Arxiu de la categoria: Cap al Vallès

De Mundet a Sant Cugat per Sant Medir, Can Gordi i Can Bell

Mundet-Turó del Trac-Pas del Rei-Sant Medir-Can Gener-Sol i Aire-Can Gordi-Mas del Bosc-Can Bell-Sant Cugat del Vallès

DADES TÈCNIQUES

  • Caminada núm. 75
  • Data: dimarts, 31 de maig de 2022
  • Inici: metro Mundet (L3)
  • Final: estació Sant Cugat del Vallès (FGC)
  • Sector: vessant del Vallès (Sant Medir-Can Gordi-Sant Cugat)
  • Distància: 14 km
  • Temps: 3 h 50 min
  • Desnivell: + 303 m / – 313 m
  • Dificultat: moderada
  • Tipologia: travessa lineal (només anada)

ITINERARI

Metro Mundet (L3)-Recinte Mundet-Camí de les Llars Mundet-Turó del Trac-Passeig de les Aigües-Pas del Rei-Sant Medir-Font de Can Gener-Can Gener-Serra de l’Arrabassada-Urbanització Sol i Aire-Serra de Sant Vicenç-Can Gordi (ruïnes masia i font)-Mas del Bosc-Serra d’en Bell-Can Bell-entrada Sant Cugat (Llaceres)-Sant Cugat del Vallès (estació FGC).

MAPA DE LA RUTA

RUTA A WIKILOC

LLOCS D’INTERÈS

COMENTARI

Travessa fins a Sant Cugat partint de Barcelona. La ruta comença a l’estació de metro de Mundet i, passant pel campus universitari, va a buscar el Camí de les Llars Mundet (origen de la Carena del Forat del Vent) per ascendir fins al Turó del Trac (únic turó que farem), a sota del Turó de Valldaura, i seguirem fins al Pas del Rei, collet entre els turons de la Magarola i Valldaura i punt on assolirem la cota màxima de l’excursió, a la carena principal de Collserola, havent superat 265 metres de desnivell des de la sortida.
Després baixarem per un sender directes fins a Sant Medir (descens amb un desnivell de 180 metres), anirem a visitar la font de Can Gener i un cop passat Can Gener remuntarem la Serra de l’Arrabassada per dirigir-nos a l’altra banda a la zona de la urbanització Sol i Aire. Des d’aquí nou tram de pujada per superar ara la Serra de Sant Vicenç i baixada fins a trobar les ruïnes de Can Gordi i la seva font propera. Després, nova ascensió fins al Mas del Bosc i resseguint la Serra d’en Bell anirem baixant fins a Can Bell, a les portes de Sant Cugat. Només ens restarà fer una travessa urbana per arribar a l’estació dels Ferrocarrils Catalans, fi de la travessa.
Caminada llarga, primer per pista fins accedir al Passeig de les Aigües, i després pràcticament tot per senders emboscats, travessant diverses serres (Sant Medir, l’Arrabassada, Sant Vicenç), en un continu de pujades i baixades, sense massa dificultats. L’únic problema es la senyalització deficient (o nul·la) de gran part del recorregut.

DESCRIPCIÓ DE LA RUTA

Tram 1
METRO MUNDET (L3) (140 m) –
TURÓ DEL TRAC (368 m)

Pel Recinte Mundet i Camí de les Llars Mundet

Sortim de l’estació de Mundet per la banda de muntanya (140 m) i enfilem en direcció el Campus Mundet de la Universitat de Barcelona (UB), per l’avinguda d’Arturo Mundet, que fa un gran rodeig envoltant els edificis universitaris fins arribar a la part més alta, on hi ha l’últim pàrquing de vehicles (el número 5) (12 min).

Zona alta del Campus universitari de Mundet

Just en el revolt d’accés a l’aparcament surt, al front, tancat en cadena, el camí de terra que hem d’agafar.

ITrencall del camí de terra al final del Campus Mundet

Uns metres més amunt, rodejant per sobre els últims edificis del campus, arribarem a una cruïlla de camins (210 m, 15 min). Hem de prendre la pista que puja per la nostra esquerra.

Cruïlla de camins: hem de continuar pel de l’esquerra amunt

Comença llavors una pista forestal que serpenteja pel vessant de Collserola fins arribar a la carena del Forat del Vent, per on passa el Passeig de les Aigües, a sota el Turó del Trac i a prop del Turó de Valldaura.

El camí va guanyant alçada ràpidament i si el seguim anirem fent diversos revolts de paella, revolts tancats que sovint podem evitar escurçant el camí per empinades dreceres. Com que la pujada és sostinguda, el consell és no deixar el camí per la drecera.
A mida que anem pujant anirem veient el recinte Mundet més petit i la carena més a prop. Enmig de les àmplies llaçades de la pista passarem pel costat d’un gran dipòsit d’aigua.

Podeu veure algunes fotos del camí:

Quan ja som força amunt ja veiem panoràmiques de Barcelona i de la carena del Tibidabo, amb els turons de la Magarola i de Valldaura, i la del Forat del Vent fins al Turó d’en Segarra. La pista es fa més dreta en els darrers metres de pujada.
Finalment, després d’una llarga recta arribem a una cruïlla de camins (foto) (340 m, 40 min). Per la dreta arriba el camí que puja des del Castell Fortí, per l’esquerra continua el nostre camí per enllaçar amb el Passeig de les Aigües (carena del Forat del Vent), i nosaltres pujarem pel caminet del mig amunt i en pocs segons serem a la carena.

Cruïlla de camins

En ser-hi (348 m) girem pel camí ample (el Passeig de les Aigües) a l’esquerra i molt aviat ja veurem com s’enfila, per la dreta, el corriol que va cap al Turó del Trac (no indicat).

Per pujar al Turó del Trac hem d’agafar aquest sender a la dreta

Tombem pel sender i uns tres minuts després hem de desplaçar-nos uns metres pel bosc fins trobar una petita clariana amb unes pedres al mig. Som al Turó del Trac (368 m, 45 min).

Turó del Trac (368 m)

Des del turó, engolit per la vegetació, poques vistes. Només destaca la visió del Turó de Valldaura, amb la seva torre de guaita, que treu el cap per damunt dels arbres del bosc.

Cim del Turó del Trac; al fons, el Turó de Valldaura

En aquest punt acabem el primer tram de la travessa, el que ens ha dut a tocar de la carena principal de Collserola. Fins aquí tot ha estat en pujada. Encara ens queda anar més amunt, però el desnivell a superar és poc i molt fàcil. Ja hem fet l’ascensió més destacada de la caminada.

Tram 2
TURÓ DEL TRAC (368 m) –
SANT MEDIR (224 m)

Pel Pas del Rei i corriol directe a Sant Medir

Deixem el turó i anem a cercar el sender en direcció el turó de Valldaura i en un parell de minuts enllaçarem amb un revolt de la la pista que puja al Turó de Valldaura, a tocar del Passeig de les Aigües (372 m).
Tirem per l’esquerra per agafar la Carretera de les Aigües i la segim cap a la dreta amunt. La pista ens ofereix esplèndides vistes de Collserola i de Barcelona fins al mar.

En tres minuts més arribarem al trencall cap al Pas del Rei (384 m). Compte que tampoc hi ha indicador!
Abandonem el Passeig de les Aigües i prenem el sender de la dreta.

Corriol cap al Pas del Rei, a la dreta
Des del corriol cap Pas del Rei mirant cap a Barcelona

En suau pujada i en cosa de pocs minuts més arribarem a un petit collet, en un encreuament amb un altre corriol. Aquesta cruïlla de corriols es troba just a l’anomenat Pas del Rei (405 m, 55 min).

Pas del Rei (405 m)

Aquest indret està situat a la carena principal de Collserola, entre el Turó de la Magarola (a l’esquerra en el sentit de la nostra marxa) i el Turó de Valldaura (a la dreta), i és per on passa la línia divisòria comarcal entre el Barcelonès i el Vallès Occidental i el límit municipal entre Barcelona i Sant Cugat del Vallès.
Per a nosaltres és, a més, el sostre de la sortida proposada, arribant als 405 metres d’altitud.

Nosaltres, que hem pujat fins aquí des de Barcelona ara ens toca continuar pel vessant vallesà, cap a Sant Medir. Així doncs, seguim pel corriol que fèiem i tirem cap avall. Des d’aquí, baixant enmig del bosc, el corriol és preciós, fresc, ombrívol.
Caminem ràpid en baixada fins que enllaçarem amb una pista ampla que ve de la urbanització Sol i Aigua (a l’esquerra) i va a la Carretera d’Horta a Cerdanyola (a la dreta).

Darrers metres del corriol abans d’arribar a la pista que ve de Sol i Aigua

Continuem per la pista al front, cap avall, passant de llarg la pista cap a la dreta. Pocs metres després arribarem a un revolt de paella (339 m, 1h 05 min), per on surten un parell de senders per la nostra dreta. El primer, indicat, és el que va per la Serra de Sant Medir, el segon, molt a prop i un xic amagat i sense indicador (la manca de senyalització serà una constant en tota la travessa), és un corriol que baixa directe pel bosc en direcció a l’ermita de Sant Medir.

El revolt on neix el corriol que baixa a Sant Medir

Atenció perquè aquest sender baixa per un fort pendent i cal anar en compte a les zones pedregoses, amb perill de relliscar, sobretot si és moll o hi ha força humitat.

Sempre hem d’anar avall, recte, obviant els corriols travessers. En arribar al final de la baixada serem en una esplanada amb un espai de pícnic, amb taules i bancs de fusta.

