Arxiu d'etiquetes: turó de valldaura

De Mundet a la Vall d’Hebron per la carena de la Magarola i la Serra d’Agudells

Mundet-Castell Fortí-Carena de la Magarola (pas per 6 turons)-Serra d’Agudells-Ctra. de l’Arrabassada-Sant Genís dels Agudells-Vall d’Hebron

DADES TÈCNIQUES

  • Caminada núm. 120
  • Data: dijous, 26 de febrer de 2026
  • Inici : metro Mundet (L3)
  • Final: metro Vall d”Hebron (L3/L5)
  • Sector: vessant de Barcelona (Horta-Montbau-Sant Genís)
  • Distància: 9,25 km
  • Temps: 3 hores
  • Desnivell: + 350 m / – 327 m
  • Dificultat: moderada
  • Tipologia: lineal (només anada)

ITINERARI

Metro Mundet-Parc Laberint d’Horta-Can Llupià-Castell Fortí-Turó del Trac-Turó de Valldaura-Pas del Rei-Turó de la Magarola-Camí de Vista Rica-Turó de Sant Cebrià-Turó de Santa Maria-Turó de la Font Groga-Corriol Serra d’Agudells-Revolt de la Paella-Ctra. de l’Arrabassada-Font Tenebrosa-Font del Roure (àrea d’estada)-Sant Genís dels Agudells-Metro Vall d’Hebron.

MAPA DE LA RUTA

RUTA A WIKILOC

LLOCS D’INTERÈS

COMENTARI

Caminada a Collserola per la part alta del districte d’Horta-Guinardó.
La primera part de la ruta és de pujada contínua, des del metro Mundet fins al Turó de la Magarola, passant per les ruïnes del Castell Fortí, el Turó del Trac i el Turó de Valldaura.
La ruta continua per la carena per passar per tres turons més, el de Sant Cebrià, el de Santa Maria (punt més elevat de la ruta) i el de la Font Groga.
A partir d’aquí comencem el descens per la Serra d’Agudells per anar a trobar la Carretera de l’Arrabassada al Revolt de la Paella, i tot seguit anem un tros pel lateral de la carretera fins arribar a la Font Tenebrosa, mitja volta i prenem un corriol que ens portarà a la part més alta del barri de Sant Genís dels Agudells, concretament a la bonica Font del Roure.
Des d’aquí només ens quedarà fer una travessa urbana pel barri per anar a buscar el metro de Vall d’Hebron i tancar la sortida.
Gran part de la caminada es fa per corriols, alguns una mica complicats de passar, bé sigui pel terreny rocallós o pel desnivell pronunciat, pujant o baixant.
L’nterès de la ruta rau en el pas consecutiu per sis turons de Collserola: una autèntica excursió de muntanya!

DESCRIPCIÓ DE LA RUTA

Situats a l’accés de l’estació de Mundet al Passeig de la Vall d’Hebron, banda muntanya (140 m), travessem l’avinguda que va al Recinte Mundet i ens dirigim cap al nord, passem pel costat d’un camp de futbol i al primer trencall girem a l’esquerra per un carrer que puja suaument.

Metro Mundet

Pugem pel carrer que passa pel costat dels Jardins Marià Cañardo, on destaca la gegantina lletra A, inici del Poema Visual de Joan Brossa, i pel Velòdrom d’Horta Miquel Poblet, i anem cap a unes escales que veiem al fons i que ens porten al Parc del Laberint d’Horta.

Aquell dia, però, l’accés estava tancat i vaig canviar l’itinerari girant a la dreta pel Passeig dels Castanyers per anar a trobar el carrer dels Germans Desvalls (153 m). Llavors tombem a l’esquerra i seguim el carrer, sempre en pujada fins que, passat Can Llupià (centre educatiu de Justícia), arribarem a un camí de terra, amb una cadena a l’entrada (192 m, 14 min).

Passat Can Llupià comença el camí de terra

Entrem al camí i fem un tros cap amunt. A pocs metres hem de prendre una drecera que s’enfila per l’esquerra. És un tram força costerut, que després es suavitza, i que enllaça amb un corriol planer que ve del Torrent de Fondanills.

Inici drecera a l’esquerra del camí

Molt aviat serem a la part posterior del recinte del Parc del Laberint, delimitat per una doble reixa de ferro. Fem un trosset pel corriol que passa arran de la reixa, però de seguida hem de tirar cap a la dreta, per un corriol que s’enfila decidit per la muntanya (214 m, 20 min).
Compte que no està indicat, però és el corriol que puja directe a les ruïnes de Castell Fortí, el nostre primer objectiu.
Durant el trajecte trobarem marques que ens confirmaran que anem bé: anirem veient fletxes blanques pintades en roques o en altres llocs.
El corriol presenta alguns trams força costeruts, però no tardarem en arribar al castell. En poc més de cinc minuts hi podem ser. Això sí, farem la primera suadeta de la sortida.

Després de la pujada arribem a les ruïnes del Castell Fortí (o Castell del Fortí) (263 m, 28 min), construït durant la primera guerra carlina i enderrocat poc després, conserva part dels murs amb les seves espitlleres i part de les torres. Les restes han estat vandalitzades diverses vegades, però ara ja és massa.

Arribada a les ruïnes del Castell Fortí

L’indret ha estat llastimosament vandalitzat amb una pintada integral de molt mal gust, feta pels incívics de torn, que segueixen embrutant tot el que troben. Un comportament deplorable que he denunciat moltes vegades en aquest blog.
Vegeu com han deixat el recinte aquesta gentussa:

Comproveu la magnitud del disbarat en aquesta comparativa:

Deixem les ruïnes mirant una cosa agraïda de l’indret, les vistes cap a Barcelona.

Vista de Barcelona, amb els Tres Turons al fons

Sortim per la banda oposada per on hem arribat, en un tram planer, i poc després enllaça amb un altre corriol. Girem a la dreta i cap amunt que fa pujada.

Ens espera un tros de contínua pujada, amb trams costeruts i molt rocallosos. Trobarem marques de fletxes grogues en algunes roques o arbres.

Un dels trams més costeruts del corriol

Finalment, arribarem a una torre elèctrica, que passarem literalment per sota (299 m, 39 min). Respireu perquè a partir d’aquí acaba la pujada pronunciada i el corriol passa a ser camí de terra, més còmode de passar i amb un desnivell molt més moderat.

Pas per la primera torre elèctrica: el corriol esdevé camí
Vista de Barcelona des del camí

Seguint el camí passarem pel costat d’una segona torre elèctrica i quan arribem, més enllà, a una tercera torre, serem a una cruïlla de pistes: per l’esquerra arriba el camí que ve de les Llars Mundet, recte acabaríem arribant al Passeig de les Aigües, cap a on anem nosaltres, però ho farem prenent el camí que surt per la dreta (direcció Turó de Valldaura) i que en un no-res ens permet arribar a la pista, fent una bona drecera.

En aquest punt hem de girar a la dreta. per enllaçar amb el Passeig de les Aigües

Quan som al Passeig de les Aigües (sector nord) (348 m, 49 min) tirem cap a l’esquerra i de seguida veurem a mà dreta el corriol que ens portarà al primer turó de la caminada, el del Trac.

Passeig de les Aigües. A la dreta, surt el corriol cap al Turó del Trac

Fem una primera pujadeta i després anirem planejant en paral·lel al Passeig de les Aigües,que ens queda a dessota. En aquest tram hem d’estar atents. Després d’uns pocs minuts serem al Turó del Trac (368 m, 54 min), que queda amagat a la dreta, en una petita esplanada, entre la vegetació. Al fons veiem la torre de guaita del Tueró de Valldaura.

Deixem el turó i tornem al corriol i el seguim cap a la dreta per anar a trobar el camí que puja al proper Turó de Valldaura, que fa estona que hem anat veient al fons.

En poca estona arribarem al camí que puja al Turó de Valldaura. Es tracta d’una pista pavimentada.

Camí pavimentat cap al turó

La pista facilita l’accés en vehicle al personal encarregat de la vigilància des de la torre de guaita i del manteniment de les instal·lacions del cim. Però està prohibit l’accés en bicicleta.
Després de fer la pujada arribarem al cim. A l’últim revolt, al front per on arriba un corriol amb un pal indicador, hi ha una drecera per accedir directament al cim, però nosaltres acabem la pista, fent el revolt que rodeja la instal·lació de les antenes i finalment farem cim.

Tram final del camí

Som dalt del Turó de Valldaura (421 m, 1h 04 min).
Al cim hi ha la torre de vigilància E “Echo” del sistema de prevenció d’incendis de la Serra de Collserola i una antena de telecomunicacions, encarada a la banda del Vallès.
També tenim, menys esplèndides que a la Magarola, vistes de Barcelona per una banda i del Vallès per altra.
Des d’aquí i fins al Turó de Santa Maria seguirem recorrent la carena divisòria entre els vessants barceloní i vallesà de Collserola.

Turó de Valldaura (421 m)
Vista de Barcelona des del turó

Abandonem el turó i anem al front cap al corriol on hi ha el cartell del Parc (veure foto).

Deixem el turó i continuem pel corriol del fons (foto caminada octubre 2017)

Seguirem el camí de carena, primer en baixada fins l’encreuament de corriols al coll del Pas del Rei i després en pujada fins arribar al cim.

En plena pujada passarem per una altra cruïlla de corriols, on cal continuar per l’esquerra, sempre amunt.

Al ser a dalt cal girar cap a l’esquerra. Un tros més i farem cim
A pocs metres del cim

En uns 10 minuts serem al Turó de la Magarola (o del Maltall de Magarola) (430 m, 1h 14 min).
Al cim hi ha una plataforma de fusta, amb el vèrtex geodèsic, un banc i una barana que fa de mirador.

Som al  Mirador Maria Gispert. Des d’aquí, les vistes són espectaculars, tant mirant cap a Barcelona i tot el litoral des del Maresme fins al Baix Llonbregat, com de la Serra de Collserola, des del Turó de Valldaura fins al Tibidabo, i cap al Vallès, amb Montserrat i la Mola al fons. Tot plegat un decorat preciós, sobretot si coincidim amb un dia amb bona visibilitat.

Fem una mirada de 360° contemplant el paisatge des del turó, en un dia amb un temps diferent segons el vessant, com es pot observar a les fotos: cel clar al prelitoral i ennuvolat al litoral.

I a la Magarola acabem el tercer tram de la caminada, curt però agraït.

Abandonem la Magarola encarats a la silueta del Tibidabo i continuem pel corriol, estret però molt fressat, que va descendint fins arribara convertir-se en un camí ample.

Més endavant arribarem a una cruïlla de pistes, amb un pal indicador: hem de seguir a l’esquerra, en direcció al Passeig de les Aigües.

Cruïlla de pistes: hem de girar a l’esquerra

Fem un tros de pista avall i ben aviat arribarem a una altra cruïlla de pistes (386 m, 1h 23 min).
En aquest punt, coincideixen (de fet, es freguen) la pista del sector nord del Passeig de les Aigües, el que va de Torre Baró al Revolt de la Paella de l’Arrabassada, i el camí de carena que arriba a Vista Rica.

