Arxiu de la categoria: Cap al Vallès

De Ciutat Meridiana a Cerdanyola passant per tres aqüeductes

Travessa pel nord de Collserola, passant per Font Muguera, Turó de la Qüestió, Mirador de l’Estrella, Bosc de les Cendres, Can Catà i els aqüeductes de Ciutat Meridiana, Tapioles i Canaletes

DADES TÈCNIQUES

  • Caminada núm. 88
  • Data: dimecres, 28 de juny de 2023
  • Inici: metro Ciutat Meridiana (L11)
  • Final: estació Cerdanyola del Vallès (Renfe)
  • Sector: vessant del Vallès (Montcada-Cerdanyola)
  • Distància: 11,35 km
  • Temps: 2 h 45 min
  • Desnivell: + 163 m / – 190 m
  • Dificultat: moderada
  • Tipologia: travessa lineal (només anada)

ITINERARI

Ciutat Meridiana (metro L11)-Ca n’Oller-Aqüeducte de Ciutat Meridiana-Font Muguera-corriol a carrer Perafita-Camí Cementiri (dipòsits)-Turó de la Qüestió-Camí Bosc de la Qüestió -Mirador de l’Estrella-Torrent del Cargol-Aqüeducte de Tapioles-Tanatori de Collserola (Bosc de les Cendres)-Can Catà-Torrent de Canaletes-Aqüeducte de Canaletes-Parc de la Riera-Ronda de Cerdanyola-carrer dels Reis-avinguda Primavera-Cerdanyola del Vallès (estació Renfe).

MAPA DE LA RUTA

RUTA A WIKILOC

LLOCS D’INTERÈS

COMENTARI

Caminada pel nord de la Serra de Collserola, cap al vessant del Vallès, fent la travessa des del barri de Ciutat Meridiana fins a Cerdanyola. En el trajecte passarem pels termes municipals de Barcelona, Montcada i Reixac i Cerdanyola del Vallès, i recorrerem diversos punts d’interès.
Començarem per l’Aqüeducte de Ciutat Meridiana i l’àrea d’estada de Font Muguera; després pujarem al Camí del Bosc de la Qüestió i de seguida farem la curta ascensió al Turó de la Qüestió. Llavors seguirem pel bosc fins arribar al Mirador de l’Estrella. Des d’aquí ens dirigirem al Torrent del Cargol per anar a veure l’Aqüeducte de Tapioles i després pujarem fins al Tanatori de Collserola, que passarem per un extrem, vorejant l’Oratori i el Bosc de les Cendres, per enllaçar amb la carretera del Cementiri. A partir d’aquí anirem cap a la masia de Can Catà pel Camí de la Serra de na Joana, i seguirem per la pista de Can Catà en direcció Cerdanyola, a on arribarem després de visitar l’Aqüeducte de Canaletes, el tercer aqüeducte de la ruta, i passar per un extrem del Parc de la Riera.
En definitiva, un itinerari sense massa complicacions, passant per una font, un turó, un mirador, un bosc especial, una masia i tres aqüeductes.

Bosc de la Qüestió

DESCRIPCIÓ DE LA RUTA

Tram 1
CIUTAT MERIDIANA (L11) (98 m) –
MIRADOR DE L’ESTRELLA (110 m)

Per Font Muguera i Bosc de la Qüestió

1. Sortim de l’estació Ciutat Meridiana (L11) (98 m) i anem a travessar l’avinguda Rasos de Peguera per passar entre els blocs de pisos de Ca n’Oller. Al primer trencall tombem a l’esquerra avall per unes escales i anem a sortir a un caminet que baixant ens deixa just al costat del complex esportiu del barri i en front de l’imponent aqüeducte de Ciutat Meridiana (o Aqüeducte del Vallès) (76 m).
Girem a la dreta i passem per sota de l’aqüeducte.
Podeu conèixer la història i veure més fotos de l’aqüeducte en aquesta web.

Aqüieducte de Ciutat Meridiana, miran t cap al camí a la Font Muguera
Aqüeducte de Ciutat Meridiana, mirant enrere, cap al barri

2. Seguim el camí en lleugera pujada i en menys de deu minuts, arribarem a l’esplanada de l’àrea d’estada de la Font Muguera (106 m, 12 min). L’espai inclou la font i a un nivell més elevat una àrea de pícnic, amb taules i bancs de fusta.

3. Des de la font tenim dues opcions per continuar l’excursió: o prendre un corriol que surt per darrera l’àrea de pícnic i puja molt directe enmig del bosc fins enllaçar amb el Camí del Cementiri (174 m), o seguir una ruta sense un desnivell tan sobtat, encara que més llarga. En aquesta sortida seguirem aquesta segona opció.
Deixem la font pel mateix camí per on hem arribat, reculant uns metres fins que trobem, de seguida i per l’esquerra, un corriol que s’enfila decidit en direcció a uns blocs de pisos del barri de Ciutat Meridiana, que treuen el cap per damunt dels arbres (109 m).

Trencall del corriol, a mà esquerra

Pugem per aquest caminet fins a la zona de vivendes del carrer de Perafita, a un primer nivell, i a través d’unes escales, a un segon nivell.

4. En aquesta segona esplanada surt, per la nostra esquerra, per on hi ha un mirador amb uns bancs de fusta, un camí ample que ens portarà fins a dalt la carena (139 m, 17 min).

Agafem cap a la dreta aquest camí, en pujada considerable. Primer passarem per un primer dipòsit d’aigua i seguirem pujant fins arribar al punt més alt (174 m) on veiem uns corriols per l’esquerra (un d’ells és el que puja directe de la Font Muguera i l’altre fa drecera cap al camí de carena, en direcció al Coll de Peirà). Nosaltres seguim el camí i llavors iniciarem un lleuger descens per passar pel costat de dos grans dipòsits d’aigua (els Dipòsits Torre Baró 1A i 1B). Passat el segon el camí s’enfila força per superar els pocs metres que ens falten per enllaçar amb el camí del bosc (183 m, 29 min), just davant d’un dels accessos del Cementiri de Collserola.

Darrers metres abans d’enllaçar amb el camí de carena
Enllaç amb el camí del Bosc de la Qüestió

5. Nosaltres hem de girar a la dreta, per un bonic camí que va planejant pel Bosc de la Qüestió.

Camí del Bosc de la Qüestió

Ben aviat però ens desviarem una mica del camí per un corriol que surt per la dreta, molt marcat pel pas de bicicletes, i farem una curta i fàcil ascensió fins al Turó de la Qüestió, amb un senyal geodèsic (193 m, 33 min).

Corriol de pujada al Turó de la Qüestió

El turó no té vistes perquè, com molts d’altres a la serra de Collserola, està cobert de vegetació; són cims de poca alçària.

Continuem pel corriol, ara en baixada, amb algun tros força aixargallat, i tornem a enllaçar amb la pista del Bosc de la Qüestió, just per on arriba, per la dreta, una altra pista procedent de Can Cuiàs. Nosaltres hem de seguir recte (veure foto).

Retorn al camí del Bosc de la Qüestió

6. El proper objectiu és el Mirador de l’Estrella. Hi som a prop. Hem de seguir la pista principal del Bosc de la Qüestió, ara transitant per sobre del Parc de Can Cuiàs, que cau a la dreta.

Un dels corriols que surt per l’esquerra porta cap al Torrent del Cargol (veure foto de dalt), opció que podem fer si no volem arribar fins al mirador.
Nosaltres seguim fins al final, on ens trobem amb una cruïlla de camins.

Arribant a la cruïlla de camins a la part alta del Parc de Can Cuiàs; al fons el Tutó de Montcada
Escultura de colors per impedir el pas de bicicletes en una rampa graonada

Per la dreta ens dirigiríem al Parc de Can Cuiàs, per l’esquerra baixaríem en direcció al Torrent del Cargol-Carretera del Cementiri, per pista o per escales (per on hi ha una escultura filtre-bicicletes), i seguint recte anem directes al Mirador de l’Estrella (110 m, 49 min).

Mirador de l’Estrella
Vista des del mirador, amb els turons de Quatre Pins i el de Montcada; a sota la C-58

Des del mirador tenim vistes del Turó dels Quatre Pins i el Turó de Montcada, així com de la Serra de Marina, al davant, i per sota podem veure un bon tram de l’autopista C-58.
En aquest mirador acaba la primera etapa de la ruta.

Tram 2
MIRADOR DE L’ESTRELLA (110 m) –
CAN CATÀ (89 m)

Pel Torrent del Cargol i Tanatori de Collserola

7. El següent tram és més complicat perquè passarem per corriols no gaire fressats, davallant enmig del bosc fins al fons del Torrent del Cargol, per anar a veure l’Aqüeducte de Tapioles.
En aquest punt cal advertir que hi ha una opció una mica més llarga però més fàcil per arribar al torrent, sense haver de passar per corriols boscans. L’alternativa parteix del mirador i consisteix en baixar per les escales de l’escultura de colors, en arribar al camí tombar cap a l’esquerra i a la segona cruïlla de camins girar de nou a l’esquerra per un camí que passa paral·lel al torrent i va a parar a l’aqüeducte i més enllà arriba fins al Cementiri de Collserola.

En aquesta sortida seguirem l’opció més aventurera.
Abandonem el mirador i desfem un tros de camí, retornant al camí del Bosc de la Qüestió. Un cop passada la cruïlla de camins i l’escultura de colors, veiem a la dreta un corriol que puja suaument endinsant-se al bosc (veure foto). Hem de prendre aquest corriol, que surt per la dreta.

El corriol que hem d’agafar

Anem pujant fins a coincidir amb l’altre corriol (que hem vist abans, anant cap al mirador) (145 m) i en ser-hi hem de trencar a la dreta, ja encarats al Torrent del Cargol, que s’intueix bastants metres més avall. Poc després ens trobarem amb una segona cruïlla de corriols, els dos baixen cap al torrent, però és recomanable prendre el de la dreta i anar seguint avall en direcció a l’única torre elèctrica que hi ha en aquesta zona, Quan la veiem ens servirà de punt de referència.

