Arxiu d'etiquetes: penya del moro

Cap al Llobregat

De Vallvidrera a Sant Feliu pel Bosc de les Torres i la Serra del Ginestar

Deixa un comentari

Vallvidrera-Coll de Can Cuiàs-Coll de les Torres-Font del Broll-Penya del Moro-Mas Lluí-Sant Feliu de Llobregat

DADES TÈCNIQUES

  • Caminada núm. 115
  • Data: divendres, 26 de setembre de 2025
  • Inici: estació Vallvidrera Superior (FGC)
  • Final: estació Sant Feliu de Llobregat (Renfe)
  • Sector: vessant del Llobregat (St.Just Desvern-St.Feliu de Llobregat)
  • Distància: 11,95 km
  • Temps: 3 h 30 min
  • Desnivell: + 82 m / – 415 m
  • Dificultat: fàcil-moderada
  • Tipologia: travessa

ITINERARI

Vallvidrera Superior (Funicular de Vallvidrera)-Plaça de Vallvidrera-Carrer Mont d’Orsà-Plaça Pins de Vallvidrera-Camí de Santa Creu d’Olorda-Coll de Can Cuiàs-Corriol a Coll de les Torres-Camí Bosc de les Torres-Camí Coll d’en Solanes-Camí de la Salut-Font del Broll-Penya del Moro–Camí Serra del Ginestar-Camí de la Salut-Mas Lluí-Passeig Comte de Vilardaga-Sant Feliu de Llobregat (estació Renfe).

MAPA DE LA RUTA

RUTA A WIKILOC

LLOCS D’INTERÈS

COMENTARI

Nova travessa cap a Sant Feliu de Llobregat des de Vallvidrera, aquest cop amb passada pel Coll de Can Cuiàs, el Coll de les Torres, i pels camins de Valldonzella, del Coll d’en Solanes i el de La Salut, anar cap a la Font del Broll i continuar amb l’ascensió a la Penya del Moro.
Des del cim retornem a la pista del Coll d’en Solanes i, cap a la dreta, seguim la pista forestal E13 fins al Parc de Mas Lluí, a l’entrada de Sant Feliu de Llobregat.
Bona travessa per la banda del Llobregat, sense massa pujades i caminada senzilla per pistes forestals (en baixada) i corriols boscans planers, sense massa dificultats.
Travessa apte per a tothom.

DESCRIPCIÓ DE LA RUTA

Tram 1
VALLVIDRERA SUPERIOR (FGC) (365 m) –
COLL DE CAN CUIÀS (314 m)
Pel carrer Mont d’Orsà i Camí de Sta.Creu d’Olorda

Sortim de l’estació de Vallvidrera Superior, final del recorregut del Funicular de Vallvidrera, i ens situem al davant de la plaça de Pep Ventura, al carrer de Queralt, punt d’inici de la ruta (365 m). Seguim el carrer paral·lelament a la plaça i més endavant arribem a unes llargues escales que ens baixaran fins al rovell del barri, la plaça de Vallvidrera (342 m, 3 min). Hem de travessar la plaça i anar a buscar el carrer Mont d’Orsà, el que puja decidit al fons per la banda dreta.
Al final de la pujada (8 min) passarem pel costat (a l’esquerra) de la Casa Buenos Aires i (no visible) del Palauet d’Orsà, finca senyorial envoltada de jardins.
Llavors descendirem suaument fins arribar a la plaça dels Pins de Vallvidrera (abans, Plaça de les Basses d’en Barral) (354 m, 11 min).
Aquí hem de deixar el carrer que seguíem i tombar a la dreta, vorejant la plaça per agafar el Camí de Santa Creu d’Olorda a Vallvidrera. Hem d’anar cap al camí que hi ha més a la dreta (veure foto).

Vorejada la plaça, hem de prendre el Camí de Santa Creu d’Oloreda, a la dreta

Prenem aquest camí, passem per les darreres vivendes de la barriada, moment en què l’asfalt deixa pas a la terra i iniciem un trajecte en lleuger descens, sempre en direcció al Coll de Can Cuiàs..

Moment en què el carrer esdevé camí de terra
Tram del Camí de Santa Creu d’Olorda a Vallvidrera

Sense abandonar mai la pista principal en poca estona arribarem a l’esplanada del Coll de Can Cuiàs (314 m, 27 min), final de la primera etapa de l’itinerari.
Quan hi som, al front veiem aturonada la masia de Can Cuiàs i per la nostra esquerra passa la carretera de Molins (la BV-1468).

Arribada al Coll de Can Cuiàs
Coll de Can Cuiàs (314 m); al fons, enlairada, la masia

Tram 2
COLL DE CAN CUIÀS (314 m)
PENYA DEL MORO (275 m)
Pel Bosc de les Torres i Font del Broll

Comencem la segona etapa travessant la carretera per anar a l’altra banda. Aquí hem d’agafar el camí de la dreta, amb cadenat, però ben aviat, en veure a la dreta un senyal vermell en una estaca amb la direcció de Montserrat, hem de tombar pel corriol de la dreta (seguint la direcció de Montserrat).

Inici de l’etapa: hem de seguir les marques vermelles de direcció a Montserrat

Iniciem el pas per un corriol que va seguint més o menys en paral·lel a la carretera de Molins, situada uns metres més amunt. El corriol és oscil·lant, més aviat planer, però trobarem baixades i alguna pujada, però res de complicat.
En una primera cruïlla de corriols tirarem per la dreta, seguint la direcció de la marca vermella de Montserrat. Més endavant creuarem l’asfaltat Camí de Vallvidrera (o Passeig de la Muntanya) (308 m, 36 min), que travessarem per seguir recte pel sender que continua, ben visible, a l’altra banda.

Cruïlla de corriols / Pas per la calçada


Més endavant, el sender és més planer que mai, seguint per sobre la Vall de Sant Just, des de l’alçada de Can Merlès.

Vista de la Vall de Sant Just des del sender, amb la muntanya de Sant Pere Màrtir, al fons
Trams deel sender cap a la Coscollera
Vista des del sender del Turó de la Coscollera, al fons

En aquesta part del trajecte disfrutarem amb les vistes de la vall i la cresta de Sant Pere Màrtir, que veiem al fons. Mirant enrere veurem empetitida la masia de Can Cuiàs i mirant al davant tenim el Turó de la Coscollera.

Mirant enerere des del sender

A poc a poc ens anirem acostant a la zona del Coll de les Torres. El corriol desemboca en un revolt de la pista que puja de Can Carbonell (314 m, 52 min).

Enllaç amb el camí de puja de Can Carbonell

En aquest punt hem de continuar a la dreta i fer uns metres de pujada considerable fins arribar a una important cruïlla de camins (328 m, 55 min), a la zona del Coll de les Torres.

Cruïlla de camins a la zona del Coll de les Torres. Hem de ficar-nos per un corriol que s’endinsa al bosc per la dreta, mirant la torre elèctrica

En aquest punt hi ha diversos camins. Per l’esquerra en tenim dos, un que ens assenyala Turó de la Coscollera-Turó Rodó i al costat el que marca Coll d’en Solanes-Penya del Moro. Cap dels dos ens interessa ara. També hem de descartar els dos camins que surten per la dreta, cap al Coll de les Torres (o Collet de les Torres), un per la carena i un altre per pista.
El que hem de fer nosaltres és tirar pel mig dels quatre (veure foto), seguint recte per on veníem, i agafar un corriol de drecera, no senyalitzat, que s’endinsa pel bosc .

La drecera és un corriol bastant pedregós, però ens escurça molt el trajecte. Després d’uns cinc minuts, per una baixada que cal fer a poc a poc, sobretot si hi ha humitat (perill de relliscades), anem a parar a la pista forestal que ve del Coll de les Torres i va cap a Valldonzella (314 m, 1h 01 min).

Trams de la drecera cap al Camí de Valldonzella

Al ser al Camí de Valldonzella hem de tombar a l’esquerra i seguir sempre avall, amb racons amb vistes al Puig d’Olorda i la cimentera, a la nostra dreta, i amb passades per diverses torrenteres.

Tram del Camí de Valldonzella
Vistes del Puig d’Olorda baixant pel camí

En la baixada només trobarem un trencall a l’esquerra en un revolt pronunciat (244 m, 1 h 18 min), que assenyala Font del Broll-Penya del Moro-Sant Just Desvern. És just cap a on hem de continuar la travessa. Així doncs, abandonem el Camí de Valldonzella i tombem a l’esquerra pel Camí de la Font del Broll i la Penya del Moro, els nostres dos pròxims objectius.

Arribada al revolt df’on surt el Camí a la Font del Broll i la Penya del Moro
Senyalització a la cruïlla

Iniciem un tram més aviat planer, que ens anirà acostant a la zona del Coll d’en Solanes-Penya del Moro.

Camí cap a la Pemya del Moro

Més endavant passarem pel trencall del corriol (243 m, 1h 23 min), que baixa, per la dreta al Fornot de les Torres (antic forn de calç) i retorna al Camí de Valldonzella, a la zona de la Torre del Bisbe.

Senyalització al corriol del Fornot de les Torres

Passem de llarg el trencall i continuem en la direcció de Font del Broll-Penya del Moro.

Nou tram del camí cap a la Penya del Moro

Pel camí seguirem tenint perspectives del Puig d’Olorda i la cimentera als seus peus, i l’entorn del Baix Llobregat, ara amb panoràmiques més obertes.

Vistes del Puig d’Olorda i entorn, des del camí

Seguim fent camí, de fet una pista forestal ben senyalitzada. I més endavant, també en un revolt, arribarem a una nova cruïlla, a la dreta, que no podem ignorar. Efectivament, en aquest trencall (253 m, 1h 28 min) hem d’estar atents, perquè en aquest revolt hem de tornar a canviar de pista, per girar a la dreta en direció Mirador-La Salut-Sant Feliu de Llobregat. Si continuéssim per la pista que seguíem també arribaríem als nostres objectius (Font del Broll i Penya del Moro), però per una altra ruta, un xic més llarga i monòtona (tot per pista) de la que farem.

Revolt d’on surt el Camí de la Salut, per la dreta
Senyalització a la cruïlla

Seguirem un tros el Camí de la Salut de Sant Feliu, en baixada, fins trobar el trencall cap a la Font del Broll, el següent punt de parada de la nostra ruta.

Tirem per la dreta i seguim en baixada, ara en direcció la vall de Sant Feliu. A pocs metres se’ns presenta una bifurcació de camins (251 m): si seguim recte, farem un tros de pujada enmig del bosc fins arribar a una torre elèctrica, indret conegut com el Mirador de la torre elèctrica (255 m), amb vistes panoràmiques de tot l’entorn. Després, el camí va de baixada per tornar a enllaçar amb el camí de La Salut, en una petita esplanada (223 m).

Bifurcació de camins. Toca continuar per la dreta
Trams del Camí de La Salut

Nosaltres seguim el camí de la dreta i més tard arribarem a la petita esplanada(223 m), des d’on tornem a tenir una vista (de l’entorn, i des d’on surt el camí que puja al Mirador de la torre elèctrica.

Panoràmica del Puig d’Olorda, ades de la petita esplanada del camí

Continuem endavant i de sobte el camí de La Salut fa un descens impressionant. En la baixada veiem a l’esquerra un pal indicador, I cap allà anem, amb precaució perquè el desnivell és notori. Mirant al front, cap a l’esquerra, veiem la muntanya de la Penya del Moro.

