Arxiu d'etiquetes: font de l'espinagosa

Circular pel Coll de Can Cuiàs, Les Fatjones i Coll del Portell

Circular des de Sta. Maria de Vallvidrera pel Coll de Can Cuiàs, Les Fatjones, Coll del Portell i Vallvidrera

DADES TÈCNIQUES

  • Caminada núm. 119
  • Data: divendres, 30 de gener de 2026
  • Inici i final: Àrea de lleure de Santa Maria de Vallvidrera
  • Sector: vessant de Barcelona (Vallvidrera-St.Just Desvern)
  • Distància: 9,1 km
  • Temps: 2 h 25 min
  • Desnivell: + 208 m / – 208 m
  • Dificultat: moderada
  • Tipologia: circular

ITINERARI

Àrea de lleure de Santa Maria de Vallvidrera-Pantà de Vallvidrera-Font de l’Espinagosa-Coll de Can Cuiàs-Corriol de les Fatjones-Corriol Font de la Seas-Corriol Font del Rector-Corriol Font del Ferro-Camí de Can Baró-Coll del Portell-Camí de carena-Santa Maria de Collserola-Mirador del Turó d’en Corts-Vallvidrera (plaça)-Camí de les Nespreres-Font de Sant Ramon-Àrea de lleure de Santa Maria de Vallvidrera.

MAPA DE LA RUTA

RUTA A WIKILOC

LLOCS D’INTERÈS

COMENTARI

Fantàstica excursió pels volts de Vallvidrera, endinsant-nos al terme de Sant Just Desvern. Tot per fer una ruta circular que comença a l’àrea de lleure de Santa Maria de Vallvidrera (podeu fer-ho des de l’estació del Baixador de Vallvidrera dels FGC) i va cap al Pantà de Vallvidrera, segueix per la Font de l’Espinagosa i arriba al Coll de Can Cuiàs. Des d’aquí comença una llarga davallada per la zona boscosa de Les Fatjones. Ho farem per un corriol força fressat, que va baixant fins a les fondalades dels torrents que baixen pel vessant de ponent de la cresta de Sant Pere Màrtir. Passarem molt a prop de la Font de la Seas, força amagada, i més tard de la Font del Rector, fonts que podem visitar si no hi hem estat. Continuarem fins a enllaçar amb el Camí de Can Baró, que ens permetrà de pujar fins al Coll del Portell, en plena carena de Sant Pere Màrtir, que veurem a la nostra dreta. Nosaltres seguirem la ruta girant a l’esquerra pel camí de carena passant primer pel petit cim de la Muntanya Pelada i després per l’oratori de Santa Maria de Collserola, damunt la gran esplanada de l’indret on podem contemplar una escultura d’art natura. Des d’aquí continuarem fins al Mirador del Turó d’en Corts i tot seguit entrarem a Vallvidrera, passarem per la plaça principal del barri i després anirem a buscar el Camí de les Nespreres que, passant per la Font de Sant Ramon, ens portarà de nou a l’àrea de Santa Maria de Vallvidrera, completant una bonica circular.

DESCRIPCIÓ DE LA RUTA

La ruta comença a l’àrea de lleure de Santa Maria de Vallvidrera, al costat de la carretera de Sant Cugat (la BV-1462).
> Per arribar en vehicle particular a Santa Maria de Vallvidrera, a l’àrea de lleure, on hi ha un ampli aparcament gratuït, mira el mapa o clica en aquest enllaç.

Si no disposeu de vehicle particular o us agrada més fer servir el transport públic heu d’agafar els Ferrocarrils Catalans (FGC) i venir per la línia del Vallès (S1 o S2) fins a l’estació del Baixador de Vallvidrera, que es troba a 5 minuts de l’àrea de lleure.

Arribeu per on arribeu a Santa Maria de Vallvidrera, el primer que farem és anar al Pantà de Vallvidrera. Des de l’aparcament de l’àrea de lleure (257 m) hem de seguir el tram asfaltat (Camí de la Llenega), des del qual veiem a sobre Vil·la Joana, poc després passem pel costat de l’església de Santa Maria de Vallvidrera (a la dreta) i quan som a la Plaça del Mina Grott hem de tombar a l’esquerra per anar a trobar el Camí del Pantà. A la cruïlla hi ha un cartell del Parc.

Vista de Vil·la Joana des de l’aparcament de l’àrea de lleure

Fins aquest punt també arribareu aviat si heu vingut pel Baixador de Vallvidrera. Heu de sortir de l’estació baixant unes escales, travessar la carretera per un pas zebra amb semàfor i anar cap al carrer que surt al front de la parada de bus, que és el Camí del Pantà. Passareu pel costat d’un restaurant i de la plaça del Mina Grott i de seguida ja veureu el cartell del Parc.

Cartell del Parc

Passem per la dreta del cartell i prenem el Camí del Pantà, primer asfaltat mentres passem pel costat de vivendes de la barriada i després de terra, amb un cadenat a l’entrada. De seguida passarem pel costat de l’entrada de l’històric Mina Grott a l’esquerra i de l’àrea d’estada de la Casa del Guarda, amb una esplanada amb taules de pícnic, a la dreta. La Casa del Guarda, de color rosa, acull l’Espai d’interpretació del Pantà de Vallvidrera.
Tot seguit ens arribarem al pantà per unes escales de formigó, que superen el desnivell de la presa.

Finalment serem al  Pantà de Vallvidrera (260 m, 10 min), amb força més aigua que fa uns mesos. Les darreres pluges han fet augmentar la quantitat d’aigua, però encara no està ple del tot.

Passem per sobre de la presa per anar a l’altra banda del pantà, on ji ha més vivendes i prenem el carrer pavimentat a l’esquerra, en paral·lel al pantà, primer en lleugera pujada i després baixada. Poc després, a l’esplanada que hi ha a la capçalera del pantà, a mà dreta trobareu la bassa refugi, un espai per preservar la fauna del pantà, especialment amfibis.

Deixem l’espai natural i anem cap al camí de la font de l’Espinagosa. El trobarem pel costat de la vivenda que tenim més a prop, entrant al camí cap a l’esquerra.

Camí cap a la Font de l’Espinagosa

Prenem un camí que va pujant pel bosc resseguint un torrent. A uns 10 minuts arribarem a la Font de l’Espinagosa (320 m, 25 min), que veiem a la dreta del camí, abans d’un revolt tancat.

Passada la font continuem pel camí amunt, passem pel trencall que va a la Font de Can Llevallol (que ja hem vist en altres caminades) i poc després enllacem amb el Camí de Santa Creu d’Olorda a Vallvidrera, una pista ampla que agafem tirant cap a la dreta i que en poca estona ens deixarà al Coll de Can Cuiàs (314 m, 40 min), amb una esplanada (sovint feta servir d’aparcament de vehicles) i la masia de Can Cuiàs aturonada al front. Aquí acaba la primera etapa de la ruta.

Coll de Can Cuiàs (314 m)

En la segona etapa de l’itinerari anirem del Coll de Can Cuiàs fins al Coll del Portell, a la crena de Sant Pere Màrtir. Ho farem davallant per corriols boscans per la zona de Les Fatjones en direcció Can Baró i finalment pujarem a la cresta de Sant Pere Màrtir per la pista que ve de Can Baró. Serà un bonic tram per una zona obaga, tranquil·la, amb vegetació espessa.

Per reprendre la marxa travessem la carretera i ens situem a l’entrada del Camí de Can Fatjó (hi ha un pal indicador) i seguim aquest camí en baixada un tros, poc més de 5 minuts, fins que trobem una cruïlla, amb pal indicador (278 m, 47 min).

Camí de Can Fatjó

Recte seguiríem cap a Can Fatjó. Nosaltres hem d’abandonar la pista que anàvem i girar pel trencall de l’esquerra i, compte!, hem d’entrar al primer corriol que tenim a la dreta (hi ha un altre corriol per l’esquerra, en direcció la Font del Rector, que ja hem fet altres vegades).

En aquesta cruïlla hem d’abandonar el Camí de Can Fatjó i seguir cap a l’esquerra
Vista de la carena de Sant Pere Màrtir: cap allà hem d’anar

Iniciem una llarga davallada per la zona de Les Fatjones per un corriol força fressat, que primer baixa i quan arribem a la fondalada planeja. Hem de seguir sempre el sender, no té pèrdua.

Quan som a la part fonda passarem pel costat de l’entrada d’una mina d’aigua (veure foto), i molt a prop de la Font de la Seas, sense trobar-la.

Pas pel fondal, amb l’entrada de la mina d’aigua a l’esquerra

A la fondalada el camí va planejant i la caminada es converteix en un passeig molt agradable.


Finalment ensopegarem un trencall de corriols, amb senyalització (223 m, 1h 09min). Seguint el mateix corriol aniríem cap a Can Baró, però nosaltres hem de canviar de rumb i tombar pel corriol de l’esquerra (direcció Font del Rector), fent un gir de 180 graus.

A partir d’aquí començarem a pujar. Durant uns 10 minuts farem el sender cap a la Font del Rector fins que arribarem a un altre trencall, també senyalitzat (258 m, 1h 19min).

Si voleu anar a la Font del Rector es troba molt a prop, tirant a l’esquerra: només heu de caminar una estoneta i baixar per un caminet a l’esquerra fins a la font o més endavant per unes escales.
En aquesta ruta ignorem la font i en arribar a la cruïlla girem a la dreta (direcció Font del Ferro), fent un nou canvi de rumb.

Corriol cap a la Font del Ferro

Caminem uns pocs minuts més per aquest corriol (el que ja hem fet altres vegades, i que surt del camí de Can Fatjó) fins que arribarem a l’encreuament amb el Camí de Can Baró (281 m, 1h 22min).

Pal indicador a la cruïlla amb el Camí de Can Baró. Cal anar en direcció Sant Pere Màrtir

Aquesta pista cap a l’esquerra és la que ens portarà al Coll del Portell, a la carena de Sant Pere Màrtir, amb l’antena enorme al seu cim, que hem anat divisant al llarg del recorregut.

Pujant podem contemplar una gran panoràmica del Baix Llobregat i el cim de Sant Pere Màrtir, que ens queda a la nostra dreta.


Pel camí anem veient el fil de la carena, amb la silueta d’un pal indicador. Al tros final ens espera una pujada més pronunciada, especialment els darrers metres abans de trepitjar el camí de carena, al Coll del Portell (342 m, 1h 31min).

Quan som a la carena ja hem completat la segona etapa de la caminada. La tornada al punt de partença serà molt diferent, amb al·licients com les vistes, encara que no tant aventurera com les etapes per arribar fins aquí.

