Vallvidrera-Coll de Can Cuiàs-Coll de les Torres-Font del Broll-Penya del Moro-Mas Lluí-Sant Feliu de Llobregat

DADES TÈCNIQUES

• Caminada núm. 115
• Data: divendres, 26 de setembre de 2025
• Inici: estació Vallvidrera Superior (FGC)
• Final: estació Sant Feliu de Llobregat (Renfe)
• Sector: vessant del Llobregat (St.Just Desvern-St.Feliu de Llobregat)
• Distància: 11,95 km
• Temps: 3 h 30 min
• Desnivell: + 82 m / – 415 m
• Dificultat: fàcil-moderada
• Tipologia: travessa

ITINERARI

Vallvidrera Superior (Funicular de Vallvidrera)-Plaça de Vallvidrera-Carrer Mont d’Orsà-Plaça Pins de Vallvidrera-Camí de Santa Creu d’Olorda-Coll de Can Cuiàs-Corriol a Coll de les Torres-Camí Bosc de les Torres-Camí Coll d’en Solanes-Camí de la Salut-Font del Broll-Penya del Moro–Camí Serra del Ginestar-Camí de la Salut-Mas Lluí-Passeig Comte de Vilardaga-Sant Feliu de Llobregat (estació Renfe).

MAPA DE LA RUTA

RUTA A WIKILOC

LLOCS D’INTERÈS

• Un cim: Penya del Moro (275 m)
• Set punts de pas: Coll de Can Cuiàs, Coll de les Torres, Camí de Valldonzella, Camí de La Salut, Font del Broll, Penya del Moro i Camí de Mas Lluí
• Una font:  Font del Broll  (mina)
• Un mirador: Penya del Moro
• Dues restes arqueològiques: Poblat ibèric i torre medieval (a la Penya del Moro)
• Una àrea d’estada: Parc Mas Lluí
• Dos nuclis de població: barri de Vallvidrera i Sant Feliu de Llobregat

COMENTARI

Nova travessa cap a Sant Feliu de Llobregat des de Vallvidrera, aquest cop amb passada pel Coll de Can Cuiàs, el Coll de les Torres, i pels camins de Valldonzella, del Coll d’en Solanes i el de La Salut, anar cap a la Font del Broll i continuar amb l’ascensió a la Penya del Moro.
Des del cim retornem a la pista del Coll d’en Solanes i, cap a la dreta, seguim la pista forestal E13 fins al Parc de Mas Lluí, a l’entrada de Sant Feliu de Llobregat.
Bona travessa per la banda del Llobregat, sense massa pujades i caminada senzilla per pistes forestals (en baixada) i corriols boscans planers, sense massa dificultats.
Travessa apte per a tothom.

DESCRIPCIÓ DE LA RUTA

Tram 1
VALLVIDRERA SUPERIOR (FGC) (365 m) –
COLL DE CAN CUIÀS (314 m)
Pel carrer Mont d’Orsà i Camí de Sta.Creu d’Olorda

Sortim de l’estació de Vallvidrera Superior, final del recorregut del Funicular de Vallvidrera, i ens situem al davant de la plaça de Pep Ventura, al carrer de Queralt, punt d’inici de la ruta (365 m). Seguim el carrer paral·lelament a la plaça i més endavant arribem a unes llargues escales que ens baixaran fins al rovell del barri, la plaça de Vallvidrera (342 m, 3 min). Hem de travessar la plaça i anar a buscar el carrer Mont d’Orsà, el que puja decidit al fons per la banda dreta.
Al final de la pujada (8 min) passarem pel costat (a l’esquerra) de la Casa Buenos Aires i (no visible) del Palauet d’Orsà, finca senyorial envoltada de jardins.
Llavors descendirem suaument fins arribar a la plaça dels Pins de Vallvidrera (abans, Plaça de les Basses d’en Barral) (354 m, 11 min).
Aquí hem de deixar el carrer que seguíem i tombar a la dreta, vorejant la plaça per agafar el Camí de Santa Creu d’Olorda a Vallvidrera. Hem d’anar cap al camí que hi ha més a la dreta (veure foto).

