Arxiu d'etiquetes: revolt de la paella

De Mundet a la Vall d’Hebron per la carena de la Magarola i la Serra d’Agudells

Mundet-Castell Fortí-Carena de la Magarola (pas per 6 turons)-Serra d’Agudells-Ctra. de l’Arrabassada-Sant Genís dels Agudells-Vall d’Hebron

DADES TÈCNIQUES

  • Caminada núm. 120
  • Data: dijous, 26 de febrer de 2026
  • Inici : metro Mundet (L3)
  • Final: metro Vall d»Hebron (L3/L5)
  • Sector: vessant de Barcelona (Horta-Montbau-Sant Genís)
  • Distància: 9,25 km
  • Temps: 3 hores
  • Desnivell: + 350 m / – 327 m
  • Dificultat: moderada
  • Tipologia: lineal (només anada)

ITINERARI

Metro Mundet-Parc Laberint d’Horta-Can Llupià-Castell Fortí-Turó del Trac-Turó de Valldaura-Pas del Rei-Turó de la Magarola-Camí de Vista Rica-Turó de Sant Cebrià-Turó de Santa Maria-Turó de la Font Groga-Corriol Serra d’Agudells-Revolt de la Paella-Ctra. de l’Arrabassada-Font Tenebrosa-Font del Roure (àrea d’estada)-Sant Genís dels Agudells-Metro Vall d’Hebron.

MAPA DE LA RUTA

RUTA A WIKILOC

LLOCS D’INTERÈS

COMENTARI

Caminada a Collserola per la part alta del districte d’Horta-Guinardó.
La primera part de la ruta és de pujada contínua, des del metro Mundet fins al Turó de la Magarola, passant per les ruïnes del Castell Fortí, el Turó del Trac i el Turó de Valldaura.
La ruta continua per la carena per passar per tres turons més, el de Sant Cebrià, el de Santa Maria (punt més elevat de la ruta) i el de la Font Groga.
A partir d’aquí comencem el descens per la Serra d’Agudells per anar a trobar la Carretera de l’Arrabassada al Revolt de la Paella, i tot seguit anem un tros pel lateral de la carretera fins arribar a la Font Tenebrosa, mitja volta i prenem un corriol que ens portarà a la part més alta del barri de Sant Genís dels Agudells, concretament a la bonica Font del Roure.
Des d’aquí només ens quedarà fer una travessa urbana pel barri per anar a buscar el metro de Vall d’Hebron i tancar la sortida.
Gran part de la caminada es fa per corriols, alguns una mica complicats de passar, bé sigui pel terreny rocallós o pel desnivell pronunciat, pujant o baixant.
L’nterès de la ruta rau en el pas consecutiu per sis turons de Collserola: una autèntica excursió de muntanya!

DESCRIPCIÓ DE LA RUTA

Situats a l’accés de l’estació de Mundet al Passeig de la Vall d’Hebron, banda muntanya (140 m), travessem l’avinguda que va al Recinte Mundet i ens dirigim cap al nord, passem pel costat d’un camp de futbol i al primer trencall girem a l’esquerra per un carrer que puja suaument.

Metro Mundet

Pugem pel carrer que passa pel costat dels Jardins Marià Cañardo, on destaca la gegantina lletra A, inici del Poema Visual de Joan Brossa, i pel Velòdrom d’Horta Miquel Poblet, i anem cap a unes escales que veiem al fons i que ens porten al Parc del Laberint d’Horta.

Aquell dia, però, l’accés estava tancat i vaig canviar l’itinerari girant a la dreta pel Passeig dels Castanyers per anar a trobar el carrer dels Germans Desvalls (153 m). Llavors tombem a l’esquerra i seguim el carrer, sempre en pujada fins que, passat Can Llupià (centre educatiu de Justícia), arribarem a un camí de terra, amb una cadena a l’entrada (192 m, 14 min).

Passat Can Llupià comença el camí de terra

Entrem al camí i fem un tros cap amunt. A pocs metres hem de prendre una drecera que s’enfila per l’esquerra. És un tram força costerut, que després es suavitza, i que enllaça amb un corriol planer que ve del Torrent de Fondanills.

Inici drecera a l’esquerra del camí

Molt aviat serem a la part posterior del recinte del Parc del Laberint, delimitat per una doble reixa de ferro. Fem un trosset pel corriol que passa arran de la reixa, però de seguida hem de tirar cap a la dreta, per un corriol que s’enfila decidit per la muntanya (214 m, 20 min).
Compte que no està indicat, però és el corriol que puja directe a les ruïnes de Castell Fortí, el nostre primer objectiu.
Durant el trajecte trobarem marques que ens confirmaran que anem bé: anirem veient fletxes blanques pintades en roques o en altres llocs.
El corriol presenta alguns trams força costeruts, però no tardarem en arribar al castell. En poc més de cinc minuts hi podem ser. Això sí, farem la primera suadeta de la sortida.

Després de la pujada arribem a les ruïnes del Castell Fortí (o Castell del Fortí) (263 m, 28 min), construït durant la primera guerra carlina i enderrocat poc després, conserva part dels murs amb les seves espitlleres i part de les torres. Les restes han estat vandalitzades diverses vegades, però ara ja és massa.

Arribada a les ruïnes del Castell Fortí

L’indret ha estat llastimosament vandalitzat amb una pintada integral de molt mal gust, feta pels incívics de torn, que segueixen embrutant tot el que troben. Un comportament deplorable que he denunciat moltes vegades en aquest blog.
Vegeu com han deixat el recinte aquesta gentussa:

Comproveu la magnitud del disbarat en aquesta comparativa:

Deixem les ruïnes mirant una cosa agraïda de l’indret, les vistes cap a Barcelona.

Vista de Barcelona, amb els Tres Turons al fons

Sortim per la banda oposada per on hem arribat, en un tram planer, i poc després enllaça amb un altre corriol. Girem a la dreta i cap amunt que fa pujada.

Ens espera un tros de contínua pujada, amb trams costeruts i molt rocallosos. Trobarem marques de fletxes grogues en algunes roques o arbres.

Un dels trams més costeruts del corriol

Finalment, arribarem a una torre elèctrica, que passarem literalment per sota (299 m, 39 min). Respireu perquè a partir d’aquí acaba la pujada pronunciada i el corriol passa a ser camí de terra, més còmode de passar i amb un desnivell molt més moderat.

Pas per la primera torre elèctrica: el corriol esdevé camí
Vista de Barcelona des del camí

Seguint el camí passarem pel costat d’una segona torre elèctrica i quan arribem, més enllà, a una tercera torre, serem a una cruïlla de pistes: per l’esquerra arriba el camí que ve de les Llars Mundet, recte acabaríem arribant al Passeig de les Aigües, cap a on anem nosaltres, però ho farem prenent el camí que surt per la dreta (direcció Turó de Valldaura) i que en un no-res ens permet arribar a la pista, fent una bona drecera.

En aquest punt hem de girar a la dreta. per enllaçar amb el Passeig de les Aigües

Quan som al Passeig de les Aigües (sector nord) (348 m, 49 min) tirem cap a l’esquerra i de seguida veurem a mà dreta el corriol que ens portarà al primer turó de la caminada, el del Trac.

Passeig de les Aigües. A la dreta, surt el corriol cap al Turó del Trac

Fem una primera pujadeta i després anirem planejant en paral·lel al Passeig de les Aigües,que ens queda a dessota. En aquest tram hem d’estar atents. Després d’uns pocs minuts serem al Turó del Trac (368 m, 54 min), que queda amagat a la dreta, en una petita esplanada, entre la vegetació. Al fons veiem la torre de guaita del Tueró de Valldaura.

Deixem el turó i tornem al corriol i el seguim cap a la dreta per anar a trobar el camí que puja al proper Turó de Valldaura, que fa estona que hem anat veient al fons.

En poca estona arribarem al camí que puja al Turó de Valldaura. Es tracta d’una pista pavimentada.

Camí pavimentat cap al turó

La pista facilita l’accés en vehicle al personal encarregat de la vigilància des de la torre de guaita i del manteniment de les instal·lacions del cim. Però està prohibit l’accés en bicicleta.
Després de fer la pujada arribarem al cim. A l’últim revolt, al front per on arriba un corriol amb un pal indicador, hi ha una drecera per accedir directament al cim, però nosaltres acabem la pista, fent el revolt que rodeja la instal·lació de les antenes i finalment farem cim.

Tram final del camí

Som dalt del Turó de Valldaura (421 m, 1h 04 min).
Al cim hi ha la torre de vigilància E “Echo” del sistema de prevenció d’incendis de la Serra de Collserola i una antena de telecomunicacions, encarada a la banda del Vallès.
També tenim, menys esplèndides que a la Magarola, vistes de Barcelona per una banda i del Vallès per altra.
Des d’aquí i fins al Turó de Santa Maria seguirem recorrent la carena divisòria entre els vessants barceloní i vallesà de Collserola.

Turó de Valldaura (421 m)
Vista de Barcelona des del turó

Abandonem el turó i anem al front cap al corriol on hi ha el cartell del Parc (veure foto).

Deixem el turó i continuem pel corriol del fons (foto caminada octubre 2017)

Seguirem el camí de carena, primer en baixada fins l’encreuament de corriols al coll del Pas del Rei i després en pujada fins arribar al cim.

En plena pujada passarem per una altra cruïlla de corriols, on cal continuar per l’esquerra, sempre amunt.

Al ser a dalt cal girar cap a l’esquerra. Un tros més i farem cim
A pocs metres del cim

En uns 10 minuts serem al Turó de la Magarola (o del Maltall de Magarola) (430 m, 1h 14 min).
Al cim hi ha una plataforma de fusta, amb el vèrtex geodèsic, un banc i una barana que fa de mirador.

Som al  Mirador Maria Gispert. Des d’aquí, les vistes són espectaculars, tant mirant cap a Barcelona i tot el litoral des del Maresme fins al Baix Llonbregat, com de la Serra de Collserola, des del Turó de Valldaura fins al Tibidabo, i cap al Vallès, amb Montserrat i la Mola al fons. Tot plegat un decorat preciós, sobretot si coincidim amb un dia amb bona visibilitat.

Fem una mirada de 360° contemplant el paisatge des del turó, en un dia amb un temps diferent segons el vessant, com es pot observar a les fotos: cel clar al prelitoral i ennuvolat al litoral.

I a la Magarola acabem el tercer tram de la caminada, curt però agraït.

Abandonem la Magarola encarats a la silueta del Tibidabo i continuem pel corriol, estret però molt fressat, que va descendint fins arribara convertir-se en un camí ample.

Més endavant arribarem a una cruïlla de pistes, amb un pal indicador: hem de seguir a l’esquerra, en direcció al Passeig de les Aigües.

Cruïlla de pistes: hem de girar a l’esquerra

Fem un tros de pista avall i ben aviat arribarem a una altra cruïlla de pistes (386 m, 1h 23 min).
En aquest punt, coincideixen (de fet, es freguen) la pista del sector nord del Passeig de les Aigües, el que va de Torre Baró al Revolt de la Paella de l’Arrabassada, i el camí de carena que arriba a Vista Rica.

En aquest punt hem de continuar pel camí que puja per la dreta. Seguim la carena

Podríem agafar la pista i anar directes al Revolt de la Paella, que és un punt a passar de la ruta, peró nosaltres seguirem per la carena, amb l’objectiu de fer tres cims més de Collserola.

