Arxiu d'etiquetes: la salut de sant feliu

De Finestrelles a Sant Feliu per la Vall de Sant Just, Penya del Moro, La Salut i Torre Abadal

Finestrelles-Àrea Sant Pere Màrtir-Vall de Sant Just-Can Vilà-Coll d’en Solanes-Penya del Moro-La Salut-Torre Abadal-Ca n’Albareda-Sant Feliu de Llobregat

DADES TÈCNIQUES

  • Caminada núm. 107
  • Data: dimarts, 28 de gener de 2025
  • Inici: estació Zona Universitària (L3)
  • Final: estació Sant Feliu de Llobregat (Renfe)
  • Sector: vessant del Llobregat ((St.Just Desvern-St.Feliu de Llobregat)
  • Distància: 16,25 km
  • Temps: 4 hores
  • Desnivell: + 377 m / – 423 m
  • Dificultat: moderada
  • Tipologia: travessa lineal (només anada)

ITINERARI

Av. Diagonal (metro Zona Universitària)-Parc de Cervantes-Hospital Sant Joan de Déu-Finestrelles-Av. dels Traginers-corriol PR-C 171-Carrer Pau Vergós (Plaça de les Bruixes)-Àrea de lleure Sant Pere Màrtir-corriol a Riera de Sant Just-Camí de la Beca-Passeig de la Muntanya-zona Can Vilà-Coll d’en Solanes-Penya del Moro-La Salut-Carretera Sanson-Torre Abadal-Ca n’Albareda-Camí Can Miano-Sant Feliu de Llobregat (estació Renfe).

MAPA DE LA RUTA

RUTA A WIKILOC

LLOCS D’INTERÈS

COMENTARI

Llarga caminada en una alternança de puja-baixa per la part meridional de Collserola, al vessant del Llobregat.
Comencem amb un tram d’ascensió des de la Diagonal fins a l’àrea de lleure Sant Pere Màrtir, al terme d’Esplugues. Continuem amb el descens a la Vall de Sant Just. Llavors ve un altre tram d’ascensió fins arribar a la Penya del Moro, talaia damunt la plana del Llobregat.
Segueix un descens pel llom de la muntanya fins a l’ermita de la Salut. Tot seguit travessem la Vall de Sant Feliu i ens dirigim cap al vessant de la muntanya del Puig d’Olorda en lleuger ascens, per anar a la Torre Abadal, la masia de muntanya més antiga de Sant Feliu.
Acabem la ruta amb l’anada a Sant Feliu de Llobregat en un descens progressiu, passant per l’entorn de la bonica masia de Ca n’Albareda i el Camí de Can Miano.
Ruta sense massa dificultats malgrat els canvis de desnivell. L’única pega és l’escassetat de senyalitzacions durant el recorregut, sobretot als corriols.

DESCRIPCIÓ DE LA RUTA

Tram 1
METRO ZONA UNIVERSITÀRIA (78 m) –
ÀREA SANT PERE MÀRTIR (234 m)
Pel Parc de Cervantes i Finestrelles

Des de la sortida del metro Zona Universitària a la Diagonal per banda muntanya (78 m) seguim direcció sud fins arribar al proper Parc de Cervantes (98 m, 5 min), que travessarem cap amunt, passant pel costat del roserar, fins a l’avinguda d’Esplugues.

Parc de Cervantes. Al fons, l’Hospital Sant Joan de Déu

Travessem per sobre la Ronda de Dalt (116 m) i agafem el carrer cao a l’esquerra, passant pel costat de l’Hospital Sant Joan de Déu. Som al barri de Finestrelles d’Esplugues de Llobregat.
Just passat l’hospital hem de girar a la dreta pel carrer de Finestrelles (130 m, 14 min ). Anem pujant per aquest carrer amb força pendent fins arribar a la cruïlla amb l’avinguda dels Traginers (173 m, 20 min).

Avinguda dels Traginers; a la dreta el vial que hem de seguir

Llavors girem a l’esquerra uns metres fins que veurem un camí pavimentat que s’enfila per la dreta. En ser a la cruïlla (160 m, 24 min) prenem aquest vial (direcció ‘Àrea dels miradors de Sant Pere Màrtir’), que va guanyant alçada i que aviat passa a ser un camí de terra. Després d’un tros planejant hem d’estar alerta perquè hem de prendre un corriol per la dreta, just per on hi ha un arbre gros (veure foto).

En aquest punt hem de tombar a la dreta pel corriol del costat de l’arbre

Seguim el corriol, amb un tram força costerut. A tocar d’una torre elèctrica hi ha una bifurcació de corriols: hem de continuar per l’esquerra, i després d’uns metres planers el corriol acaba enllaçant amb el camí del PR-C 171 (194 m, 34 min), que neix al carrer Pau Vergós, que veiem a distància a la nostra esquerra i que més endavant hi serem.

Enllaç amb el camí del PR-C 171. El seguim cap a la dreta

El camí puja suament, fa un canvi de sentit en arribar a sota unes barraques, hi ha un repetjó i continua planejant fins arribar a enllaçar amb el carrer Pau Vergós, a la zona de la Plaça de les Bruixes (226 m, 40 min) a l’extrem sud de l’àrea de lleure Sant Pere Màrtir.

Petit repetjó en el camí després de passar per sota unes barraques
Tram del PR-C 171 en direcció al carrer Pau Vergós

A l’altra banda del carrer veurem dues entrades de camins cap a la zona de pícnic. Nosaltres arribarem a la segona, on hi ha l’indicador de ‘Miradors- Fonts de la Beca’.

Accés a l’Àrea de lleure Sant Pere Màrtir; Plaça Mireia es troba al fons

Tombem a l’esquerra cap a l’Àrea de lleure Sant Pere Màrtir , amb una extensa zona de pícnic (234 m, 42 min), que arriba fins a Plaça Mireia.
Passem fregant l’area per un dels seus extrems fins que al final ens trobarem amb unes torres elèctriques, per on va la pista que baixa cap a la Font de la Beca.

Pas per l’àrea de lleure

En deixar enrere el recinte de l’àrea veiem al darrera la muntanya de Sant Pere Màrtir i al front les torres elèctriques.

Deixem enrere l’àrea, amb la muntanya de Sant Pere Màrtir al fons
Torres elèctriques en abandonar l’àrea pel camí que baixa cap a la font de la Beca

Agafem la pista que baixa a la Font de la Beca i de seguida arribarem a una bifurcació de camins (238 m): continuem per l’esquerra avall, ignorant el trencall de la dreta.

Cruïlla de camins. Hem d’anar per la pista de l’esquerra avall

Iniciem el descens encarats a la Vall de Sant Just. Davant nostre tenim vistes d’Esplugues i Sant Just Desvern i d’un tros de la plana del Llobregat, i també els turons de Collserola d’aquesta zona meridional de Collserola: la Penya del Moro, el Turó Rodó, la Coscollera, el Puig d’Olorda…

Panoràmica de Collserola, amb els dos vessants de la Vall de Sant Just

Quan arribem a un revolt pronunciat, on hi ha una torre elèctrica arran del camí, hem d’abandonar la pista de la Font de la Beca i prendre un corriol a mà esquerra (direcció La vall de Sant Just-Can Pedrosa-Can Vilà) (213 m, 54 min).

Baixant per la pista a la Font de la Beca. Al fons, indicador del corriol
Inici del corriol cap a la Vall de Sant Just. Al fons, la Penya del Moro

El corriol ens portarà de manera directa al fons de la Vall de Sant Just. Farem un tram en considerable descens, passant per una zona boscosa i apropant-nos a un torrent. Nosaltres sempre hemn de seguir pel caminet més fressat.

Arribant al torrent. Aviat hem de girar cap a la dreta
Hem de girar per aquest caminet

Quan som al torrent (el Torrent de l’Embut de la Font de la Beca), podem baixar directes pel torrent o seguir per un corriol que planeja per la dreta i que en poca estona va a sortir al Camí de la Beca, just per on hi ha la pista a les Cases de la Beca, que veiem a sobre.

Enllaç amb el Camí de la Beca
Accés al Camí de la Beca. Al front puja la pista cap a les Cases de la B eca

En ser a la pista que baixa de la Font de la Beca (144 m, 1h 05 min), tombem a l’esquerra i en cinc minuts serem al Passeig de la Muntanya, al costat de la Riera de Sant Just (126 m, 1h 10 min).

Accés al Passeig de la Muntanya

Som a la Vall de Sant Just, en un camí-carretera, amb un vial lateral per a caminants i ciclistes, separat de la calçada.

A l’arribar al Passeig de la Muntanya hem de tirar per la dreta. Farem una curta passejada d’uns tres minuts pel lateral de la via i travessarem la calçada per agadar un corriol a l’esquerra, amb l’indicador a ‘Ca n’Oliveres’ (139 m, 1h 13 min). Al travessar veiem al fons la propera masia de Can Vilà, pintada de groc.

Pint on hem d’abandonar el Passeig de la Muntanya i prendre el corriol de l’esquerra
Travessem la calçada per entrar al sender. Al fons veiem Can Vilà.

Comença aquí una travessa per un sender que ens portarà des de la zona de Can Vilà (passarem pel lateral de les instal·lacions del centre d’equitació del costat de la masia) fins a sota el Coll d’en Solanes, passant per sobre de Ca n’Oliveres. Una travessa per un corriol amb alguns trencalls, però cap d’indicat, només trobarem marques pintades.

Avançant pel corriol
Arribada a tocar de les instal$lacions del Poni Club Catalunya, amb tanca

Quan més endavant (172 m, 1h22 min) arribem a la zona on hi ha les instal·lacions del Centre d’Equitació Poni Club Catalunya, separades per una tanca, hem d’anar en compte i seguir cap a l’esquerra, allunyant-nos del tancat. Jo vaig continuar amunt i vaig fer una petita marrada (marcada en blau al mapa de ruta) i vaig haver de recular. Uns tres minuts descomptats del temps.

Seguim pel sender, que no presenta forts pendents i és bastant fàcil. A la bifurcació de camins en forma d’Y (189 m) hem de seguir a l’esquerra (marca blava), després arribarem a una cruïlla de corrtiols (192 m) i hem de seguir cap a l’esquerra i més endavant, en una altra bifurcació (188 m) hem de tirar per la dreta amunt (nova marrada de dos minuts, també descompats del temps, tram marcat en blau al mapa de ruta). Alerta als trencalls!

