Arxiu d'etiquetes: la salut de sant feliu

De Vallvidrera a Sant Feliu per la Penya del Moro (3)

Baixador de Vallvidrera-Sant Feliu de Llobregat, pel Pantà de Vallvidrera, Penya del Moro, Font del Broll i La Salut

DADES TÈCNIQUES

  • Caminada núm. 87
  • Data: dimecres, 31 de maig de 2023
  • Inici: estació Baixador de Vallvidrera (FGC)
  • Final: estació Sant Feliu de Llobregat (Renfe)
  • Sector: vessant del Llobregat (Sant Just Desvern-Sant Feliu de Llobregat)
  • Distància: 11,5 kms
  • Temps: 2 h 45 min
  • Desnivell: + 132 m / – 336 m
  • Dificultat: moderada
  • Tipologia: travessa lineal (només anada)

ITINERARI

Baixador de Vallvidrera (estació FGC)-Pantà de Vallvidrera-Font de l’Espinagosa-Coll de Can Cuiàs-Corriol de la Coscollera-Camí de Can Carbonell-Coll d’en Solanes-Penya del Moro-Camí de la Font del Broll-Camí de Sant Feliu a Olorda-Ermita de la Salut-Bosc de la Salut-Mas Lluí-Sant Feliu de Llobregat (estació Renfe).

MAPA DE LA RUTA

RUTA A WIKILOC

LLOCS D’INTERÈS

  • Pantà de Vallvidrera
  • Font de l’Espinagosa
  • Coll de Can Cuiàs
  • Corriol de la Coscollera
  • Coll d’en Solanes
  • Penya del Moro
  • Font del Broll
  • Ermita de la Salut de Sant Feliu
  • Bosc de la Salut

COMENTARI

Caminada senzilla per la banda del Llobregat, amb sortida a Santa Maria de Vallvidrera (estació de Baixador de Vallvidrera) i destinació a Sant Feliu de Llobregat. Durant tota la travessa alternarem pistes forestals i corriols i les úniques pujades que farem són poques i d’escàs desnivell; gran part de la ruta és en baixada.
Primer anirem cap al Pantà de Vallvidrera i per la font de l’Espinagosa arribarem al Coll de Can Cuiàs. Després recorrerem la vall de Sant Just per la zona de la Coscollera per anar a trobar el Coll d’en Solanes i des d’allà pujar a la Penya del Moro, punt d’interès arqueològic i cim des del qual tenim grans vistes de Collserola i el Baix Llobregat.
El retorn el farem pel camí de la Font del Broll, amb parada a l’entrada de la mina, i després de planejar pel bosc enllaçarem amb una pista que, en un llarg descens, ens portarà al camí de Sant Feliu a Santa Creu d’Olorda, ja molt a prop de la propera parada, l’Ermita de la Salut. Finalment, des de l’ermita farem camí cap a Sant Feliu, passant pel Bosc de la Salut i Mas Lluí, per entrar a la ciutat pel Passeig del Comte de Vilardaga.

DESCRIPCIÓ DE LA RUTA

Tram 1
BAIXADOR DE VALLVIDRERA (236 m) –
COLL DE CAN CUIÀS (314 m)

Pel Pantà de Vallvidrera i Font de l’Espinagosa

1. Comencem la travessa a l’estació de Baixador de Vallvidrera (236 m) dels Ferrocarrils Catalans. Baixem les escales de l’entrada, travessem la carretera i ens dirigim cap al Camí del Pantà (a l’esquerra), passem pel costat de la plaça de la Mina Grott, que ens queda a l’esquerra, i a la propera cruïlla amb el Camí del Cama-sec tombem a la dreta (hi ha un cartell del Parc de Collserola), passem per les últimes vivendes de la barriada i entrem en camí de terra, que seguirem fins al pantà, ja molt proper. En aquest tram passarem per l’entrada de la Mina Grott (a esquerra) i per la Casa del Guarda (de color rosa), on hi ha l’Espai d’interpretació del pantà i una àrea de lleure, a l’esquena de la presa del pantà. Els darrers metres els farem per un tram esglaonat que, en poca estona ens durà fins a dalt de la presa. Ja hem arribat al Pantà de Vallvidrera (260 m, 7 min).
La imatge del pantà és trista, amb molt poca aigua. Es noten els estralls de la sequera d’aquests darrers mesos.

2. Deixem la presa, que queda a la dreta, i seguim pel caminet que tira recte vorejant el pantà per la banda esquerra, per arribar a la cua del pantà. En el trajecte, de seguida veurem a la dreta una passera-plataforma que s’endinsa uns metres al pantà, des d’on podem veure’l millor. I al llarg del camí, sempre planer, anem observant com de sec està el pantà, només amb aigua a la zona propera a la presa.

