Arxiu d'etiquetes: coll de can cuiàs

Circular des de Vallvidrera per la Vall de Sant Just

Vallvidrera-Coll de Can Cuiàs-Can Fatjó-Corriol dels Ametllers-Font de la Beca-Àrea Sant Pere Màrtir-Plaça Mireia-Coll del Portell-Santa Maria de Collserola-Mirador Turó d’en Corts-Vallvidrera

DADES TÈCNIQUES

  • Caminada núm. 76
  • Data: dimarts, 28 de juny de 2022
  • Inici i final: estació Vallvidrera Superior (FGC)
  • Sector: vessant del Llobregat (Vall de Sant Just)
  • Distància: 10,3 kms
  • Temps: 2 h 25 min
  • Desnivell: + 220 m / – 220 m
  • Dificultat: moderada
  • Tipologia: circular

ITINERARI

Vallvidrera Superior (FGC)-Plaça de Vallvidrera-Mont d’Orsà-Creu d’en Llevallol-Coll de Can Cuiàs-Camí de Can Fatjó-Can Fatjó-Camí de la Muntanya-Camí de Can Baró-Corriol dels Ametllers-Camí de la Beca-Font de la Beca-Àrea de lleure Sant Pere Màrtir-Plaça Mireia-Ciutat Diagonal-Coll del Portell-Santa Maria de Collserola-Mirador Turó d’en Corts-Mont d’Orsà-Plaça de Vallvidrera-Vallvidrera Superior (FGC).

MAPA DE LA RUTA

RUTA A WIKILOC

COMENTARI

Caminada circular des de Vallvidrera cap a la Vall de Sant Just Desvern. Hi anirem, passant per la Creu d’en Llevallol i el Coll de Can Cuiàs, pel camí de Can Fatjó, amb descens notable fins arribar al fons de la vall, al Camí de la Muntanya. Des d’aquí anirem a trobar, pel camí de Can Baró, el Corriol dels Ametllers, que seguirem sencer fins a enllaçar amb el camí de la Beca, pel qual sortirem de la vall, ara amb pujada, passant per la Font de la Beca i arribant a l’Àrea de lleure de Sant Pere Màrtir i la Plaça Mireia. Per tancar el cercle i retornar a Vallvidrera pujarem pel Coll del Portell a la carena de Sant Pere Màrtir i la resseguirem fins a Vallvidrera, passant per l’oratori-esplanada de Santa Maria de Collserola i el mirador del Turó d’en Corts.
Còmoda passejada, en gran part per pistes forestals, sense cap dificultat destacada i molt ben senyalitzada, recorrent dos escenaris diferents: la Vall de Sant Just i la cresta de Sant Pere Màrtir. Una passejada recomanable!

DESCRIPCIÓ DE LA RUTA

Tram 1
VALLVIDRERA (estació FGC) (365 m) –
COLL DE CAN CUIÀS (314 m)

Per la Creu d’en Llevallol

Des de l’estació de Vallvidrera Superior del Funicular de Vallvidrera (365 m) sortim a l’exterior, a la plaça de Pep Ventura. Aquí comença la ruta.
Prenem el carrer paral·lel a la plaça (carrer de Queralt) i anem a trobar les llargues escales que baixen a la Plaça de Vallvidrera, el cor del barri (342 m, 2 min). Voregem la plaça per la banda dreta per anar a agafar el carrer que puja decidit per la dreta (Mont d’Orsà). El carrer és força empinat fins arribar a la Casa Buenos Aires i després baixa suaument fins a la Plaça dels Pins de Vallvidrera (354 m, 9 min), que veiem a la dreta, amb una cruïlla de carrers. Just en aquest punt iniciem la caminada circular: en poc més de dues hores tornarem a passar per aquest punt, ja de tornada.

Travessem la plaça en diagonal i anem a la cruïlla de dos carrers-camins, que neixen en un angle comú. Un és el Camí de Santa Creu d’Olorda a Vallvidrera (el de la dreta) i l’altre el Camí Vell (a l’esquerra). Qualsevol dels dos ens porten al Coll d’en Cuiàs, el destí d’aquest primer tram. Optem per prendre el Camí Vell (indicació al restaurant Ideal-Collserola) i fem un repetjó fins assolir un collet i llavors seguim el camí (ja de terra) en lleuger descens, des d’on ja veiem les primeres panoràmiques de la serra de Collserola en direcció al Baix Llobregat. Més endavant arribarem a la Creu d’en Llevallol (252 m, 17 min), que ens queda a la dreta. Al front hi ha un dels accessos al bar-restaurant Ideal.

Panoràmica de Sant Pere Màrtir i la plana del Baix Llobregat
Creu d’en Llevallol

Passem pel costat de la creu per tombar a la dreta per un corriol, que baixa directe fins enllaçar a una pìsta ampla, que ve de Vallvidrera (l’opció que hem descartat) (326 m, 20 min). Girem a l’esquerra i en poca estona arribarem a l’esplanada del Coll de Can Cuiàs (314 m, 24 min). La masia la veiem al fons, aturonada. I a la nostra esquerra tenim la Carretera de Molins.

L’esplanada del Coll de Can Cuiàs, amb la masia al fons

Tram 2
COLL DE CAN CUIÀS (314 m) –
CAMÍ DE LA MUNTANYA (178 m)

Pel Camí de Can Fatjó

Travessem la carretera amb compte i a l’altra banda hi ha un indicador que ens assenyala la direcció que hem de seguir: Can Fotjà-Sant Just Desvern (pista forestal E18 del Parc).

Seguim el camí més ample per la dreta i avall, ignorant els corriols que en surten i sempre seguim la direcció de Can Fatjó. Durant la baixada passarem per la cruïlla del camí que va cap a la Font del Rector (a l’esquerra) (278 m, 30 min) i més endavant pel que va a la Font de Can Merlès (a la dreta) (233 m). I més avall arribarem a la zona de Can Fatjó, tota tancada i amb els accessos prohibits.

