Baixador de Vallvidrera-La Floresta, per Can Calopa de Dalt, la Rierada i Can Bosquets

DADES TÈCNIQUES

• Caminada núm. 111
• Data: divendres, 30 de maig de 2025
• Inici: Baixador de Vallvidrera (FGC)
• Final: La Floresta (FGC)
• Sector: vessant del Vallès (La Rierada-La Floresta)
• Distància: 13,15 km
• Temps: 4 hores (inclou 30′ de marrada)
• Desnivell: + 359 m / – 389 m
• Dificultat: moderada
• Tipologia: travessa lineal (només anada)

ITINERARI

Baixador de Vallvidrera-Pantà de Vallvidrera-Turó de Can Pasqual-Coll de Can Pasqual-Ctra. Molins-Coll de Can Mallol-camí Font de Can Mallol-Bosc de Can Mallol (marrada)-camí de Can Calopa-enllaç Ctra. Molins-Turó del Xai-Turó de la Banya-Can Calopa de Dalt-corriol a La Rierada-Font del Bon Pastor- Gorg de Can Bosquets-Can Bosquets-La Floresta.

MAPA DE LA RUTA

RUTA A WIKILOC

LLOCS D’INTERÈS

• Tres cims: Turó de Can Pasqual (469 m), Turó del Xai (366 m) i Turó de la Banya (372 m)
• Set punts de pas: Pantà de Vallvidrera, Carena Turons de Can Pasqual, Coll de Can Mallol, Camí de Can Calopa, Carena Turó del Xai, Can Calopa de Dalt, La Rierada (font i gorg) i Can Bosquets
• Un pantà: Pantà de Vallvidrera
• Una font: Font del Bon Pastor
• Un espai natural: Gorg de Can Bosquets – Riera de Vallvidrera
• Tres masies: Can Masdemont, Can Calopa de Dalt i Can Bosquets
• Un equipament: Espai d’interpretació del pantà de Vallvidrera
• Dos nuclis de població: Santa Maria de Vallvidrera i La Floresta (Sant Cugat del Vallès)

COMENTARI

Excursió des del Baixador de Vallvidrera fins a La Floresta pel vessant vallesà de Collserola, per visitar una part de la Reserva Natural de La Rierada. L’aproximació la farem des de la masia de Can Calopa de Dalt.
Per arribar a la masia passarem successivament pel Pantà de Vallvidrera (una mica més ple), el Turó de Can Pasqual (amb una informació de la història del cim), el Coll de Can Mallol i la carena del Turó del Xai. A La Rierada visitarem la Font del Bon Pastor, amb un bon raig d’aigua, i el Gorg de Can Bosquets, amb el seu salt d’aigua. Des d’aquí només ens restarà passar pel Camí de Can Bosquets per arribar a destí.
Si bé les últimes pluges ens han portat aigua a les fonts, pantans i rieres, també ha crescut molt la vegetació, raó per la qual a la major part dels senders boscans que trepitjarem hi trobarem molta vegetació i ens farà una mica complicat seguir el camí.
El dia de la caminada, al Coll de Can Mallol vaig optar per baixar cap al corriol de la Font de Can Mallol, però ben aviat el camí es va anar desdibuixant, tapat per tanta vegetació i brancatge caigut, fins que vaig arribar a perdre tot rastre de sender.
Per sort, amb dificultats vaig poder remuntar pel vessant de la muntanya i arribar a un camí. Sorprenentment, era el del Turó del Xai i em trobava a pocs metres de la cruïlla d’on surt, punt que es troba a 5 minuts del Coll de Can Mallol. O sigui, que després d’una mitja hora trescant pel bosc sortia gairebé al mateix punt. Feu-me cas, al Coll de Can Mallol preneu el camí encadenat, que és ample i planer, i oblideu-vos de l’opció que vaig seguir jo. La bona direcció està marcada en color blau en el mapa de ruta.
En definitiva, la ruta sencera es pot fer en unes tres hores i mitja.

