Arxiu d'etiquetes: vallvidrera

Travessa de Vallvidrera a Valldoreix: del Tibidabo al Puig Madrona

Vallvidrera-Turó de Mont-Tibidabo-Coll del Gravat-Turó del Fumet-La Floresta-Vallpineda-Colònia Montserrat-Ermita de la Salut-Puig Madrona-Valldoreix

DADES TÈCNIQUES

  • Caminada núm. 100
  • Data: dijous, 27 de juny de 2024
  • Inici: Vallvidrera Superior (FGC)
  • Final: Valldoreix (FGC)
  • Sector: vessants de Barcelona (Vallvidrera-Tibidabo) i del Vallès (Les Planes-La Floresta-Valldoreix)
  • Distància: 18,75 km
  • Temps: 5 hores
  • Desnivell: + 340 m / – 541 m
  • Dificultat: moderada
  • Tipologia: travessa lineal

ITINERARI

Vallvidrera Superior (FGC)-Turó de Mont-Tibidabo (esplanada)-Coll de la Vinassa-Camí de Sant Cugat-Camí del Turó del Puig-Coll del Gravat-Avinguda de Can Cortès-Coll de la Creu d’en Blau-Turó del Fumet-La Floresta-Vallpineda-Colònia Montserrat-Serra de Can Julià (camí) (pas Collet de Batllivell)-Serra d’en Rabassa (carena)-Coll d’en Faura-Ermita de la Salut-Puig Madrona-Ermita de la Salut-Can Montmany-Valldoreix (FGC).

MAPA DE LA RUTA

RUTA A WIKILOC

LLOCS D’INTERÈS

COMENTARI

Llarga travessa des de Vallvidrera fins a Valldoreix (Sant Cugat del Vallès) al sector nord-oest de Collserola. És una excursió que uneix dos dels cims més emblemàtics de Collserola, el Tibidabo i el Puig Madrona. separats per 8,5 km en línia recta. Recorrerem un bon tros de la Serra de Collserola.
La ruta alterna trams urbans (Vallvidrera, Les Planes, La Floresta, Vallpineda, Colònia Montserrat i Valldoreix), pistes forestals i senders.
Durant la caminada creuarem diverses serres i pujarem quatre cims destacats: primer el Turó de Mont (al costat de la Torre de Collserola) i el Tibidabo, més tard el Turó del Fumet i cap al final de la travessa el Puig Madrona.

DESCRIPCIÓ DE LA RUTA

Tram 1
VALLVIDRERA SUPERIOR (FGC) (365 m) –
TIBIDABO (esplanada) (500 m)

Pel Turó de Mont i Ctra. Vallvidrera-Tibidabo

Sortim de l’estació de Vallvidrera Superior (Funicular de Vallvidrera, FGC) (365 m) i agafem el carrer de Les Alberes per la dreta, Es tracta de la carretera que puja al Tibidabo (la BV-1418), que en aquest punt fa un revolt. Pugem per aquesta via de  Vallvidrera, fent una llarga recta encarats a la Torre de Collserola, ben visible al nostre davant. Al final de la recta veurem una triple bifurcació (386 m, 7 min): per la dreta continua la carretera, per l’esquerra surt el carrer del Parc de la Budellera (que ens porta a la font) i pel mig hi ha un camí amb notable pujada.

Nosaltres hem d’anar pel camí. Just al començament hi ha els cartells que ens informen de l’entrada al Parc Natural de Collserola. A sobre nostre s’alça, imponent, la Torre de Collserola.
Pugem pel camí, que quan s’acaben les vivendes esdevé corriol .

En poca estona arribarem al Turó de Mont (441 m, 14 min).
Al cim tenim la base de la que fou una creu de pedra i al costat tenim la torre de telecomunicacions, amb tot el recinte delimitat per una tanca. I al voltant, vistes de l’entorn de Collserola, amb el Tibidabo al fons, i una panoràmica de Barcelona fins al mar.

Turó de Mont (441 m)

Deixem el turó per l’altra banda i prenem unes escales amb travesses de fusta, que en ziga-zagues ens aniran baixant fins a la base de la Torre de Collserola, de la qual en podem veure el cablejat que la sosté. Des d’aquesta zona tenim una altra panoràmica del Tibidabo, el nostre següent objectiu.

Vista del Tibidabo des de la base de la torre

Seguim el vial de llambordes que rodeja per sota la torre i al final enllaçarem amb la carretera de Vallvidrera al Tibidabo.

Tombem a l’esquerra i anem directes cap al Tibidabo per la vorera de la carretera. En el trajecte per la carretera (uns 500 metres), anirem passant, per l’esquerra, primer per l’antiga Biblioteca Almirall i després pels accessos als aparcaments, i per la dreta podrem contemplar panoràmiques espectaculars de Barcelona. I a l’esquena anem deixant enrere la Torre de Collserola, que seguirà impressionant-nos.

Panoràmica de Barcelona des del voral de la carretera

Quan som a sota mateix del recinte, farem un doble revolt i accedirem a l’esplanada principal del Tibidabo (500 m, 30 min).

Recull de fotos de l’exterior del temple i de les vistes des de l’indret:

Tram 2
TIBIDABO (esplanada) (500 m) –
COLL DEL GRAVAT (405 m)

Pels camins de Sant Cugat i del Turó del Puig

Deixem l’esplanada per la banda esquerra i seguim el vial asfaltat que rodeja el temple i continua en lleuger descens fins arribar a un primer revolt (490 m). A la dreta veiem l’edifici del Gran Hotel La Florida.
Al front del revolt, en una petita esplanada hi ha el Mirador del Vallès des del qual podem contemplar una panoràmica extensa del vessant vallesà de Collserola i molt més enllà.
I a l’esquerra, encarats al bosc, s’obre un corriol (491 m) (no senyalitzat, compte!) que, per un camí pedregós baixa directe al Coll de la Vinassa (462 m, 42 min), amb un banc i una font.

Coll de la Vinassa i Camí de Sant Cugat

Per aquí passa la pista forestal del Camí de Sant Cugat, un camí ample i de bon passar, sense massa desnivells.

Nosaltres l’agafem cap a la dreta, pel pas cadenat, i l’anem seguint, sense abandonar-lo, sempre endavant, ignorant els trencalls que ens anirem trobant.

Més endavant arribarem a una cruïlla important, amb una torre elèctrica i el trencall del Camí del Salze (a l’esquerra). Hem de continuar per la pista que tenim al front, que des d’aquí és el Camí del Turó del Puig. Després d’una lleugera pujada passarem (a l’esquerra) pel trencall al Turó del Puig (de fet, la propietast particular de Can Potosí; no cal anar-hi perquè trobareu una porta que us impedirà d’accedir-hi i veure de prop la Torre Miralluny, que identifica el turó des de molta distància).
Nosaltres continuarem per la pista, ara en lleuger descens, fins al Coll del Gravat (405 m, 1 hora).

Al coll hi ha unes vivendes i una cruïlla de camins i carrers . Som al barri de Les Planes de Sant Cugat.

Deixem el coll per agafar la direcció de Can Cortès-Can Cases-Turó del Soldat (hi ha pal indicador) i de seguida baixem per la dreta fins a la carretera que veiem al fons, l’Avinguda de Can Cortès, i en ser-hi (395 m) travessem la calçada i tombem a l’esquerra avall per la vorera.
Comença un llarg i suau descens per un carrer-carretera amb asfalt i amb vorera en els trams amb vivendes.

Arribada a l’Avinguda de Can Cortès; cal seguir cap a l’esquerra

Seguim l’avinguda de Can Cortès, obviant els trencalls de carrers fins quan arribem al de Can Cases (327 m, 1h 13 min).

Trencall de Can Cases

Des d’aquí seguim cap a la dreta pel Camí de Can Cases, que segueix essent una via asfaltada, i que ens ofereix unes magnífiques vistes de l’entorn. Mirant d’esquerra a dreta veiem el Turó del Fumet, al mig del bosc les masies de Can Flor i Can Bova, al fons tenim Sant Cugat i altres poblacions vallesanes i més al fons s’alça imponent la Mola.

Panoràmica cap al Vallès

Finalment arribarem al Coll de la Creu d’en Blau, on conflueixen diversos carrers de la barriada de Les Planes per totes bandes. Just al mig de la plaça de l’encreuament hi ha uns bancs i la Creu d’en Blau, una creu de pedra, recentment restaurada, que dona nom a l’indret (318 m, 1h 18min).

Creu d’en Blau de Les Planes

Passem per la plaça i hem d’agafar el carrer del Moli de Les Planes, que tenim al front, el que puja més, per on se senyala una farmàcia.

Hem de pujar per aquest carrer, el del Molí de les Planes

Prenem doncs aquest carrer en pujada, passem per diverses vivendes de la barriada, per la farmàcia, creuem el carrer de Miralluny i poc després el del Desert i nosaltres sempre amunt, fins que veurem, a mà esquerra, el Mirador del Turó del Fumet (345 m, 1h 26 min).
Des del mirador tenim bones vistes de l’entorn, des del Turó del Fumet fins a Can Balasc, passant per Can Calopa de Dalt, que veiem més enlairada.

Deixem el mirador i fem el darrer tram cap al turó, que ja tenim ben a prop. Primer farem un petit descens, passant per les últimes vivendes, i de seguida trobarem un pas cadenat , on comença un camí de terra que en pocs metres puja fins a dalt del Turó del Fumet (357 m, 1h 31 min) a l’esplanada on hi ha la torre de guaita ‘Índia’, a pocs metres del turó, ben cobert de vegetació.

