Arxiu d'etiquetes: vallvidrera

De Vallvidrera a Sant Feliu per la Penya del Moro (3)

31/05/2023 Julià Buxadera Deixa un comentari

Baixador de Vallvidrera-Sant Feliu de Llobregat, pel Pantà de Vallvidrera, Penya del Moro, Font del Broll i La Salut

DADES TÈCNIQUES

Caminada núm. 87
Data: dimecres, 31 de maig de 2023
Inici: estació Baixador de Vallvidrera (FGC)
Final: estació Sant Feliu de Llobregat (Renfe)
Sector: vessant del Llobregat (Sant Just Desvern-Sant Feliu de Llobregat)
Distància: 11,5 kms
Temps: 2 h 45 min
Desnivell: + 132 m / – 336 m
Dificultat: moderada
Tipologia: travessa lineal (només anada)

ITINERARI

Baixador de Vallvidrera (estació FGC)-Pantà de Vallvidrera-Font de l’Espinagosa-Coll de Can Cuiàs-Corriol de la Coscollera-Camí de Can Carbonell-Coll d’en Solanes-Penya del Moro-Camí de la Font del Broll-Camí de Sant Feliu a Olorda-Ermita de la Salut-Bosc de la Salut-Mas Lluí-Sant Feliu de Llobregat (estació Renfe).

MAPA DE LA RUTA

RUTA A WIKILOC

COMENTARI

Caminada senzilla per la banda del Llobregat, amb sortida a Santa Maria de Vallvidrera (estació de Baixador de Vallvidrera) i destinació a Sant Feliu de Llobregat. Durant tota la travessa alternarem pistes forestals i corriols i les úniques pujades que farem són poques i d’escàs desnivell; gran part de la ruta és en baixada.
Primer anirem cap al Pantà de Vallvidrera i per la font de l’Espinagosa arribarem al Coll de Can Cuiàs. Després recorrerem la vall de Sant Just per la zona de la Coscollera per anar a trobar el Coll d’en Solanes i des d’allà pujar a la Penya del Moro, punt d’interès arqueològic i cim des del qual tenim grans vistes de Collserola i el Baix Llobregat.
El retorn el farem pel camí de la Font del Broll, amb parada a l’entrada de la mina, i després de planejar pel bosc enllaçarem amb una pista que, en un llarg descens, ens portarà al camí de Sant Feliu a Santa Creu d’Olorda, ja molt a prop de la propera parada, l’Ermita de la Salut. Finalment, des de l’ermita farem camí cap a Sant Feliu, passant pel Bosc de la Salut i Mas Lluí, per entrar a la ciutat pel Passeig del Comte de Vilardaga.

DESCRIPCIÓ DE LA RUTA

Tram 1
BAIXADOR DE VALLVIDRERA (236 m) –
COLL DE CAN CUIÀS (314 m)
Pel Pantà de Vallvidrera i Font de l’Espinagosa

1. Comencem la travessa a l’estació de Baixador de Vallvidrera (236 m) dels Ferrocarrils Catalans. Baixem les escales de l’entrada, travessem la carretera i ens dirigim cap al Camí del Pantà (a l’esquerra), passem pel costat de la plaça de la Mina Grott, que ens queda a l’esquerra, i a la propera cruïlla amb el Camí del Cama-sec tombem a la dreta (hi ha un cartell del Parc de Collserola), passem per les últimes vivendes de la barriada i entrem en camí de terra, que seguirem fins al pantà, ja molt proper. En aquest tram passarem per l’entrada de la Mina Grott (a esquerra) i per la Casa del Guarda (de color rosa), on hi ha l’Espai d’interpretació del pantà i una àrea de lleure, a l’esquena de la presa del pantà. Els darrers metres els farem per un tram esglaonat que, en poca estona ens durà fins a dalt de la presa. Ja hem arribat al Pantà de Vallvidrera (260 m, 7 min).
La imatge del pantà és trista, amb molt poca aigua. Es noten els estralls de la sequera d’aquests darrers mesos.

2. Deixem la presa, que queda a la dreta, i seguim pel caminet que tira recte vorejant el pantà per la banda esquerra, per arribar a la cua del pantà. En el trajecte, de seguida veurem a la dreta una passera-plataforma que s’endinsa uns metres al pantà, des d’on podem veure’l millor. I al llarg del camí, sempre planer, anem observant com de sec està el pantà, només amb aigua a la zona propera a la presa.

Pantà de Vallvidrera, amb molt poca aigua

Finalment arribem a la cua del pantà, a una esplanada amb unes vivendes i diversos camins (262 m, 11 min). Hem d’agafar el camí que surt al front, tirant a l’esquerra (veure foto). Un pal indicador ens assenyala la direcció a seguir: Font de l’Espinagosa-Font de Can Llevallol-Vallvidrera.

