Arxiu d'etiquetes: can castellví

Caminada de Vallvidrera al Turó de Can Pasqual i retorn per Les Planes

Santa Maria de Vallvidrera-Pantà de Vallvidrera-Coll de Can Cuiàs-Can Masdemont-Turó de Can Pasqual-Can Castellví-Camí del Turó de l’Alzina-Les Planes-Santa Maria de Vallvidrera

DADES TÈCNIQUES

  • Caminada núm. 68
  • Data: dimarts, 26 d’octubre de 2021
  • Inici i final: Àrea de lleure de Santa Maria de Vallvidrera
  • Sector: vessant de Barcelona (Vallvidrera-Les Planes)
  • Distància: 9,2 kms
  • Temps: 2 h 30 min
  • Desnivell: + 263 m / – 263 m
  • Dificultat: moderada
  • Tipologia: circular

ITINERARI

Santa Maria de Vallvidrera (àrea de lleure)-Pantà de Vallvidrera-Camí de Can Llevallol-Coll de Can Cuiàs-Can Masdemont-Turó de Can Pasqual-Can Castellví-Camí del Turó de l’Alzina-Escales de Bellavista-Les Planes-Passeig de la Font d’Arboç-Santa Maria de Vallvidrera (àrea de lleure).

MAPA DE LA RUTA

RUTA A WIKILOC

COMENTARI

Caminada circular des de Santa Maria de Vallvidrera, amb l’objectiu d’anar al Turó de Can Pasqual. L’excursió, no massa llarga, presenta dues fases ben definides, de pujada al turó i de descens, amb temps similars.
La primera fase, l’ascensió al turó, té dos trams de pujada destacats, un de curt però bastant dur entre el pantà de Vallvidrera i el camí de Can Llevallol (amb els màxims desnivells de la ruta), i un altre molt més llarg però amb un desnivell molt més moderat des del coll de Can Cuiàs fins a Can Masdemont i uns metres finals més drets fins al Turó de Can Pasqual (el punt més alt de la caminada).
La segona fase, és el descens per l’altra banda de la muntanya, planejant per la carena i després tot baixada fins arribar a Les Planes (a la carretera de Sant Cugat serem al punt més baix de l’itinerari), per acabar amb un tram amb lleuger ascens fins a Santa Maria de Vallvidrera.
En definitiva, una bona caminada per aquesta part central de Collserola, entre Vallvidrera i Les Planes.

DESCRIPCIÓ DE LA RUTA

Tram 1
SANTA MARIA DE VALLVIDRERA (257 m) –
COLL DE CAN CUIÀS (314 m)

Pel Pantà de Vallvidrera i Camí de Can Llevallol

Partim de l’aparcament de vehicles de l’àrea de lleure de Santa Maria de Vallvidrera (257m). Tenim al front l’església, tapada per arbres, i al damunt s’entreveu Vil·la Joana. Abandonem l’espai pel carrer de la Llenega, passem pel costat de l’església i arribem a la plaça de la Mina Grott. En ser-hi tombem a l’esquerra pel Camí del Cama-sec, en direcció al pantà.
Quan deixem enrere les últimes vivendes de la zona, entrarem a la zona del pantà: veurem a la nostra esquerra l’entrada de Mina Grott (túnel de quilòmetre i mig que portava aigua del pantà a Vallvidrera), a la dreta la rosada Casa del Guarda (avui Espai d’interpretació del pantà de Vallvidrera) i al front les escales que ens pujaran, amb la paret de la presa a la dreta, fins al Pantà de Vallvidrera (260 m, 10 min).

A l’arribar a dalt de la presa observem un pantà quasi buit d’aigua. La sequera per la manca de pluges ens presenta un paisatge trist.
Rodegem el pantà per l’esquerra (de fet, seguint rectes per un camí, sense travessar la presa, i poc després arribarem a una esplanada, a la cua del pantà.

Pantà de Vallvidrera
El pantà quasi buit d’aigua

En aquest punt veiem una sèrie de camins, per la dreta, per l’esquerra i pel mig. Aquest darrer (veure l’accés a la foto) és el corriol que ens permetrà arribar al Camí de Can Llevallol, sense fer tanta volta que si anéssim pel Mas Sauró.
Agafem el corriol amunt (262 m, 15 min).

Accés al corriol cap al camí de Can Llevallol. És una bona drecera.

El corriol és relativament curt, però costerut, amb algunes rampes pronunciades, per terreny preferentment rocallós. En uns 10 minuts farem la pujada i al final enllaçarem amb el Camí de Can Llevallol (327 m, 25 min).

Un tram del corriol

Girem a la l’esquerra avall. Aviat passarem per Can Llevallol i després d’un revolt tancat farem els darrers metres fins a l’esplanada del Coll de Can Cuiàs (314 m, 35 min).

Zona de Can Llevallol
Camí de Can Llevallol; al fons s’entreveu Can Cuiàs
Coll de Can Cuiàs, amb la masia aturonada

Per aquí passa la carretera de Vallvidrera a Molins de Rei. Per on hem arribat, veiem a la dreta, aturonada, la masia de Can Cuiàs.
El lloc forma part dels Itineraris del Pantà de Vallvidrera, dels quals ens n’informen uns cartells del Parc.

Cartells informatius del Parc

Arribats a aquest coll hem acabat la primera etapa del recorregut, senzilla, amb l’excepció de la pujada pel corriol des del pantà fins al camí de Can Llevallol, que ens ha estalviat temps.

Tram 2
COLL DE CAN CUIÀS (314 m) –
TURÓ DE CAN PASQUAL (469 m)

Pel Camí de Can Pasqual i Can Masdemont

Deixem el Coll de Can Cuiàs en la direcció per on hem arribat (per tant, sense travessar la carretera, en cap cas), però agafem el camí que passa per sobre, un xic més amunt, per la dreta, i l’anem seguint fins que ens trobarem amb una cruïlla (veure foto), sense indicador.