En aquest punt hem de continuar pel camí que puja per la dreta. Seguim la carena

Podríem agafar la pista i anar directes al Revolt de la Paella, que és un punt a passar de la ruta, peró nosaltres seguirem per la carena, amb l’objectiu de fer tres cims més de Collserola.

Descartada la via fàcil del Passeig de les Aigües, que ni trepitjarem, continuem recte per dirigir-nos al camí de carena, que puja per la dreta.
El pal senyalitzador ens indica la direcció de Turó de Sant Cebrià-Turó de Santa Maria . I cap allà anem!
Després d’un bon tros baixant, tornem a enfilar-nos. Pugem per un camí ample, amb bones vistes cap a Barcelona.

Camí de carena
Panoràmica de Barcelona des del camí de carena

Més endavant arribarem a un primer trencall, a la dreta, que és el que va al pròxim turó de la ruta, el de Sant Cebrià.

Girem a la dreta i fem un petit tros, amb lleugera pujada, fins arribar al Turó de Sant Cebrià (438 m, 1h 33 min), que veurem a la nostra dreta .

Al cim hi ha un cau fet de tronquets i branques que cobreix una pila de pedres i una espècie de tió.

Retornats al camí de carena seguim cap a la dreta i de seguida serem a una altre cruïlla de camins. Per la dreta aniríem a Vista Rica. Nosaltres hem de desviar-nos cap a l’esquerra, en direcció Turó de la Font Groga-Serra d’Agudells.

Només hem de fer un tros del camí, perquè quan poguem hem de sortir-ne per la dreta per anar a buscar el Turó de Santa Maria, que queda amagat enmig del bosc, però no massa lluny del camí. No hi ha camí, hem de tirar d’intuïció per arribar-hi.

Camí cap a la Serra d’Agudells

El turó es pot identificar fàcilment per la presència d’una pedra amb inscultures., una fita de formigó amb la lletra V i una pila de troncs i pedres.
Si ho hem trobat serem al Turó de Santa Maria (446 m, 1h 36 min), punt més alt de la ruta.

Pedra amb inscultures al cim

Final del quart tram de la ruta. Aquí acaba el recorregut per la carena de la Magarola. Per al proper tram ens queda anar a veure el Turó de la Font Groga -el sisè cim de la ruta-, i tot seguit fer un descens espectacular pel bosc fins a l’Arrabassada. Som-hi!

Retornem al camí i continuem cap a la dreta. De seguida passem per un trencall a la dreta que baixa a Vista Rica, passem de llarg i seguim endavant en direcció el Turó de la Font Groga per la Serra d’Agudells.

Camí de la serra

El temps que tardarem en arribar al turó és curt (uns 5 minuts) i el camí és més aviat planer. En el trajecte passarem per dos trencalls a mà esquerra, que s’endinsen al bosc; els dos són corriols que baixen per la Serra d’Agudells i s’acaben trobant per continuar fins al Passeig de les Aigües, molt a prop del Revolt de la Paella. De moment, passem de llarg.

Poc després arribarem a una triple bifurcació davant d’una muntanyeta, és el Turó de la Font Groga.

Bifurcació al Turó de la Font Groga (foto caminada juny 2025)

Tenim tres opcions per fer cim: els camins laterals donen la volta sencera per la base del turó i hi podem pujar pel darrera i el corriol del mig hi puja directament. Podeu escollir.
Si continuem per la dreta i quan el camí completa la mitja volta, pugem per l’esquerra per un caminet i de seguida veurem la pila de pedres que assenyala el cim del Turó de la Font Groga (437 m, 1h 43 min).

Baixem del cim i reprenem el camí, ara cap a l’esquerra, per tornar a la bifurcació que envolta el turó i desfem camí fins que ens hem de desviar pel primer corriol a la dreta que s’endinsa al bosc (el segon que hem vist a l’anada) (1h 45 min).

Tornem uns metres enrere

Comença la baixada per la Serra d’Agudells, en dues parts: el primer tram presenta trams amb força desnivell, arriba a ser una baixada pronunciada envoltats de bosc, però el sender és força fressat i anant amb compte es pot avançar bé. Pel camí passarem per una caseta i de fons sentirem lladrucs de gossos, que venen de la cada cop més propera gossera de Collserola (el Centre d’Acollida d’Animals de Companyia de Barcelona, CAACB). 

La segona part comença quan enllacem amb l’altre corriol de baixada. A partir de llavors el desnivell es suavitza, però encara hi ha algun tram que cal passar amb molta cura. Els lladrucs dels animals continuen com a música de fons, signe evident que ens anem acostant al lloc on estan.

Al final anem a sortir a la pista del Passeig de les Aigües, a prop de la gossera (a esquerra) i a tocar de la Carretera de l’Arrabassada, en ple Revolt de la Paella.

Només uns metres ens separen del Revolt de la Paella

Completat el descens girem a la dreta i de seguida som a la  Carretera de l’Arrabassada (o de la Rabassada), al Revolt de la Paella (352 m, 2h 01min), mític per als afeccionats al motor, perquè en aquesta via s’hi va celebrar durant molts anys la famosa Pujada a la Rabassada.

Enllaç amb la Carretera de l’Arrabassada al Revolt de la Paella

A la cruïlla amb la carretera hi ha el cartell de l’entrada al Passeig de les Aigües del sector nord, que va des d’aquí fins a Torre Baró.

Cartell del Parc a l’enllaç amb la Carretera de l’Arrabassada

En aquest indret acaba el cinquè tram de la ruta, quasi tot en baixada. El descens continua en els propers trams. En una hora més o menys arribarem al final de la caminada.

El tram següent passa íntegrament pel lateral de la carretera de l’Arrabassada, que resseguirem fins a la llegendària Font Tenebrosa.
Pel camí, passarem per la benzinera a l’entorn de la qual antigament hi va haver un important monestir, ara desaparegut.

Situats al trencall del Passeig de les Aigües girem a l’esquerra pel caminet que rodeja el Revolt de la Paella per la part exterior de la barana de la calçada.
El recorregut per la Carretera de l’Arrabassada (la BP-1417) fins a la Font Tenebrosa, a 1,4 km de distància, el farem sempre per aquest camí lateral de la carretera, sempre protegits per la barana, que ens separa de la calçada, perillosa quan hi ha trànsit.

Els primers metres acabem de rodejar el llarg revolt i després anem seguint avall.

Seguim avall pel lateral de la carretera

A uns 250 metres de la sortida passarem pel trencall cap a Montbau (344 m, 2h 08 min), a l’esquerra, des d’on tenim més vistes de Barcelona i l’entorn.

Trencall a l’esquerra cap al barri de Montbau. Finestra amb bones vistes

Després continuem el descens,amb vistes de Barcelona a l’esquerra del camí i del Tibidabo al front. Per la dreta, el pas de tant en tant de vehicles amunt i avall.

Passat el quilòmetre 3 de la carretera arribarem a la banzinera de l’Arrabassada (326 m, 2h 20 min), un lloc especial, que amaga tota una història pel que hi va haver en aquesta zona en el passat.

Resulta que en aquest indret hi havia el Monestir de Sant Jeroni de la Vall d’Hebron, fundat a finals del segle XIV i saquejat i abandonat a principis del segle XIX.

Litografia del monestir

A l’últim quart d’aquell segle es va construir la carretera de l’Arrabassada i es va fer passar per la zona del monestir abandonat, perdent-se moltes de les restes. Als anys 60 del segle XX s’hi va instal·lar la benzinera arran de la carretera.
Actualment només es poden localitzar algunes poques restes disseminades per l’entorn de la benzinera.
Podeu conèixer la història d’aquest monestir en aquest reportatge de Betevé o buscar altres webs o blogs que en parlin, que són bastants.

Deixem la benzinera i altres dependències de l’entorn i seguim avall pel voral de la carretera.

Poca estona després, en un revolt veurem la  Font Tenebrosa (304 m, 2h 28 min) a l’altra banda de la carretera. Per anar-hi hem de passar per sobre de la barana i travessar la calçada, una acció molt perillosa perquè hi ha poca visibilitat. Però no és problema: la font es veu perfectament sense necessitat d’anar a tocar-la. A més, està ben seca, no raja res.
La font té la seva llegenda, que podeu conèixer consultant aquest blog sobre llegendes i curiositats de Sant Genís dels Agudells.

L’últim tram de la ruta presenta dues parts ben diferents: una primera baixant per un corriol costerut a Sant Genís dels Agudells per anar a veure la bonica Font del Roure i una segona fent una travessa urbana pel barri fins al metro de Vall d’Hebron, per tancar l’excursió.

Vista la font reculem uns 140 metres per la carretera seguint pel camí lateral fins que arribarem al trencall del corriol que baixa a Sant Genís, a la dreta (310 m, 2h 30 min).

Trencall del corriol a Sant Genís des del lateral de l’Arrabassada
Des de la carretera hem vist el carrer Cànoves. Fins allà hem de baixar

El corriol baixa fins al carrer de Cànoves, a la part alta del barri. És un camí amb alguns trams força costeruts, que cal baixar amb molt de compte per evitar relliscades, sobretot a la primera part.
Quan ja som a la zona del torrent el corriol senllaça amb un altre camí, el que puja fins a la Font Tenebrosa pel torrent, però força tapat per la vegetació. A la cruïlla girem a l’esquerra fins al final, on trobarem un cadenat: som al carrer de Cànoves (273 m, 2h 34 min).

Tombem a la dreta poc tros perquè aviat veurem a l’esquerra unes escales. Hem de baixar per aquestes escales llargues per arribar al nostre últim objectiu, la Font del Roure, al barri de Sant Genís dels Agudells.

Al final arribarem a una rotonda i a l’esquerra tenim l’accés als Jardins de la Font del Roure, un parc a diferents nivells. Al principi trobem una bassa amb un brollador.

Entrada al parc

Al costat hi ha un parc infantil i segueix una esplanada amb elements per fer exercici i al fons hi ha la  Font del Roure (262 m, 2h38 min).

Frontal de la font

Finalment, a sobre de la font hi ha una petita àrea de pícnic (272 m), un racó ombrívol, amb un cert encant.

Feta la visita, i potser estada, en aquest bonic racó, sortim del parc i anem a la rotonda per on hem arribat.

Sortida del parc

En aquests moments només ens queda anar al punt final de la ruta, que serà l’estació de metro de Vall d’Hebron.
Per anar-hi hem de fer una travessa pel barri de Sant Genís dels Agudells. Òbviament, donat que som a la part més alta del barri, el trajecte serà totalment en baixada.

Comencem la caminada a la rotonda, per on baixa el carrer de Costa Pacheco. Més avall, quan el carrer fa un revolt cap a l’esquerra, nosaltres seguim recte avall, ara per l’avinguda d’Elies Pagès.

Més endavant el carrer passa per un costat de la plaça de Madrona Prat, que deixem a la dreta, i a la següent cruïlla de carrers tirem recte xic amunt pel carrer de Natzaret fins a la pròxima bifurcació.
En aquest punt podem veure, a la nostra esquerra, l’Església de Sant Genís dels Agudells, que podem anar a visitar perquè està molt a prop.

