Arxiu d'etiquetes: coll de can cuiàs

Circular de Vallvidrera a Santa Creu d’Olorda

Anada per Valldonzella i Can Ferriol i tornada per Can Castellví i Pantà de Vallvidrera

DADES TÈCNIQUES

  • Caminada núm. 83
  • Data: dimarts, 31 de gener de 2023
  • Inici i final: estació Vallvidrera Superior (FGC)
  • Sector: vessant Barcelona- Llobregat
  • Distància: 14,8 kms
  • Temps: 3 h 40 min
  • Desnivell: + 359 m / – 359 m
  • Dificultat: moderada
  • Tipologia: circular

ITINERARI

Vallvidrera Superior (FGC)-Coll de Can Cuiàs-Corriol a Coll de les Torres-Camí de Valldonzella-Santa Margarida de Valldonzella-Torre del Bisbe-Font de Can Ferriol-Can Ferriol-Santa Creu d’Olorda-Coll de Can Mallol-Coll de Can Pasqual-Can Castellví-Font de Can Castellví-Mas Guimbau-Mas Sauró-Pantà de Vallvidrera-Vallvidrera Superior (FGC).

MAPA DE LA RUTA

RUTA A WIKILOC

COMENTARI

Llarga circular pel vessant del Llobregat, en gran part per pistes forestals, amb pas per diversos indrets d’interès de la serra de Collserola. La primera parada serà a la Torre de Santa Margarida de Valldonzella, amb la seva font i les ruïnes de l’antic monestir. Després visitarem la font de Can Ferriol, passarem per la masia de Can Ferriol i acabarem, per pista i corriol esglaonat, sempre en pujada, a Santa Creu d’Olorda. Nova parada obligada per contemplar la gran esplanada, la zona de restauració i àrea de pícnic i, sobretot, l’ermita, les ruïnes del castell i l’espai naturalístic de la Pedrera dels Ocells. En la ruta de tornada passarem pels colls de Can Mallol i de Can Pasqual per arribar a Can Castellví i poc després vistarem la font de Can Castellví. Finalment, baixarem per les barriades de Mas Guimbau i Mas Sauró fins al Pantà de Vallvidrera i acabarem la caminada pujant directament a Vallvidrera, tancant el cercle.

DESCRIPCIÓ DE LA RUTA

Tram 1
VALLVIDRERA (estació FGC) (365 m) –
COLL DE CAN CUIÀS (314 m)

Pel Camí de Santa Creu d’Olorda

Sortim de l’estació de Vallvidrera Superior, final del recorregut del Funicular de Vallvidrera, i ens situem al davant de la plaça de Pep Ventura, al carrer de Queralt, punt d’inici de la ruta (365 m). Seguim el carrer paral·lelament a la plaça i més endavant arribem a unes llargues escales que ens baixaran fins al rovell del barri, la plaça de Vallvidrera (342 m). Hem de travessar la plaça i anar a buscar el carrer Mont d’Orsà, el que puja decidit al fons per la banda dreta. Fins arribar a la Casa Buenos Aires, que queda a l’esquerra, farem uns metres de força pujada, però després descendirem suaument fins arribar a la plaça dels Pins de Vallvidrera (354 m, 10 min).
Aquí hem de deixar el carrer que seguíem i tombar a la dreta, vorejant la plaça per agafar el Camí de Santa Creu d’Olorda a Vallvidrera. Hem d’agafar el camí de la dreta (veure foto), no el Camí Vell, que hem fet en algunes rutes d’aquet blog, i que és una alternativa.

Hem de seguir pel Camí de Santa Creu d’Olorda

Prenem aquest camí, passem per les darreres vivendes de la barriada, moment en què l’asfalt deixa pas a la terra i iniciem un trajecte en descens.

Sense abandonar mai la pista principal en poca estona arribarem a l’esplanada del Coll de Can Cuiàs (314 m, 25 min), final de la primera etapa de l’itinerari.
Quan hi som, al front veiem aturonada la masia de Can Cuiàs i per la nostra esquerra passa la carretera de Molins (la BV-1468).

