Arxiu d'etiquetes: coll de can cuiàs

Circular pel Coll de Can Cuiàs, Les Fatjones i Coll del Portell

Circular des de Sta. Maria de Vallvidrera pel Coll de Can Cuiàs, Les Fatjones, Coll del Portell i Vallvidrera

DADES TÈCNIQUES

  • Caminada núm. 119
  • Data: divendres, 30 de gener de 2026
  • Inici i final: Àrea de lleure de Santa Maria de Vallvidrera
  • Sector: vessant de Barcelona (Vallvidrera-St.Just Desvern)
  • Distància: 9,1 km
  • Temps: 2 h 25 min
  • Desnivell: + 208 m / – 208 m
  • Dificultat: moderada
  • Tipologia: circular

ITINERARI

Àrea de lleure de Santa Maria de Vallvidrera-Pantà de Vallvidrera-Font de l’Espinagosa-Coll de Can Cuiàs-Corriol de les Fatjones-Corriol Font de la Seas-Corriol Font del Rector-Corriol Font del Ferro-Camí de Can Baró-Coll del Portell-Camí de carena-Santa Maria de Collserola-Mirador del Turó d’en Corts-Vallvidrera (plaça)-Camí de les Nespreres-Font de Sant Ramon-Àrea de lleure de Santa Maria de Vallvidrera.

MAPA DE LA RUTA

RUTA A WIKILOC

LLOCS D’INTERÈS

COMENTARI

Fantàstica excursió pels volts de Vallvidrera, endinsant-nos al terme de Sant Just Desvern. Tot per fer una ruta circular que comença a l’àrea de lleure de Santa Maria de Vallvidrera (podeu fer-ho des de l’estació del Baixador de Vallvidrera dels FGC) i va cap al Pantà de Vallvidrera, segueix per la Font de l’Espinagosa i arriba al Coll de Can Cuiàs. Des d’aquí comença una llarga davallada per la zona boscosa de Les Fatjones. Ho farem per un corriol força fressat, que va baixant fins a les fondalades dels torrents que baixen pel vessant de ponent de la cresta de Sant Pere Màrtir. Passarem molt a prop de la Font de la Seas, força amagada, i més tard de la Font del Rector, fonts que podem visitar si no hi hem estat. Continuarem fins a enllaçar amb el Camí de Can Baró, que ens permetrà de pujar fins al Coll del Portell, en plena carena de Sant Pere Màrtir, que veurem a la nostra dreta. Nosaltres seguirem la ruta girant a l’esquerra pel camí de carena passant primer pel petit cim de la Muntanya Pelada i després per l’oratori de Santa Maria de Collserola, damunt la gran esplanada de l’indret on podem contemplar una escultura d’art natura. Des d’aquí continuarem fins al Mirador del Turó d’en Corts i tot seguit entrarem a Vallvidrera, passarem per la plaça principal del barri i després anirem a buscar el Camí de les Nespreres que, passant per la Font de Sant Ramon, ens portarà de nou a l’àrea de Santa Maria de Vallvidrera, completant una bonica circular.

DESCRIPCIÓ DE LA RUTA

La ruta comença a l’àrea de lleure de Santa Maria de Vallvidrera, al costat de la carretera de Sant Cugat (la BV-1462).
> Per arribar en vehicle particular a Santa Maria de Vallvidrera, a l’àrea de lleure, on hi ha un ampli aparcament gratuït, mira el mapa o clica en aquest enllaç.

Si no disposeu de vehicle particular o us agrada més fer servir el transport públic heu d’agafar els Ferrocarrils Catalans (FGC) i venir per la línia del Vallès (S1 o S2) fins a l’estació del Baixador de Vallvidrera, que es troba a 5 minuts de l’àrea de lleure.

Arribeu per on arribeu a Santa Maria de Vallvidrera, el primer que farem és anar al Pantà de Vallvidrera. Des de l’aparcament de l’àrea de lleure (257 m) hem de seguir el tram asfaltat (Camí de la Llenega), des del qual veiem a sobre Vil·la Joana, poc després passem pel costat de l’església de Santa Maria de Vallvidrera (a la dreta) i quan som a la Plaça del Mina Grott hem de tombar a l’esquerra per anar a trobar el Camí del Pantà. A la cruïlla hi ha un cartell del Parc.

Vista de Vil·la Joana des de l’aparcament de l’àrea de lleure

Fins aquest punt també arribareu aviat si heu vingut pel Baixador de Vallvidrera. Heu de sortir de l’estació baixant unes escales, travessar la carretera per un pas zebra amb semàfor i anar cap al carrer que surt al front de la parada de bus, que és el Camí del Pantà. Passareu pel costat d’un restaurant i de la plaça del Mina Grott i de seguida ja veureu el cartell del Parc.

Cartell del Parc

Passem per la dreta del cartell i prenem el Camí del Pantà, primer asfaltat mentres passem pel costat de vivendes de la barriada i després de terra, amb un cadenat a l’entrada. De seguida passarem pel costat de l’entrada de l’històric Mina Grott a l’esquerra i de l’àrea d’estada de la Casa del Guarda, amb una esplanada amb taules de pícnic, a la dreta. La Casa del Guarda, de color rosa, acull l’Espai d’interpretació del Pantà de Vallvidrera.
Tot seguit ens arribarem al pantà per unes escales de formigó, que superen el desnivell de la presa.

Finalment serem al  Pantà de Vallvidrera (260 m, 10 min), amb força més aigua que fa uns mesos. Les darreres pluges han fet augmentar la quantitat d’aigua, però encara no està ple del tot.

Passem per sobre de la presa per anar a l’altra banda del pantà, on ji ha més vivendes i prenem el carrer pavimentat a l’esquerra, en paral·lel al pantà, primer en lleugera pujada i després baixada. Poc després, a l’esplanada que hi ha a la capçalera del pantà, a mà dreta trobareu la bassa refugi, un espai per preservar la fauna del pantà, especialment amfibis.

Deixem l’espai natural i anem cap al camí de la font de l’Espinagosa. El trobarem pel costat de la vivenda que tenim més a prop, entrant al camí cap a l’esquerra.

Camí cap a la Font de l’Espinagosa

Prenem un camí que va pujant pel bosc resseguint un torrent. A uns 10 minuts arribarem a la Font de l’Espinagosa (320 m, 25 min), que veiem a la dreta del camí, abans d’un revolt tancat.

Passada la font continuem pel camí amunt, passem pel trencall que va a la Font de Can Llevallol (que ja hem vist en altres caminades) i poc després enllacem amb el Camí de Santa Creu d’Olorda a Vallvidrera, una pista ampla que agafem tirant cap a la dreta i que en poca estona ens deixarà al Coll de Can Cuiàs (314 m, 40 min), amb una esplanada (sovint feta servir d’aparcament de vehicles) i la masia de Can Cuiàs aturonada al front. Aquí acaba la primera etapa de la ruta.

Coll de Can Cuiàs (314 m)

En la segona etapa de l’itinerari anirem del Coll de Can Cuiàs fins al Coll del Portell, a la crena de Sant Pere Màrtir. Ho farem davallant per corriols boscans per la zona de Les Fatjones en direcció Can Baró i finalment pujarem a la cresta de Sant Pere Màrtir per la pista que ve de Can Baró. Serà un bonic tram per una zona obaga, tranquil·la, amb vegetació espessa.

Per reprendre la marxa travessem la carretera i ens situem a l’entrada del Camí de Can Fatjó (hi ha un pal indicador) i seguim aquest camí en baixada un tros, poc més de 5 minuts, fins que trobem una cruïlla, amb pal indicador (278 m, 47 min).

Camí de Can Fatjó

Recte seguiríem cap a Can Fatjó. Nosaltres hem d’abandonar la pista que anàvem i girar pel trencall de l’esquerra i, compte!, hem d’entrar al primer corriol que tenim a la dreta (hi ha un altre corriol per l’esquerra, en direcció la Font del Rector, que ja hem fet altres vegades).

En aquesta cruïlla hem d’abandonar el Camí de Can Fatjó i seguir cap a l’esquerra
Vista de la carena de Sant Pere Màrtir: cap allà hem d’anar

Iniciem una llarga davallada per la zona de Les Fatjones per un corriol força fressat, que primer baixa i quan arribem a la fondalada planeja. Hem de seguir sempre el sender, no té pèrdua.

Quan som a la part fonda passarem pel costat de l’entrada d’una mina d’aigua (veure foto), i molt a prop de la Font de la Seas, sense trobar-la.

Pas pel fondal, amb l’entrada de la mina d’aigua a l’esquerra

A la fondalada el camí va planejant i la caminada es converteix en un passeig molt agradable.


Finalment ensopegarem un trencall de corriols, amb senyalització (223 m, 1h 09min). Seguint el mateix corriol aniríem cap a Can Baró, però nosaltres hem de canviar de rumb i tombar pel corriol de l’esquerra (direcció Font del Rector), fent un gir de 180 graus.

A partir d’aquí començarem a pujar. Durant uns 10 minuts farem el sender cap a la Font del Rector fins que arribarem a un altre trencall, també senyalitzat (258 m, 1h 19min).

Si voleu anar a la Font del Rector es troba molt a prop, tirant a l’esquerra: només heu de caminar una estoneta i baixar per un caminet a l’esquerra fins a la font o més endavant per unes escales.
En aquesta ruta ignorem la font i en arribar a la cruïlla girem a la dreta (direcció Font del Ferro), fent un nou canvi de rumb.

Corriol cap a la Font del Ferro

Caminem uns pocs minuts més per aquest corriol (el que ja hem fet altres vegades, i que surt del camí de Can Fatjó) fins que arribarem a l’encreuament amb el Camí de Can Baró (281 m, 1h 22min).

Pal indicador a la cruïlla amb el Camí de Can Baró. Cal anar en direcció Sant Pere Màrtir

Aquesta pista cap a l’esquerra és la que ens portarà al Coll del Portell, a la carena de Sant Pere Màrtir, amb l’antena enorme al seu cim, que hem anat divisant al llarg del recorregut.

Pujant podem contemplar una gran panoràmica del Baix Llobregat i el cim de Sant Pere Màrtir, que ens queda a la nostra dreta.


Pel camí anem veient el fil de la carena, amb la silueta d’un pal indicador. Al tros final ens espera una pujada més pronunciada, especialment els darrers metres abans de trepitjar el camí de carena, al Coll del Portell (342 m, 1h 31min).

Quan som a la carena ja hem completat la segona etapa de la caminada. La tornada al punt de partença serà molt diferent, amb al·licients com les vistes, encara que no tant aventurera com les etapes per arribar fins aquí.

L’etapa següent va des del Coll del Portell a Vallvidrera passant pel camí de carena de Sant Pere Màrtir a Vallvidrera. La ruta es fa per una pista força transitada els caps de setmana. Durant el recorregut que farem anirem deixant enrere el cim de Sant Pere Màrtir amb la seva antena i la torre de guaita i anirem veeient al front la Torre de Collserola i el temple del Tibidabo, la zona culminant de la Serra de Collserola. Al vessant de la muntanya veiem les vivendes de Vallvidrera. Aviat hi serem.

