Arxiu d'etiquetes: can castellví

Cap al Llobregat

De Vallvidrera a Sant Feliu per Can Castellví, Serra del Ginestar i Font d’en Marc

Deixa un comentari

Baixador de Vallvidrera-Casa Sagrada Família-Can Castellví-Serra del Ginestar-Sot del Pi de la Mitja Hora-Can Ferriol-Font d’en Marc-Cimentera Sanson-Sant Feliu de Llobregat

DADES TÈCNIQUES

  • Caminada núm. 104
  • Data: dimarts, 29 d’octubre de 2024
  • Inici: estació Baixador de Vallvidrera (FGC)
  • Final: estació Sant Feliu de Llobregat (Renfe)
  • Sector: vessant del Llobregat (Serra del Ginestar-Sant Feliu)
  • Distància: 13,3 km
  • Temps: 3 h 25 min
  • Desnivell: + 232 m / – 436 m
  • Dificultat: moderada
  • Tipologia: travessa lineal (només anada)

ITINERARI

Baixador de Vallvidrera (estació FGC)-Casa Sagrada Família-Camí del Pebràs-Passeig del Grèvol-Font de Can Castellví-Can Castellví-Coll de Can Pasqual-Ctra. Molins-La Sargantana-Camí Serra del Ginestar-Sot del Pi de la Mitja Hora-Can Ferriol-Font d’en Marc-Cimentera Sanson-Sant Feliu de Llobregat (estació Renfe).

MAPA DE LA RUTA

RUTA A WIKILOC

LLOCS D’INTERÈS

COMENTARI

Travessa cap a Sant Feliu de Llobregat seguint una ruta poc transitada i a voltes solitària, però molt interessant, passant per diversos punts i zones d’interès. Comencem per l’anada a Can Castellví, un tram de la ruta en pujada, especialment entre Casa Sagrada Família i l’accés al camí que ve del Mas Sauró. Després, caminada tranquil·la cap a la barriada del Mas Guimbau i arribada a la Font de Can Castellví, al costat d’un revolt del camí que en poca estona ens porta fins a Can Castellví.
La segona etapa ens porta, per camí fins al Coll de Can Pasqual i per la carretera de Molins fins a la zona de La Sargantana.
Des d’aquest punt comença la tercera etapa, amb una baixada pronunciada pel camí de la Serra del Ginestar, amb vistes de la vall de Sant Feliu, el Puig d’Olorda i la cimentera Sanson. En ple descens, prendrem un altre camí cap al solitari paratge del Sot del Pi de la Mitja Hora que es dirigeix al final del torrent, des d’on la pista fa un canvi de sentit i s’orienta cap al camí de Sta.Creu d’Olorda i tot seguit Can Ferriol. Fins aquí la major part del recorregut l’hem fet per pistes forestals i en alguns trams curts hem trepitjat asfalt o terreny pavimentat.
L’última etapa de l’itinerari ens portarà a passar pels únics corriols de la ruta, molt bonics per cert, per anar a visitar la Font d’en Marc, ben arreglada però sense aigua. Des de la font-mina tornarem a la pista principal per anar baixant cap a la cimentera Sanson. Un cop arribats a l’àrea superior de la cimentera, completament abandonada, però amb les instal·lacions in situ, només ens restarà seguir avall per la carretera, amb un descens suau però continu, fins a la vila de Sant Feliu de Llobregat, destí final de la travessa.

DESCRIPCIÓ DE LA RUTA

Tram 1
BAIXADOR DE VALLVIDRERA (236 m) –
CAN CASTELLVÍ (386 m)
Pel Camí del Pebràs i la Font de Can Castellví

Com ja és habitual, les primeres etapes de les travesses per Collserola des de Barcelona són en pujada considerable fins assolir la carena principal i tirar cap al Vallès o cap al Llobregat. Aquesta excursió no és una excepció, però el desnivell a superar és molt menor que la majoria de caminades que pots trobar en aquest blog.

Abandonem l’estació de Baixador de Vallvidera (236 m) per unes escales, travessem la carretera de Sant Cugat i passada la parada d’autobús seguim el carrer endavant i pocs metres més enllà prenem el trencall a la dreta (indicat) cap a la Casa Sagrada Família. Pugem per carrer asfaltat fins a la casa (256 m, 7 min) que rodegem seguint el revolt (ignorem el camí que surt recte) i continuem pel camí, ara de terra, que segueix amunt (tancat amb cadena).

Casa Sagrada Família

El primer tros del camí, amb tres revolts de paella, presenta un desnivell important, però a partir de la torre elèctrica (313 m) la pujada es suavitza.

Pujant pel camí veiem el Tibidabo al fons
Mirant enrere des de la cota 313 m. A partir d’aquí el desnivell és menor.

Anem seguint la pista, travessem un torrent i més endavant enllaçarem amb una altra pista (348 m, 24 min). En ser a la cruïlla tombem a la dreta.

Enllaç amb la pista que va del Mas Sauró al Mas Guimbau. Hem de tombar a la dreta.

Entrem a una pista ampla, més aviat planera i molt agradable de passar, que en menys de quinze minuts ens porta al veïnat de Mas Guimbau.
Després d’un curt repetxó arribem a l’enllaç amb un carrer asfaltat, el Passeig del Grèvol, que hi passa fent un doble revolt (362 m, 37 min).

Un tram del camí cap al Mas Guimbau
Enllaç amb el Passeig del Grèvol, al veïnat de Mas Guimbau. Continuar amunt a l’esquerra.

Nosaltres hi entrem i el seguim amunt per l’esquerra, inicialment en pujada i després planejant entre vivendes, en direcció Can Castellví.

Pas pel Passeig del Grèvol

Més endavant arribarem a creuar-nos amb el Camí de Can Castellví (376 m, 43 min), just en un revolt, a la dreta del qual hi ha la Font de Can Castellví (366 m), que ja hem visitat altres vegades.
Si voleu visitar-la podeu fer-ho per un caminet que baixa directe a un espai amb diversos elements, distribuïts en diferents terrasses: un pou d’aigua amb una bomba per treure-la, la font, una bassa per recollir l’aigua i unes taules de pícnic.

Font de Can Castellví

Breu parada i reprenem la marxa continuant pel camí uns metres més fins que arribarem a la masia de  Can Castellví, just a una cruïlla de camins (386 m, 49 min).
I en aquesta masia acabem la primera etapa de la travessa.

Arribant a Can Castellví
Can Castellví

Tram 2
CAN CASTELLVÍ (386 m) –
LA SARGANTANA (399 m)
Pel Camí de Can Castellví i Ctra. de Molins

En arribar a la cruïlla de Can Castellví hem de girar a l’esquerra, pel Camí de Can Castellví, en direcció Can Pasqual-Mas Pins-Can Sauró.

Senyalització a la cruïlla de Can Castellví

Anirem pujant fins arribar a un doble revolt de paella i tot seguit a una foble cruïlla de camins (420 m, 56 min), que pugen cap a la carena.

Un tram del camí de Can Castellví
Un dels revolts de paella del camí
Un altre dels revolts del camí, amb el trencall de camins cap a la carena

Nosaltres no abandonem la pista principal, més endavant passarem per un doble trencall, a mà dreta l’accés a Can Pasqual i al davant, a mà esquerra, el que va a Can Masdemont i puja a la carena (431 m, 1h 04 min).

Seguim pel camí de Can Castellví cap el Coll de Can Pasqual
Trencall cap a Can Masdemont, per l’esquerra. Hem de continuar recte, sense abandonar el camí.

Des d’aquests trencalls, en menys de cinc minuts arribarem al Coll de Can Pasqual, per on passa la carretera de Molins (BV-1468) (423 m, 1h 08 min).

Coll de Can Pasqual, per on passa la carretera de Molins. Toca travessar la calçada i seguir cap a la dreta.

Creuem la calçada i tirem cap a la dreta, pel voral encimentat, en direcció a Molins de Rei. Seguint la carretera primer deixarem a mà esquerra el Centre d’Educació Ambiental Mas Pins, immediatament passarem pel punt quilomètric 8 de la carretera i més endavant arribarem a l’indret de La Sargantana. En total, uns 450 metres per carretera, que podem fer en mig quart.

Accés a Mas Pins, a la carretera de Molins
Molt a prop de La Sargantana

Molt poc abans de la cruïlla de La Sargantana veurem a mà esquerra un camí amb cadenat, que ens assenyala la direcció Can Ferriol-Santa Margarida (399 m, 1h 15 min). És la nostra direcció.

Trencall cap a la Serra del Ginestar, a la zona de La Sargantana

I en aquest trencall acaba la segona etapa de l’tinerari, més aviat planera, que hem fet per pista forestal i per carretera.

Tram 3
LA SARGANTANA (399 m) –
CAN FERRIOL (199 m)
Per la Serra del Ginestar i el Sot del Pi de la Mitja Hora

Prenem el camí i davant nostre veiem un extens panorama, format per la Serra del Ginestar, la Vall de Sant Feliu, el cim del Puig d’Olorda (amb la seva torre de vigilància) i a la seva falda les restes de l’antiga pedrera i les instal·lacions, ja en desús, de la cimentera Sanson.

Panoràmica des del principi del camí de la Serra del Ginestar

Iniciem una llarga i força pronunciada baixada per la pista forestal. Durant el descens passarem per dos revolts de paella, del segon dels quals surt un corriol que torna a pujar cap a la carretera de Molins.

Diferents trams del camí

Uns metres més avall arribarem a una cruïlla important, una bifurcació de camins (279 m, 1h 32 min): per l’esquerra la pista segueix baixant cap a la Torre del Bisbe i per la dreta neix la pista que baixa a Can Ferriol.