Un tram del Camí de Can Fotjà; al fons Sant Just Desvern
Passant pel costat de Can Fatjó; al fons Sant Pere Màrtir i el Turó de la Tina

Voregem per la propietat privada de Can Fatjó i després de passar per l’accés principal del mas (194 m), fem el revolt pronunciat del camí i en un no-res arribarem al Camí de la Muntanya, al fons de la Vall de Sant Just (178 m, 43 min). Acaba el segon tram de l’excursió, tot en baixada.

Enllaç amb el Camí de la Muntanya

Tram 3
CAMÍ DE LA MUNTANYA (178 m) –
PLAÇA MIREIA (262 m)

Pel Corriol dels Ametllers i Font de la Beca

El Camí de la Muntanya (o Passeig de la Muntanya) està molt ben arreglat, amb un vial protegit amb barana per als caminants i ciclistes. Aquesta pista asfaltada és la que ve de Sant Just Desvern i puja, per Can Merlès, a la Carretera de Molins, a prop del Coll de Can Cuiàs.
Girem per l’esquerra pel vial i seguim un petit tros (menys de 200 metres) fins a trobar la cruïlla del camí a Can Baró, situada a l’esquerra, sense haver de sortir del vial (169 m).

Camí de la Muntanya; al fons el trencall del camí a Can Baró

Agafem la pista de Can Baró, passem per sota Can Fatjó i de seguida veurem, a la dreta, el trencall cap al Corriol dels Ametllers (166 m, 49 min), que ens ha de portar a una altra de les pistes que creuen la Vall de Sant Just, el Camí de la Beca.

Trencall cap al Corrriol dels Ametllers

A la cruïlla hem de fer una ziga-zaga, trenquem per la dreta i acte seguit a l’esquerra per unes escales que ens baixen al fons del Torrent de la Font del Rector i ens pugen a un corriol.

Escales per travessar el Torrent de la Font del Rector i accedir al corriol
Inici del Corriol dels Ametllers

Poc després (hi ha una fita indicant-ho) iniciem l’itinerari del Corriol dels Ametllers, un tram planer que en menys d’un quart d’hora ens portarà al Torrent de l’Embut de la Font de la Beca, per on continuarà la nostra ruta.

El pas pel corriol és molt agradable, veient a una banda els turons de la Coscollera i el Rodó, i masies de Sant Just com Can Carbonell i Can Vilà. El camí és més aviat planer i en dos punts hi ha un banc per poder seure i contemplar el paisatge.

Corriol dels Ametllers
Corriol dels Ametllers

Més endavant, en arribar a una cruïlla hem de seguir per l’esquerra (recte aniríem a unes vivendes i faríem una volta innecessària) i a pocs metres ens creuarem amb un camí més ample (a la dreta va a les vivendes i per l’esquerra pujaríem cap al Turó de la Tina-Font del Ferro). Nosaltres hem de travessar el camí i a quatre passes abandonar-lo per un trencall a la dreta, la continuació del Corriol dels Ametllers (170 m, 1h 04 min).

Pas pel camí ample i trencall a la dreta per continuar pel corriol

Tombem a la dreta i fem el darrer tram del corriol, en lleuger descens, fins a enllaçar amb el Camí de la Beca (159 m, 1h 08 min). Hi accedim baixant uns esglaons de fusta.

Metres finals del Corriol dels Ametllers abans d’enllaçar amb el Camí de la Beca

A partir d’aquí toca recuperar altitud. Girem a l’esquerra amunt per la pista que va paral·lela al torrent de la Beca.
Més endavant veurem a la dreta una petita esplanada, que és l’accés a la font de la Beca (187 m, 1h 09 min ).

Punt d’accés a la Font de la Beca, a la dreta

Aquell dia vaig intentar accedir a la font per la banda superior del torrent, vaig pujar fins a la propera cruïlla de camins (al fons a la foto de sobre) i vaig seguir a la dreta fins al revolt del torrent, però en intentar baixar cap a la font la vegetació era tan exhuberant que era impossible avançar. Així que vaig fer mitja volta per tornar a l’esplanada i accedir sense problemes a la font. En total havia perdut 10 minuts, però ho havia intentat.

Arribada a la Font de la Beca

Arribats a la Font de la Beca (188 m, 1h 16 min), és moment de fer un petit descans. El dia de la sortida la font estava completament seca i bruta, l’entorn bastant descuidat i el caminet d’accés pel torrent engolit per la vegetació. Fins i tot faltava el pal indicador de la font a l’esplanada arran del camí ample. En fi, una decepció.
Us deixo un recull de fotos de la font:

Tram 4
FONT DE LA BECA (188 m) –
PLAÇA MIREIA (262 m)

Pel Camí de l’Àrea de lleure de Sant Pere Màrtir

Deixem la Font de la Beca i retornem al Camí de la Beca, que seguim amunt a la dreta. Poc després arribem a la cruïlla de camins (200 m, 1h 18 min) i tirem per la dreta (direcció Àrea de lleure-Ciutat Diagonal) (recte aniríem a trobar el camí cap Turó de la Tiba-Font del Ferro).

Cruïlla de camins: hem de seguir la pista per la dreta

Anem seguint sempre per la pìsta principal, passant de llarg corriols per l’esquerra que ens portaríen a l’àrea de lleure directament però amb un bon desnivell.

Un tram del Camí a l’Àrea de lleure de Sant Pere Màrtir

Anem seguint fins que arribarem a una torre elèctrica, on se situa una cruïlla de camins (213 m, 1h 28 min). Per la dreta camí a Sant Just, per l’esquerra camí a un turó i nosaltres seguim endavant pel camí que seguíem, i que ara comença a pujar fins a trobar unes altres torres elèctriques (238 m). En pocs metres entrarem a l’Àrea de lleure de Sant Pere Màrtir (240 m, 1h 34 min).

Arribada a la torre elèctrica. Seguim la pista principal.
Àrea de lleure de Sant Pere Màrtir

Passsem l’àrea de lleure, amb una àmplia zona de picnic, per una passera feta amb travesses de fusta. Al final serem a la zona de Plaça Mireia, origen i/o final de moltes rutes d’aquest blog (262 m, 1h 39 min).
Aquí acabem el quart tram de l’itinerari, el que ens ha dut a abandonar la Vall de Sant Just.

