Arxiu d'etiquetes: coll de can cuiàs

Circular de Santa Maria de Vallvidrera a Santa Creu d’Olorda

29/08/2023 Julià Buxadera Deixa un comentari

Anada pel Turó de Can Pasqual i retorn per Valldonzella

DADES TÈCNIQUES

Caminada núm. 90
Data: dimarts, 29 d’agost de 2023
Inici i final: Àrea de lleure de Santa Maria de Vallvidrera
Sector: vessant Barcelona-Llobregat
Distància: 15 kms
Temps: 3 h 35 min
Desnivell: + 358 m / – 358 m
Dificultat: moderada
Tipologia: circular

ITINERARI

Santa Maria de Vallvidrera (àrea de lleure)-Pantà de Vallvidrera-Mas Sauró-Camí de Can Llevallol-Carena Turons de Can Pasqual-Turó de Can Pasqual-Can Masdemont-Coll de Can Pasqual-Carretera de Molins-Trencall La Sargantana-Coll de Can Mallol-Santa Creu d’Olorda (ermita, Pedrera dels Ocells i esplanada)-Camí Vall de Sant Feliu-Can Ferriol-Torre del Bisbe-Torre de Santa Margarida-Font de Santa Margarida-Camí de Valldonzella-Corriol al Coll de Can Cuiàs-Coll de Can Cuiàs-Camí de Vallvidrera-Font de l’Espinagosa-Pantà de Vallvidrera-Santa Maria de Vallvidrera (àrea de lleure).

MAPA DE LA RUTA

RUTA A WIKILOC

Avís: track interromput al Coll de Can Cuiàs, a 2,5 kms (35 minuts) de l’arribada real.

LLOCS D’INTERÈS

Santa Maria de Vallvidrera
Pantà de Vallvidrera
Turó de Can Pasqual
Santa Creu d’Olorda
Pedrera dels Ocells
Santa Margarida de Valldonzella

COMENTARI

Circular similar a la ruta 83 del blog, però en sentit invers i amb algunes variacions en el recorregut. Inici i final a Santa Maria de Vallvidrera, des d’on podem fer la ruta des de l’area de lleure, si aneu en cotxe particular, o des de l’estació del Baixador de Vallvidrera (FGC), si aneu en tranport públic.
La caminada comença anant al Pantà de Vallvidrera per després pujar fins a la carena, passar pel Turó de Can Pasqual i, pels colls de Can Pasqual i de Can Mallol, arribar a Santa Creu d’Olorda.
El retorn es fa per Can Ferriol, la Torre del Bisbe i Santa Margarida de Valldonzella per acabar a la zona del Coll de les Torres i des d’allà seguir el corriol que ens portarà al Coll de Can Cuiàs. Finalment, pel camí de Vallvidrera i el de la font de l’Espinagosa tornarem al Pantà de Vallvidrera, que ara passarem per l’altra banda, i acabarem a l’àrea de lleure de Santa Maria de Vallvidrera, punt d’inici i final de la caminada.
El track de Wikiloc s’ha interromput de sobte al Coll de Can Cuiàs. Faltaven 2,5 kms per al final, poc més de mitja hora. Podeu veure l’itinerari complet al mapa de ruta.

DESCRIPCIÓ DE LA RUTA

Tram 1
SANTA MARIA DE VALLVIDRERA (257 m) –
TURÓ DE CAN PASQUAL (470 m)
Pel Pantà de Vallvidrera i Camí de Can Llevallol

eEl primer tram de la caminada ens portarà des de Santa Maria de Vallvidrera fins a la carena dels Turons de Can Pasqual, amb uns 210 metres de desnivell i una durada d’una hora més o menys.
Sortim de l’aparcament de l’àrea de lleure de Santa Maria de Vallvidrera (257 m) en direcció contrària al restaurant per agafar el Camí del Cama-sec, que seguirem, passant pel costat de la parròquia de Santa Maria, fins arribar a la plaça del Mina Grott. Llavors hem de tombar a l’esquerra pel Camí del Pantà, passarem per les últimes vivendes de la barriada i quan el camí esdevé de terra (hi ha una cadenat) primer veurem a l’esquerra l’entrada de la Mina Grott i després, a la dreta, l’àrea d’estada i l’Espai d’interpretació del Pantà de Vallvidrera, ubicat a la Casa del Guarda (de color rosa).
Davant nostre ens espera un tram esglaonat que ens permet accedir al Pantà de Vallvidrera, just a la zona de la presa (260 m, 10 min).
La imatge actual del pantà és trista, amb poquíssima aigua, degut a la sequera, però també buidat expressament per controlar les espècies invasores.

El Pantà de Vallvidrera des de la presa (260 m)

Girem a la dreta per damunt de la presa i llavors a l’esquerra pel camí pavimentat, que vorejant el pantà ens porta a la cua de l’embassament (ara pràcticament buit). Aquí hem de prendre un corriol que surt per la dreta (263 m, 15 min) i que va ascendint fins a enllaçar, uns cinc minuts després, amb el Camí de la Reineta, al barri de Mas Sauró. Quan hi som hem de continuar amunt per l’esquerra, vorejant un seguit de vivendes, que queden a la nostra dreta. Poc després veurem a mà dreta les escales que hem pujat tantes vegades en les sortides del blog, per anar cap al Mas Sauró. Però en aquesta ruta seguirem el Camí de la Reineta (que ara puja força) fins arribar a l’enllaç amb el Camí de Can Llevallol (340 m, 26 min).
Toca prendre aquest camí-pista (direcció Can Llevallol-Coll de Can Cuiàs) cap a l’esquerra i el seguirem en suau descens fins que trobem a mà dreta el camí que puja cap al Turó d’en Llevallol-Turons de Can Pasqual (333 m, 33 min).

Trencall cap a la carena dels Turons de Can Pasqual (333 m)

Agafem aquest camí-corriol, que primer va pujant, després planeja i torna a pujar. Primer passarem per una torre elèctrica (383 m, 43 min), que passarem per la dreta seguint el corriol, i poc després, al pas per una torreta elèctrica, continuem recte i en una cruïlla de corriols seguim per l’esquerra, i finalment arribarem a la cruïlla per on arriba el corriol-drecera al Mas Sauró (a la dreta) i a quatre passes comptades surt per l’esquerra el corriol que hem de prendre (406 m, 48 min). Atenció a no passar-lo de llarg, perquè està mig amagat.

Accés a l’esquerra al corriol-drecera cap a la carena

En aquest punt abandonem el camí i ens fiquem per un sender a l’esquerra, que s’endinsa al bosc. Seguim aquest corriol, més aviat planer i de bon fer.

Més enllà enllaçarem amb un altre corriol i cal girar a la dreta. Finalment ens creuarem amb un camí, quan ja som a la carena dels Turons de Can Pasqual, per on passa la pista que ve de Les Planes (458 m, 57 min).

Arribada a la carena dels Turons de Can Pasqual

Trenquem a l’esquerra per la pista forestal i molt aviat serem al Turó de Can Pasqual (470 m, 1 hora).

La pista forestal de la carena, molt a prop del Turó de Can Pasqual

En arribar-hi veurem a mà dreta el vèrtex geodèsic i un dipòsit d’aigua al costat. Vegeu algunes fotos del cim:

És el tercer cim més alt de Collserola, però fins ara amb la pega de no tenir vistes perquè la densa vegetació ho impedia. Un cim sense vistes perd bona part de l’encant.
Ara les coses han canviat per a bé. Últimament s’han fet tasques de desbrossament i tala d’arbusts i arbres, i això ha aclarit la zona i ha permès tenir vistes, encara que parcials, tant per la banda del Llobregat, com per la del Vallès. Un gran canvi.