Bifurcació de camins. Hem de continuar pel de la dreta

Nosaltres hem de continuar per aquesta segona opció i seguir la direcció (hi ha pal indicador a la cruïlla) de Can Ferriol-La Salut-Santa Creu d’Olorda.
Així doncs, seguim per la pista de la dreta, que continua en descens. Més endavant passarem per un revolt de paella pronunciat (253 m), tindrem vistes del Puig d’Olorda i fins tot entreveurem entre els arbres Can Ferriol al fons. Finalment arribarem a una altra cruïlla de camins destacada (201 m, 1h 47 min).

Diferents imatges des del camí

Per l’esquerra (direcció Vall de Sant Feliu) baixa una pista que va directe al cami de Santa Creu d’Olorda, a la zona de la Font de Can Ferriol. Nosaltres aquí hem de continuar recte (direcció Can Ferriol-Santa Creu d’Olorda) seguint en paral·lel al torrent del Sot del Pi de la Mitja Hora, on neix el torrent de Can Ferriol.

Cruïlla de pistes. Hem de seguir endavant per arribar al final del Sot del Pi de la Mitja Hora

El tram següent, primer en lleugera pujada i després planejant, arriba fins al final del torrent, on el camí fa un revolt de paella (221 m, 1h 53 min), canviant de sentit per tornar a resseguir el torrent, ara per l’altre costat.

Aproximació al final del torrent del Sot del Pi de la Mitja Hora

Continuem per la pista i finalment anirem a parar al Camí de Santa Creu d’Olorda (196 m, 2h 03 min).

Arribada a la confluència amb el Camí de Santa Creu d’Olorda, pel Torrent d’en Serra

A la cruïlla hem de seguir cap a Can Ferriol, que tenim molt a prop, després d’anar-la veient al fons tot baixant fins aquest punt, des d’on ja veiem el trencall que ens hi portarà.

Camí de Santa Creu d’Olorda; al fons el trencall cap a Can Ferriol

Fem uns pocs metres per la pista de Santa Creu i prenem el camí que surt a mà dreta (direcció Can Ferriol-Font d’en Marc) (193 m).

Trencall de Can Ferriol. Girar a la dreta.

El camí passa arran de la masia de Can Ferriol (ara en fase de rehabilitació) i al final trobem una altra pista, que passa per la part superior de la casa (199 m, 2h 08 min).
I aquí, passada la casa, acaba la tercera etapa de la ruta.

Arribada a Can Ferriol
Pas pel costat de Can Ferriol, en obres de rehabilitació
Final d’etapa a la cruïlla de camins, passat Can Ferriol

Tram 4
CAN FERRIOL (199 m) –
SANT FELIU DE LLOBREGAT (32 m)
Per la Font d’en Marc i la Cimentera Sanson

Un cop som a la pista travessera tombem a l’esquerra i fem un poc tros perquè ben aviat veurem a la dreta l’accés al corriol que indica la direcció de la Font d’en Marc (194 m, 2h 10 min).

A la dreta de la pista veiem l’accés al corriol en direcció la Font d’en Marc
Abandonem la pista per fer el primer sender de la ruta. Toca tirar per la dreta.

Abandonem la pista forestal i accedim a un corriol estret però pintoresc, passant enimg del bosc i amb poc desnivell.
Després de caminar un mig quart arribarem a trobar una pista, que baixa de la zona de Santa Creu d’Olorda i va cap a la cimentera (228 m, 2h 18 m).

Tram del corriol que uneix dues pistes de la zona
Arribada a la pista superior, ja molt a prop de la font

El pas per la pista cap a l’esquerra sera un vist i no vist perquè de seguida haurem de deixar-la per agafar un altre corriol, a la dreta, que ens portarà a la font en molt poca estona.

Arribats a la pista ja veiem a la dreta la desviació cap a la font
Indicador cap a la font. Seguim pel corriol de la dreta.

Fins arribar-hi anirem seguint el caminet, amb travesses de fusta.
En un parell de minuts serem a la Font d’en Marc (o Font de Can Marc) (244 m, 2h 20 min).

Darrers metres abans d’arribar a la font, que ja veiem al fons

La font està força ben arreglada i està juntament amb la seva mina, en un petit cobert i una petita esplanada enrajolada i envoltada d’un banc de pedra i d’una tanca de filferro.

Font d’en Marc

El corriol traspassa la font i segueix amunt fins a l’hangar d’emmagatzematge de la cimentera Sanson, que vam veure a la ruta 101 del blog, on enllaça amb la carretera que baixa de Santa Creu d’Olorda.

Nosaltres però, un cop visitada la font girem cua i desfem camí per retornar a la pista ampla que havíem deixat (228 m, 2h 22 min).

Retorn a la pista per dirigir-nos a la cimentera

Quan hi som girem a la dreta avall, encarats a Sant Feliu i la plana del Llobregat. Aviat arribarem a una àmplia cruïlla de pistes i aquí (211 m, 2h 25 min) hem de trencar a la dreta.

Cruïlla de pistes: cal seguir per la de la dreta.

Just al trencall veurem un cartell informatiu sobre les barraques de vinya que podem trobar a l’entorn.

Plafó sobre les barraques de vinya de l’entorn

Seguim la pista que ens durà a la cimentera. Pel camí, veurem enlairat l’hangar, als marges observarem diverses zones de rases i ja divisarem les instal·lacions de l’antiga fàbrica de Ciments Sanson.

Trams del camí acostant-nos a la cimentera

Més endavant passarem per sota de la cinta transportadora que baixava de les pedreres del Puig d’Olorda.

Arribada al pas de la cinta transportadora
Pas per sota la cinta

I més enllà arribarem al final del camí quan conflueix amb la Carretera de Santa Creu d’Olorda (193 m, 2h 39 min). Des del trencall veurem a la dreta la sortida d’un revolt de paella i a l’esquerra les instal·lacions de la cimentera, que tenim a tocar.

Últim tros del camí
Final del camí amb l’enllaç amb la carretera

Sortim a la carretera i seguim per l’esquerra avall. Ja no hem d’abandonar més aquesta carretera fins arribar a Sant Feliu.

Primerament passarem pel recinte de les grans instal·lacions de l’antiga Cimentera Sanson. situades a la nostra dreta (163 m).
Durant una bona estona anirem passant per aquesta gran factoria que produïa ciment aprofitant la pedrera de sota el Puig d’Olorda, i que va tancar definitivament l’any 2006, després de quasi un segle en funcionament. Si voleu conéixer més informació i veure fotografies de la fàbrica visiteu aquesta web.

L’estat d’abandó del complex fa certa basarda. I pensar que no fa gaire temps allò era un brogit continu d’obrers, vehicles, màquines, motors, cintes transportadores….
Ara tot resta aturat. És una gran fàbrica fantasma.

Cimentera Sanson

Un cop hem passat per la fàbrica i els quatre grans dipòsits adjacents arribarem a una doble cruïlla de camins (2h 55 min): per la dreta (129 m) el que va cap a Torre Abadal, i tot seguit, per l’esquerra (126 m) el que es dirigeix a l’espai de La Salut de Sant Feliu, amb l’ermita i l’àrea de lleure.

Deixem enrere la Sanson …
… i continuem per la carretera cap a Sant Feliu

Nosaltres passem de llarg i seguim per la carretera avall, contemplant l’entorn i deixant enrere la cimentera, amb la silueta del Puig d’Olorda al fons.

Mirant enrere la cimentera i al fons el Puig d’Olorda
Zoom de la cimentera des de la Carretera de la Sanson

A mida que anem avançant ens anem acostant al nucli urbà de Sant Feliu de Llobregat. Quan passem per una benzinera hi entrarem (110 m, 3h 03 m). Llavors fem una llarga travessa pels carrers de la ciutat, sempre en descens, seguint un itinerari que ens conduÏrà fins a la plaça de l’Estació (actualment en obres, per fer-hi la nova estació soterrada).
Vegeu-ne les alternatives amb el Google Maps, des de l’entrada de Sant Feliu per la Carretera de la Sanson fins a l’estació provisional de Renfe (per mostrar a pantalla completa clica a ‘Més opcions’):

No abandonem la carretera (ara Carretera de la Sanson) i la seguim avall per la vorera de l’esquerra, passant per una rotonda, una deixalleria i més enllà per la comissaria dels Mossos d’Esquadra.

Entrada a Sant Feliu per la Carretera de la Sanson

En arribar a una avinguda travessera, la Rambla de la Marquesa de Castellbell (55 m, 3h 12 min), hem de tombar a l’esquerra primer avall i després, un cop hem travessat el carrer de la Riera de la Salut, amunt fins a confluir amb el Passeig del Comte de Vilardaga (51 m, 3h 19 min). Llavors girem a la dreta per aquest passeig i poc després arribarem a l’actual estació de la Renfe (36 m, 3h 22 min), provisional fins que acabin les obres de soterrament. El carrer queda tallat i per anar a l’altra banda hem de pujar unes escales d’un pont que travessa per sobre les vies (o agafar uns ascensors per pujar al pont i baixar al carrer).

Passat el pont hem de continuar a l’esquerra fins que trobarem el carrer tallat i llavors ens fiquem pel Parc de Nadal i el recorrem uns metres per la part més propera a les vies i de seguida sortirem a la Plaça de l’Estació, de la vella, de la que no en queda rastre.
Aquí és el punt final de la ruta-travessa (32 m, 3h 25 min). Som al centre de Sant Feliu de Llobregat, molt a prop de la Plaça de la Vila, on hi ha l’Ajuntament i la Catedral de Sant Llorenç.
Trobareu informació turística de Sant Feliu de Llobregat a la web del Consorci de Turisme del Baix Llobregat o en aquesta altra de Fem Turisme.