L’etapa següent va des del Coll del Portell a Vallvidrera passant pel camí de carena de Sant Pere Màrtir a Vallvidrera. La ruta es fa per una pista força transitada els caps de setmana. Durant el recorregut que farem anirem deixant enrere el cim de Sant Pere Màrtir amb la seva antena i la torre de guaita i anirem veeient al front la Torre de Collserola i el temple del Tibidabo, la zona culminant de la Serra de Collserola. Al vessant de la muntanya veiem les vivendes de Vallvidrera. Aviat hi serem.

Continuem la caminada per la pista de carena a l’esquerra
Deixem Sant Pere Màrtir a la nostra esquena

Iniciem la passejada (de fet, és un passeig per un tram fàcil, sense massa desnivell) seguint per la pista, podent admirar vistes de Barcelona a la nostra dreta.

Panoràmica de Barcelona

Tenim l’alternativa, com vaig fer jo, de sortir de la pista pels caminets que anirem trobant a la nostra dreta, que pugen i baixen en paral·lel a la pista principal, i que solen utilitzar els ciclistes. Així fem el trajecte més variat, escapant per estones de la rutina de caminar per una pista.

En aquestes desviacions momentànies de la pista passarem per la Muntanya Pelada (358 m, 1h 42min), una ascensió molt curta, i en el següent corriol pujarem directes a l’oratori de Santa Maria de Collserola (368 m, 1h 47min), una senzilla construcció feta de maons i rajoles.

Pujant pel corriol a l’oratori
Oratori de Santa Maria de Collserola (368 m)
Vista de la Torre de Collserola i el Tibidabo des de l’oratori

A sota d’aquí tenim una gran esplanada, amb uns bancs i a la banda dreta mirant cap a Vallvidrera una mostra d’art natura, l’escultura Ra, feta de pedra, de l’artista Víctor Mata Ventura. Hi ha un cartell explicatiu de l’obra. Des del fons de l’esplanada a l’esquerra surt un corriol que puja al proper Turó d’en Corts.

Esplanada de Santa Maria de Collserola (363 m)
L’escultura Ra a l’esplanada (foto caminada febrer 2024)

Nosaltres travessem tota l’esplanada anant rectes cap a la continuació de la pista principal, que seguirem, amb bones vistes de Barcelona i de la carena del Tibidabo.

Vista de Collserola i Barcelona

En pocs minuts arribarem al Collet de l’Espinagosa, on hi ha el Mirador del Turó d’en Corts (353 m, 1h 54min), amb uns bancs i una llarga miranda, des de la qual podem veure una part del Baix Llobregat i un bon tros de la serra de Collserola. També és una zona d’aparcament de vehicles, ja que es troba arran de la Carretera de Molins de Rei (la BV-1468).

Tenim Vallvidrera a tocar, a l’altra banda de la carretera. Sortim de l’àrea-mirador per la dreta, per un caminet separat de la calçada i seguim la carretera uns metres. En aquest curt trajecte tenim un altre mirador, des del qual tenim més vistes fantàstiques de Barcelona, amb Sarrià en primer terme.

VDesprés de contemplar el paisatge, ara encarats a Barcelona, travessem la carretera pel pas zebra i prenem, per la dreta amunt, el carrer Mont d’Orsà, una de les entrades a Vallvidrera.

Travessem la carretera i enfilem el carrer Mont d’Orsà

Fem el carrer en pujada, passant per la Plaça dels Pins de Vallvidrera (354 m, 1h 58 min), fins passats el Palauet d’Orsà i la Casa Buenos Aires (els dos a la dreta, molt a prop).

Llavors segueix una baixada que ens deixarà a la Plaça de Vallvidrera, el centre neuràlgic del barri de Vallvidrera (342 m, 2h 06min).

Ens falta completar la circular tornant a Santa Maria de Vallvidrera. A la plaça de Vallvidrera ens situem a la vorera esquerra i a la primera cantonada a l’esquerra girem per on passa la carretera de Sant Cugat, la BV-1462, i en superar-la passem a la vorera dreta per on hi ha l’edifici que acull l’Espai Cultural el Mercat i seguim un tros avall el carrer d’Elisa Moragas.

Edifici de l’Espai Cultural de Vallvidrera (antic Mercat) i carrer d’Elisa Moragas

Molt aviat veurem a mà dreta el trencall del Camí de les Nespreres (333 m, 2h 09min). Aquesta és la via per la qual baixarem a l’àrea de lleure des d’on hem sortit.
A l’entrada del camí (cal estar atents per no passar de llarg) hi ha un pal indicador que ens assenyala la direcció que seguirem (Camí de les Nespreres-Font de Sant Ramon-Santa Maria de Vallvidrera).

Accedim al camí que fa baixada, al principi és esglaonat, amb travesses de fusta, i quan som a prop de la font tornem a trobar un tros esglaonat.

Finalment, en cinc minuts serema la Font de Sant Ramon (300 m, 2h 14min), que ens queda a l’esquerra. La font té una coberta amb un mosaic del sant al frontal, vandalitzat.

Font de Sant Ramon

Visitada la font continuem pel camí avall.
Poc després arribem a un trencall amb un pal senyalitzador (273 m, 2h 18min).

Nosaltres hem de tombar a l’esquerra (direcció Àrea de lleure Santa Maria de Vallvidrera-Fondal de Vil·la Joana), baixant per un camí força aixaragallat que de seguida va a parar al camí del fondal.
A l’esquerra tenim l’Àrea de lleure de Santa Maria de Vallvidrera.

Baixem per unes escales a la gran esplanada i abans de travessar-la podem anar a visitar, a mà dreta, la Font de Santa Bàrbara (257 m, 1h22min).

Font de Santa Bàrbara

Feta la visita a la font passem pel costat de l’àrea de pícnic, del restaurant amb terrassa i de l’esplanada per arribar a la zona d’aparcament (257 m, 2h 25 min) i donar per acabada la caminada.

Cartells del Parc a l’àrea de lleure

DESNIVELLS I TEMPS PER TRAMS
Desnivell en metres / Temps en minuts

TramDesnivellTemps
Santa Maria de Vallvidrera (àrea de lleure)-
Pantà de Vallvidrera (presa)
+ 310′
Pantà de Vallvidrera (presa)-Bassa refugi-
Font de l’Espinagosa
+ 6015′
Font de l’Espinagosa-Coll de Can Cuiàs– 615′
Coll de Can Cuiàs-Camí de Can Fatjó fins
trencall corriol Les Fatjones
– 367′
Pas pels corriols Les Fatjones-Font de la Seas– 5522′
Pas pels corriols Font del Rector-Font del
Ferro fins enllaç Camí de Can Baró
+ 5813′
Camí de Can Baró fins Coll del Portell+ 609′
Coll del Portell-Muntanya Pelada-Santa
Maria de Collserola
+ 2716′
Santa Maria de Collseerola-Mirador
Turó d’en Corts
– 157′
Mirador Turó d’en Corts-Vallvidrera (plaça)– 1112′
Vallvidrera (plaça)-Santa Maria de
Vallvidrera (àrea) pel Camí de les
Nespreres i Font Sant Ramon
– 8519′
Totals acumulats+ 208
– 208
2 h 25′

Desglossament del temps per etapes:
Sta.Maria de Vallvidrera-Coll de Can Cuiàs: 40 min
Coll de Can Cuiàs-Coll del Portell: 51 min
Coll del Portell-Vallvidrera: 35 min
Vallvidrera-Sta.Maria de Vallvidrera: 19 min

Distribució del temps:
44 % en pujada, 12 % en pla i 44 % en baixada.

Caminada per l’entorn de Vallvidrera i el Tibidabo

Baixador de Vallvidrera-Casa Sagrada Família-Coll de Can Cuiàs-Font de Can Llevallol-Pantà de Vallvidrera-Santa Maria de Vallvidrera-Font de la Budellera-Tibidabo-Font del Canet-Vil·la Joana (circuit fonts)-Baixador de Vallvidrera

DADES TÈCNIQUES

  • Caminada núm. 113
  • Data: dijous, 31 de juliol de 2025
  • Inici i final: Baixador de Vallvidrera (FGC)
  • Sector: Entorn de Vallvidrera-Tibidabo
  • Distància: 14,2 km
  • Temps: 4 hores
  • Desnivell: + 347 m / – 347 m
  • Dificultat: moderada
  • Tipologia: circular

ITINERARI

Baixador de Vallvidrera (FGC)-Casa Sagrada Família-Mas Sauró-Camí de Can Llevallol-Coll de Can Cuiàs-Font de Can Llevallol-Font de l’Espinagosa-Bassa refugi-Pantà de Vallvidrera-Casa del Guarda-Camí del Pantà-Santa Maria de Vallvidrera (àrea de lleure)-Revolt de les Monges-Ca n’Estisora-Font de la Budellera (àrea de lleure)-Drecera Camí de Sant Cugat-Camí de Vallvidrera-Tibidabo (esplanada)-Coll de la Vinassa-Camí de Sant Cugat-Font del Canet-Camí de la Budellera-Camí del Salze-Vil·la Joana (circuit fonts: Font Joana-Font dels Plàtans-Font Vella-Font Nova-Font Rosita)-Baixador de Vallvidrera (FGC).

MAPA DE LA RUTA

RUTA A WIKILOC

LLOCS D’INTERÈS

COMENTARI

Caminada pel rovell del Parc Natural de Collserola, amb el centre neuràlgic a l’estació del Baixador de Vallvidrera, a Santa Maria de Vallvidrera.
La ruta completa es pot fer en unes 4 hores, comptant les diverses parades que farem pel camí, amb molts punts d’interès.
Primer farem una volta per la zona del Pantà de Vallvidrera i després per la zona del Tibidabo. Podem fer tot l’itinerari sencer o fer-ho en dues caminades.
Si fem la caminada sencera passarem per 10 fonts de Collserola (sense comptar les fonts de xarxa), amb fonts tan emblemàtiques com la de Can Llevallol, la de la Budellera o la del Canet, sense oblidar les cinc fonts en poc espai de la zona de Vil·la Joana.
Durant el trajecte, a més a més, passarem per la Casa Sagrada Família, l’antic mas de Can Llevallol, el Pantà de Vallvidrera, amb la bassa refugi i la Casa del Guarda, l’extensa àrea de lleure de Santa Maria de Vallvidrera, l’històric Revolt de les Monges i, no hi podia faltar, el Tibidabo, amb el temple, el parc d’atraccions i les vistes aèries de Barcelona i voltants.
En definitiva, una excursió amb prou al·licients, per conèixer la part central de la serra de Collserola.

