Arxiu d'etiquetes: turó de valldaura

De Montbau a Sant Cugat, per la Magarola i la Serra d’en Gatell

20/02/2023 Julià Buxadera Deixa un comentari

Montbau-Sant Cebrià d’Horta-Font de la Meca-Turó de la Magarola-Turó de Valldaura-Serra d’en Gatell-Can Cerdà-Àrea de Can Coll-Can Borrell-Sant Cugat

DADES TÈCNIQUES

Caminada núm. 84
Data: dilluns, 20 de febrer de 2023
Inici: metro Montbau (L3)
Final: Sant Cugat del Vallès (davant del Monestir)
Sector: vessant del Vallès (Cerdanyola-Sant Cugat)
Distància: 14,2 kms
Temps: 3 h 40 min
Desnivell: + 351 m / – 371 m
Dificultat: moderada
Tipologia: travessa lineal (només anada)

ITINERARI

Montbau (metro L3)-Sant Cebrià d’Horta-Font de la Meca-pas Passeig de les Aigües-Turó de la Magarola-Pas del Rei-Turó de Valldaura-pas Carretera de Cerdanyola (Can Valldaura)-Serra d’en Gatell-Can Cerdà-Àrea de Can Coll-Corriol a Flor de Maig-pas Carretera de Cerdanyola (Flor de Maig)-Coll de la Torrefera-Can Borrell-Pi d’en Xandri-Sant Cugat del Vallès (davant Monestir).

MAPA DE LA RUTA

RUTA A WIKILOC

LLOCS D’INTERÈS

Sant Cebrià d’Horta
Font de la Meca
Turó de la Magarola
Turó de Valldaura
Can Cerdà
Àrea de lleure de Can Coll
Coll de la Torrefera
Can Borrell
Pi d’en Xandri

COMENTARI

Ruta variada, passant per diversos punts d’interès de la Serra de Collserola travessant els termes municipals de Barcelona, Cerdanyola del Vallès i Sant Cugat del Vallès. Més de 14 quilòmetres en quatre etapes diferents.
La primera de pujada constant, des del barri de Montbau fins al cim de la Magarola, amb un desnivell notable, passant per Sant Cebrià d’Horta i la Font de la Meca, des d’on prendrem un corriol amunt per assolir la carena principal de Collserola.
La segona carenejant fins al veí Turó de Valldaura i des d’aquí baixada considerable fins a l’àrea de Can Coll, passant pels afores de Can Valldaura, la Serra d’en Gatell i Can Cerdà.
La tercera, amb pujada moderada, entre l’area de Can Coll i Can Borrell, amb pas pel Torrent de Can Coll i el Coll de la Torrefera.
Finalment, la quarta és de descens moderat, de Can Borrell a Sant Cugat del Vallès, seguint la riera de Sant Medir i passant pel costat de l’emblemàtic Pi d’en Xandri.

DESCRIPCIÓ DE LA RUTA

Tram 1
MONTBAU (L3) (143 m) –
TURÓ DE LA MAGAROLA (430 m)
Per Sant Cebrià d’Horta i Font de la Meca

Situats a la boca del metro de Montbau (L3), al Passeig de la Vall d’Hebron, costat muntanya (143 m), anem en direcció nord fins al proper carrer de la Poesia i pugem per l’esquerra per aquest carrer empinat, passem pel costat dels Jardins de Montbau, que ens queden a la dreta, i al final del carrer tombem a la dreta pel carrer Vayreda i a la cruïlla següent a l’esquerra pel carrer Harmonia. Poc després arribarem a l’inici del Camí de Sant Cebrià (193 m).

Agafem el camí de terra que, en una tranquil·la passejada, amb lleuger ascens, en uns 10 minuts ens portarà a Sant Cebrià d’Horta. Seguim sempre per la pista, obviant els trencalls.

Poc abansde la primera parada passarem de llarg la cruïlla del Torrent d’en Duran i farem el revolt pronunciat a esquerra per arribar de seguida al llogaret de Sant Cebrià d’Horta (232 m, 20 min), amb una vivenda i l’Ermita de Sant Cebrià i Santa Justina.

**Cruïlla del Torrent d’en Duran. Per anar a Sant Cebrià seguim la pista a l’esquerra**

Feta l’estada en aquest indret girem cua i tornem enrere per tornar a la cruïlla del Torrent d’en Duran.

**Tornant a la cruïlla del Torrent d’en Duran**

Quan hi som tombem per damunt del petit pont i trenquem a l’esquerra, per una pista amb cadenat a l’inici, amb un senyal de Can Carlets-Font de la Meca-Turó de Valldaura.
El camí està arreglat fins a l’entrada a la finca particular de Can Carlets (accés tancat) i llavors esdevé corriol de terra, que va pujant seguint el curs del Torrent d’en Duran, completament sec el dia de la caminada.