Catedral de Sant Llorenç, al centre de Sant Feliu

DESNIVELLS I TEMPS PER TRAMS
Desnivell en metres / Temps en minuts

TramDesnivellTemps
Baixador de Vallvidrera (FGC)-trencall Camí del Pebràs, per Casa Sagrada Família+ 11224′
Pas pel Camí del Pebràs, Passeig del Grèvol i Font de Can Castellví fins Can Castellví+ 3825′
Can Castellví-Coll de Can Pasqual (Ctra. Molins)+ 3719′
Coll de Can Pasqual-La Sargantana, per Carretera de Molins– 247′
Pas per Serra del Ginestar fins trencall de camins– 12017′
Trencall de camins fins Sot del Pi de la Mitja Hora (torrent)– 5821′
Sot del Pi de la Mitja Hora (torrent)-Can Ferriol– 2215′
Can Ferriol-Font d’en Marc+ 4512′
Font d’en Marc-Cimentera Sanson– 5019′
Cimentera Sanson-Trencall Camí La Salut– 6816′
Pas per Carretera de la Sanson fins entrada Sant Feliu– 168′
Travessa urbana per Sant Feliu fins estació Renfe-7822′
Totals acumulats+ 232
– 436		3 h 25′

Desglossament del temps per etapes:
Baixador de Vallvidrera-Can Castellví: 49 min
Can Castellví-La Sargantana: 26 min
La Sargantana-Can Ferriol: 53 min
Can Ferriol-Font d’en Marc-Cimentera: 31 min
Cimentera-Sant Feliu de Llobregat: 46 min

Distribució del temps:
34 % en pujada, 7 % en pla i 59 % en baixada.

Cap al Llobregat

Circular de Vallvidrera a Santa Creu d’Olorda per Valldonzella i retorn per Can Castellví

Deixa un comentari

Anada per Valldonzella i Can Ferriol i tornada per Can Castellví i Pantà de Vallvidrera

DADES TÈCNIQUES

  • Caminada núm. 83
  • Data: dimarts, 31 de gener de 2023
  • Inici i final: estació Vallvidrera Superior (FGC)
  • Sector: vessant Barcelona- Llobregat
  • Distància: 14,8 km
  • Temps: 3 h 40 min
  • Desnivell: + 359 m / – 359 m
  • Dificultat: moderada
  • Tipologia: circular

ITINERARI

Vallvidrera Superior (FGC)-Coll de Can Cuiàs-Corriol a Coll de les Torres-Camí de Valldonzella-Santa Margarida de Valldonzella-Torre del Bisbe-Font de Can Ferriol-Can Ferriol-Santa Creu d’Olorda-Coll de Can Mallol-Coll de Can Pasqual-Can Castellví-Font de Can Castellví-Mas Guimbau-Mas Sauró-Pantà de Vallvidrera-Vallvidrera Superior (FGC).

MAPA DE LA RUTA

RUTA A WIKILOC

LLOCS D’INTERÈS

COMENTARI

Llarga circular pel vessant del Llobregat, en gran part per pistes forestals, amb pas per diversos indrets d’interès de la serra de Collserola. La primera parada serà a la Torre de Santa Margarida de Valldonzella, amb la seva font i les ruïnes de l’antic monestir. Després visitarem la font de Can Ferriol, passarem per la masia de Can Ferriol i acabarem, per pista i corriol esglaonat, sempre en pujada, a Santa Creu d’Olorda. Nova parada obligada per contemplar la gran esplanada, la zona de restauració i àrea de pícnic i, sobretot, l’ermita, les ruïnes del castell i l’espai naturalístic de la Pedrera dels Ocells. En la ruta de tornada passarem pels colls de Can Mallol i de Can Pasqual per arribar a Can Castellví i poc després vistarem la font de Can Castellví. Finalment, baixarem per les barriades de Mas Guimbau i Mas Sauró fins al Pantà de Vallvidrera i acabarem la caminada pujant directament a Vallvidrera, tancant el cercle.

DESCRIPCIÓ DE LA RUTA

Tram 1
VALLVIDRERA (estació FGC) (365 m) –
COLL DE CAN CUIÀS (314 m)
Pel Camí de Santa Creu d’Olorda

Sortim de l’estació de Vallvidrera Superior, final del recorregut del Funicular de Vallvidrera, i ens situem al davant de la plaça de Pep Ventura, al carrer de Queralt, punt d’inici de la ruta (365 m). Seguim el carrer paral·lelament a la plaça i més endavant arribem a unes llargues escales que ens baixaran fins al rovell del barri, la plaça de Vallvidrera (342 m). Hem de travessar la plaça i anar a buscar el carrer Mont d’Orsà, el que puja decidit al fons per la banda dreta. Fins arribar a la Casa Buenos Aires, que queda a l’esquerra, farem uns metres de força pujada, però després descendirem suaument fins arribar a la plaça dels Pins de Vallvidrera (354 m, 10 min).
Aquí hem de deixar el carrer que seguíem i tombar a la dreta, vorejant la plaça per agafar el Camí de Santa Creu d’Olorda a Vallvidrera. Hem d’agafar el camí de la dreta (veure foto), no el Camí Vell, que hem fet en algunes rutes d’aquet blog, i que és una alternativa.

Hem de seguir pel Camí de Santa Creu d’Olorda

Prenem aquest camí, passem per les darreres vivendes de la barriada, moment en què l’asfalt deixa pas a la terra i iniciem un trajecte en descens.

Camí de Santa Creu d’Olorda a Vallvidrera

Sense abandonar mai la pista principal en poca estona arribarem a l’esplanada del Coll de Can Cuiàs (314 m, 25 min), final de la primera etapa de l’itinerari.
Quan hi som, al front veiem aturonada la masia de Can Cuiàs i per la nostra esquerra passa la carretera de Molins (la BV-1468).

Arribada al Coll de Can Cuiàs

Tram 2
COLL DE CAN CUIÀS (314 m) –
SANTA MARGARIDA DE VALLDONZELLA (183 m)
Per la zona del Coll de les Torres i el Camí de Valldonzella

Comencem la segona etapa travessant la carretera per anar a l’altra banda on hi ha dos camins. Nosaltres hem d’agafar el de la dreta, el que marca la direcció de Montserrat (en vermell en una estaca), tancat amb cadena i de seguida tombar pel corriol de la dreta (seguint la direcció de Montserrat).

A l’altra banda de la carretera tenim el camí que hem d’agafar, cap a la dreta

Iniciem el pas per un corriol que va seguint més o menys en paral·lel a la carretera de Molins, situada uns metres més amunt. El corriol és oscil·lant, més aviat planer, però trobarem baixades i alguna pujada, però res de l’altre món.
En una primera cruïlla de corriols tirarem per la dreta, seguint la direcció de la marca vermella de Montserrat. Més endavant creuarem l’asfaltat Camí de Vallvidrera (o Passeig de la Muntanya) (308 m, 30 min), que travessarem per seguir recte pel sender que continua a l’altra banda.
Més endavant, el sender és més planer que mai, seguint per sobre la Vall de Sant Just, a l’alçada de Can Merlès.

Diversos trams del sender

En aquesta part del trajecte disfrutarem amb les vistes de la vall i al fons la cresta de Sant Pere Màrtir, que veurem al fons. Mirant enrere veurem empetitida la masia de Can Cuiàs i mirant al davant el Turó de la Coscollera.

Mirant a l’esquerra veiem la vall de Sant Just i al fons Sant Pere Màrtir …
… mirant enrere divisem Can Cuiàs …
… i mirant al front tenim el Turó de la Coscollera

A poc a poc ens anirem acostant a la zona del Coll de les Torres. El corriol desemboca en un revolt de la pista que puja de Can Carbonell (314 m).

Enllaç amb el camí de puja de Can Carbonell

En aquest punt hem de continuar a la dreta i fer uns metres de pujada considerable fins arribar a una important cruïlla de camins (328 m, 45 min), a la zona del Coll de les Torres.

Cruïlla de camins a la zona del Coll de les Torres

En aquest punt hi ha diversos camins. Per l’esquerra en tenim dos (veure foto), un que ens assenyala Turó de la Coscollera-Turó Rodó i al costat el que marca Coll d’en Solanes-Penya del Moro. Cap dels dos ens interessa. També hem de descartar els dos camins que surten per la dreta, cap al Coll de les Torres (o Collet de les Torres), un per la carena i un altre per pista.
El que hem de fer nosaltres és tirar pel mig dels quatre, seguint recte per on veníem, i agafar un corriol de drecera, no senyalitzat, que en molt poca estona baixa enmig del bosc i va a parar a la pista forestal que ve del Coll de les Torres i va cap a Valldonzella (314 m).

Enllaç del corriol amb el Camí de Valldonzella

A la pista hem de tombar a l’esquerra i seguir sempre avall, amb racons amb vistes al Puig d’Olorda i la cimentera.

Baixant cap a Valldonzella

En la baixada només trobarem un trencall a l’esquerra en un revolt pronunciat (244 m, 1 h), que assenyala Font del Broll-Penya del Moro-Sant Just Desvern. Nosaltres ni cas, seguim per la pista en direcció Santa Margarida-Torre del Bisbe-Santa Creu d’Olorda, cap a la dreta, fent el revolt.

Senyalització a la cruïlla de camins

Continuem perdent altitud, passem per un altre revolt pronunciat i quan la pista comença a planejar ja serem molt a prop del final de la segona etapa de la ruta.