Pantà de Vallvidrera
Pantà de Vallvidrera, amb molt poca aigua

Finalment arribem a la cua del pantà, a una esplanada amb unes vivendes i diversos camins (262 m, 11 min). Hem d’agafar el camí que surt al front, tirant a l’esquerra (veure foto). Un pal indicador ens assenyala la direcció a seguir: Font de l’Espinagosa-Font de Can Llevallol-Vallvidrera.

Accés al camí de la Font de l’Espinagosa

3. Prenem el camí i ens endinsem al bosc seguint el torrent que baixa de l’Espinagosa, ara ben sec. El camí ombrívol va pujant a poc a poc fins que arriba a la Font de l’Espinagosa (320 m, 19 min).

Font de l’Espinagosa

Llavors el camí fa un revolt, canvia de direcció i aviat la pujada és més suau. Més enllà, després d’un altre revolt, per on surt per la dreta el camí cap a la font de Can Llevallol, hi ha un repetjó per arribar a enllaçar amb la pista del Camí de Vallvidrera a Santa Creu d’Olorda (338 m, 24 min).

Enllaç amb el Camí de Santa Creu d’Olorda

Girem a la dreta i seguim la pista, en suau descens, fins que arribarem a una gran esplanada, el Coll de Can Cuiàs (314 m, 32 min).
Al final de l’esplanada s’aixeca dalt d’un turó la masia de Can Cuiàs i pel costat passa la Carretera de Molins (la BV-1468).

Camí de Santa Creu d’Olorda
Coll de Can Cuiàs

A l’esplanada és fàcil veure-hi vehicles aparcats, segurament d’excursionistes, en tractar-se d’un punt on comencen i acaben nombroses rutes per Collserola, a banda i banda de la carretera.
En un lateral de l’esplanada hi ha uns cartells informatius del Parc sobre l’indret.

Tram 2
COLL DE CAN CUIÀS (314 m) –
PENYA DEL MORO ( (275 m)

Per la Coscollera i Coll d’en Solanes

4. Deixem l’esplanada i travessem la carretera -anem en compte- , dirigint-nos a un pal indicador que tenim al front.
Prenem el camí tancat amb cadena cap a la dreta i de seguida, en el primer revolt, veurem una estaca clavada a terra amb una marca vermella indicant Montserrat, a la dreta (311 m). És el corriol que hem d’agafar i que es dirigeix cap a la zona de la Coscollera, resseguint el vessant de ponent de la Vall de Sant Just.

A l’altra banda de la carretera hem d’agafar el camí a la dreta
I de seguida prendre el corriol cap a la Coscollera, també a la dreta

En el trajecte pel corriol primer ens trobarem una cruïlla de corriols: hem de seguir la marca de Montserrat (cap a la dreta) i més endavant arribarem a l’asfaltat Camí de la Muntanya (308 m), que hem de travessar recte per continuar pel corriol, perfectament visible a l’altra banda de la calçada.

Continuem pel caminet, que anirà passant per damunt de la Vall de Sant Just, que tenim a l’esquerra, amb unes quantes masies escampades, així com la muntanya de Sant Pere Màrtir, amb la seva gran antena, a l’altre vessant de la vall. Al front anirem veient el turó de la Coscollera.
El corriol va planejant fins arribar a una pista ample de terra, el Camí de Can Carbonell (314 m, 49 min).

Enllaç amb el Camí de Can Carbonell

5. Quan arribem a la cruïlla hem de tombar a l’esquerra i seguir la pista avall tota l’estona. Fins al proper gir de direcció hem de fer un descens de més de 50 metres.

Vista de Collserola des del camí, mirant enrere

La baixada s’accentua a partir del pas per una torre elèctrica, arran de camí. Baixant anirem veient Sant Pere Màrtir a l’esquerra i entreveurem Sant Just Desvern al fons.

Finalment arribarem a una cruïlla de pistes (260 m, 1 hora)., amb Sant Just al fons. Aquí hem de deixar el Camí de Can Carbonell i girar a la dreta, en direcció Coll d’en Solanes-Penya del Moro-Santa Margarida.

Cruïlla amb el camí cap al Coll d’en Solanes: toca tombar a la dreta
Senyalització a la cruïlla

6. Seguim el camí, passem per una primera cruïlla, amb camins a banda i banda, però nosaltres seguim per la pista principal. I a la propera cruïlla (veure foto), compte que deixarem el camí i trencarem a l’esquerra.

Trencall a l’esquerra pel corriol que rodeja el Turó Alt d’en Solanes; al fons veiem la Penya del Moro

El que ara farem és rodejar el Turó Alt d’en Solanes (cobert de vegetació) per anar al Coll d’en Solanes. Ho podem fer seguint la pista que fèiem i rodejant el turó per la dreta, o deixar la pista i prendre un corriol que voreja el turó per l’esquerra. En ambdós casos arribarem al coll.
L’itinerari d’aquesta ruta segueix la segona opció. Així doncs, deixem la pista, tombem a l’esquerra i anem per un corriol, amb vistes a Sant Just i a la Penya del Moro, que tenim al davant, ja molt a prop.

