Arxiu d'etiquetes: coll de can mallol

Cap al Vallès

De Vallvidrera a La Floresta per Can Calopa de Dalt i la Rierada (2)

Deixa un comentari

Baixador de Vallvidrera-La Floresta, per Can Calopa de Dalt, la Rierada i Can Bosquets

DADES TÈCNIQUES

  • Caminada núm. 111
  • Data: divendres, 30 de maig de 2025
  • Inici: Baixador de Vallvidrera (FGC)
  • Final: La Floresta (FGC)
  • Sector: vessant del Vallès (La Rierada-La Floresta)
  • Distància: 13,15 km
  • Temps: 4 hores (inclou 30′ de marrada)
  • Desnivell: + 359 m / – 389 m
  • Dificultat: moderada
  • Tipologia: travessa lineal (només anada)

ITINERARI

Baixador de Vallvidrera-Pantà de Vallvidrera-Turó de Can Pasqual-Coll de Can Pasqual-Ctra. Molins-Coll de Can Mallol-camí Font de Can Mallol-Bosc de Can Mallol (marrada)-camí de Can Calopa-enllaç Ctra. Molins-Turó del Xai-Turó de la Banya-Can Calopa de Dalt-corriol a La Rierada-Font del Bon Pastor- Gorg de Can Bosquets-Can Bosquets-La Floresta.

MAPA DE LA RUTA

RUTA A WIKILOC

LLOCS D’INTERÈS

COMENTARI

Excursió des del Baixador de Vallvidrera fins a La Floresta pel vessant vallesà de Collserola, per visitar una part de la Reserva Natural de La Rierada. L’aproximació la farem des de la masia de Can Calopa de Dalt.
Per arribar a la masia passarem successivament pel Pantà de Vallvidrera (una mica més ple), el Turó de Can Pasqual (amb una informació de la història del cim), el Coll de Can Mallol i la carena del Turó del Xai. A La Rierada visitarem la Font del Bon Pastor, amb un bon raig d’aigua, i el Gorg de Can Bosquets, amb el seu salt d’aigua. Des d’aquí només ens restarà passar pel Camí de Can Bosquets per arribar a destí.
Si bé les últimes pluges ens han portat aigua a les fonts, pantans i rieres, també ha crescut molt la vegetació, raó per la qual a la major part dels senders boscans que trepitjarem hi trobarem molta vegetació i ens farà una mica complicat seguir el camí.
El dia de la caminada, al Coll de Can Mallol vaig optar per baixar cap al corriol de la Font de Can Mallol, però ben aviat el camí es va anar desdibuixant, tapat per tanta vegetació i brancatge caigut, fins que vaig arribar a perdre tot rastre de sender.
Per sort, amb dificultats vaig poder remuntar pel vessant de la muntanya i arribar a un camí. Sorprenentment, era el del Turó del Xai i em trobava a pocs metres de la cruïlla d’on surt, punt que es troba a 5 minuts del Coll de Can Mallol. O sigui, que després d’una mitja hora trescant pel bosc sortia gairebé al mateix punt. Feu-me cas, al Coll de Can Mallol preneu el camí encadenat, que és ample i planer, i oblideu-vos de l’opció que vaig seguir jo. La bona direcció està marcada en color blau en el mapa de ruta.
En definitiva, la ruta sencera es pot fer en unes tres hores i mitja.

DESCRIPCIÓ DE LA RUTA

Tram 1
BAIXADOR DE VALLVIDRERA (FGC) (236 m) –
TURÓ DE CAN PASQUAL (469 m)
Pel Pantà de Vallvidrera i drecera Mas Sauró

Sortim de l’estació del Baixador de Vallvidrera (FGC) per la banda sud (236 m) i ens dirigim a la carretera de Sant Cugat, que travessem pel pas de vianants, passem per una parada de bus i tot seguit tombem a l’esquerra pel Camí del Pantà, un carrer que voreja la plaça de la Mina Grott i després sontinuem a la dreta. Des d’aquest punt entrem en territori del Parc Natural de Collserola.
Seguim el carrer-camí i poc després de passar per les últimes vivendes, trobem el camí amb un cadenat i tenim a l’esquerra l’entrada de la Mina Grott. Al front veiem unes escales que ens permetran d’arribar a la part superior de la presa del pantà i a la dreta es troba la Casa del Guarda, de color rosa, que acull l’Espai d’interpretació del pantà i al costat mateix, en una petita esplanada encarada a la paret de la presa, hi ha una àrea de pícnic amb taules i bancs.

Pas per la Mina Grott i escales d’accés al pantà

Pugem per les escales i quan arribem al final haurem arribat al Pantà de Vallvidrera (260 m, 7 min), just al costat de la presa.
El pantà ofereix un aspecte més alegre després d’un temps de veure’l amb poca o gens d’aigua per la sequera.

Dues imatges del Pantà de Vallvidrera el dia de l’excursió (30/05/2025)

Passem cap a la dreta per sobre de la presa i a l’altra banda girem a l’esquerra. Passarem un tram amb vivendes a la dreta i el pantà a l’esquerra, primer en lleugera oujada i després en suau descens.

Presa del Pantà de Vallvidrera

Quan ja som a la cua del pantà veurem un camí cap a la dreta (263 m), que marca la direcció del GR-96 (veure foto), que hem d’agafar.

Trencall cap al Mas Sauró, a la dreta (direcció GR-96)

Anem cap a la dreta i el que comença com un camí es converteix de seguida en un corriol. És el corriol que puja cap al barri del Mas Sauró.
I aquí comencen uns problemes inesperats. Després de les últimes pluges, no només s’ha omplert una mica el pantà, sinó que la vegetació ha crescut i molt. Tant que el que era un corriol molt fressat s’ha transformat en un caminet envaït per la vegetació i a trossos aixaragallat, de manera que es feia un xic complicat avançar.
El problema de la vegetació tapant els camins estrets no feia més que començar.

Sigui com sigui, després del tros de pujada del corriol, arribarem al Camí de la Reineta, carrer asfaltat. Quan hi som continuem a l’esquerra amunt, poc tros perquè aviat hem de pujar per les llargues escales que veurem a la nostra dreta, que ens portaran al Camí del Mas Sauró, a la part alta del barri.

Escales a la part alta del barri del Mas Sauró

Quan arribem a dalt de tot hem de girar a l’esquerra fins arribar a una bifurcació (339 m, 28 min). A la nostra dreta queda la Residència Mas Sauró per a discapacitats intel·lectuals.

Just enmig de la cruïlla surt un camí amb cadenat que s’endinsa al bosc (veure foto). És una drecera que va a buscar la carena i és per on continua la nostra ruta.

Origen del corriol boscà cap a la carena (339 m)

Prenem el camí, passem per dues torres elèctriques i llavors arriba la pujada més sostinguda, però moderada, tot i haver de passar alguns trams força rocallosos, però es pot fer bé. Aquí no ens molesta gens la vegetació, no perderem de vista el sender.

Trams del primer corriol cap a la carena

Seguim caminant cap amunt fins que arribarem a creuar-nos amb un corriol, el que ve del Turó de Can Llevallol i va cap a Les Planes (406 m). En ser-hi molt de compte perquè hem de travessar el corriol i agafar un corriol mig amagat que surt al nostre davant, un xic a l’esquerra (veure foto).

Arribada a l’encreuament i entrada al corriol per anar a dalt la carena

És un caminet que ens estalviarà un tros de pujada més pronunciada i que ens escurçarà la distància i el temps per assolir la carena. A més, és un sender agradable, amb poca pujada, molt planer.

Trams del segon corriol cap a la carena

Més endavant arribarem a una cruïlla amb un altre corriol (426 m) i haurem de continuar per la dreta i en lleugera pujada arribarem sense problemes a enllaçar amb el camí de carena (458 m), una pista ampla.

Arribada al camí de carena

Moment de tombar cap a l’esquerra (direcció Can Masdemont – Carretera de Molins) i en poca estona serem al Turó de Can Pasqual (469 m, 55 min). El cim està assenyalat amb un vèrtex geodèsic situat al marge dret del camí, al costat d’un gran dipòsit. Al cilindre de formigó, la Diputació de Barcelona hi ha col·locat un cartell amb informació molt interessant sobre la història d’aquest indret: el vèrtex va servir per determinar la mesura del metre, a finals del segle XVIII.
La llàstima és que el cartell segurament durarà poc. Algú incívic ho arrencarà o ho pintarà per impedir-ne la lectura. Temps al temps.

Turó de Can Pasqual (469 m)
Cartell de la Diputació de Barcelona explicant la història d’aquest indret.

Al turó, acaba la primera etapa del recorregut.

Tram 2
TURÓ DE CAN PASQUAL (469 m) –
COLL DE CAN MALLOL (376 m)
Pel Coll de Ca n Pasqual i Carretera de Molins

Deix el turó i seguim la pista. De seguida veurem a mà esquerra un camí que fa una volta fins a un mirador, amb bones vistes sobre diverses poblacions del Baix Llobregat, i després torna a la pista. Nosaltres tirem rectes sense desviar-nos del camí principal, que aviat inicia el descens fins arribar a encarar-nos amb Can Masdemont.

Deixant enrere el turó / Arribant a Can Masdemont

En ser-hi de front hem de continuar seguint el revolt cap a l’esquerra o uns metres més avall enllaçarem amb una altra pista, el Camí de Can Castellví.

Cruïlla amb el Camí de Can Castellví
Coll de Can Pasqual (423 m)

A la cruïlla tombem a l’esquerra i anem fent fins a trobar la carretera de Molins. Som al Coll de Can Pasqual (423 m, 1h 06 min).
Des d’quí hem de fer un tros pel voral de la carretera (BV-1468). Des del trencall travessem en compte la calçada per anar a l’altra banda i girem a la dreta. Hem de fer uns 450 metres fins arribar a la zona de la finca particular de La Sargantana (trencall indicat a l’esquerra). Llavors hem de tornar a travessar la calçada per dirigir-nos al trencall que surt per la dreta (direcció Font de Can Mallol-Can Bosquets) (398 m).

Pas per la carretera / Arribant a La Sargantana

Prenem el camí amb cadenat i l’anem seguint avall fins arribar a enllaçar amb un altre camí, el que porta a la Rierada (a la dreta). Nosaltres hem de travessar aquest camí i ficar-nos per un corriol que s’endinsa al bosc, al front (veure foto) (386 m).

Trencall a la dreta a la zona de La Sargantana

El corriol és molt planer i bonic, amb una vegetació exhuberant, però el sender no arriba a tancar-se i es pot passar bé. En pocs minuts accedirem de nou a la carretera de Molins, per un voral protegit per la barana de la via.

Entrada del corriol / Pas lateral per la carretera

A pocs metres en línia recta serem al Coll de Can Mallol (376 m, 1h 21 min), final de la segona etapa de la ruta.

Coll de Can Mallol (376 m)

Tram 3
COLL DE CAN MALLOL (376 m) –
CAN CALOPA DE DALT (299 m)
Per bosc de Can Mallol i turons del Xai i de la Banya

Abans de descriure l’etapa propera cal fer un aclariment. Des d’aquest punt hi ha dues opcions per anar en direcció Can Calopa.
La primera és seguir el camí amb cadena, caminar uns 5 minuts (tros marcat en color blau en el mapa de ruta) i en arribar a una bifurcació de corriols tombar a la dreta, pel camí direcció Turó del Xai-Can Calopa de Dalt. És la via normal i la que us recomano.
La segona opció, la que vaig escollir jo, consisteix en agafar el corriol que surt per la dreta i que va baixant fins a trobar el Camí de la Font de Can Mallol, molt a prop de la font del mateix nom, i després tirar a l’esquerra fins a trobar el camí de la primera opció (ruta marcada en color lila al mapa de ruta).