Quan arribem a la torre elèctrica (104 m, 1 hora) hem d’anar per l’esquerra per agafar un corriol que baixa cap al fons del torrent.

Poc després passarem per unes restes de l’aqüeducte, molt tapat per la vegetació.

Seguim baixant fins que arribarem al riuet del Torrent del Cargol, des d’on ja s’entreveu, entre la vegetació, el segon aqüeducte de la ruta. Per travessar-lo hi han pilona de ciment i una corda per ajudar-nos a passar el lleuger desnivell fins assolir l’altra banda, per on passa un camí molt més fressat que el corriol que ens ha portat fins aquí (és per on arribaríem en l’alternativa).

Pas pel riuet del Torrent del Cargol

Travessat el riuet i accedit al camí i ja tenim al davant l’Aqüeducte de Tapioles (o del Torrent de les Tapioles) (81 m, 1h 12 min).

Aqüeducte de Tapioles

Més fotos de l’aqüeducte:

8. Vist l’aqüeducte tornem al camí que passa per sota i continuem per on hem arribat i el seguim un tros més amunt (direcció nord) fins que veiem a mà esquerra, escampades pel vessant de la mjuntanya, les restes d’un antic campament de barraques. Quan hi som hem de pujar directe pel vesssant, sempre amunt, esquivant les nombroses deixalles i brossa, inclosos trossos d’uralita, que queda encara del barraquisme.

Camí del Torrent del Cargol
Pas per la zona del campament de barraques

És urgent una neteja d’aquesta zona, que enlletgeix el paisatge prou bonic del Torrent del Cargol. La marxa per aquest tram és el més desagradable de l’excursió.
Per sort no és massa llarg i acaba quan assolim el corriol que passa uns metres més amunt. Quan hi som hem de girar a l’esquerra i poc després arribarem al Tanatori de Collserola, per la banda de l’Oratori Exterior (118 m, 1h 23 min).

Tram final del corriol cap al Tanatori
Arribada al Tanatori de Collserola, per la zona de l’Oratori Exterior

9. El pas pel Tanatori el fem per la carretera perifèrica, tocant a muntanya. Tirem per l’esquerra vorejant l’Oratori i arribant a la part posterior del Tanatori (zona de Sales de Vetlla). Aquí veurem a l’esquerra l’accés al Bosc de les Cendres (120 m).

Accés al Bosc de les Cendres

El Bosc de les Cendres és un espai en plena muntanya, on estan dipositades les cendres dels difunts. És un lloc que fa molt de respecte. Val la pena fer-hi una visita. Des de l’entrada pugem per les escales a la dreta i anem seguint el camí pavimentat per acabar donant la volta i tornar al punt d’inici. La visita la podem fer en cinc minuts.

Més fotos de l’espai:

Quan retornem a la carretera perifèrica, davant de les Sales de Vetlla, continuem per l’esquerra i de seguida arribarem a la Carretera del Cementiri (116 m, 1h 28 min ), al costat de l’entrada principal del Tanatori.

Anant a trobar la Carretera del Cementiri
Pas per la Carretera del Cementiri i trencall cap a Can Catà

10. Travessem la calçada pel pas de vianants i ja veiem una cruïlla de camins, amb el senyal de Can Catà. Tombem a la dreta i poc després serem a una esplanada amb una cruïlla de diversos camins (113 m, 1h 30 min): a l’esquerra hi ha primer l’accés privat-restringit a Can Catà, que descartem, i immediatament després, amb un cartell de Serra de na Joana a l’entrada, n’hi ha un altre de camí, amb cadena, que és el que hem d’agafar.

A la cruïlla de camins hem d’agafar aquest camí, ignorant el senyal. Arribarem a Can Catà pel camí públic

Girem a l’esquerra per aquesta pista que ens portarà a can Catà, un camí més aviat planer que passa pel bosc i del que surten diversos camins per la dreta primer cap a la Serra de Llagat i després cap a la Serra de na Joana.

Nosaltres no hem de deixar la pista principal. Un cop arribem a un revolt tancat, ja serem molt a prop d’enllaçar amb la pista forestal del Camí de Can Catà a Cerdanyola. En arribar a la cruïlla (81 m), tombem a l’esquerra i molt aviat serem a l’esplanada de davant Can Catà (89 m, 1h 47 min).

Enllaç amb el Camí de Can Catà a Cerdanyola
Can Catà
Can Catà

Segons hem arribat, a l’esquerra tenim la masia de Can Catà (història i fotos en aquest blog), al front la pista que continua cap a Sant Iscle de les Feixes i Can Lloses, i a la dreta l’accés (restringit) al Bosc Gran de Can Catà, amb les seves fonts (veure ruta 81 d’aquest blog).
Aquí acaba la segona etapa de l’itinerari.

Tram 3
CAN CATÀ (89 m)
CERDANYOLA DEL VALLÈS (Renfe) (71 m)

Pel Torrent de Canaletes i Parc de la Riera

11. A Can Catà fem mitja volta i seguim el Camí de Can Catà en direcció Cerdanyola (sentit nord). Ho farem fins passat el Torrent de la Codina per desviar-nos cap al tercer aqüeducte de la sortida, al Torrent de Sant Iscle. Fins a abandonar la pista forestal passarem de llarg diversos trencalls; el primer, a la dreta, el del Tanatori, per on hem arribat abans. Després, per l’esquerra, anirem trobant el corriol cap a les fonts de Can Catà (alternativa per si trobem tancat l’accés de davant Can Catà), el camí cap a la Serra d’en Masriera i el camí cap a Can Coll, entre d’altres.
Passat aquest darrer, la pista que seguim travessa el Torrent de Can Codina, on s’ha format una bassa a mà esquerra, fruit de les últimes pluges (72 m, 1h 55 min).

I uns cinc minuts després arribarem a la cruïlla cap a l’aqüeducte, en una zona amb un parell de bancs de fusta i un pal indicador que ens assenyala la direcció a seguir: Aqüeducte-Serra de na Joana (79 m, 2h 01 min).

12. Girem a la dreta i entrem en un camí, amb cadenat, que ens portarà cap al Torrent de Sant Iscle.

En travessar el torrent seguirem el camí que ara passa entre els camps de conreu i el bosc de Canaletes.
En arribar a un revolt tancat, atenció perquè hem de prendre un corriol que surt per la nostra esquerra (66 m) i baixa a un gran camp de conreu, que vorejarem per la banda esquerra fins arribar, després de creuar un parell de corriols, a l’Aqüeducte de Canaletes (o de Sant Iscle) (62 m, 2h 11 min).

Accés al camp`de conreu per anar directes a l’aqüeducte

Al principi costa de veure perquè el camp on es troba està tapat per reixes amb lones, però finalment, podrem veure’l pels intersticis d’un dels reixats.

Aqüeducte de Canaletes

Més fotos de l’aqüeducte:

13. Abandonem l’indret pel camí paral·lel a l’aqüeducte i anem seguint aquest camí fins enllaçar amb la pista que ve del Torrent de Sant Iscle (64 m, 2h 16 min) i al trencall tombem a l’esquerra, en direcció nord.

Fem llavors un tram per una llarga recta que discorre en paral·lel a la riera de Sant Cugat i les vivendes del barri de Canaletes, a les portes de Cerdanyola.

Camí cap a Cerdanyola per la zona de Canaletes
Mirant enrere des del revolt; al fons, el Puig de la Guàrdia

La recta acaba amb un revolt obert que va a parar al trencall al camí que puja cap a la Serra de na Joana, per la dreta, i tot seguit a la passera per damunt la riera de Sant Cugat (54 m, 2h 23 min) .

A l’altra banda hem de pujar pel camí que s’enfila (pocs metres) al nivell del Parc de la Riera, en un dels seus extrems. Girem a la dreta pel camí del parc i al segon trencall a l’esquerra, trenquem a l’esquerra per un tram amb escales, que ens durà a una rotonda d’entrada/sortida de Cerdanyola (68 m, 2h 26 min). Voregem la rotonda passant pels passos de vianants i ens dirigim a l’inici de la Ronda de Cerdanyola, a l’esquerra.

La rotonda des de la Ronda de Cerdanyola

14. Ja som a Cerdanyola del Vallès. Ens toca fer una travessa urbana per anar a l’estació de tren, final del recorregut.
Situats a la Ronda de Cerdanyola hem de seguir aquesta via per la vorera esquerra i quan veiem una benzinera a l’altra banda de la ronda, travessem pel pas de vianants i girem a l’esquerra per rodejar la benzinera per darrera, passant a prop de les vies del tren. Quan ens allunyem de les vies ens aproparem al curs del riu Sec.

Pas pel carrer dels Reis, amb el riu Sec al costat, amb una passera per a vianants

Llavors seguim l’anomenat carrer dels Reis, paral·lel al riu, fins que arribarem a una via destacada, l’avinguda de la Primavera, just per on hi ha un pont que travessa el riu.

Pas pel pont del riu Sec, a l’avinguda de la Primavera

Girem a la dreta per damunt del pont i de seguida serem a l’estació de Renfe, final de la ruta (71 m, 2h 45 min).
Completem una travessa que ens ha portat a passar per diversos punts d’interès, com ara tres aqüeductes, una font, un turó, un mirador, un bosc especial, una masia i diversos torrents, per la zona septentrional de la Serra de Collserola, sobretot pels termes de Montcada i Cerdanyola.
Una ruta amb varietat de paisatges i alternança de camins, senders i pistes forestals, amb poc desnivell.

