Arxiu d'etiquetes: coll de can pasqual

De Vallvidrera a La Floresta per Can Calopa de Dalt i la Rierada (2)

30/05/2025 Julià Buxadera Deixa un comentari

Baixador de Vallvidrera-La Floresta, per Can Calopa de Dalt, la Rierada i Can Bosquets

DADES TÈCNIQUES

Caminada núm. 111
Data: divendres, 30 de maig de 2025
Inici: Baixador de Vallvidrera (FGC)
Final: La Floresta (FGC)
Sector: vessant del Vallès (La Rierada-La Floresta)
Distància: 13,15 km
Temps: 4 hores (inclou 30′ de marrada)
Desnivell: + 359 m / – 389 m
Dificultat: moderada
Tipologia: travessa lineal (només anada)

ITINERARI

Baixador de Vallvidrera-Pantà de Vallvidrera-Turó de Can Pasqual-Coll de Can Pasqual-Ctra. Molins-Coll de Can Mallol-camí Font de Can Mallol-Bosc de Can Mallol (marrada)-camí de Can Calopa-enllaç Ctra. Molins-Turó del Xai-Turó de la Banya-Can Calopa de Dalt-corriol a La Rierada-Font del Bon Pastor- Gorg de Can Bosquets-Can Bosquets-La Floresta.

MAPA DE LA RUTA

RUTA A WIKILOC

LLOCS D’INTERÈS

Tres cims: Turó de Can Pasqual (469 m), Turó del Xai (366 m) i Turó de la Banya (372 m)
Set punts de pas: Pantà de Vallvidrera, Carena Turons de Can Pasqual, Coll de Can Mallol, Camí de Can Calopa, Carena Turó del Xai, Can Calopa de Dalt, La Rierada (font i gorg) i Can Bosquets
Un pantà: Pantà de Vallvidrera
Una font: Font del Bon Pastor
Un espai natural: Gorg de Can Bosquets – Riera de Vallvidrera
Tres masies: Can Masdemont, Can Calopa de Dalt i Can Bosquets
Un equipament: Espai d’interpretació del pantà de Vallvidrera
Dos nuclis de població: Santa Maria de Vallvidrera i La Floresta (Sant Cugat del Vallès)

COMENTARI

Excursió des del Baixador de Vallvidrera fins a La Floresta pel vessant vallesà de Collserola, per visitar una part de la Reserva Natural de La Rierada. L’aproximació la farem des de la masia de Can Calopa de Dalt.
Per arribar a la masia passarem successivament pel Pantà de Vallvidrera (una mica més ple), el Turó de Can Pasqual (amb una informació de la història del cim), el Coll de Can Mallol i la carena del Turó del Xai. A La Rierada visitarem la Font del Bon Pastor, amb un bon raig d’aigua, i el Gorg de Can Bosquets, amb el seu salt d’aigua. Des d’aquí només ens restarà passar pel Camí de Can Bosquets per arribar a destí.
Si bé les últimes pluges ens han portat aigua a les fonts, pantans i rieres, també ha crescut molt la vegetació, raó per la qual a la major part dels senders boscans que trepitjarem hi trobarem molta vegetació i ens farà una mica complicat seguir el camí.
El dia de la caminada, al Coll de Can Mallol vaig optar per baixar cap al corriol de la Font de Can Mallol, però ben aviat el camí es va anar desdibuixant, tapat per tanta vegetació i brancatge caigut, fins que vaig arribar a perdre tot rastre de sender.
Per sort, amb dificultats vaig poder remuntar pel vessant de la muntanya i arribar a un camí. Sorprenentment, era el del Turó del Xai i em trobava a pocs metres de la cruïlla d’on surt, punt que es troba a 5 minuts del Coll de Can Mallol. O sigui, que després d’una mitja hora trescant pel bosc sortia gairebé al mateix punt. Feu-me cas, al Coll de Can Mallol preneu el camí encadenat, que és ample i planer, i oblideu-vos de l’opció que vaig seguir jo. La bona direcció està marcada en color blau en el mapa de ruta.
En definitiva, la ruta sencera es pot fer en unes tres hores i mitja.

DESCRIPCIÓ DE LA RUTA

Tram 1
BAIXADOR DE VALLVIDRERA (FGC) (236 m) –
TURÓ DE CAN PASQUAL (469 m)
Pel Pantà de Vallvidrera i drecera Mas Sauró

Sortim de l’estació del Baixador de Vallvidrera (FGC) per la banda sud (236 m) i ens dirigim a la carretera de Sant Cugat, que travessem pel pas de vianants, passem per una parada de bus i tot seguit tombem a l’esquerra pel Camí del Pantà, un carrer que voreja la plaça de la Mina Grott i després sontinuem a la dreta. Des d’aquest punt entrem en territori del Parc Natural de Collserola.
Seguim el carrer-camí i poc després de passar per les últimes vivendes, trobem el camí amb un cadenat i tenim a l’esquerra l’entrada de la Mina Grott. Al front veiem unes escales que ens permetran d’arribar a la part superior de la presa del pantà i a la dreta es troba la Casa del Guarda, de color rosa, que acull l’Espai d’interpretació del pantà i al costat mateix, en una petita esplanada encarada a la paret de la presa, hi ha una àrea de pícnic amb taules i bancs.

Pas per la Mina Grott i escales d’accés al pantà

Pugem per les escales i quan arribem al final haurem arribat al Pantà de Vallvidrera (260 m, 7 min), just al costat de la presa.
El pantà ofereix un aspecte més alegre després d’un temps de veure’l amb poca o gens d’aigua per la sequera.

Dues imatges del Pantà de Vallvidrera el dia de l’excursió (30/05/2025)

Passem cap a la dreta per sobre de la presa i a l’altra banda girem a l’esquerra. Passarem un tram amb vivendes a la dreta i el pantà a l’esquerra, primer en lleugera oujada i després en suau descens.

Quan ja som a la cua del pantà veurem un camí cap a la dreta (263 m), que marca la direcció del GR-96 (veure foto), que hem d’agafar.

Trencall cap al Mas Sauró, a la dreta (direcció GR-96)

Anem cap a la dreta i el que comença com un camí es converteix de seguida en un corriol. És el corriol que puja cap al barri del Mas Sauró.
I aquí comencen uns problemes inesperats. Després de les últimes pluges, no només s’ha omplert una mica el pantà, sinó que la vegetació ha crescut i molt. Tant que el que era un corriol molt fressat s’ha transformat en un caminet envaït per la vegetació i a trossos aixaragallat, de manera que es feia un xic complicat avançar.
El problema de la vegetació tapant els camins estrets no feia més que començar.

Sigui com sigui, després del tros de pujada del corriol, arribarem al Camí de la Reineta, carrer asfaltat. Quan hi som continuem a l’esquerra amunt, poc tros perquè aviat hem de pujar per les llargues escales que veurem a la nostra dreta, que ens portaran al Camí del Mas Sauró, a la part alta del barri.

Escales a la part alta del barri del Mas Sauró

Quan arribem a dalt de tot hem de girar a l’esquerra fins arribar a una bifurcació (339 m, 28 min). A la nostra dreta queda la Residència Mas Sauró per a discapacitats intel·lectuals.

Just enmig de la cruïlla surt un camí amb cadenat que s’endinsa al bosc (veure foto). És una drecera que va a buscar la carena i és per on continua la nostra ruta.

Origen del corriol boscà cap a la carena (339 m)

Prenem el camí, passem per dues torres elèctriques i llavors arriba la pujada més sostinguda, però moderada, tot i haver de passar alguns trams força rocallosos, però es pot fer bé. Aquí no ens molesta gens la vegetació, no perderem de vista el sender.

Trams del primer corriol cap a la carena

Seguim caminant cap amunt fins que arribarem a creuar-nos amb un corriol, el que ve del Turó de Can Llevallol i va cap a Les Planes (406 m). En ser-hi molt de compte perquè hem de travessar el corriol i agafar un corriol mig amagat que surt al nostre davant, un xic a l’esquerra (veure foto).

Arribada a l’encreuament i entrada al corriol per anar a dalt la carena

És un caminet que ens estalviarà un tros de pujada més pronunciada i que ens escurçarà la distància i el temps per assolir la carena. A més, és un sender agradable, amb poca pujada, molt planer.

Més endavant arribarem a una cruïlla amb un altre corriol (426 m) i haurem de continuar per la dreta i en lleugera pujada arribarem sense problemes a enllaçar amb el camí de carena (458 m), una pista ampla.

Moment de tombar cap a l’esquerra (direcció Can Masdemont – Carretera de Molins) i en poca estona serem al Turó de Can Pasqual (469 m, 55 min). El cim està assenyalat amb un vèrtex geodèsic situat al marge dret del camí, al costat d’un gran dipòsit. Al cilindre de formigó, la Diputació de Barcelona hi ha col·locat un cartell amb informació molt interessant sobre la història d’aquest indret: el vèrtex va servir per determinar la mesura del metre, a finals del segle XVIII.
La llàstima és que el cartell segurament durarà poc. Algú incívic ho arrencarà o ho pintarà per impedir-ne la lectura. Temps al temps.

Cartell de la Diputació de Barcelona explicant la història d’aquest indret.

Al turó, acaba la primera etapa del recorregut.

Tram 2
TURÓ DE CAN PASQUAL (469 m) –
COLL DE CAN MALLOL (376 m)
Pel Coll de Ca n Pasqual i Carretera de Molins

Deix el turó i seguim la pista. De seguida veurem a mà esquerra un camí que fa una volta fins a un mirador, amb bones vistes sobre diverses poblacions del Baix Llobregat, i després torna a la pista. Nosaltres tirem rectes sense desviar-nos del camí principal, que aviat inicia el descens fins arribar a encarar-nos amb Can Masdemont.

Deixant enrere el turó / Arribant a Can Masdemont

En ser-hi de front hem de continuar seguint el revolt cap a l’esquerra o uns metres més avall enllaçarem amb una altra pista, el Camí de Can Castellví.

A la cruïlla tombem a l’esquerra i anem fent fins a trobar la carretera de Molins. Som al Coll de Can Pasqual (423 m, 1h 06 min).
Des d’quí hem de fer un tros pel voral de la carretera (BV-1468). Des del trencall travessem en compte la calçada per anar a l’altra banda i girem a la dreta. Hem de fer uns 450 metres fins arribar a la zona de la finca particular de La Sargantana (trencall indicat a l’esquerra). Llavors hem de tornar a travessar la calçada per dirigir-nos al trencall que surt per la dreta (direcció Font de Can Mallol-Can Bosquets) (398 m).

Pas per la carretera / Arribant a La Sargantana

Prenem el camí amb cadenat i l’anem seguint avall fins arribar a enllaçar amb un altre camí, el que porta a la Rierada (a la dreta). Nosaltres hem de travessar aquest camí i ficar-nos per un corriol que s’endinsa al bosc, al front (veure foto) (386 m).

Trencall a la dreta a la zona de La Sargantana

El corriol és molt planer i bonic, amb una vegetació exhuberant, però el sender no arriba a tancar-se i es pot passar bé. En pocs minuts accedirem de nou a la carretera de Molins, per un voral protegit per la barana de la via.

Entrada del corriol / Pas lateral per la carretera

A pocs metres en línia recta serem al Coll de Can Mallol (376 m, 1h 21 min), final de la segona etapa de la ruta.

Tram 3
COLL DE CAN MALLOL (376 m) –
CAN CALOPA DE DALT (299 m)
Per bosc de Can Mallol i turons del Xai i de la Banya

Abans de descriure l’etapa propera cal fer un aclariment. Des d’aquest punt hi ha dues opcions per anar en direcció Can Calopa.
La primera és seguir el camí amb cadena, caminar uns 5 minuts (tros marcat en color blau en el mapa de ruta) i en arribar a una bifurcació de corriols tombar a la dreta, pel camí direcció Turó del Xai-Can Calopa de Dalt. És la via normal i la que us recomano.
La segona opció, la que vaig escollir jo, consisteix en agafar el corriol que surt per la dreta i que va baixant fins a trobar el Camí de la Font de Can Mallol, molt a prop de la font del mateix nom, i després tirar a l’esquerra fins a trobar el camí de la primera opció (ruta marcada en color lila al mapa de ruta).

