Travessa vorejant 10 masies del vessant occidental de Collserola

DADES TÈCNIQUES

• Caminada núm. 97
• Data: divendres, 22 de març de 2024
• Inici: Vallvidrera Superior (FGC)
• Final: Molins de Rei (Renfe)
• Sector: vessant Barcelona-Llobregat
• Distància: 18,55 km
• Temps: 4 h 30 min
• Desnivell: + 158 m / – 494 m
• Dificultat: moderada
• Tipologia: travessa lineal (només anada)

ITINERARI

Vallvidrera Superior (FGC)-Mont d’Orsà-Creu d’en Llevallol-Coll de Can Cuiàs-Can Masdemont-Coll de Can Pasqual-La Sargantana-Camí de la Rierada-Font de Can Mallol-Can Calopa de Dalt-Ca n’Illescas-Can Campmany-Can Tintorer-Can Barça-Font de la Tartana-Corriol de Can Bofill-Coll d’en Cuiàs-Ca n’Amigó del Clot-Can Canaris-Can Capellans-Av. Barcelona-Molins de Rei (Renfe).

MAPA DE LA RUTA

RUTA A WIKILOC

LLOCS D’INTERÈS

• Vallvidrera
• Font de Can Mallol
• Can Calopa de Dalt
• Ca n’Illescas
• Can Campmany
• Can Tintorer
• Font de la Tartana
• Can Bofill
• Ca n’Amigó del Clot
• Can Canaris
• Molins de Rei

COMENTARI

Llarga travessa pel vessant del Llobregat, recorrent una desena de masies escampades per aquest sector de Collserola. La ruta alterna trams de pujada i (més) de baixada i ens porta des del barri barceloní de Vallvidrera fins a la vila de Molins de Rei, al Baix Llobregat. En la primera primera meitat de la travessa, fins a Can Campmany, sovintejarem senders emboscats; en la segona meitat, caminarem més per pistes forestals. I no faltaran petits trams per vies urbanes (inici i final de la ruta) i curts enllaços per la carretera de Molins.
Al llarg de l’itinerari anirem veient diversos paisatges, tot passant per diverses masies, concretament 10: la polèmica en el passat Can Masdemont, la masia-cooperativa de Can Calopa de Dalt, productora-venedora de vins i olis singulars, l’artística Ca n’Illescas, amb aires modernistes, les masies de Can Campmany i de Can Tintorer, reconvertides actualment en restaurants en plena natura, la històrica de Can Bofill, la masia-granja de Ca n’Amigó del Clot, la vistosa Can Canaris i per acabar la senyorial Can Capellans.
En definitiva, una bonica caminada, molt variada i amb nombrosos punts on fer una parada, ja sigui per comprar o tastar productes de la terra o simplement per fer un bon àpat. I una oportunitat, per a grans i petits, de conèixer en part la vida rural a Collserola, tan diferent de la vida a les properes ciutats que l’envolten.

DESCRIPCIÓ DE LA RUTA

Tram 1
VALLVIDRERA SUPERIOR (FGC) (365 m) –
COLL DE CAN CUIÀS (314 m)
Pel carrer Mont d’Orsà i la Creu d’en Llevallol

Sortim de l’estació de Vallvidrera Superior del Funicular de Vallvidrera (FGC) (365 m) i ens situem a la cantonada del carrer de Queralt, al davant de la plaça de Pep Ventura. Aquí comença la travessa.
Fem el carrer resseguint la plaça i anem a parar a unes llargues escales que baixen a la Plaça de Vallvidrera, el cor del barri (342 m, 2 min). Voregem la plaça per la banda esquerra per anar a travessar pel pas de vianants i agafar el carrer que puja per l’esquerra (Mont d’Orsà). El carrer és força costerut fins arribar a la Casa Buenos Aires (a l’esquerra) i després baixa suaument fins a la Plaça dels Pins de Vallvidrera (354 m, 10 min), que s’obre a la dreta i on conflueixen diversos carrers.
Nosaltres hem d’agafar el carrer que queda més a l’esquerra, el Camí Vell de Santa Creu d’Olorda (veure foto). El carrer de la dreta també va a parar al coll a on anem, i es més planer, és una opció.