Penya del Moro des del corriol

En poca estona anem a parar al Coll d’en Solanes (229 m, 1h 10 min), just per on arriba el camí que puja de Sant Just Desvern i retornem a la pista de carena que seguíem.

Coll d’en Solanes

7. Retornats a la pista hem de continuar-la cap a l’esquerra. Passem pel trencall de la Font del Broll, que després agafarem, passem pel costat d’un dipòsit d’aigua i tot seguit arribem al desviament cap a la Penya del Moro, a la dreta (229 m, 1h 15 min).

Senyal cap a la Penya del Moro

Deixem la pista i prenem el camí que va pujant fins a dalt de la Penya, amb trossos esglaonats, amb travesses de fusta, sobretot al tram final. Tenim com a referent visual del cim una gran senyera.

Després d’una curta pujada arribem a la Penya del Moro (275 m, 1h 20 min), just on hi ha clavat el pal de la senyera i on hi ha un mirador a l’esquerra. amb un panell informatiu.

Arribada a la Penya del Moro

Lloc de parada obligada, no només per l’interès arqueològic de l’indret , amb la presència de ruïnes d’un poblat ibèric i les restes d’una torre medieval a dalt de tot del cim, sinó també per les vistes panoràmiques que s’hi divisen, d’aquesta banda de Collserola, des del Puig d’Olorda fins a Sant Pere Màrtir, i del Baix Llobregat, amb Sant Just i Sant Feliu als peus i més enllà Molins de Rei, i al fons el delta del Llobregat, el mar i les les muntanyes del Garraf i de l’Ordal.

Fotos de la Penya del Moro:

Tram 3
PENYA DEL MORO (275 m) –
ERMITA DE LA SALUT (96 m)

Pel Camí de la Font del Broll i Camí d’Olorda

8. És hora d’anar cap a Sant Feliu. No ho farem pel corriol que baixa resseguint el llom de la muntanya per la banda contrària per on hem arribat, sinó que seguirem una ruta nova d’aquest blog, per la Font del Broll.
Per fer-la hem de tornar enrere, tornar a baixar pel camí esglaonat fins enllaçar amb la pista de carena, girar a l’esquerra (direcció al Coll d’en Solanes) i passat el dipòsit d’aigua trencar a l’esquerra pel camí que tira avall, seguint la direcció de Font del Broll-La Salut-Santa Creu d’Olorda (230 m, 1h 27 min).

Senyal cap a la Font del Broll

El Camí de la Font del Broll baixa enmig del bosc fins a un torrent. Hi som quan fem un revolt marcat i canviem de direcció. Just en aquest punt trobem una cruïlla de corriols (213 m). El camí que fem es creua amb un altre que per la dreta es dirigeix cap a Santa Margarida de Valldonzella-Can Ferriol-Santa Creu d’Olorda. Nosaltres hem de continuar pel camí en direcció a Font del Broll-Ermita de la Salut-Sant Feliu de Llobregat.
Tal com indica el pal indicador, ens trobem a 2 minuts de la font.

Indicador a l’arribar al trencall de camins: seguim per l’esquerra

Anem cap a la font, però alerta perquè no trobarem cap indicació i l’accés és un xic complicat i és fàcil passar-lo de llarg. Hem d’anar caminant mirant a esquerra i quan arribem al trencall que es veu a la foto de sota, veurem el corriol més fressat que segueix per la dreta, un corriol que baixa per l’esquerra i que va al fons del torrent i més a l’esquerra (veiem un caminet que per un pendent curt i directe va a parar al torrent. Per tant hi ha tres camins. Nosaltres hem de baixar pel de més a l’esquerra.

Nou trencall de corriols: hem d’agafar el de més a l’esquerrra, que baixa directe al torrent (no surt a la foto, només s’entreveu)

En arribar al torrent, molt aviat, serem a la Font del Broll (215 m, 1h 32 min), de la qual veiem l’entrada de la mina.

Font del Broll: entrada de la mina
Entrada de la mina

Un grup d’espeleòlegs té penjat a Internet un magnífic reportatge sobre les mines de Can Coscoll i de la Font del Broll, amb una sèrie de fotografies de l’interior d’aquestes cavitats subterrànies. Podeu veure-ho en aquest enllaç.

Feta la parada retornem al Camí de la Font del Broll i anem planejant enmig del bosc per un bonic corriol, sempre seguim el traçat més fressat.