Arribada al Coll de Can Cuiàs

Tram 2
COLL DE CAN CUIÀS (314 m) –
SANTA MARGARIDA DE VALLDONZELLA (183 m)

Per la zona del Coll de les Torres i el Camí de Valldonzella

Comencem la segona etapa travessant la carretera per anar a l’altra banda on hi ha dos camins. Nosaltres hem d’agafar el de la dreta, el que marca la direcció de Montserrat (en vermell en una estaca), tancat amb cadena i de seguida tombar pel corriol de la dreta (seguint la direcció de Montserrat).

A l’altra banda de la carretera tenim el camí que hem d’agafar, cap a la dreta

Iniciem el pas per un corriol que va seguint més o menys en paral·lel a la carretera de Molins, situada uns metres més amunt. El corriol és oscil·lant, més aviat planer, però trobarem baixades i alguna pujada, però res de l’altre món.
En una primera cruïlla de corriols tirarem per la dreta, seguint la direcció de la marca vermella de Montserrat. Més endavant creuarem l’asfaltat Camí de Vallvidrera (o Passeig de la Muntanya) (308 m, 30 min), que travessarem per seguir recte pel sender que continua a l’altra banda.
Més endavant, el sender és més planer que mai, seguint per sobre la Vall de Sant Just, a l’alçada de Can Merlès.

En aquesta part del trajecte disfrutarem amb les vistes de la vall i al fons la cresta de Sant Pere Màrtir, que veurem al fons. Mirant enrere veurem empetitida la masia de Can Cuiàs i mirant al davant el Turó de la Coscollera.

… mirant enrere divisem Can Cuiàs …
… i mirant al front tenim el Turó de la Coscollera

A poc a poc ens anirem acostant a la zona del Coll de les Torres. El corriol desemboca en un revolt de la pista que puja de Can Carbonell (314 m).

Enllaç amb el camí de puja de Can Carbonell

En aquest punt hem de continuar a la dreta i fer uns metres de pujada considerable fins arribar a una important cruïlla de camins (328 m, 45 min), a la zona del Coll de les Torres.

Cruïlla de camins a la zona del Coll de les Torres

En aquest punt hi ha diversos camins. Per l’esquerra en tenim dos (veure foto), un que ens assenyala Turó de la Coscollera-Turó Rodó i al costat el que marca Coll d’en Solanes-Penya del Moro. Cap dels dos ens interessa. També hem de descartar els dos camins que surten per la dreta, cap al Coll de les Torres (o Collet de les Torres), un per la carena i un altre per pista.
El que hem de fer nosaltres és tirar pel mig dels quatre, seguint recte per on veníem, i agafar un corriol de drecera, no senyalitzat, que en molt poca estona baixa enmig del bosc i va a parar a la pista forestal que ve del Coll de les Torres i va cap a Valldonzella (314 m).

Enllaç del corriol amb el Camí de Valldonzella

A la pista hem de tombar a l’esquerra i seguir sempre avall, amb racons amb vistes al Puig d’Olorda i la cimentera.

En la baixada només trobarem un trencall a l’esquerra en un revolt pronunciat (244 m, 1 h), que assenyala Font del Broll-Penya del Moro-Sant Just Desvern. Nosaltres ni cas, seguim per la pista en direcció Santa Margarida-Torre del Bisbe-Santa Creu d’Olorda, cap a la dreta.

Senyalització a la cruïlla de camins

Continuem perdent altitud, passem per un altre revolt pronunciat i quan la pista comença a planejar ja serem molt a prop del final de la segona etapa de la ruta.

Poc després de passar per aquest pi arribarem a la Torre de Santa Margarida (183 m, 1h 10 min).

Arribada a Santa Margarida

A l’indret podem visitar primer la Font de Santa Margarida, que queda a la nostra esquerra, arran de camí.

I després podem anar a veure les ruïnes del que fou un antic monestir de monges. Podeu saber la història de l’indret, pots consultar aquesta web.

Fotos de les ruïnes de l’antic monestir i de la Torre de Santa Margarida:

Tram 3
SANTA MARGARIDA DE VALLDONZELLA (183 m) –
SANTA CREU D’OLORDA (327 m)

Per la Torre del Bisbe i font i masia de Can Ferriol

Sortim del recinte de Santa Margarida retornant a la pista principal i tirem per la dreta. Seguim el camí, passem pel trencall al Fornot de les Torres (forn de calç)-Penya del Moro-Sant Just Desvern, que s’obre a l’esquerra i de seguida passarem pel costat de la Torre del Bisbe (186 m, 1h 15 min). Just al davant arriba la pista de La Socarrada, per la dreta.
Nosaltres seguim recte, sense canviar de camí.