La baixada imponent del camí de La Salut. A pocs metres a l’esquerrra, el pal indicador del corriol que hem d’agafar

En arrribar al senyal veiem que ens indica la direcció que volem: Font del Broll-Penya del Moro.
Som al trencall del Camí de la Font del Broll (207 m, 1h 34 min).

Trencall derl corriol de la Font del Broll

El camí, més aviat corriol, és planer, passa per una zona boscosa, per sota de la Penya del Moro. És un corriol fressat i molt agradable.

Trams del corriol de la Font del Broll

Anem fent camí fins que trobem un senyal arran de camí, a l’esquerra. que marca (en fons blau) la direcció de La Salut de Sant Feliu. I aquí compte: per la dreta baixa un camí cap al torrent i ben aviat veurem una pila de branques que tapen un caminet que baixa directe al fons del torrent. Algú ha posat aquesta barrera, suposo que per evitar que la gent vagi a la font, per entrar a la mina i practicar espeleologia, com podem veure en aquest reportatge d’un grup d’espeleòlegs, amb diverses fotografies de l’interior de la mina.
A més, ara la porta d’accés està tancada amb candau, cosa que impedeix d’entrar-hi. El canvi el podem veure en la comparativa de les fotos de l’excursió d’avui i de la que vaig fer fa més de dos anys.
Baixem per la via tallada expressament i de seguida serem al torrent, on h ha la’entrada a la mina de la Font del Broll (215 m, 1h 53 min).

Font del Broll: entrada a la mina (setembre 2025)
Font del Broll: entrada a la mina (maig 2023)

Després d’una curta parada tornem al corriol i continuem la caminada cap a la dreta. En molt poc temps serem a una cruïlla (1h 57 min), per on arriba un altre corriol per l’esquerra.

Senyalització a l’encreuament

Seguim cap a la dreta i en poca estona arribarem a l’enllaç amb el Camí del Coll d’en Solanes (pista E15) (230 m, 2h 03 min).

Tram del darrer tram del Camí de la Font del Broll
A prop d’enllaçar amb el camí del Coll d’en Solanes

Quan som a la pista, a l’altra banda,podem observar una extensa panoràmica de la plana del Llobregat, amb Sant Just Desvern i Sant Feliu de LLobregat als nostres peus.

Senyalització a l’arribar a la pista
Panoràmica des de la pista E15

És moment de tombar a la dreta per l’ample camí. Poc després, passarem per un dipòsit d’aigua a mà dreta i tot seguit arribarem a l’encreuament per on surt, per la dreta, el camí que puja a la Penya del Moro (229 m, 2h 06 min). Un senyal i un cartell ens indiquen que som a sota mateix de la Penya del Moro.

Curta passada pel Camí del Coll d’en Solanes
Encreuament. Per pujar a la Penya hem de prendre el camí de la dreta
Accés al camí a la Penya del Moro
Des del principi ja divisem la senyera que corona el cim

L’ascensió a la Penya presenta dues parts. En la primera passarem per un camí pla que va ascendint progresesivament. En la segona trobarem un tram esdglaonat, amb travesses de fusta i més peedregós, que ens ajuda a anar remuntant per la pendent. Quan som a la part alta de la muntanya ja veurem al fons la senyera onejant.

Finalment, després d’uns pocs minuts d’ascensió arribarem al cim de la Penya del Moro (275 m, 2h 15 min).
El turó es troba a cavall dels municipis de Sant Just Desvern i Sant Feliu de Llobregat, en una situació privilegiada, dominant la plana del Llobregat fins al mar i envoltat de muntanyes; a més de Collserola, veiem al fons les serres de l’Ordal i del Garraf.

Pujada fins al cim de la Penya del Moro (275 m)

Quan som al cim per la banda de Sant Just, com és el cas d’avui, ens trobarem amb una gran senyera lligada a un pal metàl·lic, A l’esquerra veurem un fantàstic mirador, amb un panell informatiu de l’indret, des del qual podem admirar una extensa panoràmica de la plana del Llobregat fins a la desembocadura al mar, i una bona part de la serra de Collserola d’aquesta banda meridional, destacant-se els turons de Sant Pere Màrtir (al front) i a l’esquerra, el de la Coscollera i el Rodó.

Vegeu-ne fotos, del mirador i del paisatge que s’hi veu per aquesta banda:

Vistes del Mirador de la Penya del Moro

Vistes de la plana del Llobregat fins al mar, la cresta de Sant Pere Màrtir al fons, i els turons Rodó i de la Coscollera (en primer terme), des del mirador

Feta l’estada al mirador, anem a l’altra banda del cim, la de Sant Feliu de Llobregat. De seguida veiem les restes de la torre medieval, una torre de guaita d’una antiga fortificació, aixecada sobre un antic poblat ibèric.

Imatges de la torre medieval de la Penya del Moro

I és que’indret té especial interès històric i arqueològic. A una cota més baixa, però molt a prop del cimal, hi ha un interessant jaciment arqueològic, amb les restes d’un poblat ibèric. El jaciment està perimentrat i amb l’accés tancat. Sí que podem veure bé , i fins i tot voltar-la, la torre medieval. Al costat de la torre hi ha un cartell explicatiu de l’Ajuntament de Sant Just sobre l’arranjament de l’indret, gràcies a una actuació conjunta de l’ajuntament i el Consorci del Parc, i les restes arqueològiques que s’hi troben. També trobem informació en aquesta pàgina de Baix Llobregat Turisme.

Panell informatiu de l’indret
Vista del Puig d’Olorda i la cimentera, des de la Penya.

Des d’aquest vessant de ponent, abocat al terme de Sant Feliu, també tenim vistes explèndides del Baix Llobregat, amb el mar i les serres de l’Ordal i del Garraf al fons. Però en primer terme destaca la muntanya inconfusible del Puig d’Olorda, amb la cimentera als seus peus. A la foto de sobre podem veure també el camí que va pujant cap a Santa Creu d’Olorda, i també la baixada pronunciada del Camí de La Salut, per on hem passat fa uns minuts per anar a trobar el camí de la Font del Broll. Si aguditzeu la vista (podeu ampliar la foto clicant-la) fins i tot es pot veure el pal senyalitzador del trencall que hem agafat per anar-hi.

Com hem pogut comprovar, des del cim de la Penya del Moro podem gaudir d’excel·lents vistes de 360° . Podem veure la serra de Collserola des del Puig d’Olorda fins a Sant Pere Màrtir, i tota la plana del Llobregat fins al delta i les serres més llunyanes de l’Ordal i del Garraf.

Tram 3
PENYA DEL MORO (275 m) –
SANT FELIU DE LLOBREGAT (32 m)
Per la Serra del Ginestar i Mas Lluí

Comencem la tercera etapa de la ruta, la que ens portarà a Sant Feliu de Llobregat. Ho faredm per pista forestal fins al Parc de Mas Lluí, per acabar amb una curta travessa urbana per la capital del Baix Llobregat.

Quan acabem la visita a la Penya ens toca fer mitja volta i prendre el camí de retorn a la pista del Coll d’en Solanes, per on hem pujat. Ja ho sabeu, ara trobarem primer el camí esglaonat i després ja pla fins arribar a l’encreuament amb el camí que ve del Coll d’en Solanes i Sant Just Desvern (pista E15).

Retorn a la pista del Coll d’en Solanes i gir a la dreta en direcció Ma Lluí

Quan hi som (229 m, 2h 23 min) hem de seguir les indicacions cap al Mas Lluí (primer pista E15 i més endavant pista E13), sempre per pista i gairebé sempre en baixada.
Per tant, tombem a la dreta. Primer anirem rodejant la Penya del Moro per sota. Més endavant passarem pelr dues cuïlles a mà esquerra: primer, pel trencall de Can Solanes (201 m, 2h 29 min) i després pel de Can Coscoll (199 m, 2h 33 min).

Trencalls a Can Solanes i a Can Coscoll

I a partir d’aquí continuem seguint la pista, però atenció perquè en menys de cinc minuts arribarem a una altra cruïlla de pistes (186 m, 2h 37 min). Per la dreta, en pujada, sergueix la pista E15, que ens portaria a l’ermita de La Salut de Sant Feliu. Però nosaltres hem de deixar aquesta direcció i continuar pel camí de l’esquerra en baixada (pista E13), que ens portarà al Parc de Mas Lluí, a l’entrada de Sant Feliu.

Bifurcació de pistes. Hem de continuar per l’esquerra avall, per la pista E1

Seguim baixant per la pista, sense abandonar-la, de moment.

Trams de la pista E13

Quan arribem a veure al front una torre elèctrica, arribarem a una cruïlla de camins (150 m). Seguim recte per la pista, sense abandonar-la i ens atancem a la torre (veure foto).

En aquest punt, hem d’anar fins al costat de la torre i tombar a la dreta, sense deixar el camí principal

Llavors (149 m, 2h 45 min) ignorem el camí que surt recte pel costat de la torre i continuem cap a la dreta per la mateixa pista.
Més endavant farem un revolt, amb el marge elevat i entrarem en una zona ja encarada clarament a Sant Feliu.

Tram amb el marge elevat
A poc a poc anem acostant-nos a Mas Lluí

Llavors, passarem una estona pel costat de diversos camps de conreu, amb els accessos tancats, i més avall serem en una cruïlla de camins (119 m, 2h 53 min), en enllaçar amb el Camí de la Salut que ve de Sant Feliu. A la cruïlla girem a la dreta, en direcció Mas Lluí.
Una alternativa per escurçar la ruta és prendre el corriol que surt al front i que va a parar a la gran rotonda on neix el Passeig del Comte de Vilardaga, que agafarem més tard. Fent aquesta drecera, però, no passarem pel Parc de Mas Lluí.

Tram final abans d’arribar a Mas Lluí

I seguim el camí, rodejant més camps i instal·lacions agràries, prova evident que estem ja en zona periurbana. Enrere veiem un cada cop més allunyat Puig d’Olorda, que treu el cap per damunt dels camps de conreu. I ja veiem signes de què estem entrant a la civilització, com la visió d’un avió sobrevolant l’espai dirigint-se a l’aeroport.

Rodeejant Mas Lluí

Després duna passejada vorejant el Parc agrari de Mas Lluí, arribarem al que és pròpiament el  Parc de Mas Lluí, en una cruïlla de quatre camins (96 m, 3h 02 min)) i tot seguit entrarem en zona urbana, pel carrer Frederica Montseny (99 m).

Parc de Mas Lluí, última parada de la ruta

Tombem a l’esquerra vorejant el parc-àrea d’estada i de seguida arribarem a una gran rotonda (100 m, 3h 03 min), que marca el límit dels termes municipals de Sant Feliu de Llobregat i Sant Just Desvern. D’aquesta rotonda neix, per la dreta, en terme de Sant Feliu, el Passeig del Comte de Vilardaga, que serà la via per la qual anirem al centre de la ciutat. Tardarem una mitja horeta.

No hi ha pèrdua: hem de seguir aquesta via fins al final, travessant diversos carrers (a destacar, el pas per la Rambla de la Marquesa de Castellbell (51 m). Al final ens trobarem de cara amb la nova estació provisional de Sant Feliu (36 m, 3h 27 min),
Just aquí hi ha un pont amb escales i ascensors que travessa les vies per anar a l’altra banda del carrer Constitució. Travessem pel pont i ens dirigim per l’esquerra cap al proper Parc de Nadal, que travessarem per acabar a la Plaça de l’Estació (l’antiga, ara en obres) (32 m, 3 h 30 min), punt final de la travessa que hem fet pel vessant Llobregat de la Serra de Collserola.
Sant Feliu de Llobregat és una ciutat de serveis, on podem trobar-hi de tot.