Pel camí passem per la Font de la Serp (ni rastre) i més amunt, al costat d’una casa abandonada (o no), arribarem a la Font de la Meca (285 m, 35 min), amb un enginyós sistema per fer-hi arribar aigua, amb tubs.

Deixem la font i prenem el corriol que s’enfila per l’esquerra. Des d’aquí seguirem un caminet que puja enmig del bosc, no sempre fressat, i que va a parar al Passeig de les Aigües. És un tram que cal fer amb calma.
Pel camí passarem arran i rodejarem una edificació en ruïnes.

El corriol alterna trams en pujada i altres més planers. Al final arribem al Passeig de les Aigües, al qual accedirem havent de remuntar un desnivell final notable (386 m, 50 min).

**Tram del corriol cap al Passeig de les Aigües**

Som a la carena, just davant d’una cruïlla de dos camins que passen a tocar. El primer, al qual hem arribat just on hi ha un arbre i un cartell (veure foto), és el Passeig de les Aigües: per l’esquerra baixaríem cap al Revolt de la Paella de la Carretera de l’Arrabassada i per la dreta aniríem cap al Portell de Valldaura. En un nivell superior passa el camí de carena: per l’esquerra arribaríem al Coll de l’Erola (Vista Rica) i per la dreta pujaríem cap a la Magarola. Aquest última opció és la que segueix la nostra ruta.

**Just en aquest punt del Passeig de les Aigües, pel costat de l’arbre i el cartell, arriba el corriol de la Font de la Meca**

**Hem de travessar el Passeig de les Aigües i prendre el camí de sobre, cap a la dreta**

Agafem el camí en pujada i aviat arribarem a una altra cruïlla de camins, on hem de tombar a la dreta (indicador al Turó de la Magarola).

**Trencall al Turó de la Magarola. Hem de girar a la dreta amunt**

Fem uns minuts més pel camí-corriol de carena i de seguida serem al Turó de la Magarola (o Turó del Maltall de la Magarola) (430 m, 1 hora).
El turó no és massa espaiós i s’hi ubica el Mirador Maria Gispert, amb una plataforma de fusta, amb un banc i el vèrtex geodèsic. Des d’aquí tenim vistes panoràmiques de tot el voltant: cap a Barcelona fins al mar, cap al Tibidabo, cap al Vallès (vista al fons dels massissos de Montserrat i la Mola) i cap al proper Turó de Valldaura i més enllà. Vistes esplèndides si tenim la sort de tenir un dia net i clar. A més a més és un punt estratègic d’observació d’aus de l’entorn.

Vistes des del turó (clica-les per ampliar):

Tot i que la visibilitat no era molt bona el dia de la caminada, sobretot a la banda de Barcelona, les vistes des d’aquest turó són formidables.
En aquest punt, el sostre de la ruta, acaba la primera etapa de l’itinerari.

Tram 2
TURÓ DE LA MAGAROLA (430 m) –
ÀREA DE CAN COLL (119 m)
Pel Turó de Valldaura, Serra d’en Gatell i Can Cerdà

Si la primera etapa ha estat de pujada, a la segona toca baixar, per tornar a la falda de Collserola, a la banda de Cerdanyola.
Deixem la Magarola i continuem pel corriol, ara encarats al nord, en direcció al proper Turó de Valldaura.
Ho farem seguint la carena, continuant pel PR-C 35, en un trajecte primer baixant fins al Pas del Rei i després amb lleugera pujada. Compte que baixant, en arribar a un trencall de corriols hem de trencar per la dreta (veure foto) per baixar fins al Pas del Rei (405 m), per on es creua un altre corriol. Nosaltres hem de continuar recte, ara pujant.

**En aquest trencall hem de tombar a la dreta avall**

**Pas del Rei. Seguir recte pel PR-C 35**

Poca estona després arribarem al Turó de Valldaura (421 m, 1h 10 min), amb una antena de comunicació i una torre de vigilància (la ‘Echo’ del Parc de Collserola).

**Un tros de Barcelona des del Turó de Valldaura**

Baixem del turó per prendre la pista pavimentada que el rodeja per una banda i en un no res, al primer revolt, veurem a mà esquerra un caminet que s’endinsa al bosc (direcció Coll de Valldaura-Ctra. de Cerdanyola). Baixem per aquest corriol, que aviat es bifurca: hem de tirar per l’esquerra (per la dreta aniríem a parar al Portell de Valldaura), per anar a trobar, uns quants metres més avall, la Carretera de Cerdanyola.

**En aquesta bifurcació hem de seguir per l’esquerra**

**Baixant pel bosc cap a la Carretera de Cerdanyola**

Anem perdent alçada ràpidament passant pel mig del bosc i acabem a la Carretera d’Horta a Cerdanyola (325 m, 1h 20 min), la BV-1415, al costat del km 7, i just davant del trencall cap al restaurant Can Valldaura.