Primer tram del corriol cap a la Font de Can Mallol fins a la primera torre elèctrica

El problema va venir després de passar la primera torre elèctrica. A partir d’allà, la vegetació va anar tapant el sender i malgrat anar orientat cap al torrent, ben aviat em vaig trobar atrapat al bosc, sense rastre de camí, rodejat de vegetació i amb nombrós brancatge, cosa que em dificultava la marxa. Estava en un cul de sac, havent patit més d’una esgarrinxada.
Com que no hi havia manera de continuar, vaig decidir pujar pel dret del vessant de la muntanya, en direcció cap on es veia el cel. Arribant a dalt segurament trobaria algun camí. L’esperança va augmentar quan vaig sentir de lluny el pas de vehicles. Una carretera estava a prop!
Finalment, superant tota la brossa que trobava al pas (bardisses, plantes diverses, arbres, troncs, branques i herbes altes), vaig aconseguir arribar a un camí.
Havia sortit del bosc! Però no sabia a on estava. Sort que a pocs metres vaig veure un senyal de direcció, i vaig anar cap allà i… sopresa! Estava al trencall del camí cap al Turó del Xai i Can Calopa de Dalt (380 m, 1h 53 m).
Sí, era el trencall a només cinc minuts del Coll de Can Mallol. Triant la segona opció havia fet una marrada d’una mitja hora per tornar pràcticament al mateix punt.
Per això us recomano la primera opció, a no ser que s’hagin desbrossat els senders, molt tapats.

Trencall cap al Turó del Xai-Can Calopa de Dalt (380 m)

Situats al trencall del camí venint del Coll del Mallol, seguim en direcció al Turó del Xai i el primer objectiu, a uns 15minuts, serà l’arribada a la carretera de Molins. En el recorregut passarem per alguns trencalls, entre els quals el que ve per la dreta, el camí de la Font de Can Mallol, per on haguérem arribat sense la marrada, i tot seguit, també a mà dreta, el trencall cap a Can Calopa de Dalt seguint l’itinerari del PR-165. Nosaltres els ignorem i continuem pel camí sense desviar-nos.

Trams del corriol, que no hem d’abandonar, ignorant tots els trencalls

Molt aviat tornarem a ser a la carretera de Molins (BV-1468) (339 m, 2h 07 min).

Arribada una altra vegada a la carretera de Molins

Una vegada més (el tercer cop) travessem la calçada i ens dirigim cap al corriol que surt més a la dreta, en pujada. Per arribar a la masia de Can Calopa no ho farem per la banda de la Rierada (pel PR-C165, que ja hem fet altres vegades) sinó per la carena passant per un parell de turons. Iniciem el camí indicat cap al Turó del Xai-Ca n’Illescas (veure foto).

Inici del camí de la carena dels turons del Xai i de la Banya

Anem pujant pel corriol i en mig quart, en una primera bifurcació, arribarem al Turó del Xai (366 m, 2h 15 min).

Més endavant, hem de procurar seguir per l’esquerra amunt per guanyar alçada i poder anar a la zona del segon dels cims de la carena, el Turó de la Banya (372 m, 1h 24 min).

Compte que en tota aquesta zona no hi ha cap indicador i hem de tirar d’orientació i d’intuïció. Però es pot avançar sense problemes pels senders.

Un cop hem arribat a dalt de la carena iniciem el descens. Hem d’estar molt atents per quan vegem una cruïlla marcada amb una pila de pedres: hem de seguir per la dreta. És important fixar-nos en aquest punt i prendre la direcció correcta, perquè si no ens desviaríem molt de la ruta.

Continuem baixant fins a trobar un altre camí (el que va a Ca n’Illescas) i a l’encreuament girem cap a la dreta i en un no res serem, una vegada més, a la carretera de Molins. (306 m, 2h 34 min).

Enllaç amb el camí, final del descens. Seguim cap a la dreta.

Enllaç amb la carretera de Molins. Can Calopa està molt a prop.

Seguim la carretera pel voral tirant cap a la dreta uns metres i quan poguem travessem la calçada (per quarta vegada…i última!) per anar a trobar un camí que surt per l’esquerra i que ens porta directament a la masia de Can Calopa.

Accés a Can Calopa de Dalt, per l’esquerra

Finalment som a la masia de Can Calopa de Dalt (299m, 2h 38 min).

La masia està explotada per L’Olivera Cooperativa i elaboren vins i olis singulars, els únics d’origen de Barcelona. Però la masia ofereix molt més, com una vinoteca en una de les dependències del recinte, així com altres serveis.
Més informació del projecte de la cooperativa al web de l’Ajuntament de Barcelona, en aquest enllaç.

En aquesta bonica masia donem per acabada la tercera etapa de la caminada. Ens espera l’entorn natural de la Rierada.

.Tram 4
CAN CALOPA DE DALT (299 m) –
CAN BOSQUETS (169 m)
Per la Reserva Natural de la Rierada

El quart tram de la ruta passa en bona part per la Reserva Natural Parcial de la Rierada-Can Balasc, amb dos punts d’interès: la Font del Bon Pastor i el Gorg de Can Bosquets.
Un cop hem rodejat els camps de Can Calopa baixarem cap a la Rierada, en un entorn ombrívol, amb molta vegetació, on sentirem silenci, només trencat pel cant dels ocells i el brogit de l’aigua.
Farem un camí de descens espectacular en plena natura.

Deixem Can Calopa i anem cap a la zona d’aparcament, en direcció a la carretera i, sense entrar-hi, prenem el corriol que baixa pel cantó esquerre. De seguida veiem el reixat que a partir d’ara anirem resseguint rodejant tota l’àrea de camps de conreu de la masia.

Corriol amb la tanca enreixada perimetral de la finca de Can Calopa

Ben aviat serem a una bifurcació on hem de continuar per l’esquerra seguint la tanca. Passem pel costat dels camps, deixant la masia, que no veiem, tapada pel marge elevat. I quan en una clariana ja podem veure la masia sense pujar al marge (veure foto) hem d’estar molt alerta perquè tenim a mà dreta l’inici del camí que baixa a la Rierada (281 m, 2h 55 min).

Vista de la masia de Can Calopa des de l’extrem dels camps de la finca

És una cruïlla important, que jo vaig passar de llarg (no hi ha cap indicació), vaig arribar a passar una tanca i poc després vaig haver de recular per agafar el corriol que tocava, fent uns cinc minuts de marrada (281 m, 3h 01 min)

És un sender que baixa sobtadament cap al bosc i per això és difícil de veure’l. Des d’aquí iniciem el descens cap a la Rierada per un corriol que ens portarà al fons del Torrent de les Tres Serres, on hi ha la Font del Bon Pastor.
El descens és llarg però el camí sempre és perfectament visible, amb senyals vermells per orientar-nos en alguna roca o en troncs d’arbres.

Durant el trajecte, amb la vegetació molt crescuda, però sense envaïr el sender, trobarem uns quants arbres caiguts, atravessats al camí, que ens obligarà a passar fent equilibris o a agupir-nos.

Quan som a prop del torrent ja podem sentir el brogit d’aigua que raja a la font. Hem arribat a la Font del Bon Pastor (146 m, 3h 16 min), situada al marge dret del camí per on hem vingut i enmig del Torrent de les Tres Serres.

Deixem la font travessant el torrent i continuem per un camí que aviat travessa la riera, passa pel costat d’una antiga bassa i més endavant arriba a una clariana. En aquesta zona, per la dreta surt un camí (també me’l vaig passar de llarg, perquè no està indicat) que baixa cap a la Riera de Vallvidrera i de seguida arribarem al Gorg de Can Bosquets (153 m, 3h 30 min), un salt d’aigua en un entorn tranquil (si més no els dies feiners).

Visitat el gorg desfem el camí per on hem arribat i al primer trencall a la dreta tombem cap amunt per una via un xic rocallosa i en poca estona anirem a sortir de nou al camí de la Rierada a Can Bosquets (161 m). Girem a la dreta i de seguida arribarem a una cruïlla on hi ha el cartell d’entrada a la Reserva Natural de la Rierada (per a nosaltres, òbviament, de sortida).
Som al camí que rodeja la masia de Can Bosquets (o Can Busquets), a l’accés de la qual arribarem tot seguit (169 m, 3h 36 min), seguint recte.

A Can Bosquets sortim de la Resrva Natural Parcial de la Rierada-Can Balasc

Accés a Can Bosquets, a l’enllaç amb la pista forestal cap a La Floresta

I a l’encreuament, a la pista del Camí de Can Bosquets, acaba el tram que hem fet per la Rierada. Només ens resta arribar a La Floresta.

Tram 5
CAN BOSQUETS (169 m) –
LA FLORESTA (FGC) (206 m)
Pel Camí de Can Bosquets i Avinguda de Tarruell

En menys de mitja hora serem a La Floresta, barri del municipi de Sant Cugat del Vallès.
Situats a l’accés de la masia prenem la pista ampla del Camí de Can Bosquets a la dreta i l’anem seguint fins a trobar una carretera (no és la de Molins, tranquils). Per arribarf-hi farem un tram amb lleugera pujada, sense massa al·licients i amb poca ombra (els dies de calor esgota una mica).

Camí de Can Bosquets / Vista de la C-16 des del camí

En uns 10 minuts, però, serem a la Carretera de Vallvidrera a Sant Cugat, la BV-1462, just a l’alçada del km 9 (210 m, 3h 46 min).

Per enèsima vegada en aquesta excursió travessem la calçada (d’una carretera nova, això sí) i entrem recte a un carrer en pujada, que prenem per la vorera de l’esquerra.

Travessem la calçada i pugem per aquest carrer, per la banda esquerra

Perquè per aquesta banda surt poc després la Drecera de Can Bosquets (216 m), una llarga escala que ens portarà a l’Avinguda de Tarruell (235 m, 3h 52 min).

En arribar a dalt girem a la dreta, resseguim el carrer, més endavant ignorem un carrer que ve per la dreta i de seguida un que surt per l’esquerra i seguim per la mateixa via. Però molt aviat haurem d’agafar per l’esquerra les Escales Tarruell (237 m), que ens permetran baixar fins a l’estació de La Floresta (FGC) (206 m, 4 hores), final de la travessa.

Baixant per les escales ja veiem al fons l’estació de tren

A l’estació donem per acabada l’excursió.

DESNIVELLS I TEMPS PER TRAMS
Desnivell en metres / Temps en minuts

Tram	Desnivell	Temps
Baixador de Vallvidrera (FGC)-Pantà de Vallvidrera	+ 24	7′
Pantà de Vallvidrera-final barriada Mas Sauró	+ 79	21′
Mas Sauró-Turó de Can Pasqual per corriols	+ 130	27′
Turó de Can Pasqual-Coll de Can Pasqual	– 46	11′
Coll de Can Pasqual-Coll de Can Mallol	– 47	15′
Coll de Can Mallol-Camí Font de Can Mallol- Bosc de Can Mallol (marrada)	+ 4	32′
Camí Can Calopa de Dalt fins Carretera de Molins	– 41	14′
Carretera de Molins-Turó del Xai	+ 27	8′
Turó del Xai-Turó de la Banya	+ 6	9′
Turó de la Banya-Carretera de Molins	– 66	10′
Carretera de Molins-Can Calopa de Dalt	– 7	4′
Can Calopa de Dalt-Font del Bon Pastor per corriol a la Rierada	– 153	38′
Font del Bon Pastor-Gorg de Can Bosquets	+ 7	14′
Gorg de Can Bosquets-Can Bosquets	+ 16	6′
Can Bosquets-Carretera de La Floresta	+ 41	10′
Carretera de La Floresta-Avinguda de Tarruell	+ 25	6′
Avinguda de Tarruell-estació La Floresta (FGC)	-29	8′
Totals acumulats	+ 359 – 389	4h 00′

Desglossament del temps per etapes:
Baixador de Vallvidrera-Turó de Can Pasqual: 55 min
Turó de Can Pasqual-Coll de Can Mallol: 26 min
Coll de Can Malol-marrada pel bosc-Ctra.Molins: 46 min
Ctra.Molins-Turons Xai-Banya-Calopa de Dalt: 31 min
Can Calopa de Dalt-La Rierada-Can Bosquets: 58 min
Can Bosquets-La Floresta: 24 min

Distribució del temps:
44 % en pujada, 8 % en pla i 48 % en baixada.

