Arxiu d'etiquetes: la sargantana

De Vallvidrera a Sant Feliu per Can Castellví, Serra del Ginestar i Font d’en Marc

Baixador de Vallvidrera-Casa Sagrada Família-Can Castellví-Serra del Ginestar-Sot del Pi de la Mitja Hora-Can Ferriol-Font d’en Marc-Cimentera Sanson-Sant Feliu de Llobregat

DADES TÈCNIQUES

  • Caminada núm. 104
  • Data: dimarts, 29 d’octubre de 2024
  • Inici: estació Baixador de Vallvidrera (FGC)
  • Final: estació Sant Feliu de Llobregat (Renfe)
  • Sector: vessant del Llobregat (Serra del Ginestar-Sant Feliu)
  • Distància: 13,3 km
  • Temps: 3 h 25 min
  • Desnivell: + 232 m / – 436 m
  • Dificultat: moderada
  • Tipologia: travessa lineal (només anada)

ITINERARI

Baixador de Vallvidrera (estació FGC)-Casa Sagrada Família-Camí del Pebràs-Passeig del Grèvol-Font de Can Castellví-Can Castellví-Coll de Can Pasqual-Ctra. Molins-La Sargantana-Camí Serra del Ginestar-Sot del Pi de la Mitja Hora-Can Ferriol-Font d’en Marc-Cimentera Sanson-Sant Feliu de Llobregat (estació Renfe).

MAPA DE LA RUTA

RUTA A WIKILOC

LLOCS D’INTERÈS

COMENTARI

Travessa cap a Sant Feliu de Llobregat seguint una ruta poc transitada i a voltes solitària, però molt interessant, passant per diversos punts i zones d’interès. Comencem per l’anada a Can Castellví, un tram de la ruta en pujada, especialment entre Casa Sagrada Família i l’accés al camí que ve del Mas Sauró. Després, caminada tranquil·la cap a la barriada del Mas Guimbau i arribada a la Font de Can Castellví, al costat d’un revolt del camí que en poca estona ens porta fins a Can Castellví.
La segona etapa ens porta, per camí fins al Coll de Can Pasqual i per la carretera de Molins fins a la zona de La Sargantana.
Des d’aquest punt comença la tercera etapa, amb una baixada pronunciada pel camí de la Serra del Ginestar, amb vistes de la vall de Sant Feliu, el Puig d’Olorda i la cimentera Sanson. En ple descens, prendrem un altre camí cap al solitari paratge del Sot del Pi de la Mitja Hora que es dirigeix al final del torrent, des d’on la pista fa un canvi de sentit i s’orienta cap al camí de Sta.Creu d’Olorda i tot seguit Can Ferriol. Fins aquí la major part del recorregut l’hem fet per pistes forestals i en alguns trams curts hem trepitjat asfalt o terreny pavimentat.
L’última etapa de l’itinerari ens portarà a passar pels únics corriols de la ruta, molt bonics per cert, per anar a visitar la Font d’en Marc, ben arreglada però sense aigua. Des de la font-mina tornarem a la pista principal per anar baixant cap a la cimentera Sanson. Un cop arribats a l’àrea superior de la cimentera, completament abandonada, però amb les instal·lacions in situ, només ens restarà seguir avall per la carretera, amb un descens suau però continu, fins a la vila de Sant Feliu de Llobregat, destí final de la travessa.

DESCRIPCIÓ DE LA RUTA

Tram 1
BAIXADOR DE VALLVIDRERA (236 m) –
CAN CASTELLVÍ (386 m)

Pel Camí del Pebràs i la Font de Can Castellví

Com ja és habitual, les primeres etapes de les travesses per Collserola des de Barcelona són en pujada considerable fins assolir la carena principal i tirar cap al Vallès o cap al Llobregat. Aquesta excursió no és una excepció, però el desnivell a superar és molt menor que la majoria de caminades que pots trobar en aquest blog.

Abandonem l’estació de Baixador de Vallvidera (236 m) per unes escales, travessem la carretera de Sant Cugat i passada la parada d’autobús seguim el carrer endavant i pocs metres més enllà prenem el trencall a la dreta (indicat) cap a la Casa Sagrada Família. Pugem per carrer asfaltat fins a la casa (256 m, 7 min) que rodegem seguint el revolt (ignorem el camí que surt recte) i continuem pel camí, ara de terra, que segueix amunt (tancat amb cadena).

Casa Sagrada Família

El primer tros del camí, amb tres revolts de paella, presenta un desnivell important, però a partir de la torre elèctrica (313 m) la pujada es suavitza.

Pujant pel camí veiem el Tibidabo al fons
Mirant enrere des de la cota 313 m. A partir d’aquí el desnivell és menor.

Anem seguint la pista, travessem un torrent i més endavant enllaçarem amb una altra pista (348 m, 24 min). En ser a la cruïlla tombem a la dreta.

Enllaç amb la pista que va del Mas Sauró al Mas Guimbau. Hem de tombar a la dreta.

Entrem a una pista ampla, més aviat planera i molt agradable de passar, que en menys de quinze minuts ens porta al veïnat de Mas Guimbau.
Després d’un curt repetxó arribem a l’enllaç amb un carrer asfaltat, el Passeig del Grèvol, que hi passa fent un doble revolt (362 m, 37 min).

Un tram del camí cap al Mas Guimbau
Enllaç amb el Passeig del Grèvol, al veïnat de Mas Guimbau. Continuar amunt a l’esquerra.