Prenem aquest camí, passem per les darreres vivendes de la barriada, moment en què l’asfalt deixa pas a la terra i iniciem un trajecte en lleuger descens, sempre en direcció al Coll de Can Cuiàs..

Sense abandonar mai la pista principal en poca estona arribarem a l’esplanada del Coll de Can Cuiàs (314 m, 27 min), final de la primera etapa de l’itinerari.
Quan hi som, al front veiem aturonada la masia de Can Cuiàs i per la nostra esquerra passa la carretera de Molins (la BV-1468).

Tram 2
COLL DE CAN CUIÀS (314 m)
PENYA DEL MORO (275 m)
Pel Bosc de les Torres i Font del Broll

Comencem la segona etapa travessant la carretera per anar a l’altra banda. Aquí hem d’agafar el camí de la dreta, amb cadenat, però ben aviat, en veure a la dreta un senyal vermell en una estaca amb la direcció de Montserrat, hem de tombar pel corriol de la dreta (seguint la direcció de Montserrat).

Iniciem el pas per un corriol que va seguint més o menys en paral·lel a la carretera de Molins, situada uns metres més amunt. El corriol és oscil·lant, més aviat planer, però trobarem baixades i alguna pujada, però res de complicat.
En una primera cruïlla de corriols tirarem per la dreta, seguint la direcció de la marca vermella de Montserrat. Més endavant creuarem l’asfaltat Camí de Vallvidrera (o Passeig de la Muntanya) (308 m, 36 min), que travessarem per seguir recte pel sender que continua, ben visible, a l’altra banda.

Més endavant, el sender és més planer que mai, seguint per sobre la Vall de Sant Just, des de l’alçada de Can Merlès.

En aquesta part del trajecte disfrutarem amb les vistes de la vall i la cresta de Sant Pere Màrtir, que veiem al fons. Mirant enrere veurem empetitida la masia de Can Cuiàs i mirant al davant tenim el Turó de la Coscollera.

A poc a poc ens anirem acostant a la zona del Coll de les Torres. El corriol desemboca en un revolt de la pista que puja de Can Carbonell (314 m, 52 min).

En aquest punt hem de continuar a la dreta i fer uns metres de pujada considerable fins arribar a una important cruïlla de camins (328 m, 55 min), a la zona del Coll de les Torres.

En aquest punt hi ha diversos camins. Per l’esquerra en tenim dos, un que ens assenyala Turó de la Coscollera-Turó Rodó i al costat el que marca Coll d’en Solanes-Penya del Moro. Cap dels dos ens interessa ara. També hem de descartar els dos camins que surten per la dreta, cap al Coll de les Torres (o Collet de les Torres), un per la carena i un altre per pista.
El que hem de fer nosaltres és tirar pel mig dels quatre (veure foto), seguint recte per on veníem, i agafar un corriol de drecera, no senyalitzat, que s’endinsa pel bosc .

La drecera és un corriol bastant pedregós, però ens escurça molt el trajecte. Després d’uns cinc minuts, per una baixada que cal fer a poc a poc, sobretot si hi ha humitat (perill de relliscades), anem a parar a la pista forestal que ve del Coll de les Torres i va cap a Valldonzella (314 m, 1h 01 min).

Al ser al Camí de Valldonzella hem de tombar a l’esquerra i seguir sempre avall, amb racons amb vistes al Puig d’Olorda i la cimentera, a la nostra dreta, i amb passades per diverses torrenteres.

En la baixada només trobarem un trencall a l’esquerra en un revolt pronunciat (244 m, 1 h 18 min), que assenyala Font del Broll-Penya del Moro-Sant Just Desvern. És just cap a on hem de continuar la travessa. Així doncs, abandonem el Camí de Valldonzella i tombem a l’esquerra pel Camí de la Font del Broll i la Penya del Moro, els nostres dos pròxims objectius.

Iniciem un tram més aviat planer, que ens anirà acostant a la zona del Coll d’en Solanes-Penya del Moro.

Més endavant passarem pel trencall del corriol (243 m, 1h 23 min), que baixa, per la dreta al Fornot de les Torres (antic forn de calç) i retorna al Camí de Valldonzella, a la zona de la Torre del Bisbe.

Passem de llarg el trencall i continuem en la direcció de Font del Broll-Penya del Moro.