Si hem agafat la direcció correcta finalment arribarem a trobar la pista que puja de Sant Just Desvern i va cap al Coll d’en Solanes.

Sortida del corrtiol a la pista. Al fons la vall de Sant Just i la cresta de Sant Pere Màrtir

Un cop som a la pista (212 m, 1h 35 min) continuem amunt per la dreta. Tenim la Penya del Moro a la nostra esquerra i cap allà anem.

La Penya del Moro des de la pista que puja de Sant Just Desvern

En pocs minuts arribarem a l’encreuament amb una pista: serem al Coll d’en Solanes (229m, 1h 39 min). Un pal indicador en situa. Cal anar cap a l’esquerra, en direcció la Penya del Moro.

Senyalització al Coll d’en Solanes.

Poc després de passar pel costat d’un dipòsit serem al trencall del camí que puja a la penya (229 m), 1h 43 min).

Trencall a la dreta, cap a la Penya del Moro

Comença l’ascensió al cim coronat amb la bandera de Catalunya, per un camí que va guanyant alçada ràpidament, amb un tros amb travesses de fusta, talment com una escala.
Després de la curta però costeruda pujada assolim el cim de la Penya del Moro (275 m, 1h 50 min).

Arribant a la Penya del Moro

Des del cim podem gaudir d’excel·lents vistes de 360 graus. Podem veure la serra de Collserola en aquest extrem meridional, des del Puig d’Olorda fins a Sant Pere Màrtir, i tota la Plana del Llobregat i les llunyanes serres de l’Ordal i del Garraf. A part d’un mirador, amb panell informatiu de l’indret, al cim trobem restes d’una torre medieval i d’un poblat ibèric.
Imatges des de la Penya del Moro:

El dia que vaig fer l’excursió, aquí dalt hi feia molt vent.

El quart tram de la ruta és mixt, primera part en baixada i segona part en pujada. Baixarem de la Penya del Moro per la banda contrària, encarats al vessant del Llobregat. per un corriol que va perdent alçada ràpidament i que acaba a la pista que rodeja la penya des del coll d’enb Solanes i que va cap a La Salut, que és el nostre pròxim objectiu.

Després d’uns quinze minuts de baixada arribarem a la pista de La Salut (193 m, 2h 04 min). Tombem a la dreta i continuem el descens per aquest ampli camí.

Enllaç amb la pista que va cap a La Salut

Poc després de passar pel trencall a Mas Lluí (a l’esquerra) arribarem a l’esplanada de la part posterior del recinte de La Salut, amb l’ Ermita de la Salut i la Masia de la Gleva (96 m, 2h 17 min).

Ja molt a prop de La Salut, passant perl trencall al Mas Lluí

Al recinte s’hi feien obres de rehabilitació i l’accés estava prohibit, raó per la qual només vaig poder acostar-me pel lateral exterior de l’ermita i tirar una foto.

Entrada posterior al recinte de La Salut, tancat per obres de rehabilitació
Ermita de la Salut de Sant Feliu

Acabada la visita travessem l’àmplia esplanada que hi ha per la banda per on hem arribat i continuem per la pista que fèiem, caminant només uns tres minuts en descens per ser a una important cruïlla de camins (lloc anomenat Quatre Camins), a la Vall de Sant Feliu (82 m, 2h 20 min). Trobarem una pista ampla travessera que és la que surt de Sant Feliu de Llobregat, arriba a La Salut i continua fins cap a Santa Creu d’Olorda. Nosaltres hem de creuar aquesta pista i prendre la que segueix recte, en pujada (direcció Fàbrica de ciment-Pedreres del Puig d’Olorda).

Baixant cap a la cruïlla de Quatre Camins, a la Vall de Sant Feliu
Cruïlla dels Quatre Camins. Hem d’anar rectes amunt

Des d’aquíest punt la ruta torna a guanyar alçada, començant per aquest tram força curt però amb considerable desnivell, que ens porta a la Carretera de la Sanson, la cimentera que tenim a sobre mateix. Pugem per la pista i quan som a la carretera (126 m, 2h 26 min), veurem a la dreta l’l’antiga Cimentera Sanson i al front, a l’altra banda de la calçada, un trencall amb un pal indicador.

El darrer tram de pujada per arribar a la carretera de la Sanson
Carretera de la Sanson (al fons); a l’esquerra hi ha el camí cap a la Torre Abadal

Només hem de travessar la carretera i ficar-nos per aquest camí (direcció Ca n’Abadal-Can Cuiàs-Can Canaris), que primer passa a tocar de les instal·lacions de la Sanson i després s’interna al bosc.

Trencall cap a Torre Abadal

Més endavant, després de passar per un revolt tancat (amb trencall a la dreta, que hem d’ignorar), arribarem a una bifurcació, amb dos camins (113 m, 2h 35 min). Hem de seguir pel de la dreta amunt (direcció Ca n’Abadal-Ca n’Amigó del Clot-Can Canaris).

En aquesta bifurcació hem de seguir per la dreta

Després d’un tram passant en ple bosc amb lleugera pujada i alguns revolts, ens trobarem amb un trencall a mà dreta (138 m, 2h 46 min).
L’hem d’agafar perquè és el camí que ens porta en un no-res a la Torre Abadal, la masia més antiga de Sant Feliu de Llobregat, amb tota una història al darrera (151 m, 2h 48 min).

Arribada a Torre Abadal

Des de la masia, totalment tapiada i amb tanca perimetral, vaig anar a fer una petita volta per un corriol, en total, anar i tornar, uns 10 minuts (recorregut marcat en blau al mapa de ruta).

Un cop situats al davant de la masia (2h 58 min) iniciem el darrer tram de la ruta, el descens a Sant Feliu de Llobregat, punt final de l’itinerari.
Tornem al camí que havíem deixat per arribar a la casa i caminem uns metres cap a l’esquerra, pocs perquè aviat veurem un camí (no indicat) que és una drecera directa cap a Ca n’Albareda, el destí immediat de la caminada.
Al trencall (veure foto) tombem a la dreta, endinsant-nos al bosc.

Trencall del camí-c orriol cap a Ca n’Albareda, cap a la dreta

Prenem aquest camí-corriol que va descendint pel bosc i que després d’uns deu minuts va a parar a la pista que puja a Ca n’Albareda, cap a on anem (92 m, 3h 09 min).

Seguim per la dreta i en poca estona arribarem a Ca n’Albareda (103 m, 3h 12min), bonica masia, però amb portes tancades per accedir-hi, per tots els costats (és propietat particular).

Tram del camí a Ca n’Albareda, a pocs metres de la masia.
Arribada a Ca n’Albareda

Ens hem de conformar en veure la masia des de la distància. Aquest fet és comprensible tractant-se d’una propietat privada, però no ho és tant quan talla un camí que se suposa que és d’ús públic.

Sigui com sigui, en aquest cas hi ha una solució. Hem de recular uns metres per la pista per on hem arribat i més enllà (a un parell de minuts), quan veiem un pas pel marge dret (98 m) accedim a un corriol que va a parar a un camí més ample que rodeja la masia per davant a una certa distància. Podem observar la casa si pugem pel marge, que ens ho impedeix.

Camí per rodejar la masia, amb un marge elevat que ens impedeix veure la casa

En pocs minuts arribarem a enllaçar amb la pista que ve de la casa, i que hem trobat tallada a l’arribar. I ara, a l’altra punta, trobem una segona porta tancada (91 m, 3h 18 min).

Enllaç a la pista, amb l’accés també tallat

Des d’aquesta entrada tirem a l’esquerra seguint la pista, ja encarats a Sant Feliu. Iniciem un descens progressiu.

Camí de Can Miano
Camí de Can Miano

Al principi el camí ens regala vistes de l’entorn, en totes direccions.
Mirant enrere veiem la masia i Collserola i el Puig d’Olorda, mirant endavant la civilització, amb carreteres, autopistes i ciutats escampades.

Mirant enrere veiem Ca n’Albareda i més al fons el Puig d’Olorda
Mirant endavant anem acostant-nos a la civilització

Baixem pel Camí de Can Miano i més avall, després d’un parell de revolts marcats, arribarem a la zona de l’antiga Bòbila, ja a prop de la ciutat. Per aquesta zona veirem deixalles pels vorals, com si es tractés d’un abocador i diversos coberts, convertits en magatzems de ferralla.

El camí passa un tros arran de les vies del tren (27 m) i sense travessar-les continua rodejant les edificacions i finalment sortim a un carrer asfaltat, molt ample (29 m, 3h 36 min).

Un dels revolts de la zona de Can Miano, ja a prop de l’entrada a Sant Feliu

Som al Polígon industrial de les Grasses. La travessa per Sant Feliu és senzilla. Primer hem de fer una recta molt llarga, passant pel polígon, amb diverses fàbriques o empreses, i després per la zona esportiva de Les Grasses, amb el pavelló i el camp de futbol. Al final d’aquesta recta (carrer Mataró), arribem a la Carretera de la Sanson (32 m, 3h 44 min), que hem de seguir uns metres per la dreta. Finalment, abans de creuar el pont del ferrocarril (actualment en obres) hem d’agafar el carrer Constitució cap a l’esquerra. En ser-hi (26 m) primer farem un tros de pujada i després anirem descendint fins a l’estació provisional de Sant Feliu (36 m, 3h 52 min), situada a la confluència amb el Passeig del Comte de Vilardaga. Just aquí hi ha un pont amb escales i ascensors que travessa les vies per anar a l’altra banda del carrer Constitució. Travessem pel pont i ens dirigim per l’esquerra cap al proper Parc de Nadal, que aquell dia estava tancat ( pel vent?, per obres?). Per aquest motiu vaig haver de completar la ruta fent una volta pel carrer de Dalt i el Passeig de Nadal per acabar a la Plaça de l’Estació (l’antiga, ara en obres) (32 m, 4 hores).