Nosaltres hi entrem i el seguim amunt per l’esquerra, inicialment en pujada i després planejant entre vivendes, en direcció Can Castellví.

Pas pel Passeig del Grèvol

Més endavant arribarem a creuar-nos amb el Camí de Can Castellví (376 m, 43 min), just en un revolt, a la dreta del qual hi ha la Font de Can Castellví (366 m), que ja hem visitat altres vegades.
Si voleu visitar-la podeu fer-ho per un caminet que baixa directe a un espai amb diversos elements, distribuïts en diferents terrasses: un pou d’aigua amb una bomba per treure-la, la font, una bassa per recollir l’aigua i unes taules de pícnic.

Breu parada i reprenem la marxa continuant pel camí uns metres més fins que arribarem a la masia de  Can Castellví, just a una cruïlla de camins (386 m, 49 min).
I en aquesta masia acabem la primera etapa de la travessa.

Arribant a Can Castellví
Can Castellví

Tram 2
CAN CASTELLVÍ (386 m) –
LA SARGANTANA (399 m)

Pel Camí de Can Castellví i Ctra. de Molins

En arribar a la cruïlla de Can Castellví hem de girar a l’esquerra, pel Camí de Can Castellví, en direcció Can Pasqual-Mas Pins-Can Sauró.

Senyalització a la cruïlla de Can Castellví

Anirem pujant fins arribar a un doble revolt de paella i tot seguit a una foble cruïlla de camins (420 m, 56 min), que pugen cap a la carena.

Un tram del camí de Can Castellví
Un dels revolts de paella del camí
Un altre dels revolts del camí, amb el trencall de camins cap a la carena

Nosaltres no abandonem la pista principal, més endavant passarem per un doble trencall, a mà dreta l’accés a Can Pasqual i al davant, a mà esquerra, el que va a Can Masdemont i puja a la carena (431 m, 1h 04 min).

Seguim pel camí de Can Castellví cap el Coll de Can Pasqual
Trencall cap a Can Masdemont, per l’esquerra. Hem de continuar recte, sense abandonar el camí.

Des d’aquests trencalls, en menys de cinc minuts arribarem al Coll de Can Pasqual, per on passa la carretera de Molins (BV-1468) (423 m, 1h 08 min).

Coll de Can Pasqual, per on passa la carretera de Molins. Toca travessar la calçada i seguir cap a la dreta.

Creuem la calçada i tirem cap a la dreta, pel voral encimentat, en direcció a Molins de Rei. Seguint la carretera primer deixarem a mà esquerra el Centre d’Educació Ambiental Mas Pins, immediatament passarem pel punt quilomètric 8 de la carretera i més endavant arribarem a l’indret de La Sargantana. En total, uns 450 metres per carretera, que podem fer en mig quart.

Accés a Mas Pins, a la carretera de Molins
Molt a prop de La Sargantana

Molt poc abans de la cruïlla de La Sargantana veurem a mà esquerra un camí amb cadenat, que ens assenyala la direcció Can Ferriol-Santa Margarida (399 m, 1h 15 min). És la nostra direcció.

Trencall cap a la Serra del Ginestar, a la zona de La Sargantana

I en aquest trencall acaba la segona etapa de l’tinerari, més aviat planera, que hem fet per pista forestal i per carretera.

Prenem el camí i davant nostre veiem un extens panorama, format per la Serra del Ginestar, la Vall de Sant Feliu, el cim del Puig d’Olorda (amb la seva torre de vigilància) i a la seva falda les restes de l’antiga pedrera i les instal·lacions, ja en desús, de la cimentera Sanson.

Panoràmica des del principi del camí de la Serra del Ginestar

Iniciem una llarga i força pronunciada baixada per la pista forestal. Durant el descens passarem per dos revolts de paella, del segon dels quals surt un corriol que torna a pujar cap a la carretera de Molins.

Uns metres més avall arribarem a una cruïlla important, una bifurcació de camins (279 m, 1h 32 min): per l’esquerra la pista segueix baixant cap a la Torre del Bisbe i per la dreta neix la pista que baixa a Can Ferriol.

Bifurcació de camins. Hem de continuar pel de la dreta

Nosaltres hem de continuar per aquesta segona opció i seguir la direcció (hi ha pal indicador a la cruïlla) de Can Ferriol-La Salut-Santa Creu d’Olorda.
Així doncs, seguim per la pista de la dreta, que continua en descens. Més endavant passarem per un revolt de paella pronunciat (253 m), tindrem vistes del Puig d’Olorda i fins tot entreveurem entre els arbres Can Ferriol al fons. Finalment arribarem a una altra cruïlla de camins destacada (201 m, 1h 47 min).

Per l’esquerra (direcció Vall de Sant Feliu) baixa una pista que va directe al cami de Santa Creu d’Olorda, a la zona de la Font de Can Ferriol. Nosaltres aquí hem de continuar recte (direcció Can Ferriol-Santa Creu d’Olorda) seguint en paral·lel al torrent del Sot del Pi de la Mitja Hora, on neix el torrent de Can Ferriol.

Cruïlla de pistes. Hem de seguir endavant per arribar al final del Sot del Pi de la Mitja Hora

El tram següent, primer en lleugera pujada i després planejant, arriba fins al final del torrent, on el camí fa un revolt de paella (221 m, 1h 53 min), canviant de sentit per tornar a resseguir el torrent, ara per l’altre costat.

Continuem per la pista i finalment anirem a parar al Camí de Santa Creu d’Olorda (196 m, 2h 03 min).