Àrea de pícnic a sobre Sant Medir

Travessem per la dreta aquesta àrea de lleure i de seguida arribarem a Sant Medir (224 m, 1h 15 min).

Arribada a Sant Medir

Ho farem per la part posterior de l’ermita i a la dreta tenim la gran esplanada, rodejada d’una bancada de pedra i la Font del Camp del Miracle en un extrem.

Podeu veure fotos de l’indret:

Tram 3
SANT MEDIR (224 m) –
CAN GORDI (215 m)

Per Can Gener i Urbanització Sol i Aire

El tram següent ens portarà a Can Gordi i per arribar-hi haurem de travessar dues serres, primer la de l’Arrabassada (per accedir a la part alta de Sol i Aire) i després la de Sant Vicenç per accedir a la vall de Can Gordi.
Deixem l’esplanada de Sant Medir per la pista que continua cap a Can Borrell i Sant Cugat, però serà només un trosset, perquè de seguida veurem a mà esquerra un camí, que hem de prendre per anar per un corriol cap a la font i la masia de Can Gener.

A la sortida de Sant Medir trobem el trencall cap a la font de Can Gener, a l’esquerra

Girem a l’esquerra, més enllà passarem pel costat d’una estació depuradora, més endavant arribarem, en una zona feréstega, a l’aqüeducte de Can Gener, que travessarem amb prudència.

Aqüeducte de Can Gener

Poc després passarem per una escala de pedra que baixa per la nostra dreta, que és l’accés a la Font de Can Gener, també dita de Can Jané o de Sant Medir.

Font de Can Gener

Més enllà el corriol acaba quan troba la pista ampla que puja a la masia de Can Gener (segons els propietaris, Can Jané). La masia la tenim a la dreta (212 m, 1h 22min).
La masia acull actualment un restaurant de cuina catalana.

Masia de Can Jané
Entrada a Can Jané

Arribats en aquest punt hem d’anar a travessar la serra de l’Arrabassada per dirigir-nos a Sol i Aire.
No hi ha cap indicador.
El camí que hem d’agafar és un que surt per l’esquerra, que va pujant.

El seguim amunt fins que arribem a un altre camí que ens creua (264 m), ja a la carena de la Serra de l’Arrabassada, que hem de travessar per seguir recte, ara avall, per un corriol (el camí s’ha convertit en sender) que anirà descendint fins passar pel Torrent de les Monelles (aquell dia amb poca aigua), al fons de la vall. Poc després arribarem a la zona de la Font Rica, recinte protegit per una tanca de filferro, que rodegem, i a partir de l’accés principal de la insta·lació el sender torna a convertir-se en camí.

Més enllà passem pel costat d’on hi hagué el Zoo de Cal Castillo (actualment no en queda res) i finalment enllaçarem amb la pista forestal que ve de la urbanització Sol i Aire i va cap a Can Borrell (206 m).

Enllaç amb la pista forestal de Sol i Aire

Som a la part alta de la urbanització. A la cruïlla girem a l’esquerra amunt i pocs metres després tombem a la dreta per un camí que segueix en pujada i que ens porta a la part més alta de Sol i Aire.

Deixem la pista per girar a la dreta cap a la part alta de Sol i Aire

De seguida el camí fa un revolt tancat (220 m, 1h 55 min). I aquí hem d’estar atents. Per la dreta del revolt veurem un camí (va per la carena a Can Borrell), el descartem. Acabem de fer el revolt, veiem una vivenda a la nostra esquerra i a la dreta un altre camí, que s’endinsa al bosc. Com l’anterior, tampoc senyalitzat. I aquest camí emboscat és el que hem de prendre per anar cap a Can Gordi. Si seguíssim recte pel camí accediríem a la urbanització Sol i Aire.
Trenquem per la dreta i iniciem un camí-corriol, primer en pujada fins assolir la carena de la Serra de Sant Vicenç, on trobem una cruïlla de camins.

Camí cap a la carena de la Serra de Sant Vicenç
Cruïlla de camins a la carena. Hem de tirar avall.

Nosaltres hem de travessar el camí que hem trobat, a dalt la Serra de Sant Vicenç, i seguir recte per un camí que baixa decidit cap al fons de la vall de Can Gordi. Ens separen uns 10 minuts de Can Gordi.

Un tram del corriol cap a Can Gordi

Seguim el camí de baixada, en arribar a una cruïlla de corriols girem a l’esquerra i molt aviat arribarem a les ruïnes de la masia de Can Gordi, que ens queda a la dreta (215 m, 2h 20 min). Són restes escasses, alguns trossos de parets i poca cosa més.

Can Gordi

Des de Can Gordi podem baixar fins al fons del torrent (podem anar-hi pels dos camins que surten de l’indret cap avall) per visitar la Font de Can Gordi, molt deixada i engolida per la vegetació. L’anada a la font i el retorn a les restes de la masia ens ocuparà poc més de 5 minuts.

Font de Can Gordi

Tram 4
CAN GORDI (215 m) –
SANT CUGAT DEL VALLÈS (estació FGC) (130 m)

Pel Mas del Bosc, Serra d’en Bell i Can Bell

Podem optar per tornar a Sant Cugat per un camí planer que ressegueix la Vall de Can Gordi, però completarem la caminada amb un repte més, travessar una altra serra del vessant vallesà de Collserola, la d’en Bell.

Reprenem al camí per on hem arribat a Can Gordi i seguim per la dreta en direcció el Mas del Bosc (hi ha una senyalització escrita en una estaca de fusta). Poc després travessarem el Torrent de Can Gordi per sobre d’un pont d’una sola arcada (Pont de Can Gordi) i des d’allà anirem ascendint suaument, ignorant els corriols que anem trobant a banda i banda del corriol.

Caminarem fins arribar (darrers metres amb més pendent) a la carena de la Serra d’en Bell, a la zona del Mas del Bosc (276 m, 2h 40 min), a tocar d’una torre elèctrica.

Cruïlla a la carena de la Serra de Can Bell, al costat del Mas del Bosc

A l’esquerra tenim la zona esportiva de la casa de colònies de Mas del Bosc, que veiem al fons.

Part posterior del Mas del Bosc

Nosaltres hem de completar la ruta anant cap a Sant Cugat. Des de la cruïlla per on hem arribat, hem de seguir pel corriol que ressegueix la Serra d’en Bell, tirant per la dreta (hi ha indicador, aquí sí; direcció Can Bell-Rambla de Can Bell-Sant Cugat del Vallès).

Pal indicador. En trobarem molt pocs, i un que trobem, amb falta ortogràfica…

Passem pel costat de la torre elèctrica i seguim el corriol de la carena, des de la que podem observar, des d’alguns racons on ho permet la vegetació, panoràmiques del Vallès, amb Sant Cugat als peus i Montserrat al fons.

Panoràmica, amb zoom, amb Can Lluc en primer terme i Sant Cugat i Montserrat al fons
Corriol per la Serra d’en Bell

Passarem de llarg tres trencalls a l’esquerra, que baixen cap al torrent de Can Bell, i al quart (232 m), molta atenció perquè hem de deixar de carenejar i baixar cap a Can Bell. Hi ha un indicador que ens assenyala la direcció de Can Bell.

Pal indicador cap a Can Bell

És hora de baixar cap al Torrent de Can Bell. Tombem a l’esquerra avall, més endavant passarem pel torrent i anirem planejant pel costat de camps de conreu fins que serem a Can Bell (170 m, 3h 15 min).

Arribada a Can Bell

Passem pel costat de la masia, que deixem a la nostra esquerra, caminant per la pista principal que va a parar a la Rambla de Can Bell (172 m), a tocar de la carretera de l’Arrabassada, la BP-1417, que uneix Barcelona amb Sant Cugat.

Can Bell

En arribar a la cruïlla girem a la dreta per la Rambla de Can Bell (no hem d’accedir a la carretera) i anem tirant, contemplant les vivendes de la zona, entre les que destaca la històrica Casa Bertrand.

Una de les cases de la Rambla de Can Bell
La part visible de la Casa Bertrand des de l’exterior

Passada aquesta casa, a l’esquerra tenim un camí de terra que hem d’agafar (171 m). Més enllà arribarem a un carrer asfaltat, que travessarem i prendrem el carrer que duu al club de tennis (carrer del Comte) i passat l’encreuament amb el club esportiu veurem el carrer amb un vial protegit per estaques que ens porta a la zona de Llaceres, ja en plena àrea urbana de Sant Cugat del Vallès (136 m, 3h 35 min).

Carrer del Comte, anant a Llaceres
Arribada a Llaceres

Som a l’entrada de Sant Cugat, al carrer de Llaceres. Travessem aquest carrer i anem recte per passar per l’església de Sant Crist de Llaceres i accedir a l’avinguda de Gràcia. Seguim a la dreta, passem per alguns edificis modernistes destacables, com la Casa Armet (foto), fins que arribarem a una avinguda regulada amb semàfor.

Sant Crist de Llaceres
Casa Armet

En aquest punt hem de tombar cap a l’esquerra, per la Rambla de Ribatallada i seguir-la fins a trobar, a la dreta, el carrer d’Àngel Guimerà. Seguint aquest carrer de seguida serem a la plaça de Lluís Millet, on se situa l’estació de Sant Cugat dels Ferrocarrils Catalans (FGC) (130 m, 3h 50 min). Hem arribat a la fi del recorregut.