Accés al camí de la Font de l’Espinagosa

3. Prenem el camí i ens endinsem al bosc seguint el torrent que baixa de l’Espinagosa, ara ben sec. El camí ombrívol va pujant a poc a poc fins que arriba a la Font de l’Espinagosa (320 m, 19 min).

Llavors el camí fa un revolt, canvia de direcció i aviat la pujada és més suau. Més enllà, després d’un altre revolt, per on surt per la dreta el camí cap a la font de Can Llevallol, hi ha un repetjó per arribar a enllaçar amb la pista del Camí de Vallvidrera a Santa Creu d’Olorda (338 m, 24 min).

Enllaç amb el Camí de Santa Creu d’Olorda

Girem a la dreta i seguim la pista, en suau descens, fins que arribarem a una gran esplanada, el Coll de Can Cuiàs (314 m, 32 min).
Al final de l’esplanada s’aixeca dalt d’un turó la masia de Can Cuiàs i pel costat passa la Carretera de Molins (la BV-1468).

A l’esplanada és fàcil veure-hi vehicles aparcats, segurament d’excursionistes, en tractar-se d’un punt on comencen i acaben nombroses rutes per Collserola, a banda i banda de la carretera.
En un lateral de l’esplanada hi ha uns cartells informatius del Parc sobre l’indret.

Tram 2
COLL DE CAN CUIÀS (314 m) –
PENYA DEL MORO ( (275 m)
Per la Coscollera i Coll d’en Solanes

4. Deixem l’esplanada i travessem la carretera -anem en compte- , dirigint-nos a un pal indicador que tenim al front.
Prenem el camí tancat amb cadena cap a la dreta i de seguida, en el primer revolt, veurem una estaca clavada a terra amb una marca vermella indicant Montserrat, a la dreta (311 m). És el corriol que hem d’agafar i que es dirigeix cap a la zona de la Coscollera, resseguint el vessant de ponent de la Vall de Sant Just.

A l’altra banda de la carretera hem d’agafar el camí a la dreta

I de seguida prendre el corriol cap a la Coscollera, també a la dreta

En el trajecte pel corriol primer ens trobarem una cruïlla de corriols: hem de seguir la marca de Montserrat (cap a la dreta) i més endavant arribarem a l’asfaltat Camí de la Muntanya (308 m), que hem de travessar recte per continuar pel corriol, perfectament visible a l’altra banda de la calçada.

Trencalls a vigilar en el corriol cap a la Coscollera

Continuem pel caminet, que anirà passant per damunt de la Vall de Sant Just, que tenim a l’esquerra, amb unes quantes masies escampades, així com la muntanya de Sant Pere Màrtir, amb la seva gran antena, a l’altre vessant de la vall. Al front anirem veient el turó de la Coscollera.
El corriol va planejant fins arribar a una pista ample de terra, el Camí de Can Carbonell (314 m, 49 min).

5. Quan arribem a la cruïlla hem de tombar a l’esquerra i seguir la pista avall tota l’estona. Fins al proper gir de direcció hem de fer un descens de més de 50 metres.

Vista de Collserola des del camí, mirant enrere

La baixada s’accentua a partir del pas per una torre elèctrica, arran de camí. Baixant anirem veient Sant Pere Màrtir a l’esquerra i entreveurem Sant Just Desvern al fons.

Finalment arribarem a una cruïlla de pistes (260 m, 1 hora)., amb Sant Just al fons. Aquí hem de deixar el Camí de Can Carbonell i girar a la dreta, en direcció Coll d’en Solanes-Penya del Moro-Santa Margarida.

Cruïlla amb el camí cap al Coll d’en Solanes: toca tombar a la dreta

6. Seguim el camí, passem per una primera cruïlla, amb camins a banda i banda, però nosaltres seguim per la pista principal. I a la propera cruïlla (veure foto), compte que deixarem el camí i trencarem a l’esquerra.

Trencall a l’esquerra pel corriol que rodeja el Turó Alt d’en Solanes; al fons veiem la Penya del Moro

El que ara farem és rodejar el Turó Alt d’en Solanes (cobert de vegetació) per anar al Coll d’en Solanes. Ho podem fer seguint la pista que fèiem i rodejant el turó per la dreta, o deixar la pista i prendre un corriol que voreja el turó per l’esquerra. En ambdós casos arribarem al coll.
L’itinerari d’aquesta ruta segueix la segona opció. Així doncs, deixem la pista, tombem a l’esquerra i anem per un corriol, amb vistes a Sant Just i a la Penya del Moro, que tenim al davant, ja molt a prop.