DESNIVELLS I TEMPS PER TRAMS
Desnivell en metres / Temps en minuts

TramDesnivellTemps
Metro Ciutat Meridiana (L11)- Font Muguera, per Aqüeducte de Ciutat Meridiana– 224′
Aqüeducte de Ciutat Meridiana-Font Muguera+ 308′
Font Muguera-inici Camí Cementiri (c/Perafita, barri Ciutat Meridiana)+335′
Camí Cementiri (dipòsits)-enllaç Camí Bosc de la Qüestió+ 4412′
Ascensió al Turó de la Qüestió+104′
Turó de la Qüestió-Mirador de l’Estrella, pel Camí del Bosc de la Qüestió– 8316′
Mirador de l’Estrella-Aqüeducte de Tapioles, pel Torrent del Cargol– 2923′
Aqüeducte de Tapioles-Tanatori de Collserola+ 3711′
Tanatori de Collserola-Can Catà, pel Camí de la Serra de na Joana– 2924′
Can Catà-Aqüeducte de Canaletes, pel Torrent de Canaletes– 2724′
Aqüeducte de Canaletes-entrada Cerdanyola, pel camí i Parc de la Riera+ 625′
Travessa urbana per Cerdanyola fins estació Renfe+ 319′
Totals acumulats+ 163
– 190
2 h 45′

Desglossament del temps per etapes:
Ciutat Meridiana-Mirador de l’Estrella: 49 min
Mirador de l’Estrella-Can Catà: 58 min
Can Catà-Cerdanyola del Vallès: 58 min

Distribució del temps:
38 % en pujada, 20 % en pla i 42 % en baixada.

De Montbau a Sant Cugat pel Turó de la Magarola i la Serra d’en Gatell

Montbau-Sant Cebrià d’Horta-Font de la Meca-Turó de la Magarola-Turó de Valldaura-Serra d’en Gatell-Can Cerdà-Àrea de Can Coll-Can Borrell-Sant Cugat

DADES TÈCNIQUES

  • Caminada núm. 84
  • Data: dilluns, 20 de febrer de 2023
  • Inici: metro Montbau (L3)
  • Final: Sant Cugat del Vallès (davant del Monestir)
  • Sector: vessant del Vallès (Cerdanyola-Sant Cugat)
  • Distància: 14,2 km
  • Temps: 3 h 40 min
  • Desnivell: + 351 m / – 371 m
  • Dificultat: moderada
  • Tipologia: travessa lineal (només anada)

ITINERARI

Montbau (metro L3)-Sant Cebrià d’Horta-Font de la Meca-pas Passeig de les Aigües-Turó de la Magarola-Pas del Rei-Turó de Valldaura-pas Carretera de Cerdanyola (Can Valldaura)-Serra d’en Gatell-Can Cerdà-Àrea de Can Coll-Corriol a Flor de Maig-pas Carretera de Cerdanyola (Flor de Maig)-Coll de la Torrefera-Can Borrell-Pi d’en Xandri-Sant Cugat del Vallès (davant Monestir).

MAPA DE LA RUTA

RUTA A WIKILOC

LLOCS D’INTERÈS

COMENTARI

Ruta variada, passant per diversos punts d’interès de la Serra de Collserola travessant els termes municipals de Barcelona, Cerdanyola del Vallès i Sant Cugat del Vallès. Més de 14 quilòmetres en quatre etapes diferents.
La primera de pujada constant, des del barri de Montbau fins al cim de la Magarola, amb un desnivell notable, passant per Sant Cebrià d’Horta i la Font de la Meca, des d’on prendrem un corriol amunt per assolir la carena principal de Collserola.
La segona carenejant fins al veí Turó de Valldaura i des d’aquí baixada considerable fins a l’àrea de Can Coll, passant pels afores de Can Valldaura, la Serra d’en Gatell i Can Cerdà.
La tercera, amb pujada moderada, entre l’area de Can Coll i Can Borrell, amb pas pel Torrent de Can Coll i el Coll de la Torrefera.
Finalment, la quarta és de descens moderat, de Can Borrell a Sant Cugat del Vallès, seguint la riera de Sant Medir i passant pel costat de l’emblemàtic Pi d’en Xandri.

DESCRIPCIÓ DE LA RUTA

Tram 1
MONTBAU (L3) (143 m) –
TURÓ DE LA MAGAROLA (430 m)

Per Sant Cebrià d’Horta i Font de la Meca

Situats a la boca del metro de Montbau (L3), al Passeig de la Vall d’Hebron, costat muntanya (143 m), anem en direcció nord fins al proper carrer de la Poesia i pugem per l’esquerra per aquest carrer empinat, passem pel costat dels Jardins de Montbau, que ens queden a la dreta, i al final del carrer tombem a la dreta pel carrer Vayreda i a la cruïlla següent a l’esquerra pel carrer Harmonia. Poc després arribarem a l’inici del Camí de Sant Cebrià (193 m).

Entrada al Camí de Sant Cebrià

Agafem el camí de terra que, en una tranquil·la passejada, amb lleuger ascens, en uns 10 minuts ens portarà a Sant Cebrià d’Horta. Seguim sempre per la pista, obviant els trencalls.

Tram del Camí de Sant Cebrià

Poc abansde la primera parada passarem de llarg la cruïlla del Torrent d’en Duran i farem el revolt pronunciat a esquerra per arribar de seguida al llogaret de Sant Cebrià d’Horta (232 m, 20 min), amb una vivenda, l’Ermita de Sant Cebrià i Santa Justina i la Font de Sant Cebrià.

Cruïlla del Torrent d’en Duran. Per anar a Sant Cebrià seguim la pista a l’esquerra
Sant Cebrià d’Horta

Feta l’estada en aquest indret girem cua i tornem enrere per tornar a la cruïlla del Torrent d’en Duran.

Tornant a la cruïlla del Torrent d’en Duran

Quan hi som tombem per damunt del petit pont i trenquem a l’esquerra, per una pista amb cadenat a l’inici, amb un senyal de Can Carlets-Font de la Meca-Turó de Valldaura.
El camí està arreglat fins a l’entrada a la finca particular de Can Carlets (accés tancat) i llavors esdevé corriol de terra, que va pujant seguint el curs del Torrent d’en Duran, completament sec el dia de la caminada.

Pel camí passem per la Font de la Serp (ni rastre) i més amunt, al costat d’una casa abandonada (o no), arribarem a la Font de la Meca (285 m, 35 min), amb un enginyós sistema per fer-hi arribar aigua, amb tubs.

Font de la Meca
Font de la Meca

Deixem la font i prenem el corriol que s’enfila per l’esquerra. Des d’aquí seguirem un caminet que puja enmig del bosc, no sempre fressat, i que va a parar al Passeig de les Aigües. És un tram que cal fer amb calma.
Pel camí passarem arran i rodejarem una edificació en ruïnes.

El corriol alterna trams en pujada i altres més planers. Al final arribem al Passeig de les Aigües, al qual accedirem havent de remuntar un desnivell final notable (386 m, 50 min).

Tram del corriol cap al Passeig de les Aigües
Arribada al Passeig de les Aigües

Som a la carena, just davant d’una cruïlla de dos camins que passen a tocar. El primer, al qual hem arribat just on hi ha un arbre i un cartell (veure foto), és el Passeig de les Aigües: per l’esquerra baixaríem cap al Revolt de la Paella de la Carretera de l’Arrabassada i per la dreta aniríem cap al Portell de Valldaura. En un nivell superior passa el camí de carena: per l’esquerra arribaríem al Coll de l’Erola (Vista Rica) i per la dreta pujaríem cap a la Magarola. Aquest última opció és la que segueix la nostra ruta.

Just en aquest punt del Passeig de les Aigües, pel costat de l’arbre i el cartell, arriba el corriol de la Font de la Meca
Hem de travessar el Passeig de les Aigües i prendre el camí de sobre, cap a la dreta

Agafem el camí en pujada i aviat arribarem a una altra cruïlla de camins, on hem de tombar a la dreta (indicador al Turó de la Magarola).

Trencall al Turó de la Magarola. Hem de girar a la dreta amunt

Fem uns minuts més pel camí-corriol de carena i de seguida serem al Turó de la Magarola (o Turó del Maltall de la Magarola) (430 m, 1 hora).
El turó no és massa espaiós i s’hi ubica el Mirador Maria Gispert, amb una plataforma de fusta, amb un banc i el vèrtex geodèsic. Des d’aquí tenim vistes panoràmiques de tot el voltant: cap a Barcelona fins al mar, cap al Tibidabo, cap al Vallès (vista al fons dels massissos de Montserrat i la Mola) i cap al proper Turó de Valldaura i més enllà. Vistes esplèndides si tenim la sort de tenir un dia net i clar. A més a més és un punt estratègic d’observació d’aus de l’entorn.

Turó de la Magarola (430 m)

Vistes des del turó (clica-les per ampliar):

Tot i que la visibilitat no era molt bona el dia de la caminada, sobretot a la banda de Barcelona, les vistes des d’aquest turó són formidables.
En aquest punt, el sostre de la ruta, acaba la primera etapa de l’itinerari.

Tram 2
TURÓ DE LA MAGAROLA (430 m) –
ÀREA DE CAN COLL (119 m)

Pel Turó de Valldaura, Serra d’en Gatell i Can Cerdà

Si la primera etapa ha estat de pujada, a la segona toca baixar, per tornar a la falda de Collserola, a la banda de Cerdanyola.
Deixem la Magarola i continuem pel corriol, ara encarats al nord, en direcció al proper Turó de Valldaura.
Ho farem seguint la carena, continuant pel PR-C 35, en un trajecte primer baixant fins al Pas del Rei i després amb lleugera pujada. Compte que baixant, en arribar a un trencall de corriols hem de trencar per la dreta (veure foto) per baixar fins al Pas del Rei (405 m), per on es creua un altre corriol. Nosaltres hem de continuar recte, ara pujant.

En aquest trencall hem de tombar a la dreta avall
Baixant cap al Pas del Rei
Pas del Rei. Seguir recte pel PR-C 35


Poca estona després arribarem al Turó de Valldaura (421 m, 1h 10 min), amb una antena de comunicació i una torre de vigilància (la ‘Echo’ del Parc de Collserola).

Un tros de Barcelona des del Turó de Valldaura

Baixem del turó per prendre la pista pavimentada que el rodeja per una banda i en un no res, al primer revolt, veurem a mà esquerra un caminet que s’endinsa al bosc (direcció Coll de Valldaura-Ctra. de Cerdanyola). Baixem per aquest corriol, que aviat es bifurca: hem de tirar per l’esquerra (per la dreta aniríem a parar al Portell de Valldaura), per anar a trobar, uns quants metres més avall, la Carretera de Cerdanyola.