En aquesta ruta optem per prendre el Camí Vell (indicació al restaurant Ideal-Collserola) i fem un repetjó fins assolir un collet i llavors seguim el camí (ja de terra) en lleuger descens, des d’on ja veiem les primeres panoràmiques de la serra de Collserola en direcció al Baix Llobregat. Més endavant arribarem a la Creu d’en Llevallol (252 m, 17 min), que ens queda a la dreta. Al front hi ha un dels accessos al bar-restaurant Ideal.

Passem pel costat de la creu per tombar a la dreta per un corriol, que baixa directe fins enllaçar a una pìsta ampla, que ve de Vallvidrera (el camí per on arribaríem triant l’altra opció) (326 m, 20 min). Girem a l’esquerra i en poca estona arribarem a l’esplanada del Coll de Can Cuiàs (314 m, 23 min). La masia la veiem al fons, aturonada, per l’esquerra passa la Carretera de Molins i a la dreta veiem uns cartells del Parc sobre l’indret. Moment de fer una petita parada.

Tram 2
COLL DE CAN CUIÀS (314 m) –
TRENCALL DE LA SARGANTANA (398 m)
Per Can Masdemont i Coll de Can Pasqual

El següent tram de la travessa és molt diferent.
Travessem l’esplanada del Coll de Can Cuiàs, sense creuar la carretera, passem pel costat dels cartells, descartem el camí que ve per la dreta (direcció Can Llevallol) i agafem el camí que passa per sobre, un xic més amunt, seguint la direcció Can Masdemont-Turons de Can Pasqual-Mas Pinas (hi ha pal indicador).

Primer passarem pel costat de la propietat de can Cuiàs i quan arribem a una cruïlla de camins (uns dos minuts després) hem de seguir per l’esquerra.
A partir d’aquí comença un camí-corriol estret, que sempre va pujant, enmig del bosc, passant per alguns trams força rocallosos i eixargallats. El corriol és bonic i la pujada és sostinguda però moderada, sense rampes pronunciades. L’única pega és que és un trajecte llarg, per un indret solitari, feréstec i ombrívol, sense vistes. Els caps de setmana, sobretot, és habitual trobar ciclistes que baixen per aquest corriol, una trialera molt popular entre els afeccionats a la bicicleta de muntanya.

Anem pujant, sense deixar el corriol, ben fressat, i molt més amunt hem d’estar alerta al moment en què del camí en surt un altre que segueix recte, en un revolt molt marcat: nosaltres hem de fer el revolt sencer seguint la traça del camí que seguíem i que canvia de direcció radicalment.

És llavors, quan ja som molt a prop de la carena, que la cosa varía: el corriol va planejant i ja veiem les primeres vistes panoràmiques del Baix Llobregat. I en poca estona se’ns apareix de sobte a sobre nostre la masia de Can Masdemont (449 m, 54 min), el senyal de què hem arribat a la carena, o quasi. Fa uns anys, aquesta casa va estar ocupada i fou desallotjada per la policia, segons anunciava aquest diari digital de Vallvidrera.

Arribats al camí de carena rodegem la casa, deixem a la dreta la pista que puja cap als Turons de Can Pasqual, i seguim pel revolt avall i de seguida enllacem amb una pista forestal ampla, el Camí de Can Castellví (431 m, 56 min).

En ser-hi, tombem a l’esquerra (direcció Carretera de Molins de Rei-Mas Pins) i en poc temps arribarem al Coll de Can Pasqual, per on passa la Carretera de Molins (la BV-1468) (423 m, 1 hora).

Travessem la calçada i tirem cap la dreta, en direcció Molins de Rei. Farem un tram pel voral condicionat per als vianants. Seguint la carretera primer deixarem a mà esquerra el Centre d’Educació Ambiental Mas Pins, immediatament passarem pel punt quilomètric 8 de la carretera i més endavant arribarem a l’indret de La Sargantana. Mentrestant, per la banda dreta hem pogut contemplar alguna panoràmica cap al Vallès, amb Montserrat i la Mola al fons.
Passat l’accés a La Sargantana hem d’abandonar la carretera pel trencall que surt per la dreta. Així, travessem de nou la calçada i prenem el camí en direcció Font de Can Mallol-Can Bosquets, amb cadenat a l’accés (398 m, 1h 06 min).