**Accés a la Carretera de Cerdanyola, al davant de la cruïlla al restaurant Can Valldaura**

Travessem vigilant la calçada i enfilem la pista en direcció al restaurant, però només uns metres, perquè en arribar a una esplanada hem de fixar-nos en la pista de terra, amb cadenat, que hi ha a la nostra esquerra.
Aquesta pista baixa per la Serra d’en Gatell (és la pista forestal A22 del Parc de Collserola) i ens portarà a enllaçar amb el Camí de Can Cerdà. Un pal indicador ens assenyala Font dels Caçadors-Can Cerdà.

**lnici del Camí de la Serra d’en Gatell (pista forestal A22l**

Tota l’estona seguirem perdent alçada, amb poques novetats. Només destacar l’encreuament (268 m) amb la pista que puja de Can Valldaura vell i va cap al Torrent de Valldaura. Nosaltres recte, sempre avall, sense deixar la pista forestal A22.

Finalment arribarem a trobar la pista que uneix la serra veïna de Can Fotjà (cap a la dreta) i Can Cerdà (180 m, 1h 40 min).

Seguim el camí cap a l’esquerra (pista A11, direcció Can Cerdà-Àrea de Can Coll) i en 10 minuts serem a la cruïlla de Can Cerdà, i ens hi arribem tombant a l’esquerra. En molt poca estona serem a Can Cerdà (150 m, 1h 50 min).

L’indret és un veïnat de Cerdanyola, on hi trobem, a part de diverses vivendes, la històrica masia de Can Cerdà del Bosc, actualment convertida en el conegut restaurant Can Sardà. També hi trobarem la capella de la Mare de Déu de Lourdes (amb una història d’una aparició de la Verge) i un parell de fonts (la de Can Cerdà i la de la Verge).

El dia de la caminada vaig arribar fins a l’alçada de la capella, però tenia l’accés tancat (visites molt restringides, com en altres llocs de Collserola), i vaig fer mitja volta per tornar al Camí de Can Cerdà i seguir per l’esquerra per la pista ampla en direcció l’àrea de Can Coll (senyalització cap a Torrent de Can Coll-Can Coll).

Pel camí passarem de llarg pel trencall de Flor de Maig (125 m), que després ja prendrem. Si voleu escurçar la travessa, prescindint de l’anada a l’àrea de Can Coll, podeu girar per aquest trencall per anar cap a Can Borrell.

Poc abans d’arribar a l’àrea de lleure passarem pel costat del Pou de Can Coll (110 m), de fet una font, amb una construcció feta de totxo, una bassa i una passera per anar a l’altra banda, per on hi ha el camí de Can Codina i Can Catà.

De seguida som a la gran esplanada de l’Àrea de Can Coll (denominació completa Àrea de lleure Torrent de Can Coll) (119 m, 2h 15 min).

L’àrea, en una gran esplanada, disposa d’un aparcament per a vehicles i al capdamunt hi ha el restaurant Torrent de Can Coll, amb un espai exterior amb taules de pícnic amb servei de barbacoes.
Molt a prop tenim Can Coll, una masia que acull el Centre d’Educació Ambiental (veure ruta 67 d’aquest blog) .
L’àrea de Can Coll és tanmateix un centre de diversos itineraris per aquesta part de Collserola, dins el terme municipal de Cerdanyola del Vallès.
I en aquesta àrea acabem la segona etapa del recorregut.

Tram 3
ÀREA DE CAN COLL (119 m) –
CAN BORRELL (154 m)
Pel corriol de Flor de Maig i el Coll de la Torrefera

En la tercera etapa passarem del terme de Cerdanyola al terme de Sant Cugat, fent camí entre Can Coll i Can Borrell.
El primer que hem de fer és recular per on hem vingut i desfer el camí de Can Cerdà fins al trencall de Flor de Maig (125 m).

**Al trencall del corriol cap a Flor de Maig, tombar a la dreta**

Aquí hem de seguir pel corriol de la dreta (direcció La Flor de Maig-Can Borrell), que primer baixa fins al Torrent de Can Coll i després, amb un gir cap a l’esquerra puja fins arribar a la Carretera de Cerdanyola, la BV-1415, al quilòmetre 3, just davant del trencall que, per un corriol a la dreta es dirigeix a La Flor de Maig i per la pista de l’esquerra va a Can Borrell (143 m, 2h 30 min).

**Arribada a la Carretera de Cerdanyola**

Per segona vegada travessem aquesta carretera i agafem la pista forestal Riera de Sant Medir-Can Borrell, a l’esquerra amunt.

**Trencall de la pista forestal Riera de Sant Medir**

Comença un tram del recorregut per una pista ampla, primer en pujada moderada fins arribar al Coll de la Torrefera (170 m, 2h 40 min) i després en descens també moderat fins a Can Borrell.

Al Coll de la Torrefera hi ha una important cruïlla de camins. A part del camí a Can Borrell.Sant Medir que seguim, per la dreta hi ha el que va al Turó de la Torrefera -Torre Cendrera-Sant Cugat, i per l’esquerra un que va a la Font de la Rata-Sant Medir.