Arribada a la Torre del Bisbe
Torre del Bisbe

Poc després, en un revolt trobarem un altra cruïlla, ara a l’esquerra, el corriol que va a Can Parellada. Seguim per la pista cap a Santa Creu d’Olorda i més enllà passem per un forn de calç del segle XVIII, al qual podem accedir, i si en volem informació disposem d’un codi QR.

Pocs metres més avall enllaçarem amb el camí de La Salut (169 m, 1h 22 min). I a la cruïlla tombem a la dreta i de seguida veurem a l’esquerra un pal indicador que assenyala la Font de Can Ferriol, per un caminet esglaonat al principi i després planer.
En un minut som a la Font de Can Ferriol (168 m, )

Arribada a la Font de Can Ferriol

A l’indret trobem un banc de fusta, una basseta i el frontal de la font, amb un broc. No cau gens d’aigua.
És un lloc un xic deixat, la veritat. Com passa en altres fonts de Collserola.

Font de Can Ferriol

Deixem la font i reculem pel mateix corriol per retornar al camí de Santa Creu (169 m, 1h 25 min).

El nostre següent objectiu és arribar a Santa Creu d’Olorda. Ens hi separa un quilòmetre i mig, amb uns 160 metres de desnivell positiu, Així que ens espera un pujada sostinguda, que podem fer perfectament en una mitja hora.
Al reprendre la marxa hem de continuar per la pista de l’esquerra, que ja ens presenta una primera pujada destacada.

Camí de Santa Creu d’Olorda

Anem pujant per la pista fins que arribarem a un trencall de camins (196 m). Per l’esquerra ens assenyala la direcció de Can Ferriol-Font d’en Marc. De fet, els dos camins van a Santa Creu, tot i que els indicadors ens marquen Santa Creu seguint recte. Encara més: els dos camins rodegen el Torrent de Can Serra i acaben trobant-se.

Trencall cap a Can Ferriol

En aquesta ruta l’opció és seguir per Can Ferriol. Així doncs, canvi de camí: girem a l’esquerra i ens encaminem cap a Can Ferriol. Passem pel costat de la masia i al final de la casa, a l’arribar a una cruïlla de pistes (199 m, 1h 30 min), en un revolt, girem a la dreta, sempre amunt, acabem de rodejar el mas per sobre i seguim el camí, ara encarats al Puig d’Olorda, que veiem al fons.

Pas per la masia de Can Ferriol
Acabat de rodejar Can Ferriol
Encarats al Puig d’Olorda

Anem pujant pel camí i en arribar a una cruïlla de pistes (234 m) seguim recte amunt. Sense abandonar la pista arribarem, més enllà, a un revolt tancat i de seguida veurem a mà esquerra el trencall cap a Santa Creu, per unes escales.

Es tracta d’un corriol boscà que, a través de diversos trams esglaonats, ens portarà al capdamunt fins a Santa Creu d’Olorda, a l’àmplia esplanada (327 m, 1h 55 min). En aquest ampli espai, que pertany al terme municipal de Barcelona, al districte de Sarrià-Sant Gervasi, acabem la tercera etapa de l’itinerari.
L’indret és una àrea de lleure amb diversos serveis i punts d’interès. Al voltant de l’esplanada tenim aparcament de vehicles, una àrea de pícnic i un restaurant, l’ermita de Santa Creu i les ruïnes del castell d’Olorda.

I a l’esquerra, uns pocs metres més apartada, la Pedrera dels Ocells, un espai naturalístic

Tram 4
SANTA CREU D’OLORDA (327 m) –
CAN CASTELLVÍ (386 m)

Pels colls de Can Mallol i de Can Pasqual

Deixem Santa Creu d’Olorda per iniciar el retorn a Vallvidrera, que farem per la banda del nord. Sortim del recinte pel costat del restaurant i anem a parar a la carretera de Molins, en una zona amb revolt.
Travessem la carretera vigilant i agafem el camí que va cap a una estació elèctrica, la rodegem per un corriol en pujada i de seguida serem a un encreuament de corriols: per l’esquerra pujaríem al Turó d’en Serra i nosaltres hem de seguir el que va recte.