Descartada la via fàcil del Passeig de les Aigües, que ni trepitjarem, continuem recte per dirigir-nos al camí de carena, que puja per la dreta.
El pal senyalitzador ens indica la direcció de Turó de Sant Cebrià-Turó de Santa Maria . I cap allà anem!
Després d’un bon tros baixant, tornem a enfilar-nos. Pugem per un camí ample, amb bones vistes cap a Barcelona.

Camí de carena
Panoràmica de Barcelona des del camí de carena

Més endavant arribarem a un primer trencall, a la dreta, que és el que va al pròxim turó de la ruta, el de Sant Cebrià.

Girem a la dreta i fem un petit tros, amb lleugera pujada, fins arribar al Turó de Sant Cebrià (438 m, 1h 33 min), que veurem a la nostra dreta .

Al cim hi ha un cau fet de tronquets i branques que cobreix una pila de pedres i una espècie de tió.

Retornats al camí de carena seguim cap a la dreta i de seguida serem a una altre cruïlla de camins. Per la dreta aniríem a Vista Rica. Nosaltres hem de desviar-nos cap a l’esquerra, en direcció Turó de la Font Groga-Serra d’Agudells.

Només hem de fer un tros del camí, perquè quan poguem hem de sortir-ne per la dreta per anar a buscar el Turó de Santa Maria, que queda amagat enmig del bosc, però no massa lluny del camí. No hi ha camí, hem de tirar d’intuïció per arribar-hi.

Camí cap a la Serra d’Agudells

El turó es pot identificar fàcilment per la presència d’una pedra amb inscultures., una fita de formigó amb la lletra V i una pila de troncs i pedres.
Si ho hem trobat serem al Turó de Santa Maria (446 m, 1h 36 min), punt més alt de la ruta.

Pedra amb inscultures al cim

Final del quart tram de la ruta. Aquí acaba el recorregut per la carena de la Magarola. Per al proper tram ens queda anar a veure el Turó de la Font Groga -el sisè cim de la ruta-, i tot seguit fer un descens espectacular pel bosc fins a l’Arrabassada. Som-hi!

Retornem al camí i continuem cap a la dreta. De seguida passem per un trencall a la dreta que baixa a Vista Rica, passem de llarg i seguim endavant en direcció el Turó de la Font Groga per la Serra d’Agudells.

Camí de la serra

El temps que tardarem en arribar al turó és curt (uns 5 minuts) i el camí és més aviat planer. En el trajecte passarem per dos trencalls a mà esquerra, que s’endinsen al bosc; els dos són corriols que baixen per la Serra d’Agudells i s’acaben trobant per continuar fins al Passeig de les Aigües, molt a prop del Revolt de la Paella. De moment, passem de llarg.

Poc després arribarem a una triple bifurcació davant d’una muntanyeta, és el Turó de la Font Groga.

Bifurcació al Turó de la Font Groga (foto caminada juny 2025)

Tenim tres opcions per fer cim: els camins laterals donen la volta sencera per la base del turó i hi podem pujar pel darrera i el corriol del mig hi puja directament. Podeu escollir.
Si continuem per la dreta i quan el camí completa la mitja volta, pugem per l’esquerra per un caminet i de seguida veurem la pila de pedres que assenyala el cim del Turó de la Font Groga (437 m, 1h 43 min).

Baixem del cim i reprenem el camí, ara cap a l’esquerra, per tornar a la bifurcació que envolta el turó i desfem camí fins que ens hem de desviar pel primer corriol a la dreta que s’endinsa al bosc (el segon que hem vist a l’anada) (1h 45 min).

Tornem uns metres enrere

Comença la baixada per la Serra d’Agudells, en dues parts: el primer tram presenta trams amb força desnivell, arriba a ser una baixada pronunciada envoltats de bosc, però el sender és força fressat i anant amb compte es pot avançar bé. Pel camí passarem per una caseta i de fons sentirem lladrucs de gossos, que venen de la cada cop més propera gossera de Collserola (el Centre d’Acollida d’Animals de Companyia de Barcelona, CAACB). 

La segona part comença quan enllacem amb l’altre corriol de baixada. A partir de llavors el desnivell es suavitza, però encara hi ha algun tram que cal passar amb molta cura. Els lladrucs dels animals continuen com a música de fons, signe evident que ens anem acostant al lloc on estan.

Al final anem a sortir a la pista del Passeig de les Aigües, a prop de la gossera (a esquerra) i a tocar de la Carretera de l’Arrabassada, en ple Revolt de la Paella.

Només uns metres ens separen del Revolt de la Paella

Completat el descens girem a la dreta i de seguida som a la  Carretera de l’Arrabassada (o de la Rabassada), al Revolt de la Paella (352 m, 2h 01min), mític per als afeccionats al motor, perquè en aquesta via s’hi va celebrar durant molts anys la famosa Pujada a la Rabassada.

Enllaç amb la Carretera de l’Arrabassada al Revolt de la Paella

A la cruïlla amb la carretera hi ha el cartell de l’entrada al Passeig de les Aigües del sector nord, que va des d’aquí fins a Torre Baró.

Cartell del Parc a l’enllaç amb la Carretera de l’Arrabassada

En aquest indret acaba el cinquè tram de la ruta, quasi tot en baixada. El descens continua en els propers trams. En una hora més o menys arribarem al final de la caminada.

El tram següent passa íntegrament pel lateral de la carretera de l’Arrabassada, que resseguirem fins a la llegendària Font Tenebrosa.
Pel camí, passarem per la benzinera a l’entorn de la qual antigament hi va haver un important monestir, ara desaparegut.

Situats al trencall del Passeig de les Aigües girem a l’esquerra pel caminet que rodeja el Revolt de la Paella per la part exterior de la barana de la calçada.
El recorregut per la Carretera de l’Arrabassada (la BP-1417) fins a la Font Tenebrosa, a 1,4 km de distància, el farem sempre per aquest camí lateral de la carretera, sempre protegits per la barana, que ens separa de la calçada, perillosa quan hi ha trànsit.

Els primers metres acabem de rodejar el llarg revolt i després anem seguint avall.

Seguim avall pel lateral de la carretera

A uns 250 metres de la sortida passarem pel trencall cap a Montbau (344 m, 2h 08 min), a l’esquerra, des d’on tenim més vistes de Barcelona i l’entorn.

Trencall a l’esquerra cap al barri de Montbau. Finestra amb bones vistes

Després continuem el descens,amb vistes de Barcelona a l’esquerra del camí i del Tibidabo al front. Per la dreta, el pas de tant en tant de vehicles amunt i avall.

Passat el quilòmetre 3 de la carretera arribarem a la banzinera de l’Arrabassada (326 m, 2h 20 min), un lloc especial, que amaga tota una història pel que hi va haver en aquesta zona en el passat.

Resulta que en aquest indret hi havia el Monestir de Sant Jeroni de la Vall d’Hebron, fundat a finals del segle XIV i saquejat i abandonat a principis del segle XIX.

Litografia del monestir

A l’últim quart d’aquell segle es va construir la carretera de l’Arrabassada i es va fer passar per la zona del monestir abandonat, perdent-se moltes de les restes. Als anys 60 del segle XX s’hi va instal·lar la benzinera arran de la carretera.
Actualment només es poden localitzar algunes poques restes disseminades per l’entorn de la benzinera.
Podeu conèixer la història d’aquest monestir en aquest reportatge de Betevé o buscar altres webs o blogs que en parlin, que són bastants.

Deixem la benzinera i altres dependències de l’entorn i seguim avall pel voral de la carretera.

Poca estona després, en un revolt veurem la  Font Tenebrosa (304 m, 2h 28 min) a l’altra banda de la carretera. Per anar-hi hem de passar per sobre de la barana i travessar la calçada, una acció molt perillosa perquè hi ha poca visibilitat. Però no és problema: la font es veu perfectament sense necessitat d’anar a tocar-la. A més, està ben seca, no raja res.
La font té la seva llegenda, que podeu conèixer consultant aquest blog sobre llegendes i curiositats de Sant Genís dels Agudells.

L’últim tram de la ruta presenta dues parts ben diferents: una primera baixant per un corriol costerut a Sant Genís dels Agudells per anar a veure la bonica Font del Roure i una segona fent una travessa urbana pel barri fins al metro de Vall d’Hebron, per tancar l’excursió.

Vista la font reculem uns 140 metres per la carretera seguint pel camí lateral fins que arribarem al trencall del corriol que baixa a Sant Genís, a la dreta (310 m, 2h 30 min).

Trencall del corriol a Sant Genís des del lateral de l’Arrabassada
Des de la carretera hem vist el carrer Cànoves. Fins allà hem de baixar

El corriol baixa fins al carrer de Cànoves, a la part alta del barri. És un camí amb alguns trams força costeruts, que cal baixar amb molt de compte per evitar relliscades, sobretot a la primera part.
Quan ja som a la zona del torrent el corriol senllaça amb un altre camí, el que puja fins a la Font Tenebrosa pel torrent, però força tapat per la vegetació. A la cruïlla girem a l’esquerra fins al final, on trobarem un cadenat: som al carrer de Cànoves (273 m, 2h 34 min).

Tombem a la dreta poc tros perquè aviat veurem a l’esquerra unes escales. Hem de baixar per aquestes escales llargues per arribar al nostre últim objectiu, la Font del Roure, al barri de Sant Genís dels Agudells.

Al final arribarem a una rotonda i a l’esquerra tenim l’accés als Jardins de la Font del Roure, un parc a diferents nivells. Al principi trobem una bassa amb un brollador.

Entrada al parc

Al costat hi ha un parc infantil i segueix una esplanada amb elements per fer exercici i al fons hi ha la  Font del Roure (262 m, 2h38 min).

Frontal de la font

Finalment, a sobre de la font hi ha una petita àrea de pícnic (272 m), un racó ombrívol, amb un cert encant.

Feta la visita, i potser estada, en aquest bonic racó, sortim del parc i anem a la rotonda per on hem arribat.

Sortida del parc

En aquests moments només ens queda anar al punt final de la ruta, que serà l’estació de metro de Vall d’Hebron.
Per anar-hi hem de fer una travessa pel barri de Sant Genís dels Agudells. Òbviament, donat que som a la part més alta del barri, el trajecte serà totalment en baixada.

Comencem la caminada a la rotonda, per on baixa el carrer de Costa Pacheco. Més avall, quan el carrer fa un revolt cap a l’esquerra, nosaltres seguim recte avall, ara per l’avinguda d’Elies Pagès.

Més endavant el carrer passa per un costat de la plaça de Madrona Prat, que deixem a la dreta, i a la següent cruïlla de carrers tirem recte xic amunt pel carrer de Natzaret fins a la pròxima bifurcació.
En aquest punt podem veure, a la nostra esquerra, l’Església de Sant Genís dels Agudells, que podem anar a visitar perquè està molt a prop.

Església de Sant Genís dels Agudells

A la bifurcació (2h 52 min) continuem avall per la dreta, per l’avinguda del Jordà, una via que ens deixarà al Passeig de la Vall d’Hebron, per on passa soterrada la Ronda de Dalt.

Mural a la plaça de Meguidó, baixant per l’avinguda del Jordà

A l’arribar a la cruïlla amb el Passeig de la Vall d’Hebron, una zona d’hospitals, trobarem una de les boques del metro de Vall d’Hebron (L3/L5, línies verda i blava) (163 m, 3 hores).