DESCRIPCIÓ DE LA RUTA

Tram 1
BAIXADOR DE VALLVIDRERA (FGC) (236 m) –
COLL DE CAN CUIÀS (314 m)

Per Casa Sagrada Família, Mas Sauró i Camí de Can Llevallol

Comencem la caminada davant de l’estació de Baixador de Vallvidrera dels Ferrocarrils Catalans (236 m). Som a Santa Maria de Vallvidrera.
Baixem les escales que donen a la carretera i en dirigim al front pel carrer Torrent del Rovelló i, passada la parada de bus, a pocs metres ja veurem a la dreta el trencall cap a Casa Sagrada Família.

Prenem el carrer pavimentat cap amunt i, amb vistes de la barriada i de l’entorn de Collserola, anirem pujant suaument fins arribar a la Casa Sagrada Família (256 m, 7 min).

Voregem la casa fent el revolt ampli que trobarem, ja amb el camí de terra i accedim al Camí del Pebràs, amb cadena. Comença un tram amb força pujada, farem uns revolts pronunciats i passarem per un parell de torres elèctriques.

Passada la segona torre, la pujada es modera i fins i tot hi ha trossos planers.
Finalment, la pista que seguim des de la Casa Sagrada Família arriba a enllaçar amb una altra pista, el Camí de Can Castellví (348m, 27 min).
A la cruïlla tombem a l’esquerra i en pocs minuts arribarem a la zona de Mas Sauró (339 m, 30 min), un petit tros de trama urbana.

Quan hi som hem de seguir per la dreta, pel carrer pavimentat, i immediatament veurem que pel mig del primer revolt surt una pista de terra, amb cadena (340 m). És el Camí de Can Llevallol i cap aquí hem d’anar.

Trencall del Camí de Can Llevallol

Tornem a la natura, per una pista molt bonica que va descendint de manera suau. En aquest tram farem una passejada agradable.
Pel camí passarem pel trencall cap als Turons de Can Pasqual (333 m, 38 min), a la dreta (veure segona foto) i poc després per la masia de Can Llevallol. a l’esquerra (veure tercera i quarta foto).

I de seguida arribarem al torrent del Sot de la Cua del Bacallà, en un revolt tancat i molt aviat, després d’uns pocs metres remuntant, arribarem a l’esplanada del Coll de Can Cuiàs (314 m, 52 min).

Per aquest coll passa la carretera de Molins. La masia de Can Cuiàs la veiem dalt d’un turó, a la nostra dreta des del camí per on hem arribat. Aquest indret és un punt estratègic per fer diverses excursions. Hi ha una àmplia esplanada on poder aparcar si venim en vehicle particular.

I en aquesta esplanada acabem la primera etapa de la ruta. Ens espera el retorn a Santa Maria de Vallvidrera, passant per diversos punts d’interès.

Tram 2
COLL DE CAN CUIÀS (314 m) –
SANTA MARIA DE VALLVIDRERA (àrea) (256 m)

Per Font de Can Llevallol i Pantà de Vallvidrera

Deixem l’esplanada del coll per la banda contrària per on hem arribat, pere anar a buscar la pista de terra que va cap a Vallvidrera. Però, compte, perquè just a l’accés surt per l’esquerra un corriol.

Sense entrar a la pista ampla, hem de prendre el corriol que surt per l’esquerra

Agafem aquest corriol que ens portarà a la primera font que visitarem, la de Can Llevallol,

Corriol cap a la Font de Can Llevallol

Fem un tram per un agradable sender emboscat i quan veiem un gran pollancre serem davant de la Font de Can Llevallol (285 m, 59 min).

Font de Can Llevallol

A l’espai, a part de la font, hi ha una era i una petita zona de pícnic, amb un banc de fusta.

Abandonem la font i seguim pel corriol que continua amb lleuger ascens pel mig del bosc. Un tram molt agradable també.
A la primera bifurcació de corriols que trobem hem de seguir recte, ignorant el camí que surt per la dreta, i a la segona cruïlla hem de continuar cap a la dreta, sempre seguint la indicació de les plaques de fletxes blanques en fons verd.

Seguim pel corriol

Poc deprés arribarem a enllaçar amb un camí més ample (1h 08 min). A la cruïlla hem de seguir avall cap a l’esquerra, per dirigir-nos cap al torrent on trobarem la segona font de la caminada.

Arribada a l’enllaç amb el camí que va cap al Pantà de Vallvidrera. Girem a l’esqquerra avall.
Desceens cap al torrent on hi ha la Font de l’Espinagosa

Quan arribem al fons del torrent, en un revolt tancat, trobarem a la nostra esquerra la  Font de l’Espinagosa (320 m, 1h 12 min).

Continuem pel camí avall, en paral·lel al torrent, i poc després acaba al Pantà de Vallvidrera, en una esplanada a la zona de la cua de l’embassament (262 m, 1h 19 min).

Quan som a l’esplanada davant unes vivendes, ens hem de desviar un xic cap a l’esquerra per anar a visitar la bassa refugi, un espai natural destinat a preservar la fauna autòctona. Té l’accés restringit.

Feta la visita a l’espai travessem l’esplanada i anem a buscar el camí que surt per la dreta, per la zona de les vivendes més properes.
Prenem el camí i rodejarem el Pantà de Vallvidrera, que ens quedarà a la nostra esquerra.

El pantà encara ofereix un aspecte trist, amb poca aigua, concentrada a la més propera a la presa. Seguint el camí, ja acostant-nos a la presa, trobarem a l’esquerra una petita passera, que ens permetrà veure la totalitat del pantà, des dela presa fins a la cua de le’mbassament.

Molt a prop tenim la presa del Pantà de Vallvidrera (260 m, 1h 25 min), que la travessem per sobre, des d’on tenim una nova visió del pantà.

A l’altra banda de la presa, al costat d’unes vivendes, hi ha unes escales que baixen a la Casa del Guarda, que acull l’Espai d’interpretació del pantà, i una àrea d’estada, amb taules de pícnic.

Casa del Guarda

Sortim de l’esplanada i prenem el Camí del Pantà cap a l’esquerra i de seguida tenim a la dreta la boca (reixada) de la Mina Grott (1h 30 min).

Entrada a la Mina Grott (foto caminada octubre 2021)

Tot seguit entrem a la zona de vivendes de la barriada de Santa Maria de Vallvidrera, continuant pel Camí del Pantà fins a la plaça del Mina Grott, llavors girem a la dreta vorejant la plaça i finalment trenquem a la dreta pel Camí del Cama-sec.
NOTA: Si voleu acabar aquí la ruta fent només la primera part, heu de seguir recte pel Camí del Pantà, deixant a la dreta la plaça i de seguida sereu a l’estació del Baixador de Vallvidrera, al lloc de partença.

Poc després passarem pel costat de l’Església de Santa Maria de Vallvidrera, a l’esquerra.

I el camí-carrer acaba a l’àrea de lleure de Santa Maria de Vallvidrera, a la zona d’aparcament (256 m, 1h 39 min).
Per sobre nostre veiem Vil·la Joana, el lloc on acabarem la segona part de la ruta, després de fer una volta passant pel Tibidabo.

Passem la zona d’aparcament i ens dirigim, seguint recte, a l’extensa esplanada pel costat del restaurant.
Quan arribem al final veurem a mà esquerra la Font de Santa Bàrbara (1h 41 m), on podrem refrescar-nos i beure, si no ho hem fet abans a la terrassa del restaurant.

Font de Santa Bàrbara

Darrera de la font hi ha una cruïlla de camins: hem de continuar recte pel camí més a l’esquerra, el Camí del Fondal, que va en paral·lel entremig de la carretera de Vallvidrera a Sant Cugat i el Torrent de la Budellera.
Seguim el camí planer i al final trobarem una escala que ens permet pujar a la carretera, a l’anomenat Revolt de les Monges (285 m, 1h 52 min).

L’indret té un monument que recorda l’assassinat d’unes monges durant la guerra civil. Podeu conèixer la història en aquest vídeo i en aquest reportatge de Betevé, o en aquest altre reportatge de Nació Digital.
I com a curiositat, aquest és el punt més fred de Barcelona.

Revolt de les Monges (Carretera de Vallvidrera)
Monument a les monges assassinades

Un cop hem travessat la carretera, al mateix revolt tenim a la dreta unes escales amb esglaons de fusta i la indicació de La Budellera-Tibidabo-Vallvidrera.. És una bona drecera que, passant per Ca n’Estosora, ens portarà a la Font de la Budellera, el nostre següent objectiu. En el trajecte veurem marcades fletxes blanques que ens assenyalen la direcció correcta cap a la font.

Trencall de la drecera capa la Budellera

Fem un tram d’escales per anar guanyant alçada, enllacem amb un camí i tirem a l’esquerra, arribem al trencall a Ca n’Estisora i tombem a la dreta cap un nou tram d’escales i en tornar a enllaçar amb un camí de terra girem a la dreta.
Fem un últim tram més aviat planer, passant pels trencalls amb altres corriols, que passem de llarg. i finalment arribem a una edificació de pedra. Som a la base de la Font de la Budellera. Podem anar fins a la font pel camí (a l’esquerra) o pujar per més escales, superant les diverses terrasses de la font, projectada per l’arquitecte Forestier, amb la imponent imatge de la Torre de Collserola com a escenari de fons.
L’indret acull una àrea d’estada del Parc.

A la part superior, en una espècie de cobert, hi ha la famosa Font de la Budellera (359 m, 2h 08 min).

Emplaçament de la Font de la Budellera
Frontal de la font

Lamentablement, la font estava pintada amb un mal gust que només un o uns incívics ho poden haver fet. Quanta ràbia s’ha de tenir per fer això!
Per desgràcia són molts els espais de Collserola malmesos per una gentussa que tenen el cap buit i la sensibilitat sota zero, com demostren embrutant mobiliari, senyals, cartells, plafons informatius, frontals de fonts, restes arqueològiques, etc.
Algú hauria de parar aquest vandalisme que queda impune!

Visitada la font, tornem al camí esglaonat i seguim cap a la part alta de la font, que deixem a sota.

Deixem la font per la part superior esquerra

Fem un tros de camí i aviat hem de tombar a l’esquerra amunt, per un camí ample, que pocs metres després enllaça amb la pista de Can Xuliu (383 m, 2h 11 min).

Senyal indicador a la cruïlla

A la cruïlla girem a l’esquerra i fem un tros més aviat planer fins arribar al punt d’on surt la drecera que hem d’agafar, indicada (direcció Passeig dels Til·lers-Torre de Collserola) (394 m, 1h 15 min).