Accés al camí del Turó del Fumet, presidit per la torre de guaita
Turó del Fumet (357 m)
Vista del ja llunyà Tibidabo des del Turó del Fumet

El recorregut ens porta ara de baixada a La Floresta, És un tram curt, sempre per corriols i al final un vamí. Des del turó fins a l’entrada de La Floresta tardarem. uns 10 minuts.
El sender surt del revolt pel qual hem arribat al turó i el veurem a la nostra dreta. Sempre hem de seguir-lo, encarats a la banda del Vallès, del que veurem diverses poblacions, però compte que en els trencalls que anirem trobant en la baixada sempre hem de seguir per l’esquerra, evitant anar directes cap a la zona de vivendes, sempre hem de passar pel bosc fins a trobar un camí (ve del Santuari del Fumet).

Baixant pel corriol, encarats al Vallès

En aquest punt hem de tombar a l’esquerra, passarem per una petita esplanada amb un recollidor de brossa (1h 38 min) i prenent un corriol arribarem a un camí més ample que va cap a la zona urbana de La Floresta (Colònia Mirador).

Girem a la dreta i de seguida entrarem a la zona urbana de La Floresta, pel carrer de Moret (294 m, 1h 42 min).

Entrada a La Floresta pel carrer de Moret

A partir d’aquí comença un tram urbà, que durarà força temps, però que ens acostarà decididament a la zona del Puig Madrona, el nostre pròxim objectiu, després de passar pel Tibidabo i el Turó del Fumet.
El tram és ondulat, hi ha trossos llargs de baixada, alguna pujada i molt terreny pla. I en aquesta etapa acostumem-nos a passar per moltes vivendes, tant del nucli de La Floresta, com de les urbanitzacions de Vallpineda i la Colònia Montserrat, fins que tornarem a accedir al Parc Natural de Collserola.

Per fer la travessa urbana, que no és gaire complicada i és molt lineal, sense massa canvis de direcció (veure el track o el mapa de la ruta), seguirem un itinerari que passa successivament pels carrers Moret – Sant Cristòfol – Moret- plaça Pere Planas (1h 49 min) – Passeig de la Floresta (pas per plaça Doctor Villar) – plaça de Josep Playa (per sobre de l’estació de La Floresta, dels FGC) (1h 57 min) – Passeig de Sant Salvador – Avinguda de la Mare de Déu de Montserrat (llarguíssima) (pas per Plaça del Centre, 2h 07 min, i per terme Vallpineda) – carrer del Montsec (2h 21 min) – terme de Valldoreix – carrer dels Quatre Vents.

> Plànol de la ruta a Google Maps:
(si no s’obre el mapa, clica en aquest enllaç)

Recull de fotos de l’itinerari:


En total, una travessia d’uns 3,5 km, que podem fer perfectament en uns tres quarts d’hora.
Al final arribarem a l’entrada de la pista de la Serra de Can Julià (237 m, 2h 30 min). Un cartell ens avisa que accedim al Parc Natural de Collserola.

Arribada al Camí de la Serra de Can Julià

Som a l’inici la pista forestal de les Serres d’en Rabassa i de Can Julià. És l’inici d’una ruta cap a l’Ermita de la Salut, des d’on farem l’ascensió al Puig Madrona.


Inicialment, el nostre itinerari segueix la pista de la Serra de Can Julià, i pel camí primer passarem pel Collet de Batllivell (214 m, 2h 35 min), a uns cinc minuts en baixada. Aquí hem de continuar per la pista de la dreta amunt.

Continuem sempre per la pista principal, descartant camins i corriols que trobarem al nostre pas. A destacar entre els trencalls, el que trobarem a la dreta, el Camí de Valldoreix (248 m, 2h 44 min), que també ignorem i seguim en direcció La Salut fins arribar a una altra cruïlla important.

Camí de la Serra de Can Julià
Vista de Can Montmany des del camí
Vista del Puig Madrona des del camí

Es tracta de l’encreuament amb la pista que ve del Papiol i el Turó de la Pineda i va cap a La Salut (264 m, 2h 52 min). Creuem la pista i ens enfilem pel corriol que veiem al front i s’endinsa al bosc. Comença una part no tan monòtona com és seguir una pista forestal. Ara recorrerem la Serra d’en Rabassa per la carena.

Encreuament de camins. Hem de travessar la pista i pujar pel corriol que s’endinsa al bosc, al front

Farem un tram que puja i a voltes baixa per un corriol que passa a tocar de l’Alzinar, cobert de vegetació, i molt més endavant per un turonet des del qual tenim vistes del Papiol i l’entorn. En aquest lloc trobareu una pila de pedres (al menys, el dia de l’excursió). en record d’un amic que va morir (en Juan Revuelta). Els seus companys van batejar el sender de carena amb el nom de «Corriol JR«, en honor seu.

Carena de la Serra d’en Rabassa. Espai del Corriol JR

Hem de seguir el sender sempre encarats al Puig Madrona, la torre de guaita del qual anem veient al davant nostre, treient el cap per sobre dels arbres.
Al final de tot, ja en descens, arribarem a creuar-nos amb un el Camí de la Salut, que havíem deixat per passar la Serra d’en Rabassa pel corriol de carena, a l’indret del Coll d’en Faura (224 m, 3h 10 min), on conflueixen diversos camins.

Coll d’en Faura (224 m)
Apropant-nos a La Salut; al fons, el Puig Madrona

Seguim en direcció La Salut tant en aquesta cruïlla com en la següent i en poca estona serem a l’Ermita de la Salut (256 m, 3h 20 min). A prop de l’ermita hi ha una àrea de lleure amb taules de pícnic. L’indre està sota mateix del Puig Madrona, l’últim gran objectiu de l’excursió.

Arribada a l’Ermita de la Salut

L’Ermita de la Salut o Santa Eulàlia de Madrona és d’estil preromànic-romànic, construïda durant els segles IX, X i XI i està situada dins el terme del Papiol.
Tant la gent del Papiol com de Valldoreix hi fan un aplec anual, el segon diumenge de setembre els primers i el 12 d’octubre els segons.

Ermita de la Salut del Papiol

Des de l’ermita ens manca possiblement la part més dura de la tarvessa: hem de fer la pujada al Puig Madrona per un corriol costerut. No és molt tros, però a aquestes alçades de la caminada es fa força dur. Hem de superar 85 metres de desnivell.

Hem de situar-nos darrera de l’ermita i trobar una marca del PR-C 35 (veure foto), que ens assenyala l’inici del corriol de pujada. En uns 15 ó 20 minuts serem a dalt del cim.

Inici del corriol cap al Puig Madrona

Hem d’anar seguint les marques que anirem trobant enmig del bosc. La pujada s’endureix en els últims metres fins que enllaçarem amb una pista ampla, que puja des de l’àrea de Valldoreix.
Continuem per la pista a l’esquerra i seguim pujant uns metres, podent contemplar a la nostra esquerra vistes panoràmiques del Baix Llobregat. En fer un revolt a la dreta ja veurem el cim. Un últim esforç i arribarem al cimal del Puig Madrona (141 m, 3h 42 min), ubicat entre El Papiol i Sant Cugat del Vallès.

Puig Madrona (341 m)

Dalt del cim hi ha una torre de vigilància (la ‘Mike’) i un vèrtex geodèsic. I, sobretot, una panoràmica espectacular de la Serra de Collserola, divisant diverses serres fins a la carena del Tibidabo,. Amb aquesta vista podrem veure tota la distància que hem recorregut des del Tibidabo fins al Puig Madrona. Hem aconseguit culminar la travessa!

Vista de Collserola, amb el vèrtex geodèsic en primer terme
Panoràmica de la Serra de Collserola fins al Tibidabo

També podem gaudir de les vistes extraordinàries cap al Baix Llobregat i cap al Vallès. En fi, una muntanya que és tot un mirador de primera categoria.

Vista cap al Baix Llobregat
Vista cap al Vallès, amb Montserrat al fons

El darrer tram de la travessa és una caminada en dues parts ben diferents, una primera amb el descens a l’Ermita de la Salut pel mateix corriol pel qual hem pujat, que podem fer en uns 10 minuts, i la baixada a Can Montmany pel camí de La Salut i un camí boscà. La segona part és una llarga travessa urbana per Valldoreix, que mesurararà les nostres forces després de portar més de 4 hores caminant.

Deixem el Puig Madrona i desfem el camí que hem fet abans per tornar a l’Ermita de la Salut (256 m, 3h 54 min).

Cartells del Parc Natural a la zona de l’ermita

Des d’aquí recuperem el Camí de la Salut, però ara continuem cap a l’esquerra. Fem uns pocs metres i arribarem a una gran esplanada, amb una torre elèctrica amb la base pintada (233 m, 4 hores). És un encreuament de camins: per l’esquerra arrenca la pista que puja al Puig Madrona , pel mig continua la pista cap a Valldoreix i per la dreta de la torre neix un camí (indicació Valldoreix) que baixa pel bosc fins a la zona de Can Montmany.

Agafem aquest camí i seguim avall fins enllaçar amb una pista, just davant de la finca de Can Montmany (188 m). Tombem a l’esquerra rodejant la masia i de seguida serem a l’entrada de Can Montmany o Can Monmany (180 m, 4h 10 min), amb una sèrie de cartells informatius.
La masia, d’estil modernista, actualment acull L’Ortiga, un projecte d’agricultura ecològica que va iniciar-se l’any 2009.

Podeu veure la masia a vista de dron en aquest video del TOT Sant Cugat, penjat a You Tube:

I tenir més informació d’aquesta masia històrica amb el reportatge que va fer Televisió Sant Cugat l’any 2021, penjat també a You Tube:

Deixem Can Montmany i seguim el camí fins a enllaçar amb el Camí de la Salut, amb un arbre al bell mig de l’encreuament. Girem a la dreta i en pocs metres arribarem a l’entrada del nucli urbà de Valldoreix, a la plaça de Joan Gassó (167 m, 4h 15 min).

