleure, amb un bar-restaurant amb terrassa exterior i una àmplia zona de pícnic, amb taules de fusta, a banda i banda de la via asfaltada per la qual s’accedeix a l’espai (carrer de Pau Vergós), venint d’Esplugues o de la Diagonal.
En definitiva hem completat aquesta passejada pel Passeig de les Aigües, fent 11,4 kms, a un ritme normal, sense presses i amb diverses parades per fer fotografies, que bé s’ho valia el dia, amb una molt bona visibilitat.
> En aquest blog teniu altres rutes pel Passeig de les Aigües, de distàncies diverses.
DESNIVELLS I TEMPS PER TRAMS
Desnivell en metres / Temps en minuts
| Tram | Desnivell | Temps |
| Plaça Mireia-Mirador dels Xiprers | + 28 | 15′ |
| Mirador dels Xiprers-Passarel·la Ctra. Vallvidrera | – 9 | 35′ |
| Passarel·la Ctra. Vallvidrera-Font del Mont | + 6 | 25′ |
| Font del Mont-Passarel·la Ctra. Vallvidrera | – 6 | 20′ |
| Passarel·la Ctra. Vallvidrera-Mirador dels Xiprers | + 9 | 40′ |
| Mirador dels Xiprers-Plaça Mireia | – 28 | 15′ |
| Totals acumulats | + 43 – 43 | 2 h 30′ |
Desglossament del temps (anada/retorn):
Plaça Mireia-Font del Mont: 1h 15 min
Font del Mont-Plaça Mireia: 1h 15 min