Metro Vall d’Hebron

I aquí acaba l’excursió que hem fet per la part alta del districte d’Horta-Guinardó, passant successivament pels termes dels barris d’Horta, Montbau i Sant Genís dels Agudells. Unes tres hores de caminada per camins de tota mena, majoritàriament corriols boscans, amb pujades i baixades, algunes pronunciades, passant per diversos punts d’interès i amb el mèrit d’haver fet sis cims de Collserola.

DESNIVELLS I TEMPS PER TRAMS
Desnivell en metres / Temps en minuts

TramDesnivellTemps
Metro Mundet-Castell Fortí per Can Llupià i
corriol a carena
+ 12328′
Castell Fortí-enllaç Passeig de les Aigües
(sota Turó del Trac)
+ 8521′
Pas Passeig de les Aigües-Turó de Valldaura
pel Turó del Trac i camí pavimentat
+ 7315′
Turó de Valldaura-Turó de la Magarola
pel Pas del Rei
+ 910′
Turó de la Magarola-enllaç Camí de Vista Rica– 449′
Camí de Vista Rica fins Turó de Santa Maria
passant pel Turó de Sant Cebrià
+ 6013′
Turó de Santa Maria-Revolt de la Paella
pel Turó de la Font Groga i la Serra d’Agudells
– 9425′
Revolt de la Paella-Font Tenebrosa
per la Carretera de l’Arrabassada
– 4827′
Font Tenebrosa-Font del Roure per carretera
i corriol a Sant Genís dels Agudells
– 4210′
Travessa urbana per Sant Genís dels Agudells
fins metro Vall d’Hebron
– 9922′
Totals acumulats+ 350
– 327
3 h 00′

Desglossament del temps per etapes:
Metro Mundet-Castell Fortí: 28 min
Castell Fortí-Turó de la Magarola: 46 min
Turó de la Magarola-Turó de Santa Maria: 22 min
Turó de Santa Maria-Revolt de la Paella: 25 min
Revolt de la Paella-Font del Roure: 37 min
Font del Roure-Metro Vall d’Hebron: 22 min

Caminada pel Tibidabo, la Font Groga i Sant Cebrià d’Horta

Vallvidrera-Tibidabo-Coll de l’Erola-Reserva Natural de la Font Groga-Coll de l’Erola-Revolt de la Paella-Sant Cebrià d’Horta-Vall d’Hebron

DADES TÈCNIQUES

  • Caminada núm. 105
  • Data: dijous, 28 de novembre de 2024
  • Inici : Vallvidrera Superior (FGC)
  • Final: metro Vall d’Hebron (L5)
  • Sector: vessant de Barcelona (Vallvidrera-Tibidabo-Horta)
  • Distància: 11,75 km
  • Temps: 3 h 10 min
  • Desnivell: + 211 m / – 413 m
  • Dificultat: moderada
  • Tipologia: lineal

ITINERARI

Vallvidrera Superior (FGC)-Carretera i Camí de Vallvidrera al Tibidabo–Tibidabo (esplanada)-Coll de la Vinassa-Font de la Salamandra-Pedra de Collserola-Carretera del Tibidabo-Coll de l’Erola (Vista Rica)-Mina de Sant Medir-Font de l’Estrangulador-Font Groga-Coll de l’Erola-Carretera de l’Arrabassada (pas Mirador de l’Arrabassada)-Revolt de la Paella-Font de la Llet-Sant Cebrià d’Horta-Camí de Montbau-Pedrera de Montbau-Sant Genís dels Agudells-Metro Vall d’Hebron.

MAPA DE LA RUTA

RUTA A WIKILOC

LLOCS D’INTERÈS

COMENTARI

Sortida amb inici a l’estació de Vallvidrera Superior, del Funicular de Vallvidrera, amb l’objectiu de fer una passejada per la Reserva Natural de la Font Groga, visitant diverses fonts del Torrent de la Salamandra, en un entorn singular.
L’anada la farem pel Tibidabo, amb una ascensió atípica pels caminants: resseguint la mateixa ruta que els vehicles, o sigui, per la carretera. Des del Tibidabo, indret que ja val per si mateix una visita, anirem cap al Coll de l’Erola, més conegut com a Vista Rica, passant per la Font de la Salamandra i la prehistòrica Pedra de Collserola.
Des de Vista Rica farem una caminada circular per la Reserva de la Font Groga, visitant successivament la Mina de Sant Medir (des de l’exterior), en un bosc solitari, després la Font de l’Estrangulador, millor dit, el que queda de la font, ara pràcticament desapareguda, i finalment la bonica Font Groga, en un indret màgic. Tornarem a Vista Rica pel corriol que puja per una altra banda.
Des de Vista Rica iniciarem la tornada, primer seguint la carretera de l’Arrabassada, amb pas pel Mirador de l’Arrabassada, aquell dia tancat i barrat, pel risc d’incendi a Collserola, fins al famós Revolt de la Paella, des d’on baixarem per un sender boscà a la Font de la Llet i seguirem fins a l’ermita de Sant Cebrià d’Horta.
Acabarem la ruta anant a la Vall d’Hebron pel Camí de Montbau, passant a prop de la Font de la Cabra, ara engolida per la vegetació, i més endavant per la Pedrera de Montbau. Des d’aquí, passejada urbana pels barris de Montbau i Sant Genís dels Agudells, per arribar al Passeig de la Vall d’Hebron, on hi ha l’estació de metro.

DESCRIPCIÓ DE LA RUTA

Tram 1
VALLVIDRERA SUPERIOR (FGC) (365 m) –
TIBIDABO (esplanada) (500 m)

Per Carretera i Camí de Vallvidrera al Tibidabo

Sortim de l’estació de Vallvidrera Superior (Funicular de Vallvidrera, FGC) (365 m) i situats davant la plaça de Pep Ventura, agafem per la dreta el carrer de Les Alberes, Es tracta de la Carretera de Vallvidrera al Tibidabo (la BV-1418), que en aquest punt fa un revolt. Pugem per aquesta via de  Vallvidrera, fent una llarga recta encarats a la Torre de Collserola, ben visible al nostre davant. Al final de la recta veurem una triple bifurcació (386 m, 7 min): per l’esquerra surt el carrer del Parc de la Budellera (que ens portaria a la font), pel mig hi ha un camí amb notable pujada que va al Turó de Mont, i per la dreta segueix la carretera. Nosaltres continuem pel lateral de la carretera, que pocs metres més endavant presenta al lateral dret (sentit Tibidabo) un vial arranjat pel pas de vianants i protegit per la barana de la calçada.
En aquest tram passarem, a la dreta, primer pel trencall cap a l’Escola Judicial, després per sobre de l’edifici de l’Ideal Pavillon i sempre tindrem a sobre a l’esquerra la imponent Torre de Collserola, que anirem rodejant, i per la dreta podrem gaudir d’esplèndides vistes de Barcelona, i més endavant ja veurem al fons el Tibidabo.

Torre de Collserola

Seguim aquest tram fins que arribarem a una cruïlla de carreteres, on hi ha una rotonda pintada a terra (423 m, 20 min). Nosaltres travessem la calçada pel pas de vianants i prenem la carretera que puja per l’esquerra i que passa, després d’un doble revolt, per l’accés a la Torre de Collserola, i continua, sempre en pujada, cap al Tibidabo.
Nosaltres no hem d’abandonar la carretera (oficialment, Camí de Vallvidrera al Tibidabo). Després de passar primer per l’antiga Biblioteca Almirall i després pels accessos als aparcaments (a l’esquerra) arribarem a sota mateix de les instal·lacions del Tibidabo, on ens trobarem un altre doble revolt que ens porta a l’entrada del Tibidabo, a l’esplanada principal del recinte (500 m, 36 min).

De Vallvidrera al Tibidabo per la carretera:

Al voltant de l’esplanada hi ha el Temple Expiatori, l’accés als miradors i al Parc d’atraccions (consulteu web oficial) i altres equipaments.
La visita a l’indret és inexcusable.

Imatges del Tibidabo:

Tram 2
TIBIDABO (esplanada) (500 m) –
COLL DE L’EROLA (396 m)

Pel Coll de la Vinassa i Font de la Salamandra

Seguim la nostra ruta per la carretera que rodeja el temple per darrere, amb vistes de la Torre Miralluny (Turó del Puig) i Montserrat al fons, fins arribar a un revolt pronunciat: a la dreta veiem l’Hotel Florida, al front tenim un mirador amb bones vistes cap al Vallès i a l’esquerra, sempre segons hem vingut del Tibidabo, surt un corriol que baixa directe al Coll de la Vinassa que agafarem un cop haguem contemplar la panoràmica del Vallès.
Després d’un curt pas pel corriol de baixada, pel mig del bosc, força pedregós i amb desnivell notable, serem al Coll de la Vinassa (462 m, 51 min), en ple revolt del Camí de Sant Cugat. L’indret és identificable per la presència d’una font de xarxa i dos bancs.

Coll de la Vinassa

Des d’aquí no hem de seguir la pista forestal, sinó que hem de prendre el corriol que hiu ha per la dreta i que s’endinsa de nou al bosc. L’indicador ens assenyala la direcció a seguir: cap a Font de l,a Salamandra-Carretera de l’Arrabassada-Can Ribes.
Entrem al bosc i a pocs metres veurem una bifurcació de camins i seguim pel de la dreta (direcció Font de la Salamandra-Vista Rica-Can Borni). Iniciem un tam per un caminet molt agradable, planer, que va a travessar el Torrent de la Salamandra, l’eix de la ruta d’avui. A la zona del torrent, amb la vista de la carretera de l’Arrabassada al fons, hi ha un indicador que ens assenyala la Font de la Salamandra, a l’esquerra en el sentit de la marxa. Per visitar la font només hem de baixar per una escala amb esglaons de fusta i de seguida ens plantarem enfront de la Font de la Salamandra (428 m, 59 min).

Del Tibidabo a la Font de la Salamandra:

Després d’una curta estada a la font tornem al camí que fèiem i seguim cap a l’esquerra. Més endavant, en un tram esglaonat, a l’arribar a un revolt, just des d’pn ja veiem la carretera del Tibidabo hem de saber que a l’esquerra, penetrant uns metres pel bosc hi ha un vestigi prehistòric, l’anomenada Pedra de Collserola, datada de l’època megalítica.
La pedra amb inscultures segurament es feia servir per fer rituals.

Retornem al camí, acabem de baixar els últims esglaons de fusta i ja arribarem a la Carretera del Tibidabo (425 m, 1h 09 min).
En sortir del corriol hem de travessar en compte la calçada i continuar a l’esquerra pel marge dret de la carretera. De seguida serem a la cruïlla amb la Carretera de Sant Cugat, la Carretera de l’Arrabassada (la BP-1417), seguim per la dreta (direcció Barcelona), orientats a una llarga recta des la qual ja veiem els edificis del Coll de l’Erola o Vista Rica, el nostre pròxim objectiu.
Però no hi anirem per la carretera, sinó per un corriol boscà paral·lel. Passat el punt quilomètric 5 hem de travessar la calçada (de nou, alerta) i situar-nos al marge esquerre de la carretera. Poc després, a l’esquerra veurem un trencall, amb unes estaques clavades a terra.