Cap al Llobregat

De Vallvidrera a Sant Feliu per Can Castellví, Serra del Ginestar i Font d’en Marc

29/10/2024 Julià Buxadera Deixa un comentari

Baixador de Vallvidrera-Casa Sagrada Família-Can Castellví-Serra del Ginestar-Sot del Pi de la Mitja Hora-Can Ferriol-Font d’en Marc-Cimentera Sanson-Sant Feliu de Llobregat

DADES TÈCNIQUES

Caminada núm. 104
Data: dimarts, 29 d’octubre de 2024
Inici: estació Baixador de Vallvidrera (FGC)
Final: estació Sant Feliu de Llobregat (Renfe)
Sector: vessant del Llobregat (Serra del Ginestar-Sant Feliu)
Distància: 13,3 km
Temps: 3 h 25 min
Desnivell: + 232 m / – 436 m
Dificultat: moderada
Tipologia: travessa lineal (només anada)

ITINERARI

Baixador de Vallvidrera (estació FGC)-Casa Sagrada Família-Camí del Pebràs-Passeig del Grèvol-Font de Can Castellví-Can Castellví-Coll de Can Pasqual-Ctra. Molins-La Sargantana-Camí Serra del Ginestar-Sot del Pi de la Mitja Hora-Can Ferriol-Font d’en Marc-Cimentera Sanson-Sant Feliu de Llobregat (estació Renfe).

MAPA DE LA RUTA

RUTA A WIKILOC

LLOCS D’INTERÈS

Cims: cap
Cinc punts de pas: Mas Guimbau, Coll de Can Pasqual, Serra del Ginestar, Sot del Pi de la Mitja Hora i Carretera de la Sanson
Un edifici especial: Casa Sagrada Família
Dues fonts: Font de Can Castellví i Font d’e n Marc
Dues masies: Can Castellví i Can Ferriol
Un espai especial: Cimentera Sanson
Dos nuclis de població: Santa Maria de Vallvidrera i Sant Feliu de Llobregat

COMENTARI

Travessa cap a Sant Feliu de Llobregat seguint una ruta poc transitada i a voltes solitària, però molt interessant, passant per diversos punts i zones d’interès. Comencem per l’anada a Can Castellví, un tram de la ruta en pujada, especialment entre Casa Sagrada Família i l’accés al camí que ve del Mas Sauró. Després, caminada tranquil·la cap a la barriada del Mas Guimbau i arribada a la Font de Can Castellví, al costat d’un revolt del camí que en poca estona ens porta fins a Can Castellví.
La segona etapa ens porta, per camí fins al Coll de Can Pasqual i per la carretera de Molins fins a la zona de La Sargantana.
Des d’aquest punt comença la tercera etapa, amb una baixada pronunciada pel camí de la Serra del Ginestar, amb vistes de la vall de Sant Feliu, el Puig d’Olorda i la cimentera Sanson. En ple descens, prendrem un altre camí cap al solitari paratge del Sot del Pi de la Mitja Hora que es dirigeix al final del torrent, des d’on la pista fa un canvi de sentit i s’orienta cap al camí de Sta.Creu d’Olorda i tot seguit Can Ferriol. Fins aquí la major part del recorregut l’hem fet per pistes forestals i en alguns trams curts hem trepitjat asfalt o terreny pavimentat.
L’última etapa de l’itinerari ens portarà a passar pels únics corriols de la ruta, molt bonics per cert, per anar a visitar la Font d’en Marc, ben arreglada però sense aigua. Des de la font-mina tornarem a la pista principal per anar baixant cap a la cimentera Sanson. Un cop arribats a l’àrea superior de la cimentera, completament abandonada, però amb les instal·lacions in situ, només ens restarà seguir avall per la carretera, amb un descens suau però continu, fins a la vila de Sant Feliu de Llobregat, destí final de la travessa.

DESCRIPCIÓ DE LA RUTA

Tram 1
BAIXADOR DE VALLVIDRERA (236 m) –
CAN CASTELLVÍ (386 m)
Pel Camí del Pebràs i la Font de Can Castellví

Com ja és habitual, les primeres etapes de les travesses per Collserola des de Barcelona són en pujada considerable fins assolir la carena principal i tirar cap al Vallès o cap al Llobregat. Aquesta excursió no és una excepció, però el desnivell a superar és molt menor que la majoria de caminades que pots trobar en aquest blog.

Abandonem l’estació de Baixador de Vallvidera (236 m) per unes escales, travessem la carretera de Sant Cugat i passada la parada d’autobús seguim el carrer endavant i pocs metres més enllà prenem el trencall a la dreta (indicat) cap a la Casa Sagrada Família. Pugem per carrer asfaltat fins a la casa (256 m, 7 min) que rodegem seguint el revolt (ignorem el camí que surt recte) i continuem pel camí, ara de terra, que segueix amunt (tancat amb cadena).

El primer tros del camí, amb tres revolts de paella, presenta un desnivell important, però a partir de la torre elèctrica (313 m) la pujada es suavitza.

Pujant pel camí veiem el Tibidabo al fons

Mirant enrere des de la cota 313 m. A partir d’aquí el desnivell és menor.

Anem seguint la pista, travessem un torrent i més endavant enllaçarem amb una altra pista (348 m, 24 min). En ser a la cruïlla tombem a la dreta.

Enllaç amb la pista que va del Mas Sauró al Mas Guimbau. Hem de tombar a la dreta.

Entrem a una pista ampla, més aviat planera i molt agradable de passar, que en menys de quinze minuts ens porta al veïnat de Mas Guimbau.
Després d’un curt repetxó arribem a l’enllaç amb un carrer asfaltat, el Passeig del Grèvol, que hi passa fent un doble revolt (362 m, 37 min).

Enllaç amb el Passeig del Grèvol, al veïnat de Mas Guimbau. Continuar amunt a l’esquerra.

Nosaltres hi entrem i el seguim amunt per l’esquerra, inicialment en pujada i després planejant entre vivendes, en direcció Can Castellví.

Més endavant arribarem a creuar-nos amb el Camí de Can Castellví (376 m, 43 min), just en un revolt, a la dreta del qual hi ha la Font de Can Castellví (366 m), que ja hem visitat altres vegades.
Si voleu visitar-la podeu fer-ho per un caminet que baixa directe a un espai amb diversos elements, distribuïts en diferents terrasses: un pou d’aigua amb una bomba per treure-la, la font, una bassa per recollir l’aigua i unes taules de pícnic.

Breu parada i reprenem la marxa continuant pel camí uns metres més fins que arribarem a la masia de Can Castellví, just a una cruïlla de camins (386 m, 49 min).
I en aquesta masia acabem la primera etapa de la travessa.

Tram 2
CAN CASTELLVÍ (386 m) –
LA SARGANTANA (399 m)
Pel Camí de Can Castellví i Ctra. de Molins

En arribar a la cruïlla de Can Castellví hem de girar a l’esquerra, pel Camí de Can Castellví, en direcció Can Pasqual-Mas Pins-Can Sauró.

Senyalització a la cruïlla de Can Castellví

Anirem pujant fins arribar a un doble revolt de paella i tot seguit a una foble cruïlla de camins (420 m, 56 min), que pugen cap a la carena.

Un altre dels revolts del camí, amb el trencall de camins cap a la carena

Nosaltres no abandonem la pista principal, més endavant passarem per un doble trencall, a mà dreta l’accés a Can Pasqual i al davant, a mà esquerra, el que va a Can Masdemont i puja a la carena (431 m, 1h 04 min).

Seguim pel camí de Can Castellví cap el Coll de Can Pasqual

Trencall cap a Can Masdemont, per l’esquerra. Hem de continuar recte, sense abandonar el camí.

Des d’aquests trencalls, en menys de cinc minuts arribarem al Coll de Can Pasqual, per on passa la carretera de Molins (BV-1468) (423 m, 1h 08 min).

Coll de Can Pasqual, per on passa la carretera de Molins. Toca travessar la calçada i seguir cap a la dreta.

Creuem la calçada i tirem cap a la dreta, pel voral encimentat, en direcció a Molins de Rei. Seguint la carretera primer deixarem a mà esquerra el Centre d’Educació Ambiental Mas Pins, immediatament passarem pel punt quilomètric 8 de la carretera i més endavant arribarem a l’indret de La Sargantana. En total, uns 450 metres per carretera, que podem fer en mig quart.

Accés a Mas Pins, a la carretera de Molins

Molt poc abans de la cruïlla de La Sargantana veurem a mà esquerra un camí amb cadenat, que ens assenyala la direcció Can Ferriol-Santa Margarida (399 m, 1h 15 min). És la nostra direcció.

Trencall cap a la Serra del Ginestar, a la zona de La Sargantana

I en aquest trencall acaba la segona etapa de l’tinerari, més aviat planera, que hem fet per pista forestal i per carretera.

Tram 3
LA SARGANTANA (399 m) –
CAN FERRIOL (199 m)
Per la Serra del Ginestar i el Sot del Pi de la Mitja Hora

Prenem el camí i davant nostre veiem un extens panorama, format per la Serra del Ginestar, la Vall de Sant Feliu, el cim del Puig d’Olorda (amb la seva torre de vigilància) i a la seva falda les restes de l’antiga pedrera i les instal·lacions, ja en desús, de la cimentera Sanson.

Panoràmica des del principi del camí de la Serra del Ginestar

Iniciem una llarga i força pronunciada baixada per la pista forestal. Durant el descens passarem per dos revolts de paella, del segon dels quals surt un corriol que torna a pujar cap a la carretera de Molins.

Uns metres més avall arribarem a una cruïlla important, una bifurcació de camins (279 m, 1h 32 min): per l’esquerra la pista segueix baixant cap a la Torre del Bisbe i per la dreta neix la pista que baixa a Can Ferriol.

Bifurcació de camins. Hem de continuar pel de la dreta

Nosaltres hem de continuar per aquesta segona opció i seguir la direcció (hi ha pal indicador a la cruïlla) de Can Ferriol-La Salut-Santa Creu d’Olorda.
Així doncs, seguim per la pista de la dreta, que continua en descens. Més endavant passarem per un revolt de paella pronunciat (253 m), tindrem vistes del Puig d’Olorda i fins tot entreveurem entre els arbres Can Ferriol al fons. Finalment arribarem a una altra cruïlla de camins destacada (201 m, 1h 47 min).

Per l’esquerra (direcció Vall de Sant Feliu) baixa una pista que va directe al cami de Santa Creu d’Olorda, a la zona de la Font de Can Ferriol. Nosaltres aquí hem de continuar recte (direcció Can Ferriol-Santa Creu d’Olorda) seguint en paral·lel al torrent del Sot del Pi de la Mitja Hora, on neix el torrent de Can Ferriol.

Cruïlla de pistes. Hem de seguir endavant per arribar al final del Sot del Pi de la Mitja Hora

El tram següent, primer en lleugera pujada i després planejant, arriba fins al final del torrent, on el camí fa un revolt de paella (221 m, 1h 53 min), canviant de sentit per tornar a resseguir el torrent, ara per l’altre costat.

Aproximació al final del torrent del Sot del Pi de la Mitja Hora

Continuem per la pista i finalment anirem a parar al Camí de Santa Creu d’Olorda (196 m, 2h 03 min).