En aquesta bifurcació hem de seguir per l’esquerra
Baixant pel bosc cap a la Carretera de Cerdanyola

Anem perdent alçada ràpidament passant pel mig del bosc i acabem a la Carretera d’Horta a Cerdanyola (325 m, 1h 20 min), la BV-1415, al costat del km 7, i just davant del trencall cap al restaurant Can Valldaura.

Accés a la Carretera de Cerdanyola, al davant de la cruïlla al restaurant Can Valldaura

Travessem vigilant la calçada i enfilem la pista en direcció al restaurant, però només uns metres, perquè en arribar a una esplanada hem de fixar-nos en la pista de terra, amb cadenat, que hi ha a la nostra esquerra.
Aquesta pista baixa per la Serra d’en Gatell (és la pista forestal A22 del Parc de Collserola) i ens portarà a enllaçar amb el Camí de Can Cerdà. Un pal indicador ens assenyala Font dels Caçadors-Can Cerdà.

lnici del Camí de la Serra d’en Gatell (pista forestal A22l
Baixant per la Serra d’en Gatell

Tota l’estona seguirem perdent alçada, amb poques novetats. Només destacar l’encreuament (268 m) amb la pista que puja de Can Valldaura vell i va cap al Torrent de Valldaura. Nosaltres recte, sempre avall, sense deixar la pista forestal A22.

Finalment arribarem a trobar la pista que uneix la serra veïna de Can Fotjà (cap a la dreta) i Can Cerdà (180 m, 1h 40 min).

Seguim el camí cap a l’esquerra (pista A11, direcció Can Cerdà-Àrea de Can Coll) i en 10 minuts serem a la cruïlla de Can Cerdà, i ens hi arribem tombant a l’esquerra. En molt poca estona serem a Can Cerdà (150 m, 1h 50 min).

Trencall a Can Cerdà, a l’esquerra

L’indret és un veïnat de Cerdanyola, on hi trobem, a part de diverses vivendes, la històrica masia de Can Cerdà del Bosc, actualment convertida en el conegut restaurant Can Sardà. També hi trobarem la capella de la Mare de Déu de Lourdes (amb una història d’una aparició de la Verge) i un parell de fonts (la de Can Cerdà i la de la Verge).

El dia de la caminada vaig arribar fins a l’alçada de la capella, però tenia l’accés tancat (visites molt restringides, com en altres llocs de Collserola), i vaig fer mitja volta per tornar al Camí de Can Cerdà i seguir per l’esquerra per la pista ampla en direcció l’àrea de Can Coll (senyalització cap a Torrent de Can Coll-Can Coll).

Pel camí passarem de llarg pel trencall de Flor de Maig (125 m), que després ja prendrem. Si voleu escurçar la travessa, prescindint de l’anada a l’àrea de Can Coll, podeu girar per aquest trencall per anar cap a Can Borrell.

Poc abans d’arribar a l’àrea de lleure passarem pel costat del Pou de Can Coll (110 m), de fet una font, amb una construcció feta de totxo, una bassa i una passera per anar a l’altra banda, per on hi ha el camí de Can Codina i Can Catà.

De seguida som a la gran esplanada de lÀrea de Can Coll (denominació completa Àrea de lleure Torrent de Can Coll) (119 m, 2h 15 min).

Àrea de Can Coll
Panell informatiu de l’area

L’àrea, en una gran esplanada, disposa d’un aparcament per a vehicles i al capdamunt hi ha el restaurant Torrent de Can Coll, amb un espai exterior amb taules de pícnic amb servei de barbacoes.
Molt a prop tenim Can Coll, una masia que acull el Centre d’Educació Ambiental (veure ruta 67 d’aquest blog) .
L’àrea de Can Coll és tanmateix un centre de diversos itineraris per aquesta part de Collserola, dins el terme municipal de Cerdanyola del Vallès.
I en aquesta àrea acabem la segona etapa del recorregut.

Tram 3
ÀREA DE CAN COLL (119 m) –
CAN BORRELL (154 m)

Pel corriol de Flor de Maig i el Coll de la Torrefera

En la tercera etapa passarem del terme de Cerdanyola al terme de Sant Cugat, fent camí entre Can Coll i Can Borrell.
El primer que hem de fer és recular per on hem vingut i desfer el camí de Can Cerdà fins al trencall de Flor de Maig (125 m).

Desfent el Camí de Can Cerdà
Al trencall del corriol cap a Flor de Maig, tombar a la dreta

Aquí hem de seguir pel corriol de la dreta (direcció La Flor de Maig-Can Borrell), que primer baixa fins al Torrent de Can Coll i després, amb un gir cap a l’esquerra puja fins arribar a la Carretera de Cerdanyola, la BV-1415, al quilòmetre 3, just davant del trencall que, per un corriol a la dreta es dirigeix a La Flor de Maig i per la pista de l’esquerra va a Can Borrell (143 m, 2h 30 min).

Arribada a la Carretera de Cerdanyola

Per segona vegada travessem aquesta carretera i agafem la pista forestal Riera de Sant Medir-Can Borrell, a l’esquerra amunt.

Trencall de la pista forestal Riera de Sant Medir

Comença un tram del recorregut per una pista ampla, primer en pujada moderada fins arribar al Coll de la Torrefera (170 m, 2h 40 min) i després en descens també moderat fins a Can Borrell.

Al Coll de la Torrefera hi ha una important cruïlla de camins. A part del camí a Can Borrell.Sant Medir que seguim, per la dreta hi ha el que va al Turó de la Torrefera -Torre Cendrera-Sant Cugat, i per l’esquerra un que va a la Font de la Rata-Sant Medir.

Pas pel Coll de la Torrefera

En arribar al pont de la Riera de Sant Medir hi ha un camí a la dreta que va a parar a la pista que després agafarem per anar a Sant Cugat. Podeu seguir aquesta opció si voleu estalviar-.vos fer la volta per Can Borrell.

Continuant per la pista que seguíem arribarem, després d’una curta pujada, a Can Borrell, a l’entrada de la masia-restaurant del mateix nom (154 m, 2h 50 min).

Can Borrell

A la part superior de la masia empalmarem amb el camí de Sant Medir, que ens portarà a Sant Cugat.
Final de la tercera etapa.

Tram 4
CAN BORRELL (154 m)
SANT CUGAT DEL VALLÈS (Monestir) (123 m)

Pel Camí de Can Borrell i pas pel Pi d’en Xandri

Situats a la part alta de Can Borrell, al Camí de Sant Medir-Sant Cugat (160 m) tombem a la dreta (direcció El pi d’en Xandri-Sant Cugat).

Senyalització al Camí de Can Borrell, al costat de la masia

La pista va paral·lela més o menys a la Riera de Sant Medir i es més aviat planera, en lleuger descens.
Rodejarem els extensos camps de Can Borrell, veient la masia com s’empetiteix a mida que avancem. Més endavant arribarem a la cruïlla del camí que abans hem descartat per fer drecera.

Trencall a la Carretera de Cerdanyola que evita el pas per Can Borrell

I molt més enllà passarem per dues cruïlles, la primera cap a Torre Cendrera-Can Coll, i la segona cap a Torre Cendrera-Can Calders, les dues a mà dreta. I finalment, un cop ja som dins el Parc Rural de la Torre Negra, arribarem al Pi d’en Xandri, amb Sant Cugat al fons (112 m, 3h 15 min) .

Entrada al Parc Rural de la Torre Negra, àrea Pi d’en Xandri

El Pi d’en Xandri és tot un símbol del municipi de Sant Cugat, sobretot després que un atac vandàlic a l’arbre el deixés malmès i es va aconseguir salvar-lo apuntalant-lo amb una sèrie de puntals lligats al pi.

Pi d’en Xandri

Des del pi emblemàtic només ens resta arribar a Sant Cugat, que tenim a tocar. En menys de mig quart serem a la Plaça del Rotary International, lloc fins on arriba el Camí de Can Borrell-Sant Medir (110 m) i acaba el Parc Natural de Collserola per aquesta banda.

Pas per uns torrents, completament secs, a l’entrada de Sant Cugat
Cartell informatiu del Parc Natural de Collserola a l’arribar a la Plaça Rotary

Per completar la ruta hem de fer una travessa urbana per la ciutat vallesana. Des la rotonda de la plaça Rotary hem de girar a l’esquerra per l’avinguda del Pla del Vinyet fins arribar a una altra rotonda, on cal girar a la dreta per l’avinguda de la Torre Blanca, que un cop passada l’avinguda del Celler, s’enfila una mica i hem d’arribar a l’avinguda de Cerdanyola (120 m) i a la cruïlla hem de tombar a l’esquerra. Al fons ja veiem la torre del Monestir de Sant Cugat i cap allà hem d’anar.

Avinguda de Cerdanyola; al fons la torre del Monestir

Un cop hem travessat el Passeig de Francesc Macià ja serem al Monestir de Sant Cugat, al davant del qual donem per acabada la travessa (123 m, 3h 40 min).
El temps, comptant diverses petites parades que he fet al llarg del recorregut, ha estat de 4 hores justes.
Podeu tenir informació de Sant Cugat del Vallès a la web de l’Ajuntament o al diari digital TOT Sant Cugat, i del Monestir de Sant Cugat a les webs de Monestirs.cat, de VisitSantCugat, o a la Viquipèdia, entre moltes d’altres.

Monestir de Sant Cugat

Nota: Si voleu acabar la ruta a l’estació dels Ferrocarrils Catalans heu de seguir aquest itinerari d’entre 10 i 15 minuts: rodejar el monestir fins a la plaça d’Octavià, agafar el carrer de Santiago Rusiñol fins a la plaça dels Quatre Cantons, continuar recte pel carrer de Santa Maria fins a la plaça del Doctor Galtés i seguir pel carrer Valldoreix, trencar a Àngel Guimerà a la dreta i ja sereu a la plaça de Lluís Millet, on hi ha l’estació de Sant Cugat Centre (130 m).