Passera per l’àrea de lleure
Plaça Mireia

Tram 5
PLAÇA MIREIA (262 m) –
VALLVIDRERA (estació FGC) (365 m)

Pel Coll del Portell i Santa Maria de Collserola

L’últim tram de la caminada comença a la Plaça Mireia en direcció al club de tennis. Seguim pel marge del carrer asfaltat, amb trams esglaonats, fins que trobarem, a l’esquerra, el trencall del camí que puja al Coll del Portell (299 m, 1h 47 min). El pal indicador assenyala Ruïnes de Sant Pere Màrtir-Turó d’en Corts-Vallvidrera.

Inici del camí cap al Coll del Portell

Tirem amunt pel camí i en cinc minuts serem al Coll del Portell (337 m, 1h 52 min). Aquí enllaçarem amb el camí carener que uneix Vallvidrera i Sant Pere Màrtir.

Arribada al Coll del Portell

Al coll anem cap a l’esquerra i seguim el la pista principal, d’esquena a Sant Pere Màrtir i de cara al Tibidabo, en direcció a Vallvidrera.
El trajecte per la cresta de la muntanya ens ofereix magnífiques vistes als quatre vents. Heus ací una petita mostra:

El trajecte és ondulant, amb pujades i baixades, però no hi ha desnivells destacats. En corriols que trobem a la dreta del camí podem desviar-nos per pujar en poc temps a la Muntanya Pelada (358 m, 2 hores), o poc després a l’oratori de Santa Maria de Collserola (367 m, 2h 05 min), al damunt de l’esplanada.

El camí, amb el corriol a la Muntanya Pelada al fons
Oratori de Santa Maria de Collserola

A sota d’aquest oratori tenim una àmplia esplanada, amb la presència, des de l’estiu de 2021, de la creació artística ‘Ra’, feta de pedra.

Esplanada de Santa Maria de Collserola
Esplanada de Santa Maria de Collserola
L’obra artística ‘Ra’
Panell explicatiu de l’obra ‘Ra’

I també podem contemplar més vistes del Tibidabo i Barcelona.

Panoràmica del Tibidabo i Barcelona
Panoràmica de Barcelona fins al mar

Abans d’abandonar l’indret podem pujar al proper Turó d’en Corts per un camí que puja pel bosc per l’esquerra de l’esplanada.
En aquesta ruta no hi anem i travessem l’esplanada per seguir pel camí principal i en poca estona serem al Collet de l’Espinagosa, on hi ha el Mirador del Turó d’en Corts (353 m, 2h 10 min), amb vistes al Baix Llobregat.

Àrea del Turó d’en Corts
Panoràmica del Baix Llobregat des del mirador

Deixem l’Àrea del Turó d’en Corts i anem a la carretera que passa pel costat, la de Molins, i ho fem per la banda dreta, per un camí protegit. Caminem pel costat de la calçada només un curt tram des del qual podem contemplar de nou esplèndides vistes de Barcelona i de la serra de Collserola, amb llocs tan emblemàtics com la Torre de Collserola, el temple del Tibidabo o l’Observatori Fabra.

Panoràmica de Barcelona des de la part alta de Vallvidrera
Hem de creuar la carretera per agafar pel carrer que puja per l’esquerra

Quan arribem a l’alçada del primer carrer de Vallvidrera que puja per l’altra banda de la carretera (veure foto) travessem la calçada i seguim amunt pel carrer Mont d’Orsà (347 m, 2h 12 min) i de seguida serem en un indret conegut, la Plaça dels Pins de Vallvidrera (354 m, 2h 14 min). En aquest punt tanquem el cercle de la sortida.

Només ens resta continuar travessant Vallvidrera, pel mateix carrer, primer amb lleugera pujada fins a la Casa Buenos Aires i després en baixada fins a la Plaça de Vallvidrera (342 m, 2h 20 min).

Baixant cap a la Plaça de Valñlvidrera

Des de la plaça principal del barri hem d’anar a les escales del carrer de Queralt per pujar a la Plaça de Pep Ventura, davant de l’estació de Vallvidrera Superior (365 m, 2h 25 min), al mateix punt de sortida.
Aquí acaba la caminada.

DESNIVELLS I TEMPS PER TRAMS
Desnivell en metres / Temps en minuts

TramDesnivellTemps
Vallvidrera Superior (FGC)-Creu d’en Llevallol– 1317′
Creu d’en Llevallol-Coll de Can Cuiàs– 387′
Coll de Can Cuiàs-trencall Camí Font del Rector– 366′
trencall Font del Rector-Can Fatjó (accés principal)– 8410′
Can Fatjó-enllaç Camí de la Muntanya– 163′
Camí de la Muntanya-Corriol dels Ametllers-126′
Corriol dels Ametllers-enllaç Camí de la Beca– 716′
Camí de la Beca-Font de la Beca (no poder accedir pel torrent)+ 2911′
Font de la Beca-Plaça Mireia, per Àrea de lleure St. Pere Màrtir+ 7423′
Plaça Mireia-Coll del Portell, per Ciutat Diagonal+ 7513′
Coll del Portell-Santa Maria de Collserola (oratori), pel Camí de Vallvidrera (carena)+ 3013′
Santa Maria de Collserola-Mirador Turó d’en Corts– 145′
Mirador Turó d’en Corts-Vallvidrera Superior (FGC)+ 1215′
Totals acumulats+ 220
– 220
2 h 45′

Desglossament del temps per etapes:
Vallvidrera Superior-Coll de Can Cuiàs: 24 min
Coll de Can Cuiàs-Camí de la Muntanya: 19 min
Camí de la Muntanya-Font de la Beca: 33 min
Font de la Beca-Plaça Mireia: 23 min
Plaça Mireia-Santa Maria de Collserola: 26 min
Santa Maria de Collserola-Vallvidrera Superior: 20 min

Distribució del temps:
42 % en pujada, 10 % en pla i 48 % en baixada.