DESNIVELLS I TEMPS PER TRAMS
Desnivell en metres / Temps en minuts

TramDesnivellTemps
Vallvidrera Superior (FGC)-Plaça Pins de Vallvidrera– 1111′
Plaça Pins de Vallvidrera-Coll de Can Cuiàs,
pel Camí de Sta. Creu d’Olorda		– 4016′
Coll de Can Cuiàs-Zona Coll de les Torres+ 1428′
Coll de les Torres-Camí de Valldonzella-
Trencall Camí Penya del Moro, pel Bosc
de les Torres		– 8423′
Camí Penya del Moro-Cami de la Salut-
Trencall corriol Font del Broll		– 3716′
Corriol fins Font del Broll-Enllaç Camí
Coll d’en Solanes		+ 2326′
Camí Coll d’en Solanes i pujada a la Penya del Moro+ 4512′
Descens Penya del Moro-Camí Coll d’en Solanes-Trencall Camí a Mas Lluí– 8922′
Camí de Mas Lluí-enllaç Camí de la Salut-6716′
Camí de la Salut-Parc de Mas Lluí
(àrea d’estada)		– 199′
Travessia Sant Feliu per rotonda i Passeig
del Comte de Vilardaga, fins estació Renfe<
nova i Pl.Estació (estació vella)		– 6831′
Totals acumulats+ 82
– 415		3h 30′

Desglossament del temps per etapes:
Vallvidrera-Coll de Can Cuiàs: 27 min
Coll de Can Cuiàs-Camí Penya del Moro: 51 min
Camí Penya del Moro-Font del Broll-Penya del Moro: 54 min
Penya del Moro-Parc Mas Lluí: 47 min
Parc Mas Lluí-Sant Feliu de Llobregat: 31 min

Distribució del temps:
23 % en pujada, 7 % en pla i 70 % en baixada.

Cap al Llobregat

De Finestrelles a Sant Feliu per la Vall de Sant Just, Penya del Moro, La Salut i Torre Abadal

Deixa un comentari

Finestrelles-Àrea Sant Pere Màrtir-Vall de Sant Just-Can Vilà-Coll d’en Solanes-Penya del Moro-La Salut-Torre Abadal-Ca n’Albareda-Sant Feliu de Llobregat

DADES TÈCNIQUES

  • Caminada núm. 107
  • Data: dimarts, 28 de gener de 2025
  • Inici: estació Zona Universitària (L3)
  • Final: estació Sant Feliu de Llobregat (Renfe)
  • Sector: vessant del Llobregat ((St.Just Desvern-St.Feliu de Llobregat)
  • Distància: 16,25 km
  • Temps: 4 hores
  • Desnivell: + 377 m / – 423 m
  • Dificultat: moderada
  • Tipologia: travessa lineal (només anada)

ITINERARI

Av. Diagonal (metro Zona Universitària)-Parc de Cervantes-Hospital Sant Joan de Déu-Finestrelles-Av. dels Traginers-corriol PR-C 171-Carrer Pau Vergós (Plaça de les Bruixes)-Àrea de lleure Sant Pere Màrtir-corriol a Riera de Sant Just-Camí de la Beca-Passeig de la Muntanya-zona Can Vilà-Coll d’en Solanes-Penya del Moro-La Salut-Carretera Sanson-Torre Abadal-Ca n’Albareda-Camí Can Miano-Sant Feliu de Llobregat (estació Renfe).

MAPA DE LA RUTA

RUTA A WIKILOC

LLOCS D’INTERÈS

COMENTARI

Llarga caminada en una alternança de puja-baixa per la part meridional de Collserola, al vessant del Llobregat.
Comencem amb un tram d’ascensió des de la Diagonal fins a l’àrea de lleure Sant Pere Màrtir, al terme d’Esplugues. Continuem amb el descens a la Vall de Sant Just. Llavors ve un altre tram d’ascensió fins arribar a la Penya del Moro, talaia damunt la plana del Llobregat.
Segueix un descens pel llom de la muntanya fins a l’ermita de la Salut. Tot seguit travessem la Vall de Sant Feliu i ens dirigim cap al vessant de la muntanya del Puig d’Olorda en lleuger ascens, per anar a la Torre Abadal, la masia de muntanya més antiga de Sant Feliu.
Acabem la ruta amb l’anada a Sant Feliu de Llobregat en un descens progressiu, passant per l’entorn de la bonica masia de Ca n’Albareda i el Camí de Can Miano.
Ruta sense massa dificultats malgrat els canvis de desnivell. L’única pega és l’escassetat de senyalitzacions durant el recorregut, sobretot als corriols.

DESCRIPCIÓ DE LA RUTA

Tram 1
METRO ZONA UNIVERSITÀRIA (78 m) –
ÀREA SANT PERE MÀRTIR (234 m)
Pel Parc de Cervantes i Finestrelles

Des de la sortida del metro Zona Universitària a la Diagonal per banda muntanya (78 m) seguim direcció sud fins arribar al proper Parc de Cervantes (98 m, 5 min), que travessarem cap amunt, passant pel costat del roserar, fins a l’avinguda d’Esplugues.

Parc de Cervantes. Al fons, l’Hospital Sant Joan de Déu

Travessem per sobre la Ronda de Dalt (116 m) i agafem el carrer cao a l’esquerra, passant pel costat de l’Hospital Sant Joan de Déu. Som al barri de Finestrelles d’Esplugues de Llobregat.
Just passat l’hospital hem de girar a la dreta pel carrer de Finestrelles (130 m, 14 min ). Anem pujant per aquest carrer amb força pendent fins arribar a la cruïlla amb l’avinguda dels Traginers (173 m, 20 min).

Avinguda dels Traginers; a la dreta el vial que hem de seguir

Llavors girem a l’esquerra uns metres fins que veurem un camí pavimentat que s’enfila per la dreta. En ser a la cruïlla (160 m, 24 min) prenem aquest vial (direcció ‘Àrea dels miradors de Sant Pere Màrtir’), que va guanyant alçada i que aviat passa a ser un camí de terra. Després d’un tros planejant hem d’estar alerta perquè hem de prendre un corriol per la dreta, just per on hi ha un arbre gros (veure foto).

En aquest punt hem de tombar a la dreta pel corriol del costat de l’arbre

Seguim el corriol, amb un tram força costerut. A tocar d’una torre elèctrica hi ha una bifurcació de corriols: hem de continuar per l’esquerra, i després d’uns metres planers el corriol acaba enllaçant amb el camí del PR-C 171 (194 m, 34 min), que neix al carrer Pau Vergós, que veiem a distància a la nostra esquerra i que més endavant hi serem.

Enllaç amb el camí del PR-C 171. El seguim cap a la dreta

El camí puja suament, fa un canvi de sentit en arribar a sota unes barraques, hi ha un repetjó i continua planejant fins arribar a enllaçar amb el carrer Pau Vergós, a la zona de la Plaça de les Bruixes (226 m, 40 min) a l’extrem sud de l’àrea de lleure Sant Pere Màrtir.

Petit repetjó en el camí després de passar per sota unes barraques
Tram del PR-C 171 en direcció al carrer Pau Vergós

A l’altra banda del carrer veurem dues entrades de camins cap a la zona de pícnic. Nosaltres arribarem a la segona, on hi ha l’indicador de ‘Miradors- Fonts de la Beca’.

Accés a l’Àrea de lleure Sant Pere Màrtir; Plaça Mireia es troba al fons

Tombem a l’esquerra cap a l’Àrea de lleure Sant Pere Màrtir , amb una extensa zona de pícnic (234 m, 42 min), que arriba fins a Plaça Mireia.
Passem fregant l’area per un dels seus extrems fins que al final ens trobarem amb unes torres elèctriques, per on va la pista que baixa cap a la Font de la Beca.

Pas per l’àrea de lleure

Tram 2
ÀREA SANT PERE MÀRTIR (234 m) –
VALL DE SANT JUST / PG. MUNTANYA (126 m)
Pel corriol a Vall de Sant Just i Camí de la Beca

En deixar enrere el recinte de l’àrea veiem al darrera la muntanya de Sant Pere Màrtir i al front les torres elèctriques.

Deixem enrere l’àrea, amb la muntanya de Sant Pere Màrtir al fons
Torres elèctriques en abandonar l’àrea pel camí que baixa cap a la font de la Beca

Agafem la pista que baixa a la Font de la Beca i de seguida arribarem a una bifurcació de camins (238 m): continuem per l’esquerra avall, ignorant el trencall de la dreta.

Cruïlla de camins. Hem d’anar per la pista de l’esquerra avall

Iniciem el descens encarats a la Vall de Sant Just. Davant nostre tenim vistes d’Esplugues i Sant Just Desvern i d’un tros de la plana del Llobregat, i també els turons de Collserola d’aquesta zona meridional de Collserola: la Penya del Moro, el Turó Rodó, la Coscollera, el Puig d’Olorda…

Panoràmica de Collserola, amb els dos vessants de la Vall de Sant Just

Quan arribem a un revolt pronunciat, on hi ha una torre elèctrica arran del camí, hem d’abandonar la pista de la Font de la Beca i prendre un corriol a mà esquerra (direcció La vall de Sant Just-Can Pedrosa-Can Vilà) (213 m, 54 min).

Baixant per la pista a la Font de la Beca. Al fons, indicador del corriol
Inici del corriol cap a la Vall de Sant Just. Al fons, la Penya del Moro

El corriol ens portarà de manera directa al fons de la Vall de Sant Just. Farem un tram en considerable descens, passant per una zona boscosa i apropant-nos a un torrent. Nosaltres sempre hemn de seguir pel caminet més fressat.

Arribant al torrent. Aviat hem de girar cap a la dreta
Hem de girar per aquest caminet

Quan som al torrent (el Torrent de l’Embut de la Font de la Beca), podem baixar directes pel torrent o seguir per un corriol que planeja per la dreta i que en poca estona va a sortir al Camí de la Beca, just per on hi ha la pista a les Cases de la Beca, que veiem a sobre.

Enllaç amb el Camí de la Beca
Accés al Camí de la Beca. Al front puja la pista cap a les Cases de la B eca

En ser a la pista que baixa de la Font de la Beca (144 m, 1h 05 min), tombem a l’esquerra i en cinc minuts serem al Passeig de la Muntanya, al costat de la Riera de Sant Just (126 m, 1h 10 min).

Accés al Passeig de la Muntanya

Som a la Vall de Sant Just, en un camí-carretera, amb un vial lateral per a caminants i ciclistes, separat de la calçada.

Tram 3
VALL DE SANT JUST / PG. MUNTANYA (126 m) –
PENYA DEL MORO (275 m)
Per corriol transversal i Coll d’en Solanes

A l’arribar al Passeig de la Muntanya hem de tirar per la dreta. Farem una curta passejada d’uns tres minuts pel lateral de la via i travessarem la calçada per agadar un corriol a l’esquerra, amb l’indicador a ‘Ca n’Oliveres’ (139 m, 1h 13 min). Al travessar veiem al fons la propera masia de Can Vilà, pintada de groc.