Trencall de la drecera, a la dreta,

Tombem a la dreta i seguim per un corriol que s’enfila suaument en direcció al Tibidabo. Més amunt enllaçarem amb un camí, que hem de seguir a l’esquerra (direcció Torre de Collserola-Tibidabo) i després d’una curta pujada tornarem a enllaçar amb un altre camí, aquest pavimentat, el Camí de Sant Cuga. Anem cap a la dreta i aviat arribarem al Camí de Vallvidrera al Tibidabo, en realitat carretera (447 m, 2h 27 min).

Tombem a l’esquerra per la carretera que puja al Tibidabo, que tenim ben a prop; a la dreta deixem la Torre de Collserola i al front veiem Barcelona estesa fins al mar.

Pugem per la vorera esquerra i aviat passarem pel costat de l’edifici de l’antiga biblioteca Valentí Almirall.

Biblioteca Valentí Almirall

Pujant ens anem acostant al cim del Tibidabo, passant pel costat dels aparcaments. En qualsevol moment podem anar a l’altra banda de la calçada i contemplar el paisatge entremig dels arbres.

Panoràmica de Barcelona (en primere terme, l’Observatori Fabra), pujant al Tibidabo

Després d’una notable pujada, quan som a sota mateix del recinte arribem a un doble revolt i accedirem, si volem per petits trams d’escales per retallar els revolts, al Tibidabo, a l’esplanada principal (500 m, 2h 37 min). Som al cim més alt de Collserola i al punt més elevat de Barcelona.

Al voltant de l’esplanada hi ha el Temple Expiatori, els miradors de l’àrea panoràmica i el popular Parc d’atraccions (consulteu web oficial) i altres equipaments, com l’estació del Funicular del Tibidabo (la ‘Cuca de Llum‘).

Temple del Tibidabo

Feta la visita al Tibidabo, que serà més o menys llarga, continuem l’excursió pel vial que voreja el temple pel lateral esquerra. Seguint el vial, en lleugera baixada, arribarem al final a un ampli revolt, des d’on veiem, a la dreta, l’Hotel Florida i al front,una petita esplanada, on hi ha un mirador (491 m, 2h 43 min), des d’on podem contemplar una àmplia panoràmica del Vallès. Des d’aquí observem en primer terme, aïllada enmig del bosc, Can Puig de Sant Cugat, i al fons el massís de Montserrat, i entrmig, escampades, diverses poblacions del Vallès Occidental.

Abans d’entrar a l’esplanada del mirador tenim a l’esquerra un corriol que baixa directe al Coll de la Vinassa, però no està indicat.
Prenem aquest sender, força rocallós, i en pocs minuts arribarem a baix, al Coll de la Vinassa (462 m, 2h 50 min), una cruïlla de camins, per on hem passat diverses vegades en les excursions del blog.

Al coll hi ha una font de xarxa, un banc de fusta i un cartell del Parc.
Deixem l’indret per la pista més ampla,, el Camí de Sant Cugat, passant pel costat de la font i pel cadenat.

Coll de la Vinassa

Seguim la pista, sense massa desnivell i amb vistes, per sobre de la vegetació, dels elements característics de la zona del Tibidabo, la Torre de les Aigües de Dos Rius, el temple i la Torre de Collserola.

El pas per la pista acaba quan arribem al trencall cap a la Font del Canet, el nostre pròxim objectiu.
En ser-hi (hi ha pal indicant la direcció Font del Canet-Font de la Budellera), abandonem la pista i tombem pel corriol a l’esquerra avall (454 m, 2h 55 min).

Trencall cap a la Font del Canet, a l’esquerra

Comencem un tram llarg de baixada fins al torrent de la Vinassa, on hi ha la Font del Canet (o d’en Canet). El trajecte està molt ben indicat.
A totes les cruïlles de camins o corriols (un parell de bifurcaions que trobarem) sempre hem de continuar per l’esquerra avall.

Després d’una baixada amb algun tram força rocallós (aneu amb molt de compte!), arribarem al fons del Torrent de la Vinassa, on trobarem, com si ens esperés, la Font del Canet (385 m, 3h 07min).

Marxem de la font seguint el camí que ressegueix el torrent i va a parar, en descens moderat, a la pista del Camí de la Budellera (335 m, 3h 14 min). Al front veiem el corriol que va a la font de la Budellera.

A la cruïlla nosaltres hem de tombar per la pista a la dreta, en direcció Centre d’informació Parc de Collserola-Vil·la Joana-Baixador de Vallvidrera, una direccció que hem de seguir sempre a partir d’ara, perquè és l’itinerari que farem.
Agafem l’ampla pista, passem per un revolt tancat i més enllà per un altre amb el trencall d’un sender a la dreta i continuem sense abandonar la pista. tot un tros més.

Això fiins arribar a un encreuament important (316 m, 3h 22 min).
Per l’esquerra, el camí que va al Revolt de les Monges i per la dreta el que hem d’agafar (recordeu, direcció Centre d’informació Parc de Collserola-Vil·la Joana-Baixador de Vallvidrera).

Així doncs, tombem a la dreta per la pista que va pujant de manera sostinguda fins a enllaçar amb el Camí del Salze (347 m, 3h 30 min), la pista que va del Coll del Gravat a Vil·la Joana.

Nosaltres girem a l’esquerra cap avall, per fer un tram de baixada contínua fins arribar a l’alçada de l’Escola Els Xiprers, Quan hi som, el camí de terra arriba a la seva fi i entrem en zona semi-urbana.

Immediatament després de passar el revolt amb cadena arribem a un encreuament amb un camí-carrer pavimentat (297 m, 3h 39 min).

Pal indicador a l’encreuament

Girem a la dreta i a pocs metres, tenim a l’esquerra, l’edifici del Centre d’Informació del Parc de Collserola.

Una de les entrades del Centre d’informació del Parc

I a pocs metres serem davant de la Vil·la Joana, seu del Museu Verdaguer del MUHBA (281 m, 3h 43 min).

Vil·la Joana des de la placeta del davant
Detall de la façana de Vil·la Joana

Des de Vil·la Joana seguirem un circuit per les cinc fonts de l’entorn. És un darrer tram de la ruta planer, que podem fer en poc més de 15 minuts.
Quan som a tocar de l’edifici, pel front hi ha el camí esglaonat que baixa directe a l’estació de tren. Nosaltres hem d’agafar el que surt per la dreta, que ens assenyala la direcció Passeig dels Plàtans-Font Joana-Font Vella.

Trencall del Passeig dels Plàtans, a Vil·la Joana

Entrem al preciós Passeig dels Plàtans, on començarem la volta per diverses fonts de l’entorn.

Inici del circuit de les fonts al Passeig dels Plàtans-

A pocs metres (a la foto de sobre es veu el senyal indicador) hem de desviarnos a l’esquerra per baixar per unes escales i anar a visitar la Font Joana, amb una esplanada al davant. Passem per tota la zona seguint el camí per l’altra banda i anem a sortir de nou al Passeig dels Plàtans, just davant de la Font dels Plàtans, rodejada d’elements d’art natura.

Tirem a l’esquerra i quan acaba el passeig trobem la Taula dels Bisbes, amb una petita àrea de pícnic.

Taula dels Bisbes

Des d’aquí tornem a baixar per unes escales que ens duran primer a la Font Vella (tapiada) i després a la Font Nova.

Llavors el camí fa un revolt de 180 graus i continua, en direcció a l’estació de tren: és el Camí del Fondal. Som molt a prop de la fi de la caminada.

Canvi de sentit del circuit de les fonts

Abans d’arribar-hi ens hem de fixar amb l’encreuament que hi ha a la dreta del camí, senyalitzat (indicació de Les Planes-Turó del Penitent), per on hem de desviar-nos i a la primera bifurcació (immediatament) girar per la dreta per anar a veure la Font Rosita, mig coberta per la vegetació, i l’última de les cinc fonts que hem vist en aquest circuit.

Sortim de la font i retornem al camí del fondal que seguíem i només ens resta acabar la ruta amb l’arribada a l’estació del Baixador de Vallvidrera dels Ferrocarrils Catalans (236 m, 4 hores)

Acaba una llarga circular que ens ha dut a visitar l’entorn del Pantà de Vallvidrera i del Tibidabo, passant per diversos punts d’interès.

DESNIVELLS I TEMPS PER TRAMS
Desnivell en metres / Temps en minuts

TramDesnivellTemps
Baixador de Vallvidrera (FGC)-Casa Sagrada Família+ 207′
Casa Sagrada Família-Mas Sauró+ 8323′
Mas Sauró-Coll de Can Cuiàs, per Can Llevallol– 2522′
Coll de Can Cuiàs-Pantà de Vallvidrera,
per fonts Can Llevallol i l’Espinagosa
– 5433′
Pantà de Vallvidrera-Sta.Maria de Vallvidrera
(àrea de lleure)
– 414′
Sta.Maria de Vallvidrera (àrea)-Revolt de les Monges+ 2913′
Revolt de les Monges-Font de la Budellera,
per Ca n’Estisora
+ 7416′
Font de la Budellera-Camí de Vallvidrera al Tibidabo+ 8919′
Pujada fins al Tibidabo (esplanada)+ 5210′
Tibidabo (esplanada)-Coll de la Vinassa– 3813′
Coll de la Vinassa-Font del Canet– 7717′
Font del Canet-Camí del Salze– 3823′
Camí del Salze-Vil·la Joana– 6913′
Vil·la Joana-Baixador de Vallvidrera,
per circuit de les fonts
– 4217′
Totals acumulats+ 347
– 347
4 h 00′

Desglossament del temps per etapes:
Baixador de Vallvidrera-Coll de Can Cuiàs: 52 min
Coll de Can Cuiàs-Àrea Sta. Maria de Vallvidrera: 47 min
Àrea Sta. Maria de Vallvidrera-Font de la Budellera: 29 min
Font de la Budellera-Tibidabo: 29 min
Tibidabo-Font del Canet: 30 min
Font del Canet-Vil·la Joana: 36 min
Vil·la Joana-Baixador de Vallvidrera: 17 min

Circular de Santa Maria de Vallvidrera a Santa Creu d’Olorda

Anada pel Turó de Can Pasqual i retorn per Valldonzella

DADES TÈCNIQUES

  • Caminada núm. 90
  • Data: dimarts, 29 d’agost de 2023
  • Inici i final: Àrea de lleure de Santa Maria de Vallvidrera
  • Sector: vessant Barcelona-Llobregat
  • Distància: 15 km
  • Temps: 3 h 35 min
  • Desnivell: + 358 m / – 358 m
  • Dificultat: moderada
  • Tipologia: circular

ITINERARI

Santa Maria de Vallvidrera (àrea de lleure)-Pantà de Vallvidrera-Mas Sauró-Camí de Can Llevallol-Carena Turons de Can Pasqual-Turó de Can Pasqual-Can Masdemont-Coll de Can Pasqual-Carretera de Molins-Trencall La Sargantana-Coll de Can Mallol-Santa Creu d’Olorda (ermita, Pedrera dels Ocells i esplanada)-Camí Vall de Sant Feliu-Can Ferriol-Torre del Bisbe-Torre de Santa Margarida-Font de Santa Margarida-Camí de Valldonzella-Corriol al Coll de Can Cuiàs-Coll de Can Cuiàs-Camí de Vallvidrera-Font de l’Espinagosa-Pantà de Vallvidrera-Santa Maria de Vallvidrera (àrea de lleure).