Caminada de Vallvidrera al Turó de Can Pasqual i retorn per Les Planes

Santa Maria de Vallvidrera-Pantà de Vallvidrera-Coll de Can Cuiàs-Can Masdemont-Turó de Can Pasqual-Can Castellví-Camí del Turó de l’Alzina-Les Planes-Santa Maria de Vallvidrera

DADES TÈCNIQUES

  • Caminada núm. 68
  • Data: dimarts, 26 d’octubre de 2021
  • Inici i final: Àrea de lleure de Santa Maria de Vallvidrera
  • Sector: vessant de Barcelona (Vallvidrera-Les Planes)
  • Distància: 9,2 kms
  • Temps: 2 h 30 min
  • Desnivell: + 263 m / – 263 m
  • Dificultat: moderada
  • Tipologia: circular

ITINERARI

Santa Maria de Vallvidrera (àrea de lleure)-Pantà de Vallvidrera-Camí de Can Llevallol-Coll de Can Cuiàs-Can Masdemont-Turó de Can Pasqual-Can Castellví-Camí del Turó de l’Alzina-Escales de Bellavista-Les Planes-Passeig de la Font d’Arboç-Santa Maria de Vallvidrera (àrea de lleure).

MAPA DE LA RUTA

RUTA A WIKILOC

COMENTARI

Caminada circular des de Santa Maria de Vallvidrera, amb l’objectiu d’anar al Turó de Can Pasqual. L’excursió, no massa llarga, presenta dues fases ben definides, de pujada al turó i de descens, amb temps similars.
La primera fase, l’ascensió al turó, té dos trams de pujada destacats, un de curt però bastant dur entre el pantà de Vallvidrera i el camí de Can Llevallol (amb els màxims desnivells de la ruta), i un altre molt més llarg però amb un desnivell molt més moderat des del coll de Can Cuiàs fins a Can Masdemont i uns metres finals més drets fins al Turó de Can Pasqual (el punt més alt de la caminada).
La segona fase, és el descens per l’altra banda de la muntanya, planejant per la carena i després tot baixada fins arribar a Les Planes (a la carretera de Sant Cugat serem al punt més baix de l’itinerari), per acabar amb un tram amb lleuger ascens fins a Santa Maria de Vallvidrera.
En definitiva, una bona caminada per aquesta part central de Collserola, entre Vallvidrera i Les Planes.

DESCRIPCIÓ DE LA RUTA

Tram 1
SANTA MARIA DE VALLVIDRERA (257 m) –
COLL DE CAN CUIÀS (314 m)

Pel Pantà de Vallvidrera i Camí de Can Llevallol

Partim de l’aparcament de vehicles de l’àrea de lleure de Santa Maria de Vallvidrera (257m). Tenim al front l’església, tapada per arbres, i al damunt s’entreveu Vil·la Joana. Abandonem l’espai pel carrer de la Llenega, passem pel costat de l’església i arribem a la plaça de la Mina Grott. En ser-hi tombem a l’esquerra pel Camí del Cama-sec, en direcció al pantà.
Quan deixem enrere les últimes vivendes de la zona, entrarem a la zona del pantà: veurem a la nostra esquerra l’entrada de Mina Grott (túnel de quilòmetre i mig que portava aigua del pantà a Vallvidrera), a la dreta la rosada Casa del Guarda (avui Espai d’interpretació del pantà de Vallvidrera) i al front les escales que ens pujaran, amb la paret de la presa a la dreta, fins al Pantà de Vallvidrera (260 m, 10 min).

A l’arribar a dalt de la presa observem un pantà quasi buit d’aigua. La sequera per la manca de pluges ens presenta un paisatge trist.
Rodegem el pantà per l’esquerra (de fet, seguint rectes per un camí, sense travessar la presa, i poc després arribarem a una esplanada, a la cua del pantà.

Pantà de Vallvidrera
El pantà quasi buit d’aigua

En aquest punt veiem una sèrie de camins, per la dreta, per l’esquerra i pel mig. Aquest darrer (veure l’accés a la foto) és el corriol que ens permetrà arribar al Camí de Can Llevallol, sense fer tanta volta que si anéssim pel Mas Sauró.
Agafem el corriol amunt (262 m, 15 min).

Accés al corriol cap al camí de Can Llevallol. És una bona drecera.

El corriol és relativament curt, però costerut, amb algunes rampes pronunciades, per terreny preferentment rocallós. En uns 10 minuts farem la pujada i al final enllaçarem amb el Camí de Can Llevallol (327 m, 25 min).

Un tram del corriol

Girem a la l’esquerra avall. Aviat passarem per Can Llevallol i després d’un revolt tancat farem els darrers metres fins a l’esplanada del Coll de Can Cuiàs (314 m, 35 min).

Zona de Can Llevallol
Camí de Can Llevallol; al fons s’entreveu Can Cuiàs
Coll de Can Cuiàs, amb la masia aturonada

Per aquí passa la carretera de Vallvidrera a Molins de Rei. Per on hem arribat, veiem a la dreta, aturonada, la masia de Can Cuiàs.
El lloc forma part dels Itineraris del Pantà de Vallvidrera, dels quals ens n’informen uns cartells del Parc.

Cartells informatius del Parc

Arribats a aquest coll hem acabat la primera etapa del recorregut, senzilla, amb l’excepció de la pujada pel corriol des del pantà fins al camí de Can Llevallol, que ens ha estalviat temps.

Tram 2
COLL DE CAN CUIÀS (314 m) –
TURÓ DE CAN PASQUAL (469 m)

Pel Camí de Can Pasqual i Can Masdemont

Deixem el Coll de Can Cuiàs en la direcció per on hem arribat (per tant, sense travessar la carretera, en cap cas), però agafem el camí que passa per sobre, un xic més amunt, per la dreta, i l’anem seguint fins que ens trobarem amb una cruïlla (veure foto), sense indicador.