Continuem la caminada per la pista de carena a l’esquerra
Deixem Sant Pere Màrtir a la nostra esquena

Iniciem la passejada (de fet, és un passeig per un tram fàcil, sense massa desnivell) seguint per la pista, podent admirar vistes de Barcelona a la nostra dreta.

Panoràmica de Barcelona

Tenim l’alternativa, com vaig fer jo, de sortir de la pista pels caminets que anirem trobant a la nostra dreta, que pugen i baixen en paral·lel a la pista principal, i que solen utilitzar els ciclistes. Així fem el trajecte més variat, escapant per estones de la rutina de caminar per una pista.

En aquestes desviacions momentànies de la pista passarem per la Muntanya Pelada (358 m, 1h 42min), una ascensió molt curta, i en el següent corriol pujarem directes a l’oratori de Santa Maria de Collserola (368 m, 1h 47min), una senzilla construcció feta de maons i rajoles.

Pujant pel corriol a l’oratori
Oratori de Santa Maria de Collserola (368 m)
Vista de la Torre de Collserola i el Tibidabo des de l’oratori

A sota d’aquí tenim una gran esplanada, amb uns bancs i a la banda dreta mirant cap a Vallvidrera una mostra d’art natura, l’escultura Ra, feta de pedra, de l’artista Víctor Mata Ventura. Hi ha un cartell explicatiu de l’obra. Des del fons de l’esplanada a l’esquerra surt un corriol que puja al proper Turó d’en Corts.

Esplanada de Santa Maria de Collserola (363 m)
L’escultura Ra a l’esplanada (foto caminada febrer 2024)

Nosaltres travessem tota l’esplanada anant rectes cap a la continuació de la pista principal, que seguirem, amb bones vistes de Barcelona i de la carena del Tibidabo.

Vista de Collserola i Barcelona

En pocs minuts arribarem al Collet de l’Espinagosa, on hi ha el Mirador del Turó d’en Corts (353 m, 1h 54min), amb uns bancs i una llarga miranda, des de la qual podem veure una part del Baix Llobregat i un bon tros de la serra de Collserola. També és una zona d’aparcament de vehicles, ja que es troba arran de la Carretera de Molins de Rei (la BV-1468).

Tenim Vallvidrera a tocar, a l’altra banda de la carretera. Sortim de l’àrea-mirador per la dreta, per un caminet separat de la calçada i seguim la carretera uns metres. En aquest curt trajecte tenim un altre mirador, des del qual tenim més vistes fantàstiques de Barcelona, amb Sarrià en primer terme.

VDesprés de contemplar el paisatge, ara encarats a Barcelona, travessem la carretera pel pas zebra i prenem, per la dreta amunt, el carrer Mont d’Orsà, una de les entrades a Vallvidrera.

Travessem la carretera i enfilem el carrer Mont d’Orsà

Fem el carrer en pujada, passant per la Plaça dels Pins de Vallvidrera (354 m, 1h 58 min), fins passats el Palauet d’Orsà i la Casa Buenos Aires (els dos a la dreta, molt a prop).

Llavors segueix una baixada que ens deixarà a la Plaça de Vallvidrera, el centre neuràlgic del barri de Vallvidrera (342 m, 2h 06min).

Ens falta completar la circular tornant a Santa Maria de Vallvidrera. A la plaça de Vallvidrera ens situem a la vorera esquerra i a la primera cantonada a l’esquerra girem per on passa la carretera de Sant Cugat, la BV-1462, i en superar-la passem a la vorera dreta per on hi ha l’edifici que acull l’Espai Cultural el Mercat i seguim un tros avall el carrer d’Elisa Moragas.

Edifici de l’Espai Cultural de Vallvidrera (antic Mercat) i carrer d’Elisa Moragas

Molt aviat veurem a mà dreta el trencall del Camí de les Nespreres (333 m, 2h 09min). Aquesta és la via per la qual baixarem a l’àrea de lleure des d’on hem sortit.
A l’entrada del camí (cal estar atents per no passar de llarg) hi ha un pal indicador que ens assenyala la direcció que seguirem (Camí de les Nespreres-Font de Sant Ramon-Santa Maria de Vallvidrera).

Accedim al camí que fa baixada, al principi és esglaonat, amb travesses de fusta, i quan som a prop de la font tornem a trobar un tros esglaonat.

Finalment, en cinc minuts serema la Font de Sant Ramon (300 m, 2h 14min), que ens queda a l’esquerra. La font té una coberta amb un mosaic del sant al frontal, vandalitzat.

Font de Sant Ramon

Visitada la font continuem pel camí avall.
Poc després arribem a un trencall amb un pal senyalitzador (273 m, 2h 18min).

Nosaltres hem de tombar a l’esquerra (direcció Àrea de lleure Santa Maria de Vallvidrera-Fondal de Vil·la Joana), baixant per un camí força aixaragallat que de seguida va a parar al camí del fondal.
A l’esquerra tenim l’Àrea de lleure de Santa Maria de Vallvidrera.

Baixem per unes escales a la gran esplanada i abans de travessar-la podem anar a visitar, a mà dreta, la Font de Santa Bàrbara (257 m, 1h22min).

Font de Santa Bàrbara

Feta la visita a la font passem pel costat de l’àrea de pícnic, del restaurant amb terrassa i de l’esplanada per arribar a la zona d’aparcament (257 m, 2h 25 min) i donar per acabada la caminada.

Cartells del Parc a l’àrea de lleure

DESNIVELLS I TEMPS PER TRAMS
Desnivell en metres / Temps en minuts

TramDesnivellTemps
Santa Maria de Vallvidrera (àrea de lleure)-
Pantà de Vallvidrera (presa)
+ 310′
Pantà de Vallvidrera (presa)-Bassa refugi-
Font de l’Espinagosa
+ 6015′
Font de l’Espinagosa-Coll de Can Cuiàs– 615′
Coll de Can Cuiàs-Camí de Can Fatjó fins
trencall corriol Les Fatjones
– 367′
Pas pels corriols Les Fatjones-Font de la Seas– 5522′
Pas pels corriols Font del Rector-Font del
Ferro fins enllaç Camí de Can Baró
+ 5813′
Camí de Can Baró fins Coll del Portell+ 609′
Coll del Portell-Muntanya Pelada-Santa
Maria de Collserola
+ 2716′
Santa Maria de Collseerola-Mirador
Turó d’en Corts
– 157′
Mirador Turó d’en Corts-Vallvidrera (plaça)– 1112′
Vallvidrera (plaça)-Santa Maria de
Vallvidrera (àrea) pel Camí de les
Nespreres i Font Sant Ramon
– 8519′
Totals acumulats+ 208
– 208
2 h 25′

Desglossament del temps per etapes:
Sta.Maria de Vallvidrera-Coll de Can Cuiàs: 40 min
Coll de Can Cuiàs-Coll del Portell: 51 min
Coll del Portell-Vallvidrera: 35 min
Vallvidrera-Sta.Maria de Vallvidrera: 19 min

Distribució del temps:
44 % en pujada, 12 % en pla i 44 % en baixada.

De Vallvidrera a Sant Feliu pel Bosc de les Torres i la Serra del Ginestar

Vallvidrera-Coll de Can Cuiàs-Coll de les Torres-Font del Broll-Penya del Moro-Mas Lluí-Sant Feliu de Llobregat

DADES TÈCNIQUES

  • Caminada núm. 115
  • Data: divendres, 26 de setembre de 2025
  • Inici: estació Vallvidrera Superior (FGC)
  • Final: estació Sant Feliu de Llobregat (Renfe)
  • Sector: vessant del Llobregat (St.Just Desvern-St.Feliu de Llobregat)
  • Distància: 11,95 km
  • Temps: 3 h 30 min
  • Desnivell: + 82 m / – 415 m
  • Dificultat: fàcil-moderada
  • Tipologia: travessa

ITINERARI

Vallvidrera Superior (Funicular de Vallvidrera)-Plaça de Vallvidrera-Carrer Mont d’Orsà-Plaça Pins de Vallvidrera-Camí de Santa Creu d’Olorda-Coll de Can Cuiàs-Corriol a Coll de les Torres-Camí Bosc de les Torres-Camí Coll d’en Solanes-Camí de la Salut-Font del Broll-Penya del Moro–Camí Serra del Ginestar-Camí de la Salut-Mas Lluí-Passeig Comte de Vilardaga-Sant Feliu de Llobregat (estació Renfe).

MAPA DE LA RUTA

RUTA A WIKILOC

LLOCS D’INTERÈS

COMENTARI

Nova travessa cap a Sant Feliu de Llobregat des de Vallvidrera, aquest cop amb passada pel Coll de Can Cuiàs, el Coll de les Torres, i pels camins de Valldonzella, del Coll d’en Solanes i el de La Salut, anar cap a la Font del Broll i continuar amb l’ascensió a la Penya del Moro.
Des del cim retornem a la pista del Coll d’en Solanes i, cap a la dreta, seguim la pista forestal E13 fins al Parc de Mas Lluí, a l’entrada de Sant Feliu de Llobregat.
Bona travessa per la banda del Llobregat, sense massa pujades i caminada senzilla per pistes forestals (en baixada) i corriols boscans planers, sense massa dificultats.
Travessa apte per a tothom.

DESCRIPCIÓ DE LA RUTA

Tram 1
VALLVIDRERA SUPERIOR (FGC) (365 m) –
COLL DE CAN CUIÀS (314 m)

Pel carrer Mont d’Orsà i Camí de Sta.Creu d’Olorda

Sortim de l’estació de Vallvidrera Superior, final del recorregut del Funicular de Vallvidrera, i ens situem al davant de la plaça de Pep Ventura, al carrer de Queralt, punt d’inici de la ruta (365 m). Seguim el carrer paral·lelament a la plaça i més endavant arribem a unes llargues escales que ens baixaran fins al rovell del barri, la plaça de Vallvidrera (342 m, 3 min). Hem de travessar la plaça i anar a buscar el carrer Mont d’Orsà, el que puja decidit al fons per la banda dreta.
Al final de la pujada (8 min) passarem pel costat (a l’esquerra) de la Casa Buenos Aires i (no visible) del Palauet d’Orsà, finca senyorial envoltada de jardins.
Llavors descendirem suaument fins arribar a la plaça dels Pins de Vallvidrera (abans, Plaça de les Basses d’en Barral) (354 m, 11 min).
Aquí hem de deixar el carrer que seguíem i tombar a la dreta, vorejant la plaça per agafar el Camí de Santa Creu d’Olorda a Vallvidrera. Hem d’anar cap al camí que hi ha més a la dreta (veure foto).

Vorejada la plaça, hem de prendre el Camí de Santa Creu d’Oloreda, a la dreta

Prenem aquest camí, passem per les darreres vivendes de la barriada, moment en què l’asfalt deixa pas a la terra i iniciem un trajecte en lleuger descens, sempre en direcció al Coll de Can Cuiàs..