En poca estona anem a parar al Coll d’en Solanes (229 m, 1h 10 min), just per on arriba el camí que puja de Sant Just Desvern i retornem a la pista de carena que seguíem.

7. Retornats a la pista hem de continuar-la cap a l’esquerra. Passem pel trencall de la Font del Broll, que després agafarem, passem pel costat d’un dipòsit d’aigua i tot seguit arribem al desviament cap a la Penya del Moro, a la dreta (229 m, 1h 15 min).

Deixem la pista i prenem el camí que va pujant fins a dalt de la Penya, amb trossos esglaonats, amb travesses de fusta, sobretot al tram final. Tenim com a referent visual del cim una gran senyera.

Camí cap a la Penya del Moro, per la banda de Sant Just Desvern

Després d’una curta pujada arribem a la Penya del Moro (275 m, 1h 20 min), just on hi ha clavat el pal de la senyera i on hi ha un mirador a l’esquerra. amb un panell informatiu.

Lloc de parada obligada, no només per l’interès arqueològic de l’indret , amb la presència de ruïnes d’un poblat ibèric i les restes d’una torre medieval a dalt de tot del cim, sinó també per les vistes panoràmiques que s’hi divisen, d’aquesta banda de Collserola, des del Puig d’Olorda fins a Sant Pere Màrtir, i del Baix Llobregat, amb Sant Just i Sant Feliu als peus i més enllà Molins de Rei, i al fons el delta del Llobregat, el mar i les les muntanyes del Garraf i de l’Ordal.

Fotos de la Penya del Moro:

Penya del Moro
Mirador de la Penya
Mirador de la Penya
Vista dels tutrons Rodó i de la Coscollera, encarats al Tibidabo
Sant Pere Màrtir i a la falda Sant Just Desvern
Sant Pere Màrtir i Sant Just Desvern, amb el port al fons
Vista de Sant Just Desvern
Vista des del mirador
Panell informatiu de l’indret
Informació atqueològica de l’indret
Restes de la torre medieval
Restes de la torre medieval
Restes de la torre medieval
Restes de la torre medieval
Vista des de la Penya cap al Baix Llobregat
Panell d’orientació
Vista del Baix Llobregat
Vista del Baix Llobregat
Vista del Baix Llobregat
Vista del Puig d’Olorda
Torre medieval
Torre medieval
Penya del Moro
Senyalització a la Penya

Tram 3
PENYA DEL MORO (275 m) –
ERMITA DE LA SALUT (96 m)
Pel Camí de la Font del Broll i Camí d’Olorda

8. És hora d’anar cap a Sant Feliu. No ho farem pel corriol que baixa resseguint el llom de la muntanya per la banda contrària per on hem arribat, sinó que seguirem una ruta nova d’aquest blog, per la Font del Broll.
Per fer-la hem de tornar enrere, tornar a baixar pel camí esglaonat fins enllaçar amb la pista de carena, girar a l’esquerra (direcció al Coll d’en Solanes) i passat el dipòsit d’aigua trencar a l’esquerra pel camí que tira avall, seguint la direcció de Font del Broll-La Salut-Santa Creu d’Olorda (230 m, 1h 27 min).

El Camí de la Font del Broll baixa enmig del bosc fins a un torrent. Hi som quan fem un revolt marcat i canviem de direcció. Just en aquest punt trobem una cruïlla de corriols (213 m). El camí que fem es creua amb un altre que per la dreta es dirigeix cap a Santa Margarida de Valldonzella-Can Ferriol-Santa Creu d’Olorda. Nosaltres hem de continuar pel camí en direcció a Font del Broll-Ermita de la Salut-Sant Feliu de Llobregat.
Tal com indica el pal indicador, ens trobem a 2 minuts de la font.

Indicador a l’arribar al trencall de camins: seguim per l’esquerra

Anem cap a la font, però alerta perquè no trobarem cap indicació i l’accés és un xic complicat i és fàcil passar-lo de llarg. Hem d’anar caminant mirant a esquerra i quan arribem al trencall que es veu a la foto de sota, veurem el corriol més fressat que segueix per la dreta, un corriol que baixa per l’esquerra i que va al fons del torrent i més a l’esquerra (veiem un caminet que per un pendent curt i directe va a parar al torrent. Per tant hi ha tres camins. Nosaltres hem de baixar pel de més a l’esquerra.

Nou trencall de corriols: hem d’agafar el de més a l’esquerrra, que baixa directe al torrent (no surt a la foto, només s’entreveu)

En arribar al torrent, molt aviat, serem a la Font del Broll (215 m, 1h 32 min), de la qual veiem l’entrada de la mina.