Arribada a la confluència amb el Camí de Santa Creu d’Olorda, pel Torrent d’en Serra

A la cruïlla hem de seguir cap a Can Ferriol, que tenim molt a prop, després d’anar-la veient al fons tot baixant fins aquest punt, des d’on ja veiem el trencall que ens hi portarà.

Camí de Santa Creu d’Olorda; al fons el trencall cap a Can Ferriol

Fem uns pocs metres per la pista de Santa Creu i prenem el camí que surt a mà dreta (direcció Can Ferriol-Font d’en Marc) (193 m).

Trencall de Can Ferriol. Girar a la dreta.

El camí passa arran de la masia de Can Ferriol (ara en fase de rehabilitació) i al final trobem una altra pista, que passa per la part superior de la casa (199 m, 2h 08 min).
I aquí, passada la casa, acaba la tercera etapa de la ruta.

Arribada a Can Ferriol
Pas pel costat de Can Ferriol, en obres de rehabilitació
Final d’etapa a la cruïlla de camins, passat Can Ferriol

Un cop som a la pista travessera tombem a l’esquerra i fem un poc tros perquè ben aviat veurem a la dreta l’accés al corriol que indica la direcció de la Font d’en Marc (194 m, 2h 10 min).

A la dreta de la pista veiem l’accés al corriol en direcció la Font d’en Marc
Abandonem la pista per fer el primer sender de la ruta. Toca tirar per la dreta.

Abandonem la pista forestal i accedim a un corriol estret però pintoresc, passant enimg del bosc i amb poc desnivell.
Després de caminar un mig quart arribarem a trobar una pista, que baixa de la zona de Santa Creu d’Olorda i va cap a la cimentera (228 m, 2h 18 m).

Tram del corriol que uneix dues pistes de la zona
Arribada a la pista superior, ja molt a prop de la font

El pas per la pista cap a l’esquerra sera un vist i no vist perquè de seguida haurem de deixar-la per agafar un altre corriol, a la dreta, que ens portarà a la font en molt poca estona.

Arribats a la pista ja veiem a la dreta la desviació cap a la font
Indicador cap a la font. Seguim pel corriol de la dreta.

Fins arribar-hi anirem seguint el caminet, amb travesses de fusta.
En un parell de minuts serem a la Font d’en Marc (o Font de Can Marc) (244 m, 2h 20 min).

Darrers metres abans d’arribar a la font, que ja veiem al fons

La font està força ben arreglada i està juntament amb la seva mina, en un petit cobert i una petita esplanada enrajolada i envoltada d’un banc de pedra i d’una tanca de filferro.

El corriol traspassa la font i segueix amunt fins a l’hangar d’emmagatzematge de la cimentera Sanson, que vam veure a la ruta 101 del blog, on enllaça amb la carretera que baixa de Santa Creu d’Olorda.

Nosaltres però, un cop visitada la font girem cua i desfem camí per retornar a la pista ampla que havíem deixat (228 m, 2h 22 min).

Retorn a la pista per dirigir-nos a la cimentera

Quan hi som girem a la dreta avall, encarats a Sant Feliu i la plana del Llobregat. Aviat arribarem a una àmplia cruïlla de pistes i aquí (211 m, 2h 25 min) hem de trencar a la dreta.

Cruïlla de pistes: cal seguir per la de la dreta.

Just al trencall veurem un cartell informatiu sobre les barraques de vinya que podem trobar a l’entorn.

Plafó sobre les barraques de vinya de l’entorn

Seguim la pista que ens durà a la cimentera. Pel camí, veurem enlairat l’hangar, als marges observarem diverses zones de rases i ja divisarem les instal·lacions de l’antiga fàbrica de Ciments Sanson.

Més endavant passarem per sota de la cinta transportadora que baixava de les pedreres del Puig d’Olorda.

Arribada al pas de la cinta transportadora
Pas per sota la cinta

I més enllà arribarem al final del camí quan conflueix amb la Carretera de Santa Creu d’Olorda (193 m, 2h 39 min). Des del trencall veurem a la dreta la sortida d’un revolt de paella i a l’esquerra les instal·lacions de la cimentera, que tenim a tocar.

Últim tros del camí
Final del camí amb l’enllaç amb la carretera

Sortim a la carretera i seguim per l’esquerra avall. Ja no hem d’abandonar més aquesta carretera fins arribar a Sant Feliu.

Primerament passarem pel recinte de les grans instal·lacions de l’antiga Cimentera Sanson. situades a la nostra dreta (163 m).
Durant una bona estona anirem passant per aquesta gran factoria que produïa ciment aprofitant la pedrera de sota el Puig d’Olorda, i que va tancar definitivament l’any 2006, després de quasi un segle en funcionament. Si voleu conéixer més informació i veure fotografies de la fàbrica visiteu aquesta web.

L’estat d’abandó del complex fa certa basarda. I pensar que no fa gaire temps allò era un brogit continu d’obrers, vehicles, màquines, motors, cintes transportadores….
Ara tot resta aturat. És una gran fàbrica fantasma.

Un cop hem passat per la fàbrica i els quatre grans dipòsits adjacents arribarem a una doble cruïlla de camins (2h 55 min): per la dreta (129 m) el que va cap a Torre Abadal, i tot seguit, per l’esquerra (126 m) el que es dirigeix a l’espai de La Salut de Sant Feliu, amb l’ermita i l’àrea de lleure.