Moment en què el carrer esdevé camí de terra
Tram del Camí de Santa Creu d’Olorda a Vallvidrera

Sense abandonar mai la pista principal en poca estona arribarem a l’esplanada del Coll de Can Cuiàs (314 m, 27 min), final de la primera etapa de l’itinerari.
Quan hi som, al front veiem aturonada la masia de Can Cuiàs i per la nostra esquerra passa la carretera de Molins (la BV-1468).

Arribada al Coll de Can Cuiàs
Coll de Can Cuiàs (314 m); al fons, enlairada, la masia

Tram 2
COLL DE CAN CUIÀS (314 m)
PENYA DEL MORO (275 m)

Pel Bosc de les Torres i Font del Broll

Comencem la segona etapa travessant la carretera per anar a l’altra banda. Aquí hem d’agafar el camí de la dreta, amb cadenat, però ben aviat, en veure a la dreta un senyal vermell en una estaca amb la direcció de Montserrat, hem de tombar pel corriol de la dreta (seguint la direcció de Montserrat).

Iniciem el pas per un corriol que va seguint més o menys en paral·lel a la carretera de Molins, situada uns metres més amunt. El corriol és oscil·lant, més aviat planer, però trobarem baixades i alguna pujada, però res de complicat.
En una primera cruïlla de corriols tirarem per la dreta, seguint la direcció de la marca vermella de Montserrat. Més endavant creuarem l’asfaltat Camí de Vallvidrera (o Passeig de la Muntanya) (308 m, 36 min), que travessarem per seguir recte pel sender que continua, ben visible, a l’altra banda.


Més endavant, el sender és més planer que mai, seguint per sobre la Vall de Sant Just, des de l’alçada de Can Merlès.

Vista de la Vall de Sant Just des del sender, amb la muntanya de Sant Pere Màrtir, al fons
Vista des del sender del Turó de la Coscollera, al fons

En aquesta part del trajecte disfrutarem amb les vistes de la vall i la cresta de Sant Pere Màrtir, que veiem al fons. Mirant enrere veurem empetitida la masia de Can Cuiàs i mirant al davant tenim el Turó de la Coscollera.

A poc a poc ens anirem acostant a la zona del Coll de les Torres. El corriol desemboca en un revolt de la pista que puja de Can Carbonell (314 m, 52 min).

Enllaç amb el camí de puja de Can Carbonell

En aquest punt hem de continuar a la dreta i fer uns metres de pujada considerable fins arribar a una important cruïlla de camins (328 m, 55 min), a la zona del Coll de les Torres.

Cruïlla de camins a la zona del Coll de les Torres. Hem de ficar-nos per un corriol que s’endinsa al bosc per la dreta, mirant la torre elèctrica

En aquest punt hi ha diversos camins. Per l’esquerra en tenim dos, un que ens assenyala Turó de la Coscollera-Turó Rodó i al costat el que marca Coll d’en Solanes-Penya del Moro. Cap dels dos ens interessa ara. També hem de descartar els dos camins que surten per la dreta, cap al Coll de les Torres (o Collet de les Torres), un per la carena i un altre per pista.
El que hem de fer nosaltres és tirar pel mig dels quatre (veure foto), seguint recte per on veníem, i agafar un corriol de drecera, no senyalitzat, que s’endinsa pel bosc .

La drecera és un corriol bastant pedregós, però ens escurça molt el trajecte. Després d’uns cinc minuts, per una baixada que cal fer a poc a poc, sobretot si hi ha humitat (perill de relliscades), anem a parar a la pista forestal que ve del Coll de les Torres i va cap a Valldonzella (314 m, 1h 01 min).

Al ser al Camí de Valldonzella hem de tombar a l’esquerra i seguir sempre avall, amb racons amb vistes al Puig d’Olorda i la cimentera, a la nostra dreta, i amb passades per diverses torrenteres.

En la baixada només trobarem un trencall a l’esquerra en un revolt pronunciat (244 m, 1 h 18 min), que assenyala Font del Broll-Penya del Moro-Sant Just Desvern. És just cap a on hem de continuar la travessa. Així doncs, abandonem el Camí de Valldonzella i tombem a l’esquerra pel Camí de la Font del Broll i la Penya del Moro, els nostres dos pròxims objectius.

Arribada al revolt df’on surt el Camí a la Font del Broll i la Penya del Moro
Senyalització a la cruïlla

Iniciem un tram més aviat planer, que ens anirà acostant a la zona del Coll d’en Solanes-Penya del Moro.

Camí cap a la Pemya del Moro

Més endavant passarem pel trencall del corriol (243 m, 1h 23 min), que baixa, per la dreta al Fornot de les Torres (antic forn de calç) i retorna al Camí de Valldonzella, a la zona de la Torre del Bisbe.

Senyalització al corriol del Fornot de les Torres

Passem de llarg el trencall i continuem en la direcció de Font del Broll-Penya del Moro.

Nou tram del camí cap a la Penya del Moro

Pel camí seguirem tenint perspectives del Puig d’Olorda i la cimentera als seus peus, i l’entorn del Baix Llobregat, ara amb panoràmiques més obertes.

Seguim fent camí, de fet una pista forestal ben senyalitzada. I més endavant, també en un revolt, arribarem a una nova cruïlla, a la dreta, que no podem ignorar. Efectivament, en aquest trencall (253 m, 1h 28 min) hem d’estar atents, perquè en aquest revolt hem de tornar a canviar de pista, per girar a la dreta en direció Mirador-La Salut-Sant Feliu de Llobregat. Si continuéssim per la pista que seguíem també arribaríem als nostres objectius (Font del Broll i Penya del Moro), però per una altra ruta, un xic més llarga i monòtona (tot per pista) de la que farem.

Revolt d’on surt el Camí de la Salut, per la dreta
Senyalització a la cruïlla

Seguirem un tros el Camí de la Salut de Sant Feliu, en baixada, fins trobar el trencall cap a la Font del Broll, el següent punt de parada de la nostra ruta.

Tirem per la dreta i seguim en baixada, ara en direcció la vall de Sant Feliu. A pocs metres se’ns presenta una bifurcació de camins (251 m): si seguim recte, farem un tros de pujada enmig del bosc fins arribar a una torre elèctrica, indret conegut com el Mirador de la torre elèctrica (255 m), amb vistes panoràmiques de tot l’entorn. Després, el camí va de baixada per tornar a enllaçar amb el camí de La Salut, en una petita esplanada (223 m).

Bifurcació de camins. Toca continuar per la dreta

Nosaltres seguim el camí de la dreta i més tard arribarem a la petita esplanada(223 m), des d’on tornem a tenir una vista (de l’entorn, i des d’on surt el camí que puja al Mirador de la torre elèctrica.

Panoràmica del Puig d’Olorda, ades de la petita esplanada del camí

Continuem endavant i de sobte el camí de La Salut fa un descens impressionant. En la baixada veiem a l’esquerra un pal indicador, I cap allà anem, amb precaució perquè el desnivell és notori. Mirant al front, cap a l’esquerra, veiem la muntanya de la Penya del Moro.

La baixada imponent del camí de La Salut. A pocs metres a l’esquerrra, el pal indicador del corriol que hem d’agafar

En arrribar al senyal veiem que ens indica la direcció que volem: Font del Broll-Penya del Moro.
Som al trencall del Camí de la Font del Broll (207 m, 1h 34 min).

Trencall derl corriol de la Font del Broll

El camí, més aviat corriol, és planer, passa per una zona boscosa, per sota de la Penya del Moro. És un corriol fressat i molt agradable.

Anem fent camí fins que trobem un senyal arran de camí, a l’esquerra. que marca (en fons blau) la direcció de La Salut de Sant Feliu. I aquí compte: per la dreta baixa un camí cap al torrent i ben aviat veurem una pila de branques que tapen un caminet que baixa directe al fons del torrent. Algú ha posat aquesta barrera, suposo que per evitar que la gent vagi a la font, per entrar a la mina i practicar espeleologia, com podem veure en aquest reportatge d’un grup d’espeleòlegs, amb diverses fotografies de l’interior de la mina.
A més, ara la porta d’accés està tancada amb candau, cosa que impedeix d’entrar-hi. El canvi el podem veure en la comparativa de les fotos de l’excursió d’avui i de la que vaig fer fa més de dos anys.
Baixem per la via tallada expressament i de seguida serem al torrent, on h ha la’entrada a la mina de la Font del Broll (215 m, 1h 53 min).

Després d’una curta parada tornem al corriol i continuem la caminada cap a la dreta. En molt poc temps serem a una cruïlla (1h 57 min), per on arriba un altre corriol per l’esquerra.

Senyalització a l’encreuament

Seguim cap a la dreta i en poca estona arribarem a l’enllaç amb el Camí del Coll d’en Solanes (pista E15) (230 m, 2h 03 min).

Tram del darrer tram del Camí de la Font del Broll
A prop d’enllaçar amb el camí del Coll d’en Solanes

Quan som a la pista, a l’altra banda,podem observar una extensa panoràmica de la plana del Llobregat, amb Sant Just Desvern i Sant Feliu de LLobregat als nostres peus.

Senyalització a l’arribar a la pista
Panoràmica des de la pista E15

És moment de tombar a la dreta per l’ample camí. Poc després, passarem per un dipòsit d’aigua a mà dreta i tot seguit arribarem a l’encreuament per on surt, per la dreta, el camí que puja a la Penya del Moro (229 m, 2h 06 min). Un senyal i un cartell ens indiquen que som a sota mateix de la Penya del Moro.

Encreuament. Per pujar a la Penya hem de prendre el camí de la dreta

L’ascensió a la Penya presenta dues parts. En la primera passarem per un camí pla que va ascendint progresesivament. En la segona trobarem un tram esdglaonat, amb travesses de fusta i més peedregós, que ens ajuda a anar remuntant per la pendent. Quan som a la part alta de la muntanya ja veurem al fons la senyera onejant.

Finalment, després d’uns pocs minuts d’ascensió arribarem al cim de la Penya del Moro (275 m, 2h 15 min).
El turó es troba a cavall dels municipis de Sant Just Desvern i Sant Feliu de Llobregat, en una situació privilegiada, dominant la plana del Llobregat fins al mar i envoltat de muntanyes; a més de Collserola, veiem al fons les serres de l’Ordal i del Garraf.

Quan som al cim per la banda de Sant Just, com és el cas d’avui, ens trobarem amb una gran senyera lligada a un pal metàl·lic, A l’esquerra veurem un fantàstic mirador, amb un panell informatiu de l’indret, des del qual podem admirar una extensa panoràmica de la plana del Llobregat fins a la desembocadura al mar, i una bona part de la serra de Collserola d’aquesta banda meridional, destacant-se els turons de Sant Pere Màrtir (al front) i a l’esquerra, el de la Coscollera i el Rodó.

Vegeu-ne fotos, del mirador i del paisatge que s’hi veu per aquesta banda:

Feta l’estada al mirador, anem a l’altra banda del cim, la de Sant Feliu de Llobregat. De seguida veiem les restes de la torre medieval, una torre de guaita d’una antiga fortificació, aixecada sobre un antic poblat ibèric.

