Arxiu de la categoria: Cap al Vallès

Travessa de Vallvidrera a Valldoreix: del Tibidabo al Puig Madrona

Vallvidrera-Turó de Mont-Tibidabo-Coll del Gravat-Turó del Fumet-La Floresta-Vallpineda-Colònia Montserrat-Ermita de la Salut-Puig Madrona-Valldoreix

DADES TÈCNIQUES

  • Caminada núm. 100
  • Data: dijous, 27 de juny de 2024
  • Inici: Vallvidrera Superior (FGC)
  • Final: Valldoreix (FGC)
  • Sector: vessants de Barcelona (Vallvidrera-Tibidabo) i del Vallès (Les Planes-La Floresta-Valldoreix)
  • Distància: 18,75 km
  • Temps: 5 hores
  • Desnivell: + 340 m / – 541 m
  • Dificultat: moderada
  • Tipologia: travessa lineal

ITINERARI

Vallvidrera Superior (FGC)-Turó de Mont-Tibidabo (esplanada)-Coll de la Vinassa-Camí de Sant Cugat-Camí del Turó del Puig-Coll del Gravat-Avinguda de Can Cortès-Coll de la Creu d’en Blau-Turó del Fumet-La Floresta-Vallpineda-Colònia Montserrat-Serra de Can Julià (camí) (pas Collet de Batllivell)-Serra d’en Rabassa (carena)-Coll d’en Faura-Ermita de la Salut-Puig Madrona-Ermita de la Salut-Can Montmany-Valldoreix (FGC).

MAPA DE LA RUTA

RUTA A WIKILOC

LLOCS D’INTERÈS

COMENTARI

Llarga travessa des de Vallvidrera fins a Valldoreix (Sant Cugat del Vallès) al sector nord-oest de Collserola. És una excursió que uneix dos dels cims més emblemàtics de Collserola, el Tibidabo i el Puig Madrona. separats per 8,5 km en línia recta. Recorrerem un bon tros de la Serra de Collserola.
La ruta alterna trams urbans (Vallvidrera, Les Planes, La Floresta, Vallpineda, Colònia Montserrat i Valldoreix), pistes forestals i senders.
Durant la caminada creuarem diverses serres i pujarem quatre cims destacats: primer el Turó de Mont (al costat de la Torre de Collserola) i el Tibidabo, més tard el Turó del Fumet i cap al final de la travessa el Puig Madrona.

DESCRIPCIÓ DE LA RUTA

Tram 1
VALLVIDRERA SUPERIOR (FGC) (365 m) –
TIBIDABO (esplanada) (500 m)

Pel Turó de Mont i Ctra. Vallvidrera-Tibidabo

Sortim de l’estació de Vallvidrera Superior (Funicular de Vallvidrera, FGC) (365 m) i agafem el carrer de Les Alberes per la dreta, Es tracta de la carretera que puja al Tibidabo (la BV-1418), que en aquest punt fa un revolt. Pugem per aquesta via de  Vallvidrera, fent una llarga recta encarats a la Torre de Collserola, ben visible al nostre davant. Al final de la recta veurem una triple bifurcació (386 m, 7 min): per la dreta continua la carretera, per l’esquerra surt el carrer del Parc de la Budellera (que ens porta a la font) i pel mig hi ha un camí amb notable pujada.

Nosaltres hem d’anar pel camí. Just al començament hi ha els cartells que ens informen de l’entrada al Parc Natural de Collserola. A sobre nostre s’alça, imponent, la Torre de Collserola.
Pugem pel camí, que quan s’acaben les vivendes esdevé corriol .

En poca estona arribarem al Turó de Mont (441 m, 14 min).
Al cim tenim la base de la que fou una creu de pedra i al costat tenim la torre de telecomunicacions, amb tot el recinte delimitat per una tanca. I al voltant, vistes de l’entorn de Collserola, amb el Tibidabo al fons, i una panoràmica de Barcelona fins al mar.

Turó de Mont (441 m)

Deixem el turó per l’altra banda i prenem unes escales amb travesses de fusta, que en ziga-zagues ens aniran baixant fins a la base de la Torre de Collserola, de la qual en podem veure el cablejat que la sosté. Des d’aquesta zona tenim una altra panoràmica del Tibidabo, el nostre següent objectiu.

Vista del Tibidabo des de la base de la torre

Seguim el vial de llambordes que rodeja per sota la torre i al final enllaçarem amb la carretera de Vallvidrera al Tibidabo.

Tombem a l’esquerra i anem directes cap al Tibidabo per la vorera de la carretera. En el trajecte per la carretera (uns 500 metres), anirem passant, per l’esquerra, primer per l’antiga Biblioteca Almirall i després pels accessos als aparcaments, i per la dreta podrem contemplar panoràmiques espectaculars de Barcelona. I a l’esquena anem deixant enrere la Torre de Collserola, que seguirà impressionant-nos.

Panoràmica de Barcelona des del voral de la carretera

Quan som a sota mateix del recinte, farem un doble revolt i accedirem a l’esplanada principal del Tibidabo (500 m, 30 min).

Recull de fotos de l’exterior del temple i de les vistes des de l’indret:

Tram 2
TIBIDABO (esplanada) (500 m) –
COLL DEL GRAVAT (405 m)

Pels camins de Sant Cugat i del Turó del Puig

Deixem l’esplanada per la banda esquerra i seguim el vial asfaltat que rodeja el temple i continua en lleuger descens fins arribar a un primer revolt (490 m). A la dreta veiem l’edifici del Gran Hotel La Florida.
Al front del revolt, en una petita esplanada hi ha el Mirador del Vallès des del qual podem contemplar una panoràmica extensa del vessant vallesà de Collserola i molt més enllà.
I a l’esquerra, encarats al bosc, s’obre un corriol (491 m) (no senyalitzat, compte!) que, per un camí pedregós baixa directe al Coll de la Vinassa (462 m, 42 min), amb un banc i una font.

Coll de la Vinassa i Camí de Sant Cugat

Per aquí passa la pista forestal del Camí de Sant Cugat, un camí ample i de bon passar, sense massa desnivells.

Nosaltres l’agafem cap a la dreta, pel pas cadenat, i l’anem seguint, sense abandonar-lo, sempre endavant, ignorant els trencalls que ens anirem trobant.

Més endavant arribarem a una cruïlla important, amb una torre elèctrica i el trencall del Camí del Salze (a l’esquerra). Hem de continuar per la pista que tenim al front, que des d’aquí és el Camí del Turó del Puig. Després d’una lleugera pujada passarem (a l’esquerra) pel trencall al Turó del Puig (de fet, la propietast particular de Can Potosí; no cal anar-hi perquè trobareu una porta que us impedirà d’accedir-hi i veure de prop la Torre Miralluny, que identifica el turó des de molta distància).
Nosaltres continuarem per la pista, ara en lleuger descens, fins al Coll del Gravat (405 m, 1 hora).

Al coll hi ha unes vivendes i una cruïlla de camins i carrers . Som al barri de Les Planes de Sant Cugat.

Deixem el coll per agafar la direcció de Can Cortès-Can Cases-Turó del Soldat (hi ha pal indicador) i de seguida baixem per la dreta fins a la carretera que veiem al fons, l’Avinguda de Can Cortès, i en ser-hi (395 m) travessem la calçada i tombem a l’esquerra avall per la vorera.
Comença un llarg i suau descens per un carrer-carretera amb asfalt i amb vorera en els trams amb vivendes.

Arribada a l’Avinguda de Can Cortès; cal seguir cap a l’esquerra

Seguim l’avinguda de Can Cortès, obviant els trencalls de carrers fins quan arribem al de Can Cases (327 m, 1h 13 min).

Trencall de Can Cases

Des d’aquí seguim cap a la dreta pel Camí de Can Cases, que segueix essent una via asfaltada, i que ens ofereix unes magnífiques vistes de l’entorn. Mirant d’esquerra a dreta veiem el Turó del Fumet, al mig del bosc les masies de Can Flor i Can Bova, al fons tenim Sant Cugat i altres poblacions vallesanes i més al fons s’alça imponent la Mola.

Panoràmica cap al Vallès

Finalment arribarem al Coll de la Creu d’en Blau, on conflueixen diversos carrers de la barriada de Les Planes per totes bandes. Just al mig de la plaça de l’encreuament hi ha uns bancs i la Creu d’en Blau, una creu de pedra, recentment restaurada, que dona nom a l’indret (318 m, 1h 18min).

Creu d’en Blau de Les Planes

Passem per la plaça i hem d’agafar el carrer del Moli de Les Planes, que tenim al front, el que puja més, per on se senyala una farmàcia.

Hem de pujar per aquest carrer, el del Molí de les Planes

Prenem doncs aquest carrer en pujada, passem per diverses vivendes de la barriada, per la farmàcia, creuem el carrer de Miralluny i poc després el del Desert i nosaltres sempre amunt, fins que veurem, a mà esquerra, el Mirador del Turó del Fumet (345 m, 1h 26 min).
Des del mirador tenim bones vistes de l’entorn, des del Turó del Fumet fins a Can Balasc, passant per Can Calopa de Dalt, que veiem més enlairada.

Deixem el mirador i fem el darrer tram cap al turó, que ja tenim ben a prop. Primer farem un petit descens, passant per les últimes vivendes, i de seguida trobarem un pas cadenat , on comença un camí de terra que en pocs metres puja fins a dalt del Turó del Fumet (357 m, 1h 31 min) a l’esplanada on hi ha la torre de guaita ‘Índia’, a pocs metres del turó, ben cobert de vegetació.

Accés al camí del Turó del Fumet, presidit per la torre de guaita
Turó del Fumet (357 m)
Vista del ja llunyà Tibidabo des del Turó del Fumet

El recorregut ens porta ara de baixada a La Floresta, És un tram curt, sempre per corriols i al final un vamí. Des del turó fins a l’entrada de La Floresta tardarem. uns 10 minuts.
El sender surt del revolt pel qual hem arribat al turó i el veurem a la nostra dreta. Sempre hem de seguir-lo, encarats a la banda del Vallès, del que veurem diverses poblacions, però compte que en els trencalls que anirem trobant en la baixada sempre hem de seguir per l’esquerra, evitant anar directes cap a la zona de vivendes, sempre hem de passar pel bosc fins a trobar un camí (ve del Santuari del Fumet).