Pel camí seguirem tenint perspectives del Puig d’Olorda i la cimentera als seus peus, i l’entorn del Baix Llobregat, ara amb panoràmiques més obertes.

Seguim fent camí, de fet una pista forestal ben senyalitzada. I més endavant, també en un revolt, arribarem a una nova cruïlla, a la dreta, que no podem ignorar. Efectivament, en aquest trencall (253 m, 1h 28 min) hem d’estar atents, perquè en aquest revolt hem de tornar a canviar de pista, per girar a la dreta en direció Mirador-La Salut-Sant Feliu de Llobregat. Si continuéssim per la pista que seguíem també arribaríem als nostres objectius (Font del Broll i Penya del Moro), però per una altra ruta, un xic més llarga i monòtona (tot per pista) de la que farem.

Seguirem un tros el Camí de la Salut de Sant Feliu, en baixada, fins trobar el trencall cap a la Font del Broll, el següent punt de parada de la nostra ruta.

Tirem per la dreta i seguim en baixada, ara en direcció la vall de Sant Feliu. A pocs metres se’ns presenta una bifurcació de camins (251 m): si seguim recte, farem un tros de pujada enmig del bosc fins arribar a una torre elèctrica, indret conegut com el Mirador de la torre elèctrica (255 m), amb vistes panoràmiques de tot l’entorn. Després, el camí va de baixada per tornar a enllaçar amb el camí de La Salut, en una petita esplanada (223 m).

Nosaltres seguim el camí de la dreta i més tard arribarem a la petita esplanada(223 m), des d’on tornem a tenir una vista (de l’entorn, i des d’on surt el camí que puja al Mirador de la torre elèctrica.

Continuem endavant i de sobte el camí de La Salut fa un descens impressionant. En la baixada veiem a l’esquerra un pal indicador, I cap allà anem, amb precaució perquè el desnivell és notori. Mirant al front, cap a l’esquerra, veiem la muntanya de la Penya del Moro.

En arrribar al senyal veiem que ens indica la direcció que volem: Font del Broll-Penya del Moro.
Som al trencall del Camí de la Font del Broll (207 m, 1h 34 min).

El camí, més aviat corriol, és planer, passa per una zona boscosa, per sota de la Penya del Moro. És un corriol fressat i molt agradable.

Anem fent camí fins que trobem un senyal arran de camí, a l’esquerra. que marca (en fons blau) la direcció de La Salut de Sant Feliu. I aquí compte: per la dreta baixa un camí cap al torrent i ben aviat veurem una pila de branques que tapen un caminet que baixa directe al fons del torrent. Algú ha posat aquesta barrera, suposo que per evitar que la gent vagi a la font, per entrar a la mina i practicar espeleologia, com podem veure en aquest reportatge d’un grup d’espeleòlegs, amb diverses fotografies de l’interior de la mina.
A més, ara la porta d’accés està tancada amb candau, cosa que impedeix d’entrar-hi. El canvi el podem veure en la comparativa de les fotos de l’excursió d’avui i de la que vaig fer fa més de dos anys.
Baixem per la via tallada expressament i de seguida serem al torrent, on h ha la’entrada a la mina de la Font del Broll (215 m, 1h 53 min).

Després d’una curta parada tornem al corriol i continuem la caminada cap a la dreta. En molt poc temps serem a una cruïlla (1h 57 min), per on arriba un altre corriol per l’esquerra.

Seguim cap a la dreta i en poca estona arribarem a l’enllaç amb el Camí del Coll d’en Solanes (pista E15) (230 m, 2h 03 min).

Quan som a la pista, a l’altra banda,podem observar una extensa panoràmica de la plana del Llobregat, amb Sant Just Desvern i Sant Feliu de LLobregat als nostres peus.

És moment de tombar a la dreta per l’ample camí. Poc després, passarem per un dipòsit d’aigua a mà dreta i tot seguit arribarem a l’encreuament per on surt, per la dreta, el camí que puja a la Penya del Moro (229 m, 2h 06 min). Un senyal i un cartell ens indiquen que som a sota mateix de la Penya del Moro.