La vila de Valldoreix és una entitat municipal descentralitzada (EMD), pertanyent a Sant Cugat del Vallès.
Des de la plaça Joan Gassó hem de fer un llarg tram urbà, molt lineal, sempre en sentit est (veure el track o el mapa de la ruta), per l’Avinguda de Monmany, que farem sencera, passant per la plaça de les Oliveres i continuant fins a la plaça del Mas Roig (4h 29 min) i llavors prenem la Rambla de Mossèn Jacint Verdaguer, que també seguirem fins al final, a l’estació de tren, passant per la plaça de Pompeu Fabra (on hi ha la Casa de la Vila) (4h 34 min) i ja cap al final la plaça de Can Cadena.

> Plànol de la ruta a Google Maps:
(si no s’obre el mapa, clica en aquest enllaç)

Al final del trajecte arribarem a l’estació de Valldoreix dels Ferrocarrils Catalans (FGC), d’estil modernista (164 m, 5 hores), final de la travessa.

DESNIVELLS I TEMPS PER TRAMS
Desnivell en metres / Temps en minuts

TramDesnivellTemps
Vallvidrera Superior (FGC)-trencall Turó de Mont, pel carrer de les Alberes+ 217′
Ascensió al Turó de Mont+557′
Turó de Mont-Tibidabo (esplanada), per vial Torre de Collserola i Ctra.Tibidabo+ 5916′
Tibidabo (esplanada)-Coll de la Vinassa– 3812′
Coll de la Vinassa-Coll del Gravat, pels camins de Sant Cugat i del Turó del Puig– 5718′
Coll del Gravat-Coll de la Creu d’en Blau, pels camins de Can Cortès i de Can Planes– 8618′
Ascensió al Turó del Fumet+ 3813′
Turó del Fumet-entrada La Floresta (carrer de Moret)– 6911′
Tram urbà per La Floresta-Vallpineda-Colònia Montserrat fins inici Camí Serra de Can Julià– 5148′
Inici Serra de Can Julià-Collet de Batllivell– 235′
Collet de Batllivell fins cruïlla Serra d’en Rabassa+ 5017′
Pas per la carena de la Serra d’en Rabassa fins Coll d’en Faura– 4018′
Coll d’en Faura-Ermita de la Salut del Papiol+ 3210′
Ascensió al Puig Madrona+ 8522′
Descens a Ermita de la Salut del Papiol– 8512′
Ermita de la Salut-Can Montmany– 7616′
Can Montmany-entrada Valldoreix (plaça de Joan Gassó)– 135′
Tram urbà per Valldoreix fins estació FGC– 345′
Totals acumulats+ 340
– 541
5 h 00′

Desglossament del temps per etapes:
Vallvidrera-Tibidabo: 30 min
Tibidabo-Coll del Gravat: 30 min
Coll del Gravat-Turó del Fumet: 31 min
Turó del Fumet-Serra de Can Julià: 59 min
Serra de Can Julià-Serra d’en Rabassa-La Salut: 50 min
Ascensió al Puig Madrona i descens: 34 min
Ermita de la Salut-Can Montmany-Valldoreix: 66 min

Circular de Vallvidrera a Sant Pere Màrtir (2)

Anada per la carena i tornada pel Passeig de les Aigües

DADES TÈCNIQUES

  • Caminada núm. 99
  • Data: dimarts, 28 de maig de 2024
  • Inici i final: Vallvidrera Superior (FGC)
  • Sector: vessant de Barcelona (Vallvidrera-Sant Pere Màrtir)
  • Distància: 8,7 km
  • Temps: 2 h 05 min
  • Desnivell: + 163 m / – 163 m
  • Dificultat: moderada-fàcil
  • Tipologia: circular

ITINERARI

Vallvidrera Superior (FGC)-Vallvidrera (plaça)-Mirador del Turó d’en Corts-Santa Maria de Collserola-Muntanya Pelada-Coll del Portell-Sant Pere Màrtir-corriol de carena-Mirador dels Xiprers-Passeig de les Aigües-Drecera de Vallvidrera–Vallvidrera (plaça)-Vallvidrera Superior (FGC).

MAPA DE LA RUTA

RUTA A WIKILOC

LLOCS D’INTERÈS

COMENTARI

Excursió circular amb sortida i arribada a l’estació de Vallvidrera Superior (Funicular de Vallvidrera) amb destinació al cim de Sant Pere Màrtir, en sentit invers a la ruta núm. 96. En aquesta ocasió l’anada la farem per la carena i la tornada pel Passeig de les Aigües.
Des de l’estació del funicular baixarem a la Plaça de Vallvidrera, el centre neuràlgic del barri, per agafar el carrer del Mont d’Orsà, passar per la Plaça dels Pins de Vallvidrera i arribar al Mirador del Turó d’en Corts, arran de la carretera de Molins. Des d’aquí agafarem la pista forestal que va a Sant Pere Màrtir resseguint la carena, amb desviaments puntuals a Santa Maria de Collserola per passar per l’oratori i després seguirem uns corriols enmig del b osc, paral·lels al camí principal per accedir primer a la Muntanya Pelada i finalment a la cota 351. Des d’aquí tornarem a la pista, baixant al Coll del Portell, i farem un tram costerut fins assolir el cim de Sant Pere Màrtir, de visita obligada (restes de l’ermita, bateria antiaèria, antena de telecomunicacions, torre de guaita…).
Des del cim tornarem a Vallvidrera baixant directes pel corriol de carena fins al Mirador dels Xiprers, al Coll de Finestrelles, just a on enllaçarem amb el Passeig de les Aigües.
Comença llavors un llarg tram planer, amb vistes excel·lents de Barcelona i Collserola, passant pel transitat, sobretot els caps de setmana, Passeig o Carretera de les Aigües, amb pas per la cantera de Can Caralleu, la casa modernista-noucentista de Vil·la Paula i la passarel·la sobre la carretera de Sarrià a Vallvidrera. Més endavant trencarem per la Drecera de Vallvidrera amunt per retornar a la Plaça de Vallvidrera i acabar la caminada a l’estació del funicular, completant la circular.
Caminada amb poques dificultats, de les quals cal destacar només els trams d’ascensió a Sant Pere Màrtir, des del Coll del Portell, i la pujada final per la Drecera de Vallvidrera, des del Passeig de les Aigües.

DESCRIPCIÓ DE LA RUTA

Tram 1
VALLVIDRERA SUPERIOR (FGC) (365 m) –
SANT PERE MÀRTIR (389 m)

Pel Mirador del Turó d’en Corts i el camí de carena

Sortim del davant de l’estació de Vallvidrera Superior del Funicular de Vallvidrera (FGC) (365 m), al carrer de Queralt, al costat de la plaça de Pep Ventura i seguim aquest carrer fins que trobarem unes llargues escales que ens duran a la Plaça de Vallvidrera, el centre del barri (342 m).

Escales del carrer de Queralt; al fons la Plaça de Vallvidrera

Voltem la plaça per la dreta per anar a buscar el carrer del Mont d’Orsà, que s’enfila pel final a la dreta. Pugem aquest carrer fins que arribarem a l’alçada de la polèmica Casa Buenos Aires (a l’esquerra) i poc després, ja de baixada, deixem a la dreta la plaça dels Pins de Vallvidrera (354 m), que travessem recte pel costat, sense abandonar el carrer i en poca estona serem a la carretera de Molins (347 m)
Aquí compte perquè hem de travessar la calçada. A l’altra banda hi ha l’anomenat Mirador en Colors, des del qual podem veure les primeres vistes panoràmiques en direcció el Tibidabo i Barcelona.

Des d’aquest punt tombem a la dreta pel camí que voreja la carretera i de seguida arribarem al Collet de l’Espinagosa, on hi ha el Mirador del Turó d’en Corts (353 m, 15 min), amb una àmplia esplanada, amb aparcament per a vehicles, i una llarga miranda des d’on contemplar extenses vistes de la part occidental de Collserola i de la plana del Baix Llobregat.

Deixem el mirador per la pista forestal que surt més a l’esquerra. Iniciem el camí que ens portarà a Sant Pere Màrtir resseguint la carena. És una via força transitada, oscil·lant, amb trams de pujada alternant amb trams de descens, però en cap cas amb forts desnivells, si més no fins arribar al Coll del Portell.
Podem fer el trajecte sempre pel camí, encarats a l’antena de Sant Pere Màrtir que pràcticament no deixarem de veure al front en tot el recorregut: serà la referència perfecta per orientar-nos.

Però si volem podem fer la caminada seguint uns corriols paral·lels al camí principal, que van pel bosc i que travessen alguns turons o turonets , la majoria sense nom, llevat de la Muntanya Pelada.
Aquesta opció és la que farem aquí. En el primer tram no deixarem el camí. Podrem seguir veient vistes del Tibidabo, la Torre de Collserola, més avall Vil·la Paula i al fons la plana de Barcelona.

En pocs minuts arribarem a una gran esplanada, Santa Maria de Collserola, a sota el Turó d’en Corts. A l’esplanada (363 m) destaca una escultura feta de pedra, denominada ‘Ra’, de l’artista Víctor Mata Ventura, una obra de land art, de la qual hi ha un cartell explicatiu ben a prop. L’indret és també un encreuament de camins: per la dreta tenim el Turó d’en Corts, al qual podem arribar-hi en poca estona per un corriol boscà; i al final de l’esplanada, per la dreta segueix la pista cap a Sant Pere Màrtir.