Arribada a la confluència amb el Camí de Santa Creu d’Olorda, pel Torrent d’en Serra

A la cruïlla hem de seguir cap a Can Ferriol, que tenim molt a prop, després d’anar-la veient al fons tot baixant fins aquest punt, des d’on ja veiem el trencall que ens hi portarà.

Camí de Santa Creu d’Olorda; al fons el trencall cap a Can Ferriol

Fem uns pocs metres per la pista de Santa Creu i prenem el camí que surt a mà dreta (direcció Can Ferriol-Font d’en Marc) (193 m).

Trencall de Can Ferriol. Girar a la dreta.

El camí passa arran de la masia de Can Ferriol (ara en fase de rehabilitació) i al final trobem una altra pista, que passa per la part superior de la casa (199 m, 2h 08 min).
I aquí, passada la casa, acaba la tercera etapa de la ruta.

Pas pel costat de Can Ferriol, en obres de rehabilitació

Final d’etapa a la cruïlla de camins, passat Can Ferriol

Tram 4
CAN FERRIOL (199 m) –
SANT FELIU DE LLOBREGAT (32 m)
Per la Font d’en Marc i la Cimentera Sanson

Un cop som a la pista travessera tombem a l’esquerra i fem un poc tros perquè ben aviat veurem a la dreta l’accés al corriol que indica la direcció de la Font d’en Marc (194 m, 2h 10 min).

A la dreta de la pista veiem l’accés al corriol en direcció la Font d’en Marc

Abandonem la pista per fer el primer sender de la ruta. Toca tirar per la dreta.

Abandonem la pista forestal i accedim a un corriol estret però pintoresc, passant enimg del bosc i amb poc desnivell.
Després de caminar un mig quart arribarem a trobar una pista, que baixa de la zona de Santa Creu d’Olorda i va cap a la cimentera (228 m, 2h 18 m).

Tram del corriol que uneix dues pistes de la zona

Arribada a la pista superior, ja molt a prop de la font

El pas per la pista cap a l’esquerra sera un vist i no vist perquè de seguida haurem de deixar-la per agafar un altre corriol, a la dreta, que ens portarà a la font en molt poca estona.

Arribats a la pista ja veiem a la dreta la desviació cap a la font

Indicador cap a la font. Seguim pel corriol de la dreta.

Fins arribar-hi anirem seguint el caminet, amb travesses de fusta.
En un parell de minuts serem a la Font d’e n Marc (o Font de Can Marc) (244 m, 2h 20 min).

Darrers metres abans d’arribar a la font, que ja veiem al fons

La font està força ben arreglada i està juntament amb la seva mina, en un petit cobert i una petita esplanada enrajolada i envoltada d’un banc de pedra i d’una tanca de filferro.

El corriol traspassa la font i segueix amunt fins a l’hangar d’emmagatzematge de la cimentera Sanson, que vam veure a la ruta 101 del blog, on enllaça amb la carretera que baixa de Santa Creu d’Olorda.

Nosaltres però, un cop visitada la font girem cua i desfem camí per retornar a la pista ampla que havíem deixat (228 m, 2h 22 min).

Retorn a la pista per dirigir-nos a la cimentera

Quan hi som girem a la dreta avall, encarats a Sant Feliu i la plana del Llobregat. Aviat arribarem a una àmplia cruïlla de pistes i aquí (211 m, 2h 25 min) hem de trencar a la dreta.

Cruïlla de pistes: cal seguir per la de la dreta.

Just al trencall veurem un cartell informatiu sobre les barraques de vinya que podem trobar a l’entorn.

Plafó sobre les barraques de vinya de l’entorn

Seguim la pista que ens durà a la cimentera. Pel camí, veurem enlairat l’hangar, als marges observarem diverses zones de rases i ja divisarem les instal·lacions de l’antiga fàbrica de Ciments Sanson.

Trams del camí acostant-nos a la cimentera

Més endavant passarem per sota de la cinta transportadora que baixava de les pedreres del Puig d’Olorda.

Arribada al pas de la cinta transportadora

I més enllà arribarem al final del camí quan conflueix amb la Carretera de Santa Creu d’Olorda (193 m, 2h 39 min). Des del trencall veurem a la dreta la sortida d’un revolt de paella i a l’esquerra les instal·lacions de la cimentera, que tenim a tocar.

Final del camí amb l’enllaç amb la carretera

Sortim a la carretera i seguim per l’esquerra avall. Ja no hem d’abandonar més aquesta carretera fins arribar a Sant Feliu.

Primerament passarem pel recinte de les grans instal·lacions de l’antiga Cimentera Sanson. situades a la nostra dreta (163 m).
Durant una bona estona anirem passant per aquesta gran factoria que produïa ciment aprofitant la pedrera de sota el Puig d’Olorda, i que va tancar definitivament l’any 2006, després de quasi un segle en funcionament. Si voleu conéixer més informació i veure fotografies de la fàbrica visiteu aquesta web.

L’estat d’abandó del complex fa certa basarda. I pensar que no fa gaire temps allò era un brogit continu d’obrers, vehicles, màquines, motors, cintes transportadores….
Ara tot resta aturat. És una gran fàbrica fantasma.

Un cop hem passat per la fàbrica i els quatre grans dipòsits adjacents arribarem a una doble cruïlla de camins (2h 55 min): per la dreta (129 m) el que va cap a Torre Abadal, i tot seguit, per l’esquerra (126 m) el que es dirigeix a l’espai de La Salut de Sant Feliu, amb l’ermita i l’àrea de lleure.

… i continuem per la carretera cap a Sant Feliu

Nosaltres passem de llarg i seguim per la carretera avall, contemplant l’entorn i deixant enrere la cimentera, amb la silueta del Puig d’Olorda al fons.

Mirant enrere la cimentera i al fons el Puig d’Olorda

Zoom de la cimentera des de la Carretera de la Sanson

A mida que anem avançant ens anem acostant al nucli urbà de Sant Feliu de Llobregat. Quan passem per una benzinera hi entrarem (110 m, 3h 03 m). Llavors fem una llarga travessa pels carrers de la ciutat, sempre en descens, seguint un itinerari que ens conduÏrà fins a la plaça de l’Estació (actualment en obres, per fer-hi la nova estació soterrada).
Vegeu-ne les alternatives amb el Google Maps, des de l’entrada de Sant Feliu per la Carretera de la Sanson fins a l’estació provisional de Renfe (per mostrar a pantalla completa clica a ‘Més opcions’):

No abandonem la carretera (ara Carretera de la Sanson) i la seguim avall per la vorera de l’esquerra, passant per una rotonda, una deixalleria i més enllà per la comissaria dels Mossos d’Esquadra.

Entrada a Sant Feliu per la Carretera de la Sanson

En arribar a una avinguda travessera, la Rambla de la Marquesa de Castellbell (55 m, 3h 12 min), hem de tombar a l’esquerra primer avall i després, un cop hem travessat el carrer de la Riera de la Salut, amunt fins a confluir amb el Passeig del Comte de Vilardaga (51 m, 3h 19 min). Llavors girem a la dreta per aquest passeig i poc després arribarem a l’actual estació de la Renfe (36 m, 3h 22 min), provisional fins que acabin les obres de soterrament. El carrer queda tallat i per anar a l’altra banda hem de pujar unes escales d’un pont que travessa per sobre les vies (o agafar uns ascensors per pujar al pont i baixar al carrer).

Passat el pont hem de continuar a l’esquerra fins que trobarem el carrer tallat i llavors ens fiquem pel Parc de Nadal i el recorrem uns metres per la part més propera a les vies i de seguida sortirem a la Plaça de l’Estació, de la vella, de la que no en queda rastre.
Aquí és el punt final de la ruta-travessa (32 m, 3h 25 min). Som al centre de Sant Feliu de Llobregat, molt a prop de la Plaça de la Vila, on hi ha l’Ajuntament i la Catedral de Sant Llorenç.
Trobareu informació turística de Sant Feliu de Llobregat a la web del Consorci de Turisme del Baix Llobregat o en aquesta altra de Fem Turisme.

Catedral de Sant Llorenç, al centre de Sant Feliu

DESNIVELLS I TEMPS PER TRAMS
Desnivell en metres / Temps en minuts

Tram	Desnivell	Temps
Baixador de Vallvidrera (FGC)-trencall Camí del Pebràs, per Casa Sagrada Família	+ 112	24′
Pas pel Camí del Pebràs, Passeig del Grèvol i Font de Can Castellví fins Can Castellví	+ 38	25′
Can Castellví-Coll de Can Pasqual (Ctra. Molins)	+ 37	19′
Coll de Can Pasqual-La Sargantana, per Carretera de Molins	– 24	7′
Pas per Serra del Ginestar fins trencall de camins	– 120	17′
Trencall de camins fins Sot del Pi de la Mitja Hora (torrent)	– 58	21′
Sot del Pi de la Mitja Hora (torrent)-Can Ferriol	– 22	15′
Can Ferriol-Font d’en Marc	+ 45	12′
Font d’en Marc-Cimentera Sanson	– 50	19′
Cimentera Sanson-Trencall Camí La Salut	– 68	16′
Pas per Carretera de la Sanson fins entrada Sant Feliu	– 16	8′
Travessa urbana per Sant Feliu fins estació Renfe	-78	22′
Totals acumulats	+ 232 – 436	3 h 25′

Desglossament del temps per etapes:
Baixador de Vallvidrera-Can Castellví: 49 min
Can Castellví-La Sargantana: 26 min
La Sargantana-Can Ferriol: 53 min
Can Ferriol-Font d’en Marc-Cimentera: 31 min
Cimentera-Sant Feliu de Llobregat: 46 min

Distribució del temps:
34 % en pujada, 7 % en pla i 59 % en baixada.

Cap al Llobregat

De Vallvidrera a Molins de Rei per Santa Creu d’Olorda, Can Ferrers i Vall de Sorgues

26/07/2024 Julià Buxadera Deixa un comentari

Baixador de Vallvidrera-Molins de Rei, per Santa Creu d’Olorda, Can Ferrers, Vall de Sorgues, El Terral i Plaça de les Bruixes

DADES TÈCNIQUES

Caminada núm. 101
Data: divendres, 26 de juliol de 2024
Inici: Baixador de Vallvidrera (FGC)
Final: Molins de Rei (Renfe)
Sector: vessant del Llobregat (Santa Creu d’Olorda-Molins de Rei)
Distància: 13,85 km
Temps: 3 h 35 min
Desnivell: + 263 m / – 470 m
Dificultat: moderada
Tipologia: travessa lineal (només anada)

ITINERARI

Baixador de Vallvidrera (FGC)-Pantà de Vallvidrera-Mas Sauró-Turó de Can Pasqual-Can Masdemont-Coll de Can Pasqual-Coll de Can Mallol-Santa Creu d’Olorda-Carretera Sanson-Font de Can Ferrers-Can Ferrers-Can Ribes-Camí de Castellciuró-Vall de Sorgues (carena)-El Terral-Plaça de les Bruixes-Molins de Rei (Renfe).