Baixant pel corriol, encarats al Vallès

En aquest punt hem de tombar a l’esquerra, passarem per una petita esplanada amb un recollidor de brossa (1h 38 min) i prenent un corriol arribarem a un camí més ample que va cap a la zona urbana de La Floresta (Colònia Mirador).

Girem a la dreta i de seguida entrarem a la zona urbana de La Floresta, pel carrer de Moret (294 m, 1h 42 min).

Entrada a La Floresta pel carrer de Moret

A partir d’aquí comença un tram urbà, que durarà força temps, però que ens acostarà decididament a la zona del Puig Madrona, el nostre pròxim objectiu, després de passar pel Tibidabo i el Turó del Fumet.
El tram és ondulat, hi ha trossos llargs de baixada, alguna pujada i molt terreny pla. I en aquesta etapa acostumem-nos a passar per moltes vivendes, tant del nucli de La Floresta, com de les urbanitzacions de Vallpineda i la Colònia Montserrat, fins que tornarem a accedir al Parc Natural de Collserola.

Per fer la travessa urbana, que no és gaire complicada i és molt lineal, sense massa canvis de direcció (veure el track o el mapa de la ruta), seguirem un itinerari que passa successivament pels carrers Moret – Sant Cristòfol – Moret- plaça Pere Planas (1h 49 min) – Passeig de la Floresta (pas per plaça Doctor Villar) – plaça de Josep Playa (per sobre de l’estació de La Floresta, dels FGC) (1h 57 min) – Passeig de Sant Salvador – Avinguda de la Mare de Déu de Montserrat (llarguíssima) (pas per Plaça del Centre, 2h 07 min, i per terme Vallpineda) – carrer del Montsec (2h 21 min) – terme de Valldoreix – carrer dels Quatre Vents.

> Plànol de la ruta a Google Maps:
(si no s’obre el mapa, clica en aquest enllaç)

Recull de fotos de l’itinerari:


En total, una travessia d’uns 3,5 km, que podem fer perfectament en uns tres quarts d’hora.
Al final arribarem a l’entrada de la pista de la Serra de Can Julià (237 m, 2h 30 min). Un cartell ens avisa que accedim al Parc Natural de Collserola.

Arribada al Camí de la Serra de Can Julià

Som a l’inici la pista forestal de les Serres d’en Rabassa i de Can Julià. És l’inici d’una ruta cap a l’Ermita de la Salut, des d’on farem l’ascensió al Puig Madrona.


Inicialment, el nostre itinerari segueix la pista de la Serra de Can Julià, i pel camí primer passarem pel Collet de Batllivell (214 m, 2h 35 min), a uns cinc minuts en baixada. Aquí hem de continuar per la pista de la dreta amunt.

Continuem sempre per la pista principal, descartant camins i corriols que trobarem al nostre pas. A destacar entre els trencalls, el que trobarem a la dreta, el Camí de Valldoreix (248 m, 2h 44 min), que també ignorem i seguim en direcció La Salut fins arribar a una altra cruïlla important.

Camí de la Serra de Can Julià
Vista de Can Montmany des del camí
Vista del Puig Madrona des del camí

Es tracta de l’encreuament amb la pista que ve del Papiol i el Turó de la Pineda i va cap a La Salut (264 m, 2h 52 min). Creuem la pista i ens enfilem pel corriol que veiem al front i s’endinsa al bosc. Comença una part no tan monòtona com és seguir una pista forestal. Ara recorrerem la Serra d’en Rabassa per la carena.

Encreuament de camins. Hem de travessar la pista i pujar pel corriol que s’endinsa al bosc, al front

Farem un tram que puja i a voltes baixa per un corriol que passa a tocar de l’Alzinar, cobert de vegetació, i molt més endavant per un turonet des del qual tenim vistes del Papiol i l’entorn. En aquest lloc trobareu una pila de pedres (al menys, el dia de l’excursió). en record d’un amic que va morir (en Juan Revuelta). Els seus companys van batejar el sender de carena amb el nom de “Corriol JR“, en honor seu.

Carena de la Serra d’en Rabassa. Espai del Corriol JR

Hem de seguir el sender sempre encarats al Puig Madrona, la torre de guaita del qual anem veient al davant nostre, treient el cap per sobre dels arbres.
Al final de tot, ja en descens, arribarem a creuar-nos amb un el Camí de la Salut, que havíem deixat per passar la Serra d’en Rabassa pel corriol de carena, a l’indret del Coll d’en Faura (224 m, 3h 10 min), on conflueixen diversos camins.

Coll d’en Faura (224 m)
Apropant-nos a La Salut; al fons, el Puig Madrona

Seguim en direcció La Salut tant en aquesta cruïlla com en la següent i en poca estona serem a l’Ermita de la Salut (256 m, 3h 20 min). A prop de l’ermita hi ha una àrea de lleure amb taules de pícnic. L’indre està sota mateix del Puig Madrona, l’últim gran objectiu de l’excursió.

Arribada a l’Ermita de la Salut

L’Ermita de la Salut o Santa Eulàlia de Madrona és d’estil preromànic-romànic, construïda durant els segles IX, X i XI i està situada dins el terme del Papiol.
Tant la gent del Papiol com de Valldoreix hi fan un aplec anual, el segon diumenge de setembre els primers i el 12 d’octubre els segons.

Ermita de la Salut del Papiol

Des de l’ermita ens manca possiblement la part més dura de la tarvessa: hem de fer la pujada al Puig Madrona per un corriol costerut. No és molt tros, però a aquestes alçades de la caminada es fa força dur. Hem de superar 85 metres de desnivell.

Hem de situar-nos darrera de l’ermita i trobar una marca del PR-C 35 (veure foto), que ens assenyala l’inici del corriol de pujada. En uns 15 ó 20 minuts serem a dalt del cim.

Inici del corriol cap al Puig Madrona

Hem d’anar seguint les marques que anirem trobant enmig del bosc. La pujada s’endureix en els últims metres fins que enllaçarem amb una pista ampla, que puja des de l’àrea de Valldoreix.
Continuem per la pista a l’esquerra i seguim pujant uns metres, podent contemplar a la nostra esquerra vistes panoràmiques del Baix Llobregat. En fer un revolt a la dreta ja veurem el cim. Un últim esforç i arribarem al cimal del Puig Madrona (141 m, 3h 42 min), ubicat entre El Papiol i Sant Cugat del Vallès.

Puig Madrona (341 m)

Dalt del cim hi ha una torre de vigilància (la ‘Mike’) i un vèrtex geodèsic. I, sobretot, una panoràmica espectacular de la Serra de Collserola, divisant diverses serres fins a la carena del Tibidabo,. Amb aquesta vista podrem veure tota la distància que hem recorregut des del Tibidabo fins al Puig Madrona. Hem aconseguit culminar la travessa!

Vista de Collserola, amb el vèrtex geodèsic en primer terme
Panoràmica de la Serra de Collserola fins al Tibidabo

També podem gaudir de les vistes extraordinàries cap al Baix Llobregat i cap al Vallès. En fi, una muntanya que és tot un mirador de primera categoria.

Vista cap al Baix Llobregat
Vista cap al Vallès, amb Montserrat al fons

El darrer tram de la travessa és una caminada en dues parts ben diferents, una primera amb el descens a l’Ermita de la Salut pel mateix corriol pel qual hem pujat, que podem fer en uns 10 minuts, i la baixada a Can Montmany pel camí de La Salut i un camí boscà. La segona part és una llarga travessa urbana per Valldoreix, que mesurararà les nostres forces després de portar més de 4 hores caminant.

Deixem el Puig Madrona i desfem el camí que hem fet abans per tornar a l’Ermita de la Salut (256 m, 3h 54 min).

Cartells del Parc Natural a la zona de l’ermita

Des d’aquí recuperem el Camí de la Salut, però ara continuem cap a l’esquerra. Fem uns pocs metres i arribarem a una gran esplanada, amb una torre elèctrica amb la base pintada (233 m, 4 hores). És un encreuament de camins: per l’esquerra arrenca la pista que puja al Puig Madrona , pel mig continua la pista cap a Valldoreix i per la dreta de la torre neix un camí (indicació Valldoreix) que baixa pel bosc fins a la zona de Can Montmany.

Agafem aquest camí i seguim avall fins enllaçar amb una pista, just davant de la finca de Can Montmany (188 m). Tombem a l’esquerra rodejant la masia i de seguida serem a l’entrada de Can Montmany o Can Monmany (180 m, 4h 10 min), amb una sèrie de cartells informatius.
La masia, d’estil modernista, actualment acull L’Ortiga, un projecte d’agricultura ecològica que va iniciar-se l’any 2009.

Podeu veure la masia a vista de dron en aquest video del TOT Sant Cugat, penjat a You Tube:

I tenir més informació d’aquesta masia històrica amb el reportatge que va fer Televisió Sant Cugat l’any 2021, penjat també a You Tube:

Deixem Can Montmany i seguim el camí fins a enllaçar amb el Camí de la Salut, amb un arbre al bell mig de l’encreuament. Girem a la dreta i en pocs metres arribarem a l’entrada del nucli urbà de Valldoreix, a la plaça de Joan Gassó (167 m, 4h 15 min).

La vila de Valldoreix és una entitat municipal descentralitzada (EMD), pertanyent a Sant Cugat del Vallès.
Des de la plaça Joan Gassó hem de fer un llarg tram urbà, molt lineal, sempre en sentit est (veure el track o el mapa de la ruta), per l’Avinguda de Monmany, que farem sencera, passant per la plaça de les Oliveres i continuant fins a la plaça del Mas Roig (4h 29 min) i llavors prenem la Rambla de Mossèn Jacint Verdaguer, que també seguirem fins al final, a l’estació de tren, passant per la plaça de Pompeu Fabra (on hi ha la Casa de la Vila) (4h 34 min) i ja cap al final la plaça de Can Cadena.

> Plànol de la ruta a Google Maps:
(si no s’obre el mapa, clica en aquest enllaç)

Al final del trajecte arribarem a l’estació de Valldoreix dels Ferrocarrils Catalans (FGC), d’estil modernista (164 m, 5 hores), final de la travessa.