Església de Sant Genís dels Agudells

A la bifurcació (2h 52 min) continuem avall per la dreta, per l’avinguda del Jordà, una via que ens deixarà al Passeig de la Vall d’Hebron, per on passa soterrada la Ronda de Dalt.

Mural a la plaça de Meguidó, baixant per l’avinguda del Jordà

A l’arribar a la cruïlla amb el Passeig de la Vall d’Hebron, una zona d’hospitals, trobarem una de les boques del metro de Vall d’Hebron (L3/L5, línies verda i blava) (163 m, 3 hores).

Metro Vall d’Hebron

I aquí acaba l’excursió que hem fet per la part alta del districte d’Horta-Guinardó, passant successivament pels termes dels barris d’Horta, Montbau i Sant Genís dels Agudells. Unes tres hores de caminada per camins de tota mena, majoritàriament corriols boscans, amb pujades i baixades, algunes pronunciades, passant per diversos punts d’interès i amb el mèrit d’haver fet sis cims de Collserola.

DESNIVELLS I TEMPS PER TRAMS
Desnivell en metres / Temps en minuts

TramDesnivellTemps
Metro Mundet-Castell Fortí per Can Llupià i
corriol a carena
+ 12328′
Castell Fortí-enllaç Passeig de les Aigües
(sota Turó del Trac)
+ 8521′
Pas Passeig de les Aigües-Turó de Valldaura
pel Turó del Trac i camí pavimentat
+ 7315′
Turó de Valldaura-Turó de la Magarola
pel Pas del Rei
+ 910′
Turó de la Magarola-enllaç Camí de Vista Rica– 449′
Camí de Vista Rica fins Turó de Santa Maria
passant pel Turó de Sant Cebrià
+ 6013′
Turó de Santa Maria-Revolt de la Paella
pel Turó de la Font Groga i la Serra d’Agudells
– 9425′
Revolt de la Paella-Font Tenebrosa
per la Carretera de l’Arrabassada
– 4827′
Font Tenebrosa-Font del Roure per carretera
i corriol a Sant Genís dels Agudells
– 4210′
Travessa urbana per Sant Genís dels Agudells
fins metro Vall d’Hebron
– 9922′
Totals acumulats+ 350
– 327
3 h 00′

Desglossament del temps per etapes:
Metro Mundet-Castell Fortí: 28 min
Castell Fortí-Turó de la Magarola: 46 min
Turó de la Magarola-Turó de Santa Maria: 22 min
Turó de Santa Maria-Revolt de la Paella: 25 min
Revolt de la Paella-Font del Roure: 37 min
Font del Roure-Metro Vall d’Hebron: 22 min

Circular des de Mundet pel Palau de Valldaura i el Turó de la Magarola

Font de la Marquesa-Portell de Valldaura-Can Valldaura-Palau Reial de Valldaura-Turó de la Magarola-Turó de Valldaura-Turó del Trac-Castell Fortí

DADES TÈCNIQUES

  • Caminada núm. 106
  • Data: dissabte, 28 de desembre de 2024
  • Inici i final: metro Mundet (L3)
  • Sector: vessant del Vallès (Cerdanyola)
  • Distància: 12,3 km
  • Temps: 3 h 25 min
  • Desnivell: + 413 m / – 413 m
  • Dificultat: moderada
  • Tipologia: circular

ITINERARI

Metro Mundet-Parc Laberint d’Horta-Can Llupià-Torrent de Fondanills-Font de la Marquesa-corriol a Carretera d’Horta (BV-1415)-Passeig de les Aigües-Portell de Valldaura (mirador)-Can Valldaura-Coll Blanc-Torrent de Valldaura-Ruïnes Monestir de Santa Maria de Valldaura / Palau Reial de Valldaura-Carretera de Cerdanyola (BV-1415)-Pista forestal B01-corriol a la Magarola-Pas del Rei-Turó de la Magarola-Pas del Rei-Turó de Valldaura-Turó del Trac-Castell Fortí-Can Llupià-Velòdrom d’Horta-Metro Mundet.

MAPA DE LA RUTA

RUTA A WIKILOC

LLOCS D’INTERÈS

COMENTARI

Excursió molt variada, tant pel que fa al recorregut (trams de pujada, planers i de baixada), al tipus de vies (corriols, pistes forestals, carretera) i al paisatge natural (contrast vessants de solell i d’obaga).
La ruta comença i acaba a l’estació de metro de Mundet de la línia verda, la 3.
L’itinerari passa per la Font de la Marquesa, des d’on prendrem un corriol que ens puja directament a la carretera d’Horta, on enllaçarem amb el Passeig de les Aigües, que seguirem fins al Portell de Valldaura, concretament fins al mirador.
Comença llavors l’entrada en territori Valldaura. I ho farem anant primer cap a Can Valldaura (Nou) (ara Valldaura Labs, un centre d’investigació de l’IAAC) i rodejant la masia anirem a buscar el Coll Blanc (Serra d’en Gatell), per continuar baixant cap al Torrent de Valldaura. En aquesta zona es localitzen les ruïnes (poques) de l’antic Monestir de Santa Maria de Valldaura, després Palau Reial de Valldaura i finalment masia de Can Valldaura (Vell). El recinte està tancat amb una reixa (!).
Des d’aquí iniciarem el retorn, cap a una altra banda, que farem anant a buscar de nou la carena de Collserola. Després d’un curt tram de carretera i de pista forestal, sempre en pujada, arribarem al corriol que ens permetrà l’ascensió al Turó de la Magarola, sostre de la caminada.
Llavors farem un tram per la carena, sempre en descens, passant pel Turó de Valldaura i després pel del Trac i acabarem la ruta baixant per un corriol (amb trams força pedregosos), passant per les ruïnes del Castell Fortí, poc abans de tornar a ser a la zona de Mundet i tancar la circular.

DESCRIPCIÓ DE LA RUTA

Tram 1
METRO MUNDET (140 m) –
PORTELL DE VALLDAURA (mirador) (353 m)

Per Font de la Marquesa i Passeig de les Aigües

Sortim del metro Mundet pel costat muntanya (140 m) i seguim un tros pel Passeig de la Vall d’Hebron (costat Ronda de Dalt) en direcció nord fins al primer carrer i girem a l’esquerra en direcció al Velòdrom d’Horta, passant pel Poema Visual de Joan Brossa, del que destaca la gegantina lletra ‘A’, al davant del Parc del Laberint, al qual accedirem per unes escales. El parc només el passarem d’esquitllada perquè de seguida, en ser a l’esplanada de l’entrada, tombarem a la dreta per agafar la sortida al carrer Germans Desvalls (162 m, 7 min).

En ser-hi seguim el carrer cap l’esquerra amunt, sense desviar-nos. Més endavant passarem per Can Llupià (centre educatiu de Justícia) i tot seguit arribarem a un camí de terra tancat amb cadena (192 m, 12 min). El camí acaba de pujar uns metres i aviat passa a ser un corriol planer que segueix paral·lel al Torrent de Fondanills. Més enllà, el caminet acaba travessant el torrent en un revolt i de seguida es troba per la dreta amb el corriol que ve de la Font del Gos, per l’altra banda del torrent (220 m, 25 min). En aquest punt nosaltres continuem cap a l’esquerra i ara arriba un tram en pujada i pedregós, però en poca estona arribarem a la Font de la Marquesa (o de Can Gras, o de la Senyora) (261 m, 32 min). A l’indret hi ha una petita zona de pícnic, l’entrada de la mina i la font.

Mundet – Font de la Marquesa:

Des de la font reculem uns metres per on hem arribat i de seguida veurem a mà esquerra un corriol. Hem d’agafar-lo per anar a trobar, per la via directa, la carretera d’Horta i enllaçar amb el Passeig de les Aigües, que passa a tocar. Comencem un tram per un corriol que al principi va planejant per anar a buscar la línia que, per l’esquerra, seguirem la pujada notable cap a la carretera. Pujant podrem observar mirant a l’esquerra la carena de Collserola, on destaca la torre de guaita i l’antena del Turó de Valldaura, i mirant a la nostra esquena veurem el Torrent de Fondanills i al fons, una trosset de Barcelona.
Més amunt, passarem per una zona boscosa i ja albirarem la carretera. Un darrer esforç i arribarem a la Carretera d’Horta a Cerdanyola, la BV1415, prop del km 8 (318 m, 44 min).

Travessem amb compte la calçada, passem entremig d’unes vivendes i accedim al camí del Passeig de les Aigües. Som a la carena de Collserola, i a l’altre vessant veiem, llunyà, Cerdanyola del Vallès. Un cartell del Parc ens situa (si els incívics de sempre no hi han posat la seva marca).
Comencem llavors un tram pel Passeig de les Aigüe, que en lleugera pujada ens portarà en uns vuit minuts al Portell de Valldaura. Hi serem quan arribem a una cruïlla de camins (349 m), amb la carretera i la passarel·la que la travessa per sobre ben a prop, i dos camins a banda i banda. El de l’esquerra puja dins al proper mirador. El de la dreta l’agafarem després.

Font de la Marquesa – Portell de Valldaura:

Abans agafarem el camí que puja en un no res al mirador (indicat) i farem una curta estada a l’esplanada del Mirador del Portell de Valldaura (353 m, 54 min).
Des del mirador podem veure el Turó de Valldaura i una panoràmica esplèndida del Vallès. La masia que veiem en primer terme, enmig del bosc, és Can Valldaura i és el nostre proper objectiu.

Mirador del Portell de Valldaura:

Tram 2
PORTELL DE VALLDAURA (mirador) (353 m) –
PALAU REIAL DE VALLDAURA (ruïnes) (226 m)

Per Can Valldaura i Torrent de Valldaura

Tornem a la cruïlla de camins i prenem la pista que surt per la dreta, en direcció Can Valldaura.
En el trajecte pel camí passarem per dos revolts de paella i finalment arribarem a la masia de Can Valldaura (301 m, 1h 02min) . De fet és Can Valldaura Nou, construïda amb materials dels antics monestir, palau reial i masia Can Valldaura (vell), les ruïnes dels quals anirem a visitar després.
La masia acull actualment un centre de recerca, anomenat Valldaura Labs, que pertany a l’Institut d’Arquitectura Avançada de Catalunya (IAAC) (web oficial en anglès, aquí).
Passem per davant de l’entrada i continuem pel camí que va avall per la dreta vorejant la masia i els horts de la finca particular, fins que en arribar a una zona de treball (292 m) girem a l’esquerra per tornar cap a la masia a un nivell força inferior. Anant baixant veurem una esplanada a la dreta, amb una altra zona de treball, a la qual podem accedir per un camí . A l’espai ensotat (276 m, 1h 17min) veurem més treballs d’arquitectura avançada.
En totes les zones de treball de l’entorn de la masia podrem contemplar els treballs que realitzen els alumnes del centre. Són projectes innovadors de construccions sostenibles, fetes amb fusta i altres materials.