Cruïlla de camins

Hem de prendre el camí més estret que s’enfila per la nostra esquerra, i que ens durà a Can Masdemont, el nostre següent objectiu. El corriol sempre va pujant, enmig del bosc, passant per alguns trams força rocallosos i eixargallats. El corriol és bonic i la pujada és sostinguda però moderada, sense rampes pronunciades. L’única pega és que és un trajecte llarg, per un indret solitari i ombrívol, sense vistes.

Hem d’estar alerta al moment en què del camí en surt un altre que segueix recte: nosaltres hem de fer el revolt seguint la traça del camí que seguíem i que canvia de direcció radicalment. És llavors, quan ja som molt a prop de la carena, que la cosa varia: el corriol va planejant i ja veiem les primeres vistes panoràmiques de l’entorn. I en un no-res, com aquell que no vol la cosa, se’ns apareix de sobte la casa de Can Masdemont (449 m, 1h 10 min), el senyal de què hem arribat a la carena, o quasi. Fa uns anys, la casa va estar ocupada i fou desallotjada per la policia, segons anunciava aquest diari digital de Vallvidrera.

Per una clariana del bosc ja veiem vistes de l’entorn
Can Masdemont

Passem pel costat de la masia i enllacem amb una pista forestal ampla (camí de carena) i l’agafem per la dreta amunt. Ens queden molt pocs metres, de pujada més forta que en tot el trajecte pel corriol, per arribar a dalt del Turó de Can Pasqual (469 m, 1h 15 min).

Aquesta imatge té l'atribut alt buit; el seu nom és IMG_9407-1024x768.jpg
Arribada al Turó de Can Pasqual
Aquesta imatge té l'atribut alt buit; el seu nom és IMG_9409-1024x768.jpg
Els senyals del turó: el dipòsit i el vèrtex geodèsic

Sabem del cim per la presència d’un vèrtex geodèsic, al costat d’un dipòsit. Si no fos per això no ho sabríem pas. I som en un dels turons més alts de la Serra de Collserola!

Turó de Can Pasqual (469 m)

El cim està arran de la pista, i no té vistes, tot està tapat pel bosc. És hora d’un petit descans, encara que no hi hagi res a veure.

Aquesta imatge té l'atribut alt buit; el seu nom és IMG_9410-1024x768.jpg
El turó es troba a la pista que passa per la carena entre Can Pasqual i Can Castellví

Aquí dalt acabem la segona etapa de la ruta. Som a la meitat més o menys de l’excursió, però ja hem passat el més complicat.

Tram 3
TURÓ DE CAN PASQUAL (469 m) –
LES PLANES (219 m)

Per Can Castellví i Camí del Turó de l’Alzina

Reprenem la marxa continuant pel camí carener, que ja veurem que puja i baixa (són els Turons de Can Pasqual). En els clars del bosc ja albirem la carena del Tibidabo.

Pal indicador al camí de carena

Passarem pel trencall del Pujol de Can Castellví, pel de Can Sauró (458 m), pel del Turó de Castellví, els tres per la dreta, i llavors ja iniciem el descens de la carena, amb un revolt tancat.

Inici del descens de la carena

Aviat deixarem a la dreta un camí que baixa al Mas Guimbau i poc després arribarem a enllaçar amb el camí que ve de Can Pasqual (per l’esquerra) i va a Can Castellví (per la dreta) (376 m).
Així doncs tombem a la dreta per la pista forestal, aviat pavimentada, i en uns cinc minuts serem a Can Castellví (386 m, 1h 35 min).

Baixant cap a Can Castellví
Can Castellví

Pel costat de la casa surt el camí que va també cap al Mas Guimbau, per la Font de Can Castellví. Nosaltres, però, seguirem rectes pel mateix camí (des de la casa, Camí de Can Balasc), passant per diverses vivendes.
Molt poca estona després (a penes tres minuts), arribarem a una cruïlla de camins (370 m, 1h 40 min).

Pel Camí de Can Balasc
Cruïlla de camins important. Cal girar avall per la dreta, cap a Les Planes.

Seguint rectes aniríem cap al Mas Fortuny i la Serra de Can Balasc, però nosaltres hem de prendre el camí que baixa per la dreta, cap a Les Planes, pel Camí del Turó de l’Alzina.

Baixem per aquest camí ample, pavimentat fins al final de les vivendes i llavors ja de terra, per una zona boscosa, però amb vistes panoràmiques de la carena principal de Collserola, que veurem mirant a la dreta. Dalt de la carena podem distingir, d’esquerra a dreta, la Torre Miralluny (al Turó del Puig), l’Hotel Florida, la Torre de les Aigües, el Tibidabo, amb el temple i altres edificacions, i la Torre de Collserola (veure foto).

Panoràmica de la carena del Tibidabo

En el trajecte pel camí, tot en descens cap a Les Planes, primer passarem per un doble revolt pronunciat i més avall, quan ja arribem a les primeres vivendes, hi ha un altre doble revolt, aquesta vegada pavimentat.

Al mig del segon revolt, després de passar la cadena que barra el pas als vehicles, veurem a la dreta la boca d’unes escales (indicació d’Escales de Bellavista), que suposen una drecera (258 m, 1h 55 min).

Escales de Bellavista
Baixant per les escales

Les escales baixen decidides entre cases i inclús han de sortejar un arbre al bell mig dels esglaons. En acabar l’escala serem a un carrer pavimentat que seguirem a la dreta un trosset, perquè aviat trobarem una altra boca d’escales (veure foto) per estalviar-nos un tros més de carrer. Al capdavall d’aquestes segones escales, dividides en dos trams, arribarem al Camí de Can Balasc.

Accés a les segones escales
Últim tram d’escales

Al ser al camí, a l’esquerra veiem el viaducte de la C-16, que passarem per sota, i després d’un darrer revolt serem a l’esplanada del restaurant Font de les Planes (198 m, 2 hores), el punt més baix de la ruta, i al davant tenim la carretera de Sant Cugat (la BV-1462). Ja som a Les Planes de Vallvidrera.