DESNIVELLS I TEMPS PER TRAMS
Desnivell en metres / Temps en minuts

TramDesnivellTemps
Vallvidrera Superior (FGC)-trencall Turó de Mont, pel carrer de les Alberes+ 217′
Ascensió al Turó de Mont+557′
Turó de Mont-Tibidabo (esplanada), per vial Torre de Collserola i Ctra.Tibidabo+ 5916′
Tibidabo (esplanada)-Coll de la Vinassa– 3812′
Coll de la Vinassa-Coll del Gravat, pels camins de Sant Cugat i del Turó del Puig– 5718′
Coll del Gravat-Coll de la Creu d’en Blau, pels camins de Can Cortès i de Can Planes– 8618′
Ascensió al Turó del Fumet+ 3813′
Turó del Fumet-entrada La Floresta (carrer de Moret)– 6911′
Tram urbà per La Floresta-Vallpineda-Colònia Montserrat fins inici Camí Serra de Can Julià– 5148′
Inici Serra de Can Julià-Collet de Batllivell– 235′
Collet de Batllivell fins cruïlla Serra d’en Rabassa+ 5017′
Pas per la carena de la Serra d’en Rabassa fins Coll d’en Faura– 4018′
Coll d’en Faura-Ermita de la Salut del Papiol+ 3210′
Ascensió al Puig Madrona+ 8522′
Descens a Ermita de la Salut del Papiol– 8512′
Ermita de la Salut-Can Montmany– 7616′
Can Montmany-entrada Valldoreix (plaça de Joan Gassó)– 135′
Tram urbà per Valldoreix fins estació FGC– 345′
Totals acumulats+ 340
– 541
5 h 00′

Desglossament del temps per etapes:
Vallvidrera-Tibidabo: 30 min
Tibidabo-Coll del Gravat: 30 min
Coll del Gravat-Turó del Fumet: 31 min
Turó del Fumet-Serra de Can Julià: 59 min
Serra de Can Julià-Serra d’en Rabassa-La Salut: 50 min
Ascensió al Puig Madrona i descens: 34 min
Ermita de la Salut-Can Montmany-Valldoreix: 66 min

De Vallvidrera a Sant Cugat per Can Cases, Sol i Aire, Font de l’Ermetà i Torre Negra

Baixador de Vallvidrera-Vil·la Joana-Coll del Gravat-Can Cases-Sol i Aire-Font de l’Ermetà-Torre Negra-Pi d’en Xandri-Sant Cugat del Vallès

DADES TÈCNIQUES

  • Caminada núm. 98
  • Data: dimecres, 24 d’abril de 2024
  • Inici: estació Baixador de Vallvidrera (FGC)
  • Final: Sant Cugat del Vallès (davant del Monestir)
  • Sector: vessant del Vallès (Les Planes-Sant Cugat)
  • Distància: 14,6 km
  • Temps: 3 h 30 min
  • Desnivell: + 205 m / – 316 m
  • Dificultat: moderada
  • Tipologia: travessa lineal (només anada)

ITINERARI

Baixador de Vallvidrera-Vil·la Joana-Camí del Salze-Coll del Gravat-Avinguda de Can Cortès-Can Cases-Camí de Can Cases-Carretera de l’Arrabassada (BP-1417)-Urbanització Sol i Aire-Corriol de carena-Font de l’Ermetà-Camí de la Torre Negra-Torre Negra (accés tancat, fer mitja volta)-Torrent de la Font Negra-Pi d’en Xandri-Sant Cugat del Vallès.

MAPA DE LA RUTA

RUTA A WIKILOC

LLOCS D’INTERÈS

COMENTARI

Travessa des de Santa Maria de Vallvidrera (estació Baixador de Vallvidrera, FGC) fins a Sant Cugat del Vallès (final davant del Monestir). Comencem la ruta anant cap a Vil·la Joana i pel Camí del Salze fins al Coll del Gravat, amb un desnivell d’uns 170 m, sempre en pujada moderada.
Des d’aquí, en baixada, continuem per una via asfaltada fins a Can Cases, des d’on agafarem una pista forestal, amb descens pronunciat fins al Torrent de Can Cortès i després tram de pujada fins a enllaçar amb la carretera de l’Arrabassada, molt a prop de la cruïlla cap a la urbanització Sol i Aire.
Passem per la banda més elevada de la urbanització, resseguint la Serra del Pedregal, i en acabar la zona de vivendes, entrarem en zona boscosa. Ho farem per un corriol de carena, que primer va guanyant alçada i després va descendint, trobant-se amb altres corriols. Atenció perquè sempre hem de seguir la direcció del PR-C 38, fins acabar a la Font de l’Ermetà.
El tram final de l’excursió continuarà pel bosc, amb una escapada a la Torre Negra, que podeu estalviar-vos si no és diumenge (trobaríeu l’accés al recinte tancat), i segueix, pel Torrent de la Torre Negra fins a l’emblemàtic Pi d’en Xandri, ja a les portes de Sant Cugat.
Bona excursió, però molt de compte en el pas pel bosc, perquè moltes cruïlles no estan indicades. Us ajudarà el track de Wikiloc.

DESCRIPCIÓ DE LA RUTA

Tram 1
BAIXADOR DE VALLVIDRERA (FGC) (236 m) –
COLL DEL GRAVAT (405 m)

Per Vil·la Joana i Camí del Salze

Sortim de l’estació del  Baixador de Vallvidrera dels Ferrocarrils Catalans (FGC) i ens situem a l’esplanada que queda al costat de l’accés principal (236 m). Just al davant veiem uns cartells del Parc i un camí empedrat i esglaonat, que hem de seguir fins arribar al final, just a Vil·la Joana, seu del Museu Verdaguer (281 m, 6 min).

En aquest punt trobem un carrer asfaltat. Hem de seguir-lo cap a l’esquerra amunt. Passarem pel costat d’un restaurant i d’una placeta encarada a la Vil·la, poc després per l’entrada al Centre d’Informació del Parc Natural de Collserola (a la dreta) i finalment arribarem a l’alçada de l’escola Els Xiprers.
Aquí trobarem una cruïlla (297 m, 10 min) i hem de girar pel Camí del Salze, a l’esquerra (direcció Itineraris de la Budellera-Turó del Puig-Can Cortés), continuant en pujada i rodejant l’escola. L’asfaltat arriba fins a l’entrada del centre escolar i poc després, en passar per un cadenat, el camí passa a ser de terra.

Comença un tram en plena natura, envoltats de bosc, per una pista forestal prou ampla. Sempre hem de seguir aquesta pista, passant de llarg els successius trencalls que anirem trobant, primer un cap al barri del Rectoret (a l’esquerra), més amunt un sender cap al Revolt de les Monges (per la dreta), més enllà el trencall cap a la Budellera (347 m, 18 min), també a la dreta, i encara més amunt, la doble cruïlla cap al Camí de la Savina (a la dreta, direcció Tibidabo) i cap al Turó dels Mussols (a l’esquerra) (371 m, 22 min).

Camí del Salze

Un tros més amunt arribarem a la carena i des d’allà el camí planeja i baixa fins al Torrent d’en Ferrer i es torna a enfilar els darrers metres fins arribar a una cruïlla amb una altra pista (a la dreta) i de seguida serem al Coll del Gravat (405 m, 32 min),

Al fons, el Coll del Gravat

Al coll hi ha unes vivendes i una cruïlla de camins i carrers del barri de Les Planes de Sant Cugat. És moment de fer un petit descans.

Cartell recomanant passejades pel barri de Les Planes de Sant Cugat

Tram 2
COLL DEL GRAVAT (405 m) –
CARRETERA DE L’ARRABASSADA (341 m)

Per Avinguda de Can Cortès i Camí de Can Cases

Deixem el coll per agafar la direcció de Can Cortès-Can Cases-Turó del Soldat (hi ha pal indicador), cap a l’esquerra i de seguida baixem per la dreta fins a la carretera que veiem al fons, l’Avinguda de Can Cortès, i en ser-hi (395 m) travessem la calçada i tombem a l’esqierra avall per la vorera.
Comença un llarg i suau descens per un carrer-carretera amb asfalt i amb vorera en els trams amb vivendes.

Seguint l’avinguda de Can Cortès

Seguim l’avinguda de Can Cortès, obviant els trencalls de carrers fins quan arribem a un trencall de carrers (332 m): per la dreta arriba el carrer Joaquim Blume i tot seguit, per la dreta també, tenim el trencall de Can Cases, ben senyalitzat (327 m, 47 min).

Trencall de Can Cases

A un costat de l’entrada, arran de la carretera, tenim el cartell del Parc recomanant passejades per l’entorn de Les Planes de Sant Cugat i un pal indicador que ens assenyala la pista C13 en direcció a la Urbanització Sol i Aire i la Carretera de l’Arrabassada, just el trajecte que hem de fer ara, el pas pel Camí de Can Cases.

Senyalització al trencall. Toca abandonar la carretera i girar a la dreta.

Entrem a l’esplanada de la masia, convertida com moltes altres de Collserola en restaurant (El Mirador de Can Cases), i instal·lacions adjacents per l’esquerra. Des d’aquest indret podem contemplar una bona vista del Vallès i Collserola, destacant-se al fons les muntanyes de Montserrat i de la Mola.

Vista des de Can Cases

Seguim el camí avall pel costat de la casa i aviat, en un ampli revolt, ja deixada enrere la casa, trobarem un cadenat (312 m). Comença un llarg trajecte seguint la pista C13 sencera fins que va a parar a la carretera de l’Arrabassada.

Passat Can Cases seguim per la pista forestal C13

La caminada pel camí, una pista força ampla, primer és en notable baixada, amb més d’un revolt de paella. Des del cadenat fins arribar al Torrent de Can Cortès (254 m) (final de la baixada), hi ha un desnivell de 58 metres.

Baixant pel Camí de Can Cases
Camí de Can Cases

A partir d’aquí, punt d’inflexió i inici de la pujada, força llarga, fins a la carretera, amb un desnivell de 87 metres. En plena pujada trobarem en un revolt de paella l’única cruïlla de camins, un camí que surt per la dreta i que també va a la carretera (309 m, 1h 08 min). Nosaltres seguim fent el revolt cap a l’esquerra amunt (direcció Carretera de l’Arrabassada-Urbanització Sol i Aire).