Deixem enrere la Sanson …
… i continuem per la carretera cap a Sant Feliu

Nosaltres passem de llarg i seguim per la carretera avall, contemplant l’entorn i deixant enrere la cimentera, amb la silueta del Puig d’Olorda al fons.

Mirant enrere la cimentera i al fons el Puig d’Olorda
Zoom de la cimentera des de la Carretera de la Sanson

A mida que anem avançant ens anem acostant al nucli urbà de Sant Feliu de Llobregat. Quan passem per una benzinera hi entrarem (110 m, 3h 03 m). Llavors fem una llarga travessa pels carrers de la ciutat, sempre en descens, seguint un itinerari que ens conduÏrà fins a la plaça de l’Estació (actualment en obres, per fer-hi la nova estació soterrada).
Vegeu-ne les alternatives amb el Google Maps, des de l’entrada de Sant Feliu per la Carretera de la Sanson fins a l’estació provisional de Renfe (per mostrar a pantalla completa clica a ‘Més opcions’):

No abandonem la carretera (ara Carretera de la Sanson) i la seguim avall per la vorera de l’esquerra, passant per una rotonda, una deixalleria i més enllà per la comissaria dels Mossos d’Esquadra.

Entrada a Sant Feliu per la Carretera de la Sanson

En arribar a una avinguda travessera, la Rambla de la Marquesa de Castellbell (55 m, 3h 12 min), hem de tombar a l’esquerra primer avall i després, un cop hem travessat el carrer de la Riera de la Salut, amunt fins a confluir amb el Passeig del Comte de Vilardaga (51 m, 3h 19 min). Llavors girem a la dreta per aquest passeig i poc després arribarem a l’actual estació de la Renfe (36 m, 3h 22 min), provisional fins que acabin les obres de soterrament. El carrer queda tallat i per anar a l’altra banda hem de pujar unes escales d’un pont que travessa per sobre les vies (o agafar uns ascensors per pujar al pont i baixar al carrer).

Passat el pont hem de continuar a l’esquerra fins que trobarem el carrer tallat i llavors ens fiquem pel Parc de Nadal i el recorrem uns metres per la part més propera a les vies i de seguida sortirem a la Plaça de l’Estació, de la vella, de la que no en queda rastre.
Aquí és el punt final de la ruta-travessa (32 m, 3h 25 min). Som al centre de Sant Feliu de Llobregat, molt a prop de la Plaça de la Vila, on hi ha l’Ajuntament i la Catedral de Sant Llorenç.
Trobareu informació turística de Sant Feliu de Llobregat a la web del Consorci de Turisme del Baix Llobregat o en aquesta altra de Fem Turisme.

Catedral de Sant Llorenç, al centre de Sant Feliu

DESNIVELLS I TEMPS PER TRAMS
Desnivell en metres / Temps en minuts

TramDesnivellTemps
Baixador de Vallvidrera (FGC)-trencall Camí del Pebràs, per Casa Sagrada Família+ 11224′
Pas pel Camí del Pebràs, Passeig del Grèvol i Font de Can Castellví fins Can Castellví+ 3825′
Can Castellví-Coll de Can Pasqual (Ctra. Molins)+ 3719′
Coll de Can Pasqual-La Sargantana, per Carretera de Molins– 247′
Pas per Serra del Ginestar fins trencall de camins– 12017′
Trencall de camins fins Sot del Pi de la Mitja Hora (torrent)– 5821′
Sot del Pi de la Mitja Hora (torrent)-Can Ferriol– 2215′
Can Ferriol-Font d’en Marc+ 4512′
Font d’en Marc-Cimentera Sanson– 5019′
Cimentera Sanson-Trencall Camí La Salut– 6816′
Pas per Carretera de la Sanson fins entrada Sant Feliu– 168′
Travessa urbana per Sant Feliu fins estació Renfe-7822′
Totals acumulats+ 232
– 436
3 h 25′

Desglossament del temps per etapes:
Baixador de Vallvidrera-Can Castellví: 49 min
Can Castellví-La Sargantana: 26 min
La Sargantana-Can Ferriol: 53 min
Can Ferriol-Font d’en Marc-Cimentera: 31 min
Cimentera-Sant Feliu de Llobregat: 46 min

Distribució del temps:
34 % en pujada, 7 % en pla i 59 % en baixada.

De Vallvidrera a Molins de Rei passant per diverses masies

Travessa vorejant 10 masies del vessant occidental de Collserola

DADES TÈCNIQUES

  • Caminada núm. 97
  • Data: divendres, 22 de març de 2024
  • Inici: Vallvidrera Superior (FGC)
  • Final: Molins de Rei (Renfe)
  • Sector: vessant Barcelona-Llobregat
  • Distància: 18,55 km
  • Temps: 4 h 30 min
  • Desnivell: + 158 m / – 494 m
  • Dificultat: moderada
  • Tipologia: travessa lineal (només anada)

ITINERARI

Vallvidrera Superior (FGC)-Mont d’Orsà-Creu d’en Llevallol-Coll de Can Cuiàs-Can Masdemont-Coll de Can Pasqual-La Sargantana-Camí de la Rierada-Font de Can Mallol-Can Calopa de Dalt-Ca n’Illescas-Can Campmany-Can Tintorer-Can Barça-Font de la Tartana-Corriol de Can Bofill-Coll d’en Cuiàs-Ca n’Amigó del Clot-Can Canaris-Can Capellans-Av. Barcelona-Molins de Rei (Renfe).