DESCRIPCIÓ DE LA RUTA

Tram 1
BAIXADOR DE VALLVIDRERA (FGC) (236 m) –
TURÓ DE CAN PASQUAL (469 m)
Pel Pantà de Vallvidrera i drecera Mas Sauró

Sortim de l’estació del Baixador de Vallvidrera (FGC) per la banda sud (236 m) i ens dirigim a la carretera de Sant Cugat, que travessem pel pas de vianants, passem per una parada de bus i tot seguit tombem a l’esquerra pel Camí del Pantà, un carrer que voreja la plaça de la Mina Grott i després sontinuem a la dreta. Des d’aquest punt entrem en territori del Parc Natural de Collserola.
Seguim el carrer-camí i poc després de passar per les últimes vivendes, trobem el camí amb un cadenat i tenim a l’esquerra l’entrada de la Mina Grott. Al front veiem unes escales que ens permetran d’arribar a la part superior de la presa del pantà i a la dreta es troba la Casa del Guarda, de color rosa, que acull l’Espai d’interpretació del pantà i al costat mateix, en una petita esplanada encarada a la paret de la presa, hi ha una àrea de pícnic amb taules i bancs.

Pugem per les escales i quan arribem al final haurem arribat al Pantà de Vallvidrera (260 m, 7 min), just al costat de la presa.
El pantà ofereix un aspecte més alegre després d’un temps de veure’l amb poca o gens d’aigua per la sequera.

Passem cap a la dreta per sobre de la presa i a l’altra banda girem a l’esquerra. Passarem un tram amb vivendes a la dreta i el pantà a l’esquerra, primer en lleugera oujada i després en suau descens.

Quan ja som a la cua del pantà veurem un camí cap a la dreta (263 m), que marca la direcció del GR-96 (veure foto), que hem d’agafar.

Anem cap a la dreta i el que comença com un camí es converteix de seguida en un corriol. És el corriol que puja cap al barri del Mas Sauró.
I aquí comencen uns problemes inesperats. Després de les últimes pluges, no només s’ha omplert una mica el pantà, sinó que la vegetació ha crescut i molt. Tant que el que era un corriol molt fressat s’ha transformat en un caminet envaït per la vegetació i a trossos aixaragallat, de manera que es feia un xic complicat avançar.
El problema de la vegetació tapant els camins estrets no feia més que començar.

Sigui com sigui, després del tros de pujada del corriol, arribarem al Camí de la Reineta, carrer asfaltat. Quan hi som continuem a l’esquerra amunt, poc tros perquè aviat hem de pujar per les llargues escales que veurem a la nostra dreta, que ens portaran al Camí del Mas Sauró, a la part alta del barri.

Quan arribem a dalt de tot hem de girar a l’esquerra fins arribar a una bifurcació (339 m, 28 min). A la nostra dreta queda la Residència Mas Sauró per a discapacitats intel·lectuals.

Just enmig de la cruïlla surt un camí amb cadenat que s’endinsa al bosc (veure foto). És una drecera que va a buscar la carena i és per on continua la nostra ruta.

Prenem el camí, passem per dues torres elèctriques i llavors arriba la pujada més sostinguda, però moderada, tot i haver de passar alguns trams força rocallosos, però es pot fer bé. Aquí no ens molesta gens la vegetació, no perderem de vista el sender.

Seguim caminant cap amunt fins que arribarem a creuar-nos amb un corriol, el que ve del Turó de Can Llevallol i va cap a Les Planes (406 m). En ser-hi molt de compte perquè hem de travessar el corriol i agafar un corriol mig amagat que surt al nostre davant, un xic a l’esquerra (veure foto).

És un caminet que ens estalviarà un tros de pujada més pronunciada i que ens escurçarà la distància i el temps per assolir la carena. A més, és un sender agradable, amb poca pujada, molt planer.

Més endavant arribarem a una cruïlla amb un altre corriol (426 m) i haurem de continuar per la dreta i en lleugera pujada arribarem sense problemes a enllaçar amb el camí de carena (458 m), una pista ampla.

Moment de tombar cap a l’esquerra (direcció Can Masdemont – Carretera de Molins) i en poca estona serem al Turó de Can Pasqual (469 m, 55 min). El cim està assenyalat amb un vèrtex geodèsic situat al marge dret del camí, al costat d’un gran dipòsit. Al cilindre de formigó, la Diputació de Barcelona hi ha col·locat un cartell amb informació molt interessant sobre la història d’aquest indret: el vèrtex va servir per determinar la mesura del metre, a finals del segle XVIII.
La llàstima és que el cartell segurament durarà poc. Algú incívic ho arrencarà o ho pintarà per impedir-ne la lectura. Temps al temps.