Viaducte de la C-16, esplanada de la Font de les Planes i al fons la carretera de Sant Cugat

Ens dirigim cap a la carretera i la seguim un tros per la dreta, fins arribar al trencall d’un carrer per la dreta. Nosaltres passem pel lateral del carrer, pels aparcaments de vehicles, sense enlairar-nos cap a la passera que veiem al front. En arribar al darrer aparcament, a sota la passera, podeu tirar rectes fins trobar el Camí de la Font d’Arboç, que ens portarà a Santa Maria de Vallvidrera, una via paral·lela a la carretera.
Jo em vaig desviar a sota la passera per guanyar el voral de la carretera, protegit per una barana, i vaig tirar per la dreta per passar just per davant de l’estació de Les Planes (219 m, 2h 05 min).

Estació de Les Planes (FGC)

Uns metres passada l’estació modernista, en arribar a un altre aparcament, vaig enllaçar amb el camí citat abans.
A Les Planes acaba la tercera etapa-tram de la ruta. Falta completar la circular amb el retorn a l’aparcament de l’àrea de lleure de Santa Maria de Collserola.

Tram 4
LES PLANES (219 m) –
SANTA MARIA DE VALLVIDRERA (257 m)

Pel Passeig de la Font d’Arboç

Situats en el Passeig de la Font d’Arboç, anirem continuant, en lleugera pujada, quasi imperceptible, en direcció Santa Maria de Vallvidrera. Passarem per un camí amb bancs per seure de tant en tant, que transcorre entre la via del tren (Ferrocarrils Catalans) i la carretera de Sant Cugat, per la nostra esquerra, i l’autopista C-16, la dels Túnels de Vallvidrera, la boca nord del principal veurem rere les reixes.

Moment en què el camí de la Font d’Arboç va a trobar el marge dret de la carretera de Sant Cugat
Pas per la boca nord del Túnel de Vallvidrera

Després de la passejada, sempre seguint el camí, deixant enrere tots els trencalls que trobem, arribarem a Santa Maria de Vallvidrera. Just davant del semàfor que hi ha a la carretera hi ha l’estació del Baixador de Vallvidrera (240 m, 2h 20 min).

Entrada a Santa Maria de Vallvidrera; al fons l’estació del Baixador de Vallvidrera

Ens falta poc per arribar a l’àrea de lleure. Fem uns pocs metres per la vorera de la carretera, rectes, i ens fiquem per la dreta a la plaça de la Mina Grott, la travessem un tros cap a l’escaleta que veurem al fons i que ens deixaran just davant la cruïlla del Camí de la Llenega, lloc per on hem passat al començar la ruta.

Accés a l’àrea de lleure de Santa Maria de Vallvidrera
Entrada a l’església de Santa Maria de Vallvidrera

Només ens resta seguir el camí, passar per davant l’església i arribar a l’aparcament de l’àrea de lleure de Santa Maria de Vallvidrera (257 m, 2h 30 min).
L’espai disposa d’una àmplia esplanada, una font amb picnic amb taules i bancs, i el bar-restaurant “El Racó de Collserola”.

Cartells informatius a l’àrea de lleure

Unes dues hores i mitja de caminada després de començar acabem aquesta circular pels volts de Vallvidrera i Les Planes, al cor de Collserola.

DESNIVELLS I TEMPS PER TRAMS
Desnivell en metres / Temps en minuts

TramDesnivellTemps
Santa Maria de Vallvidrera (àrea de lleure)-Pantà de Vallvidrera (presa)+ 38′
Pantà de Vallvidrera (presa)-enllaç Camí de Can Llevallol, pel camí pantà i drecera+ 6716′
Camí de Can Llevallol-Coll de Can Cuiàs– 1312′
Coll de Can Cuiàs-Can Masdemont, pel Camí de Can Pasqual+ 13534′
Can Masdemont-Turó de Can Pasqual, pel camí de carena+ 205′
Turó de Can Pasqual-Can Castellví, pel camí de carena i Camí de Can Castellví– 8318′
Can Castellví-cruïlla Camí del Turó de l’Alzina, epl Camí de Can Balasc– 164′
Camí del Turó de l’Alzina-Escales de Bellavista– 11216′
Escales de Bellavista-Les Planes (pas per estació FGC), pel Camí de Can Balasc– 3913′
Les Planes-Santa Maria de Vallvidrera (pas per estació Baixador de Vallvidrera), pel Passeig de la Font d’Arboç+ 2114′
Santa Maria de Vallvidrera: d’estació Baixador a Àrea de lleure+ 1710′
Totals acumulats+ 263
– 263
2 h 30′

Desglossament del temps per etapes:
Santa Maria de Vallvidrera-Coll de Can Cuiàs: 35 min
Coll de Can Cuiàs-Turó de Can Pasqual: 40 min
Turó de Can Pasqual-Les Planes: 50 min
Les Planes-Santa Maria de Vallvidrera: 25 min

Distribució del temps:
57 % en pujada, 10 % en pla i 33 % en baixada.

Circular de Vallvidrera als Turons Coscollera-Rodó

Vallvidrera-Coll de Can Cuiàs-Turó de la Coscollera-Turó Rodó-Camí de Can Vilà-Passeig de la Muntanya-Font de Can Merlès-Camí de Can Fatjó-Mirador del Turó d’en Corts-Vallvidrera

DADES TÈCNIQUES

  • Caminada núm. 63
  • Data: dimecres, 16 de juny de 2021
  • Inici i final: estació Vallvidrera Superior (FGC)
  • Sector: vessant del Llobregat (Turó de la Coscollera-Vall de Sant Just)
  • Distància: 10,8 kms
  • Temps: 2 h 55 min
  • Desnivell: + 280 m / – 280 m
  • Dificultat: moderada
  • Tipologia: circular

ITINERARI

Vallvidrera Superior (FGC)-Plaça de Vallvidrera-Creu d’en Llevallol-Coll de Can Cuiàs-Turó de la Coscollera-Turó Rodó-drecera camí Can Vilà-Poni Club Catalunya-Can Vilà-Passeig de la Muntanya-Font de Can Merlès-camí de Can Fatjó-corriol Font del Rector-Mirador del Turó d’en Corts-Plaça de Vallvidrera-Vallvidrera Superior (estació FGC).