En aquesta cruïlla acaba el segon tram de la ruta.

Tram 3
TRENCALL DE LA SARGANTANA (398 m)
CAN CALOPA DE DALT (299 m)
Pel camí de la Rierada i corriol Font de Can Mallol

El tercer tram, integrament boscà, combina baixada i tram planer.
Prenem el camí i pocs minuts després arribem a l’enllaç amb la pista que va cap a La Rierada (374 m, 1h 10 min). Girem a la dreta i anem seguint el camí ample avall.

Més endavant fem un gran revolt a esquerra i més avall veurem a mà esquerra el trencall cap a la Font de Can Mallol, ben indicat (320 m, 1h 17 min).

Abandonem la pista de la Rierada i prenem un corriol, que continua en descens, fins arribar a la zona d’una torre elèctrica (307 m, 1h 20 min).
Aquí compte perquè jo vaig agafar el camí que segueix avall recte i vaig haver de fer mitja volta, per sort va ser poca estona de marrada.
Quan som al davant de la torre hem de continuar a l’esquerra, seguint el corriol que va planejant pel bosc. En aquest punt caldria una senyalització.
És un corriol molt bonic, tranquil i de fàcil caminar. Vegeu-ne alguns trams:

Al costat dret del corriol està situada la Font de Can Mallol, (319 m), que no està indicada i que es troba ben tapada per la vegetació. Jo no vaig saber trobar-la.
El corriol va seguint en lleuger ascens fins que acaba enllaçant amb el camí que va cap a la carretera de Molins-Turó del Xai (342 m, 1h 40 min), un camí que hem de seguir a la dreta molt poca estona, perquè a menys d’un minut trobarem a la dreta el trencall del corriol a Can Calopa (senyal del PR-C 165 en una estaca clavada a terra).

El corriol primer baixa força i després planeja, en paral·lel a la carretera de Molins, moment que fins i tot sentirem de fons el pas dels vehicles.

Per aquest tram veurem a la dreta les sorprenents restes d’un cotxe Ford Taunus, completament desballestat.

Ara fins i tot pintat i tunejat, respecte l’última vegada que vaig passar per aquí.

Més endavant, el camí ens porta fins a l’entrada de la masia de Can Calopa de Dalt (299 m, 1h 56 min), al voral de la Carretera de Molins.

La masia està explotada per L’Olivera Cooperativa i elaboren vins i olis singulars, els únics d’origen de Barcelona. Però la masia ofereix molt més.
Més informació del projecte de la cooperativa al web de l’Ajuntament de Barcelona, en aquest enllaç.

Tram 4
CAN CALOPA DE DALT (299 m)
CAN TINTORER (176 m)
Per Ca n’Illescas i Can Campmany

Sortim de Can Calopa per un camí paral·lel a la carretera de Molins, amb la qual enllaçarem molt aviat. Travessem la calçada i caminem pel voral uns metres cap a la dreta, i de seguida veurem, a mà esquerra, el trencall que hem d’agafar i així abandonar la carretera.
Accedim al camí, amb cadenat (306 m, 1h 58 min).

Segum el camí, més aviat planer, ignorant els trencalls per on surten altres caminets i més endavant se’ns apareixerà de sobte Ca n’Illescas (300 m, 2h 06 min), una bonica masia, amb aires modernistes, rehabilitada fa poc temps, situada molt a prop de la carretera de Molins, que entreveiem a la dreta.

Arribats a aquest punt hem de canviar de direcció per dirigir-nos a Can Campmany, el nostre següent objectiu.
Ho farem tombant a l’esquerra per un corriol que va descendint amb fort pendent, una bona trialera per als ciclistes. Fem aquest descens, amb algun pas que cal fer amb calma i trepitjant segur per evitar relliscades.

Quan acaba la baixada enllacem amb un camí, tombem a la dreta i de seguida serem a la pista ampla de Can Campmany (246 m, 2h 15 min).
Al fons veiem la cruïlla de la carretera de Molins, amb una premsa de vi i rètols anunciant l’accés al restaurant Can Campmany.

Després d’acostar-nos a la premsa i al voral de la carretera (247 m), tornem enrere per seguir el camí, el primer tros, fins a la masia, pavimentat.