Pint on hem d’abandonar el Passeig de la Muntanya i prendre el corriol de l’esquerra
Travessem la calçada per entrar al sender. Al fons veiem Can Vilà.

Comença aquí una travessa per un sender que ens portarà des de la zona de Can Vilà (passarem pel lateral de les instal·lacions del centre d’equitació del costat de la masia) fins a sota el Coll d’en Solanes, passant per sobre de Ca n’Oliveres. Una travessa per un corriol amb alguns trencalls, però cap d’indicat, només trobarem marques pintades.

Avançant pel corriol
Arribada a tocar de les instal$lacions del Poni Club Catalunya, amb tanca

Quan més endavant (172 m, 1h22 min) arribem a la zona on hi ha les instal·lacions del Centre d’Equitació Poni Club Catalunya, separades per una tanca, hem d’anar en compte i seguir cap a l’esquerra, allunyant-nos del tancat. Jo vaig continuar amunt i vaig fer una petita marrada (marcada en blau al mapa de ruta) i vaig haver de recular. Uns tres minuts descomptats del temps.

Seguim pel sender, que no presenta forts pendents i és bastant fàcil. A la bifurcació de camins en forma d’Y (189 m) hem de seguir a l’esquerra (marca blava), després arribarem a una cruïlla de corrtiols (192 m) i hem de seguir cap a l’esquerra i més endavant, en una altra bifurcació (188 m) hem de tirar per la dreta amunt (nova marrada de dos minuts, també descompats del temps, tram marcat en blau al mapa de ruta). Alerta als trencalls!

Trams del corriol

Si hem agafat la direcció correcta finalment arribarem a trobar la pista que puja de Sant Just Desvern i va cap al Coll d’en Solanes.

Sortida del corrtiol a la pista. Al fons la vall de Sant Just i la cresta de Sant Pere Màrtir

Un cop som a la pista (212 m, 1h 35 min) continuem amunt per la dreta. Tenim la Penya del Moro a la nostra esquerra i cap allà anem.

La Penya del Moro des de la pista que puja de Sant Just Desvern

En pocs minuts arribarem a l’encreuament amb una pista: serem al Coll d’en Solanes (229m, 1h 39 min). Un pal indicador en situa. Cal anar cap a l’esquerra, en direcció la Penya del Moro.

Senyalització al Coll d’en Solanes.

Poc després de passar pel costat d’un dipòsit serem al trencall del camí que puja a la penya (229 m), 1h 43 min).

Trencall a la dreta, cap a la Penya del Moro

Comença l’ascensió al cim coronat amb la bandera de Catalunya, per un camí que va guanyant alçada ràpidament, amb un tros amb travesses de fusta, talment com una escala.
Després de la curta però costeruda pujada assolim el cim de la Penya del Moro (275 m, 1h 50 min).

Arribant a la Penya del Moro

Des del cim podem gaudir d’excel·lents vistes de 360 graus. Podem veure la serra de Collserola en aquest extrem meridional, des del Puig d’Olorda fins a Sant Pere Màrtir, i tota la Plana del Llobregat i les llunyanes serres de l’Ordal i del Garraf. A part d’un mirador, amb panell informatiu de l’indret, al cim trobem restes d’una torre medieval i d’un poblat ibèric.
Imatges des de la Penya del Moro:

  • La bandera de Catalunya onejant al cim
  • Mirador
  • Panoràmica de Collserola
  • Panoràmica de Collserola
  • Panoràmica de la plana del Llobregat i pnell informatiu del cim
  • Cim de la penya
  • Restes de la torre medieval
  • Zona de la torre medieval
  • Taula d’orientació
  • Cim de la Penya
  • Cim de la Penya
  • Vista de la cimentera i el Puig d’Olorda

El dia que vaig fer l’excursió, aquí dalt hi feia molt vent.

Tram 4
PENYA DEL MORO (275 m) –
TORRE ABADAL (151 m)
Per La Salut i Camí de Ca n’Albareda

El quart tram de la ruta és mixt, primera part en baixada i segona part en pujada. Baixarem de la Penya del Moro per la banda contrària, encarats al vessant del Llobregat. per un corriol que va perdent alçada ràpidament i que acaba a la pista que rodeja la penya des del coll d’enb Solanes i que va cap a La Salut, que és el nostre pròxim objectiu.

Trams del corriol de baixada

Després d’uns quinze minuts de baixada arribarem a la pista de La Salut (193 m, 2h 04 min). Tombem a la dreta i continuem el descens per aquest ampli camí.

Enllaç amb la pista que va cap a La Salut
Un parell de trams del camí cap a La Salut

Poc després de passar pel trencall a Mas Lluí (a l’esquerra) arribarem a l’esplanada de la part posterior del recinte de La Salut, amb l’ Ermita de la Salut i la Masia de la Gleva (96 m, 2h 17 min).

Ja molt a prop de La Salut, passant perl trencall al Mas Lluí

Al recinte s’hi feien obres de rehabilitació i l’accés estava prohibit, raó per la qual només vaig poder acostar-me pel lateral exterior de l’ermita i tirar una foto.

Entrada posterior al recinte de La Salut, tancat per obres de rehabilitació
Ermita de la Salut de Sant Feliu

Acabada la visita travessem l’àmplia esplanada que hi ha per la banda per on hem arribat i continuem per la pista que fèiem, caminant només uns tres minuts en descens per ser a una important cruïlla de camins (lloc anomenat Quatre Camins), a la Vall de Sant Feliu (82 m, 2h 20 min). Trobarem una pista ampla travessera que és la que surt de Sant Feliu de Llobregat, arriba a La Salut i continua fins cap a Santa Creu d’Olorda. Nosaltres hem de creuar aquesta pista i prendre la que segueix recte, en pujada (direcció Fàbrica de ciment-Pedreres del Puig d’Olorda).

Baixant cap a la cruïlla de Quatre Camins, a la Vall de Sant Feliu
Cruïlla dels Quatre Camins. Hem d’anar rectes amunt

Des d’aquíest punt la ruta torna a guanyar alçada, començant per aquest tram força curt però amb considerable desnivell, que ens porta a la Carretera de la Sanson, la cimentera que tenim a sobre mateix. Pugem per la pista i quan som a la carretera (126 m, 2h 26 min), veurem a la dreta l’l’antiga Cimentera Sanson i al front, a l’altra banda de la calçada, un trencall amb un pal indicador.

El darrer tram de pujada per arribar a la carretera de la Sanson
Carretera de la Sanson (al fons); a l’esquerra hi ha el camí cap a la Torre Abadal

Només hem de travessar la carretera i ficar-nos per aquest camí (direcció Ca n’Abadal-Can Cuiàs-Can Canaris), que primer passa a tocar de les instal·lacions de la Sanson i després s’interna al bosc.

Trencall cap a Torre Abadal

Més endavant, després de passar per un revolt tancat (amb trencall a la dreta, que hem d’ignorar), arribarem a una bifurcació, amb dos camins (113 m, 2h 35 min). Hem de seguir pel de la dreta amunt (direcció Ca n’Abadal-Ca n’Amigó del Clot-Can Canaris).

En aquesta bifurcació hem de seguir per la dreta
Dos trams del camí a Torre Abadal

Després d’un tram passant en ple bosc amb lleugera pujada i alguns revolts, ens trobarem amb un trencall a mà dreta (138 m, 2h 46 min).
L’hem d’agafar perquè és el camí que ens porta en un no-res a la Torre Abadal, la masia més antiga de Sant Feliu de Llobregat, amb tota una història al darrera (151 m, 2h 48 min).

Arribada a Torre Abadal
Imatges de la Torre Abadal

Des de la masia, totalment tapiada i amb tanca perimetral, vaig anar a fer una petita volta per un corriol, en total, anar i tornar, uns 10 minuts (recorregut marcat en blau al mapa de ruta).

Tram 5
TORRE ABADAL (151 m) –
SANT FELIU DE LLOBREGAT (32 m)
Per Ca n’Albareda i Camí de Can Miano

Un cop situats al davant de la masia (2h 58 min) iniciem el darrer tram de la ruta, el descens a Sant Feliu de Llobregat, punt final de l’itinerari.
Tornem al camí que havíem deixat per arribar a la casa i caminem uns metres cap a l’esquerra, pocs perquè aviat veurem un camí (no indicat) que és una drecera directa cap a Ca n’Albareda, el destí immediat de la caminada.
Al trencall (veure foto) tombem a la dreta, endinsant-nos al bosc.

Trencall del camí-c orriol cap a Ca n’Albareda, cap a la dreta

Prenem aquest camí-corriol que va descendint pel bosc i que després d’uns deu minuts va a parar a la pista que puja a Ca n’Albareda, cap a on anem (92 m, 3h 09 min).

Diferents moments anant cap a Ca n’Albareda

Seguim per la dreta i en poca estona arribarem a Ca n’Albareda (103 m, 3h 12min), bonica masia, però amb portes tancades per accedir-hi, per tots els costats (és propietat particular).

Tram del camí a Ca n’Albareda, a pocs metres de la masia.
Arribada a Ca n’Albareda
Imatges de Ca n’Albareda

Ens hem de conformar en veure la masia des de la distància. Aquest fet és comprensible tractant-se d’una propietat privada, però no ho és tant quan talla un camí que se suposa que és d’ús públic.

Sigui com sigui, en aquest cas hi ha una solució. Hem de recular uns metres per la pista per on hem arribat i més enllà (a un parell de minuts), quan veiem un pas pel marge dret (98 m) accedim a un corriol que va a parar a un camí més ample que rodeja la masia per davant a una certa distància. Podem observar la casa si pugem pel marge, que ens ho impedeix.

Camí per rodejar la masia, amb un marge elevat que ens impedeix veure la casa

En pocs minuts arribarem a enllaçar amb la pista que ve de la casa, i que hem trobat tallada a l’arribar. I ara, a l’altra punta, trobem una segona porta tancada (91 m, 3h 18 min).

Enllaç a la pista, amb l’accés també tallat

Des d’aquesta entrada tirem a l’esquerra seguint la pista, ja encarats a Sant Feliu. Iniciem un descens progressiu.

Camí de Can Miano
Camí de Can Miano

Al principi el camí ens regala vistes de l’entorn, en totes direccions.
Mirant enrere veiem la masia i Collserola i el Puig d’Olorda, mirant endavant la civilització, amb carreteres, autopistes i ciutats escampades.

Mirant enrere veiem Ca n’Albareda i més al fons el Puig d’Olorda
Mirant endavant anem acostant-nos a la civilització

Baixem pel Camí de Can Miano i més avall, després d’un parell de revolts marcats, arribarem a la zona de l’antiga Bòbila, ja a prop de la ciutat. Per aquesta zona veirem deixalles pels vorals, com si es tractés d’un abocador i diversos coberts, convertits en magatzems de ferralla.

El camí passa un tros arran de les vies del tren (27 m) i sense travessar-les continua rodejant les edificacions i finalment sortim a un carrer asfaltat, molt ample (29 m, 3h 36 min).