DESNIVELLS I TEMPS PER TRAMS
Desnivell en metres / Temps en minuts

TramDesnivellTemps
Metro Montbau (L3)-Sant Cebrià d’Horta+ 8922′
Sant Cebrià d’Horta-Font de la Meca, pel Torrent d’en Duran+ 5313′
Font de la Meca-enllaç Passeig de les Aigües+ 10117′
Enllaç Passeig de les Aigües-Turó de la Magarola, pel camí-corriol de carena+ 449′
Turó de la Magarola-Turó de Valldaura, pel Pas del Rei– 910′
Turó de Valldaura-Carretera de Cerdanyola (Can Valldaura)– 9611′
Carretera de Cerdanyola-Can Cerdà, per la Serra d’en Gatell– 17530′
Can Cerdà-Àrea de Can Coll– 3124′
Àrea de Can Coll-Carretera de Cerdanyola (Flor de Maig)+ 2416′
Carretera de Cerdanyola-Coll de la Torrefera+ 2710′
Coll de la Torrefera-Can Borrell– 1610′
Can Borrell-Pi d’en Xandri– 4226′
Pi d’en Xandri-entrada Sant Cugat (Pl.Rotary)– 26′
Travessa urbana per Sant Cugat fins Monestir+ 1316′
Totals acumulats+ 351
– 371
3 h 40′

Desglossament del temps per etapes:
Montbau-St. Cebrià d’Horta-Font de la Meca: 35 min
Font de la Meca-Turó de la Magarola: 25 min
Turó de la Magarola-Can Cerdà: 50 min
Can Cerdà-Àrea de Can Coll: 25 min
Àrea de Can Coll-Can Borrell: 35 min
Can Borrell-Sant Cugat del Vallès: 50 min

Distribució del temps:
45 % en pujada, 12 % en pla i 43 % en baixada.

De Mundet a Cerdanyola per la Serra d’en Fotja i les Fonts de Can Catà

Mundet-Font de la Marquesa-Carretera d’Horta-Serra d’en Fotja-Serra d’en Masriera-Bosc Gran de Can Catà (fonts Vella i Nova)-Can Catà-Cerdanyola del Vallès

DADES TÈCNIQUES

  • Caminada núm. 81
  • Data: dimecres, 30 de novembre de 2022
  • Inici: metro Mundet (L3)
  • Final: estació Cerdanyola del Vallès (Renfe)
  • Sector: vessant del Vallès (Can Catà-Cerdanyola)
  • Distància: 12,45 km
  • Temps: 3 hores (inclou 25′ extres pel bosc de Can Catà)
  • Desnivell: + 228 m / – 297 m
  • Dificultat: moderada
  • Tipologia: travessa lineal (només anada)

ITINERARI

Metro Mundet (L3)-Font de la Marquesa-Carretera d’Horta-Serra d’en Fotja-Serra d’en Masriera-Bosc Gran de Can Catà (fonts Vella i Nova)-Can Catà-Cerdanyola del Vallès (estació Renfe).

MAPA DE LA RUTA

RUTA A WIKILOC

LLOCS D’INTERÈS

COMENTARI

Travessa des de Mundet, al barri d’Horta, fins a Cerdanyola del Vallès. La ruta passa per la font de la Marquesa (o de la Senyora) per anar a buscar la carena a la carretera d’Horta i des d’allà baixa per la Serra d’en Fotja, pel camí de Can Cerdà, i segueix amb una variant per la Serra d’en Masriera per anar a trobar el Bosc Gran de Can Catà, el gran atractiu de la sortida. Durant l’estada al bosc visitarem les boniques fonts de Can Catà, primer la Vella i després la Nova, en un marc excepcional, i entremig (opció voluntària, marcada en blau al mapa de ruta) ens endinsarem pel bosc fins arribar al Torrent d’en Fotja. La caminada per aquesta reserva forestal acaba amb el pas per Can Catà per agafar el camí que ens portarà directament a Cerdanyola. La passejada es pot fer en dues hores i mitja.

DESCRIPCIÓ DE LA RUTA

Tram 1
METRO MUNDET (140 m) –
CAMÍ SERRA D’EN FOTJA (318 m)

Per la Font de la Marquesa i corriol a Carretera d’Horta

Sortim del metro Mundet pel costat muntanya (140 m) i anem a passar pel Velòdrom d’Horta i el Parc del Laberint, per sortir al carrer Germans Desvalls (162 m, 8 min). Girem pel carrer a l’esquerra amunt, passem per Can Llupià i seguim pel camí ara de terra amunt. Aviat serem al corriol (199 m, 14 min) que ens porta a la Font de la Marquesa (o de Can Gras, o de la Senyora) (261 m, 29 min).

Font de la Marquesa

Des de la font reculem uns metres pel corriol pel que hem arribat i de seguida veurem a mà esquerra un corriol que puja, podent veure el Turó de Valldaura a la nostra esquerra, amb la torre de guaita i l’antena. Aquest corriol, sempre amunt, ens porta fins a la Carretera d’Horta a Cerdanyola, la BV1415, prop del km 8 (318 m, 41 min).

Últims metres per arribar a la carretera d’Horta

Travessem la calçada, passem entremig d’unes vivendes i accedim al camí del Passeig de les Aigües. Som a la carena de Collserola, i a l’altre vessant ja veiem, llunyà, Cerdanyola del Vallès.

Hem de travessar la carretera i passar entre les vivendes
Arribada al Passeig de les Aigües, a dalt de la carena; al fons, Cerdanyola del Vallès

El Passeig el trepitjarem només uns pocs metres a l’esquerra, perquè de seguida tenim el trencall de la Serra d’en Fotja (318 m, 43 min), a mà dreta (indicació de Turó de l’Ermità-Font dels Caçadors-Can Cerdà).

Trencall cap a la Serra d’en Fotja. Hem de seguir per la pista de la dreta avall

Tram 2
SERRA D’EN FOTJA (318 m) –
BOSC GRAN DE CAN CATÀ (116 m)

Per les serres d’en Fotja i d’en Masriera

Seguim pel camí per la Serra d’en Fotja (pistes forestals A10-A11 del Parc), sempre passant per una pista ampla i en baixada. Ignorem tots els trencalls que anirem trobant al pas.

Uns 20 minuts després arribarem a una cruïlla de camins, prou important (236 m, 1h 02 min).

Arribada a la cruïlla de les pistes a Can Cerdà (esquerra) i Can Catà (dreta)

En aquesta cruïlla, seguint per l’esquerra aniríem direcció Font dels Caçadors-Can Cerdà-Àrea de Can Coll (pista forestal A11), però nosaltres hem de continuar per la dreta en direcció Can Catà-Turó de l’Ermità, continuant per la pista A10. El pas per aquesta pista és restringit tal com es pot veure en el cartell a l’entrada del camí, però podeu continuar, sense problemes.

Indicador a la cruïlla
Entrada al camí forestal de Can Catà

Agafem el camí decidits i i uns cinc minuts després ens trobem una tanca que barra el camí, que superem fàcilment per un pas pel costat (veure foto).

La tanca al mig del camí; passem per la dreta

El camí passa per la Serra d’en Masriera,, sempre en baixada, oferint-nos vistes de Cerdanyola al fons i d’altres llocs de Collserola i la Serra de Marina. La caminada-passejada és tranquil·la. Hem de passar de llarg tots els trencalls de senders que trobarem a banda i banda de la pista, cap d’ells indicat.

Finalment arribarem a un trencall a mà esquerra (el de la foto de baix) (159 m, 1h 23 min) i sense abandonar la pista pocs metres després serem en un canvi brusc de direcció, coincident amb una sèrie de revolts tancats, amb baixada més pronunciada.

Últim trencall abans del tram de revolts. Hem de seguir per la pista.
Tram de revolts tancats baixant cap al Bosc de Can Catà

Al final ens trobarem amb un revolt a esquerra, del que surt per la dreta un camí (116 m, 1h 29 min). Som a la xarxa de camins del Bosc Gran de Can Catà. A partir d’aquí recorrerem els indrets més interessants d’aquest bosc, que és propietat privada.

Cruïlla al Bosc Gran de Can Catà

Tram 3
BOSC GRAN DE CAN CATÀ (116 m)
CAN CATÀ (89 m)

Visita a les fonts Vella i Nova de Can Catà

El Bosc Gran de Can Catà amaga dues fonts remarcables, amb la seva història. Podeu tenir més informació del bosc i les seves fonts en diverses webs o blogs: en aquest blog de caminades en família amb bones fotos, o en aquest altre amb informació de les fonts, en aquest més senzill.
La primera que visitarem serà la Font Vella o de Moisès.
Hi arribarem aviat girant a la dreta pel camí del revolt i poc després (uns 3 minuts) agafant el camí que baixa per l’esquerra cap al fons del torrent.

En el primer trencall hem de continuar per l’esquerra avall

Quan enllacem amb un altre camí torcem a la dreta i tot seguit ja serem a la Font Vella de Can Catà (107 m, 1h 35 min).

Font Vella de Can Catà

En primer lloc veiem la Font Vella, amb una bassa petita rectangular i a la capçalera un mosaic sobre Moisès de petit.
Resseguint el caminet que voreja la font per la dreta arribarem de seguida a la Font Antiga de Can Catà, amb una roda de molí que fa de taula al davant.

Fotos de les dues fonts:

Abandonem l’indret i posats d’esquena a la Font Vella prenem el camí que segueix per la dreta, en lleugera pujada fins arribar a enllaçar amb una pista (117 m, 1h 38 min).

Arribats a la cruïlla vaig decidir caminar una estona cap a la dreta fins al Torrent d’en Fotja, no massa lluny. En total, anar i tornar, una mitja horeta, que no paga la pena perquè no aporta res de nou, a part de seguir veient les variades espècies d’arbres i plantes d’aquest entorn natural.

Retornat a la cruïlla (117 m, 2h 06 min) cal seguir la pista endavant, passem de llarg un trencall per la dreta i després de fer uns revolts per canviar de direcció, sempre seguint la pista, serem al torrent, on tenim la cruïlla per anar a les dues fonts.