MAPA DE LA RUTA

RUTA A WIKILOC

LLOCS D’INTERÈS

Un cim: Turó de Can Pasqual (469 m)
Cinc punts de pas: Carena Turons de Can Pasqual, Coll de Can Mallol, Carretera de la Sanson, Can Ferrers i Vall de Sorgues
Dues fonts: Font de Can Ferrers i Font dels Casats
Un pantà: Pantà de Vallvidrera
Un lloc especial: Mina Grott
Un tram especial: instal·lacions Cimentera Sanson
Una ermita: Ermita de Santa Creu d’Olorda
Unes restes arqueològiques: Castell d’Olorda i Plaça de les Bruixes (jaciment arqueològic)
Dues masies: Can Masdemont i Can Ferrers
Tres espais naturals: Pedrera dels Ocells (Sta.Creu d’Olorda), Pedrera de Can Ferrers i Vall de Sorgues
Un equipament: Espai d’interpretació del Pantà de Vallvidrera
Una àrea de lleure: Santa Creu d’Olorda
Dues àrees d’estada: Casa del Guard a (Pantà de Vallvidrera) i El Terral
Dos nuclis de població: Vallvidrera i Molins de Rei

COMENTARI

Travessa per la banda del Llobregat, amb destí a Molins de Rei, que ja hem fet altres vegades, però amb una variant a la segona part de la caminada, a partir de Santa Creu d’Olorda.
Des d’aquest punt, en aquesta ocasió seguirem una ruta per Can Ferrers (o Farrés) i la Vall de Sorgues per un corriol carener. En ser a Molins visitarem tres espais destacats: l’àrea de pícnic del Terral, el jaciment iberoromà de la Plaça de les Bruixes i, ja en la trama urbana, la Font dels Casats.
Es tracta d’una caminada que sovinteja els senders emboscats, d’agrair en temps d’estiu, per les ombres i també per l’acompanyament gratuït del persistent cant de les cigales.
Itinerari amb un perfil altimètric típic de les travesses per Collserola des de Barcelona a l’altra vessant de la serra: inici amb pujada sostinguda fins arribar a la carena principal (cota màxima, els 470 m del Turó de Can Pasqual) i llarg descens, en aquest cas cap al Baix Llobregat.

DESCRIPCIÓ DE LA RUTA

Tram 1
BAIXADOR DE VALLVIDRERA (236 m) –
TURÓ DE CAN PASQUAL (470 m)
Pel Pantà de Vallvidrera i drecera Mas Sauró

El primer tram de l’excursió és de pujada: hem d’anar cap a la carena de principal de Collserola que ens aboca a la banda del Baix Llobregat.
Sortim de l’estació del Baixador de Vallvidera (FGC) (236 m) per les escales que donen a la carretera de Sant Cugat (BV-1462), creuem la calçada pel pas de vianants regulat per un semàfor. Passem per una parada de bus i travessem el carrer per enfilar el Camí del Pantà (a esquerra), rodegem la Plaça de la Mina Grott i en arribar a una cruïlla trobem uns primers indicadors (veure foto). Hem de seguir cap a la dreta.

Continuem pel Camí del Pantà, amb terra pavimentat mentres passem pel costat d’algunes vivendes i al final el camí esdevé de terra i tancat al trànsit amb un cadenat. De seguida veurem a mà esquerra l’entrada al Mina Grott i poc després, a mà dreta, l’edifici rosa de l’Espai d’interpretació del Pantà de Vallvidrera, amb una petita àrea de pícnic, tot al costat de la paret de la presa del pantà.

Camí cap al pantà; a l’esquerra la Mina Grott

Tot seguit tenim unes llargues escales que ens portaran a la part alta de la presa, des d’on podem veure tot el Pantà de Vallvidrera (260 m, 8 min). El pantà segueix molt sec, però no tant com l’hem vist en caminades anteriors.

Aspecte actual del Pantà de Vallvidrera, des de la presa

Travessem tota la presa fins a l’altra banda, on hi tornen a haver vivendes i tirem a l’esquerra, resseguint el pantà, per un camí pavimentat, primer en lleugera ascensió i després en baixada fins a la cua del pantà.

Vista de la presa del pantà, des de l’altra banda

En passar per les darreres vivendes, el camí torna a ser de terra i molt aviat, a mà dreta, veurem un camí (263 m, 12 min) í , que es tranformarà en corriol estret i que ens durà a la zona del Mas Sauró. Primer seguirem aquest corriol (marques GR-96), amb un darrer tram força costerut, i en ser al Camí de la Reineta (asfaltat i per tant amb vivendes) tombem amunt a l’esquerra fins que veurem unes llargues escales a la dreta. Aquesta escala ens facilitarà arribar al Camí del Mas Sauró, a la part més alta de Santa Maria de Vallvidrera.
Un cop hem pujat les escales girem a l’esquerra i seguim amunt fins a les darreres vivendes (a la dreta, la Residència Mas Sauró per a persones amb discapacitat intel·lectual). En aquest punt compte perquè hem d’agafar el corriol que, enfront nostre, penetra al bosc i que és una bona drecera per assolir la carena (340 m, 26 min). Hi ha pal indicador: seguir la direcció Can Pasqual-Mas Pins.

Aquest és l’inici del corriol que ens dirigirà a la carena

Iniciem la pujada a la carena. El corriol va guanyant alçada i desnivell a mida que anem pujant, sempre per un terreny una mica rocallós (cal anar en compte si hi ha humitat).

Pujant pel corriol en direcció a la carena

El corriol d’ascensió acaba en creuar-se amb un altre corriol travesser, que ve del Turó de Llevallol i va cap al Turó de Castellví (406 m, 38 min).

Encreuament amb el corriol. Hem de travessar-lo i endinsant-nos pel bosc

En aquest punt, simplement hem de creuar el corriol i ficar-nos per un altre sender que surt a l’altra banda, mig amagat, per l’esquerra. Aquest segon corriol va planejant al principi (un tram molt agradable de passar) i després va ascendint, moderadament, es creua amb un altre corriol (hem de girar a la dreta amunt) i finalitza a una petita esplanada a la mateixa carena dels Turons de Can Pasqual, just per on passa la pista forestal que ve de Les Planes (458 m, 50 min).

Pas pel corriol. Seguim anant cap a la carena

Arribats a la carena, hem de seguir cap a l’esquerra per la pista i poc després arribarem al Turó de Can Pasqual (470 m, 53 min).

Enllaç amb la pista forestal de la carena dels Turons de Can Pasqual. Hem de tombar a l’esquerra amunt

Un vèrtex geodèsic situat arran de camí, un xic enlairat, a la dreta, al costat d’un gran dipòsit, ens assenyala l’indret.

Arribada al Turó de Can Pasqual. El vèrtex es troba a la dreta

I aquí, al sostre de la caminada, acaba el primer tram de la travessa i l’únic en pujada. Des d’ara, la tendència serà anar perdent alçada.

Tram 2
TURÓ DE CAN PASQUAL (470 m) –
SANTA CREU D’OLORDA (esplanada) (327 m)
Pels colls de Can Pasqual i de Can Mallol

Comencem el segon tram de la ruta i el primer que farem és anar a visitar el mirador que és molt aprop, des del qual podrem gaudir d’excel·lents panoràmiques de la plana del Baix Llobregat. Per anar-hi ens hem de desviar de la pista principal pel primer camí a l’esquerra i un pocs metres després arribarem al mirador (464 m), amb un banc de fusta i encarat a un paisatge que arriba fins al mar, destacant-se la desembocadura del riu Llobregat, l’aeroport del Prat i les localitats de l’entorn (Sant Just Desvern, Sant Feliu de Llobregat, etc.).

Continuant endavant pel mateix camí, ara més estret, tornarem a la pista carenera, i tot seguit veurem al nostre davant Can Masdemont.
En el revolt de la casa hem de girar a la dreta i baixar per la pista que va a parar a una altra, la de Can Castellví (431 m).
A la cruïlla tombem a l’esquerra i en menys de cinc minuts arribarem al Coll de Can Pasqual, per on passa la carretera de Molins (BV-1468) (423 m, 1h 03 min).

Mentrestant, per la banda dreta hem pogut contemplar alguna panoràmica cap al Vallès, amb Montserrat i la Mola al fons.
Passat l’accés a La Sargantana, que tenim a l’esquerra, hem de tornar a creuar la calçada per agafar el camí que veiem a l’altra banda, en direcció Font de Can Mallol-Can Bosquets, amb cadenat a l’accés (398 m, 1h 10min).

Trencall passat La Sargantana. Toca seguir aquest camí que surt per la dreta de la carretera

Seguim aquest camí i més enllà, en creuar-nos amb un altre camí (per la dreta va cap a la Rierada i per l’esquerra torna a la carretera de Molins), hem de travessar la pista i ficar-nos al bosc per un sender que ens portarà de nou a la carretera de Molins, a prop del Coll de Can Mallol.

Encreuament amb el camí de la Rierada. Hem se travessar la pista i entrar al bosc per un petit sender (al front)

És un corriol planer, que passa pel bosc, molt bonic, però molt curt: en un parell de minuts arribarem de nou a la carretera de Molins. Però ara no trepitjarem gens d’asfalt perquè el corriol està protegit per la barana de la calçada. Al final d’aquest pas lateral de la carretera serem al Coll de Can Mallol (376 m, 1h 18 min).

Tram del corriol en direcció el Coll de Can Mallol

Al coll hem de prendre el camí cadenat de la dreta que veiem a la foto, en direcció Santa Creu d’Olorda-Turó del Xai-Can Calopa de Dalt.
Seguim el camí i poc després ens trobarem amb una cruïlla de tres camins (veure foto).

Punt d’encreuament de tres camins. Hem de seguir pel de l’esquerra

Per la dreta aniríem cap al Turó del Xai i Can Calopa de Dalt, pel mig pujaríem al Turó d’en Serra, i per l’esquerra anirem cap a Santa Creu d’Olorda.
Així doncs, continuem pel camí de l’esquerra que, primer amb lleugera ascensió i després en decidit descens, ens conduïrà fins a Santa Creu d’Olorda. Durant el trajecte, divisarem al fons, a estones, la torre de guaita del Puig d’Olorda i la cinta transportadora de la Sanson.

Tram del camí. A partir d’aquí, iniciem el descens cap a Sant Creu d’Olorda

Presència d’un arbre caigut en el recorregut del camí

En el tros final del camí arribarem encarats a una central elèctrica, que vorejarem i tot seguit ens retrobarem amb la carretera de Molins, just a la cruïlla d’accés a Santa Creu. Travessem de nou la calçada per adreçar-nos a l’entrada del recinte.

Hem arribat a Santa Creu d’Olorda (327 m, 1h 34 min).
Es tracta d’ una gran àrea de lleure, amb diversos elements a destacar: l’ermita de Santa Creu, el Castell d’Olorda (en ruïnes), un restaurant, una àrea de pícnic, una gran esplanada i un ampli aparcament. És tanmateix un centre neuràlgic, punt d’inici, de pas o de final de nombroses excursions i rutes per la Serra de Collserola.

Santa Creu d’Olorda: cartell del Parc, ermita, castell i esplanada

Amb l’estada en aquest indret acabem el segon tram de la travessa. Si volem completar la visita podem anar a veure l’espai naturalístic de la Pedrera dels Ocells, situat molt a prop, al camí de Molins de Rei.

Tram 3
SANTA CREU D’OLORDA (esplanada) (327 m) –
CAMÍ DE CASTELLCIURÓ / CAN RIBES (289 m)
Per carretera Cimentera i camí de Can Ferrers

Deixem Santa Creu d’Olorda pel final de l’esplanada, el més allunyat de l’ermita, per agafar el camí-carretera que va cap a Sant Feliu de Llobregat, passant per l’antiga cimentera Sanson.

Abandonant l’esplanada de Santa Creu d’Olorda

Comencem el camí i més endavant trobarem a mà dreta una primera cruïlla destacada, la del camí de pujada al Puig d’Olorda, que avui passem de llarg (333 m, 1h 38 min). Seguim avall i aviat el camí està pavimentat: això és el senyal que estem arribant a la zona de l’antiga pedrera de la Sanson. La mina, avui abandonada, proveïa de pedra calcària la cimentera Sanson, situada uns metres més avall i tancada des de l’any 2006.
En acostar-nos a les instal·lacions d’extracció ja veiem la cinta transportadora que uneix la mina, a la falda del Puig f’Olorda, a l’hangar d’emmagatzematge, que alhora connectava amb la fàbrica de ciment (306 m, 1h 47 min).
Podeu veure el pas per la fàbrica a la ruta núm. 79 d’aquest blog.
I tenir més informació sobre l’explotació minera de la Sanson en aquesta web (en castellà).