Primer tram del corriol cap a la Font de Can Mallol fins a la primera torre elèctrica

El problema va venir després de passar la primera torre elèctrica. A partir d’allà, la vegetació va anar tapant el sender i malgrat anar orientat cap al torrent, ben aviat em vaig trobar atrapat al bosc, sense rastre de camí, rodejat de vegetació i amb nombrós brancatge, cosa que em dificultava la marxa. Estava en un cul de sac, havent patit més d’una esgarrinxada.
Com que no hi havia manera de continuar, vaig decidir pujar pel dret del vessant de la muntanya, en direcció cap on es veia el cel. Arribant a dalt segurament trobaria algun camí. L’esperança va augmentar quan vaig sentir de lluny el pas de vehicles. Una carretera estava a prop!
Finalment, superant tota la brossa que trobava al pas (bardisses, plantes diverses, arbres, troncs, branques i herbes altes), vaig aconseguir arribar a un camí.
Havia sortit del bosc! Però no sabia a on estava. Sort que a pocs metres vaig veure un senyal de direcció, i vaig anar cap allà i… sopresa! Estava al trencall del camí cap al Turó del Xai i Can Calopa de Dalt (380 m, 1h 53 m).
Sí, era el trencall a només cinc minuts del Coll de Can Mallol. Triant la segona opció havia fet una marrada d’una mitja hora per tornar pràcticament al mateix punt.
Per això us recomano la primera opció, a no ser que s’hagin desbrossat els senders, molt tapats.

Trencall cap al Turó del Xai-Can Calopa de Dalt (380 m)

Situats al trencall del camí venint del Coll del Mallol, seguim en direcció al Turó del Xai i el primer objectiu, a uns 15minuts, serà l’arribada a la carretera de Molins. En el recorregut passarem per alguns trencalls, entre els quals el que ve per la dreta, el camí de la Font de Can Mallol, per on haguérem arribat sense la marrada, i tot seguit, també a mà dreta, el trencall cap a Can Calopa de Dalt seguint l’itinerari del PR-165. Nosaltres els ignorem i continuem pel camí sense desviar-nos.

Trams del corriol, que no hem d’abandonar, ignorant tots els trencalls

Molt aviat tornarem a ser a la carretera de Molins (BV-1468) (339 m, 2h 07 min).

Arribada una altra vegada a la carretera de Molins

Una vegada més (el tercer cop) travessem la calçada i ens dirigim cap al corriol que surt més a la dreta, en pujada. Per arribar a la masia de Can Calopa no ho farem per la banda de la Rierada (pel PR-C165, que ja hem fet altres vegades) sinó per la carena passant per un parell de turons. Iniciem el camí indicat cap al Turó del Xai-Ca n’Illescas (veure foto).

Inici del camí de la carena dels turons del Xai i de la Banya

Anem pujant pel corriol i en mig quart, en una primera bifurcació, arribarem al Turó del Xai (366 m, 2h 15 min).

Turó del Xai (366 m)

Més endavant, hem de procurar seguir per l’esquerra amunt per guanyar alçada i poder anar a la zona del segon dels cims de la carena, el Turó de la Banya (372 m, 1h 24 min).

Turó de la Banya (372 m)

Compte que en tota aquesta zona no hi ha cap indicador i hem de tirar d’orientació i d’intuïció. Però es pot avançar sense problemes pels senders.

Un cop hem arribat a dalt de la carena iniciem el descens. Hem d’estar molt atents per quan vegem una cruïlla marcada amb una pila de pedres: hem de seguir per la dreta. És important fixar-nos en aquest punt i prendre la direcció correcta, perquè si no ens desviaríem molt de la ruta.

Continuem baixant fins a trobar un altre camí (el que va a Ca n’Illescas) i a l’encreuament girem cap a la dreta i en un no res serem, una vegada més, a la carretera de Molins. (306 m, 2h 34 min).

Enllaç amb el camí, final del descens. Seguim cap a la dreta.
Enllaç amb la carretera de Molins. Can Calopa està molt a prop.

Seguim la carretera pel voral tirant cap a la dreta uns metres i quan poguem travessem la calçada (per quarta vegada…i última!) per anar a trobar un camí que surt per l’esquerra i que ens porta directament a la masia de Can Calopa.

Accés a Can Calopa de Dalt, per l’esquerra

Finalment som a la masia de Can Calopa de Dalt (299m, 2h 38 min).

Masia de Can Calopa de Dalt (299 m)

La masia està explotada per L’Olivera Cooperativa i elaboren vins i olis singulars, els únics d’origen de Barcelona. Però la masia ofereix molt més, com una vinoteca en una de les dependències del recinte, així com altres serveis.
Més informació del projecte de la cooperativa al web de l’Ajuntament de Barcelona, en aquest enllaç.

Vistes dels camps de la finca i del mas

En aquesta bonica masia donem per acabada la tercera etapa de la caminada. Ens espera l’entorn natural de la Rierada.

.Tram 4
CAN CALOPA DE DALT (299 m) –
CAN BOSQUETS (169 m)
Per la Reserva Natural de la Rierada

El quart tram de la ruta passa en bona part per la Reserva Natural Parcial de la Rierada-Can Balasc, amb dos punts d’interès: la Font del Bon Pastor i el Gorg de Can Bosquets.
Un cop hem rodejat els camps de Can Calopa baixarem cap a la Rierada, en un entorn ombrívol, amb molta vegetació, on sentirem silenci, només trencat pel cant dels ocells i el brogit de l’aigua.
Farem un camí de descens espectacular en plena natura.

Deixem Can Calopa i anem cap a la zona d’aparcament, en direcció a la carretera i, sense entrar-hi, prenem el corriol que baixa pel cantó esquerre. De seguida veiem el reixat que a partir d’ara anirem resseguint rodejant tota l’àrea de camps de conreu de la masia.

Corriol amb la tanca enreixada perimetral de la finca de Can Calopa

Ben aviat serem a una bifurcació on hem de continuar per l’esquerra seguint la tanca. Passem pel costat dels camps, deixant la masia, que no veiem, tapada pel marge elevat. I quan en una clariana ja podem veure la masia sense pujar al marge (veure foto) hem d’estar molt alerta perquè tenim a mà dreta l’inici del camí que baixa a la Rierada (281 m, 2h 55 min).

Vista de la masia de Can Calopa des de l’extrem dels camps de la finca

És una cruïlla important, que jo vaig passar de llarg (no hi ha cap indicació), vaig arribar a passar una tanca i poc després vaig haver de recular per agafar el corriol que tocava, fent uns cinc minuts de marrada (281 m, 3h 01 min)

És un sender que baixa sobtadament cap al bosc i per això és difícil de veure’l. Des d’aquí iniciem el descens cap a la Rierada per un corriol que ens portarà al fons del Torrent de les Tres Serres, on hi ha la Font del Bon Pastor.
El descens és llarg però el camí sempre és perfectament visible, amb senyals vermells per orientar-nos en alguna roca o en troncs d’arbres.

Senyals vermells al sender

Durant el trajecte, amb la vegetació molt crescuda, però sense envaïr el sender, trobarem uns quants arbres caiguts, atravessats al camí, que ens obligarà a passar fent equilibris o a agupir-nos.

Arbres caiguts al camí

Quan som a prop del torrent ja podem sentir el brogit d’aigua que raja a la font. Hem arribat a la Font del Bon Pastor (146 m, 3h 16 min), situada al marge dret del camí per on hem vingut i enmig del Torrent de les Tres Serres.

Font del Bon Pastor (146 m)

Deixem la font travessant el torrent i continuem per un camí que aviat travessa la riera, passa pel costat d’una antiga bassa i més endavant arriba a una clariana. En aquesta zona, per la dreta surt un camí (també me’l vaig passar de llarg, perquè no està indicat) que baixa cap a la Riera de Vallvidrera i de seguida arribarem al Gorg de Can Bosquets (153 m, 3h 30 min), un salt d’aigua en un entorn tranquil (si més no els dies feiners).

Aproximació al Gorg de Can Bosquets
Gorg de Can Bosquets (153 m)

Visitat el gorg desfem el camí per on hem arribat i al primer trencall a la dreta tombem cap amunt per una via un xic rocallosa i en poca estona anirem a sortir de nou al camí de la Rierada a Can Bosquets (161 m). Girem a la dreta i de seguida arribarem a una cruïlla on hi ha el cartell d’entrada a la Reserva Natural de la Rierada (per a nosaltres, òbviament, de sortida).
Som al camí que rodeja la masia de Can Bosquets (o Can Busquets), a l’accés de la qual arribarem tot seguit (169 m, 3h 36 min), seguint recte.

A Can Bosquets sortim de la Resrva Natural Parcial de la Rierada-Can Balasc
Accés a Can Bosquets, a l’enllaç amb la pista forestal cap a La Floresta

I a l’encreuament, a la pista del Camí de Can Bosquets, acaba el tram que hem fet per la Rierada. Només ens resta arribar a La Floresta.

Tram 5
CAN BOSQUETS (169 m) –
LA FLORESTA (FGC) (206 m)
Pel Camí de Can Bosquets i Avinguda de Tarruell

En menys de mitja hora serem a La Floresta, barri del municipi de Sant Cugat del Vallès.
Situats a l’accés de la masia prenem la pista ampla del Camí de Can Bosquets a la dreta i l’anem seguint fins a trobar una carretera (no és la de Molins, tranquils). Per arribarf-hi farem un tram amb lleugera pujada, sense massa al·licients i amb poca ombra (els dies de calor esgota una mica).

Camí de Can Bosquets / Vista de la C-16 des del camí

En uns 10 minuts, però, serem a la Carretera de Vallvidrera a Sant Cugat, la BV-1462, just a l’alçada del km 9 (210 m, 3h 46 min).

Enllaç amb la carretera de Sant Cugat

Per enèsima vegada en aquesta excursió travessem la calçada (d’una carretera nova, això sí) i entrem recte a un carrer en pujada, que prenem per la vorera de l’esquerra.

Travessem la calçada i pugem per aquest carrer, per la banda esquerra

Perquè per aquesta banda surt poc després la Drecera de Can Bosquets (216 m), una llarga escala que ens portarà a l’Avinguda de Tarruell (235 m, 3h 52 min).

Drecera de Can Bosquets

En arribar a dalt girem a la dreta, resseguim el carrer, més endavant ignorem un carrer que ve per la dreta i de seguida un que surt per l’esquerra i seguim per la mateixa via. Però molt aviat haurem d’agafar per l’esquerra les Escales Tarruell (237 m), que ens permetran baixar fins a l’estació de La Floresta (FGC) (206 m, 4 hores), final de la travessa.

Escales Tarruell
Baixant per les escales ja veiem al fons l’estació de tren

A l’estació donem per acabada l’excursió.