Cruïlla de camins. Seguim amunt.

Seguim fent el tram de pujada uns metres més fins que ja veurem l’enllaç amb la carretera.

Últims metres de pujada del Camí de Can Cases
Enllaç amb la Carretera de l’Arrabassada

Hem arribat al final del Camí de Can Cases, en la confluència amb la Carretera de l’Arrrabassada o de la Rabassada (la BP-1417) (341 m, 1h 14 min), final del segon tram de la ruta.

En arribar a la cruïlla ja veurem a la dreta el trencall cap a Sol i Aire, cap a l’esquerra. Travessem la calçada i en pocs segons arribem al trencall de la urbanització (346 m). De nou, el cartell del Parc recomanant passejades pel barri de Les Planes de Sant Cugat i un pal indicador, que aquí ens assenyala la direcció de la Urbanització Sol i Aire-Can Borrell-Sant Medir (pista B02).

Senyalització cap al Sol i Aire

Seguim la carretera (Avinguda del Llac) per la banda esquerra i aviat arribarem a una cruïlla (329 m), on hem de continuar pel camí de l’esquerra (Avinguda de Sol i Aire), abandonant la carretera principal de la urbanització.

Hem de seguir pel camí de l’esquerra amunt

Seguirem un camí pavimentat, paral·lel a la Serra del Pedregal, i que passa per damunt de la urbanització.
Primers metres en susu pujada i després llarg descens, també suau, passant per diverses cruïlles de corriols i carrers, que hem d’ignorar i seguir sempre recte avall. Més endavant arribarem a un punt en què el camí s’estreny considerablement, passem pel costat d’una última vivenda i arribem al final de la urbanitrzació, per on puja un vial que surt del Camí de Can Borrell, que veiem al fons.

Final de la urbanització, mirant cap al Camí de Can Borrell.
Inici del corriol de carena

Nosaltres hem de continuar la marxa ficant-nos pel sender que tenim al front, encarat al bosc (220 m, 1h 33 min). És un corriol que va seguint la carena, enmig del bosc, bastant fressat, amb lleugera pujada fins arribar a la cota més elevada (257 m, 1h 43 min) i després descens progressiu.

Corriol de carena

Més endavant arribarem a confluir amb el sender que puja de Can Borrell, el PR-C 38. A partir d’aquí sempre hem de seguir, fins arribar a la font de l’Ermetà, les marques blanques i grogues del PR-C 38. Cal, doncs, estar atents a les estaques que hi ha als diversos encreuaments que trobarem.

Encreuament amb el PR-C 38. Seguim cap a l’esquerra.

Més avall arribarem a la cruïlla de font. Compte perquè hi ha una estaca clavada a l’esquerrra del corriol just per on baixa un caminet pel dret cap al torrent. Algú ha marcat la direcció de la font i és molt d’agrair.

Punt exacte per baixar a la font, cap a l’esquerra avall
Arribada a la Font de l’Ermetà, al costat del torrent

Baixem amb compte un petit tros fins al torrent i a la dreta ja veurem la part posterior de la Font de l’Ermetà (129 m, 2h 05 min), al costat del torrent i en un espai encisador. Llàstima que la font estigui completament seca, una situació que es repeteix en la majoria de les fonts de Collserola i d’altres llocs, per culpa de la sequera.
Fotos de la font:

Font de l’Ermetà

I en aquest indret amagat i solitari (almenys els dies feiners), acaba el tercer tram de la caminada. És un lloc ideal per fer un descans.

Deixem la font per tornar enrere a buscar el camí que puja al corriol de carena, pel qual hem accedint a la font. Al corriol hem de continuar caminant cap a l’esquerra, en direcció nord.

Continuem pel corriol que seguíem abans de baixar a la font

Més endavant passarem per dues cruïlles de corriols per la dreta. De moment, les ignorem, però si voleu estalviar-vos la caminada a la Torre Negra més val que agafeu el segon corriol a la dreta (124 m), perquè de retorn prendrem aquest corriol que travessa el Torrent de la Torre Negra.

A la ruta, el següent objectiu era anar a la Torre Negra i des d’allà al Pi d’en Xandri i a Sant Cugat, però com veureu això no serà possible en un dia feiner.
Seguim el corriol endavant que ara fa un gir cap a la nostra esquerra, va planejant fins passar per la cruïlla que va cap a Can Gordi, i seguim en lleugera ascensió per un camí, que passa pel costat d’una vivenda i acaba enllaçant amb una pista (149 m, 2h 23 min).

Tombem a la dreta en direcció la Torre Negra. La pista aviat passa per una zona de vivendes de la barriada de La Torre Negra. En ser-hi primer passarem pel Camí de la Font del Rei (146 m) i després de superar un considerable però no massa llarg desnivell, prendrem per la dreta el Camí de la Torre Negra (164 m, 2h 31 min).

Seguim la pista i després de fer un doble revolt de paella arribarem a l’entrada del recinte de la Torre Negra, que veiem al fons. I aquí ens quedarem, perquè l’accés és restringit i està tancat i barrat (136 m, 2h 38 min).

Accés a la finca de la Torre Negra. Sense paraules.

La Torre Negra era originàriament una torre de defensa de l’època medieval que està molt ben conservada. Actualment és propietat de l’Ajuntament de Sant Cugat i es pot visitar lliurement els diumenges al matí. També s’hi fan visites guiades. Però compte que l’accés només es pot fer pel corriol que surt de davant del Pi d’en Xandri (veure ruta 91 d’aquest blog).

Fem mitja volta a la força i reculem tot el camí fet des d’aquell segon corriol que he esmentat abans: resseguim pel Camí de la Torre Negra, passem per la barriada de la Torre Negra, prenem el camí cap a Can Gordi i tombem a l’esquerra pel corriol i anem a trobar la cruïlla del corriol que travessa el Torrent de la Font Negra (124 m, 2h 59 min), ara a l’esquerra.

Seguim aquest corriol i a una bifurcació girem a l’esquerra i seguim sempre recte i més endavant accedirem a un gran camp, que seguirem per un camí que el voreja i des del qual podem veure mig amagada pels arbres la Torre Negra, a la nostra esquerra.

Aquest camí va a parar al Camí de Can Borrell, just davant del Pi d’en Xandri (112 m, 3h 09 min).

Pi d’en Xandri

Ja només ens resta anar a Sant Cugat, que tenim molt a prop. Davant del pi tombem a l’esquerra per l’ample Camí de Can Borrell i anem cap a la ciutat. Al final, després de travessar el pont de la riera de Sant Medir, arribem a la rotonda de la Plaça del Rotary Internacional, una de les entrades de Collserola a Sant Cugat del Vallès (110 m, 3h 16 min).

Cartell del Parc a l’accés al Parc per la Plaça Rotary

Arribats a Sant Cugat, toca fer una travessa urbana. Des de la rotonda Rotary anem a l’esquerra per l’avinguda del Pla del Vinyet i a la rotonda següent tirem a la dreta per seguir per l’avinguda de la Torre Blanca, al segon carrer travessem la Rambla del Celler i continuem recte pujant fins a un quart carrer, l’avinguda de Cerdanyola. Aquí hem de girar a l’esquerra i seguir sempre recte en direcció al Monestir, que veiem al fons. Ja a tocar del monestir travessem el Passeig de Francesc Macià i quan som al costat del monestir, pel carrer de la Torre donem per acabada la travessa (125 m, 3h 30 min).

Torre del Monestir de Sant Cugat

I davant del Monestir de Sant Cugat donem per acabada la travessa. Sense l’anada a la Torre Negra compteu uns 40 minuts menys.

DESNIVELLS I TEMPS PER TRAMS
Desnivell en metres / Temps en minuts

TramDesnivellTemps
Baixador de Vallvidrera (FGC)-Vil·la Joana+ 456′
Vil·la Joana-cruïlla de la Budellera, pel Camí del Salze+ 6612′
Cruïlla de la Budellera-Coll del Gravat, pel Camí del Salze+ 5814′
Coll del Gravat-trencall Can Cases, per l’Avinguda de Can Cortès– 7815′
Pas pel Camí de Can Cases fins Carretera de l’Arrabassada+ 1427′
Carretera de l’Arrabassada-final Urbanització Sol i Aire, per avingudes del Llac i de Sol i Aire– 12119′
Pas pel corriol de carena fins Font de l’Ermetà– 9132′
Font de l’Ermeta-Camí de la Torre Negra fins accés tancat (fer mitja volta)+ 733′
Torre Negra-Torrent de la Font Negra-Pi d’en Xandri-entrada Sant Cugat (Pl. Rotary)– 2638′
Travessa urbana per Sant Cugat fins Pl. Monestir+ 1514′
Totals acumulats+ 205
– 316
3 h 30′

Desglossament del temps per etapes:
Baixador de Vallvidrera-Coll del Gravat: 32 min
Coll del Gravat-Can Cases: 15 min
Can Cases-Ctra. Arrabassada: 28 min
Urbanització Sol i Aire-Font de l’Ermetà: 50 min
Font de l’Ermetà-Torre Negra: 33 min
Torre Negra-Pi d’en Xandri_ 31 min
Pi d’en Xandri-Sant Cugat del Vallès: 21 min

Distribució del temps:
44 % en pujada, 8 % en pla i 48 % en baixada.

De Roquetes a Cerdanyola pel Coll de la Ventosa, Torrent del Cargol i Serra de Na Joana

Roquetes-Castell de Torre Baró-Turó d’en Segarra-Coll de la Ventosa-Cementiri de Collserola-Torrent del Cargol-Turó Pelat-Serra de Na Joana-Cerdanyola del Vallès

DADES TÈCNIQUES

  • Caminada núm. 95
  • Data: dijous, 25 de gener de 2024
  • Inici: metro Roquetes (L3)
  • Final: estació Cerdanyola del Vallès (Renfe)
  • Sector: vessant del Vallès (Montcada-Cerdanyola)
  • Distància: 11,45 km
  • Temps: 2 h 45 min
  • Desnivell: + 306 m / – 345 m
  • Dificultat: moderada
  • Tipologia: travessa lineal (només anada)

ITINERARI

Roquetes (metro L3)-Mirador de Torre Baró-Castell de Torre Baró-Coll de Roquetes-Coll de Canyelles-Turó Blau-Turó d’en Segarra-Turó Sul-Coll de la Ventosa-Carretera del Cementiri-Cementiri de Collserola-Torrent del Cargol (pas per Aqüeducte de Tapioles)-Turó Pelat-Serra de Na Joana-Riera de Sant Cugat-Cerdanyola del Vallès.