Al turó, acaba la primera etapa del recorregut.

Tram 2
TURÓ DE CAN PASQUAL (469 m) –
COLL DE CAN MALLOL (376 m)
Pel Coll de Ca n Pasqual i Carretera de Molins

Deix el turó i seguim la pista. De seguida veurem a mà esquerra un camí que fa una volta fins a un mirador, amb bones vistes sobre diverses poblacions del Baix Llobregat, i després torna a la pista. Nosaltres tirem rectes sense desviar-nos del camí principal, que aviat inicia el descens fins arribar a encarar-nos amb Can Masdemont.

En ser-hi de front hem de continuar seguint el revolt cap a l’esquerra o uns metres més avall enllaçarem amb una altra pista, el Camí de Can Castellví.

A la cruïlla tombem a l’esquerra i anem fent fins a trobar la carretera de Molins. Som al Coll de Can Pasqual (423 m, 1h 06 min).
Des d’quí hem de fer un tros pel voral de la carretera (BV-1468). Des del trencall travessem en compte la calçada per anar a l’altra banda i girem a la dreta. Hem de fer uns 450 metres fins arribar a la zona de la finca particular de La Sargantana (trencall indicat a l’esquerra). Llavors hem de tornar a travessar la calçada per dirigir-nos al trencall que surt per la dreta (direcció Font de Can Mallol-Can Bosquets) (398 m).

Prenem el camí amb cadenat i l’anem seguint avall fins arribar a enllaçar amb un altre camí, el que porta a la Rierada (a la dreta). Nosaltres hem de travessar aquest camí i ficar-nos per un corriol que s’endinsa al bosc, al front (veure foto) (386 m).

El corriol és molt planer i bonic, amb una vegetació exhuberant, però el sender no arriba a tancar-se i es pot passar bé. En pocs minuts accedirem de nou a la carretera de Molins, per un voral protegit per la barana de la via.

A pocs metres en línia recta serem al Coll de Can Mallol (376 m, 1h 21 min), final de la segona etapa de la ruta.

Tram 3
COLL DE CAN MALLOL (376 m) –
CAN CALOPA DE DALT (299 m)
Per bosc de Can Mallol i turons del Xai i de la Banya

Abans de descriure l’etapa propera cal fer un aclariment. Des d’aquest punt hi ha dues opcions per anar en direcció Can Calopa.
La primera és seguir el camí amb cadena, caminar uns 5 minuts (tros marcat en color blau en el mapa de ruta) i en arribar a una bifurcació de corriols tombar a la dreta, pel camí direcció Turó del Xai-Can Calopa de Dalt. És la via normal i la que us recomano.
La segona opció, la que vaig escollir jo, consisteix en agafar el corriol que surt per la dreta i que va baixant fins a trobar el Camí de la Font de Can Mallol, molt a prop de la font del mateix nom, i després tirar a l’esquerra fins a trobar el camí de la primera opció (ruta marcada en color lila al mapa de ruta).

El problema va venir després de passar la primera torre elèctrica. A partir d’allà, la vegetació va anar tapant el sender i malgrat anar orientat cap al torrent, ben aviat em vaig trobar atrapat al bosc, sense rastre de camí, rodejat de vegetació i amb nombrós brancatge, cosa que em dificultava la marxa. Estava en un cul de sac, havent patit més d’una esgarrinxada.
Com que no hi havia manera de continuar, vaig decidir pujar pel dret del vessant de la muntanya, en direcció cap on es veia el cel. Arribant a dalt segurament trobaria algun camí. L’esperança va augmentar quan vaig sentir de lluny el pas de vehicles. Una carretera estava a prop!
Finalment, superant tota la brossa que trobava al pas (bardisses, plantes diverses, arbres, troncs, branques i herbes altes), vaig aconseguir arribar a un camí.
Havia sortit del bosc! Però no sabia a on estava. Sort que a pocs metres vaig veure un senyal de direcció, i vaig anar cap allà i… sopresa! Estava al trencall del camí cap al Turó del Xai i Can Calopa de Dalt (380 m, 1h 53 m).
Sí, era el trencall a només cinc minuts del Coll de Can Mallol. Triant la segona opció havia fet una marrada d’una mitja hora per tornar pràcticament al mateix punt.
Per això us recomano la primera opció, a no ser que s’hagin desbrossat els senders, molt tapats.