MAPA DE LA RUTA

RUTA A WIKILOC

LLOCS D’INTERÈS

COMENTARI

Circular similar a la ruta 83 del blog, però en sentit invers i amb algunes variacions en el recorregut. Inici i final a Santa Maria de Vallvidrera, des d’on podem fer la ruta des de l’area de lleure, si aneu en cotxe particular, o des de l’estació del Baixador de Vallvidrera (FGC), si aneu en tranport públic.
La caminada comença anant al Pantà de Vallvidrera per després pujar fins a la carena, passar pel Turó de Can Pasqual i, pels colls de Can Pasqual i de Can Mallol, arribar a Santa Creu d’Olorda.
El retorn es fa per Can Ferriol, la Torre del Bisbe i Santa Margarida de Valldonzella per acabar a la zona del Coll de les Torres i des d’allà seguir el corriol que ens portarà al Coll de Can Cuiàs. Finalment, pel camí de Vallvidrera i el de la font de l’Espinagosa tornarem al Pantà de Vallvidrera, que ara passarem per l’altra banda, i acabarem a l’àrea de lleure de Santa Maria de Vallvidrera, punt d’inici i final de la caminada.

DESCRIPCIÓ DE LA RUTA

Tram 1
SANTA MARIA DE VALLVIDRERA (257 m) –
TURÓ DE CAN PASQUAL (470 m)

Pel Pantà de Vallvidrera i Camí de Can Llevallol

El primer tram de la caminada ens portarà des de Santa Maria de Vallvidrera fins a la carena dels Turons de Can Pasqual, amb uns 210 metres de desnivell i una durada d’una hora més o menys.
Sortim de l’aparcament de l’àrea de lleure de Santa Maria de Vallvidrera (257 m) en direcció contrària al restaurant per agafar el Camí del Cama-sec, que seguirem, passant pel costat de la parròquia de Santa Maria, fins arribar a la plaça del Mina Grott. Llavors hem de tombar a l’esquerra pel Camí del Pantà, passarem per les últimes vivendes de la barriada i quan el camí esdevé de terra (hi ha un cadenat) primer veurem a l’esquerra l’entrada de la  Mina Grott  i després, a la dreta, l’àrea d’estada i l’Espai d’interpretació del Pantà de Vallvidrera, ubicat a la Casa del Guarda (de color rosa).
Davant nostre ens espera un tram esglaonat que ens permet accedir al Pantà de Vallvidrera, just a la zona de la presa (260 m, 10 min).
La imatge actual del pantà és trista, amb poquíssima aigua, degut a la sequera, però també buidat expressament per controlar les espècies invasores.

El Pantà de Vallvidrera des de la presa (260 m)

Girem a la dreta per damunt de la presa i llavors a l’esquerra pel camí pavimentat, que vorejant el pantà ens porta a la cua de l’embassament (ara pràcticament buit). Aquí hem de prendre un corriol que surt per la dreta (263 m, 15 min) i que va ascendint fins a enllaçar, uns cinc minuts després, amb el Camí de la Reineta, al barri de Mas Sauró. Quan hi som hem de continuar amunt per l’esquerra, vorejant un seguit de vivendes, que queden a la nostra dreta. Poc després veurem a mà dreta les escales que hem pujat tantes vegades en les sortides del blog, per anar cap al Mas Sauró. Però en aquesta ruta seguirem el Camí de la Reineta (que ara puja força) fins arribar a l’enllaç amb el Camí de Can Llevallol (340 m, 26 min).
Toca prendre aquest camí-pista (direcció Can Llevallol-Coll de Can Cuiàs) cap a l’esquerra i el seguirem en suau descens fins que trobem a mà dreta el camí que puja cap al Turó d’en Llevallol-Turons de Can Pasqual (333 m, 33 min).

Trencall cap a la carena dels Turons de Can Pasqual (333 m)

Agafem aquest camí-corriol, que primer va pujant, després planeja i torna a pujar. Primer passarem per una torre elèctrica (383 m, 43 min), que passarem per la dreta seguint el corriol, i poc després, al pas per una torreta elèctrica, continuem recte i en una cruïlla de corriols seguim per l’esquerra, i finalment arribarem a la cruïlla per on arriba el corriol-drecera al Mas Sauró (a la dreta) i a quatre passes comptades surt per l’esquerra el corriol que hem de prendre (406 m, 48 min). Atenció a no passar-lo de llarg, perquè està mig amagat.

Accés a l’esquerra al corriol-drecera cap a la carena

En aquest punt abandonem el camí i ens fiquem per un sender a l’esquerra, que s’endinsa al bosc. Seguim aquest corriol, més aviat planer i de bon fer.

Un tram del corriol

Més enllà enllaçarem amb un altre corriol i cal girar a la dreta. Finalment ens creuarem amb un camí, quan ja som a la carena dels Turons de Can Pasqual, per on passa la pista que ve de Les Planes (458 m, 57 min).

Arribada a la carena dels Turons de Can Pasqual

Trenquem a l’esquerra per la pista forestal i molt aviat serem al Turó de Can Pasqual (470 m, 1 hora).

La pista forestal de la carena, molt a prop del Turó de Can Pasqual
Arribada al Turó de Can Pasqual

En arribar-hi veurem a mà dreta el vèrtex geodèsic i un dipòsit d’aigua al costat. Vegeu algunes fotos del cim:

És el tercer cim més alt de Collserola, però fins ara amb la pega de no tenir vistes perquè la densa vegetació ho impedia. Un cim sense vistes perd bona part de l’encant.
Ara les coses han canviat per a bé. Últimament s’han fet tasques de desbrossament i tala d’arbusts i arbres, i això ha aclarit la zona i ha permès tenir vistes, encara que parcials, tant per la banda del Llobregat, com per la del Vallès. Un gran canvi.

Amb l’estada al turó acaba el primer tram de la ruta.

Tram 2
TURÓ DE CAN PASQUAL (470 m) –
SANTA CREU D’OLORDA (327 m)

Pels colls de Can Pasqual i Can Mallol

En el tram següent anirem fins a Santa Creu d’Olorda, en tendència descendent i alternarem camins, carretera i senders. En poc més de mitja hora hi arribarem.
Abandonem el Turó de Can Pasqual i continuem pel camí de carena, que aviat inicia el descens, passem per davant de Can Masdemont fent el revolt a la dreta i poc després enllacem amb el Camí de Can Castellví (431 m).

Enllaç amb el Camí de Can Castellví

És moment de tombar a l’esquerra i de seguida arribarem al Coll de Can Pasqual, per on passa la Carretera de Molins (la BV-1468) (423 m, 1h 10 min).

Coll de Can Pasqual (423 m)

Travessem amb molta cura la calçada per situar-nos a la banda esquerra de la carretera, en direcció a Molins de Rei, això vol dir tombant a la dreta. Farem un tram pel voral de la carretera, condicionat per als vianants. Seguint la carretera primer deixarem a mà esquerra el Centre d’Educació Ambiental Mas Pins, passarem pel punt quilomètric 8 de la carretera i finalment arribarem a l’indret de La Sargantana. Mentrestant, per la banda dreta hem pogut contemplar alguna panoràmica cap al Vallès, amb Montserrat i la Mola al fons.
A La Sargantana hem de tornar a travessar la calçada, amb molt de compte, per situar-nos al trencall que surt per la dreta de la carretera, prenent la direcció Font de Can Mallol-Can Bosquets, amb cadenat a l’accés (398 m).

Trencall a la zona de La Sargantana

Tirem per aquest camí i poc després, en creuar-nos amb un altre camí que ve de la carretera, deixem el camí cap a la Rierada i afagem el sender que, pel mig de la cruïlla i ficant-se al bosc, ens portarà de nou a la carretera de Molins. És un corriol planer, rodejat de vegetació exhuberant, molt bonic, però moltr curt: en un parell de minuts arribarem a la carretera. Però ara no trepitjarem gens d’asfalt perquè tenim un corriol protegit per la barana de la calçada, que ens dirigirà directament al Coll de Can Mallol (376 m, 1h 20 min).

Coll de Can Mallol (376 m)

En aquest punt hem de prendre el camí cadenat que veiem a la foto, en direcció Santa Creu d’Olorda-Turó del Xai-Can Calopa de Dalt.
Girem a la dreta i anem cap allà. Poc després ens trobarem amb una cruïlla de tres camins (veure foto).

Triple cruïlla

Per la dreta aniríem cap al Turó del Xai i Can Calopa de Dalt (veure ruta 39 del blog), pel mig pujaríem cap al Turó d’en Serra, i per l’esquerra -la nostra ruta- anirem cap a Santa Creu d’Olorda.
Així doncs, trenquem cap a l’esquerra pel camí-corriol que, primer amb lleugera ascensió i després en decidit descens, ens conduïrà fins a Santa Creu d’Olorda, podent divisar al fons, a estones, la torre de guaita del Puig d’Olorda. En el tros final del camí vorejarem una central elèctrica i tot seguit ens retrobarem la carretera de Molins. La travessarem un altre cop (ho tornarem a fer al final de la ruta, al Coll de Can Cuiàs) per adreçar-nos a l’entrada del recinte.

Arribada a Santa Creu d’Olorda

Hem arribat a  Santa Creu d’Olorda (327 m, 1h 35 min).
Santa Creu d’Olorda és una gran àrea de lleure, amb diversos elements a destacar: l’ermita de Santa Creu, el Castell d’Olorda (en ruïnes), un restaurant, una àrea de pícnic, una gran esplanada i un ampli aparcament.

És, a més, un centre neuràlgic d’excursions, amb diverses opcions: pujar al proper Puig d’Olorda o fer travesses cap a Molins de Rei, Sant Bartomeu de la Quadra-la Rierada, la Vall de Sant Feliu, Vallvidrera, per on hem vingut nosaltres, o Valldonzella, cap a on anirem després.