MAPA DE LA RUTA

RUTA A WIKILOC

LLOCS D’INTERÈS

COMENTARI

Llarga travessa pel vessant del Llobregat, recorrent una desena de masies escampades per aquest sector de Collserola. La ruta alterna trams de pujada i (més) de baixada i ens porta des del barri barceloní de Vallvidrera fins a la vila de Molins de Rei, al Baix Llobregat. En la primera primera meitat de la travessa, fins a Can Campmany, sovintejarem senders emboscats; en la segona meitat, caminarem més per pistes forestals. I no faltaran petits trams per vies urbanes (inici i final de la ruta) i curts enllaços per la carretera de Molins.
Al llarg de l’itinerari anirem veient diversos paisatges, tot passant per diverses masies, concretament 10: la polèmica en el passat Can Masdemont, la masia-cooperativa de Can Calopa de Dalt, productora-venedora de vins i olis singulars, l’artística Ca n’Illescas, amb aires modernistes, les masies de Can Campmany i de Can Tintorer, reconvertides actualment en restaurants en plena natura, la històrica de Can Bofill, la masia-granja de Ca n’Amigó del Clot, la vistosa Can Canaris i per acabar la senyorial Can Capellans.
En definitiva, una bonica caminada, molt variada i amb nombrosos punts on fer una parada, ja sigui per comprar o tastar productes de la terra o simplement per fer un bon àpat. I una oportunitat, per a grans i petits, de conèixer en part la vida rural a Collserola, tan diferent de la vida a les properes ciutats que l’envolten.

DESCRIPCIÓ DE LA RUTA

Tram 1
VALLVIDRERA SUPERIOR (FGC) (365 m) –
COLL DE CAN CUIÀS (314 m)

Pel carrer Mont d’Orsà i la Creu d’en Llevallol

Sortim de l’estació de Vallvidrera Superior del Funicular de Vallvidrera (FGC) (365 m) i ens situem a la cantonada del carrer de Queralt, al davant de la plaça de Pep Ventura. Aquí comença la travessa.
Fem el carrer resseguint la plaça i anem a parar a unes llargues escales que baixen a la Plaça de Vallvidrera, el cor del barri (342 m, 2 min). Voregem la plaça per la banda esquerra per anar a travessar pel pas de vianants i agafar el carrer que puja per l’esquerra (Mont d’Orsà). El carrer és força costerut fins arribar a la Casa Buenos Aires (a l’esquerra) i després baixa suaument fins a la Plaça dels Pins de Vallvidrera (354 m, 10 min), que s’obre a la dreta i on conflueixen diversos carrers.
Nosaltres hem d’agafar el carrer que queda més a l’esquerra, el Camí Vell de Santa Creu d’Olorda (veure foto). El carrer de la dreta també va a parar al coll a on anem, i es més planer, és una opció.

Des de la plaça Pins de Vallvidrera hem de prendre el carrer de l’esquerra amunt

En aquesta ruta optem per prendre el Camí Vell (indicació al restaurant Ideal-Collserola) i fem un repetjó fins assolir un collet i llavors seguim el camí (ja de terra) en lleuger descens, des d’on ja veiem les primeres panoràmiques de la serra de Collserola en direcció al Baix Llobregat. Més endavant arribarem a la Creu d’en Llevallol (252 m, 17 min), que ens queda a la dreta. Al front hi ha un dels accessos al bar-restaurant Ideal.

Creu d’en Llevallol

Passem pel costat de la creu per tombar a la dreta per un corriol, que baixa directe fins enllaçar a una pìsta ampla, que ve de Vallvidrera (el camí per on arribaríem triant l’altra opció) (326 m, 20 min). Girem a l’esquerra i en poca estona arribarem a l’esplanada del Coll de Can Cuiàs (314 m, 23 min). La masia la veiem al fons, aturonada, per l’esquerra passa la Carretera de Molins i a la dreta veiem uns cartells del Parc sobre l’indret. Moment de fer una petita parada.

Coll de Can Cuiàs (314 m)
Cartell del Parc al Coll de Can Cuiàs (314 m)

Tram 2
COLL DE CAN CUIÀS (314 m) –
TRENCALL DE LA SARGANTANA (398 m)

Per Can Masdemont i Coll de Can Pasqual

El següent tram de la travessa és molt diferent.
Travessem l’esplanada del Coll de Can Cuiàs, sense creuar la carretera, passem pel costat dels cartells, descartem el camí que ve per la dreta (direcció Can Llevallol) i agafem el camí que passa per sobre, un xic més amunt, seguint la direcció Can Masdemont-Turons de Can Pasqual-Mas Pins (hi ha pal indicador).

Camí que hem de seguir, a la dreta

Primer passarem pel costat de la propietat de can Cuiàs i quan arribem a una cruïlla de camins (uns dos minuts després) hem de seguir per l’esquerra.
A partir d’aquí comença un camí-corriol estret, que sempre va pujant, enmig del bosc, passant per alguns trams força rocallosos i eixargallats. El corriol és bonic i la pujada és sostinguda però moderada, sense rampes pronunciades. L’única pega és que és un trajecte llarg, per un indret solitari, feréstec i ombrívol, sense vistes. Els caps de setmana, sobretot, és habitual trobar ciclistes que baixen per aquest corriol, una trialera molt popular entre els afeccionats a la bicicleta de muntanya.

Anem pujant, sense deixar el corriol, ben fressat, i molt més amunt hem d’estar alerta al moment en què del camí en surt un altre que segueix recte, en un revolt molt marcat: nosaltres hem de fer el revolt sencer seguint la traça del camí que seguíem i que canvia de direcció radicalment.