Portell de Valldaura – Can Valldaura:

Passat aquest espai tornem al camí que seguíem i en mig quart serem a la zona del Coll Blanc, amb una cruïlla de pistes (268 m, 1h 23min). Per aquí passa la pista que baixa del restaurant Can Valldaura i va cap a Can Cerdà, resseguint la Serra d’en Gatell. Nosaltres hem de travessar la pista i tirar recte pel camí que veiem pujar al nostre davant.
A pocs metres serem a un altre encreuament de camins. En aquest punt hem d’agafar el camí que baixa decidit per l’esquerra i que va cap al Torrent de Valldaura.
En aquest camí vaig trobar fins a tres informadors que m’advertien que s’estava fent una batuda del senglar i que anés amb compte. Fins aquí no havia trobat cap camí tallat ni cap senyal advertint del perill, però ja era a prop d’on anava i vaig continuar la marxa per aquesta zona ombrívola i humida del torrent, el Sot de Valldaura.

En arribar a un revolt pronunciat travessarem el torrent (227 m) (a mà esquerra hi ha la Font del Ferro, a la qual no vaig anar per precaució en haver de penetrar al bosc). Fet el revolt, molta atenció perquè molt aviat arribarem a un trencall que surt per la dreta (238 m) i que va en menys d’un minut a les ruïnes que anem a visitar.
El corriol s’endinsa al bosc i està franquejat per una tanca enreixada. Vaig pensar que era per protegir l’espai, però la meva sorpresa va arribar quan en ser a l’accés al recinte del Palau de Valldaura (226 m, 1h 35min) la porta d’entrada estava tancada, impedint el pas.
Vaig haver de veure les restes arqueològiques des de la reixa.

En aquest lloc primer es va construir el Monestir de Santa Maria de Valldaura, més tard el Palau Reial de Valldaura i finalment la vella masia de Can Valldaura. Amb el temps tot es va anar abandonant per acabar en ruïnes. Actualment la zona del monestir i la casa reial ha estat classificada com Àrea Arqueològica Casa Reial de Valldaura Vell.
Més informació del jaciment arqueològic en aquesta web de la Universitat de Barcelona o en aquest blog per conèixer la història de l’indret.

Can Valldaura – Palau Reial de Valldaura:

El tercer tram de la ruta és el de més desnivell. Hem de superar uns 200 metres de desnivell, des dels 226 metres del Palau de Valldaura fins als 430 del Turó de la Magarola. Però és un trajecte que no presenta dificultat i és molt variat, amb un tros per carretera (la d’Horta a Cerdanyola), un tros per pista forestal (la B01) i un tros per sender (el que puja a la Magarola pel Pas del Rei). Això sí, tot és en pujada.

Abandonem el jaciment arqueològic i seguim el camí cap endavant. Poc després coincidirem amb un altre camí (el que ve del Torrent de Valldaura), trenquem a la dreta i en molt poca estona serem a la Carretera d’Horta a Cerdanyola, la BV-1415 (258 m, 1h 40 min). Al trencall vaig veure l’únic cartell anunciant la batuda del porc senglar, amb l’accés al camí tancat (veure foto).

Travessem la calçada i ens situem a la banda dreta, encarats al sud, en direcció Barcelona. Farem un trajecte de menys d’un quilòmetre pel voral de la carretera. L’espai per caminar fora de l’asfalt és reduït, així que caldrà extremar les precaucions, sobretot els caps de setmana, quan podem trobar més vehicles circulant-hi.
Sense més al·licient que contemplar el bonic paisatge, amb la carena de Collserola al fons, passarem pel km 6 i més enllà arribarem al trencall de la pista forestal B01 (302 m, 1h 51 min).

Aquí hem d’abandonar la carretera i girar per la pista a la dreta amunt (direcció Ctra. de l’Arrabassada-Tibidabo). Iniciem una pujada sostinguda per la pista, ignorant els trencalls, i després de passar per un revolt de paella serem a una esplanada, amb l’encreuament amb una altra pista (346 m, 2 hores). I per l’esquerra, enfilant-se cap al bosc, veurem un corriol amb un indicador i un cartell del Parc. És el corriol que ens portarà a la Magarola.

Palau Reial de Valldaura – Trencall a la Magarola:

Agafem aquest sender (el pal indicador en assenyala la direcció de Turó de la Magarola-Turó de Valldaura-Passeig de les Aigües). Comencem l’ascensió, sempre seguint el corriol passant pel bosc i més amunt passarem per una cruïlla de corriols, el Pas del Rei (405 m, 2h 11 min).
En aquest punt hem de tombar a la dreta i seguir pujant. I quan concidim amb un altre corriol que ve per la dreta (el que careneja), hem de tirar per l’esquerra, sempre amunt. Pocs metres després arribarem al Turó de la Magarola (430 m, 2h 18 min), el punt més alt de la ruta.

Ascensió al Turó de la Magarola:

Al cim hi ha una plataforma de fusta, amb el vèrtex geodèsic, un banc i una barana que fa de mirador. Som al  Mirador Maria Gispert. Des d’aquí, les vistes són espectaculars, tant mirant cap a Barcelona i tot el litoral des del Maresme fins al Baix Llonbregat, com de la Serra de Collserola, des del Turó de Valldaura fins al Tibidabo, i cap al Vallès, amb Montserrat i la Mola al fons. Tot plegat un decorat preciós, sobretot si coincidim amb un dia amb bona visibilitat.

Turó de la Magarola:

El darrer tram de la ruta és tot de baixada. És el retorn al punt de partença.
Deixem el cim de la Magarola amb laa seva plataforma-mirador i desfem el camí que hem per pujar-hi fins al Pas del Rei. Això vol dir que en arribar a la primera cruïlla de corriols hem de tirar cap a la dreta, sempre avall. En arribar al Pas del Rei (405 m, 2h 24 min) hem de seguir recte i en poca estona el corriol ens conduïrà al Turó de Valldaura (421 m, 2h 28 min).
Al cim hi ha la torre de vigilància E “Echo” contra els incendis i una antena de telecomunicacions. També tenim, menys esplèndides, vistes de Barcelona per una banda i del Vallès per altra. Seguim recorrent la carena divisòria entre els vessants barceloní i vallesà de Collserola.

Turó de la Magarola – Turó de Valldaura:

Abandonem el cim anant a buscar la pista que hi ha a sota i que de seguida, passada l’antena, està pavimentada. Continuem per la pista avall, amb vistes del litoral barceloní i quan s’agafa el tram pavimentat, en un revolt prinunciat, veurem al front l’accxés, amb estaques clavades a terra, d’un sender. Per aquest sender seguirem la carena per arribar-nos al mig amagat Turó del Trac, identificat, com molts altres cims de Collserola, coberts de vegetació, per una pìla de pedres (368 m, 2h 38 min). Des d’aquest cim veiem al Turó de Valldaura, on acabem d’estar.

Passem el turó i continuem pel corriol més fressat que seguíem i de seguida serem al Passeig de les Aigües, en el tram que uneix Torre Baró i el Revolt de la Paella de l’Arrabassada.
La pista la trepitjarem molt poc, perquè en ser-hi hem de girar a l’esquerra i de seguida trobarem per la dreta un caminet que tira avall i va a parar en un no res a un camí.
Quan som al camí hem de continuar cap a l’esquerra (340 m, 2h 42 min). Comencem el descens cap a Mundet per la via Castell Fortí.

Durant els primers metres anem baixant suaument pel camí, passem per una primera torre elèctrica i després `per una segona torre, que la passarem per sota mateix (299 m), i compte perquè a partir d’aquí hi ha un canvi important: el fins ara camí es converteix en un estret sender amb un descens prinunciat, amb trams força pedregosos, que ens obligarà a baixar amb molta prudència.

Aquest tram pedregós amb fort desnivell acaba quan arribem al trencall cap a les ruïnes del castell (no indicat, només hi ha uns senyals del GR-6 i la Marató -sencera i mitja- de Collserola) (259 m, 2h 55 min). Nosaltres hem de prendre el corriol de l’esquerra, per anar, planejant, fins a les ruïnes del Castell Fortí (263 m, 2h 57 min).

Turó de Valldaura – Turó del Trac – Castell Fortí:

El recinte del que fou Castell del Fortí, construït durant la primera guerra carlina i enderrocat poc després, conserva part dels murs amb les seves espitlleres i de les torres. Les restes han estat vandalitzades diverses vegades.

Castell Fortí:

Ens resta fer l’últim tram de la circular.
Sortim del recinte del castell, rodejant-lo i continuant pel corriol que ara baixa en direcció al Parc del Laberint.
Quan som a prop del límit del parc veurem una reixa de ferro i un altre corriol que va paral·lel (214 m). Quan hi arribem hem de seguir-lo cap a l’esquerra. De seguida fa un revolt, canviant de sentit, per dirigir-se al Torrent de Fondanills (seguint l’itinerari de la marató).
En un parell de minuts coincidirem amb el camí del torrent, que ja hem recorregut al principi de l’escursió. A l’arribar a la cruïlla, doncs, completament la circular (214 m, 3h 06 min).

Només en queda girar a la dreta i seguir el camí, passar per Can Llupià, passar per l’accés al Parc del Laberint i des d’aquí aprofitarem per seguir pel carrer Germans Desvalls cap al Velòdrom d’Horta Miquel Poblet. El rodegem, passem pel Poema Visual de Joan Brossa i fins hi tot podem accedir a l’interior del velòdrom si, com en aquell dia de la caminada, s’hi fa alguna prova esportiva, bàsicament ciclisme en pista.

Sortint del velòdrom i anem directament cap al proper Passeig de la Vall d’Hebron (Ronda de Dalt) i continuem a la dreta per la vorera i tot seguit serem a l’estació de metro de Mundet, punt d’inici i final de la caminada (140 m, 3h 25 min).

Castell Fortí – Mundet:

DESNIVELLS I TEMPS PER TRAMS
Desnivell en metres / Temps en minuts

TramDesnivellTemps
Metro Mundet-Font de la Marquesa per Can Llupià i Torrent de Fondanills+ 12132′
Font de la Marquesa-enllaç Passeig de les Aigües, per corriol+ 5713′
Pas pel Passeig de les Aigües fins Portell de Valldaura (mirador)+ 359′
Mirador Portell de Valldaura-Can Valldaura– 528′
Can Valldaura-Coll Blanc– 3321′
Coll Blanc-Ruïnes Monestir Sta.Maria de Valldaura/Palau Reial de Valldaura, pel Torrent de Valldaura– 4212′
Ruïnes Monestir/Palau-trencall corriol a la Magarola, per camí, carretera i pista forestal+ 12025′
Ascensió al Turó de la Magarola pel corriol passant pel Pas del Rei+ 8418′
Turó de la Magarola-Pas del Rei-Turó de Valldaura– 910′
Turó de Valldaura-Turó del Trac-Trencall al Castell Fortí– 8114′
Corriol fins ruïnes Castell Fortí– 7715′
Ruïnes Castell Fortí-Metro Mundet, per Can Llupià i Velòdrom d’Horta– 12328′
Totals acumulats+ 413
– 413
3 h 25′

Desglossament del temps per etapes:
Metro Mundet-Portell de Valldaura: 54 min
Portell de Valldaura-Palau de Valldaura: 41 min
Palau de Valldaura-Turó de la Magarola: 43 min
Turó de la Magarola-Metro Mundet: 67 min

De Montbau a Sant Cugat pel Turó de la Magarola i la Serra d’en Gatell

Montbau-Sant Cebrià d’Horta-Font de la Meca-Turó de la Magarola-Turó de Valldaura-Serra d’en Gatell-Can Cerdà-Àrea de Can Coll-Can Borrell-Sant Cugat

DADES TÈCNIQUES

  • Caminada núm. 84
  • Data: dilluns, 20 de febrer de 2023
  • Inici: metro Montbau (L3)
  • Final: Sant Cugat del Vallès (davant del Monestir)
  • Sector: vessant del Vallès (Cerdanyola-Sant Cugat)
  • Distància: 14,2 km
  • Temps: 3 h 40 min
  • Desnivell: + 351 m / – 371 m
  • Dificultat: moderada
  • Tipologia: travessa lineal (només anada)

ITINERARI

Montbau (metro L3)-Sant Cebrià d’Horta-Font de la Meca-pas Passeig de les Aigües-Turó de la Magarola-Pas del Rei-Turó de Valldaura-pas Carretera de Cerdanyola (Can Valldaura)-Serra d’en Gatell-Can Cerdà-Àrea de Can Coll-Corriol a Flor de Maig-pas Carretera de Cerdanyola (Flor de Maig)-Coll de la Torrefera-Can Borrell-Pi d’en Xandri-Sant Cugat del Vallès (davant Monestir).