DESNIVELLS I TEMPS PER TRAMS
Desnivell en metres / Temps en minuts

TramDesnivellTemps
Diagonal (metro Zona Universitària)-Carrer Finestrelles (Hospital St. Joan de Déu), pel Parc de Cervantes+5214′
Del carrer Finestrelles a inici PR-C 171, passant per l’avinguda dels Traginers + 4015′
Pas per PR-C 171 fins Àrea Sant Pere Màrtir+ 6413′
Àrea Sant Pere Màrtir-trencall corriol a Vall de Sant Just– 2112′
Descens pel corriol fins Camí de la Beca i Passeig de la Muntanya (Riera de Sant Just)– 8716′
Pas pel lateral del Passeig de la Muntanya fins trencall corriol transversal+ 133′
Pas pel corriol transversal (zones Can Vilà-Ca n’Oliveres) fins al Coll d’en Solanes+ 9026′
Coll d’en Solanes-Penya del Moro+ 4611′
Penya del Moro-enllaç pista a La Salut– 8214′
Descens per pista fins accés a La Salut– 9013′
La Salut-Cruïlla de camins (enllaç pista Sta.Creu d’Olorda)– 213′
Cruïlla de camins-trencall Camí a Torre Abadal (Carretera Sanson)+ 477′
Pas per camí fins Torre Abadal+ 2221′
Petita volta per l’entorn010′
Torre Abadal-Ca n’Albareda– 4820′
Ca n’Albareda-entrada Sant Feliu, per Camí Can Miano– 7418′
Travessa urbana per Sant Feliu fins estació Renfe+ 324′
Totals acumulats+ 377
– 423
4 h 00′

Desglossament del temps per etapes:
Diagonal-Finestrelles-Àrea Sant Pere Màrtir: 42 min
Àrea Sant Pere Màrtir-Vall de Sant Just: 28 min
Vall de Sant Just-Coll d’en Solanes-Penya del Moro: 40 min
Penya del Moro-La Salut: 27 min
La Salut-Torre Abadal: 31 min (+ 10′ volta entorn)
Torre Abadal-Ca n’Albareda: 20 min
Ca n’Albareda-St.Feliu de Llobregat: 42 min

Distribució del temps:
45 % en pujada, 10 % en pla i 45 % en baixada.

De Vallvidrera a Sant Feliu per la Penya del Moro, Font del Broll i La Salut

Baixador de Vallvidrera-Sant Feliu de Llobregat, pel Pantà de Vallvidrera, Penya del Moro, Font del Broll i La Salut

DADES TÈCNIQUES

  • Caminada núm. 87
  • Data: dimecres, 31 de maig de 2023
  • Inici: estació Baixador de Vallvidrera (FGC)
  • Final: estació Sant Feliu de Llobregat (Renfe)
  • Sector: vessant del Llobregat (Sant Just Desvern-Sant Feliu de Llobregat)
  • Distància: 11,5 km
  • Temps: 2 h 45 min
  • Desnivell: + 132 m / – 336 m
  • Dificultat: moderada
  • Tipologia: travessa lineal (només anada)

ITINERARI

Baixador de Vallvidrera (estació FGC)-Pantà de Vallvidrera-Font de l’Espinagosa-Coll de Can Cuiàs-Corriol de la Coscollera-Camí de Can Carbonell-Coll d’en Solanes-Penya del Moro-Camí de la Font del Broll-Camí de Sant Feliu a Olorda-Ermita de la Salut-Bosc de la Salut-Mas Lluí-Sant Feliu de Llobregat (estació Renfe).

MAPA DE LA RUTA

RUTA A WIKILOC

LLOCS D’INTERÈS

COMENTARI

Caminada senzilla per la banda del Llobregat, amb sortida a Santa Maria de Vallvidrera (estació de Baixador de Vallvidrera) i destinació a Sant Feliu de Llobregat. Durant tota la travessa alternarem pistes forestals i corriols i les úniques pujades que farem són poques i d’escàs desnivell; gran part de la ruta és en baixada.
Primer anirem cap al Pantà de Vallvidrera i per la font de l’Espinagosa arribarem al Coll de Can Cuiàs. Després recorrerem la vall de Sant Just per la zona de la Coscollera per anar a trobar el Coll d’en Solanes i des d’allà pujar a la Penya del Moro, punt d’interès arqueològic i cim des del qual tenim grans vistes de Collserola i el Baix Llobregat.
El retorn el farem pel camí de la Font del Broll, amb parada a l’entrada de la mina, i després de planejar pel bosc enllaçarem amb una pista que, en un llarg descens, ens portarà al camí de Sant Feliu a Santa Creu d’Olorda, ja molt a prop de la propera parada, l’Ermita de la Salut. Finalment, des de l’ermita farem camí cap a Sant Feliu, passant pel Bosc de la Salut i Mas Lluí, per entrar a la ciutat pel Passeig del Comte de Vilardaga.

DESCRIPCIÓ DE LA RUTA

Tram 1
BAIXADOR DE VALLVIDRERA (236 m) –
COLL DE CAN CUIÀS (314 m)

Pel Pantà de Vallvidrera i Font de l’Espinagosa

1. Comencem la travessa a l’estació de Baixador de Vallvidrera (236 m) dels Ferrocarrils Catalans. Baixem les escales de l’entrada, travessem la carretera i ens dirigim cap al Camí del Pantà (a l’esquerra), passem pel costat de la plaça de la Mina Grott, que ens queda a l’esquerra, i a la propera cruïlla amb el Camí del Cama-sec tombem a la dreta (hi ha un cartell del Parc de Collserola), passem per les últimes vivendes de la barriada i entrem en camí de terra, que seguirem fins al pantà, ja molt proper. En aquest tram passarem per l’entrada de la Mina Grott (a esquerra) i per la Casa del Guarda (de color rosa), on hi ha l’Espai d’interpretació del pantà i una àrea de lleure, a l’esquena de la presa del pantà. Els darrers metres els farem per un tram esglaonat que, en poca estona ens durà fins a dalt de la presa. Ja hem arribat al Pantà de Vallvidrera (260 m, 7 min).
La imatge del pantà és trista, amb molt poca aigua. Es noten els estralls de la sequera d’aquests darrers mesos.

2. Deixem la presa, que queda a la dreta, i seguim pel caminet que tira recte vorejant el pantà per la banda esquerra, per arribar a la cua del pantà. En el trajecte, de seguida veurem a la dreta una passera-plataforma que s’endinsa uns metres al pantà, des d’on podem veure’l millor. I al llarg del camí, sempre planer, anem observant com de sec està el pantà, només amb aigua a la zona propera a la presa.

Pantà de Vallvidrera
Pantà de Vallvidrera, amb molt poca aigua

Finalment arribem a la cua del pantà, a una esplanada amb unes vivendes i diversos camins (262 m, 11 min). Hem d’agafar el camí que surt al front, tirant a l’esquerra (veure foto). Un pal indicador ens assenyala la direcció a seguir: Font de l’Espinagosa-Font de Can Llevallol-Vallvidrera.

Accés al camí de la Font de l’Espinagosa

3. Prenem el camí i ens endinsem al bosc seguint el torrent que baixa de l’Espinagosa, ara ben sec. El camí ombrívol va pujant a poc a poc fins que arriba a la Font de l’Espinagosa (320 m, 19 min).

Font de l’Espinagosa

Llavors el camí fa un revolt, canvia de direcció i aviat la pujada és més suau. Més enllà, després d’un altre revolt, per on surt per la dreta el camí cap a la font de Can Llevallol, hi ha un repetjó per arribar a enllaçar amb la pista del Camí de Vallvidrera a Santa Creu d’Olorda (338 m, 24 min).

Enllaç amb el Camí de Santa Creu d’Olorda

Girem a la dreta i seguim la pista, en suau descens, fins que arribarem a una gran esplanada, el Coll de Can Cuiàs (314 m, 32 min).
Al final de l’esplanada s’aixeca dalt d’un turó la masia de Can Cuiàs i pel costat passa la Carretera de Molins (la BV-1468).

Camí de Santa Creu d’Olorda
Coll de Can Cuiàs

A l’esplanada és fàcil veure-hi vehicles aparcats, segurament d’excursionistes, en tractar-se d’un punt on comencen i acaben nombroses rutes per Collserola, a banda i banda de la carretera.
En un lateral de l’esplanada hi ha uns cartells informatius del Parc sobre l’indret.

Tram 2
COLL DE CAN CUIÀS (314 m) –
PENYA DEL MORO ( (275 m)

Per la Coscollera i Coll d’en Solanes

4. Deixem l’esplanada i travessem la carretera -anem en compte- , dirigint-nos a un pal indicador que tenim al front.
Prenem el camí tancat amb cadena cap a la dreta i de seguida, en el primer revolt, veurem una estaca clavada a terra amb una marca vermella indicant Montserrat, a la dreta (311 m). És el corriol que hem d’agafar i que es dirigeix cap a la zona de la Coscollera, resseguint el vessant de ponent de la Vall de Sant Just.

A l’altra banda de la carretera hem d’agafar el camí a la dreta
I de seguida prendre el corriol cap a la Coscollera, també a la dreta

En el trajecte pel corriol primer ens trobarem una cruïlla de corriols: hem de seguir la marca de Montserrat (cap a la dreta) i més endavant arribarem a l’asfaltat Camí de la Muntanya (308 m), que hem de travessar recte per continuar pel corriol, perfectament visible a l’altra banda de la calçada.

Continuem pel caminet, que anirà passant per damunt de la Vall de Sant Just, que tenim a l’esquerra, amb unes quantes masies escampades, així com la muntanya de Sant Pere Màrtir, amb la seva gran antena, a l’altre vessant de la vall. Al front anirem veient el turó de la Coscollera.
El corriol va planejant fins arribar a una pista ample de terra, el Camí de Can Carbonell (314 m, 49 min).

Enllaç amb el Camí de Can Carbonell

5. Quan arribem a la cruïlla hem de tombar a l’esquerra i seguir la pista avall tota l’estona. Fins al proper gir de direcció hem de fer un descens de més de 50 metres.

Vista de Collserola des del camí, mirant enrere

La baixada s’accentua a partir del pas per una torre elèctrica, arran de camí. Baixant anirem veient Sant Pere Màrtir a l’esquerra i entreveurem Sant Just Desvern al fons.

Finalment arribarem a una cruïlla de pistes (260 m, 1 hora)., amb Sant Just al fons. Aquí hem de deixar el Camí de Can Carbonell i girar a la dreta, en direcció Coll d’en Solanes-Penya del Moro-Santa Margarida.