En poca estona passarem pel costat de Can Campmany (2h 19 min), que deixem a la nostra esquerra, i seguim, ara per camí de terra, primer avall i després amunt, fins a coincidir amb una altra pista, la que ve de Can Portell-Santa Creu d’Olorda i va a Can Tintorer-Sant Bartomeu de la Quadra.

En arribar a la cruïlla amb el Camí de Sant Bartomeu (203 m, 2h 36 min) girem a la dreta (direcció Can Tintorer-Sant Bartomeu de la Quadra).

Ara ja en descens, anem fent camí, rodejant el Turó d’en Quirze, fins arribar al trencall on se separen els camins de Can Tintorer i de Sant Bartomeu. Abans d’arribar-hi, pel camí veurem a mà dreta una vista fantàstica de Sant Bartomeu de la Quadra i al fons el poble de El Papiol, amb el seu gran castell a la part alta.

En arribar a un revolt pronunciat, en plena baixada, veurem el senyal que ens indica la direcció del nostre pròxim objectiu, Can Tintorer (203 m, 2h 44 min). Hem de deixar el camí de Sant Bartomeu (segueix a la dreta, completant el revolt) i prendre la pista que surt per la nostra esquerra (veure foto).

Seguim aquesta altra pista, ondulant, fins que arribarem a Can Tintorer, primer passarem per l’espai d’hípica (segurament veurem cavalls a l’exterior), i després per la masia (176 m, 3 hores), reconvertida també en restaurant.
A l’altra banda del camí hi ha Ca n’Amic.

I aquí acaba el quart tram de la ruta.

Tram 5
CAN TINTORER (176 m)
COLL D’EN CUIÀS (193 m)
Per Can Barça i Font de la Tartana

Passem per l’entrada del restaurant i l’aparcament de vehicles i anem a trobar la continuació del Camí de Can Tintorer, pavimentat. Hem de tombar a la dreta només uns metres perquè de seguida l’abandonarem per agafar el camí que s’enfila per l’esquerra (direcció Castellciuró-Santa Creu d’Olorda) (168 m, 3h 03 min).

Prenem el camí en pujada i poc després, en un primer revolt marcat rodejarem Can Barça (178 m).

Seguirem en moderat ascens i després planejant, podent observar vistes del Baix Llobregat, amb Montserrat al fons i més a prop Molins de Rei, El Papiol i el Puig Madrona.

El camí acaba enllaçant amb la pista forestal de Santa Creu d’Olorda a Castellciuró-Molins de Rei (211 m, 3h 23 min).

Travessem la pista i ens dirigim cap a l’esplanada que hi ha a la nostra esquerra, on trobem el trencall cap a Can Bofill-Coll d’en Cuiàs (209 m).

Accedim al camí amb cadena i en pocs minuts de lleuger descens arribem a un revolt tancat al pas d’un torrent, on hi ha, a la dreta, la Font de la Tartana (o de Can Bofill), que acull l’Oratori de Sant Jordi (196 m, 3h 29 min). A pocs metres seguint el camí hi ha la masia de Can Bofill.

Feta la visita, reprenem la marxa. Al darrera de la font, al mig del revolt surt el corriol que hem d’agafar. És un corriol que rodeja Can Bofill. El caminet primer puja i després planeja per sobre de la masia i els camps de conreu. La finca està rodejada per una tanca perimetral.

Quan hem passat la propietat de la masia, el corriol fa un canvi de sentit, arribem a un revolt tancat (per on arriba el camí barrat de Can Bofill) i seguim avall, travessem un torrent ensotat i tot seguit, després de superar un curt repetjó, arribem al Coll d’en Cuiàs (193 m, 3h 40 min).

Al coll conflueixen diversos camins: per la dreta el camí a Castellciuró, al front el corriol a la muntanya del Mulei-Sant Pere de Romaní i per l’esquerra (el que ens interessa) la pista que baixa a Molins de Rei, passant per diverses masies.

En aquesta cruïlla de camins acaba el cinquè tram de la caminada. Ja falta poc!