MAPA DE LA RUTA

RUTA A WIKILOC

LLOCS D’INTERÈS

COMENTARI

Ruta variada pel sector nord de la Serra de Collserola en tres etapes diferenciades.
La primera parteix del barri de les Roquetes, puja al Castell de Torre Baró i des d’allà va a buscar la carena, al Coll de Canyelles, per fer tres turons consecutius: en pujada el Turó Blau i el Turó d’en Segarra (sostre de la caminada), i el Turó Sul, ja de baixada al Coll de la Ventosa.
La segona, en progressiu descens, travessa la Serra de la Ventosa, passant per la Carretera del Cementiri, i s’endinsa per una part del Cementiri de Collserola per anar cap al Torrent del Cargol, que travessarem, amb el pas intermedi per l’aqüeducte de Tapioles, fins enllaçar de nou amb la Carretera del Cementiri, al costat de l’autopista.
La tercera etapa comença amb l’ascensió al Turó Pelat i continua planejant per anar a passar la Serra de Na Joana pel camí de carena, amb un important desnivell fins arribar a la Riera de Sant Cugat (cota més baixa de la caminada), ja al costat del nucli urbà de Cerdanyola del Vallès.
No és una travessa difícil, però cal anar amb compte amb els notables descensos des del Turó d’en Segarra i per la Serra de Na Joana.

DESCRIPCIÓ DE LA RUTA

Tram 1
ROQUETES (L3) (110 m) –
CASTELL DE TORRE BARÓ (214 m)

PeL barri de les Roquetes i Mirador de Torre Baró

Des de l’andana de l’estació de Roquetes (L3) agafem la sortida de Vidal i Guasch i en ser al carrer (110 m) comencem la travessa que ens portarà a Cerdanyola del Vallès.
Pugem per les escales mecàniques de la dreta, passem per la plaça de Roquetes i seguim rectes per anar a buscar unes segones escales mecàniques que remunten el carrer de Ballot fins al carrer de la Mina de la Ciutat. Llavors travessem el carrer i tombem a la dreta i poc després seguim el revolt amunt i ja veurem al front més escales mecàniques. En aquesta ocasió en son dues més, seguides, que ens faciliten la pujada fins al carrer de Briquets. Quan hi som girem a la dreta amunt fins que, poc després, tornem a veure unes escales a l’esquerra (151 m, 7 min). Però no, aquestes no són mecàniques i haurem de pujar-les (són les Escales de Llobera) fins arribar al carrer de Llobera, a la part habitada més alta del barri de Roquetes.
Des d’aquest punt ja veiem a sobre el Castell de Torre Baró, cap a on ens dirigim en aquest primer tram de la ruta.
Girem a la dreta per la carretera que puja decidida (carrer del Mirador de Llobera o del Mirador de Torre Baró) fent un ampli revolt a dreta des del qual veiem unes bones vistes de Barcelona fins al mar.
Quan arribem a la paret del mirador, pugem per les escales de l’esquerra (són pocs esglaons) i ja serem al Mirador de Torre Baró (196 m, 13 min).
Podem veure la panoràmica de Barcelona i entorn fins al mar des de la llarga miranda de l’indret.
En acabar la visita al mirador travessem la carretera (Carretera Alta de les Roquetes) i de seguida l’abandonem per prendre el camí que puja per la nostra dreta en direcció directa al castell, que mig veiem al fons, tapat pels arbres.
En poca estona arribarem al Castell de Torre Baró (214 m, 16 min).
Accedim al castell fins arribar a un mirador, amb panells informatius. Des d’aquí tenim vistes de Barcelona, del Turó de Roquetes, del barri de Torre Baró, de Montcada i Reixac, de la Serra de Marina, etc.

Castell de Torre Baró
Panoràmica cap al nord des del Castell de Torre Baró

Tram 2
CASTELL DE TORRE BARÓ (214 m) –
TURÓ D’EN SEGARRA (326 m)

Pel Coll de Canyelles i camí de carena-Turó Blau

Deixem la zona del mirador i anem a buscar el camí pel qual hem arribat i ara tombem a l’esquerra, rodegem per baix el castell i seguim el corriol planer cap al sud, passant per damunt del barri de Torre Baró i per sota del turó de Roquetes, seguint per la dreta en la bifurcació que trobarem i de seguida serem al Coll de Roquetes (214 m, 19 min), per on passa la Carretera Alta de Roquetes.

Vista del Castell de Torre Baró des del Coll de Roquetes

Creuem la carretera per continuar pel camí que veiem al front, encarat al turó de Roquetes. Traspassem la cadena que hi ha a l’inici del camí i comencem a pujar. Poc després arribarem a una cruïlla de camins: recte pujaríem directes al turó de Roquetes, però nosaltres hem de tombar a l’esquerra per un camí que ressegueix el vessant de la muntanya, en pujada fins passar per sota d’una torre elèctrica i després més aviat planejant.

Pas per una torre elèctrica en el corriol cap al Coll de Canyelles

És en aquest tram de corriol que tenim vistes de Barcelona, de la Carretera Alta de Roquetes que va a parar al barri de Canyelles, el Tibidabo i la Torre de Collserola al fons i més a prop els turons Blau i d’en Segarra (aquest coronat per unes antenes), cap a on anem.

El corriol ens acabarà portant fins al Coll de Canyelles (283 m, 33 min), per on passa el camí de carena que uneix el turó de Roquetes (a la dreta) i el turó d’en Segarra (a l’esquerra). L’indret, amb un parell de bancs per seure, és una important cruïlla de camins.

Arribats al camí de carena hem de seguir a l’esquerra amunt, en direcció cap al turó de les antenes.

Caminant cap al Turó d’en Segarra

Anem guanyant alçada progressivament i als pocs minuts hem d’anar amb compte perquè ens haurem de desviar per la dreta per anar al Turó Blau. Veurem un corriol que comença amb uns esglaons de fusta, l’agafem i de seguida serem al Turó Blau (310 m, 37 min), identificat amb una placa de vèrtex geodèsic al peu d’una de les peces metàl·liques que hi ha al turó.

Turó Blau (310 m)

Des d’aquí tenim vistes del Vallès i de tota la carena que anem seguint.

Abandonem el turó per retornar al camí de carena i fer els darrers metres d’ascensió al turó de les antenes, que se’ns presenta al nostre davant. En uns tres minuts serem a dalt del Turó d’en Segarra (326 m, 40 min).

Arribant al Turó d’en Segarra
Turó d’en Segarra (326 m)

El cim està ocupat per una instal·lació d’antenes, com en altres indrets de Serra de Collserola. Són antiestètiques però cal reconèixer que serveixen com a punts de referència des de la llunyania (aquest turó és un punt molt visible des de molt llocs a la rodona), a banda del seu servei en les telecomunicacions.

Antenes del Turó d’en Segarra

Des del turó podem contemplar un ampli paisatge de 360 graus.

Tram 3
TURÓ D’EN SEGARRA (326 m) –
COLL DE LA VENTOSA (245 m)

Pel camí de carena-Turó Sul

En aquest tram hem de fer el descens al Coll de la Ventosa, per on passa la Carretera del Cementiri de Collserola i la pista del Passeig de les Aigües que ve de Torre Baró i va cap al Forat del Vent i el Portell de Valldaura.
Abandonem el Turó d’en Segarra per la banda dreta, segons hem arribat. El corriol de baixada presenta un desnivell considerable (uns 80 metres en només uns 400 metres de recorregut). Per aquesta raó hem d’anar amb compte.

Deixant enrere el Turó d’en Segarra

Baixant anirem veient davant nostre el Turó Sul i al fons el Coll de la Ventosa, els propers punts de pas de l’iitinerari.

Vista del Turó Sul i el Coll de la Ventosa des del corriol de baixada

Quan arribem a la zona on el desnivell és menys pronunciat ja estem molt a prop del Turó Sul. Abans d’arribar-hi passarem pel costat d’un gronxador encarat al barri de Canyelles, que podem veure al fons, tot i que ara només hi resten les cordes que el subjectaven.

Espai on hi havia el gronxador

Seguim el corriol i aviat, després d’un reputjó, serem al cim del Turó Sul (280 m, 47 min).

Arribant al Turó Sul

Quan hi arribem podem disfrutar de més vistes de Collserola, Barcelona i el Vallès, per si en volíem més.

Turó Sul (280 m)
El Coll de la Ventosa des del Turó Sul

Des del Sul tombarem cap a l’esquerra i iniciarem el descens, ja decidit, fins arribar a enllaçar amb el Camí de Sant Llàtzer (226 m). Llavors tombem a la dreta i a escassos metres arribem a l’esplanada del Coll de la Ventosa (239 m, 51 min).

Enllaç amb el Camí de Sant Llàtzer
Cartell a l’esplanada del Coll de la Ventosa

Travessem l’esplanada i anem a trobar la carretera i tombem a la dreta pel voral per dirigir-nos a la part més alta del coll, a on hi ha la passarel·la enlairada per on passa la pista del Passeig de les Aigües.

Arribant al punt més alt del Coll de la Ventosa, pel voral de la carretera

Un cop traspassat el pont de la passarel·la haurem acabat el tram (245 m, 54 min).

El tram següent és una caminada pel voral de la Carretera del Cementiri. De fet, trepitjarem poc asfalt perquè un bon tros es fa per un camí arranjat per als vianants, pel costat dret de la calçada, en direcció al cementiri. Són uns 20 minuts, passant per la Serra de la Ventosa i amb lleugera baixada. Si no és cap de setmana trobareu pocs vehicles.