DESNIVELLS I TEMPS PER TRAMS
Desnivell en metres / Temps en minuts

TramDesnivellTemps
Metro Mundet (L3)-trencall Camí de les Llars Mundet, pel Recinte Mundet+ 7015′
Ascensió al Turó del Trac pel Camí Llars Mundet+ 15830′
Turó del Trac-Sant Medir, pel Pas del Rei– 14432′
Sant Medir-Can Gener, per la Font de Can Gener– 127′
Can Gener-Urbanització Sol i Aire, per la Serra de l’Arrabassada– 1133′
Urbanització Sol i Aire-Can Gordi (ruïnes masia), per la Serra de Sant Vicenç+ 1423′
Anada a Font de Can Gordi i retorn07′
Can Gordi-Mas del Bosc (carena)+ 6114′
Mas del Bosc-Can Bell, per la Serra d’en Bell i el Torrent de Can Bell– 10634′
Can Bell-entrada Sant Cugat (Llaceres)– 3419′
Travessa urbana per Sant Cugat fins estació FGC– 616′
Totals acumulats+ 303
– 313
3 h 50′

Desglossament del temps per etapes:
Mundet-Turó del Trac: 45 min
Turó del Trac-Sant Medir: 30 min
Sant Medir-Sol i Aire: 40 min
Sol i Aire-Can Gordi (ruïnes i font): 30 min
Can Gordi-Mas del Bosc: 15min
Mas del Bosc-Can Bell: 35 min
Can Bell-Sant Cugat: 35 min

Distribució del temps:
54 % en pujada, 8 % en pla i 38 % en baixada.

De Canyelles a Cerdanyola per la Serra de la Ventosa

Canyelles-Camí de Sant Llàtzer-Coll de la Ventosa-Carretera del Cementiri-Torre Bones Hores-Can Fermí-Sant Iscle de les Feixes-Can Catà-Cerdanyola del Vallès

DADES TÈCNIQUES

  • Caminada núm. 71
  • Data: dimarts, 18 de gener de 2022
  • Inici: metro Canyelles (L3)
  • Final: estació Cerdanyola del Vallès (Renfe)
  • Sector: vessant del Vallès (La Ventosa-Cerdanyola)
  • Distància: 9,3 km
  • Temps: 2 h 15 min
  • Desnivell: + 149 m / – 180 m
  • Dificultat: moderada
  • Tipologia: travessa lineal (només anada)

ITINERARI

Metro Canyelles-Pl. Karl Marx-Camí de Sant Llàtzer-Coll de la Ventosa-Carretera del Cementiri-Torre Bones Hores-Can Fermí-Sant Iscle de les Feixes-Can Catà-Camí de Can Catà-entrada Cerdanyola (Parc de la Riera)-Cerdanyola (estació Renfe).

MAPA DE LA RUTA

RUTA A WIKILOC

LLOCS D’INTERÈS

COMENTARI

Caminada entre Barcelona i Cerdanyola del Vallès passant per la Serra de la Ventosa (en paral·lel al Cementiri de Collserola) i per la Vall de Sant Iscle (pel Camí de Can Catà). Primera part en pujada fins assolir la cota màxima de l’excursió, a sota el pont que creua el Coll de la Ventosa. A partir d’allà, suau descens per la banda vallesana de Collserola fins retrobar-nos amb la civilització. Passejada senzilla i fàcil de seguir.
La ruta comença al barri de Canyelles per anar a buscar el Camí de Sant Llàtzer-Can Masdeu i pujar fins al Coll de la Ventosa. En aquest punt trobem la Carretera del Cementiri de Collserola, que seguirem un tros avall fins a desviar-nos per l’esquerra per prendre el camí que arriba a la Torre de les Bones Hores (o Torre Bertran), avui Residència Joan XXIII, gestionada per L’Onada.
En ser-hi baixem a trobar de nou la Carretera del Cementiri, passem la cruïlla del Cementiri Nord i de seguida deixem definitivament la carretera per tombar a l’esquerra en direcció Can Fermí, fins enllaçar amb el Camí de Can Catà. Després, gir a la dreta per la pista que ens portarà, passant per l’ermita de Sant Iscle de les Feixes, a Can Catà.
Des de Can Catà ens dirigirem per la mateixa pista directes a Cerdanyola, ignorant tots els trencalls que trobarem al pas. Més endavant veurem de lluny, enmig de camps de conreu, l’ermita de Santa Maria de les Feixes, passarem per sota les arcades d’un tros de l’aqüeducte de Canaletes i finalment, després de travessar la riera de Sant Cugat, arribarem a Cerdanyola, pel Parc de la Riera. Només ens restarà fer una travessa urbana per cloure la passejada a l’estació de Renfe.

DESCRIPCIÓ DE LA RUTA

Tram 1
METRO CANYELLES (L3) (102 m) –
COLL DE LA VENTOSA (pont) (245 m)

Pel Camí de Sant Llàtzer

Sortim de l’andana de l’estació de metro de Canyelles per la banda de Via Favència. Quan som a fora (102 m) comencem la caminada anant cap al sud (mirant al Tibidabo), passem pel costat del Mercat de Canyelles, que ens queda a la dreta, i uns metres més amunt arribarem a una gran plaça-rotonda, la de Karl Marx (118 m, 7 min). La rodegem per la dreta, travessant un parell de carrers, l’accés a una escola i una parada d’autobús, i prenem el Passeig de la Vall d’Hebron (continuació de Via Favència, paral·lel a la Ronda de Dalt). Molt aviat, el primer carrer que trobem a la dreta (Camí Antic de Sant Llàtzer) és el que hem d’agafar.

Trencall passat la plaça-rotonda Karl Marx

Girem amunt i més endavant arribarem a la Carretera Alta de Roquetes, tombem a la dreta i poc després veurem a mà esquerra el trencall que ens indica Can Masdéu (130 m, 12 min). És el Camí de Sant Llàtzer, la pista forestal A03 del Parc de Collserola, que passa per Can Masdéu i l’Hospital de Sant Llàtzer i arriba fins al Coll de la Ventosa, el nostre primer objectiu de la sortida.

Trencall del Camí de Sant Llàtzer
Indicador de la pista forestal

Es tracta d’un camí ample de passejada, que remunta els més de cent metres de desnivell fins arribar a dalt del coll.
Al principi el camí presenta una pujada moderada i passa pel costat de Can Masdeu i de l’antic Hospital de Sant Llàtzer.

Pujant pel camí veiem al fons l’Hospital de Sant Llàtzer i Can Masdéu

Primer passem arran de Can Masdéu, un centre social ocupat, residència i hort comunitari, i més tard pel davant de l’Hospital de Sant Llàtzer, un antic hospital de leprosos (177 m, 23 min).

Passat l’hospital comença una pujada més considerable, per la pista que s’allarga de manera més o menys recte fins arribar a un revolt pronunciat.

Tram del camí passat l’hospital; al fons el Coll de la Ventosa


Uns metres més amunt trobem un altre revolt tancat, just a on arriba per la dreta el camí-corriol (Camí de Can Rius) que puja directament des dels horts de Can Masdéu (222 m, 35 min).
En aquest revolt ja som molt a prop del coll, que ja veiem al fons, juntament amb Can Rius.

Darrers metres de pujada fins al coll, que ja tenim a tocar

Fem els darrers metres de pujada, passem per un parell de trencalls a la dreta, el primer a la font de Santa Eulàlia i el segon al Turó d’en Segarra per la carena, i tot seguit arribem a l’esplanada del Coll de la Ventosa (239 m, 39 min).

Panoràmica de la Vall de Can Masdéu

Travessem l’esplanada per anar a la carretera que passa per aquest indret, agafem per la dreta el caminet i després vorera, quan passem per Can Rius, i passem per sota un llarg pont-passarel·la, per sobre de la qual passa el Passeig de les Aigües, en el tram que uneix Torre Baró i el Forat del Vent.

L’esplanada del Coll de la Ventosa; a sobre, el Turó d’en Segarra
Coll de la Ventosa
El pont de Can Rius travessa la Carretera del Cementiri. Som al punt més alt de la ruta.

En aquest punt som a la cota més alta de l’excursió (245 m, 42 min).
Podem gaudir de vistes de Barcelona i del Vallès des d’aquesta part de Collserola.

Panoràmica del Vallès des del Coll de la Ventosa

Tram 2
COLL DE LA VENTOSA (pont) (245 m) –
TORRE BONES HORES (181 m)

Per la Carretera del Cementiri i Camí Bones Hores

Hem acabat la pujada, ara ve un llarg descens.
Ho farem per la Carretera del Cementiri de Collserola, per un camí pel lateral dret de la calçada, de la qual ens separa durant un bon tros una filera de xiprers.

Deixant enrere el Coll de la Ventosa

Anem baixant suaument pel costat de la carretera, més avall passem per una zona d’aparcament de vehicles (50 min), poc després (210 m) arribem a un doble trencall per l’esquerra (camins al Forat del Vent i al Camí de Sant Andreu) i més endavant, quan la la carretera va planejant, veiem a l’esquerra el trencall que ens interessa (194 m, 57 min).

Acostant-nos al trencall de Bones Hores
Trencall a l’esquerra. Hem de creuar la calçada i agafar el camí de la dreta que entra al bosc

És un doble trencall, per l’esquerra un camí que va al Camí de Sant Andreu, i per la dreta, amb un cadenat, el que va a Bones Hores.
Així doncs, ens endinsem al camí que entra al bosc (direcció Bones Hores-Cementiri de Collserola).

Pal indicador al trencall

Seguim un bonic camí de bosc, molt planer, sense a penes desnivell, que en uns deu minuts ens deixarà a la Torre de Bones Hores (o Torre Beltran) (181 m, 1h 07min).