Cruïlla amb el camí cap al Coll d’en Solanes: toca tombar a la dreta
Senyalització a la cruïlla

6. Seguim el camí, passem per una primera cruïlla, amb camins a banda i banda, però nosaltres seguim per la pista principal. I a la propera cruïlla (veure foto), compte que deixarem el camí i trencarem a l’esquerra.

Trencall a l’esquerra pel corriol que rodeja el Turó Alt d’en Solanes; al fons veiem la Penya del Moro

El que ara farem és rodejar el Turó Alt d’en Solanes (cobert de vegetació) per anar al Coll d’en Solanes. Ho podem fer seguint la pista que fèiem i rodejant el turó per la dreta, o deixar la pista i prendre un corriol que voreja el turó per l’esquerra. En ambdós casos arribarem al coll.
L’itinerari d’aquesta ruta segueix la segona opció. Així doncs, deixem la pista, tombem a l’esquerra i anem per un corriol, amb vistes a Sant Just i a la Penya del Moro, que tenim al davant, ja molt a prop.

Penya del Moro des del corriol

En poca estona anem a parar al Coll d’en Solanes (229 m, 1h 10 min), just per on arriba el camí que puja de Sant Just Desvern i retornem a la pista de carena que seguíem.

Coll d’en Solanes

7. Retornats a la pista hem de continuar-la cap a l’esquerra. Passem pel trencall de la Font del Broll, que després agafarem, passem pel costat d’un dipòsit d’aigua i tot seguit arribem al desviament cap a la Penya del Moro, a la dreta (229 m, 1h 15 min).

Senyal cap a la Penya del Moro

Deixem la pista i prenem el camí que va pujant fins a dalt de la Penya, amb trossos esglaonats, amb travesses de fusta, sobretot al tram final. Tenim com a referent visual del cim una gran senyera.

Després d’una curta pujada arribem a la Penya del Moro (275 m, 1h 20 min), just on hi ha clavat el pal de la senyera i on hi ha un mirador a l’esquerra. amb un panell informatiu.

Arribada a la Penya del Moro

Lloc de parada obligada, no només per l’interès arqueològic de l’indret , amb la presència de ruïnes d’un poblat ibèric i les restes d’una torre medieval a dalt de tot del cim, sinó també per les vistes panoràmiques que s’hi divisen, d’aquesta banda de Collserola, des del Puig d’Olorda fins a Sant Pere Màrtir, i del Baix Llobregat, amb Sant Just i Sant Feliu als peus i més enllà Molins de Rei, i al fons el delta del Llobregat, el mar i les les muntanyes del Garraf i de l’Ordal.

Fotos de la Penya del Moro:

Tram 3
PENYA DEL MORO (275 m) –
ERMITA DE LA SALUT (96 m)

Pel Camí de la Font del Broll i Camí d’Olorda

8. És hora d’anar cap a Sant Feliu. No ho farem pel corriol que baixa resseguint el llom de la muntanya per la banda contrària per on hem arribat, sinó que seguirem una ruta nova d’aquest blog, per la Font del Broll.
Per fer-la hem de tornar enrere, tornar a baixar pel camí esglaonat fins enllaçar amb la pista de carena, girar a l’esquerra (direcció al Coll d’en Solanes) i passat el dipòsit d’aigua trencar a l’esquerra pel camí que tira avall, seguint la direcció de Font del Broll-La Salut-Santa Creu d’Olorda (230 m, 1h 27 min).

Senyal cap a la Font del Broll

El Camí de la Font del Broll baixa enmig del bosc fins a un torrent. Hi som quan fem un revolt marcat i canviem de direcció. Just en aquest punt trobem una cruïlla de corriols (213 m). El camí que fem es creua amb un altre que per la dreta es dirigeix cap a Santa Margarida de Valldonzella-Can Ferriol-Santa Creu d’Olorda. Nosaltres hem de continuar pel camí en direcció a Font del Broll-Ermita de la Salut-Sant Feliu de Llobregat.
Tal com indica el pal indicador, ens trobem a 2 minuts de la font.

Indicador a l’arribar al trencall de camins: seguim per l’esquerra

Anem cap a la font, però alerta perquè no trobarem cap indicació i l’accés és un xic complicat i és fàcil passar-lo de llarg. Hem d’anar caminant mirant a esquerra i quan arribem al trencall que es veu a la foto de sota, veurem el corriol més fressat que segueix per la dreta, un corriol que baixa per l’esquerra i que va al fons del torrent i més a l’esquerra (veiem un caminet que per un pendent curt i directe va a parar al torrent. Per tant hi ha tres camins. Nosaltres hem de baixar pel de més a l’esquerra.

Nou trencall de corriols: hem d’agafar el de més a l’esquerrra, que baixa directe al torrent (no surt a la foto, només s’entreveu)

En arribar al torrent, molt aviat, serem a la Font del Broll (215 m, 1h 32 min), de la qual veiem l’entrada de la mina.

Font del Broll: entrada de la mina
Entrada de la mina

Un grup d’espeleòlegs té penjat a Internet un magnífic reportatge sobre les mines de Can Coscoll i de la Font del Broll, amb una sèrie de fotografies de l’interior d’aquestes cavitats subterrànies. Podeu veure-ho en aquest enllaç.

Feta la parada retornem al Camí de la Font del Broll i anem planejant enmig del bosc per un bonic corriol, sempre seguim el traçat més fressat.

Al final el corriol enllaça amb un camí ample, que va cap a La Salut (223 m, 1h 43 min). A la cruïlla hi ha un pal indicador,m que ens indica la direcció a seguir (Ermita de la Salut-Sant Feliu de Llobregat).

Enllaç amb el Camí de la Salut
Senyalització a la cruïlla

9. Girem a l’esquerra avall. Comença un tram de baixada pronunciada fins a arribar al Camí de Sant Feliu a Santa Creu d’Olorda, un descens de 126 metres.
Baixant farem un parell de revolts tancats i aviat serem a la vall (142 m, 1h 51 min). Llavors la baixada és més suau i l’entorn és més humanitzat, amb diversos camins cap a masies o camps. Hem d’ignorar els trencalls (de fet, la majoria estan tancats) i seguir sempre per la pista principal. No té pèrdua.

Seguim el camí fins que serem a la cruïlla de Can Parellada (a la dreta) i a escassos metres l’enllaç amb la pista de Santa Creu d’Olorda (97 m, 1h 58 min).

Arribada a les cruïlles de Can Parellada (a la dreta) i del Camí d’Olorda (al fons)

10. A la pista d’Olorda tombem a l’esquerra en direcció La Salut-Pedrera del Puig d’Olorda-Sant Feliu de Llobregat. Cinc minuts després ens trobarem amb una cruïlla de quatre camins (82 m). Aquí hem de tirar també per l’esquerra, en direcció Ermita de la Salut-Sant Just Desvern.

Cruïlla de Quatre Camins: tombem a l’esquerra cap a lErmita de la Salut

Fem un tros de pujada fins que serem a l’esplanada de La Salut, amb vista a la cimentera i el Puig d’Olorda

Travessem l’esplanada i arribem a l’entrada del recinte (96 m, 2h 08 min), amb l’Ermita de la Salut i la Casa Gran de la Gleva (també Masia de la Gleva o de la Salut). I al costat mateix, el restaurant ‘Masia La Salut‘.
I molt a prop hi ha l’una completa àrea de lleure.

Façana de la Casa Gran de la Gleva
Ermita de la Salut

Tram 4
ERMITA DE LA SALUT (96 m) –
SANT FELIU DE LLOBREGAT (32 m)

Pel Bosc de la Salut i Mas Lluí

11. Sortim del recinte per on hem entrat i en ser a l’esplanada prenem un caminet, poc fressat, que va a buscar el camí que passa per sobre. Quan hi som girem cap a la dreta en direcció al Circuit naturalístic. Només hem de fer un tros d’aquest camí perquè ben aviat hem de tombar per un corriol a la dreta que ens portarà a passar pel Bosc de la Salut (direcció Circuit naturalístic-Mas Lluí-Sant Just Desvern) (109 m, 2h 11 min).

Trencall cap al Bosc de la Salut

Entrem al corriol i l’anem seguint, travessem un torrent (111 m) i canviem de direcció, ara cap a la dreta i continuem sempre pel camí més marcat.

Més endavant anem deixant el bosc per entrar en una zona més oberta, el Mas Lluí. Finalment, el corriol enllaça amb el Camí de Mas Lluí, que ve directe de La Salut (104 m, 2h 19 min).

Enllaç amb el Camí de Mas Lluí

A la cruïlla anem cap a l’esquerra i en molt pocs minuts serem a Mas Lluí, en una cruïlla de quatre camins (96 m, 2h 23 min)) i tot seguit entrarem en zona urbana, pel carrer Frederica Montseny (99 m).

Tombem a l’esquerra vorejant l’àrea d’estada i de seguida arribarem a una gran rotonda, que marca el límit dels termes municipals de Sant Feliu de Llobregat i Sant Just Desvern. D’aquesta rotonda neix, per la dreta, en terme de Sant Feliu, el Passeig del Comte de Vilardaga (98 m, 2h 26 min), que serà la via per la qual anirem al centre de la ciutat.

Rotonda a l’entrada de Sant Feliu, cruïlla amb el Passeig Comte de Vilardaga

12. Comença una travessa urbana seguint aquest llarg passeig, a trossos rambla, que va baixant suaument, passant per diversos encreuaments de carrers i que acaba per on creuen les vies del tren, just a la cruïlla amb el carrer Constitució (36 m, 2h 42 min).
Actualment, en aquest punt hi ha l’estació de Renfe que Adif ha habilitat provisionalment, mentre durin les obres del soterrament de la futura nova estació.

En aquest punt podríem donar per acabada la ruta, però l’allargarem un xic més per acabar a la Plaça de l’Estació, final habitual de les caminades d’aquest blog amb final a Sant Feliu. Passem a l’altra banda de les vies per un pas elevat, sortim al carrer Constitució, girem a l’esquerra i de seguida (carrer tallat per les obres) hem d’entrar pel Parc Nadal per arribar a la plaça de l’estació (32 m, 2h 45 min), ara en obres. I aquí acabem aquesta ruta cap al Baix Llobregat.