Un dels revolts de la zona de Can Miano, ja a prop de l’entrada a Sant Feliu

Som al Polígon industrial de les Grasses. La travessa per Sant Feliu és senzilla. Primer hem de fer una recta molt llarga, passant pel polígon, amb diverses fàbriques o empreses, i després per la zona esportiva de Les Grasses, amb el pavelló i el camp de futbol. Al final d’aquesta recta (carrer Mataró), arribem a la Carretera de la Sanson (32 m, 3h 44 min), que hem de seguir uns metres per la dreta. Finalment, abans de creuar el pont del ferrocarril (actualment en obres) hem d’agafar el carrer Constitució cap a l’esquerra. En ser-hi (26 m) primer farem un tros de pujada i després anirem descendint fins a l’estació provisional de Sant Feliu (36 m, 3h 52 min), situada a la confluència amb el Passeig del Comte de Vilardaga. Just aquí hi ha un pont amb escales i ascensors que travessa les vies per anar a l’altra banda del carrer Constitució. Travessem pel pont i ens dirigim per l’esquerra cap al proper Parc de Nadal, que aquell dia estava tancat ( pel vent?, per obres?). Per aquest motiu vaig haver de completar la ruta fent una volta pel carrer de Dalt i el Passeig de Nadal per acabar a la Plaça de l’Estació (l’antiga, ara en obres) (32 m, 4 hores).

DESNIVELLS I TEMPS PER TRAMS
Desnivell en metres / Temps en minuts

TramDesnivellTemps
Diagonal (metro Zona Universitària)-Carrer Finestrelles (Hospital St. Joan de Déu), pel Parc de Cervantes+5214′
Del carrer Finestrelles a inici PR-C 171, passant per l’avinguda dels Traginers + 4015′
Pas per PR-C 171 fins Àrea Sant Pere Màrtir+ 6413′
Àrea Sant Pere Màrtir-trencall corriol a Vall de Sant Just– 2112′
Descens pel corriol fins Camí de la Beca i Passeig de la Muntanya (Riera de Sant Just)– 8716′
Pas pel lateral del Passeig de la Muntanya fins trencall corriol transversal+ 133′
Pas pel corriol transversal (zones Can Vilà-Ca n’Oliveres) fins al Coll d’en Solanes+ 9026′
Coll d’en Solanes-Penya del Moro+ 4611′
Penya del Moro-enllaç pista a La Salut– 8214′
Descens per pista fins accés a La Salut– 9013′
La Salut-Cruïlla de camins (enllaç pista Sta.Creu d’Olorda)– 213′
Cruïlla de camins-trencall Camí a Torre Abadal (Carretera Sanson)+ 477′
Pas per camí fins Torre Abadal+ 2221′
Petita volta per l’entorn010′
Torre Abadal-Ca n’Albareda– 4820′
Ca n’Albareda-entrada Sant Feliu, per Camí Can Miano– 7418′
Travessa urbana per Sant Feliu fins estació Renfe+ 324′
Totals acumulats+ 377
– 423		4 h 00′

Desglossament del temps per etapes:
Diagonal-Finestrelles-Àrea Sant Pere Màrtir: 42 min
Àrea Sant Pere Màrtir-Vall de Sant Just: 28 min
Vall de Sant Just-Coll d’en Solanes-Penya del Moro: 40 min
Penya del Moro-La Salut: 27 min
La Salut-Torre Abadal: 31 min (+ 10′ volta entorn)
Torre Abadal-Ca n’Albareda: 20 min
Ca n’Albareda-St.Feliu de Llobregat: 42 min

Distribució del temps:
45 % en pujada, 10 % en pla i 45 % en baixada.

Cap al Llobregat

De Vallvidrera a Sant Feliu per la Penya del Moro, Font del Broll i La Salut

Deixa un comentari

Baixador de Vallvidrera-Sant Feliu de Llobregat, pel Pantà de Vallvidrera, Penya del Moro, Font del Broll i La Salut

DADES TÈCNIQUES

  • Caminada núm. 87
  • Data: dimecres, 31 de maig de 2023
  • Inici: estació Baixador de Vallvidrera (FGC)
  • Final: estació Sant Feliu de Llobregat (Renfe)
  • Sector: vessant del Llobregat (Sant Just Desvern-Sant Feliu de Llobregat)
  • Distància: 11,5 km
  • Temps: 2 h 45 min
  • Desnivell: + 132 m / – 336 m
  • Dificultat: moderada
  • Tipologia: travessa lineal (només anada)

ITINERARI

Baixador de Vallvidrera (estació FGC)-Pantà de Vallvidrera-Font de l’Espinagosa-Coll de Can Cuiàs-Corriol de la Coscollera-Camí de Can Carbonell-Coll d’en Solanes-Penya del Moro-Camí de la Font del Broll-Camí de Sant Feliu a Olorda-Ermita de la Salut-Bosc de la Salut-Mas Lluí-Sant Feliu de Llobregat (estació Renfe).

MAPA DE LA RUTA

RUTA A WIKILOC

LLOCS D’INTERÈS

COMENTARI

Caminada senzilla per la banda del Llobregat, amb sortida a Santa Maria de Vallvidrera (estació de Baixador de Vallvidrera) i destinació a Sant Feliu de Llobregat. Durant tota la travessa alternarem pistes forestals i corriols i les úniques pujades que farem són poques i d’escàs desnivell; gran part de la ruta és en baixada.
Primer anirem cap al Pantà de Vallvidrera i per la font de l’Espinagosa arribarem al Coll de Can Cuiàs. Després recorrerem la vall de Sant Just per la zona de la Coscollera per anar a trobar el Coll d’en Solanes i des d’allà pujar a la Penya del Moro, punt d’interès arqueològic i cim des del qual tenim grans vistes de Collserola i el Baix Llobregat.
El retorn el farem pel camí de la Font del Broll, amb parada a l’entrada de la mina, i després de planejar pel bosc enllaçarem amb una pista que, en un llarg descens, ens portarà al camí de Sant Feliu a Santa Creu d’Olorda, ja molt a prop de la propera parada, l’Ermita de la Salut. Finalment, des de l’ermita farem camí cap a Sant Feliu, passant pel Bosc de la Salut i Mas Lluí, per entrar a la ciutat pel Passeig del Comte de Vilardaga.

DESCRIPCIÓ DE LA RUTA

Tram 1
BAIXADOR DE VALLVIDRERA (236 m) –
COLL DE CAN CUIÀS (314 m)
Pel Pantà de Vallvidrera i Font de l’Espinagosa

1. Comencem la travessa a l’estació de Baixador de Vallvidrera (236 m) dels Ferrocarrils Catalans. Baixem les escales de l’entrada, travessem la carretera i ens dirigim cap al Camí del Pantà (a l’esquerra), passem pel costat de la plaça de la Mina Grott, que ens queda a l’esquerra, i a la propera cruïlla amb el Camí del Cama-sec tombem a la dreta (hi ha un cartell del Parc de Collserola), passem per les últimes vivendes de la barriada i entrem en camí de terra, que seguirem fins al pantà, ja molt proper. En aquest tram passarem per l’entrada de la Mina Grott (a esquerra) i per la Casa del Guarda (de color rosa), on hi ha l’Espai d’interpretació del pantà i una àrea de lleure, a l’esquena de la presa del pantà. Els darrers metres els farem per un tram esglaonat que, en poca estona ens durà fins a dalt de la presa. Ja hem arribat al Pantà de Vallvidrera (260 m, 7 min).
La imatge del pantà és trista, amb molt poca aigua. Es noten els estralls de la sequera d’aquests darrers mesos.

2. Deixem la presa, que queda a la dreta, i seguim pel caminet que tira recte vorejant el pantà per la banda esquerra, per arribar a la cua del pantà. En el trajecte, de seguida veurem a la dreta una passera-plataforma que s’endinsa uns metres al pantà, des d’on podem veure’l millor. I al llarg del camí, sempre planer, anem observant com de sec està el pantà, només amb aigua a la zona propera a la presa.

Pantà de Vallvidrera
Pantà de Vallvidrera, amb molt poca aigua

Finalment arribem a la cua del pantà, a una esplanada amb unes vivendes i diversos camins (262 m, 11 min). Hem d’agafar el camí que surt al front, tirant a l’esquerra (veure foto). Un pal indicador ens assenyala la direcció a seguir: Font de l’Espinagosa-Font de Can Llevallol-Vallvidrera.

Accés al camí de la Font de l’Espinagosa

3. Prenem el camí i ens endinsem al bosc seguint el torrent que baixa de l’Espinagosa, ara ben sec. El camí ombrívol va pujant a poc a poc fins que arriba a la Font de l’Espinagosa (320 m, 19 min).

Camí de la Font de l’Espinagosa
Font de l’Espinagosa

Llavors el camí fa un revolt, canvia de direcció i aviat la pujada és més suau. Més enllà, després d’un altre revolt, per on surt per la dreta el camí cap a la font de Can Llevallol, hi ha un repetjó per arribar a enllaçar amb la pista del Camí de Vallvidrera a Santa Creu d’Olorda (338 m, 24 min).

Enllaç amb el Camí de Santa Creu d’Olorda

Girem a la dreta i seguim la pista, en suau descens, fins que arribarem a una gran esplanada, el Coll de Can Cuiàs (314 m, 32 min).
Al final de l’esplanada s’aixeca dalt d’un turó la masia de Can Cuiàs i pel costat passa la Carretera de Molins (la BV-1468).

Camí de Santa Creu d’Olorda
Coll de Can Cuiàs

A l’esplanada és fàcil veure-hi vehicles aparcats, segurament d’excursionistes, en tractar-se d’un punt on comencen i acaben nombroses rutes per Collserola, a banda i banda de la carretera.
En un lateral de l’esplanada hi ha uns cartells informatius del Parc sobre l’indret.

Tram 2
COLL DE CAN CUIÀS (314 m) –
PENYA DEL MORO ( (275 m)
Per la Coscollera i Coll d’en Solanes

4. Deixem l’esplanada i travessem la carretera -anem en compte- , dirigint-nos a un pal indicador que tenim al front.
Prenem el camí tancat amb cadena cap a la dreta i de seguida, en el primer revolt, veurem una estaca clavada a terra amb una marca vermella indicant Montserrat, a la dreta (311 m). És el corriol que hem d’agafar i que es dirigeix cap a la zona de la Coscollera, resseguint el vessant de ponent de la Vall de Sant Just.

A l’altra banda de la carretera hem d’agafar el camí a la dreta
I de seguida prendre el corriol cap a la Coscollera, també a la dreta

En el trajecte pel corriol primer ens trobarem una cruïlla de corriols: hem de seguir la marca de Montserrat (cap a la dreta) i més endavant arribarem a l’asfaltat Camí de la Muntanya (308 m), que hem de travessar recte per continuar pel corriol, perfectament visible a l’altra banda de la calçada.

Trencalls a vigilar en el corriol cap a la Coscollera

Continuem pel caminet, que anirà passant per damunt de la Vall de Sant Just, que tenim a l’esquerra, amb unes quantes masies escampades, així com la muntanya de Sant Pere Màrtir, amb la seva gran antena, a l’altre vessant de la vall. Al front anirem veient el turó de la Coscollera.
El corriol va planejant fins arribar a una pista ample de terra, el Camí de Can Carbonell (314 m, 49 min).

Corriol de la Coscollera
Enllaç amb el Camí de Can Carbonell

5. Quan arribem a la cruïlla hem de tombar a l’esquerra i seguir la pista avall tota l’estona. Fins al proper gir de direcció hem de fer un descens de més de 50 metres.

Vista de Collserola des del camí, mirant enrere

La baixada s’accentua a partir del pas per una torre elèctrica, arran de camí. Baixant anirem veient Sant Pere Màrtir a l’esquerra i entreveurem Sant Just Desvern al fons.