En arribar al pont de la Riera de Sant Medir hi ha un camí a la dreta que va a parar a la pista que després agafarem per anar a Sant Cugat. Podeu seguir aquesta opció si voleu estalviar-.vos fer la volta per Can Borrell.

Continuant per la pista que seguíem arribarem, després d’una curta pujada, a Can Borrell, a l’entrada de la masia-restaurant del mateix nom (154 m, 2h 50 min).

A la part superior de la masia empalmarem amb el camí de Sant Medir, que ens portarà a Sant Cugat.
Final de la tercera etapa.

Tram 4
CAN BORRELL (154 m)
SANT CUGAT DEL VALLÈS (Monestir) (123 m)
Pel Camí de Can Borrell i pas pel Pi d’en Xandri

Situats a la part alta de Can Borrell, al Camí de Sant Medir-Sant Cugat (160 m) tombem a la dreta (direcció El pi d’en Xandri-Sant Cugat).

**Senyalització al Camí de Can Borrell, al costat de la masia**

La pista va paral·lela més o menys a la Riera de Sant Medir i es més aviat planera, en lleuger descens.
Rodejarem els extensos camps de Can Borrell, veient la masia com s’empetiteix a mida que avancem. Més endavant arribarem a la cruïlla del camí que abans hem descartat per fer drecera.

**Trencall a la Carretera de Cerdanyola que evita el pas per Can Borrell**

I molt més enllà passarem per dues cruïlles, la primera cap a Torre Cendrera-Can Coll, i la segona cap a Torre Cendrera-Can Calders, les dues a mà dreta. I finalment, un cop ja som dins el Parc Rural de la Torre Negra, arribarem al Pi d’en Xandri, amb Sant Cugat al fons (112 m, 3h 15 min) .

**Entrada al Parc Rural de la Torre Negra, àrea Pi d’en Xandri**

El Pi d’en Xandri és tot un símbol del municipi de Sant Cugat, sobretot després que un atac vandàlic a l’arbre el deixés malmès i es va aconseguir salvar-lo apuntalant-lo amb una sèrie de puntals lligats al pi.

Des del pi emblemàtic només ens resta arribar a Sant Cugat, que tenim a tocar. En menys de mig quart serem a la Plaça del Rotary International, lloc fins on arriba el Camí de Can Borrell-Sant Medir (110 m) i acaba el Parc Natural de Collserola per aquesta banda.

Pas per uns torrents, completament secs, a l’entrada de Sant Cugat

**Cartell informatiu del Parc Natural de Collserola a l’arribar a la Plaça Rotary**

Per completar la ruta hem de fer una travessa urbana per la ciutat vallesana. Des la rotonda de la plaça Rotary hem de girar a l’esquerra per l’avinguda del Pla del Vinyet fins arribar a una altra rotonda, on cal girar a la dreta per l’avinguda de la Torre Blanca, que un cop passada l’avinguda del Celler, s’enfila una mica i hem d’arribar a l’avinguda de Cerdanyola (120 m) i a la cruïlla hem de tombar a l’esquerra. Al fons ja veiem la torre del Monestir de Sant Cugat i cap allà hem d’anar.

**Avinguda de Cerdanyola; al fons la torre del Monestir**

Un cop hem travessat el Passeig de Francesc Macià ja serem al Monestir de Sant Cugat, al davant del qual donem per acabada la travessa (123 m, 3h 40 min).
El temps, comptant diverses petites parades que he fet al llarg del recorregut, ha estat de 4 hores justes.
Podeu tenir informació de Sant Cugat del Vallès a la web de l’Ajuntament o al diari digital TOT Sant Cugat, i del Monestir de Sant Cugat a les webs de Monestirs.cat, de VisitSantCugat, o a la Viquipèdia, entre moltes d’altres.

Nota: Si voleu acabar la ruta a l’estació dels Ferrocarrils Catalans heu de seguir aquest itinerari d’entre 10 i 15 minuts: rodejar el monestir fins a la plaça d’Octavià, agafar el carrer de Santiago Rusiñol fins a la plaça dels Quatre Cantons, continuar recte pel carrer de Santa Maria fins a la plaça del Doctor Galtés i seguir pel carrer Valldoreix, trencar a Àngel Guimerà a la dreta i ja sereu a la plaça de Lluís Millet, on hi ha l’estació de Sant Cugat Centre (130 m).