Arribada a l’esplanada de Santa Maria de Collserola, amb l’escultura i al fons l’oratori

Nosaltres, però deixarem la pista i pujarem una petita escala amb esglaons de fusta per anar a l’oratori de Santa Maria de Collserola (368 m, 21 min). Des d’aquest indret baixa un corriol per l’esquerra que va cap al Passeig de les Aigües, a l’alçada de Vil·la Paula.

Oratori de Santa Maria de Collserola

Passem pel costat de l’oratori i continuem avall en direcció a la gran antena que veiem al fons. Baixem fins a trobar la pista principal, que seguim uns pocs metres i prenem el corriol a l’esquerra que puja enmig del bosc, passa per la Muntanya Pelada (358 m) i va davallant en paral·lel al camí fins que es tornen a trobar.
Fem uns pocs metres més per la pista i prenem un corriol pedregós que en un no-res ens porta a un turó sense nom, però amb un vèrtex geodèsic, situat a la cota 351.
Des d’aquest darrer punt tenim unes vistes fantàstiques de 360 graus d’aquesta part de Collserola.

Vegeu algunes fotos d’aquest tram per corriols paral·lels a la pista

Als nostres peus hi ha el Coll del Portell i al front la muntanya del Puig d’Ossa, més coneguda com la de Sant Pere Màrtir. I veiem el camí que hi puja i que tot seguit hem de fer. Ànims que és poc tros.

Després d’admirar el panorama que ens envolta baixem del turonet per la banda contrària per on hem pujat i anem a retrobar la pista principal. En aquesta zona del Coll del Portell veurem uns encreuament de camins. Descartem el corriol de l’esquerra que baixa per la Mina Juanita fins al Passeig de les Aigües i també ignorem les pistes que surten per la dreta, una cap a Can Baró i poc després la que baixa a Plaça Mireia.
En aquesta cruïlla serem al Coll del Portell (337 m, 39 min) i en aquest punt comença la pujada a Sant Pere Màrtir.

Coll del Portell

I seguim la pista amunt, en dos trams d’ascensió costeruda, separats per un tram més planer, que ens servirà per respirar. Al començar la pujada hi ha a l’esquerra un corriol que va paral·lel al camí i que utilitzen sobretot els ciclistes, però no paga la pena.

Seqüència fotogràfica de la pujada a Sant Pere Màrtir:

Vistes del camí carena pel qual hem pujat, mirant enrere:

Fem aquesta fase d’ascensió, amb l’antena i la torre de vigilància al davant, contemplant el nostre esforç, i en menys de 10 minuts farem cim: serem a Sant Pere Màrtir (389 m, 48 min), també conegut com el Puig d’Ossa.

Muntanya de Sant Pere Màrtir o Puig d’Ossa (389 m)

El cim està presidit per la gran antena de telecomunicacions i l’edifici de la instal·lació.
A una banda, la que dona a la carena per on hem pujat, hi ha la torre de vigilància d’incendis forestals (torre ‘Golf’), les ruïnes de l’antiga ermita de Sant Pere Màrtir.

Restes de l’ermita

A l’altra banda, la que dona a la plana del Baix Llobregat destaca la bateria antiaèria, construïda en temps de la guerra civil espanyola.

Capítol especial mereixen les vistes des d’aquest cim, el més alt de la zona meridional de Collserola, amb extenses panoràmiques, tant de Collserola, des de la Penya del Moro i el Puig d’Olorda fins al Tibidabo, com de les poblacions que s’estenen als seus peus, tant cap al Baix Llobregat com cap a Barcelona.

Vegeu-ne una mostra:

Tram 2
SANT PERE MÀRTIR (389 m) –
VALLVIDRERA SUPERIOR (FGC) (365 m)

Pel Mirador dels Xiprers i el Passeig de les Aigües

Des del cim de Sant Pere Màrtir iniciem el retorn a Vallvidrera, que farem pel Passeig de les Aigües.

Abandonem l’indret per la banda de la torre i les ruïnes de l’ermita i prenem el camí per la banda oposada a la que hem arribat, passant pel costat del pal senyalitzador.

Moment d’abandonar Sant Pere Màrtir
Indicador al cim

A partir d’ara anirem encarats a la zona de Barcelona-Baix Llobregat, amb la muntanya de Montjuïc i el mar a l’horitzó.

Panoràmica iniciant la baixada

En poca estona arribarem a l’enllaç amb el camí pavimentat que baixa de la bateria antiaèria i va a parar al Passeig de les Aigües, a la zona de la Caseta de les Aigües. Nosaltres baixarem directament al Mirador dels Xiprers pel corriol de carena que surt per l’esquerra al revolt del camí. Hi ha un pal senyalitzador.

Enllaç amb el camí pavimentat i a l’esquerra inici del corriol de carena cap al Mirador dels Xiprers
Pal indicador

Entrem al corriol i l’anirem seguint avall fins al Mirador dels Xiprers, el nostre pròxim objectiu.
El sender té un desnivell considerable i el terreny és força pedregós, per tant cal fer el descens amb precaució per evitar inoportunes relliscades, sobretot si el terra és humit. En tot el trajecte tenim bones vistes de la carena principal de Collserola i de la ciutat de Barcelona estesa fins al mar.

En la baixada primer passarem pel costat d’un dipòsit d’aigua, més endavant tornarem a coincidir amb un revolt del camí pavimentat, però de seguida reprenem el corriol que veurem a l’esquerra en plena corba.

Des d’aquí, el camí planeja un petit tram i aviat farem el darrer tram de descens fins arribar al Coll de Finestrelles, per on passa el Passeig de les Aigües. Només hem de travessar la pista i al davant tenim el Mirador dels Xiprers (289 m, 1h 02 min), amb una font, una bancada de pedra i una miranda.

Arribada al Coll de Finestrelles

Des de la miranda podem seguir contemplant vistes de Barcelona i el Baix Llobregat.

Deixem el mirador i iniciem la travessada pel Passeig de les Aigües (també conegut com la Carretera de les Aigües) fins a la zona de Vallvidrera, en total uns 50 minuts a pas tranquil, amb parades per fer fotos del panorama que gaudirem, tant de Collserola, amb la Torre de Collserola, el Tibidabo i l’Observatori Fabra a la part més alta de la carena, a una banda, com de la ciutat de Barcelona a l’altra banda. Tot un espectacle visual.

Durant el recorregut passarem per llocs especials, com la pedrera de Can Caralleu, la casa noucentista-modernista de Vil·la Paula o la passarel·la sobre la carretera de Vallvidrera (281 m, 1h 36 min).

Un recull de fotos del pas pel planer Passeig de les Aigües:

Finalment, quan arribem a l’encreuament, travessant el camí, de la Drecera de Vallvidrera (279 m, 1h 52 min), hem de tombar amunt per l’esquerra, passant pel costat d’una vivenda.
En pocs minuts arribarem a Vallvidrera, però ara toca fer un darrer esforç per superar uns 80 metres de desnivell positiu per arribar a la plaça principal del barri.
La pujada presenta dos trams. El primer és esglaonat i arriba fins on retrobem vivendes del barri; llavors comença un segon tram per la zona urbana, que acaba amb una escala fins a la mateixa Plaça de Vallvidrera (342 m, 2 hores).

Situats a la plaça només ens falta pujar per les escales del carrer de Queralt, a la dreta, i fer els darrers metres fins a l’estació de Vallvidrera Superior dels Ferrocarrils Catalans (365 m, 2h 05 min), punt d’inici i final de la caminada circular.

Tram de les escales del carrer de Queralt

En resum, una passejada fàcil i bonica, que no us prendrà massa temps. No us en penedireu!

DESNIVELLS I TEMPS PER TRAMS
Desnivell en metres / Temps en minuts

TramDesnivellTemps
Vallvidrera Superior (FGC)-Plaça de Vallvidrera– 233′
Plaça de Vallvidrera-Mirador del Turó d’en Corts, pel carrer Mont d’Orsà+ 1112′
Mirador del Turó d’en Corts-Santa Maria de Collserola (oratori)+ 146′
Santa Maria de Collserola (oratori)-Coll del Portell– 3018′
Coll del Portell-Sant Pere Màrtir+ 529′
Sant Pere Màrtir-Mirador dels Xiprers, pel corriol de carena– 9914′
Mirador dels Xiprers-Passarel·la Carretera de Vallvidrera, pel Passeig de les Aigües– 834′
Passarel·la Carretera de Vallvidrera-enllaç Drecera de Vallvidrera, pel Passeig de les Aigües– 316′
Pujada per la Drecera de Vallvidrera fins la Plaça de Vallvidrera+ 638′
Plaça de Vallvidrera-Vallvidrera Superior (FGC)+ 235′
Totals acumulats+ 163
– 163
2 h 05′

Desglossament del temps per etapes:
Vallvidrera Superior-Mirador Turó d’en Corts: 15 min
Mirador Turó d’en Corts-Sant Pere Màrtir: 33 min
Sant Pere Màrtir-Mirador dels Xiprers: 14 min
Mirador dels Xiprers-Drecera de Vallvidrera: 50 min
Drecera de Vallvidrera-Vallvidrera Superior: 13 min

Distribució del temps:
38 % en pujada, 29 % en pla i 33 % en baixada.