L’edifici acull actualment la Residència Joan XXIII, un centre residencial per a persones amb discapacitat intel·lectual, gestionat per L’Onada Serveis des del gener de 2017.

Tram 3
TORRE BONES HORES (181 m) –
CAN CATÀ (89 m)

Per Can Fermí i Sant Iscle de les Feixes

Des de davant de l’edifici, un corriol baixa directe al Camí de Sant Andreu, a prop de Can Fermí; és una opció per escurçar la ruta.
Nosaltres però baixarem per la carretera del centre residencial fins a retornar a la Carretera del Cementiri (157 m, 1h 10 min),

Rètol de la Residència a la cruïlla amb la Carretera del Cementiri

Tombem a l’esquerra per un caminet que ressegueix la calçada per l’esquerra i a pocs metres ja veiem la cruïlla d’un dels accessos al Cementiri de Collserola, que passarem de llarg.

A pocs metres tenim la cruïlla al Cementiri Nord, que passarem de llarg

Just en sobrepassar la cruïlla ja tenim a la nostra esquerra una petita esplanada que duu al camí que hem d’agafar, el que ens conduïrà a Can Fermí (144 m,, 1h 14 min).

Aquí deixem la carretera per agadar el trencalll a Can Fermi, a l’esquerra

Prenem la pista, tancada amb cadena per evitar el pas de vehicles, i l’anem seguint, enmig del bosc. Més endavant arribarem a una trencall de camins: la pista segueix per la dreta per anar a fer un llarg revolt, però nosaltres seguirem recte, per un camí que baixa força i és un xic empedrat, però que ens retalla la llarga llaçada del camí principal.


Retornats a la pista l’anem seguint, amb lleuger descens passem per la cruïlla del Camí de Sant Andreu, on hi ha l’era de Can Fermí (107 m, 1h 20 min) i seguim per la dreta en direcció Can Fermí, masia per la qual passem pel costat i a pocs metres enllacem amb el Camí de Can Catà (103 m, 1h 23 min).

Can Fermí
Enllaç amb el Camí de Can Catà

Girem a la dreta per la pista i en poca estona serem a la zona de l’ermita romànica de Sant Iscle de les Feixes. L’accés al recinte (101 m) sol estar tancat; només resta obert al públic el tercer diumenge de cada mes, de 10 a 14 h, menys al mes d’agost.

Des del camí de Can Catà podem mig distingir, entre els arbres, el campanar de l’ermita de Sant Iscle de les Feixes
L’accés barrat a Sant Iscle de les Feixes

Passem de llarg l’ermita i en un parell de minuts més serem a Can Catà (89 m, 1h 30 min), un indret singular, però també d’accés restringit.

Can Catà

D’una banda tenim a la dreta la masia de Can Catà, de la qual només veiem la façana darrera la reixa que ens barra el pas. Es tracta d’un edifici històric, documentat des del segle XIV, per bé que la casa actual va ser construïda al segle XVIII. L’espai inclou una zona enjardinada.
D’altra banda, tenim a l’esquerra el camí al Bosc Gran de Can Catà, un espai natural on destaquen les fonts Vella i Nova de Can Catà, que mereixen una visita. L’espai resta obert al públic només el primer i tercer diumenge de cada mes, de 10 a 14 h en horari d’hivern, i de 10 a 20 h en horari d’estiu. Podem fer una passejada per les fonts d’uns 35 minuts, seguint un itinerari assenyalat amb fletxes.
A Can Catà donem per acabat el tercer tram de la caminada.

Tram 4
CAN CATÀ (89 m)
CERDANYOLA DEL VALLÈS (71 m)

Pel Camí de Can Catà

L’últim tram és el que ens portarà a Cerdanyola pel Camí de Can Catà i els carrers de la ciutat.
Al llarg del camí anirem trobant diversos trencalls a banda i banda, tots ells indicats. No cal dir que nosaltres sempre hem de seguir la pista principal seguint la direcció de Santa Maria de les Feixes-Cerdanyola.
Des que sortim de Can Catà trobarem primer un trencall a la dreta, el camí cap a la Serra de na Joana. Uns metres més enllà hi ha, a l’esquerra, un camí no indicat (només identificat amb unes fletxes verdes en uns pilons de ciment) que segueix el Torrent de Can Catà i que va a parar a la xarxa de camins del Bosc Gran. És una alternativa si volem anar a veure les fonts, en aquells dies amb l’accés normal, al davant de Can Catà, tancat.

Accés alternatiu al Bosc Gran de Can Catà

En aquesta ocasió deixem la visita a les fonts per un altre dia i fem la ruta prevista, continuant per la Vall de Sant Iscle, seguint la pista forestal A05 cap a Cerdanyola.
Poc després passarem successivament pel trencall cap a Can Coll (a l’esquerra), cap a l’Aqüeducte de Canaletes (dreta), cap a Can Codina (esquerra) i finalment el corriol que puja al Puig de la Guàrdia (esquerra).

Un tram del Camí de Can Catà, direcció Cerdanyola

En el tram final del camí anirem veient a la dreta, enmig de camps de conreu, l’ermita barroca de Santa Maria de les Feixes. Hi ha un camí per accedir-hi, però tancat: el pas també està restringit.


De seguida passarem per sota les arcades d’un tros de l’Aqüeducte de Canaletes i a pocs metres travessarem la riera de Sant Cugat (avui, com molts altres dies, seca) i ja serem al Parc de la Riera, entrada de Cerdanyola (65 m, 1h 55 min).
Aquí trobareu la Caseta d’informació del Parc de la Riera, només operativa els matins dels diumenges i festius.

Aqüeducte de Canaletes
Entrada a Cerdanyola

Per acabar la travessa hem de seguir un itinerari urbà, gens complicat perquè sempre hem d’anar en direcció recte. Primer ho farem pel Passeig d’Horta, una llarga avinguda, amb pujada fins arribar a Les Fontetes (87 m, 2h 03 min), on passarem pel costat de la zona esportiva i del Parc del Turonet, i des d’allà amb descens fins a la plaça-rotonda de l’Estatut (77 m, 2h 08 min). A la gran rotonda, amb un monument a Lluís Companys al bell mig, anirem a buscar l’avinguda de la Primavera que seguirem avall, passarem pel pont sobre el riu Sec (aquest sí sol portar aigua, ves per on!), i uns metres més enllà, just abans del pont de les vies del tren, ja tenim l’estació de Cerdanyola, a la nostra dreta (71 m, 2h 15 min).
Acaba així la travessa que ens ha portat des de la part alta de Barcelona (Canyelles) fins a Cerdanyola del Vallès, passant per la Vall de Can Masdeu-Sant Llàtzer, la Serra de la Ventosa i la Vall de Sant Iscle. Una bona caminada per aquest sector poc conegut de la Serra de Collserola.

DESNIVELLS I TEMPS PER TRAMS
Desnivell en metres / Temps en minuts

TramDesnivellTemps
Metro Canyelles (L3)-trencall Camí de Sant Llàtzer+ 2812′
Ascensió al Coll de la Ventosa (pont), pel Camí de Sant Llàtzer+ 11530′
Coll de la Ventosa (pont)-trencall Camí Bones Hores, per la Carretera del Cementiri– 5115′
Trencall camí Bones Hores-Torre Bones Hores– 1310′
Torre Bones Hores-Can Catà, per Can Fermí i Sant Iscle de les Feixes– 9223′
Can Catà-entrada de Cerdanyola (Parc de la Riera)– 2425′
Travessa urbana per Cerdanyola fins estació Renfe+ 620′
Totals acumulats+ 149
– 180
2 h 15′

Desglossament del temps per etapes:
Canyelles-Coll de la Ventosa: 40 min
Coll de la Ventosa-Torre Bones Hores: 25 min
Torre Bones Hores-Can Catà: 25 min
Can Catà-entrada Cerdanyola: 25 min
Travessa urbana Cerdanyola: 20 min

De Mundet a Cerdanyola per la Serra d’en Fotja, Font de Sant Pau, Can Coll i Puig de la Guàrdia

Mundet-Font de la Marquesa-Carretera d’Horta-Serra d’en Fotja-Font dels Caçadors-Can Cerdà-Flor de Maig-Font de Sant Pau-Turons de Can Coll-Can Coll-Àrea de Can Coll-Puig de la Guàrdia-Cerdanyola

DADES TÈCNIQUES

  • Caminada núm. 67
  • Data: dimarts, 28 de setembre de 2021
  • Inici: metro Mundet (L3)
  • Final: estació Cerdanyola del Vallès (Renfe)
  • Sector: vessant del Vallès (Can Cerdà-Can Coll-Cerdanyola)
  • Distància: 14,15 km
  • Temps: 3 h 20 min
  • Desnivell: + 306 m / – 375 m
  • Dificultat: moderada
  • Tipologia: travessa lineal (només anada)

ITINERARI

Metro Mundet-Parc del Laberint d’Horta-Font de la Marquesa-Carretera d’Horta-Serra d’en Fotja-Font dels Caçadors-Can Cerdà-Flor de Maig-Font de Sant Pau-Can Coll-Àrea de Can Coll-Montflorit-Puig de la Guàrdia-Bosc Can Canaletes-Camí de Can Catà-Cerdanyola.