Estació de Sant Feliu, en obres

DESNIVELLS I TEMPS PER TRAMS
Desnivell en metres / Temps en minuts

TramDesnivellTemps
Baixador de Vallvidrera (FGC)-Pantà de Vallvidrera (cua)+ 2611′
Pantà de Vallvidrera (cua)-Font de l’Espinagosa+ 588′
Font de l’Espinagosa-Coll de Can Cuiàs– 613′
Coll de Can Cuiàs-enllaç Camí de Can Carbonell, pel corriol de la Coscollera017′
Camí de Can Carbonell-Coll d’en Solanes– 8521′
Coll d’en Solanes-Penya del Moro+ 4610′
Penya del Moro-Font del Broll– 6012′
Font del Broll-enllaç Camí de Sant Feliu a Santa Creu d’Olorda– 11826′
Camí de Sant Feliu a Santa Creu d’Olorda-Ermita de la Salut– 110′
Ermita de la Salut-entrada Sant Feliu (Pg. Comte de Vilardaga), pel Bosc de la Salut i Mas Lluí+ 218′
Travessa urbana per Sant Feliu, pel Pg. Comte de Vilardaga fins estació (Renfe)– 6619′
Totals acumulats+ 132
– 336
2 h 45′

Desglossament del temps per etapes:
Baixador de Vallvidrera-Coll de Can Cuiàs: 32 min
Coll de Can Cuiàs-Coll d’en Solanes: 38 min
Coll d’en Solanes-Penya del Moro: 10 min
Penya del Moro-Font del Broll: 12 min
Font del Broll-Ermita de la Salut: 36 min
Ermita de la Salut-Sant Feliu de Llobregat: 37 min

Distribució del temps:
34 % en pujada, 9 % en pla i 57 % en baixada.

De Vallvidrera a Sant Feliu per Santa Creu d’Olorda, Puig d’Olorda, Cimentera i La Salut

Baixador de Vallvidrera-Pantà de Vallvidrera-Turó de Can Pasqual-Coll de Can Mallol-Santa Creu d’Olorda-Puig d’Olorda-Cimentera-Ermita de la Salut-Sant Feliu de Llobregat

DADES TÈCNIQUES

  • Caminada núm. 79
  • Data: dimecres, 28 de setembre de 2022
  • Inici: estació Baixador de Vallvidrera (FGC)
  • Final: estació Sant Feliu de Llobregat (Renfe)
  • Sector: vessant del Llobregat (Santa Creu d’Olorda-Sant Feliu)
  • Distància: 14,05 km
  • Temps: 3 h 20 min
  • Desnivell: + 342 m / – 546 m
  • Dificultat: moderada
  • Tipologia: travessa lineal (només anada)

ITINERARI

Baixador de Vallvidrera (estació FGC)-Pantà de Vallvidrera-Mas Sauró-Turó de Can Pasqual-Coll de Can Pasqual-Coll de Can Mallol-Santa Creu d’Olorda-Puig d’Olorda-Camí Coves de Santa Creu d’Olorda-Carretera de la Cimentera-Ermita de la Salut-Riera de la Salut-Sant Feliu de Llobregat (estació Renfe).

MAPA DE LA RUTA

RUTA A WIKILOC

LLOCS D’INTERÈS

COMENTARI

Travessa pel vessant sud-oest de la Serra de Collserola, des de Santa Maria de Vallvidrera fins a Sant Feliu de Llobregat, passant pel pantà de Vallvidrera, el turó de Can Pasqual, Santa Creu d’Olorda, el cim del Puig d’Olorda, l’antiga cimentera Sanson i l’ermita de la Salut.
La caminada comença a l’estació del Baixador de Vallvidrera amb una passejada fins al pantà de Vallvidrera i des d’allà una llarga ascensió fins a dalt la carena del turó de Can Pasqual, el sostre de la ruta.
Després, tram més aviat planer i amb descens suau fins a Santa Creu d’Olorda, una àrea de lleure molt freqüentada, amb diversos punts d’interès.
Continua amb l’ascensió, curta però amb trossos costeruts, fins al cim del Puig d’Olorda, des d’on podem contemplar vistes espectaculars del Baix Llobregat i de l’entorn boscós de Collserola.
L’etapa següent de l’itinerari és de baixada, passant pel camí de les Coves de Santa Creu d’Olorda (interessants per als amants de l’espeleologia) i per la Carretera de la Cimentera, amb el pas per l’antiga fàbrica Sanson, amb unes instal·lacions totalment abandonades, per acabar desviant-nos cap a la zona de La Salut, amb l’ermita i una àmplia àrea de lleure.
Acabem l’excursió amb una passejada fins a Sant Feliu de Llobregat, pel camí de la Riera de la Salut, completada per una travessa urbana fins a l’estació de tren.

DESCRIPCIÓ DE LA RUTA

Tram 1
BAIXADOR DE VALLVIDRERA (236 m) –
TURÓ DE CAN PASQUAL (469 m)

Pel Pantà de Vallvidrera i drecera Mas Sauró

Abandonem l’estació de Baixador de Vallvidrera (236 m) per les escales que baixen a la carretera, la travessem i seguim recte cap a una parada d’autobús i tot seguit tombem a l’esquerra pel Camí del Pantà, passem pel costat d’un restaurant (a la dreta) i per la Plaça de la Mina Grott (a l’esquerra) i a cruïlla de carrers continuem per la dreta, pel Camí del Cama-sec. Més enllà passem per les últimes vivendes de la zona, per l’entrada de la Mina Grott (a l’esquerra) i per la Casa del Guarda (de color rosa, a la dreta), actualment Espai d’interpretació del Pantà de Vallvidrera, amb una petita zona de pícnic, i finalment arribem a un tram pavimentat esgloanat i accedim a dalt la presa del Pantà de Vallvidrera (260 m, 7 min).
La imatge del pantà ha millorat gràcies a les darreres pluges, tot i que encara se’l veu bastant buit d’aigua.

Pantà de Vallvidrera, des de la presa

Travessem la presa i anem a l’altra costat del pantà, on hi ha unes vivendes i girem a l’esquerra, resseguint el pantà, per un carrer pavimentat mentres hi ha cases. Poc després, ja en camí de terra, serem a l’àrea de la cua del pantà (10 min). I aquí compte perquè hem de seguir per la dreta, per un camí que de seguida es transforma en corriol i que va ascendint fins a trobar el Camí de la Reineta, a la barriada del Mas Sauró (16 min). En aquest punt ens retrobem amb un carrer pavimentat, amb habitatges. Girem a l’esquerra amunt fins que veurem a la dreta unes llargues escales, les agafem per pujar al Camí del Mas Sauró i en ser-hi continuem per l’esquerra amunt fins arribar a una cruïlla, just davant de la Residència Mas Sauró i de les darreres vivendes (340 m, 22 min).
Nosaltres hem de tirar recte endinsant-nos al bosc que tenim de cara i on hi ha l’inici d’un llarg corriol boscà que ens portarà fins a dalt de la carena dels Turons de Can Pasqual (indicador a Can Pasqual-Mas Pins).

Anem seguint el corriol, primer amb escassa pujada fins a unes torres elèctriques, i després el desnivell augmenta, el corriol s’estreny i es comença a fer més rocós.

Un tram costerut del corriol

Anem pujant enmig del bosc i més endavant arribarem a creuar-nos amb un camí (406 m, 34 min). Per l’esquerra ve del Can Llevallol i per la dreta va cap a Les Planes. Habitualment se segueix pel camí per la dreta, per on podem anar al Turó de Castellví o a enllaçar amb el camí de carena.
Però en aquesta ocasió seguirem la marxa per un corriol que queda mig amagat, gairebé just al davant de la cruïlla per on hem arribat.
Hem de seguir el camí a la dreta només quatre passes mal comptades i ficar-nos pel corriol de l’esquerra.

Aquest corriol ens estalviarà uns minuts de temps i no fa tanta pujada. De fet, en bona part és planer i només s’enfila cap al final.

Un tram planer del corriol cap a la carena

En uns deu minuts arribarem a dalt la carena (458 m, 45 min).
Quan hi som accedim a la pista que ve de Les Planes que hem de seguir per l’esquerra, amunt.

Arribada al camí de carena

En molt poca estona serem al Turó de Can Pasqual (469 m, 48 min), identificable per la presència arran de camí, a la dreta, d’un vèrtex geodèsic i d’un gran dipòsit d’aigua.

Turó de Can Pasqual (469 m)

El cim, tot i ser un dels més alts de Collserola, està envoltat de vegetació i no tenim vistes.
L’arribada a aquest turó marca el final del primera etapa de la travessa, que hem fet en pujada contínua. Ara ens toca un tram molt més fàcil.

Tram 2
TURÓ DE CAN PASQUAL (469 m) –
SANTA CREU D’OLORDA (esplanada) (327 m)

Pels colls de Can Pasqual i Can Mallol

Continuem per la pista, baixem fins a Can Masdemont (51 min), de d’on seguim per la dreta avall i anem a enllaçar amb el Camí de Can Castellví, girem a l’esquerra (direcció Carretera de Molins-Mas Pins) i en pocs minuts serem al Coll de Can Pasqual (423 m, 57 min), per on passa la carretera de Vallvidrera a Molins de Rei (la BV-1468).

Coll de Can Pasqual

Travessem la carretera vigilant i tirem per la dreta, pel marge esquerra de la calçada, per un espai cimentat per als vianants. Seguint pel voral passarem primer, just al quilòmetre 8 de la carretera, pel costat del Centre d’Educació Ambiental Mas Pins i més endavant arribarem a la cruïlla del camí cap a la Serra del Ginestar i el trencall de La Sargantana.

Vista del Vallès des de la carretera de Molins

Aquí hem de travessar la carretera perquè ja veiem la cruïlla a la dreta que hem d’agafar (direcció Font de Can Mallol-Can Bosquets) (398 m, 1h 03 min).

Trencall a la dreta

Deixem la carretera i prenem el camí per la dreta i més avall trobarem el camí que ve de Can Bosquets, el travessem i ens fiquem pel corriol que s’endinsa pel bosc i que en poc temps ens durà de nou a la carretera de Molins.