De Vallvidrera a Molins de Rei passant per diverses masies

Travessa vorejant 10 masies del vessant occidental de Collserola

DADES TÈCNIQUES

  • Caminada núm. 97
  • Data: divendres, 22 de març de 2024
  • Inici: Vallvidrera Superior (FGC)
  • Final: Molins de Rei (Renfe)
  • Sector: vessant Barcelona-Llobregat
  • Distància: 18,55 km
  • Temps: 4 h 30 min
  • Desnivell: + 158 m / – 494 m
  • Dificultat: moderada
  • Tipologia: travessa lineal (només anada)

ITINERARI

Vallvidrera Superior (FGC)-Mont d’Orsà-Creu d’en Llevallol-Coll de Can Cuiàs-Can Masdemont-Coll de Can Pasqual-La Sargantana-Camí de la Rierada-Font de Can Mallol-Can Calopa de Dalt-Ca n’Illescas-Can Campmany-Can Tintorer-Can Barça-Font de la Tartana-Corriol de Can Bofill-Coll d’en Cuiàs-Ca n’Amigó del Clot-Can Canaris-Can Capellans-Av. Barcelona-Molins de Rei (Renfe).

MAPA DE LA RUTA

RUTA A WIKILOC

LLOCS D’INTERÈS

COMENTARI

Llarga travessa pel vessant del Llobregat, recorrent una desena de masies escampades per aquest sector de Collserola. La ruta alterna trams de pujada i (més) de baixada i ens porta des del barri barceloní de Vallvidrera fins a la vila de Molins de Rei, al Baix Llobregat. En la primera primera meitat de la travessa, fins a Can Campmany, sovintejarem senders emboscats; en la segona meitat, caminarem més per pistes forestals. I no faltaran petits trams per vies urbanes (inici i final de la ruta) i curts enllaços per la carretera de Molins.
Al llarg de l’itinerari anirem veient diversos paisatges, tot passant per diverses masies, concretament 10: la polèmica en el passat Can Masdemont, la masia-cooperativa de Can Calopa de Dalt, productora-venedora de vins i olis singulars, l’artística Ca n’Illescas, amb aires modernistes, les masies de Can Campmany i de Can Tintorer, reconvertides actualment en restaurants en plena natura, la històrica de Can Bofill, la masia-granja de Ca n’Amigó del Clot, la vistosa Can Canaris i per acabar la senyorial Can Capellans.
En definitiva, una bonica caminada, molt variada i amb nombrosos punts on fer una parada, ja sigui per comprar o tastar productes de la terra o simplement per fer un bon àpat. I una oportunitat, per a grans i petits, de conèixer en part la vida rural a Collserola, tan diferent de la vida a les properes ciutats que l’envolten.

DESCRIPCIÓ DE LA RUTA

Tram 1
VALLVIDRERA SUPERIOR (FGC) (365 m) –
COLL DE CAN CUIÀS (314 m)

Pel carrer Mont d’Orsà i la Creu d’en Llevallol

Sortim de l’estació de Vallvidrera Superior del Funicular de Vallvidrera (FGC) (365 m) i ens situem a la cantonada del carrer de Queralt, al davant de la plaça de Pep Ventura. Aquí comença la travessa.
Fem el carrer resseguint la plaça i anem a parar a unes llargues escales que baixen a la Plaça de Vallvidrera, el cor del barri (342 m, 2 min). Voregem la plaça per la banda esquerra per anar a travessar pel pas de vianants i agafar el carrer que puja per l’esquerra (Mont d’Orsà). El carrer és força costerut fins arribar a la Casa Buenos Aires (a l’esquerra) i després baixa suaument fins a la Plaça dels Pins de Vallvidrera (354 m, 10 min), que s’obre a la dreta i on conflueixen diversos carrers.
Nosaltres hem d’agafar el carrer que queda més a l’esquerra, el Camí Vell de Santa Creu d’Olorda (veure foto). El carrer de la dreta també va a parar al coll a on anem, i es més planer, és una opció.

Des de la plaça Pins de Vallvidrera hem de prendre el carrer de l’esquerra amunt

En aquesta ruta optem per prendre el Camí Vell (indicació al restaurant Ideal-Collserola) i fem un repetjó fins assolir un collet i llavors seguim el camí (ja de terra) en lleuger descens, des d’on ja veiem les primeres panoràmiques de la serra de Collserola en direcció al Baix Llobregat. Més endavant arribarem a la Creu d’en Llevallol (252 m, 17 min), que ens queda a la dreta. Al front hi ha un dels accessos al bar-restaurant Ideal.

Creu d’en Llevallol

Passem pel costat de la creu per tombar a la dreta per un corriol, que baixa directe fins enllaçar a una pìsta ampla, que ve de Vallvidrera (el camí per on arribaríem triant l’altra opció) (326 m, 20 min). Girem a l’esquerra i en poca estona arribarem a l’esplanada del Coll de Can Cuiàs (314 m, 23 min). La masia la veiem al fons, aturonada, per l’esquerra passa la Carretera de Molins i a la dreta veiem uns cartells del Parc sobre l’indret. Moment de fer una petita parada.

Coll de Can Cuiàs (314 m)
Cartell del Parc al Coll de Can Cuiàs (314 m)

Tram 2
COLL DE CAN CUIÀS (314 m) –
TRENCALL DE LA SARGANTANA (398 m)

Per Can Masdemont i Coll de Can Pasqual

El següent tram de la travessa és molt diferent.
Travessem l’esplanada del Coll de Can Cuiàs, sense creuar la carretera, passem pel costat dels cartells, descartem el camí que ve per la dreta (direcció Can Llevallol) i agafem el camí que passa per sobre, un xic més amunt, seguint la direcció Can Masdemont-Turons de Can Pasqual-Mas Pins (hi ha pal indicador).

Camí que hem de seguir, a la dreta

Primer passarem pel costat de la propietat de can Cuiàs i quan arribem a una cruïlla de camins (uns dos minuts després) hem de seguir per l’esquerra.
A partir d’aquí comença un camí-corriol estret, que sempre va pujant, enmig del bosc, passant per alguns trams força rocallosos i eixargallats. El corriol és bonic i la pujada és sostinguda però moderada, sense rampes pronunciades. L’única pega és que és un trajecte llarg, per un indret solitari, feréstec i ombrívol, sense vistes. Els caps de setmana, sobretot, és habitual trobar ciclistes que baixen per aquest corriol, una trialera molt popular entre els afeccionats a la bicicleta de muntanya.

Anem pujant, sense deixar el corriol, ben fressat, i molt més amunt hem d’estar alerta al moment en què del camí en surt un altre que segueix recte, en un revolt molt marcat: nosaltres hem de fer el revolt sencer seguint la traça del camí que seguíem i que canvia de direcció radicalment.

Aquí hem de fer el revolt, continuant per l’esquerra, descartant el corriol que tenim al front

És llavors, quan ja som molt a prop de la carena, que la cosa varía: el corriol va planejant i ja veiem les primeres vistes panoràmiques del Baix Llobregat. I en poca estona se’ns apareix de sobte a sobre nostre la masia de Can Masdemont (449 m, 54 min), el senyal de què hem arribat a la carena, o quasi. Fa uns anys, aquesta casa va estar ocupada i fou desallotjada per la policia, segons anunciava aquest diari digital de Vallvidrera.

Can Masdemont

Arribats al camí de carena rodegem la casa, deixem a la dreta la pista que puja cap als Turons de Can Pasqual, i seguim pel revolt avall i de seguida enllacem amb una pista forestal ampla, el Camí de Can Castellví (431 m, 56 min).

Enllaç amb el Camí de Can Castellví; toca girar a l’esquerra

En ser-hi, tombem a l’esquerra (direcció Carretera de Molins de Rei-Mas Pins) i en poc temps arribarem al Coll de Can Pasqual, per on passa la Carretera de Molins (la BV-1468) (423 m, 1 hora).

Coll de Can Pasqual (423 m)

Travessem la calçada i tirem cap la dreta, en direcció Molins de Rei. Farem un tram pel voral condicionat per als vianants. Seguint la carretera primer deixarem a mà esquerra el Centre d’Educació Ambiental Mas Pins, immediatament passarem pel punt quilomètric 8 de la carretera i més endavant arribarem a l’indret de La Sargantana. Mentrestant, per la banda dreta hem pogut contemplar alguna panoràmica cap al Vallès, amb Montserrat i la Mola al fons.
Passat l’accés a La Sargantana hem d’abandonar la carretera pel trencall que surt per la dreta. Així, travessem de nou la calçada i prenem el camí en direcció Font de Can Mallol-Can Bosquets, amb cadenat a l’accés (398 m, 1h 06 min).

Arribada a La Sargantana; al fons a la dreta veiem el trencall que hem d’agafar
Trencall cap a la Font de Can Mallol-Can Bosquets

En aquesta cruïlla acaba el segon tram de la ruta.

El tercer tram, integrament boscà, combina baixada i tram planer.
Prenem el camí i pocs minuts després arribem a l’enllaç amb la pista que va cap a La Rierada (374 m, 1h 10 min). Girem a la dreta i anem seguint el camí ample avall.

Camí de la Rierada

Més endavant fem un gran revolt a esquerra i més avall veurem a mà esquerra el trencall cap a la Font de Can Mallol, ben indicat (320 m, 1h 17 min).

Per l’esquerra surt el corriol de la Font de Can Mallol

Abandonem la pista de la Rierada i prenem un corriol, que continua en descens, fins arribar a la zona d’una torre elèctrica (307 m, 1h 20 min).
Aquí compte perquè jo vaig agafar el camí que segueix avall recte i vaig haver de fer mitja volta, per sort va ser poca estona de marrada.
Quan som al davant de la torre hem de continuar a l’esquerra, seguint el corriol que va planejant pel bosc. En aquest punt caldria una senyalització.
És un corriol molt bonic, tranquil i de fàcil caminar. Vegeu-ne alguns trams:

Al costat dret del corriol està situada la Font de Can Mallol, (319 m), que no està indicada i que es troba ben tapada per la vegetació. Jo no vaig saber trobar-la.
El corriol va seguint en lleuger ascens fins que acaba enllaçant amb el camí que va cap a la carretera de Molins-Turó del Xai (342 m, 1h 40 min), un camí que hem de seguir a la dreta molt poca estona, perquè a menys d’un minut trobarem a la dreta el trencall del corriol a Can Calopa (senyal del PR-C 165 en una estaca clavada a terra).