Encreuament de corriols. Hem se seguir recte

Anem pujant suaument pel vessant del Turó d’en Serra, passem per la triple cruïlla de camins (380 m) (el que puja al turó, el que per l’esquerra va cap al Turó del Xai i Can Calopa de Dalt i el que seguim nosaltres) i continuem tirant pel corriol, que s’eixampla, fins que finalment arribem al Coll de Can Mallol, per on passa la carretera de Molins (376 m, 2h 10 min).

A la carretera seguim a l’esquerra, pel voral protegit per una tanca de fusta. Uns metres més enllà trobarem per l’esquerra un corriol que se separa de la calçada i s’endinsa al bosc. Prenem aquest bonic corriol, que va planejant apartat de la carretera però suficientment pròxima per sentir de lluny els vehicles que hi passen.

Pas protegit pel lateral de la carretera de Molins
Un tram del corriol que passa enmig del bosc

El corriol acaba en una cruïlla de pistes. (374 m) i hem de seguir pel camí del mig amunt. El camí, amb pujada moderada, acaba quan coincideix de nou amb la carretera de Molins, al costat de La Sargantana (398 m, 2h 20 min).

Arribada a la carretera de Molins
Enllaç amb la carretera de Molins

Travessem la carretera i tombem a l’esquerra pel voral de la dreta, amb una zona cimentada per al pas de vianants. Farem un tros seguint la carretera BV-1468: per la dreta passarem per les cruïlles de La Sargantana, pel camí de la Serra del Ginestar, pel punt quilomètric 8 i pel trencall de Mas Pins, i per l’esquerra tenim vistes del Vallès, la Mola i Montserrat, que queden al fons.

Panoràmica des de la carretera de Molins
Pas pel punt quilomètric 8 de la carretera de Molins

El trajecte per la BV-1468 acaba a l’arribar al Coll de Can Pasqual (423 m, 2h 25 min). En aquest punt hem de tornar a travessar la calçada per agafar, a l’esquerra, la pista que ens assenyala la direcció de Can Pasqual-Mas Guimbau-Les Planes.

La pista passa pels encreuaments, a banda i banda, de Can Pasqual, per l’esquerra, i de Can Masdemont-Turons de Can Pasqual-Coll de Can Cuiàs per la dreta. Més endavant després de passar pel costat d’una torre elèctrica arribarem a un doble revolt, en el primer dels quals s’uneix el camí que ve de la carena dels Turons de Can Pasqual.

Acabarem el pas per la pista baixant fins a Can Castellví (386 m, 2h 45 min), final de la quarta etapa.

Can Castellví

Tram 5
CAN CASTELLVÍ (386 m) –
VALLVIDRERA SUPERIOR (FGC) (365 m)

Per la font de Can Castellví, Mas Guimbau i Pantà de Vallvidrera

Iniciem la darrera etapa de l’itinerari circular, la que ens ha de tornar al punt d’inici de la ruta.

Just davant de Can Castellví hi ha, a la dreta, el trencall cap a Mas Guimbau, per on hem de tombar, canviant de direcció.

Trencall davant de Can Castellví. Girem a la dreta

Es tracta del Camí de Can Castellví, que en poca estona passa pel costat de la font que anem a visitar a continuació. Poc abans del revolt on hi ha una parada de bus surt per l’esquerra un corriol marcat, però no assenyalat, que ens hi portarà de seguida.

Quan som a la Font de Can Castellví (366 m, 2h 50 min), ens trobem amb diversos elements, distribuïts en diferents terrasses: un pou d’aigua amb una bomba per treure-la, la font, una bassa per recollir l’aigua o uns bancs de pícnic. Tot i els arranjaments que s’hi ha fet en diversos anys, actualment està força deixada.

Fotos de la font:

Sortim de la font pel caminet que puja directament al revolt on hi ha la parada d’autobús i seguim per l’esquerra i ja veiem una cruïlla de camins (376 m): per l’esquerra seguiríem pel Camí de Can Castellví cap a Les Planes i per la dreta hi ha el Passeig del Grèvol, que passa pel veïnat de Mas Guimbau. Agafem el camí de la dreta i anem cap a Mas Guimbau.