DESNIVELLS I TEMPS PER TRAMS
Desnivell en metres / Temps en minuts

Tram	Desnivell	Temps
Metro Montbau (L3)-Sant Cebrià d’Horta	+ 89	22′
Sant Cebrià d’Horta-Font de la Meca, pel Torrent d’en Duran	+ 53	13′
Font de la Meca-enllaç Passeig de les Aigües	+ 101	17′
Enllaç Passeig de les Aigües-Turó de la Magarola, pel camí-corriol de carena	+ 44	9′
Turó de la Magarola-Turó de Valldaura, pel Pas del Rei	– 9	10′
Turó de Valldaura-Carretera de Cerdanyola (Can Valldaura)	– 96	11′
Carretera de Cerdanyola-Can Cerdà, per la Serra d’en Gatell	– 175	30′
Can Cerdà-Àrea de Can Coll	– 31	24′
Àrea de Can Coll-Carretera de Cerdanyola (Flor de Maig)	+ 24	16′
Carretera de Cerdanyola-Coll de la Torrefera	+ 27	10′
Coll de la Torrefera-Can Borrell	– 16	10′
Can Borrell-Pi d’en Xandri	– 42	26′
Pi d’en Xandri-entrada Sant Cugat (Pl.Rotary)	– 2	6′
Travessa urbana per Sant Cugat fins Monestir	+ 13	16′
Totals acumulats	+ 351 – 371	3 h 40′

Desglossament del temps per etapes:
Montbau-St. Cebrià d’Horta-Font de la Meca: 35 min
Font de la Meca-Turó de la Magarola: 25 min
Turó de la Magarola-Can Cerdà: 50 min
Can Cerdà-Àrea de Can Coll: 25 min
Àrea de Can Coll-Can Borrell: 35 min
Can Borrell-Sant Cugat del Vallès: 50 min

Distribució del temps:
45 % en pujada, 12 % en pla i 43 % en baixada.

Vessant de Barcelona

De Vall d’Hebron a Trinitat Nova per la carena de Collserola

28/07/2021 Julià Buxadera Deixa un comentari

Sant Genís dels Agudells-Revolt de la Paella-Turó de la Magarola-Turó de Valldaura-Portell de Valldaura-Forat del Vent-Coll de la Ventosa-Turó Sul-Turó d’en Segarra-Turó de Roquetes-Castell de Torre Baró-Trinitat Nova

DADES TÈCNIQUES

Caminada núm. 65
Data: dimecres, 28 de juliol de 2021
Inici: metro Vall d’Hebron (L3)
Final: metro Trinitat Nova (L3)
Sector: vessant de Barcelona (Montbau-Horta-Torre Baró)
Distància: 12,8 kms
Temps: 3 h 10 min
Desnivell: + 348 m / – 442 m
Dificultat: moderada
Tipologia: travessa lineal (només anada)

ITINERARI

Metro Vall d’Hebron-Sant Genís dels Agudells-camí de carena-Carretera de l’Arrabassada-Revolt de la Paella-Centre d’Acollida d’Animals de Companyia-Turó de la Magarola-Pas del Rei-Turó de Valldaura-Portell de Valldaura-Forat del Vent-Coll de la Ventosa-Turó Sul-Turó d’en Segarra-Turó Blau-Coll de Canyelles-Turó de Roquetes-Coll de Roquetes-Castell de Torre Baró-Mirador de Torre Baró-Trinitat Nova.

MAPA DE LA RUTA

RUTA A WIKILOC

AVÍS: La gravació de la caminada amb l’aplicació Wikiloc es va interrompre sobtadament just a dalt el Turó d’en Segarra, raó per la qual no consten dades del recorregut a partir d’aquest punt.

COMENTARI

Travessa per la banda oriental de la serra de Collserola, resseguint la carena, des de Sant Genís dels Agudells fins a la Trinitat Nova. Durant el trajecte trepitjarem fins a sis cims: els turons de la Magarola i Valldaura a la zona d’Horta, i els turons Sul, d’en Segarra, Blau i Roquetes a la banda de Nou Barris. Es tracta d’un recorregut força variat, alternant pujada i baixada, i passant per tot tipus de vies (pistes, camins, corriols, zones urbanes…).

DESCRIPCIÓ DE LA RUTA

Tram 1
METRO VALL D’HEBRON (163 m) –
REVOLT DE LA PAELLA (352 m)
Per Sant Genís dels Agudells i camí de carena

Sortim de l’estació de metro de Vall d’Hebron per l’avinguda del Jordà (163 m) i resseguim aquesta via amunt fins arribar al carrer de Natzaret, just a sota l’església de Sant Genís dels Agudells.

**Sant Genís dels Agudells des de la cruïlla del carrer Natzaret**

En aquesta cruïlla girem a la dreta i a la propera, tot seguit, a l’esquerra per agafar el carrer de Saldes (205 m, 10 min). Si fins ara la pujada ha estat moderada compte que en aquest carrer l’ascensió és molt costeruda, amb un desnivell mitjà del 15%, però per sort no és massa llarga.
Quan arribem a una bifurcació de dos carrers hem de tombar per la dreta, pel carrer de Sagàs, poca estona perquè molt aviat hem d’abandonar el carrer per prendre a la dreta el corriol que s’enfila en diagonal en sentit contrari al que portàvem (267 m, 20 min), per reorientar-se de seguida encarat a la muntanya de Collserola.
El corriol va guanyant alçada progressivament, però no és una pujada tan pronunciada com la que hem fet abans pel carrer de Saldes.