Amb l’estada al turó acaba el primer tram de la ruta.

Tram 2
TURÓ DE CAN PASQUAL (470 m) –
SANTA CREU D’OLORDA (327 m)
Pels colls de Can Pasqual i Can Mallol

En el tram següent anirem fins a Santa Creu d’Olorda, en tendència descendent i alternarem camins, carretera i senders. En poc més de mitja hora hi arribarem.
Abandonem el Turó de Can Pasqual i continuem pel camí de carena, que aviat inicia el descens, passem per davant de Can Masdemont fent el revolt a la dreta i poc després enllacem amb el Camí de Can Castellví (431 m).

És moment de tombar a l’esquerra i de seguida arribarem al Coll de Can Pasqual, per on passa la Carretera de Molins (la BV-1468) (423 m, 1h 10 min).

Travessem amb molta cura la calçada per situar-nos a la banda esquerra de la carretera, en direcció a Molins de Rei, això vol dir tombant a la dreta. Farem un tram pel voral de la carretera, condicionat per als vianants. Seguint la carretera primer deixarem a mà esquerra el Centre d’Educació Ambiental Mas Pins, passarem pel punt quilomètric 8 de la carretera i finalment arribarem a l’indret de La Sargantana. Mentrestant, per la banda dreta hem pogut contemplar alguna panoràmica cap al Vallès, amb Montserrat i la Mola al fons.
A La Sargantana hem de tornar a travessar la calçada, amb molt de compte, per situar-nos al trencall que surt per la dreta de la carretera, prenent la direcció Font de Can Mallol-Can Bosquets, amb cadenat a l’accés (398 m).

Tirem per aquest camí i poc després, en creuar-nos amb un altre camí que ve de la carretera, deixem el camí cap a la Rierada i afagem el sender que, pel mig de la cruïlla i ficant-se al bosc, ens portarà de nou a la carretera de Molins. És un corriol planer, rodejat de vegetació exhuberant, molt bonic, però moltr curt: en un parell de minuts arribarem a la carretera. Però ara no trepitjarem gens d’asfalt perquè tenim un corriol protegit per la barana de la calçada, que ens dirigirà directament al Coll de Can Mallol (376 m, 1h 20 min).

En aquest punt hem de prendre el camí cadenat que veiem a la foto, en direcció Santa Creu d’Olorda-Turó del Xai-Can Calopa de Dalt.
Girem a la dreta i anem cap allà. Poc després ens trobarem amb una cruïlla de tres camins (veure foto).

Per la dreta aniríem cap al Turó del Xai i Can Calopa de Dalt (veure ruta 39 del blog), pel mig pujaríem cap al Turó d’en Serra, i per l’esquerra -la nostra ruta- anirem cap a Santa Creu d’Olorda.
Així doncs, trenquem cap a l’esquerra pel camí-corriol que, primer amb lleugera ascensió i després en decidit descens, ens conduïrà fins a Santa Creu d’Olorda, podent divisar al fons, a estones, la torre de guaita del Puig d’Olorda. En el tros final del camí vorejarem una central elèctrica i tot seguit ens retrobarem la carretera de Molins. La travessarem un altre cop (ho tornarem a fer al final de la ruta, al Coll de Can Cuiàs) per adreçar-nos a l’entrada del recinte.

Hem arribat a Santa Creu d’Olorda (327 m, 1h 35 min).
Santa Creu d’Olorda és una gran àrea de lleure, amb diversos elements a destacar: l’ermita de Santa Creu, el Castell d’Olorda (en ruïnes), un restaurant, una àrea de pícnic, una gran esplanada i un ampli aparcament.

És, a més, un centre neuràlgic d’excursions, amb diverses opcions: pujar al proper Puig d’Olorda o fer travesses cap a Molins de Rei, Sant Bartomeu de la Quadra-la Rierada, la Vall de Sant Feliu, Vallvidrera, per on hem vingut nosaltres, o Valldonzella, cap a on anirem després.

També cal destacar l’espai naturalístic de la Pedrera dels Ocells, situada a pocs metres de l’esplanada.

A l’àrea de Santa Creu d’Olorda, ubicada dins el terme municipal de Barcelona, acaba el segon tram de la ruta.

Tram 3
SANTA CREU D’OLORDA (327 m) –
SANTA MARGARIDA DE VALLDONZELLA (183 m)
Per Can Ferriol i Torre del Bisbe

Comencem el retorn, que farem per la banda de Valldonzella.
Des de l’esplanada ens dirigim al costat on hi ha el restaurant i l’àrea de pícnic, baixem per unes escales de fusta i prenem el camí en direcció a Vall de Sant Feliu-Can Ferriol-Sant Just Desvern (veure foto).

Trencall cap a la Vall de Sant Feliu-Can Ferriol

Tombem a l’esquerra i seguim cap a la dreta pel corriol, que va passant pel mig del bosc, amb diversos trams amb esglaons de pedra per facilitar el descens. Al final enllaçarem amb la pista forestal que rodeja el Torrent d’en Serra (1h 40min).

Quan hi som hem de tombar a la dreta (també podríem tirar per l’esquerra i aniríem a parar al mateix lloc), perquè així passarem per Can Ferriol. Prenem la pista i fem una llarga baixada, obviant els trencalls a la dreta, fins que arribarem a Can Ferriol (199 m, 1h 50 min) per la part superior de la masia.

En ser al nivell de la casa arribarem un camí i hem de girar cap a l’esquerra, passant arran de les parets de la masia (actualment en rehabilitació) i poc després acabarem enllaçant amb una altra pista (la que podíem haver agafat com a alternativa al final del corriol de les escales). En aquest punt (193 m) tombem a la dreta (direcció Vall de Sant Feliu-Torre del Bisbe-Ermita de la Salut), continuant en descens.
Aviat passarem pel trencall cap a La Socarrada (a mà esquerra) i de seguida l’accés a la Font de Can Ferriol (a la dreta). I tot seguit arribarem a una nova cruïlla de pistes (170 m, 1h 55 min).

Trencall a l’esquerra, cap a la Torre del Bisbe

Aquí hem de continuar la ruta per la pista de l’esquerra (direcció Torre del Bisbe-Santa Margarida de Valldonzella). Seguim el camí, en lleugera pujada, passem per un forn de calç (a l’esquerra) i més endavant, en un revolt, deixem a la dreta el corriol cap a Can Parellada, i finalment arribarem a la Torre del Bisbe (186 m).

A tocar de la masia tenim una altra cruïlla de camins: ara hem de seguir per la dreta (direcció Santa Margarida-Forn de calç-Carretera de Molins), passant arran de la casa (veure foto).

Cruïlla de camins a la Torre del Bisbe (186 m)

Més enllà deixarem a la dreta el corriol cap al Fornot de les Torres (forn de calç)-Penya del Moro, i una estoneta després ja arribarem a Santa Margarida de Valldonzella (183 m, 2h 10 min).