Nous trams del camí

Poc després de passar per aquest pi arribarem a la Torre de Santa Margarida (183 m, 1h 10 min).

Arribada a Santa Margarida

A l’indret podem visitar primer la Font de Santa Margarida, que queda a la nostra esquerra, arran de camí.

Font de Santa Margarida

I després podem anar a veure les ruïnes del que fou un antic monestir de monges. Podeu saber la història de l’indret, pots consultar aquesta web.

Fotos de les ruïnes de l’antic monestir i de la Torre de Santa Margarida:

Tram 3
SANTA MARGARIDA DE VALLDONZELLA (183 m) –
SANTA CREU D’OLORDA (327 m)
Per la Torre del Bisbe i font i masia de Can Ferriol

Sortim del recinte de Santa Margarida retornant a la pista principal i tirem per la dreta. Seguim el camí, passem pel trencall al Fornot de les Torres (forn de calç)-Penya del Moro-Sant Just Desvern, que s’obre a l’esquerra i de seguida passarem pel costat de la Torre del Bisbe (186 m, 1h 15 min). Just al davant arriba la pista de La Socarrada, per la dreta.
Nosaltres seguim recte, sense canviar de camí.

Arribada a la Torre del Bisbe
Torre del Bisbe

Poc després, en un revolt trobarem un altra cruïlla, ara a l’esquerra, el corriol que va a Can Parellada. Seguim per la pista cap a Santa Creu d’Olorda i més enllà passem per un forn de calç del segle XVIII, al qual podem accedir, i si en volem informació disposem d’un codi QR.

Forn de calç proper a la Torre del Bisbe

Pocs metres més avall enllaçarem amb el Camí de La Salut (169 m, 1h 22 min). I a la cruïlla tombem a la dreta i de seguida veurem a l’esquerra un pal indicador que assenyala la Font de Can Ferriol, per un caminet esglaonat al principi i després planer.
En un minut som a la Font de Can Ferriol (168 m, )

Arribada a la Font de Can Ferriol

A l’indret trobem un banc de fusta, una basseta i el frontal de la font, amb un broc. No cau gens d’aigua.
És un lloc un xic deixat, la veritat. Com passa en altres fonts de Collserola.

Font de Can Ferriol

Deixem la font i reculem pel mateix corriol per retornar al camí de Santa Creu (169 m, 1h 25 min).

El nostre següent objectiu és arribar a Santa Creu d’Olorda. Ens hi separa un quilòmetre i mig, amb uns 160 metres de desnivell positiu, Així que ens espera un pujada sostinguda, que podem fer perfectament en una mitja hora.
Al reprendre la marxa hem de continuar per la pista de l’esquerra, que ja ens presenta una primera pujada destacada.

Camí de Santa Creu d’Olorda

Anem pujant per la pista fins que arribarem a un trencall de camins (196 m). Per l’esquerra ens assenyala la direcció de Can Ferriol-Font d’en Marc. De fet, els dos camins van a Santa Creu, tot i que els indicadors ens marquen Santa Creu seguint recte. Encara més: els dos camins rodegen el Torrent de Can Serra i acaben trobant-se.

Trencall cap a Can Ferriol

En aquesta ruta l’opció és seguir per Can Ferriol. Així doncs, canvi de camí: girem a l’esquerra i ens encaminem cap a Can Ferriol. Passem pel costat de la masia i al final de la casa, a l’arribar a una cruïlla de pistes (199 m, 1h 30 min), en un revolt, girem a la dreta, sempre amunt, acabem de rodejar el mas per sobre i seguim el camí, ara encarats al Puig d’Olorda, que veiem al fons.

Pas per la masia de Can Ferriol
Acabat de rodejar Can Ferriol
Encarats al Puig d’Olorda

Anem pujant pel camí i en arribar a una cruïlla de pistes (234 m) seguim recte amunt. Sense abandonar la pista arribarem, més enllà, a un revolt tancat i de seguida veurem a mà esquerra el trencall cap a Santa Creu, per unes escales.

Trams de la pista i accés al corriol cap a Santa Creu

Es tracta d’un corriol boscà que, a través de diversos trams esglaonats, ens portarà al capdamunt fins a Santa Creu d’Olorda, a l’àmplia esplanada (327 m, 1h 55 min). En aquest ampli espai, que pertany al terme municipal de Barcelona, al districte de Sarrià-Sant Gervasi, acabem la tercera etapa de l’itinerari.
L’indret és una àrea de lleure amb diversos serveis i punts d’interès. Al voltant de l’esplanada tenim aparcament de vehicles, una àrea de pícnic i un restaurant, l’ermita de Santa Creu i les ruïnes del castell d’Olorda.

Santa Creu d’Olorda

I a l’esquerra, uns pocs metres més apartada, la Pedrera dels Ocells, un espai naturalístic

Pedrera dels Ocells

Tram 4
SANTA CREU D’OLORDA (327 m) –
CAN CASTELLVÍ (386 m)
Pels colls de Can Mallol i de Can Pasqual

Deixem Santa Creu d’Olorda per iniciar el retorn a Vallvidrera, que farem per la banda del nord. Sortim del recinte pel costat del restaurant i anem a parar a la carretera de Molins, en una zona amb revolt.
Travessem la carretera vigilant i agafem el camí que va cap a una estació elèctrica, la rodegem per un corriol en pujada i de seguida serem a un encreuament de corriols: per l’esquerra pujaríem al Turó d’en Serra i nosaltres hem de seguir el que va recte.

Encreuament de corriols. Hem de seguir recte

Anem pujant suaument pel vessant del Turó d’en Serra, passem per la triple cruïlla de camins (380 m) (el que puja al turó, el que per l’esquerra va cap al Turó del Xai i Can Calopa de Dalt i el que seguim nosaltres) i continuem tirant pel corriol, que s’eixampla, fins que finalment arribem al Coll de Can Mallol, per on passa la carretera de Molins (376 m, 2h 10 min).

Trams del corriol cap al Coll de Can Mallol

A la carretera seguim a l’esquerra, pel voral protegit per una tanca de fusta. Uns metres més enllà trobarem per l’esquerra un corriol que se separa de la calçada i s’endinsa al bosc. Prenem aquest bonic corriol, que va planejant apartat de la carretera però suficientment pròxima per sentir de lluny els vehicles que hi passen.

Pas protegit pel lateral de la carretera de Molins
Un tram del corriol que passa enmig del bosc

El corriol acaba en una cruïlla de pistes. (374 m) i hem de seguir pel camí del mig amunt. El camí, amb pujada moderada, acaba quan coincideix de nou amb la carretera de Molins, al costat de La Sargantana (398 m, 2h 20 min).

Arribada a la carretera de Molins
Enllaç amb la carretera de Molins

Travessem la carretera i tombem a l’esquerra pel voral de la dreta, amb una zona cimentada per al pas de vianants. Farem un tros seguint la carretera BV-1468: per la dreta passarem per les cruïlles de La Sargantana, pel camí de la Serra del Ginestar, pel punt quilomètric 8 i pel trencall de Mas Pins, i per l’esquerra tenim vistes del Vallès, la Mola i Montserrat, que queden al fons.

Panoràmica des de la carretera de Molins
Pas pel punt quilomètric 8 de la carretera de Molins

El nostre trajecte per la BV-1468 acaba a l’arribar al Coll de Can Pasqual (423 m, 2h 25 min). En aquest punt hem de tornar a travessar la calçada per agafar, a l’esquerra, la pista que ens assenyala la direcció de Can Pasqual-Mas Guimbau-Les Planes.

La pista passa pels encreuaments, a banda i banda, de Can Pasqual, per l’esquerra, i de Can Masdemont-Turons de Can Pasqual-Coll de Can Cuiàs per la dreta. Més endavant després de passar pel costat d’una torre elèctrica arribarem a un doble revolt, en el primer dels quals s’uneix el camí que ve de la carena dels Turons de Can Pasqual.

Diversos trams del camí cap a Can Castellví

Acabarem el pas per la pista baixant fins a Can Castellví (386 m, 2h 45 min), final de la quarta etapa.

Can Castellví

Tram 5
CAN CASTELLVÍ (386 m) –
VALLVIDRERA SUPERIOR (FGC) (365 m)
Per la font de Can Castellví, Mas Guimbau i Pantà de Vallvidrera

Iniciem la darrera etapa de l’itinerari circular, la que ens ha de tornar al punt d’inici de la ruta.

Just davant de Can Castellví hi ha, a la dreta, el trencall cap a Mas Guimbau, per on hem de tombar, canviant de direcció.

Trencall davant de Can Castellví. Girem a la dreta

Es tracta del Camí de Can Castellví, que en poca estona passa pel costat de la font que anem a visitar a continuació. Poc abans del revolt on hi ha una parada de bus surt per l’esquerra un corriol marcat, però no assenyalat, que ens hi portarà de seguida.

Trams del Camí de Can Castellví i accés al corriol de la font

Quan som a la Font de Can Castellví (366 m, 2h 50 min), ens trobem amb diversos elements, distribuïts en diferents terrasses: un pou d’aigua amb una bomba per treure-la, la font, una bassa per recollir l’aigua o uns bancs de pícnic. Tot i els arranjaments que s’hi ha fet en diversos anys, actualment està força deixada.

Fotos de la font:

Sortim de la font pel caminet que puja directament al revolt on hi ha la parada d’autobús i seguim per l’esquerra i ja veiem una cruïlla de camins (376 m): per l’esquerra seguiríem pel Camí de Can Castellví cap a Les Planes i per la dreta hi ha el Passeig del Grèvol, que passa pel veïnat de Mas Guimbau. Agafem el camí de la dreta i anem cap a Mas Guimbau.