Al final el corriol enllaça amb un camí ample, que va cap a La Salut (223 m, 1h 43 min). A la cruïlla hi ha un pal indicador,m que ens indica la direcció a seguir (Ermita de la Salut-Sant Feliu de Llobregat).

Enllaç amb el Camí de la Salut
Senyalització a la cruïlla

9. Girem a l’esquerra avall. Comença un tram de baixada pronunciada fins a arribar al Camí de Sant Feliu a Santa Creu d’Olorda, un descens de 126 metres.
Baixant farem un parell de revolts tancats i aviat serem a la vall (142 m, 1h 51 min). Llavors la baixada és més suau i l’entorn és més humanitzat, amb diversos camins cap a masies o camps. Hem d’ignorar els trencalls (de fet, la majoria estan tancats) i seguir sempre per la pista principal. No té pèrdua.

Seguim el camí fins que serem a la cruïlla de Can Parellada (a la dreta) i a escassos metres l’enllaç amb la pista de Santa Creu d’Olorda (97 m, 1h 58 min).

Arribada a les cruïlles de Can Parellada (a la dreta) i del Camí d’Olorda (al fons)

10. A la pista d’Olorda tombem a l’esquerra en direcció La Salut-Pedrera del Puig d’Olorda-Sant Feliu de Llobregat. Cinc minuts després ens trobarem amb una cruïlla de quatre camins (82 m). Aquí hem de tirar també per l’esquerra, en direcció Ermita de la Salut-Sant Just Desvern.

Cruïlla de Quatre Camins: tombem a l’esquerra cap a lErmita de la Salut

Fem un tros de pujada fins que serem a l’esplanada de La Salut, amb vista a la cimentera i el Puig d’Olorda

Travessem l’esplanada i arribem a l’entrada del recinte (96 m, 2h 08 min), amb l’Ermita de la Salut i la Casa Gran de la Gleva (també Masia de la Gleva o de la Salut). I al costat mateix, el restaurant ‘Masia La Salut‘.

Façana de la Casa Gran de la Gleva
Ermita de la Salut

Tram 4
ERMITA DE LA SALUT (96 m) –
SANT FELIU DE LLOBREGAT (32 m)

Pel Bosc de la Salut i Mas Lluí

11. Sortim del recinte per on hem entrat i en ser a l’esplanada prenem un caminet, poc fressat, que va a buscar el camí que passa per sobre. Quan hi som girem cap a la dreta en direcció al Circuit naturalístic. Només hem de fer un tros d’aquest camí perquè ben aviat hem de tombar per un corriol a la dreta que ens portarà a passar pel Bosc de la Salut (direcció Circuit naturalístic-Mas Lluí-Sant Just Desvern) (109 m, 2h 11 min).

Trencall cap al Bosc de la Salut

Entrem al corriol i l’anem seguint, travessem un torrent (111 m) i canviem de direcció, ara cap a la dreta i continuem sempre pel camí més marcat.

Més endavant anem deixant el bosc per entrar en una zona més oberta, el Mas Lluí. Finalment, el corriol enllaça amb el Camí de Mas Lluí, que ve directe de La Salut (104 m, 2h 19 min).

Enllaç amb el Camí de Mas Lluí

A la cruïlla anem cap a l’esquerra i en molt pocs minuts serem a Mas Lluí, en una cruïlla de quatre camins (96 m, 2h 23 min)) i tot seguit entrarem en zona urbana, pel carrer Frederida Montseny (99 m).

Tombem a l’esquerra vorejant l’àrea d’estada i de seguida arribarem a una gran rotonda, que marca el límit dels termes municipals de Sant Feliu de Llobregat i Sant Just Desvern. D’aquesta rotonda neix, per la dreta, en terme de Sant Feliu, el Passeig del Comte de Vilardaga (98 m, 2h 26 min), que serà la via per la qual anirem al centre de la ciutat.

Rotonda a l’entrada de Sant Feliu, cruïlla amb el Passeig Comte de Vilardaga

12. Comença una travessa urbana seguint aquest llarg passeig, a trossos rambla, que va baixant suaument, passant per diversos encreuaments de carrers i que acaba per on creuen les vies del tren, just a la cruïlla amb el carrer Constitució (36 m, 2h 42 min).
Actualment, en aquest punt hi ha l’estació de Renfe que Adif ha habilitat provisionalment, mentre durin les obres del soterrament de la futura nova estació.

En aquest punt podríem donar per acabada la ruta, però l’allargarem un xic més per acabar a la Plaça de l’Estació, final habitual de les caminades d’aquest blog amb final a Sant Feliu. Passem a l’altra banda de les vies per un pas elevat, sortim al carrer Constitució, girem a l’esquerra i de seguida (carrer tallat per les obres) hem d’entrar pel Parc Nadal per arribar a la plaça de l’estació (32 m, 2h 45 min), ara en obres. I aquí acabem aquesta ruta cap al Baix Llobregat.