Aquí hem de prendre el camí de la dreta, el Passeig del Grèvol

En arribar a un revolt tancat (372 m) podem estalviar-nos fer-lo si prenem la drecera que surt per la dreta i acaba al Camí del Pebràs, que és al que hem d’anar. Així que fem drecera i en ser al camí (362 m) trenquem a la dreta i l’anem seguint fins a Mas Sauró.

Inici de la drecera cap al Camí del Pebràs
Accés al Camí del Pebràs

Seguim el Camí del Pebràs que passa enmig del bosc, un camí amb pujada i baixada, però agradable de passar.

Més endavant passarem pel lloc on enllaça el camí que ve de la Casa Sagrada Família de Santa Maria de Vallvidrera (348 m).

Encreuament amb la pista que puja de la Casa Sagrada Família

Poca estona després, finalment arribarem al revolt on hi ha la Residència Mas Sauró i aquí hem de girar cap a l’esquerra, pel carrer del Mas Sauró. Uns metres més avall hi ha, a l’esquerra, unes llargues escales que ens deixaran al carrer de la Reineta.

Accés a les escales que ens portaran al carrer de la Reineta

Al carrer seguim avall per l’esquerra i ben aviat tornem a tombar, ara per la dreta, per agafar el corriol de baixada (301 m) fins a la cua del Pantà de Vallvidrera. Seguim perdent altitud ràpidament.

Quan som a la cua del pantà (263 m) tombem a l’esquerra, pel camí pavimentat, que voreja les vivendes de la barriada i rodeja per dalt el pantà. De seguida serem a la zona de la presa del Pantà de Vallvidrera (260 m, 3h 20 min).

Pantà de Vallvidrera

Travessem la presa, observem la poca aigua que fa temps pateix el pantà i ens arribem al mirador penjat en una plataforma.

Abandonem el pantà, encarats a la presa, pel camí pavimentat de la dreta, en pujada. Poc després arribem a una bifurcació i hem de continuar per la dreta, pel carrer d’Elisa Moragas (abans dels Reis Catòlics).

Arribada al carrer d’Elisa Moragas, pujant cap a Vallvidrera

Primer de terra i després asfaltat, quan som a la zona urbanitzada del barri, aquest carrer, sempre amunt, ens portarà a la Plaça de Vallvidrera (342 m), i de fet en aquest punt tancarem el cercle de la ruta.
Només ens restarà agafar, per l’esquerra, el carrer de Queralt i pujar les escales i seguir el carrer vorejant la Plaça de Pep Ventura fins a l’estació de Vallvidrera Superior (365 m, 3h 40 min), punt i final de l’excursió.

Estació de Vallvidrera Superior, del Funicular de Vallvidrera

DESNIVELLS I TEMPS PER TRAMS
Desnivell en metres / Temps en minuts

TramDesnivellTemps
Vallvidrera Superior (FGC)-Plaça dels Pins de Vallvidrera, per Plaça de Vallvidrera i carrer Mont d’Orsà– 1110′
Plaça dels Pins de Vallvidrera-Coll de Can Cuiàs, per Camí de Santa Creu d’Olorda– 4014′
Coll de Can Cuiàs-Zona Coll de les Torres, per corriol a la Coscollera+ 1421′
Coll de les Torres-Santa Margarida de Valldonzella, pel Camí de Valldonzella– 14525′
Santa Margarida de Valldonzella-Can Ferriol, per Torre del Bisbe i Font de Can Ferriol+ 1621′
Can Ferriol-Santa Creu d’Olorda (esplanada)+ 12824′
Santa Creu d’Olorda-Coll de Can Mallol+ 4916′
Coll de Can Mallol-Coll de Can Pasqual, per camí i carretera de Molins (BV-1468)+ 4716′
Coll de Can Pasqual-Can Castellví– 3718′
Can Castellví-Pantà de Vallvidrera (presa), per Font de Can Castellví, Mas Guimbau i Mas Sauró– 12637′
Pantà de Vallvidrera-Vallvidrera Superior (FGC), pel carrer dels Reis Catòlics i Plaça de Vallvidrera+ 10518′
Totals acumulats+ 359
– 359
3 h 40′