Caminet pel lateral der la carretera

Anem baixant pel caminet. Per l’altra banda de la calçada anirem passant primer per una cruïlla de dos camins (216 m, 1h 02 min) (un que va cap al Forat del Vent i l’altre que va a Sant Iscle de les Feixes), més enllà trobarem , també a l’esquerra, una altra cruïlla amb dos camins que conflueixen (194 m, 1h 07 min) (un en direcció Can Lloses i l’altra cap a la Torre Bones Hores (Torre Beltran). En ambdós casos nosaltres hem de continuar seguint la carretera.
En arribar a la segona cruïlla, veurem que acaba el caminet ben arranjat que hem fet des del Coll de la Ventosa i a partir d’aquí continuarem caminant pel voral de la carretera, però per un camí menys fressat.
A partir d’aquí ja podem entreveure el Cementiri, rodejat de bosc.

Poc després arribarem a l’accés (a la dreta) al Recinte Hebreu del cementiri (188 m, 1h 10 min) i més endavant passarem per sota de la Torre Bones Hores i tot seguit ens plantarem a la cruïlla cap al Cementiri de Collserola, també a la dreta.

Pas per sota de la Torre Bones Hores
Arribada a la cruïlla del Cementiri

En aquest punt abandonem la Carretera del Cementiri i trenquem cap a la dreta (161 m, 1h 16 min).
I amb l’accés al recinte del cementiri acabem aquest tram.

Tram 5
CEMENTIRI DE COLLSEROLA (accés) (161 m)
CEMENTIRI DE COLLSEROLA (sortida nord) (108 m)

Pel recinte del Cementiri

El cinquè tram de la ruta és el pas pel Cementiri de Collserola, o Cementiri del Nord. Ho farem en poc més de 10 minuts, primer baixarem per la carretera d’accés al cementiri i en ser-hi passarem per una llarga avinguda, passant per diverses agrupacions, acabant el recorregut al Recinte Islàmic i a les oficines del cementiri (Administració).
Des de la carretera primer hem de seguir un doble revolt, primer a la dreta i després a l’esquerra i continuem fins a trobar la cruïlla que ens portarà al cementiri, a la dreta.

Accés al Cementiri de Collserola

Passem per l’accés videovigilat i enfilem avall una llarga recta, podent veure a la nostra esquerra blocs de nínxols.

A l’arribar a l’encreuament del final de la recta tombem a l’esquerra i després altre cop a l’esquerra per agafar la llarga avinguda de les agrupacions 15 a 19 (123 m, 1h 24 min).

Caminem per aquest sector del cementiri durant cinc minuts, enmig d’un silenci impressionant i amb el respecte adient al lloc per on passem.
Al final de l’avinguda passarem per un parell de rotondes, a la segona de les qual hi ha l’edifici de l’Administració i un aparcament per a vehicles.
Nosaltres seguim recte, passem per una darrera rotonda, ja a la sortida del recinte del cementiri (108 m, 1h 29 min) i aquí acaba el tram.

Última rotonda del cementiri per la banda nord

Tram 6
CEMENTIRI DE COLLSEROLA (sortida nord) (108 m)
CARRETERA DEL CEMENTIRI (99 m)

Pel Torrent del Cargol-Aqüeducte de Tapioles

A la sortida del cementiri hem d’anar a buscar el camí que ressegueix el Torrent del Cargol. A l’esplanada que trobem a l’acabar la plaça de la rotonda (105 m) hem de desviar-nos lleugerament cap a l’esquerra i dirigir-nos per un camí poc fressat i en no massa bones condicions. Seguim el camí en baixada fins travessar el torrent i després anem planejant enmig del bosc en direcció nord.

En poca estona arribarem a l’Aqüeducte de Tapioles (o del Torrent de les Tapioles) (81 m, 1h 36 min), que passa per sobre del camí a uns 10 metres d’alçada. L’Ajuntament de Montcada i Reixac presenta en el seu Patrimoni arquitectònic les dades de l’aqüeducte, també conegut com l’Aqüeducte del Vallès II.

Aqüeducte de Tapioles (81 m)

Més fotos de l’aqüeducte, per les dues bandes:

Deixem l’aqüeducte i continuem pel Camí del Torrent del Cargol en la mateixa direcció que portàvem, ara un camí molt més fressat, però menys bonic.

Deixant enrere l’aqüeducte
Continuant pel Camí del Torrent del Cargol

No deixem el camí fins trobar l’enllaç amb la pista que ve de Can Cuiàs (72 m, 1h 41 min). En aquest punt girem a l’esquerra i anem en lleugera pujada fins a trobar-nos de nou amb la Carretera del Cementiri, al costat del pont que passa per sobre de l’autopista C-58 (99 m, 1h 46 min). Fi de tram.

Tram 7
CARRETERA DEL CEMENTIRI (99 m)
SERRA NA JOANA (trencall) (154 m)

Pel Turó Pelat

A l’ enllaçar amb la carretera veiem a mà dreta el pont que creua l’anomenada autopista del Vallès (la C-58) i al fons el Turó dels Quatre Pins i més enlairat el Turó de Montcada.
En ser a la cruïlla tombem a l’esquerra pel voral i seguim uns metres fins a veure un pal indicador a l’altra banda de la calçada.

Trencall cap al Turó Pelat, a la dreta

Travessem la carretera cap a la dreta i prenem un curt corriol que enllaça amb una pista, girem a l’esquerra i de seguida serem a una nova cruïlla (115 m), que ens assenyala just la direcció que hem de seguir per completar la nostra ruta (Turó Pelat-Serra de Na Joana-Cerdanyola). Així, a l’encreuament tombem a la dreta per un camí ample, amb un cadenat al principi, que ens portarà fins a dalt la carena, amb el punt culminant al Turó Pelat.

Després d’una pujada contínua arribarem al Turó Pelat, situat a la nostra dreta i marcat pel corresponent vèrtex geodèsic (150 m, 1h 56 min). Des del turó veiem per una banda el Turó de Montcada, al front una panoràmica del Vallès i a l’altra banda, el camí de carena que hem de seguir després.

Turó Pelat (150 m)
El Turó de Montcada des del Turó Pelat
Camí de carena cap a la Serra de Na Joana

Abandonem el turó i contunuem pel camí de carena, ara planer. Primer passarem de llarg un encreuament de diversos corriols, al costat d’un dipòsit, i més endavant arribarem a una nova cruïlla. Per l’esquerra arriba el camí de la Serra de Llagat i per la dreta neix el corriol que ens assenyala la direcció Serra de Na Joana-Santa Maria de les Feixes-Cerdanyola, que és el que hem de prendre (150 m, 2h 01 min).

Arribada a l’encreuament dels camins de la Serra de Llagat (a esquerra) i de la Serra de Na Joana (a la dreta)
Trencall cap a la Serra de Na Joana

Deixarem el camí que seguíem per endinsar-nos a la Serra de Na Joana, la via per la qual anirem cap a Cerdanyola, que serà el darrer tram de la travessa.

Tram 8
SERRA DE NA JOANA (trencall) (150 m)
CERDANYOLA DEL VALLÈS (Renfe) (71 m)

Per la Serra de Na Joana i Parc de la Riera

Prenem el corriol a la dreta i ens endinsem al bosc. A pocs metres trobem una bifurcació de camins, no indicada: recte avall aniríem a parar a l’autopista (opció descartada), nosaltres hem d’agafar el corriol que surt per l’esquerra.

Corriol de la Serra de Na Joana

Planejant, o amb lleugera pujada, anirem a parar a una altra cruïlla de corriols: un que ve per l’esquerra i un altre que surt per la dreta, el que hem d’agafar i que travessa la carena de la Serra de Na Joana (156 m, 2h 05 min).

En aquest punt hem de seguir pel corriol de la dreta, que travessarà la Serra de Na Joana per la carena

El camí de carena passa pel bosc, primer va ascendint fins a arribar a un turó, engolit pel bosc, i reconeixible per una pila de pedres al marge esquerre del camí (168 m, 2h 09 min).
A partir d’aquí comença un descens força pronunciat, per un corriol amb trams molt aixaragallats. Cal anar amb compte!

En aquest trajecte per la Serra de Na Joana trobarem uns quants trencalls de corriols, però nosaltres hem de seguir sempre el camí més fressat.
Després de la baixada arribarem al Camí del Torrent de Canaletes (62 m, 2h 24 min), amb la visió al fons del Puig de la Guàrdia.

Enllaç amb el Camí del Torrent de Canaletes
Vista del Camí del Torrent de Canaletes, amb el Puig de la Guàrdia al fons

Al ser al camí tombem a la dreta i poc després serem a la riera de Sant Cugat (completament seca), que travessarem per la Passera de Na Joana (54 m, 2h 27 min).

Passera de Na Joana

A l’altra banda de la riera hem de pujar pel camí que s’enfila (pocs metres) al nivell del Parc de la Riera, en un dels seus extrems. Girem a la dreta pel camí del parc i al segon trencall a l’esquerra, tombem a l’esquerra per un tram amb escales, que ens durà a la rotonda d’entrada/sortida de Cerdanyola (68 m, 2h 30 min). Voregem la rotonda passant pels passos de vianants i ens dirigim a l’inici de la Ronda de Cerdanyola, a l’esquerra.

La rotonda des de la Ronda de Cerdanyola

Ja som a Cerdanyola del Vallès. Ens toca fer una travessa urbana d’uns 15 minuts per anar a l’estació de tren, final del recorregut.
Situats a la Ronda de Cerdanyola hem de seguir aquesta via per la vorera esquerra i quan veiem una benzinera a l’altra banda de la ronda, travessem pel pas de vianants i girem a l’esquerra per rodejar la benzinera per darrera, passant a prop de les vies del tren. Quan ens allunyem de les vies ens aproparem al curs del riu Sec.

Caminant pel carrer dels Reis, paral·lel al riu Sec; al fons el pont per on girarem

Llavors seguim l’anomenat carrer dels Reis, paral·lel al riu, fins que arribarem a una via destacada, l’avinguda de la Primavera, just per on hi ha un pont que travessa el riu.
Girem a la dreta per damunt del pont i de seguida serem a l’estació de Renfe, final de la ruta (71 m, 2h 45 min).