MAPA DE LA RUTA

RUTA A WIKILOC

LLOCS D’INTERÈS

COMENTARI

Ruta variada, passant per diversos punts d’interès de la Serra de Collserola travessant els termes municipals de Barcelona, Cerdanyola del Vallès i Sant Cugat del Vallès. Més de 14 quilòmetres en quatre etapes diferents.
La primera de pujada constant, des del barri de Montbau fins al cim de la Magarola, amb un desnivell notable, passant per Sant Cebrià d’Horta i la Font de la Meca, des d’on prendrem un corriol amunt per assolir la carena principal de Collserola.
La segona carenejant fins al veí Turó de Valldaura i des d’aquí baixada considerable fins a l’àrea de Can Coll, passant pels afores de Can Valldaura, la Serra d’en Gatell i Can Cerdà.
La tercera, amb pujada moderada, entre l’area de Can Coll i Can Borrell, amb pas pel Torrent de Can Coll i el Coll de la Torrefera.
Finalment, la quarta és de descens moderat, de Can Borrell a Sant Cugat del Vallès, seguint la riera de Sant Medir i passant pel costat de l’emblemàtic Pi d’en Xandri.

DESCRIPCIÓ DE LA RUTA

Tram 1
MONTBAU (L3) (143 m) –
TURÓ DE LA MAGAROLA (430 m)

Per Sant Cebrià d’Horta i Font de la Meca

Situats a la boca del metro de Montbau (L3), al Passeig de la Vall d’Hebron, costat muntanya (143 m), anem en direcció nord fins al proper carrer de la Poesia i pugem per l’esquerra per aquest carrer empinat, passem pel costat dels Jardins de Montbau, que ens queden a la dreta, i al final del carrer tombem a la dreta pel carrer Vayreda i a la cruïlla següent a l’esquerra pel carrer Harmonia. Poc després arribarem a l’inici del Camí de Sant Cebrià (193 m).

Entrada al Camí de Sant Cebrià

Agafem el camí de terra que, en una tranquil·la passejada, amb lleuger ascens, en uns 10 minuts ens portarà a Sant Cebrià d’Horta. Seguim sempre per la pista, obviant els trencalls.

Tram del Camí de Sant Cebrià

Poc abansde la primera parada passarem de llarg la cruïlla del Torrent d’en Duran i farem el revolt pronunciat a esquerra per arribar de seguida al llogaret de Sant Cebrià d’Horta (232 m, 20 min), amb una vivenda, l’Ermita de Sant Cebrià i Santa Justina i la Font de Sant Cebrià.

Cruïlla del Torrent d’en Duran. Per anar a Sant Cebrià seguim la pista a l’esquerra
Sant Cebrià d’Horta

Feta l’estada en aquest indret girem cua i tornem enrere per tornar a la cruïlla del Torrent d’en Duran.

Tornant a la cruïlla del Torrent d’en Duran

Quan hi som tombem per damunt del petit pont i trenquem a l’esquerra, per una pista amb cadenat a l’inici, amb un senyal de Can Carlets-Font de la Meca-Turó de Valldaura.
El camí està arreglat fins a l’entrada a la finca particular de Can Carlets (accés tancat) i llavors esdevé corriol de terra, que va pujant seguint el curs del Torrent d’en Duran, completament sec el dia de la caminada.

Pel camí passem per la Font de la Serp (ni rastre) i més amunt, al costat d’una casa abandonada (o no), arribarem a la Font de la Meca (285 m, 35 min), amb un enginyós sistema per fer-hi arribar aigua, amb tubs.

Font de la Meca
Font de la Meca

Deixem la font i prenem el corriol que s’enfila per l’esquerra. Des d’aquí seguirem un caminet que puja enmig del bosc, no sempre fressat, i que va a parar al Passeig de les Aigües. És un tram que cal fer amb calma.
Pel camí passarem arran i rodejarem una edificació en ruïnes.

El corriol alterna trams en pujada i altres més planers. Al final arribem al Passeig de les Aigües, al qual accedirem havent de remuntar un desnivell final notable (386 m, 50 min).

Tram del corriol cap al Passeig de les Aigües
Arribada al Passeig de les Aigües

Som a la carena, just davant d’una cruïlla de dos camins que passen a tocar. El primer, al qual hem arribat just on hi ha un arbre i un cartell (veure foto), és el Passeig de les Aigües: per l’esquerra baixaríem cap al Revolt de la Paella de la Carretera de l’Arrabassada i per la dreta aniríem cap al Portell de Valldaura. En un nivell superior passa el camí de carena: per l’esquerra arribaríem al Coll de l’Erola (Vista Rica) i per la dreta pujaríem cap a la Magarola. Aquest última opció és la que segueix la nostra ruta.

Just en aquest punt del Passeig de les Aigües, pel costat de l’arbre i el cartell, arriba el corriol de la Font de la Meca
Hem de travessar el Passeig de les Aigües i prendre el camí de sobre, cap a la dreta

Agafem el camí en pujada i aviat arribarem a una altra cruïlla de camins, on hem de tombar a la dreta (indicador al Turó de la Magarola).

Trencall al Turó de la Magarola. Hem de girar a la dreta amunt

Fem uns minuts més pel camí-corriol de carena i de seguida serem al Turó de la Magarola (o Turó del Maltall de la Magarola) (430 m, 1 hora).
El turó no és massa espaiós i s’hi ubica el Mirador Maria Gispert, amb una plataforma de fusta, amb un banc i el vèrtex geodèsic. Des d’aquí tenim vistes panoràmiques de tot el voltant: cap a Barcelona fins al mar, cap al Tibidabo, cap al Vallès (vista al fons dels massissos de Montserrat i la Mola) i cap al proper Turó de Valldaura i més enllà. Vistes esplèndides si tenim la sort de tenir un dia net i clar. A més a més és un punt estratègic d’observació d’aus de l’entorn.

Turó de la Magarola (430 m)

Vistes des del turó (clica-les per ampliar):

Tot i que la visibilitat no era molt bona el dia de la caminada, sobretot a la banda de Barcelona, les vistes des d’aquest turó són formidables.
En aquest punt, el sostre de la ruta, acaba la primera etapa de l’itinerari.

Tram 2
TURÓ DE LA MAGAROLA (430 m) –
ÀREA DE CAN COLL (119 m)

Pel Turó de Valldaura, Serra d’en Gatell i Can Cerdà

Si la primera etapa ha estat de pujada, a la segona toca baixar, per tornar a la falda de Collserola, a la banda de Cerdanyola.
Deixem la Magarola i continuem pel corriol, ara encarats al nord, en direcció al proper Turó de Valldaura.
Ho farem seguint la carena, continuant pel PR-C 35, en un trajecte primer baixant fins al Pas del Rei i després amb lleugera pujada. Compte que baixant, en arribar a un trencall de corriols hem de trencar per la dreta (veure foto) per baixar fins al Pas del Rei (405 m), per on es creua un altre corriol. Nosaltres hem de continuar recte, ara pujant.

En aquest trencall hem de tombar a la dreta avall
Baixant cap al Pas del Rei
Pas del Rei. Seguir recte pel PR-C 35


Poca estona després arribarem al Turó de Valldaura (421 m, 1h 10 min), amb una antena de comunicació i una torre de vigilància (la ‘Echo’ del Parc de Collserola).

Un tros de Barcelona des del Turó de Valldaura

Baixem del turó per prendre la pista pavimentada que el rodeja per una banda i en un no res, al primer revolt, veurem a mà esquerra un caminet que s’endinsa al bosc (direcció Coll de Valldaura-Ctra. de Cerdanyola). Baixem per aquest corriol, que aviat es bifurca: hem de tirar per l’esquerra (per la dreta aniríem a parar al Portell de Valldaura), per anar a trobar, uns quants metres més avall, la Carretera de Cerdanyola.

En aquesta bifurcació hem de seguir per l’esquerra
Baixant pel bosc cap a la Carretera de Cerdanyola

Anem perdent alçada ràpidament passant pel mig del bosc i acabem a la Carretera d’Horta a Cerdanyola (325 m, 1h 20 min), la BV-1415, al costat del km 7, i just davant del trencall cap al restaurant Can Valldaura.

Accés a la Carretera de Cerdanyola, al davant de la cruïlla al restaurant Can Valldaura

Travessem vigilant la calçada i enfilem la pista en direcció al restaurant, però només uns metres, perquè en arribar a una esplanada hem de fixar-nos en la pista de terra, amb cadenat, que hi ha a la nostra esquerra.
Aquesta pista baixa per la Serra d’en Gatell (és la pista forestal A22 del Parc de Collserola) i ens portarà a enllaçar amb el Camí de Can Cerdà. Un pal indicador ens assenyala Font dels Caçadors-Can Cerdà.

lnici del Camí de la Serra d’en Gatell (pista forestal A22l
Baixant per la Serra d’en Gatell

Tota l’estona seguirem perdent alçada, amb poques novetats. Només destacar l’encreuament (268 m) amb la pista que puja de Can Valldaura vell i va cap al Torrent de Valldaura. Nosaltres recte, sempre avall, sense deixar la pista forestal A22.

Finalment arribarem a trobar la pista que uneix la serra veïna de Can Fotjà (cap a la dreta) i Can Cerdà (180 m, 1h 40 min).

Seguim el camí cap a l’esquerra (pista A11, direcció Can Cerdà-Àrea de Can Coll) i en 10 minuts serem a la cruïlla de Can Cerdà, i ens hi arribem tombant a l’esquerra. En molt poca estona serem a Can Cerdà (150 m, 1h 50 min).

Trencall a Can Cerdà, a l’esquerra

L’indret és un veïnat de Cerdanyola, on hi trobem, a part de diverses vivendes, la històrica masia de Can Cerdà del Bosc, actualment convertida en el conegut restaurant Can Sardà. També hi trobarem la capella de la Mare de Déu de Lourdes (amb una història d’una aparició de la Verge) i un parell de fonts (la de Can Cerdà i la de la Verge).