Desglossament del temps per etapes:
Vallvidrera Superior-Coll de Can Cuiàs: 25 min
Coll de Can Cuiàs-Sta. Margarida de Valldonzella: 45 min
Santa Margarida de Valldonzella-Santa Creu d’Olorda: 45 min
Santa Creu d’Olorda-Can Castellví: 50 min
Can Castellví-Vallvidrera Superior: 55 min

Circular des de Vallvidrera per la Vall de Sant Just

Vallvidrera-Coll de Can Cuiàs-Can Fatjó-Corriol dels Ametllers-Font de la Beca-Àrea Sant Pere Màrtir-Plaça Mireia-Coll del Portell-Santa Maria de Collserola-Mirador Turó d’en Corts-Vallvidrera

DADES TÈCNIQUES

  • Caminada núm. 76
  • Data: dimarts, 28 de juny de 2022
  • Inici i final: estació Vallvidrera Superior (FGC)
  • Sector: vessant del Llobregat (Vall de Sant Just)
  • Distància: 10,3 kms
  • Temps: 2 h 25 min
  • Desnivell: + 220 m / – 220 m
  • Dificultat: moderada
  • Tipologia: circular

ITINERARI

Vallvidrera Superior (FGC)-Plaça de Vallvidrera-Mont d’Orsà-Creu d’en Llevallol-Coll de Can Cuiàs-Camí de Can Fatjó-Can Fatjó-Camí de la Muntanya-Camí de Can Baró-Corriol dels Ametllers-Camí de la Beca-Font de la Beca-Àrea de lleure Sant Pere Màrtir-Plaça Mireia-Ciutat Diagonal-Coll del Portell-Santa Maria de Collserola-Mirador Turó d’en Corts-Mont d’Orsà-Plaça de Vallvidrera-Vallvidrera Superior (FGC).

MAPA DE LA RUTA

RUTA A WIKILOC

COMENTARI

Caminada circular des de Vallvidrera cap a la Vall de Sant Just Desvern. Hi anirem, passant per la Creu d’en Llevallol i el Coll de Can Cuiàs, pel camí de Can Fatjó, amb descens notable fins arribar al fons de la vall, al Camí de la Muntanya. Des d’aquí anirem a trobar, pel camí de Can Baró, el Corriol dels Ametllers, que seguirem sencer fins a enllaçar amb el camí de la Beca, pel qual sortirem de la vall, ara amb pujada, passant per la Font de la Beca i arribant a l’Àrea de lleure de Sant Pere Màrtir i la Plaça Mireia. Per tancar el cercle i retornar a Vallvidrera pujarem pel Coll del Portell a la carena de Sant Pere Màrtir i la resseguirem fins a Vallvidrera, passant per l’oratori-esplanada de Santa Maria de Collserola i el mirador del Turó d’en Corts.
Còmoda passejada, en gran part per pistes forestals, sense cap dificultat destacada i molt ben senyalitzada, recorrent dos escenaris diferents: la Vall de Sant Just i la cresta de Sant Pere Màrtir. Una passejada recomanable!

DESCRIPCIÓ DE LA RUTA

Tram 1
VALLVIDRERA (estació FGC) (365 m) –
COLL DE CAN CUIÀS (314 m)

Per la Creu d’en Llevallol

Des de l’estació de Vallvidrera Superior del Funicular de Vallvidrera (365 m) sortim a l’exterior, a la plaça de Pep Ventura. Aquí comença la ruta.
Prenem el carrer paral·lel a la plaça (carrer de Queralt) i anem a trobar les llargues escales que baixen a la Plaça de Vallvidrera, el cor del barri (342 m, 2 min). Voregem la plaça per la banda dreta per anar a agafar el carrer que puja decidit per la dreta (Mont d’Orsà). El carrer és força empinat fins arribar a la Casa Buenos Aires i després baixa suaument fins a la Plaça dels Pins de Vallvidrera (354 m, 9 min), que veiem a la dreta, amb una cruïlla de carrers. Just en aquest punt iniciem la caminada circular: en poc més de dues hores tornarem a passar per aquest punt, ja de tornada.