Entrem de nou al bosc i fem aquest corriol, que ens pocs minuts ens deixarà a l’esplanada posterior de Vista Rica, lloc d’aparcament de vehicles i espai on trobem una font de xarxa i un cartell informatiu.
Som al Coll de l’Erola, indret anomenat popularment Vista Rica (396 m, 1h 16 min).

De la Font de la Salamandra a Vista Rica:

Des de Vista Rica farem una circular per la zona del Torrent de la Salamandra, amb visites successives a la Mina de Sant Medir, la Font de l’Estrangulador i finalment la Font Groga.

Sortim de l’esplanada de Vista Rica just per on hem arribat i tirem a la dreta pel camí amb cadenat que va cap al Torrent de la Salamandra. A l’entrada del camí hi ha un cartell de Life Biorgest, un projecte de la Unió Europea de gestió forestal per a milorar la sostenibilitat dels boscos mediterranis, desenvolupat entre 2018 i 2023.
Seguim el camí, en suau descens, en un entorn de densa vegetació i, tot i la proximitat a la carretera, de silenci extraordinari.
Abans d’arribar a la Font Groga, primer visitarem la Mina de Sant Medir.

Per anar-hi hem d’agafar el primer trencall que trobarem a uns cinc minuts de caminada a mà esquerra del camí, sense indicar (1h 21 min).
Des del trencall resseguirem un corriol força planer que s’interna al bosc i durant el recorregut anirem trobant alguns arbres caiguts, cosa que ens farà ajupir i fins i tot agenollar-nos per passar per sota dels troncs travessats. L’entorn és solitari i fa certa basarda per l’espessa vegetació, l’estretor del caminet i el silenci.
El corriol acaba quan arribem a l’entrada de la Mina de Sant Medir (435 m, 1h 30 min). La mina està tancada amb una reixa, però hi ha gent que s’ha atrevit a explorar-la, com podem comprovar en aquest reportatge d’un grup d’espeleòlegs.

Visita a la Mina de Sant Medir:

Feta la visita girem cua i tornem pel corriol, superant sense problemes els obstacles (com a l’anada) i enllacem de nou amb el camí principal (1h 38 min). Tombem a l’esquerra avall, passem pel costat d’una torre elèctrica i en arribar a un revolt pronunciat veurem, a l’esquerra, el corriol que mena a la font de l’Estrangulador, també sense indicar (1h 42 min). Fem uns pocs metres per un corriol planer, paral·lel al Torrent de la Salamandra, i de seguida serem a la Font de l’Estrangulador (415 m, 1h 44 min), o el que queda d’ella.
La font, situada al torrent, pràcticament ha desaparegut, segurament per alguna esllavissada que ho va arrasar quasi tot, en alguna de les darreres tempestes qque hem patit, probablement el Temporal Gloria del 2020,
De la font, que tenia dos brocs, només queda un mur i l’entrada arcada de la mina, i una escala de pedra, amb els esglaons molt malmesos, com tot l’entorn.

Visita a la Font de l’Estrangulador:

Visitada la «font» desfem el corriol per tornar al camí principal i seguim cap a l’esquerra i molt aviat, al pròxim revolt pronunciat, trobarem, a la dreta, el trencall a la Font Groga (1h 46 min), tampoc indicat, però identificable per la presència a l’entrada del corriol d’un altre cartell del projecte Life Biorgest.

Seguim el corriol i en uns cinc minuts serem a l’esplanada de l’espectacular Font Groga (320 m, 1h 51 min), en un entorn preciós, en una zona declarada Reserva Natural Parcial per la Generalitat de Catalunya l’any 1986, per la seva flora exòtica i el seu ecosistema molt humit. El seu entorn és considerat un exemple excepcional de bosc mediterrani humit. És, per tant, una àrea objecte de protecció especial.

La font presenta una forma simètrica en semicercle, amb cinc remats arrodonits, al mig dels quals hi ha el frontal de la font. Resseguint tot el conjunt hi ha una gran bancada a la base. Al costat de la font hi ha una edificació, possiblement una mina. Capítol a part és la vegetació que l’envolta, amb una gran varietat d’arbres i plantes.

Font Groga

Feta la visita tornarem a Vista Rica, completant una volta sencera per la Reserva Natural Parcial de la Font Groga. El retorn el farem per un altre corriol, que surt pel costat oposat per on hem vingut.

Hem de pujar per les escales de fusta que hi ha a l’esquerra a prop de la font, i passat la barana que fa de mirador de tota l’esplanada de l’indret, comença un corriol, a trossos forca pedregós o aixargallat, que va ascendint progressivament fins arribar a l’esplanada de Vista Rica, per una punta de l’aparcament de vehicles, just a l’altra banda des d’on hem començat la circular.
Arribats aquí al Coll de l’Erola (396 m, 2h 04 min) hem de dirigir-nos recte passant pel costat de l’edifici que tenim al davant, l’antiga residència Vista Rica, ignorant els dos camins que surten per l’esquerra, a trobar la carretera de l’Arrabassada, que és a tocar.

Visita a la Font Groga:

Amb el gran objectiu de la sortida acomplert, iniciem la tornada. I comencem amb un tram de quasi un quilòmetre per la Carretera de l’Arrabassada, entre Vista Rica i el Revolt de la Paella. En ser-hi travessem la calçada i ens situem al voral dret de la calçada, on hi ha un caminet per als vianants, i seguim la carretera cap a l’esquerra (direcció Barcelona).

Durant el trajecte, gaudirem de magnífiques vistes del pla de Barcelona fins al mar i de l’entorn metropolità, i del vessant barceloní de Collserola, amb el Tibidabo com a punt culminant de la carena.
En menys de cinc minuts passarem pel Mirador de l’Arrabassada (a la dreta), un ampli espai amb un llarg mirador i taules de pícnic, amb esplèndides vistes de la ciutat. El dia de la sortida l’accés al mirador estava tancat, tant per als vegicles com per als vianants, pel risc d’incendi de Collserola. La decisaió afectava a d’altres miradors de la serra.

Resseguint la carretera, en progressiu descens, arribarem a l’anomenat Revolt de la Paella (352 m, 2h 19 min), segurament el revolt més famós de la revirada Carretera de l’Arrabassada (llegiu aquest reportatge).
Al començament de la guerra civil espanyola, en aquest revolt van ser assassinats capellans i altres civils de dretes a mans de milicians de la CNT-FAI.
El revolt, però, és famós també per ser un dels escenaris mítics de la Pujada a l’Arrabassada, cursa de muntanya internacional per a motocicletes i automòbils, celebrada de manera discontínua entre 1922 i 1983.

De Vista Rica al Revolt de la Paella per la Carretera de l’Arrabassada:

Nosaltres hem d’arribar-hi pel voral esquerre de la calçada, per poder resseguir el revolt per un caminet que el voreja per l’exterior.
Al principi del vial veurem a mà esquerra l’inici d’una pista forestal, amb cartell informatiu del Parc, origen del tram nord del Passeig de les Aigües, que uneix aquest indret amb Torre Baró, passant pel Centre d’Acollida d’Animals de Companyia, el Portell de Valldaura, el Forat del Vent i el Coll de la Ventosa.
Resseguint el revolt, passat la meitat de la curvatura, però encara en plena corba, veurem a mà esquerra, mig amagat, un corriol amb pal indicador, que ens marca la direcció a seguir: Sant Cebrià-Font de la Llet-Itineraris del Montbau-Barri del Montbau.
És hora d’abandonar la carretera de l’Arrabassada i ficar-nos al bosc per l’esquerra, per un corriol poc fressat al principi, però aviat més marcat, que baixa decidit en direcció al Torrent de la Llet, el nostre següent objectiu, camí de Sant Cebrià d’Horta. Seran uns 10 minuts de baixada pronunciada.
Anem perdent alçada ràpidament per un sender que baixa enmig del bosc. Més avall el sender es creua de manera consecutiva amb dos corriols més i en ambdós casos hem de trencar a l’esquerra. Després d’aquests dos trencalls aviat arribarem a l’ensotat torrent, on hi ha la Font de la Llet (258 m, 2h 31 min).

Passada la font i el torrent, el corriol canvia de direcció i en cinc minuts més arribarem a Sant Cebrià d’Horta (232 m, 2h 36 min), on hi ha l’Ermita de Sant Cebrià i Santa Justina, una vivenda i la Font de Sant Cebrià en un rentador.

Del Revolt de la Paella a Sant Cebrià d’Horta per la Font de la Llet:

Un cop sortim del recinte de Sant Cebrià trobarem una pista ampla: hem de continuar recte, al front, passant pel costat d’un cobert. El cami ens porta a Montbau.
Uns 7 minuts després trobarem una bifurcació de camins (219 m, 2h 43 min): el de l’esquerra avall va cap al Parc del Laberint i la Barriada del Montbau i el de la dreta amunt cap a la Font de la Cabra, la Pedrera del Montbau i La Vall d’Hebron.
Nosaltres hem de seguir pel de la dreta: el nostre destí és el metro de la Vall d’Hebron, així que fem uns metres de pujada (hem de superar uns 30 metres de desnivell en poca distància) fins al Torrent del Genaret, on el camí fa un revolt pronunciat per canviar totalment de direcció (250 m, 2h 48 min).
Just en aquest revolt, a mà dreta, i a pocs metres, es pot anar a la Font de la Cabra, o millor dit es podia anar perquè actualment la vegetació impedeix d’endinsar-se pel torrent i arribar a la font.

Continuem per la pista, contemplant a la nostra esquerra més vistes de Barcelona, sobretot dels barris del nord (Montbau, Mundet, etc), amb els Tres Turons en primer terme i el pla de la ciutat fins al mar al fons.

Més endavant, el camí de terra deixa pas a un camí pavimentat. Llavors passarem pel costat de la Pedrera de Montbau (a la dreta) (214 m, 2h 56 min), amb la Plaça del Cargol on hi ha una àrea d’estada. Al fons veiem el Tibidabo.

Al final enllaçarem amb el carrer de Natzaret, que segueix cap al front, i iniciarem una travessa urbana d’un quart d’hora més o menys pels barris de Montbau, Sant Genís dels Agudells i la Vall d’Hebron, passant primer pel carrer de Natzaret i després baixant per l’avinguda del Jordà fins arribar al Passeig de la Vall d’Hebron (per on passa la Ronda de Dalt).
A la confluència de les dues avingudes, a banda i banda hi ha entrades al metro de Vall d’Hebron (línies 3 i 5).
I davant de l’estació de metro acaba l’excursió (163 m, 3h 10 min).