I és que’indret té especial interès històric i arqueològic. A una cota més baixa, però molt a prop del cimal, hi ha un interessant jaciment arqueològic, amb les restes d’un poblat ibèric. El jaciment està perimentrat i amb l’accés tancat. Sí que podem veure bé , i fins i tot voltar-la, la torre medieval. Al costat de la torre hi ha un cartell explicatiu de l’Ajuntament de Sant Just sobre l’arranjament de l’indret, gràcies a una actuació conjunta de l’ajuntament i el Consorci del Parc, i les restes arqueològiques que s’hi troben. També trobem informació en aquesta pàgina de Baix Llobregat Turisme.

Panell informatiu de l’indret
Vista del Puig d’Olorda i la cimentera, des de la Penya.

Des d’aquest vessant de ponent, abocat al terme de Sant Feliu, també tenim vistes explèndides del Baix Llobregat, amb el mar i les serres de l’Ordal i del Garraf al fons. Però en primer terme destaca la muntanya inconfusible del Puig d’Olorda, amb la cimentera als seus peus. A la foto de sobre podem veure també el camí que va pujant cap a Santa Creu d’Olorda, i també la baixada pronunciada del Camí de La Salut, per on hem passat fa uns minuts per anar a trobar el camí de la Font del Broll. Si aguditzeu la vista (podeu ampliar la foto clicant-la) fins i tot es pot veure el pal senyalitzador del trencall que hem agafat per anar-hi.

Com hem pogut comprovar, des del cim de la Penya del Moro podem gaudir d’excel·lents vistes de 360° . Podem veure la serra de Collserola des del Puig d’Olorda fins a Sant Pere Màrtir, i tota la plana del Llobregat fins al delta i les serres més llunyanes de l’Ordal i del Garraf.

Comencem la tercera etapa de la ruta, la que ens portarà a Sant Feliu de Llobregat. Ho faredm per pista forestal fins al Parc de Mas Lluí, per acabar amb una curta travessa urbana per la capital del Baix Llobregat.

Quan acabem la visita a la Penya ens toca fer mitja volta i prendre el camí de retorn a la pista del Coll d’en Solanes, per on hem pujat. Ja ho sabeu, ara trobarem primer el camí esglaonat i després ja pla fins arribar a l’encreuament amb el camí que ve del Coll d’en Solanes i Sant Just Desvern (pista E15).

Quan hi som (229 m, 2h 23 min) hem de seguir les indicacions cap al Mas Lluí (primer pista E15 i més endavant pista E13), sempre per pista i gairebé sempre en baixada.
Per tant, tombem a la dreta. Primer anirem rodejant la Penya del Moro per sota. Més endavant passarem pelr dues cuïlles a mà esquerra: primer, pel trencall de Can Solanes (201 m, 2h 29 min) i després pel de Can Coscoll (199 m, 2h 33 min).

I a partir d’aquí continuem seguint la pista, però atenció perquè en menys de cinc minuts arribarem a una altra cruïlla de pistes (186 m, 2h 37 min). Per la dreta, en pujada, sergueix la pista E15, que ens portaria a l’ermita de La Salut de Sant Feliu. Però nosaltres hem de deixar aquesta direcció i continuar pel camí de l’esquerra en baixada (pista E13), que ens portarà al Parc de Mas Lluí, a l’entrada de Sant Feliu.

Bifurcació de pistes. Hem de continuar per l’esquerra avall, per la pista E1

Seguim baixant per la pista, sense abandonar-la, de moment.

Quan arribem a veure al front una torre elèctrica, arribarem a una cruïlla de camins (150 m). Seguim recte per la pista, sense abandonar-la i ens atancem a la torre (veure foto).

En aquest punt, hem d’anar fins al costat de la torre i tombar a la dreta, sense deixar el camí principal

Llavors (149 m, 2h 45 min) ignorem el camí que surt recte pel costat de la torre i continuem cap a la dreta per la mateixa pista.
Més endavant farem un revolt, amb el marge elevat i entrarem en una zona ja encarada clarament a Sant Feliu.

Tram amb el marge elevat
A poc a poc anem acostant-nos a Mas Lluí

Llavors, passarem una estona pel costat de diversos camps de conreu, amb els accessos tancats, i més avall serem en una cruïlla de camins (119 m, 2h 53 min), en enllaçar amb el Camí de la Salut que ve de Sant Feliu. A la cruïlla girem a la dreta, en direcció Mas Lluí.
Una alternativa per escurçar la ruta és prendre el corriol que surt al front i que va a parar a la gran rotonda on neix el Passeig del Comte de Vilardaga, que agafarem més tard. Fent aquesta drecera, però, no passarem pel Parc de Mas Lluí.

I seguim el camí, rodejant més camps i instal·lacions agràries, prova evident que estem ja en zona periurbana. Enrere veiem un cada cop més allunyat Puig d’Olorda, que treu el cap per damunt dels camps de conreu. I ja veiem signes de què estem entrant a la civilització, com la visió d’un avió sobrevolant l’espai dirigint-se a l’aeroport.

Rodeejant Mas Lluí

Després duna passejada vorejant el Parc agrari de Mas Lluí, arribarem al que és pròpiament el  Parc de Mas Lluí, en una cruïlla de quatre camins (96 m, 3h 02 min)) i tot seguit entrarem en zona urbana, pel carrer Frederica Montseny (99 m).

Tombem a l’esquerra vorejant el parc-àrea d’estada i de seguida arribarem a una gran rotonda (100 m, 3h 03 min), que marca el límit dels termes municipals de Sant Feliu de Llobregat i Sant Just Desvern. D’aquesta rotonda neix, per la dreta, en terme de Sant Feliu, el Passeig del Comte de Vilardaga, que serà la via per la qual anirem al centre de la ciutat. Tardarem una mitja horeta.

No hi ha pèrdua: hem de seguir aquesta via fins al final, travessant diversos carrers (a destacar, el pas per la Rambla de la Marquesa de Castellbell (51 m). Al final ens trobarem de cara amb la nova estació provisional de Sant Feliu (36 m, 3h 27 min),
Just aquí hi ha un pont amb escales i ascensors que travessa les vies per anar a l’altra banda del carrer Constitució. Travessem pel pont i ens dirigim per l’esquerra cap al proper Parc de Nadal, que travessarem per acabar a la Plaça de l’Estació (l’antiga, ara en obres) (32 m, 3 h 30 min), punt final de la travessa que hem fet pel vessant Llobregat de la Serra de Collserola.
Sant Feliu de Llobregat és una ciutat de serveis, on podem trobar-hi de tot.

DESNIVELLS I TEMPS PER TRAMS
Desnivell en metres / Temps en minuts

TramDesnivellTemps
Vallvidrera Superior (FGC)-Plaça Pins de Vallvidrera– 1111′
Plaça Pins de Vallvidrera-Coll de Can Cuiàs,
pel Camí de Sta. Creu d’Olorda
– 4016′
Coll de Can Cuiàs-Zona Coll de les Torres+ 1428′
Coll de les Torres-Camí de Valldonzella-
Trencall Camí Penya del Moro, pel Bosc
de les Torres
– 8423′
Camí Penya del Moro-Cami de la Salut-
Trencall corriol Font del Broll
– 3716′
Corriol fins Font del Broll-Enllaç Camí
Coll d’en Solanes
+ 2326′
Camí Coll d’en Solanes i pujada a la Penya del Moro+ 4512′
Descens Penya del Moro-Camí Coll d’en Solanes-Trencall Camí a Mas Lluí– 8922′
Camí de Mas Lluí-enllaç Camí de la Salut-6716′
Camí de la Salut-Parc de Mas Lluí
(àrea d’estada)
– 199′
Travessia Sant Feliu per rotonda i Passeig
del Comte de Vilardaga, fins estació Renfe<
nova i Pl.Estació (estació vella)
– 6831′
Totals acumulats+ 82
– 415
3h 30′

Desglossament del temps per etapes:
Vallvidrera-Coll de Can Cuiàs: 27 min
Coll de Can Cuiàs-Camí Penya del Moro: 51 min
Camí Penya del Moro-Font del Broll-Penya del Moro: 54 min
Penya del Moro-Parc Mas Lluí: 47 min
Parc Mas Lluí-Sant Feliu de Llobregat: 31 min

Distribució del temps:
23 % en pujada, 7 % en pla i 70 % en baixada.

Caminada per l’entorn de Vallvidrera i el Tibidabo

Baixador de Vallvidrera-Casa Sagrada Família-Coll de Can Cuiàs-Font de Can Llevallol-Pantà de Vallvidrera-Santa Maria de Vallvidrera-Font de la Budellera-Tibidabo-Font del Canet-Vil·la Joana (circuit fonts)-Baixador de Vallvidrera

DADES TÈCNIQUES

  • Caminada núm. 113
  • Data: dijous, 31 de juliol de 2025
  • Inici i final: Baixador de Vallvidrera (FGC)
  • Sector: Entorn de Vallvidrera-Tibidabo
  • Distància: 14,2 km
  • Temps: 4 hores
  • Desnivell: + 347 m / – 347 m
  • Dificultat: moderada
  • Tipologia: circular

ITINERARI

Baixador de Vallvidrera (FGC)-Casa Sagrada Família-Mas Sauró-Camí de Can Llevallol-Coll de Can Cuiàs-Font de Can Llevallol-Font de l’Espinagosa-Bassa refugi-Pantà de Vallvidrera-Casa del Guarda-Camí del Pantà-Santa Maria de Vallvidrera (àrea de lleure)-Revolt de les Monges-Ca n’Estisora-Font de la Budellera (àrea de lleure)-Drecera Camí de Sant Cugat-Camí de Vallvidrera-Tibidabo (esplanada)-Coll de la Vinassa-Camí de Sant Cugat-Font del Canet-Camí de la Budellera-Camí del Salze-Vil·la Joana (circuit fonts: Font Joana-Font dels Plàtans-Font Vella-Font Nova-Font Rosita)-Baixador de Vallvidrera (FGC).

MAPA DE LA RUTA

RUTA A WIKILOC

LLOCS D’INTERÈS

COMENTARI

Caminada pel rovell del Parc Natural de Collserola, amb el centre neuràlgic a l’estació del Baixador de Vallvidrera, a Santa Maria de Vallvidrera.
La ruta completa es pot fer en unes 4 hores, comptant les diverses parades que farem pel camí, amb molts punts d’interès.
Primer farem una volta per la zona del Pantà de Vallvidrera i després per la zona del Tibidabo. Podem fer tot l’itinerari sencer o fer-ho en dues caminades.
Si fem la caminada sencera passarem per 10 fonts de Collserola (sense comptar les fonts de xarxa), amb fonts tan emblemàtiques com la de Can Llevallol, la de la Budellera o la del Canet, sense oblidar les cinc fonts en poc espai de la zona de Vil·la Joana.
Durant el trajecte, a més a més, passarem per la Casa Sagrada Família, l’antic mas de Can Llevallol, el Pantà de Vallvidrera, amb la bassa refugi i la Casa del Guarda, l’extensa àrea de lleure de Santa Maria de Vallvidrera, l’històric Revolt de les Monges i, no hi podia faltar, el Tibidabo, amb el temple, el parc d’atraccions i les vistes aèries de Barcelona i voltants.
En definitiva, una excursió amb prou al·licients, per conèixer la part central de la serra de Collserola.