El camí passa a tocar de l’hangar (a mà esquerra) i per sota mateix de la cinta transportadora, amb la pedrera i el Puig d’Olorda a la dreta. És un indret especial i polèmic: cal enderrocar unes instal·lacions inutilitzades en un parc natural o reconvertir-les, per exemple, en un equipament d’arqueologia industrial?

Vegeu unes fotos del pas del camí-carretera per aquest punt:

Primera visió de la cinta transportadora de la Sanson, baixant pel camí de Santa Creu

Pas per sota de la cinta transportadora; a la dreta el Puig d’Olorda

Connexió de la cinta transpoirtadora amb l’hangar

Un cop hem passat per sota de la cinta hem de continuar per la pista avall fins arribar al punt que veiem a la foto (293 m, 1h 56 min):

Aquí hem d’anar cap a la dreta, abandonant la pista de Santa Creu

És hora d’abandonar la pista de Santa Creu i girar a la dreta per un corriol prou curiós, amb un tram pavimentat i un tros amb un senyal de trànsit! (sens dubte, restes de l’explotació minera de la Sanson).

A l’inici del corriol veiem la fàbrica Sanson i una panoràmica del Baix Llobregat

Pas pel corriol, amb un senyal de trànsit (!)

El corriol va a parar a un camí (girar a l’esquerra) i molt aviat arribarem a un trencall que no podem deixar escapar. És a l’esquerra, senyalitzat amb la marca SFLL 3 (itineraris de Sant Feliu) (286 m, 2h 02 min). Seguint rectes aniríem a la Pedrera de Can Ferrers, però no és objectiu en aquesta ruta.

En aquesta cruïlla hem de seguir cap a l’esquerra (direcció SFLL 3)

Aquest corriol, més aviat planer, ens portarà a Can Ferrers i al camí de Castellciuró, a l’alçada de Can Ribes.
Des del corriol tindrem l’oportunitat de contemplar algunes panoràmiques del Baix Llobregat.

Més endavant passarem per la zona de la Font de Can Ferrers (o de Can Farrés) (2h 06 min) amb tres elements característics: la mina, la font i la bassa, que veurem successivament arran del camí. Primer passarem per la mina (a la dreta) , tot seguit per la font i després per la bassa (ambdós a l’esquerra).

Font de Can Ferrers (o Farrés): la mina, la font i la bassa

Passada la font arribarem a enllaçar amb un camí més ample (278 m), i girarem a la dreta. Tenim Can Ferrers molt a prop.

Enllaç amb el camí a Can Ferrers: seguim a la dreta

Acostant-nos a la masia, de la qual ja en veiem la teulada

En molt poca estona passarem per Can Ferrers (o Can Farrés) (273 m, 2h 12 min, .

Des de la casa, uns metres més per una pista prou ample ens portarà a enllaçar amb el camí de Santa Creu d’Olorda a Molins de Rei per Castellciuró, en una cruïlla de camins i corriols, a l’alçada de Can Ribes (289 m, 2h 17 min).

Arribada a l’enllaç amb el camí de Castellciuró

I en aquest encreuament acabem el tercer tram de la travessa.

Tram 4
CAMÍ DE CASTELLCIURÓ / CAN RIBES (289 m)
ENLLAÇ CARRETERA DE VALLVIDRERA (62 m)
Pel camí de Castellciuró i corriol de la Vall de Sorgues

A la cruïlla hem de girar a l’esquerra avall, en direcció Castellciuró-Molins de Rei. Farem un tram d’uns 10 minuts, sempre en baixada i per un camí força transitat per caminants, corredors i ciclistes, sobretot els caps de setmana.

Diferents trams de la pista de baixada pel Camí de Castellciuró

El final del trajecte per aquesta pista serà quan arribem a una nova cruïlla on coincideixen diversos camins i corriols, destacant-se els camins cap a Can Tintorer (a la dreta) i poc més enllà cap a Can Bofill (a l’esquerra).
Però atents perquè nosaltres hem de prendre un corriol, no senyalitzat, que tenim al front i que s’enfila directe al bosc (211 m, 2h 26 min): és el corriol per la Vall de Sorgues, que ens conduïrà a Molins de Rei, passant pel bosc, carenejant.

Arribada a la cruïlla de camins. Hem de tirar rectes ficant-nos al bosc

Inici del corriol cap a la Vall de Sorgues

Comencem una caminada per un sender ben fressat, que hem seguir-lo sempre, sense desviar-nos. Durant el trajecte passarem enmig del bosc i de tant en tant anirem gaudint de vistes panoràmiques d’aquesta zona del Baix Llobregat, cap a Sant Feliu, Molins de Rei i El Papiol.

Panoràmica des del corriol carener de la Vall de Sorgues

Vista cap al Papiol, amb el Puig Madrona a la dreta i Montserrat al fons

I passarem a tocar de dues torres elèctriques, que ens refermeran que anem pel bon camí.

Una de les dues torres elèctriques que trobarem pel camí

Pel camí també veurem ,a mà esquerra en el sentit de la marxa, les ruïnes d’una possible cabana.

Seguim descendint per aquest caminet carener, sempre orientats cap a Molins.

Poc després de passar per la rasa hem d’estar alerta i vigilar un trencall per la dreta, que baixa sobtadament, abandonant el camí que seguíem.
A les fotos següents veiem just el lloc per on hem de tombar a la dreta.

Punt on cal deixar el corriol que seguíem i continuar per la dreta avall

Aquest és el corriol que ens durà a Molins de Rei

Des d’ara seguirem un corriol que baixa decidit fins arribar a la zona de la Font del Marxant (oculta per la vegetació) i tot seguit a l’encreuament amb la carretera de Vallvidrera i el camí de Can Tintorer (62 m, 2h 57 min).

Darrers metres del corriol. Aviat sortirem a la carretera de Vallvidrera

Cartell del Parc a l’encreuament del corriol amb la carretera de Vallvidrera i el camí de Can Tintorer

Som als afores de Molins de Rei i en arribar a la carretera de Vallvidrera (la BV-1468) acabem el quart tram de la travessa.

Tram 5
ENLLAÇ CARRETERA DE VALLVIDRERA (62 m)
MOLINS DE REI (29 m)
Per Àrea del Terral, Plaça de les Bruixes i Font dels Casats

En aquest encreuament comencem el darrer tram de la ruta. Abans de cloure-la visitarem tres espais, molt propers entre ells: primer ens arribarem a l’àrea d’estada del Terral (76 m), al costat de la carretera; després pujarem al jaciment arqueològic de la Plaça de les Bruixes (91 m) i finalment, ja entrant a Molins de Rei, passarem per la Font dels Casats (48 m), abans de dirigir-nos a l’estació de tren i tancar la caminada.

El primer que farem és travessar la calçada per agafar un vial i anar cap a la dreta en paral·lel a la carretera de Vallvidrera.

A l’altra banda de la calçada hi ha un vial que va paral·lel a la carretera

El vial no arriba a la mateixa carretera (segueix amunt cap a la Plaça de les Bruixes), però nosaltres passarem pel costat de la barana de la carretera i seguirem el voral pavimentat per l’esquerra de la calçada. Poc després, un cartell ens anuncia que entrem en el Parc Natural de Collserola. Tenim El Terral a tocar.

Pas pel voral de la carretera, en direcció al Terral

Seguim la carretera uns 250 metres i arribarem a l’àrea d’estada del Terral, (76 m, 3h 02 min) que es troba a l’altra banda de la carretera i al davant de l’espai del circuit de motocross, amb un munt de camins en totes direccions i diferents desnivells (vegeu-ne un video penjat a You Tube).

Cartell del Parc a l’àrea d’estada del Terral

Mapa de situació d’indrets destacats del Parc de Collserola

El Terral, està ubicat en una esplanada entre la carretera i la riera de Sant Bartomeu. A l’extrem més proper a Molins de Rei hi ha una zona de pícnic, amb diverses taules de fusta.

Sortim del Terral pel mateix lloc per on hem entrat, o sigui, travessant la calçada per anar a buscar el voral cimentat, ara a la dreta de la carretera, per recular i tornar al vial que havíem deixat a l’anada.

Davant de l’àrea hi ha, enlairada, la Plaça de les Bruixes, amb el jaciment arqueològic i el circuit de motocross

Quan tornem a ser al vial hem de continuar a la dreta amunt i per una pujada força costeruda, però no massa llarga, que ens durà a l’espai de la Plaça de les Bruixes (91 m, 3h 09 min).

Arribant a la Plaça de les Bruixes per un corriol costerut

Aquí trobarem un jaciment arqueològic de l’època iberoromana (segles II-I a.C), amb diverses restes de construccions, totes elles engabiades per protegir-les.

Cartell del Parc al jaciment de la Plaça de les Bruixes

Aquestes són les restes que s’exposen a l’aire lliure, just on van ser localitzades:

Feta la visita a aquestes restes arqueològiques abandonem l’indret, ara per la zona de vivendes, baixant pel carrer Estefania de Requesens.

En arribar al primer encreuament girem a l’esquerra per l’avinguda de Collserola, sempre avall, fins a la rotonda per on passa la carretera de Vallvidrera. Aquí girem a la dreta cap al centre vila i al segon carrer a l’esquerra (Passeig de la Font dels Casats) tombem i ens arribem a la Font dels Casats (48 m, 3h 18 min), una font històrica i un lloc emblemàtic de la vila de Molins de Rei.

Només ens resta anar a l’estació de tren de Molins, fent una travessa urbana pel carrer de Jacint Verdaguer, l’avinguda Onze de Setembre (un bon tros amb pujada destacada), el pas pel Poliesportiu Municipal, la passarel·la sobre les vies del tren i el carrer d’Àngel Guimerà. Al final d’aquest recorregut arribarem a la plaça on hi ha l’estació de Renfe (29 m, 3h 35 min).

I aquí, ara sí, acaba la travessa que hem fet des de Santa Maria de Vallvidrera, passant pel pantà de Vallvidrera, el turó de Can Pasqual, el coll de Can Mallol, l’indret de Santa Creu d’Olorda, el camí de la cimentera Sanson, amb pas per sota de l’espectacular cinta transportadora, la zona de Can Ferrers (o Can Farrés), amb la font i la masia i el recorregut pel corriol carener de la Vall de Sorgues per arribar a Molins de Rei, on hem estat al Terral, la Plaça de les Bruixes i la Font dels Casats.

DESNIVELLS I TEMPS PER TRAMS
Desnivell en metres / Temps en minuts

Tram	Desnivell	Temps
Baixador de Vallvidrera (FGC)-Pantà de Vallvidrera (presa)	+ 24	8′
Pantà de Vallvidrera (presa)-inici corriol a carena (final Mas Sauró)	+ 80	18′
Pujada al Turó de Can Pasqual, per corriols	+ 130	27′
Turó de Can Pasqual-Coll de Can Pasqual (Ctra. Molins)	– 47	10′
Coll de Can Pasqual-Coll de Can Mallol	– 47	15′
Coll de Can Mallol-Santa Creu d’Olorda (esplanada)	– 49	16′
Santa Creu d’Olorda-trencall corriol Can Ferrers	– 41	28′
Pas corriol-camí Can Ferrers fins enllaç camí de Castellciuró (Can Ribes)	+ 3	15′
Camí de Castellciuró fins trencall corriol carener Vall de Sorgues	– 78	9′
Pas per la Vall de Sorgues pel corriol carener fins final (enllaç Ctra.Vallvidrera / cruïlla camí Can Tintorer)	– 149	31′
Enllaç Ctra. Vallvidrera-Àrea d’estada El Terral	+ 14	5′
El Terral-Plaça de les Bruixes (jaciment iberoromà)	+15	7′
Travessa urbana per Molins de Rei fins estació Renfe, passant per Font dels Casats	– 62	26′
Totals acumulats	+ 263 – 470	3h 35′

Desglossament del temps per etapes:
Baixador de Vallvidrera-Turó de Can Pasqual: 53 min
Turó de Can Pasqual-Santa Creu d’Olorda: 41 min
Santa Creu d’Olorda-enllaç Camí de Castellciuró: 43 min
Camí de Castellciuró-Vall de Sorgues-El Terral: 45 min
El Terral-Plaça de les Bruixes-Molins de Rei: 33 min

Cap al Llobregat

De Vallvidrera a Molins de Rei passant per diverses masies

22/03/2024 Julià Buxadera Deixa un comentari

Travessa vorejant 10 masies del vessant occidental de Collserola

DADES TÈCNIQUES

Caminada núm. 97
Data: divendres, 22 de març de 2024
Inici: Vallvidrera Superior (FGC)
Final: Molins de Rei (Renfe)
Sector: vessant Barcelona-Llobregat
Distància: 18,55 km
Temps: 4 h 30 min
Desnivell: + 158 m / – 494 m
Dificultat: moderada
Tipologia: travessa lineal (només anada)

ITINERARI

Vallvidrera Superior (FGC)-Mont d’Orsà-Creu d’en Llevallol-Coll de Can Cuiàs-Can Masdemont-Coll de Can Pasqual-La Sargantana-Camí de la Rierada-Font de Can Mallol-Can Calopa de Dalt-Ca n’Illescas-Can Campmany-Can Tintorer-Can Barça-Font de la Tartana-Corriol de Can Bofill-Coll d’en Cuiàs-Ca n’Amigó del Clot-Can Canaris-Can Capellans-Av. Barcelona-Molins de Rei (Renfe).