En aquest punt del camí canviem de direcció: venim per la dreta i hem de continuar per l’esquerra
Indicador de camins al bosc

Nosaltres anem decidits en direcció la Font Nova, a la qual arribarem en escassos minuts després de passar pel costat d’una bassa, ara completament seca, com totes les fonts del bosc.

La bassa a prop de la font

I de seguida serem a la Font Nova de Can Catà (120 m, 2h 13 min).
L’entrada al recinte de la font és espectacular, amb una taula molt llarga amb bancada a cada costat, tot fet de ciment; a la dreta s’alça un amfiteatre esglaonat i al fons tenim la font, amb pica semicircular esglaonada i per sobre de la font un espai excavat al terra, que servia per guardar begudes i menjar en un lloc fresc.

Font Nova de Can Catà

Heus aquí un recull de fotos de l’indret:

Cal conèixer la història d’aquesta font i el perquè de tots els elements que composen l’indret. Ho podeu fer en aquesta web.

Feta la visita a la font ens queda sortir del bosc per anar cap a Can Catà.
Reculem per on hem vingut fins arribar, en tres minuts, a la cruïlla del torrent i ara tombem pel camí de la dreta, passant per sobre d’un petit pont. Anem seguint el camí, ignorem una altra pista que ve per la dreta i continuem fent camí en direcció nord.
Més endavant arribarem a una cruïlla de quatre camins (95 m).
La majoria gira a l’esquerra avall, per anar a buscar un sender que surt de seguida per la dreta i que va a parar, esquivant el pas per la porta d’accés restringit que hi ha davant la masia de Can Catà, al camí de Cerdanyola. Aquesta opció està marcada en color lila en el mapa de ruta.
Aquell dia però vaig voler veure si podia passar per la tanca. que veiem a la nostra dreta, amb Can Catà al fons, i vaig dirigir-me cap a la porta.

Darrers metres fins a Can Catà

I sí, tal com m’havien dit, només cal obrir un baldó, passar i tornar a tancar. Cal dir que l’accés al Bosc de Can Catà està restringit al primer i tercer diumenge de cada mes. No podem oblidar que és una finca particular.
Així que mig d’estranquis vaig sortir a Can Catà mateix (89 m, 2h 23 min).

Tram 4
CAN CATÀ (89 m) –
CERDANYOLA DEL VALLÈS (71 m)

Pel Camí de Can Catà i travessa urbana

L’últim tram és el que ens portarà a Cerdanyola pel Camí de Can Catà i els carrers de la ciutat vallesana.
Al llarg del camí anirem trobant diversos trencalls a banda i banda, tots ells indicats. No cal dir que nosaltres sempre hem de seguir la pista principal seguint la direcció de Santa Maria de les Feixes-Cerdanyola.
Des que sortim de Can Catà trobarem primer un trencall a la dreta, el camí cap a la Serra de na Joana i al Tanatori de Collserola. Uns metres més enllà hi ha, a l’esquerra, un camí no indicat (només identificat amb unes fletxes verdes en uns pilons de ciment) que segueix el Torrent de Can Catà i que va a parar a la xarxa de camins del Bosc Gran. És on surt el sender alternativa si volem anar a veure les fonts, en aquells dies amb la porta d’accés tancada.

Fins arribar a Cerdanyola, que tenim a poca estona, hem de continuar per aquesta pista de la Vall de Sant Iscle, la pista forestal A05 del Parc.
Poc després passarem successivament pel trencall cap a Can Coll (a l’esquerra), cap a l’Aqüeducte de Canaletes (dreta), cap a Can Codina (esquerra) i finalment el corriol que puja al Puig de la Guàrdia (esquerra).

Un dels trencalls per l’esquerra, aquest cap a Can Coll

En el tram final del camí anirem veient a la dreta, enmig de camps de conreu, l’ermita barroca de Santa Maria de les Feixes. Hi ha un camí per accedir-hi, però tancat: el pas també està restringit.

Santa Maria de les Feixes

De seguida passarem per sota les arcades d’un tros de l’Aqüeducte de Canaletes i a pocs metres travessarem la riera de Sant Cugat (avui, com molts altres dies, seca) i ja serem al Parc de la Riera, entrada de Cerdanyola (65 m, 2h 46 min).

Pas per l’aqüeducte de Canaletes
Entrada a Cerdanyola pel Parc de la Riera

Per acabar la travessa hem de seguir un itinerari urbà, gens complicat perquè sempre hem d’anar en direcció recte. Primer ho farem pel Passeig d’Horta, una llarga avinguda, amb pujada fins arribar a Les Fontetes, on passarem pel costat de la zona esportiva i del Parc del Turonet, i des d’allà amb descens fins a la plaça-rotonda de l’Estatut. A la gran rotonda, amb un monument a Lluís Companys al bell mig, anirem a buscar l’avinguda de la Primavera que seguirem avall a la dreta, passarem pel pont sobre el riu Sec (aquest sí sol portar aigua, ves per on!), i uns metres més enllà, just abans del pont de les vies del tren, ja tenim l’estació de Cerdanyola, a la nostra dreta (71 m, 3 hores).
Acaba així la travessa que ens ha portat des des d’Horta a Cerdanyola passant per la Serra d’en Fotja i, especialment pel Bosc Gran de Can Catà, amb dues fonts destacades.
Acaba una bona caminada per un itinerari poc conegut de la Serra de Collserola.

DESNIVELLS I TEMPS PER TRAMS
Desnivell en metres / Temps en minuts

TramDesnivellTemps
Metro Mundet-Font de la Marquesa+ 12129′
Font de la Marquesa-Inici camí Serra d’en Fotja+ 5714′
Camí Serra d’en Fotja-Cruïlla camí Can Catà– 8219′
Cruïlla camí Can Catà-Bosc Gran de Can Catà– 12027′
Anada a Font Vella de Can Catà– 95′
Anada fins Torrent d’en Fotja i retorn± 3130′
Anada a Font Nova de Can Catà+137′
Font Nova-Can Catà– 3110′
Can Catà-entrada de Cerdanyola (Parc de la Riera)– 2423 ‘
Travessa urbana per Cerdanyola fins estació Renfe+ 618′
Totals acumulats+ 228
– 297
3 h 00′

Desglossament del temps per etapes:
Mundet-Font de la Marquesa: 30 min
Font de la Marquesa-Camí Serra d’en Fotja: 15 min
Camí Serra d’en Fotja-Camí Can Catà: 20 min
Camí Can Catà-Bosc Gran de Can Catà: 25 min
Font Vella-Torrent d’en Fotja- Font Nova: 55 min
Can Catà-Cerdanyola: 35 min

Distribució del temps:
43 % en pujada, 9 % en pla i 48 % en baixada.

Circular de Vallvidrera als turons del Fumet i d’en Balasc

Santa Maria de Vallvidrera-Vil·la Joana-Coll del Gravat-Coll de la Creu d’en Blau-Turó del Fumet-Baixada de Borrull-Font de la Mina-Can Bosquets-Font del Bon Pastor-Turó d’en Balasc-Can Balasc-Les Planes-Santa Maria de Vallvidrera

DADES TÈCNIQUES

  • Caminada núm. 78
  • Data: dimarts, 30 d’agost de 2022
  • Inici i final: Àrea de lleure de Santa Maria de Vallvidrera
  • Sector: vessant del Vallès (Les Planes-La Floresta)
  • Distància: 15,65 km
  • Temps: 3 h 45 min
  • Desnivell: + 412 m / – 412 m
  • Dificultat: moderada
  • Tipologia: circular

ITINERARI

Santa Maria de Vallvidrera (àrea de lleure)-estació Baixador de Vallvidrera-Vil·la Joana-Camí del Salze-Coll del Gravat- Avinguda de Can Cortès-Camí de Can Cases-Coll de la Creu d’en Blau-Camí del Molí de les Planes-Turó del Fumet-Baixada de Borrull-Carretera de Sant Cugat- Camí Font de la Mina-Can Bosquets-La Rierada-Font del Bon Pastor-Camí de la Rierada-Turó d’en Balasc-Can Balasc-Camí de Can Balasc-Carretera de Sant Cugat-Les Planes-Passeig de la Font d’Arboç-estació Baixador de Vallvidrera-Santa Maria de Vallvidrera (àrea de lleure).

MAPA DE LA RUTA

RUTA A WIKILOC

LLOCS D’INTERÈS

COMENTARI

Caminada circular amb sortida i arribada a l’àrea de lleure de Santa Maria de Vallvidrera (o, si es vol, a l’estació de Baixador de Vallvidrera). La ruta va alternant pujades i descensos en un recorregut per la banda de Les Planes i La Floresta, passant pels dos vessants separats per la vall de Vallvidrera.
Durant la marxa passarem per llocs destacats de Collserola, com el Turó del Fumet, la Rierada, la Font del Bon Pastor o el Turó d’en Balasc. El recorregut és força variat: trepitjarem zones urbanes, trams per carretera, camins asfaltats o pavimentats, pistes forestals, camins i corriols enmig del bosc. I un pas especial per un llarg túnel sota les vies del tren a la zona de Can Borrull, prop de la carretera de Sant Cugat.
La caminada és llarga però no presenta desnivells destacats.

DESCRIPCIÓ DE LA RUTA

Tram 1
SANTA MARIA DE VALLVIDRERA (257 m) –
COLL DEL GRAVAT (405 m)

Per Vil·la Joana i Camí del Salze

Sortim de l’àrea de lleure de Santa Maria de Vallvidrera (257 m) per dirigir-nos pel Camí de la Llenega cap a la plaça de la Mina Grott, que travessem per un lateral, i sortim a la carretera de Sant Cugat, creuem en compte la calçada i prenem el camí, encadenat, que veiem a la dreta i que puja suaument fins a l’esplanada davant mateix de l’estació del Baixador de Vallvidrera (236 m, 5 min).