DESCRIPCIÓ DE LA RUTA

Tram 1
BAIXADOR DE VALLVIDRERA (FGC) (236 m) –
COLL DE CAN CUIÀS (314 m)

Per Casa Sagrada Família, Mas Sauró i Camí de Can Llevallol

Comencem la caminada davant de l’estació de Baixador de Vallvidrera dels Ferrocarrils Catalans (236 m). Som a Santa Maria de Vallvidrera.
Baixem les escales que donen a la carretera i en dirigim al front pel carrer Torrent del Rovelló i, passada la parada de bus, a pocs metres ja veurem a la dreta el trencall cap a Casa Sagrada Família.

Prenem el carrer pavimentat cap amunt i, amb vistes de la barriada i de l’entorn de Collserola, anirem pujant suaument fins arribar a la Casa Sagrada Família (256 m, 7 min).

Voregem la casa fent el revolt ampli que trobarem, ja amb el camí de terra i accedim al Camí del Pebràs, amb cadena. Comença un tram amb força pujada, farem uns revolts pronunciats i passarem per un parell de torres elèctriques.

Passada la segona torre, la pujada es modera i fins i tot hi ha trossos planers.
Finalment, la pista que seguim des de la Casa Sagrada Família arriba a enllaçar amb una altra pista, el Camí de Can Castellví (348m, 27 min).
A la cruïlla tombem a l’esquerra i en pocs minuts arribarem a la zona de Mas Sauró (339 m, 30 min), un petit tros de trama urbana.

Quan hi som hem de seguir per la dreta, pel carrer pavimentat, i immediatament veurem que pel mig del primer revolt surt una pista de terra, amb cadena (340 m). És el Camí de Can Llevallol i cap aquí hem d’anar.

Trencall del Camí de Can Llevallol

Tornem a la natura, per una pista molt bonica que va descendint de manera suau. En aquest tram farem una passejada agradable.
Pel camí passarem pel trencall cap als Turons de Can Pasqual (333 m, 38 min), a la dreta (veure segona foto) i poc després per la masia de Can Llevallol. a l’esquerra (veure tercera i quarta foto).

I de seguida arribarem al torrent del Sot de la Cua del Bacallà, en un revolt tancat i molt aviat, després d’uns pocs metres remuntant, arribarem a l’esplanada del Coll de Can Cuiàs (314 m, 52 min).

Per aquest coll passa la carretera de Molins. La masia de Can Cuiàs la veiem dalt d’un turó, a la nostra dreta des del camí per on hem arribat. Aquest indret és un punt estratègic per fer diverses excursions. Hi ha una àmplia esplanada on poder aparcar si venim en vehicle particular.

I en aquesta esplanada acabem la primera etapa de la ruta. Ens espera el retorn a Santa Maria de Vallvidrera, passant per diversos punts d’interès.

Tram 2
COLL DE CAN CUIÀS (314 m) –
SANTA MARIA DE VALLVIDRERA (àrea) (256 m)

Per Font de Can Llevallol i Pantà de Vallvidrera

Deixem l’esplanada del coll per la banda contrària per on hem arribat, pere anar a buscar la pista de terra que va cap a Vallvidrera. Però, compte, perquè just a l’accés surt per l’esquerra un corriol.

Sense entrar a la pista ampla, hem de prendre el corriol que surt per l’esquerra

Agafem aquest corriol que ens portarà a la primera font que visitarem, la de Can Llevallol,

Corriol cap a la Font de Can Llevallol

Fem un tram per un agradable sender emboscat i quan veiem un gran pollancre serem davant de la Font de Can Llevallol (285 m, 59 min).

Font de Can Llevallol

A l’espai, a part de la font, hi ha una era i una petita zona de pícnic, amb un banc de fusta.

Abandonem la font i seguim pel corriol que continua amb lleuger ascens pel mig del bosc. Un tram molt agradable també.
A la primera bifurcació de corriols que trobem hem de seguir recte, ignorant el camí que surt per la dreta, i a la segona cruïlla hem de continuar cap a la dreta, sempre seguint la indicació de les plaques de fletxes blanques en fons verd.

Seguim pel corriol

Poc deprés arribarem a enllaçar amb un camí més ample (1h 08 min). A la cruïlla hem de seguir avall cap a l’esquerra, per dirigir-nos cap al torrent on trobarem la segona font de la caminada.

Arribada a l’enllaç amb el camí que va cap al Pantà de Vallvidrera. Girem a l’esqquerra avall.
Desceens cap al torrent on hi ha la Font de l’Espinagosa

Quan arribem al fons del torrent, en un revolt tancat, trobarem a la nostra esquerra la  Font de l’Espinagosa (320 m, 1h 12 min).

Continuem pel camí avall, en paral·lel al torrent, i poc després acaba al Pantà de Vallvidrera, en una esplanada a la zona de la cua de l’embassament (262 m, 1h 19 min).

Quan som a l’esplanada davant unes vivendes, ens hem de desviar un xic cap a l’esquerra per anar a visitar la bassa refugi, un espai natural destinat a preservar la fauna autòctona. Té l’accés restringit.

Feta la visita a l’espai travessem l’esplanada i anem a buscar el camí que surt per la dreta, per la zona de les vivendes més properes.
Prenem el camí i rodejarem el Pantà de Vallvidrera, que ens quedarà a la nostra esquerra.

El pantà encara ofereix un aspecte trist, amb poca aigua, concentrada a la més propera a la presa. Seguint el camí, ja acostant-nos a la presa, trobarem a l’esquerra una petita passera, que ens permetrà veure la totalitat del pantà, des dela presa fins a la cua de le’mbassament.

Molt a prop tenim la presa del Pantà de Vallvidrera (260 m, 1h 25 min), que la travessem per sobre, des d’on tenim una nova visió del pantà.

A l’altra banda de la presa, al costat d’unes vivendes, hi ha unes escales que baixen a la Casa del Guarda, que acull l’Espai d’interpretació del pantà, i una àrea d’estada, amb taules de pícnic.

Casa del Guarda

Sortim de l’esplanada i prenem el Camí del Pantà cap a l’esquerra i de seguida tenim a la dreta la boca (reixada) de la Mina Grott (1h 30 min).

Entrada a la Mina Grott (foto caminada octubre 2021)

Tot seguit entrem a la zona de vivendes de la barriada de Santa Maria de Vallvidrera, continuant pel Camí del Pantà fins a la plaça del Mina Grott, llavors girem a la dreta vorejant la plaça i finalment trenquem a la dreta pel Camí del Cama-sec.
NOTA: Si voleu acabar aquí la ruta fent només la primera part, heu de seguir recte pel Camí del Pantà, deixant a la dreta la plaça i de seguida sereu a l’estació del Baixador de Vallvidrera, al lloc de partença.

Poc després passarem pel costat de l’Església de Santa Maria de Vallvidrera, a l’esquerra.

I el camí-carrer acaba a l’àrea de lleure de Santa Maria de Vallvidrera, a la zona d’aparcament (256 m, 1h 39 min).
Per sobre nostre veiem Vil·la Joana, el lloc on acabarem la segona part de la ruta, després de fer una volta passant pel Tibidabo.

Passem la zona d’aparcament i ens dirigim, seguint recte, a l’extensa esplanada pel costat del restaurant.
Quan arribem al final veurem a mà esquerra la Font de Santa Bàrbara (1h 41 m), on podrem refrescar-nos i beure, si no ho hem fet abans a la terrassa del restaurant.

Font de Santa Bàrbara

Darrera de la font hi ha una cruïlla de camins: hem de continuar recte pel camí més a l’esquerra, el Camí del Fondal, que va en paral·lel entremig de la carretera de Vallvidrera a Sant Cugat i el Torrent de la Budellera.
Seguim el camí planer i al final trobarem una escala que ens permet pujar a la carretera, a l’anomenat Revolt de les Monges (285 m, 1h 52 min).

L’indret té un monument que recorda l’assassinat d’unes monges durant la guerra civil. Podeu conèixer la història en aquest vídeo i en aquest reportatge de Betevé, o en aquest altre reportatge de Nació Digital.
I com a curiositat, aquest és el punt més fred de Barcelona.

Revolt de les Monges (Carretera de Vallvidrera)
Monument a les monges assassinades

Un cop hem travessat la carretera, al mateix revolt tenim a la dreta unes escales amb esglaons de fusta i la indicació de La Budellera-Tibidabo-Vallvidrera.. És una bona drecera que, passant per Ca n’Estosora, ens portarà a la Font de la Budellera, el nostre següent objectiu. En el trajecte veurem marcades fletxes blanques que ens assenyalen la direcció correcta cap a la font.

Trencall de la drecera capa la Budellera

Fem un tram d’escales per anar guanyant alçada, enllacem amb un camí i tirem a l’esquerra, arribem al trencall a Ca n’Estisora i tombem a la dreta cap un nou tram d’escales i en tornar a enllaçar amb un camí de terra girem a la dreta.
Fem un últim tram més aviat planer, passant pels trencalls amb altres corriols, que passem de llarg. i finalment arribem a una edificació de pedra. Som a la base de la Font de la Budellera. Podem anar fins a la font pel camí (a l’esquerra) o pujar per més escales, superant les diverses terrasses de la font, projectada per l’arquitecte Forestier, amb la imponent imatge de la Torre de Collserola com a escenari de fons.
L’indret acull una àrea d’estada del Parc.

A la part superior, en una espècie de cobert, hi ha la famosa Font de la Budellera (359 m, 2h 08 min).

Emplaçament de la Font de la Budellera
Frontal de la font

Lamentablement, la font estava pintada amb un mal gust que només un o uns incívics ho poden haver fet. Quanta ràbia s’ha de tenir per fer això!
Per desgràcia són molts els espais de Collserola malmesos per una gentussa que tenen el cap buit i la sensibilitat sota zero, com demostren embrutant mobiliari, senyals, cartells, plafons informatius, frontals de fonts, restes arqueològiques, etc.
Algú hauria de parar aquest vandalisme que queda impune!

Visitada la font, tornem al camí esglaonat i seguim cap a la part alta de la font, que deixem a sota.

Deixem la font per la part superior esquerra

Fem un tros de camí i aviat hem de tombar a l’esquerra amunt, per un camí ample, que pocs metres després enllaça amb la pista de Can Xuliu (383 m, 2h 11 min).

Senyal indicador a la cruïlla

A la cruïlla girem a l’esquerra i fem un tros més aviat planer fins arribar al punt d’on surt la drecera que hem d’agafar, indicada (direcció Passeig dels Til·lers-Torre de Collserola) (394 m, 1h 15 min).