MAPA DE LA RUTA

RUTA A WIKILOC

LLOCS D’INTERÈS

Cims: cap
Vuit punts de pas: Coll de Can Cuiàs, Coll de Can Pasqual, Camí de la Rierada, Can Calopa de Dalt, Camí de Sant Bartomeu de la Quadra, Can Tintorer, Font de la Tartana i Coll d’en Cuiàs
Una creu de terme: Creu d’en Llevallol
Onze masies: Can Cuiàs, Can Masdemont, Can Calopa de Dalt, Ca n’Illescas, Can Campmany, Can Tintorer, Can Barça, Can Bofill, Ca n’Amigó del Clot, Can Canaris i Can Capellans
Dues fonts: Font de Can Mallol i Font de la Tartana
Dos nuclis de població: barri de Vallvidrera i Molins de Rei

COMENTARI

Llarga travessa pel vessant del Llobregat, recorrent una desena de masies escampades per aquest sector de Collserola. La ruta alterna trams de pujada i (més) de baixada i ens porta des del barri barceloní de Vallvidrera fins a la vila de Molins de Rei, al Baix Llobregat. En la primera primera meitat de la travessa, fins a Can Campmany, sovintejarem senders emboscats; en la segona meitat, caminarem més per pistes forestals. I no faltaran petits trams per vies urbanes (inici i final de la ruta) i curts enllaços per la carretera de Molins.
Al llarg de l’itinerari anirem veient diversos paisatges, tot passant per diverses masies, concretament 10: la polèmica en el passat Can Masdemont, la masia-cooperativa de Can Calopa de Dalt, productora-venedora de vins i olis singulars, l’artística Ca n’Illescas, amb aires modernistes, les masies de Can Campmany i de Can Tintorer, reconvertides actualment en restaurants en plena natura, la històrica de Can Bofill, la masia-granja de Ca n’Amigó del Clot, la vistosa Can Canaris i per acabar la senyorial Can Capellans.
En definitiva, una bonica caminada, molt variada i amb nombrosos punts on fer una parada, ja sigui per comprar o tastar productes de la terra o simplement per fer un bon àpat. I una oportunitat, per a grans i petits, de conèixer en part la vida rural a Collserola, tan diferent de la vida a les properes ciutats que l’envolten.

DESCRIPCIÓ DE LA RUTA

Tram 1
VALLVIDRERA SUPERIOR (FGC) (365 m) –
COLL DE CAN CUIÀS (314 m)
Pel carrer Mont d’Orsà i la Creu d’en Llevallol

Sortim de l’estació de Vallvidrera Superior del Funicular de Vallvidrera (FGC) (365 m) i ens situem a la cantonada del carrer de Queralt, al davant de la plaça de Pep Ventura. Aquí comença la travessa.
Fem el carrer resseguint la plaça i anem a parar a unes llargues escales que baixen a la Plaça de Vallvidrera, el cor del barri (342 m, 2 min). Voregem la plaça per la banda esquerra per anar a travessar pel pas de vianants i agafar el carrer que puja per l’esquerra (Mont d’Orsà). El carrer és força costerut fins arribar a la Casa Buenos Aires (a l’esquerra) i després baixa suaument fins a la Plaça dels Pins de Vallvidrera (354 m, 10 min), que s’obre a la dreta i on conflueixen diversos carrers.
Nosaltres hem d’agafar el carrer que queda més a l’esquerra, el Camí Vell de Santa Creu d’Olorda (veure foto). El carrer de la dreta també va a parar al coll a on anem, i es més planer, és una opció.

Des de la plaça Pins de Vallvidrera hem de prendre el carrer de l’esquerra amunt

En aquesta ruta optem per prendre el Camí Vell (indicació al restaurant Ideal-Collserola) i fem un repetjó fins assolir un collet i llavors seguim el camí (ja de terra) en lleuger descens, des d’on ja veiem les primeres panoràmiques de la serra de Collserola en direcció al Baix Llobregat. Més endavant arribarem a la Creu d’en Llevallol (252 m, 17 min), que ens queda a la dreta. Al front hi ha un dels accessos al bar-restaurant Ideal.

Passem pel costat de la creu per tombar a la dreta per un corriol, que baixa directe fins enllaçar a una pìsta ampla, que ve de Vallvidrera (el camí per on arribaríem triant l’altra opció) (326 m, 20 min). Girem a l’esquerra i en poca estona arribarem a l’esplanada del Coll de Can Cuiàs (314 m, 23 min). La masia la veiem al fons, aturonada, per l’esquerra passa la Carretera de Molins i a la dreta veiem uns cartells del Parc sobre l’indret. Moment de fer una petita parada.

Cartell del Parc al Coll de Can Cuiàs (314 m)

Tram 2
COLL DE CAN CUIÀS (314 m) –
TRENCALL DE LA SARGANTANA (398 m)
Per Can Masdemont i Coll de Can Pasqual

El següent tram de la travessa és molt diferent.
Travessem l’esplanada del Coll de Can Cuiàs, sense creuar la carretera, passem pel costat dels cartells, descartem el camí que ve per la dreta (direcció Can Llevallol) i agafem el camí que passa per sobre, un xic més amunt, seguint la direcció Can Masdemont-Turons de Can Pasqual-Mas Pinas (hi ha pal indicador).

Primer passarem pel costat de la propietat de can Cuiàs i quan arribem a una cruïlla de camins (uns dos minuts després) hem de seguir per l’esquerra.
A partir d’aquí comença un camí-corriol estret, que sempre va pujant, enmig del bosc, passant per alguns trams força rocallosos i eixargallats. El corriol és bonic i la pujada és sostinguda però moderada, sense rampes pronunciades. L’única pega és que és un trajecte llarg, per un indret solitari, feréstec i ombrívol, sense vistes. Els caps de setmana, sobretot, és habitual trobar ciclistes que baixen per aquest corriol, una trialera molt popular entre els afeccionats a la bicicleta de muntanya.

Anem pujant, sense deixar el corriol, ben fressat, i molt més amunt hem d’estar alerta al moment en què del camí en surt un altre que segueix recte, en un revolt molt marcat: nosaltres hem de fer el revolt sencer seguint la traça del camí que seguíem i que canvia de direcció radicalment.

Aquí hem de fer el revolt, continuant per l’esquerra, descartant el corriol que tenim al front

És llavors, quan ja som molt a prop de la carena, que la cosa varía: el corriol va planejant i ja veiem les primeres vistes panoràmiques del Baix Llobregat. I en poca estona se’ns apareix de sobte a sobre nostre la masia de Can Masdemont (449 m, 54 min), el senyal de què hem arribat a la carena, o quasi. Fa uns anys, aquesta casa va estar ocupada i fou desallotjada per la policia, segons anunciava aquest diari digital de Vallvidrera.

Arribats al camí de carena rodegem la casa, deixem a la dreta la pista que puja cap als Turons de Can Pasqual, i seguim pel revolt avall i de seguida enllacem amb una pista forestal ampla, el Camí de Can Castellví (431 m, 56 min).

Enllaç amb el Camí de Can Castellví; toca girar a l’esquerra

En ser-hi, tombem a l’esquerra (direcció Carretera de Molins de Rei-Mas Pins) i en poc temps arribarem al Coll de Can Pasqual, per on passa la Carretera de Molins (la BV-1468) (423 m, 1 hora).

Travessem la calçada i tirem cap la dreta, en direcció Molins de Rei. Farem un tram pel voral condicionat per als vianants. Seguint la carretera primer deixarem a mà esquerra el Centre d’Educació Ambiental Mas Pins, immediatament passarem pel punt quilomètric 8 de la carretera i més endavant arribarem a l’indret de La Sargantana. Mentrestant, per la banda dreta hem pogut contemplar alguna panoràmica cap al Vallès, amb Montserrat i la Mola al fons.
Passat l’accés a La Sargantana hem d’abandonar la carretera pel trencall que surt per la dreta. Així, travessem de nou la calçada i prenem el camí en direcció Font de Can Mallol-Can Bosquets, amb cadenat a l’accés (398 m, 1h 06 min).

Arribada a La Sargantana; al fons a la dreta veiem el trencall que hem d’agafar

Trencall cap a la Font de Can Mallol-Can Bosquets

En aquesta cruïlla acaba el segon tram de la ruta.

Tram 3
TRENCALL DE LA SARGANTANA (398 m)
CAN CALOPA DE DALT (299 m)
Pel camí de la Rierada i corriol Font de Can Mallol

El tercer tram, integrament boscà, combina baixada i tram planer.
Prenem el camí i pocs minuts després arribem a l’enllaç amb la pista que va cap a La Rierada (374 m, 1h 10 min). Girem a la dreta i anem seguint el camí ample avall.

Més endavant fem un gran revolt a esquerra i més avall veurem a mà esquerra el trencall cap a la Font de Can Mallol, ben indicat (320 m, 1h 17 min).

Per l’esquerra surt el corriol de la Font de Can Mallol

Abandonem la pista de la Rierada i prenem un corriol, que continua en descens, fins arribar a la zona d’una torre elèctrica (307 m, 1h 20 min).
Aquí compte perquè jo vaig agafar el camí que segueix avall recte i vaig haver de fer mitja volta, per sort va ser poca estona de marrada.
Quan som al davant de la torre hem de continuar a l’esquerra, seguint el corriol que va planejant pel bosc. En aquest punt caldria una senyalització.
És un corriol molt bonic, tranquil i de fàcil caminar. Vegeu-ne alguns trams:

Al costat dret del corriol està situada la Font de Can Mallol, (319 m), que no està indicada i que es troba ben tapada per la vegetació. Jo no vaig saber trobar-la.
El corriol va seguint en lleuger ascens fins que acaba enllaçant amb el camí que va cap a la carretera de Molins-Turó del Xai (342 m, 1h 40 min), un camí que hem de seguir a la dreta molt poca estona, perquè a menys d’un minut trobarem a la dreta el trencall del corriol a Can Calopa (senyal del PR-C 165 en una estaca clavada a terra).

Trencall a la dreta, cap a Can Calopa de Dalt (PR-C165)

El corriol primer baixa força i després planeja, en paral·lel a la carretera de Molins, moment que fins i tot sentirem de fons el pas dels vehicles.

Per aquest tram veurem a la dreta les sorprenents restes d’un cotxe Ford Taunus, completament desballestat.

Ara fins i tot pintat i tunejat, respecte l’última vegada que vaig passar per aquí.