DESNIVELLS I TEMPS PER TRAMS
Desnivell en metres / Temps en minuts

TramDesnivellTemps
Baixador de Vallvidrera (FGC)-Pantà de Vallvidrera+ 247′
Pantà de Vallvidrera-final barriada Mas Sauró+ 7921′
Mas Sauró-Turó de Can Pasqual per corriols+ 13027′
Turó de Can Pasqual-Coll de Can Pasqual– 4611′
Coll de Can Pasqual-Coll de Can Mallol– 4715′
Coll de Can Mallol-Camí Font de Can Mallol- Bosc de Can Mallol (marrada)+ 432′
Camí Can Calopa de Dalt fins Carretera de Molins– 4114′
Carretera de Molins-Turó del Xai+ 278′
Turó del Xai-Turó de la Banya+ 69′
Turó de la Banya-Carretera de Molins– 6610′
Carretera de Molins-Can Calopa de Dalt– 74′
Can Calopa de Dalt-Font del Bon Pastor per corriol a la Rierada– 15338′
Font del Bon Pastor-Gorg de Can Bosquets+ 714′
Gorg de Can Bosquets-Can Bosquets+ 166′
Can Bosquets-Carretera de La Floresta+ 4110′
Carretera de La Floresta-Avinguda de Tarruell+ 256′
Avinguda de Tarruell-estació La Floresta (FGC)-298′
Totals acumulats+ 359
– 389		4h 00′

Desglossament del temps per etapes:
Baixador de Vallvidrera-Turó de Can Pasqual: 55 min
Turó de Can Pasqual-Coll de Can Mallol: 26 min
Coll de Can Malol-marrada pel bosc-Ctra.Molins: 46 min
Ctra.Molins-Turons Xai-Banya-Calopa de Dalt: 31 min
Can Calopa de Dalt-La Rierada-Can Bosquets: 58 min
Can Bosquets-La Floresta: 24 min

Distribució del temps:
44 % en pujada, 8 % en pla i 48 % en baixada.

Cap al Llobregat

De Vallvidrera a Molins de Rei per Santa Creu d’Olorda, Can Ferrers i Vall de Sorgues

Deixa un comentari

Baixador de Vallvidrera-Molins de Rei, per Santa Creu d’Olorda, Can Ferrers, Vall de Sorgues, El Terral i Plaça de les Bruixes

DADES TÈCNIQUES

  • Caminada núm. 101
  • Data: divendres, 26 de juliol de 2024
  • Inici: Baixador de Vallvidrera (FGC)
  • Final: Molins de Rei (Renfe)
  • Sector: vessant del Llobregat (Santa Creu d’Olorda-Molins de Rei)
  • Distància: 13,85 km
  • Temps: 3 h 35 min
  • Desnivell: + 263 m / – 470 m
  • Dificultat: moderada
  • Tipologia: travessa lineal (només anada)

ITINERARI

Baixador de Vallvidrera (FGC)-Pantà de Vallvidrera-Mas Sauró-Turó de Can Pasqual-Can Masdemont-Coll de Can Pasqual-Coll de Can Mallol-Santa Creu d’Olorda-Carretera Sanson-Font de Can Ferrers-Can Ferrers-Can Ribes-Camí de Castellciuró-Vall de Sorgues (carena)-El Terral-Plaça de les Bruixes-Molins de Rei (Renfe).

MAPA DE LA RUTA

RUTA A WIKILOC

LLOCS D’INTERÈS

COMENTARI

Travessa per la banda del Llobregat, amb destí a Molins de Rei, que ja hem fet altres vegades, però amb una variant a la segona part de la caminada, a partir de Santa Creu d’Olorda.
Des d’aquest punt, en aquesta ocasió seguirem una ruta per Can Ferrers (o Farrés) i la Vall de Sorgues per un corriol carener. En ser a Molins visitarem tres espais destacats: l’àrea de pícnic del Terral, el jaciment iberoromà de la Plaça de les Bruixes i, ja en la trama urbana, la Font dels Casats.
Es tracta d’una caminada que sovinteja els senders emboscats, d’agrair en temps d’estiu, per les ombres i també per l’acompanyament gratuït del persistent cant de les cigales.
Itinerari amb un perfil altimètric típic de les travesses per Collserola des de Barcelona a l’altra vessant de la serra: inici amb pujada sostinguda fins arribar a la carena principal (cota màxima, els 470 m del Turó de Can Pasqual) i llarg descens, en aquest cas cap al Baix Llobregat.

DESCRIPCIÓ DE LA RUTA

Tram 1
BAIXADOR DE VALLVIDRERA (236 m) –
TURÓ DE CAN PASQUAL (470 m)
Pel Pantà de Vallvidrera i drecera Mas Sauró

El primer tram de l’excursió és de pujada: hem d’anar cap a la carena de principal de Collserola que ens aboca a la banda del Baix Llobregat.
Sortim de l’estació del Baixador de Vallvidera (FGC) (236 m) per les escales que donen a la carretera de Sant Cugat (BV-1462), creuem la calçada pel pas de vianants regulat per un semàfor. Passem per una parada de bus i travessem el carrer per enfilar el Camí del Pantà (a esquerra), rodegem la Plaça de la Mina Grott i en arribar a una cruïlla trobem uns primers indicadors (veure foto). Hem de seguir cap a la dreta.

Cruïlla senyalitzada: girar a la dreta

Continuem pel Camí del Pantà, amb terra pavimentat mentres passem pel costat d’algunes vivendes i al final el camí esdevé de terra i tancat al trànsit amb un cadenat. De seguida veurem a mà esquerra l’entrada al Mina Grott i poc després, a mà dreta, l’edifici rosa de l’Espai d’interpretació del Pantà de Vallvidrera, amb una petita àrea de pícnic, tot al costat de la paret de la presa del pantà.

Camí cap al pantà; a l’esquerra la Mina Grott

Tot seguit tenim unes llargues escales que ens portaran a la part alta de la presa, des d’on podem veure tot el Pantà de Vallvidrera (260 m, 8 min). El pantà segueix molt sec, però no tant com l’hem vist en caminades anteriors.

Aspecte actual del Pantà de Vallvidrera, des de la presa

Travessem tota la presa fins a l’altra banda, on hi tornen a haver vivendes i tirem a l’esquerra, resseguint el pantà, per un camí pavimentat, primer en lleugera ascensió i després en baixada fins a la cua del pantà.

Vista de la presa del pantà, des de l’altra banda

En passar per les darreres vivendes, el camí torna a ser de terra i molt aviat, a mà dreta, veurem un camí (263 m, 12 min) í , que es tranformarà en corriol estret i que ens durà a la zona del Mas Sauró. Primer seguirem aquest corriol (marques GR-96), amb un darrer tram força costerut, i en ser al Camí de la Reineta (asfaltat i per tant amb vivendes) tombem amunt a l’esquerra fins que veurem unes llargues escales a la dreta. Aquesta escala ens facilitarà arribar al Camí del Mas Sauró, a la part més alta de Santa Maria de Vallvidrera.
Un cop hem pujat les escales girem a l’esquerra i seguim amunt fins a les darreres vivendes (a la dreta, la Residència Mas Sauró per a persones amb discapacitat intel·lectual). En aquest punt compte perquè hem d’agafar el corriol que, enfront nostre, penetra al bosc i que és una bona drecera per assolir la carena (340 m, 26 min). Hi ha pal indicador: seguir la direcció Can Pasqual-Mas Pins.

Aquest és l’inici del corriol que ens dirigirà a la carena

Iniciem la pujada a la carena. El corriol va guanyant alçada i desnivell a mida que anem pujant, sempre per un terreny una mica rocallós (cal anar en compte si hi ha humitat).

Pujant pel corriol en direcció a la carena

El corriol d’ascensió acaba en creuar-se amb un altre corriol travesser, que ve del Turó de Llevallol i va cap al Turó de Castellví (406 m, 38 min).

Encreuament amb el corriol. Hem de travessar-lo i endinsant-nos pel bosc

En aquest punt, simplement hem de creuar el corriol i ficar-nos per un altre sender que surt a l’altra banda, mig amagat, per l’esquerra. Aquest segon corriol va planejant al principi (un tram molt agradable de passar) i després va ascendint, moderadament, es creua amb un altre corriol (hem de girar a la dreta amunt) i finalitza a una petita esplanada a la mateixa carena dels Turons de Can Pasqual, just per on passa la pista forestal que ve de Les Planes (458 m, 50 min).

Pas pel corriol. Seguim anant cap a la carena

Arribats a la carena, hem de seguir cap a l’esquerra per la pista i poc després arribarem al Turó de Can Pasqual (470 m, 53 min).

Enllaç amb la pista forestal de la carena dels Turons de Can Pasqual. Hem de tombar a l’esquerra amunt

Un vèrtex geodèsic situat arran de camí, un xic enlairat, a la dreta, al costat d’un gran dipòsit, ens assenyala l’indret.

Arribada al Turó de Can Pasqual. El vèrtex es troba a la dreta
Turó de Can Pasqual (470 m)

I aquí, al sostre de la caminada, acaba el primer tram de la travessa i l’únic en pujada. Des d’ara, la tendència serà anar perdent alçada.

Tram 2
TURÓ DE CAN PASQUAL (470 m) –
SANTA CREU D’OLORDA (esplanada) (327 m)
Pels colls de Can Pasqual i de Can Mallol

Comencem el segon tram de la ruta i el primer que farem és anar a visitar el mirador que és molt aprop, des del qual podrem gaudir d’excel·lents panoràmiques de la plana del Baix Llobregat. Per anar-hi ens hem de desviar de la pista principal pel primer camí a l’esquerra i un pocs metres després arribarem al mirador (464 m), amb un banc de fusta i encarat a un paisatge que arriba fins al mar, destacant-se la desembocadura del riu Llobregat, l’aeroport del Prat i les localitats de l’entorn (Sant Just Desvern, Sant Feliu de Llobregat, etc.).

Mirador del Turó de Can Pasqual
Panoràmica del Baix Llobregat

Continuant endavant pel mateix camí, ara més estret, tornarem a la pista carenera, i tot seguit veurem al nostre davant Can Masdemont.
En el revolt de la casa hem de girar a la dreta i baixar per la pista que va a parar a una altra, la de Can Castellví (431 m).
A la cruïlla tombem a l’esquerra i en menys de cinc minuts arribarem al Coll de Can Pasqual, per on passa la carretera de Molins (BV-1468) (423 m, 1h 03 min).

Coll de Can Pasqual (423 m)

Creuem la calçada i tirem cap a la dreta, pel voral encimentat, en direcció a Molins de Rei. Seguint la carretera primer deixarem a mà esquerra el Centre d’Educació Ambiental Mas Pins, immediatament passarem pel punt quilomètric 8 de la carretera i més endavant arribarem a l’indret de La Sargantana. En total, uns 450 metres per carretera, que podem fer en mig quart.

Pas pel voral de la carretera de Molins

Mentrestant, per la banda dreta hem pogut contemplar alguna panoràmica cap al Vallès, amb Montserrat i la Mola al fons.
Passat l’accés a La Sargantana, que tenim a l’esquerra, hem de tornar a creuar la calçada per agafar el camí que veiem a l’altra banda, en direcció Font de Can Mallol-Can Bosquets, amb cadenat a l’accés (398 m, 1h 10min).

Trencall passat La Sargantana. Toca seguir aquest camí que surt per la dreta de la carretera

Seguim aquest camí i més enllà, en creuar-nos amb un altre camí (per la dreta va cap a la Rierada i per l’esquerra torna a la carretera de Molins), hem de travessar la pista i ficar-nos al bosc per un sender que ens portarà de nou a la carretera de Molins, a prop del Coll de Can Mallol.

Encreuament amb el camí de la Rierada. Hem se travessar la pista i entrar al bosc per un petit sender (al front)

És un corriol planer, que passa pel bosc, molt bonic, però molt curt: en un parell de minuts arribarem de nou a la carretera de Molins. Però ara no trepitjarem gens d’asfalt perquè el corriol està protegit per la barana de la calçada. Al final d’aquest pas lateral de la carretera serem al Coll de Can Mallol (376 m, 1h 18 min).

Tram del corriol en direcció el Coll de Can Mallol
Coll de Can Mallol (376 m)

Al coll hem de prendre el camí cadenat de la dreta que veiem a la foto, en direcció Santa Creu d’Olorda-Turó del Xai-Can Calopa de Dalt.
Seguim el camí i poc després ens trobarem amb una cruïlla de tres camins (veure foto).