Baixant pel Camí de Can Carbonell

Finalment arribarem a una cruïlla de pistes (260 m, 1 hora)., amb Sant Just al fons. Aquí hem de deixar el Camí de Can Carbonell i girar a la dreta, en direcció Coll d’en Solanes-Penya del Moro-Santa Margarida.

Cruïlla amb el camí cap al Coll d’en Solanes: toca tombar a la dreta
Senyalització a la cruïlla

6. Seguim el camí, passem per una primera cruïlla, amb camins a banda i banda, però nosaltres seguim per la pista principal. I a la propera cruïlla (veure foto), compte que deixarem el camí i trencarem a l’esquerra.

Trencall a l’esquerra pel corriol que rodeja el Turó Alt d’en Solanes; al fons veiem la Penya del Moro

El que ara farem és rodejar el Turó Alt d’en Solanes (cobert de vegetació) per anar al Coll d’en Solanes. Ho podem fer seguint la pista que fèiem i rodejant el turó per la dreta, o deixar la pista i prendre un corriol que voreja el turó per l’esquerra. En ambdós casos arribarem al coll.
L’itinerari d’aquesta ruta segueix la segona opció. Així doncs, deixem la pista, tombem a l’esquerra i anem per un corriol, amb vistes a Sant Just i a la Penya del Moro, que tenim al davant, ja molt a prop.

Penya del Moro des del corriol

En poca estona anem a parar al Coll d’en Solanes (229 m, 1h 10 min), just per on arriba el camí que puja de Sant Just Desvern i retornem a la pista de carena que seguíem.

Coll d’en Solanes

7. Retornats a la pista hem de continuar-la cap a l’esquerra. Passem pel trencall de la Font del Broll, que després agafarem, passem pel costat d’un dipòsit d’aigua i tot seguit arribem al desviament cap a la Penya del Moro, a la dreta (229 m, 1h 15 min).

Senyal cap a la Penya del Moro

Deixem la pista i prenem el camí que va pujant fins a dalt de la Penya, amb trossos esglaonats, amb travesses de fusta, sobretot al tram final. Tenim com a referent visual del cim una gran senyera.

Camí cap a la Penya del Moro, per la banda de Sant Just Desvern

Després d’una curta pujada arribem a la Penya del Moro (275 m, 1h 20 min), just on hi ha clavat el pal de la senyera i on hi ha un mirador a l’esquerra. amb un panell informatiu.

Arribada a la Penya del Moro

Lloc de parada obligada, no només per l’interès arqueològic de l’indret , amb la presència de ruïnes d’un poblat ibèric i les restes d’una torre medieval a dalt de tot del cim, sinó també per les vistes panoràmiques que s’hi divisen, d’aquesta banda de Collserola, des del Puig d’Olorda fins a Sant Pere Màrtir, i del Baix Llobregat, amb Sant Just i Sant Feliu als peus i més enllà Molins de Rei, i al fons el delta del Llobregat, el mar i les les muntanyes del Garraf i de l’Ordal.

Fotos de la Penya del Moro:

  • Penya del Moro
  • Mirador de la Penya del Moro
  • Mirador de la Penya
  • Vista dels turons Rodó i de la Coscollera, encarats al Tibidabo
  • Sant Pere Màrtir i a la falda Sant Just Desvern
  • Sant Pere Màrtir i Sant Just Desvern, amb el port al fons
  • Vista de Sant Just Desvern
  • Vista des del mirador
  • Panell informatiu de l’indret
  • Informació atqueològica de l’indret
  • Restes de la torre medieval
  • Restes de la torre medieval
  • Restes de la torre medieval
  • Restes de la torre medieval
  • Vista des de la Penya cap al Baix Llobregat
  • Panell d’orientació
  • Vista del Baix Llobregat
  • Vista del Baix Llobregat
  • Vista del Baix Llobregat
  • Vista del Puig d’Olorda
  • Torre medieval a la Penya del Moro
  • Penya del Moro
  • Penya del Moro
  • Senyalització a la Penya

Tram 3
PENYA DEL MORO (275 m) –
ERMITA DE LA SALUT (96 m)
Pel Camí de la Font del Broll i Camí d’Olorda

8. És hora d’anar cap a Sant Feliu. No ho farem pel corriol que baixa resseguint el llom de la muntanya per la banda contrària per on hem arribat, sinó que seguirem una ruta nova d’aquest blog, per la Font del Broll.
Per fer-la hem de tornar enrere, tornar a baixar pel camí esglaonat fins enllaçar amb la pista de carena, girar a l’esquerra (direcció al Coll d’en Solanes) i passat el dipòsit d’aigua trencar a l’esquerra pel camí que tira avall, seguint la direcció de Font del Broll-La Salut-Santa Creu d’Olorda (230 m, 1h 27 min).

Senyal cap a la Font del Broll

El Camí de la Font del Broll baixa enmig del bosc fins a un torrent. Hi som quan fem un revolt marcat i canviem de direcció. Just en aquest punt trobem una cruïlla de corriols (213 m). El camí que fem es creua amb un altre que per la dreta es dirigeix cap a Santa Margarida de Valldonzella-Can Ferriol-Santa Creu d’Olorda. Nosaltres hem de continuar pel camí en direcció a Font del Broll-Ermita de la Salut-Sant Feliu de Llobregat.
Tal com indica el pal indicador, ens trobem a 2 minuts de la font.

Indicador a l’arribar al trencall de camins: seguim per l’esquerra

Anem cap a la font, però alerta perquè no trobarem cap indicació i l’accés és un xic complicat i és fàcil passar-lo de llarg. Hem d’anar caminant mirant a esquerra i quan arribem al trencall que es veu a la foto de sota, veurem el corriol més fressat que segueix per la dreta, un corriol que baixa per l’esquerra i que va al fons del torrent i més a l’esquerra (veiem un caminet que per un pendent curt i directe va a parar al torrent. Per tant hi ha tres camins. Nosaltres hem de baixar pel de més a l’esquerra.

Nou trencall de corriols: hem d’agafar el de més a l’esquerrra, que baixa directe al torrent (no surt a la foto, només s’entreveu)

En arribar al torrent, molt aviat, serem a la Font del Broll (215 m, 1h 32 min), de la qual veiem l’entrada de la mina.

Font del Broll: entrada de la mina
Entrada de la mina

Un grup d’espeleòlegs té penjat a Internet un magnífic reportatge sobre les mines de Can Coscoll i de la Font del Broll, amb una sèrie de fotografies de l’interior d’aquestes cavitats subterrànies. Podeu veure-ho en aquest enllaç.

Feta la parada retornem al Camí de la Font del Broll i anem planejant enmig del bosc per un bonic corriol, sempre seguim el traçat més fressat.

Camí de la Font del Broll

Al final el corriol enllaça amb un camí ample, que va cap a La Salut (223 m, 1h 43 min). A la cruïlla hi ha un pal indicador,m que ens indica la direcció a seguir (Ermita de la Salut-Sant Feliu de Llobregat).

Enllaç amb el Camí de la Salut
Senyalització a la cruïlla

9. Girem a l’esquerra avall. Comença un tram de baixada pronunciada fins a arribar al Camí de Sant Feliu a Santa Creu d’Olorda, un descens de 126 metres.
Baixant farem un parell de revolts tancats i aviat serem a la vall (142 m, 1h 51 min). Llavors la baixada és més suau i l’entorn és més humanitzat, amb diversos camins cap a masies o camps. Hem d’ignorar els trencalls (de fet, la majoria estan tancats) i seguir sempre per la pista principal. No té pèrdua.

Baixant cap a La Salut

Seguim el camí fins que serem a la cruïlla de Can Parellada (a la dreta) i a escassos metres l’enllaç amb la pista de Santa Creu d’Olorda (97 m, 1h 58 min).

Arribada a les cruïlles de Can Parellada (a la dreta) i del Camí d’Olorda (al fons)

10. A la pista d’Olorda tombem a l’esquerra en direcció La Salut-Pedrera del Puig d’Olorda-Sant Feliu de Llobregat. Cinc minuts després ens trobarem amb una cruïlla de quatre camins (82 m). Aquí hem de tirar també per l’esquerra, en direcció Ermita de la Salut-Sant Just Desvern.

Cruïlla de Quatre Camins: tombem a l’esquerra cap a lErmita de la Salut

Fem un tros de pujada fins que serem a l’esplanada de La Salut, amb vista a la cimentera i el Puig d’Olorda

Arribada a l’esplanada i vista de l a cimentera i el Puig d’Olorda

Travessem l’esplanada i arribem a l’entrada del recinte (96 m, 2h 08 min), amb l’Ermita de la Salut i la Casa Gran de la Gleva (també Masia de la Gleva o de la Salut). I al costat mateix, el restaurant ‘Masia La Salut‘.
I molt a prop hi ha l’una completa àrea de lleure.

Façana de la Casa Gran de la Gleva
Ermita de la Salut

Tram 4
ERMITA DE LA SALUT (96 m) –
SANT FELIU DE LLOBREGAT (32 m)
Pel Bosc de la Salut i Mas Lluí

11. Sortim del recinte per on hem entrat i en ser a l’esplanada prenem un caminet, poc fressat, que va a buscar el camí que passa per sobre. Quan hi som girem cap a la dreta en direcció al Circuit naturalístic. Només hem de fer un tros d’aquest camí perquè ben aviat hem de tombar per un corriol a la dreta que ens portarà a passar pel Bosc de la Salut (direcció Circuit naturalístic-Mas Lluí-Sant Just Desvern) (109 m, 2h 11 min).

Trencall cap al Bosc de la Salut

Entrem al corriol i l’anem seguint, travessem un torrent (111 m) i canviem de direcció, ara cap a la dreta i continuem sempre pel camí més marcat.

El corriol pel Bosc de la Salut

Més endavant anem deixant el bosc per entrar en una zona més oberta, el Mas Lluí. Finalment, el corriol enllaça amb el Camí de Mas Lluí, que ve directe de La Salut (104 m, 2h 19 min).

Enllaç amb el Camí de Mas Lluí

A la cruïlla anem cap a l’esquerra i en molt pocs minuts serem a Mas Lluí, en una cruïlla de quatre camins (96 m, 2h 23 min)) i tot seguit entrarem en zona urbana, pel carrer Frederica Montseny (99 m).

Mas Lluí

Tombem a l’esquerra vorejant l’àrea d’estada i de seguida arribarem a una gran rotonda, que marca el límit dels termes municipals de Sant Feliu de Llobregat i Sant Just Desvern. D’aquesta rotonda neix, per la dreta, en terme de Sant Feliu, el Passeig del Comte de Vilardaga (98 m, 2h 26 min), que serà la via per la qual anirem al centre de la ciutat.

Rotonda a l’entrada de Sant Feliu, cruïlla amb el Passeig Comte de Vilardaga

12. Comença una travessa urbana seguint aquest llarg passeig, a trossos rambla, que va baixant suaument, passant per diversos encreuaments de carrers i que acaba per on creuen les vies del tren, just a la cruïlla amb el carrer Constitució (36 m, 2h 42 min).
Actualment, en aquest punt hi ha l’estació de Renfe que Adif ha habilitat provisionalment, mentre durin les obres del soterrament de la futura nova estació.