Més endavant, el camí ens porta fins a l’entrada de la masia de Can Calopa de Dalt (299 m, 1h 56 min), al voral de la Carretera de Molins.

La masia està explotada per L’Olivera Cooperativa i elaboren vins i olis singulars, els únics d’origen de Barcelona. Però la masia ofereix molt més.
Més informació del projecte de la cooperativa al web de l’Ajuntament de Barcelona, en aquest enllaç.

Tram 4
CAN CALOPA DE DALT (299 m)
CAN TINTORER (176 m)
Per Ca n’Illescas i Can Campmany

Sortim de Can Calopa per un camí paral·lel a la carretera de Molins, amb la qual enllaçarem molt aviat. Travessem la calçada i caminem pel voral uns metres cap a la dreta, i de seguida veurem, a mà esquerra, el trencall que hem d’agafar i així abandonar la carretera.
Accedim al camí, amb cadenat (306 m, 1h 58 min).

Tram de la carretera de Molins; al fons veiem el trencall a l’esquerra

Segum el camí, més aviat planer, ignorant els trencalls per on surten altres caminets i més endavant se’ns apareixerà de sobte Ca n’Illescas (300 m, 2h 06 min), una bonica masia, amb aires modernistes, rehabilitada fa poc temps, situada molt a prop de la carretera de Molins, que entreveiem a la dreta.

Arribats a aquest punt hem de canviar de direcció per dirigir-nos a Can Campmany, el nostre següent objectiu.
Ho farem tombant a l’esquerra per un corriol que va descendint amb fort pendent, una bona trialera per als ciclistes. Fem aquest descens, amb algun pas que cal fer amb calma i trepitjant segur per evitar relliscades.

Quan acaba la baixada enllacem amb un camí, tombem a la dreta i de seguida serem a la pista ampla de Can Campmany (246 m, 2h 15 min).
Al fons veiem la cruïlla de la carretera de Molins, amb una premsa de vi i rètols anunciant l’accés al restaurant Can Campmany.

Després d’acostar-nos a la premsa i al voral de la carretera (247 m), tornem enrere per seguir el camí, el primer tros, fins a la masia, pavimentat.

En poca estona passarem pel costat de Can Campmany (2h 19 min), que deixem a la nostra esquerra, i seguim, ara per camí de terra, primer avall i després amunt, fins a coincidir amb una altra pista, la que ve de Can Portell-Santa Creu d’Olorda i va a Can Tintorer-Sant Bartomeu de la Quadra.

En arribar a la cruïlla amb el Camí de Sant Bartomeu (203 m, 2h 36 min) girem a la dreta (direcció Can Tintorer-Sant Bartomeu de la Quadra).

Arribant a l’enllaç amb el Camí de Sant Bartomeu

Ara ja en descens, anem fent camí, rodejant el Turó d’en Quirze, fins arribar al trencall on se separen els camins de Can Tintorer i de Sant Bartomeu. Abans d’arribar-hi, pel camí veurem a mà dreta una vista fantàstica de Sant Bartomeu de la Quadra i al fons el poble de El Papiol, amb el seu gran castell a la part alta.

Imatge en zoom de Sant Bartomeu de la Quadra i al fons El Papiol

En arribar a un revolt pronunciat, en plena baixada, veurem el senyal que ens indica la direcció del nostre pròxim objectiu, Can Tintorer (203 m, 2h 44 min). Hem de deixar el camí de Sant Bartomeu (segueix a la dreta, completant el revolt) i prendre la pista que surt per la nostra esquerra (veure foto).

Arribada a la cruïlla del camí de Can Tintorer

Seguim aquesta altra pista, ondulant, fins que arribarem a Can Tintorer, primer passarem per l’espai d’hípica (segurament veurem cavalls a l’exterior), i després per la masia (176 m, 3 hores), reconvertida també en restaurant.
A l’altra banda del camí hi ha Ca n’Amic.

I aquí acaba el quart tram de la ruta.

Tram 5
CAN TINTORER (176 m)
COLL D’EN CUIÀS (193 m)
Per Can Barça i Font de la Tartana

Passem per l’entrada del restaurant i l’aparcament de vehicles i anem a trobar la continuació del Camí de Can Tintorer, pavimentat. Hem de tombar a la dreta només uns metres perquè de seguida l’abandonarem per agafar el camí que s’enfila per l’esquerra (direcció Castellciuró-Santa Creu d’Olorda) (168 m, 3h 03 min).

Trencall del Camí de Can Barça; hem de tombar a l’esquerra

Prenem el camí en pujada i poc després, en un primer revolt marcat rodejarem Can Barça (178 m).

Seguirem en moderat ascens i després planejant, podent observar vistes del Baix Llobregat, amb Montserrat al fons i més a prop Molins de Rei, El Papiol i el Puig Madrona.

Camí de Can Barça i paisatge des del tram final del camí

El camí acaba enllaçant amb la pista forestal de Santa Creu d’Olorda a Castellciuró-Molins de Rei (211 m, 3h 23 min).

Enllaç amb el Camí de Santa Creu d’Olorda a Molins de Rei

Travessem la pista i ens dirigim cap a l’esplanada que hi ha a la nostra esquerra, on trobem el trencall cap a Can Bofill-Coll d’en Cuiàs (209 m).

Accedim al camí amb cadena i en pocs minuts de lleuger descens arribem a un revolt tancat al pas d’un torrent, on hi ha, a la dreta, la Font de la Tartana (o de Can Bofill), que acull l’Oratori de Sant Jordi (196 m, 3h 29 min). A pocs metres seguint el camí hi ha la masia de Can Bofill.

Feta la visita, reprenem la marxa. Al darrera de la font, al mig del revolt surt el corriol que hem d’agafar. És un corriol que rodeja Can Bofill. El caminet primer puja i després planeja per sobre de la masia i els camps de conreu. La finca està rodejada per una tanca perimetral.

Quan hem passat la propietat de la masia, el corriol fa un canvi de sentit, arribem a un revolt tancat (per on arriba el camí barrat de Can Bofill) i seguim avall, travessem un torrent ensotat i tot seguit, després de superar un curt repetjó, arribem al Coll d’en Cuiàs (193 m, 3h 40 min).

Al coll conflueixen diversos camins: per la dreta el camí a Castellciuró, al front el corriol a la muntanya del Mulei-Sant Pere de Romaní i per l’esquerra (el que ens interessa) la pista que baixa a Molins de Rei, passant per diverses masies.

En aquesta cruïlla de camins acaba el cinquè tram de la caminada. Ja falta poc!

Tram 6
COLL D’EN CUIÀS (193 m)
MOLINS DE REI (Renfe) (29 m)
Per Ca n’Amigó del Clot i Can Canaris

Només ens falta baixar a Molins de Rei. Ho farem pel camí de Can Canaris, que prenem des del Coll d’en Cuiàs a l’esquerra.
El camí és sempre de baixada, descendint des dels 193 m del coll fins als 22 m de l’avinguda de Barcelona, al pla de Molins (uns 170 m de desnivell negatiu). No hem d’abandonar mai la pista, a excepció de l’accés a ca n’Amigó. La pista és de terra fins a Can Canaris i a partir d’aquí està pavimentada.

Deixem el coll i iniciem el descens. En el primer tram de baixada trobarem alguns trencalls, entre els quals destaca el que surt per l’esquerra en direcció la Torre Abadal (o Ca n’Abadal) i La Salut de Sant Feliu (3h 47 min).

Camí de Can Canaris i senyal a la cruïlla a Ca n’Abadal

A uns dos minuts més avall, arribarem a la zona de Ca n’Amigó i hi accedirem per un camí més estret que es desprèn de la pista per l’esquerra i que passa a tocar de la masia i ens deixa a l’entrada principal. Som a la masia-granja de Ca n’Amigó del Clot (118 m, 3h 50 min).

A partir d’aquí tornem a un camí més ample, que en pocs minuts ens porta a la vistosa masia de Can Canaris (113 m, 3h 53 min), tota pintada de groc.

La masia està pintada de color groc canari (com correspon al nom de la propietat) i amb les imatges d’uns canaris a l’entrada principal. Tota una declaració identitària. Per cert, el nom de Canaris, però, no vé dels ocells sinó perquè el constructor i primer propietari de la casa, era originari de les Illes Canàries.
Als anys 80 la masia es va convertir en restaurant, però actualment està tancat. Tampoc s’hi fa cap activitat agrícola.

Deixem la masia i seguim per la pista pavimentada i de seguida veurem una bifurcació. Per l’esquerra hi ha l’antic aparcament de vehicles del restaurant, situat en paral·lel al camí, que tira per la dreta. Els dos vials coincideixen més avall. Mirant enrere anirem veient la masia cada cop més petita.

I ja encarats a Molins anem continuant avall pel Camí de Can Canaris. Passarem per diverses crruïlles de camins, que ignorarem.

I més avall, on la pista fa un revolt tancat veurem a la dreta la masia de Can Capellans (38 m, 4h 03 min), que rodejarem completant el revolt, i que ens portarà a les vies del tren, que superarem per sota d’un pont.

Revolt de Can Capellans, que veiem al fons

En traspassar el pont veurem a l’esquerra l’històric Canal de la Infanta i ja entrarem a la zona del Polígon industrial del Pla i aviat enllaçarem amb l’Avinguda de Barcelona, la via-carretera que uneix Sant Feliu de Llobregat amb Molins de Rei.

Arribats a la cruïlla (22 m, 4h 08 min) girem a la dreta en direcció Molins, sense travessar la carretera. El primer tros el farem passant pel costat de diverses fàbriques i empreses del polígon i a partir del carrer de la Riera d’en Bonet (27 m, 4h 17 min) i del Parc de la Mariona (que veurem a l’altra banda de la carretera) ja entrarem pròpiament a la zona urbana de Molins de Rei, amb les vivendes i comerços a les voreres.

Pocs metres més endavant, a l’arribar a la Plaça de la Bàscula hem de travessar-la, apartant-nos de l’avinguda cap a la dreta i entrar al carrer del Carril i de seguida serem a la Plaça de l’Estació (29 m, 4h 30 min). I a l’estació de Renfe acaba la travessa.
Trobareu informació de la vila de Molins de Rei al web de l’ajuntament.

DESNIVELLS I TEMPS PER TRAMS
Desnivell en metres / Temps en minuts

Tram	Desnivell	Temps
Vallvidrera Superior (FGC)-Creu d’en Llevallol	– 13	17′
Creu d’en Llevallol-Coll de Can Cuiàs	– 38	6′
Coll de Can Cuiàs-Can Masdemont	+ 131	31′
Can Masdemont-Coll de Can Pasqual	– 22	6′
Coll de Can Pasqual-La Sargantana	– 25	6′
La Sargantana-Font de Can Mallol-Can Calopa de Dalt	– 99	50′
Can Calopa de Dalt-Ca n’Illescas-Can Campmany	– 70	23′
Can Campmany-Can Tintorer	– 53	41′
Can Tintorer-Can Barça-Font de la Tartana	+ 20	29′
Font de la Tartana-Can Bofill-Coll d’en Cuiàs	– 3	11′
Coll d’en Cuiàs-Ca n’Amigó del Clot-Can Canaris	– 80	13′
Can Canaris-Can Capellans-Av. Barcelona	– 91	15′
Av. Barcelona-Molins de Rei (Renfe)	+ 7	22′
Totals acumulats	+ 158 – 494	4 h 30′

Desglossament del temps per etapes:
Vallvidrera-Coll de Can Cuiàs: 23 min
Coll de Can Cuiàs-trencall La Sargantana: 43 min
trencall La Sargantana-Can Calopa de Dalt: 50 min
Can Calopa de Dalt-Can Campmany: 23 min
Can Campmany-Can Tintorer: 41 min
Can Tintorer-Coll d’en Cuiàs: 40 min
Coll d’en Cuiàs-Can Canaris-Molins de Rei: 50 min

Distribució del temps:
39 % en pujada, 13 % en pla i 48 % en baixada.