Trencall de la drecera, a la dreta,

Tombem a la dreta i seguim per un corriol que s’enfila suaument en direcció al Tibidabo. Més amunt enllaçarem amb un camí, que hem de seguir a l’esquerra (direcció Torre de Collserola-Tibidabo) i després d’una curta pujada tornarem a enllaçar amb un altre camí, aquest pavimentat, el Camí de Sant Cugat. Anem cap a la dreta i aviat arribarem al Camí de Vallvidrera al Tibidabo, en realitat carretera (447 m, 2h 27 min).

Tombem a l’esquerra per la carretera que puja al Tibidabo, que tenim ben a prop; a la dreta deixem la Torre de Collserola i al front veiem Barcelona estesa fins al mar.

Pugem per la vorera esquerra i aviat passarem pel costat de l’edifici de l’antiga biblioteca Valentí Almirall.

Biblioteca Valentí Almirall

Pujant ens anem acostant al cim del Tibidabo, passant pel costat dels aparcaments. En qualsevol moment podem anar a l’altra banda de la calçada i contemplar el paisatge entremig dels arbres.

Panoràmica de Barcelona (en primere terme, l’Observatori Fabra), pujant al Tibidabo

Després d’una notable pujada, quan som a sota mateix del recinte arribem a un doble revolt i accedirem, si volem per petits trams d’escales per retallar els revolts, al Tibidabo, a l’esplanada principal (500 m, 2h 37 min). Som al cim més alt de Collserola i al punt més elevat de Barcelona.

Al voltant de l’esplanada hi ha el Temple Expiatori, els miradors de l’àrea panoràmica i el popular Parc d’atraccions (consulteu web oficial) i altres equipaments, com l’estació del Funicular del Tibidabo (la ‘Cuca de Llum‘).

Temple del Tibidabo

Feta la visita al Tibidabo, que serà més o menys llarga, continuem l’excursió pel vial que voreja el temple pel lateral esquerra. Seguint el vial, en lleugera baixada, arribarem al final a un ampli revolt, des d’on veiem, a la dreta, l’Hotel Florida i al front,una petita esplanada, on hi ha un mirador (491 m, 2h 43 min), des d’on podem contemplar una àmplia panoràmica del Vallès. Des d’aquí observem en primer terme, aïllada enmig del bosc, Can Puig de Sant Cugat, i al fons el massís de Montserrat, i entrmig, escampades, diverses poblacions del Vallès Occidental.

Abans d’entrar a l’esplanada del mirador tenim a l’esquerra un corriol que baixa directe al Coll de la Vinassa, però no està indicat.
Prenem aquest sender, força rocallós, i en pocs minuts arribarem a baix, al Coll de la Vinassa (462 m, 2h 50 min), una cruïlla de camins, per on hem passat diverses vegades en les excursions del blog.

Al coll hi ha una font de xarxa, un banc de fusta i un cartell del Parc.
Deixem l’indret per la pista més ampla,, el Camí de Sant Cugat, passant pel costat de la font i pel cadenat.

Coll de la Vinassa

Seguim la pista, sense massa desnivell i amb vistes, per sobre de la vegetació, dels elements característics de la zona del Tibidabo, la Torre de les Aigües de Dos Rius, el temple i la Torre de Collserola.

El pas per la pista acaba quan arribem al trencall cap a la Font del Canet, el nostre pròxim objectiu.
En ser-hi (hi ha pal indicant la direcció Font del Canet-Font de la Budellera), abandonem la pista i tombem pel corriol a l’esquerra avall (454 m, 2h 55 min).

Trencall cap a la Font del Canet, a l’esquerra

Comencem un tram llarg de baixada fins al torrent de la Vinassa, on hi ha la Font del Canet (o d’en Canet). El trajecte està molt ben indicat.
A totes les cruïlles de camins o corriols (un parell de bifurcaions que trobarem) sempre hem de continuar per l’esquerra avall.

Després d’una baixada amb algun tram força rocallós (aneu amb molt de compte!), arribarem al fons del Torrent de la Vinassa, on trobarem, com si ens esperés, la Font del Canet (385 m, 3h 07min).

Marxem de la font seguint el camí que ressegueix el torrent i va a parar, en descens moderat, a la pista del Camí de la Budellera (335 m, 3h 14 min). Al front veiem el corriol que va a la font de la Budellera.

A la cruïlla nosaltres hem de tombar per la pista a la dreta, en direcció Centre d’informació Parc de Collserola-Vil·la Joana-Baixador de Vallvidrera, una direccció que hem de seguir sempre a partir d’ara, perquè és l’itinerari que farem.
Agafem l’ampla pista, passem per un revolt tancat i més enllà per un altre amb el trencall d’un sender a la dreta i continuem sense abandonar la pista. tot un tros més.

Això fiins arribar a un encreuament important (316 m, 3h 22 min).
Per l’esquerra, el camí que va al Revolt de les Monges i per la dreta el que hem d’agafar (recordeu, direcció Centre d’informació Parc de Collserola-Vil·la Joana-Baixador de Vallvidrera).

Així doncs, tombem a la dreta per la pista que va pujant de manera sostinguda fins a enllaçar amb el Camí del Salze (347 m, 3h 30 min), la pista que va del Coll del Gravat a Vil·la Joana.

Nosaltres girem a l’esquerra cap avall, per fer un tram de baixada contínua fins arribar a l’alçada de l’Escola Els Xiprers, Quan hi som, el camí de terra arriba a la seva fi i entrem en zona semi-urbana.

Immediatament després de passar el revolt amb cadena arribem a un encreuament amb un camí-carrer pavimentat (297 m, 3h 39 min).

Pal indicador a l’encreuament

Girem a la dreta i a pocs metres, tenim a l’esquerra, l’edifici del Centre d’Informació del Parc de Collserola.

Una de les entrades del Centre d’informació del Parc

I a pocs metres serem davant de la Vil·la Joana, seu del Museu Verdaguer del MUHBA (281 m, 3h 43 min).

Vil·la Joana des de la placeta del davant
Detall de la façana de Vil·la Joana

Des de Vil·la Joana seguirem un circuit per les cinc fonts de l’entorn. És un darrer tram de la ruta planer, que podem fer en poc més de 15 minuts.
Quan som a tocar de l’edifici, pel front hi ha el camí esglaonat que baixa directe a l’estació de tren. Nosaltres hem d’agafar el que surt per la dreta, que ens assenyala la direcció Passeig dels Plàtans-Font Joana-Font Vella.

Trencall del Passeig dels Plàtans, a Vil·la Joana

Entrem al preciós Passeig dels Plàtans, on començarem la volta per diverses fonts de l’entorn.

Inici del circuit de les fonts al Passeig dels Plàtans-

A pocs metres (a la foto de sobre es veu el senyal indicador) hem de desviarnos a l’esquerra per baixar per unes escales i anar a visitar la Font Joana, amb una esplanada al davant. Passem per tota la zona seguint el camí per l’altra banda i anem a sortir de nou al Passeig dels Plàtans, just davant de la Font dels Plàtans, rodejada d’elements d’art natura.

Tirem a l’esquerra i quan acaba el passeig trobem la Taula dels Bisbes, amb una petita àrea de pícnic.

Taula dels Bisbes

Des d’aquí tornem a baixar per unes escales que ens duran primer a la Font Vella (tapiada) i després a la Font Nova.

Llavors el camí fa un revolt de 180 graus i continua, en direcció a l’estació de tren: és el Camí del Fondal. Som molt a prop de la fi de la caminada.

Canvi de sentit del circuit de les fonts

Abans d’arribar-hi ens hem de fixar amb l’encreuament que hi ha a la dreta del camí, senyalitzat (indicació de Les Planes-Turó del Penitent), per on hem de desviar-nos i a la primera bifurcació (immediatament) girar per la dreta per anar a veure la Font Rosita, mig coberta per la vegetació, i l’última de les cinc fonts que hem vist en aquest circuit.

Sortim de la font i retornem al camí del fondal que seguíem i només ens resta acabar la ruta amb l’arribada a l’estació del Baixador de Vallvidrera dels Ferrocarrils Catalans (236 m, 4 hores)

Acaba una llarga circular que ens ha dut a visitar l’entorn del Pantà de Vallvidrera i del Tibidabo, passant per diversos punts d’interès.

DESNIVELLS I TEMPS PER TRAMS
Desnivell en metres / Temps en minuts

TramDesnivellTemps
Baixador de Vallvidrera (FGC)-Casa Sagrada Família+ 207′
Casa Sagrada Família-Mas Sauró+ 8323′
Mas Sauró-Coll de Can Cuiàs, per Can Llevallol– 2522′
Coll de Can Cuiàs-Pantà de Vallvidrera,
per fonts Can Llevallol i l’Espinagosa
– 5433′
Pantà de Vallvidrera-Sta.Maria de Vallvidrera
(àrea de lleure)
– 414′
Sta.Maria de Vallvidrera (àrea)-Revolt de les Monges+ 2913′
Revolt de les Monges-Font de la Budellera,
per Ca n’Estisora
+ 7416′
Font de la Budellera-Camí de Vallvidrera al Tibidabo+ 8919′
Pujada fins al Tibidabo (esplanada)+ 5210′
Tibidabo (esplanada)-Coll de la Vinassa– 3813′
Coll de la Vinassa-Font del Canet– 7717′
Font del Canet-Camí del Salze– 3823′
Camí del Salze-Vil·la Joana– 6913′
Vil·la Joana-Baixador de Vallvidrera,
per circuit de les fonts
– 4217′
Totals acumulats+ 347
– 347
4 h 00′

Desglossament del temps per etapes:
Baixador de Vallvidrera-Coll de Can Cuiàs: 52 min
Coll de Can Cuiàs-Àrea Sta. Maria de Vallvidrera: 47 min
Àrea Sta. Maria de Vallvidrera-Font de la Budellera: 29 min
Font de la Budellera-Tibidabo: 29 min
Tibidabo-Font del Canet: 30 min
Font del Canet-Vil·la Joana: 36 min
Vil·la Joana-Baixador de Vallvidrera: 17 min

De Vallvidrera a Molins de Rei passant per diverses masies

Travessa vorejant 10 masies del vessant occidental de Collserola

DADES TÈCNIQUES

  • Caminada núm. 97
  • Data: divendres, 22 de març de 2024
  • Inici: Vallvidrera Superior (FGC)
  • Final: Molins de Rei (Renfe)
  • Sector: vessant Barcelona-Llobregat
  • Distància: 18,55 km
  • Temps: 4 h 30 min
  • Desnivell: + 158 m / – 494 m
  • Dificultat: moderada
  • Tipologia: travessa lineal (només anada)

ITINERARI

Vallvidrera Superior (FGC)-Mont d’Orsà-Creu d’en Llevallol-Coll de Can Cuiàs-Can Masdemont-Coll de Can Pasqual-La Sargantana-Camí de la Rierada-Font de Can Mallol-Can Calopa de Dalt-Ca n’Illescas-Can Campmany-Can Tintorer-Can Barça-Font de la Tartana-Corriol de Can Bofill-Coll d’en Cuiàs-Ca n’Amigó del Clot-Can Canaris-Can Capellans-Av. Barcelona-Molins de Rei (Renfe).