Tram 6
COLL D’EN CUIÀS (193 m)
MOLINS DE REI (Renfe) (29 m)
Per Ca n’Amigó del Clot i Can Canaris

Només ens falta baixar a Molins de Rei. Ho farem pel camí de Can Canaris, que prenem des del Coll d’en Cuiàs a l’esquerra.
El camí és sempre de baixada, descendint des dels 193 m del coll fins als 22 m de l’avinguda de Barcelona, al pla de Molins (uns 170 m de desnivell negatiu). No hem d’abandonar mai la pista, a excepció de l’accés a ca n’Amigó. La pista és de terra fins a Can Canaris i a partir d’aquí està pavimentada.

Deixem el coll i iniciem el descens. En el primer tram de baixada trobarem alguns trencalls, entre els quals destaca el que surt per l’esquerra en direcció la Torre Abadal (o Ca n’Abadal) i La Salut de Sant Feliu (3h 47 min).

A uns dos minuts més avall, arribarem a la zona de Ca n’Amigó i hi accedirem per un camí més estret que es desprèn de la pista per l’esquerra i que passa a tocar de la masia i ens deixa a l’entrada principal. Som a la masia-granja de Ca n’Amigó del Clot (118 m, 3h 50 min).

A partir d’aquí tornem a un camí més ample, que en pocs minuts ens porta a la vistosa masia de Can Canaris (113 m, 3h 53 min), tota pintada de groc.

La masia està pintada de color groc canari (com correspon al nom de la propietat) i amb les imatges d’uns canaris a l’entrada principal. Tota una declaració identitària. Per cert, el nom de Canaris, però, no vé dels ocells sinó perquè el constructor i primer propietari de la casa, era originari de les Illes Canàries.
Als anys 80 la masia es va convertir en restaurant, però actualment està tancat. Tampoc s’hi fa cap activitat agrícola.

Deixem la masia i seguim per la pista pavimentada i de seguida veurem una bifurcació. Per l’esquerra hi ha l’antic aparcament de vehicles del restaurant, situat en paral·lel al camí, que tira per la dreta. Els dos vials coincideixen més avall. Mirant enrere anirem veient la masia cada cop més petita.

I ja encarats a Molins anem continuant avall pel Camí de Can Canaris. Passarem per diverses crruïlles de camins, que ignorarem.

I més avall, on la pista fa un revolt tancat veurem a la dreta la masia de Can Capellans (38 m, 4h 03 min), que rodejarem completant el revolt, i que ens portarà a les vies del tren, que superarem per sota d’un pont.

En traspassar el pont veurem a l’esquerra l’històric Canal de la Infanta i ja entrarem a la zona del Polígon industrial del Pla i aviat enllaçarem amb l’Avinguda de Barcelona, la via-carretera que uneix Sant Feliu de Llobregat amb Molins de Rei.

Arribats a la cruïlla (22 m, 4h 08 min) girem a la dreta en direcció Molins, sense travessar la carretera. El primer tros el farem passant pel costat de diverses fàbriques i empreses del polígon i a partir del carrer de la Riera d’en Bonet (27 m, 4h 17 min) i del Parc de la Mariona (que veurem a l’altra banda de la carretera) ja entrarem pròpiament a la zona urbana de Molins de Rei, amb les vivendes i comerços a les voreres.

Pocs metres més endavant, a l’arribar a la Plaça de la Bàscula hem de travessar-la, apartant-nos de l’avinguda cap a la dreta i entrar al carrer del Carril i de seguida serem a la Plaça de l’Estació (29 m, 4h 30 min). I a l’estació de Renfe acaba la travessa.
Trobareu informació de la vila de Molins de Rei al web de l’ajuntament.

DESNIVELLS I TEMPS PER TRAMS
Desnivell en metres / Temps en minuts

Desglossament del temps per etapes:
Vallvidrera-Coll de Can Cuiàs: 23 min
Coll de Can Cuiàs-trencall La Sargantana: 43 min
trencall La Sargantana-Can Calopa de Dalt: 50 min
Can Calopa de Dalt-Can Campmany: 23 min
Can Campmany-Can Tintorer: 41 min
Can Tintorer-Coll d’en Cuiàs: 40 min
Coll d’en Cuiàs-Can Canaris-Molins de Rei: 50 min

Distribució del temps:
39 % en pujada, 13 % en pla i 48 % en baixada.