De Sant Cebrià d’Horta a la Vall d’Hebron per Montbau

DESNIVELLS I TEMPS PER TRAMS
Desnivell en metres / Temps en minuts

TramDesnivellTemps
Vallvidrera Superior (FGC)-Tibidabo (esplanada), per la Carretera de Vallvidrera al Tibidabo+ 13536′
Tibidabo-Mirador del Vallès-Coll de la Vinassa– 3815′
Coll de la Vinassa-Coll de l’Erola, pel corriol de la Font de la Salamandra– 6625′
Coll de l’Erola-Font Groga, per la Mina de Sant Medir i la Font de l’Estrangulador– 7635′
Font Groga-Coll de l’Erola+ 7613′
Coll de l’Erola-Mirador de l’Arrabassada-Revolt de la Paella– 1915′
Revolt de la Paella-Font de la Llet– 7912′
Font de la Llet-Ermita de Sant Cebrià d’Horta– 415′
Ermita de Sant Cebrià d’Horta-Pedrera de Montbau, pel Camí de Montbau– 1820′
Pedrera de Montbau-Metro Vall d’Hebron, per Montbau i Sant Genís dels Agudells– 5114′
Totals acumulats+ 211
– 413
3 h 10′

Desglossament del temps per etapes:
Vallvidrera-Tibidabo: 36 min
Tibidabo-Coll de l’Erola: 40 min
Circular Reserva Natural de la Font Groga: 48 min
Coll de l’Erola-Sant Cebrià d’Horta: 32 min
Sant Cebrià d’Horta-Vall d’Hebron: 34 min

De Roquetes a Montbau pel Passeig de les Aigües nord

Roquetes-Castell de Torre Baró-Coll de la Ventosa-Forat del Vent-Portell de Valldaura-Revolt de la Paella-Pedrera de Montbau-Montbau

DADES TÈCNIQUES

  • Caminada núm. 70
  • Data: dijous, 30 de desembre de 2021
  • Inici: metro Roquetes (L3)
  • Final: metro Montbau (L3)
  • Sector: vessant de Barcelona (Torre Baró-Horta-Montbau)
  • Distància: 10,5 km
  • Temps: 2 h 40 min
  • Desnivell: + 276 m / – 243 m
  • Dificultat: fàcil
  • Tipologia: travessa lineal (només anada)

ITINERARI

Metro Roquetes-Escales de Llobera-Mirador de Torre Baró-Castell de Torre Baró-Coll de Roquetes-Torre Baró (inici Passeig de les Aigües)-Coll de Peirà-Coll de la Ventosa (passarel·la)-Forat del Vent-Portell de Valldaura (passarel·la)-Centre d’Acollida d’Animals de Companyia-Revolt de la Paella (final Passeig de les Aigües)-Carretera de l’Arrabassada-Camí de carena-Pedrera de Montbau-Metro Montbau.

MAPA DE LA RUTA

RUTA A WIKILOC

LLOCS D’INTERÈS

COMENTARI

Passejada pel sector nord del Passeig de les Aigües, entre Torre Baró i el Revolt de la Paella, a la carretera de l’Arrabassada. És la versió en sentit invers, i retallada pels extrems, de la ruta núm. 40 d’aquest blog.
En aquesta ocasió, l’accés al Passeig el farem des del barri de Roquetes, pujarem fins al Castell de Torre Baró i ens arribarem a la zona alta de Torre Baró, a on comença el camí. El descens a Barcelona, des del Revolt de la Paella, el farem resseguint un petit tram de la carretera de l’Arrabassada per anar a buscar el camí de carena que ens baixa al barri de Montbau, passant per la Pedrera de Montbau.
Caminada fàcil, amb tendència a pujar la major part del recorregut, però sense grans desnivells. Sortida apta per a tots els públics, gairebé sempre per pista forestal i amb vistes panoràmiques de Barcelona i del Vallès en diversos indrets de la ruta.

DESCRIPCIÓ DE LA RUTA

Tram 1
METRO ROQUETES (110 m) –
CASTELL DE TORRE BARÓ (214 m)

Per les Escales de Llobera i el Mirador de Torre Baró

Des de l’andana de l’estació de Roquetes prenem la sortida de Vidal i Guasch i en ser al carrer (110 m) comencem la travessa. Pugem per les escales mecàniques de la dreta, passem per la plaça de Roquetes i seguim rectes oper anar a buscar unes segones escales mecàniques que remunten el carrer de Ballot fins al carrer de la Mina de la Ciutat. Llavors travessem el carrer i tombem a la dreta, poc després seguim el revolt amunt i ja veurem al front més escales mecàniques. En aquesta ocasió en son dues més, seguides, que ens faciliten la pujada fins al carrer de Briquets. Quan hi som girem a la dreta amunt fins que, poc després, tornem a veure unes escales a l’esquerra (151 m, 6 min). Però no, aquestes no són mecàniques i haurem de pujar-les (són les Escales de Llobera) fins arribar al carrer de Llobera, a la part habitada més alta del barri de Roquetes.
Des d’aquest punt ja veiem a sobre el Castell de Torre Baró, cap a on ens dirigim en aquest primer tram de la ruta.
Girem a la dreta per la carretera que puja decidida (carrer del Mirador de Llobera o del Mirador de Torre Baró) fent un ampli revolt a dreta des del qual veiem unes bones vistes de Barcelona fins al mar.

Panoràmica de Barcelona pujant cap al Mirador de Torre Baró

Quan arribem a la paret del mirador, pugem per les escales de l’esquerra (són pocs esglaons) i ja serem al Mirador de Torre Baró (196 m, 13 min).
Podem veure la panoràmica de Barcelona i entorn fins al mar des de la llarga miranda de l’indret.
En acabat la visita al mirador travessem la carretera (Carretera Alta de les Roquetes) i de seguida l’abandonem per prendre el camí que puja per la nostra dreta en direcció directa al castell, que mig veiem al fons.
En poca estona arribarem al Castell de Torre Baró (214 m, 20 min).
Accedim al castell fins arribar a un mirador, amb panells informatius.

Mirador del Castell de Torre Baró
Castell de Torre Baró

Si voleu visitar el castell, que no està obert tots els dies, podeu informar-vos en aquesta web.

Tram 2
CASTELL DE TORRE BARÓ (214 m) –
COLL DE LA VENTOSA (passarel·la) (261 m)

Per Torre Baró i el Passeig de les Aigües

Deixem el castell i anem a buscar el camí pel qual hem arribat i ara tombem a l’esquerra, rodegem per baix el castell i seguim el corriol planer cap al sud, que en poca estona ens portarà al Coll de Roquetes (214 m), per on passa la Carretera Alta de Roquetes.

Deixant enrere el Castell de Torre Baró

En arribar al coll hem de tombar per la dreta seguint la carretera, primer en pla fins a una cruïlla, que hem de seguir per l’esquerra amunt, dirigint-nos a la zona habitada més alta del barri de Torre Baró. Quan arribem a dalt de tot serem al trencall on comença el Passeig de les Aigües, a l’esquerra (230 m, 30 min).
Aquí trobem uns cartells informatius sobre el Passeig de les Aigües, la pista que uneix Torre Baró amb la carretera de l’Arrabassada, al Revolt de la Paella.

Panells informatius a Torre Baró, un dels extrems del Passeig de les Aigües

Aquest sector septentrional del passeig és bastant diferent al sector sud, el que uneix els Penitents amb Plaça Mireia a Esplugues.
Per començar, el que farem en aquesta sortida és molt menys transitat i això vol dir més tranquil, encara que als caps de setmana hi trobareu més gent. En segon lloc, presenta un desnivell més gran, i en el seu trajecte trobarem trams de pujada, de baixada i planers, amb proporcions distintes segons el sentit de la marxa: més pujada en el sentit Llobregat (el que seguirem nosaltres en aquesta ruta) i més baixada en el sentit Besòs (el que segueix la ruta 40 d’aquest blog).
En qualsevol cas, però, la pista no té pèrdua perquè està convenientment senyalitzada, tot i els nombrosos trencalls que anirem trobant, a banda i banda del camí.
Finalment, una similitud entre els dos sectors és la possibilitat de gaudir de magnífiques vistes, sobretot de Barcelona i en menor grau del Vallès.

Fa uns anys (l’any 2014) es va parlar de fer un tram de camí i construir una passarel·la a la zona de Vallparc i el Torrent de la Font del Bacallà, que uniria els dos sectors, convertint el Passeig de les Aigües en una pista contínua de 21 quilòmetres. Anys després el projecte roman, sembla que oblidat, en algun calaix.

Comencem a caminar per la pista, que farem sencera, fins a l’Arrabassada. El primer tram del camí ens portarà fins al Coll de la Ventosa. És un tram en pujada moderada,, com en quasi tot el trajecte, però de bon fer. A la dreta, vistes del Vallès, amb el Turó de Montcada i la Serra de Marina destacant-se en primer pla i al fons Montserrat, la Mola i el Montseny.

Vista des de la zona de Torre Baró, amb el Turó de Montcada, la serra de Marina i al fons el Montseny

Més endavant trobem, a mà esquerra, una drecera que si l’agafem estalviarem un tros de camí (no gaire, però) i ens portarà directament al Coll de Peirà.

De la pista surt, per l’esquerra, la drecera cap al Coll de Peirà

Nosaltres seguim el camí, fem el revolt des d’on surt el camí cap a Can Cuiàs (a la dreta) i poc després arribem al Coll de Peirà (258 m), des d’on surten, per l’esquerra, dos camins cap al Turó de Roquetes.
Anem seguint el camí, acompanyats de bones vistes del Vallès a la nostra dreta.

Panoràmica del Vallès, amb Montserrat i la Mola al fons

Finalment, passarem per sota de Can Rius i de seguida veurem al front una passarel·la al camí. Som al Coll de la Ventosa (261 m, 55 min). Per sota hi passa la Carretera del Cementiri de Collserola.
Des d’aquest punt compartirem vistes del Vallès, a la dreta del camí, amb les vistes de Barcelona, a l’esquerra.

Passarel·la del Coll de la Ventosa
Vista des de la passarel·la, amb la carretera del Cementiri, i al fons Barcelona i el mar

Tram 3
COLL DE LA VENTOSA (passarel·la) (261 m) –
PORTELL DE VALLDAURA (passarel·la) (350 m)

Pel Passeig de les Aigües-Forat del Vent

Travessem la passarel·la i seguim el camí, ara amb un tram de pujada més notable, però curta. En ser a dalt tenim una cruïlla de camins (268 m): per l’esquerra baixaríem al Coll de la Ventosa, per la dreta amunt aniríem cap a Can Ferrer i podríem arribar al Forat del Vent, per un camí alternatiu a la pista que seguim. Nosaltres seguim pel mig, pel Passeig de les Aigües ‘oficial’, en direcció el Forat del Vent.
Des d’ara anirem veient vistes fantàstiques de la part nord de Barcelona fins al mar.

El camí es va enfilant progressivament i suau. A la dreta, el camí de Can Ferrer.

Continuem pel camí, que va ascendint de manera suau però progressiva. Anem contemplant les vistes de l’entorn i aviat serem al Forat del Vent, on hi ha unes torres elèctriques.

Arribant al Forat del Vent

Al Forat del Vent (278 m, 1h 05 min) hi ha una cruïlla important de camins: a la nostra dreta surt el camí que ve de Can Ferrer i al costat el que baixa cap a Cerdanyola, per Can Lloses. A l’esquerra hi ha un corriol que baixa cap a Horta. Pel mig de tots passa el Passeig de les Aigües.

Abans de continuar, però, us recomano pujar pel caminet que puja entre les dues torres (veure foto d’avall), i que ens porta a un mirador en un replà, amb una fita de pedra al centre, des d’on tenim vistes de Barcelona i de tot l’entorn de Collserola, des del Turó d’en Segarra fins al Tibidabo. Paga la pena.

Forat del Vent
Panoràmica de Barcelona des del Mirador del Forat del Vent
Panoràmica des del Mirador del Forat del Vent, mirant cap al Tibidabo

Deixem el Forat del Vent i reprenem la pista del Passeig de les Aigües, que segueix serpentejant el vessant barceloní de Collserola, amb lleugera però insistent pujada. Anirem guanyant metres a poc a poc.
Seguim el camí, ignorant tots els trencalls que se’ns obren a dreta i a esquerra.

