Arxiu d'etiquetes: coll d’en cuiàs

De Vallvidrera a Molins de Rei passant per diverses masies

Travessa vorejant 10 masies del vessant occidental de Collserola

DADES TÈCNIQUES

  • Caminada núm. 97
  • Data: divendres, 22 de març de 2024
  • Inici: Vallvidrera Superior (FGC)
  • Final: Molins de Rei (Renfe)
  • Sector: vessant Barcelona-Llobregat
  • Distància: 18,55 km
  • Temps: 4 h 30 min
  • Desnivell: + 158 m / – 494 m
  • Dificultat: moderada
  • Tipologia: travessa lineal (només anada)

ITINERARI

Vallvidrera Superior (FGC)-Mont d’Orsà-Creu d’en Llevallol-Coll de Can Cuiàs-Can Masdemont-Coll de Can Pasqual-La Sargantana-Camí de la Rierada-Font de Can Mallol-Can Calopa de Dalt-Ca n’Illescas-Can Campmany-Can Tintorer-Can Barça-Font de la Tartana-Corriol de Can Bofill-Coll d’en Cuiàs-Ca n’Amigó del Clot-Can Canaris-Can Capellans-Av. Barcelona-Molins de Rei (Renfe).

MAPA DE LA RUTA

RUTA A WIKILOC

LLOCS D’INTERÈS

COMENTARI

Llarga travessa pel vessant del Llobregat, recorrent una desena de masies escampades per aquest sector de Collserola. La ruta alterna trams de pujada i (més) de baixada i ens porta des del barri barceloní de Vallvidrera fins a la vila de Molins de Rei, al Baix Llobregat. En la primera primera meitat de la travessa, fins a Can Campmany, sovintejarem senders emboscats; en la segona meitat, caminarem més per pistes forestals. I no faltaran petits trams per vies urbanes (inici i final de la ruta) i curts enllaços per la carretera de Molins.
Al llarg de l’itinerari anirem veient diversos paisatges, tot passant per diverses masies, concretament 10: la polèmica en el passat Can Masdemont, la masia-cooperativa de Can Calopa de Dalt, productora-venedora de vins i olis singulars, l’artística Ca n’Illescas, amb aires modernistes, les masies de Can Campmany i de Can Tintorer, reconvertides actualment en restaurants en plena natura, la històrica de Can Bofill, la masia-granja de Ca n’Amigó del Clot, la vistosa Can Canaris i per acabar la senyorial Can Capellans.
En definitiva, una bonica caminada, molt variada i amb nombrosos punts on fer una parada, ja sigui per comprar o tastar productes de la terra o simplement per fer un bon àpat. I una oportunitat, per a grans i petits, de conèixer en part la vida rural a Collserola, tan diferent de la vida a les properes ciutats que l’envolten.

DESCRIPCIÓ DE LA RUTA

Tram 1
VALLVIDRERA SUPERIOR (FGC) (365 m) –
COLL DE CAN CUIÀS (314 m)

Pel carrer Mont d’Orsà i la Creu d’en Llevallol

Sortim de l’estació de Vallvidrera Superior del Funicular de Vallvidrera (FGC) (365 m) i ens situem a la cantonada del carrer de Queralt, al davant de la plaça de Pep Ventura. Aquí comença la travessa.
Fem el carrer resseguint la plaça i anem a parar a unes llargues escales que baixen a la Plaça de Vallvidrera, el cor del barri (342 m, 2 min). Voregem la plaça per la banda esquerra per anar a travessar pel pas de vianants i agafar el carrer que puja per l’esquerra (Mont d’Orsà). El carrer és força costerut fins arribar a la Casa Buenos Aires (a l’esquerra) i després baixa suaument fins a la Plaça dels Pins de Vallvidrera (354 m, 10 min), que s’obre a la dreta i on conflueixen diversos carrers.
Nosaltres hem d’agafar el carrer que queda més a l’esquerra, el Camí Vell de Santa Creu d’Olorda (veure foto). El carrer de la dreta també va a parar al coll a on anem, i es més planer, és una opció.

Des de la plaça Pins de Vallvidrera hem de prendre el carrer de l’esquerra amunt

En aquesta ruta optem per prendre el Camí Vell (indicació al restaurant Ideal-Collserola) i fem un repetjó fins assolir un collet i llavors seguim el camí (ja de terra) en lleuger descens, des d’on ja veiem les primeres panoràmiques de la serra de Collserola en direcció al Baix Llobregat. Més endavant arribarem a la Creu d’en Llevallol (252 m, 17 min), que ens queda a la dreta. Al front hi ha un dels accessos al bar-restaurant Ideal.

Creu d’en Llevallol

Passem pel costat de la creu per tombar a la dreta per un corriol, que baixa directe fins enllaçar a una pìsta ampla, que ve de Vallvidrera (el camí per on arribaríem triant l’altra opció) (326 m, 20 min). Girem a l’esquerra i en poca estona arribarem a l’esplanada del Coll de Can Cuiàs (314 m, 23 min). La masia la veiem al fons, aturonada, per l’esquerra passa la Carretera de Molins i a la dreta veiem uns cartells del Parc sobre l’indret. Moment de fer una petita parada.