En aquest punt podríem donar per acabada la ruta, però l’allargarem un xic més per acabar a la Plaça de l’Estació, final habitual de les caminades d’aquest blog amb final a Sant Feliu. Passem a l’altra banda de les vies per un pas elevat, sortim al carrer Constitució, girem a l’esquerra i de seguida (carrer tallat per les obres) hem d’entrar pel Parc Nadal per arribar a la plaça de l’estació (32 m, 2h 45 min), ara en obres. I aquí acabem aquesta ruta cap al Baix Llobregat.

Estació de Sant Feliu, en obres

DESNIVELLS I TEMPS PER TRAMS
Desnivell en metres / Temps en minuts

TramDesnivellTemps
Baixador de Vallvidrera (FGC)-Pantà de Vallvidrera (cua)+ 2611′
Pantà de Vallvidrera (cua)-Font de l’Espinagosa+ 588′
Font de l’Espinagosa-Coll de Can Cuiàs– 613′
Coll de Can Cuiàs-enllaç Camí de Can Carbonell, pel corriol de la Coscollera017′
Camí de Can Carbonell-Coll d’en Solanes– 8521′
Coll d’en Solanes-Penya del Moro+ 4610′
Penya del Moro-Font del Broll– 6012′
Font del Broll-enllaç Camí de Sant Feliu a Santa Creu d’Olorda– 11826′
Camí de Sant Feliu a Santa Creu d’Olorda-Ermita de la Salut– 110′
Ermita de la Salut-entrada Sant Feliu (Pg. Comte de Vilardaga), pel Bosc de la Salut i Mas Lluí+ 218′
Travessa urbana per Sant Feliu, pel Pg. Comte de Vilardaga fins estació (Renfe)– 6619′
Totals acumulats+ 132
– 336		2 h 45′

Desglossament del temps per etapes:
Baixador de Vallvidrera-Coll de Can Cuiàs: 32 min
Coll de Can Cuiàs-Coll d’en Solanes: 38 min
Coll d’en Solanes-Penya del Moro: 10 min
Penya del Moro-Font del Broll: 12 min
Font del Broll-Ermita de la Salut: 36 min
Ermita de la Salut-Sant Feliu de Llobregat: 37 min

Distribució del temps:
34 % en pujada, 9 % en pla i 57 % en baixada.

Cap al Llobregat

Circular per Penya del Moro, Santa Creu d’Olorda i Turó de Can Pasqual

Deixa un comentari

Santa Maria de Vallvidrera-Pantà de Vallvidrera-Coll de Can Cuiàs-Coll d’en Solanes-Penya del Moro-La Salut-Santa Creu d’Olorda-Coll de Can Mallol-Turó de Can Pasqual-Mas Sauró-Casa Sagrada Família-Santa Maria de Vallvidrera

DADES TÈCNIQUES

  • Caminada núm. 56
  • Data: dilluns 30 de novembre de 2020
  • Inici i final: Santa Maria de Vallvidrera (aparcament àrea de lleure)
  • Sector: vessant Barcelona-Llobregat
  • Distància: 16,65 km
  • Temps: 4h 30 min
  • Desnivell: + 558 m / – 558 m
  • Dificultat: moderada
  • Tipologia: circular

ITINERARI

Santa Maria de Vallvidrera (aparcament àrea de lleure)-Pantà de Vallvidrera-Font de l’Espinagosa-Font de Can Llevallol-Coll de Can Cuiàs-enllaç camí Coll de les Torres-Coll d’en Solanes-Penya del Moro-La Salut-camí de Sant Feliu a Olorda-Santa Creu d’Olorda-Coll de Can Mallol-Turó de Can Pasqual-Mas Sauró-Casa Sagrada Família-Santa Maria de Vallvidrera (aparcament àrea de lleure).

MAPA DE LA RUTA

RUTA A WIKILOC

LLOCS D’INTERÈS

COMENTARI

Interessant circular des de Santa Maria de Vallvidrera, partint i retornant a l’aparcament de l’àrea de lleure (molt a prop de l’estació de Baixador de Vallvidrera dels FGC). En una primera etapa, bona part per corriols, passa pel Pantà de Vallvidrera, les fonts de l’Espinagosa i de Can Llevallol i arriba al coll de Can Cuiàs, a la carretera de Molins. Una segona etapa, també bàsicament per corriols, va a buscar la zona del turó de la Coscollera per un corriol planer i en ser-hi anem a baixar per una drecera pel dret cap al camí del Coll d’en Solanes, des d’on ens dirigirem a la Penya del Moro, amb bones vistes i les restes d’un poblat ibèric. En la tercera etapa baixem pel vessant de Sant Feliu de Llobregat fins a enllaçar amb la pista de La Salut, passem pel costat de l’ermita i anem a trobar el camí forestal que va de Sant Feliu a Olorda. En l’etapa següent seguim aquest camí en pujada passant pels torrents de Can Ferriol i de Can Serra i finalment arribem a Santa Creu d’Olorda.
La cinquena etapa de l’itinerari va per un corriol cap al Coll de Can Mallol i passant per algun tram de carretera ens dirigim cap al Coll de Can Pasqual, des d’on ascendirem al Turó de Can Pasqual, cota màxima de la ruta. La sisena i darrera etapa és la que tanca la circular, retornant al punt de partença. Seguirem el camí planer de carena i farem un llarg descens per camí i una altra drecera cap al Mas Sauró i per la Casa Sagrada Família clourem la ruta a Santa Maria de Vallvidrera.

DESCRIPCIÓ DE LA RUTA

Tram 1
SANTA MARIA DE VALLVIDRERA (257 m) –
COLL DE CAN CUIÀS (314 m)
Pel Pantà de Vallvidrera i les fonts de l’Espinagosa i de Can Llevallol

Farem una circular seguint les agulles del rellotge, amb inici i final a Santa Maria de Vallvidrera, concretament des de l’aparcament de l’àrea de lleure; si preferiu anar en transport públic es pot fer igualment des de l’estació Baixador de Vallvidrera dels FGC, molt a prop.

Panells informatius de l’àrea de lleure de Santa Maria de Vallvidrera

Sortim de l’aparcament (257 m) pel Camí de la Llenega, rodejant l’església de Santa Maria, i en arrtibar a la plaça del Mina Grott girem a l’esquerra pel Camí del Pantà. Seguint per aquest camí passarem per unes vivendes, després veurem a mà esquerra la boca superior del Mina Grott (un túnel que servia aigua del pantà al barri de Vallvidrera), poc després passarem pel costat d’un edifici de color rosa, la Casa del Guarda (ara espai d’interpretació del Pantà) i finalment, després de pujar un tram d’escales, arribarem al Pantà de Vallvidrera (260 m, 10 min), just per la zona de la presa, que haurem vist pujant.

Pantà de Vallvidrera

Seguim rectes per un caminet que voreja el pantà per la banda esquerra i quan serem a la cua del pantà, on hi ha altres vivendes, hem de cercar un camí que puja per la nostra esquerra (indicació Font de l’Espinagosa-Font de can Llevallol-Vallvidrera). Seguim aquest camí per una zona ombrívola i humida, resseguint el torrent que baixa de la font de l’Espinagosa, que en uns 15 minuts veurem a la nostra dreta (320 m, 25 min).

Font de l’Espinagosa

Continuem amunt per les escales de fusta tot canviant de direcció fins arribar al revolt d’una pista. Compte perquè de cara nostra veurem un indicador que assenyala un corriol que surt per la dreta (indicació Font de can Llevallol-Coll de can Cuiàs-Ctra. de Molins). Entrem pel corriol i anem baixant entremig d’un bosc fins que serem a la bonica font de Can Llevallol (285 m, 35 min), acondicionada i amb una taula de pícnic.

Font de Can Llevallol

Deixem la font i seguim pel caminet, ara en lleuger ascens, i en uns 5 minuts arribarem a l’esplanada del Coll de Can Cuiàs (314 m, 40 min), al costat de la carretera de Molins. A dalt al fons veiem la masia de Can Cuiàs.

Coll de Can Cuiàs

Tram 2
COLL DE CAN CUIÀS (314 m) –
PENYA DEL MORO (275 m)
Per la zona de la Coscollera i el Coll d’en Solanes

Ara compte perquè hem de travesar la carretera i anar a una zona on neix un camí (veure foto). Veurem que el camí va cap a la dreta i de seguida tomba a l’esquerra. Doncs molt de compte perquè ens cal agafar un corriol que surt a mà dreta i que només està indicat amb un senyal de la ruta a Montserrat (placa vermella clavada en una estaca). Prenem ara un bonic corriol, planer, que va més o menys paral·lel a la carretera de Molins que tenim uns metres per sobre. En el recorregut, poc després arribarem a un camí asfaltat (el que porta a can Carbonell), que només travessarem per seguir pel corriol que ja veiem a l’altra banda de la calçada. Seguim caminant per aquest corriol, que ja ens regala bones vistes destacant-se el turó de Sant Pere Màrtir, inconfusible amb les seves antenes al capdamunt, i al front el turó de la Coscollera.

Un tram del corriol cap a la zona de la Coscollera

Després de planejar una estona el corriol mor a una pista ampla, tombem a la dreta per un tram de notable pujada i aviat serem a una cruïlla de camins (328 m, 1 hora). Per la dreta arriba el camí que ve del Coll de les Torres. Per l’esquerra surten dos camins. Atents perquè ens toca agafar el camí de més amunt, que indica Coll d’en Solanes-Penya del Moro.

Seguim el camí, passem de llarg un trencall que ens portaria al Coll d’en Solanes rodejant el Turó Rodó (350 m) (veure ruta 21 d’aquest bloc). I el passem de llarg per estalviar-nos un rodeig innecessari. Així, en poca estona, quan el camí canvia de direcció veurem al davant nostre l’entrada d’un corriol, atenció que no està indicat (346 m, 1h 10 min).
Aquest corriol és una molt bona drecera, ja que baixa directament fins al camí del Coll d’en Solanes, però cal anar amb molt de compte baixant perquè ens trobarem alguns trams rocallosos i farem un desnivell important. Però paga la pena l’esforç, també per les vistes que divisarem de la carena de Sant Pere Màrtir, del Baix Llobregat i de la Penya del Moro. Enrere deixarem el Turó Rodó i el Turó de la Coscollera,

Baixant per la drecera, entre l’estructura de la torre elèctrica divisem Sant Pere Màrtir…
… i al front, la Penya del Moro

En uns 15 minuts haurem baixat per la drecera, arribat a la pista (hem de girar a la dreta) i sempre recte, passant de llarg el camí que arriba per l’esquerra, en direcció la Penya, serem al Coll d’en Solanes (229 m, 1h 25 min), des d’on surt un camí, per l’esquerra, que ens baixaria a Sant Just Desvern.

Coll d’en Solanes

Nosaltres continuem per la pista que anàvem i en poca estona passarem per un dipòsut d’aigua (a la dreta) i aviat pel trencall que surt per la dreta i que ens conduïrà a la Penya del Moro.
Pugem per un camí, amb trossos esglaonat amb travesses de fusta, i finalment arribarem a la Penya del Moro (275 m, 1h 35 min).

Penya del Moro

El lloc mereix una parada i, si fa bon temps, unes quantes fotografies.
A la nostra esquerra, al costat del màstil amb la senyera, hi ha un magnífic mirador, amb un cartell explicatiu de l’indret, des d’on podem admirar vistes dels turons Rodó i de la Coscollera, la carena de Sant Pere Màrtir, Sant Just Desvern….