Punt d’encreuament de tres camins. Hem de seguir pel de l’esquerra

Per la dreta aniríem cap al Turó del Xai i Can Calopa de Dalt, pel mig pujaríem al Turó d’en Serra, i per l’esquerra anirem cap a Santa Creu d’Olorda.
Així doncs, continuem pel camí de l’esquerra que, primer amb lleugera ascensió i després en decidit descens, ens conduïrà fins a Santa Creu d’Olorda. Durant el trajecte, divisarem al fons, a estones, la torre de guaita del Puig d’Olorda i la cinta transportadora de la Sanson.

Tram del camí. A partir d’aquí, iniciem el descens cap a Sant Creu d’Olorda
Presència d’un arbre caigut en el recorregut del camí

En el tros final del camí arribarem encarats a una central elèctrica, que vorejarem i tot seguit ens retrobarem amb la carretera de Molins, just a la cruïlla d’accés a Santa Creu. Travessem de nou la calçada per adreçar-nos a l’entrada del recinte.

Entrada de Santa Creu d’Olorda

Hem arribat a  Santa Creu d’Olorda (327 m, 1h 34 min).
Es tracta d’ una gran àrea de lleure, amb diversos elements a destacar: l’ermita de Santa Creu, el Castell d’Olorda (en ruïnes), un restaurant, una àrea de pícnic, una gran esplanada i un ampli aparcament. És tanmateix un centre neuràlgic, punt d’inici, de pas o de final de nombroses excursions i rutes per la Serra de Collserola.

Santa Creu d’Olorda: cartell del Parc, ermita, castell i esplanada

Amb l’estada en aquest indret acabem el segon tram de la travessa. Si volem completar la visita podem anar a veure l’espai naturalístic de la Pedrera dels Ocells, situat molt a prop, al camí de Molins de Rei.

Tram 3
SANTA CREU D’OLORDA (esplanada) (327 m) –
CAMÍ DE CASTELLCIURÓ / CAN RIBES (289 m)
Per carretera Cimentera i camí de Can Ferrers

Deixem Santa Creu d’Olorda pel final de l’esplanada, el més allunyat de l’ermita, per agafar el camí-carretera que va cap a Sant Feliu de Llobregat, passant per l’antiga cimentera Sanson.

Abandonant l’esplanada de Santa Creu d’Olorda

Comencem el camí i més endavant trobarem a mà dreta una primera cruïlla destacada, la del camí de pujada al Puig d’Olorda, que avui passem de llarg (333 m, 1h 38 min). Seguim avall i aviat el camí està pavimentat: això és el senyal que estem arribant a la zona de l’antiga pedrera de la Sanson. La mina, avui abandonada, proveïa de pedra calcària la cimentera Sanson, situada uns metres més avall i tancada des de l’any 2006.
En acostar-nos a les instal·lacions d’extracció ja veiem la cinta transportadora que uneix la mina, a la falda del Puig f’Olorda, a l’hangar d’emmagatzematge, que alhora connectava amb la fàbrica de ciment (306 m, 1h 47 min).
Podeu veure el pas per la fàbrica a la ruta núm. 79 d’aquest blog.
I tenir més informació sobre l’explotació minera de la Sanson en aquesta web (en castellà).

El camí passa a tocar de l’hangar (a mà esquerra) i per sota mateix de la cinta transportadora, amb la pedrera i el Puig d’Olorda a la dreta. És un indret especial i polèmic: cal enderrocar unes instal·lacions inutilitzades en un parc natural o reconvertir-les, per exemple, en un equipament d’arqueologia industrial?

Vegeu unes fotos del pas del camí-carretera per aquest punt:

Primera visió de la cinta transportadora de la Sanson, baixant pel camí de Santa Creu

Aproximació a la cinta transportadora
Hangar d’emmagatzematge
Hangar d’emmagatzematge
Pas per sota de la cinta transportadora; a la dreta el Puig d’Olorda
Pas per sota de l’estructura
Connexió de la cinta transpoirtadora amb l’hangar
Deixant enrere la cinta transportadora
Pedrera de la Sanson

Un cop hem passat per sota de la cinta hem de continuar per la pista avall fins arribar al punt que veiem a la foto (293 m, 1h 56 min):

Aquí hem d’anar cap a la dreta, abandonant la pista de Santa Creu

És hora d’abandonar la pista de Santa Creu i girar a la dreta per un corriol prou curiós, amb un tram pavimentat i un tros amb un senyal de trànsit! (sens dubte, restes de l’explotació minera de la Sanson).

A l’inici del corriol veiem la fàbrica Sanson i una panoràmica del Baix Llobregat
Pas pel corriol, amb un senyal de trànsit (!)

El corriol va a parar a un camí (girar a l’esquerra) i molt aviat arribarem a un trencall que no podem deixar escapar. És a l’esquerra, senyalitzat amb la marca SFLL 3 (itineraris de Sant Feliu) (286 m, 2h 02 min). Seguint rectes aniríem a la Pedrera de Can Ferrers, però no és objectiu en aquesta ruta.

En aquesta cruïlla hem de seguir cap a l’esquerra (direcció SFLL 3)
Entrada al corriol cap a Can Ferrers

Aquest corriol, més aviat planer, ens portarà a Can Ferrers i al camí de Castellciuró, a l’alçada de Can Ribes.
Des del corriol tindrem l’oportunitat de contemplar algunes panoràmiques del Baix Llobregat.

Vista des del corriol

Més endavant passarem per la zona de la Font de Can Ferrers (o de Can Farrés) (2h 06 min) amb tres elements característics: la mina, la font i la bassa, que veurem successivament arran del camí. Primer passarem per la mina (a la dreta) , tot seguit per la font i després per la bassa (ambdós a l’esquerra).

Font de Can Ferrers (o Farrés): la mina, la font i la bassa

Passada la font arribarem a enllaçar amb un camí més ample (278 m), i girarem a la dreta. Tenim Can Ferrers molt a prop.

Enllaç amb el camí a Can Ferrers: seguim a la dreta
Acostant-nos a la masia, de la qual ja en veiem la teulada

En molt poca estona passarem per Can Ferrers (o Can Farrés) (273 m, 2h 12 min, .

Arribant a Can Ferrers
Deixant enrere Can Ferrers

Des de la casa, uns metres més per una pista prou ample ens portarà a enllaçar amb el camí de Santa Creu d’Olorda a Molins de Rei per Castellciuró, en una cruïlla de camins i corriols, a l’alçada de Can Ribes (289 m, 2h 17 min).

Arribada a l’enllaç amb el camí de Castellciuró

I en aquest encreuament acabem el tercer tram de la travessa.

Tram 4
CAMÍ DE CASTELLCIURÓ / CAN RIBES (289 m)
ENLLAÇ CARRETERA DE VALLVIDRERA (62 m)
Pel camí de Castellciuró i corriol de la Vall de Sorgues

A la cruïlla hem de girar a l’esquerra avall, en direcció Castellciuró-Molins de Rei. Farem un tram d’uns 10 minuts, sempre en baixada i per un camí força transitat per caminants, corredors i ciclistes, sobretot els caps de setmana.

Diferents trams de la pista de baixada pel Camí de Castellciuró

El final del trajecte per aquesta pista serà quan arribem a una nova cruïlla on coincideixen diversos camins i corriols, destacant-se els camins cap a Can Tintorer (a la dreta) i poc més enllà cap a Can Bofill (a l’esquerra).
Però atents perquè nosaltres hem de prendre un corriol, no senyalitzat, que tenim al front i que s’enfila directe al bosc (211 m, 2h 26 min): és el corriol per la Vall de Sorgues, que ens conduïrà a Molins de Rei, passant pel bosc, carenejant.

Arribada a la cruïlla de camins. Hem de tirar rectes ficant-nos al bosc
Inici del corriol cap a la Vall de Sorgues

Comencem una caminada per un sender ben fressat, que hem seguir-lo sempre, sense desviar-nos. Durant el trajecte passarem enmig del bosc i de tant en tant anirem gaudint de vistes panoràmiques d’aquesta zona del Baix Llobregat, cap a Sant Feliu, Molins de Rei i El Papiol.

Diferents trams del corriol boscà
Panoràmica des del corriol carener de la Vall de Sorgues
Vista cap al Papiol, amb el Puig Madrona a la dreta i Montserrat al fons

I passarem a tocar de dues torres elèctriques, que ens refermeran que anem pel bon camí.

Una de les dues torres elèctriques que trobarem pel camí

Pel camí també veurem ,a mà esquerra en el sentit de la marxa, les ruïnes d’una possible cabana.

Restes d’una cabana en ple bosc

Seguim descendint per aquest caminet carener, sempre orientats cap a Molins.

Continuem baixant pel corriol emboscat
Pas per una rasa al marge del camí

Poc després de passar per la rasa hem d’estar alerta i vigilar un trencall per la dreta, que baixa sobtadament, abandonant el camí que seguíem.
A les fotos següents veiem just el lloc per on hem de tombar a la dreta.

Punt on cal deixar el corriol que seguíem i continuar per la dreta avall
Aquest és el corriol que ens durà a Molins de Rei

Des d’ara seguirem un corriol que baixa decidit fins arribar a la zona de la Font del Marxant (oculta per la vegetació) i tot seguit a l’encreuament amb la carretera de Vallvidrera i el camí de Can Tintorer (62 m, 2h 57 min).

Darrers metres del corriol. Aviat sortirem a la carretera de Vallvidrera
Cartell del Parc a l’encreuament del corriol amb la carretera de Vallvidrera i el camí de Can Tintorer

Som als afores de Molins de Rei i en arribar a la carretera de Vallvidrera (la BV-1468) acabem el quart tram de la travessa.

Tram 5
ENLLAÇ CARRETERA DE VALLVIDRERA (62 m)
MOLINS DE REI (29 m)
Per Àrea del Terral, Plaça de les Bruixes i Font dels Casats

En aquest encreuament comencem el darrer tram de la ruta. Abans de cloure-la visitarem tres espais, molt propers entre ells: primer ens arribarem a l’àrea d’estada del Terral (76 m), al costat de la carretera; després pujarem al jaciment arqueològic de la Plaça de les Bruixes (91 m) i finalment, ja entrant a Molins de Rei, passarem per la Font dels Casats (48 m), abans de dirigir-nos a l’estació de tren i tancar la caminada.

El primer que farem és travessar la calçada per agafar un vial i anar cap a la dreta en paral·lel a la carretera de Vallvidrera.

A l’altra banda de la calçada hi ha un vial que va paral·lel a la carretera

El vial no arriba a la mateixa carretera (segueix amunt cap a la Plaça de les Bruixes), però nosaltres passarem pel costat de la barana de la carretera i seguirem el voral pavimentat per l’esquerra de la calçada. Poc després, un cartell ens anuncia que entrem en el Parc Natural de Collserola. Tenim El Terral a tocar.

Pas pel voral de la carretera, en direcció al Terral

Seguim la carretera uns 250 metres i arribarem a l’àrea d’estada del Terral, (76 m, 3h 02 min) que es troba a l’altra banda de la carretera i al davant de l’espai del circuit de motocross, amb un munt de camins en totes direccions i diferents desnivells (vegeu-ne un video penjat a You Tube).

Cartell del Parc a l’àrea d’estada del Terral
Mapa de situació d’indrets destacats del Parc de Collserola

El Terral, està ubicat en una esplanada entre la carretera i la riera de Sant Bartomeu. A l’extrem més proper a Molins de Rei hi ha una zona de pícnic, amb diverses taules de fusta.

Àrea del Terral
Zona pe pícnic del Terral

Sortim del Terral pel mateix lloc per on hem entrat, o sigui, travessant la calçada per anar a buscar el voral cimentat, ara a la dreta de la carretera, per recular i tornar al vial que havíem deixat a l’anada.