En aquest indret històric, ara en ruïnes, tenim la Torre de Santa Margarida (que queda amagada, tapada pel marge, amb un accés per un camí poc fressat ), part de l’antic Monestir de Valldonzella, que podem veure a l’esquerra del camí, i al final, a la dreta del camí, hi ha la Font de Santa Margarida. Vegeu-ne unes fotos:

Per conèixer la història d’aquest indret podeu consultar aquesta web.
I aquí acaba la tercera fase de la circular.

Tram 4
SANTA MARGARIDA DE VALLDONZELLA (183 m)
COLL DE CAN CUIÀS (314 m)
Pel Camí de Valldonzella i Corriol del Coll de Can Cuiàs

En el tram següent anirem fins al Coll de Can Cuiàs, molt a prop del nostre destí final. Aquesta fase presenta dues parts: una primera de pujada sostinguda per la pista forestal que va cap al Coll de les Torres, havent de superar uns 145 metres de desnivell, i una segona part planera pel corriol que surt de la zona de la Coscollera i resseguint la Vall de Sant Just arriba al Coll de Can Cuiàs, on ens retrobarem amb la Carretera de Molins.

Sortim de Valldonzella i aviat, en el primer revolt de paella, comença la pujada. La pista va guanyant alçada serpentejant pel bosc. En un segon revolt de paella trobarem el trencall (a la dreta) cap a la Font del Broll- Penya del Moro i nosaltres continuem sempre en direcció al Collet de les Torres-Carretera de Molins (244 m).

Pal senyalitzador al segon revolt de paella

Seguim la pista cap amunt, en un tram més aviat monòton.

Seguim per la pista del Coll de les Torres amunt

I atenció perquè un cop hem passat per un tercer revolt de paella, poc després hem d’estar molt alerta perquè haurem d’abandonar la pista per un corriol que surt per la dreta i remunta pel bosc fins a la zona de la Coscollera (314 m, 2h 37 min).

Zona per on hem d’abandonar la pista, per un corriol a la dreta

Entrada del corriol (foto de la ruta 83, del 31 de gener de 2023)

Si ens passem el trencall, més amunt acabarem al Coll de les Torres i haurem d’arribar al Coll de Can Cuiàs per la Carretera de Molins, una alternativa menys atractiva.
En aquesta ruta, però, ho farem per corriols. Primer farem el curt corriol que en un parell de minuts ens portarà a la carena del Coll de les Torres-Coscollera (328 m, 2h 40 min)..
Des d’aquí prendrem el camí que baixa recte, en direcció a Can Vilà-Sant Just Desvern-Coll de Can Cuiàs-Vallvidrera (veure foto).

Cruïlla de camins a la carena del Coll de les Torres-Coscollera (328 m)

Fem un tros de baixada pronunciada, des de la qual veiem al fons el Tibidabo i la Torre de Collserola i a la dreta la cresta de Sant Pere Màrtir, fins arribar al primer revolt, molt aviat (314 m).

Des del revolt surt, per l’esquerra un corriol que puja al camí del Coll de les Torres i recte veiem el corriol cap al Coll de Can Cuiàs, que és el que hem d’agafar.

Seguim el corriol que passa per sobre la vall de Sant Just, un caminet més aviat planer, que més endavant travessa un vial asfaltat (el Passeig de la Muntanya) (308 m) i més enllà acaba a la pista de Can Fatjó, a sota mateix del Coll de Can Cuiàs.

Un tram del corriol; al fons veiem la masia de Can Cuiàs

Girem a l’esquerra i de seguida ens trobarem la Carretera de Molins, travessem la calçada i ja serem a l’esplanada del Coll de Can Cuiàs (314 m, 3 hores). A la dreta, dalt d’un turó, hi ha la masia de Can Cuiàs.

Tram 5
COLL DE CAN CUIÀS (314 m)
SANTA MARIA DE VALLVIDRERA (257 m)
Per la Font de l’Espinagosa i Pantà de Vallvidrera

Al Coll de Can Cuiàs vaig quedar-me sense bateria al mòbil, ja es nota en l’última foto que vaig tirar, que ha sortit desenfocada, i explica la interrupció sobtada del track de Wikiloc. Però no és problema perquè l’últim tram és prou conegut pels caminants de Collserola.

Per acabar la ruta circular manca el retorn al punt de partença, Santa Maria de Vallvidrera.
Per això prendrem la pista que des de l’esplanada surt per la dreta, en direcció contrària a la masia aturonada de Can Cuiàs, i va cap a Vallvidrera (Camí de Santa Creu d’Olorda a Vallvidrera) i la seguirem un bon tros fins que arribem al trencall a la Font de l’Espinagosa-Font de Can Llevallol-Pantà de Vallvidrera (338 m), a l’esquerra.
En ser-hi continuem en direcció al pantà en descens per un camí que primer passa per la F ont de l’Espinagosa (320 m), a mà esquerra després d’un revolt, i que acaba al Pantà de Vallvidrera, a la zona de la cua de l’embassament (262 m).
Poc abans pasarem per unes vivendes, a la dreta, i resseguint les cases prenem el corriol, que per la dreta, voreja el Pantà de Vallvidrera. Ja hem dit a l’anada que l’embassament es troba actualment pràcticament buit.
Seguim el pantà per la banda oposada respecte a l’anada, i anem a parar a la zona de la presa (260 m, 3h 25min). En aquest punt precís completem la circular de la caminada.

Només ens resta desfer el camí que ja hem seguit a l’anar, baixar les escales, passar pel costat de la Casa del Guarda i i’àrea d’estada, a l’esquerra, i veure a la dreta la boca (reixada) de la Mina Grott.
I de seguida entrem a la zona de vivendes de la barriada de Santa Maria de Vallvidrera, continuant pel Camí del Pantà fins a la plaça del Mina Grott, llavors girem a la dreta vorejant la plaça i finalment trenquem a la dreta pel Camí del Cama-sec, poc després deixem la parròquia de Santa Maria a l’esquerra i acabem el trajecte a l’àrea de lleure de Santa Maria de Vallvidrera, a la zona d’aparcament (257 m, 3h 35 min).
Aquí acaba la ruta.

DESNIVELLS I TEMPS PER TRAMS
Desnivell en metres / Temps en minuts

Tram	Desnivell	Temps
Santa Maria de Vallvidrera (àrea de lleure)-Pantà de Vallvidrera (presa)	+3	10′
Pantà de Vallvidrera (presa)-Turó de Can Pasqual	+ 210	50′
Turó de Can Pasqual-Coll de Can Pasqual (Ctra. Molins)	– 47	10′
Coll de Can Pasqual-Coll de Can Mallol	– 47	10′
Coll de Can Mallol-Santa Creu d’Olorda	– 49	15′
Santa Creu d’Olorda-Can Ferriol	– 128	15′
Can Ferriol-Torre del Bisbe-Santa Margarida de Vallvidrera	– 16	20′
Santa Margarida de Valldonzella-Zona Coll de les Torres/Coscollera	+ 145	30′
Zona Coll de les Torres/Coscollera-Coll de Can Cuiàs	– 14	20′
Coll de Can Cuiàs-Font de l’Espinagosa-Pantà de Vallvidrera (presa)	– 54	25′
Pantà de Vallvidrera (presa)-Santa Maria de Vallvidrera (àrea de lleure)	– 3	10′
Totals acumulats	+ 358 – 358	3 h 35′

Desglossament del temps per etapes:
Santa Maria de Vallvidrera-Turó de Can Pasqual: 60 min
Turó de Can Pasqual-Santa Creu d’Olorda: 35 min
Santa Creu d’Olorda-Santa Margarida de Valldonzella: 35 min
Santa Margarida de Valldonzella-Coll de Can Cuiàs: 50 min
Coll de Can Cuiàs-Santa Maria de Vallvidrera: 35 min

Distribució del temps (fins al Coll de Can Cuiàs):
47 % en pujada, 11 % en pla i 42 % en baixada.