**Nou tram del corriol; al fons distingim el dipòsit d’aigua, cap a on anem**

En el trajecte podrem admirar a la nostra esquena les primeres vistes aèries de Barcelona.

**Panoràmica de Barcelona, amb els Tres Turons al centre i el mar al fons**

El corriol va a parar al costat d’un dipòsit d’Aigües de Barcelona (el Sant Genís 2), que tenim a l’esquerra, just quan enllacem amb el camí de carena que puja des de Montbau (326 m, 30 min).
Tombem a l’esquerra amunt i en pocs metres serem a la Carretera de l’Arrabassada. Des d’aquí ja podem divisar clarament la carena oriental de Collserola, per on passa la nostra ruta.

**Panoràmica de la carena oriental de Collserola des de l’Arrabassada**

Des de la carretera tombem a la dreta pel camí que passa paral·lel a la calçada, protegits per la barana, i en molt poca estona serem al famós Revolt de la Paella.

**Revolt de la Paella; al final el trencall de la pista del Passeig de les Aigües**

Resseguim el revolt, descartant els corriols que per la dreta baixen cap a Montbau, fins al trencall de la pista del Passeig de les Aigües (352 m, 40 min). Aquesta pista forestal uneix aquest indret amb Torre Baró (veure la ruta 40 d’aquest blog). Hi ha uns panells informatius.

**Inici del sector oriental del Passeig de les Aigües, que uneix l’Arrabassada amb Torre Baró**

En aquest punt donem per acabat el primer tram de la travessa.

Tram 2
REVOLT DE LA PAELLA (352 m) –
PORTELL DE VALLDAURA (350 m)
Pel Passeig de les Aigües i els turons de la Magarola i Valldaura

El segon tram ens conduïrà a la carena principal de Collserola per culminar dos dels seus cims més destacats en aquesta zona d’Horta, la Magarola i Valldaura.
El primer sector és una tranquil·la passejada pel planer, o més ben dit amb pujada poc pronunciada, Passeig de les Aigües.

Molt aviat passarem pel costat del Centre d’Acollida d’Animals de Companyia de Barcelona, prou perceptible pels lladrucs dels gossos que hi són acollits.

**Deixant enrere el Centre d’Acollida d’Animals de Companyia**

Un cop hem passat les instal·lacions de l’equipament municipal torna el silenci i anem pujant suaument, observant el paisatge, tant de Barcelona com de Collserola.

Anem seguint la pista ampla fins arribar a una cruïlla de camins important (386 m, 50 min).

**Cruïlla de camins. Ara toca pujar per l’esquerra**

En aquest punt hem d’abandonar el Passeig de les Aigües, que segueix recte vorejant el vessant de la muntanya, i hem d’agafar el camí que passa a tocar paral·lelament, el camí de carena que ve del Coll de l’Erola (Vista Rica). Nosaltres hem de prendre aquest camí, però cap a la dreta amunt, en direcció Pas del Rei-Turó de la Magarola-Ctra. de Cerdanyola-Sant Medir.

Pugem pel camí uns metres i arribarem a una altra cruïlla de camins (398 m). Aquí hem de continuar pel de la dreta, indicat clarament (direcció Turó de la Magarola). Entrem en una àrea d’activitat naturalista i una zona amb el pas prohibit a les bicicletes, segons indica un cartell del Parc.

**El trencall cap al Turó de la Magarola**

El que comença sent un camí acaba sent un corriol cada cop més estret i amb més pendent, però sense exagerar. Envoltats de vegetació, finalment arribem al cim del Turó de la Magarola (també Turó del Maltall de Magarola), a 430 metres d’altitud, la cota més alta de la ruta. Portarem més o menys una hora caminant.

A l’indret hi ha el Mirador Maria Gispert, bastit sobre una plataforma de fusta, amb un banc també de fusta. El lloc és un punt d’observació de les aus que volen per l’entorn. Tanmateix és un mirador d’esplèndides vistes de 360º cap a Barcelona, el Maresme i el Vallès. La parada és obligada.

**Panoràmica de Barcelona des del Mirador Maria Gispert**

**Panoràmica del Vallès des del Mirador Maria Gispert**

**El vèrtex geodèsic del Turó de la Magarola**

Deixem la Magarola per l’altre cantó per on hem arribat i anem descendint pel corriol. En arribar a una trencall amb un altre sender hem d’anar molt en compte perquè hem de girar cap a la dreta.
En no estar indicat jo vaig tirar recte i en veure que anava perdent alçada massa ràpid vaig entendre que m’havia equivocat de corriol i vaig haver de recular a la cruïlla per a rectificar.