Continuem pel camí, en decidida pujada

Continuem gaudint de les vistes, a banda i banda del camí, tant de Barcelona com del Vallès, i de la serra de Collserola per la qual caminem..

Panoràmica del Vallès
Fent camí cap al Portell de Valldaura
Panoràmica de la carena de Collserola, de l’Observatori Fabra al Turó de Valldaura

Més endavant passarem pel costat de Casa Juaco, un bar-restaurant força concorregut, a prop de la carretera d’Horta a Cerdanyola. Pocs metres després arribarem a unes vivendes (318 m, 1h 20 min), just al costat de la carretera d’Horta (km 8), i passarem pel trencall cap a la Serra d’en Fotjà.

Uns minuts després passarem per un trencall que accedeix a una gran esplanada, el Mirador del Portell de Valldaura, amb poques vistes. Passat el desviament al mirador ben aviat arribarem a l’indret conegut com Portell de Valldaura, per on creua la Carretera d’Horta a Cerdanyola. Nosaltres no hem de baixar a la carretera sinó que hem de continuar cap a la passarel·la que veiem al fons, que passa per sobre de la carretera.

Arribant al Portell de Valldaura

En arribar a la passarel·la del Portell de Valldaura (350 m, 1h 30 min) acabarem aquest tercer tram de l’itinerari.

Passarel·la del Portell de Valldaura

Tram 4
PORTELL DE VALLDAURA (passarel·la) (350 m) –
REVOLT DE LA PAELLA (352 m)

Pel Passeig de les Aigües

L’últim tran pel Passeig de les Aigües presenta una primera part continuant en pujada fins arribar al coll on es creua amb la pista que careneja, entre Vista Rica i la Magarola. A partir d’allà, i per primer cop en l’excursió, començarem a baixar. Podríem alçar-nos més i arribar-nos als turons de a la carena de Collsera, però no és l’objectiu d’aquesta ruta.

Així doncs seguirem el guió previst. Sortim del Portell de Valldaura amb el Turó de Valldaura al nostre davant.

El Turó de Valldaura des de la passarel·la

Un cop hem travessat la passarel·la veurem que el camí canvia de direcció. Un panell ens situa en el Passeig de les Aigües i des del plànol podem veure el tram que hem fet i el que ens falta.

Cartell informatiu al camí

Continuem per la pista, que segueix guanyant alçada de mica en mica, i ens permet gaudir de vistes panoràmiques, ara només de Barcelona, des d’altres perspectives.

Panoràmica de Barcelona des d’un racó del camí
Panoràmica de Barcelona

Seguint el camí anirem passant per diversos trencalls i anirem rodejant successicament els turons de Valldaura, del Trac i de la Magarola.

Un dels trencalls, tots degudament senyalitzats
Tram del camí a la part alta del trajecte

Després d’una estona més de pujada moderada, arribarem per fi al punt més alt de la nostra ruta. És el coll on s’ajunten, sense arribar a creuar-se, la pista del Passeig de les Aigües i la pista carenera que ve de Vista Rica i el Turó de Santa Maria i va cap al Turó de la Magarola. En aquest punt (386 m, 2 hores) arribem al punt d’inflexió del perfil altimètric de la sortida: fins aquí pujada, a partir d’aquí baixada.

El Passeig de les Aigües, recte avall; a la dreta la pista carenera
Vista del lloc on s’ajunten les dues pistes, iniciant el descens

Deixem la pista de carena i continuem pel Passeig de les Aigües, ara avall. El nostre destí serà fer el darres tros del camí fins a la carretera de l’Arrabassada.
Per començar, un cartell ens avisa que entrarem en zona de passejada de gossos. Durant un tros, fins arribar al centre d’animals, no serà estrany trobar voluntariat portant a passejar gossos acollits allà.

Tram del camí, ja de baixada

Fem el descens suaument fins que anirem veient, cada cop més a prop, el Centre d’Acollida d’Animals de Companyia de Barcelona (CAACB), que passarem pel costat més endavant. A mida que ens hi acostem sentirem els lladrucs dels gossos ingressats, com altres animals abandonats o perduts, en dependències d’aquest equipament municipal, on són ben atesos esperant que algú els vingui a buscar o que els vulgui adoptar.

Pas pel Centre d’Acollida d’Animals de Companyia

Uns dos-cents metres més de camí i ja arribarem a la Carretera de l’Arrabassada (o de la Rabassada), al Revolt de la Paella (352 m, 2h 10 min), mític per als afeccionats al motor, perquè en aquesta via s’hi va celebrar durant molts anys la famosa Pujada a la Rabassada.

Arribant al Revolt de la Paella, a la Carretera de l’Arrabassada

Igual que quan hem començat el camí a Torre Baró, també a l’altre extrem trobem panells informatius.

Panells informatius a l’Arrabassada, un dels extrems del Passeig de les Aigües

En xifres aproximades, entre Torre Baró i l’Arrabassada, passant pel Passeig de les Aigües, haurem fet uns 7 quilòmetres en una hora i quaranta minuts, a una mitjana de 4,2 km/h.

Tram 5
REVOLT DE LA PAELLA (352 m) –
METRO MONTBAU (143 m)

Baixada per la carena del Montbau

Comencem el darrer tram de la caminada al Revolt de la Paella per iniciar el ràpid descens a Barcelona, al barri de Montbau. Tombem a l’esquerra prenent el caminet que voreja la calçada per darrera de la barana.

Revolt de la Paella; a l’esquerra el caminet per a vianants
Deixant enrere el Revolt de la Paella; al fons l’entrada al Passeig de les Aigües

Hem de seguir la carretera uns 250 metres fins que serem a un trencall ben marcat, amb un senyal indicador, que ens direcciona cap a ‘Itineraris del Montbau-Pedrera de Montbau-Barri de Montbau’, la nostra ruta (344 m).

Trencall a l’esquerra cap al barri del Montbau

En aquest punt girem a l’esquerra pel camí tancat al trànsit amb una cadena. Des d’aquí comença la baixada a través d’un camí de carena que s’anirà estrenyent per convertir-se en corriol, coincident amb un descens final força dret.
El camí-corriol el farem sempre encarats a la zona nord de Barcelona i entorn, que se’ns obre al davant oferint-nos una gran vista panoràmica fins al mar.

Descens cap al barri del Montbau

En el trajecte passarem primer per un dipòsit d’aigües (el Sant Genís-2), des d’on surt, per la dreta, un corriol fins a Sant Genís dels Agudells, i més endavant per una bassa d’aigua (de prevenció d’incendis). Poc després de passar la bassa comença el descens més pronunciat, per un corriol força irregular, en el que cal anar amb compte de no caure.

Pas per la bassa de prevenció d’incendis, amb els Tres Turons al darrera i el litoral barceloní al fons
El camí es convertir en corriol, amb baixada més pronunciada

El corriol acaba enllaçant amb la pista que ve de la Font de la Cabra i Sant Cebrià d’Horta i va cap al Montbau. A l’enllaç veiem un parell de bancs de fusta encarats a la ciutat, tapada per uns arbres…

Enllaç amb el Camí de Sant Cebrià

Girem a la dreta i planejant ens dirigirem cap al barri del Montbau, que ja es troba a tocar. Als metres finals trobem el camí pavimentat. Fem el curt descens fins arribar a una gran esplanada, oberta a la nostra dreta. Som a la Pedrera de Montbau (214 m, 2h 30 min), lloc d’estada amb una àrea de pícnic (és el Parc del Cargol).

Darrers metres del camí, amb el Parc del Cargol a la dreta
Vista de la Pedrera de Montbau des de la part superior del camí
Vista de la Pedrera de Montbau, des de l’esplanada
Panell informatiu sobre la Pedrera de Montbau

Abandonem l’esplanada, passem per la cadena que barra el trànsit pel camí, passem per un trencall a l’esquerra que ignorem i arribem a un carrer asfaltat i urbanitzat. Som al carrer de l’Arquitectura, ja en ple barri del Montbau.
Seguim el carrer a l’esquerra avall, passarem pel costat de diversos centres sanitaris i de recerca, vinculats a l’Hospital de la Vall d’Hebron, entre els quals l’Hospital Infantil i Hospital de la Dona, i, sempre en descens, arribarem al Passeig de la Vall d’Hebron, al costat d’un parc. Continuem per la mateixa vorera a l’esquerra i en pocs metres, just davant d’un quiosc, serem a la boca del metro de Montbau (143 m, 2h 40 min). Final de l’excursió.

DESNIVELLS I TEMPS PER TRAMS
Desnivell en metres / Temps en minuts

TramDesnivellTemps
Metro Roquetes (L3)-Castell de Torre Baró+ 10420′
Castell de Torre Baró-Part alta de Torre Baró (inici Passeig de les Aigües)+ 1610′
Inici Passeig de les Aigües-Coll de la Ventosa (passarel·la), pel Coll de Peirà+ 3125′
Coll de la Ventosa-Forat del Vent+ 1710′
Forat del Vent-Cases costat Ctra. d’Horta+ 4015′
Cases costat Ctra. d’Horta-Portell de Valldaura (passarel·la)+ 3210′
Portell de Valldaura-Trencall camí de carena+ 3630′
Trencall camí de carena-Revolt de la Paella, pel CAACB– 3410′
Revolt de la Paella-Pedrera de Montbau, per Ctra. de l’Arrabassada i camí de carena– 13820′
Pedrera de Montbau-Metro Montbau (L3)– 7110′
Totals acumulats+ 276
– 243
2 h 40′

Desglossament del temps per etapes:
Roquetes-Castell de Torre Baró: 20 min
Castell de Torre Baró-Coll de la Ventosa: 35 min
Coll de la Ventosa-Forat del Vent: 10 min
Forat del Vent-Portell de Valldaura: 25 min
Portell de Valldaura-Revolt de la Paella: 40 min
Revolt de la Paella-Montbau: 30 min

Distribució del temps:
53 % en pujada, 12 % en pla i 35 % en baixada.

De Vall d’Hebron a Trinitat Nova per la carena de Collserola

Sant Genís dels Agudells-Revolt de la Paella-Turó de la Magarola-Turó de Valldaura-Portell de Valldaura-Forat del Vent-Coll de la Ventosa-Turó Sul-Turó d’en Segarra-Turó de Roquetes-Castell de Torre Baró-Trinitat Nova

DADES TÈCNIQUES

  • Caminada núm. 65
  • Data: dimecres, 28 de juliol de 2021
  • Inici: metro Vall d’Hebron (L3)
  • Final: metro Trinitat Nova (L3)
  • Sector: vessant de Barcelona (Montbau-Horta-Torre Baró)
  • Distància: 12,8 km
  • Temps: 3 h 10 min
  • Desnivell: + 348 m / – 442 m
  • Dificultat: moderada
  • Tipologia: travessa lineal (només anada)

ITINERARI

Metro Vall d’Hebron-Sant Genís dels Agudells-camí de carena-Carretera de l’Arrabassada-Revolt de la Paella-Centre d’Acollida d’Animals de Companyia-Turó de la Magarola-Pas del Rei-Turó de Valldaura-Portell de Valldaura-Forat del Vent-Coll de la Ventosa-Turó Sul-Turó d’en Segarra-Turó Blau-Coll de Canyelles-Turó de Roquetes-Coll de Roquetes-Castell de Torre Baró-Mirador de Torre Baró-Trinitat Nova.