Cruïlla de camins

Hem de prendre el camí més estret que s’enfila per la nostra esquerra, i que ens durà a Can Masdemont, el nostre següent objectiu. El corriol sempre va pujant, enmig del bosc, passant per alguns trams força rocallosos i eixargallats. El corriol és bonic i la pujada és sostinguda però moderada, sense rampes pronunciades. L’única pega és que és un trajecte llarg, per un indret solitari i ombrívol, sense vistes.

Hem d’estar alerta al moment en què del camí en surt un altre que segueix recte: nosaltres hem de fer el revolt seguint la traça del camí que seguíem i que canvia de direcció radicalment. És llavors, quan ja som molt a prop de la carena, que la cosa varia: el corriol va planejant i ja veiem les primeres vistes panoràmiques de l’entorn. I en un no-res, com aquell que no vol la cosa, se’ns apareix de sobte la casa de Can Masdemont (449 m, 1h 10 min), el senyal de què hem arribat a la carena, o quasi. Fa uns anys, la casa va estar ocupada i fou desallotjada per la policia, segons anunciava aquest diari digital de Vallvidrera.

Per una clariana del bosc ja veiem vistes de l’entorn
Can Masdemont

Passem pel costat de la masia i enllacem amb una pista forestal ampla (camí de carena) i l’agafem per la dreta amunt. Ens queden molt pocs metres, de pujada més forta que en tot el trajecte pel corriol, per arribar a dalt del Turó de Can Pasqual (469 m, 1h 15 min).

Aquesta imatge té l'atribut alt buit; el seu nom és IMG_9407-1024x768.jpg
Arribada al Turó de Can Pasqual
Aquesta imatge té l'atribut alt buit; el seu nom és IMG_9409-1024x768.jpg
Els senyals del turó: el dipòsit i el vèrtex geodèsic

Sabem del cim per la presència d’un vèrtex geodèsic, al costat d’un dipòsit. Si no fos per això no ho sabríem pas. I som en un dels turons més alts de la Serra de Collserola!

Turó de Can Pasqual (469 m)

El cim està arran de la pista, i no té vistes, tot està tapat pel bosc. És hora d’un petit descans, encara que no hi hagi res a veure.

Aquesta imatge té l'atribut alt buit; el seu nom és IMG_9410-1024x768.jpg
El turó es troba a la pista que passa per la carena entre Can Pasqual i Can Castellví

Aquí dalt acabem la segona etapa de la ruta. Som a la meitat més o menys de l’excursió, però ja hem passat el més complicat.

Tram 3
TURÓ DE CAN PASQUAL (469 m) –
LES PLANES (219 m)

Per Can Castellví i Camí del Turó de l’Alzina

Reprenem la marxa continuant pel camí carener, que ja veurem que puja i baixa (són els Turons de Can Pasqual). En els clars del bosc ja albirem la carena del Tibidabo.

Pal indicador al camí de carena

Passarem pel trencall del Pujol de Can Castellví, pel de Can Sauró (458 m), pel del Turó de Castellví, els tres per la dreta, i llavors ja iniciem el descens de la carena, amb un revolt tancat.

Inici del descens de la carena

Aviat deixarem a la dreta un camí que baixa al Mas Guimbau i poc després arribarem a enllaçar amb el camí que ve de Can Pasqual (per l’esquerra) i va a Can Castellví (per la dreta) (376 m).
Així doncs tombem a la dreta per la pista forestal, aviat pavimentada, i en uns cinc minuts serem a Can Castellví (386 m, 1h 35 min).

Baixant cap a Can Castellví
Can Castellví

Pel costat de la casa surt el camí que va també cap al Mas Guimbau, per la Font de Can Castellví. Nosaltres, però, seguirem rectes pel mateix camí (des de la casa, Camí de Can Balasc), passant per diverses vivendes.
Molt poca estona després (a penes tres minuts), arribarem a una cruïlla de camins (370 m, 1h 40 min).

Pel Camí de Can Balasc
Cruïlla de camins important. Cal girar avall per la dreta, cap a Les Planes.

Seguint rectes aniríem cap al Mas Fortuny i la Serra de Can Balasc, però nosaltres hem de prendre el camí que baixa per la dreta, cap a Les Planes, pel Camí del Turó de l’Alzina.

Baixem per aquest camí ample, pavimentat fins al final de les vivendes i llavors ja de terra, per una zona boscosa, però amb vistes panoràmiques de la carena principal de Collserola, que veurem mirant a la dreta. Dalt de la carena podem distingir, d’esquerra a dreta, la Torre Miralluny (al Turó del Puig), l’Hotel Florida, la Torre de les Aigües, el Tibidabo, amb el temple i altres edificacions, i la Torre de Collserola (veure foto).

Panoràmica de la carena del Tibidabo

En el trajecte pel camí, tot en descens cap a Les Planes, primer passarem per un doble revolt pronunciat i més avall, quan ja arribem a les primeres vivendes, hi ha un altre doble revolt, aquesta vegada pavimentat.

Al mig del segon revolt, després de passar la cadena que barra el pas als vehicles, veurem a la dreta la boca d’unes escales (indicació d’Escales de Bellavista), que suposen una drecera (258 m, 1h 55 min).

Escales de Bellavista
Baixant per les escales

Les escales baixen decidides entre cases i inclús han de sortejar un arbre al bell mig dels esglaons. En acabar l’escala serem a un carrer pavimentat que seguirem a la dreta un trosset, perquè aviat trobarem una altra boca d’escales (veure foto) per estalviar-nos un tros més de carrer. Al capdavall d’aquestes segones escales, dividides en dos trams, arribarem al Camí de Can Balasc.