Coll de Can Cuiàs (314 m)
Cartell del Parc al Coll de Can Cuiàs (314 m)

Tram 2
COLL DE CAN CUIÀS (314 m) –
TRENCALL DE LA SARGANTANA (398 m)

Per Can Masdemont i Coll de Can Pasqual

El següent tram de la travessa és molt diferent.
Travessem l’esplanada del Coll de Can Cuiàs, sense creuar la carretera, passem pel costat dels cartells, descartem el camí que ve per la dreta (direcció Can Llevallol) i agafem el camí que passa per sobre, un xic més amunt, seguint la direcció Can Masdemont-Turons de Can Pasqual-Mas Pinas (hi ha pal indicador).

Camí que hem de seguir, a la dreta

Primer passarem pel costat de la propietat de can Cuiàs i quan arribem a una cruïlla de camins (uns dos minuts després) hem de seguir per l’esquerra.
A partir d’aquí comença un camí-corriol estret, que sempre va pujant, enmig del bosc, passant per alguns trams força rocallosos i eixargallats. El corriol és bonic i la pujada és sostinguda però moderada, sense rampes pronunciades. L’única pega és que és un trajecte llarg, per un indret solitari, feréstec i ombrívol, sense vistes. Els caps de setmana, sobretot, és habitual trobar ciclistes que baixen per aquest corriol, una trialera molt popular entre els afeccionats a la bicicleta de muntanya.

Anem pujant, sense deixar el corriol, ben fressat, i molt més amunt hem d’estar alerta al moment en què del camí en surt un altre que segueix recte, en un revolt molt marcat: nosaltres hem de fer el revolt sencer seguint la traça del camí que seguíem i que canvia de direcció radicalment.

Aquí hem de fer el revolt, continuant per l’esquerra, descartant el corriol que tenim al front

És llavors, quan ja som molt a prop de la carena, que la cosa varía: el corriol va planejant i ja veiem les primeres vistes panoràmiques del Baix Llobregat. I en poca estona se’ns apareix de sobte a sobre nostre la masia de Can Masdemont (449 m, 54 min), el senyal de què hem arribat a la carena, o quasi. Fa uns anys, aquesta casa va estar ocupada i fou desallotjada per la policia, segons anunciava aquest diari digital de Vallvidrera.

Can Masdemont

Arribats al camí de carena rodegem la casa, deixem a la dreta la pista que puja cap als Turons de Can Pasqual, i seguim pel revolt avall i de seguida enllacem amb una pista forestal ampla, el Camí de Can Castellví (431 m, 56 min).

Enllaç amb el Camí de Can Castellví; toca girar a l’esquerra

En ser-hi, tombem a l’esquerra (direcció Carretera de Molins de Rei-Mas Pins) i en poc temps arribarem al Coll de Can Pasqual, per on passa la Carretera de Molins (la BV-1468) (423 m, 1 hora).

Coll de Can Pasqual (423 m)

Travessem la calçada i tirem cap la dreta, en direcció Molins de Rei. Farem un tram pel voral condicionat per als vianants. Seguint la carretera primer deixarem a mà esquerra el Centre d’Educació Ambiental Mas Pins, immediatament passarem pel punt quilomètric 8 de la carretera i més endavant arribarem a l’indret de La Sargantana. Mentrestant, per la banda dreta hem pogut contemplar alguna panoràmica cap al Vallès, amb Montserrat i la Mola al fons.
Passat l’accés a La Sargantana hem d’abandonar la carretera pel trencall que surt per la dreta. Així, travessem de nou la calçada i prenem el camí en direcció Font de Can Mallol-Can Bosquets, amb cadenat a l’accés (398 m, 1h 06 min).

Arribada a La Sargantana; al fons a la dreta veiem el trencall que hem d’agafar
Trencall cap a la Font de Can Mallol-Can Bosquets

En aquesta cruïlla acaba el segon tram de la ruta.

El tercer tram, integrament boscà, combina baixada i tram planer.
Prenem el camí i pocs minuts després arribem a l’enllaç amb la pista que va cap a La Rierada (374 m, 1h 10 min). Girem a la dreta i anem seguint el camí ample avall.

Camí de la Rierada

Més endavant fem un gran revolt a esquerra i més avall veurem a mà esquerra el trencall cap a la Font de Can Mallol, ben indicat (320 m, 1h 17 min).

Per l’esquerra surt el corriol de la Font de Can Mallol

Abandonem la pista de la Rierada i prenem un corriol, que continua en descens, fins arribar a la zona d’una torre elèctrica (307 m, 1h 20 min).
Aquí compte perquè jo vaig agafar el camí que segueix avall recte i vaig haver de fer mitja volta, per sort va ser poca estona de marrada.
Quan som al davant de la torre hem de continuar a l’esquerra, seguint el corriol que va planejant pel bosc. En aquest punt caldria una senyalització.
És un corriol molt bonic, tranquil i de fàcil caminar. Vegeu-ne alguns trams:

Al costat dret del corriol està situada la Font de Can Mallol, (319 m), que no està indicada i que es troba ben tapada per la vegetació. Jo no vaig saber trobar-la.
El corriol va seguint en lleuger ascens fins que acaba enllaçant amb el camí que va cap a la carretera de Molins-Turó del Xai (342 m, 1h 40 min), un camí que hem de seguir a la dreta molt poca estona, perquè a menys d’un minut trobarem a la dreta el trencall del corriol a Can Calopa (senyal del PR-C 165 en una estaca clavada a terra).