Aquí hem de fer el revolt, continuant per l’esquerra, descartant el corriol que tenim al front

És llavors, quan ja som molt a prop de la carena, que la cosa varía: el corriol va planejant i ja veiem les primeres vistes panoràmiques del Baix Llobregat. I en poca estona se’ns apareix de sobte a sobre nostre la masia de Can Masdemont (449 m, 54 min), el senyal de què hem arribat a la carena, o quasi. Fa uns anys, aquesta casa va estar ocupada i fou desallotjada per la policia, segons anunciava aquest diari digital de Vallvidrera.

Can Masdemont

Arribats al camí de carena rodegem la casa, deixem a la dreta la pista que puja cap als Turons de Can Pasqual, i seguim pel revolt avall i de seguida enllacem amb una pista forestal ampla, el Camí de Can Castellví (431 m, 56 min).

Enllaç amb el Camí de Can Castellví; toca girar a l’esquerra

En ser-hi, tombem a l’esquerra (direcció Carretera de Molins de Rei-Mas Pins) i en poc temps arribarem al Coll de Can Pasqual, per on passa la Carretera de Molins (la BV-1468) (423 m, 1 hora).

Coll de Can Pasqual (423 m)

Travessem la calçada i tirem cap la dreta, en direcció Molins de Rei. Farem un tram pel voral condicionat per als vianants. Seguint la carretera primer deixarem a mà esquerra el Centre d’Educació Ambiental Mas Pins, immediatament passarem pel punt quilomètric 8 de la carretera i més endavant arribarem a l’indret de La Sargantana. Mentrestant, per la banda dreta hem pogut contemplar alguna panoràmica cap al Vallès, amb Montserrat i la Mola al fons.
Passat l’accés a La Sargantana hem d’abandonar la carretera pel trencall que surt per la dreta. Així, travessem de nou la calçada i prenem el camí en direcció Font de Can Mallol-Can Bosquets, amb cadenat a l’accés (398 m, 1h 06 min).

Arribada a La Sargantana; al fons a la dreta veiem el trencall que hem d’agafar
Trencall cap a la Font de Can Mallol-Can Bosquets

En aquesta cruïlla acaba el segon tram de la ruta.

El tercer tram, integrament boscà, combina baixada i tram planer.
Prenem el camí i pocs minuts després arribem a l’enllaç amb la pista que va cap a La Rierada (374 m, 1h 10 min). Girem a la dreta i anem seguint el camí ample avall.

Camí de la Rierada

Més endavant fem un gran revolt a esquerra i més avall veurem a mà esquerra el trencall cap a la Font de Can Mallol, ben indicat (320 m, 1h 17 min).

Per l’esquerra surt el corriol de la Font de Can Mallol

Abandonem la pista de la Rierada i prenem un corriol, que continua en descens, fins arribar a la zona d’una torre elèctrica (307 m, 1h 20 min).
Aquí compte perquè jo vaig agafar el camí que segueix avall recte i vaig haver de fer mitja volta, per sort va ser poca estona de marrada.
Quan som al davant de la torre hem de continuar a l’esquerra, seguint el corriol que va planejant pel bosc. En aquest punt caldria una senyalització.
És un corriol molt bonic, tranquil i de fàcil caminar. Vegeu-ne alguns trams:

Al costat dret del corriol està situada la Font de Can Mallol, (319 m), que no està indicada i que es troba ben tapada per la vegetació. Jo no vaig saber trobar-la.
El corriol va seguint en lleuger ascens fins que acaba enllaçant amb el camí que va cap a la carretera de Molins-Turó del Xai (342 m, 1h 40 min), un camí que hem de seguir a la dreta molt poca estona, perquè a menys d’un minut trobarem a la dreta el trencall del corriol a Can Calopa (senyal del PR-C 165 en una estaca clavada a terra).

Trencall a la dreta, cap a Can Calopa de Dalt (PR-C165)

El corriol primer baixa força i després planeja, en paral·lel a la carretera de Molins, moment que fins i tot sentirem de fons el pas dels vehicles.

Tram de baixada del corriol

Per aquest tram veurem a la dreta les sorprenents restes d’un cotxe Ford Taunus, completament desballestat.

Restes del vehicle enmig del bosc

Ara fins i tot pintat i tunejat, respecte l’última vegada que vaig passar per aquí.

Més endavant, el camí ens porta fins a l’entrada de la masia de Can Calopa de Dalt (299 m, 1h 56 min), al voral de la Carretera de Molins.

Entrada a Can Calopa de Dalt
Can Calopa de Dalt

La masia està explotada per L’Olivera Cooperativa i elaboren vins i olis singulars, els únics d’origen de Barcelona. Però la masia ofereix molt més.
Més informació del projecte de la cooperativa al web de l’Ajuntament de Barcelona, en aquest enllaç.

Sortim de Can Calopa per un camí paral·lel a la carretera de Molins, amb la qual enllaçarem molt aviat. Travessem la calçada i caminem pel voral uns metres cap a la dreta, i de seguida veurem, a mà esquerra, el trencall que hem d’agafar i així abandonar la carretera.
Accedim al camí, amb cadenat (306 m, 1h 58 min).

Tram de la carretera de Molins; al fons veiem el trencall a l’esquerra

Segum el camí, més aviat planer, ignorant els trencalls per on surten altres caminets i més endavant se’ns apareixerà de sobte Ca n’Illescas (300 m, 2h 06 min), una bonica masia, amb aires modernistes, rehabilitada fa poc temps, situada molt a prop de la carretera de Molins, que entreveiem a la dreta.