Aquí hem de prendre el camí de la dreta, el Passeig del Grèvol

En arribar a un revolt tancat (372 m) podem estalviar-nos fer-lo si prenem la drecera que surt per la dreta i acaba al Camí del Pebràs, que és al que hem d’anar. Així que fem drecera i en ser al camí (362 m) trenquem a la dreta i l’anem seguint fins a Mas Sauró.

Inici de la drecera cap al Camí del Pebràs
Accés al Camí del Pebràs

Seguim el Camí del Pebràs que passa enmig del bosc, un camí amb pujada i baixada, però agradable de passar.

Diversos trams del Camí del Pebràs

Més endavant passarem pel lloc on enllaça el camí que ve de la Casa Sagrada Família de Santa Maria de Vallvidrera (348 m).

Encreuament amb la pista que puja de la Casa Sagrada Família

Poca estona després, finalment arribarem al revolt on hi ha la Residència Mas Sauró i aquí hem de girar cap a l’esquerra, pel carrer del Mas Sauró. Uns metres més avall hi ha, a l’esquerra, unes llargues escales que ens deixaran al carrer de la Reineta.

Accés a les escales que ens portaran al carrer de la Reineta

Al carrer seguim avall per l’esquerra i ben aviat tornem a tombar, ara per la dreta, per agafar el corriol de baixada (301 m) fins a la cua del Pantà de Vallvidrera. Seguim perdent altitud ràpidament.

Arribant a la cua del pantà, pel corriol

Quan som a la cua del pantà (263 m) tombem a l’esquerra, pel camí pavimentat, que voreja les vivendes de la barriada i rodeja per dalt el pantà. De seguida serem a la zona de la presa del Pantà de Vallvidrera (260 m, 3h 20 min).

Pantà de Vallvidrera

Travessem la presa, observem la poca aigua que fa temps pateix el pantà i ens arribem al mirador penjat en una plataforma.

Pantà de Vallvidrera

Abandonem el pantà, encarats a la presa, pel camí pavimentat de la dreta, en pujada. Poc després arribem a una bifurcació i hem de continuar per la dreta, pel carrer d’Elisa Moragas (abans dels Reis Catòlics).

Arribada al carrer d’Elisa Moragas, pujant cap a Vallvidrera

Primer de terra i després asfaltat, quan som a la zona urbanitzada del barri, aquest carrer, sempre amunt, ens portarà a la plaça de Vallvidrera (342 m), i de fet en aquest punt tancarem el cercle de la ruta.
Només ens restarà agafar, per l’esquerra, el carrer de Queralt i pujar les escales i seguir el carrer vorejant la Plaça de Pep Ventura fins a l’estació de Vallvidrera Superior (365 m, 3h 40 min), punt i final de l’excursió.

Estació de Vallvidrera Superior, del Funicular de Vallvidrera

DESNIVELLS I TEMPS PER TRAMS
Desnivell en metres / Temps en minuts

TramDesnivellTemps
Vallvidrera Superior (FGC)-Plaça dels Pins de Vallvidrera, per Plaça de Vallvidrera i carrer Mont d’Orsà– 1110′
Plaça dels Pins de Vallvidrera-Coll de Can Cuiàs, per Camí de Santa Creu d’Olorda– 4014′
Coll de Can Cuiàs-Zona Coll de les Torres, per corriol a la Coscollera+ 1421′
Coll de les Torres-Santa Margarida de Valldonzella, pel Camí de Valldonzella– 14525′
Santa Margarida de Valldonzella-Can Ferriol, per Torre del Bisbe i Font de Can Ferriol+ 1621′
Can Ferriol-Santa Creu d’Olorda (esplanada)+ 12824′
Santa Creu d’Olorda-Coll de Can Mallol+ 4916′
Coll de Can Mallol-Coll de Can Pasqual, per camí i carretera de Molins (BV-1468)+ 4716′
Coll de Can Pasqual-Can Castellví– 3718′
Can Castellví-Pantà de Vallvidrera (presa), per Font de Can Castellví, Mas Guimbau i Mas Sauró– 12637′
Pantà de Vallvidrera-Vallvidrera Superior (FGC), pel carrer dels Reis Catòlics i Plaça de Vallvidrera+ 10518′
Totals acumulats+ 359
– 359		3 h 40′

Desglossament del temps per etapes:
Vallvidrera Superior-Coll de Can Cuiàs: 25 min
Coll de Can Cuiàs-Sta. Margarida de Valldonzella: 45 min
Santa Margarida de Valldonzella-Santa Creu d’Olorda: 45 min
Santa Creu d’Olorda-Can Castellví: 50 min
Can Castellví-Vallvidrera Superior: 55 min

Vessant de Barcelona

Caminada de Vallvidrera al Turó de Can Pasqual i retorn per Les Planes

Deixa un comentari

Santa Maria de Vallvidrera-Pantà de Vallvidrera-Coll de Can Cuiàs-Can Masdemont-Turó de Can Pasqual-Can Castellví-Camí del Turó de l’Alzina-Les Planes-Santa Maria de Vallvidrera

DADES TÈCNIQUES

  • Caminada núm. 68
  • Data: dimarts, 26 d’octubre de 2021
  • Inici i final: Àrea de lleure de Santa Maria de Vallvidrera
  • Sector: vessant de Barcelona (Vallvidrera-Les Planes)
  • Distància: 9,2 km
  • Temps: 2 h 30 min
  • Desnivell: + 263 m / – 263 m
  • Dificultat: moderada
  • Tipologia: circular

ITINERARI

Santa Maria de Vallvidrera (àrea de lleure)-Pantà de Vallvidrera-Camí de Can Llevallol-Coll de Can Cuiàs-Can Masdemont-Turó de Can Pasqual-Can Castellví-Camí del Turó de l’Alzina-Escales de Bellavista-Les Planes-Passeig de la Font d’Arboç-Santa Maria de Vallvidrera (àrea de lleure).

MAPA DE LA RUTA

RUTA A WIKILOC

LLOCS D’INTERÈS

COMENTARI

Caminada circular des de Santa Maria de Vallvidrera, amb l’objectiu d’anar al Turó de Can Pasqual. L’excursió, no massa llarga, presenta dues fases ben definides, de pujada al turó i de descens, amb temps similars.
La primera fase, l’ascensió al turó, té dos trams de pujada destacats, un de curt però bastant dur entre el pantà de Vallvidrera i el camí de Can Llevallol (amb els màxims desnivells de la ruta), i un altre molt més llarg però amb un desnivell molt més moderat des del coll de Can Cuiàs fins a Can Masdemont i uns metres finals més drets fins al Turó de Can Pasqual (el punt més alt de la caminada).
La segona fase és el descens per l’altra banda de la muntanya, planejant per la carena i després tot baixada fins arribar a Les Planes (a la carretera de Sant Cugat serem al punt més baix de l’itinerari), per acabar amb un tram amb lleugera pujada fins a Santa Maria de Vallvidrera.
En definitiva, una bona caminada per aquesta part central de Collserola, entre Vallvidrera i Les Planes.

DESCRIPCIÓ DE LA RUTA

Tram 1
SANTA MARIA DE VALLVIDRERA (257 m) –
COLL DE CAN CUIÀS (314 m)
Pel Pantà de Vallvidrera i Camí de Can Llevallol

Partim de l’aparcament de vehicles de l’àrea de lleure de Santa Maria de Vallvidrera (257m). Tenim al front l’església, tapada per arbres, i al damunt s’entreveu Vil·la Joana. Abandonem l’espai pel carrer de la Llenega, passem pel costat de l’església i arribem a la plaça de la Mina Grott. En ser-hi tombem a l’esquerra pel Camí del Cama-sec, en direcció al pantà.
Quan deixem enrere les últimes vivendes de la zona, entrarem a la zona del pantà: veurem a la nostra esquerra l’entrada de Mina Grott (túnel de quilòmetre i mig que portava aigua del pantà a Vallvidrera), a la dreta la rosada Casa del Guarda (avui Espai d’interpretació del pantà de Vallvidrera) i al front les escales que ens pujaran, amb la paret de la presa a la dreta, fins al Pantà de Vallvidrera (260 m, 10 min).

Mina Grott
Casa del Guarda
Escales al pantà
Presa del pantà

A l’arribar a dalt de la presa observem un pantà quasi buit d’aigua. La sequera per la manca de pluges ens presenta un paisatge trist.
Rodegem el pantà per l’esquerra (de fet, seguint rectes per un camí, sense travessar la presa, i poc després arribarem a una esplanada, a la cua del pantà.

Pantà de Vallvidrera
El pantà quasi buit d’aigua

En aquest punt veiem una sèrie de camins, per la dreta, per l’esquerra i pel mig. Aquest darrer (veure l’accés a la foto) és el corriol que ens permetrà arribar al Camí de Can Llevallol, sense fer tanta volta que si anéssim pel Mas Sauró.
Agafem el corriol amunt (262 m, 15 min).

Accés al corriol cap al camí de Can Llevallol. És una bona drecera.

El corriol és relativament curt, però costerut, amb algunes rampes pronunciades, per terreny preferentment rocallós. En uns 10 minuts farem la pujada i al final enllaçarem amb el Camí de Can Llevallol (327 m, 25 min).

Un tram del corriol

Girem a la l’esquerra avall. Aviat passarem per Can Llevallol i després d’un revolt tancat farem els darrers metres fins a l’esplanada del Coll de Can Cuiàs (314 m, 35 min).