DESNIVELLS I TEMPS PER TRAMS
Desnivell en metres / Temps en minuts

TramDesnivellTemps
Roquetes (metro L3)-Castell de Torre Baró+ 10416′
Castell de Torre Baró-Turó d’en Segarra, pel Coll de Canyelles i el Turó Blau+ 11224′
Turó d’en Segarra-Coll de la Ventosa (pont), pel Turó Sul– 8114′
Coll de la Ventosa (pont)-accés Cementiri de Collserola, per la Carretera del Cementiri– 8422′
Pas pel recinte del Cementiri de Collserola– 5313′
Cementiri de Collserola-Aqüeducte de Tapioles, pel camí del Torrent del Cargol– 277′
Aqüeducte de Tapioles-Carretera del Cementiri, pel camí del Torrent del Cargol+ 1810′
Carretera del Cementiri-Turó Pelat-trencall Serra de Na Joana+ 5515′
Pas per Serra de Na Joana fins Riera de Sant Cugat (passera), pel camí de carena– 10026′
Riera de Sant Cugat-Cerdanyola (estació Renfe), pel Parc de la Riera i travessa urbana+ 1718′
Totals acumulats+ 306
– 345
2 h 45′

Desglossament del temps per etapes:

Roquetes-Coll de la Ventosa: 54 min
Coll de la Ventosa-Torrent del Cargol: 52 min
Carretera del Cementiri-Cerdanyola: 59 min

Roquetes-Castell de Torre Baró: 16 min
Castell de Torre Baró-Turó d’en Segarra: 24 min
Turó d’en Segarra-Coll de la Ventosa: 14 min
Coll de la Ventosa-Cementiri Collserola: 22 min
Pas pel Cementiri i Torrent del Cargol: 30 min
Camí Turó Pelat- trencall Serra Na Joana: 15 min
Pas per Serra de Na Joana: 26 min
Travessa urbana per Cerdanyola: 18 min

Distribució del temps:
43 % en pujada, 12 % en pla i 45 % en baixada.

De Vallvidrera a Sant Cugat per Can Puig, Sant Medir i la Torre Negra

Baixador de Vallvidrera-Coll del Gravat-Can Puig-Sant Medir-Can Gener-Sant Adjutori-Can Borrell-Pi d’en Xandri-Torre Negra-Sant Cugat del Vallès

DADES TÈCNIQUES

  • Caminada núm. 91
  • Data: dissabte, 30 de setembre de 2023
  • Inici: estació Baixador de Vallvidrera (FGC)
  • Final: Sant Cugat del Vallès (davant del Monestir)
  • Sector: vessant del Vallès (Sant Medir-Sant Cugat)
  • Distància: 13,4 km
  • Temps: 3 hores
  • Desnivell: + 216 m / – 327 m
  • Dificultat: moderada
  • Tipologia: travessa lineal (només anada)

ITINERARI

Baixador de Vallvidrera-Vil·la Joana-Camí del Salze-Coll del Gravat-Can Torres-Zona de Can Ribes-Camí de Can Puig-Can Puig-Sant Medir-Can Gener-Sant Adjutori-Can Borrell-Pi d’en Xandri-Torre Negra-Sant Cugat del Vallès.

MAPA DE LA RUTA

RUTA A WIKILOC

LLOCS D’INTERÈS

COMENTARI

Travessa des de Santa Maria de Vallvidrera fins a Sant Cugat del Vallès. La primera etapa de la ruta, en pujada, surt de l’estació del Baixador de Vallvidrera i passant per Vil·la Joana i el Camí del Salze arriba al Coll del Gravat. La segona etapa, primer un tros pujant i després en llarg descens, passa pel camí cap al Turó del Puig fins trencar cap a Can Torres i enllaçar amb la carretera de l’Arrabassada a l’alçada de Can Ribes, des d’on agafem el camí asfaltat fins a Can Puig i continuem (més avall per camí de terra) fins a l’ermita de Sant Medir. La tercera etapa, més aviat planera, ens portarà fins a la masia de Can Borrell passant per la font de Can Gener o de Sant Medir, la masia de Can Gener, la font de Sant Sever i l’ermita i el forn ibèric de Sant Adjutori. En la darrera etapa, en lleuger descens, ens dirigirem cap a Sant Cugat, veurem l’emblemàtic Pi d’en Xandri i des d’allà ens arribarem als voltants de la masia de la Torre Negra (aquell dia amb accés tancat) i finalment anirem cap a Sant Cugat (entrada per la plaça Rotary) per acabar l’excursió al costat del Monestir.
Caminada senzilla, quasi íntegrament per pistes forestals, que pot fer tothom, grans i petits, sense problemes. I diversos i variats punts d’interès.

DESCRIPCIÓ DE LA RUTA

Tram 1
BAIXADOR DE VALLVIDRERA (FGC) (236 m) –
COLL DEL GRAVAT (405 m)

Per Vil·la Joana i Camí del Salze

Sortim del Baixador de Vallvidrera dels Ferrocarrils Catalans (FGC) i ens situem a l’esplanada que queda al costat de l’accés principal de l’estació (236 m). Just al front veiem uns cartells del Parc i un camí empedrat i esglaonat, que hem de seguir fins arribar al final, just a Vil·la Joana, seu del Museu Verdaguer (281 m, 7 min).

Deixant enrere Vil·la Joana

En aquest punt enllaçarem amb un camí asfaltat. Hem de seguir-lo cap a l’esquerra amunt. Passarem pel costat d’un restaurant, poc després per l’entrada al Centre d’Informació del Parc Natural de Collserola (a la dreta) i finalment arribarem a l’alçada de l’escola Els Xiprers.
Aquí trobarem una cruïlla de camins (297 m) i hem de girar pel Camí del Salze, a l’esquerra (direcció Itineraris de la Budellera-Turó del Puig-Can Cortés), continuant en pujada. L’asfaltat arriba fins a l’entrada de l’escola i poc després, en passar per un cadenat, el camí passa a ser de terra.

Comença un tram en plena natura, envoltats de bosc, per una pista forestal prou ampla. Sempre hem de seguir aquesta pista, passant de llarg els successius trencalls que anirem trobant, primer un cap al barri del Rectoret (a l’esquerra), més amunt un sender cap al Revolt de les Monges (per la dreta), més enllà el trencall cap a la Budellera (347 m, 20 min), també a la dreta, i encara més amunt, la doble cruïlla cap al Camí de la Savina (a la dreta, direcció Tibidabo) i cap al Turó dels Mussols (a l’esquerra).

Trencall a la dreta cap a la Budellera. Hem se seguir recte amunt.

Un tros més amunt arribarem a la carena i des d’allà el camí planeja i baixa fins al Torrent d’en Ferrer i es torna a enfilar els darrers metres fins arribar a una cruïlla amb una altra pista (a la dreta) i tot seguit ja serem al Coll del Gravat (405 m, 35 min), on hi ha unes vivendes i una important cruïlla de camins.

Arribada al Coll del Gravat (405 m)

En aquest coll acaba la primera etapa de la travessa.

Tram 2
COLL DEL GRAVAT (405 m) –
SANT MEDIR (224 m)

Per Can Ribes i Can Puig

Girem a la dreta per l’avinguda Collserola i continuem en pujada, passant per diverses cases. Més amunt deixarem a la dreta un camí que puja a Can Potosí (el Turó del Puig) i de seguida arribem a una cruïlla important, que a més és el punt més elevat de la travessa (442 m, 44 min). Aquí hem de tombar per l’esquerra, en direcció Casa Sant Josep-Carretera de l’Arrabassada-Can Ribes).

Cruïlla de camins. Hem de continuar per l’esquerra

Comencem un tram de descens suau d’uns cinc minuts, passant per una vivenda a esquerra i el sender al Coll de la Vinassa a dreta, abans d’enllaçar amb la Carretera de l’Arrabassada (414 m), ben aprop del quilòmetre 6.

Travessem la calçada amb molt de compte, superem la barana i prenem el corriol que trobarem a l’altra banda, seguint cap a l’esquerra. A pocs metres arribarem a l’Àrea de Can Ribes, a la dreta.

Arribada a l’Àrea de Can Ribes

En ser a l’esplanada, on hi ha la caseta de la Masoveria de Can Ribes, hem d’agafar el camí asfaltat, que ens queda més a la dreta (pista forestal B05, direcció Can Puig-Sant Medir) (411 m, 53 min).

Inici del camí (asfaltat) cap a Can Puig i Sant Medir (pista B05 del Parc de Collserola)
Primers metres del Camí de l’Arrabassada a Sant Medir

Durant uns minuts anirem descendint per una carretera forestal estreta, que té com a al·licients passar pel costat inferior del Viaducte de Can Ribes, que veurem a la nostra esquerra, molt a prop de la pista.

Viaducte de Can Ribes

També cal destacar la successió de revolts de paella que farem, abans d’arribar a Can Puig.

Finalment, poc abans d’arribar-hi, passarem pel costat de les ruïnes de l’antiga escola ‘Ciudad de los Muchachos‘, de la que en podeu conèixer la seva història en aquest reportatge d’en Dani Cortijo al ‘Nació Digital‘. Cal dir que actualment l’accés al recinte està tancat per perill d’esfondrament.

RuInes de la ‘Ciudad de los Muchachos’

I de seguida serem a la masia de Can Puig (302 m, 1h 10 min).

Rodegem la casa pel camí principal, encara asfaltat, deixem a la dreta el sender que ve de Vista Rica, i més avall, en un revolt, tenim a l’esquerra la Font de Can Puig (287 m).

Font de Can Puig

Anem baixant per la pista, ara resseguint el Torrent de la Salamandra, en un tram molt agradable.

Més endavant passem pel trencall cap a la Urbanització Sol i Aigua (a la dreta) i poc després la cruïlla cap a Can Gener (a l’esquerra).

Superats els trencalls, arribarem a una zona d’aparcament per a vehicles (fins aquí arriba l’asfaltat de la pista que hem seguit des de la carretera de l’Arrabassada) i ja per camí de terra remuntem uns últims metres, deixant a l’esquerra l’edifici noucentista del Centre Sant Medir, per arribar a Sant Medir (224 m, 1h 25 min)

Pas pel Centre Sant Medir

Hi arribem per la zona de l’Ermita de Sant Medir, indret emblemàtic pels habitants de Sant Cugat del Vallès i del barris de Gràcia i Sant Gervasi de Cassoles de Barcelona, els quals celebren cada any, pel 3 de març, un aplec molt popular. Coneixes la llegenda de Sant Medir? Llegeix això.