Accés a les segones escales
Últim tram d’escales

Al ser al camí, a l’esquerra veiem el viaducte de la C-16, que passarem per sota, i després d’un darrer revolt serem a l’esplanada del restaurant Font de les Planes (198 m, 2 hores), el punt més baix de la ruta, i al davant tenim la carretera de Sant Cugat (la BV-1462). Ja som a Les Planes de Vallvidrera.

Viaducte de la C-16, esplanada de la Font de les Planes i al fons la carretera de Sant Cugat

Ens dirigim cap a la carretera i la seguim un tros per la dreta, fins arribar al trencall d’un carrer per la dreta. Nosaltres passem pel lateral del carrer, pels aparcaments de vehicles, sense enlairar-nos cap a la passera que veiem al front. En arribar al darrer aparcament, a sota la passera, podeu tirar rectes fins trobar el Camí de la Font d’Arboç, que ens portarà a Santa Maria de Vallvidrera, una via paral·lela a la carretera.
Jo em vaig desviar a sota la passera per guanyar el voral de la carretera, protegit per una barana, i vaig tirar per la dreta per passar just per davant de l’estació de Les Planes (219 m, 2h 05 min).

Estació de Les Planes (FGC)

Uns metres passada l’estació modernista, en arribar a un altre aparcament, vaig enllaçar amb el camí citat abans.
A Les Planes acaba la tercera etapa-tram de la ruta. Falta completar la circular amb el retorn a l’aparcament de l’àrea de lleure de Santa Maria de Collserola.

Tram 4
LES PLANES (219 m) –
SANTA MARIA DE VALLVIDRERA (257 m)

Pel Passeig de la Font d’Arboç

Situats en el Passeig de la Font d’Arboç, anirem continuant, en lleugera pujada, quasi imperceptible, en direcció Santa Maria de Vallvidrera. Passarem per un camí amb bancs per seure de tant en tant, que transcorre entre la via del tren (Ferrocarrils Catalans) i la carretera de Sant Cugat, per la nostra esquerra, i l’autopista C-16, la dels Túnels de Vallvidrera, la boca nord del principal veurem rere les reixes.

Moment en què el camí de la Font d’Arboç va a trobar el marge dret de la carretera de Sant Cugat
Pas per la boca nord del Túnel de Vallvidrera

Després de la passejada, sempre seguint el camí, deixant enrere tots els trencalls que trobem, arribarem a Santa Maria de Vallvidrera. Just davant del semàfor que hi ha a la carretera hi ha l’estació del Baixador de Vallvidrera (240 m, 2h 20 min).

Entrada a Santa Maria de Vallvidrera; al fons l’estació del Baixador de Vallvidrera

Ens falta poc per arribar a l’àrea de lleure. Fem uns pocs metres per la vorera de la carretera, rectes, i ens fiquem per la dreta a la plaça de la Mina Grott, la travessem un tros cap a l’escaleta que veurem al fons i que ens deixaran just davant la cruïlla del Camí de la Llenega, lloc per on hem passat al començar la ruta.

Accés a l’àrea de lleure de Santa Maria de Vallvidrera
Entrada a l’església de Santa Maria de Vallvidrera

Només ens resta seguir el camí, passar per davant l’església i arribar a l’aparcament de l’àrea de lleure de Santa Maria de Vallvidrera (257 m, 2h 30 min).
L’espai disposa d’una àmplia esplanada, una font amb picnic amb taules i bancs, i el bar-restaurant “El Racó de Collserola”.

Cartells informatius a l’àrea de lleure

Unes dues hores i mitja de caminada després de començar acabem aquesta circular pels volts de Vallvidrera i Les Planes, al cor de Collserola.

DESNIVELLS I TEMPS PER TRAMS
Desnivell en metres / Temps en minuts

TramDesnivellTemps
Santa Maria de Vallvidrera (àrea de lleure)-Pantà de Vallvidrera (presa)+ 38′
Pantà de Vallvidrera (presa)-enllaç Camí de Can Llevallol, pel camí pantà i drecera+ 6716′
Camí de Can Llevallol-Coll de Can Cuiàs– 1312′
Coll de Can Cuiàs-Can Masdemont, pel Camí de Can Pasqual+ 13534′
Can Masdemont-Turó de Can Pasqual, pel camí de carena+ 205′
Turó de Can Pasqual-Can Castellví, pel camí de carena i Camí de Can Castellví– 8318′
Can Castellví-cruïlla Camí del Turó de l’Alzina, epl Camí de Can Balasc– 164′
Camí del Turó de l’Alzina-Escales de Bellavista– 11216′
Escales de Bellavista-Les Planes (pas per estació FGC), pel Camí de Can Balasc– 3913′
Les Planes-Santa Maria de Vallvidrera (pas per estació Baixador de Vallvidrera), pel Passeig de la Font d’Arboç+ 2114′
Santa Maria de Vallvidrera: d’estació Baixador a Àrea de lleure+ 1710′
Totals acumulats+ 263
– 263
2 h 30′

Desglossament del temps per etapes:
Santa Maria de Vallvidrera-Coll de Can Cuiàs: 35 min
Coll de Can Cuiàs-Turó de Can Pasqual: 40 min
Turó de Can Pasqual-Les Planes: 50 min
Les Planes-Santa Maria de Vallvidrera: 25 min

Distribució del temps:
57 % en pujada, 10 % en pla i 33 % en baixada.