Davant de l’àrea hi ha, enlairada, la Plaça de les Bruixes, amb el jaciment arqueològic i el circuit de motocross

Quan tornem a ser al vial hem de continuar a la dreta amunt i per una pujada força costeruda, però no massa llarga, que ens durà a l’espai de la Plaça de les Bruixes (91 m, 3h 09 min).

Arribant a la Plaça de les Bruixes per un corriol costerut

Aquí trobarem un jaciment arqueològic de l’època iberoromana (segles II-I a.C), amb diverses restes de construccions, totes elles engabiades per protegir-les.

Cartell del Parc al jaciment de la Plaça de les Bruixes

Aquestes són les restes que s’exposen a l’aire lliure, just on van ser localitzades:

Feta la visita a aquestes restes arqueològiques abandonem l’indret, ara per la zona de vivendes, baixant pel carrer Estefania de Requesens.

Deixant enrere el jaciment

En arribar al primer encreuament girem a l’esquerra per l’avinguda de Collserola, sempre avall, fins a la rotonda per on passa la carretera de Vallvidrera. Aquí girem a la dreta cap al centre vila i al segon carrer a l’esquerra (Passeig de la Font dels Casats) tombem i ens arribem a la Font dels Casats (48 m, 3h 18 min), una font històrica i un lloc emblemàtic de la vila de Molins de Rei.

Font dels Casats (Molins de Rei)
Mosaic de la font

Només ens resta anar a l’estació de tren de Molins, fent una travessa urbana pel carrer de Jacint Verdaguer, l’avinguda Onze de Setembre (un bon tros amb pujada destacada), el pas pel Poliesportiu Municipal, la passarel·la sobre les vies del tren i el carrer d’Àngel Guimerà. Al final d’aquest recorregut arribarem a la plaça on hi ha l’estació de Renfe (29 m, 3h 35 min).

I aquí, ara sí, acaba la travessa que hem fet des de Santa Maria de Vallvidrera, passant pel pantà de Vallvidrera, el turó de Can Pasqual, el coll de Can Mallol, l’indret de Santa Creu d’Olorda, el camí de la cimentera Sanson, amb pas per sota de l’espectacular cinta transportadora, la zona de Can Ferrers (o Can Farrés), amb la font i la masia i el recorregut pel corriol carener de la Vall de Sorgues per arribar a Molins de Rei, on hem estat al Terral, la Plaça de les Bruixes i la Font dels Casats.

DESNIVELLS I TEMPS PER TRAMS
Desnivell en metres / Temps en minuts

TramDesnivellTemps
Baixador de Vallvidrera (FGC)-Pantà de Vallvidrera (presa)+ 248′
Pantà de Vallvidrera (presa)-inici corriol a carena (final Mas Sauró)+ 8018′
Pujada al Turó de Can Pasqual, per corriols+ 13027′
Turó de Can Pasqual-Coll de Can Pasqual (Ctra. Molins)– 4710′
Coll de Can Pasqual-Coll de Can Mallol– 4715′
Coll de Can Mallol-Santa Creu d’Olorda (esplanada)– 4916′
Santa Creu d’Olorda-trencall corriol Can Ferrers– 4128′
Pas corriol-camí Can Ferrers fins enllaç camí de Castellciuró (Can Ribes)+ 315′
Camí de Castellciuró fins trencall corriol carener Vall de Sorgues– 789′
Pas per la Vall de Sorgues pel corriol carener fins final (enllaç Ctra.Vallvidrera / cruïlla camí Can Tintorer)– 14931′
Enllaç Ctra. Vallvidrera-Àrea d’estada El Terral+ 145′
El Terral-Plaça de les Bruixes (jaciment iberoromà)+157′
Travessa urbana per Molins de Rei fins estació Renfe, passant per Font dels Casats– 6226′
Totals acumulats+ 263
– 470		3h 35′

Desglossament del temps per etapes:
Baixador de Vallvidrera-Turó de Can Pasqual: 53 min
Turó de Can Pasqual-Santa Creu d’Olorda: 41 min
Santa Creu d’Olorda-enllaç Camí de Castellciuró: 43 min
Camí de Castellciuró-Vall de Sorgues-El Terral: 45 min
El Terral-Plaça de les Bruixes-Molins de Rei: 33 min

Cap al Llobregat

De Vallvidrera a Molins de Rei per Santa Creu d’Olorda, El Mulei i Sant Pere de Romaní

Deixa un comentari

Baixador de Vallvidrera-Molins de Rei, per Santa Creu d’Olorda, Font de la Tartana, El Mulei i Sant Pere de Romaní

DADES TÈCNIQUES

  • Caminada núm. 94
  • Data: divendres, 22 de desembre de 2023
  • Inici: estació Baixador de Vallvidrera (FGC)
  • Final: estació Molins de Rei (Renfe)
  • Sector: vessant del Llobregat (Santa Creu d’Olorda-Molins de Rei)
  • Distància: 11,75 km
  • Temps: 3 h 10 min
  • Desnivell: + 268 m / – 475 m
  • Dificultat: moderada
  • Tipologia: travessa lineal (només anada)

ITINERARI

Baixador de Vallvidrera (FGC)-Pantà de Vallvidrera-Mas Sauró-Turó de Can Pasqual-Coll de Can Pasqual-Coll de Can Mallol-Santa Creu d’Olorda-Can Portell-Can Ribes-Font de la Tartana-Coll d’en Cuiàs-Turó del Mulei-Sant Pere de Romaní-Font del Capellà-Molins de Rei (Renfe).

MAPA DE LA RUTA

RUTA A WIKILOC

LLOCS D’INTERÈS

COMENTARI

Variant de la travessa de Santa Maria de Vallvidrera a Molins de Rei passant per Santa Creu d’Olorda. La caminada comença amb la llarga ascensió al Turó de Can Pasqual, via Pantà de Vallvidrera-Mas Sauró, per continuar per la ruta habitual fins a l’enclavament de Santa Creu d’Olorda, amb diversos punts d’interès, destacant-se l’ermita i la Pedrera dels Ocells. La segona part de la travessa ens porta pel terme de Molins de Rei, seguint la pista de Castellciuró per desviar-nos en direcció a Can Bofill, fins arribar a la Font de la Tartana. Des d’aquí ens dirigirem per un corriol que voreja per sobre Can Bofill i que va a parar al Coll d’en Cuiàs, indret des d’on prendrem el corriol que segueix la muntanya del Mulei, amb el cim cobert de vegetació. Des del Mulei fem un llarg descens, continuant pel corriol carener, fins a l’ermita de Sant Pere de Romaní i després seguim baixant cap a Molins de Rei passant per la Font del Capellà i la barriada de la Riera de Bonet. La vila de Molins de Rei és el destí final de la travessa per aquesta banda del Baix Llobregat de la Serra de Collserola.

DESCRIPCIÓ DE LA RUTA

Tram 1
BAIXADOR DE VALLVIDRERA (236 m) –
TURÓ DE CAN PASQUAL (470 m)
Pel Pantà de Vallvidrera i drecera Mas Sauró

El primer tram de la caminada ens portarà des de Santa Maria de Vallvidrera fins al Turó de Can Pasqual, amb uns 210 metres de desnivell.
Sortim de l’estació de Baixador de Vallvidera (FGC) per les escales, travessem la carretera i ens dirigim al carrer Camí del Pantà, passem pel costat d’un restaurant i de la Plaça del Mina Grott i a la cruïlla veurem un cartell del Parc.

Cartell del Parc al final de la Plaça del Mina Grott

En aquest punt continuem per la dreta, passem per les últimes vivendes de la barriada i quan el camí esdevé de terra (hi ha una cadena) primer veurem a l’esquerra l’entrada del Mina Grott  i després, a la dreta, l’àrea d’estada i l’Espai d’interpretació del Pantà de Vallvidrera, que es troba a la Casa del Guarda (de color rosa). A partir d’aquí pujarem per un tram esglaonat que ens permet accedir al Pantà de Vallvidrera, just a la zona de la presa (260 m, 8 min). El pantà està completament buit.

Pantà de Vallvidrera, completament sec
Presa del Pantà de Vallvidrera

Girem a la dreta per damunt de la presa i llavors a l’esquerra pel camí pavimentat, que vorejant el pantà ens porta a la cua del pantà. Aquí hem de prendre un corriol de terra que surt per la dreta (263 m, 12 min) i que va ascendint fins a enllaçar, en uns cinc minuts, amb el Camí de la Reineta, al barri de Mas Sauró. Quan hi som hem de continuar amunt per l’esquerra, vorejant un seguit de vivendes i poc després veurem a mà dreta unes llargues escales, que hem de pujar per accedir al carrer Camí del Mas Sauró. Quan som a dalt girem a l’esquerra fins trobar una cruïlla. En aquest encreuament hem de prendre el corriol que, pel mig, s’endinsa al bosc, seguint la direcció de Can Pasqual-Mas Pins (hi ha pal indicador).

Al front tenim el corriol que puja cap a la carena

Prenem el corriol-drecera que ens portarà a la carena dels Turons de Can Pasqual. El camí va pujant suaument fins arribar a unes torres elèctriques i llavors el camí s’estreny i comença un tram amb el terreny rocallós i en pujada més costeruda. I així fins arribar a creuar-nos amb el corriol que puja de Can Llevallol. Atents en aquest punt, perquè hem de travessar el corriol i ficar-nos per un altre corriol que segueix per dins del bosc i queda amagat (406 m, 37 min).

A la cruïlla hem d’agafar el corriol que de seguida surt per l’esquerra

Es tracta d’un sender boscà, més aviat planer i agradable de fer. En el trajecte ens creuarem amb un altre corriol i seguirem per la dreta i pocs minuts després arribarem a una esplanada on enllaçarem amb la pista que ve de Les Planes (458 m, 47 min). Som a la carena dels Turons de Can Pasqual.

Enllaç amb la pista dels Turons de Can Pasqual. Seguim a l’esquerra

Trenquem a l’esquerra per la pista forestal i molt aviat serem al Turó de Can Pasqual (470 m, 50 min).

Arribada al Tutó de Can Pasqual (470 m)
Turó de Can Pasqual

Des del turó podem divisar la muntanya de Sant Pere Màrtir i la plana del Baix Llobregat per una banda i el Vallès per l’altra. A pocs metres del vèrtex geodèsic i el dipòsit, per un camí que es desvia de la pista trobarem un lloc on poder contemplar el paisatge (hi ha un banc per seure).

Sant Pere Màrtir des del Turó de Can Pasqual

En aquest cim, un dels més elevats de la Serra de Collserola, acabem la primera etapa de la travessa. Ara ens toca baixar.

Tram 2
TURÓ DE CAN PASQUAL (470 m) –
SANTA CREU D’OLORDA (esplanada) (327 m)
Pels colls de Can Pasqual i Can Mallol

En el tram següent anirem fins a Santa Creu d’Olorda, en tendència descendent i alternarem camins, carretera i senders. En poc més de mitja hora hi arribarem.

Deixant enrere el Turó de Can Pasqual

Abandonem el Turó de Can Pasqual i continuem per la pista forestal, que aviat inicia el descens, passem per davant de la masia de Can Masdemont, on el camí fa un marcat revolt a la dreta i poc després enllacem amb el Camí de Can Castellví (431 m, 55 min).

Enllaç amb el Camí de Can Castellví

A la cruïlla hem de tombar a l’esquerra i en poc temps arribarem al Coll de Can Pasqual, per on passa la Carretera de Molins (la BV-1468) (423 m, 59 min).