El dia de la caminada vaig arribar fins a l’alçada de la capella, però tenia l’accés tancat (visites molt restringides, com en altres llocs de Collserola), i vaig fer mitja volta per tornar al Camí de Can Cerdà i seguir per l’esquerra per la pista ampla en direcció l’àrea de Can Coll (senyalització cap a Torrent de Can Coll-Can Coll).

Pel camí passarem de llarg pel trencall de Flor de Maig (125 m), que després ja prendrem. Si voleu escurçar la travessa, prescindint de l’anada a l’àrea de Can Coll, podeu girar per aquest trencall per anar cap a Can Borrell.

Poc abans d’arribar a l’àrea de lleure passarem pel costat del Pou de Can Coll (110 m), de fet una font, amb una construcció feta de totxo, una bassa i una passera per anar a l’altra banda, per on hi ha el camí de Can Codina i Can Catà.

De seguida som a la gran esplanada de lÀrea de Can Coll (denominació completa Àrea de lleure Torrent de Can Coll) (119 m, 2h 15 min).

Àrea de Can Coll
Panell informatiu de l’area

L’àrea, en una gran esplanada, disposa d’un aparcament per a vehicles i al capdamunt hi ha el restaurant Torrent de Can Coll, amb un espai exterior amb taules de pícnic amb servei de barbacoes.
Molt a prop tenim Can Coll, una masia que acull el Centre d’Educació Ambiental (veure ruta 67 d’aquest blog) .
L’àrea de Can Coll és tanmateix un centre de diversos itineraris per aquesta part de Collserola, dins el terme municipal de Cerdanyola del Vallès.
I en aquesta àrea acabem la segona etapa del recorregut.

Tram 3
ÀREA DE CAN COLL (119 m) –
CAN BORRELL (154 m)

Pel corriol de Flor de Maig i el Coll de la Torrefera

En la tercera etapa passarem del terme de Cerdanyola al terme de Sant Cugat, fent camí entre Can Coll i Can Borrell.
El primer que hem de fer és recular per on hem vingut i desfer el camí de Can Cerdà fins al trencall de Flor de Maig (125 m).

Desfent el Camí de Can Cerdà
Al trencall del corriol cap a Flor de Maig, tombar a la dreta

Aquí hem de seguir pel corriol de la dreta (direcció La Flor de Maig-Can Borrell), que primer baixa fins al Torrent de Can Coll i després, amb un gir cap a l’esquerra puja fins arribar a la Carretera de Cerdanyola, la BV-1415, al quilòmetre 3, just davant del trencall que, per un corriol a la dreta es dirigeix a La Flor de Maig i per la pista de l’esquerra va a Can Borrell (143 m, 2h 30 min).

Arribada a la Carretera de Cerdanyola

Per segona vegada travessem aquesta carretera i agafem la pista forestal Riera de Sant Medir-Can Borrell, a l’esquerra amunt.

Trencall de la pista forestal Riera de Sant Medir

Comença un tram del recorregut per una pista ampla, primer en pujada moderada fins arribar al Coll de la Torrefera (170 m, 2h 40 min) i després en descens també moderat fins a Can Borrell.

Al Coll de la Torrefera hi ha una important cruïlla de camins. A part del camí a Can Borrell.Sant Medir que seguim, per la dreta hi ha el que va al Turó de la Torrefera -Torre Cendrera-Sant Cugat, i per l’esquerra un que va a la Font de la Rata-Sant Medir.

Pas pel Coll de la Torrefera

En arribar al pont de la Riera de Sant Medir hi ha un camí a la dreta que va a parar a la pista que després agafarem per anar a Sant Cugat. Podeu seguir aquesta opció si voleu estalviar-.vos fer la volta per Can Borrell.

Continuant per la pista que seguíem arribarem, després d’una curta pujada, a Can Borrell, a l’entrada de la masia-restaurant del mateix nom (154 m, 2h 50 min).

Can Borrell

A la part superior de la masia empalmarem amb el camí de Sant Medir, que ens portarà a Sant Cugat.
Final de la tercera etapa.

Tram 4
CAN BORRELL (154 m)
SANT CUGAT DEL VALLÈS (Monestir) (123 m)

Pel Camí de Can Borrell i pas pel Pi d’en Xandri

Situats a la part alta de Can Borrell, al Camí de Sant Medir-Sant Cugat (160 m) tombem a la dreta (direcció El pi d’en Xandri-Sant Cugat).

Senyalització al Camí de Can Borrell, al costat de la masia

La pista va paral·lela més o menys a la Riera de Sant Medir i es més aviat planera, en lleuger descens.
Rodejarem els extensos camps de Can Borrell, veient la masia com s’empetiteix a mida que avancem. Més endavant arribarem a la cruïlla del camí que abans hem descartat per fer drecera.

Trencall a la Carretera de Cerdanyola que evita el pas per Can Borrell

I molt més enllà passarem per dues cruïlles, la primera cap a Torre Cendrera-Can Coll, i la segona cap a Torre Cendrera-Can Calders, les dues a mà dreta. I finalment, un cop ja som dins el Parc Rural de la Torre Negra, arribarem al Pi d’en Xandri, amb Sant Cugat al fons (112 m, 3h 15 min) .

Entrada al Parc Rural de la Torre Negra, àrea Pi d’en Xandri

El Pi d’en Xandri és tot un símbol del municipi de Sant Cugat, sobretot després que un atac vandàlic a l’arbre el deixés malmès i es va aconseguir salvar-lo apuntalant-lo amb una sèrie de puntals lligats al pi.

Pi d’en Xandri

Des del pi emblemàtic només ens resta arribar a Sant Cugat, que tenim a tocar. En menys de mig quart serem a la Plaça del Rotary International, lloc fins on arriba el Camí de Can Borrell-Sant Medir (110 m) i acaba el Parc Natural de Collserola per aquesta banda.

Pas per uns torrents, completament secs, a l’entrada de Sant Cugat
Cartell informatiu del Parc Natural de Collserola a l’arribar a la Plaça Rotary

Per completar la ruta hem de fer una travessa urbana per la ciutat vallesana. Des la rotonda de la plaça Rotary hem de girar a l’esquerra per l’avinguda del Pla del Vinyet fins arribar a una altra rotonda, on cal girar a la dreta per l’avinguda de la Torre Blanca, que un cop passada l’avinguda del Celler, s’enfila una mica i hem d’arribar a l’avinguda de Cerdanyola (120 m) i a la cruïlla hem de tombar a l’esquerra. Al fons ja veiem la torre del Monestir de Sant Cugat i cap allà hem d’anar.

Avinguda de Cerdanyola; al fons la torre del Monestir

Un cop hem travessat el Passeig de Francesc Macià ja serem al Monestir de Sant Cugat, al davant del qual donem per acabada la travessa (123 m, 3h 40 min).
El temps, comptant diverses petites parades que he fet al llarg del recorregut, ha estat de 4 hores justes.
Podeu tenir informació de Sant Cugat del Vallès a la web de l’Ajuntament o al diari digital TOT Sant Cugat, i del Monestir de Sant Cugat a les webs de Monestirs.cat, de VisitSantCugat, o a la Viquipèdia, entre moltes d’altres.

Monestir de Sant Cugat

Nota: Si voleu acabar la ruta a l’estació dels Ferrocarrils Catalans heu de seguir aquest itinerari d’entre 10 i 15 minuts: rodejar el monestir fins a la plaça d’Octavià, agafar el carrer de Santiago Rusiñol fins a la plaça dels Quatre Cantons, continuar recte pel carrer de Santa Maria fins a la plaça del Doctor Galtés i seguir pel carrer Valldoreix, trencar a Àngel Guimerà a la dreta i ja sereu a la plaça de Lluís Millet, on hi ha l’estació de Sant Cugat Centre (130 m).

DESNIVELLS I TEMPS PER TRAMS
Desnivell en metres / Temps en minuts

TramDesnivellTemps
Metro Montbau (L3)-Sant Cebrià d’Horta+ 8922′
Sant Cebrià d’Horta-Font de la Meca, pel Torrent d’en Duran+ 5313′
Font de la Meca-enllaç Passeig de les Aigües+ 10117′
Enllaç Passeig de les Aigües-Turó de la Magarola, pel camí-corriol de carena+ 449′
Turó de la Magarola-Turó de Valldaura, pel Pas del Rei– 910′
Turó de Valldaura-Carretera de Cerdanyola (Can Valldaura)– 9611′
Carretera de Cerdanyola-Can Cerdà, per la Serra d’en Gatell– 17530′
Can Cerdà-Àrea de Can Coll– 3124′
Àrea de Can Coll-Carretera de Cerdanyola (Flor de Maig)+ 2416′
Carretera de Cerdanyola-Coll de la Torrefera+ 2710′
Coll de la Torrefera-Can Borrell– 1610′
Can Borrell-Pi d’en Xandri– 4226′
Pi d’en Xandri-entrada Sant Cugat (Pl.Rotary)– 26′
Travessa urbana per Sant Cugat fins Monestir+ 1316′
Totals acumulats+ 351
– 371
3 h 40′

Desglossament del temps per etapes:
Montbau-St. Cebrià d’Horta-Font de la Meca: 35 min
Font de la Meca-Turó de la Magarola: 25 min
Turó de la Magarola-Can Cerdà: 50 min
Can Cerdà-Àrea de Can Coll: 25 min
Àrea de Can Coll-Can Borrell: 35 min
Can Borrell-Sant Cugat del Vallès: 50 min

Distribució del temps:
45 % en pujada, 12 % en pla i 43 % en baixada.

De Vall d’Hebron a Trinitat Nova per la carena de Collserola

Sant Genís dels Agudells-Revolt de la Paella-Turó de la Magarola-Turó de Valldaura-Portell de Valldaura-Forat del Vent-Coll de la Ventosa-Turó Sul-Turó d’en Segarra-Turó de Roquetes-Castell de Torre Baró-Trinitat Nova

DADES TÈCNIQUES

  • Caminada núm. 65
  • Data: dimecres, 28 de juliol de 2021
  • Inici: metro Vall d’Hebron (L3)
  • Final: metro Trinitat Nova (L3)
  • Sector: vessant de Barcelona (Montbau-Horta-Torre Baró)
  • Distància: 12,8 km
  • Temps: 3 h 10 min
  • Desnivell: + 348 m / – 442 m
  • Dificultat: moderada
  • Tipologia: travessa lineal (només anada)

ITINERARI

Metro Vall d’Hebron-Sant Genís dels Agudells-camí de carena-Carretera de l’Arrabassada-Revolt de la Paella-Centre d’Acollida d’Animals de Companyia-Turó de la Magarola-Pas del Rei-Turó de Valldaura-Portell de Valldaura-Forat del Vent-Coll de la Ventosa-Turó Sul-Turó d’en Segarra-Turó Blau-Coll de Canyelles-Turó de Roquetes-Coll de Roquetes-Castell de Torre Baró-Mirador de Torre Baró-Trinitat Nova.

MAPA DE LA RUTA

RUTA A WIKILOC

LLOCS D’INTERÈS

COMENTARI

Travessa per la banda oriental de la serra de Collserola, resseguint la carena, des de Sant Genís dels Agudells fins a la Trinitat Nova. Durant el trajecte trepitjarem fins a sis cims: els turons de la Magarola i Valldaura a la zona d’Horta, i els turons Sul, d’en Segarra, Blau i Roquetes a la banda de Nou Barris. Es tracta d’un recorregut força variat, alternant pujada i baixada, i passant per tot tipus de vies (pistes, camins, corriols, zones urbanes…).