L’ascensió a la Penya presenta dues parts. En la primera passarem per un camí pla que va ascendint progresesivament. En la segona trobarem un tram esdglaonat, amb travesses de fusta i més peedregós, que ens ajuda a anar remuntant per la pendent. Quan som a la part alta de la muntanya ja veurem al fons la senyera onejant.

Finalment, després d’uns pocs minuts d’ascensió arribarem al cim de la Penya del Moro (275 m, 2h 15 min).
El turó es troba a cavall dels municipis de Sant Just Desvern i Sant Feliu de Llobregat, en una situació privilegiada, dominant la plana del Llobregat fins al mar i envoltat de muntanyes; a més de Collserola, veiem al fons les serres de l’Ordal i del Garraf.

Quan som al cim per la banda de Sant Just, com és el cas d’avui, ens trobarem amb una gran senyera lligada a un pal metàl·lic, A l’esquerra veurem un fantàstic mirador, amb un panell informatiu de l’indret, des del qual podem admirar una extensa panoràmica de la plana del Llobregat fins a la desembocadura al mar, i una bona part de la serra de Collserola d’aquesta banda meridional, destacant-se els turons de Sant Pere Màrtir (al front) i a l’esquerra, el de la Coscollera i el Rodó.

Vegeu-ne fotos, del mirador i del paisatge que s’hi veu per aquesta banda:

Feta l’estada al mirador, anem a l’altra banda del cim, la de Sant Feliu de Llobregat. De seguida veiem les restes de la torre medieval, una torre de guaita d’una antiga fortificació, aixecada sobre un antic poblat ibèric.

I és que’indret té especial interès històric i arqueològic. A una cota més baixa, però molt a prop del cimal, hi ha un interessant jaciment arqueològic, amb les restes d’un poblat ibèric. El jaciment està perimentrat i amb l’accés tancat. Sí que podem veure bé , i fins i tot voltar-la, la torre medieval. Al costat de la torre hi ha un cartell explicatiu de l’Ajuntament de Sant Just sobre l’arranjament de l’indret, gràcies a una actuació conjunta de l’ajuntament i el Consorci del Parc, i les restes arqueològiques que s’hi troben. També trobem informació en aquesta pàgina de Baix Llobregat Turisme.

Des d’aquest vessant de ponent, abocat al terme de Sant Feliu, també tenim vistes explèndides del Baix Llobregat, amb el mar i les serres de l’Ordal i del Garraf al fons. Però en primer terme destaca la muntanya inconfusible del Puig d’Olorda, amb la cimentera als seus peus. A la foto de sobre podem veure també el camí que va pujant cap a Santa Creu d’Olorda, i també la baixada pronunciada del Camí de La Salut, per on hem passat fa uns minuts per anar a trobar el camí de la Font del Broll. Si aguditzeu la vista (podeu ampliar la foto clicant-la) fins i tot es pot veure el pal senyalitzador del trencall que hem agafat per anar-hi.

Com hem pogut comprovar, des del cim de la Penya del Moro podem gaudir d’excel·lents vistes de 360° . Podem veure la serra de Collserola des del Puig d’Olorda fins a Sant Pere Màrtir, i tota la plana del Llobregat fins al delta i les serres més llunyanes de l’Ordal i del Garraf.

Tram 3
PENYA DEL MORO (275 m) –
SANT FELIU DE LLOBREGAT (32 m)
Per la Serra del Ginestar i Mas Lluí

Comencem la tercera etapa de la ruta, la que ens portarà a Sant Feliu de Llobregat. Ho faredm per pista forestal fins al Parc de Mas Lluí, per acabar amb una curta travessa urbana per la capital del Baix Llobregat.

Quan acabem la visita a la Penya ens toca fer mitja volta i prendre el camí de retorn a la pista del Coll d’en Solanes, per on hem pujat. Ja ho sabeu, ara trobarem primer el camí esglaonat i després ja pla fins arribar a l’encreuament amb el camí que ve del Coll d’en Solanes i Sant Just Desvern (pista E15).

Quan hi som (229 m, 2h 23 min) hem de seguir les indicacions cap al Mas Lluí (primer pista E15 i més endavant pista E13), sempre per pista i gairebé sempre en baixada.
Per tant, tombem a la dreta. Primer anirem rodejant la Penya del Moro per sota. Més endavant passarem pelr dues cuïlles a mà esquerra: primer, pel trencall de Can Solanes (201 m, 2h 29 min) i després pel de Can Coscoll (199 m, 2h 33 min).