Coll de Can Pasqual (423 m)

Travessem la calçada i tirem a la dreta, en direcció a Molins de Rei. Farem un tram pel voral condicionat per als vianants. Seguint la carretera primer deixarem a mà esquerra el Centre d’Educació Ambiental Mas Pins, immediatament passarem pel punt quilomètric 8 de la carretera i més endavant arribarem a l’indret de La Sargantana. Mentrestant, per la banda dreta hem pogut contemplar alguna panoràmica cap al Vallès, amb Montserrat i la Mola al fons.
Passat l’accés a La Sargantana hem d’abandonar la carretera pel trencall que surt per la dreta. Així, travessem de nou la calçada i prenem el camí en direcció Font de Can Mallol-Can Bosquets, amb cadenat a l’accés (398 m, 1h 06 min).

Trencall a la dreta a la zona de La Sargantana

Tirem per aquest camí i més enllà, en creuar-nos amb un altre camí, seguim pel sender que, pel mig de la cruïlla i ficant-se al bosc (veure foto), ens portarà de nou a la carretera de Molins.

Encreuament amb la pista. Hem de tirar recte, pel sender, endinsant-nos al bosc

És un corriol planer, que passa pel bosc, molt bonic, però moltr curt: en un parell de minuts arribarem de nou a la carretera de Molins. Però ara no trepitjarem gens d’asfalt perquè el corriol està protegit per la barana de la calçada. Al final d’aquest pas lateral de la carretera serem al Coll de Can Mallol (376 m, 1h 13 min).

Enllaç amb la carretera
Coll de Can Mallol (376 m)

Al coll hem de prendre el camí cadenat de la dreta que veiem a la foto, en direcció Santa Creu d’Olorda-Turó del Xai-Can Calopa de Dalt.
Seguim el camí i poc després ens trobarem amb una cruïlla de tres camins (veure foto).

Triple cruïlla: hem d’agafar el camí-corriol de l’esquerra

Per la dreta aniríem cap al Turó del Xai i Can Calopa de Dalt, pel mig pujaríem cap al Turó d’en Serra, i per l’esquerra -la nostra ruta- anirem cap a Santa Creu d’Olorda.
Així doncs, trenquem pel corriol de l’esquerra que, primer amb lleugera ascensió i després en decidit descens, ens conduïrà fins a Santa Creu d’Olorda, podent divisar al fons, a estones, la torre de guaita del Puig d’Olorda.

Tram del corriol cap a Santa Creu d’Olorda

En el tros final del camí arribarem encarats a una central elèctrica, que vorejarem i tot seguit ens retrobarem amb la carretera de Molins, just al trencall de Santa Creu. Travessem un altre cop la calçada per adreçar-nos a l’entrada del recinte.
Hem arribat a  Santa Creu d’Olorda (327 m, 1h 27 min).
Es tracta d’ una gran àrea de lleure, amb diversos elements a destacar: l’ermita de Santa Creu, el Castell d’Olorda (en ruïnes), un restaurant, una àrea de pícnic, una gran esplanada i un ampli aparcament. És tanmateix un centre neuràlgic, punt d’inici, de pas o de final de nombroses excursions i rutes per la Serra de Collserola.

Castell d’Olorda i ermita de Santa Creu d’Olorda
Ermita de Santa Creu d’Olorda
Esplanada de Santa Creu d’Olorda

I en aquest lloc, un enclavament del municipi de Barcelona, pertanyent al districte de Sarrià-Sant Gervasi, acaba la segona etapa de la travessa.

Tram 3
SANTA CREU D’OLORDA (esplanada) (327 m) –
FONT DE LA TARTANA (196 m)
Pels camins de Castellciuró i Can Bofill

Sortim de l’esplanada pel costat de l’ermita i el castell i ens dirigim a la pista forestal que va a Molins de Rei. Just a la sortida trobem a la nostra esquerra l’espai naturalístic de la Pedrera dels Ocells (320 m), que podem contemplar accedint a un petit recinte (veure foto).

Pedrera dels Ocells

Deixem aquest espai naturalístic singular i continuem per la pista en direcció Molins de Rei, que no hem d’abandonar en força temps. Pel camí anirem passant per diversos trencalls, a dreta i a esquerra, passarem per algunes masies, com Can Portell (masia-restaurant) (316 m, 1h 32 min) i més avall per Can Ribes (293 m, 1h 44 min).
Després de passar el trencall a Can Ferrers (a esquerra) i fer una baixada força pronunciada, atenció perquè arribarem a un encreuament important,. Hem d’abandonar la pista forestal que continua cap a Castellciuró i Molins de Rei, per agafar el camí que surt per l’esquerra, en direcció Can Bofill-Coll d’en Cuiàs (l’indicador assenyala erròniament Coll de can Cuiàs) (209 m, 1h 53 min).

Pal indicador a la cruïlla de Can Bofill
Accés al camí de Can Bofill

Accedim al camí amb cadena i en uns cinc minuts de lleuger descens arribem a un revolt tancat, on hi ha, a la dreta la Font de la Tartana (o de Can Bofill), que acull l’Oratori de Sant Jordi, i a l’esquerra surt el corriol que hem d’agafar després de fer una petita parada a la font (196 m, 1h 58 min).

Revolt on hi ha el trencall del corriol al Coll d’ern Cuiàs (esquerra) i
la Font de la Tartana (dreta)
Font de la Tartana
Font de la Tartana

En aquesta font, molt propera a Can Bofill, acaba la tercera etapa de la travessa. Seguim fent camí.

Tram 4
FONT DE LA TARTANA (196 m)
TURÓ DEL MULEI (227 m)
Pel Coll d’en Cuiàs i corriol de carena

Visitada la font (resseca) amb l’oratori (tancat), tornem al revolt del camí i prenem el corriol que tenim al front i que fa un gir cap a la dreta.

Accés al corriol cap al Coll d’en Cuiàs, rodejant Can Bofill

En un moment passem per damunt de la font i seguim pujant fins assolir la cota d’uns 220 m arribant a l’alçada de Can Bofill. Llavors el corriol planeja per damunt de la masia de Can Bofill i els seus camps de conreu. Tot el perímetre de la masia està protegit amb una tanca.

Tram del corriol
Pas per damunt de Can Bofill
Deixant enrere la finca particular de Can Bofill

Seguim endavant i al final de la masia, el corriol fa un canvi de sentit, arribem a un revolt tancat (per on arriba el camí barrat de Can Bofill) i seguim avall, travessem un torrent (amb un petit repetjó) i poc després arribem al Coll d’en Cuiàs (193 m, 2h 08 min).

Al coll conflueix la pista de Castellciuró a Ca n’Amigó del Clot amb el corriol de Can Bofill, pel qual hem arribat. Nosaltres, però, hem de travessar la pista i seguir recte, continuant pel bosc, seguint el corriol que travessa la muntanya del Mulei fins arribar a Sant Pere de Romaní.
Aquest és el nostre camí a seguir.

Coll d’en Cuiàs (193 m). Travessem la pista i seguim recte
Pal indicador al Coll d ‘en Cuiàs

Emprenem la marxa per la muntanya del Mulei a través d’un corriol fressat, que sense massa desnivell, va dirigint-nos cap a l’oest. Pel camí, primer passarem per les ruïnes del que deuria ser una cabana de pastor, feta de pedra.

Restes d’una cabana de pastor

I durant el trajecte anirem veient panoràmiques de les muntanyes de l’Ordal al fons.

Panoràmiques des de la muntanya del Mulei

Més endavant, un cop hem passat la primera torre elèctrica que trobarem, arribarem a un punt on neix un caminet (assenyalat amb una pila de pedres arran del corriol). Tombant per la dreta i amunt, anirem a parar, si la densa vegetació no ens ho impedeix, al cim del Turó del Mulei (227 m, 2h 25 min).

Accés al Turó del Mulei (227 m)

Tram 5
TURÓ DEL MULEI (227 m)
SANT PERE DE ROMANÍ (115 m)
Pel corriol de carena

Retornats al corriol continuem avall travessant la muntanya del Mulei, amb vistes a les muntanyes de l’Ordal i a les pròximes localitats del Baix Llobregat, destacant-se en primer pla Molins de Rei.

El corriol baixant en direcció Molins de Rei

Seguint fent el llarg descens enmig del bosc. passarem primer per la fita ‘Roca’ situada arran del camí, i ja cap al final per sota d’una torre elèctrica.

Tram del corriol
Pas per la fita ‘Roca’

A mida que anem perdent alçada, Molins de Rei se’ns presenta cada vegada més aprop, com és lògic.

Panoràmica de Molins de Rei des de la muntanya del Mulei

En el darrer tram de descens passarem per sota d’una torre elèctrica (la tercera que haurem passat) i ben aviat veurem l’ermita de Sant Pere de Romaní.

Pas per sota de la torre elèctrica
Arribada a l’erm ita de Sant Pere de Romaní

Finalment arribem a l’ermita romànica de Sant Pere de Romaní (115 m, 2h 43 min).
L’ermita actualment es troba en estat d’abandonament.

Ermita de Sant Pere de Romaní

Vegeu més imatges de l’ermita:

Fotos de l’ermita

Tram 6
SANT PERE DE ROMANÍ (115 m) –
MOLINS DE REI (29 m)
Per la Font del Capellà i Riera de Bonet

Des de l’ermita iniciem el darrer tram de la travessa: el descens a Molins de Rei, destí final de la caminada.
Ho farem pel corriol que va a parar al camí de la Riera de Bonet, que trobem a pocs metres de l’ermita, a l’esquerra.

Inici del corriol de baixada a la Riera de Bonet

Anem seguint el corriol sempre avall fins arribar a enllaçar amb el camí de la Riera de Bonet. En ser-hi girem a l’esquerra (direcció Molins de Rei) I en un parell de minuts passem per la Font del Capellà (60 m, 2h 52 min). A partir d’aquí un curt tram del camí està envaït per canyissars i caldrà abaixar el cap per passar.

Trencall a la Riera de Bonet
Font del Capellà
Tram del camí de la Riera de Bonet

Més endavant arribem a un camí pavimentat i poc després de fer un doble revolt entrarem a la zona urbana de Molins de Rei (39 m, 2h 57 min).
Ho fem pel carrer de la Riera de Bonet, que seguim fins arribar a una avinguda de la Mancomunitat, davant del pont de les vies del tren. Girem a la dreta per l’avinguda i poca estona després veurem les escales i una rampa que baixen al pas soterrani per superar les vies del tren. Passem pel pas soterrat i sortim al carrer d’Amadeu Vives, tombem a la dreta i seguim fins que veiem que el carrer acaba. Llavors tombem a l’esquerra pel carrer de la Reina Mariona i de seguida serem a l’avinguda de Barcelona, una de les artèries de la localitat. Girem a la dreta un tros fins arribar a la plaça de la Bàscula, on ens desviem per la dreta, pel carrer del Carril, i a pocs metres arribarem a la plaça on hi ha l’estació de Renfe, punt final de la travessa (29 m, 3h 10 min).