Façana principal de l’Ermita de Sant Medir (224 m)

Al costat de l’ermita hi ha una gran esplanada, amb bancades de pedra als laterals, al final la Font del Camp del Miracle, i als voltants hi ha una àrea de pícnic per si volem passar-hi una llarga estona o fer-hi un àpat.

Ermita de Sant Medir, des de l’esplanada
Font del Camp del Miracle

Sant Medir tanca la segona etapa de la caminada. Encara ens queda molta cosa per veure!

Tram 3
SANT MEDIR (224 m) –
CAN BORRELL (160 m)

Per Can Gener i Sant Adjutori

Deixem l’esplanada de Sant Medir pel costat de la font, encarats al Camí de Can Borrell, però immediatament trenquem per l’esquerra per un camí que va a una depuradora, amb un cartell avisa no passar. No en fem cas i seguim el camí que aviat, passat l’accés a la depuradora, es transforma en-sender, força atapeït de vegetació, al menys fins a l’aqüeducte de Can Gener, que hem de superar per un pas molt estret, però que no comporta cap problema, ni tant sols per aquells que tenen vertígen, perquè passa a escassa alçada de la riera de Sant Medir, que creua.

Pocs metres més endavant trobem, a mà dreta, unes escales que baixen fins a la Font de Can Gener (o de Sant Medir).

Font de Can Gener (o de Sant Medir)
Accés esglaonat a la font

Visitada la font tornem al camí per les escales i seguim a la dreta, més enllà arribarem a la cruïlla amb el Camí de Can Gener, tombem a la dreta i de seguida serem a les portes de Can Gener (o Can Jané) (212 m, 1h 34 min), una masia-restaurant.

Can Gener (o Can Jané)
Cruïlla a Can Gener. Toca tombar a la dreta, en direcció Sant Adjutori-Can Borrell.

Passem per davant de la masia i la rodegem per prendre el camí a la dreta (direcció Sant Adjutori-Can Borrell) i que ens permet passar pel costat de la granja de la masia, amb diversos animals.

Una parella d’emús passejant per la masia

El camí baixa fins al torrent i després va a trobar el Camí de Can Borrell. Just a la cruïlla amb la pista que uneix Sant Medir i Can Borrell (184 m) surt per l’esquerra un caminet que baixa a la Font de Sant Sever (1h 43 min), molt deixada, com tantes altres fonts de Collserola. Aquell dia vaig arrencar diverses herbes que mig tapaven el frontal de la font, d’altra banda ben seca.

Enllaç amb la pista de Can Borrell. Per l’esquerra surt el caminet cap a la Font de Sant Sever.
Font de Sant Sever

Tornem a la cruïlla i girem per l’esquerra en direcció Sant Adjutori-Can Borrell-Sant Cugat. El camí va planejant per la Vall de Gausac, resseguint la Riera de Sant Medir. Més endavant arribarem al trencall per la dreta que ens indica la direcció a Sant Adjutori, la propera visita, que podem fer en uns 10 minuts.

Trencall cap a Sant Adjutori, a la dreta

Tombem a la dreta, travessem la riera de Sant Medir (totalment seca) i molt aviat ens sorprendrà la petita ermita de planta circular que veiem a la dreta: és l’Ermita de Sant Adjutori (158 m, 1h 56 min).

Seguint el camí per on hem arribat, uns metres més enllà, trobarem el Forn ibèric.

Feta la visita a l’ermita i al forn (tot plegat mig quart, anant per feina), desfem el camí i tornem a la pista forestal que seguíem. Girem a la dreta i en poca estona serem a Can Borrell, una altra masia-restaurant.

Can Borrell
Cartell per als ciclistes

Passem pel costat de la masia per anar a trobar el Camí de Sant Cugat (160 m, 2 hores). En aquest punt acabem la tercera etapa de la ruta.

Tram 4
CAN BORRELL (160 m) –
SANT CUGAT DEL VALLÈS (Pl. Monestir) (125 m)
Pel Pi d’en Xandri i la Torre Negra

Prenem la pista forestal cap a la dreta, en direcció Pi d’en Xandri-Sant Cugat i seguirem un camí ample que discorre més o menys paral·lelament a la riera de Sant Medir.

Pal indicador a la cruïlla de camins, a la part alta de Can Borrell
Deixant enrere Can Borrell

Caminarem per una pista planera, en lleuger descens, amb diversos trencalls a banda i banda, que hem d’ignorar i sempre continuar pel camí principal, en direcció Sant Cugat.
Quan ja ens hi anem acostant arribarem a la zona del Parc Rural de la Torre Negra, del qual visitarem dos indrets emblemàtics: el Pi d’en Xandri i la Torre Negra.

Entrada al Parc Rural de la Torre Negra

Primer arribarem al Pi d’en Xandri (112 m, 2h 25 min), un arbre amb una història al darrera, que és orgull de la gent de Sant Cugat i un dels símbols de la lluita de la ciutat per preservar l’entorn natural. Podeu veure-ho en aquesta web.

Des del pi anirem cap a la Torre Negra. Compte perquè hi anirem per un corriol que surt de davant del pi, però que no està indicat. Abans d’arribar a l’alçada del pi hi ha un trencall senyalitzat, però no és el que cal agafar. Hem de prendre un corriol que surt un cop hem passat per davant de l’arbre en direcció Sant Cugat, a mà esquerra.
Seguim aquest caminet que de seguida travessa la riera de Sant Medir i més endavant es bifurca: podem agafar qualsecol dels dos i anirem a parar a la tanca de la finca de la Torre Negra, que ja veiem al fons.
Hi ha una porta accés, aquell dia tancada. Cal assabentar-se dels horaris de visita a aquesta masia fortificada, amb aparença de castell.

La Torre Negra

La impossibilitat d’accedir-hi va fer que optés per vorejar la masia per un camí i després un sender fins arribar a l’alçada de la casa per una banda i fer mitja volta (135 m, 2h 34 min).
Com es pot veure, tota la finca està envoltada d’una tanca, tot i que el gener de 2022 la masia la va comprar l’Ajuntament de Sant Cugat, que es va comprometre a obrir-la a la ciutadania (veure notícia).

Desfem el corriol que hem fet per poder veure la masia des de l’exterior i tornem al camí principal i el seguim cap a la dreta, encarats a Sant Cugat, amb La Mola al fons. El camí, no massa ample, planeja en direcció a la ciutat.
En aquest tram hem d’estar atents als corriols que surten per la dreta: el primer és el que hem fet des de la tanca i que va al Pi d’en Xandri, el passem de llarg; el segon, un tros més enllà, és un sender que va directe al camí de can Borrell, i de seguida arriba el tercer, que és el que hem d’agafar (atenció, no està indicat!) i que ens dirigirà al final del Camí de Can Borrell, al costat del pont de la riera de Sant Medir i a sota mateix de la Plaça del Rotary Internacional, entrada a Sant Cugat del Vallès (110 m, 2h 44 min).

Cartell del Parc Natural de Collserola a l’inici del Camí de Can Borrell-Sant Medir, a la Plaça Rotary

Arribats a Sant Cugat, toca fer una travessa urbana. Des de la rotonda Rotary anem a l’esquerra per l’avinguda del Pla del Vinyet i a la rotonda següent tirem a la dreta per seguir per l’avinguda de la Torre Blanca, al segon carrer travessem la Rambla del Celler i sense canviar de direcció pugem fins a un quart carrer, l’avinguda de Cerdanyola. Aquí hem de trencar a l’esquerra i seguir sempre recte en direcció al Monestir, que veiem al fons. Ja a tocar del monestir travessem el Passeig de Francesc Macià i quan som al costat del monestir, pel carrer de la Torre donem per acabada la travessa (125 m, 3 hores).

Arribant al final de la caminada
Monestir de Sant Cugat

Podeu tenir informació de Sant Cugat del Vallès a la web de l’Ajuntament o al diari digital TOT Sant Cugat, i del Monestir de Sant Cugat a les webs de Monestirs.cat, de VisitSantCugat, o a la Viquipèdia, entre d’altres.

Per sortir de Sant Cugat podeu fer-ho, com a l’anar, amb els Ferrocarrils Catalans seguint aquest itinerari d’entre 10 i 15 minuts: des del punt d’arribada de la caminada rodegeu el monestir fins a la plaça d’Octavià, agafeu el carrer de Santiago Rusiñol fins a la plaça dels Quatre Cantons, continueu recte pel carrer de Santa Maria fins a la plaça del Doctor Galtés i llavors seguiu pel carrer Valldoreix, trenqueu a Àngel Guimerà a la dreta i de seguida sereu a la plaça de Lluís Millet, on hi ha l’estació de Sant Cugat Centre (130 m).

DESNIVELLS I TEMPS PER TRAMS
Desnivell en metres / Temps en minuts

TramDesnivellTemps
Baixador de Vallvidrera (FGC)-Vil·la Joana+ 457′
Vil·la Joana-trencall camí de la Budellera+ 6613′
Trencall camí de la Budellera-Coll del Gravat+ 5815′
Coll del Gravat-Can Torres-trencall Can Ribes (Ctra. Arrabassada)+ 618′
Trencall Can Ribes-Can Puig, pel camí asfaltat– 10917′
Can Puig-Sant Medir (ermita i font)– 7815′
Sant Medir-Can Gener, per Font de Sant Medir– 129′
Can Gener-camí de Can Borrell / Font de Sant Sever-289′
Font de Sant Sever-Sant Adjutori (ermita i forn)– 26 13′
Sant Adjutori-Can Borrell– 24′
Can Borrell-Pi d’en Xandri– 4725′
Pi d’en Xandri-Torre Negra (voltants)+ 269′
Torre Negra (voltants)-entrada Sant Cugat (Pl. Rotary)– 2510′
Travessa urbana per Sant Cugat fins Pl. Monestir+ 1516′
Totals acumulats+ 216
– 327
3 h 00′

Desglossament del temps per etapes:
Baixador de Vallvidrera-Coll del Gravat: 35 min
Coll del Gravat-Can Puig: 35 min
Can Puig-Sant Medir: 15 min
Sant Medir-Can Gener-Sant Adjutori-Can Borrell: 35 min
Can Borrell-Pi d’en Xandri: 25 min
Pi d’en Xandri-Torre Negra-Sant Cugat: 35 min

Distribució del temps:
39 % en pujada, 11 % en pla i 50 % en baixada