Cartell informatiu a l’esplanada

També cal destacar l’espai naturalístic de la Pedrera dels Ocells, situada a pocs metres de l’esplanada.

A l’àrea de Santa Creu d’Olorda, ubicada dins el terme municipal de Barcelona, acaba el segon tram de la ruta.

Tram 3
SANTA CREU D’OLORDA (327 m) –
SANTA MARGARIDA DE VALLDONZELLA (183 m)

Per Can Ferriol i Torre del Bisbe

Comencem el retorn, que farem per la banda de Valldonzella.
Des de l’esplanada ens dirigim al costat on hi ha el restaurant i l’àrea de pícnic, baixem per unes escales de fusta i prenem el camí en direcció a Vall de Sant Feliu-Can Ferriol-Sant Just Desvern (veure foto).

Trencall cap a la Vall de Sant Feliu-Can Ferriol

Tombem a l’esquerra i seguim cap a la dreta pel corriol, que va passant pel mig del bosc, amb diversos trams amb esglaons de pedra per facilitar el descens. Al final enllaçarem amb la pista forestal que rodeja el Torrent d’en Serra (1h 40min).

Quan hi som hem de tombar a la dreta (també podríem tirar per l’esquerra i aniríem a parar al mateix lloc), perquè així passarem per Can Ferriol. Prenem la pista i fem una llarga baixada, obviant els trencalls a la dreta, fins que arribarem a Can Ferriol (199 m, 1h 50 min) per la part superior de la masia.

Pista forestal cao a Can Ferriol
Arribant a Can Ferriol

En ser al nivell de la casa arribarem un camí i hem de girar cap a l’esquerra, passant arran de les parets de la masia (actualment en rehabilitació) i poc després acabarem enllaçant amb una altra pista (la que podíem haver agafat com a alternativa al final del corriol de les escales). En aquest punt (193 m) tombem a la dreta (direcció Vall de Sant Feliu-Torre del Bisbe-Ermita de la Salut), continuant en descens.
Aviat passarem pel trencall cap a La Socarrada (a mà esquerra) i de seguida l’accés a la Font de Can Ferriol (a la dreta). I tot seguit arribarem a una nova cruïlla de pistes (170 m, 1h 55 min).

Trencall a l’esquerra, cap a la Torre del Bisbe

Aquí hem de continuar la ruta per la pista de l’esquerra (direcció Torre del Bisbe-Santa Margarida de Valldonzella). Seguim el camí, en lleugera pujada, passem per un forn de calç (a l’esquerra) i més endavant, en un revolt, deixem a la dreta el corriol cap a Can Parellada, i finalment arribarem a la Torre del Bisbe (186 m).

Forn de calç
Torre del Bisbe

A tocar de la masia tenim una altra cruïlla de camins: ara hem de seguir per la dreta (direcció Santa Margarida-Forn de calç-Carretera de Molins), passant arran de la casa (veure foto).

Cruïlla de camins a la Torre del Bisbe (186 m)

Més enllà deixarem a la dreta el corriol cap al Fornot de les Torres (forn de calç)-Penya del Moro, i una estoneta després ja arribarem a Santa Margarida de Valldonzella (183 m, 2h 10 min).

En aquest indret històric, ara en ruïnes, tenim la Torre de Santa Margarida (que queda amagada, tapada pel marge, amb un accés per un camí poc fressat ), part de l’antic Monestir de Valldonzella, que podem veure a l’esquerra del camí, i al final, a la dreta del camí, hi ha la Font de Santa Margarida. Vegeu-ne unes fotos:

Per conèixer la història d’aquest indret podeu consultar aquesta web.
I aquí acaba la tercera fase de la circular.

Tram 4
SANTA MARGARIDA DE VALLDONZELLA (183 m)
COLL DE CAN CUIÀS (314 m)
Pel Camí de Valldonzella i Corriol del Coll de Can Cuiàs

En el tram següent anirem fins al Coll de Can Cuiàs, molt a prop del nostre destí final. Aquesta fase presenta dues parts: una primera de pujada sostinguda per la pista forestal que va cap al Coll de les Torres, havent de superar uns 145 metres de desnivell, i una segona part planera pel corriol que surt de la zona de la Coscollera i resseguint la Vall de Sant Just arriba al Coll de Can Cuiàs, on ens retrobarem amb la Carretera de Molins.

Sortim de Valldonzella i aviat, en el primer revolt de paella, comença la pujada. La pista va guanyant alçada serpentejant pel bosc. En un segon revolt de paella trobarem el trencall (a la dreta) cap a la Font del Broll- Penya del Moro i nosaltres continuem sempre en direcció al Collet de les Torres-Carretera de Molins (244 m).

Pal senyalitzador al segon revolt de paella
Vista del Puig d’Olorda des del revolt

Seguim la pista cap amunt, en un tram més aviat monòton.

Seguim per la pista del Coll de les Torres amunt

I atenció perquè un cop hem passat per un tercer revolt de paella, poc després hem d’estar molt alerta perquè haurem d’abandonar la pista per un corriol que surt per la dreta i remunta pel bosc fins a la zona de la Coscollera (314 m, 2h 37 min).

Zona per on hem d’abandonar la pista, per un corriol a la dreta
Entrada del corriol (foto de la ruta 83, del 31 de gener de 2023)

Si ens passem el trencall, més amunt acabarem al Coll de les Torres i haurem d’arribar al Coll de Can Cuiàs per la Carretera de Molins, una alternativa menys atractiva.
En aquesta ruta, però, ho farem per corriols. Primer farem el curt corriol que en un parell de minuts ens portarà a la carena del Coll de les Torres-Coscollera (328 m, 2h 40 min)..
Des d’aquí prendrem el camí que baixa recte, en direcció a Can Vilà-Sant Just Desvern-Coll de Can Cuiàs-Vallvidrera (veure foto).

Cruïlla de camins a la carena del Coll de les Torres-Coscollera (328 m)

Fem un tros de baixada pronunciada, des de la qual veiem al fons el Tibidabo i la Torre de Collserola i a la dreta la cresta de Sant Pere Màrtir, fins arribar al primer revolt, molt aviat (314 m).

Des del revolt surt, per l’esquerra un corriol que puja al camí del Coll de les Torres i recte veiem el corriol cap al Coll de Can Cuiàs, que és el que hem d’agafar.

Accés al corriol al Coll de Can Cuiàs

Seguim el corriol que passa per sobre la vall de Sant Just, un caminet més aviat planer, que més endavant travessa un vial asfaltat (el Passeig de la Muntanya) (308 m) i més enllà acaba a la pista de Can Fatjó, a sota mateix del Coll de Can Cuiàs.

Un tram del corriol; al fons veiem la masia de Can Cuiàs

Girem a l’esquerra i de seguida ens trobarem la Carretera de Molins, travessem la calçada i ja serem a l’esplanada del Coll de Can Cuiàs (314 m, 3 hores). A la dreta, dalt d’un turó, hi ha la masia de Can Cuiàs.

Coll de Can Cuiàs (314 m)

Tram 5
COLL DE CAN CUIÀS (314 m)
SANTA MARIA DE VALLVIDRERA (257 m)

Per la Font de l’Espinagosa i Pantà de Vallvidrera

Al Coll de Can Cuiàs vaig quedar-me sense bateria al mòbil, ja es nota en l’última foto que vaig tirar, que ha sortit desenfocada, i explica la interrupció sobtada del track de Wikiloc. Però no és problema perquè l’últim tram és prou conegut pels caminants de Collserola.

Per acabar la ruta circular manca el retorn al punt de partença, Santa Maria de Vallvidrera.
Per això prendrem la pista que des de l’esplanada surt per la dreta, en direcció contrària a la masia aturonada de Can Cuiàs, i va cap a Vallvidrera (Camí de Santa Creu d’Olorda a Vallvidrera) i la seguirem un bon tros fins que arribem al trencall a la Font de l’Espinagosa-Font de Can Llevallol-Pantà de Vallvidrera (338 m), a l’esquerra.
En ser-hi continuem en direcció al pantà en descens per un camí que primer passa per la Font de l’Espinagosa (320 m), a mà esquerra després d’un revolt, i que acaba al Pantà de Vallvidrera, a la zona de la cua de l’embassament (262 m).
Poc abans pasarem per unes vivendes, a la dreta, i resseguint les cases prenem el corriol, que per la dreta, voreja el Pantà de Vallvidrera. Ja hem dit a l’anada que l’embassament es troba actualment pràcticament buit.
Seguim el pantà per la banda oposada respecte a l’anada, i anem a parar a la zona de la presa (260 m, 3h 25min). En aquest punt precís completem la circular de la caminada.

Només ens resta desfer el camí que ja hem seguit a l’anar, baixar les escales, passar pel costat de la Casa del Guarda i i’àrea d’estada, a l’esquerra, i veure a la dreta la boca (reixada) de la Mina Grott.
I de seguida entrem a la zona de vivendes de la barriada de Santa Maria de Vallvidrera, continuant pel Camí del Pantà fins a la plaça del Mina Grott, llavors girem a la dreta vorejant la plaça i finalment trenquem a la dreta pel Camí del Cama-sec, poc després deixem la parròquia de Santa Maria a l’esquerra i acabem el trajecte a l’àrea de lleure de Santa Maria de Vallvidrera, a la zona d’aparcament (257 m, 3h 35 min).
Aquí acaba la ruta.

DESNIVELLS I TEMPS PER TRAMS
Desnivell en metres / Temps en minuts

TramDesnivellTemps
Santa Maria de Vallvidrera (àrea de lleure)-Pantà de Vallvidrera (presa)+310′
Pantà de Vallvidrera (presa)-Turó de Can Pasqual+ 21050′
Turó de Can Pasqual-Coll de Can Pasqual (Ctra. Molins)– 4710′
Coll de Can Pasqual-Coll de Can Mallol– 4710′
Coll de Can Mallol-Santa Creu d’Olorda– 4915′
Santa Creu d’Olorda-Can Ferriol– 12815′
Can Ferriol-Torre del Bisbe-Santa Margarida de Vallvidrera– 1620′
Santa Margarida de Valldonzella-Zona Coll de les Torres/Coscollera+ 14530′
Zona Coll de les Torres/Coscollera-Coll de Can Cuiàs– 1420′
Coll de Can Cuiàs-Font de l’Espinagosa-Pantà de Vallvidrera (presa)– 5425′
Pantà de Vallvidrera (presa)-Santa Maria de Vallvidrera (àrea de lleure)– 310′
Totals acumulats+ 358
– 358
3 h 35′

Desglossament del temps per etapes:
Santa Maria de Vallvidrera-Turó de Can Pasqual: 60 min
Turó de Can Pasqual-Santa Creu d’Olorda: 35 min
Santa Creu d’Olorda-Santa Margarida de Valldonzella: 35 min
Santa Margarida de Valldonzella-Coll de Can Cuiàs: 50 min
Coll de Can Cuiàs-Santa Maria de Vallvidrera: 35 min

Distribució del temps (fins al Coll de Can Cuiàs):
47 % en pujada, 11 % en pla i 42 % en baixada.