Entrada al corriol que ens portarà a la carretera

Quan hi arribem seguim pel caminet resguardat rere la tanca de la carretera.

Caminet paral·lel a la carretera de Molins

Només hem de fer uns pocs metres resseguint la calçada. Al final de la recta, quan som al Coll de Can Mallol, ja tenim a la dreta el nou trencall que hem d’agafar (376 m, 1h 12 min).
Hem de continuar pel camí que assenyala la direcció Santa Creu d’Olorda-Turó del Xai-Can Calopa de Dalt.

Trencall a la dreta al Coll de Can Mallol

Seguim el camí i en un parell de minuts arribarem a un triple trencall: per la dreta aniríem cap al Turó del Xai i Can Calopa de Dalt, pel centre pujaríem al Turó d’en Serra, i a l’esquerra tenim el camí que ens dirigeix directament a Santa Creu d’Olorda, el que hem d’agafar.

Triple cruïlla de camins. Hem de seguir per l’esquerra

Així doncs continuem per l’esquerra i primer en lleugera pujada i després en clar descens, ens anirem acostant a Santa Creu d’Olorda, entreveient al fons el Puig d’Olorda, que pujarem després.

Camí cap a Santa Creu d’Olorda

Ja en els darrers metres del corriol arribarem a una central elèctrica, que rodejarem, i tot seguit ens retrobarem amb la carretera de Molins, al seu pas per Santa Creu d’Olorda, que tenim al davant.

Arribada a Santa Creu d’Olorda. Al fons, el Puig d’Olorda.
Entrada a Santa Creu d’Olorda

Travessem la calçada i entrem al recinte de  Santa Creu d’Olorda, final de la segona etapa (327 m, 1h 26 min).
Aquí tenim l’ermita de Santa Creu, les restes del  Castell d’Olorda, l’espai naturalístic de la  Pedrera dels Ocells, un bar-restaurant, una àrea de pícnic i una àmplia esplanada amb diversos camins confluents.

Ermita de Santa Creu d’Olorda
Vista de l’esplanada, encarats a l’ermita

Es tracta, en definitiva, d’una popular àrea de lleure i d’un important centre neuràlgic per iniciar o acabar diverses excursions per aquesta banda de Collserola.

Tram 3
SANTA CREU D’OLORDA (esplanada) (327 m) –
PUIG D’OLORDA (436 m)

El proper objectiu de la ruta és el Puig d’Olorda, amb poc més de 100 metres de desnivell. Es tracta d’un cim de 436 metres, des del qual es divisen panoràmiques excel·lents del Baix Llobregat i de l’entorn de Collserola.
Per anar-hi ho farem pel camí normal, evitant dreceres.

Panell informatiu a l’esplanada de Santa Creu d’Olorda

Sortim de l’esplanada de Santa Creu d’Olorda per la banda sud, agafant la pista forestal E05 del Parc, que baixa per la Carretera de la Cimentera Sanson fins a Sant Feliu de Llobregat.

Accés a la pista forestal E05

Seguim la pista poc més de 300 metres fins trobar, a la dreta, el camí que puja al Puig d’Olorda (333 m, 1h 31 min).

Tram de la Carretera de la Cimentera
Trencall cap al Puig d’Olorda. Hem de tombar a la dreta amunt

A mida que ens anem enfilant podem contemplar a la nostra esquerra panoràmiques impressionats dels boscos de Collserola mirant cap a Sant Pere Màrtir o de la cimentera que tenim més a prop, i al fons la plana del Baix Llobregat.

Vista dels boscos de Collserola. Al fons a la dreta distingim Sant Pere Màrtir
Vista d’una de les instal·lacions de la cimentera . Al fons la plana dei Baix Llobregat

Anem pujant fins arribar a una zona planera, sota mateix del cim, on s’obre una esplanada. A l’esquerra d’aquesta zona oberta veiem al fons les baranes del que és un mirador. Val la pena acostar-s’hi i contemplar el paisatge.

Tram més planer del camí, sota el cim i a prop del mirador
L’esplanada amb el mirador al fons

Des del mirador (373 m, 1h 41 min) tenim bones panoràmiques del Baix Llobregat i una visió aèria de la fàbrica de ciment, que tenim a sota mateix.

Vista aèria de la fàbrica de ciment i al fons la plana del Llobregat
Deixem el mirador i tornem al camí. Al fons veiem la torre de guaita del Puig d’Olorda

Feta la visita al mirador tornem al camí que seguíem i continuem per l’esquerra, planejant fins que veurem a l’esquerra el trencall d’un camí (375 m). Compte que aquest serà el camí que seguirem a la baixada del cim.

Cruïlla de camins. Ara toca seguir per la dreta amunt
Camí cap al cim

Ara seguirem pel camí principal, que a partir d’aquí comença a pujar més. Continuem amunt, ignorant els trencalls que anirem trobant, i després de tres grans revolts a dretes arribarem dalt del cim del Puig d’Olorda (436 m, 1h 52 min).

Arribada al Puig d’Olorda (436 m)

Al cim hi ha una gran creu de pedra i una torre de guaita (la ‘kilo’ del Parc). El millor, però, les vistes magnífiques de tot l’entorn de Collserola i del Baix Llobregat.

Algunes fotos del cim i de les vistes:

Tram 4
PUIG D’OLORDA (436 m) –
ERMITA DE LA SALUT (96 m)

Descens per la Carretera de la Cimentera

Deixem el Puig d’Olorda pel camí mper on hem vingut i anem descendint fins arribar a la cruïlla de camins que ja hem vist pujant (375m, 1h 59 min).

Baixant del cim

Al ser-hi hem de trencar cap a la dreta per anar per un camí mig empedrat (al començament hi havia un pneumàtic arran del camí), que va penetrant pel bosc. En trobar una cruïlla hem de seguir per l’esquerra avall, sempre passant enmig del bosc fins que sortim a una zona més oberta.
És en aquesta zona que hi ha, a l’esquerra, les Coves de Santa Creu d’Olorda, un espai natural per als amants de l’espeleologia. Al mapa de ruta teniu marcat el lloc d’on surt un corriol (347 m) que s’enfila pel marge del camí i uns metres més enllà ens porta a l’àrea de les coves.
Nosaltres seguim el camí perdent alçada progressivament, amb un paisatge que ens ofereix més vistes de la cada cop més propera cimentera i del Baix Llobregat.

Panoràmica de la cimentera i la plana del Llobregat

Tot baixant anem fent uns revolts i finalment anem a parar a una cruïlla de camins (307 m). Tombem a l’esquerra avall, encarats a la cinta transportadora de l’antiga cimentera i al mirador que hem visitat abans.

Esplanada sota el mirador, al costat de la carretera de la cimentera

Uns metres més arribarem a enllaçar amb la pista que baixa de Santa Creu d’Olorda i va cap a Sant Feliu, la Carretera de la Cimentera (298 m, 2h 13 min).
Seguim la pista per la dreta avall fins que cinc minuts després arribem a un revolt pronunciat (278 m).

Carretera de la Cimentera
Arribada al revolt de la pista-carretera

I al revolt, la sorpresa. La meva intenció era prendre un camí que surt per la dreta i que va a parar al Coll d’en Cuiàs i des d’allà dirigir-me cap al Turó del Mulei, baixar a Sant Pere de Romaní i acabar la travessa a Molins de Rei. Aquesta era la meva intenció, però, ai las!, el camí en qüestió està completament barrat. Un cartell a una porta tancada amb candau deia allò de ‘finca particular’, però no era només l’entrada del camí, era tota una tanca reixada que resseguia la pista abans i després del camí, suposo que per assegurar-se de que ningú passés. Què passa que cada vegada hi ha més camins tancats a Collserola?

L’imprevist va obligar-me a canviar de plans. Decisió ràpida: oblidar l’anada a Molins de Rei i baixar cap a Sant Feliu de Llobregat, seguint per la carretera de la cimentera i fer visita a La Salut.

Continuem doncs per la carretera de la cimentera. Més avall rodegem el Turó d’en Pisca (hi ha un camí d’accés, a la nostra esquerra, 246 m).

Carretera de la Cimentera en direcció a Sant Feliu

I ben aviat arribem a les instal·lacions de la Cimentera Sanson (208 m), amb un gran conjunt d’instal·lacions , avui dia totalment abandonades.

Inici del recinte de la cimentera, amb un gran dipòsit
La carretera abans d’arribar al revolt; al fons el Puig d’Olorda

Baixem fins arribar a un revolt (197 m) i ja ens encararem al gruix de les instal·lacions de la cimentera, situades a la nostra dreta (163 m, 2h 31 min).
Durant una estona anirem passant per aquesta gran factoria que produïa ciment aprofitant la pedrera de sota el Puig d’Olorda, i que va tancar definitivament l’any 2006, després de quasi un segle en funcionament.
L’estat d’abandó del complex fa certa basarda. I pensar que no fa gaire temps allò era un brogit continu de màquines, motors i cintes transportadores. Ara tot resta aturat. És una gran fàbrica fantasma.

Vegeu algunes imatges del pas per l’antiga cimentera:

Poc després de passar pels quatre dipòsits, una de les darreres instal·lacions de la fàbrica, hem d’estar alerta perquè arriba el trencall a l’esquerra cap a La Salut (126 m, 2h 46 min), el nostre següent objectiu.

Hem de girar per aquest camí senyalitzat, en direcció a La Salut

El camí va de baixada fins arribar, cinc minuts després, a l’encreuament amb el camí que uneix Sant Feliu amb Santa Creu d’Olorda (82 m). Quan hi som hem de travessar el camí i continuar recte pel camí que s’enfila i que ens portarà a l’Ermita de la Salut.

Cruïlla del Camí de La Salut amb la pista de Santa Creu d’Olorda

Quan som a dalt de la pujada tenim una gran esplanada (99 m), des d’on podem contemplar, un cop més, la imatge de la cimentera i el Puig d’Olorda.

Vista de la cimentera i el Puig d’Olordam des de La Salut

Travessem l’esplanada i entrem al recinte (96 m, 2h 55 min), on tenim l’Ermita de la Salut i la Masia de la Gleva. I al costat mateix un restaurant.
Aquí acaba la quarta etapa de la travessa, tota en baixada.