Trencall a la dreta, cap a Can Calopa de Dalt (PR-C165)

El corriol primer baixa força i després planeja, en paral·lel a la carretera de Molins, moment que fins i tot sentirem de fons el pas dels vehicles.

Tram de baixada del corriol

Per aquest tram veurem a la dreta les sorprenents restes d’un cotxe Ford Taunus, completament desballestat.

Restes del vehicle enmig del bosc

Ara fins i tot pintat i tunejat, respecte l’última vegada que vaig passar per aquí.

Més endavant, el camí ens porta fins a l’entrada de la masia de Can Calopa de Dalt (299 m, 1h 56 min), al voral de la Carretera de Molins.

Entrada a Can Calopa de Dalt
Can Calopa de Dalt

La masia està explotada per L’Olivera Cooperativa i elaboren vins i olis singulars, els únics d’origen de Barcelona. Però la masia ofereix molt més.
Més informació del projecte de la cooperativa al web de l’Ajuntament de Barcelona, en aquest enllaç.

Sortim de Can Calopa per un camí paral·lel a la carretera de Molins, amb la qual enllaçarem molt aviat. Travessem la calçada i caminem pel voral uns metres cap a la dreta, i de seguida veurem, a mà esquerra, el trencall que hem d’agafar i així abandonar la carretera.
Accedim al camí, amb cadenat (306 m, 1h 58 min).

Tram de la carretera de Molins; al fons veiem el trencall a l’esquerra

Segum el camí, més aviat planer, ignorant els trencalls per on surten altres caminets i més endavant se’ns apareixerà de sobte Ca n’Illescas (300 m, 2h 06 min), una bonica masia, amb aires modernistes, rehabilitada fa poc temps, situada molt a prop de la carretera de Molins, que entreveiem a la dreta.

Ca n’Illescas

Arribats a aquest punt hem de canviar de direcció per dirigir-nos a Can Campmany, el nostre següent objectiu.
Ho farem tombant a l’esquerra per un corriol que va descendint amb fort pendent, una bona trialera per als ciclistes. Fem aquest descens, amb algun pas que cal fer amb calma i trepitjant segur per evitar relliscades.

Quan acaba la baixada enllacem amb un camí, tombem a la dreta i de seguida serem a la pista ampla de Can Campmany (246 m, 2h 15 min).
Al fons veiem la cruïlla de la carretera de Molins, amb una premsa de vi i rètols anunciant l’accés al restaurant Can Campmany.

Després d’acostar-nos a la premsa i al voral de la carretera (247 m), tornem enrere per seguir el camí, el primer tros, fins a la masia, pavimentat.

En poca estona passarem pel costat de Can Campmany (2h 19 min), que deixem a la nostra esquerra, i seguim, ara per camí de terra, primer avall i després amunt, fins a coincidir amb una altra pista, la que ve de Can Portell-Santa Creu d’Olorda i va a Can Tintorer-Sant Bartomeu de la Quadra.

Can Campmany
Camí de Can Campmany

En arribar a la cruïlla amb el Camí de Sant Bartomeu (203 m, 2h 36 min) girem a la dreta (direcció Can Tintorer-Sant Bartomeu de la Quadra).

Arribant a l’enllaç amb el Camí de Sant Bartomeu
Senyal indicador a la cruïlla de camins

Ara ja en descens, anem fent camí, rodejant el Turó d’en Quirze, fins arribar al trencall on se separen els camins de Can Tintorer i de Sant Bartomeu. Abans d’arribar-hi, pel camí veurem a mà dreta una vista fantàstica de Sant Bartomeu de la Quadra i al fons el poble de El Papiol, amb el seu gran castell a la part alta.

Imatge en zoom de Sant Bartomeu de la Quadra i al fons El Papiol

En arribar a un revolt pronunciat, en plena baixada, veurem el senyal que ens indica la direcció del nostre pròxim objectiu, Can Tintorer (203 m, 2h 44 min). Hem de deixar el camí de Sant Bartomeu (segueix a la dreta, completant el revolt) i prendre la pista que surt per la nostra esquerra (veure foto).

Arribada a la cruïlla del camí de Can Tintorer
Camí de Can Tintorer

Seguim aquesta altra pista, ondulant, fins que arribarem a Can Tintorer, primer passarem per l’espai d’hípica (segurament veurem cavalls a l’exterior), i després per la masia (176 m, 3 hores), reconvertida també en restaurant.
A l’altra banda del camí hi ha Ca n’Amic.

Arribada a la hípica de Can Tintorer
Can Tintorer

I aquí acaba el quart tram de la ruta.

Passem per l’entrada del restaurant i l’aparcament de vehicles i anem a trobar la continuació del Camí de Can Tintorer, pavimentat. Hem de tombar a la dreta només uns metres perquè de seguida l’abandonarem per agafar el camí que s’enfila per l’esquerra (direcció Castellciuró-Santa Creu d’Olorda) (168 m, 3h 03 min).

Trencall del Camí de Can Barça; hem de tombar a l’esquerra

Prenem el camí en pujada i poc després, en un primer revolt marcat rodejarem Can Barça (178 m).

Can Barça

Seguirem en moderat ascens i després planejant, podent observar vistes del Baix Llobregat, amb Montserrat al fons i més a prop Molins de Rei, El Papiol i el Puig Madrona.

El camí acaba enllaçant amb la pista forestal de Santa Creu d’Olorda a Castellciuró-Molins de Rei (211 m, 3h 23 min).

Enllaç amb el Camí de Santa Creu d’Olorda a Molins de Rei

Travessem la pista i ens dirigim cap a l’esplanada que hi ha a la nostra esquerra, on trobem el trencall cap a Can Bofill-Coll d’en Cuiàs (209 m).

Accedim al camí amb cadena i en pocs minuts de lleuger descens arribem a un revolt tancat al pas d’un torrent, on hi ha, a la dreta, la Font de la Tartana (o de Can Bofill), que acull l’Oratori de Sant Jordi (196 m, 3h 29 min). A pocs metres seguint el camí hi ha la masia de Can Bofill.

Font de la Tartana o de Can Bofill

Feta la visita, reprenem la marxa. Al darrera de la font, al mig del revolt surt el corriol que hem d’agafar. És un corriol que rodeja Can Bofill. El caminet primer puja i després planeja per sobre de la masia i els camps de conreu. La finca està rodejada per una tanca perimetral.

Quan hem passat la propietat de la masia, el corriol fa un canvi de sentit, arribem a un revolt tancat (per on arriba el camí barrat de Can Bofill) i seguim avall, travessem un torrent ensotat i tot seguit, després de superar un curt repetjó, arribem al Coll d’en Cuiàs (193 m, 3h 40 min).

Descens del corriol cap al torrent
Coll d’en Cuiàs (193 m)

Al coll conflueixen diversos camins: per la dreta el camí a Castellciuró, al front el corriol a la muntanya del Mulei-Sant Pere de Romaní i per l’esquerra (el que ens interessa) la pista que baixa a Molins de Rei, passant per diverses masies.

Senyalització al Coll d’en Cuiàs

En aquesta cruïlla de camins acaba el cinquè tram de la caminada. Ja falta poc!

Només ens falta baixar a Molins de Rei. Ho farem pel camí de Can Canaris, que prenem des del Coll d’en Cuiàs a l’esquerra.
El camí és sempre de baixada, descendint des dels 193 m del coll fins als 22 m de l’avinguda de Barcelona, al pla de Molins (uns 170 m de desnivell negatiu). No hem d’abandonar mai la pista, a excepció de l’accés a ca n’Amigó. La pista és de terra fins a Can Canaris i a partir d’aquí està pavimentada.

Deixem el coll i iniciem el descens. En el primer tram de baixada trobarem alguns trencalls, entre els quals destaca el que surt per l’esquerra en direcció la Torre Abadal (o Ca n’Abadal) i La Salut de Sant Feliu (3h 47 min).

A uns dos minuts més avall, arribarem a la zona de Ca n’Amigó i hi accedirem per un camí més estret que es desprèn de la pista per l’esquerra i que passa a tocar de la masia i ens deixa a l’entrada principal. Som a la masia-granja de Ca n’Amigó del Clot (118 m, 3h 50 min).

Ca n’Amigó del Clot

A partir d’aquí tornem a un camí més ample, que en pocs minuts ens porta a la vistosa masia de Can Canaris (113 m, 3h 53 min), tota pintada de groc.

Arribant a Can Canaris
Passant pel costat de Can Canaris

La masia està pintada de color groc canari (com correspon al nom de la propietat) i amb les imatges d’uns canaris a l’entrada principal. Tota una declaració identitària. Per cert, el nom de Canaris, però, no vé dels ocells sinó perquè el constructor i primer propietari de la casa, era originari de les Illes Canàries.
Als anys 80 la masia es va convertir en restaurant, però actualment està tancat. Tampoc s’hi fa cap activitat agrícola.

Entrada principal de Can Canaris
Can Canaris

Deixem la masia i seguim per la pista pavimentada i de seguida veurem una bifurcació. Per l’esquerra hi ha l’antic aparcament de vehicles del restaurant, situat en paral·lel al camí, que tira per la dreta. Els dos vials coincideixen més avall. Mirant enrere anirem veient la masia cada cop més petita.