MAPA DE LA RUTA

RUTA A WIKILOC

LLOCS D’INTERÈS

COMENTARI

Travessa des de la part alta de Barcelona (zona de Mundet) fins a Cerdanyola per una ruta, ampliació de la núm. 28 d’aquest blog, que ens permetrà conèixer indrets com les fonts de la Marquesa (o de la Senyora, o de Can Gras), la dels Caçadors (o d’en Güell) i la de Sant Pau, passar a prop de grans masies com la de can Cerdà i veure la de Can Coll, amb el seu centre d’educació ambiental, estar en una àrea de lleure com la concorreguda (els caps de setmana) del Torrent de Can Coll, i fins i tot pujar a un cim com el Puig de la Guàrdia, ja a prop de Cerdanyola. Ruta que alterna passos per pistes forestals i per corriols, amb pujades i baixades, algunes notables, però sense massa dificultats. Mereix atenció especial la Font de Sant Pau, en un entorn preciós, silenciós, i especialment la gran masia de Can Coll, actualment centre d’educació ambiental. L’excursió acaba amb una travessa urbana pels carrers de Cerdanyola del Vallès.

DESCRIPCIÓ DE LA RUTA

Tram 1
METRO MUNDET (140 m) –
CAMÍ SERRA D’EN FOTJA (318 m)

Per la Font de la Marquesa i corriol a Carretera d’Horta

Sortim del metro Mundet pel costat muntanya (140 m) i anem a passar pel Velòdrom d’Horta i el Parc del Laberint, per sortir al carrer Germans Desvalls (162 m, 5 min). Girem pel carrer a l’esquerra amunt, passem per Can Llupià (10 min) i aviat serem al corriol (199 m) que ens porta a la Font de la Marquesa (o de Can Gras, o de la Senyora) (261 m, 25 min).

Camí cap a la font de la Marquesa; al fons la carena que hem de travessar per anar cap al Vallès
Font de la Marquesa, o de Can Gras, o de la Senyora

Des de la font reculem uns metres pel corriol pel que hem arribat i de seguida veurem a mà esquerra un corriol que puja. Aquest corriol, sempre amunt, ens porta fins a la carretera d’Horta a Cerdanyola, la BV1415, prop del km 8 (318 m).

Últims metres per arribar a la carretera d’Horta a Cerdanyola, a la carena

Travessem la calçada, passem entremig d’unes vivendes i accedim al camí del Passeig de les Aigües. Som a la carena de Collserola, i a l’altre vessant ja veiem, llunyà, Cerdanyola del Vallès. El Passeig el trepitjarem només uns pocs metres a l’esquerra, perquè ja tenim el trencall de la Serra d’en Fotja (318 m, 38 min), a mà dreta (indicació de Turó de l’Ermità-Font dels Caçadors-Can Cerdà).

Enllaç amb el Passeig de les Aigües. Només el travessarem per passar a l’altre vessant de Collserola, el que dona al Vallès
Trencall del camí cap a la Serra d’en Fotja

Seguim pel camí per la Serra d’en Fotja, sempre recte i en baixada.En arribar al camí de can Valldaura, a l’esquerra en el nostre sentit de marxa, vaig prendre un corriol, que s’enfila paral·lelament a la pista, i que per uns metres ens fa passar per la carena.

Camí de la Serra d’en Fotja
Curta variant pel corriol de carena

De nou al camí principal continuem avall fins arribar a una cruïlla de camins, prou important (236 m, 58 min).

A pocs metres de la cruïlla de camins; caldrà tirar per l’esquerra, direcció Can Cerdà

Tram 2
SERRA D’EN FOTJA (318 m) –
FLOR DE MAIG (147 m)

Per la Font dels Caçadors i Can Cerdà

En aquesta cruïlla, seguint recte aniríem a parar a Can Catà, però ara ens toca girar a l’esquerra, en direcció Font dels Caçadors-Can Cerdà-Àrea de Can Coll. Anem baixant per la pista i en uns deu minuts serem a la Font dels Caçadors (o d’en Güell, o de Can Güell), que ens cau a la dreta, a sota del camí (està indicat l’accés) (164 m, 1h 08 min).

Baixant pel camí de Can Cerdà
Arribada al trencall de la font dels Caçadors (o de Can Güell)

Per visitar-la cal baixar uns metres fins al torrent. Podem fer-ho per un caminet bastant malmès, com també es veu molt deixada la font.

Vista frontal de la font dels Caçadors
Vista general de la font

Acabada la visita tornem enrere al camí i continuem cap a Can Cerdà per la pista que va travessant el bosc.

Senyalització al camí de Can Cerdà
Un altre tram del camí cap a Can Cerdà, de cara i d’esquena

Més enllà passem per un nucli de cases, deixant a l’esquerra el trencall cap a la masia de Can Cerdà (145 m, 1h 20 min). Nosaltres hem de continuar recte, planejant, en direcció a l’àrea de lleure del Torrent de Can Coll.

Cruïlla cap a Can Cerdà, que deixem a la nostra esquerra

Anem continuant pel camí seguint les indicacions de Can Coll fins arribar al trencall que ens interessa, el que va cap a La Flor de Maig-Can Borrell (125 m, 1h 33 min).

Seguim per la pista forestal en direcció nord
Trencall de La Flor de Maig-Can Borrell. Cal abandonar el camí i tombar a l’esquerra.
Encarats al corriol que ens portarà fins a la carretera d’Horta a Cerdanyola

Trenquem a l’esquerra pel corriol que ens baixa fins al torrent i llavors enfilem un tram de pujada (compte amb la humitat, doncs es trepitja bastanta roca i si ha plogut podem relliscar fàcilment).

Pujant pel corriol

El corriol acaba a la carretera de Cerdanyola (la que ve d’Horta), just al quilòmetre 3, des d’on veiem al front la pista forestal cap a Can Borrell (143 m). Creuem la calçada i anem a buscar la fita del km3, des d’on enllacem amb un camí i girem a la dreta.

Anem seguint el camí, primer planejant i en un trencall tombem a la dreta cap avall. Poc després arribarem a la zona de la cruïlla de la Flor de Maig amb la carretera de Cerdanyola. Girem a l’esquerra i ja veiem, abans de l’edifici de recepció del Patronat Flor de Maig, el trencall de la dreta que ens indica (camí tancat amb una cadena) la direcció cap a la Font de Sant Pau (147 m, 1h 45 min).

Arribada a La Flor de Maig. Al fons a la dreta, el camí cap a la font de Sant Pau

Tram 3
FLOR DE MAIG (147 m)

ÀREA DE CAN COLL (119 m)
Per la Font de Sant Pau, Turons de Can Coll i Can Coll

La cruïlla es troba just abans de l’edifici de recepció del Patronat Flor de Maig. Un senyal ens indica la direcció cap a Font de Sant Pau-Can Coll-Turó de la Torrefera. L’accés al camí està tancat amb una cadena, com molts altres camins de Collserola.

Entrada al camí cap a la Font de Sant Pau i Can Coll

Girem per la dreta i un cop hem fet un revolt pronunciat, anem a buscar un camí de terra, per la dreta (veure foto). Des de l’accés al camí veiem dues senyalitzacions de camins: els dos ens portarien a la font de Sant Pau, el nostre objectiu.

Entrada al camí. Agafarem el primer trencall a la dreta

És millor, però, prendre el primer camí, que va descendint suaument cap al torrent on hi ha la font. Els darrers metres abans del trencall cap a la font estan emmarcats amb una tanca amb pilones de fusta.

El camí de la font de Sant Pau
Arribada a la cruïlla cap a la font

El darrer tram, esglaonat, ens baixa al fons del torrent, on s’ubica la Font de Sant Pau (129 m, 1h 52 min).
La font va estar molt temps perduda i soterrada fins que va ser redescoberta l’any 1997 i restaurada poc després.
La font està en un indret ensotat, al mig d’un torrent, envoltat de densa vegetació, però és un espai únic, silenciós (sobretot si tenim la sort d’estar-hi sols). Només el cant dels ocells, la remor de les fulles dels arbres mogudes pel vent o el brogit de l’aigua que baixa del torrent ens acompanyaran. Paga la pena seure a la bancada de pedra, mirar i escoltar…
Vegeu unes fotos de la font:

Sortim de la font per l’altra banda per on hem entrat, travessem el torrent per la passera de pedra i anem a l’escala que puja decidida fins al camí que tenim a sobre. En ser-hi hem de continuar la ruta cap a la dreta (direcció Can Coll-Turons de Can Coll).

En pujar les escales i arribar al camí ens trobem amb un pal indicador. Ara toca tirar per la dreta.

Anem seguint aquest camí i molt de compte amb el proper trencall (el que veieu a la foto): cal continuar per la dreta (jo vaig prendre erròniament el camí de l’esquerra i vaig haver de recular).

Cruïlla de camins; continuar per la dreta

Hem de fer aquest camí fins que veurem a l’esquerra un trencall (no massa evident i no senyalitzat, alerta) que s’enfila muntanya amunt, per una zona desbrossada, a mode de tallafocs. Si anem pujant trobarem de seguida un camí ja més fressat que va ascendint, alternant amb trams més planers: estem passant pels Turons de Can Coll (el més destacat a 149 m).

Passant pels Turons de Can Coll
Turons de Can Coll
Darrers metres abans d’arribar a la pista de Can Coll

Quan acabem d’anar pujant (una pujada sempre moderada) enllaçarem amb una pista que baixa a Can Coll. Girem cap a la dreta i en poca estona serem davant del recinte de Can Coll (149 m, 2h 7 min).