Sortida de l’àrea de lleure de Santa Maria de Vallvidrera, amb Vil·la Joana al fons

Aquí hem de continuar per la dreta per enfilar el camí empedrat i esglaonat que ens portarà en uns cinc minuts a Vil·la Joana (281 m), antiga masia de Collserola, actualment Museu -Casa Verdaguer, gestionat pel Museu d’Història de Barcelona (MUHBA).

Camí cap a Vil·la Joana
Vil·la Joana

Continuem pel carrer asfaltat per l’esquerra amunt i a pocs metres trobarem, a mà dreta, el Centre d’Informació del Parc Natural de Collserola, per si necessitem informació, algun mapa, un llibre, una guia, un llistat d’itineraris, etc.
Seguim pel carrer asfaltat, passem per sota l’Escola Els Xiprers i de seguida serem a la cruïlla del Camí del Salze (297 m, 15 min).
En aquest punt hem de girar per l’esquerra amunt, passarem per l’escola i molt aviat veurem una tanca per impedir el pas de vehicles. Des d’aquest punt, el camí passa a ser de terra, transformant-se en una pista forestal que va ascendint progressivament enmig del bosc.

Nosaltres sempre hem de seguir la pista principal, descartant els trencalls que trobarem, un a l’esquerra (va a la barriada del Rectoret), un altre a la dreta (va cap a la Budellera) o un cruïlla de camins (a l’esquerra al Turó dels Mussols i a la dreta, el Camí de la Savina, cap al Tibidabo), sempre pujant, llevat d’un petit descens per travessar un torrent i la darrera pujada ja ens portarà al Coll del Gravat, passant de llarg el camí que ens portaría cap al Turó del Puig, a pocs metres del coll.
Quan som al Coll del Gravat (405 m, 37 min) acabem la primera etapa del recorregut, en ascensió i per pista forestal.

La cruïlla de la Budellera
Arribant al Coll del Gravat
Senyalitzacions al Coll del Gravat

Tram 2
COLL DEL GRAVAT (405 m) –
TURÓ DEL FUMET (357 m)

Pel Camí de Can Cortès i el Coll de la Creu d’en Blau

Deixem el coll per agafar la direcció de Can Cortès-Can Cases-Turó del Soldat, a l’esquerra, i tot seguit hem de fer una ziga-zaga: trenquem per la dreta avall per anar a trobar l’Avinguda de Can Cortès i en ser-hi tombem a l’esquerra (395 m).
Comença un llarg i suau descens per un carrer-carretera amb asfalt i amb vorera en els trams amb vivendes.
Seguim l’avinguda de Can Cortès, obviant els trencalls de carrers fins quan arribem a un trencall de carrers (332 m): per la dreta arriba el carrer Joaquim Blume i tot seguit, per la dreta també, baixa el Camí de Can Cases, que és el que hem de seguir. També podem optar per continuar per l’esquerra (Camí del Sanatori) i arribaríem al mateix lloc a on ens dirigim, el Coll Blau.

Tram de l’Avinguda de Can Cortès

Agafem el Camí de Can Cases, que segueix essent una via asfaltada, i que més endavant ens ofereix unes magnífiques vistes de l’entorn: mirant d’esquerra a dreta veiem el Turó del Fumet, al mig del bosc les masies de Can Flor i Can Bova, al fons tenim Sant Cugat i altres poblacions vallesanes i més al fons s’alça imponent la Mola.

Camí de Can Cases: cruïlla a Can Cases i Ctra. Arrabassada. Seguim rectes.
Panoràmica des del Camí de Can Cases

Sempre baixant des del Coll del Gravat, finalment arribarem al Coll de la Creu d’en Blau. Just al davant nostre tenim la plaça que porta el mateix nom i on es troba una creu de pedra (318 m, 57 min).

Plaça del Coll de la Creu d’en Blau

La plaça és un autèntic nus de comunicació de la barriada, per on surten/arriben carrers per totes bandes. Hem d’agafar el carrer del Moli de Les Planes, que tenim al font de la plaça, el que puja més, per on se senyala una farmàcia.
Prenem doncs aquest carrer en pujada, passant per diverses vivendes de la barriada, passem per la farmàcia, creuem el carrer de Miralluny i poc després el del Desert i nosaltres sempre amunt, fins que veurem, a mà esquerra, el Mirador del Turó del Fumet (345 m, 1h 04 min).
Des del mirador podem veure bones vistes de l’entorn, des del Turó del Fumet fins a Can Balasc, passant per Can Calopa de Dalt, que veiem més enlairada.

Arribant al Mirador del Fumet
Mirador del Turó del Fumet; al fons la torre de guaita del turó

Deixem el mirador i fem el darrer tram cap al turó, que ja tenim ben a prop. Passat el mirador, arriba un petit descens, passant per les últimes vivendes, i de seguida trobarem un pas encadenat , on comença un camí de terra que en pocs metres puja fins a dalt del Turó del Fumet, a l’esplanada on hi ha la torre de guaita ‘Índia’ (357 m, 1h 09 min).

Inici de l’ascensió final al Turó del Fumet
Darrers metres d’ascensió
Torre de guaita del Turó del Fumet
Panoràmica des del turó mirant cap al Tibidabo, amb el camí que hem fet per arribar-hi
Panoràmica des del turó mirant cap a Can Balasc. Cap allà anirem.

Aquí acaba aquesta segona etapa de la ruta, amb descens fins al Coll Blau i ascensió al Fumet. Ara toca baixar a la vall de la riera de Vallvidrera, travessar els eixos de comunicació de la zona (ferrocarrils i carreteres) i fer camí per l’altra vessant de la vall.

Tram 3
TURÓ DEL FUMET (357 m) –
CARRETERA DE SANT CUGAT (174 m)

Per la Baixada de Borrull-el Bosc Gran

El tercer tram del recorregut ens porta de baixada al fons de la vall, amb l’objectiu de pujar després per l’altre vessant. És un tram curt, sempre per corriols, amb un final espectacular.
Sortim de l’esplanada on hi ha la torre i al revolt de seguida veurem a la dreta un corriol. Sempre hem de seguir el corriol que baixa i en els trencalls sempre seguir per l’esquerra. No hem d’anar a parar a la zona de vivendes, hem d’anar a trobar el corriol de baixada pel bosc.

Corriol de baixada, amb la Mola al fons

En un encreuament veurem una petita esplanada amb un recollidor de brossa i tirant per l’esquerra arribarem a un camí que va cap a la zona urbana de La Floresta (Colònia Mirador).

Un altre tram dels corriols de baixada

Tombem a la dreta i compte perquè a pocs metres ens trobarem amb aquesta senyal de color verd a un marge del camí (veure foto) (302 m, 1h 18 min).
És el començament de l’anomenada Baixada de Borrull, un corriol que surt per la nostra esquerra i que ens portarà fins a prop de la masia de Can Borrull, ja a l fons de la vall. Descartem els trencalls, sempre avall rectes.

Inici de la Baixada de Borrull. Toca girar a l’esquerra avall

Baixant anirem veient l’escenari dels nostres propers objectius. Davant nostre, escampades pel bosc, veiem, d’esquerra a dreta, Can Balasc, més amunt Can Calopa de Dalt i més avall Can Bosquets.

Panoràmica des de la Baixada de Borrull; al fons a la dreta Can Bosquets, el proper objectiu

Quan arribem a un camí, ja molt avall, hem d’estar alerta. Si seguíssim per la dreta aniríem a parar a Can Borrull, que és una finca privada i tancada. Hem d’anar a buscar un pas per sota les vies del tren, que son a prop, però ho hem de fer per un corriol poc fressat, enmig del bosc, baixant cap al torrent que s’intueix proper. Un ajut inesperat: les marques vermelles que algú ha pintat als troncs d’alguns arbres i en algunes pedres.

Una de les marques vermelles baixant pel bosc

Aquestes marques ens ajudaran a trobar el túnel, que actualment queda amagat per un llarg tronc travessat, just al costat del torrent (198 m, 1h 35 min). Quan es veu i penses que t’has de ficar per allà dins, t’agafa una mica de por, la veritat, sobretot si vas sol.

Així veurem l’entrada al túnel.
Entrada del túnel

El túnel fa cert respecte. Es troba en un lloc del bosc solitari i l’entrada tan baixa i l’interior tan fosc i llarg, amb la llum de sortida molt petita al fons, fa basarda. Però no hi ha cap problema, entrem ajupits els primers metres i després ja ens podrem posar drets i passar tot el túnel, amb l’ajut, això sí, d’una llanterna per no entrebancar-nos i mirar per on trepitgem. La marxa pel túnel és el moment més especial de la ruta i és emocionant anar veient com avancem cap a la llum del final del túnel.

Podeu veure algunes fotos de l’interior del túnel, il·luminat pel flash del mòbil:

Quan arribem al final del túnel girem la vista enrere per adonar-nos de la llargària i la foscor del túnel.

A l’altra banda del tunel

Creuat el túnel hem de continuar per l’esquerra, just per on acaba el mur baix, i sempre seguint les marques vermelles hem d’anar a parar a un camí pavimentat, a la sortida del bosc.

Seguint les marques vermelles
Les marques vermelles ens faciliten la marxa pel bosc

Quan som al camí pavimentat girem a la dreta i en l’immediat revolt veurem a la dreta l’entrada tancada a Can Borrull i a l’esquerra el túnel (curt) que passa per sota l’autopista, la C-16, i tot seguit arribem a la carretera de Vallvidrera a Sant Cugat, la BV-1462 (174 m, 1h 43 min).

Pas per sota l’autopista C-16 i enllaç amb la carretera de Sant Cugat

Acabem un nou tram de l’itinerari, que ens ha portat des del Turó del Fumet al fons de la vall pel Bosc Gran, amb un final emocionant amb el pas pel túnel sota les vies del tren.