Un grup d’espeleòlegs té penjat a Internet un magnífic reportatge sobre les mines de Can Coscoll i de la Font del Broll, amb una sèrie de fotografies de l’interior d’aquestes cavitats subterrànies. Podeu veure-ho en aquest enllaç.

Feta la parada retornem al Camí de la Font del Broll i anem planejant enmig del bosc per un bonic corriol, sempre seguim el traçat més fressat.

Al final el corriol enllaça amb un camí ample, que va cap a La Salut (223 m, 1h 43 min). A la cruïlla hi ha un pal indicador,m que ens indica la direcció a seguir (Ermita de la Salut-Sant Feliu de Llobregat).

9. Girem a l’esquerra avall. Comença un tram de baixada pronunciada fins a arribar al Camí de Sant Feliu a Santa Creu d’Olorda, un descens de 126 metres.
Baixant farem un parell de revolts tancats i aviat serem a la vall (142 m, 1h 51 min). Llavors la baixada és més suau i l’entorn és més humanitzat, amb diversos camins cap a masies o camps. Hem d’ignorar els trencalls (de fet, la majoria estan tancats) i seguir sempre per la pista principal. No té pèrdua.

Seguim el camí fins que serem a la cruïlla de Can Parellada (a la dreta) i a escassos metres l’enllaç amb la pista de Santa Creu d’Olorda (97 m, 1h 58 min).

Arribada a les cruïlles de Can Parellada (a la dreta) i del Camí d’Olorda (al fons)

10. A la pista d’Olorda tombem a l’esquerra en direcció La Salut-Pedrera del Puig d’Olorda-Sant Feliu de Llobregat. Cinc minuts després ens trobarem amb una cruïlla de quatre camins (82 m). Aquí hem de tirar també per l’esquerra, en direcció Ermita de la Salut-Sant Just Desvern.

Cruïlla de Quatre Camins: tombem a l’esquerra cap a lErmita de la Salut

Fem un tros de pujada fins que serem a l’esplanada de La Salut, amb vista a la cimentera i el Puig d’Olorda

Arribada a l’esplanada i vista de l a cimentera i el Puig d’Olorda

Travessem l’esplanada i arribem a l’entrada del recinte (96 m, 2h 08 min), amb l’Ermita de la Salut i la Casa Gran de la Gleva (també Masia de la Gleva o de la Salut). I al costat mateix, el restaurant ‘Masia La Salut‘.

Tram 4
ERMITA DE LA SALUT (96 m) –
SANT FELIU DE LLOBREGAT (32 m)
Pel Bosc de la Salut i Mas Lluí

11. Sortim del recinte per on hem entrat i en ser a l’esplanada prenem un caminet, poc fressat, que va a buscar el camí que passa per sobre. Quan hi som girem cap a la dreta en direcció al Circuit naturalístic. Només hem de fer un tros d’aquest camí perquè ben aviat hem de tombar per un corriol a la dreta que ens portarà a passar pel Bosc de la Salut (direcció Circuit naturalístic-Mas Lluí-Sant Just Desvern) (109 m, 2h 11 min).

Entrem al corriol i l’anem seguint, travessem un torrent (111 m) i canviem de direcció, ara cap a la dreta i continuem sempre pel camí més marcat.

Més endavant anem deixant el bosc per entrar en una zona més oberta, el Mas Lluí. Finalment, el corriol enllaça amb el Camí de Mas Lluí, que ve directe de La Salut (104 m, 2h 19 min).

A la cruïlla anem cap a l’esquerra i en molt pocs minuts serem a Mas Lluí, en una cruïlla de quatre camins (96 m, 2h 23 min)) i tot seguit entrarem en zona urbana, pel carrer Frederida Montseny (99 m).

Tombem a l’esquerra vorejant l’àrea d’estada i de seguida arribarem a una gran rotonda, que marca el límit dels termes municipals de Sant Feliu de Llobregat i Sant Just Desvern. D’aquesta rotonda neix, per la dreta, en terme de Sant Feliu, el Passeig del Comte de Vilardaga (98 m, 2h 26 min), que serà la via per la qual anirem al centre de la ciutat.

Rotonda a l’entrada de Sant Feliu, cruïlla amb el Passeig Comte de Vilardaga

12. Comença una travessa urbana seguint aquest llarg passeig, a trossos rambla, que va baixant suaument, passant per diversos encreuaments de carrers i que acaba per on creuen les vies del tren, just a la cruïlla amb el carrer Constitució (36 m, 2h 42 min).
Actualment, en aquest punt hi ha l’estació de Renfe que Adif ha habilitat provisionalment, mentre durin les obres del soterrament de la futura nova estació.