Camí de Can Coll, que tenim al costat
Accés al recinte de Can Coll, amb tanca
Hi ha una altra entrada uns metres més avall pel camí, sense tanca però amb cadena

Can Coll és una gran masia del s. XV, reformada i ampliada posteriorment. Consta d’una casa senyorial, amb capella i altres edificis annexos. Actualment és de propietat pública i acull el Centre d’Educació Ambiental, gestionat pel Consorci del Parc Natural de la Serra de Collserola. Està obert al públic els diumenges i festius de 9h30 14h30. Alberga un petit museu del món rural. L’accés principal és al quilòmetre 2 de la carretera de Cerdanyola a Horta, just davant de l’àrea de lleure del Torrent de Can Coll.
L’espai és un àmbit de treball escolar, on els alumnes (cal concertar la visita) poden explorar i aprendre diversos aspectes de la vida rural en l’ambient natural del Parc de Collserola. El centre ofereix diverses propostes educatives per al professorat de primària i de secundària.

Més informació sobre el Centre d’Educació Ambiental Coll Coll en aquestes webs de la Diputació de Barcelona, de l’Ajuntament de Cerdanyola i del Parc Natural de Collserola.

Recull de fotos de Can Coll:

Faig una volta per l’exterior de l’indret, observo les diferents dependències, els horts i la granja i reprenc la marxa en direcció l’Àrea de lleure (2h 19 min).
Cal agafar el camí ample que surt de l’aparcament i en pocs minuts serem a la porta d’accés per la carretera de Cerdanyola, al quilòmetre 2, al Coll de Masbernat (123 m).

Porta d’accés a Can Coll des de la carretera de Cerdanyola

Travessem la calçada i ja tenim l’Àrea de lleure del Torrent de Can Coll, sorprenentment buida de cotxes i de gent (l’excursió la vaig fer en un dia feiner) (119 m, 2h 22 min).

Entrada a l’àrea de lleure de Can Coll, pel nord

A l’àrea de lleure veiem una gran esplanada, un llarg aparcament per a vehicles al costat de la carretera, i a la part més al nord un restaurant i una zona de barbacoes, amb taules i bancs.
Fet el petit passeig per l’indret és hora d’emprendre el darrer tram de la ruta, amb l’ascensió al Puig de la Guàrdia i el descens cap a Cerdanyola.

L’esplanada de l’àrea de Can Coll, buida
La zona de barbacoes, buida

Tram 4
ÀREA DE CAN COLL (119 m) –
CERDANYOLA DEL VALLÈS (71 m)

Pel Puig de la Guàrdia i Bosc de Can Canaletes

Deixem l’àrea de Can Coll per darrera del restaurant i la zona de pícnic, cap a la carretera. Sense arribar a la calçada, a la zona del Coll de Masbernat, trobem a mà dreta un pal indicador (123 m). Per l’esquerra, travessant la carretera, aniríem a Can Coll (pel cami per on hem arribat a l’Àrea) i per la dreta anirem cap a la Urbanització Montflorit-Puig de la Guàrdia-Can Canaletes. Aquesta és la nostra direcció .

Pal indicador a l’extrem septentrional de l’Àrea de Can Coll

Iniciem l’ascensió al Puig de la Guàrdia. Fins a la urbanització Montflorit ho farem per un camí que es fa enfilant a poc a poc.

Corriol del Puig de la Guàrdia

Més enllà arribarem a la cruïlla amb un dels camins que pugen del camí de Can Codina, nosaltres tombem a l’esquerra amunt, per un camí-corriol que ens deixarà a l’entrada de Montflorit, amb les primeres vivendes a la vista. En aquest tram veurem (molt millor que des del cim) panoràmiques de l’entorn, amb el Vallès, la Mola i Montserrat al fons.

Vista de La Mola des del camí del Puig de la Guàrdia
Vista de Montserrat des del camí del Puig de la Guàrdia

Des de llavors el camí s’eixampla, passa arran de les cases i ben aviat ja veurem, al fons, la punta de la torre de vigilància del Puig de la Guàrdia.

Molt a prop del cim; a la dreta veiem la punta de la torre de guaita

En aquest tram passarem de llarg una altra cruïlla d’un camí que ve de Can Codina i l’àrea de Can Coll, per la dreta. Des d’aquest punt ja queda poc fins dalt del cim. Ho podem fer pel camí o per un corriol que surt per la dreta.

Darrers metres de l’ascensió al Puig de la Guàrdia; pwer la dreta un corriol que hi puja més directe

Acabarem de fer la pujada pel camí, passarem pel trencall del corriol de Can Canaletes, que després agafarem per baixar cap a Cerdanyola, i finalment, en completar un revolt ens trobarem al davant la torre de vigilància (‘Lima’) enmig d’una esplanada. Som al Puig de la Guàrdia (199m, 2h 42 min).

Esplanada al cim del Puig de la Guàrdia (199 m)
Torre de vigilància ‘Lima’ del Puig de la Guàrdia
Puig de la Guàrdia

L’esplanada està envoltada de vegetació, fet que ens impedeix de veure tot el paisatge que ens envolta. Una llàstima.
Des del cim es divisa Montserrat, la Mola i un bon tros del Vallès, destacant-se la ciutat de Cerdanyola als peus.
Un cop hem intentat mirar el paisatge per espais que queden entre la vegetació, iniciem la davallada pel mateix camí per on hem arribat.

Pocs metres després arribem al trencall de Can Canaletes, que ens portarà, pel camí del Torrent de Sant Iscle, a Cerdanyola.

A pocs metres de la baixada trobem el trencall de Can Caneletes
Pal indicador del corriol cap a Can Canaletes

El camí-corriol va travessant el Bosc de Can Canaletes. En el trajecte hem d’obviar els trencalls dels corriols que trobem per la nostra dreta (tots baixen cap a Can Codina).

Primer tram del corriol

Compte perquè no hi ha cap indicador, només en un punt del bosc veurem una fletxa blanca pintada en un arbre, que ens indica que hem de continuar per l’esquerra (veure foto).

La marca blanca a l’arbre; hem de continuar per l’esquerra

Anem baixant emig del bosc, però atenció que quan veiem una torre elèctrica hem de canviar de direcció, traspassar la línia elèctrica i seguir un corriol per la dreta que va descendint de manera decidida. Aquest corriol (té algunes ramificacions) ens deixarà al Camí de Can Catà (79 m, 2h 55 min).

El corriol que baixa cap al camí de Can Catà, just al pas d’una torre elèctrica
Darrers metres del corriol; al fons el Camí de Can Catà

És hora de girar a l’esquerra, ja en clara direcció cap a Cerdanyola, que veiem al fons. A prop del camí, ara pista forestal, primer veurem, un xic apartada a la dreta, l’ermita de Santa Maria de les Feixes, isolada enmig de grans camps de conreu. L’entorn és certament bucòlic, una estampa ben rural, al costat de la ciutat.

Ermita de Santa Maria de les Feixes, envoltada de camps de conreu

Poc després passem per Can Canaletes (a l’esquerra) i de seguida passarem per sota d’un parell d’arcs de l’Aqüeducte de Canaletes i molt aviat travessarem la riera de Sant Cugat i ja serem al Parc de la Riera, que marca l’entrada a Cerdanyola del Vallès (65 m, 3h 3 min).

Aqüeducte de Canaletes

Ens falta fer una travessa urbana per la ciutat fins a l’estació de tren. Ho farem seguint el Passeig d’Horta fins a la Plaça de l’Estatut, amb una gran rotonda, i acabarem per l’avinguda de la Primavera, passarem pel pont sobre el riu Sec i tot seguit arribarem a l’estació de Cerdanyola, just abans del pont sota les vies del tren (71 m, 3h 20 min).
A l’estació acaba aquesta ruta.

DESNIVELLS I TEMPS PER TRAMS
Desnivell en metres / Temps en minuts

TramDesnivellTemps
Metro Mundet-Font de la Marquesa+ 12125
Font de la Marquesa-inici Camí Serra d’en Fotja+ 5713
Camí Serra d’en Fotja-cruïlla Camí Can Cerdà– 8220
Camí Can Cerdà-Font dels Caçadors– 7210
Font dels Caçadors- cruïlla Can Cerdà– 1912
cruïlla Can Cerdà-cruïlla Flor de Maig– 2013
Corriol Flor de Maig-entrada Flor de Maig+ 2212
Flor de Maig-Font de Sant Pau– 187
Font de Sant Pau-Turons de Can Coll-Can Coll (masia-escola)+ 2015
Estada zona Can Coll12
Can Coll-Àrea de Can Coll– 303
Àrea de Can Coll-Puig de la Guàrdia+ 8020
Puig de la Guàrdia-Bosc Can Canaletes-accés Camí de Can Catà– 12013
Camí de Can Catà-entrada de Cerdanyola– 148
Travessa urbana per Cerdanyola fins estació Renfe+ 617
Totals acumulats+ 306
– 375
3h 20′

Desglossament del temps per etapes:
Metro Mundet-Font de la Marquesa: 25 min
Font de la Marquesa-enllaç Pg. Aigües (carena): 15 min
Camí Serra d’en Fotja-Font dels Caçadors: 30 min
Font dels Caçadors-cruïlla Flor de Maig: 25 min
Cruïlla Flor de Maig-Flor de Maig-Font de Sant Pau: 20 min
Font de Sant Pau-Turons de Can Coll-Can Coll: 15 min
Can Coll (estada)-Àrea de Can Coll-Puig de la Guàrdia: 35 min
Puig de la Guàrdia-Cerdanyola: 35 min

Distribució del temps:
46 % en pujada, 7 % en pla i 47 % en baixada.