DESCRIPCIÓ DE LA RUTA

Tram 1
METRO VALL D’HEBRON (163 m) –
REVOLT DE LA PAELLA (352 m)

Per Sant Genís dels Agudells i camí de carena

Sortim de l’estació de metro de Vall d’Hebron i ens dirigim al barri de Sant Genís dels Agudells per l’avinguda del Jordà (163 m) i resseguim aquesta via amunt fins arribar al carrer de Natzaret, just a sota l‘església.

Sant Genís dels Agudells des de la cruïlla del carrer Natzaret

En aquesta cruïlla girem a la dreta i a la propera, tot seguit, a l’esquerra per agafar el carrer de Saldes (205 m, 10 min). Si fins ara la pujada ha estat moderada compte que en aquest carrer l’ascensió és molt costeruda, amb un desnivell mitjà del 15%, però per sort no és massa llarga.
Quan arribem a una bifurcació de dos carrers hem de tombar per la dreta, pel carrer de Sagàs, poca estona perquè molt aviat hem d’abandonar el carrer per prendre a la dreta el corriol que s’enfila en diagonal en sentit contrari al que portàvem (267 m, 20 min), per reorientar-se de seguida encarat a la muntanya de Collserola.
El corriol va guanyant alçada progressivament, però no és una pujada tan pronunciada com la que hem fet abans pel carrer de Saldes.

Nou tram del corriol; al fons distingim el dipòsit d’aigua, cap a on anem

En el trajecte podrem admirar a la nostra esquena les primeres vistes aèries de Barcelona.

Panoràmica de Barcelona, amb els Tres Turons al centre i el mar al fons

El corriol va a parar al costat d’un dipòsit d’Aigües de Barcelona (el Sant Genís 2), que tenim a l’esquerra, just quan enllacem amb el camí de carena que puja des de Montbau (326 m, 30 min).
Tombem a l’esquerra amunt i en pocs metres serem a la Carretera de l’Arrabassada. Des d’aquí ja podem divisar clarament la carena oriental de Collserola, per on passa la nostra ruta.

Panoràmica de la carena oriental de Collserola des de l’Arrabassada

Des de la carretera tombem a la dreta pel camí que passa paral·lel a la calçada, protegits per la barana, i en molt poca estona serem al famós Revolt de la Paella.

Revolt de la Paella; al final el trencall de la pista del Passeig de les Aigües

Resseguim el revolt, descartant els corriols que per la dreta baixen cap a Montbau, fins al trencall de la pista del Passeig de les Aigües (352 m, 40 min). Aquesta pista forestal uneix aquest indret amb Torre Baró (veure la ruta 40 d’aquest blog). Hi ha uns panells informatius.

Inici del sector oriental del Passeig de les Aigües, que uneix l’Arrabassada amb Torre Baró

En aquest punt donem per acabat el primer tram de la travessa.

Tram 2
REVOLT DE LA PAELLA (352 m) –
PORTELL DE VALLDAURA (350 m)

Pel Passeig de les Aigües i els turons de la Magarola i Valldaura

El segon tram ens conduïrà a la carena principal de Collserola per culminar dos dels seus cims més destacats en aquesta zona d’Horta, la Magarola i Valldaura.
El primer sector és una tranquil·la passejada pel planer, o més ben dit amb pujada poc pronunciada, Passeig de les Aigües.

Molt aviat passarem pel costat del Centre d’Acollida d’Animals de Companyia de Barcelona, prou perceptible pels lladrucs dels gossos que hi són acollits.

Deixant enrere el Centre d’Acollida d’Animals de Companyia

Un cop hem passat les instal·lacions de l’equipament municipal torna el silenci i anem pujant suaument, observant el paisatge, tant de Barcelona com de Collserola.

Vista de la carena de Collserola-1
Vista de la carena de Collserola-2

Anem seguint la pista ampla fins arribar a una cruïlla de camins important (386 m, 50 min).

Cruïlla de camins. Ara toca pujar per l’esquerra

En aquest punt hem d’abandonar el Passeig de les Aigües, que segueix recte vorejant el vessant de la muntanya, i hem d’agafar el camí que passa a tocar paral·lelament, el camí de carena que ve del Coll de l’Erola (Vista Rica). Nosaltres hem de prendre aquest camí, però cap a la dreta amunt, en direcció Pas del Rei-Turó de la Magarola-Ctra. de Cerdanyola-Sant Medir.

Pugem pel camí uns metres i arribarem a una altra cruïlla de camins (398 m). Aquí hem de continuar pel de la dreta, indicat clarament (direcció Turó de la Magarola). Entrem en una àrea d’activitat naturalista i una zona amb el pas prohibit a les bicicletes, segons indica un cartell del Parc.

El trencall cap al Turó de la Magarola

El que comença sent un camí acaba sent un corriol cada cop més estret i amb més pendent, però sense exagerar. Envoltats de vegetació, finalment arribem al cim del Turó de la Magarola (també Turó del Maltall de Magarola), a 430 metres d’altitud, la cota més alta de la ruta. Portarem més o menys una hora caminant.

Arribant al Turó de la Magarola

A l’indret hi ha el Mirador Maria Gispert, bastit sobre una plataforma de fusta, amb un banc també de fusta. El lloc és un punt d’observació de les aus que volen per l’entorn. Tanmateix és un mirador d’esplèndides vistes de 360º cap a Barcelona, el Maresme i el Vallès. La parada és obligada.

Turó de la Magarola (430 m)
Panoràmica de Barcelona des del Mirador Maria Gispert
Panoràmica del Vallès des del Mirador Maria Gispert
El vèrtex geodèsic del Turó de la Magarola

Deixem la Magarola per l’altre cantó per on hem arribat i anem descendint pel corriol. En arribar a una trencall amb un altre sender hem d’anar molt en compte perquè hem de girar cap a la dreta.
En no estar indicat jo vaig tirar recte i en veure que anava perdent alçada massa ràpid vaig entendre que m’havia equivocat de corriol i vaig haver de recular a la cruïlla per a rectificar.

Corregida la marrada, vaig prendre el corriol de la dreta, que va baixant suaument fins coincidir amb una altre corriol que passa creuant-se: és el Pas del Rei (405 m). Aquesta vegada nosaltres hem de seguir rectes, en lleugera pujada, i en pocs minuts arribarem als peus del Turó de Valldaura.
Dalt del cim hi veurem una antena de telecomunicacions i una torre de vigilància per a la prevenció d’incendis forestals (la marcada amb la lletra E “Echo”) (421 m, 1h 10 min). També podem gaudir de vistes de Barcelona i del Vallès, però no tant espectaculars com les de la Magarola.

Turó de Valldaura (421 m), amb l’antena i la torre de guaita
Detall del cim

Feta l’estada al cim anem a buscar la pista pavimentada que rodeja una part del cim i la seguim uns metres fins al primer revolt. Allà veurem a l’esquerra un pal indicador que ens assenyala la direcció de Coll de Valldaura-Ctra. de Cerdanyola.

En aquest punt hem de prendre el corriol que baixa decidit per l’esquerra

Hem de baixar per aquest corriol que travessa el bosc i ens deixarà a una pista al costat del Portell de Valldaura. En la baixada pel corriol, atenció a la bifurcació de senders perquè hem d’agafar el de la dreta.
Al capdavall enllaçarem amb una pista ampla, que no és altra que el Passeig de les Aigües, que haviem deixat per fer els dos cims que acabem d’assolir.
Uns metres cap a l’esquerra, descartem el camí de la dreta i anem a buscar la passarel·la que travessa per sobre la carretera de Cerdanyola. Des del pont podem veure perfectament el Turó de Valldaura al nostre davant.

El Turó de Valldaura des del Portell de Valldaura
Arribada a la passarel·la del Portell de Valldaura
El Turó de Valldaura des de la passarel·la

Hem arribat al Portell de Valldaura (o Coll de Valldaura) (350 m, 1h 20 min) i en aquest indret acabem el segon tram de la ruta.

Tram 3
PORTELL DE VALLDAURA (350 m) –
COLL DE LA VENTOSA (245 m)

Pel Passeig de les Aigües-Forat del Vent

El tercer tram de l’excursió és una nova caminada pel Passeig de les Aigües, aquesta vegada amb descens progressiu, entre el Portell de Valldaura i el Coll de la Ventosa, passant pel Forat del Vent. Passejada còmoda, en lleugera baixada, gairebé sempre acompanyats de vistes sobre Barcelona i la carretera de Cerdanyola a la nostra dreta.

Traspassada la passarel·la per damunt la carretera d’Horta a Cerdanyola, continuem per la pista principal.

Pal indicador al Portell de Valldaura

Pocs metres més endavant trobarem per la dreta l’accés al mirador del Portell (hi ha un indicador a peu de camí), de fet una àmplia esplanada amb bancs de fusta rodejada parcialment per una tanca. De vistes, però, poques, més aviat és una àrea d’estada, amb joc infantil inclòs (encara que malmès).

Vista de l’esplanada del mirador del Portell de Valldaura
El Turó de Valldaura des de l’esplanada

Abandonem el mirador i tornem a la pista, des d’on sí veiem vistes del Vallès.

Vista del Vallès, amb Can Valldaura en primer terme

Continuem la ruta descendint, passem per un conjunt de vivendes a la dreta, situades arran de la carretera de Cerdanyola, i poc després per l’accés al restaurant ‘Casa Juaco’, que deixem a l’esquerra.
I així anem fent camí, sempre per la pista principal, descartant tots els camins que anem trobant a esquerra (baixada cap al Vallès) i a dreta (descens cap a Barcelona).

Panoràmica de la carena que hem resseguit en bona part; al fons a l’esquerra distingim el Centre d’Animals i a la dreta el Turó de Valldaura
Caminant pel Passeig de les Aigües
Els Tres Turons i la carretera de Cerdanyola, poc abans d’arribar al Forat del Vent

Finalment arribarem al Forat del Vent, una important cruïlla de camins (278 m, 1h 45 min). Quan hi som, pel costat d’una torre elèctrica puja un caminet fins a un turonet que s’aixeca arran del camí. És el mirador del Forat del Vent i des d’aquí sí tenim vistes generoses, tant de Collserola com de Barcelona.

Arribada al Forat del Vent; al fons el Turó d’en Segarra
Panoràmica des del mirador, mirant cap al Tibidabo
Panoràmica de Barcelona des del Forat del Vent
Una altra vista des del mirador, amb la Muntanya del Notari en primer terme i els Tres Turons als fons
Panoràmica des del mirador, mirant cap al Turó d’en Segarra
La cruïlla de camins del Forat del Vent des del mirador

Continuem la ruta pel Passeig de les Aigües avall, en direcció el Turó d’en Segarra, que veiem al fons sobresortint a la carena.
Després d’una estona arribarem a un trencall que, per la dreta, ens baixarà a la carretera del Cementiri (de Collserola).