Zona de Can Llevallol
Camí de Can Llevallol; al fons s’entreveu Can Cuiàs
Coll de Can Cuiàs, amb la masia aturonada

Per aquí passa la carretera de Vallvidrera a Molins de Rei. Per on hem arribat, veiem a la dreta, aturonada, la masia de Can Cuiàs.
El lloc forma part dels Itineraris del Pantà de Vallvidrera, dels quals ens n’informen uns cartells del Parc.

Cartells informatius del Parc

Arribats a aquest coll hem acabat la primera etapa del recorregut, senzilla, amb l’excepció de la pujada pel corriol des del pantà fins al camí de Can Llevallol, que ens ha estalviat temps.

Tram 2
COLL DE CAN CUIÀS (314 m) –
TURÓ DE CAN PASQUAL (469 m)
Pel Camí de Can Pasqual i Can Masdemont

Deixem el Coll de Can Cuiàs en la direcció per on hem arribat (per tant, sense travessar la carretera, en cap cas), però agafem el camí que passa per sobre, un xic més amunt, per la dreta, i l’anem seguint fins que ens trobarem amb una cruïlla (veure foto), sense indicador.

Cruïlla de camins

Hem de prendre el camí més estret que s’enfila per la nostra esquerra, i que ens durà a Can Masdemont, el nostre següent objectiu. El corriol sempre va pujant, enmig del bosc, passant per alguns trams força rocallosos i eixargallats. El corriol és bonic i la pujada és sostinguda però moderada, sense rampes pronunciades. L’única pega és que és un trajecte llarg, per un indret solitari i ombrívol, sense vistes.

Imatges del corriol

Hem d’estar alerta al moment en què del camí en surt un altre que segueix recte: nosaltres hem de fer el revolt seguint la traça del camí que seguíem i que canvia de direcció radicalment. És llavors, quan ja som molt a prop de la carena, que la cosa varia: el corriol va planejant i ja veiem les primeres vistes panoràmiques de l’entorn. I en un no-res, com aquell que no vol la cosa, se’ns apareix de sobte la casa de Can Masdemont (449 m, 1h 10 min), el senyal de què hem arribat a la carena, o quasi. Fa uns anys, la casa va estar ocupada i fou desallotjada per la policia, segons anunciava aquest diari digital de Vallvidrera.

Per una clariana del bosc ja veiem vistes de l’entorn
Can Masdemont

Passem pel costat de la masia i enllacem amb una pista forestal ampla (camí de carena) i l’agafem per la dreta amunt. Ens queden molt pocs metres, de pujada més forta que en tot el trajecte pel corriol, per arribar a dalt del Turó de Can Pasqual (469 m, 1h 15 min).

Aquesta imatge té l'atribut alt buit; el seu nom és IMG_9407-1024x768.jpg
Arribada al Turó de Can Pasqual
Aquesta imatge té l'atribut alt buit; el seu nom és IMG_9409-1024x768.jpg
Els senyals del turó: el dipòsit i el vèrtex geodèsic

Sabem del cim per la presència d’un vèrtex geodèsic, al costat d’un dipòsit. Si no fos per això no ho sabríem pas. I som en un dels turons més alts de la Serra de Collserola!

Turó de Can Pasqual (469 m)

El cim està arran de la pista, i no té vistes, tot està tapat pel bosc. És hora d’un petit descans, encara que no hi hagi res a veure.

Aquesta imatge té l'atribut alt buit; el seu nom és IMG_9410-1024x768.jpg
El turó es troba a la pista que passa per la carena entre Can Pasqual i Can Castellví

Aquí dalt acabem la segona etapa de la ruta. Som a la meitat més o menys de l’excursió, però ja hem passat el més complicat.

Tram 3
TURÓ DE CAN PASQUAL (469 m) –
LES PLANES (219 m)
Per Can Castellví i Camí del Turó de l’Alzina

Reprenem la marxa continuant pel camí carener, que ja veurem que puja i baixa (són els Turons de Can Pasqual). En els clars del bosc ja albirem la carena del Tibidabo.

Diferents trams del camí de carena
Pal indicador al camí de carena

Passarem pel trencall del Pujol de Can Castellví, pel de Can Sauró (458 m), pel del Turó de Castellví, els tres per la dreta, i llavors ja iniciem el descens de la carena, amb un revolt tancat.

Inici del descens de la carena

Aviat deixarem a la dreta un camí que baixa al Mas Guimbau i poc després arribarem a enllaçar amb el camí que ve de Can Pasqual (per l’esquerra) i va a Can Castellví (per la dreta) (376 m).
Així doncs tombem a la dreta per la pista forestal, aviat pavimentada, i en uns cinc minuts serem a Can Castellví (386 m, 1h 35 min).

Baixant cap a Can Castellví
Can Castellví

Pel costat de la casa surt el camí que va també cap al Mas Guimbau, per la Font de Can Castellví. Nosaltres, però, seguirem rectes pel mateix camí (des de la casa, Camí de Can Balasc), passant per diverses vivendes.
Molt poca estona després (a penes tres minuts), arribarem a una cruïlla de camins (370 m, 1h 40 min).

Pel Camí de Can Balasc
Cruïlla de camins important. Cal girar avall per la dreta, cap a Les Planes.

Seguint rectes aniríem cap al Mas Fortuny i la Serra de Can Balasc, però nosaltres hem de prendre el camí que baixa per la dreta, cap a Les Planes, pel Camí del Turó de l’Alzina.

Baixem per aquest camí ample, pavimentat fins al final de les vivendes i llavors ja de terra, per una zona boscosa, però amb vistes panoràmiques de la carena principal de Collserola, que veurem mirant a la dreta. Dalt de la carena podem distingir, d’esquerra a dreta, la Torre Miralluny (al Turó del Puig), l’Hotel Florida, la Torre de les Aigües, el Tibidabo, amb el temple i altres edificacions, i la Torre de Collserola (veure foto).

Panoràmica de la carena del Tibidabo

En el trajecte pel camí, tot en descens cap a Les Planes, primer passarem per un doble revolt pronunciat i més avall, quan ja arribem a les primeres vivendes, hi ha un altre doble revolt, aquesta vegada pavimentat.

Diferents trams del Camí del Turó de l’Alzina

Al mig del segon revolt, després de passar la cadena que barra el pas als vehicles, veurem a la dreta la boca d’unes escales (indicació d’Escales de Bellavista), que suposen una drecera (258 m, 1h 55 min).

Escales de Bellavista
Baixant per les escales

Les escales baixen decidides entre cases i inclús han de sortejar un arbre al bell mig dels esglaons. En acabar l’escala serem a un carrer pavimentat que seguirem a la dreta un trosset, perquè aviat trobarem una altra boca d’escales (veure foto) per estalviar-nos un tros més de carrer. Al capdavall d’aquestes segones escales, dividides en dos trams, arribarem al Camí de Can Balasc.

Accés a les segones escales
Últim tram d’escales

Al ser al camí, a l’esquerra veiem el viaducte de la C-16, que passarem per sota, i després d’un darrer revolt serem a l’esplanada del restaurant Font de les Planes (198 m, 2 hores), el punt més baix de la ruta, i al davant tenim la carretera de Sant Cugat (la BV-1462). Ja som a Les Planes de Vallvidrera.

Viaducte de la C-16, esplanada de la Font de les Planes i al fons la carretera de Sant Cugat

Ens dirigim cap a la carretera i la seguim un tros per la dreta, fins arribar al trencall d’un carrer per la dreta. Nosaltres passem pel lateral del carrer, pels aparcaments de vehicles, sense enlairar-nos cap a la passera que veiem al front. En arribar al darrer aparcament, a sota la passera, podeu tirar rectes fins trobar el Camí de la Font d’Arboç, que ens portarà a Santa Maria de Vallvidrera, una via paral·lela a la carretera.
Jo em vaig desviar a sota la passera per guanyar el voral de la carretera, protegit per una barana, i vaig tirar per la dreta per passar just per davant de l’estació de Les Planes (219 m, 2h 05 min).

Estació de Les Planes (FGC)

Uns metres passada l’estació modernista, en arribar a un altre aparcament, vaig enllaçar amb el camí citat abans.
A Les Planes acaba la tercera etapa-tram de la ruta. Falta completar la circular amb el retorn a l’aparcament de l’àrea de lleure de Santa Maria de Collserola.

Tram 4
LES PLANES (219 m) –
SANTA MARIA DE VALLVIDRERA (257 m)
Pel Passeig de la Font d’Arboç

Situats en el Passeig de la Font d’Arboç, anirem continuant, en lleugera pujada, quasi imperceptible, en direcció Santa Maria de Vallvidrera. Passarem per un camí amb bancs per seure de tant en tant, que transcorre entre la via del tren (Ferrocarrils Catalans) i la carretera de Sant Cugat, per la nostra esquerra, i l’autopista C-16, la dels Túnels de Vallvidrera, la boca nord del principal veurem rere les reixes.

Moment en què el camí de la Font d’Arboç va a trobar el marge dret de la carretera de Sant Cugat
Diferents trams del Passeig de la Font d’Arboç
Pas per la boca nord del Túnel de Vallvidrera

Després de la passejada, sempre seguint el camí, deixant enrere tots els trencalls que trobem, arribarem a Santa Maria de Vallvidrera. Just davant del semàfor que hi ha a la carretera hi ha l’estació del Baixador de Vallvidrera (240 m, 2h 20 min).

Entrada a Santa Maria de Vallvidrera; al fons l’estació del Baixador de Vallvidrera

Ens falta poc per arribar a l’àrea de lleure. Fem uns pocs metres per la vorera de la carretera, rectes, i ens fiquem per la dreta a la plaça de la Mina Grott, la travessem un tros cap a l’escaleta que veurem al fons i que ens deixaran just davant la cruïlla del Camí de la Llenega, lloc per on hem passat al començar la ruta.