Situats al trencall del camí venint del Coll del Mallol, seguim en direcció al Turó del Xai i el primer objectiu, a uns 15minuts, serà l’arribada a la carretera de Molins. En el recorregut passarem per alguns trencalls, entre els quals el que ve per la dreta, el camí de la Font de Can Mallol, per on haguérem arribat sense la marrada, i tot seguit, també a mà dreta, el trencall cap a Can Calopa de Dalt seguint l’itinerari del PR-165. Nosaltres els ignorem i continuem pel camí sense desviar-nos.

Molt aviat tornarem a ser a la carretera de Molins (BV-1468) (339 m, 2h 07 min).

Una vegada més (el tercer cop) travessem la calçada i ens dirigim cap al corriol que surt més a la dreta, en pujada. Per arribar a la masia de Can Calopa no ho farem per la banda de la Rierada (pel PR-C165, que ja hem fet altres vegades) sinó per la carena passant per un parell de turons. Iniciem el camí indicat cap al Turó del Xai-Ca n’Illescas (veure foto).

Anem pujant pel corriol i en mig quart, en una primera bifurcació, arribarem al Turó del Xai (366 m, 2h 15 min).

Més endavant, hem de procurar seguir per l’esquerra amunt per guanyar alçada i poder anar a la zona del segon dels cims de la carena, el Turó de la Banya (372 m, 1h 24 min).

Compte que en tota aquesta zona no hi ha cap indicador i hem de tirar d’orientació i d’intuïció. Però es pot avançar sense problemes pels senders.

Un cop hem arribat a dalt de la carena iniciem el descens. Hem d’estar molt atents per quan vegem una cruïlla marcada amb una pila de pedres: hem de seguir per la dreta. És important fixar-nos en aquest punt i prendre la direcció correcta, perquè si no ens desviaríem molt de la ruta.

Continuem baixant fins a trobar un altre camí (el que va a Ca n’Illescas) i a l’encreuament girem cap a la dreta i en un no res serem, una vegada més, a la carretera de Molins. (306 m, 2h 34 min).

Seguim la carretera pel voral tirant cap a la dreta uns metres i quan poguem travessem la calçada (per quarta vegada…i última!) per anar a trobar un camí que surt per l’esquerra i que ens porta directament a la masia de Can Calopa.

Finalment som a la masia de Can Calopa de Dalt (299m, 2h 38 min).

La masia està explotada per L’Olivera Cooperativa i elaboren vins i olis singulars, els únics d’origen de Barcelona. Però la masia ofereix molt més, com una vinoteca en una de les dependències del recinte, així com altres serveis.
Més informació del projecte de la cooperativa al web de l’Ajuntament de Barcelona, en aquest enllaç.

En aquesta bonica masia donem per acabada la tercera etapa de la caminada. Ens espera l’entorn natural de la Rierada.

.Tram 4
CAN CALOPA DE DALT (299 m) –
CAN BOSQUETS (169 m)
Per la Reserva Natural de la Rierada

El quart tram de la ruta passa en bona part per la Reserva Natural Parcial de la Rierada-Can Balasc, amb dos punts d’interès: la Font del Bon Pastor i el Gorg de Can Bosquets.
Un cop hem rodejat els camps de Can Calopa baixarem cap a la Rierada, en un entorn ombrívol, amb molta vegetació, on sentirem silenci, només trencat pel cant dels ocells i el brogit de l’aigua.
Farem un camí de descens espectacular en plena natura.

Deixem Can Calopa i anem cap a la zona d’aparcament, en direcció a la carretera i, sense entrar-hi, prenem el corriol que baixa pel cantó esquerre. De seguida veiem el reixat que a partir d’ara anirem resseguint rodejant tota l’àrea de camps de conreu de la masia.

Ben aviat serem a una bifurcació on hem de continuar per l’esquerra seguint la tanca. Passem pel costat dels camps, deixant la masia, que no veiem, tapada pel marge elevat. I quan en una clariana ja podem veure la masia sense pujar al marge (veure foto) hem d’estar molt alerta perquè tenim a mà dreta l’inici del camí que baixa a la Rierada (281 m, 2h 55 min).