MAPA DE LA RUTA

RUTA A WIKILOC

COMENTARI

Circular per la banda del Llobregat des de Vallvidrera fins als turons de la Coscollera i el Rodó. L’anada la farem per la Creu d’en Llevallol i el Coll de Can Cuiàs, per anar a trobar el corriol cap a la Coscollera i continuar fins al proper Turó Rodó per un sender carener. És una primera part amb un continu puja-baixa, però de bon fer. El retorn, ben diferent, el farem davallant cap a la Vall de Sant Just per un corriol i pista forestal fins a Can Vilà (cota més baixa de l’itinerari), i a partir d’allà remuntada amunt fins a Vallvidrera passant pel ben arranjat Passeig de la Muntanya, la Font de Can Merlès, el camí de Can Fatjó, el corriol de la Font del Rector i desviament fins al Mirador del Turó d’en Corts, ja a tocar de Vallvidrera.
En definitiva un recorregut molt variat, passant per turons, masies i fonts, per camins forestals, corriols, trams pavimentats i asfaltats, zones urbanes i rurals… vaja, Collserola en estat pur.
D’especial interès, les vistes espectaculars de Collserola, la plana del Llobregat i un tros de Barcelona, des de dalt del turó de la Coscollera i del turó Rodó, les màximes cotes de l’excursió. També cal remarcar la curiosa font de Can Merlès.

Turó Rodó i Turó de la Coscollera, des del camí del Coll d’en Solanes (foto de la caminada núm. 56, el 30/11/2020)

DESCRIPCIÓ DE LA RUTA

Tram 1
VALLVIDRERA SUPERIOR (FGC) (365 m) –
COLL DE CAN CUIÀS (314 m)

Per la Creu d’en Llevallol

Un cop hem arribat a l’estació de Vallvidrera Superior (365 m), després d’un curt trajecte amb el funicular, sortim al carrer de Queralt, davant de l’esplanada de la plaça de Pep Ventura. Des d’aquest punt iniciem la ruta que acabarem també aquí, després de fer una circular de poc més de 10 quilòmetres.
Comencem seguint el carrer de Queralt en direcció sud i ben aviat ens trobarem amb unes llargues escales, que ens portaran al rovell del barri, la plaça de Vallvidrera, que veiem al final. En ser a la plaça (342 m) hem d’anar a buscar el carrer del front a l’esquerra, que puja força. Agafem aquest carrer (de l’Actor Molano i després del Mont d’Orsà) i anem tirant un bon tros amunt (pujada considerable) i després avall fins arribar a la plaça dels Pins de Vallvidrera (abans, de les Basses d’en Barral) (354 m, 10 min). A la plaça veurem diversos carrers, nosaltres hem d’agafar el que queda al final per la dreta i que veurem que s’enfila de manera notable passant entre vivendes. Quan acaben les cases acaba l’asfalt i arribem dalt la carena (indicador al restaurant Ideal Collserola). Seguim el camí de terra amb lleuger descens i amb les primeres vistes de l’excursió i al final arribarem a la Creu d’en Llevallol, creu de terme, que presenciem a la dreta (352 m, 15 min).

Creu d’en Llevallol

En aquest punt, un camí ens permet accedir al restaurant. Nosaltres, però, canviem de rumb i seguim la marxa pel caminet de la dreta, que passa arran de la creu, i que baixa de manera pronunciada (compte que el terreny no és gaire estable) fins a la pista forestal que enllaça Vallvidrera amb el Coll de Can Cuiàs i amb Santa Creu d’Olorda. En arribar a la pista tombem a l’esquerra i en poca estona, i ara planejant, arribarem a l’esplanada del Coll de Can Cuiàs (314 m, 25 min), per on passa la carretera de Vallvidrera a Molins de Rei (la BV-1468) i des d’on veiem, aturonada, la masia de Can Cuiàs. Acabem el primer tram de la caminada.

Coll de Can Cuiàs

Tram 2
COLL DE CAN CUIÀS (314 m) –
TURONS COSCOLLERA-RODÓ (360-353 m)

Pel camí de la Coscollera i sender de carena

Per continuar la ruta primer hem de travessar la carretera (molta atenció) i anar a un indret on veurem un camí i uns indicadors.
Baixem pel camí més ample i de seguida en un revolt veurem a la dreta una marca que assenyala un itinerari cap a Montserrat (veure foto). Per aquest corriol hem de tombar.

Important cruïlla: hem d’abandonar el camí ample i girar a la dreta pel corriol que indica la direcció de Montserrat en vermell

Ara caminarem pel PR-C 164, en un tram més aviat planer, o si voleu amb lleugeres oscil·lacions, que ens portarà fins a sota de la Coscollera, passant pel Bosc de les Torres. En el trajecte trobarem un primer desviament (cal seguir per la dreta, direcció Montserrat), després haurem de creuar una carretera asfaltada (seguim rectes pel corriol que segueix a l’altra banda de la calçada) i després passarem tota una estona planejant per aquest vessant de Les Torres. El corriol acaba en una pista forestal (la que va a Can Vilà i al Coll d’en Solanes), que nosaltres hem de prendre a la dreta amunt fins arribar, en pocs minuts, a una important cruilla de camins, enllaçant amb la pista que ve del Coll de les Torres (328 m, 45 min).