Trencall a la dreta, cap a Can Calopa de Dalt (PR-C165)

El corriol primer baixa força i després planeja, en paral·lel a la carretera de Molins, moment que fins i tot sentirem de fons el pas dels vehicles.

Tram de baixada del corriol

Per aquest tram veurem a la dreta les sorprenents restes d’un cotxe Ford Taunus, completament desballestat.

Restes del vehicle enmig del bosc

Ara fins i tot pintat i tunejat, respecte l’última vegada que vaig passar per aquí.

Més endavant, el camí ens porta fins a l’entrada de la masia de Can Calopa de Dalt (299 m, 1h 56 min), al voral de la Carretera de Molins.

Entrada a Can Calopa de Dalt
Can Calopa de Dalt

La masia està explotada per L’Olivera Cooperativa i elaboren vins i olis singulars, els únics d’origen de Barcelona. Però la masia ofereix molt més.
Més informació del projecte de la cooperativa al web de l’Ajuntament de Barcelona, en aquest enllaç.

Sortim de Can Calopa per un camí paral·lel a la carretera de Molins, amb la qual enllaçarem molt aviat. Travessem la calçada i caminem pel voral uns metres cap a la dreta, i de seguida veurem, a mà esquerra, el trencall que hem d’agafar i així abandonar la carretera.
Accedim al camí, amb cadenat (306 m, 1h 58 min).

Tram de la carretera de Molins; al fons veiem el trencall a l’esquerra

Segum el camí, més aviat planer, ignorant els trencalls per on surten altres caminets i més endavant se’ns apareixerà de sobte Ca n’Illescas (300 m, 2h 06 min), una bonica masia, amb aires modernistes, rehabilitada fa poc temps, situada molt a prop de la carretera de Molins, que entreveiem a la dreta.

Ca n’Illescas

Arribats a aquest punt hem de canviar de direcció per dirigir-nos a Can Campmany, el nostre següent objectiu.
Ho farem tombant a l’esquerra per un corriol que va descendint amb fort pendent, una bona trialera per als ciclistes. Fem aquest descens, amb algun pas que cal fer amb calma i trepitjant segur per evitar relliscades.

Quan acaba la baixada enllacem amb un camí, tombem a la dreta i de seguida serem a la pista ampla de Can Campmany (246 m, 2h 15 min).
Al fons veiem la cruïlla de la carretera de Molins, amb una premsa de vi i rètols anunciant l’accés al restaurant Can Campmany.

Després d’acostar-nos a la premsa i al voral de la carretera (247 m), tornem enrere per seguir el camí, el primer tros, fins a la masia, pavimentat.

En poca estona passarem pel costat de Can Campmany (2h 19 min), que deixem a la nostra esquerra, i seguim, ara per camí de terra, primer avall i després amunt, fins a coincidir amb una altra pista, la que ve de Can Portell-Santa Creu d’Olorda i va a Can Tintorer-Sant Bartomeu de la Quadra.

Can Campmany
Camí de Can Campmany

En arribar a la cruïlla amb el Camí de Sant Bartomeu (203 m, 2h 36 min) girem a la dreta (direcció Can Tintorer-Sant Bartomeu de la Quadra).

Arribant a l’enllaç amb el Camí de Sant Bartomeu
Senyal indicador a la cruïlla de camins

Ara ja en descens, anem fent camí, rodejant el Turó d’en Quirze, fins arribar al trencall on se separen els camins de Can Tintorer i de Sant Bartomeu. Abans d’arribar-hi, pel camí veurem a mà dreta una vista fantàstica de Sant Bartomeu de la Quadra i al fons el poble de El Papiol, amb el seu gran castell a la part alta.

Imatge en zoom de Sant Bartomeu de la Quadra i al fons El Papiol

En arribar a un revolt pronunciat, en plena baixada, veurem el senyal que ens indica la direcció del nostre pròxim objectiu, Can Tintorer (203 m, 2h 44 min). Hem de deixar el camí de Sant Bartomeu (segueix a la dreta, completant el revolt) i prendre la pista que surt per la nostra esquerra (veure foto).

Arribada a la cruïlla del camí de Can Tintorer
Camí de Can Tintorer

Seguim aquesta altra pista, ondulant, fins que arribarem a Can Tintorer, primer passarem per l’espai d’hípica (segurament veurem cavalls a l’exterior), i després per la masia (176 m, 3 hores), reconvertida també en restaurant.
A l’altra banda del camí hi ha Ca n’Amic.

Arribada a la hípica de Can Tintorer
Can Tintorer

I aquí acaba el quart tram de la ruta.

Passem per l’entrada del restaurant i l’aparcament de vehicles i anem a trobar la continuació del Camí de Can Tintorer, pavimentat. Hem de tombar a la dreta només uns metres perquè de seguida l’abandonarem per agafar el camí que s’enfila per l’esquerra (direcció Castellciuró-Santa Creu d’Olorda) (168 m, 3h 03 min).

Trencall del Camí de Can Barça; hem de tombar a l’esquerra

Prenem el camí en pujada i poc després, en un primer revolt marcat rodejarem Can Barça (178 m).

Can Barça

Seguirem en moderat ascens i després planejant, podent observar vistes del Baix Llobregat, amb Montserrat al fons i més a prop Molins de Rei, El Papiol i el Puig Madrona.

El camí acaba enllaçant amb la pista forestal de Santa Creu d’Olorda a Castellciuró-Molins de Rei (211 m, 3h 23 min).

Enllaç amb el Camí de Santa Creu d’Olorda a Molins de Rei

Travessem la pista i ens dirigim cap a l’esplanada que hi ha a la nostra esquerra, on trobem el trencall cap a Can Bofill-Coll d’en Cuiàs (209 m).

Accedim al camí amb cadena i en pocs minuts de lleuger descens arribem a un revolt tancat al pas d’un torrent, on hi ha, a la dreta, la Font de la Tartana (o de Can Bofill), que acull l’Oratori de Sant Jordi (196 m, 3h 29 min). A pocs metres seguint el camí hi ha la masia de Can Bofill.

Font de la Tartana o de Can Bofill

Feta la visita, reprenem la marxa. Al darrera de la font, al mig del revolt surt el corriol que hem d’agafar. És un corriol que rodeja Can Bofill. El caminet primer puja i després planeja per sobre de la masia i els camps de conreu. La finca està rodejada per una tanca perimetral.

Quan hem passat la propietat de la masia, el corriol fa un canvi de sentit, arribem a un revolt tancat (per on arriba el camí barrat de Can Bofill) i seguim avall, travessem un torrent ensotat i tot seguit, després de superar un curt repetjó, arribem al Coll d’en Cuiàs (193 m, 3h 40 min).

Descens del corriol cap al torrent
Coll d’en Cuiàs (193 m)

Al coll conflueixen diversos camins: per la dreta el camí a Castellciuró, al front el corriol a la muntanya del Mulei-Sant Pere de Romaní i per l’esquerra (el que ens interessa) la pista que baixa a Molins de Rei, passant per diverses masies.

Senyalització al Coll d’en Cuiàs

En aquesta cruïlla de camins acaba el cinquè tram de la caminada. Ja falta poc!

Només ens falta baixar a Molins de Rei. Ho farem pel camí de Can Canaris, que prenem des del Coll d’en Cuiàs a l’esquerra.
El camí és sempre de baixada, descendint des dels 193 m del coll fins als 22 m de l’avinguda de Barcelona, al pla de Molins (uns 170 m de desnivell negatiu). No hem d’abandonar mai la pista, a excepció de l’accés a ca n’Amigó. La pista és de terra fins a Can Canaris i a partir d’aquí està pavimentada.

Deixem el coll i iniciem el descens. En el primer tram de baixada trobarem alguns trencalls, entre els quals destaca el que surt per l’esquerra en direcció la Torre Abadal (o Ca n’Abadal) i La Salut de Sant Feliu (3h 47 min).

A uns dos minuts més avall, arribarem a la zona de Ca n’Amigó i hi accedirem per un camí més estret que es desprèn de la pista per l’esquerra i que passa a tocar de la masia i ens deixa a l’entrada principal. Som a la masia-granja de Ca n’Amigó del Clot (118 m, 3h 50 min).

Ca n’Amigó del Clot

A partir d’aquí tornem a un camí més ample, que en pocs minuts ens porta a la vistosa masia de Can Canaris (113 m, 3h 53 min), tota pintada de groc.

Arribant a Can Canaris
Passant pel costat de Can Canaris

La masia està pintada de color groc canari (com correspon al nom de la propietat) i amb les imatges d’uns canaris a l’entrada principal. Tota una declaració identitària. Per cert, el nom de Canaris, però, no vé dels ocells sinó perquè el constructor i primer propietari de la casa, era originari de les Illes Canàries.
Als anys 80 la masia es va convertir en restaurant, però actualment està tancat. Tampoc s’hi fa cap activitat agrícola.

Entrada principal de Can Canaris
Can Canaris

Deixem la masia i seguim per la pista pavimentada i de seguida veurem una bifurcació. Per l’esquerra hi ha l’antic aparcament de vehicles del restaurant, situat en paral·lel al camí, que tira per la dreta. Els dos vials coincideixen més avall. Mirant enrere anirem veient la masia cada cop més petita.

I ja encarats a Molins anem continuant avall pel Camí de Can Canaris. Passarem per diverses crruïlles de camins, que ignorarem.

I més avall, on la pista fa un revolt tancat veurem a la dreta la masia de Can Capellans (38 m, 4h 03 min), que rodejarem completant el revolt, i que ens portarà a les vies del tren, que superarem per sota d’un pont.

Revolt de Can Capellans, que veiem al fons
Pas per sota les vies del tren

En traspassar el pont veurem a l’esquerra l’històric Canal de la Infanta i ja entrarem a la zona del Polígon industrial del Pla i aviat enllaçarem amb l’Avinguda de Barcelona, la via-carretera que uneix Sant Feliu de Llobregat amb Molins de Rei.

Avinguda de Barcelona

Arribats a la cruïlla (22 m, 4h 08 min) girem a la dreta en direcció Molins, sense travessar la carretera. El primer tros el farem passant pel costat de diverses fàbriques i empreses del polígon i a partir del carrer de la Riera d’en Bonet (27 m, 4h 17 min) i del Parc de la Mariona (que veurem a l’altra banda de la carretera) ja entrarem pròpiament a la zona urbana de Molins de Rei, amb les vivendes i comerços a les voreres.

Pocs metres més endavant, a l’arribar a la Plaça de la Bàscula hem de travessar-la, apartant-nos de l’avinguda cap a la dreta i entrar al carrer del Carril i de seguida serem a la Plaça de l’Estació (29 m, 4h 30 min). I a l’estació de Renfe acaba la travessa.
Trobareu informació de la vila de Molins de Rei al web de l’ajuntament.

DESNIVELLS I TEMPS PER TRAMS
Desnivell en metres / Temps en minuts

TramDesnivellTemps
Vallvidrera Superior (FGC)-Creu d’en Llevallol– 1317′
Creu d’en Llevallol-Coll de Can Cuiàs– 386′
Coll de Can Cuiàs-Can Masdemont+ 13131′
Can Masdemont-Coll de Can Pasqual– 226′
Coll de Can Pasqual-La Sargantana– 256′
La Sargantana-Font de Can Mallol-Can Calopa de Dalt– 9950′
Can Calopa de Dalt-Ca n’Illescas-Can Campmany– 7023′
Can Campmany-Can Tintorer– 5341′
Can Tintorer-Can Barça-Font de la Tartana+ 2029′
Font de la Tartana-Can Bofill-Coll d’en Cuiàs– 311′
Coll d’en Cuiàs-Ca n’Amigó del Clot-Can Canaris– 8013′
Can Canaris-Can Capellans-Av. Barcelona– 9115′
Av. Barcelona-Molins de Rei (Renfe)+ 722′
Totals acumulats+ 158
– 494
4 h 30′

Desglossament del temps per etapes:
Vallvidrera-Coll de Can Cuiàs: 23 min
Coll de Can Cuiàs-trencall La Sargantana: 43 min
trencall La Sargantana-Can Calopa de Dalt: 50 min
Can Calopa de Dalt-Can Campmany: 23 min
Can Campmany-Can Tintorer: 41 min
Can Tintorer-Coll d’en Cuiàs: 40 min
Coll d’en Cuiàs-Can Canaris-Molins de Rei: 50 min

Distribució del temps:
39 % en pujada, 13 % en pla i 48 % en baixada.

De Vallvidrera a Molins de Rei per Santa Creu d’Olorda, El Mulei i Sant Pere de Romaní

Baixador de Vallvidrera-Molins de Rei, per Santa Creu d’Olorda, Font de la Tartana, El Mulei i Sant Pere de Romaní

DADES TÈCNIQUES

  • Caminada núm. 94
  • Data: divendres, 22 de desembre de 2023
  • Inici: estació Baixador de Vallvidrera (FGC)
  • Final: estació Molins de Rei (Renfe)
  • Sector: vessant del Llobregat (Santa Creu d’Olorda-Molins de Rei)
  • Distància: 11,75 km
  • Temps: 3 h 10 min
  • Desnivell: + 268 m / – 475 m
  • Dificultat: moderada
  • Tipologia: travessa lineal (només anada)

ITINERARI

Baixador de Vallvidrera (FGC)-Pantà de Vallvidrera-Mas Sauró-Turó de Can Pasqual-Coll de Can Pasqual-Coll de Can Mallol-Santa Creu d’Olorda-Can Portell-Can Ribes-Font de la Tartana-Coll d’en Cuiàs-Turó del Mulei-Sant Pere de Romaní-Font del Capellà-Molins de Rei (Renfe).

MAPA DE LA RUTA

RUTA A WIKILOC

LLOCS D’INTERÈS

COMENTARI

Variant de la travessa de Santa Maria de Vallvidrera a Molins de Rei passant per Santa Creu d’Olorda. La caminada comença amb la llarga ascensió al Turó de Can Pasqual, via Pantà de Vallvidrera-Mas Sauró, per continuar per la ruta habitual fins a l’enclavament de Santa Creu d’Olorda, amb diversos punts d’interès, destacant-se l’ermita i la Pedrera dels Ocells. La segona part de la travessa ens porta pel terme de Molins de Rei, seguint la pista de Castellciuró per desviar-nos en direcció a Can Bofill, fins arribar a la Font de la Tartana. Des d’aquí ens dirigirem per un corriol que voreja per sobre Can Bofill i que va a parar al Coll d’en Cuiàs, indret des d’on prendrem el corriol que segueix la muntanya del Mulei, amb el cim cobert de vegetació. Des del Mulei fem un llarg descens, continuant pel corriol carener, fins a l’ermita de Sant Pere de Romaní i després seguim baixant cap a Molins de Rei passant per la Font del Capellà i la barriada de la Riera de Bonet. La vila de Molins de Rei és el destí final de la travessa per aquesta banda del Baix Llobregat de la Serra de Collserola.

DESCRIPCIÓ DE LA RUTA

Tram 1
BAIXADOR DE VALLVIDRERA (236 m) –
TURÓ DE CAN PASQUAL (470 m)

Pel Pantà de Vallvidrera i drecera Mas Sauró

El primer tram de la caminada ens portarà des de Santa Maria de Vallvidrera fins al Turó de Can Pasqual, amb uns 210 metres de desnivell.
Sortim de l’estació de Baixador de Vallvidera (FGC) per les escales, travessem la carretera i ens dirigim al carrer Camí del Pantà, passem pel costat d’un restaurant i de la Plaça del Mina Grott i a la cruïlla veurem un cartell del Parc.

Cartell del Parc al final de la Plaça del Mina Grott

En aquest punt continuem per la dreta, passem per les últimes vivendes de la barriada i quan el camí esdevé de terra (hi ha una cadena) primer veurem a l’esquerra l’entrada del Mina Grott  i després, a la dreta, l’àrea d’estada i l’Espai d’interpretació del Pantà de Vallvidrera, que es troba a la Casa del Guarda (de color rosa). A partir d’aquí pujarem per un tram esglaonat que ens permet accedir al Pantà de Vallvidrera, just a la zona de la presa (260 m, 8 min). El pantà està completament buit.

Pantà de Vallvidrera, completament sec
Presa del Pantà de Vallvidrera

Girem a la dreta per damunt de la presa i llavors a l’esquerra pel camí pavimentat, que vorejant el pantà ens porta a la cua del pantà. Aquí hem de prendre un corriol de terra que surt per la dreta (263 m, 12 min) i que va ascendint fins a enllaçar, en uns cinc minuts, amb el Camí de la Reineta, al barri de Mas Sauró. Quan hi som hem de continuar amunt per l’esquerra, vorejant un seguit de vivendes i poc després veurem a mà dreta unes llargues escales, que hem de pujar per accedir al carrer Camí del Mas Sauró. Quan som a dalt girem a l’esquerra fins trobar una cruïlla. En aquest encreuament hem de prendre el corriol que, pel mig, s’endinsa al bosc, seguint la direcció de Can Pasqual-Mas Pins (hi ha pal indicador).

Al front tenim el corriol que puja cap a la carena

Prenem el corriol-drecera que ens portarà a la carena dels Turons de Can Pasqual. El camí va pujant suaument fins arribar a unes torres elèctriques i llavors el camí s’estreny i comença un tram amb el terreny rocallós i en pujada més costeruda. I així fins arribar a creuar-nos amb el corriol que puja de Can Llevallol. Atents en aquest punt, perquè hem de travessar el corriol i ficar-nos per un altre corriol que segueix per dins del bosc i queda amagat (406 m, 37 min).

A la cruïlla hem d’agafar el corriol que de seguida surt per l’esquerra

Es tracta d’un sender boscà, més aviat planer i agradable de fer. En el trajecte ens creuarem amb un altre corriol i seguirem per la dreta i pocs minuts després arribarem a una esplanada on enllaçarem amb la pista que ve de Les Planes (458 m, 47 min). Som a la carena dels Turons de Can Pasqual.

Enllaç amb la pista dels Turons de Can Pasqual. Seguim a l’esquerra

Trenquem a l’esquerra per la pista forestal i molt aviat serem al Turó de Can Pasqual (470 m, 50 min).

Arribada al Tutó de Can Pasqual (470 m)
Turó de Can Pasqual

Des del turó podem divisar la muntanya de Sant Pere Màrtir i la plana del Baix Llobregat per una banda i el Vallès per l’altra. A pocs metres del vèrtex geodèsic i el dipòsit, per un camí que es desvia de la pista trobarem un lloc on poder contemplar el paisatge (hi ha un banc per seure).

Sant Pere Màrtir des del Turó de Can Pasqual

En aquest cim, un dels més elevats de la Serra de Collserola, acabem la primera etapa de la travessa. Ara ens toca baixar.

En el tram següent anirem fins a Santa Creu d’Olorda, en tendència descendent i alternarem camins, carretera i senders. En poc més de mitja hora hi arribarem.

Deixant enrere el Turó de Can Pasqual

Abandonem el Turó de Can Pasqual i continuem per la pista forestal, que aviat inicia el descens, passem per davant de la masia de Can Masdemont, on el camí fa un marcat revolt a la dreta i poc després enllacem amb el Camí de Can Castellví (431 m, 55 min).

Enllaç amb el Camí de Can Castellví

A la cruïlla hem de tombar a l’esquerra i en poc temps arribarem al Coll de Can Pasqual, per on passa la Carretera de Molins (la BV-1468) (423 m, 59 min).

Coll de Can Pasqual (423 m)

Travessem la calçada i tirem a la dreta, en direcció a Molins de Rei. Farem un tram pel voral condicionat per als vianants. Seguint la carretera primer deixarem a mà esquerra el Centre d’Educació Ambiental Mas Pins, immediatament passarem pel punt quilomètric 8 de la carretera i més endavant arribarem a l’indret de La Sargantana. Mentrestant, per la banda dreta hem pogut contemplar alguna panoràmica cap al Vallès, amb Montserrat i la Mola al fons.
Passat l’accés a La Sargantana hem d’abandonar la carretera pel trencall que surt per la dreta. Així, travessem de nou la calçada i prenem el camí en direcció Font de Can Mallol-Can Bosquets, amb cadenat a l’accés (398 m, 1h 06 min).

Trencall a la dreta a la zona de La Sargantana

Tirem per aquest camí i més enllà, en creuar-nos amb un altre camí, seguim pel sender que, pel mig de la cruïlla i ficant-se al bosc (veure foto), ens portarà de nou a la carretera de Molins.

Encreuament amb la pista. Hem de tirar recte, pel sender, endinsant-nos al bosc

És un corriol planer, que passa pel bosc, molt bonic, però moltr curt: en un parell de minuts arribarem de nou a la carretera de Molins. Però ara no trepitjarem gens d’asfalt perquè el corriol està protegit per la barana de la calçada. Al final d’aquest pas lateral de la carretera serem al Coll de Can Mallol (376 m, 1h 13 min).

Enllaç amb la carretera
Coll de Can Mallol (376 m)

Al coll hem de prendre el camí cadenat de la dreta que veiem a la foto, en direcció Santa Creu d’Olorda-Turó del Xai-Can Calopa de Dalt.
Seguim el camí i poc després ens trobarem amb una cruïlla de tres camins (veure foto).

Triple cruïlla: hem d’agafar el camí-corriol de l’esquerra

Per la dreta aniríem cap al Turó del Xai i Can Calopa de Dalt, pel mig pujaríem cap al Turó d’en Serra, i per l’esquerra -la nostra ruta- anirem cap a Santa Creu d’Olorda.
Així doncs, trenquem pel corriol de l’esquerra que, primer amb lleugera ascensió i després en decidit descens, ens conduïrà fins a Santa Creu d’Olorda, podent divisar al fons, a estones, la torre de guaita del Puig d’Olorda.

Tram del corriol cap a Santa Creu d’Olorda

En el tros final del camí arribarem encarats a una central elèctrica, que vorejarem i tot seguit ens retrobarem amb la carretera de Molins, just al trencall de Santa Creu. Travessem un altre cop la calçada per adreçar-nos a l’entrada del recinte.
Hem arribat a  Santa Creu d’Olorda (327 m, 1h 27 min).
Es tracta d’ una gran àrea de lleure, amb diversos elements a destacar: l’ermita de Santa Creu, el Castell d’Olorda (en ruïnes), un restaurant, una àrea de pícnic, una gran esplanada i un ampli aparcament. És tanmateix un centre neuràlgic, punt d’inici, de pas o de final de nombroses excursions i rutes per la Serra de Collserola.

Castell d’Olorda i ermita de Santa Creu d’Olorda
Ermita de Santa Creu d’Olorda
Esplanada de Santa Creu d’Olorda

I en aquest lloc, un enclavament del municipi de Barcelona, pertanyent al districte de Sarrià-Sant Gervasi, acaba la segona etapa de la travessa.

Sortim de l’esplanada pel costat de l’ermita i el castell i ens dirigim a la pista forestal que va a Molins de Rei. Just a la sortida trobem a la nostra esquerra l’espai naturalístic de la Pedrera dels Ocells (320 m), que podem contemplar accedint a un petit recinte (veure foto).

Pedrera dels Ocells

Deixem aquest espai naturalístic singular i continuem per la pista en direcció Molins de Rei, que no hem d’abandonar en força temps. Pel camí anirem passant per diversos trencalls, a dreta i a esquerra, passarem per algunes masies, com Can Portell (masia-restaurant) (316 m, 1h 32 min) i més avall per Can Ribes (293 m, 1h 44 min).
Després de passar el trencall a Can Ferrers (a esquerra) i fer una baixada força pronunciada, atenció perquè arribarem a un encreuament important,. Hem d’abandonar la pista forestal que continua cap a Castellciuró i Molins de Rei, per agafar el camí que surt per l’esquerra, en direcció Can Bofill-Coll d’en Cuiàs (l’indicador assenyala erròniament Coll de can Cuiàs) (209 m, 1h 53 min).

Pal indicador a la cruïlla de Can Bofill
Accés al camí de Can Bofill

Accedim al camí amb cadena i en uns cinc minuts de lleuger descens arribem a un revolt tancat, on hi ha, a la dreta la Font de la Tartana (o de Can Bofill), que acull l’Oratori de Sant Jordi, i a l’esquerra surt el corriol que hem d’agafar després de fer una petita parada a la font (196 m, 1h 58 min).

Font de la Tartana
Font de la Tartana

En aquesta font, molt propera a Can Bofill, acaba la tercera etapa de la travessa. Seguim fent camí.

Tram 4
FONT DE LA TARTANA (196 m)
TURÓ DEL MULEI (227 m)

Pel Coll d’en Cuiàs i corriol de carena

Visitada la font (resseca) amb l’oratori (tancat), tornem al revolt del camí i prenem el corriol que tenim al front i que fa un gir cap a la dreta.

Accés al corriol cap al Coll d’en Cuiàs, rodejant Can Bofill

En un moment passem per damunt de la font i seguim pujant fins assolir la cota d’uns 220 m arribant a l’alçada de Can Bofill. Llavors el corriol planeja per damunt de la masia de Can Bofill i els seus camps de conreu. Tot el perímetre de la masia està protegit amb una tanca.

Tram del corriol
Pas per damunt de Can Bofill
Deixant enrere la finca particular de Can Bofill

Seguim endavant i al final de la masia, el corriol fa un canvi de sentit, arribem a un revolt tancat (per on arriba el camí barrat de Can Bofill) i seguim avall, travessem un torrent (amb un petit repetjó) i poc després arribem al Coll d’en Cuiàs (193 m, 2h 08 min).

Al coll conflueix la pista de Castellciuró a Ca n’Amigó del Clot amb el corriol de Can Bofill, pel qual hem arribat. Nosaltres, però, hem de travessar la pista i seguir recte, continuant pel bosc, seguint el corriol que travessa la muntanya del Mulei fins arribar a Sant Pere de Romaní.
Aquest és el nostre camí a seguir.

Coll d’en Cuiàs (193 m). Travessem la pista i seguim recte
Pal indicador al Coll d ‘en Cuiàs

Emprenem la marxa per la muntanya del Mulei a través d’un corriol fressat, que sense massa desnivell, va dirigint-nos cap a l’oest. Pel camí, primer passarem per les ruïnes del que deuria ser una cabana de pastor, feta de pedra.

I durant el trajecte anirem veient panoràmiques de les muntanyes de l’Ordal al fons.

Més endavant, un cop hem passat la primera torre elèctrica que trobarem, arribarem a un punt on neix un caminet (assenyalat amb una pila de pedres arran del corriol). Tombant per la dreta i amunt, anirem a parar, si la densa vegetació no ens ho impedeix, al cim del Turó del Mulei (227 m, 2h 25 min).

Accés al Turó del Mulei (227 m)

Retornats al corriol continuem avall travessant la muntanya del Mulei, amb vistes a les muntanyes de l’Ordal i a les pròximes localitats del Baix Llobregat, destacant-se en primer pla Molins de Rei.

El corriol baixant en direcció Molins de Rei

Seguint fent el llarg descens enmig del bosc. passarem primer per la fita ‘Roca’ situada arran del camí, i ja cap al final per sota d’una torre elèctrica.

Tram del corriol
Pas per la fita ‘Roca’

A mida que anem perdent alçada, Molins de Rei se’ns presenta cada vegada més aprop, com és lògic.

Panoràmica de Molins de Rei des de la muntanya del Mulei

En el darrer tram de descens passarem per sota d’una torre elèctrica (la tercera que haurem passat) i ben aviat veurem l’ermita de Sant Pere de Romaní.

Pas per sota de la torre elèctrica
Arribada a l’erm ita de Sant Pere de Romaní

Finalment arribem a l’ermita romànica de Sant Pere de Romaní (115 m, 2h 43 min).
L’ermita actualment es troba en estat d’abandonament.

Ermita de Sant Pere de Romaní

Vegeu més imatges de l’ermita:

Des de l’ermita iniciem el darrer tram de la travessa: el descens a Molins de Rei, destí final de la caminada.
Ho farem pel corriol que va a parar al camí de la Riera de Bonet, que trobem a pocs metres de l’ermita, a l’esquerra.

Inici del corriol de baixada a la Riera de Bonet

Anem seguint el corriol sempre avall fins arribar a enllaçar amb el camí de la Riera de Bonet. En ser-hi girem a l’esquerra (direcció Molins de Rei) I en un parell de minuts passem per la Font del Capellà (60 m, 2h 52 min). A partir d’aquí un curt tram del camí està envaït per canyissars i caldrà abaixar el cap per passar.

Trencall a la Riera de Bonet
Font del Capellà
Tram del camí de la Riera de Bonet

Més endavant arribem a un camí pavimentat i poc després de fer un doble revolt entrarem a la zona urbana de Molins de Rei (39 m, 2h 57 min).
Ho fem pel carrer de la Riera de Bonet, que seguim fins arribar a una avinguda de la Mancomunitat, davant del pont de les vies del tren. Girem a la dreta per l’avinguda i poca estona després veurem les escales i una rampa que baixen al pas soterrani per superar les vies del tren. Passem pel pas soterrat i sortim al carrer d’Amadeu Vives, tombem a la dreta i seguim fins que veiem que el carrer acaba. Llavors tombem a l’esquerra pel carrer de la Reina Mariona i de seguida serem a l’avinguda de Barcelona, una de les artèries de la localitat. Girem a la dreta un tros fins arribar a la plaça de la Bàscula, on ens desviem per la dreta, pel carrer del Carril, i a pocs metres arribarem a la plaça on hi ha l’estació de Renfe, punt final de la travessa (29 m, 3h 10 min).

DESNIVELLS I TEMPS PER TRAMS
Desnivell en metres / Temps en minuts

TramDesnivellTemps
Baixador de Vallvidrera (FGC)-Pantà de Vallvidrera (presa)+ 248′
Pantà de Vallvidrera (presa)-inici corriol a carena (final Mas Sauró)+ 8017′
Pujada al Turó de Can Pasqual, per corriols+ 13025′
Turó de Can Pasqual-Coll de Can Pasqual (Ctra.Molins)– 479′
Coll de Can Pasqual-Coll de Can Mallol– 4714′
Coll de Can Mallol-Santa Creu d’Olorda (esplanada)– 4914′
Santa Creu d’Olorda-Trencall a Can Bofill– 11826′
Camí Can Bofill fins Font de la Tartana– 95′
Font de la Tartana-Coll d’en Cuiàs, per corriol Can Bofill– 710′
Coll d’en Cuiàs-Turó del Mulei+ 3417′
Turó del Mulei-Sant Pere de Romaní– 11218′
Sant Pere de Romaní-Font del Capellà– 559′
Font del Capellà-entrada Molins de Rei– 215′
Travessa urbana per Molins de Rei fins estació Renfe– 1013′
Totals acumulats+ 268
– 475
3 h 10′

Desglossament del temps per etapes:
Baixador de Vallvidrera-Turó de Can Pasqual: 50 min
Turó de Can Pasqual-Santa Creu d’Olorda: 37 min
Santa Creu d’Olorda-Font de la Tartana: 31 min
Font de la Tartana-Turó del Mulei: 27 min
Turó del Mulei-Sant Pere de Romaní: 18 min
Sant Pere de Romaní-Molins de Rei: 27 min

Distribució del temps:
36 % en pujada, 13 % en pla i 51 % en baixada.