De Les Planes a Sant Cugat pel Turó del Fumet i el Torrent de Can Gordi

Les Planes-el Bosc Gran-Turó del Fumet-Can Flor-Colònia Parès-Mas del Bosc-Can Gordi-Sant Vicenç del Bosc-Sant Cugat del Vallès

DADES TÈCNIQUES

  • Caminada núm. 62
  • Data: dijous, 27 de maig de 2021
  • Inici: estació Les Planes (FGC)
  • Final: estació Sant Cugat del Vallès (FGC)
  • Sector: vessant del Vallès (Les Planes-Sant Cugat)
  • Distància: 13,6 km
  • Temps: 3 h 45 min
  • Desnivell: + 276 m / – 365 m
  • Dificultat: moderada
  • Tipologia: travessa lineal (només anada)

ITINERARI

Les Planes (estació FGC)-Carretera de Sant Cugat (BV-1462)-Passatge Aigües de Sabadell-el Bosc Gran-Mirador del Turó del Fumet-Camí Molí de les Planes-Turó del Fumet-Camí Molí de les Planes-carrer de Miralluny-Camí de Can Flor-Can Flor-Colònia Parès (diversos carrers, acabant al carrer de la Cendrela)-corriol d’ascens-Carretera de l’Arrabassada (BV-1417)-Mas del Bosc-Can Gordi (ruïnes)-Font de Can Gordi-camí del Torrent de Can Gordi-Font de Sant Vicenç-Església de Sant Vicenç del Bosc (ruïnes)-camí del Torrent de Can Gordi-Rambla de Can Bell-entrada Sant Cugat (Llaceres)-Sant Cugat del Vallès (estació FGC).

MAPA DE LA RUTA

RUTA A WIKILOC

LLOCS D’INTERÈS

COMENTARI

Travessa entre Les Planes i Sant Cugat, força variada, però sense indicadors en gran part del recorregut. Caldrà estar en alerta i fer ús del GPS o tenir bona intuïció. Durant l’itinerari passarem per trams d’asfalt o pavimentats, camins i corriols, per zones urbanes i zones boscoses. Alternarem pujades i baixades, destacant-se dues ascensions: una de llarga al Turó del Fumet pel Bosc Gran i una de més curta però també força dreta des del final de la Colònia Parès a la carretera de l’Arrabassada, a l’alçada de Mas del Bosc.
En el recorregut farem estada al Turó del Fumet, al costat de la torre de vigilància, i visitarem les ruïnes de Can Gordi i de l’església de Sant Vicenç del Bosc, a la zona del Torrent de Can Gordi.
Com ja s’ha dit, compte que durant la ruta trobareu bastantes cruïlles de camins sense indicar. Aquesta és la raó per la qual vaig donar una volta imprevista pels carrers de La Floresta fins a la Colònia Parès. En el mapa de ruta he marcat en color lila l’itinerari que cal seguir si voleu estalviar-vos un passeig innecessari per carrers d’urbanitzacions, encara que tot el tram sigui en baixada.

DESCRIPCIÓ DE LA RUTA

Tram 1
LES PLANES (FGC) (219 m) –
TURÓ DEL FUMET (357 m)

Pel Bosc Gran i el Mirador del Turó del Fumet

Sortim de l’estació de Les Planes (219 m), ubicada en un edifici modernista, per la banda de la carretera de Sant Cugat, baixem unes escales i seguim la calçada per la dreta. Uns metres més enllà, quan arribem a l’alçada de l’antic restaurant Can Pichurri (ara en fase d’enderroc), travesssem la carretera amb molt de compte i anem a buscar el voral de l’esquerre. Poc després arribarem a l’alçada del restaurant Font de Les Planes i a partir d’aquí continuem pel voral de la carretera, sempre protegits per la barana, per un caminet que ressegueix la calçada. Quan arribem al trencall del carrer de la Font de la Mata, regulat semafòricament, tornem a travessar la carretera, ara per un pas de vianants, per tornar a la dreta de la calçada, des d’ara amb vorera.
Uns metres més enllà passarem pel camí de Can Balasc (a l’esquerra) i poc després compte perquè arribarem al trencall per on hem d’abandonar la carretera i endintsant-nos als boscos de Collserola. Ho farem pel Passatge de les Aigües de Sabadell, que surt per la dreta (187 m, 12 min).

Des d’aquest punt, a l’estació de Les Planes, iniciem el recorregut
Aspecte del caminet que ressegueix la carretera de Sant Cugat

Tombem a la dreta i seguim el carrer pavimentat, passem per sota del túnel dels ferrocarrils catalans i quan s’acaben les vivendes -i el paviment- ja serem al corriol del Bosc Gran (15 min), que ens dirigirà cap al Turó del Fumet.

Comença un llarg tram de pujada, primer moderada, després més costeruda i superats els 300 metres d’altitud el desnivell torna a moderar-se i acaba planejant en el darrer tros fins arribar al mirador del Fumet.
Durant el trajecte sempre hem de seguir rectes amunt. Passarem per dues cruïlles de camins i nosaltres sempre hem de seguir pel corriol que va encarat al Turó del Fumet i la seva torre de guaita, que en ser a la segona cruïlla (324 m, 40 min) veurem perfectament al fons.

Primera cruïlla de camins: seguim rectes amunt
Segona cruïlla de camins: continuem rectes pel corriol, des d’ara força planer; al fons el Turó del Fumet i la torre
El darrer tram del corriol ens porta planejant fins al mirador

El corriol del Bosc Gran ens porta just al Mirador del Turó del Fumet (345 m, 45 min) on trobem un parell de panells informatius i dos bancs de fusta per seure. Des d’aquest mirador, que queda arran del Camí de Molí de Les Planes, divisem, d’una banda, el barri de Les Planes i al fons la carena principal de Collserola, amb el Tibidabo i la Torre de Collserola, i d’altra banda, la serra de Collserola més propera, destacant-se entre els boscos les masies de Can Balasc i, més amunt i més lluny, la de Can Calopa de Dalt, i a la dreta veiem ben a prop el Turó del Fumet, amb la seva torre de vigilància.

El Mirador del Turó del Fumet
Un dels panells informatius de l’entorn
Panoràmica de la serra de Collserola. Entre els boscos, destaquen les masies de Can Balasc i de Can Calopa de Dalt.

Deixem el mirador i seguim per l’esquerre el Camí de Molí de Les Planes, amb un primer tram pavimentat en baixada i tot seguit un darrer tros per camí de terra en pujada fins arribar a dalt del Turó del Fumet (357 m, 50 min) on hi ha la torre de vigilància, la torre I -Índia- del Parc Natural de Collserola.

Entrem a l’últim tros del Camí de Molí de les Planes, en direcció al proper Turó del Fumet
Torre de vigilància del Turó del Fumet
Situació de les set torres de vigilància de Collserola (font: Betevé)

El Turó del Fumet (357 m) es troba a uns 50 metres de la torre, enmig d’una zona boscosa.

Tram 2
TURÓ DEL FUMET (357 m) –
MAS DEL BOSC (Ctra.Arrabassada) (281 m)

Per Can Flor i (marrada) Colònia Parès

Feta la primera etapa de l’itinerari, amb l’ascensió al Turó del Fumet, ara toca dirigir-nos cap a la Serra d’en Bell, concretament al Mas del Bosc.
Per fer-ho començarem desfent el camí fins tornar al mirador.

Vista del Camí de Molí de Les Planes, baixant del Turó del Fumet en direcció cap a Les Planes

En ser al mirador continuem pel carrer pavimentat avall, passem la cruïlla del carrer del Desert i poc després arribem a una altra cruïlla, amb una zona de parc. A l’esquerra veiem com baixa el carrer de Miralluny (339 m, 55 min), el seguim uns metres i atenció perquè poc després s’obre per la dreta un corriol estret, en baixada. Girem a la dreta per aquest caminet i en poca estona serem al Camí de Can Flor, asfaltat (298 m, 1 hora).
Seguim per aquesta via cap a l’esquerra i ben aviat veurem al fons Can Flor. Just en ser-hi tenim, a la dreta, el trencall, amb cadena, que hem d’agafar per continuar la ruta (284 m, 1h 05 min).

Arribant a Can Flor
Trencall de Can Flor

Prenem el camí que passa pel costat de Can Flor i que ens ha de dur fins a la Colònia Parès. La meva intenció era anar a parar al corriol que passa pel Torrent de Can Bova, i que mena directament al punt desitjat, al final del carrer de la Cedrela (veure línia lila del mapa de ruta). Però la manca d’indicadors en aquesta zona (des de Les Planes al Fumet tampoc no hi ha cap indicador) ha fet que en passar per una bifurcació de camins (250 m), no tombés per la dreta avall, perquè pensava que seria el camí cap a Can Bova. Així, vaig continuar per l’esquerra esperant trobar el camí de baixada cap al torrent més endavant. Però, ai las!, el que vaig veure és que la cruïlla no arribava i que a poc a poc m’anava enfilant, seguint uns pals d’electricitat suposo, i que em van acabar portant, ja plenament conscient de l’errada, fins a una carretera (288 m, 1h 20 min) . Tornava a estar al Camí de Can Flor!

Pas pel camí equivocat, que s’anava enfilant
Fila de pals que sostenen una línia elèctrica; al fons la barana del Camí de Can Flor

Però no era qüestió de recular, de manera que vaig emprendre l’aventura. L’única cosa que sabia és que havia de perdre altura i anar com més avall millor. I així ho vaig fer, vaig seguir carrers d’aquesta zona boscosa de La Floresta, primer per l’avinguda del Montseny fins arribar al Coll dels Porters (222 m) i després pel carrer de Buscarons fins a la cruïlla amb el carrer de la Cendrela, per anar a recuperar la ruta.