Enllaç amb el camí de Can Vilà: Continuem per la dreta amunt fins a una nova cruïlla de camins
Indicador cap als turons de la Coscollera i el Rodó

Hem arribat a una cruïlla de cinc camins. En aquest punt tenim dues opcions: la primera seria continuar pel camí de més amunt cap a l’esquerra (direcció Coll d’en Solanes-Penya del Moro, seguint un bon tros pel PR-C 164, però en arribar a un desviament hem d’abandonar el sender i continuar rectes fins arribar a una altra cruïlla). La segona, la que seguirem en aquesta ruta, consisteix en agafar el camí més proper de l’esquerra que assenyala la direcció de Turó de la Coscollera-Turó Rodó. De fet, es pot arribar als turons per qualsevol dels dos camins que hem esmentat.
Prenem doncs el camí dels turons, planejant fins que passem per un trencall que arriba per l’esquerra i des d’aquí continuem cap amunt (amb bones vistes de Sant Just Desvern, sobretot) fins que arribarem a creuar-nos amb un camí, just pel que haguérem arribat en l’altra opció.
Sigui com sigui, molt de compte, perquè en aquesta cruïlla, i sense cap indicació, neix un corriol cap amunt la muntanya i que, en pocs minuts ens porta a dalt del Turó de la Coscollera (360 m, 55 min).
Des del cim, marcat amb una pila de pedres, podem presenciar magnífiques vistes de 360º, de Collserola i de Barcelona i la plana del Llobregat.

Turó de la Coscollera (360 m)
El Puig d’Olorda des del Turó de la Coscollera
Panoràmica des del Turó de la Coscollera, amb Sant Pere Màrtir a l’esquerra
Panoràmica de la plana del Llobregat, des del Turó de la Coscollera

Feta l’estada a la Coscollera continuem pel mateix sender, primer baixant i després pujant, carenejant pel bosc, fins arribar, en mig quart d’hora, al turó veí, el Turó Rodó (353 m, 1 hora). Un pal de fusta i una pila de pedres ens assenyala el cim, des d’on també podem disfrutar de magnífiques vistes de 360º, en aquest cas més obertes cap a la banda del Llobregat i la zona d’Olorda. La visibilitat d’aquell dia, com es veu a les fotos, no era massa bona per culpa de la contaminació i de la pols sahariana en suspensió.

Turó Rodó (353 m)
El Turó de la Coscollera i el Tibidabo al fons, des del Turó Rodó
La Penya del Moro des del Turó Rodó
Vista de la cimentera de Molins de Rei i el Puig d’Olorda, des del Turó Rodó

Tram 3
TURÓ RODÓ (353 m) –
CAN VILÀ-PASSEIG DE LA MUNTANYA (152 m)

Per corriols i camí de Can Vilà

Ja hem fet els cims de l’excursió, ara toca completar la caminada circular i ho farem per un altra ruta, ben diferent. El tercer tram és tot de baixada i ens portarà a la Vall de Sant Just, a l’alçada de Can Vilà. Deixem el Turó Rodó pel mateix corriol que seguíem, ara però en direcció oposada, cap a Olorda, i anem baixant pel bosc fins a enllaçar amb el sender del PR-C 164 (334 m) en pocs minuts. Girem a l’esquerra i anem caminant avall, amb algún pas un xic complicat, fins que empalmarem amb un camí més ample, que s’obre davant la zona de la Penya del Moro, que veiem al fons. Més endavant, i sempre en baixada, serem a la cruïlla amb la pista que va cap al Coll d’en Solanes i Penya del Moro (per la dreta) i cap a Can Vilà i Coll de les Torres (per l’esquerra) (260 m, 1h 15 min).

El Turó Rodó des de la cruïlla
El Turó de la Coscollera des de la cruïlla

Nosaltres, ni dreta ni esquerra, sinó pel mig, seguint rectes travessant la pista principal i anant a buscar un camí-corriol que tira avall i que és una drecera per anar a parar a la pista de Can Vilà (219 m), cosa que farem en mig quart d’hora. L’únic desviament que trobarem en aquest curt tram hem de seguir per l’esquerra (veure foto).

Cruïlla de corriols; hem d’agafar el de l’esquerra
Vista de la Vall de Sant Just; al fons la cresta de Sant Pere Màrtir
Enllaç amb el camí de Can Vilà; ara toca tombar a la dreta

En ser a l’enllaç amb la pista l’hem de resseguir cap a la dreta avall. Més avall passarem per les instal·lacions i camps d’entrenament del Centre d’Equitació Poni Club Catalunya, una escola d’aprenentatge per a nens-nenes i adults, que organitza rutes a cavall per Collserola.

Poni Club Catalunya

Poc després passarem per la masia de Can Vilà, que ens queda a l’esquerra i tot seguit enllaçarem amb el Passeig de la Muntanya (152 m, 1h 30 min), camí de muntanya que uneix Sant Just Desvern amb Vallvidrera. En aquest punt serem a la cota més baixa del recorregut.

Cruïlla de la pista de Can Vilà amb el Passeig de la Muntanya

Tram 4
CAN VILÀ-PASSEIG DE LA MUNTANYA (152 m) –
VALLVIDRERA SUPERIOR (FGC) (365 m)

Per Font de Can Merlès i Mirador del Turó d’en Corts

En el darrer tram de la ruta ens toca remuntar el desnivell negatiu que hem acumulat baixant, uns 200 metres. En aquest quart tram de la caminada ens espera una llarga pujada, però de bon fer i amb indrets interessants a descobrir.
Des de la cruïlla de Can Vilà travessem el camí forestal del Passeig de la Muntanya (o Camí de la Muntanya), molt ben arranjat per a la circulació de vehicles i pensat per als vianants, amb un vial, protegit per una barrera, que ressegueix la calçada sempre per la banda dreta, direcció carretera de Molins (veure foto).

Aspecte del Passeig de la Muntanya, amb un vial separat per a vianants a la dreta (sentit Vallvidrera); al fons, Can Carbonell

Hem de seguir epel vial sempre, girant a l’esquerra, en direcció nord, fins arribar al trencall de la Font de Can Merlès, a l’alçada del Club de Tennis Sant Gervasi. En el trajecte passarem pel trencall cap a Can Baró (169 m), vorejarem Can Carbonell (masia convertida en restaurant, com tantes d’altres a Collserola), trobarem el trencall cap a Can Fatjó (178 m) i més endavant, després d’un tram amb més pujada i en el revolt front unes pistes de tennis i sota Can Merlès, arribarem a la cruïlla de la font, a la nostra dreta (206 m).