En aquest punt podríem donar per acabada la ruta, però l’allargarem un xic més per acabar a la Plaça de l’Estació, final habitual de les caminades d’aquest blog amb final a Sant Feliu. Passem a l’altra banda de les vies per un pas elevat, sortim al carrer Constitució, girem a l’esquerra i de seguida (carrer tallat per les obres) hem d’entrar pel Parc Nadal per arribar a la plaça de l’estació, ara en obres. I aquí acabem aquesta ruta cap al Baix Llobregat (32 m, 2h 45 min).

DESNIVELLS I TEMPS PER TRAMS
Desnivell en metres / Temps en minuts

Tram	Desnivell	Temps
Baixador de Vallvidrera (FGC)-Pantà de Vallvidrera (cua)	+ 26	11′
Pantà de Vallvidrera (cua)-Font de l’Espinagosa	+ 58	8′
Font de l’Espinagosa-Coll de Can Cuiàs	– 6	13′
Coll de Can Cuiàs-enllaç Camí de Can Carbonell, pel corriol de la Coscollera	0	17′
Camí de Can Carbonell-Coll d’en Solanes	– 85	21′
Coll d’en Solanes-Penya del Moro	+ 46	10′
Penya del Moro-Font del Broll	– 60	12′
Font del Broll-enllaç Camí de Sant Feliu a Santa Creu d’Olorda	– 118	26′
Camí de Sant Feliu a Santa Creu d’Olorda-Ermita de la Salut	– 1	10′
Ermita de la Salut-entrada Sant Feliu (Pg. Comte de Vilardaga), pel Bosc de la Salut i Mas Lluí	+ 2	18′
Travessa urbana per Sant Feliu, pel Pg. Comte de Vilardaga fins estació (Renfe)	– 66	19′
Totals acumulats	+ 132 – 336	2 h 45′

Desglossament del temps per etapes:
Baixador de Vallvidrera-Coll de Can Cuiàs: 32 min
Coll de Can Cuiàs-Coll d’en Solanes: 38 min
Coll d’en Solanes-Penya del Moro: 10 min
Penya del Moro-Font del Broll: 12 min
Font del Broll-Ermita de la Salut: 36 min
Ermita de la Salut-Sant Feliu de Llobregat: 37 min

Distribució del temps:
34 % en pujada, 9 % en pla i 57 % en baixada.

Vessant de Barcelona

Circular de Vallvidrera a la Budellera i el Tibidabo

28/04/2023 Julià Buxadera Deixa un comentari

Vallvidrera-Font de la Budellera-Passeig dels Til·lers-Tibidabo-Coll de la Vinassa-Camí de Sant Cugat-Camí de Can Mandó-Revolt de les Monges-Àrea de lleure de Santa Maria de Vallvidrera-Camí de les Nespreres-Vallvidrera

DADES TÈCNIQUES

Caminada núm. 86
Data: divendres, 28 d’abril de 2023
Inici i final: estació Vallvidrera Superior (FGC)
Sector: entorn de Vallvidrera-Tibidabo
Distància: 9,3 kms
Temps: 2 h 05 min
Desnivell: + 278 m / – 278 m
Dificultat: moderada-fàcil
Tipologia: circular

ITINERARI

Vallvidrera Superior (FGC)-Carrer de les Alberes-Carrer de Gabriel Ferrater-Carrer del Parc de la Budellera-Font de la Budellera-Passeig dels Til·lers-Vial Torre de Collserola-Ctra. Tibidabo-Tibidabo (esplanada)-Ctra. Vallvidrera-Coll de la Vinassa-Camí de Sant Cugat-Camí de Can Mandó-Revolt de les Monges-Àrea de lleure de Santa Maria de Vallvidrera-Camí de les Nespreres (pas Font de Sant Ramon)-Carrer d’Elisa Moragas-Plaça de Vallvidrera-Carrer de Queralt-Vallvidrera Superior (FGC).

MAPA DE LA RUTA

RUTA A WIKILOC

COMENTARI

Ruta circular des de Vallvidrera passant per tres espais típics de la part central de la Serra de Collserola: la Budellera, el Tibidabo i Santa Maria de Vallvidrera.
Primer anirem des de la Plaça de Pep Ventura cap a la bonica Font de la Budellera, després vorejarem la Torre de Collserola pel Passeig dels Til·lers i pujarem per la carretera fins a dat del cim del Tibidabo. El retorn el farem pel Coll de la Vinassa i seguirem una ruta alternant pista forestal i corriols, per arribar al Revolt de les Monges i a Santa Maria de Vallvidrera, a l’àrea de lleure. En el darrer tram de l’itinerari tornarem al punt d’origen a Vallvidrera, pel Camí de les Nespreres, passant per la Font de Sant Ramon.
Una passejada sense massa dificultat, que es pot fer en poc temps, i que passa per diversos punts on fer parada i estada, si no tenim pressa.