I ja encarats a Molins anem continuant avall pel Camí de Can Canaris. Passarem per diverses crruïlles de camins, que ignorarem.

I més avall, on la pista fa un revolt tancat veurem a la dreta la masia de Can Capellans (38 m, 4h 03 min), que rodejarem completant el revolt, i que ens portarà a les vies del tren, que superarem per sota d’un pont.

Revolt de Can Capellans, que veiem al fons
Pas per sota les vies del tren

En traspassar el pont veurem a l’esquerra l’històric Canal de la Infanta i ja entrarem a la zona del Polígon industrial del Pla i aviat enllaçarem amb l’Avinguda de Barcelona, la via-carretera que uneix Sant Feliu de Llobregat amb Molins de Rei.

Avinguda de Barcelona

Arribats a la cruïlla (22 m, 4h 08 min) girem a la dreta en direcció Molins, sense travessar la carretera. El primer tros el farem passant pel costat de diverses fàbriques i empreses del polígon i a partir del carrer de la Riera d’en Bonet (27 m, 4h 17 min) i del Parc de la Mariona (que veurem a l’altra banda de la carretera) ja entrarem pròpiament a la zona urbana de Molins de Rei, amb les vivendes i comerços a les voreres.

Pocs metres més endavant, a l’arribar a la Plaça de la Bàscula hem de travessar-la, apartant-nos de l’avinguda cap a la dreta i entrar al carrer del Carril i de seguida serem a la Plaça de l’Estació (29 m, 4h 30 min). I a l’estació de Renfe acaba la travessa.
Trobareu informació de la vila de Molins de Rei al web de l’ajuntament.

DESNIVELLS I TEMPS PER TRAMS
Desnivell en metres / Temps en minuts

TramDesnivellTemps
Vallvidrera Superior (FGC)-Creu d’en Llevallol– 1317′
Creu d’en Llevallol-Coll de Can Cuiàs– 386′
Coll de Can Cuiàs-Can Masdemont+ 13131′
Can Masdemont-Coll de Can Pasqual– 226′
Coll de Can Pasqual-La Sargantana– 256′
La Sargantana-Font de Can Mallol-Can Calopa de Dalt– 9950′
Can Calopa de Dalt-Ca n’Illescas-Can Campmany– 7023′
Can Campmany-Can Tintorer– 5341′
Can Tintorer-Can Barça-Font de la Tartana+ 2029′
Font de la Tartana-Can Bofill-Coll d’en Cuiàs– 311′
Coll d’en Cuiàs-Ca n’Amigó del Clot-Can Canaris– 8013′
Can Canaris-Can Capellans-Av. Barcelona– 9115′
Av. Barcelona-Molins de Rei (Renfe)+ 722′
Totals acumulats+ 158
– 494
4 h 30′

Desglossament del temps per etapes:
Vallvidrera-Coll de Can Cuiàs: 23 min
Coll de Can Cuiàs-trencall La Sargantana: 43 min
trencall La Sargantana-Can Calopa de Dalt: 50 min
Can Calopa de Dalt-Can Campmany: 23 min
Can Campmany-Can Tintorer: 41 min
Can Tintorer-Coll d’en Cuiàs: 40 min
Coll d’en Cuiàs-Can Canaris-Molins de Rei: 50 min

Distribució del temps:
39 % en pujada, 13 % en pla i 48 % en baixada.

Circular de Vallvidrera a Sant Pere Màrtir (1)

Anada pel Passeig de les Aigües i tornada per la carena

DADES TÈCNIQUES

  • Caminada núm. 96
  • Data: dilluns, 26 de febrer de 2024
  • Inici i final: Vallvidrera Superior (FGC)
  • Sector: vessant de Barcelona (Vallvidrera-Sant Pere Màrtir)
  • Distància: 8,4 km
  • Temps: 2 hores
  • Desnivell: + 163 m / – 163 m
  • Dificultat: moderada-fàcil
  • Tipologia: circular

ITINERARI

Vallvidrera Superior (FGC)-Vallvidrera (plaça)-Drecera de Vallvidrera-Passeig de les Aigües-Mirador dels Xiprers-corriol de carena-Sant Pere Màrtir-Coll del Portell- Muntanya Pelada-Santa Maria de Collserola-Mirador del Turó d’en Corts-Vallvidrera (plaça)-Vallvidrera Superior (FGC).

MAPA DE LA RUTA

RUTA A WIKILOC

LLOCS D’INTERÈS

COMENTARI

Excursió circular amb sortida i arribada a l’estació de Vallvidrera Superior (Funicular de Vallvidrera) amb destinació al cim de Sant Pere Màrtir, característic per la gran antena que el corona i que el fa identificable des de varis quilòmetres a la rodona.
L’anada la farem pel Passeig de les Aigües i la tornada per la carena.
Des de l’estació baixarem a la Plaça de Vallvidrera, el centre neuràlgic del barri, per agafar la Drecera de Vallvidrera, per la qual descendirem fins al Passeig de les Aigües i el seguirem, en direcció Llobregat, planejant per sobre de Barcelona (vistes esplèndides) fins arribar al Mirador dels Xiprers, des d’on agafarem el corriol de carena per ascendir directes a Sant Pere Màrtir.
Des del cim tornarem a Vallvidrera pel camí de carena, passant successivament pel Coll del Portell, la Muntanya Pelada, l’oratori i l’esplanada de Santa Maria de Collserola i el Mirador del Turó d’en Corts, abans de tornar a ser a la zona urbana de Vallvidrera i cloure la sortida al punt on l’hem començada.
Caminada amb poques dificultats, amb una primera part molt plana i una segona més ondulant, però sense grans desnivells. En tot el recorregut destaca només la pujada (no massa llarga) a Sant Pere Màrtir des del Mirador dels Xiprers pel corriol de carena, amb un 15% de desnivell.

DESCRIPCIÓ DE LA RUTA

Tram 1
VALLVIDRERA SUPERIOR (FGC) (365 m) –
SANT PERE MÀRTIR (389 m)

Pel Passeig de les Aigües i el Mirador dels Xiprers

Sortim de l’estació de Vallvidrera Superior del Funicular de Vallvidrera (FGC) (365 m) i ens posicionem a l’entrada del carrer de Queralt, al davant de la plaça de Pep Ventura.

Estació del funicular Vallvidrera Superior

Comencem la caminada tirant pel carrer resseguint la plaça i més endavant trobem unes llargues escales que ens porten a la Plaça de Vallvidrera (342 m), el centre neuràlgic del barri.
En ser-hi, veiem a l’esquerra la Farmàcia Vallvidrera i just pel seu costat surt un carreró amb forta baixada, la Drecera de Vallvidrera.

Pel costat de la farmàcia surt la Drecera de Vallvidrera

Tombem a l’esquerra i, sempre avall, farem un tram, la major part esglaonat. fins arribar al Passeig de les Aigües, que travessa la drecera. Aquest camí, que baixa paral·lel, separat per uns metres, al Funicular del Vallvidrera, arriba a la part alta de Sarrià, a la zona del Peu del Funicular.

Baixant per la Drecera de Vallvidrera

En arribar al Passeig de les Aigües (altrament dit Carretera de les Aigües) (279 m, 10 min), hem d’abandonar la drecera, que segueix avall cap a Sarrià, i girar a la dreta.

Enllaç amb el Passeig de les Aigües. Hem de girar a la dreta

Comença un llarg tram er aquesta via força transitada (sobretot els caps de setmana) per caminants i ciclistes. Segur que trobareu gent.
Serà una passejada per pista planera, amb poquíssim desnivell, que va seguint (nosaltres en direcció Llobregat) el vessant barceloní de Collserola, entre la carena principal i la ciutat.

Durant el recorregut passarem per llocs especials, com la passarel·la sobre la carretera de Vallvidrera (281 m, 24 min) o la casa noucentista-modernista de Vil·la Paula.

Pas per la passarel·la sobre la carretera de Sarrià a Vallvidrera
Pas per Vil·la Paula

Passat Vil·la Paula sortim de la zona habitada de Vallvidrera i a partir d’aquí veurem mirant a l’esquerra, la ciutat de Barcelona fins al mar, la muntanya de Montjuïc i la plana del Llobregat.
Vistes esplèndides que ens acompanyaran una bona estona, fins arribar al nostre següent objectiu, el Mirador dels Xiprers, i també pujant a Sant Pere Màrtir.

Fotos del trajecte pel Passeig de les Aigües, del camí i de les vistes panoràmiques des de Collserola fins al mar, amb la ciutat de Barcelona estesa als nostres peus:

Finalment, arribarem al Coll de Finestrelles, on hi ha el Mirador dels Xiprers (289 m, 1h 03 min).

Cartell al Mirador delx Xiprers
Mirador dels Xiprers (289 m)

Des del mirador podem contemplar la part meridional de Barcelona i la plana del Llobregat, així com la muntanya de Sant Pere Màrtir, amb la seva gran antena, que ja hem vist força estona venint cap aquí.

Sant Pere Màrtir des del Mirador dels Xiprers

Al coll de Finestrelles es creuen el Passeig de les Aigües i el corriol de carena que ve del barri espluguenc de Finestrelles i va fins al cim de Sant Pere Màrtir.

Senyalització del corriol de carena al Coll de Finestrelles

I aquest corriol costerut, que puja directament cap a la gran antena, és el que agafarem. Ànims que és l’única pujada important de l’excursió, i no és massa llarga.

La pujada no té pèrdua, sempre seguint el corriol, molt fressat, però a trossos força pedregós.

A mida que anem guanyant alçada podrem contemplar a la nostra esquena més vistes d’una Barcelona que es va empetitint i observar el Passeig de les Aigües, pel qual hem passat no fa massa temps, com una fina línia.