Corregida la marrada, vaig prendre el corriol de la dreta, que va baixant suaument fins coincidir amb una altre corriol que passa creuant-se: és el Pas del Rei (405 m). Aquesta vegada nosaltres hem de seguir rectes, en lleugera pujada, i en pocs minuts arribarem als peus del Turó de Valldaura.
Dalt del cim hi veurem una antena de telecomunicacions i una torre de vigilància per a la prevenció d’incendis forestals (la marcada amb la lletra E “Echo”) (421 m, 1h 10 min). També podem gaudir de vistes de Barcelona i del Vallès, però no tant espectaculars com les de la Magarola.

**Turó de Valldaura (421 m), amb l’antena i la torre de guaita**

Feta l’estada al cim anem a buscar la pista pavimentada que rodeja una part del cim i la seguim uns metres fins al primer revolt. Allà veurem a l’esquerra un pal indicador que ens assenyala la direcció de Coll de Valldaura-Ctra. de Cerdanyola.

**En aquest punt hem de prendre el corriol que baixa decidit per l’esquerra**

Hem de baixar per aquest corriol que travessa el bosc i ens deixarà a una pista al costat del Portell de Valldaura. En la baixada pel corriol, atenció a la bifurcació de senders perquè hem d’agafar el de la dreta.
Al capdavall enllaçarem amb una pista ampla, que no és altra que el Passeig de les Aigües, que haviem deixat per fer els dos cims que acabem d’assolir.
Uns metres cap a l’esquerra, descartem el camí de la dreta i anem a buscar la passarel·la que travessa per sobre la carretera de Cerdanyola. Des del pont podem veure perfectament el Turó de Valldaura al nostre davant.

**El Turó de Valldaura des del Portell de Valldaura**

**Arribada a la passarel·la del Portell de Valldaura**

**El Turó de Valldaura des de la passarel·la**

Hem arribat al Portell de Valldaura (o Coll de Valldaura) (350 m, 1h 20 min) i en aquest indret acabem el segon tram de la ruta.

Tram 3
PORTELL DE VALLDAURA (350 m) –
COLL DE LA VENTOSA (245 m)
Pel Passeig de les Aigües-Forat del Vent

El tercer tram de l’excursió és una nova caminada pel Passeig de les Aigües, aquesta vegada amb descens progressiu, entre el Portell de Valldaura i el Coll de la Ventosa, passant pel Forat del Vent. Passejada còmoda, en lleugera baixada, gairebé sempre acompanyats de vistes sobre Barcelona i la carretera de Cerdanyola a la nostra dreta.

Traspassada la passarel·la per damunt la carretera d’Horta a Cerdanyola, continuem per la pista principal.

**Pal indicador al Portell de Valldaura**

Pocs metres més endavant trobarem per la dreta l’accés al mirador del Portell (hi ha un indicador a peu de camí), de fet una àmplia esplanada amb bancs de fusta rodejada parcialment per una tanca. De vistes, però, poques, més aviat és una àrea d’estada, amb joc infantil inclòs (encara que malmès).

**Vista de l’esplanada del mirador del Portell de Valldaura**

**El Turó de Valldaura des de l’esplanada**

Abandonem el mirador i tornem a la pista, des d’on sí veiem vistes del Vallès.

**Vista del Vallès, amb Can Valldaura en primer terme**

Continuem la ruta descendint, passem per un conjunt de vivendes a la dreta, situades arran de la carretera de Cerdanyola, i poc després per l’accés al restaurant ‘Casa Juaco’, que deixem a l’esquerra.
I així anem fent camí, sempre per la pista principal, descartant tots els camins que anem trobant a esquerra (baixada cap al Vallès) i a dreta (descens cap a Barcelona).

**Panoràmica de la carena que hem resseguit en bona part; al fons a l’esquerra distingim el Centre d’Animals i a la dreta el Turó de Valldaura**

**Els Tres Turons i la carretera de Cerdanyola, poc abans d’arribar al Forat del Vent**

Finalment arribarem al Forat del Vent, una important cruïlla de camins (278 m, 1h 45 min). Quan hi som, pel costat d’una torre elèctrica puja un caminet fins a un turonet que s’aixeca arran del camí. És el mirador del Forat del Vent i des d’aquí sí tenim vistes generoses, tant de Collserola com de Barcelona.

**Arribada al Forat del Vent; al fons el Turó d’en Segarra**

**Panoràmica des del mirador, mirant cap al Tibidabo**

**Panoràmica de Barcelona des del Forat del Vent**

**Una altra vista des del mirador, amb la Muntanya del Notari en primer terme i els Tres Turons als fons**

**Panoràmica des del mirador, mirant cap al Turó d’en Segarra**

**La cruïlla de camins del Forat del Vent des del mirador**

Continuem la ruta pel Passeig de les Aigües avall, en direcció el Turó d’en Segarra, que veiem al fons sobresortint a la carena.
Després d’una estona arribarem a un trencall que, per la dreta, ens baixarà a la carretera del Cementiri (de Collserola).

**Trencall a la dreta cap a la carretera del Cementiri-Coll de la Ventosa**

Abandonem definitivament el Passeig de lers Aigües i ens atancem al Coll de la Ventosa. Davant nostre ja veiem la carena que ens espera, amb el corriol que puja cap el Turó Sul i el Turó d’en Segarra, els propers objectius de l’excursió.