Ca n’Illescas

Arribats a aquest punt hem de canviar de direcció per dirigir-nos a Can Campmany, el nostre següent objectiu.
Ho farem tombant a l’esquerra per un corriol que va descendint amb fort pendent, una bona trialera per als ciclistes. Fem aquest descens, amb algun pas que cal fer amb calma i trepitjant segur per evitar relliscades.

Quan acaba la baixada enllacem amb un camí, tombem a la dreta i de seguida serem a la pista ampla de Can Campmany (246 m, 2h 15 min).
Al fons veiem la cruïlla de la carretera de Molins, amb una premsa de vi i rètols anunciant l’accés al restaurant Can Campmany.

Després d’acostar-nos a la premsa i al voral de la carretera (247 m), tornem enrere per seguir el camí, el primer tros, fins a la masia, pavimentat.

En poca estona passarem pel costat de Can Campmany (2h 19 min), que deixem a la nostra esquerra, i seguim, ara per camí de terra, primer avall i després amunt, fins a coincidir amb una altra pista, la que ve de Can Portell-Santa Creu d’Olorda i va a Can Tintorer-Sant Bartomeu de la Quadra.

Can Campmany
Camí de Can Campmany

En arribar a la cruïlla amb el Camí de Sant Bartomeu (203 m, 2h 36 min) girem a la dreta (direcció Can Tintorer-Sant Bartomeu de la Quadra).

Arribant a l’enllaç amb el Camí de Sant Bartomeu
Senyal indicador a la cruïlla de camins

Ara ja en descens, anem fent camí, rodejant el Turó d’en Quirze, fins arribar al trencall on se separen els camins de Can Tintorer i de Sant Bartomeu. Abans d’arribar-hi, pel camí veurem a mà dreta una vista fantàstica de Sant Bartomeu de la Quadra i al fons el poble de El Papiol, amb el seu gran castell a la part alta.

Imatge en zoom de Sant Bartomeu de la Quadra i al fons El Papiol

En arribar a un revolt pronunciat, en plena baixada, veurem el senyal que ens indica la direcció del nostre pròxim objectiu, Can Tintorer (203 m, 2h 44 min). Hem de deixar el camí de Sant Bartomeu (segueix a la dreta, completant el revolt) i prendre la pista que surt per la nostra esquerra (veure foto).

Arribada a la cruïlla del camí de Can Tintorer
Camí de Can Tintorer

Seguim aquesta altra pista, ondulant, fins que arribarem a Can Tintorer, primer passarem per l’espai d’hípica (segurament veurem cavalls a l’exterior), i després per la masia (176 m, 3 hores), reconvertida també en restaurant.
A l’altra banda del camí hi ha Ca n’Amic.

Arribada a la hípica de Can Tintorer
Can Tintorer

I aquí acaba el quart tram de la ruta.

Passem per l’entrada del restaurant i l’aparcament de vehicles i anem a trobar la continuació del Camí de Can Tintorer, pavimentat. Hem de tombar a la dreta només uns metres perquè de seguida l’abandonarem per agafar el camí que s’enfila per l’esquerra (direcció Castellciuró-Santa Creu d’Olorda) (168 m, 3h 03 min).

Trencall del Camí de Can Barça; hem de tombar a l’esquerra

Prenem el camí en pujada i poc després, en un primer revolt marcat rodejarem Can Barça (178 m).

Can Barça

Seguirem en moderat ascens i després planejant, podent observar vistes del Baix Llobregat, amb Montserrat al fons i més a prop Molins de Rei, El Papiol i el Puig Madrona.

El camí acaba enllaçant amb la pista forestal de Santa Creu d’Olorda a Castellciuró-Molins de Rei (211 m, 3h 23 min).

Enllaç amb el Camí de Santa Creu d’Olorda a Molins de Rei

Travessem la pista i ens dirigim cap a l’esplanada que hi ha a la nostra esquerra, on trobem el trencall cap a Can Bofill-Coll d’en Cuiàs (209 m).

Accedim al camí amb cadena i en pocs minuts de lleuger descens arribem a un revolt tancat al pas d’un torrent, on hi ha, a la dreta, la Font de la Tartana (o de Can Bofill), que acull l’Oratori de Sant Jordi (196 m, 3h 29 min). A pocs metres seguint el camí hi ha la masia de Can Bofill.

Font de la Tartana o de Can Bofill

Feta la visita, reprenem la marxa. Al darrera de la font, al mig del revolt surt el corriol que hem d’agafar. És un corriol que rodeja Can Bofill. El caminet primer puja i després planeja per sobre de la masia i els camps de conreu. La finca està rodejada per una tanca perimetral.

Quan hem passat la propietat de la masia, el corriol fa un canvi de sentit, arribem a un revolt tancat (per on arriba el camí barrat de Can Bofill) i seguim avall, travessem un torrent ensotat i tot seguit, després de superar un curt repetjó, arribem al Coll d’en Cuiàs (193 m, 3h 40 min).

Descens del corriol cap al torrent
Coll d’en Cuiàs (193 m)

Al coll conflueixen diversos camins: per la dreta el camí a Castellciuró, al front el corriol a la muntanya del Mulei-Sant Pere de Romaní i per l’esquerra (el que ens interessa) la pista que baixa a Molins de Rei, passant per diverses masies.

Senyalització al Coll d’en Cuiàs

En aquesta cruïlla de camins acaba el cinquè tram de la caminada. Ja falta poc!