Trencall a la dreta cap a la carretera del Cementiri-Coll de la Ventosa

Abandonem definitivament el Passeig de lers Aigües i ens atancem al Coll de la Ventosa. Davant nostre ja veiem la carena que ens espera, amb el corriol que puja cap el Turó Sul i el Turó d’en Segarra, els propers objectius de l’excursió.

Arribant al Coll de la Ventosa. Al fons veiem el Turó Sul (amb un arbre al cim) i el Turó de Segarra (amb una antena)

Quan hi som travessem amb compte la calçada i ens dirigim a l’esplanada que tenim al front, amb un cartell que ens situa a l’entorn: som al Coll de la Ventosa (245 m, 1h 55 min).
A l’esplanada acaba la tercera etapa de la travessa.

Carretera del Cementiri; al fons la passarel·la del Passeig de les Aigües
Panell informatiu del Parc de Collserola

Tram 4
COLL DE LA VENTOSA (245 m) –
CASTELL DE TORRE BARÓ (214 m)

Itinerari de carena pels turons Sul, d’en Segarra, Blau i Roquetes

El quart tram, ben diferent, ressegueix l’itinerari de carena que, passant pels turons Sul, d’en Segarra, Blau i Roquetes, molt propers, ens portarà al Castell de Torre Baró.
Es tracta d’un itinerari exigent, amb diferents desnivells: primer forta pujada fins al Sul i al Turó d’en Segarra per corriol, després descans carenajant per pista en lleuger descens (desviant-nos un xic per anar al Turó Blau), curta pujada al Turó de Roquetes i finalment fort descens per corriol directe al Coll de Roquetes. Des d’aquí, el castell és a tocar.

Seguim amb la descripció de la ruta. Un cop hem travessat la carretera i hem accedit a l’esplanada del coll hem d’iniciar la pista que surt per la dreta i que va cap a l’Hospital de Sant Llàtzer i Can Masdeu, en direcció Canyelles. Però només uns pocs metres perquè de seguida veurem a mà esquerra el corriol d’ascens a la carena. Un pal indicador ens assenyala la direcció a seguir (Turó d’en Segarra-Turó de Roquetes-Torre Baró, per itinerari de carena).

Entrada del corriol de carena

Tombem per aquest corriol i anem pujant sempre en direcció cap a un arbre prou visible, que ens marca el cim del Turó Sul.

Pujant cap al Sul, que ja veiem al fons

Finalment, després d’una pujada pronunciada arribarem al cim, el Turó Sul (280 m, 2h 05 min). Quan hi arribem podem disfrutar de més vistes de Collserola, Barcelona i el Vallès, per si en volíem més.

Arribada al Turó Sul (280 m)
Coll de la Ventosa des del Sul, amb la carena de Collserola al fons
Nova perspectiva des del Turó Sul

Deixem el Sul i continuem pel sender. Primer planejarem una estona, passant pel costat d’un pi gros, del qual hi penja un gronxador sostingut per llargues cordes. Davant, el barri de Canyelles.
Aviat però el corriol torna a enfilar-se per anar decidit cap al Turó d’en Segarra, identificat amb l’antena. En aquest tram de pujada vaig poder veure les restes d’un incendi forestal cap a la zona de Canyelles.

Darrers metres de l’ascensió al Turó d’en Segarra, entre vegetació cremada
Vista de la zona de carena cap a Canyelles, cremada per un incendi
Vista del corriol de pujada, amb el Coll de la Ventosa al fons
Cim del Turó d’en Segarra (326 m), mirant cap al Vallès

Finalment arribarem dalt del Turó d’en Segarra (326 m, 2h 15 min), el cim més alt d’aquesta zona de Collserola, a la banda de Nou Barris. A dalt hi ha les instal·lacions d’una antena, com tantes d’altres a la serra de Collserola. Són antiestètiques però cal reconèixer que serveixen com a punts de referència des de la llunyania, a banda del seu servei en les telecomunicacions.

Camí de carena cap al Turó de Roquetes, des de dalt el Turó d’en Segarra

Abandonem el turó i ara prenem la pista que davalla per la carena. Pocs minuts després fixem-nos que a l’esquerra neix un caminet, amb esglaons de fusta al principi. Aquest camí ens portarà en un no-res al Turó Blau (310 m, 2h 20 min), senyalitzat amb una placa.

Trencall per l’esquerra cap al proper Turó Blau
Cim del Turó Blau (310 m), encarats al Turó d’en Segarra

Feta l’estada al turó, reculem al camí de carena i seguim baixant fins al Coll de Canyelles (283 m), una altra cruïlla de camins important. Al coll hi ha un parell de bancs.

Coll de Canyelles

Nosaltres hem de continuar rectes amunt, per un camí una mica costerut que en poca estona ens deixa al Turó de Roquetes (304 m, 2h 25 min).

Pujada cap al Turó de Roquetes
Turó de Roquetes, amb restes del paviment de l’antiga edificació en aquest cim

Aquí fa un temps hi havia una edificació amb les parets grafitejades, però va ser enderrocada i ara només hi ha restes del paviment.
A la dreta s’alcen unes roques, si hi pugem serem a la cota màxima del turó.

Cim del Turó de Roquetes (304 m)

Des d’aquest indret tenim vistes fantàstiques que abasten el Vallès, el Maresme, el Barcelonès i, és clar, la ciutat de Barcelona i la serra de Collserola.

Panoràmica mirant cap al mar; a mig terme veiem el Castell de Torre Baró
Panoràmica des del cim, mirant cap als turons d’en Segarra i Blau; a la llunyania el Tibidabo

Deixem el turó i anem a buscar el camí que passa per sota de les roques. Just poc després passarem per l’entrada d’una mina, per un forat cap al fons (Cova Felip). I a pocs metres, quan ja s’acaba el camí, neix a la dreta el corriol de baixada cap al castell de Torre Baró, que veiem al fons.

Entrada a la Mina del Turó de Roquetes (Cova Felip)
Inici del corriol de descens cap al Castell de Torre Baró

Descendim per un fort pendent, sempre encarats al castell, que anem veient cada vegada més gran. Finalment el corriol enllaça amb el camí que ve directament del Coll de Canyelles i més avall enllacem amb la Carretera Alta de Roquetes, a l’indret conegut com a Coll de Roquetes.

Arribada al Coll de Roquetes. Al front, el Castell de Torre Baró

Tenim al davant el castell. Per arribar-hi només ens resta travessar la calçada i agafar el corriol que s’hi dirigeix clarament encarat. Ben aviat serem al Castell de Torre Baró (214 m, 2h 40 min), final del quart tram del nostre itinerari.

Arribant al castell
Una de les façanes del castell
Vista del Turó de Roquetes des del castell
Vista de Torre Baró, Can Cuiàs i el Vallès, destacant-se el Turó de Montcada

El castell, que té la seva llegenda, acull un punt d’informació que podem visitar en horari restringit. Al costat mateix de l’edifici, amb una façana recentment reformada, tenim uns panells informatius de l’indret.

Tram 5
CASTELL DE TORRE BARÓ (214 m)
METRO TRINITAT NOVA (69 m)

Pel camí de passejada

El cinquè i últim tram de la travessa és el descens al barri de la Trinitat Nova, que tenim a sota, juntament amb el de les Roquetes.
Deixem el castell per la part oposada per on hem arribat i prenem el camí que baixa cap al nord. Aquest camí ben fressat ens condueix en pocs minuts al Mirador de Torre Baró (196 m), des del qual podem disfrutar encara de més vistes aèries de Barcelona.

Mirador de Torre Baró
Panoràmica de Barcelona des del Mirador de Torre Baró

Travessem el mirador de punta a punta, sempre mirant al nord, i arribarem a una placeta. Davant nostre hi ha el restaurant ‘El Cordero’, que s’autoanomena ‘El mirador de Barcelona’ per les panoràmiques de la ciutat que s’hi veuen des de l’establiment. Per darrera s’alça el Turó d’en Manyoses.
Des de la placeta hem de prendre un corriol a la dreta, indicat (senyal de La Trinitat Nova) (191 m).

Pal indicador
El corriol cap a la Trinitat Nova

Aquest camí de passejada va descendint primer en sentit nord fins arribar a enllaçar amb un camí ample. A la cruïlla (152 m) hem de fer un gir de 180º i agafar el camí que baixa en sentit sud. Aquest camí és el carrer de les Quatre Estacions, ja a la Trinitat Nova. Anem seguint el camí i més avall enllaçarem amb els carrers asfaltats de la barriada.

En ser a la cruïlla del primer carrer asfaltat (el Passeig del Bosc de Roquetes) (117 m, 3 hores) tornem a canviar de rumb, ara girem a l’esquerra avall, travessem el carrer d’Aiguablava (hi ha una parada de metro tirant per la dreta, però no estava operativa aquell dia) i ens dirigim cap al carrer de la Pedrosa, on tenim una estació de metro (el dia de l’excursió estava tancada per obres a les línies 4 i 11) i una altra al carrer de Las Chafarinas (operativa per a la línia 3).
En aquesta estació de metro de Trinitat Nova (69 m, 3h 10 min) acaba la llarga travessa, que ens ha portat des de la Vall d’Hebron fins a la Trinitat Nova, per una ruta per itineraris de carena per la serra de Collserola, alternant corriols i trams pel Passeig de les Aigües.

DESNIVELLS I TEMPS PER TRAMS
Desnivell en metres / Temps en minuts

TramDesnivellTemps
Metro Vall d’Hebron-Sant Genís dels Agudells (carrer Natzaret)+ 3910′
Sant Genís dels Agudells-inici camí de carena, pel carrer de Saldes+ 6510′
Camí de carena-Revolt de la Paella (carretera de l’Arrabassada)+ 8520′
Revolt de la Paella-Turó de la Magarola, pel Passeig de les Aigües i camí-corriol de carena+ 7820′
Turó de la Magarola-Turó de Valldaura, pel Pas del Rei– 910′
Turó de Valldaura-Portell de Valldaura (passarel·la), pel corriol de carena– 7110′
Portell de Valldaura (passarel·la i mirador)-Forat del Vent, pel Passeig de les Aigües– 7225′
Forat del Vent-Coll de la Ventosa, pel Passeig de les Aigües– 3310′
Coll de la Ventosa-Turó Sul-Turó d’en Segarra, pel corriol de carena+ 8120′
Turó d’en Segarra-Turó Blau-Turó de Roquetes, pel camí de carena (Coll de Canyelles)– 2210′
Turó de Roquetes-Castell de Torre Baró, pel corriol de carena– 9015′
Castell de Torre Baró-enllaç Pg. Bosc de Roquetes, pel mirador i camí de carena– 9720′
Pas barriada Trinitat Nova fins al metro– 4810′
Totals acumulats+ 348
– 442
3 h 10′

Desglossament del temps per etapes:
Vall d’Hebron-Revolt de la Paella: 40 min
Revolt de la Paella-Portell de Valldaura: 40 min
Portell de Valldaura-Coll de la Ventosa: 35 min
Coll de la Ventosa-Castell de Torre Baró: 45 min
Castell de Torre Baró-Trinitat Nova: 30 min

Distribució del temps (fins al Turó d’en Segarra):
61 % en pujada, 4 % en pla i 35 % en baixada.