Cap al Llobregat

De Vallvidrera a Sant Feliu per la Penya del Moro (3)

31/05/2023 Julià Buxadera Deixa un comentari

Baixador de Vallvidrera-Sant Feliu de Llobregat, pel Pantà de Vallvidrera, Penya del Moro, Font del Broll i La Salut

DADES TÈCNIQUES

Caminada núm. 87
Data: dimecres, 31 de maig de 2023
Inici: estació Baixador de Vallvidrera (FGC)
Final: estació Sant Feliu de Llobregat (Renfe)
Sector: vessant del Llobregat (Sant Just Desvern-Sant Feliu de Llobregat)
Distància: 11,5 kms
Temps: 2 h 45 min
Desnivell: + 132 m / – 336 m
Dificultat: moderada
Tipologia: travessa lineal (només anada)

ITINERARI

Baixador de Vallvidrera (estació FGC)-Pantà de Vallvidrera-Font de l’Espinagosa-Coll de Can Cuiàs-Corriol de la Coscollera-Camí de Can Carbonell-Coll d’en Solanes-Penya del Moro-Camí de la Font del Broll-Camí de Sant Feliu a Olorda-Ermita de la Salut-Bosc de la Salut-Mas Lluí-Sant Feliu de Llobregat (estació Renfe).

MAPA DE LA RUTA

RUTA A WIKILOC

LLOCS D’INTERÈS

Pantà de Vallvidrera
Font de l’Espinagosa
Coll de Can Cuiàs
Corriol de la Coscollera
Coll d’en Solanes
Penya del Moro
Font del Broll
Ermita de la Salut de Sant Feliu
Bosc de la Salut

COMENTARI

Caminada senzilla per la banda del Llobregat, amb sortida a Santa Maria de Vallvidrera (estació de Baixador de Vallvidrera) i destinació a Sant Feliu de Llobregat. Durant tota la travessa alternarem pistes forestals i corriols i les úniques pujades que farem són poques i d’escàs desnivell; gran part de la ruta és en baixada.
Primer anirem cap al Pantà de Vallvidrera i per la font de l’Espinagosa arribarem al Coll de Can Cuiàs. Després recorrerem la vall de Sant Just per la zona de la Coscollera per anar a trobar el Coll d’en Solanes i des d’allà pujar a la Penya del Moro, punt d’interès arqueològic i cim des del qual tenim grans vistes de Collserola i el Baix Llobregat.
El retorn el farem pel camí de la Font del Broll, amb parada a l’entrada de la mina, i després de planejar pel bosc enllaçarem amb una pista que, en un llarg descens, ens portarà al camí de Sant Feliu a Santa Creu d’Olorda, ja molt a prop de la propera parada, l’Ermita de la Salut. Finalment, des de l’ermita farem camí cap a Sant Feliu, passant pel Bosc de la Salut i Mas Lluí, per entrar a la ciutat pel Passeig del Comte de Vilardaga.

DESCRIPCIÓ DE LA RUTA

Tram 1
BAIXADOR DE VALLVIDRERA (236 m) –
COLL DE CAN CUIÀS (314 m)
Pel Pantà de Vallvidrera i Font de l’Espinagosa

1. Comencem la travessa a l’estació de Baixador de Vallvidrera (236 m) dels Ferrocarrils Catalans. Baixem les escales de l’entrada, travessem la carretera i ens dirigim cap al Camí del Pantà (a l’esquerra), passem pel costat de la plaça de la Mina Grott, que ens queda a l’esquerra, i a la propera cruïlla amb el Camí del Cama-sec tombem a la dreta (hi ha un cartell del Parc de Collserola), passem per les últimes vivendes de la barriada i entrem en camí de terra, que seguirem fins al pantà, ja molt proper. En aquest tram passarem per l’entrada de la Mina Grott (a esquerra) i per la Casa del Guarda (de color rosa), on hi ha l’Espai d’interpretació del pantà i una àrea de lleure, a l’esquena de la presa del pantà. Els darrers metres els farem per un tram esglaonat que, en poca estona ens durà fins a dalt de la presa. Ja hem arribat al Pantà de Vallvidrera (260 m, 7 min).
La imatge del pantà és trista, amb molt poca aigua. Es noten els estralls de la sequera d’aquests darrers mesos.

2. Deixem la presa, que queda a la dreta, i seguim pel caminet que tira recte vorejant el pantà per la banda esquerra, per arribar a la cua del pantà. En el trajecte, de seguida veurem a la dreta una passera-plataforma que s’endinsa uns metres al pantà, des d’on podem veure’l millor. I al llarg del camí, sempre planer, anem observant com de sec està el pantà, només amb aigua a la zona propera a la presa.

Pantà de Vallvidrera, amb molt poca aigua

Finalment arribem a la cua del pantà, a una esplanada amb unes vivendes i diversos camins (262 m, 11 min). Hem d’agafar el camí que surt al front, tirant a l’esquerra (veure foto). Un pal indicador ens assenyala la direcció a seguir: Font de l’Espinagosa-Font de Can Llevallol-Vallvidrera.

Accés al camí de la Font de l’Espinagosa

3. Prenem el camí i ens endinsem al bosc seguint el torrent que baixa de l’Espinagosa, ara ben sec. El camí ombrívol va pujant a poc a poc fins que arriba a la Font de l’Espinagosa (320 m, 19 min).

Llavors el camí fa un revolt, canvia de direcció i aviat la pujada és més suau. Més enllà, després d’un altre revolt, per on surt per la dreta el camí cap a la font de Can Llevallol, hi ha un repetjó per arribar a enllaçar amb la pista del Camí de Vallvidrera a Santa Creu d’Olorda (338 m, 24 min).

Enllaç amb el Camí de Santa Creu d’Olorda

Girem a la dreta i seguim la pista, en suau descens, fins que arribarem a una gran esplanada, el Coll de Can Cuiàs (314 m, 32 min).
Al final de l’esplanada s’aixeca dalt d’un turó la masia de Can Cuiàs i pel costat passa la Carretera de Molins (la BV-1468).

A l’esplanada és fàcil veure-hi vehicles aparcats, segurament d’excursionistes, en tractar-se d’un punt on comencen i acaben nombroses rutes per Collserola, a banda i banda de la carretera.
En un lateral de l’esplanada hi ha uns cartells informatius del Parc sobre l’indret.

Tram 2
COLL DE CAN CUIÀS (314 m) –
PENYA DEL MORO ( (275 m)
Per la Coscollera i Coll d’en Solanes

4. Deixem l’esplanada i travessem la carretera -anem en compte- , dirigint-nos a un pal indicador que tenim al front.
Prenem el camí tancat amb cadena cap a la dreta i de seguida, en el primer revolt, veurem una estaca clavada a terra amb una marca vermella indicant Montserrat, a la dreta (311 m). És el corriol que hem d’agafar i que es dirigeix cap a la zona de la Coscollera, resseguint el vessant de ponent de la Vall de Sant Just.