DESNIVELLS I TEMPS PER TRAMS
Desnivell en metres / Temps en minuts

TramDesnivellTemps
Baixador de Vallvidrera (FGC)-Pantà de Vallvidrera (presa)+ 248′
Pantà de Vallvidrera (presa)-inici corriol a carena (final Mas Sauró)+ 8017′
Pujada al Turó de Can Pasqual, per corriols+ 13025′
Turó de Can Pasqual-Coll de Can Pasqual (Ctra.Molins)– 479′
Coll de Can Pasqual-Coll de Can Mallol– 4714′
Coll de Can Mallol-Santa Creu d’Olorda (esplanada)– 4914′
Santa Creu d’Olorda-Trencall a Can Bofill– 11826′
Camí Can Bofill fins Font de la Tartana– 95′
Font de la Tartana-Coll d’en Cuiàs, per corriol Can Bofill– 710′
Coll d’en Cuiàs-Turó del Mulei+ 3417′
Turó del Mulei-Sant Pere de Romaní– 11218′
Sant Pere de Romaní-Font del Capellà– 559′
Font del Capellà-entrada Molins de Rei– 215′
Travessa urbana per Molins de Rei fins estació Renfe– 1013′
Totals acumulats+ 268
– 475		3 h 10′

Desglossament del temps per etapes:
Baixador de Vallvidrera-Turó de Can Pasqual: 50 min
Turó de Can Pasqual-Santa Creu d’Olorda: 37 min
Santa Creu d’Olorda-Font de la Tartana: 31 min
Font de la Tartana-Turó del Mulei: 27 min
Turó del Mulei-Sant Pere de Romaní: 18 min
Sant Pere de Romaní-Molins de Rei: 27 min

Distribució del temps:
36 % en pujada, 13 % en pla i 51 % en baixada.

Cap al Llobregat

Circular de Santa Maria de Vallvidrera a Santa Creu d’Olorda

Deixa un comentari

Anada pel Turó de Can Pasqual i retorn per Valldonzella

DADES TÈCNIQUES

  • Caminada núm. 90
  • Data: dimarts, 29 d’agost de 2023
  • Inici i final: Àrea de lleure de Santa Maria de Vallvidrera
  • Sector: vessant Barcelona-Llobregat
  • Distància: 15 km
  • Temps: 3 h 35 min
  • Desnivell: + 358 m / – 358 m
  • Dificultat: moderada
  • Tipologia: circular

ITINERARI

Santa Maria de Vallvidrera (àrea de lleure)-Pantà de Vallvidrera-Mas Sauró-Camí de Can Llevallol-Carena Turons de Can Pasqual-Turó de Can Pasqual-Can Masdemont-Coll de Can Pasqual-Carretera de Molins-Trencall La Sargantana-Coll de Can Mallol-Santa Creu d’Olorda (ermita, Pedrera dels Ocells i esplanada)-Camí Vall de Sant Feliu-Can Ferriol-Torre del Bisbe-Torre de Santa Margarida-Font de Santa Margarida-Camí de Valldonzella-Corriol al Coll de Can Cuiàs-Coll de Can Cuiàs-Camí de Vallvidrera-Font de l’Espinagosa-Pantà de Vallvidrera-Santa Maria de Vallvidrera (àrea de lleure).

MAPA DE LA RUTA

RUTA A WIKILOC

LLOCS D’INTERÈS

COMENTARI

Circular similar a la ruta 83 del blog, però en sentit invers i amb algunes variacions en el recorregut. Inici i final a Santa Maria de Vallvidrera, des d’on podem fer la ruta des de l’area de lleure, si aneu en cotxe particular, o des de l’estació del Baixador de Vallvidrera (FGC), si aneu en tranport públic.
La caminada comença anant al Pantà de Vallvidrera per després pujar fins a la carena, passar pel Turó de Can Pasqual i, pels colls de Can Pasqual i de Can Mallol, arribar a Santa Creu d’Olorda.
El retorn es fa per Can Ferriol, la Torre del Bisbe i Santa Margarida de Valldonzella per acabar a la zona del Coll de les Torres i des d’allà seguir el corriol que ens portarà al Coll de Can Cuiàs. Finalment, pel camí de Vallvidrera i el de la font de l’Espinagosa tornarem al Pantà de Vallvidrera, que ara passarem per l’altra banda, i acabarem a l’àrea de lleure de Santa Maria de Vallvidrera, punt d’inici i final de la caminada.

DESCRIPCIÓ DE LA RUTA

Tram 1
SANTA MARIA DE VALLVIDRERA (257 m) –
TURÓ DE CAN PASQUAL (470 m)
Pel Pantà de Vallvidrera i Camí de Can Llevallol

El primer tram de la caminada ens portarà des de Santa Maria de Vallvidrera fins a la carena dels Turons de Can Pasqual, amb uns 210 metres de desnivell i una durada d’una hora més o menys.
Sortim de l’aparcament de l’àrea de lleure de Santa Maria de Vallvidrera (257 m) en direcció contrària al restaurant per agafar el Camí del Cama-sec, que seguirem, passant pel costat de la parròquia de Santa Maria, fins arribar a la plaça del Mina Grott. Llavors hem de tombar a l’esquerra pel Camí del Pantà, passarem per les últimes vivendes de la barriada i quan el camí esdevé de terra (hi ha un cadenat) primer veurem a l’esquerra l’entrada de la  Mina Grott  i després, a la dreta, l’àrea d’estada i l’Espai d’interpretació del Pantà de Vallvidrera, ubicat a la Casa del Guarda (de color rosa).
Davant nostre ens espera un tram esglaonat que ens permet accedir al Pantà de Vallvidrera, just a la zona de la presa (260 m, 10 min).
La imatge actual del pantà és trista, amb poquíssima aigua, degut a la sequera, però també buidat expressament per controlar les espècies invasores.

El Pantà de Vallvidrera des de la presa (260 m)

Girem a la dreta per damunt de la presa i llavors a l’esquerra pel camí pavimentat, que vorejant el pantà ens porta a la cua de l’embassament (ara pràcticament buit). Aquí hem de prendre un corriol que surt per la dreta (263 m, 15 min) i que va ascendint fins a enllaçar, uns cinc minuts després, amb el Camí de la Reineta, al barri de Mas Sauró. Quan hi som hem de continuar amunt per l’esquerra, vorejant un seguit de vivendes, que queden a la nostra dreta. Poc després veurem a mà dreta les escales que hem pujat tantes vegades en les sortides del blog, per anar cap al Mas Sauró. Però en aquesta ruta seguirem el Camí de la Reineta (que ara puja força) fins arribar a l’enllaç amb el Camí de Can Llevallol (340 m, 26 min).
Toca prendre aquest camí-pista (direcció Can Llevallol-Coll de Can Cuiàs) cap a l’esquerra i el seguirem en suau descens fins que trobem a mà dreta el camí que puja cap al Turó d’en Llevallol-Turons de Can Pasqual (333 m, 33 min).

Trencall cap a la carena dels Turons de Can Pasqual (333 m)

Agafem aquest camí-corriol, que primer va pujant, després planeja i torna a pujar. Primer passarem per una torre elèctrica (383 m, 43 min), que passarem per la dreta seguint el corriol, i poc després, al pas per una torreta elèctrica, continuem recte i en una cruïlla de corriols seguim per l’esquerra, i finalment arribarem a la cruïlla per on arriba el corriol-drecera al Mas Sauró (a la dreta) i a quatre passes comptades surt per l’esquerra el corriol que hem de prendre (406 m, 48 min). Atenció a no passar-lo de llarg, perquè està mig amagat.

Accés a l’esquerra al corriol-drecera cap a la carena

En aquest punt abandonem el camí i ens fiquem per un sender a l’esquerra, que s’endinsa al bosc. Seguim aquest corriol, més aviat planer i de bon fer.

Un tram del corriol

Més enllà enllaçarem amb un altre corriol i cal girar a la dreta. Finalment ens creuarem amb un camí, quan ja som a la carena dels Turons de Can Pasqual, per on passa la pista que ve de Les Planes (458 m, 57 min).

Arribada a la carena dels Turons de Can Pasqual

Trenquem a l’esquerra per la pista forestal i molt aviat serem al Turó de Can Pasqual (470 m, 1 hora).

La pista forestal de la carena, molt a prop del Turó de Can Pasqual
Arribada al Turó de Can Pasqual

En arribar-hi veurem a mà dreta el vèrtex geodèsic i un dipòsit d’aigua al costat. Vegeu algunes fotos del cim:

Turó de Can Pasqual (470 m)

És el tercer cim més alt de Collserola, però fins ara amb la pega de no tenir vistes perquè la densa vegetació ho impedia. Un cim sense vistes perd bona part de l’encant.
Ara les coses han canviat per a bé. Últimament s’han fet tasques de desbrossament i tala d’arbusts i arbres, i això ha aclarit la zona i ha permès tenir vistes, encara que parcials, tant per la banda del Llobregat, com per la del Vallès. Un gran canvi.

Panoràmiques des del turó

Amb l’estada al turó acaba el primer tram de la ruta.

Tram 2
TURÓ DE CAN PASQUAL (470 m) –
SANTA CREU D’OLORDA (327 m)
Pels colls de Can Pasqual i Can Mallol

En el tram següent anirem fins a Santa Creu d’Olorda, en tendència descendent i alternarem camins, carretera i senders. En poc més de mitja hora hi arribarem.
Abandonem el Turó de Can Pasqual i continuem pel camí de carena, que aviat inicia el descens, passem per davant de Can Masdemont fent el revolt a la dreta i poc després enllacem amb el Camí de Can Castellví (431 m).

Enllaç amb el Camí de Can Castellví

És moment de tombar a l’esquerra i de seguida arribarem al Coll de Can Pasqual, per on passa la Carretera de Molins (la BV-1468) (423 m, 1h 10 min).

Coll de Can Pasqual (423 m)

Travessem amb molta cura la calçada per situar-nos a la banda esquerra de la carretera, en direcció a Molins de Rei, això vol dir tombant a la dreta. Farem un tram pel voral de la carretera, condicionat per als vianants. Seguint la carretera primer deixarem a mà esquerra el Centre d’Educació Ambiental Mas Pins, passarem pel punt quilomètric 8 de la carretera i finalment arribarem a l’indret de La Sargantana. Mentrestant, per la banda dreta hem pogut contemplar alguna panoràmica cap al Vallès, amb Montserrat i la Mola al fons.
A La Sargantana hem de tornar a travessar la calçada, amb molt de compte, per situar-nos al trencall que surt per la dreta de la carretera, prenent la direcció Font de Can Mallol-Can Bosquets, amb cadenat a l’accés (398 m).

Trencall a la zona de La Sargantana

Tirem per aquest camí i poc després, en creuar-nos amb un altre camí que ve de la carretera, deixem el camí cap a la Rierada i afagem el sender que, pel mig de la cruïlla i ficant-se al bosc, ens portarà de nou a la carretera de Molins. És un corriol planer, rodejat de vegetació exhuberant, molt bonic, però moltr curt: en un parell de minuts arribarem a la carretera. Però ara no trepitjarem gens d’asfalt perquè tenim un corriol protegit per la barana de la calçada, que ens dirigirà directament al Coll de Can Mallol (376 m, 1h 20 min).

Coll de Can Mallol (376 m)

En aquest punt hem de prendre el camí cadenat que veiem a la foto, en direcció Santa Creu d’Olorda-Turó del Xai-Can Calopa de Dalt.
Girem a la dreta i anem cap allà. Poc després ens trobarem amb una cruïlla de tres camins (veure foto).

Triple cruïlla

Per la dreta aniríem cap al Turó del Xai i Can Calopa de Dalt (veure ruta 39 del blog), pel mig pujaríem cap al Turó d’en Serra, i per l’esquerra -la nostra ruta- anirem cap a Santa Creu d’Olorda.
Així doncs, trenquem cap a l’esquerra pel camí-corriol que, primer amb lleugera ascensió i després en decidit descens, ens conduïrà fins a Santa Creu d’Olorda, podent divisar al fons, a estones, la torre de guaita del Puig d’Olorda. En el tros final del camí vorejarem una central elèctrica i tot seguit ens retrobarem la carretera de Molins. La travessarem un altre cop (ho tornarem a fer al final de la ruta, al Coll de Can Cuiàs) per adreçar-nos a l’entrada del recinte.

Arribada a Santa Creu d’Olorda

Hem arribat a  Santa Creu d’Olorda (327 m, 1h 35 min).
Santa Creu d’Olorda és una gran àrea de lleure, amb diversos elements a destacar: l’ermita de Santa Creu, el Castell d’Olorda (en ruïnes), un restaurant, una àrea de pícnic, una gran esplanada i un ampli aparcament.