Circular per Penya del Moro, Santa Creu d’Olorda i Turó de Can Pasqual

Santa Maria de Vallvidrera-Pantà de Vallvidrera-Coll de Can Cuiàs-Coll d’en Solanes-Penya del Moro-La Salut-Santa Creu d’Olorda-Coll de Can Mallol-Turó de Can Pasqual-Mas Sauró-Casa Sagrada Família-Santa Maria de Vallvidrera

DADES TÈCNIQUES

  • Caminada núm. 56
  • Data: dilluns 30 de novembre de 2020
  • Inici i final: Santa Maria de Vallvidrera (aparcament àrea de lleure)
  • Sector: vessant Barcelona-Llobregat
  • Distància: 16,65 km
  • Temps: 4h 30 min
  • Desnivell: + 558 m / – 558 m
  • Dificultat: moderada
  • Tipologia: circular

ITINERARI

Santa Maria de Vallvidrera (aparcament àrea de lleure)-Pantà de Vallvidrera-Font de l’Espinagosa-Font de Can Llevallol-Coll de Can Cuiàs-enllaç camí Coll de les Torres-Coll d’en Solanes-Penya del Moro-La Salut-camí de Sant Feliu a Olorda-Santa Creu d’Olorda-Coll de Can Mallol-Turó de Can Pasqual-Mas Sauró-Casa Sagrada Família-Santa Maria de Vallvidrera (aparcament àrea de lleure).

MAPA DE LA RUTA

RUTA A WIKILOC

LLOCS D’INTERÈS

COMENTARI

Interessant circular des de Santa Maria de Vallvidrera, partint i retornant a l’aparcament de l’àrea de lleure (molt a prop de l’estació de Baixador de Vallvidrera dels FGC). En una primera etapa, bona part per corriols, passa pel Pantà de Vallvidrera, les fonts de l’Espinagosa i de Can Llevallol i arriba al coll de Can Cuiàs, a la carretera de Molins. Una segona etapa, també bàsicament per corriols, va a buscar la zona del turó de la Coscollera per un corriol planer i en ser-hi anem a baixar per una drecera pel dret cap al camí del Coll d’en Solanes, des d’on ens dirigirem a la Penya del Moro, amb bones vistes i les restes d’un poblat ibèric. En la tercera etapa baixem pel vessant de Sant Feliu de Llobregat fins a enllaçar amb la pista de La Salut, passem pel costat de l’ermita i anem a trobar el camí forestal que va de Sant Feliu a Olorda. En l’etapa següent seguim aquest camí en pujada passant pels torrents de Can Ferriol i de Can Serra i finalment arribem a Santa Creu d’Olorda.
La cinquena etapa de l’itinerari va per un corriol cap al Coll de Can Mallol i passant per algun tram de carretera ens dirigim cap al Coll de Can Pasqual, des d’on ascendirem al Turó de Can Pasqual, cota màxima de la ruta. La sisena i darrera etapa és la que tanca la circular, retornant al punt de partença. Seguirem el camí planer de carena i farem un llarg descens per camí i una altra drecera cap al Mas Sauró i per la Casa Sagrada Família clourem la ruta a Santa Maria de Vallvidrera.

DESCRIPCIÓ DE LA RUTA

Tram 1
SANTA MARIA DE VALLVIDRERA (257 m) –
COLL DE CAN CUIÀS (314 m)

Pel Pantà de Vallvidrera i les fonts de l’Espinagosa i de Can Llevallol

Farem una circular seguint les agulles del rellotge, amb inici i final a Santa Maria de Vallvidrera, concretament des de l’aparcament de l’àrea de lleure; si preferiu anar en transport públic es pot fer igualment des de l’estació Baixador de Vallvidrera dels FGC, molt a prop.

Panells informatius de l’àrea de lleure de Santa Maria de Vallvidrera

Sortim de l’aparcament (257 m) pel Camí de la Llenega, rodejant l’església de Santa Maria, i en arrtibar a la plaça del Mina Grott girem a l’esquerra pel Camí del Pantà. Seguint per aquest camí passarem per unes vivendes, després veurem a mà esquerra la boca superior del Mina Grott (un túnel que servia aigua del pantà al barri de Vallvidrera), poc després passarem pel costat d’un edifici de color rosa, la Casa del Guarda (ara espai d’interpretació del Pantà) i finalment, després de pujar un tram d’escales, arribarem al Pantà de Vallvidrera (260 m, 10 min), just per la zona de la presa, que haurem vist pujant.

Pantà de Vallvidrera

Seguim rectes per un caminet que voreja el pantà per la banda esquerra i quan serem a la cua del pantà, on hi ha altres vivendes, hem de cercar un camí que puja per la nostra esquerra (indicació Font de l’Espinagosa-Font de can Llevallol-Vallvidrera). Seguim aquest camí per una zona ombrívola i humida, resseguint el torrent que baixa de la font de l’Espinagosa, que en uns 15 minuts veurem a la nostra dreta (320 m, 25 min).

Font de l’Espinagosa

Continuem amunt per les escales de fusta tot canviant de direcció fins arribar al revolt d’una pista. Compte perquè de cara nostra veurem un indicador que assenyala un corriol que surt per la dreta (indicació Font de can Llevallol-Coll de can Cuiàs-Ctra. de Molins). Entrem pel corriol i anem baixant entremig d’un bosc fins que serem a la bonica font de Can Llevallol (285 m, 35 min), acondicionada i amb una taula de pícnic.

Font de Can Llevallol

Deixem la font i seguim pel caminet, ara en lleuger ascens, i en uns 5 minuts arribarem a l’esplanada del Coll de Can Cuiàs (314 m, 40 min), al costat de la carretera de Molins. A dalt al fons veiem la masia de Can Cuiàs.

Coll de Can Cuiàs

Tram 2
COLL DE CAN CUIÀS (314 m) –
PENYA DEL MORO (275 m)

Per la zona de la Coscollera i el Coll d’en Solanes

Ara compte perquè hem de travesar la carretera i anar a una zona on neix un camí (veure foto). Veurem que el camí va cap a la dreta i de seguida tomba a l’esquerra. Doncs molt de compte perquè ens cal agafar un corriol que surt a mà dreta i que només està indicat amb un senyal de la ruta a Montserrat (placa vermella clavada en una estaca). Prenem ara un bonic corriol, planer, que va més o menys paral·lel a la carretera de Molins que tenim uns metres per sobre. En el recorregut, poc després arribarem a un camí asfaltat (el que porta a can Carbonell), que només travessarem per seguir pel corriol que ja veiem a l’altra banda de la calçada. Seguim caminant per aquest corriol, que ja ens regala bones vistes destacant-se el turó de Sant Pere Màrtir, inconfusible amb les seves antenes al capdamunt, i al front el turó de la Coscollera.

Un tram del corriol cap a la zona de la Coscollera

Després de planejar una estona el corriol mor a una pista ampla, tombem a la dreta per un tram de notable pujada i aviat serem a una cruïlla de camins (328 m, 1 hora). Per la dreta arriba el camí que ve del Coll de les Torres. Per l’esquerra surten dos camins. Atents perquè ens toca agafar el camí de més amunt, que indica Coll d’en Solanes-Penya del Moro.

Seguim el camí, passem de llarg un trencall que ens portaria al Coll d’en Solanes rodejant el Turó Rodó (350 m) (veure ruta 21 d’aquest bloc). I el passem de llarg per estalviar-nos un rodeig innecessari. Així, en poca estona, quan el camí canvia de direcció veurem al davant nostre l’entrada d’un corriol, atenció que no està indicat (346 m, 1h 10 min).
Aquest corriol és una molt bona drecera, ja que baixa directament fins al camí del Coll d’en Solanes, però cal anar amb molt de compte baixant perquè ens trobarem alguns trams rocallosos i farem un desnivell important. Però paga la pena l’esforç, també per les vistes que divisarem de la carena de Sant Pere Màrtir, del Baix Llobregat i de la Penya del Moro. Enrere deixarem el Turó Rodó i el Turó de la Coscollera,

Baixant per la drecera, entre l’estructura de la torre elèctrica divisem Sant Pere Màrtir…
… i al front, la Penya del Moro

En uns 15 minuts haurem baixat per la drecera, arribat a la pista (hem de girar a la dreta) i sempre recte, passant de llarg el camí que arriba per l’esquerra, en direcció la Penya, serem al Coll d’en Solanes (229 m, 1h 25 min), des d’on surt un camí, per l’esquerra, que ens baixaria a Sant Just Desvern.

Coll d’en Solanes

Nosaltres continuem per la pista que anàvem i en poca estona passarem per un dipòsut d’aigua (a la dreta) i aviat pel trencall que surt per la dreta i que ens conduïrà a la Penya del Moro.
Pugem per un camí, amb trossos esglaonat amb travesses de fusta, i finalment arribarem a la Penya del Moro (275 m, 1h 35 min).

Penya del Moro

El lloc mereix una parada i, si fa bon temps, unes quantes fotografies.
A la nostra esquerra, al costat del màstil amb la senyera, hi ha un magnífic mirador, amb un cartell explicatiu de l’indret, des d’on podem admirar vistes dels turons Rodó i de la Coscollera, la carena de Sant Pere Màrtir, Sant Just Desvern….

Cartell informatiu de l’indret
A la part central de la foto, els turons Rodó i de la Coscollera, un al costat de l’altre
Panoràmica de Sant Pere Màrtir i en primer terme Sant Just Desvern

A la dreta, a la part més alta del cim, hi ha les restes d’una torre medieval i al vessant, en terrasses pel pendent de la muntanya, el que fou un poblat ibèric. Mirant cap a l’altra banda veiem Sant Feliu de Llobregat, Molins de Rei, el Puig d’Olorda amb la cimentera als seus peus…

Restes de la torre medieval de la Penya del Moro, a sobre del poblat ibèric
Restes de la torre medieval de la Penya del Moro
Panoràmica d’aquest sector del Baix Llobregat
Vista del Puig d’Olorda i la cimentera

Tram 3
PENYA DEL MORO (275 m) –
CAMÍ DE SANT FELIU A OLORDA (82 m)

Pel camí de la Salut i l’esplanada de La Salut de Sant Feliu

Abandonem la Penya del Moro per la banda oposada, agafant un corriol que ens baixarà sense problemes fins enllaçar amb el camí de La Salut (193 m, 1h 45 min).