A l’altra banda de la carretera hem d’agafar el camí a la dreta

I de seguida prendre el corriol cap a la Coscollera, també a la dreta

En el trajecte pel corriol primer ens trobarem una cruïlla de corriols: hem de seguir la marca de Montserrat (cap a la dreta) i més endavant arribarem a l’asfaltat Camí de la Muntanya (308 m), que hem de travessar recte per continuar pel corriol, perfectament visible a l’altra banda de la calçada.

Trencalls a vigilar en el corriol cap a la Coscollera

Continuem pel caminet, que anirà passant per damunt de la Vall de Sant Just, que tenim a l’esquerra, amb unes quantes masies escampades, així com la muntanya de Sant Pere Màrtir, amb la seva gran antena, a l’altre vessant de la vall. Al front anirem veient el turó de la Coscollera.
El corriol va planejant fins arribar a una pista ample de terra, el Camí de Can Carbonell (314 m, 49 min).

5. Quan arribem a la cruïlla hem de tombar a l’esquerra i seguir la pista avall tota l’estona. Fins al proper gir de direcció hem de fer un descens de més de 50 metres.

Vista de Collserola des del camí, mirant enrere

La baixada s’accentua a partir del pas per una torre elèctrica, arran de camí. Baixant anirem veient Sant Pere Màrtir a l’esquerra i entreveurem Sant Just Desvern al fons.

Finalment arribarem a una cruïlla de pistes (260 m, 1 hora)., amb Sant Just al fons. Aquí hem de deixar el Camí de Can Carbonell i girar a la dreta, en direcció Coll d’en Solanes-Penya del Moro-Santa Margarida.

Cruïlla amb el camí cap al Coll d’en Solanes: toca tombar a la dreta

6. Seguim el camí, passem per una primera cruïlla, amb camins a banda i banda, però nosaltres seguim per la pista principal. I a la propera cruïlla (veure foto), compte que deixarem el camí i trencarem a l’esquerra.

Trencall a l’esquerra pel corriol que rodeja el Turó Alt d’en Solanes; al fons veiem la Penya del Moro

El que ara farem és rodejar el Turó Alt d’en Solanes (cobert de vegetació) per anar al Coll d’en Solanes. Ho podem fer seguint la pista que fèiem i rodejant el turó per la dreta, o deixar la pista i prendre un corriol que voreja el turó per l’esquerra. En ambdós casos arribarem al coll.
L’itinerari d’aquesta ruta segueix la segona opció. Així doncs, deixem la pista, tombem a l’esquerra i anem per un corriol, amb vistes a Sant Just i a la Penya del Moro, que tenim al davant, ja molt a prop.

En poca estona anem a parar al Coll d’en Solanes (229 m, 1h 10 min), just per on arriba el camí que puja de Sant Just Desvern i retornem a la pista de carena que seguíem.

7. Retornats a la pista hem de continuar-la cap a l’esquerra. Passem pel trencall de la Font del Broll, que després agafarem, passem pel costat d’un dipòsit d’aigua i tot seguit arribem al desviament cap a la Penya del Moro, a la dreta (229 m, 1h 15 min).

Deixem la pista i prenem el camí que va pujant fins a dalt de la Penya, amb trossos esglaonats, amb travesses de fusta, sobretot al tram final. Tenim com a referent visual del cim una gran senyera.

Camí cap a la Penya del Moro, per la banda de Sant Just Desvern

Després d’una curta pujada arribem a la Penya del Moro (275 m, 1h 20 min), just on hi ha clavat el pal de la senyera i on hi ha un mirador a l’esquerra. amb un panell informatiu.

Lloc de parada obligada, no només per l’interès arqueològic de l’indret , amb la presència de ruïnes d’un poblat ibèric i les restes d’una torre medieval a dalt de tot del cim, sinó també per les vistes panoràmiques que s’hi divisen, d’aquesta banda de Collserola, des del Puig d’Olorda fins a Sant Pere Màrtir, i del Baix Llobregat, amb Sant Just i Sant Feliu als peus i més enllà Molins de Rei, i al fons el delta del Llobregat, el mar i les les muntanyes del Garraf i de l’Ordal.

Fotos de la Penya del Moro:

Penya del Moro
Mirador de la Penya
Mirador de la Penya
Vista dels tutrons Rodó i de la Coscollera, encarats al Tibidabo
Sant Pere Màrtir i a la falda Sant Just Desvern
Sant Pere Màrtir i Sant Just Desvern, amb el port al fons
Vista de Sant Just Desvern
Vista des del mirador
Panell informatiu de l’indret
Informació atqueològica de l’indret
Restes de la torre medieval
Restes de la torre medieval
Restes de la torre medieval
Restes de la torre medieval
Vista des de la Penya cap al Baix Llobregat
Panell d’orientació
Vista del Baix Llobregat
Vista del Baix Llobregat
Vista del Baix Llobregat
Vista del Puig d’Olorda
Torre medieval
Torre medieval
Penya del Moro
Senyalització a la Penya

Tram 3
PENYA DEL MORO (275 m) –
ERMITA DE LA SALUT (96 m)
Pel Camí de la Font del Broll i Camí d’Olorda

8. És hora d’anar cap a Sant Feliu. No ho farem pel corriol que baixa resseguint el llom de la muntanya per la banda contrària per on hem arribat, sinó que seguirem una ruta nova d’aquest blog, per la Font del Broll.
Per fer-la hem de tornar enrere, tornar a baixar pel camí esglaonat fins enllaçar amb la pista de carena, girar a l’esquerra (direcció al Coll d’en Solanes) i passat el dipòsit d’aigua trencar a l’esquerra pel camí que tira avall, seguint la direcció de Font del Broll-La Salut-Santa Creu d’Olorda (230 m, 1h 27 min).

El Camí de la Font del Broll baixa enmig del bosc fins a un torrent. Hi som quan fem un revolt marcat i canviem de direcció. Just en aquest punt trobem una cruïlla de corriols (213 m). El camí que fem es creua amb un altre que per la dreta es dirigeix cap a Santa Margarida de Valldonzella-Can Ferriol-Santa Creu d’Olorda. Nosaltres hem de continuar pel camí en direcció a Font del Broll-Ermita de la Salut-Sant Feliu de Llobregat.
Tal com indica el pal indicador, ens trobem a 2 minuts de la font.

Indicador a l’arribar al trencall de camins: seguim per l’esquerra

Anem cap a la font, però alerta perquè no trobarem cap indicació i l’accés és un xic complicat i és fàcil passar-lo de llarg. Hem d’anar caminant mirant a esquerra i quan arribem al trencall que es veu a la foto de sota, veurem el corriol més fressat que segueix per la dreta, un corriol que baixa per l’esquerra i que va al fons del torrent i més a l’esquerra (veiem un caminet que per un pendent curt i directe va a parar al torrent. Per tant hi ha tres camins. Nosaltres hem de baixar pel de més a l’esquerra.

Nou trencall de corriols: hem d’agafar el de més a l’esquerrra, que baixa directe al torrent (no surt a la foto, només s’entreveu)

En arribar al torrent, molt aviat, serem a la Font del Broll (215 m, 1h 32 min), de la qual veiem l’entrada de la mina.

Un grup d’espeleòlegs té penjat a Internet un magnífic reportatge sobre les mines de Can Coscoll i de la Font del Broll, amb una sèrie de fotografies de l’interior d’aquestes cavitats subterrànies. Podeu veure-ho en aquest enllaç.