**Arribant al Coll de la Ventosa. Al fons veiem el Turó Sul (amb un arbre al cim) i el Turó de Segarra (amb una antena)**

Quan hi som travessem amb compte la calçada i ens dirigim a l’esplanada que tenim al front, amb un cartell que ens situa a l’entorn: som al Coll de la Ventosa (245 m, 1h 55 min).
A l’esplanada acaba la tercera etapa de la travessa.

**Carretera del Cementiri; al fons la passarel·la del Passeig de les Aigües**

**Panell informatiu del Parc de Collserola**

Tram 4
COLL DE LA VENTOSA (245 m) –
CASTELL DE TORRE BARÓ (214 m)
Itinerari de carena pels turons Sul, d’en Segarra, Blau i Roquetes

El quart tram, ben diferent, ressegueix l’itinerari de carena que, passant pels turons Sul, d’en Segarra, Blau i Roquetes, molt propers, ens portarà al Castell de Torre Baró.
Es tracta d’un itinerari exigent, amb diferents desnivells: primer forta pujada fins al Sul i al Turó d’en Segarra per corriol, després descans carenajant per pista en lleuger descens (desviant-nos un xic per anar al Turó Blau), curta pujada al Turó de Roquetes i finalment fort descens per corriol directe al Coll de Roquetes. Des d’aquí, el castell és a tocar.

Seguim amb la descripció de la ruta. Un cop hem travessat la carretera i hem accedit a l’esplanada del coll hem d’iniciar la pista que surt per la dreta i que va cap a l’Hospital de Sant Llàtzer i Can Masdeu, en direcció Canyelles. Però només uns pocs metres perquè de seguida veurem a mà esquerra el corriol d’ascens a la carena. Un pal indicador ens assenyala la direcció a seguir (Turó d’en Segarra-Turó de Roquetes-Torre Baró, per itinerari de carena).

Tombem per aquest corriol i anem pujant sempre en direcció cap a un arbre prou visible, que ens marca el cim del Turó Sul.

**Pujant cap al Sul, que ja veiem al fons**

Finalment, després d’una pujada pronunciada arribarem al cim, el Turó Sul (280 m, 2h 05 min). Quan hi arribem podem disfrutar de més vistes de Collserola, Barcelona i el Vallès, per si en volíem més.

**Coll de la Ventosa des del Sul, amb la carena de Collserola al fons**

**Nova perspectiva des del Turó del Sul**

Deixem el Sul i continuem pel sender. Primer planejarem una estona, passant pel costat d’un pi gros, del qual hi penja un gronxador sostingut per llargues cordes. Davant, el barri de Canyelles.
Aviat però el corriol torna a enfilar-se per anar decidit cap al Turó d’en Segarra, identificat amb l’antena. En aquest tram de pujada vaig poder veure les restes d’un incendi forestal cap a la zona de Canyelles.

**Darrers metres de l’ascensió al Turó d’en Segarra, entre vegetació cremada**

**Vista de la zona de carena cap a Canyelles, cremada per un incendi**

**Vista del corriol de pujada, amb el Coll de la Ventosa al fons**

**Cim del Turó d’en Segarra (326 m), mirant cap al Vallès**

Finalment arribarem dalt del Turó d’en Segarra (326 m, 2h 15 min), el cim més alt d’aquesta zona de Collserola, a la banda de Nou Barris. A dalt hi ha les instal·lacions d’una antena, com tantes d’altres a la serra de Collserola. Són antiestètiques però cal reconèixer que serveixen com a punts de referència des de la llunyania, a banda del seu servei en les telecomunicacions.

**Camí de carena cap al Turó de Roquetes, des de dalt el Turó d’en Segarra**

Abandonem el turó i ara prenem la pista que davalla per la carena. Pocs minuts després fixem-nos que a l’esquerra neix un caminet, amb esglaons de fusta al principi. Aquest camí ens portarà en un no-res al Turó Blau (310 m, 2h 20 min), senyalitzat amb una placa.

**Trencall per l’esquerra cap al proper Turó Blau**

**Cim del Turó Blau (310 m), encarats al Turó d’en Segarra**

Feta l’estada al turó, reculem al camí de carena i seguim baixant fins al Coll de Canyelles (283 m), una altra cruïlla de camins important. Al coll hi ha un parell de bancs.

Nosaltres hem de continuar rectes amunt, per un camí una mica costerut que en poca estona ens deixa al Turó de Roquetes (304 m, 2h 25 min).

**Turó de Roquetes, amb restes del paviment de l’antiga edificació en aquest cim**

Aquí fa un temps hi havia una edificació amb les parets grafitejades, però va ser enderrocada i ara només hi ha restes del paviment.
A la dreta s’alcen unes roques, si hi pugem serem a la cota màxima del turó.