Travessem la plaça en diagonal i anem a la cruïlla de dos carrers-camins, que neixen en un angle comú. Un és el Camí de Santa Creu d’Olorda a Vallvidrera (el de la dreta) i l’altre el Camí Vell (a l’esquerra). Qualsevol dels dos ens porten al Coll d’en Cuiàs, el destí d’aquest primer tram. Optem per prendre el Camí Vell (indicació al restaurant Ideal-Collserola) i fem un repetjó fins assolir un collet i llavors seguim el camí (ja de terra) en lleuger descens, des d’on ja veiem les primeres panoràmiques de la serra de Collserola en direcció al Baix Llobregat. Més endavant arribarem a la Creu d’en Llevallol (252 m, 17 min), que ens queda a la dreta. Al front hi ha un dels accessos al bar-restaurant Ideal.

Panoràmica de Sant Pere Màrtir i la plana del Baix Llobregat
Creu d’en Llevallol

Passem pel costat de la creu per tombar a la dreta per un corriol, que baixa directe fins enllaçar a una pìsta ampla, que ve de Vallvidrera (l’opció que hem descartat) (326 m, 20 min). Girem a l’esquerra i en poca estona arribarem a l’esplanada del Coll de Can Cuiàs (314 m, 24 min). La masia la veiem al fons, aturonada. I a la nostra esquerra tenim la Carretera de Molins.

L’esplanada del Coll de Can Cuiàs, amb la masia al fons

Tram 2
COLL DE CAN CUIÀS (314 m) –
CAMÍ DE LA MUNTANYA (178 m)

Pel Camí de Can Fatjó

Travessem la carretera amb compte i a l’altra banda hi ha un indicador que ens assenyala la direcció que hem de seguir: Can Fotjà-Sant Just Desvern (pista forestal E18 del Parc).

Seguim el camí més ample per la dreta i avall, ignorant els corriols que en surten i sempre seguim la direcció de Can Fatjó. Durant la baixada passarem per la cruïlla del camí que va cap a la Font del Rector (a l’esquerra) (278 m, 30 min) i més endavant pel que va a la Font de Can Merlès (a la dreta) (233 m). I més avall arribarem a la zona de Can Fatjó, tota tancada i amb els accessos prohibits.

Un tram del Camí de Can Fotjà; al fons Sant Just Desvern
Passant pel costat de Can Fatjó; al fons Sant Pere Màrtir i el Turó de la Tina

Voregem per la propietat privada de Can Fatjó i després de passar per l’accés principal del mas (194 m), fem el revolt pronunciat del camí i en un no-res arribarem al Camí de la Muntanya, al fons de la Vall de Sant Just (178 m, 43 min). Acaba el segon tram de l’excursió, tot en baixada.

Enllaç amb el Camí de la Muntanya

Tram 3
CAMÍ DE LA MUNTANYA (178 m) –
PLAÇA MIREIA (262 m)

Pel Corriol dels Ametllers i Font de la Beca

El Camí de la Muntanya (o Passeig de la Muntanya) està molt ben arreglat, amb un vial protegit amb barana per als caminants i ciclistes. Aquesta pista asfaltada és la que ve de Sant Just Desvern i puja, per Can Merlès, a la Carretera de Molins, a prop del Coll de Can Cuiàs.
Girem per l’esquerra pel vial i seguim un petit tros (menys de 200 metres) fins a trobar la cruïlla del camí a Can Baró, situada a l’esquerra, sense haver de sortir del vial (169 m).

Camí de la Muntanya; al fons el trencall del camí a Can Baró

Agafem la pista de Can Baró, passem per sota Can Fatjó i de seguida veurem, a la dreta, el trencall cap al Corriol dels Ametllers (166 m, 49 min), que ens ha de portar a una altra de les pistes que creuen la Vall de Sant Just, el Camí de la Beca.

Trencall cap al Corrriol dels Ametllers

A la cruïlla hem de fer una ziga-zaga, trenquem per la dreta i acte seguit a l’esquerra per unes escales que ens baixen al fons del Torrent de la Font del Rector i ens pugen a un corriol.

Escales per travessar el Torrent de la Font del Rector i accedir al corriol
Inici del Corriol dels Ametllers

Poc després (hi ha una fita indicant-ho) iniciem l’itinerari del Corriol dels Ametllers, un tram planer que en menys d’un quart d’hora ens portarà al Torrent de l’Embut de la Font de la Beca, per on continuarà la nostra ruta.