Feta la parada retornem al Camí de la Font del Broll i anem planejant enmig del bosc per un bonic corriol, sempre seguim el traçat més fressat.

Al final el corriol enllaça amb un camí ample, que va cap a La Salut (223 m, 1h 43 min). A la cruïlla hi ha un pal indicador,m que ens indica la direcció a seguir (Ermita de la Salut-Sant Feliu de Llobregat).

9. Girem a l’esquerra avall. Comença un tram de baixada pronunciada fins a arribar al Camí de Sant Feliu a Santa Creu d’Olorda, un descens de 126 metres.
Baixant farem un parell de revolts tancats i aviat serem a la vall (142 m, 1h 51 min). Llavors la baixada és més suau i l’entorn és més humanitzat, amb diversos camins cap a masies o camps. Hem d’ignorar els trencalls (de fet, la majoria estan tancats) i seguir sempre per la pista principal. No té pèrdua.

Seguim el camí fins que serem a la cruïlla de Can Parellada (a la dreta) i a escassos metres l’enllaç amb la pista de Santa Creu d’Olorda (97 m, 1h 58 min).

Arribada a les cruïlles de Can Parellada (a la dreta) i del Camí d’Olorda (al fons)

10. A la pista d’Olorda tombem a l’esquerra en direcció La Salut-Pedrera del Puig d’Olorda-Sant Feliu de Llobregat. Cinc minuts després ens trobarem amb una cruïlla de quatre camins (82 m). Aquí hem de tirar també per l’esquerra, en direcció Ermita de la Salut-Sant Just Desvern.

Cruïlla de Quatre Camins: tombem a l’esquerra cap a lErmita de la Salut

Fem un tros de pujada fins que serem a l’esplanada de La Salut, amb vista a la cimentera i el Puig d’Olorda

Arribada a l’esplanada i vista de l a cimentera i el Puig d’Olorda

Travessem l’esplanada i arribem a l’entrada del recinte (96 m, 2h 08 min), amb l’Ermita de la Salut i la Casa Gran de la Gleva (també Masia de la Gleva o de la Salut). I al costat mateix, el restaurant ‘Masia La Salut‘.

Tram 4
ERMITA DE LA SALUT (96 m) –
SANT FELIU DE LLOBREGAT (32 m)
Pel Bosc de la Salut i Mas Lluí

11. Sortim del recinte per on hem entrat i en ser a l’esplanada prenem un caminet, poc fressat, que va a buscar el camí que passa per sobre. Quan hi som girem cap a la dreta en direcció al Circuit naturalístic. Només hem de fer un tros d’aquest camí perquè ben aviat hem de tombar per un corriol a la dreta que ens portarà a passar pel Bosc de la Salut (direcció Circuit naturalístic-Mas Lluí-Sant Just Desvern) (109 m, 2h 11 min).

Entrem al corriol i l’anem seguint, travessem un torrent (111 m) i canviem de direcció, ara cap a la dreta i continuem sempre pel camí més marcat.

Més endavant anem deixant el bosc per entrar en una zona més oberta, el Mas Lluí. Finalment, el corriol enllaça amb el Camí de Mas Lluí, que ve directe de La Salut (104 m, 2h 19 min).

A la cruïlla anem cap a l’esquerra i en molt pocs minuts serem a Mas Lluí, en una cruïlla de quatre camins (96 m, 2h 23 min)) i tot seguit entrarem en zona urbana, pel carrer Frederida Montseny (99 m).

Tombem a l’esquerra vorejant l’àrea d’estada i de seguida arribarem a una gran rotonda, que marca el límit dels termes municipals de Sant Feliu de Llobregat i Sant Just Desvern. D’aquesta rotonda neix, per la dreta, en terme de Sant Feliu, el Passeig del Comte de Vilardaga (98 m, 2h 26 min), que serà la via per la qual anirem al centre de la ciutat.

Rotonda a l’entrada de Sant Feliu, cruïlla amb el Passeig Comte de Vilardaga

12. Comença una travessa urbana seguint aquest llarg passeig, a trossos rambla, que va baixant suaument, passant per diversos encreuaments de carrers i que acaba per on creuen les vies del tren, just a la cruïlla amb el carrer Constitució (36 m, 2h 42 min).
Actualment, en aquest punt hi ha l’estació de Renfe que Adif ha habilitat provisionalment, mentre durin les obres del soterrament de la futura nova estació.

En aquest punt podríem donar per acabada la ruta, però l’allargarem un xic més per acabar a la Plaça de l’Estació, final habitual de les caminades d’aquest blog amb final a Sant Feliu. Passem a l’altra banda de les vies per un pas elevat, sortim al carrer Constitució, girem a l’esquerra i de seguida (carrer tallat per les obres) hem d’entrar pel Parc Nadal per arribar a la plaça de l’estació (32 m, 2h 45 min), ara en obres. I aquí acabem aquesta ruta cap al Baix Llobregat.

DESNIVELLS I TEMPS PER TRAMS
Desnivell en metres / Temps en minuts

Tram	Desnivell	Temps
Baixador de Vallvidrera (FGC)-Pantà de Vallvidrera (cua)	+ 26	11′
Pantà de Vallvidrera (cua)-Font de l’Espinagosa	+ 58	8′
Font de l’Espinagosa-Coll de Can Cuiàs	– 6	13′
Coll de Can Cuiàs-enllaç Camí de Can Carbonell, pel corriol de la Coscollera	0	17′
Camí de Can Carbonell-Coll d’en Solanes	– 85	21′
Coll d’en Solanes-Penya del Moro	+ 46	10′
Penya del Moro-Font del Broll	– 60	12′
Font del Broll-enllaç Camí de Sant Feliu a Santa Creu d’Olorda	– 118	26′
Camí de Sant Feliu a Santa Creu d’Olorda-Ermita de la Salut	– 1	10′
Ermita de la Salut-entrada Sant Feliu (Pg. Comte de Vilardaga), pel Bosc de la Salut i Mas Lluí	+ 2	18′
Travessa urbana per Sant Feliu, pel Pg. Comte de Vilardaga fins estació (Renfe)	– 66	19′
Totals acumulats	+ 132 – 336	2 h 45′

Desglossament del temps per etapes:
Baixador de Vallvidrera-Coll de Can Cuiàs: 32 min
Coll de Can Cuiàs-Coll d’en Solanes: 38 min
Coll d’en Solanes-Penya del Moro: 10 min
Penya del Moro-Font del Broll: 12 min
Font del Broll-Ermita de la Salut: 36 min
Ermita de la Salut-Sant Feliu de Llobregat: 37 min

Distribució del temps:
34 % en pujada, 9 % en pla i 57 % en baixada.

Cap al Llobregat

Circular de Vallvidrera a Santa Creu d’Olorda

31/01/2023 Julià Buxadera Deixa un comentari

Anada per Valldonzella i Can Ferriol i tornada per Can Castellví i Pantà de Vallvidrera

DADES TÈCNIQUES

Caminada núm. 83
Data: dimarts, 31 de gener de 2023
Inici i final: estació Vallvidrera Superior (FGC)
Sector: vessant Barcelona- Llobregat
Distància: 14,8 kms
Temps: 3 h 40 min
Desnivell: + 359 m / – 359 m
Dificultat: moderada
Tipologia: circular

ITINERARI

Vallvidrera Superior (FGC)-Coll de Can Cuiàs-Corriol a Coll de les Torres-Camí de Valldonzella-Santa Margarida de Valldonzella-Torre del Bisbe-Font de Can Ferriol-Can Ferriol-Santa Creu d’Olorda-Coll de Can Mallol-Coll de Can Pasqual-Can Castellví-Font de Can Castellví-Mas Guimbau-Mas Sauró-Pantà de Vallvidrera-Vallvidrera Superior (FGC).