Cal dir que durant la pujada coincidirem amb un dels revolts del camí pavimentat que puja des de la Caseta de les Aigües. En ser en aquest punt només hem de seguir el revolt un trosset perquè ja veurem que per la dreta continua el corriol.
Fem la segona part de la pujada, amb l’antena cada cop més a prop, passem pel costat d’una bassa d’aigua i més amunt arribarem al final del corriol, just quan enllaça amb un altre revolt del camí pavimentat. Ja som a la base de les instal·lacions de l’antena del cim.

Panoràmica des del final del corriol de carena

Tombem a la dreta i fem el darrer tros del camí i de seguida farem cim.
Ja hem arribat a Sant Pere Màrtir (389 m, 1h 18 min), la destinació de la sortida. El cim també és conegut com el Puig d’Ossa.
El primer que veurem, a part de l’antena i la torre de guaita, és la placa del vèrtex geodèsic del cim i un pal senyalitzador.

Arribada a Sant Pere Màrtir (389 m)

El cim presenta varis al·licients. És la màxima altitud de la part meridional de la Serra de Collserola. És una muntanya que està inclosa al llistat del repte dels «100 Cims» de la Federació d’Entitats Excursionistes de Catalunya (FEEC). És un punt estratègic i un quasi perfecte mirador amb vistes a Collserola, Barcelona, la plana del Llobregat i les muntanyes de l’Ordal i del Garraf. La llàstima és la presència de la mastodòntica antena just al punt més alt de la muntanya, que enlletgeix notablement l’espai i impedeix de tenir una visió completa de 360 graus.
És també un dels cims on hi ha una torre de vigilància (la identificada com a ‘Golf’) del sistema de prevenció d’incendis forestals del Parc de Collserola.

L’antena de comunicacions de Sant Pere Màrtir
La torre de vigilància de Sant Pere Màrtir

A una banda del cim, per la zona on hem arribat, hi ha també, al davant de l’antena, les runes de la que va ser ermita de Sant Pere Màrtir, amb un rètol commemoratiu. També trobareu a la zona un panell que explica la història de l’indret.
I davant nostre, una extensa panoràmica de Collserola, des de la Penya del Moro, la Coscollera, el Puig d’Olorda i altres muntanyes fins al Tibidabo, i de Barcelona fins al mar. Al fons podem veure la Serralada de Marina, el Montseny, Montserrat i en dies clars fins i tot el Pirineu.

Per passar a l’altra banda hem de prendre el caminet que passa arran de les instal·lacions de l’antena i que, rodejant-la per la base, surt a l’altre costat.

El caminet que uneix les dues bandes del cim, passant pel costat de l’antena

Allà trobem un mirador amb bancs per seure, amb vistes sobre la part meridional de Barcelona, tota la plana del Llobregat i les muntanyes de l’Ordal i del Garraf.

I a més, pel vessant de la muntanya hi ha les restes de la bateria antiaèria del temps de la Guerra Civil espanyola, que podem visitar seguint un petit circuit per un caminet esglaonat. És un dels espais de Memòria Democràtica de Catalunya.

Feta la volta per la bateria antiaèria, tornem pel mateix caminet a l’altra banda.

El caminet per retornar a l’altra banda

Després de l’estada més o menys llarga al cim, toca tornar a Vallvidrera.

Tram 2
SANT PERE MÀRTIR (389 m) –
VALLVIDRERA SUPERIOR (FGC) (365 m)

Pel camí de carena i el Mirador del Turó d’en Corts

La tornada a Vallvidrera la farem per la carena principal de Collserola, sempre encarats a la Torre de Collserola i el Tibidabo.

Panoràmica de la carena cap a Vallvidrera des de Sant Pêre Màrtir

El recorregut és ondulat i per pista, però si volem podem fer algunes variacions pels corriols que es desprenen per la dreta i que per uns metres s’aparten una mica del camí principal. És un recurs que solen aprofitar els ciclistes, però també podem fer-ho nosaltres i axí fer la travessa més distreta.

Comencem amb un fort descens fins al Coll del Portell (337 m, 1h 24 min), sense abandonar el camí.

Arribant a la zona del Coll del Portell (337 m)

Quan hi som passem de llarg el parell de camins que surten per l’esquerra, un cap a la Plaça Mireia i un altre cap a Can Baró, i el corriol que baixa al Passeig de les Aigües-Mina Juanita pel Torrent de la Font del Lleó, per la dreta. Rodegem un petit turó, que podem passar per dalt, i poc després prenem un primer corriol a la dreta per fer un tros pel bosc. Primer pugem fins a la cota 360 i tornem a baixar al camí.

El seguim uns pocs metres i tornem a prendre un corriol per la dreta, el que ens durà a la Muntanya Pelada (358 m), identificable per uns senyals a terra. Passat el cim baixem de nou cap al camí.

Seguim la pista uns metres, pocs, perquè aviat veurem a la dreta un altre corriol que s’enfila i va a parar l’oratori de Santa Maria de Collserola (368 m, 1h 40 min), una senzilla construcció feta de maons i rajoles.

Oratori de Santa Maria de Collserola (368 m)

Des d’aquí, per la dreta surt un corriol emboscat que baixa al Passeig de les Aigües, a l’alçada de Vil·la Paula.
Nosaltres travessem l’espai de l’oratori rectes i baixem per unes escales a la gran esplanada que tenim al costat.

A l’esplanada (363 m) destaca una escultura feta de pedra, denominada RA, de l’artista Víctor Mata Ventura. Hi ha un cartell explicatiu de l’obra, però vandalitzat com molts altres cartells, plafons, indicadors, masies, fonts i restes diverses a la serra de Collserola (i a moltíssims altres llocs, està clar!). L’acció descontrolada d’aquests grafiters és una preocupant plaga del segle XXI…

Des de l’esplanada, situada a sota del Turó d’en Corts, tenim més vistes de Collserola, Vallvidrera i Barcelona, que podem contemplar asseguts en un banc de fusta.

Panoràmica des de l’esplanada de Santa Maria de Collserola

Deixem l’indret travessant tota l’esplanada en direcció Vallvidrera per agafar de nou la pista de Sant Pere Màrtir.

Panoràmica des del camí cap a Vallvidrera

En pocs minuts arribarem al Collet de l’Espinagosa, on hi ha el Mirador del Turó d’en Corts (353 m, 1h 46 min), a tocar de la carretera de Molins de Rei (la BV-1468) i a les portes de Vallvidrera.
En aquesta ocasió, les vistes des del mirador són exclusivament cap a la zona del Baix Llobregat. Així variem una mica de panoràmiques…

Ens queda l’últim tram de la ruta circular, el que ens ha de portar de nou al punt de sortida. Això passa per retornar a Vallvidrera.
Sortim de l’àrea del mirador i de l’aparcament de vehicles i anem a buscar el voral de la carretera a la nostra dreta. Fem uns pocs metres pel costat de la calçada, des del qual tornem a tenir una panoràmica de Barcelona, per si no en teníem prou; es tracta del Mirador en Colors.

Panoràmica de Barcelona des del Mirador en Colors, al voral de la carretera de Molins

Quan veiem a l’altra costat de la carretera un carrer que puja decidit pel costat de les vivendes, hem de travessar la calçada i prendre aquesta via, el carrer del Mont d’Orsà.

Aquí hem de travessar la calçada per agafar el carrer del Mont d’Orsà, que va cap al centre del barri

Pugem per aquest carrer, passem per la plaça dels Pins de Vallvidrera (354 m) i més amunt deixarem a la dreta l’edifici històric de la Casa Buenos Aires, objecte d’una campanya per evitar-ne l’enderroc i la construcció d’un hotel de luxe. A partir d’aquí comença la baixada fins a la Plaça de Vallvidrera (342 m, 2h 26 min).

Només ens resta travessar-la per anar a trobar les escales del carrer de Queralt i arribar a l’estació del Funicular (365 m, 2h 30 min).
Punt i final a la circular entre Vallvidrera i Sant Pere Màrtir.

Estació del funicular Vallvidrera Superior
Funicular de Vallvidrera al seu pas per sota el pont del Passeig de les Aigües

DESNIVELLS I TEMPS PER TRAMS
Desnivell en metres / Temps en minuts

TramDesnivellTemps
Vallvidrera Superior (FGC)-Plaça de Vallvidrera– 233′
Plaça de Vallvidrera-Enllaç Passeig de les Aigües, per la Drecera de Vallvidrera– 637′
Enllaç Passeig de les Aigües-Passarel·la Carretera de Vallvidrera+ 314′
Passarel·la Carretera de Vallvidrera-Mirador dels Xiprers+ 839′
Mirador dels Xiprers-Sant Pere Màrtir, pel corriol de carena+ 9915′
Sant Pere Màrtir-Coll del Portell– 526′
Coll del Portell-Santa Maria de Collserola (oratori)+ 3016′
Santa Maria de Collserola (oratori)-Mirador del Turó d’en Corts– 146′
Mirador Turó d’en Corts-Plaça de Vallvidrera– 1110′
Plaça de Vallvidrera-Vallvidrera Superior (FGC)+ 234′
Totals acumulats+ 163
– 163
2 h 00′

Desglossament del temps per etapes:
Vallvidrera Superior-Passeig de les Aigües: 10 min
Passeig de les Aigües-Mirador dels Xiprers: 53 min
Mirador dels Xiprers-Sant Pere Màrtir: 15 min
Sant Pere Màrtir-Mirador Turó d’en Corts: 28 min
Mirador Turó d’en Corts-Vallvidrera Superior: 14 min

Distribució del temps:
37 % en pujada, 29 % en pla i 34 % en baixada.