MAPA DE LA RUTA

RUTA A WIKILOC

LLOCS D’INTERÈS

COMENTARI

Travessa per la banda oriental de la serra de Collserola, resseguint la carena, des de Sant Genís dels Agudells fins a la Trinitat Nova. Durant el trajecte trepitjarem fins a sis cims: els turons de la Magarola i Valldaura a la zona d’Horta, i els turons Sul, d’en Segarra, Blau i Roquetes a la banda de Nou Barris. Es tracta d’un recorregut força variat, alternant pujada i baixada, i passant per tot tipus de vies (pistes, camins, corriols, zones urbanes…).

DESCRIPCIÓ DE LA RUTA

Tram 1
METRO VALL D’HEBRON (163 m) –
REVOLT DE LA PAELLA (352 m)

Per Sant Genís dels Agudells i camí de carena

Sortim de l’estació de metro de Vall d’Hebron i ens dirigim al barri de Sant Genís dels Agudells per l’avinguda del Jordà (163 m) i resseguim aquesta via amunt fins arribar al carrer de Natzaret, just a sota l‘església.

Sant Genís dels Agudells des de la cruïlla del carrer Natzaret

En aquesta cruïlla girem a la dreta i a la propera, tot seguit, a l’esquerra per agafar el carrer de Saldes (205 m, 10 min). Si fins ara la pujada ha estat moderada compte que en aquest carrer l’ascensió és molt costeruda, amb un desnivell mitjà del 15%, però per sort no és massa llarga.
Quan arribem a una bifurcació de dos carrers hem de tombar per la dreta, pel carrer de Sagàs, poca estona perquè molt aviat hem d’abandonar el carrer per prendre a la dreta el corriol que s’enfila en diagonal en sentit contrari al que portàvem (267 m, 20 min), per reorientar-se de seguida encarat a la muntanya de Collserola.
El corriol va guanyant alçada progressivament, però no és una pujada tan pronunciada com la que hem fet abans pel carrer de Saldes.

Nou tram del corriol; al fons distingim el dipòsit d’aigua, cap a on anem

En el trajecte podrem admirar a la nostra esquena les primeres vistes aèries de Barcelona.

Panoràmica de Barcelona, amb els Tres Turons al centre i el mar al fons

El corriol va a parar al costat d’un dipòsit d’Aigües de Barcelona (el Sant Genís 2), que tenim a l’esquerra, just quan enllacem amb el camí de carena que puja des de Montbau (326 m, 30 min).
Tombem a l’esquerra amunt i en pocs metres serem a la Carretera de l’Arrabassada. Des d’aquí ja podem divisar clarament la carena oriental de Collserola, per on passa la nostra ruta.

Panoràmica de la carena oriental de Collserola des de l’Arrabassada

Des de la carretera tombem a la dreta pel camí que passa paral·lel a la calçada, protegits per la barana, i en molt poca estona serem al famós Revolt de la Paella.

Revolt de la Paella; al final el trencall de la pista del Passeig de les Aigües

Resseguim el revolt, descartant els corriols que per la dreta baixen cap a Montbau, fins al trencall de la pista del Passeig de les Aigües (352 m, 40 min). Aquesta pista forestal uneix aquest indret amb Torre Baró (veure la ruta 40 d’aquest blog). Hi ha uns panells informatius.

Inici del sector oriental del Passeig de les Aigües, que uneix l’Arrabassada amb Torre Baró

En aquest punt donem per acabat el primer tram de la travessa.

Tram 2
REVOLT DE LA PAELLA (352 m) –
PORTELL DE VALLDAURA (350 m)

Pel Passeig de les Aigües i els turons de la Magarola i Valldaura

El segon tram ens conduïrà a la carena principal de Collserola per culminar dos dels seus cims més destacats en aquesta zona d’Horta, la Magarola i Valldaura.
El primer sector és una tranquil·la passejada pel planer, o més ben dit amb pujada poc pronunciada, Passeig de les Aigües.

Molt aviat passarem pel costat del Centre d’Acollida d’Animals de Companyia de Barcelona, prou perceptible pels lladrucs dels gossos que hi són acollits.

Deixant enrere el Centre d’Acollida d’Animals de Companyia

Un cop hem passat les instal·lacions de l’equipament municipal torna el silenci i anem pujant suaument, observant el paisatge, tant de Barcelona com de Collserola.

Vista de la carena de Collserola-1
Vista de la carena de Collserola-2

Anem seguint la pista ampla fins arribar a una cruïlla de camins important (386 m, 50 min).

Cruïlla de camins. Ara toca pujar per l’esquerra

En aquest punt hem d’abandonar el Passeig de les Aigües, que segueix recte vorejant el vessant de la muntanya, i hem d’agafar el camí que passa a tocar paral·lelament, el camí de carena que ve del Coll de l’Erola (Vista Rica). Nosaltres hem de prendre aquest camí, però cap a la dreta amunt, en direcció Pas del Rei-Turó de la Magarola-Ctra. de Cerdanyola-Sant Medir.

Pugem pel camí uns metres i arribarem a una altra cruïlla de camins (398 m). Aquí hem de continuar pel de la dreta, indicat clarament (direcció Turó de la Magarola). Entrem en una àrea d’activitat naturalista i una zona amb el pas prohibit a les bicicletes, segons indica un cartell del Parc.

El trencall cap al Turó de la Magarola

El que comença sent un camí acaba sent un corriol cada cop més estret i amb més pendent, però sense exagerar. Envoltats de vegetació, finalment arribem al cim del Turó de la Magarola (també Turó del Maltall de Magarola), a 430 metres d’altitud, la cota més alta de la ruta. Portarem més o menys una hora caminant.

Arribant al Turó de la Magarola

A l’indret hi ha el Mirador Maria Gispert, bastit sobre una plataforma de fusta, amb un banc també de fusta. El lloc és un punt d’observació de les aus que volen per l’entorn. Tanmateix és un mirador d’esplèndides vistes de 360º cap a Barcelona, el Maresme i el Vallès. La parada és obligada.

Turó de la Magarola (430 m)
Panoràmica de Barcelona des del Mirador Maria Gispert
Panoràmica del Vallès des del Mirador Maria Gispert
El vèrtex geodèsic del Turó de la Magarola

Deixem la Magarola per l’altre cantó per on hem arribat i anem descendint pel corriol. En arribar a una trencall amb un altre sender hem d’anar molt en compte perquè hem de girar cap a la dreta.
En no estar indicat jo vaig tirar recte i en veure que anava perdent alçada massa ràpid vaig entendre que m’havia equivocat de corriol i vaig haver de recular a la cruïlla per a rectificar.

Corregida la marrada, vaig prendre el corriol de la dreta, que va baixant suaument fins coincidir amb una altre corriol que passa creuant-se: és el Pas del Rei (405 m). Aquesta vegada nosaltres hem de seguir rectes, en lleugera pujada, i en pocs minuts arribarem als peus del Turó de Valldaura.
Dalt del cim hi veurem una antena de telecomunicacions i una torre de vigilància per a la prevenció d’incendis forestals (la marcada amb la lletra E «Echo») (421 m, 1h 10 min). També podem gaudir de vistes de Barcelona i del Vallès, però no tant espectaculars com les de la Magarola.

Turó de Valldaura (421 m), amb l’antena i la torre de guaita
Detall del cim

Feta l’estada al cim anem a buscar la pista pavimentada que rodeja una part del cim i la seguim uns metres fins al primer revolt. Allà veurem a l’esquerra un pal indicador que ens assenyala la direcció de Coll de Valldaura-Ctra. de Cerdanyola.

En aquest punt hem de prendre el corriol que baixa decidit per l’esquerra

Hem de baixar per aquest corriol que travessa el bosc i ens deixarà a una pista al costat del Portell de Valldaura. En la baixada pel corriol, atenció a la bifurcació de senders perquè hem d’agafar el de la dreta.
Al capdavall enllaçarem amb una pista ampla, que no és altra que el Passeig de les Aigües, que haviem deixat per fer els dos cims que acabem d’assolir.
Uns metres cap a l’esquerra, descartem el camí de la dreta i anem a buscar la passarel·la que travessa per sobre la carretera de Cerdanyola. Des del pont podem veure perfectament el Turó de Valldaura al nostre davant.

El Turó de Valldaura des del Portell de Valldaura
Arribada a la passarel·la del Portell de Valldaura
El Turó de Valldaura des de la passarel·la

Hem arribat al Portell de Valldaura (o Coll de Valldaura) (350 m, 1h 20 min) i en aquest indret acabem el segon tram de la ruta.

Tram 3
PORTELL DE VALLDAURA (350 m) –
COLL DE LA VENTOSA (245 m)

Pel Passeig de les Aigües-Forat del Vent

El tercer tram de l’excursió és una nova caminada pel Passeig de les Aigües, aquesta vegada amb descens progressiu, entre el Portell de Valldaura i el Coll de la Ventosa, passant pel Forat del Vent. Passejada còmoda, en lleugera baixada, gairebé sempre acompanyats de vistes sobre Barcelona i la carretera de Cerdanyola a la nostra dreta.

Traspassada la passarel·la per damunt la carretera d’Horta a Cerdanyola, continuem per la pista principal.

Pal indicador al Portell de Valldaura

Pocs metres més endavant trobarem per la dreta l’accés al mirador del Portell (hi ha un indicador a peu de camí), de fet una àmplia esplanada amb bancs de fusta rodejada parcialment per una tanca. De vistes, però, poques, més aviat és una àrea d’estada, amb joc infantil inclòs (encara que malmès).

Vista de l’esplanada del mirador del Portell de Valldaura
El Turó de Valldaura des de l’esplanada

Abandonem el mirador i tornem a la pista, des d’on sí veiem vistes del Vallès.

Vista del Vallès, amb Can Valldaura en primer terme

Continuem la ruta descendint, passem per un conjunt de vivendes a la dreta, situades arran de la carretera de Cerdanyola, i poc després per l’accés al restaurant ‘Casa Juaco’, que deixem a l’esquerra.
I així anem fent camí, sempre per la pista principal, descartant tots els camins que anem trobant a esquerra (baixada cap al Vallès) i a dreta (descens cap a Barcelona).

Panoràmica de la carena que hem resseguit en bona part; al fons a l’esquerra distingim el Centre d’Animals i a la dreta el Turó de Valldaura
Caminant pel Passeig de les Aigües
Els Tres Turons i la carretera de Cerdanyola, poc abans d’arribar al Forat del Vent

Finalment arribarem al Forat del Vent, una important cruïlla de camins (278 m, 1h 45 min). Quan hi som, pel costat d’una torre elèctrica puja un caminet fins a un turonet que s’aixeca arran del camí. És el mirador del Forat del Vent i des d’aquí sí tenim vistes generoses, tant de Collserola com de Barcelona.

Arribada al Forat del Vent; al fons el Turó d’en Segarra
Panoràmica des del mirador, mirant cap al Tibidabo
Panoràmica de Barcelona des del Forat del Vent
Una altra vista des del mirador, amb la Muntanya del Notari en primer terme i els Tres Turons als fons
Panoràmica des del mirador, mirant cap al Turó d’en Segarra
La cruïlla de camins del Forat del Vent des del mirador

Continuem la ruta pel Passeig de les Aigües avall, en direcció el Turó d’en Segarra, que veiem al fons sobresortint a la carena.
Després d’una estona arribarem a un trencall que, per la dreta, ens baixarà a la carretera del Cementiri (de Collserola).