MAPA DE LA RUTA

RUTA A WIKILOC

LLOCS D’INTERÈS

Coll de Can Cuiàs
Santa Margarida de Valldonzella
Font de Santa Margarida
Torre del Bisbe
Font de Can Ferriol
Can Ferriol
Santa Creu d’Olorda
Pedrera dels Ocells
Coll de Can Mallol
Can Castellví
Font de Can Castellví
Pantà de Vallvidrera

COMENTARI

Llarga circular pel vessant del Llobregat, en gran part per pistes forestals, amb pas per diversos indrets d’interès de la serra de Collserola. La primera parada serà a la Torre de Santa Margarida de Valldonzella, amb la seva font i les ruïnes de l’antic monestir. Després visitarem la font de Can Ferriol, passarem per la masia de Can Ferriol i acabarem, per pista i corriol esglaonat, sempre en pujada, a Santa Creu d’Olorda. Nova parada obligada per contemplar la gran esplanada, la zona de restauració i àrea de pícnic i, sobretot, l’ermita, les ruïnes del castell i l’espai naturalístic de la Pedrera dels Ocells. En la ruta de tornada passarem pels colls de Can Mallol i de Can Pasqual per arribar a Can Castellví i poc després vistarem la font de Can Castellví. Finalment, baixarem per les barriades de Mas Guimbau i Mas Sauró fins al Pantà de Vallvidrera i acabarem la caminada pujant directament a Vallvidrera, tancant el cercle.

DESCRIPCIÓ DE LA RUTA

Tram 1
VALLVIDRERA (estació FGC) (365 m) –
COLL DE CAN CUIÀS (314 m)
Pel Camí de Santa Creu d’Olorda

Sortim de l’estació de Vallvidrera Superior, final del recorregut del Funicular de Vallvidrera, i ens situem al davant de la plaça de Pep Ventura, al carrer de Queralt, punt d’inici de la ruta (365 m). Seguim el carrer paral·lelament a la plaça i més endavant arribem a unes llargues escales que ens baixaran fins al rovell del barri, la plaça de Vallvidrera (342 m). Hem de travessar la plaça i anar a buscar el carrer Mont d’Orsà, el que puja decidit al fons per la banda dreta. Fins arribar a la Casa Buenos Aires, que queda a l’esquerra, farem uns metres de força pujada, però després descendirem suaument fins arribar a la plaça dels Pins de Vallvidrera (354 m, 10 min).
Aquí hem de deixar el carrer que seguíem i tombar a la dreta, vorejant la plaça per agafar el Camí de Santa Creu d’Olorda a Vallvidrera. Hem d’agafar el camí de la dreta (veure foto), no el Camí Vell, que hem fet en algunes rutes d’aquet blog, i que és una alternativa.

**Hem de seguir pel Camí de Santa Creu d’Olorda**

Prenem aquest camí, passem per les darreres vivendes de la barriada, moment en què l’asfalt deixa pas a la terra i iniciem un trajecte en descens.

**Camí de Santa Creu d’Olorda a Vallvidrera**

Sense abandonar mai la pista principal en poca estona arribarem a l’esplanada del Coll de Can Cuiàs (314 m, 25 min), final de la primera etapa de l’itinerari.
Quan hi som, al front veiem aturonada la masia de Can Cuiàs i per la nostra esquerra passa la carretera de Molins (la BV-1468).

Tram 2
COLL DE CAN CUIÀS (314 m) –
SANTA MARGARIDA DE VALLDONZELLA (183 m)
Per la zona del Coll de les Torres i el Camí de Valldonzella

Comencem la segona etapa travessant la carretera per anar a l’altra banda on hi ha dos camins. Nosaltres hem d’agafar el de la dreta, el que marca la direcció de Montserrat (en vermell en una estaca), tancat amb cadena i de seguida tombar pel corriol de la dreta (seguint la direcció de Montserrat).

**A l’altra banda de la carretera tenim el camí que hem d’agafar, cap a la dreta**

Iniciem el pas per un corriol que va seguint més o menys en paral·lel a la carretera de Molins, situada uns metres més amunt. El corriol és oscil·lant, més aviat planer, però trobarem baixades i alguna pujada, però res de l’altre món.
En una primera cruïlla de corriols tirarem per la dreta, seguint la direcció de la marca vermella de Montserrat. Més endavant creuarem l’asfaltat Camí de Vallvidrera (o Passeig de la Muntanya) (308 m, 30 min), que travessarem per seguir recte pel sender que continua a l’altra banda.
Més endavant, el sender és més planer que mai, seguint per sobre la Vall de Sant Just, a l’alçada de Can Merlès.

En aquesta part del trajecte disfrutarem amb les vistes de la vall i al fons la cresta de Sant Pere Màrtir, que veurem al fons. Mirant enrere veurem empetitida la masia de Can Cuiàs i mirant al davant el Turó de la Coscollera.

**Mirant a l’esquerra veiem la vall de Sant Just i al fons Sant Pere Màrtir …**

**… i mirant al front tenim el Turó de la Coscollera**

A poc a poc ens anirem acostant a la zona del Coll de les Torres. El corriol desemboca en un revolt de la pista que puja de Can Carbonell (314 m).

**Enllaç amb el camí de puja de Can Carbonell**

En aquest punt hem de continuar a la dreta i fer uns metres de pujada considerable fins arribar a una important cruïlla de camins (328 m, 45 min), a la zona del Coll de les Torres.

**Cruïlla de camins a la zona del Coll de les Torres**

En aquest punt hi ha diversos camins. Per l’esquerra en tenim dos (veure foto), un que ens assenyala Turó de la Coscollera-Turó Rodó i al costat el que marca Coll d’en Solanes-Penya del Moro. Cap dels dos ens interessa. També hem de descartar els dos camins que surten per la dreta, cap al Coll de les Torres (o Collet de les Torres), un per la carena i un altre per pista.
El que hem de fer nosaltres és tirar pel mig dels quatre, seguint recte per on veníem, i agafar un corriol de drecera, no senyalitzat, que en molt poca estona baixa enmig del bosc i va a parar a la pista forestal que ve del Coll de les Torres i va cap a Valldonzella (314 m).

**Enllaç del corriol amb el Camí de Valldonzella**

A la pista hem de tombar a l’esquerra i seguir sempre avall, amb racons amb vistes al Puig d’Olorda i la cimentera.

En la baixada només trobarem un trencall a l’esquerra en un revolt pronunciat (244 m, 1 h), que assenyala Font del Broll-Penya del Moro-Sant Just Desvern. Nosaltres ni cas, seguim per la pista en direcció Santa Margarida-Torre del Bisbe-Santa Creu d’Olorda, cap a la dreta.

**Senyalització a la cruïlla de camins**

Continuem perdent altitud, passem per un altre revolt pronunciat i quan la pista comença a planejar ja serem molt a prop del final de la segona etapa de la ruta.

Poc després de passar per aquest pi arribarem a la Torre de Santa Margarida (183 m, 1h 10 min).