De Les Planes a Molins de Rei, per Can Balasc, Vallpineda i La Rierada

Les Planes-Can Balasc-Turó d’en Balasc-Can Bosquets-La Floresta-Vallpineda-Collet de Batllivell-Les Cases de Can Castellví-La Rierada-Can Planes-Molins de Rei

DADES TÈCNIQUES

  • Caminada núm. 66
  • Data: divendres, 27 d’agost de 2021
  • Inici: estació Les Planes (FGC)
  • Final: estació Molins de Rei (Renfe)
  • Sector: vessant Vallès-Llobregat (La Floresta-Molins de Rei)
  • Distància: 15,7 kms
  • Temps: 3 h 40 min
  • Desnivell: + 165 m / – 355 m
  • Dificultat: moderada
  • Tipologia: travessa lineal (només anada)

ITINERARI

Les Planes (estació FGC)-Carretera de Sant Cugat (BV-1462)-Camí de Can Balasc-Can Balasc (estació biològica)-Turó d’en Balasc-Can Bosquets-Camí del Bosc-La Floresta-Vallpineda-Camí Serra de Can Julià-Collet de Batllivell-Can Castellví-Les Cases de Can Castellví-La Rierada (Salt d’Aigua)-Can Planes-Can Rabella-Polígon industrial Riera del Molí-Plaça dels Països Catalans-Molins de Rei (estació Renfe).

MAPA DE LA RUTA

RUTA A WIKILOC

COMENTARI

Recorregut pel vessant de ponent de la serra de Collserola, primer en direcció al Vallès i després variant el rumb cap al Llobregat. La ruta comença amb l’ascensió des de Les Planes de Vallvidrera cap a Can Balasc i fins al Turó d’en Balasc, cobert de vegetació, i punt més elevat de la ruta. El segon tram, de baixada, ens porta fins a Can Bosquets. Des d’aquesta masia pujarem suaument, pel Camí del Bosc, fins a La Floresta, on comença un llarg tram urbà, passant per urbanitzacions de Sant Cugat i de Molins de Rei, tot en moderat ascens, per arribar a l’inici de la pista de la Serra de Can Julià. Des d’aquí emprendrem un nou tram de baixada per pista forestal que ens portarà al Collet de Batllivell i després a Can Castellví i al nucli habitat de Les Cases de Can Castellví. En aquest indret comença el llarg tram de La Rierada, més aviat planer, en el qual resseguirem la riera de Vallvidrera ja fins a Molins de Rei. En el trajecte passarem per llocs com el popular Salt d’Aigua i les masies de Can Planes i de Can Rabella, tot per acabar al polígon industrial de la Riera del Molí, ja a les portes de Molins. Un darrer tram urbà ens deixarà a l’estació de tren.

DESCRIPCIÓ DE LA RUTA

Tram 1
LES PLANES (FGC) (219 m) –
CAN BOSQUETS (169 m)

Per Can Balasc i Turó d’en Balasc

Sortim de l’estació de Les Planes (219 m) i, sense baixar a la carretera, ens dirigim per la dreta per un vial que pocs metres enllà ens porta a la passarel·la que travessa la calçada per sobre. Al final de la passarel·la tombem cap a la dreta i de seguida arribem a la carretera. Es tracta de la BV-1462, que va cap a Sant Cugat, i que hem de seguir per voral de l’esquerra, per un caminet paral·lel a la calçada i protegit per la pròpia barana de la carretera.

El caminet que ressegueix la carretera de Sant Cugat

En arribar a una cruïlla amb semàfor s’acaba el caminet i hem seguir per la vorera. Pocs metres després, a mà esquerra, tenim el trencall cap a Can Balasc (190 m, 10 min).

Trencall del Camí de Can Balasc des de la carretera de Sant Cugat

Tombem per aquesta pista que s’enfila per travessar l’autopista C-16 per sota i anem seguint-la sempre en pujada fins arribar a una cruïlla de camins. En aquest punt girem a la dreta i en un tres i no res serem davant la masia de Can Balasc (252 m, 25 min)

Pujant pel Camí de Can Balasc
Can Balasc

La masia, actualment propietat de l’Ajuntament de Barcelona, acull la l’Estació Biològica del Parc de Collserola i el Mòdul de Recuperació de la fauna salvatge.

Deixem Can Balasc i agafem el camí que continua amunt per anar a buscar el camí de la Serra de Can Balasc, que ve de Les Planes i Can Pasqual.

Deixant Can Balasc

En ser a la cruïlla girem a la dreta. Poc després veurem a mà esquerra el corriol cap a la Rierada, que ara passem de llarg per arribar-nos al Turó d’en Balasc. En pocs minuts serem a una esplanada, on s’acaba la pista (283 m, 35 min). El turó queda a la dreta, al mig del bosc, cobert per una densa vegetació.

L’esplanada de sota el Turó d’en Balasc
En direcció al Turó d’en Balasc

Si volem arribar al turó (294 m) és opció nostra.
Feta l’estada a l’indret hem de recular per tornar al trencall on neix el corriol en direcció Can Bosquets-La Rierada-La Floresta (hi ha pal indicador).

Pal indicador del corriol cap a Can Bosquets i la Rierada

Iniciem un llarg descens per un corriol que travessa el bosc, amb alguns trams rocallosos i d’altres aixargallats. Passarem per alguns trencalls, amb d’altres corriols (nosaltres sempre avall) i més enllà, quan ja som en un camí més ample, arrtibarem a una cruïlla de pistes i hem de tirar per l’esquerra, sempre en direcció Can Bosquets.

Un dels trams del camí de Can Bosquets
Vista de Can Bosquets des del corriol

Més endavant passarem per un pont sobre la riera de Vallvidrera, al trencall següent seguim per l’esquerra i fem un tros de pujada fins a enllaçar amb el camí que ve de la Rierada. Tombem a la dreta i en pocs metres serem davant la masia de Can Bosquets (169 m, 1h 05 min)

Masia de Can Bosquets

En aquest punt hem de canviar de rumb. Mirant la fotografia veiem a l’esquerra el camí pel qual hem vingut i ara hem de continuar pel camí que veiem al front, que passa per davant l’entrada de Can Bosquets (o Busquets).