DESCRIPCIÓ DE LA RUTA

Tram 1
VALLVIDRERA SUPERIOR (FGC) (365 m) –
FONT DE LA BUDELLERA (359 m)
Pels carrers de les Alberes i Gabriel Ferrater

1. Iniciem la ruta al davant de l’estació de Vallvidrera Superior (365 m), parada final del Funicular de Vallvidrera i prenem el carrer de les Alberes (a mà dreta) i anem pujant lentament per aquesta via, encarats a la Torre de Collserola. Serà millor anar per la vorera de l’esquerra, perquè hem de girar pel segon carrer ( el de Gabriel Ferrater), que surt per aquesta banda (379 m, 5 min). Seguim aquest carrer, que passa per diverses vivendes i es creua amb tres carrers del veïnat de la Budellera. Compte que al tercer encreuament hem de travessar el carrer de Can Basseda i continuar recte amunt, per un tram amb lleugera pujada, que passa per les darreres vivendes. El carrer de Gabriel Ferrater acaba quan enllacem amb el carrer del Parc de la Budellera (393 m, 12 min).

2. En aquest punt deixem la zona urbana de Vallvidrera, acaba el tram per carrers asfaltats-pavimentats i continuem per l’esquerra, passant pel costat de l’estàtua ‘El Pelegrí”, a l’entrada de la finca de la Budellera (a esquerra) i per la pista de terra, tancada amb un cadenat (veure foto).
Fem uns metres per aquest camí i de seguida arribem a una triple cruïlla de camins (394 m, 14 min), amb la visió del Tibidabo al fons. Ja tornarem a aquest punt.
Primer toca baixar a la Font de la Budellera, seguint la indicació del senyal, o sigui ignorant les dues pistes que s’obren per la dreta i tirant recte. De seguida el camí es bifurca; tenim dues opcions per arribar a la font, per l’esquerra per un camí esglaonat o per la dreta per un camí planer. En aquesta caminada la ruta segueix pel camí esglaonat (a esquerra) i en poc temps arribem a la Font de la Budellera (359 m, 18 min), per un lateral del frontal de la font.
La Font de la Budellera, amb diverses terrasses esglaonades, és una àrea d’estada que ens permet descobrir aquest entorn a sota del Tibidabo, presidit per la Torre de Collserola, que s’alça majestuosa per damunt de l’indret.

Fotos del tram 1 – Vallvidrera-Font de la Budellera:

Carrer de les Alberes
Trencall cap al carrer de Gabriel Ferrater
Enllaç amb el carrer Parc de la Budellera
Pal indicador a la Font de la Budellera
Opció camí esglaonat cap a la font
Vista del Tibidabo
Vista del Tibidabo (zoom)
Tram final del camí a la font
Arribada a la Font de la Budellera
Font de la Budellera
Font de la Budellera
Font de la Budellera
Font de la Budellera
Font de la Budellera
Font de la Budellera
Font de la Budellera

Tram 2
FONT DE LA BUDELLERA (359 m) –
TIBIDABO (esplanada) (500 m)
Pel Passeig dels Til·lers i Camí al Tibidabo

3. Per tornar a la triple cruïlla ho farem per un altre camí, el que no està esglaonat. Deixem la font anant a buscar les escales del costat oposat per on hem arribat i les pugem per la dreta fins a la part superior de la font. Aquí veiem un camí i tirem a la dreta, voregem la font per sobre i anem seguint pujant fins arribar a la triple cruïlla, per la que hem passat abans de baixar a la font.
En aquesta cruïlla, de les dues pistes que surten plegades hem de prendre la de la dreta, seguint la direcció Passeig dels Til·lers-Torre de Collserola-Tibidabo.
Iniciem una plàcida caminada pel Passeig dels Til·lers, amb lleugera pujada, vorejant la Torre de Collserola, que emergeix entre els arbres per la nostra dreta.
Més enllà passarem per un revolt tancat i a pocs metres arribarem a una cruïlla amb un vial cobert per llambordes i hem de seguir a l’esquerra, en direcció el Tibidabo. Si teniu temps podríeu anar per la dreta, passaríeu per sota el cablejat de la torre i seguint endavant aniríeu a parar al Turó de Mont, a tocar de la gran torre de comunicacions.
Però continuem amb la ruta proposada. A la cruïlla amb el vial girem a l’esquerra i poc després arribarem a una zona amb diversos encreuaments, que és el lloc on acaba el vial i on enllacem amb la carretera de Vallvidrera al Tibidabo, que arriba en aquest punt fent un doble revolt de paella (444 m, 36 min).
A la nostra dreta, a pocs metres, hi ha l’entrada al recinte de la Torre de Collserola , on podeu pujar al mirador públic situat a la desena planta i veure les vistes panoràmiques a més alçada de Barcelona, Collserola, l’àrea metropolitana i molt més enllà .