MAPA DE LA RUTA

RUTA A WIKILOC

LLOCS D’INTERÈS

COMENTARI

Llarga travessa pel vessant del Llobregat, recorrent una desena de masies escampades per aquest sector de Collserola. La ruta alterna trams de pujada i (més) de baixada i ens porta des del barri barceloní de Vallvidrera fins a la vila de Molins de Rei, al Baix Llobregat. En la primera primera meitat de la travessa, fins a Can Campmany, sovintejarem senders emboscats; en la segona meitat, caminarem més per pistes forestals. I no faltaran petits trams per vies urbanes (inici i final de la ruta) i curts enllaços per la carretera de Molins.
Al llarg de l’itinerari anirem veient diversos paisatges, tot passant per diverses masies, concretament 10: la polèmica en el passat Can Masdemont, la masia-cooperativa de Can Calopa de Dalt, productora-venedora de vins i olis singulars, l’artística Ca n’Illescas, amb aires modernistes, les masies de Can Campmany i de Can Tintorer, reconvertides actualment en restaurants en plena natura, la històrica de Can Bofill, la masia-granja de Ca n’Amigó del Clot, la vistosa Can Canaris i per acabar la senyorial Can Capellans.
En definitiva, una bonica caminada, molt variada i amb nombrosos punts on fer una parada, ja sigui per comprar o tastar productes de la terra o simplement per fer un bon àpat. I una oportunitat, per a grans i petits, de conèixer en part la vida rural a Collserola, tan diferent de la vida a les properes ciutats que l’envolten.

DESCRIPCIÓ DE LA RUTA

Tram 1
VALLVIDRERA SUPERIOR (FGC) (365 m) –
COLL DE CAN CUIÀS (314 m)

Pel carrer Mont d’Orsà i la Creu d’en Llevallol

Sortim de l’estació de Vallvidrera Superior del Funicular de Vallvidrera (FGC) (365 m) i ens situem a la cantonada del carrer de Queralt, al davant de la plaça de Pep Ventura. Aquí comença la travessa.
Fem el carrer resseguint la plaça i anem a parar a unes llargues escales que baixen a la Plaça de Vallvidrera, el cor del barri (342 m, 2 min). Voregem la plaça per la banda esquerra per anar a travessar pel pas de vianants i agafar el carrer que puja per l’esquerra (Mont d’Orsà). El carrer és força costerut fins arribar a la Casa Buenos Aires (a l’esquerra) i després baixa suaument fins a la Plaça dels Pins de Vallvidrera (354 m, 10 min), que s’obre a la dreta i on conflueixen diversos carrers.
Nosaltres hem d’agafar el carrer que queda més a l’esquerra, el Camí Vell de Santa Creu d’Olorda (veure foto). El carrer de la dreta també va a parar al coll a on anem, i es més planer, és una opció.

Des de la plaça Pins de Vallvidrera hem de prendre el carrer de l’esquerra amunt

En aquesta ruta optem per prendre el Camí Vell (indicació al restaurant Ideal-Collserola) i fem un repetjó fins assolir un collet i llavors seguim el camí (ja de terra) en lleuger descens, des d’on ja veiem les primeres panoràmiques de la serra de Collserola en direcció al Baix Llobregat. Més endavant arribarem a la Creu d’en Llevallol (252 m, 17 min), que ens queda a la dreta. Al front hi ha un dels accessos al bar-restaurant Ideal.

Creu d’en Llevallol

Passem pel costat de la creu per tombar a la dreta per un corriol, que baixa directe fins enllaçar a una pìsta ampla, que ve de Vallvidrera (el camí per on arribaríem triant l’altra opció) (326 m, 20 min). Girem a l’esquerra i en poca estona arribarem a l’esplanada del Coll de Can Cuiàs (314 m, 23 min). La masia la veiem al fons, aturonada, per l’esquerra passa la Carretera de Molins i a la dreta veiem uns cartells del Parc sobre l’indret. Moment de fer una petita parada.

Coll de Can Cuiàs (314 m)
Cartell del Parc al Coll de Can Cuiàs (314 m)

Tram 2
COLL DE CAN CUIÀS (314 m) –
TRENCALL DE LA SARGANTANA (398 m)

Per Can Masdemont i Coll de Can Pasqual

El següent tram de la travessa és molt diferent.
Travessem l’esplanada del Coll de Can Cuiàs, sense creuar la carretera, passem pel costat dels cartells, descartem el camí que ve per la dreta (direcció Can Llevallol) i agafem el camí que passa per sobre, un xic més amunt, seguint la direcció Can Masdemont-Turons de Can Pasqual-Mas Pins (hi ha pal indicador).

Camí que hem de seguir, a la dreta

Primer passarem pel costat de la propietat de can Cuiàs i quan arribem a una cruïlla de camins (uns dos minuts després) hem de seguir per l’esquerra.
A partir d’aquí comença un camí-corriol estret, que sempre va pujant, enmig del bosc, passant per alguns trams força rocallosos i eixargallats. El corriol és bonic i la pujada és sostinguda però moderada, sense rampes pronunciades. L’única pega és que és un trajecte llarg, per un indret solitari, feréstec i ombrívol, sense vistes. Els caps de setmana, sobretot, és habitual trobar ciclistes que baixen per aquest corriol, una trialera molt popular entre els afeccionats a la bicicleta de muntanya.

Anem pujant, sense deixar el corriol, ben fressat, i molt més amunt hem d’estar alerta al moment en què del camí en surt un altre que segueix recte, en un revolt molt marcat: nosaltres hem de fer el revolt sencer seguint la traça del camí que seguíem i que canvia de direcció radicalment.

Aquí hem de fer el revolt, continuant per l’esquerra, descartant el corriol que tenim al front

És llavors, quan ja som molt a prop de la carena, que la cosa varía: el corriol va planejant i ja veiem les primeres vistes panoràmiques del Baix Llobregat. I en poca estona se’ns apareix de sobte a sobre nostre la masia de Can Masdemont (449 m, 54 min), el senyal de què hem arribat a la carena, o quasi. Fa uns anys, aquesta casa va estar ocupada i fou desallotjada per la policia, segons anunciava aquest diari digital de Vallvidrera.

Can Masdemont

Arribats al camí de carena rodegem la casa, deixem a la dreta la pista que puja cap als Turons de Can Pasqual, i seguim pel revolt avall i de seguida enllacem amb una pista forestal ampla, el Camí de Can Castellví (431 m, 56 min).

Enllaç amb el Camí de Can Castellví; toca girar a l’esquerra

En ser-hi, tombem a l’esquerra (direcció Carretera de Molins de Rei-Mas Pins) i en poc temps arribarem al Coll de Can Pasqual, per on passa la Carretera de Molins (la BV-1468) (423 m, 1 hora).

Coll de Can Pasqual (423 m)

Travessem la calçada i tirem cap la dreta, en direcció Molins de Rei. Farem un tram pel voral condicionat per als vianants. Seguint la carretera primer deixarem a mà esquerra el Centre d’Educació Ambiental Mas Pins, immediatament passarem pel punt quilomètric 8 de la carretera i més endavant arribarem a l’indret de La Sargantana. Mentrestant, per la banda dreta hem pogut contemplar alguna panoràmica cap al Vallès, amb Montserrat i la Mola al fons.
Passat l’accés a La Sargantana hem d’abandonar la carretera pel trencall que surt per la dreta. Així, travessem de nou la calçada i prenem el camí en direcció Font de Can Mallol-Can Bosquets, amb cadenat a l’accés (398 m, 1h 06 min).

Arribada a La Sargantana; al fons a la dreta veiem el trencall que hem d’agafar
Trencall cap a la Font de Can Mallol-Can Bosquets

En aquesta cruïlla acaba el segon tram de la ruta.

El tercer tram, integrament boscà, combina baixada i tram planer.
Prenem el camí i pocs minuts després arribem a l’enllaç amb la pista que va cap a La Rierada (374 m, 1h 10 min). Girem a la dreta i anem seguint el camí ample avall.

Camí de la Rierada

Més endavant fem un gran revolt a esquerra i més avall veurem a mà esquerra el trencall cap a la Font de Can Mallol, ben indicat (320 m, 1h 17 min).

Per l’esquerra surt el corriol de la Font de Can Mallol

Abandonem la pista de la Rierada i prenem un corriol, que continua en descens, fins arribar a la zona d’una torre elèctrica (307 m, 1h 20 min).
Aquí compte perquè jo vaig agafar el camí que segueix avall recte i vaig haver de fer mitja volta, per sort va ser poca estona de marrada.
Quan som al davant de la torre hem de continuar a l’esquerra, seguint el corriol que va planejant pel bosc. En aquest punt caldria una senyalització.
És un corriol molt bonic, tranquil i de fàcil caminar. Vegeu-ne alguns trams:

Al costat dret del corriol està situada la Font de Can Mallol, (319 m), que no està indicada i que es troba ben tapada per la vegetació. Jo no vaig saber trobar-la.
El corriol va seguint en lleuger ascens fins que acaba enllaçant amb el camí que va cap a la carretera de Molins-Turó del Xai (342 m, 1h 40 min), un camí que hem de seguir a la dreta molt poca estona, perquè a menys d’un minut trobarem a la dreta el trencall del corriol a Can Calopa (senyal del PR-C 165 en una estaca clavada a terra).

Trencall a la dreta, cap a Can Calopa de Dalt (PR-C165)

El corriol primer baixa força i després planeja, en paral·lel a la carretera de Molins, moment que fins i tot sentirem de fons el pas dels vehicles.

Tram de baixada del corriol

Per aquest tram veurem a la dreta les sorprenents restes d’un cotxe Ford Taunus, completament desballestat.

Restes del vehicle enmig del bosc

Ara fins i tot pintat i tunejat, respecte l’última vegada que vaig passar per aquí.

Més endavant, el camí ens porta fins a l’entrada de la masia de Can Calopa de Dalt (299 m, 1h 56 min), al voral de la Carretera de Molins.

Entrada a Can Calopa de Dalt
Can Calopa de Dalt

La masia està explotada per L’Olivera Cooperativa i elaboren vins i olis singulars, els únics d’origen de Barcelona. Però la masia ofereix molt més.
Més informació del projecte de la cooperativa al web de l’Ajuntament de Barcelona, en aquest enllaç.

Sortim de Can Calopa per un camí paral·lel a la carretera de Molins, amb la qual enllaçarem molt aviat. Travessem la calçada i caminem pel voral uns metres cap a la dreta, i de seguida veurem, a mà esquerra, el trencall que hem d’agafar i així abandonar la carretera.
Accedim al camí, amb cadenat (306 m, 1h 58 min).