A l’indret podem visitar primer la Font de Santa Margarida, que queda a la nostra esquerra, arran de camí.

I després podem anar a veure les ruïnes del que fou un antic monestir de monges. Podeu saber la història de l’indret, pots consultar aquesta web.

Fotos de les ruïnes de l’antic monestir i de la Torre de Santa Margarida:

Tram 3
SANTA MARGARIDA DE VALLDONZELLA (183 m) –
SANTA CREU D’OLORDA (327 m)
Per la Torre del Bisbe i font i masia de Can Ferriol

Sortim del recinte de Santa Margarida retornant a la pista principal i tirem per la dreta. Seguim el camí, passem pel trencall al Fornot de les Torres (forn de calç)-Penya del Moro-Sant Just Desvern, que s’obre a l’esquerra i de seguida passarem pel costat de la Torre del Bisbe (186 m, 1h 15 min). Just al davant arriba la pista de La Socarrada, per la dreta.
Nosaltres seguim recte, sense canviar de camí.

Poc després, en un revolt trobarem un altra cruïlla, ara a l’esquerra, el corriol que va a Can Parellada. Seguim per la pista cap a Santa Creu d’Olorda i més enllà passem per un forn de calç del segle XVIII, al qual podem accedir, i si en volem informació disposem d’un codi QR.

**Forn de calç proper a la Torre del Bisbe**

Pocs metres més avall enllaçarem amb el Camí de La Salut (169 m, 1h 22 min). I a la cruïlla tombem a la dreta i de seguida veurem a l’esquerra un pal indicador que assenyala la Font de Can Ferriol, per un caminet esglaonat al principi i després planer.
En un minut som a la Font de Can Ferriol (168 m, )

A l’indret trobem un banc de fusta, una basseta i el frontal de la font, amb un broc. No cau gens d’aigua.
És un lloc un xic deixat, la veritat. Com passa en altres fonts de Collserola.

Deixem la font i reculem pel mateix corriol per retornar al camí de Santa Creu (169 m, 1h 25 min).

El nostre següent objectiu és arribar a Santa Creu d’Olorda. Ens hi separa un quilòmetre i mig, amb uns 160 metres de desnivell positiu, Així que ens espera un pujada sostinguda, que podem fer perfectament en una mitja hora.
Al reprendre la marxa hem de continuar per la pista de l’esquerra, que ja ens presenta una primera pujada destacada.

Anem pujant per la pista fins que arribarem a un trencall de camins (196 m). Per l’esquerra ens assenyala la direcció de Can Ferriol-Font d’en Marc. De fet, els dos camins van a Santa Creu, tot i que els indicadors ens marquen Santa Creu seguint recte. Encara més: els dos camins rodegen el Torrent de Can Serra i acaben trobant-se.

En aquesta ruta l’opció és seguir per Can Ferriol. Així doncs, canvi de camí: girem a l’esquerra i ens encaminem cap a Can Ferriol. Passem pel costat de la masia i al final de la casa, a l’arribar a una cruïlla de pistes (199 m, 1h 30 min), en un revolt, girem a la dreta, sempre amunt, acabem de rodejar el mas per sobre i seguim el camí, ara encarats al Puig d’Olorda, que veiem al fons.

Anem pujant pel camí i en arribar a una cruïlla de pistes (234 m) seguim recte amunt. Sense abandonar la pista arribarem, més enllà, a un revolt tancat i de seguida veurem a mà esquerra el trencall cap a Santa Creu, per unes escales.

**Trams de la pista i accés al corriol cap a Santa Creu**

Es tracta d’un corriol boscà que, a través de diversos trams esglaonats, ens portarà al capdamunt fins a Santa Creu d’Olorda, a l’àmplia esplanada (327 m, 1h 55 min). En aquest ampli espai, que pertany al terme municipal de Barcelona, al districte de Sarrià-Sant Gervasi, acabem la tercera etapa de l’itinerari.
L’indret és una àrea de lleure amb diversos serveis i punts d’interès. Al voltant de l’esplanada tenim aparcament de vehicles, una àrea de pícnic i un restaurant, l’ermita de Santa Creu i les ruïnes del castell d’Olorda.

I a l’esquerra, uns pocs metres més apartada, la Pedrera dels Ocells, un espai naturalístic

Tram 4
SANTA CREU D’OLORDA (327 m) –
CAN CASTELLVÍ (386 m)
Pels colls de Can Mallol i de Can Pasqual

Deixem Santa Creu d’Olorda per iniciar el retorn a Vallvidrera, que farem per la banda del nord. Sortim del recinte pel costat del restaurant i anem a parar a la carretera de Molins, en una zona amb revolt.
Travessem la carretera vigilant i agafem el camí que va cap a una estació elèctrica, la rodegem per un corriol en pujada i de seguida serem a un encreuament de corriols: per l’esquerra pujaríem al Turó d’en Serra i nosaltres hem de seguir el que va recte.

**Encreuament de corriols. Hem de seguir recte**

Anem pujant suaument pel vessant del Turó d’en Serra, passem per la triple cruïlla de camins (380 m) (el que puja al turó, el que per l’esquerra va cap al Turó del Xai i Can Calopa de Dalt i el que seguim nosaltres) i continuem tirant pel corriol, que s’eixampla, fins que finalment arribem al Coll de Can Mallol, per on passa la carretera de Molins (376 m, 2h 10 min).

**Trams del corriol cap al Coll de Can Mallol**

A la carretera seguim a l’esquerra, pel voral protegit per una tanca de fusta. Uns metres més enllà trobarem per l’esquerra un corriol que se separa de la calçada i s’endinsa al bosc. Prenem aquest bonic corriol, que va planejant apartat de la carretera però suficientment pròxima per sentir de lluny els vehicles que hi passen.

**Pas protegit pel lateral de la carretera de Molins**

**Un tram del corriol que passa enmig del bosc**

El corriol acaba en una cruïlla de pistes. (374 m) i hem de seguir pel camí del mig amunt. El camí, amb pujada moderada, acaba quan coincideix de nou amb la carretera de Molins, al costat de La Sargantana (398 m, 2h 20 min).

Travessem la carretera i tombem a l’esquerra pel voral de la dreta, amb una zona cimentada per al pas de vianants. Farem un tros seguint la carretera BV-1468: per la dreta passarem per les cruïlles de La Sargantana, pel camí de la Serra del Ginestar, pel punt quilomètric 8 i pel trencall de Mas Pins, i per l’esquerra tenim vistes del Vallès, la Mola i Montserrat, que queden al fons.

**Panoràmica des de la carretera de Molins**

**Pas pel punt quilomètric 8 de la carretera de Molins**

El nostre trajecte per la BV-1468 acaba a l’arribar al Coll de Can Pasqual (423 m, 2h 25 min). En aquest punt hem de tornar a travessar la calçada per agafar, a l’esquerra, la pista que ens assenyala la direcció de Can Pasqual-Mas Guimbau-Les Planes.

La pista passa pels encreuaments, a banda i banda, de Can Pasqual, per l’esquerra, i de Can Masdemont-Turons de Can Pasqual-Coll de Can Cuiàs per la dreta. Més endavant després de passar pel costat d’una torre elèctrica arribarem a un doble revolt, en el primer dels quals s’uneix el camí que ve de la carena dels Turons de Can Pasqual.

**Diversos trams del camí cap a Can Castellví**

Acabarem el pas per la pista baixant fins a Can Castellví