Cartell informatiu de l’indret
A la part central de la foto, els turons Rodó i de la Coscollera, un al costat de l’altre
Panoràmica de Sant Pere Màrtir i en primer terme Sant Just Desvern

A la dreta, a la part més alta del cim, hi ha les restes d’una torre medieval i al vessant, en terrasses pel pendent de la muntanya, el que fou un poblat ibèric. Mirant cap a l’altra banda veiem Sant Feliu de Llobregat, Molins de Rei, el Puig d’Olorda amb la cimentera als seus peus…

Restes de la torre medieval de la Penya del Moro, a sobre del poblat ibèric
Restes de la torre medieval de la Penya del Moro
Panoràmica d’aquest sector del Baix Llobregat
Vista del Puig d’Olorda i la cimentera

Tram 3
PENYA DEL MORO (275 m) –
CAMÍ DE SANT FELIU A OLORDA (82 m)
Pel camí de la Salut i l’esplanada de La Salut de Sant Feliu

Abandonem la Penya del Moro per la banda oposada, agafant un corriol que ens baixarà sense problemes fins enllaçar amb el camí de La Salut (193 m, 1h 45 min).

Enllaç amb el camí que va cap a La Salut

Girem a la dreta per la pista forestal i continuarem baixant fins arribar al recinte de La Salut de Sant Feliu, amb una ermita i un restaurant, així com una zona àmplia de pícnic. Alerta perquè el recinte no està obert tots els dies de la setmana.

L’esplanada posterior de La Salut de Sant Feliu

Passem pel costat de La Salut i seguim en descens fins arribar a una cruïlla de quatre camins (82 m, 2 hores). El que travessa d’esquerra a dreta és el camí de Sant Feliu a Olorda.

Cruïlla de quatre camins. Ara toca girar a la dreta, direcció Santa Creu d’Olorda

Tram 4
CAMÍ DE SANT FELIU A OLORDA (82 m) –
SANTA CREU D’OLORDA (327 m)
Pels torrents de Can Ferriol i de Can Serra

Ara hem de tombar per la dreta, seguint la pista que ressegueix els torrents de Can Ferriol i de Can Serra i que ens durà a Santa Creu d’Olorda. Al llarg del recorregut trobarem diversos trencalls, tots ells ben indicats. La pista va pujant suaument fins al trencall de la Torre del Bisbe-Valdonzella (170 m, 2h 25 min), però després el desnivell és superior i hi ha trams amb bona pujada. Malgrat tot, no tindrem cap problema d’orientació.
A continuació, unes fotos passant pel torrent de Can Ferriol:

És cert que tots els trencalls que trobarem estan indicats, però n’hi ha un en què indica la direcció a Santa Creu per dos camins, un per la pista i altre pel torrent. Agafem l’opció més curta, pel torrent. Seguint el camí, ara pel torrent de Can Serra, continuarem pujant, arribarem a un revolt sobtat i més amunt molta atenció perquè no podem passar de llarg el corriol esglaonat que surt per la dreta (288 m). Està indicat i marca 8 min fins a Santa Creu d’Olorda (veure foto).

El corriol esglaonat cap a Santa Creu d’Olorda

Som a sota mateix de Santa Creu. Deixem la pista i ens enfilem per les escales per seguir el corriol, en gran part esglaonat, fins a dalt de tot, a l’esplanada de Santa Creu d’Olorda (327 m, 2h 55 min).

Una altra parada obligada. Com a reclams històrics de l’indret tenim l’ermita de Santa Creu d’Olorda i al costat les ruïnes del castell d’Olorda. També, ben a prop, hi ha l’espai natural de la Pedrera dels Ocells. A més, el lloc ens ofereix una magnífica esplanada, una zona de pícnic, locals de restauració i aparcament de vehicles.

Santa Creu d’Olorda
Un racó de l’indret

Tram 5
SANTA CREU D’OLORDA (327 m) –
TURÓ DE CAN PASQUAL (469 m)
Pels colls de Can Mallol i de Can Pasqual

Sortim de Santa Creu d’Olorda per la banda de l’ermita i el bar- restaurant i de seguida ens trobarem la carreterra de Molins, la travessem amb molt de cura i a l’altra banda pugem pel camí que va cap a una central elèctrica, la passem pel costat, sempre pujant i aviat arribarem a una cruïlla de corriols: hem de tirar pel de la dreta (indicatiu del GR-92, marca blanca-vermella).

Corriol cap al Coll de Can Mallol

El caminet puja suaument, passem pel trencall de Can Calopa i més endavant serem al Coll de Can Mallol, a la carretera de Molins (376 m, 3h 10 min).
Ens toca fer un tram curt per la carretera, per la nostra esquerra, pel caminet que veiem protegit per una barana de trànsit. Uns metres més enllà veurem un corriol que baixa per la nostra esquerra i l’anem seguint (un caminet molt bonic) fins arribar a una pista ampla, que travessem rectes i ens enfilem per un camí que en poca estona ens deixarà de nou a la carretera, a l’alçada de La Sargantana (398 m).

Ara ens toca fer l’únic tram per carretera, uns 450 metres, amb poc espai per als vianants, compte! La sort és que no hi ha molt trànsit (llevat dels caps de setmana.

La carretera de Molins de Rei a Vallvidrera

En arribar al Coll de Can Pasqual (423 m, 3h 30 min) haurem d’abandonar la carretera pel camí de l’esquerra; en un racó de la cruïlla hi ha uns contenidors de brossa i al costat l’indicador que assenyala Can Pasqual-Mas Guimbau-Les Planes. Tombem cap a aquesta direcció i més enllà hem de tornar a canviar de direcció, ara pel camí que puja decidit per la dreta (indicació Can Masdemont-Turons de Can Pasqual-Coll de can Cuiàs).

Pugem cap a Can Masdemont i des d’aquí tombem a l’esquerra amunt (nou canvi de direcció), pel que és camí de carena. En pocs minuts arribarem a la cota màxima de la ruta, el Turó de Can Pasqual -de fet, n’hi ha més d’un, però aquest és el més alt- (469 m, 3h 40 min).
A la nostra esquerra veurem el senyal geodèsic, un xic enlairat arran de camí, al costat d’un dipòsit. Malgrat ser el segon turó de la serra de Collserola en altitud, no hi ha vistes panoràmiques. Com tants altres turons de Collserola, està cobert de vegetació.

Turó de Can Pasqual

Tram 6
TURÓ DE CAN PASQUAL (469 m) –
SANTA MARIA DE VALLVIDRERA (257 m)
Pel Mas Sauró i Casa Sagrada Família

Des del turó ens resta la baixada fins a Santa Maria de Vallvidrera i així completar la ruta circular. Començarem carenejant pel camí, amb alguns punts enlairats (els turons de Can Pasqual), ignorant un trencall a la dreta, i seguint sempre rectes en direcció a Les Planes. Així fins arribar a una cruïlla important (458 m, 3h 45 min).

Pel camí de carena, direcció Les Planes

En aquest punt hem d’abandonar el camí de carena i trencar a la dreta (direcció Pujol de Can Castellví-Turó d’en Llevallol-Barri de Can Sauró).
Anem baixant per un camí amb força pedres fins arribar a un altre trencall important (veure foto) (406 m, 3h 55 min).

Arribada a la drecera de Mas Sauró. Ara toca trencar a l’esquerra

Ara ens toca prendre el corriol que baixa per l’esquerra (direcció Les Planes-Barri de Can Sauró-Vil·la Joana), una altra bona drecera per estalviar-nos camí, encara que cal anar amb prudència perquè passarem per trams rocallosos i si hi ha humitat podem relliscar. Al final del corriol serem davant mateix del Mas Sauró, on acaben les vivendes de la barriada (340 m, 4h 05 min).

Ja falta poc. Girem a l’esquerra pel camí de terra (Camí de Can Castellví), però al primer trencall que trobem hem de tirar pel camí de la dreta avall. El camí, en baixada, ens anirà oferint un paisatge de l’entorn, prou conegut, com l’edificació del Turó del Puig, el temple del Tibidabo, la Torre de Collserola i, més a prop, la Vil·la Joana verdagueriana, així com les cases d’aquesta barriada de Vallvidrera. Continuant baixant rodejarem la Casa Sagrada Família (256 m, 4h 20 min) i, ja per carrer asfaltat, baixarem fins a enllaçar amb el Camí del Torrent del Rovelló, tombem a l’esquerra i de seguida serem a la carretera de Sant Cugat. Al front hi ha l’estació del Baixador de Vallvidrera dels Ferrocarrils.

Casa Sagrada Família

Nosaltres, però, girem a la dreta seguint la vorera de la calçada, passem per la plaça del Mina Grott i anem a buscar el Camí de la Llenega (molts carrers d’aquesta barriada estan batejats amb noms de bolets: una gran idea!), que ja coneixem de l’anada. Hem fet la volta sencera!
Només ens resta seguir el carrer rodejant l’església de Santa Maria de Vallvidrera i arribarem a l’aparcament de l’àrea de lleure (257 m, 4h 30 min), punt i final de la ruta.
A l’àrea tenim una esplanada, una zona de pícnic i un bar-restaurant.

L’església de Santa Maria de Vallvidrera, des de l’àrea de lleure

DESNIVELLS I TEMPS PER TRAMS
Desnivell en metres / Temps en minuts

TramDesnivellTemps
Santa Maria de Vallvidrera (àrea de lleure)-Pantà de Vallvidrera (presa)+ 310
Pantà de Vallvidrera-Font de l’Espinagosa+ 6015
Font de l’Espinagosa-Font de Can Llevallol– 3510
Font de Can Llevallol-Coll de Can Cuiàs+ 295
Coll de Can Cuiàs-Camí Coll de les Torres+ 1420
Camí Coll de les Torres fins inici drecera+ 1810
Drecera i camí fins Coll d’en Solanes– 11715
Coll d’en Solanes-Penya del Moro+ 4610
Penya del Moro-enllaç Camí de La Salut– 8210
Camí de La Salut-La Salut (exterior)-enllaç camí de Sant Feliu a Olorda– 11115
Camí de Sant Feliu-trencall Torre del Bisbe+ 8825
Trencall Torre del Bisbe-corriol escales a Santa Creu+ 11825
Corriol escales-Santa Creu d’Olorda (esplanada)+ 397
Santa Creu d’Olorda-Coll de Can Mallol+ 4915
Coll de Can Mallol-Coll de Can Pasqual+ 4720
Coll de Can Pasqual-Turó de Can Pasqual+ 4610
Turó de Can Pasqual-trencall camí Can Llevallol– 115
Camí can Llevallol fins inici drecera Mas Sauró– 528
Drecera fins Mas Sauró– 6610
Mas Sauró-Casa Sagrada Família– 8415
Casa Sagrada Família-Santa Maria de Vallvidrera (àrea de lleure)+ 110
Totals acumulats+ 558
– 558		4h 30′

Desglossament del temps per etapes:
Santa Maria de Vallvidrera-Coll de Can Cuiàs: 40 min
Coll de Can Cuiàs-Penya del Moro: 55 min
Penya del Moro-Camí de Sant Feliu: 25 min
Camí de Sant Feliu-Santa Creu d’Olorda: 55 min
Santa Creu d’Olorda-Turó de Can Pasqual: 45 min
Turó de Can Pasqual-Santa Maria de Vallvidrera: 50 min

Distribució del temps:
53 % en pujada, 7 % en pla i 40 % en baixada.