Accés a l’àrea de lleure de Santa Maria de Vallvidrera
Entrada a l’església de Santa Maria de Vallvidrera

Només ens resta seguir el camí, passar per davant l’església i arribar a l’aparcament de l’àrea de lleure de Santa Maria de Vallvidrera (257 m, 2h 30 min).
L’espai disposa d’una àmplia esplanada, una font amb pícnic amb taules i bancs, i el bar-restaurant “El Racó de Collserola”.

Cartells informatius a l’àrea de lleure

Unes dues hores i mitja de caminada després de començar acabem aquesta circular pels volts de Vallvidrera i Les Planes, al cor de Collserola.

DESNIVELLS I TEMPS PER TRAMS
Desnivell en metres / Temps en minuts

TramDesnivellTemps
Santa Maria de Vallvidrera (àrea de lleure)-Pantà de Vallvidrera (presa)+ 38′
Pantà de Vallvidrera (presa)-enllaç Camí de Can Llevallol, pel camí pantà i drecera+ 6716′
Camí de Can Llevallol-Coll de Can Cuiàs– 1312′
Coll de Can Cuiàs-Can Masdemont, pel Camí de Can Pasqual+ 13534′
Can Masdemont-Turó de Can Pasqual, pel camí de carena+ 205′
Turó de Can Pasqual-Can Castellví, pel camí de carena i Camí de Can Castellví– 8318′
Can Castellví-cruïlla Camí del Turó de l’Alzina, epl Camí de Can Balasc– 164′
Camí del Turó de l’Alzina-Escales de Bellavista– 11216′
Escales de Bellavista-Les Planes (pas per estació FGC), pel Camí de Can Balasc– 3913′
Les Planes-Santa Maria de Vallvidrera (pas per estació Baixador de Vallvidrera), pel Passeig de la Font d’Arboç+ 2114′
Santa Maria de Vallvidrera: d’estació Baixador a Àrea de lleure+ 1710′
Totals acumulats+ 263
– 263		2 h 30′

Desglossament del temps per etapes:
Santa Maria de Vallvidrera-Coll de Can Cuiàs: 35 min
Coll de Can Cuiàs-Turó de Can Pasqual: 40 min
Turó de Can Pasqual-Les Planes: 50 min
Les Planes-Santa Maria de Vallvidrera: 25 min

Distribució del temps:
57 % en pujada, 10 % en pla i 33 % en baixada.

Cap al Llobregat

De Les Planes a Molins de Rei per Can Balasc, Vallpineda i La Rierada

Deixa un comentari

Les Planes-Can Balasc-Turó d’en Balasc-Can Bosquets-La Floresta-Vallpineda-Collet de Batllivell-Les Cases de Can Castellví-La Rierada-Can Planes-Molins de Rei

DADES TÈCNIQUES

  • Caminada núm. 66
  • Data: divendres, 27 d’agost de 2021
  • Inici: estació Les Planes (FGC)
  • Final: estació Molins de Rei (Renfe)
  • Sector: vessant Vallès-Llobregat (La Floresta-Molins de Rei)
  • Distància: 15,7 km
  • Temps: 3 h 40 min
  • Desnivell: + 165 m / – 355 m
  • Dificultat: moderada
  • Tipologia: travessa lineal (només anada)

ITINERARI

Les Planes (estació FGC)-Carretera de Sant Cugat (BV-1462)-Camí de Can Balasc-Can Balasc (estació biològica)-Turó d’en Balasc-Can Bosquets-Camí del Bosc-La Floresta-Vallpineda-Colònia Montserrat-Camí Serra de Can Julià-Collet de Batllivell-Can Castellví-Les Cases de Can Castellví-La Rierada (Salt d’Aigua)-Can Planes-Can Rabella-Polígon industrial Riera del Molí-Plaça dels Països Catalans-Molins de Rei (estació Renfe).

MAPA DE LA RUTA

RUTA A WIKILOC

LLOCS D’INTERÈS

COMENTARI

Recorregut pel vessant de ponent de la serra de Collserola, primer en direcció al Vallès i després variant el rumb cap al Llobregat. La ruta comença amb l’ascensió des de Les Planes de Vallvidrera cap a Can Balasc i fins al Turó d’en Balasc, cobert de vegetació, i punt més elevat de la ruta. El segon tram, de baixada, ens porta fins a Can Bosquets. Des d’aquesta masia pujarem suaument, pel Camí del Bosc, fins a La Floresta, on comença un llarg tram urbà, passant per urbanitzacions de Sant Cugat i de Molins de Rei, tot en moderat ascens, per arribar a l’inici de la pista de la Serra de Can Julià. Des d’aquí emprendrem un nou tram de baixada per pista forestal que ens portarà al Collet de Batllivell i després a Can Castellví i al nucli habitat de Les Cases de Can Castellví. En aquest indret comença el llarg tram de La Rierada, més aviat planer, en el qual resseguirem la riera de Vallvidrera ja fins a Molins de Rei. En el trajecte passarem per llocs com el popular Salt d’Aigua i les masies de Can Planes i de Can Rabella, tot per acabar al polígon industrial de la Riera del Molí, ja a les portes de Molins. Un darrer tram urbà ens deixarà a l’estació de tren.

DESCRIPCIÓ DE LA RUTA

Tram 1
LES PLANES (FGC) (219 m) –
CAN BOSQUETS (169 m)
Per Can Balasc i Turó d’en Balasc

Sortim de l’estació de Les Planes (219 m) i, sense baixar a la carretera, ens dirigim per la dreta per un vial que pocs metres enllà ens porta a la passarel·la que travessa la calçada per sobre. Al final de la passarel·la tombem cap a la dreta i de seguida arribem a la carretera. Es tracta de la BV-1462, que va cap a Sant Cugat, i que hem de seguir per voral de l’esquerra, per un caminet paral·lel a la calçada i protegit per la pròpia barana de la carretera.

El caminet que ressegueix la carretera de Sant Cugat

En arribar a una cruïlla amb semàfor s’acaba el caminet i hem seguir per la vorera. Pocs metres després, a mà esquerra, tenim el trencall cap a Can Balasc (190 m, 10 min).

Trencall del Camí de Can Balasc des de la carretera de Sant Cugat

Tombem per aquesta pista que s’enfila per travessar l’autopista C-16 per sota i anem seguint-la sempre en pujada fins arribar a una cruïlla de camins. En aquest punt girem a la dreta i en un tres i no res serem davant la masia de Can Balasc (252 m, 25 min)

Pujant pel Camí de Can Balasc
Can Balasc

La masia, actualment propietat de l’Ajuntament de Barcelona, acull la l’Estació Biològica del Parc de Collserola i el Mòdul de Recuperació de la fauna salvatge.

Deixem Can Balasc i agafem el camí que continua amunt per anar a buscar el camí de la Serra de Can Balasc, que ve de Les Planes i Can Pasqual.

Deixant Can Balasc

En ser a la cruïlla girem a la dreta. Poc després veurem a mà esquerra el corriol cap a la Rierada, que ara passem de llarg per arribar-nos al Turó d’en Balasc. En pocs minuts serem a una esplanada, on s’acaba la pista (283 m, 35 min). El turó queda a la dreta, al mig del bosc, cobert per una densa vegetació.

L’esplanada de sota el Turó d’en Balasc
En direcció al Turó d’en Balasc

Si volem arribar al turó (294 m) és opció nostra.
Feta l’estada a l’indret hem de recular per tornar al trencall on neix el corriol en direcció Can Bosquets-La Rierada-La Floresta (hi ha pal indicador).

Pal indicador del corriol cap a Can Bosquets i la Rierada

Iniciem un llarg descens per un corriol que travessa el bosc, amb alguns trams rocallosos i d’altres aixargallats. Passarem per alguns trencalls, amb d’altres corriols (nosaltres sempre avall) i més enllà, quan ja som en un camí més ample, arrtibarem a una cruïlla de pistes i hem de tirar per l’esquerra, sempre en direcció Can Bosquets.

Un dels trams del camí de Can Bosquets
Vista de Can Bosquets des del corriol

Més endavant passarem per un pont sobre la riera de Vallvidrera, al trencall següent seguim per l’esquerra i fem un tros de pujada fins a enllaçar amb el camí que ve de la Rierada. Tombem a la dreta i en pocs metres serem davant la masia de Can Bosquets (169 m, 1h 05 min)

Masia de Can Bosquets

En aquest punt hem de canviar de rumb. Mirant la fotografia veiem a l’esquerra el camí pel qual hem vingut i ara hem de continuar pel camí que veiem al front, que passa per davant l’entrada de Can Bosquets (o Busquets).

Tram 2
CAN BOSQUETS (169 m) –
COLLET DE BATLLIVELL (214 m)
Per La Floresta-Vallpineda-Colònia Montserrat i Camí Serra de Can Julià

El segon tram de la ruta és una travessa cap a La Floresta i, per vies urbanes d’urbanitzacions, cap a la cerca de la pista que s’endinsa per la Serra de Can Julià, que seguirem fins al Collet de Batllivell.
Per començar prendrem la pista que passa per Can Bosquets, que rodejarem a distància, i més endavant arribarem a una cruïlla de camins.

Vista de Can Bosquets des del camí

Nosaltres descartem el que puja per la dreta i seguim pel que planeja més endavant, per l’anomenat Camí del Bosc, que és el que ens portarà a La Floresta.
En arribar a la zona habitada (207 m, 1h 20 min), hem de tombar pel carrer dels Arbustos, cap a la dreta (veure foto).