Trencall a la dreta cap a la carretera del Cementiri-Coll de la Ventosa

Abandonem definitivament el Passeig de lers Aigües i ens atancem al Coll de la Ventosa. Davant nostre ja veiem la carena que ens espera, amb el corriol que puja cap el Turó Sul i el Turó d’en Segarra, els propers objectius de l’excursió.

Arribant al Coll de la Ventosa. Al fons veiem el Turó Sul (amb un arbre al cim) i el Turó de Segarra (amb una antena)

Quan hi som travessem amb compte la calçada i ens dirigim a l’esplanada que tenim al front, amb un cartell que ens situa a l’entorn: som al Coll de la Ventosa (245 m, 1h 55 min).
A l’esplanada acaba la tercera etapa de la travessa.

Carretera del Cementiri; al fons la passarel·la del Passeig de les Aigües
Panell informatiu del Parc de Collserola

Tram 4
COLL DE LA VENTOSA (245 m) –
CASTELL DE TORRE BARÓ (214 m)

Itinerari de carena pels turons Sul, d’en Segarra, Blau i Roquetes

El quart tram, ben diferent, ressegueix l’itinerari de carena que, passant pels turons Sul, d’en Segarra, Blau i Roquetes, molt propers, ens portarà al Castell de Torre Baró.
Es tracta d’un itinerari exigent, amb diferents desnivells: primer forta pujada fins al Sul i al Turó d’en Segarra per corriol, després descans carenajant per pista en lleuger descens (desviant-nos un xic per anar al Turó Blau), curta pujada al Turó de Roquetes i finalment fort descens per corriol directe al Coll de Roquetes. Des d’aquí, el castell és a tocar.

Seguim amb la descripció de la ruta. Un cop hem travessat la carretera i hem accedit a l’esplanada del coll hem d’iniciar la pista que surt per la dreta i que va cap a l’Hospital de Sant Llàtzer i Can Masdeu, en direcció Canyelles. Però només uns pocs metres perquè de seguida veurem a mà esquerra el corriol d’ascens a la carena. Un pal indicador ens assenyala la direcció a seguir (Turó d’en Segarra-Turó de Roquetes-Torre Baró, per itinerari de carena).

Entrada del corriol de carena

Tombem per aquest corriol i anem pujant sempre en direcció cap a un arbre prou visible, que ens marca el cim del Turó Sul.

Pujant cap al Sul, que ja veiem al fons

Finalment, després d’una pujada pronunciada arribarem al cim, el Turó Sul (280 m, 2h 05 min). Quan hi arribem podem disfrutar de més vistes de Collserola, Barcelona i el Vallès, per si en volíem més.

Arribada al Turó Sul (280 m)
Coll de la Ventosa des del Sul, amb la carena de Collserola al fons
Nova perspectiva des del Turó Sul

Deixem el Sul i continuem pel sender. Primer planejarem una estona, passant pel costat d’un pi gros, del qual hi penja un gronxador sostingut per llargues cordes. Davant, el barri de Canyelles.
Aviat però el corriol torna a enfilar-se per anar decidit cap al Turó d’en Segarra, identificat amb l’antena. En aquest tram de pujada vaig poder veure les restes d’un incendi forestal cap a la zona de Canyelles.

Darrers metres de l’ascensió al Turó d’en Segarra, entre vegetació cremada
Vista de la zona de carena cap a Canyelles, cremada per un incendi
Vista del corriol de pujada, amb el Coll de la Ventosa al fons
Cim del Turó d’en Segarra (326 m), mirant cap al Vallès

Finalment arribarem dalt del Turó d’en Segarra (326 m, 2h 15 min), el cim més alt d’aquesta zona de Collserola, a la banda de Nou Barris. A dalt hi ha les instal·lacions d’una antena, com tantes d’altres a la serra de Collserola. Són antiestètiques però cal reconèixer que serveixen com a punts de referència des de la llunyania, a banda del seu servei en les telecomunicacions.

Camí de carena cap al Turó de Roquetes, des de dalt el Turó d’en Segarra

Abandonem el turó i ara prenem la pista que davalla per la carena. Pocs minuts després fixem-nos que a l’esquerra neix un caminet, amb esglaons de fusta al principi. Aquest camí ens portarà en un no-res al Turó Blau (310 m, 2h 20 min), senyalitzat amb una placa.

Trencall per l’esquerra cap al proper Turó Blau
Cim del Turó Blau (310 m), encarats al Turó d’en Segarra

Feta l’estada al turó, reculem al camí de carena i seguim baixant fins al Coll de Canyelles (283 m), una altra cruïlla de camins important. Al coll hi ha un parell de bancs.

Coll de Canyelles

Nosaltres hem de continuar rectes amunt, per un camí una mica costerut que en poca estona ens deixa al Turó de Roquetes (304 m, 2h 25 min).

Pujada cap al Turó de Roquetes
Turó de Roquetes, amb restes del paviment de l’antiga edificació en aquest cim

Aquí fa un temps hi havia una edificació amb les parets grafitejades, però va ser enderrocada i ara només hi ha restes del paviment.
A la dreta s’alcen unes roques, si hi pugem serem a la cota màxima del turó.

Cim del Turó de Roquetes (304 m)

Des d’aquest indret tenim vistes fantàstiques que abasten el Vallès, el Maresme, el Barcelonès i, és clar, la ciutat de Barcelona i la serra de Collserola.

Panoràmica mirant cap al mar; a mig terme veiem el Castell de Torre Baró
Panoràmica des del cim, mirant cap als turons d’en Segarra i Blau; a la llunyania el Tibidabo

Deixem el turó i anem a buscar el camí que passa per sota de les roques. Just poc després passarem per l’entrada d’una mina, per un forat cap al fons (Cova Felip). I a pocs metres, quan ja s’acaba el camí, neix a la dreta el corriol de baixada cap al castell de Torre Baró, que veiem al fons.

Entrada a la Mina del Turó de Roquetes (Cova Felip)
Inici del corriol de descens cap al Castell de Torre Baró

Descendim per un fort pendent, sempre encarats al castell, que anem veient cada vegada més gran. Finalment el corriol enllaça amb el camí que ve directament del Coll de Canyelles i més avall enllacem amb la Carretera Alta de Roquetes, a l’indret conegut com a Coll de Roquetes.

Arribada al Coll de Roquetes. Al front, el Castell de Torre Baró

Tenim al davant el castell. Per arribar-hi només ens resta travessar la calçada i agafar el corriol que s’hi dirigeix clarament encarat. Ben aviat serem al Castell de Torre Baró (214 m, 2h 40 min), final del quart tram del nostre itinerari.

Arribant al castell
Una de les façanes del castell
Vista del Turó de Roquetes des del castell
Vista de Torre Baró, Can Cuiàs i el Vallès, destacant-se el Turó de Montcada

El castell, que té la seva llegenda, acull un punt d’informació que podem visitar en horari restringit. Al costat mateix de l’edifici, amb una façana recentment reformada, tenim uns panells informatius de l’indret.

Tram 5
CASTELL DE TORRE BARÓ (214 m)
METRO TRINITAT NOVA (69 m)

Pel camí de passejada

El cinquè i últim tram de la travessa és el descens al barri de la Trinitat Nova, que tenim a sota, juntament amb el de les Roquetes.
Deixem el castell per la part oposada per on hem arribat i prenem el camí que baixa cap al nord. Aquest camí ben fressat ens condueix en pocs minuts al Mirador de Torre Baró (196 m), des del qual podem disfrutar encara de més vistes aèries de Barcelona.

Mirador de Torre Baró
Panoràmica de Barcelona des del Mirador de Torre Baró

Travessem el mirador de punta a punta, sempre mirant al nord, i arribarem a una placeta. Davant nostre hi ha el restaurant ‘El Cordero’, que s’autoanomena ‘El mirador de Barcelona’ per les panoràmiques de la ciutat que s’hi veuen des de l’establiment. Per darrera s’alça el Turó d’en Manyoses.
Des de la placeta hem de prendre un corriol a la dreta, indicat (senyal de La Trinitat Nova) (191 m).

Pal indicador
El corriol cap a la Trinitat Nova

Aquest camí de passejada va descendint primer en sentit nord fins arribar a enllaçar amb un camí ample. A la cruïlla (152 m) hem de fer un gir de 180º i agafar el camí que baixa en sentit sud. Aquest camí és el carrer de les Quatre Estacions, ja a la Trinitat Nova. Anem seguint el camí i més avall enllaçarem amb els carrers asfaltats de la barriada.

En ser a la cruïlla del primer carrer asfaltat (el Passeig del Bosc de Roquetes) (117 m, 3 hores) tornem a canviar de rumb, ara girem a l’esquerra avall, travessem el carrer d’Aiguablava (hi ha una parada de metro tirant per la dreta, però no estava operativa aquell dia) i ens dirigim cap al carrer de la Pedrosa, on tenim una estació de metro (el dia de l’excursió estava tancada per obres a les línies 4 i 11) i una altra al carrer de Las Chafarinas (operativa per a la línia 3).
En aquesta estació de metro de Trinitat Nova (69 m, 3h 10 min) acaba la llarga travessa, que ens ha portat des de la Vall d’Hebron fins a la Trinitat Nova, per una ruta per itineraris de carena per la serra de Collserola, alternant corriols i trams pel Passeig de les Aigües.

DESNIVELLS I TEMPS PER TRAMS
Desnivell en metres / Temps en minuts

TramDesnivellTemps
Metro Vall d’Hebron-Sant Genís dels Agudells (carrer Natzaret)+ 3910′
Sant Genís dels Agudells-inici camí de carena, pel carrer de Saldes+ 6510′
Camí de carena-Revolt de la Paella (carretera de l’Arrabassada)+ 8520′
Revolt de la Paella-Turó de la Magarola, pel Passeig de les Aigües i camí-corriol de carena+ 7820′
Turó de la Magarola-Turó de Valldaura, pel Pas del Rei– 910′
Turó de Valldaura-Portell de Valldaura (passarel·la), pel corriol de carena– 7110′
Portell de Valldaura (passarel·la i mirador)-Forat del Vent, pel Passeig de les Aigües– 7225′
Forat del Vent-Coll de la Ventosa, pel Passeig de les Aigües– 3310′
Coll de la Ventosa-Turó Sul-Turó d’en Segarra, pel corriol de carena+ 8120′
Turó d’en Segarra-Turó Blau-Turó de Roquetes, pel camí de carena (Coll de Canyelles)– 2210′
Turó de Roquetes-Castell de Torre Baró, pel corriol de carena– 9015′
Castell de Torre Baró-enllaç Pg. Bosc de Roquetes, pel mirador i camí de carena– 9720′
Pas barriada Trinitat Nova fins al metro– 4810′
Totals acumulats+ 348
– 442
3 h 10′

Desglossament del temps per etapes:
Vall d’Hebron-Revolt de la Paella: 40 min
Revolt de la Paella-Portell de Valldaura: 40 min
Portell de Valldaura-Coll de la Ventosa: 35 min
Coll de la Ventosa-Castell de Torre Baró: 45 min
Castell de Torre Baró-Trinitat Nova: 30 min

Distribució del temps (fins al Turó d’en Segarra):
61 % en pujada, 4 % en pla i 35 % en baixada.