Estació de Sant Feliu, en obres

DESNIVELLS I TEMPS PER TRAMS
Desnivell en metres / Temps en minuts

TramDesnivellTemps
Baixador de Vallvidrera (FGC)-Pantà de Vallvidrera (cua)+ 2611′
Pantà de Vallvidrera (cua)-Font de l’Espinagosa+ 588′
Font de l’Espinagosa-Coll de Can Cuiàs– 613′
Coll de Can Cuiàs-enllaç Camí de Can Carbonell, pel corriol de la Coscollera017′
Camí de Can Carbonell-Coll d’en Solanes– 8521′
Coll d’en Solanes-Penya del Moro+ 4610′
Penya del Moro-Font del Broll– 6012′
Font del Broll-enllaç Camí de Sant Feliu a Santa Creu d’Olorda– 11826′
Camí de Sant Feliu a Santa Creu d’Olorda-Ermita de la Salut– 110′
Ermita de la Salut-entrada Sant Feliu (Pg. Comte de Vilardaga), pel Bosc de la Salut i Mas Lluí+ 218′
Travessa urbana per Sant Feliu, pel Pg. Comte de Vilardaga fins estació (Renfe)– 6619′
Totals acumulats+ 132
– 336
2 h 45′

Desglossament del temps per etapes:
Baixador de Vallvidrera-Coll de Can Cuiàs: 32 min
Coll de Can Cuiàs-Coll d’en Solanes: 38 min
Coll d’en Solanes-Penya del Moro: 10 min
Penya del Moro-Font del Broll: 12 min
Font del Broll-Ermita de la Salut: 36 min
Ermita de la Salut-Sant Feliu de Llobregat: 37 min

Distribució del temps:
34 % en pujada, 9 % en pla i 57 % en baixada.

De Vallvidrera a Sant Feliu, per Santa Creu d’Olorda, Puig d’Olorda, Cimentera i La Salut

Baixador de Vallvidrera-Pantà de Vallvidrera-Turó de Can Pasqual-Coll de Can Mallol-Santa Creu d’Olorda-Puig d’Olorda-Cimentera-Ermita de la Salut-Sant Feliu de Llobregat

DADES TÈCNIQUES

  • Caminada núm. 79
  • Data: dimecres, 28 de setembre de 2022
  • Inici: estació Baixador de Vallvidrera (FGC)
  • Final: estació Sant Feliu de Llobregat (Renfe)
  • Sector: vessant del Llobregat (Santa Creu d’Olorda-Sant Feliu)
  • Distància: 14,05 kms
  • Temps: 3 h 20 min
  • Desnivell: + 342 m / – 546 m
  • Dificultat: moderada
  • Tipologia: travessa lineal (només anada)

ITINERARI

Baixador de Vallvidrera (estació FGC)-Pantà de Vallvidrera-Mas Sauró-Turó de Can Pasqual-Coll de Can Pasqual-Coll de Can Mallol-Santa Creu d’Olorda-Puig d’Olorda-Camí Coves de Santa Creu d’Olorda-Carretera de la Cimentera-Ermita de la Salut-Riera de la Salut-Sant Feliu de Llobregat (estació Renfe).

MAPA DE LA RUTA

RUTA A WIKILOC

LLOCS D’INTERÈS

  • Pantà de Vallvidrera
  • Turó de Can Pasqual
  • Can Masdemont
  • Coll de Can Mallol
  • Santa Creu d’Olorda
  • Puig d’Olorda
  • Coves de Santa Creu d’Olorda
  • Cimentera Sanson
  • Ermita de la Salut de Sant Feliu
  • Àrea de lleure de la Salut

COMENTARI

Travessa pel vessant sud-oest de la Serra de Collserola, des de Santa Maria de Vallvidrera fins a Sant Feliu de Llobregat, passant pel pantà de Vallvidrera, el turó de Can Pasqual, Santa Creu d’Olorda, el cim del Puig d’Olorda, l’antiga cimentera Sanson i l’ermita de la Salut.
La caminada comença a l’estació del Baixador de Vallvidrera amb una passejada fins al pantà de Vallvidrera i des d’allà una llarga ascensió fins a dalt la carena del turó de Can Pasqual, el sostre de la ruta.
Després, tram més aviat planer i amb descens suau fins a Santa Creu d’Olorda, una àrea de lleure molt freqüentada, amb diversos punts d’interès.
Continua amb l’ascensió, curta però amb trossos costeruts, fins al cim del Puig d’Olorda, des d’on podem contemplar vistes espectaculars del Baix Llobregat i de l’entorn boscós de Collserola.
L’etapa següent de l’itinerari és de baixada, passant pel camí de les Coves de Santa Creu d’Olorda (interessants per als amants de l’espeleologia) i per la Carretera de la Cimentera, amb el pas per l’antiga fàbrica Sanson, amb unes instal·lacions totalment abandonades, per acabar desviant-nos cap a la zona de La Salut, amb l’ermita i una àmplia àrea de lleure.
Acabem l’excursió amb una passejada fins a Sant Feliu de Llobregat, pel camí de la Riera de la Salut, completada per una travessa urbana fins a l’estació de tren.

DESCRIPCIÓ DE LA RUTA

Tram 1
BAIXADOR DE VALLVIDRERA (236 m) –
TURÓ DE CAN PASQUAL (469 m)

Pel Pantà de Vallvidrera i drecera Mas Sauró

Abandonem l’estació de Baixador de Vallvidrera (236 m) per les escales que baixen a la carretera, la travessem i seguim recte cap a una parada d’autobús i tot seguit tombem a l’esquerra pel Camí del Pantà, passem pel costat d’un restaurant (a la dreta) i per la Plaça de la Mina Grott (a l’esquerra) i a cruïlla de carrers continuem per la dreta, pel Camí del Cama-sec. Més enllà passem per les últimes vivendes de la zona, per l’entrada de la Mina Grott (a l’esquerra) i per la Casa del Guarda (de color rosa, a la dreta), actualment Espai d’interpretació del Pantà de Vallvidrera, amb una petita zona de pícnic, i finalment arribem a un tram pavimentat esgloanat i accedim a dalt la presa del Pantà de Vallvidrera (260 m, 7 min).
La imatge del pantà ha millorat gràcies a les darreres pluges, tot i que encara se’l veu bastant buit d’aigua.

Pantà de Vallvidrera, des de la presa

Travessem la presa i anem a l’altra costat del pantà, on hi ha unes vivendes i girem a l’esquerra, resseguint el pantà, per un carrer pavimentat mentres hi ha cases. Poc després, ja en camí de terra, serem a l’àrea de la cua del pantà (10 min). I aquí compte perquè hem de seguir per la dreta, per un camí que de seguida es transforma en corriol i que va ascendint fins a trobar el Camí de la Reineta, a la barriada del Mas Sauró (16 min). En aquest punt ens retrobem amb un carrer pavimentat, amb habitatges. Girem a l’esquerra amunt fins que veurem a la dreta unes llargues escales, les agafem per pujar al Camí del Mas Sauró i en ser-hi continuem per l’esquerra amunt fins arribar a una cruïlla, just davant de la Residència Mas Sauró i de les darreres vivendes (340 m, 22 min).
Nosaltres hem de tirar recte endinsant-nos al bosc que tenim de cara i on hi ha l’inici d’un llarg corriol boscà que ens portarà fins a dalt de la carena dels Turons de Can Pasqual (indicador a Can Pasqual-Mas Pins).

Anem seguint el corriol, primer amb escassa pujada fins a unes torres elèctriques, i després el desnivell augmenta, el corriol s’estreny i es comença a fer més rocós.

Un tram costerut del corriol

Anem pujant enmig del bosc i més endavant arribarem a creuar-nos amb un camí (406 m, 34 min). Per l’esquerra ve del Can Llevallol i per la dreta va cap a Les Planes. Habitualment se segueix pel camí per la dreta, per on podem anar al Turó de Castellví o a enllaçar amb el camí de carena.
Però en aquesta ocasió seguirem la marxa per un corriol que queda mig amagat, gairebé just al davant de la cruïlla per on hem arribat.
Hem de seguir el camí a la dreta només quatre passes mal comptades i ficar-nos pel corriol de l’esquerra.

Aquest corriol ens estalviarà uns minuts de temps i no fa tanta pujada. De fet, en bona part és planer i només s’enfila cap al final.

Un tram planer del corriol cap a la carena

En uns deu minuts arribarem a dalt la carena (458 m, 45 min).
Quan hi som accedim a la pista que ve de Les Planes que hem de seguir per l’esquerra, amunt.

Arribada al camí de carena

En molt poca estona serem al Turó de Can Pasqual (469 m, 48 min), identificable per la presència arran de camí, a la dreta, d’un vèrtex geodèsic i d’un gran dipòsit d’aigua.

Turó de Can Pasqual (469 m)

El cim, tot i ser un dels més alts de Collserola, està envoltat de vegetació i no tenim vistes.
L’arribada a aquest turó marca el final del primera etapa de la travessa, que hem fet en pujada contínua. Ara ens toca un tram molt més fàcil.

Tram 2
TURÓ DE CAN PASQUAL (469 m) –
SANTA CREU D’OLORDA (esplanada) (327 m)

Pels colls de Can Pasqual i Can Mallol

Continuem per la pista, baixem fins a Can Masdemont (51 min), de d’on seguim per la dreta avall i anem a enllaçar amb el Camí de Can Castellví, girem a l’esquerra (direcció Carretera de Molins-Mas Pins) i en pocs minuts serem al Coll de Can Pasqual (423 m, 57 min), per on passa la carretera de Vallvidrera a Molins de Rei (la BV-1468).

Coll de Can Pasqual

Travessem la carretera vigilant i tirem per la dreta, pel marge esquerra de la calçada, per un espai cimentat per als vianants. Seguint pel voral passarem primer, just al quilòmetre 8 de la carretera, pel costat del Centre d’Educació Ambiental Mas Pins i més endavant arribarem a la cruïlla del camí cap a la Serra del Ginestar i el trencall de La Sargantana.

Vista del Vallès des de la carretera de Molins

Aquí hem de travessar la carretera perquè ja veiem la cruïlla a la dreta que hem d’agafar (direcció Font de Can Mallol-Can Bosquets) (398 m, 1h 03 min).

Trencall a la dreta

Deixem la carretera i prenem el camí per la dreta i més avall trobarem el camí que ve de Can Bosquets, el travessem i ens fiquem pel corriol que s’endinsa pel bosc i que en poc temps ens durà de nou a la carretera de Molins.

Entrada al corriol que ens portarà a la carretera

Quan hi arribem seguim pel caminet resguardat rere la tanca de la carretera.

Caminet paral·lel a la carretera de Molins

Només hem de fer uns pocs metres resseguint la calçada. Al final de la recta, quan som al Coll de Can Mallol, ja tenim a la dreta el nou trencall que hem d’agafar (376 m, 1h 12 min).
Hem de continuar pel camí que assenyala la direcció Santa Creu d’Olorda-Turó del Xai-Can Calopa de Dalt.

Trencall a la dreta al Coll de Can Mallol

Seguim el camí i en un parell de minuts arribarem a un triple trencall: per la dreta aniríem cap al Turó del Xai i Can Calopa de Dalt, pel centre pujaríem al Turó d’en Serra, i a l’esquerra tenim el camí que ens dirigeix directament a Santa Creu d’Olorda, el que hem d’agafar.

Triple cruïlla de camins. Hem de seguir per l’esquerra

Així doncs continuem per l’esquerra i primer en lleugera pujada i després en clar descens, ens anirem acostant a Santa Creu d’Olorda, entreveient al fons el Puig d’Olorda, que pujarem després.

Camí cap a Santa Creu d’Olorda

Ja en els darrers metres del corriol arribarem a una central elèctrica, que rodejarem, i tot seguit ens retrobarem amb la carretera de Molins, al seu pas per Santa Creu d’Olorda, que tenim al davant.

Arribada a Santa Creu d’Olorda. Al fons, el Puig d’Olorda.
Entrada a Santa Creu d’Olorda

Travessem la calçada i entrem al recinte de  Santa Creu d’Olorda, final de la segona etapa (327 m, 1h 26 min).
Aquí tenim l’ermita de Santa Creu, les restes del  Castell d’Olorda, l’espai naturalístic de la  Pedrera dels Ocells, un bar-restaurant, una àrea de pícnic i una àmplia esplanada amb diversos camins confluents.

Ermita de Santa Creu d’Olorda
Vista de l’esplanada, encarats a l’ermita

Es tracta, en definitiva, d’una popular àrea de lleure i d’un important centre neuràlgic per iniciar o acabar diverses excursions per aquesta banda de Collserola.

Tram 3
SANTA CREU D’OLORDA (esplanada) (327 m) –
PUIG D’OLORDA (436 m)

El proper objectiu de la ruta és el Puig d’Olorda, amb poc més de 100 metres de desnivell. Es tracta d’un cim de 436 metres, des del qual es divisen panoràmiques excel·lents del Baix Llobregat i de l’entorn de Collserola.
Per anar-hi ho farem pel camí normal, evitant dreceres.

Panell informatiu a l’esplanada de Santa Creu d’Olorda

Sortim de l’esplanada de Santa Creu d’Olorda per la banda sud, agafant la pista forestal E05 del Parc, que baixa per la Carretera de la Cimentera Sanson fins a Sant Feliu de Llobregat.

Accés a la pista forestal E05

Seguim la pista poc més de 300 metres fins trobar, a la dreta, el camí que puja al Puig d’Olorda (333 m, 1h 31 min).

Tram de la Carretera de la Cimentera
Trencall cap al Puig d’Olorda. Hem de tombar a la dreta amunt

A mida que ens anem enfilant podem contemplar a la nostra esquerra panoràmiques impressionats dels boscos de Collserola mirant cap a Sant Pere Màrtir o de la cimentera que tenim més a prop, i al fons la plana del Baix Llobregat.

Vista dels boscos de Collserola. Al fons a la dreta distingim Sant Pere Màrtir
Vista d’una de les instal·lacions de la cimentera . Al fons la plana dei Baix Llobregat

Anem pujant fins arribar a una zona planera, sota mateix del cim, on s’obre una esplanada. A l’esquerra d’aquesta zona oberta veiem al fons les baranes del que és un mirador. Val la pena acostar-s’hi i contemplar el paisatge.

Tram més planer del camí, sota el cim i a prop del mirador
L’esplanada amb el mirador al fons

Des del mirador (373 m, 1h 41 min) tenim bones panoràmiques del Baix Llobregat i una visió aèria de la fàbrica de ciment, que tenim a sota mateix.

Vista aèria de la fàbrica de ciment i al fons la plana del Llobregat
Deixem el mirador i tornem al camí. Al fons veiem la torre de guaita del Puig d’Olorda

Feta la visita al mirador tornem al camí que seguíem i continuem per l’esquerra, planejant fins que veurem a l’esquerra el trencall d’un camí (375 m). Compte que aquest serà el camí que seguirem a la baixada del cim.

Cruïlla de camins. Ara toca seguir per la dreta amunt
Camí cap al cim

Ara seguirem pel camí principal, que a partir d’aquí comença a pujar més. Continuem amunt, ignorant els trencalls que anirem trobant, i després de tres grans revolts a dretes arribarem dalt del cim del Puig d’Olorda (436 m, 1h 52 min).

Arribada al Puig d’Olorda (436 m)

Al cim hi ha una gran creu de pedra i una torre de guaita (la ‘kilo’ del Parc). El millor, però, les vistes magnífiques de tot l’entorn de Collserola i del Baix Llobregat.

Algunes fotos del cim i de les vistes:

Tram 4
PUIG D’OLORDA (436 m) –
ERMITA DE LA SALUT (96 m)

Descens per la Carretera de la Cimentera

Deixem el Puig d’Olorda pel camí mper on hem vingut i anem descendint fins arribar a la cruïlla de camins que ja hem vist pujant (375m, 1h 59 min).

Baixant del cim

Al ser-hi hem de trencar cap a la dreta per anar per un camí mig empedrat (al començament hi havia un pneumàtic arran del camí), que va penetrant pel bosc. En trobar una cruïlla hem de seguir per l’esquerra avall, sempre passant enmig del bosc fins que sortim a una zona més oberta.
És en aquesta zona que hi ha, a l’esquerra, les Coves de Santa Creu d’Olorda, un espai natural per als amants de l’espeleologia. Al mapa de ruta teniu marcat el lloc d’on surt un corriol (347 m) que s’enfila pel marge del camí i uns metres més enllà ens porta a l’àrea de les coves.
Nosaltres seguim el camí perdent alçada progressivament, amb un paisatge que ens ofereix més vistes de la cada cop més propera cimentera i del Baix Llobregat.

Panoràmica de la cimentera i la plana del Llobregat

Tot baixant anem fent uns revolts i finalment anem a parar a una cruïlla de camins (307 m). Tombem a l’esquerra avall, encarats a la cinta transportadora de l’antiga cimentera i al mirador que hem visitat abans.

Esplanada sota el mirador, al costat de la carretera de la cimentera

Uns metres més arribarem a enllaçar amb la pista que baixa de Santa Creu d’Olorda i va cap a Sant Feliu, la Carretera de la Cimentera (298 m, 2h 13 min).
Seguim la pista per la dreta avall fins que cinc minuts després arribem a un revolt pronunciat (278 m).

Carretera de la Cimentera
Arribada al revolt de la pista-carretera

I al revolt, la sorpresa. La meva intenció era prendre un camí que surt per la dreta i que va a parar al Coll d’en Cuiàs i des d’allà dirigir-me cap al Turó del Mulei, baixar a Sant Pere de Romaní i acabar la travessa a Molins de Rei. Aquesta era la meva intenció, però, ai las!, el camí en qüestió està completament barrat. Un cartell a una porta tancada amb candau deia allò de ‘finca particular’, però no era només l’entrada del camí, era tota una tanca reixada que resseguia la pista abans i després del camí, suposo que per assegurar-se de que ningú passés. Què passa que cada vegada hi ha més camins tancats a Collserola?

L’imprevist va obligar-me a canviar de plans. Decisió ràpida: oblidar l’anada a Molins de Rei i baixar cap a Sant Feliu de Llobregat, seguint per la carretera de la cimentera i fer visita a La Salut.

Continuem doncs per la carretera de la cimentera. Més avall rodegem el Turó d’en Pisca (hi ha un camí d’accés, a la nostra esquerra, 246 m).

Carretera de la Cimentera en direcció a Sant Feliu

I ben aviat arribem a les instal·lacions de la Cimentera Sanson (208 m), amb un gran conjunt d’instal·lacions , avui dia totalment abandonades.