Ermita de la Salut
El recinte amb l’ermita, la Masia de la Gleva i el restaurant

Tram 5
ERMITA DE LA SALUT (96 m) –
SANT FELIU DE LLOBREGAT (32 m)

Per la Riera de la Salut

La darrera etapa de l’excursió és una passejada fins a Sant Feliu de Llobregat, passant pel camí de la Riera de la Salut i la trama urbana de la ciutat, fins a l’estació de Renfe.

Pel costat del restaurant baixem per unes escales per anar a l’altra banda del recinte, des d’on hem de tombar a la dreta pel camí que pocs metres més avall porta a l’extensa àrea de lleure de La Salut (71 m).

Exterior del recinte
Camí cap a l’àrea de lleure

Aquí coincidim amb el camí que abans hem travessat per pujar a l’ermita. Seguint els indicadors hem de continuar la marxa per la pista a l’esquerra, direcció Sant Feliu.

Panell informatiu a l’àrea de lleure de La Salut
Encarats al camí de la Riera de la Salut, per anar a Sant Feliu

En menys de mitja hora serem a Sant Feliu, a l’estació de tren, punt final de la travessa.
L’itinerari ressegueix el camí de la Riera de la Salut, passa per un polígon industrial i quan arribem a ciutat (47 m, 3h 08 min) hem de seguir sempre recte pel ara carrer Riera de la Salut, passarem pel costat del Centre Cívic Les Tovalloles i tot seguit per un pont per sota les vies del tren. Passat el pont hem de girar a l’esquerra pel carrer de la Constitució, paral·lel a les vies del ferrocarril, poc després passarem pel costat del Parc de Nadal i de seguida serem a la plaça de l’Estació (32 m, 3h 20 min).
Sant Feliu de Llobregat ens ofereix nombrosos serveis i al·licients.

DESNIVELLS I TEMPS PER TRAMS
Desnivell en metres / Temps en minuts

TramDesnivellTemps
Baixador de Vallvidrera-Pantà de Vallvidrera (presa)+ 247′
Pantà de Vallvidrera-final barriada Mas Sauró+ 8015′
Corriols fins carena Can Pasqual+ 11823′
Camí de carena-Turó de Can Pasqual+ 113′
Turó de Can Pasqual-Coll de Can Pasqual– 469′
Coll de Can Pasqual-Coll de Can Mallol– 4715′
Coll de Can Mallol-Santa Creu d’Olorda– 4914′
Santa Creu d’Olorda-Puig d’Olorda+ 10926′
Puig d’Olorda-enllaç Carretera de la Cimentera, pel camí de les Coves de Santa Creu d’Olorda– 13821′
Enllaç pista-carretera fins Cimentera Sanson– 13518′
Cimentera Sanson-trencall a La Salut– 3715′
Camí fins Ermita de la Salut– 309′
Ermita de La Salut-entrada Sant Feliu, per la Riera de la Salut– 4913′
Travessa urbana per Sant Feliu fins estació Renfe– 1512′
Totals acumulats+ 342
– 546
3 h 20′

Desglossament del temps per etapes:
Baixador de Vallvidrera-Turó de Can Pasqual: 48 min
Turó de Can Pasqual-Santa Creu d’Olorda: 38 min
Santa Creu d’Olorda-Puig d’Olorda: 26 min
Puig d’Olorda-La Salut: 63 min
La Salut-Sant Feliu de Llobregat: 25 min

Distribució del temps:
34 % en pujada, 9 % en pla i 57 % en baixada.

De Les Planes a Sant Feliu per Can Castellví i la Serra del Ginestar

Les Planes-Mas Guimbau-Can Castellví-Turó de Can Pasqual-La Sargantana-Serra del Ginestar-Torre del Bisbe-Can Parellada-Ermita de la Salut-Sant Feliu de Llobregat

DADES TÈCNIQUES

  • Caminada núm. 59
  • Data: divendres, 19 de febrer de 2021
  • Inici: estació Les Planes (FGC)
  • Final: estació Sant Feliu de Llobregat (Renfe)
  • Sector: vessant del Llobregat (Serra del Ginestar-La Salut)
  • Distància: 12,35 km
  • Temps: 3 hores
  • Desnivell: + 250 m / – 437 m
  • Dificultat: moderada
  • Tipologia: travessa lineal (només anada)

ITINERARI

Les Planes (estació FGC)-Camí de Mas Guimbau-Santuari de la Salut-Camí de Can Castellví-Font de Can Castellví-Can Castellví-Camí de carena de Can Pasqual-Turó de Castellví-Turó de Can Pasqual-Coll de Can Pasqual (Cª Molins)-La Sargantana-Camí Serra del Ginestar-La Socarrada-Torre del Bisbe-Can Parellada-Ermita de la Salut-Riera de la Salut-Sant Feliu de Llobregat (estació Renfe).

MAPA DE LA RUTA

RUTA A WIKILOC

LLOCS D’INTERÈS

COMENTARI

Travessa per Collserola des de Les Planes fins a Sant Feliu de Llobregat. El primer sector del recorregut parteix de l’estació de Les Planes dels Ferrocarrils Catalans i per la zona del Mas Guimbau, i després de passar pel Santuari de la Salut i la font de Can Castellví arribem a la masia de Can Castellví, en contínua pujada. El segon sector segueix en pujada per anar a buscar la carena de Can Pasqual, des d’on, ja planejant, farem els turons de Can Castellví i de Can Pasqual, el sostre de l’itinerari, per acabar al Coll de Can Pasqual, a la carretera de Molins. Aquí comença el tercer sector, amb un tram planer d’asfalt fins a La Sargantana, des d’on seguirem, en llarga i a voltes forta baixada, pel camí que travessa la Serra del Ginestar i La Socarrada i va a parar a la Torre del Bisbe. Iniciem llavors el quart sector, en lleuger descens, prenent el corriol cap a Can Parellada i acabant a l’ermita i a l’àrea de lleure de La Salut. El cinquè i darrer sector és una passejada pel camí-carrer de la Riera de la Salut, que ens durà a Sant Feliu de Llobregat, a l’estació de tren, on clourem la travessa.
El dia de la caminada va fer un dia amb molta humitat (sobretot al vessant obac que dona al Vallès) i boira de fons, que va ser present fins ben bé a la Torre del Bisbe, ja al migdia. Després ja va sortir el sol.
El tram entre Les Planes i Can Castellví està amenitzat pel so llunyà del pas dels trens i pels lladrucs dels gossos de les vivendes que hi ha pel camí.

DESCRIPCIÓ DE LA RUTA

Tram 1
LES PLANES (219 m) –
CAN CASTELLVÍ (386 m)

Pel Santuari de la Salut i la Font de Can Castellví

Comencem la ruta al barri de Les Planes. Sortim de l’estació de l’estació dels Ferrocarrils Catalans dels Ferrocarrils Catalans per la banda de la carretera de Sant Cugat (la BV-1462) (219 m) i, sense baixar a la calçada, anem a buscar el pont que la travessa per sobre.

L’estació de Les Planes des de la passarel·la sobre la carretera de Sant Cugat

A l’altra banda de la passarel·la arribem al Passeig de Solé i Pla i ens dirigim per l’esquerra cap al pont que passa per sota de la C-16. A l’interior del pas sota l’autopista veurem un carrer que s’obre per la banda esquerra, separant-se de la calçada principal (218 m). Hem de prendre aquest carrer (del Pollancre) i seguir-lo amunt fins enllaçar amb el Camí de Mas Guimbau (236 m, 7 min).
Tombem a la dreta i de seguida esquerra amunt (direcció Can Castellví) i en poca estona passarem pel costat del Santuari de la Salut, obert només els diumenges segons indica el rètol a l’entrada (240 m). Observem el que es veu de la façana del santuari des de la creu de pedra que hi ha al davant.

Entrada al Santuari de la Salut; en primer terme la creu de pedra
Santuari de la Salut

Tot seguit continuem ascendint entre vivendes per la barriada de Mas Guimbau, fins arribar aviat a una cruïlla de carrers amb una font a la intersecció (249 m, 10 min). En aquest punt abandonarem el Camí del Mas Guimbau, que segueix per l’esquerra, i agafarem, per la dreta, el carrer-camí de Can Castellví. La cruïlla està ben senyalitzada.

En aquest punt hem de girar a la dreta, cap a Can Castellví

Iniciem llavors una llarga caminada per aquest carrer-camí, que va alternant trams urbanitzats (amb el camí pavimentat) i trams naturals (amb el camí de terra). A la primera cruïlla que trobarem hem de tirar per la dreta i després farem un llarg tram de pujada, notable en alguns moments (anb un desnivell del 10%, segons indica el senyal de trànsit al final del tram), fins que arribarem a una altra cruïlla de camins (376 m, 40 min). En aquest cas ens arriba per la nostra esquerra el Passeig del Grèvol. Aquí també trobarem indicadors i seguirem en direcció Can Castellví, que ja és a prop.

Camí de Can Castellví
Un dels trams més costeruts del camí, amb un notable desnivell
Cruïlla del Camí de Can Castellví (esquerra), amb el Passeig del Grèvol

Abans però ens adreçarem, allà mateix, per la dreta, a la Font de Can Castellví (366 m). A l’indret podem veure un pou amb una sínia, la font -que no raja-, una bassa i un espai amb unes taules amb bancs de fusta. L’indret és agradable però un xic degradat, sobretot pels darrers temporals.

La Font de Can Castellví, amb la bassa al costat, des del camí
El pou amb la sínia
L’indret des de la part inferior
La zona de pícnic, amb dues taules de fusta

Feta l’estada a la font, tornem al camí de sobre i girant per la dreta fem els darrers metres fins a topar-nos de cara amb la masia de Can Castellví (386 m, 45 min), just a l’enllaç amb el camí que per l’esquerra ve de Can Pasqual i a la dreta va cap a la Serra de Can Balasc. Hem completat el primer tram de la travessa.

Arribada a Can Castellví

Tram 2
CAN CASTELLVÍ (386 m) –
COLL DE CAN PASQUAL (423 m)

Pels turons de Castellví i de Can Pasqual

Des de la masia hem de girar cap a l’esquerra, en direcció Can Pasqual-Mas Pins-Can Sauró. Anirem pujant fins arribar a una cruïlla de camins (53 min).