És una cruïlla important, que jo vaig passar de llarg (no hi ha cap indicació), vaig arribar a passar una tanca i poc després vaig haver de recular per agafar el corriol que tocava, fent uns cinc minuts de marrada (281 m, 3h 01 min)

És un sender que baixa sobtadament cap al bosc i per això és difícil de veure’l. Des d’aquí iniciem el descens cap a la Rierada per un corriol que ens portarà al fons del Torrent de les Tres Serres, on hi ha la Font del Bon Pastor.
El descens és llarg però el camí sempre és perfectament visible, amb senyals vermells per orientar-nos en alguna roca o en troncs d’arbres.

Durant el trajecte, amb la vegetació molt crescuda, però sense envaïr el sender, trobarem uns quants arbres caiguts, atravessats al camí, que ens obligarà a passar fent equilibris o a agupir-nos.

Quan som a prop del torrent ja podem sentir el brogit d’aigua que raja a la font. Hem arribat a la Font del Bon Pastor (146 m, 3h 16 min), situada al marge dret del camí per on hem vingut i enmig del Torrent de les Tres Serres.

Deixem la font travessant el torrent i continuem per un camí que aviat travessa la riera, passa pel costat d’una antiga bassa i més endavant arriba a una clariana. En aquesta zona, per la dreta surt un camí (també me’l vaig passar de llarg, perquè no està indicat) que baixa cap a la Riera de Vallvidrera i de seguida arribarem al Gorg de Can Bosquets (153 m, 3h 30 min), un salt d’aigua en un entorn tranquil (si més no els dies feiners).

Visitat el gorg desfem el camí per on hem arribat i al primer trencall a la dreta tombem cap amunt per una via un xic rocallosa i en poca estona anirem a sortir de nou al camí de la Rierada a Can Bosquets (161 m). Girem a la dreta i de seguida arribarem a una cruïlla on hi ha el cartell d’entrada a la Reserva Natural de la Rierada (per a nosaltres, òbviament, de sortida).
Som al camí que rodeja la masia de Can Bosquets (o Can Busquets), a l’accés de la qual arribarem tot seguit (169 m, 3h 36 min), seguint recte.

I a l’encreuament, a la pista del Camí de Can Bosquets, acaba el tram que hem fet per la Rierada. Només ens resta arribar a La Floresta.

Tram 5
CAN BOSQUETS (169 m) –
LA FLORESTA (FGC) (206 m)
Pel Camí de Can Bosquets i Avinguda de Tarruell

En menys de mitja hora serem a La Floresta, barri del municipi de Sant Cugat del Vallès.
Situats a l’accés de la masia prenem la pista ampla del Camí de Can Bosquets a la dreta i l’anem seguint fins a trobar una carretera (no és la de Molins, tranquils). Per arribarf-hi farem un tram amb lleugera pujada, sense massa al·licients i amb poca ombra (els dies de calor esgota una mica).

En uns 10 minuts, però, serem a la Carretera de Vallvidrera a Sant Cugat, la BV-1462, just a l’alçada del km 9 (210 m, 3h 46 min).

Per enèsima vegada en aquesta excursió travessem la calçada (d’una carretera nova, això sí) i entrem recte a un carrer en pujada, que prenem per la vorera de l’esquerra.

Perquè per aquesta banda surt poc després la Drecera de Can Bosquets (216 m), una llarga escala que ens portarà a l’Avinguda de Tarruell (235 m, 3h 52 min).

En arribar a dalt girem a la dreta, resseguim el carrer, més endavant ignorem un carrer que ve per la dreta i de seguida un que surt per l’esquerra i seguim per la mateixa via. Però molt aviat haurem d’agafar per l’esquerra les Escales Tarruell (237 m), que ens permetran baixar fins a l’estació de La Floresta (FGC) (206 m, 4 hores), final de la travessa.

A l’estació donem per acabada l’excursió.

DESNIVELLS I TEMPS PER TRAMS
Desnivell en metres / Temps en minuts

Desglossament del temps per etapes:
Baixador de Vallvidrera-Turó de Can Pasqual: 55 min
Turó de Can Pasqual-Coll de Can Mallol: 26 min
Coll de Can Malol-marrada pel bosc-Ctra.Molins: 46 min
Ctra.Molins-Turons Xai-Banya-Calopa de Dalt: 31 min
Can Calopa de Dalt-La Rierada-Can Bosquets: 58 min
Can Bosquets-La Floresta: 24 min

Distribució del temps:
44 % en pujada, 8 % en pla i 48 % en baixada.