I a partir d’aquí continuem seguint la pista, però atenció perquè en menys de cinc minuts arribarem a una altra cruïlla de pistes (186 m, 2h 37 min). Per la dreta, en pujada, sergueix la pista E15, que ens portaria a l’ermita de La Salut de Sant Feliu. Però nosaltres hem de deixar aquesta direcció i continuar pel camí de l’esquerra en baixada (pista E13), que ens portarà al Parc de Mas Lluí, a l’entrada de Sant Feliu.

Seguim baixant per la pista, sense abandonar-la, de moment.

Quan arribem a veure al front una torre elèctrica, arribarem a una cruïlla de camins (150 m). Seguim recte per la pista, sense abandonar-la i ens atancem a la torre (veure foto).

Llavors (149 m, 2h 45 min) ignorem el camí que surt recte pel costat de la torre i continuem cap a la dreta per la mateixa pista.
Més endavant farem un revolt, amb el marge elevat i entrarem en una zona ja encarada clarament a Sant Feliu.

Llavors, passarem una estona pel costat de diversos camps de conreu, amb els accessos tancats, i més avall serem en una cruïlla de camins (119 m, 2h 53 min), en enllaçar amb el Camí de la Salut que ve de Sant Feliu. A la cruïlla girem a la dreta, en direcció Mas Lluí.
Una alternativa per escurçar la ruta és prendre el corriol que surt al front i que va a parar a la gran rotonda on neix el Passeig del Comte de Vilardaga, que agafarem més tard. Fent aquesta drecera, però, no passarem pel Parc de Mas Lluí.

I seguim el camí, rodejant més camps i instal·lacions agràries, prova evident que estem ja en zona periurbana. Enrere veiem un cada cop més allunyat Puig d’Olorda, que treu el cap per damunt dels camps de conreu. I ja veiem signes de què estem entrant a la civilització, com la visió d’un avió sobrevolant l’espai dirigint-se a l’aeroport.

Després duna passejada vorejant el Parc agrari de Mas Lluí, arribarem al que és pròpiament el  Parc de Mas Lluí, en una cruïlla de quatre camins (96 m, 3h 02 min)) i tot seguit entrarem en zona urbana, pel carrer Frederica Montseny (99 m).

Tombem a l’esquerra vorejant el parc-àrea d’estada i de seguida arribarem a una gran rotonda (100 m, 3h 03 min), que marca el límit dels termes municipals de Sant Feliu de Llobregat i Sant Just Desvern. D’aquesta rotonda neix, per la dreta, en terme de Sant Feliu, el Passeig del Comte de Vilardaga, que serà la via per la qual anirem al centre de la ciutat. Tardarem una mitja horeta.

No hi ha pèrdua: hem de seguir aquesta via fins al final, travessant diversos carrers (a destacar, el pas per la Rambla de la Marquesa de Castellbell (51 m). Al final ens trobarem de cara amb la nova estació provisional de Sant Feliu (36 m, 3h 27 min),
Just aquí hi ha un pont amb escales i ascensors que travessa les vies per anar a l’altra banda del carrer Constitució. Travessem pel pont i ens dirigim per l’esquerra cap al proper Parc de Nadal, que travessarem per acabar a la Plaça de l’Estació (l’antiga, ara en obres) (32 m, 3 h 30 min), punt final de la travessa que hem fet pel vessant Llobregat de la Serra de Collserola.
Sant Feliu de Llobregat és una ciutat de serveis, on podem trobar-hi de tot.

DESNIVELLS I TEMPS PER TRAMS
Desnivell en metres / Temps en minuts

Desglossament del temps per etapes:
Vallvidrera-Coll de Can Cuiàs: 27 min
Coll de Can Cuiàs-Camí Penya del Moro: 51 min
Camí Penya del Moro-Font del Broll-Penya del Moro: 54 min
Penya del Moro-Parc Mas Lluí: 47 min
Parc Mas Lluí-Sant Feliu de Llobregat: 31 min

Distribució del temps:
23 % en pujada, 7 % en pla i 70 % en baixada.