Tram 4
CARRETERA DE SANT CUGAT (174 m) –
FONT DEL BON PASTOR (146 m)

Per la Font de la Mina i Can Bosquets-la Rierada

Des de la carretera de Sant Cugat hem d’anar a buscar la propera riera de Vallvidrera i tirar cap a Can Bosquets. Travessem la calçada i aquí tenim dues opcions: seguir recte per un corriol que va a trobar la riera i enllaça amb el camí, o girar cap a l’esquerra caminant pel costat de la calçada uns 200 metres i al primer trencall tombar a la dreta per prendre el camí de la Font de la Mina (171 m).

Carretera de Sant Cugat. Una opció és seguir rectes.

Sigui com sigui passem per un camí que en arribar a la zona de la riera esdevé corriol i a la zona de la Font de la Mina torna a ser camí, fins va a enllaçar amb el camí de la Rierada, que baixa de Can Balasc i va cap a Can Bosquets (159 m, 2h 02 min).

Pas per la riera de Vallvidrera, en un tram que estava completament seca
Corriol cap a la Font de la Mina

A la cruïlla girem a la dreta, poc després passem per un pont sobre la riera de Vallvidrera i després d’una curta pujada arribem a una altra cruïlla de camins, a sota mateix de Can Bosquets (164 m, 2h 07 min).

Enllaç amb el Camí de la Rierada
Entrada a l’àrea protegida de la Rierada, a can Bosquets

Aquí hem de continuar per l’esquerra, entrant a l’àrea protegida de la Rierada. Passem pel costat de la gran finca de Can Bosquets i més endavant hem d’agafar un corriol que baixa per l’esquerra fins a la riera de Vallvidrera. Sense arribar a la riera hem d’anar seguint un corriol que va planejant, passa per una esplanada oberta enmig del bosc (143 m), i va a buscar un corriol que s’endinsa al bosc i més enllà travessa la riera (amb xic d’aigua aquell dia) (132 m).

Pas per la riera de Vallvidrera, amb una mica d’aigua

El corriol acaba, baixant cap al Torrent de les Tres Serres, a la Font del Bon Pastor, previ pas per una bassa arran de corriol.
A la Font del Bon Pastor (146 m, 2h 24 min) veurem l’únic indicador. Després del garbuix de corriols ja és irònic que l’únic indicador de la font sigui quan ja hi ets.
A part, cal dir que no hi havia gens d’aigua, ni a la bassa ni a la font, tot eixut, fruit de la sequera que s’ha patit aquest estiu.

Bassa (seca) a la zona de la Font del Bon Pastor
Font del Bon Pastor
Font del Bon Pasror

Arribats a la font acaba el quart tram de la ruta, que hem fet per la Rierada, etapa més aviat planera, però amb certes dificultats per arribar a la font.

Tram 5
FONT DEL BON PASTOR (146 m) –
TURÓ D’EN BALASC (283 m)

Pel Camí de la Rierada

Sortim de la font per on hem arribat, retornant al corriol de més amunt i ara girem a la dreta, en paral·lel al Torrent de les Tres Serres, i en arribar a una cruïlla (177 m) hem de tombar a l’esquerra i seguir per un camí planer. En realitat anem cap a la direcció d’on veníem i ho fem per anar a buscar el camí de la Rierada, trencall al qual arribarem sense problemes (171 m, 2h 36 min).

Corriol un cop hem sortit de la font
Enllaç amb el Camí de la Rierada

Al ser-hi hem de tombar a la dreta (direcció Can Balasc-Can Pasqual) i fer una llarga pujada. Descartem els trencalls que trobem i a una cruïlla de camins hem de seguir amunt per l’esquerra.

Pujant pel Camí de la Rierada
Un altre tram del Camí de la Rierada

Al final de la pujada enllaçarem amb la pista de la Serra de Can Balasc amb el camí de la Serra de Can Balasc. A la cruïlla girem a l’esquerra per seguir un petit tros de la la pista, més aviat planera en aquest tram, que ens deixarà a l’esplanada de sota el Turó d’en Balasc (283 m, 2h 59 min).

Últims metres del camí de la Rierada, a tocar de l’enllaç amb el Camí de la Serra de Can Balasc
Camí cap al Turó d’en Balasc

En aquesta esplanada hi ha les restes del que podia haver estat una cabana de pastor.

Turó d’en Balasc
Restes d’una cabana
Esplanada sota el Turó d’en Balasc

Tram 6
TURÓ D’EN BALASC (283 m) –
LES PLANES (219 m)

Per Can Balasc i Carretera de Sant Cugat

Des de l’esplanada iniciem el retorn. Hem de desfer el camí fins tornar a passar pel trencall de la Rierada i continuar pel Camí de la Serra de Can Balasc uns metres més enllà fins que trobem una altra cruïlla de camins.

Pas pel trencall a la Rierada-Can Bosquets
En aquesta cruïlla hem de tombar per l’esquerra avall

A la cruïlla hem de seguir el cami que baixa per l’esquerra (direcció Can Balasc-Les Planes). Seguim la pista en baixada i en poca estona serem a Can Balasc (252 m, 3h 04 min), actualment seu de l’Estació Biològica del Parc.

Baixant cap a Can Balasc
Arribada a Can Balasc; al fons el Tibidabo
Can Balasc
Deixant Can Balasc

Passem pel costat de la masia i seguim la pista principal. A pocs metres trobem una altra cruïlla de camins. Les dues pistes ens portarien a Les Planes, però en aquesta ruta prenem el camí de l’esquerra. Anem baixant, tenint al front el vessant del Turó del Fumet, per on hem baixat abans.

Cruïlla de camins passat Can Balasc. Hem de seguir per l’esquerra avall
Panoràmica de la zona del Fumet, amb la C-16

Més avall passarem per sota l’autopista C-16 i de seguida enllaçarem amb la carretera de Sant Cugat (la BV-1462) (190 m, 3h 15 min).

Pas per sota la C-16; al fons l’enllaç amb la carretera de Sant Cugat

Continuem per la dreta i seguim la carretera pel costat de la calçada fins arribar a la zona de la Font de Les Planes (amb restaurant i zona de pícnic).

Resseguint la carretera de Sant Cugat
Arribada a la zona de la Font de Les Planes

Poc després, quan som a l’alçada de la Depuradora de Vallvidrera (que veiem a l’esquerra, a l’altra banda de la calçada), hem d’abandonar la carretera, ficar-nos per un aparcament de vehicles i tirar rectes fins trobar, passat el pont que va cap a l’estació de Les Planes, el camí del Passeig de la Font d’Arboç. Poc després passarem per davant de l’estació de Les Planes (218 m, 3h 27 min), que veiem entre els arbres a l’esquerra.

Pas pel davant de l’estació de Les Planes

Tram 7
LES PLANES (219 m) –
SANTA MARIA DE VALLVIDRERA (257 m)

Pel Passeig de la Font d’Arboç

Últim tram de la caminada, entre Les Planes i Santa Maria de Vallvidrera, amb lleuger ascens, però moderat. Tot el trajecte segueix la carretera de Sant Cugat passant pel lateral, el Passeig de la Font d’Arboç.

Anirem caminant entre les vies de tren (és molt probable que en veiem passar més d’un) i la calçada de la BV-1462, que ens queda a mà esquerra, i l’autopista C-16, amb el seu pas per la boca nord del Túnel de Vallvidrera, que tenim a la nostra dreta.

Fotos del Passeig de la Font d’Arboç:

Al final del passeig entrarem a la zona de l’estació del Baixador de Vallvidrera (que queda a l’esquerra) (240 m, 3h 40 min).
A partir d’aquí només ens resta, un cop passada l’estació, tombar a la dreta per l’estret pas que ens permet accedir a la plaça de la Mina Grott, travessar-la pel lateral i llavors hem de prendre el Camí de la Llenega i, passant pel costat de la Parròquia de Santa Maria de Vallvidrera (a l’esquerrra) arribarem a l’àrea de lleure, punt i final de la caminada circular (257 m, 3h 45 min).

Trencall cap al Camí de la Llenega; a sobre veiem Vil·la Joana

DESNIVELLS I TEMPS PER TRAMS
Desnivell en metres / Temps en minuts

TramDesnivellTemps
Santa Maria de Vallvidrera (àrea de lleure)-estació Baixador de Vallvidrera– 215′
estació Baixador de Vallvidrera-Vil·la Joana+ 456′
Vil·la Joana-trencall Camí de la Budellera, pel Camí del Salze+ 6612′
Trencall de la Budellera-Coll del Gravat, pel Camí del Salze+ 5814′
Coll del Gravat-Coll de la Creu d’en Blau, pels Camins de Can Cortès i de Can Planes– 8720′
Coll de la Creu d’en Blau-Mirador Turó del Fumet, pel Carrer del Molí de les Planes+ 277′
Mirador-Turó del Fumet+ 125′
Turó del Fumet-Carretera de Sant Cugat, per la Baixada de Borrull– 18334′
Carretera de Sant Cugat-Can Bosquets, per la Font de la Mina– 1524′
Can Bosquets-Font del Bon Pastor, per la Rierada– 1317′
Font del Bon Pastor-Turó d’en Balasc, pel Camí de la Rierada+ 13735′
Turó d’en Balasc-Can Balasc– 315′
Can Balasc-Carretera de Sant Cugat, pel Camí de Can Balasc– 6211′
Carretera de Sant Cugat-estació Les Planes+ 2912′
estació Les Planes-estació Baixador de Vallvidrera, pel Passeig de la Font d’Arboç+ 2113′
estació Baixador de Vallvidrera-Santa Maria de Vallvidrera (àrea de lleure)+ 175′
Totals acumulats+ 412
– 412
3 h 45′

Desglossament del temps per etapes:
Santa Maria de Vallvidrera-Coll del Gravat: 35 min
Coll del Gravat-Turó del Fumet: 30 min
Turó del Fumet-Carretera de Sant Cugat: 35 min
Carretera de Sant Cugat-Can Bosquets: 25 min
Can Bosquets-Font del Bon Pastor: 15 min
Font del Bon Pastor-Turó d’en Balasc: 35 min
Turó d’en Balasc-Les Planes: 30 min
Les Planes-Santa Maria de Vallvidrera: 20 min

Distribució del temps:
51 % en pujada, 9 % en pla i 40 % en baixada.