Tram 2
CAN BOSQUETS (169 m) –
COLLET DE BATLLIVELL (214 m)

Per La Floresta, Vallpineda i Camí Serra de Can Julià

El segon tram de la ruta és una travessa cap a La Floresta i, per vies urbanes d’urbanitzacions, cap a la cerca de la pista que s’endinsa per la Serra de Can Julià, que seguirem fins al Collet de Batllivell.
Per començar prendrem la pista que passa per Can Bosquets, que rodejarem a distància, i més endavant arribarem a una cruïlla de camins.

Vista de Can Bosquets des del camí

Nosaltres descartem el que puja per la dreta i seguim pel que planeja més endavant, per l’anomenat Camí del Bosc, que és el que ens portarà a La Floresta.
En arribar a la zona habitada (207 m, 1h 20 min), hem de tombar pel carrer dels Arbustos, cap a la dreta (veure foto).

En aquest punt hem de tombar a la dreta, pel carrer dels Arbustos

Més endavant passarem per una placeta (Plaça del Bosc), on veiem fins a tres carrers i hem de seguir pel de la dreta amunt (avinguda de la Piscina) i seguint aquest carrer amunt arribarem en pocs minuts a la carretera de Sant Cugat, la mateixa que haviem resseguit uns metres a Les Planes.
Girem a l’esquerra i de seguida arribem a una cruïlla de carrers formant una àmplia plaça (la Plaça del Centre).

Plaça del Centre, a La Floresta

No hem de deixar la vorera ni travessar el pas de vianants: seguim a la dreta pel carrer Verge de Montserrat, que seguirem un bon tros. Sempre hem de seguir pel carrer més ample, obviant tots els trencalls.
Passarem per carretera i per carrers d’urbanitzacions de la zona, entre La Floresta (Sant Cugat del Vallès) i Vallpineda (Molins de Rei).

Arribant al terme de Molins de Rei-Vallpineda

Quan arribem en l’indret que veiem a la fotografia de sota hem de tombar per la dreta, pel carrer del Montsec. Continuem la caminada per tota aquesta zona urbana-rural (urbanitzacions a tocar de Collserola), primer pel carrer Montsec i després pel carrer dels Quatre Vents, sempre en direcció a ponent.

Moment de girar cap a la dreta, pel carrer del Montsec

Finalment, quasn arribem al final de les vivendes ens trobem amb l’inici de la pista forestal de les Serres d’en Rabassa i de Can Julià (237 m, 1h 50 min). És l’inici d’una ruta cap a l’Ermita de la Salut, el Puig Madrona i El Papiol, llocs que ja hem visitat en d’altres caminades d’aquest blog.
El nostre itinerari segueix la pista de la Serra de Can Julià fins al Collet de Batllivell (214 m, 1h 55 min), a uns cinc minuts en baixada.

Tram 3
COLLET DE BATLLIVELL (214 m) –
EL SALT D’AIGUA (63 m)

Per Can Castellví i La Rierada

Al Collet de Batllivell hi venen a parar diversos camins. Per seguir la ruta haurem de tornar a canviar de rumb, i ho farem agafant la primera pista que baixa per la nostra esquerra (venint de Vallpineda), assenyalada en un pal (direcció Can Castellví-La Rierada).

A pocs metres del Collet de Batllivell
Inici del Camí de Can Castellví

Prenem aquest camí que ens baixarà fins a Can Castellví i la zona de Les Cases de Can Castellví, a tocar de la riera de Vallvidrera. El camí no té complicacions. Passarem per dues cruïlles, a la primera (un camí surt per l’esquerra) hem de seguir rectes i a la segona (un camí surt per la dreta, de sentit obligatori per les bicicletes) també hem de continuar tot recte.

Tram del Camí de Can Castellví
Un altre tram del camí

Poc després passarem pel recinte de Can Castellví ( hi entrarem per una barrera especial, per a què no puguin passar les bicis) i de seguida enllaçarem amb el carrer del Pont, de Les Cases de Can Castellví (89 m, 2h 20 min), deixant a la dreta la Granja Can Castellví, visitable, amb activitats amb animals.

A la carretera (carrer del Pont) girem a la dreta, poc després passem pel costat del restaurant Can Castellví (a la dreta) i al davant (a l’esquerra) trobem l’Ermita del Roser.

Ermita del Roser, a Les Cases de Can Castellví

I just llavors som en una cruïlla de carrers i nosaltres hem de tirar per la dreta. Seguim el carrer fins que arribem a un pont per sobre la riera de Vallvidrera.
Aquí hem de girar per l’esquerra (direcció Font de l’Espinagar) per un bonic corriol que ens endinsarà a l’espai natural de La Rierada. Des d’aquí seguirem la direcció de la riera ja fins a Molins de Rei.

Inici del corriol cap a La Rierada
El corriol amb un arbre caigut, un clàssic de Collserola dels últims temps
El corriol travessa una zona amb molta vegetació

El corriol ens deixa al camí de la Rierada. Quan hi som seguim cap a l’esquerra. Passem pels trencalls de Can Salat i d’altres, i finalment arribem al del Salt d’Aigua, que ens cau a l’esquerra (no està indicat, alerta!).

El camí, amb la riera al costat, completament seca
Camí de la Rierada, acostant-nos al Salt d’Aigua

Si baixa aigua per la riera és fàcil de saber pel soroll que fa l’aigua en caure per la resclosa, però si la riera baixa seca, com va ser el cas de la caminada, hem de tenir cura de no passar de llarg. Prenem aquest camí desviant-nos de la pista principal i en un minut som a la resclosa del Salt d’Aigua de la Rierada (63 m, 2h 35 min).
Pel Salt d’Aigua no queia ni un gota, tot sec. Últimament ha plogut molt poc i es nota amb la sequedat dels boscos i rieres.

El Salt d’Aigua des de dalt la resclosa

En el Salt d’Aigua (quan n’hi ha) acabem el tercer tram de l’itinerari.