Enllaç amb el camí que va cap a La Salut

Girem a la dreta per la pista forestal i continuarem baixant fins arribar al recinte de La Salut de Sant Feliu, amb una ermita i un restaurant, així com una zona àmplia de pícnic. Alerta perquè el recinte no està obert tots els dies de la setmana.

L’esplanada posterior de La Salut de Sant Feliu

Passem pel costat de La Salut i seguim en descens fins arribar a una cruïlla de quatre camins (82 m, 2 hores). El que travessa d’esquerra a dreta és el camí de Sant Feliu a Olorda.

Cruïlla de quatre camins. Ara toca girar a la dreta, direcció Santa Creu d’Olorda

Tram 4
CAMÍ DE SANT FELIU A OLORDA (82 m) –
SANTA CREU D’OLORDA (327 m)

Pels torrents de Can Ferriol i de Can Serra

Ara hem de tombar per la dreta, seguint la pista que ressegueix els torrents de Can Ferriol i de Can Serra i que ens durà a Santa Creu d’Olorda. Al llarg del recorregut trobarem diversos trencalls, tots ells ben indicats. La pista va pujant suaument fins al trencall de la Torre del Bisbe-Valdonzella (170 m, 2h 25 min), però després el desnivell és superior i hi ha trams amb bona pujada. Malgrat tot, no tindrem cap problema d’orientació.
A continuació, unes fotos passant pel torrent de Can Ferriol:

És cert que tots els trencalls que trobarem estan indicats, però n’hi ha un en què indica la direcció a Santa Creu per dos camins, un per la pista i altre pel torrent. Agafem l’opció més curta, pel torrent. Seguint el camí, ara pel torrent de Can Serra, continuarem pujant, arribarem a un revolt sobtat i més amunt molta atenció perquè no podem passar de llarg el corriol esglaonat que surt per la dreta (288 m). Està indicat i marca 8 min fins a Santa Creu d’Olorda (veure foto).

El corriol esglaonat cap a Santa Creu d’Olorda

Som a sota mateix de Santa Creu. Deixem la pista i ens enfilem per les escales per seguir el corriol, en gran part esglaonat, fins a dalt de tot, a l’esplanada de Santa Creu d’Olorda (327 m, 2h 55 min).

Una altra parada obligada. Com a reclams històrics de l’indret tenim l’ermita de Santa Creu d’Olorda i al costat les ruïnes del castell d’Olorda. També, ben a prop, hi ha l’espai natural de la Pedrera dels Ocells. A més, el lloc ens ofereix una magnífica esplanada, una zona de pícnic, locals de restauració i aparcament de vehicles.

Santa Creu d’Olorda
Un racó de l’indret

Tram 5
SANTA CREU D’OLORDA (327 m) –
TURÓ DE CAN PASQUAL (469 m)

Pels colls de Can Mallol i de Can Pasqual

Sortim de Santa Creu d’Olorda per la banda de l’ermita i el bar- restaurant i de seguida ens trobarem la carreterra de Molins, la travessem amb molt de cura i a l’altra banda pugem pel camí que va cap a una central elèctrica, la passem pel costat, sempre pujant i aviat arribarem a una cruïlla de corriols: hem de tirar pel de la dreta (indicatiu del GR-92, marca blanca-vermella).

Corriol cap al Coll de Can Mallol

El caminet puja suaument, passem pel trencall de Can Calopa i més endavant serem al Coll de Can Mallol, a la carretera de Molins (376 m, 3h 10 min).
Ens toca fer un tram curt per la carretera, per la nostra esquerra, pel caminet que veiem protegit per una barana de trànsit. Uns metres més enllà veurem un corriol que baixa per la nostra esquerra i l’anem seguint (un caminet molt bonic) fins arribar a una pista ampla, que travessem rectes i ens enfilem per un camí que en poca estona ens deixarà de nou a la carretera, a l’alçada de La Sargantana (398 m).

Ara ens toca fer l’únic tram per carretera, uns 450 metres, amb poc espai per als vianants, compte! La sort és que no hi ha molt trànsit (llevat dels caps de setmana.

La carretera de Molins de Rei a Vallvidrera

En arribar al Coll de Can Pasqual (423 m, 3h 30 min) haurem d’abandonar la carretera pel camí de l’esquerra; en un racó de la cruïlla hi ha uns contenidors de brossa i al costat l’indicador que assenyala Can Pasqual-Mas Guimbau-Les Planes. Tombem cap a aquesta direcció i més enllà hem de tornar a canviar de direcció, ara pel camí que puja decidit per la dreta (indicació Can Masdemont-Turons de Can Pasqual-Coll de can Cuiàs).

Pugem cap a Can Masdemont i des d’aquí tombem a l’esquerra amunt (nou canvi de direcció), pel que és camí de carena. En pocs minuts arribarem a la cota màxima de la ruta, el Turó de Can Pasqual -de fet, n’hi ha més d’un, però aquest és el més alt- (469 m, 3h 40 min).
A la nostra esquerra veurem el senyal geodèsic, un xic enlairat arran de camí, al costat d’un dipòsit. Malgrat ser el segon turó de la serra de Collserola en altitud, no hi ha vistes panoràmiques. Com tants altres turons de Collserola, està cobert de vegetació.

Turó de Can Pasqual

Tram 6
TURÓ DE CAN PASQUAL (469 m) –
SANTA MARIA DE VALLVIDRERA (257 m)

Pel Mas Sauró i Casa Sagrada Família

Des del turó ens resta la baixada fins a Santa Maria de Vallvidrera i així completar la ruta circular. Començarem carenejant pel camí, amb alguns punts enlairats (els turons de Can Pasqual), ignorant un trencall a la dreta, i seguint sempre rectes en direcció a Les Planes. Així fins arribar a una cruïlla important (458 m, 3h 45 min).

Pel camí de carena, direcció Les Planes

En aquest punt hem d’abandonar el camí de carena i trencar a la dreta (direcció Pujol de Can Castellví-Turó d’en Llevallol-Barri de Can Sauró).
Anem baixant per un camí amb força pedres fins arribar a un altre trencall important (veure foto) (406 m, 3h 55 min).

Arribada a la drecera de Mas Sauró. Ara toca trencar a l’esquerra

Ara ens toca prendre el corriol que baixa per l’esquerra (direcció Les Planes-Barri de Can Sauró-Vil·la Joana), una altra bona drecera per estalviar-nos camí, encara que cal anar amb prudència perquè passarem per trams rocallosos i si hi ha humitat podem relliscar. Al final del corriol serem davant mateix del Mas Sauró, on acaben les vivendes de la barriada (340 m, 4h 05 min).

Ja falta poc. Girem a l’esquerra pel camí de terra (Camí de Can Castellví), però al primer trencall que trobem hem de tirar pel camí de la dreta avall. El camí, en baixada, ens anirà oferint un paisatge de l’entorn, prou conegut, com l’edificació del Turó del Puig, el temple del Tibidabo, la Torre de Collserola i, més a prop, la Vil·la Joana verdagueriana, així com les cases d’aquesta barriada de Vallvidrera. Continuant baixant rodejarem la Casa Sagrada Família (256 m, 4h 20 min) i, ja per carrer asfaltat, baixarem fins a enllaçar amb el Camí del Torrent del Rovelló, tombem a l’esquerra i de seguida serem a la carretera de Sant Cugat. Al front hi ha l’estació del Baixador de Vallvidrera dels Ferrocarrils.

Casa Sagrada Família

Nosaltres, però, girem a la dreta seguint la vorera de la calçada, passem per la plaça del Mina Grott i anem a buscar el Camí de la Llenega (molts carrers d’aquesta barriada estan batejats amb noms de bolets: una gran idea!), que ja coneixem de l’anada. Hem fet la volta sencera!
Només ens resta seguir el carrer rodejant l’església de Santa Maria de Vallvidrera i arribarem a l’aparcament de l’àrea de lleure (257 m, 4h 30 min), punt i final de la ruta.
A l’àrea tenim una esplanada, una zona de pícnic i un bar-restaurant.

L’església de Santa Maria de Vallvidrera, des de l’àrea de lleure

DESNIVELLS I TEMPS PER TRAMS
Desnivell en metres / Temps en minuts

TramDesnivellTemps
Santa Maria de Vallvidrera (àrea de lleure)-Pantà de Vallvidrera (presa)+ 310
Pantà de Vallvidrera-Font de l’Espinagosa+ 6015
Font de l’Espinagosa-Font de Can Llevallol– 3510
Font de Can Llevallol-Coll de Can Cuiàs+ 295
Coll de Can Cuiàs-Camí Coll de les Torres+ 1420
Camí Coll de les Torres fins inici drecera+ 1810
Drecera i camí fins Coll d’en Solanes– 11715
Coll d’en Solanes-Penya del Moro+ 4610
Penya del Moro-enllaç Camí de La Salut– 8210
Camí de La Salut-La Salut (exterior)-enllaç camí de Sant Feliu a Olorda– 11115
Camí de Sant Feliu-trencall Torre del Bisbe+ 8825
Trencall Torre del Bisbe-corriol escales a Santa Creu+ 11825
Corriol escales-Santa Creu d’Olorda (esplanada)+ 397
Santa Creu d’Olorda-Coll de Can Mallol+ 4915
Coll de Can Mallol-Coll de Can Pasqual+ 4720
Coll de Can Pasqual-Turó de Can Pasqual+ 4610
Turó de Can Pasqual-trencall camí Can Llevallol– 115
Camí can Llevallol fins inici drecera Mas Sauró– 528
Drecera fins Mas Sauró– 6610
Mas Sauró-Casa Sagrada Família– 8415
Casa Sagrada Família-Santa Maria de Vallvidrera (àrea de lleure)+ 110
Totals acumulats+ 558
– 558
4h 30′

Desglossament del temps per etapes:
Santa Maria de Vallvidrera-Coll de Can Cuiàs: 40 min
Coll de Can Cuiàs-Penya del Moro: 55 min
Penya del Moro-Camí de Sant Feliu: 25 min
Camí de Sant Feliu-Santa Creu d’Olorda: 55 min
Santa Creu d’Olorda-Turó de Can Pasqual: 45 min
Turó de Can Pasqual-Santa Maria de Vallvidrera: 50 min

Distribució del temps:
53 % en pujada, 7 % en pla i 40 % en baixada.