En aquest punt hem de tombar a la dreta, pel carrer dels Arbustos

Més endavant passarem per una placeta (Plaça del Bosc), on veiem fins a tres carrers i hem de seguir pel de la dreta amunt (avinguda de la Piscina) i seguint aquest carrer amunt arribarem en pocs minuts a la carretera de Sant Cugat, la mateixa que haviem resseguit uns metres a Les Planes.
Girem a l’esquerra i de seguida arribem a una cruïlla de carrers formant una àmplia plaça (la Plaça del Centre).

Plaça del Centre, a La Floresta

No hem de deixar la vorera ni travessar el pas de vianants: seguim a la dreta pel carrer Verge de Montserrat, que seguirem un bon tros. Sempre hem de seguir pel carrer més ample, obviant tots els trencalls.
Passarem per carretera i per carrers d’urbanitzacions de la zona, entre La Floresta (Sant Cugat del Vallès) i Vallpineda (Molins de Rei).

Arribant al terme de Molins de Rei-Vallpineda

Quan arribem en l’indret que veiem a la fotografia de sota hem de tombar per la dreta, pel carrer del Montsec. Continuem la caminada per tota aquesta zona urbana-rural (urbanitzacions a tocar de Collserola), primer pel carrer Montsec i després pel carrer dels Quatre Vents, sempre en direcció a ponent, passant per la Colònia Montserrat i quan s’acaba la zona de vivendes entrarem de nou al Parc Natural de Collserola.

Moment de girar cap a la dreta, pel carrer del Montsec

Just llavors veiem l’inici de la pista forestal de les Serres d’en Rabassa i de Can Julià (237 m, 1h 50 min). És l’inici d’una ruta cap a l’Ermita de la Salut, el Puig Madrona i El Papiol, llocs que ja hem visitat en d’altres caminades d’aquest blog.

Accés a la pista

El nostre itinerari segueix la pista de la Serra de Can Julià fins al Collet de Batllivell (214 m, 1h 55 min), a uns cinc minuts en baixada.

A pocs metres del Collet de Batllivell

Tram 3
COLLET DE BATLLIVELL (214 m) –
EL SALT D’AIGUA (63 m)
Per Can Castellví i La Rierada

Al Collet de Batllivell hi venen a parar diversos camins. Per seguir la ruta haurem de tornar a canviar de rumb, i ho farem agafant la primera pista que baixa per la nostra esquerra (venint de la Colònia Montserrat), assenyalada en un pal (direcció Can Castellví-La Rierada).

Inici del Camí de Can Castellví

Prenem aquest camí que ens baixarà fins a Can Castellví i la zona de Les Cases de Can Castellví, a tocar de la riera de Vallvidrera. El camí no té complicacions. Passarem per dues cruïlles, a la primera (un camí surt per l’esquerra) hem de seguir rectes i a la segona (un camí surt per la dreta, de sentit obligatori per les bicicletes) també hem de continuar tot recte.

Tram del Camí de Can Castellví
Un altre tram del camí

Poc després passarem pel recinte de Can Castellví ( hi entrarem per una barrera especial, per a què no puguin passar les bicis) i de seguida enllaçarem amb el carrer del Pont, de Les Cases de Can Castellví (o La Rierada) (89 m, 2h 20 min), deixant a la dreta la Granja Can Castellví, visitable, amb activitats amb animals.

A la carretera (carrer del Pont) girem a la dreta, poc després passem pel costat del restaurant Can Castellví (a la dreta) i al davant (a l’esquerra) trobem l’Ermita del Roser.

Ermita del Roser, a Les Cases de Can Castellví

I just llavors som en una cruïlla de carrers i nosaltres hem de tirar per la dreta. Seguim el carrer fins que arribem a un pont per sobre la riera de Vallvidrera.
Aquí hem de girar per l’esquerra (direcció Font de l’Espinagar) per un bonic corriol que ens endinsarà a l’espai natural de La Rierada. Des d’aquí seguirem la direcció de la riera ja fins a Molins de Rei.

Inici del corriol cap a La Rierada
El corriol amb un arbre caigut, un clàssic de Collserola dels últims temps
El corriol travessa una zona amb molta vegetació

El corriol ens deixa al camí de la Rierada. Quan hi som seguim cap a l’esquerra. Passem pels trencalls de Can Salat i d’altres, i finalment arribem al del Salt d’Aigua, que ens cau a l’esquerra (no està indicat, alerta!).

El camí, amb la riera al costat, completament seca
Camí de la Rierada, acostant-nos al Salt d’Aigua

Si baixa aigua per la riera és fàcil de saber pel soroll que fa l’aigua en caure per la resclosa, però si la riera baixa seca, com va ser el cas de la caminada, hem de tenir cura de no passar de llarg. Prenem aquest camí desviant-nos de la pista principal i en un minut som a la resclosa del Salt d’Aigua de la Rierada (63 m, 2h 35 min).
Pel Salt d’Aigua no queia ni un gota, tot sec. Últimament ha plogut molt poc i es nota amb la sequedat dels boscos i rieres.

El Salt d’Aigua des de dalt la resclosa

En el Salt d’Aigua (quan n’hi ha) acabem el tercer tram de l’itinerari.

Tram 4
EL SALT D’AIGUA (63 m) –
MOLINS DE REI (32 m)
Per Can Planes i Can Rabella

Acabada l’estada a l’indret ens falta anar cap a Molins de Rei, el terme final de la nostra ruta. Reculem per tornar al camí que seguíem i continuem per l’esquerra. Aviat passem pel desviament a Ca n’Amigonet i El Papiol i més enllà arribarem a una cruïlla important.

Camí de la Rierada
Arribant a la cruïlla de Can Planes

Rectes aniríem cap a Sant Bartomeu de la Quadra. Nosaltres hem de tombar a la dreta, pel pont de la riera de Vallvidrera, en direcció Can Planes-Can Rabella.
Després d’una curta pujada serem a la masia de Can Planes (67 m, 2h 45 min), amb diversos elements a admirar, com el seu rellotge de sol, una finestra d’estil gòtic, o un antic molí de vent. És una masia catalogada en el Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

Masia de Can Planes
Deixant enrere Can Planes

Deixem Can Planes seguint rectes i poc després passem per l’oratori de Sant Venceslau, arran de camí, a l’esquerra, i a pocs metres hi ha les restes d’un aqüeducte.

Oratori de Sant Venceslau

Seguim camí avall en direcció Can Rabella i Molins de Rei. Al final del camí serem a una cruïlla senyalitzada, al costat de Can Rabella (41 m, 3h), tombem a la dreta, passem per l’entrada de la masia, avui restaurant, i enfilem una pista ampla que ens portarà directes a Molins de Rei.

Un tram del camí cap a Can Rabella
Final del camí, arribada a Can Rabella

En uns 10 minuts, abans d’entrar a Molins, arribarem al polígon industrial Riera del Molí (32 m, 3h 10 min), que rodejarem pel carrer Riera de Vallvidrera.

Camí cap a Molins de Rei
Un nou tram del camí
Entrada a Molins de Rei pel pont de la riera de Vallvidrera

Quan arribem al pont sobre la riera (un més dels diversos que hem passat durant la caminada) farem una travessa urbana per diversos carrers (Ponts de Can Baruta, Ramon Llull, Catalunya, Passeig de la Pau, Plaça dels Països Catalans i el costerut Onze de Setembre), per acabar rodejant el Pavelló Municipal i anar a buscar la passarel·la sobre les vies del tren, i baixant per unes escales serem a un carrer. Només ens caldrà seguir el carrer paral·lel a les vies per arribar en poc temps a l’estació de Molins de Rei (29m, 3h 40 min), punt final de la nostra ruta.

DESNIVELLS I TEMPS PER TRAMS
Desnivell en metres / Temps en minuts

TramDesnivellTemps
Les Planes (FGC)-trencall Camí de Can Balasc, per Carretera de Sant Cugat– 2910
trencall Camí de Can Balasc-Can Balasc+ 6215
Can Balasc-Turó d’en Balasc (esplanada)+ 3110
Turó d’en Balasc (esplanada)-Can Bosquets– 11430
Can Bosquets-entrada La Floresta, pel Camí del Bosc+ 3815
Tram urbà per La Floresta-Vallpineda-Colònia Montserrat fins Camí Serra de Can Julià+ 3030
Pista forestal Serra de Can Julià fins Collet de Batllivell– 235
Collet de Batllivell-Les Cases de Can Castellví, per Can Castellví– 12525
Les Cases de Can Castellví-Salt d’Aigua, per La Rierada– 2615
Salt d’Aigua-Can Planes+ 410
Can Planes-Can Rabella– 2615
Can Rabella-entrada Molins de Rei (polígon industrial Riera del Molí)– 910
Travessa urbana per Molins de Rei fins estació Renfe – 330
Totals acumulats+ 165
– 355		3h 40′

Desglossament del temps per etapes:
Les Planes-Can Balasc-Turó d’en Balasc: 35 min
Turó d’en Balasc-Can Bosquets: 30 min
Can Bosquets-Plaça del Centre (La Floresta): 20 min
Plaça del Centre-Vallpineda-Collet de Batllivell: 30 min
Collet de Batllivell-Les Cases de Can Castellví: 25 min
Les Cases de Can Castellví-Salt de l’Aigua-Can Planes: 25 min
Can Planes-Polígon Riera del Molí: 25 min
Polígon Riera del Molí-Molins de Rei: 30 min

Distribució del temps:
39 % en pujada, 10 % en pla i 51 % en baixada.