Tram de la carretera de Molins; al fons veiem el trencall a l’esquerra

Segum el camí, més aviat planer, ignorant els trencalls per on surten altres caminets i més endavant se’ns apareixerà de sobte Ca n’Illescas (300 m, 2h 06 min), una bonica masia, amb aires modernistes, rehabilitada fa poc temps, situada molt a prop de la carretera de Molins, que entreveiem a la dreta.

Ca n’Illescas

Arribats a aquest punt hem de canviar de direcció per dirigir-nos a Can Campmany, el nostre següent objectiu.
Ho farem tombant a l’esquerra per un corriol que va descendint amb fort pendent, una bona trialera per als ciclistes. Fem aquest descens, amb algun pas que cal fer amb calma i trepitjant segur per evitar relliscades.

Quan acaba la baixada enllacem amb un camí, tombem a la dreta i de seguida serem a la pista ampla de Can Campmany (246 m, 2h 15 min).
Al fons veiem la cruïlla de la carretera de Molins, amb una premsa de vi i rètols anunciant l’accés al restaurant Can Campmany.

Després d’acostar-nos a la premsa i al voral de la carretera (247 m), tornem enrere per seguir el camí, el primer tros, fins a la masia, pavimentat.

En poca estona passarem pel costat de Can Campmany (2h 19 min), que deixem a la nostra esquerra, i seguim, ara per camí de terra, primer avall i després amunt, fins a coincidir amb una altra pista, la que ve de Can Portell-Santa Creu d’Olorda i va a Can Tintorer-Sant Bartomeu de la Quadra.

Can Campmany
Camí de Can Campmany

En arribar a la cruïlla amb el Camí de Sant Bartomeu (203 m, 2h 36 min) girem a la dreta (direcció Can Tintorer-Sant Bartomeu de la Quadra).

Arribant a l’enllaç amb el Camí de Sant Bartomeu
Senyal indicador a la cruïlla de camins

Ara ja en descens, anem fent camí, rodejant el Turó d’en Quirze, fins arribar al trencall on se separen els camins de Can Tintorer i de Sant Bartomeu. Abans d’arribar-hi, pel camí veurem a mà dreta una vista fantàstica de Sant Bartomeu de la Quadra i al fons el poble de El Papiol, amb el seu gran castell a la part alta.

Imatge en zoom de Sant Bartomeu de la Quadra i al fons El Papiol

En arribar a un revolt pronunciat, en plena baixada, veurem el senyal que ens indica la direcció del nostre pròxim objectiu, Can Tintorer (203 m, 2h 44 min). Hem de deixar el camí de Sant Bartomeu (segueix a la dreta, completant el revolt) i prendre la pista que surt per la nostra esquerra (veure foto).

Arribada a la cruïlla del camí de Can Tintorer
Camí de Can Tintorer

Seguim aquesta altra pista, ondulant, fins que arribarem a Can Tintorer, primer passarem per l’espai d’hípica (segurament veurem cavalls a l’exterior), i després per la masia (176 m, 3 hores), reconvertida també en restaurant.
A l’altra banda del camí hi ha Ca n’Amic.

Arribada a la hípica de Can Tintorer
Can Tintorer

I aquí acaba el quart tram de la ruta.

Passem per l’entrada del restaurant i l’aparcament de vehicles i anem a trobar la continuació del Camí de Can Tintorer, pavimentat. Hem de tombar a la dreta només uns metres perquè de seguida l’abandonarem per agafar el camí que s’enfila per l’esquerra (direcció Castellciuró-Santa Creu d’Olorda) (168 m, 3h 03 min).

Trencall del Camí de Can Barça; hem de tombar a l’esquerra

Prenem el camí en pujada i poc després, en un primer revolt marcat rodejarem Can Barça (178 m).

Can Barça

Seguirem en moderat ascens i després planejant, podent observar vistes del Baix Llobregat, amb Montserrat al fons i més a prop Molins de Rei, El Papiol i el Puig Madrona.

El camí acaba enllaçant amb la pista forestal de Santa Creu d’Olorda a Castellciuró-Molins de Rei (211 m, 3h 23 min).

Enllaç amb el Camí de Santa Creu d’Olorda a Molins de Rei

Travessem la pista i ens dirigim cap a l’esplanada que hi ha a la nostra esquerra, on trobem el trencall cap a Can Bofill-Coll d’en Cuiàs (209 m).

Accedim al camí amb cadena i en pocs minuts de lleuger descens arribem a un revolt tancat al pas d’un torrent, on hi ha, a la dreta, la Font de la Tartana (o de Can Bofill), que acull l’Oratori de Sant Jordi (196 m, 3h 29 min). A pocs metres seguint el camí hi ha la masia de Can Bofill.

Font de la Tartana o de Can Bofill

Feta la visita, reprenem la marxa. Al darrera de la font, al mig del revolt surt el corriol que hem d’agafar. És un corriol que rodeja Can Bofill. El caminet primer puja i després planeja per sobre de la masia i els camps de conreu. La finca està rodejada per una tanca perimetral.

Quan hem passat la propietat de la masia, el corriol fa un canvi de sentit, arribem a un revolt tancat (per on arriba el camí barrat de Can Bofill) i seguim avall, travessem un torrent ensotat i tot seguit, després de superar un curt repetjó, arribem al Coll d’en Cuiàs (193 m, 3h 40 min).

Descens del corriol cap al torrent
Coll d’en Cuiàs (193 m)

Al coll conflueixen diversos camins: per la dreta el camí a Castellciuró, al front el corriol a la muntanya del Mulei-Sant Pere de Romaní i per l’esquerra (el que ens interessa) la pista que baixa a Molins de Rei, passant per diverses masies.

Senyalització al Coll d’en Cuiàs

En aquesta cruïlla de camins acaba el cinquè tram de la caminada. Ja falta poc!

Només ens falta baixar a Molins de Rei. Ho farem pel camí de Can Canaris, que prenem des del Coll d’en Cuiàs a l’esquerra.
El camí és sempre de baixada, descendint des dels 193 m del coll fins als 22 m de l’avinguda de Barcelona, al pla de Molins (uns 170 m de desnivell negatiu). No hem d’abandonar mai la pista, a excepció de l’accés a ca n’Amigó. La pista és de terra fins a Can Canaris i a partir d’aquí està pavimentada.

Deixem el coll i iniciem el descens. En el primer tram de baixada trobarem alguns trencalls, entre els quals destaca el que surt per l’esquerra en direcció la Torre Abadal (o Ca n’Abadal) i La Salut de Sant Feliu (3h 47 min).

A uns dos minuts més avall, arribarem a la zona de Ca n’Amigó i hi accedirem per un camí més estret que es desprèn de la pista per l’esquerra i que passa a tocar de la masia i ens deixa a l’entrada principal. Som a la masia-granja de Ca n’Amigó del Clot (118 m, 3h 50 min).

Ca n’Amigó del Clot

A partir d’aquí tornem a un camí més ample, que en pocs minuts ens porta a la vistosa masia de Can Canaris (113 m, 3h 53 min), tota pintada de groc.

Arribant a Can Canaris
Passant pel costat de Can Canaris

La masia està pintada de color groc canari (com correspon al nom de la propietat) i amb les imatges d’uns canaris a l’entrada principal. Tota una declaració identitària. Per cert, el nom de Canaris, però, no vé dels ocells sinó perquè el constructor i primer propietari de la casa, era originari de les Illes Canàries.
Als anys 80 la masia es va convertir en restaurant, però actualment està tancat. Tampoc s’hi fa cap activitat agrícola.

Entrada principal de Can Canaris
Can Canaris

Deixem la masia i seguim per la pista pavimentada i de seguida veurem una bifurcació. Per l’esquerra hi ha l’antic aparcament de vehicles del restaurant, situat en paral·lel al camí, que tira per la dreta. Els dos vials coincideixen més avall. Mirant enrere anirem veient la masia cada cop més petita.

I ja encarats a Molins anem continuant avall pel Camí de Can Canaris. Passarem per diverses crruïlles de camins, que ignorarem.

I més avall, on la pista fa un revolt tancat veurem a la dreta la masia de Can Capellans (38 m, 4h 03 min), que rodejarem completant el revolt, i que ens portarà a les vies del tren, que superarem per sota d’un pont.

Revolt de Can Capellans, que veiem al fons
Pas per sota les vies del tren

En traspassar el pont veurem a l’esquerra l’històric Canal de la Infanta i ja entrarem a la zona del Polígon industrial del Pla i aviat enllaçarem amb l’Avinguda de Barcelona, la via-carretera que uneix Sant Feliu de Llobregat amb Molins de Rei.

Avinguda de Barcelona

Arribats a la cruïlla (22 m, 4h 08 min) girem a la dreta en direcció Molins, sense travessar la carretera. El primer tros el farem passant pel costat de diverses fàbriques i empreses del polígon i a partir del carrer de la Riera d’en Bonet (27 m, 4h 17 min) i del Parc de la Mariona (que veurem a l’altra banda de la carretera) ja entrarem pròpiament a la zona urbana de Molins de Rei, amb les vivendes i comerços a les voreres.

Pocs metres més endavant, a l’arribar a la Plaça de la Bàscula hem de travessar-la, apartant-nos de l’avinguda cap a la dreta i entrar al carrer del Carril i de seguida serem a la Plaça de l’Estació (29 m, 4h 30 min). I a l’estació de Renfe acaba la travessa.
Trobareu informació de la vila de Molins de Rei al web de l’ajuntament.

DESNIVELLS I TEMPS PER TRAMS
Desnivell en metres / Temps en minuts

TramDesnivellTemps
Vallvidrera Superior (FGC)-Creu d’en Llevallol– 1317′
Creu d’en Llevallol-Coll de Can Cuiàs– 386′
Coll de Can Cuiàs-Can Masdemont+ 13131′
Can Masdemont-Coll de Can Pasqual– 226′
Coll de Can Pasqual-La Sargantana– 256′
La Sargantana-Font de Can Mallol-Can Calopa de Dalt– 9950′
Can Calopa de Dalt-Ca n’Illescas-Can Campmany– 7023′
Can Campmany-Can Tintorer– 5341′
Can Tintorer-Can Barça-Font de la Tartana+ 2029′
Font de la Tartana-Can Bofill-Coll d’en Cuiàs– 311′
Coll d’en Cuiàs-Ca n’Amigó del Clot-Can Canaris– 8013′
Can Canaris-Can Capellans-Av. Barcelona– 9115′
Av. Barcelona-Molins de Rei (Renfe)+ 722′
Totals acumulats+ 158
– 494
4 h 30′

Desglossament del temps per etapes:
Vallvidrera-Coll de Can Cuiàs: 23 min
Coll de Can Cuiàs-trencall La Sargantana: 43 min
trencall La Sargantana-Can Calopa de Dalt: 50 min
Can Calopa de Dalt-Can Campmany: 23 min
Can Campmany-Can Tintorer: 41 min
Can Tintorer-Coll d’en Cuiàs: 40 min
Coll d’en Cuiàs-Can Canaris-Molins de Rei: 50 min

Distribució del temps:
39 % en pujada, 13 % en pla i 48 % en baixada.