Només ens falta baixar a Molins de Rei. Ho farem pel camí de Can Canaris, que prenem des del Coll d’en Cuiàs a l’esquerra.
El camí és sempre de baixada, descendint des dels 193 m del coll fins als 22 m de l’avinguda de Barcelona, al pla de Molins (uns 170 m de desnivell negatiu). No hem d’abandonar mai la pista, a excepció de l’accés a ca n’Amigó. La pista és de terra fins a Can Canaris i a partir d’aquí està pavimentada.

Deixem el coll i iniciem el descens. En el primer tram de baixada trobarem alguns trencalls, entre els quals destaca el que surt per l’esquerra en direcció la Torre Abadal (o Ca n’Abadal) i La Salut de Sant Feliu (3h 47 min).

A uns dos minuts més avall, arribarem a la zona de Ca n’Amigó i hi accedirem per un camí més estret que es desprèn de la pista per l’esquerra i que passa a tocar de la masia i ens deixa a l’entrada principal. Som a la masia-granja de Ca n’Amigó del Clot (118 m, 3h 50 min).

Ca n’Amigó del Clot

A partir d’aquí tornem a un camí més ample, que en pocs minuts ens porta a la vistosa masia de Can Canaris (113 m, 3h 53 min), tota pintada de groc.

Arribant a Can Canaris
Passant pel costat de Can Canaris

La masia està pintada de color groc canari (com correspon al nom de la propietat) i amb les imatges d’uns canaris a l’entrada principal. Tota una declaració identitària. Per cert, el nom de Canaris, però, no vé dels ocells sinó perquè el constructor i primer propietari de la casa, era originari de les Illes Canàries.
Als anys 80 la masia es va convertir en restaurant, però actualment està tancat. Tampoc s’hi fa cap activitat agrícola.

Entrada principal de Can Canaris
Can Canaris

Deixem la masia i seguim per la pista pavimentada i de seguida veurem una bifurcació. Per l’esquerra hi ha l’antic aparcament de vehicles del restaurant, situat en paral·lel al camí, que tira per la dreta. Els dos vials coincideixen més avall. Mirant enrere anirem veient la masia cada cop més petita.

I ja encarats a Molins anem continuant avall pel Camí de Can Canaris. Passarem per diverses crruïlles de camins, que ignorarem.

I més avall, on la pista fa un revolt tancat veurem a la dreta la masia de Can Capellans (38 m, 4h 03 min), que rodejarem completant el revolt, i que ens portarà a les vies del tren, que superarem per sota d’un pont.

Revolt de Can Capellans, que veiem al fons
Pas per sota les vies del tren

En traspassar el pont veurem a l’esquerra l’històric Canal de la Infanta i ja entrarem a la zona del Polígon industrial del Pla i aviat enllaçarem amb l’Avinguda de Barcelona, la via-carretera que uneix Sant Feliu de Llobregat amb Molins de Rei.

Avinguda de Barcelona

Arribats a la cruïlla (22 m, 4h 08 min) girem a la dreta en direcció Molins, sense travessar la carretera. El primer tros el farem passant pel costat de diverses fàbriques i empreses del polígon i a partir del carrer de la Riera d’en Bonet (27 m, 4h 17 min) i del Parc de la Mariona (que veurem a l’altra banda de la carretera) ja entrarem pròpiament a la zona urbana de Molins de Rei, amb les vivendes i comerços a les voreres.

Pocs metres més endavant, a l’arribar a la Plaça de la Bàscula hem de travessar-la, apartant-nos de l’avinguda cap a la dreta i entrar al carrer del Carril i de seguida serem a la Plaça de l’Estació (29 m, 4h 30 min). I a l’estació de Renfe acaba la travessa.
Trobareu informació de la vila de Molins de Rei al web de l’ajuntament.

DESNIVELLS I TEMPS PER TRAMS
Desnivell en metres / Temps en minuts

TramDesnivellTemps
Vallvidrera Superior (FGC)-Creu d’en Llevallol– 1317′
Creu d’en Llevallol-Coll de Can Cuiàs– 386′
Coll de Can Cuiàs-Can Masdemont+ 13131′
Can Masdemont-Coll de Can Pasqual– 226′
Coll de Can Pasqual-La Sargantana– 256′
La Sargantana-Font de Can Mallol-Can Calopa de Dalt– 9950′
Can Calopa de Dalt-Ca n’Illescas-Can Campmany– 7023′
Can Campmany-Can Tintorer– 5341′
Can Tintorer-Can Barça-Font de la Tartana+ 2029′
Font de la Tartana-Can Bofill-Coll d’en Cuiàs– 311′
Coll d’en Cuiàs-Ca n’Amigó del Clot-Can Canaris– 8013′
Can Canaris-Can Capellans-Av. Barcelona– 9115′
Av. Barcelona-Molins de Rei (Renfe)+ 722′
Totals acumulats+ 158
– 494
4 h 30′

Desglossament del temps per etapes:
Vallvidrera-Coll de Can Cuiàs: 23 min
Coll de Can Cuiàs-trencall La Sargantana: 43 min
trencall La Sargantana-Can Calopa de Dalt: 50 min
Can Calopa de Dalt-Can Campmany: 23 min
Can Campmany-Can Tintorer: 41 min
Can Tintorer-Coll d’en Cuiàs: 40 min
Coll d’en Cuiàs-Can Canaris-Molins de Rei: 50 min

Distribució del temps:
39 % en pujada, 13 % en pla i 48 % en baixada.