El pas pel corriol és molt agradable, veient a una banda els turons de la Coscollera i el Rodó, i masies de Sant Just com Can Carbonell i Can Vilà. El camí és més aviat planer i en dos punts hi ha un banc per poder seure i contemplar el paisatge.

Corriol dels Ametllers
Corriol dels Ametllers

Més endavant, en arribar a una cruïlla hem de seguir per l’esquerra (recte aniríem a unes vivendes i faríem una volta innecessària) i a pocs metres ens creuarem amb un camí més ample (a la dreta va a les vivendes i per l’esquerra pujaríem cap al Turó de la Tina-Font del Ferro). Nosaltres hem de travessar el camí i a quatre passes abandonar-lo per un trencall a la dreta, la continuació del Corriol dels Ametllers (170 m, 1h 04 min).

Pas pel camí ample i trencall a la dreta per continuar pel corriol

Tombem a la dreta i fem el darrer tram del corriol, en lleuger descens, fins a enllaçar amb el Camí de la Beca (159 m, 1h 08 min). Hi accedim baixant uns esglaons de fusta.

Metres finals del Corriol dels Ametllers abans d’enllaçar amb el Camí de la Beca

A partir d’aquí toca recuperar altitud. Girem a l’esquerra amunt per la pista que va paral·lela al torrent de la Beca.
Més endavant veurem a la dreta una petita esplanada, que és l’accés a la font de la Beca (187 m, 1h 09 min ).

Punt d’accés a la Font de la Beca, a la dreta

Aquell dia vaig intentar accedir a la font per la banda superior del torrent, vaig pujar fins a la propera cruïlla de camins (al fons a la foto de sobre) i vaig seguir a la dreta fins al revolt del torrent, però en intentar baixar cap a la font la vegetació era tan exhuberant que era impossible avançar. Així que vaig fer mitja volta per tornar a l’esplanada i accedir sense problemes a la font. En total havia perdut 10 minuts, però ho havia intentat.

Arribada a la Font de la Beca

Arribats a la Font de la Beca (188 m, 1h 16 min), és moment de fer un petit descans. El dia de la sortida la font estava completament seca i bruta, l’entorn bastant descuidat i el caminet d’accés pel torrent engolit per la vegetació. Fins i tot faltava el pal indicador de la font a l’esplanada arran del camí ample. En fi, una decepció.
Us deixo un recull de fotos de la font:

Tram 4
FONT DE LA BECA (188 m) –
PLAÇA MIREIA (262 m)

Pel Camí de l’Àrea de lleure de Sant Pere Màrtir

Deixem la Font de la Beca i retornem al Camí de la Beca, que seguim amunt a la dreta. Poc després arribem a la cruïlla de camins (200 m, 1h 18 min) i tirem per la dreta (direcció Àrea de lleure-Ciutat Diagonal) (recte aniríem a trobar el camí cap Turó de la Tiba-Font del Ferro).

Cruïlla de camins: hem de seguir la pista per la dreta

Anem seguint sempre per la pìsta principal, passant de llarg corriols per l’esquerra que ens portaríen a l’àrea de lleure directament però amb un bon desnivell.

Un tram del Camí a l’Àrea de lleure de Sant Pere Màrtir

Anem seguint fins que arribarem a una torre elèctrica, on se situa una cruïlla de camins (213 m, 1h 28 min). Per la dreta camí a Sant Just, per l’esquerra camí a un turó i nosaltres seguim endavant pel camí que seguíem, i que ara comença a pujar fins a trobar unes altres torres elèctriques (238 m). En pocs metres entrarem a l’Àrea de lleure de Sant Pere Màrtir (240 m, 1h 34 min).

Arribada a la torre elèctrica. Seguim la pista principal.
Àrea de lleure de Sant Pere Màrtir

Passsem l’àrea de lleure, amb una àmplia zona de pícnic, per una passera feta amb travesses de fusta. Al final serem a la zona de Plaça Mireia, origen i/o final de moltes rutes d’aquest blog (262 m, 1h 39 min).
Aquí acabem el quart tram de l’itinerari, el que ens ha dut a abandonar la Vall de Sant Just.