Santa Creu d’Olorda (327 m)

És, a més, un centre neuràlgic d’excursions, amb diverses opcions: pujar al proper Puig d’Olorda o fer travesses cap a Molins de Rei, Sant Bartomeu de la Quadra-la Rierada, la Vall de Sant Feliu, Vallvidrera, per on hem vingut nosaltres, o Valldonzella, cap a on anirem després.

Cartell informatiu a l’esplanada

També cal destacar l’espai naturalístic de la Pedrera dels Ocells, situada a pocs metres de l’esplanada.

La Pedrera dels Ocells

A l’àrea de Santa Creu d’Olorda, ubicada dins el terme municipal de Barcelona, acaba el segon tram de la ruta.

Tram 3
SANTA CREU D’OLORDA (327 m) –
SANTA MARGARIDA DE VALLDONZELLA (183 m)
Per Can Ferriol i Torre del Bisbe

Comencem el retorn, que farem per la banda de Valldonzella.
Des de l’esplanada ens dirigim al costat on hi ha el restaurant i l’àrea de pícnic, baixem per unes escales de fusta i prenem el camí en direcció a Vall de Sant Feliu-Can Ferriol-Sant Just Desvern (veure foto).

Trencall cap a la Vall de Sant Feliu-Can Ferriol

Tombem a l’esquerra i seguim cap a la dreta pel corriol, que va passant pel mig del bosc, amb diversos trams amb esglaons de pedra per facilitar el descens. Al final enllaçarem amb la pista forestal que rodeja el Torrent d’en Serra (1h 40min).

Quan hi som hem de tombar a la dreta (també podríem tirar per l’esquerra i aniríem a parar al mateix lloc), perquè així passarem per Can Ferriol. Prenem la pista i fem una llarga baixada, obviant els trencalls a la dreta, fins que arribarem a Can Ferriol (199 m, 1h 50 min) per la part superior de la masia.

Pista forestal cao a Can Ferriol
Arribant a Can Ferriol

En ser al nivell de la casa arribarem un camí i hem de girar cap a l’esquerra, passant arran de les parets de la masia (actualment en rehabilitació) i poc després acabarem enllaçant amb una altra pista (la que podíem haver agafat com a alternativa al final del corriol de les escales). En aquest punt (193 m) tombem a la dreta (direcció Vall de Sant Feliu-Torre del Bisbe-Ermita de la Salut), continuant en descens.
Aviat passarem pel trencall cap a La Socarrada (a mà esquerra) i de seguida l’accés a la Font de Can Ferriol (a la dreta). I tot seguit arribarem a una nova cruïlla de pistes (170 m, 1h 55 min).

Trencall a l’esquerra, cap a la Torre del Bisbe

Aquí hem de continuar la ruta per la pista de l’esquerra (direcció Torre del Bisbe-Santa Margarida de Valldonzella). Seguim el camí, en lleugera pujada, passem per un forn de calç (a l’esquerra) i més endavant, en un revolt, deixem a la dreta el corriol cap a Can Parellada, i finalment arribarem a la Torre del Bisbe (186 m).

Forn de calç
Torre del Bisbe

A tocar de la masia tenim una altra cruïlla de camins: ara hem de seguir per la dreta (direcció Santa Margarida-Forn de calç-Carretera de Molins), passant arran de la casa (veure foto).

Cruïlla de camins a la Torre del Bisbe (186 m)

Més enllà deixarem a la dreta el corriol cap al Fornot de les Torres (forn de calç)-Penya del Moro, i una estoneta després ja arribarem a Santa Margarida de Valldonzella (183 m, 2h 10 min).

En aquest indret històric, ara en ruïnes, tenim la Torre de Santa Margarida (que queda amagada, tapada pel marge, amb un accés per un camí poc fressat ), part de l’antic Monestir de Valldonzella, que podem veure a l’esquerra del camí, i al final, a la dreta del camí, hi ha la Font de Santa Margarida. Vegeu-ne unes fotos:

Santa Margarida de Valldonzella (183 m)

Per conèixer la història d’aquest indret podeu consultar aquesta web.
I aquí acaba la tercera fase de la circular.

Tram 4
SANTA MARGARIDA DE VALLDONZELLA (183 m)
COLL DE CAN CUIÀS (314 m)
Pel Camí de Valldonzella i Corriol del Coll de Can Cuiàs

En el tram següent anirem fins al Coll de Can Cuiàs, molt a prop del nostre destí final. Aquesta fase presenta dues parts: una primera de pujada sostinguda per la pista forestal que va cap al Coll de les Torres, havent de superar uns 145 metres de desnivell, i una segona part planera pel corriol que surt de la zona de la Coscollera i resseguint la Vall de Sant Just arriba al Coll de Can Cuiàs, on ens retrobarem amb la Carretera de Molins.

Sortim de Valldonzella i aviat, en el primer revolt de paella, comença la pujada. La pista va guanyant alçada serpentejant pel bosc. En un segon revolt de paella trobarem el trencall (a la dreta) cap a la Font del Broll- Penya del Moro i nosaltres continuem sempre en direcció al Collet de les Torres-Carretera de Molins (244 m).

Pal senyalitzador al segon revolt de paella
Vista del Puig d’Olorda des del revolt

Seguim la pista cap amunt, en un tram més aviat monòton.

Seguim per la pista del Coll de les Torres amunt

I atenció perquè un cop hem passat per un tercer revolt de paella, poc després hem d’estar molt alerta perquè haurem d’abandonar la pista per un corriol que surt per la dreta i remunta pel bosc fins a la zona de la Coscollera (314 m, 2h 37 min).

Zona per on hem d’abandonar la pista, per un corriol a la dreta
Entrada del corriol (foto de la ruta 83, del 31 de gener de 2023)

Si ens passem el trencall, més amunt acabarem al Coll de les Torres i haurem d’arribar al Coll de Can Cuiàs per la Carretera de Molins, una alternativa menys atractiva.
En aquesta ruta, però, ho farem per corriols. Primer farem el curt corriol que en un parell de minuts ens portarà a la carena del Coll de les Torres-Coscollera (328 m, 2h 40 min)..
Des d’aquí prendrem el camí que baixa recte, en direcció a Can Vilà-Sant Just Desvern-Coll de Can Cuiàs-Vallvidrera (veure foto).

Cruïlla de camins a la carena del Coll de les Torres-Coscollera (328 m)

Fem un tros de baixada pronunciada, des de la qual veiem al fons el Tibidabo i la Torre de Collserola i a la dreta la cresta de Sant Pere Màrtir, fins arribar al primer revolt, molt aviat (314 m).

Des del revolt surt, per l’esquerra un corriol que puja al camí del Coll de les Torres i recte veiem el corriol cap al Coll de Can Cuiàs, que és el que hem d’agafar.

Accés al corriol al Coll de Can Cuiàs

Seguim el corriol que passa per sobre la vall de Sant Just, un caminet més aviat planer, que més endavant travessa un vial asfaltat (el Passeig de la Muntanya) (308 m) i més enllà acaba a la pista de Can Fatjó, a sota mateix del Coll de Can Cuiàs.

Un tram del corriol; al fons veiem la masia de Can Cuiàs

Girem a l’esquerra i de seguida ens trobarem la Carretera de Molins, travessem la calçada i ja serem a l’esplanada del Coll de Can Cuiàs (314 m, 3 hores). A la dreta, dalt d’un turó, hi ha la masia de Can Cuiàs.

Coll de Can Cuiàs (314 m)

Tram 5
COLL DE CAN CUIÀS (314 m)
SANTA MARIA DE VALLVIDRERA (257 m)
Per la Font de l’Espinagosa i Pantà de Vallvidrera

Al Coll de Can Cuiàs vaig quedar-me sense bateria al mòbil, ja es nota en l’última foto que vaig tirar, que ha sortit desenfocada, i explica la interrupció sobtada del track de Wikiloc. Però no és problema perquè l’últim tram és prou conegut pels caminants de Collserola.

Per acabar la ruta circular manca el retorn al punt de partença, Santa Maria de Vallvidrera.
Per això prendrem la pista que des de l’esplanada surt per la dreta, en direcció contrària a la masia aturonada de Can Cuiàs, i va cap a Vallvidrera (Camí de Santa Creu d’Olorda a Vallvidrera) i la seguirem un bon tros fins que arribem al trencall a la Font de l’Espinagosa-Font de Can Llevallol-Pantà de Vallvidrera (338 m), a l’esquerra.
En ser-hi continuem en direcció al pantà en descens per un camí que primer passa per la Font de l’Espinagosa (320 m), a mà esquerra després d’un revolt, i que acaba al Pantà de Vallvidrera, a la zona de la cua de l’embassament (262 m).
Poc abans pasarem per unes vivendes, a la dreta, i resseguint les cases prenem el corriol, que per la dreta, voreja el Pantà de Vallvidrera. Ja hem dit a l’anada que l’embassament es troba actualment pràcticament buit.
Seguim el pantà per la banda oposada respecte a l’anada, i anem a parar a la zona de la presa (260 m, 3h 25min). En aquest punt precís completem la circular de la caminada.

Només ens resta desfer el camí que ja hem seguit a l’anar, baixar les escales, passar pel costat de la Casa del Guarda i i’àrea d’estada, a l’esquerra, i veure a la dreta la boca (reixada) de la Mina Grott.
I de seguida entrem a la zona de vivendes de la barriada de Santa Maria de Vallvidrera, continuant pel Camí del Pantà fins a la plaça del Mina Grott, llavors girem a la dreta vorejant la plaça i finalment trenquem a la dreta pel Camí del Cama-sec, poc després deixem la parròquia de Santa Maria a l’esquerra i acabem el trajecte a l’àrea de lleure de Santa Maria de Vallvidrera, a la zona d’aparcament (257 m, 3h 35 min).
Aquí acaba la ruta.

DESNIVELLS I TEMPS PER TRAMS
Desnivell en metres / Temps en minuts

TramDesnivellTemps
Santa Maria de Vallvidrera (àrea de lleure)-Pantà de Vallvidrera (presa)+310′
Pantà de Vallvidrera (presa)-Turó de Can Pasqual+ 21050′
Turó de Can Pasqual-Coll de Can Pasqual (Ctra. Molins)– 4710′
Coll de Can Pasqual-Coll de Can Mallol– 4710′
Coll de Can Mallol-Santa Creu d’Olorda– 4915′
Santa Creu d’Olorda-Can Ferriol– 12815′
Can Ferriol-Torre del Bisbe-Santa Margarida de Vallvidrera– 1620′
Santa Margarida de Valldonzella-Zona Coll de les Torres/Coscollera+ 14530′
Zona Coll de les Torres/Coscollera-Coll de Can Cuiàs– 1420′
Coll de Can Cuiàs-Font de l’Espinagosa-Pantà de Vallvidrera (presa)– 5425′
Pantà de Vallvidrera (presa)-Santa Maria de Vallvidrera (àrea de lleure)– 310′
Totals acumulats+ 358
– 358		3 h 35′

Desglossament del temps per etapes:
Santa Maria de Vallvidrera-Turó de Can Pasqual: 60 min
Turó de Can Pasqual-Santa Creu d’Olorda: 35 min
Santa Creu d’Olorda-Santa Margarida de Valldonzella: 35 min
Santa Margarida de Valldonzella-Coll de Can Cuiàs: 50 min
Coll de Can Cuiàs-Santa Maria de Vallvidrera: 35 min

Distribució del temps (fins al Coll de Can Cuiàs):
47 % en pujada, 11 % en pla i 42 % en baixada.