Arribada a la cruïlla de camins

Aquí hem d’abandonar el camí que seguíem i trencar per l’esquerra, direcció Pujol de Can Castellví-Turons de Can Pasqual, per dirigir-nos cap a la carena.

Si no volem pujar més hi ha l’opció de seguir pel mateix Camí de Can Castellví, que de manera tranquil·la ens portarà directament al Coll de Can Pasqual.
Però a la ruta d’avui toca pujar més per anar a trepitjar dos turons de la carena. Agafarem, doncs, el camí de l’esquerra i anirem ascendint, trobarem un trencall per la dreta, amb cadena, que hem de prendre i continuar amunt.

Més amunt hem de girar pel camí de la dreta
Avançant cap a la carena dels Turons de Can Pasqual
Arribant a la carena

En ser a dalt la carena primer anirem a trepitjar el Turó de Castellví (o Pujol de Can Castellví), al qual hi arribarem per un corriol planer que surt per l’esquerra del camí (459 m, 1h 2 min).

Hem vingut pel camí de l’esquerra i aquí veiem el corriol que ens portarà al Turó de Castellví

En tres minuts serem a la fita de pedra que ens assenyala el turó (461 m). Compte que no és la primera que hi ha al corriol, sinó la segona, allà on ja es veu que el camí inicia una baixada pronunciada. Arribats al turó, envoltat de vegetació, ja podem girar cua i desfer el camí per tornar a la pista de carena. En poc més de cinc minuts haurem anat i tornat.

Turó de Castellví o Pujol de Can Castellví (461 m)

Continuem la marxa seguint la pista de carena a l’esquerra i caminarem per un tram ondulat, però de molt bon fer, travessant els turons de Can Pasqual, el darrer dels quals, el Turó de Can Pasqual per antonomàsia, està identificat amb un senyal geodèsic situat arran de camí a la dreta i al costat d’un gran dipòsit d’aigua (469 m, 1h 17 min).

El camí de carena esdevé ondulat en travessar els Turons de Can Pasqual
Arribada al Turó de Can Pasqual
Turó de Can Pasqual (469 m)

Som al sostre del recorregut i al punt d’inflexió de l’itinerari: fins ara hem anat guanyant alçada, des d’ara anirem baixant.
Abandonem el turó (que no té vistes) i anem seguint la pista, baixant fins a Can Masdemont, que veurem al front i des d’on continuarem avall per la dreta fins arribar a enllaçar amb el camí que ve de Can Castellví, al davant de l’accés a Can Pasqual (431 m). En aquest punt és on haguérem arribat si no haguéssim pujat a la carena.

Enllaç amb el camí que ve de Can Castellví

Ara tombem a l’esquerra i en poca estona, planejant, arribarem al Coll de Can Pasqual, per on passa la carreterra de Molins, la BV-1468 (423 m, 1h 27 min). Acaba el segon sector de la travessa.

Els darrers metres del camí, des del Coll de Can Pasqual

Tram 3
COLL DE CAN PASQUAL (423 m) –
TORRE DEL BISBE (186 m)

Pel camí de La Sargantana-Serra del Ginestar

El tercer tram de la ruta ens dirigirà a la Vall de Sant Feliu. En ser a la carretera travessem la calçada amb compte i pel voral de l’esquerra anem seguint la calçada cap a la dreta.

La carretera de Molins, al Coll de Can Pasqual

Més endavant passarem per Mas Pins, un Centre d’Educació Ambiental, passarem pel punt quilomètric 8, i després arribarem a un trencall de camins, al costat d’una vivenda, dita La Sargantana, però nosaltres hem de prendre el camí amb una cadena, també a l’esquerra, en direcció Can Ferriol-Santa Margarida (399 m, 1h 33′).

Entrada a Mas Pins, centre d’educació ambiental
Cruïlla de La Sargantana. Hem de prendre el camí de terra de l’esquerra

Des d’aquí seguirem un camí amb baixada pronunciada, cap a la Serra del Ginestar. Vistes de la vall de Sant Feliu i del Puig d’Olorda.

La Vall de Sant Feliu emboirada
Baixem per la pista de la Serra del Ginestar

Més avall, el camí passa per un doble revolt (d’on surt un corriol cap a Santa Creu d’Olorda) i més enllà arribem a una cruïlla de camins prou visible i ben senyalitzada (279 m, 1h 50 min).

Un dels revolts més pronunciats del camí
Cruïlla de camins; cal tombar per l’esquerra avall, en direcció la Torre del Bisbe

Ara ens toca continuar pel camí de l’esquerra, cap a Torre del Bisbe-Santa Margarida. Continuem en descens constant, més endavant passem pel corriol que va cap al Bosc Llarg (arriba en paral·lel per l’esquerra, 224 m) i finalment anirem a petar just de front a la masia de la Torre del Bisbe (186 m, 2h 5 min), enllaçant amb la pista que va a Santa Margarida de Valdonzella, per l’esquerra. Podem fer-hi una visita (queda molt a prop) per veure la font i les ruines de l’antic monestir. Fi del tercer sector.

Seguim el camí de baixada
Arribant a la Torre del Bisbe

Tram 4
TORRE DEL BISBE (186 m) –
ERMITA DE LA SALUT (96 m)

Per Can Parellada

El sector següent enllaça la Torre del Bisbe amb l’ermita de la Salut. És un tram curt que farem, no pel camí d’Olorda a Sant Feliu passant pel Torrent de Can Ferriol (és una altra opció), sinó per Can Parellada. Des de la Torre del Bisbe seguim el camí a la dreta, direcció Can Ferriol-La Salut-Santa Creu d’Olorda, i compte perquè en un parell de minuts serem en un revolt, d’on neix per l’esquerra el corriol de can Parellada (183 m, 2h 07 min), perfectament senyalitzat (direcció Can Parellada-La Salut-Sant Feliu de Llobregat).

Torre del Bisbe. Nosaltres hem arribat pel camí de l’esquerra
L’indicador al trencall del corriol de Can Parellada

Seguirem un corriol preciós, enmig del bosc, amb trams de molt bon caminar i alguns (pocs) trams pedregosos. El corriol va a morir just davant de la masia de Can Parellada, a una pista ampla, que seguirem a la dreta (135 m, 2h 17 min).

Corriol de Can Parellada
Corriol de Can Parellada
Can Parellada

Passem pel costat de Can Parellada, veiem un gran pi al davant de l’entrada, i anem baixant fins a enllaçar, després de passar de llarg pel trencall cap a la Penya del Moro, amb el camí d’Olorda a Sant Feliu (97 m, 2h 22 min).

Baixant de Can Parellada

A la dreta aniriem cap a Santa Creu d’Olorda, però nosaltres tombem a l’esquerra per la pista principal i poc després, a uns cinc minuts, arribem a una cruïlla de quatre camins (82 m). Hem de deixar el camí que seguíem i tirar per l’esquerra, cap a l’ermita de la Salut. Ara farem un tram curt de pujada fins arribar a l’aparcament del restaurant ‘Masia la Salut‘.

Esplanada posterior de La Salut de Sant Feliu

A l’altra punta de l’esplanada trobem l’entrada (compte que hi ha dies que l’accés és tancat) al recinte (96 m, 2h 30 min), que inclou l’Ermita de la Salut i la Masia de la Gleva, amb el restaurant. Acabem un altre sector del recorregut.

Ermita de la Salut
Masia de la Gleva
Exterior del recinte de La Salut

Tram 5
ERMITA DE LA SALUT (96 m) –
SANT FELIU DE LLOBREGAT (32 m)

Per la Riera de la Salut

El darrer sector ens portarà a Sant Feliu de Llobregat passant pel camí-carrer de la Riera de la Salut. Per anar a buscar la pista (és el camí que va d’Olorda a Sant Feliu, que ja hem trepitjat abans) baixem del recinte de l’ermita pel cantó contrari per on hem arribat, baixem unes escales i anem al camí que passa per sota, tombem avall a la dreta, arribem de seguida a l‘àrea de lleure, amb zona de pic-nic i restaurant.

Panell informatiu de l’àrea de lleure de La Salut

Des d’aquí prenem la pista principal a l’esquerra en direcció Sant Feliu, que ja és a prop. Primer passarem per un tram natural, després entrarem a la zona de polígons industrials i finalment a la zona urbana. Nosaltres sempre hem de seguir rectes, amb lleugera baixada, descartant els carrers a banda i banda.
En arribar a la part urbana de Sant Feliu de Llobregat, passarem per un primer semàfor (39 m, 2h 50 min), al costat del cementiri,, i seguirem pel mateix carrer de la Riera de la Salut, passarem pel costat del Centre Cívic Les Tovalloles (a mà dreta), travessarem el pont sota les vies del tren i enfilarem, per l’esquerra el carrer de la Constitució, paral·lel a les vies del tren. Al fons veiem un edifici blanc: és l’estació de tren. Quan hi arribem (32 m, 3 hores), haurem completat la travessa.

Centre Cívic Les Tovalloles
Estació de tren de Sant Feliu, final del recorregut

DESNIVELLS I TEMPS PER TRAMS
Desnivell en metres / Temps en minuts

TramDesnivellTemps
Les Planes (FGC)-Inici carrer-camí de Can Castellví+ 3010′
Carrer-camí de Can Castellví-Can Castellví + 13735′
Can Castellví-Turó de Castellví+ 7517′
Turó de Castellví-Turó de Can Pasqual+ 815′
Turó de Can Pasqual-Coll de Can Pasqual (Cª Molins)– 4610′
Coll de Can Pasqual-La Sargantana, per la carretera de Molins– 246′
La Sargantana-Torre del Bisbe, pel camí de la Serra del Ginestar– 21332′
Torre del Bisbe-Ermita de la Salut, per Can Parellada-9025′
Ermita de la Salut-Sant Feliu de Llobregat, per la Riera de la Salut– 6430′
Totals acumulats+ 250
– 437
3h 00′

Desglossament del temps per etapes:
Les Planes-Can Castellví: 45 min
Can Castellví-Coll de Can Pasqual: 40 min
Coll de Can Pasqual-Torre del Bisbe: 40 min
Torre del Bisbe-La Salut: 25 min
La Salut-Sant Feliu: 30 min

Distribució del temps:
34 % en pujada, 11 % en pla i 55 % en baixada.