4. Arribats a la carretera continuem recte amunt seguint la calçada, millor per la vorera de l’esquerra.
Iniciem el tram final d’ascensió al Tibidabo, que ja tenim a tocar i que anem veient al davant, amb el temple i una part del parc d’atraccions.
En el trajecte per la carretera passarem pels diveros accessos als aparcaments i per la dreta ja podem contemplar les primeres panoràmiques espectaculars de Barcelona (si la meteorologia i la contaminació permeten una visibilitat òptima), i per l’esquena anem deixant enrere la Torre de Collserola, que seguirà impressionant-nos.

Finalment. quan ja som a sota mateix del recinte, arribarem a un curt doble revolt de paella, el segon dels quals podem retallar pujant per unes escales, i ja accedirem a l’esplanada principal del Tibidabo (500 m, 46 min).

Fotos del tram 2 – Font de la Budellera-Tibidabo:

Abandonant la Font de la Budellera
Sortida de la font pel camí no esglaonat
Trencall cap al Passeig dels Til·lers, a la dreta
Pal indicador
Passeig dels Til·lers
En aquest trencall hem de seguir a la dreta
Vorejant la Torre de Collserola
Tram de llambordes cap a la carretera del Tibidabo
Vista del Tibidabo
Vista del Tibidabo (zoom)
Deixem enrere la Torre de Collserola i prenem la carretera cap al Tibidabo
Vista de Barcelona, pujant c ap al Tibidabo
Arribada al Tibidabo
Temple del Tibidabo

El Tibidabo és, sens dubte, l’indret més emblemàtic de Collserola. La silueta de la muntanya, amb la Torre de Collserola, el Temple, la nòria del Parc d’Atraccions i la Torre de les Aigües, és una imatge molt distintiva de la ciutat de Barcelona i de tota la carena de Collserola.
Un dels elements més destacats del Tibidabo és el Temple Expiatori del Sagrat Cor, del qual podem visitar les dues esglésies, una sobre l’altra, la inferior (la cripta) i la superior, unides per una doble escalinata; també podem pujar en ascensor fins a sota mateix de l’estàtua del Sagrat Cor.
El principal reclam turístic és el Parc d’Atraccions Tibidabo, del qual podeu informar-vos a la web oficial.
Un altre element a destacar és la Torre de les Aigües de Dos Rius.
Menció a part mereixen els miradors tant a nivell de l’esplanada com al nivell superior del temple, amb vistes panoràmiques de Barcelona, de Collserola i de molt més enllà, si hi ha bona visibilitat. A més a més, trobem a l’indret diversos edificis residencials i de serveis, i a les proximitats tenim l’Observatori Fabra i la Torre de Collserola.
En l’àmbit purament excursionista, arribar fins a dalt del cim del Tibidabo suposa assolir el punt més alt de la Serra de Collserola (516 m al nivell superior del temple).
No cal dir que trobareu un munt d’informació de l’indret a Internet, tant a nivell excursionista (descripció d’itineraris i rutes) com a nivell turístic (visita del parc d’atraccions) i religiós (visita del temple).
Actualment, un dels reclams de l’indret és el Funicular del Tibidabo que hi accedeix des de la Plaça del Doctor Andreu, batejat com la ‘Cuca de Llum‘.

Fotos del Tibidabo:

Façana principal del temple
Vista des del mirador inferior
Vista des del mirador inferior
La nòria del Parc
Part superior del temple
Part superior del temple
Interior de l’església superior
Interior de l’església superior
Vista des del mirador superior
Vista des del mirador superior
Part superior del temple
Esplanada i mirador a la part superior
Vista des del mirador superior, amb Montserrat al fons
Panoràmica encarats a la Torre de Collserola
Torre de Collserola i Vallvidrera, amb Sant Pere Màrtir al fons
Entrada de la cripta
Interior de la cripta
Interior de la cripta
Vista de l’exterior
Vista de l’exterior
Temple del Tibidabo, Parc d’Atraccions i Torre de les Aigües
Abandonant el Tibidabo

Tram 3
TIBIDABO (esplanada) (500 m) –
ÀREA SANTA MARIA DE VALLVIDRERA (257 m)
Pels camins de Sant Cugat i Can Mandó i Revolt de les Monges