Baixant pels carrers de La Floresta
Pas per una torre d’estil modernista
Cruïlla dels carrers de Buscarons i de la Cedrela

Per sort, aquesta travessia per carrers asfaltats d’urbanitzacions és sempre en baixada. Finalment, arribarem a la cruïlla de Buscarons amb el carrer de la Cedrela (186 m, 1h 40 min), a la Colònia Parès. Tombem a la dreta i seguim el carrer fins al final, just on s’acaben les vivendes (189 m). A la dreta, on desapareix el camí, surt el corriol pel qual haguéssim arribat sense la volta per La Floresta fins a la Colònia Parès. Tornava, doncs, a estar en la ruta prevista.

Des d’aquest punt hem de continuar pel camí, amb cadena, que veiem al front, baixant pel carrer. Travessem la cadena i compte perquè de seguida hem de tombar a l’esquerra amunt, per un corriol, no massa fressat, i, per descomptat, sense senyalitzar (191 m).
Seguim aquest corriol, en pujada, que es va fent insistent i que al capdamunt ens durà a la carretera de l’Arrabassada, molt a prop del trencall del Mas del Bosc. Pujarem seguint els pals d’electricitat, alineats amb els que ja havíem passat abans i finalment, després de superar un bon desnivell, serem a la carretera de l’Arrabassada (284 m).

Corriol de pujada cap a la carretera de l’Arrabassada, seguint la línia de cablejat elèctric
Mirant enrere veiem al fons el Turó del Fumet
Arribada a la carretera de l’Arrabassada, final de la pujada.

Sense travessar la barana, seguim per l’esquerra uns metres fins ser davant el trencall cap al Mas del Bosc; llavors travessem amb molt de compte la calçada i ens plantem davant l’accés de la que avui dia és una casa de colònies (281 m, 2h 10 min). Acaba la segona etapa de la ruta.

Carretera de l’Arrabassada; al fons a la dreta el trencall al Mas del Bosc
Accés al Mas del Bosc

Tram 3
MAS DEL BOSC (Ctra.Arrabassada) (281 m) –
SANT VICENÇ DEL BOSC (144 m)
Per Can Gordi i el Torrent de Can Gordi

La tercera etapa comença a l’accés al Mas del Bosc i acaba a l’accés a Sant Vicenç del Bosc, un trajecte que ens porta a caminar pel bonic Torrent de Can Gordi. En el primer tram anirem fins a Can Gordi, una masia amb història, avui dia completament en ruïnes, però per l’entorn paga la pena la visita.
Entrem al recinte de la Masia del Bosc, passem pel costat del notable edifici, voregem la piscina i al final un camp de futbol.

Mas del Bosc
Detall d’una de les façanes del Mas del Bosc
Zona esportiva de la casa de colònies

Al final arribem a una cruïlla important (276 m, 2h 15 min). Som dalt la Serra d’en Bell. Ara toca prendre el camí que surt a la dreta (aquí sí hi ha indicadors) per baixar per un bonic corriol que va cap al Torrent de Can Gordi, cobert d’una vegetació exuberant. Nosaltres sempre avall i rectes.

Corriol cap a Can Gordi
Detall del Torrent de Can Gordi, una zona amb vegetació abundant

Més endavant arribarem a Can Gordi (215 m, 2h 30 min), una masia amb història, avui dia completament en ruïnes, però per l’entorn paga la pena la visita.
De la masia només en queden algunes restes de parets. És d’agrair la presència d’un panell informatiu sobre la masia.

Arribada a Can Gordi
Ruïnes de Can Gordi
Panell informatiu de Can Gordi

Des de Can Gordi anem a buscar el corriol que hem vist a l’esquerra en arribar a l’indret i que baixa sobtadament . Tirem per aquest camí i al cap de poca estona arribarem a una zona amb una estructura feta de ciment (un talús), des d’on baixa un camí cap al fons del torrent on hi ha la font de Can Gordi (207 m, 2h 35 min), molt deixada actualment, quasi engolida per la vegetació. La font té una bonica llegenda d’una dona d’aigua, que podeu conèixer en aquesta web del TOT Sant Cugat.

Font de Can Gordi

Visitada la font tornem al camí que seguíem pel torrent de Can Gordi, sense desviar-nos (hi ha un camí a l’esquerra a Can Bell, que hem de descartar), fins que sempre planejant arribarem al trencall de la font de Sant Vicenç, amb un indicador ben visible (155 m, 2h 40 min). És opcional anar a fer la visita o continuar pel camí directes a Sant Cugat. En aquest trencall acaba la tercera etapa de la ruta.

Camí del Torrent de Can Gordi
Trencall cap a la font de Sant Vicenç

Tram 4
SANT VICENÇ DEL BOSC (144 m)
SANT CUGAT DEL VALLÈS (130 m)
Pel camí de Can Bell i Llaceres

La darrera etapa comença amb la visita a l’indret de Sant Vicenç del Bosc (o Sant Vicenç de Vallarec), una visita que no ens ocuparà més de 10 minuts.
Trenquem a la dreta cap avall i en poca estona serem en aquest espai natural, veient primerament la font de Sant Vicenç, (144 m), d’esquena i al costat del torrent.

Part posterior de la Font de Sant Vicenç
Part frontal de la Font de Sant Vicenç

Després pujarem a veure les ruïnes de l’església de Sant Vicenç per un caminet que s’enfila per la nostra dreta i que ens hi porta en mot poca estona (2h 45 min). Trobem les restes d’una església medieval (segle X) situada enmig de la despareguda vil·la de Cercèdol.

Ruïnes de l’església de Sant Vicenç del Bosc
Església de Sant Vicenç del Bosc
Església de Sant Vicenç del Bosc

Visitat l’espai, tornem a la zona de la font i ens disposem a fer el darrer tram de la ruta fins a la ciutat de Sant Cugat del Vallès, municipi pel qual hem fet pràcticament tota la caminada, amb l’excepció del tram curt de carretera per Les Planes de Vallvidrera.
Desfem el camí pel quan hem arribat a la font per tornar al camí de Can Gordi i en ser-hi tombem a la dreta, en direcció Rambla de Can Bell-Sant Cugat (155 m, 2h 50 min), continuant planejant.

Continuem pel camí del Torrent de Can Gordi
Pal indicador en el camí

Després arribarem a un tros de pujada en direcció a l’Àrea de Can Bell, en una zona amb diverses cruïlles de camins. Nosaltres sempre en direcció Rambla de Can Bell, on arribarem ben aviat. En ser a la primera cruïlla girem a la dreta, fem un revolt pronunciat cap a l’esquerra i més amunt arribarem a la pista uneix la Torre Negra amb Can Bell (170 min, 3h 20 min).

Àrea de Can Bell
Enllaç amb la Rambla de Can Bell. Ara toca girar a l’esquerra i de seguida a la dreta.

La Rambla de Can Bell la seguirem només uns metres a l’esquerra i de seguida tombarem per un camí de terra a la dreta, per seguir una ruta que ens portarà a Sant Cugat evitant la carretera (de l’Arrabassada).
En acabar el camí de terra hem de continuar rectes, direcció el Club Tennis Natació Sant Cugat, pel carrer del Comte, que més enllà ens condueix fins al carrer de Llaceres (136 m, 3h 30 min) , just davant de l’església de Sant Crist de Llaceres.

Tram del carrer del Comte, als afores de Sant Cugat

Des de Llaceres ens falta fer una travessa urbana per Sant Cugat del Vallès, passant per l’avinguda de Gràcia (de fet, els darrers metres de la carretera de l’Arrabassada) fins arribar a la Rambla de Ribatallada, gir a l’esquerra i en arribar al carrer d’Àngel Guimerà nou gir ara a la dreta. Pocs metres més endavant, sempre rectes, anirem a parar a la plaça de Lluís Millet, on hi ha l’estació de Sant Cugat dels Ferrocarrils Catalans (130 m, 3h 45 min). Aquí acaba la ruta.

Casa modernista a l’avinguda de Gràcia, entrant a Sant Cugat
Estació de Sant Cugat dels Ferrocarrils Catalans. Fi de la ruta.

DESNIVELLS I TEMPS PER TRAMS
Desnivell en metres / Temps en minuts

TramDesnivellTemps
Les Planes (FGC)-final barriada Aigües de Sabadell, per la carretera de Sant Cugat– 2015′
Final barriada Aigües de Sabadell-Mirador del Turó del Fumet, pel Bosc Gran+ 14630′
Mirador-Turó del Fumet, pel camí Molí de les Planes+ 125′
Turó del Fumet-Can Flor, pels carrers Molí de les Planes i Miralluny i camí de Can Flor– 7315′
Can Flor-Colònia Parès (final carrer de la Cedrela) (amb marrada)– 9535′
Colònia Parès (final carrer de la Cedrela)-Mas del Bosc (carretera BV-1417)+ 9230′
Mas del Bosc-Can Gordi (ruïnes masia i font)– 6625′
Font de Can Gordi-Sant Vicenç del Bosc (font i ruïnes església), pel camí de Can Bell– 7125′
Sant Vicenç del Bosc-enllaç Rambla de Can Bell+ 2620′
Rambla de Can Bell-entrada Sant Cugat (Llaceres)– 3410′
Travessa urbana per Sant Cugat fins estació FGC– 615′
Totals acumulats+ 276
– 365
3 h 45′

Desglossament del temps per etapes:
Les Planes-Turó del Fumet: 50 min
Turó del Fumet-Can Flor: 15 min
Can Flor-Mas del Bosc (amb marrada): 65 min
Mas del Bosc-Can Gordi: 25 min
Can Gordi-Sant Vicenç del Bosc: 25 min
Sant Vicenç del Bosc-Sant Cugat: 45 min

Distribució del temps:
34 % en pujada, 12 % en pla i 54 % en baixada.