Tram 4
EL SALT D’AIGUA (63 m) –
MOLINS DE REI (32 m)

Per Can Planes i Can Rabella

Acabada l’estada a l’indret ens falta anar cap a Molins de Rei, el terme final de la nostra ruta. Reculem per tornar al camí que seguíem i continuem per l’esquerra. Aviat passem pel desviament a Ca n’Amigonet i El Papiol i més enllà arribarem a una cruïlla important.

Camí de la Rierada
Arribant a la cruïlla de Can Planes

Rectes aniríem cap a Sant Bartomeu de la Quadra. Nosaltres hem de tombar a la dreta, pel pont de la riera de Vallvidrera, en direcció Can Planes-Can Rabella.
Després d’una breu pujada serem a la masia de Can Planes (67 m, 2h 45 min), amb diversos elements a admirar, com el seu rellotge de sol, una finestra d’estil gòtic, o un antic molí de vent. És una masia catalogada en el Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

Masia de Can Planes
Deixant enrere Can Planes

Deixem Can Planes seguint rectes i poc després passem per l’oratori de Sant Venceslau, arran de camí, a l’esquerra, i a pocs metres hi ha les restes d’un aqüeducte.

Oratori de Sant Venceslau

Seguim camí avall en direcció Can Rabella i Molins de Rei. Al final del camí serem a una cruïlla senyalitzada, al costat de Can Rabella (41 m, 3h), tombem a la dreta, passem per l’entrada de la masia, avui restaurant, i enfilem una pista ampla que ens portarà directes a Molins de Rei.

Un tram del camí cap a Can Rabella
Final del camí, arribada a Can Rabella

En uns 10 minuts, abans d’entrar a Molins, arribarem al polígon industrial Riera del Molí (32 m, 3h 10 min), que rodejarem pel carrer Riera de Vallvidrera.

Camí cap a Molins de Rei
Un nou tram del camí
Entrada a Molins de Rei pel pont de la riera de Vallvidrera

Quan arribem al pont sobre la riera (un més dels diversos que hem passat durant la caminada) farem una travessa urbana per diversos carrers (Ponts de Can Baruta, Ramon Llull, Catalunya, Passeig de la Pau, Plaça dels Països Catalans i el costerut Onze de Setembre), per acabar rodejant el Pavelló Municipal i anar a buscar la passarel·la sobre les vies del tren, i baixant per unes escales serem a un carrer. Només ens caldrà seguir el carrer paral·lel a les vies per arribar en poc temps a l’estació de Molins de Rei (29m, 3h 40 min), punt final de la nostra ruta.

DESNIVELLS I TEMPS PER TRAMS
Desnivell en metres / Temps en minuts

TramDesnivellTemps
Les Planes (FGC)-trencall Camí de Can Balasc, per Carretera de Sant Cugat– 2910
trencall Camí de Can Balasc-Can Balasc+ 6215
Can Balasc-Turó d’en Balasc (esplanada)+ 3110
Turó d’en Balasc (esplanada)-Can Bosquets– 11430
Can Bosquets-entrada La Floresta, pel Camí del Bosc+ 3815
Tram urbà per La Floresta i Vallpineda fins inici pista forestal Serra de Can Julià+ 3030
Pista forestal Serra de Can Julià fins Collet de Batllivell– 235
Collet de Batllivell-Les Cases de Can Castellví, per Can Castellví– 12525
Les Cases de Can Castellví-Salt d’Aigua, per La Rierada– 2615
Salt d’Aigua-Can Planes+ 410
Can Planes-Can Rabella– 2615
Can Rabella-entrada Molins de Rei (polígon industrial Riera del Molí)– 910
Travessa urbana per Molins de Rei fins estació Renfe – 330
Totals acumulats+ 165
– 355
3h 40′

Desglossament del temps per etapes:
Les Planes-Can Balasc-Turó d’en Balasc: 35 min
Turó d’en Balasc-Can Bosquets: 30 min
Can Bosquets-Plaça del Centre (La Floresta): 20 min
Plaça del Centre-Vallpineda-Collet de Batllivell: 30 min
Collet de Batllivell-Les Cases de Can Castellví: 25 min
Les Cases de Can Castellví-Salt de l’Aigua-Can Planes: 25 min
Can Planes-Polígon Riera del Molí: 25 min
Polígon Riera del Molí-Molins de Rei: 30 min

Distribució del temps:
39 % en pujada, 10 % en pla i 51 % en baixada.

De Les Planes a Sant Feliu, per Can Castellví i la Serra del Ginestar

Les Planes-Mas Guimbau-Can Castellví-Turó de Can Pasqual-La Sargantana-Serra del Ginestar-Torre del Bisbe-Can Parellada-Ermita de la Salut-Sant Feliu de Llobregat

DADES TÈCNIQUES

  • Caminada núm. 59
  • Data: divendres 19 de febrer de 2021
  • Inici: estació Les Planes (FGC)
  • Final: estació Sant Feliu de Llobregat (Renfe)
  • Sector: vessant del Llobregat (Serra del Ginestar-La Salut)
  • Distància: 12,35 kms
  • Temps: 3 hores
  • Desnivell: + 250 m / – 437 m
  • Dificultat: moderada
  • Tipologia: travessa lineal (només anada)

ITINERARI

Les Planes (estació FGC)-Camí de Mas Guimbau-Santuari de la Salut-Camí de Can Castellví-Font de Can Castellví-Can Castellví-Camí de carena de Can Pasqual-Turó de Castellví-Turó de Can Pasqual-Coll de Can Pasqual (Cª Molins)-La Sargantana-Camí Serra del Ginestar-La Socarrada-Torre del Bisbe-Can Parellada-Ermita de la Salut-Riera de la Salut-Sant Feliu de Llobregat (estació Renfe).

MAPA DE LA RUTA

RUTA A WIKILOC

COMENTARI

Travessa per Collserola des de Les Planes fins a Sant Feliu de Llobregat. El primer sector del recorregut parteix de l’estació de Les Planes dels Ferrocarrils Catalans i per la zona del Mas Guimbau, i després de passar pel Santuari de la Salut i la font de Can Castellví arribem a la masia de Can Castellví, en contínua pujada. El segon sector segueix en pujada per anar a buscar la carena de Can Pasqual, des d’on, ja planejant, farem els turons de Can Castellví i de Can Pasqual, el sostre de l’itinerari, per acabar al Coll de Can Pasqual, a la carretera de Molins. Aquí comença el tercer sector, amb un tram planer d’asfalt fins a La Sargantana, des d’on seguirem, en llarga i a voltes forta baixada, pel camí que travessa la Serra del Ginestar i La Socarrada i va a parar a la Torre del Bisbe. Iniciem llavors el quart sector, en lleuger descens, prenent el corriol cap a Can Parellada i acabant a l’ermita i a l’àrea de lleure de La Salut. El cinquè i darrer sector és una passejada pel camí-carrer de la Riera de la Salut, que ens durà a Sant Feliu de Llobregat, a l’estació de tren, on clourem la travessa.
El dia de la caminada va fer un dia amb molta humitat (sobretot al vessant obac que dona al Vallès) i boira de fons, que va ser present fins ben bé a la Torre del Bisbe, ja al migdia. Després ja va sortir el sol.
El tram entre Les Planes i Can Castellví està amenitzat pel so llunyà del pas dels trens i pels lladrucs dels gossos de les vivendes que hi ha pel camí.

DESCRIPCIÓ DE LA RUTA

Tram 1
LES PLANES (219 m) –
CAN CASTELLVÍ (386 m)

Pel Santuari de la Salut i la Font de Can Castellví

Comencem la ruta al barri de Les Planes. Sortim de l’estació de l’estació dels Ferrocarrils Catalans dels Ferrocarrils Catalans per la banda de la carretera de Sant Cugat (la BV-1462) (219 m) i, sense baixar a la calçada, anem a buscar el pont que la travessa per sobre.

L’estació de Les Planes des de la passarel·la sobre la carretera de Sant Cugat

A l’altra banda de la passarel·la arribem al Passeig de Solé i Pla i ens dirigim per l’esquerra cap al pont que passa per sota de la C-16. A l’interior del pas sota l’autopista veurem un carrer que s’obre per la banda esquerra, separant-se de la calçada principal (218 m). Hem de prendre aquest carrer (del Pollancre) i seguir-lo amunt fins enllaçar amb el Camí de Mas Guimbau (236 m, 7 min).
Tombem a la dreta i de seguida esquerra amunt (direcció Can Castellví) i en poca estona passarem pel costat del Santuari de la Salut, obert només els diumenges segons indica el rètol a l’entrada (240 m). Observem el que es veu de la façana del santuari des de la creu de pedra que hi ha al davant.

Entrada al Santuari de la Salut; en primer terme la creu de pedra
Santuari de la Salut

Tot seguit continuem ascendint entre vivendes per la barriada de Mas Guimbau, fins arribar aviat a una cruïlla de carrers amb una font a la intersecció (249 m, 10 min). En aquest punt abandonarem el Camí del Mas Guimbau, que segueix per l’esquerra, i agafarem, per la dreta, el carrer-camí de Can Castellví. La cruïlla està ben senyalitzada.

En aquest punt hem de girar a la dreta, cap a Can Castellví

Iniciem llavors una llarga caminada per aquest carrer-camí, que va alternant trams urbanitzats (amb el camí pavimentat) i trams naturals (amb el camí de terra). A la primera cruïlla que trobarem hem de tirar per la dreta i després farem un llarg tram de pujada, notable en alguns moments (anb un desnivell del 10%, segons indica el senyal de trànsit al final del tram), fins que arribarem a una altra cruïlla de camins (376 m, 40 min). En aquest cas ens arriba per la nostra esquerra el Passeig del Grèvol. Aquí també trobarem indicadors i seguirem en direcció Can Castellví, que ja és a prop.

Camí de Can Castellví
Un dels trams més costeruts del camí, amb un notable desnivell
Cruïlla del Camí de Can Castellví (esquerra), amb el Passeig del Grèvol

Abans però ens adreçarem, allà mateix, per la dreta, a la Font de Can Castellví (366 m). A l’indret podem veure un pou amb una sínia, la font -que no raja-, una bassa i un espai amb unes taules amb bancs de fusta. L’indret és agradable però un xic degradat, sobretot pels darrers temporals.

La Font de Can Castellví, amb la bassa al costat, des del camí
El pou amb la sínia
L’indret des de la part inferior
La zona de picnic, amb dues taules de fusta

Feta l’estada a la font, tornem al camí de sobre i girant per la dreta fem els darrers metres fins a topar-nos de cara amb la masia de Can Castellví (386 m, 45 min), just a l’enllaç amb el camí que per l’esquerra ve de Can Pasqual i a la dreta va cap a la Serra de Can Balasc. Hem completat el primer tram de la travessa.

Arribada a Can Castellví

Tram 2
CAN CASTELLVÍ (386 m) –
COLL DE CAN PASQUAL (423 m)

Pels turons de Castellví i de Can Pasqual

Des de la masia hem de girar cap a l’esquerra, en direcció Can Pasqual-Mas Pins-Can Sauró. Anirem pujant fins arribar a una cruïlla de camins (53 min).

Arribada a la cruïlla de camins

Aquí hem d’abandonar el camí que seguíem i trencar per l’esquerra, direcció Pujol de Can Castellví-Turons de Can Pasqual, per dirigir-nos cap a la carena.

Si no volem pujar més hi ha l’opció de seguir pel mateix Camí de Can Castellví, que de manera tranquil·la ens portarà directament al Coll de Can Pasqual.
Però a la ruta d’avui toca pujar més per anar a trepitjar dos turons de la carena. Agafarem, doncs, el camí de l’esquerra i anirem ascendint, trobarem un trencall per la dreta, amb cadena, que hem de prendre i continuar amunt.

Més amunt hem de girar pel camí de la dreta
Avançant cap a la carena dels Turons de Can Pasqual
Arribant a la carena

En ser a dalt la carena primer anirem a trepitjar el Turó de Castellví (o Pujol de Can Castellví), al qual hi arribarem per un corriol planer que surt per l’esquerra del camí (459 m, 1h 2 min).

Hem vingut pel camí de l’esquerra i aquí veiem el corriol que ens portarà al Turó de Castellví

En tres minuts serem a la fita de pedra que ens assenyala el turó (461 m). Compte que no és la primera que hi ha al corriol, sinó la segona, allà on ja es veu que el camí inicia una baixada pronunciada. Arribats al turó, envoltat de vegetació, ja podem girar cua i desfer el camí per tornar a la pista de carena. En poc més de cinc minuts haurem anat i tornat.

Turó de Castellví o Pujol de Can Castellví (461 m)

Continuem la marxa seguint la pista de carena a l’esquerra i caminarem per un tram ondulat, però de molt bon fer, travessant els turons de Can Pasqual, el darrer dels quals, el Turó de Can Pasqual per antonomàsia, està identificat amb un senyal geodèsic situat arran de camí a la dreta i al costat d’un gran dipòsit d’aigua (469 m, 1h 17 min).

El camí de carena esdevé ondulat en travessar els Turons de Can Pasqual
Arribada al Turó de Can Pasqual
Turó de Can Pasqual (469 m)

Som al sostre del recorregut i al punt d’inflexió de l’itinerari: fins ara hem anat guanyant alçada, des d’ara anirem baixant.
Abandonem el turó (que no té vistes) i anem seguint la pista, baixant fins a Can Masdemont, que veurem al front i des d’on continuarem avall per la dreta fins arribar a enllaçar amb el camí que ve de Can Castellví, al davant de l’accés a Can Pasqual (431 m). En aquest punt és on haguérem arribat si no haguéssim pujat a la carena.

Enllaç amb el camí que ve de Can Castellví

Ara tombem a l’esquerra i en poca estona, planejant, arribarem al Coll de Can Pasqual, per on passa la carreterra de Molins, la BV-1468 (423 m, 1h 27 min). Acaba el segon sector de la travessa.

Els darrers metres del camí, des del Coll de Can Pasqual

Tram 3
COLL DE CAN PASQUAL (423 m) –
TORRE DEL BISBE (186 m)

Pel camí de La Sargantana-Serra del Ginestar

El tercer tram de la ruta ens dirigirà a la Vall de Sant Feliu. En ser a la carretera travessem la calçada amb compte i pel voral de l’esquerra anem seguint la calçada cap a la dreta.

La carretera de Molins, al Coll de Can Pasqual

Més endavant passarem per Mas Pins, un Centre d’Educació Ambiental, passarem pel punt quilomètric 8, i després arribarem a un trencall de camins, al costat d’una vivenda, dita La Sargantana, però nosaltres hem de prendre el camí amb una cadena, també a l’esquerra, en direcció Can Ferriol-Santa Margarida (399 m, 1h 33′).

Entrada a Mas Pins, centre d’educació ambiental
Cruïlla de La Sargantana. Hem de prendre el camí de terra de l’esquerra

Des d’aquí seguirem un camí amb baixada pronunciada, cap a la Serra del Ginestar.. Vistes de la vall de Sant Feliu i del Puig d’Olorda.

La Vall de Sant Feliu emboirada
Baixem per la pista de la Serra del Ginestar

Més avall, el camí passa per un doble revolt (d’on surt un corriol cap a Santa Creu d’Olorda) i més enllà arribem a una cruïlla de camins prou visible i ben senyalitzada (279 m, 1h 50 min).

Un dels revolts més pronunciats del camí
Cruïlla de camins; cal tombar per l’esquerra avall, en direcció la Torre del Bisbe

Ara ens toca continuar pel camí de l’esquerra, cap a Torre del Bisbe-Santa Margarida. Continuem en descens constant, més endavant passem pel corriol que va cap al Bosc Llarg (arriba en paral·lel per l’esquerra, 224 m) i finalment anirem a petar just de front a la masia de la Torre del Bisbe (186 m, 2h 5 min), enllaçant amb la pista que va a Santa Margarida de Valdonzella, per l’esquerra. Podem fer-hi una visita (queda molt a prop) per veure la font i les ruines de l’antic monestir. Fi del tercer sector.

Seguim el camí de baixada
Arribant a la Torre del Bisbe

Tram 4
TORRE DEL BISBE (186 m) –
ERMITA DE LA SALUT (96 m)

Per Can Parellada

El sector següent enllaça la Torre del Bisbe amb l’ermita de la Salut. És un tram curt que farem, no pel camí d’Olorda a Sant Feliu passant pel Torrent de Can Ferriol (és una altra opció), sinó per Can Parellada. Des de la Torre del Bisbe seguim el camí a la dreta, direcció Can Ferriol-La Salut-Santa Creu d’Olorda, i compte perquè en un parell de minuts serem en un revolt, d’on neix per l’esquerra el corriol de can Parellada (183 m, 2h 07 min), perfectament senyalitzat (direcció Can Parellada-La Salut-Sant Feliu de Llobregat).

Torre del Bisbe. Nosaltres hem arribat pel camí de l’esquerra
L’indicador al trencall del corriol de Can Parellada

Seguirem un corriol preciós, enmig del bosc, amb trams de molt bon caminar i alguns (pocs) trams pedregosos. El corriol va a morir just davant de la masia de Can Parellada, a una pista ampla, que seguirem a la dreta (135 m, 2h 17 min).

Corriol de Can Parellada