5. Feta la visita al Tibidabo (la durada de l’estada no està inclosa en el temp de la caminada), hem de tornar a Vallvidrera i ho farem per una altra ruta.
Sortim de l’esplanada del Tibidabo per la banda esquerra mirant la façana principal del temple i resseguim la carretera de Vallvidrera per un vial amb circulació restringida fins arribar a un ampli revolt (490 m). A la dreta tenim la carretera, ja via pública, amb el Gran Hotel La Florida en primer terme, a la dreta.
Al front del revolt, en una petita esplanada hi ha el Mirador del Vallès des del qual podem contemplar una panoràmica extensa del vessant vallesà de Collserola i molt més enllà.
I a l’esquerra, encarats al bosc, s’obre un corriol (491 m) (no senyalitzat, compte!) que, per un camí pedregós baixa directe al Coll de la Vinassa (462 m, 57 min).
Aquí coincideix un camí per la dreta que s’endinsa al bosc i el Camí de Sant Cugat, una pista forestal que travessa el coll fent un revolt.

6. Continuem la ruta tombant a l’esquerra i seguirem el Camí de Sant Cugat, amb escàs desnivell, tota una estona. En el trajecte per aquesta pista anirem veient al fons tres referents emblemàtics de Collserola: el Temple del Tibidabo, la Torre de Collserola i el Turó del Puig.
En el nostre caminar ben aviat passarem pel costat de Can Tano (a la dreta) i més endavant per una zona de vivendes arrecerades sota el Tibidabo, En aquesta zona trobarem una cruïlla de carrers (460 m, 1h 05 min): per l’esquerra hi ha el Camí de Cal Totxo, que passem de llarg continuant per la dreta pel Camí de Sant Cugat, que ara fa un revolt marcat.
Finalment, uns metres més enllà arribarem a un trencall senyalitzat (veure foto): és el moment d’abandonar el Camí de Sant Cugat i prendre el corriol de la dreta (direcció Itineraris de la Budellera-Passeig dels Til·lers) (445 m, 1h 11 min).
Comença un tram de corriol enmig del bosc, que seguim un parell de minuts fins a trobar un nou trencall (430 m), també a la dreta i també senyalitzat, que marca la direcció de Can Xuliu-Can Mandó-Revolt de les Monges: és el corriol que hem d’agafar. També es tracta d’un corriol boscà, que va descendint fins arribar a enllaçar amb una nova pista forestal, el Camí de Can Mandó (394 m, 1h 19 min).

7. A partir d’aquí anem seguint el camí ample, tombant a la dreta (direcció Can Xuliu-Can Mandó-Revolt de les Monges-Baixador de Vallvidrera), obviant els trencalls que anirem trobant: de seguida el de Can Xuliu (a dreta), després el de Can Mandó (la masia que dona nom al conegut tomàquet Mandó de Collserola) i el de la font de la Budellera (a esquerra), el de la font d’en Canet i el del Coll de la Vinassa (a dreta), i finalment, en un ampli revolt el que va cap a Vil·la Joana i el Baixador de Vallvidrera, també a la dreta.
En aquesta cruïlla (316 m) nosaltres hem de seguir el revolt i continuar girant a l’esquerra en direcció al Revolt de les Monges-Santa Maria de Vallvidrera i en poc temps serem al Revolt de les Monges (286 m, 1h 37 min).
Aquest espai és on durant la guerra civil van ser assassinades cinc monges. Un petit monument recorda el fet, que dona nom al revolt que fa la carretera de Vallvidrera a La Floresta (la BV-1462) en aquest punt.
Podeu conèixer la trista història d’aquests fets en aquesta web de Betevé o en aquesta altra de Nació Digital.
Un últim apunt anecdòtic sobre l’indret: aquest revolt és un dels llocs on s’han registrat les temperatures més fredes del terme de Barcelona.

8. Continuem la ruta. Ara hem de travessar la calçada per la part central del revolt per dirigir-nos a unes escales de fusta que baixen al fondal, per on arribarem a Santa Maria de Vallvidrera Les escales ens situen en un camí ombrívol, que discorre paral·lel a la carretera. Més endavant hem d’anar a passar per un pont (veure foto) i poc després arribarem a l’Àrea de lleure de Santa Maria de Vallvidrera (257 m, 1h 45 m).
A l’àrea trobem una gran esplanada i un ampli aparcament de vehicles, des del qual veiem enlairada Vil·la Joana, i si caminem uns metres endavant veurem l’església de Santa Maria de Vallvidrera. A un lateral de l’esplanada hi ha el restaurant ‘El Racó de Collserola’.

Fotos del tram 3 – Tibidabo-Santa Maria de Vallvidrera: