Arxiu d'etiquetes: pantà de vallvidrera

Circular pel Coll de Can Cuiàs, Les Fatjones i Coll del Portell

Circular des de Sta. Maria de Vallvidrera pel Coll de Can Cuiàs, Les Fatjones, Coll del Portell i Vallvidrera

DADES TÈCNIQUES

  • Caminada núm. 119
  • Data: divendres, 30 de gener de 2026
  • Inici i final: Àrea de lleure de Santa Maria de Vallvidrera
  • Sector: vessant de Barcelona (Vallvidrera-St.Just Desvern)
  • Distància: 9,1 km
  • Temps: 2 h 25 min
  • Desnivell: + 208 m / – 208 m
  • Dificultat: moderada
  • Tipologia: circular

ITINERARI

Àrea de lleure de Santa Maria de Vallvidrera-Pantà de Vallvidrera-Font de l’Espinagosa-Coll de Can Cuiàs-Corriol de les Fatjones-Corriol Font de la Seas-Corriol Font del Rector-Corriol Font del Ferro-Camí de Can Baró-Coll del Portell-Camí de carena-Santa Maria de Collserola-Mirador del Turó d’en Corts-Vallvidrera (plaça)-Camí de les Nespreres-Font de Sant Ramon-Àrea de lleure de Santa Maria de Vallvidrera.

MAPA DE LA RUTA

RUTA A WIKILOC

LLOCS D’INTERÈS

COMENTARI

Fantàstica excursió pels volts de Vallvidrera, endinsant-nos al terme de Sant Just Desvern. Tot per fer una ruta circular que comença a l’àrea de lleure de Santa Maria de Vallvidrera (podeu fer-ho des de l’estació del Baixador de Vallvidrera dels FGC) i va cap al Pantà de Vallvidrera, segueix per la Font de l’Espinagosa i arriba al Coll de Can Cuiàs. Des d’aquí comença una llarga davallada per la zona boscosa de Les Fatjones. Ho farem per un corriol força fressat, que va baixant fins a les fondalades dels torrents que baixen pel vessant de ponent de la cresta de Sant Pere Màrtir. Passarem molt a prop de la Font de la Seas, força amagada, i més tard de la Font del Rector, fonts que podem visitar si no hi hem estat. Continuarem fins a enllaçar amb el Camí de Can Baró, que ens permetrà de pujar fins al Coll del Portell, en plena carena de Sant Pere Màrtir, que veurem a la nostra dreta. Nosaltres seguirem la ruta girant a l’esquerra pel camí de carena passant primer pel petit cim de la Muntanya Pelada i després per l’oratori de Santa Maria de Collserola, damunt la gran esplanada de l’indret on podem contemplar una escultura d’art natura. Des d’aquí continuarem fins al Mirador del Turó d’en Corts i tot seguit entrarem a Vallvidrera, passarem per la plaça principal del barri i després anirem a buscar el Camí de les Nespreres que, passant per la Font de Sant Ramon, ens portarà de nou a l’àrea de Santa Maria de Vallvidrera, completant una bonica circular.

DESCRIPCIÓ DE LA RUTA

La ruta comença a l’àrea de lleure de Santa Maria de Vallvidrera, al costat de la carretera de Sant Cugat (la BV-1462).
> Per arribar en vehicle particular a Santa Maria de Vallvidrera, a l’àrea de lleure, on hi ha un ampli aparcament gratuït, mira el mapa o clica en aquest enllaç.

Si no disposeu de vehicle particular o us agrada més fer servir el transport públic heu d’agafar els Ferrocarrils Catalans (FGC) i venir per la línia del Vallès (S1 o S2) fins a l’estació del Baixador de Vallvidrera, que es troba a 5 minuts de l’àrea de lleure.

Arribeu per on arribeu a Santa Maria de Vallvidrera, el primer que farem és anar al Pantà de Vallvidrera. Des de l’aparcament de l’àrea de lleure (257 m) hem de seguir el tram asfaltat (Camí de la Llenega), des del qual veiem a sobre Vil·la Joana, poc després passem pel costat de l’església de Santa Maria de Vallvidrera (a la dreta) i quan som a la Plaça del Mina Grott hem de tombar a l’esquerra per anar a trobar el Camí del Pantà. A la cruïlla hi ha un cartell del Parc.

Vista de Vil·la Joana des de l’aparcament de l’àrea de lleure

Fins aquest punt també arribareu aviat si heu vingut pel Baixador de Vallvidrera. Heu de sortir de l’estació baixant unes escales, travessar la carretera per un pas zebra amb semàfor i anar cap al carrer que surt al front de la parada de bus, que és el Camí del Pantà. Passareu pel costat d’un restaurant i de la plaça del Mina Grott i de seguida ja veureu el cartell del Parc.

Cartell del Parc

Passem per la dreta del cartell i prenem el Camí del Pantà, primer asfaltat mentres passem pel costat de vivendes de la barriada i després de terra, amb un cadenat a l’entrada. De seguida passarem pel costat de l’entrada de l’històric Mina Grott a l’esquerra i de l’àrea d’estada de la Casa del Guarda, amb una esplanada amb taules de pícnic, a la dreta. La Casa del Guarda, de color rosa, acull l’Espai d’interpretació del Pantà de Vallvidrera.
Tot seguit ens arribarem al pantà per unes escales de formigó, que superen el desnivell de la presa.

Finalment serem al  Pantà de Vallvidrera (260 m, 10 min), amb força més aigua que fa uns mesos. Les darreres pluges han fet augmentar la quantitat d’aigua, però encara no està ple del tot.

Passem per sobre de la presa per anar a l’altra banda del pantà, on ji ha més vivendes i prenem el carrer pavimentat a l’esquerra, en paral·lel al pantà, primer en lleugera pujada i després baixada. Poc després, a l’esplanada que hi ha a la capçalera del pantà, a mà dreta trobareu la bassa refugi, un espai per preservar la fauna del pantà, especialment amfibis.

Deixem l’espai natural i anem cap al camí de la font de l’Espinagosa. El trobarem pel costat de la vivenda que tenim més a prop, entrant al camí cap a l’esquerra.

Camí cap a la Font de l’Espinagosa

Prenem un camí que va pujant pel bosc resseguint un torrent. A uns 10 minuts arribarem a la Font de l’Espinagosa (320 m, 25 min), que veiem a la dreta del camí, abans d’un revolt tancat.

Passada la font continuem pel camí amunt, passem pel trencall que va a la Font de Can Llevallol (que ja hem vist en altres caminades) i poc després enllacem amb el Camí de Santa Creu d’Olorda a Vallvidrera, una pista ampla que agafem tirant cap a la dreta i que en poca estona ens deixarà al Coll de Can Cuiàs (314 m, 40 min), amb una esplanada (sovint feta servir d’aparcament de vehicles) i la masia de Can Cuiàs aturonada al front. Aquí acaba la primera etapa de la ruta.

Coll de Can Cuiàs (314 m)

En la segona etapa de l’itinerari anirem del Coll de Can Cuiàs fins al Coll del Portell, a la crena de Sant Pere Màrtir. Ho farem davallant per corriols boscans per la zona de Les Fatjones en direcció Can Baró i finalment pujarem a la cresta de Sant Pere Màrtir per la pista que ve de Can Baró. Serà un bonic tram per una zona obaga, tranquil·la, amb vegetació espessa.

Per reprendre la marxa travessem la carretera i ens situem a l’entrada del Camí de Can Fatjó (hi ha un pal indicador) i seguim aquest camí en baixada un tros, poc més de 5 minuts, fins que trobem una cruïlla, amb pal indicador (278 m, 47 min).

Camí de Can Fatjó

Recte seguiríem cap a Can Fatjó. Nosaltres hem d’abandonar la pista que anàvem i girar pel trencall de l’esquerra i, compte!, hem d’entrar al primer corriol que tenim a la dreta (hi ha un altre corriol per l’esquerra, en direcció la Font del Rector, que ja hem fet altres vegades).

En aquesta cruïlla hem d’abandonar el Camí de Can Fatjó i seguir cap a l’esquerra
Vista de la carena de Sant Pere Màrtir: cap allà hem d’anar

Iniciem una llarga davallada per la zona de Les Fatjones per un corriol força fressat, que primer baixa i quan arribem a la fondalada planeja. Hem de seguir sempre el sender, no té pèrdua.

Quan som a la part fonda passarem pel costat de l’entrada d’una mina d’aigua (veure foto), i molt a prop de la Font de la Seas, sense trobar-la.

Pas pel fondal, amb l’entrada de la mina d’aigua a l’esquerra

A la fondalada el camí va planejant i la caminada es converteix en un passeig molt agradable.


Finalment ensopegarem un trencall de corriols, amb senyalització (223 m, 1h 09min). Seguint el mateix corriol aniríem cap a Can Baró, però nosaltres hem de canviar de rumb i tombar pel corriol de l’esquerra (direcció Font del Rector), fent un gir de 180 graus.

A partir d’aquí començarem a pujar. Durant uns 10 minuts farem el sender cap a la Font del Rector fins que arribarem a un altre trencall, també senyalitzat (258 m, 1h 19min).

Si voleu anar a la Font del Rector es troba molt a prop, tirant a l’esquerra: només heu de caminar una estoneta i baixar per un caminet a l’esquerra fins a la font o més endavant per unes escales.
En aquesta ruta ignorem la font i en arribar a la cruïlla girem a la dreta (direcció Font del Ferro), fent un nou canvi de rumb.

Corriol cap a la Font del Ferro

Caminem uns pocs minuts més per aquest corriol (el que ja hem fet altres vegades, i que surt del camí de Can Fatjó) fins que arribarem a l’encreuament amb el Camí de Can Baró (281 m, 1h 22min).

Pal indicador a la cruïlla amb el Camí de Can Baró. Cal anar en direcció Sant Pere Màrtir

Aquesta pista cap a l’esquerra és la que ens portarà al Coll del Portell, a la carena de Sant Pere Màrtir, amb l’antena enorme al seu cim, que hem anat divisant al llarg del recorregut.

Pujant podem contemplar una gran panoràmica del Baix Llobregat i el cim de Sant Pere Màrtir, que ens queda a la nostra dreta.


Pel camí anem veient el fil de la carena, amb la silueta d’un pal indicador. Al tros final ens espera una pujada més pronunciada, especialment els darrers metres abans de trepitjar el camí de carena, al Coll del Portell (342 m, 1h 31min).

Quan som a la carena ja hem completat la segona etapa de la caminada. La tornada al punt de partença serà molt diferent, amb al·licients com les vistes, encara que no tant aventurera com les etapes per arribar fins aquí.

L’etapa següent va des del Coll del Portell a Vallvidrera passant pel camí de carena de Sant Pere Màrtir a Vallvidrera. La ruta es fa per una pista força transitada els caps de setmana. Durant el recorregut que farem anirem deixant enrere el cim de Sant Pere Màrtir amb la seva antena i la torre de guaita i anirem veeient al front la Torre de Collserola i el temple del Tibidabo, la zona culminant de la Serra de Collserola. Al vessant de la muntanya veiem les vivendes de Vallvidrera. Aviat hi serem.

Continuem la caminada per la pista de carena a l’esquerra
Deixem Sant Pere Màrtir a la nostra esquena

Iniciem la passejada (de fet, és un passeig per un tram fàcil, sense massa desnivell) seguint per la pista, podent admirar vistes de Barcelona a la nostra dreta.

Panoràmica de Barcelona

Tenim l’alternativa, com vaig fer jo, de sortir de la pista pels caminets que anirem trobant a la nostra dreta, que pugen i baixen en paral·lel a la pista principal, i que solen utilitzar els ciclistes. Així fem el trajecte més variat, escapant per estones de la rutina de caminar per una pista.

En aquestes desviacions momentànies de la pista passarem per la Muntanya Pelada (358 m, 1h 42min), una ascensió molt curta, i en el següent corriol pujarem directes a l’oratori de Santa Maria de Collserola (368 m, 1h 47min), una senzilla construcció feta de maons i rajoles.

Pujant pel corriol a l’oratori
Oratori de Santa Maria de Collserola (368 m)
Vista de la Torre de Collserola i el Tibidabo des de l’oratori

A sota d’aquí tenim una gran esplanada, amb uns bancs i a la banda dreta mirant cap a Vallvidrera una mostra d’art natura, l’escultura Ra, feta de pedra, de l’artista Víctor Mata Ventura. Hi ha un cartell explicatiu de l’obra. Des del fons de l’esplanada a l’esquerra surt un corriol que puja al proper Turó d’en Corts.

Esplanada de Santa Maria de Collserola (363 m)
L’escultura Ra a l’esplanada (foto caminada febrer 2024)

Nosaltres travessem tota l’esplanada anant rectes cap a la continuació de la pista principal, que seguirem, amb bones vistes de Barcelona i de la carena del Tibidabo.

Vista de Collserola i Barcelona

En pocs minuts arribarem al Collet de l’Espinagosa, on hi ha el Mirador del Turó d’en Corts (353 m, 1h 54min), amb uns bancs i una llarga miranda, des de la qual podem veure una part del Baix Llobregat i un bon tros de la serra de Collserola. També és una zona d’aparcament de vehicles, ja que es troba arran de la Carretera de Molins de Rei (la BV-1468).

Tenim Vallvidrera a tocar, a l’altra banda de la carretera. Sortim de l’àrea-mirador per la dreta, per un caminet separat de la calçada i seguim la carretera uns metres. En aquest curt trajecte tenim un altre mirador, des del qual tenim més vistes fantàstiques de Barcelona, amb Sarrià en primer terme.

VDesprés de contemplar el paisatge, ara encarats a Barcelona, travessem la carretera pel pas zebra i prenem, per la dreta amunt, el carrer Mont d’Orsà, una de les entrades a Vallvidrera.

Travessem la carretera i enfilem el carrer Mont d’Orsà

Fem el carrer en pujada, passant per la Plaça dels Pins de Vallvidrera (354 m, 1h 58 min), fins passats el Palauet d’Orsà i la Casa Buenos Aires (els dos a la dreta, molt a prop).

Llavors segueix una baixada que ens deixarà a la Plaça de Vallvidrera, el centre neuràlgic del barri de Vallvidrera (342 m, 2h 06min).

Ens falta completar la circular tornant a Santa Maria de Vallvidrera. A la plaça de Vallvidrera ens situem a la vorera esquerra i a la primera cantonada a l’esquerra girem per on passa la carretera de Sant Cugat, la BV-1462, i en superar-la passem a la vorera dreta per on hi ha l’edifici que acull l’Espai Cultural el Mercat i seguim un tros avall el carrer d’Elisa Moragas.

Edifici de l’Espai Cultural de Vallvidrera (antic Mercat) i carrer d’Elisa Moragas

Molt aviat veurem a mà dreta el trencall del Camí de les Nespreres (333 m, 2h 09min). Aquesta és la via per la qual baixarem a l’àrea de lleure des d’on hem sortit.
A l’entrada del camí (cal estar atents per no passar de llarg) hi ha un pal indicador que ens assenyala la direcció que seguirem (Camí de les Nespreres-Font de Sant Ramon-Santa Maria de Vallvidrera).

Accedim al camí que fa baixada, al principi és esglaonat, amb travesses de fusta, i quan som a prop de la font tornem a trobar un tros esglaonat.

Finalment, en cinc minuts serema la Font de Sant Ramon (300 m, 2h 14min), que ens queda a l’esquerra. La font té una coberta amb un mosaic del sant al frontal, vandalitzat.

Font de Sant Ramon

Visitada la font continuem pel camí avall.
Poc després arribem a un trencall amb un pal senyalitzador (273 m, 2h 18min).

Nosaltres hem de tombar a l’esquerra (direcció Àrea de lleure Santa Maria de Vallvidrera-Fondal de Vil·la Joana), baixant per un camí força aixaragallat que de seguida va a parar al camí del fondal.
A l’esquerra tenim l’Àrea de lleure de Santa Maria de Vallvidrera.

Baixem per unes escales a la gran esplanada i abans de travessar-la podem anar a visitar, a mà dreta, la Font de Santa Bàrbara (257 m, 1h22min).

Font de Santa Bàrbara

Feta la visita a la font passem pel costat de l’àrea de pícnic, del restaurant amb terrassa i de l’esplanada per arribar a la zona d’aparcament (257 m, 2h 25 min) i donar per acabada la caminada.

Cartells del Parc a l’àrea de lleure

DESNIVELLS I TEMPS PER TRAMS
Desnivell en metres / Temps en minuts

TramDesnivellTemps
Santa Maria de Vallvidrera (àrea de lleure)-
Pantà de Vallvidrera (presa)
+ 310′
Pantà de Vallvidrera (presa)-Bassa refugi-
Font de l’Espinagosa
+ 6015′
Font de l’Espinagosa-Coll de Can Cuiàs– 615′
Coll de Can Cuiàs-Camí de Can Fatjó fins
trencall corriol Les Fatjones
– 367′
Pas pels corriols Les Fatjones-Font de la Seas– 5522′
Pas pels corriols Font del Rector-Font del
Ferro fins enllaç Camí de Can Baró
+ 5813′
Camí de Can Baró fins Coll del Portell+ 609′
Coll del Portell-Muntanya Pelada-Santa
Maria de Collserola
+ 2716′
Santa Maria de Collseerola-Mirador
Turó d’en Corts
– 157′
Mirador Turó d’en Corts-Vallvidrera (plaça)– 1112′
Vallvidrera (plaça)-Santa Maria de
Vallvidrera (àrea) pel Camí de les
Nespreres i Font Sant Ramon
– 8519′
Totals acumulats+ 208
– 208
2 h 25′

Desglossament del temps per etapes:
Sta.Maria de Vallvidrera-Coll de Can Cuiàs: 40 min
Coll de Can Cuiàs-Coll del Portell: 51 min
Coll del Portell-Vallvidrera: 35 min
Vallvidrera-Sta.Maria de Vallvidrera: 19 min

Distribució del temps:
44 % en pujada, 12 % en pla i 44 % en baixada.

Caminada per l’entorn de Vallvidrera i el Tibidabo

Baixador de Vallvidrera-Casa Sagrada Família-Coll de Can Cuiàs-Font de Can Llevallol-Pantà de Vallvidrera-Santa Maria de Vallvidrera-Font de la Budellera-Tibidabo-Font del Canet-Vil·la Joana (circuit fonts)-Baixador de Vallvidrera

DADES TÈCNIQUES

  • Caminada núm. 113
  • Data: dijous, 31 de juliol de 2025
  • Inici i final: Baixador de Vallvidrera (FGC)
  • Sector: Entorn de Vallvidrera-Tibidabo
  • Distància: 14,2 km
  • Temps: 4 hores
  • Desnivell: + 347 m / – 347 m
  • Dificultat: moderada
  • Tipologia: circular

ITINERARI

Baixador de Vallvidrera (FGC)-Casa Sagrada Família-Mas Sauró-Camí de Can Llevallol-Coll de Can Cuiàs-Font de Can Llevallol-Font de l’Espinagosa-Bassa refugi-Pantà de Vallvidrera-Casa del Guarda-Camí del Pantà-Santa Maria de Vallvidrera (àrea de lleure)-Revolt de les Monges-Ca n’Estisora-Font de la Budellera (àrea de lleure)-Drecera Camí de Sant Cugat-Camí de Vallvidrera-Tibidabo (esplanada)-Coll de la Vinassa-Camí de Sant Cugat-Font del Canet-Camí de la Budellera-Camí del Salze-Vil·la Joana (circuit fonts: Font Joana-Font dels Plàtans-Font Vella-Font Nova-Font Rosita)-Baixador de Vallvidrera (FGC).

MAPA DE LA RUTA

RUTA A WIKILOC

LLOCS D’INTERÈS

COMENTARI

Caminada pel rovell del Parc Natural de Collserola, amb el centre neuràlgic a l’estació del Baixador de Vallvidrera, a Santa Maria de Vallvidrera.
La ruta completa es pot fer en unes 4 hores, comptant les diverses parades que farem pel camí, amb molts punts d’interès.
Primer farem una volta per la zona del Pantà de Vallvidrera i després per la zona del Tibidabo. Podem fer tot l’itinerari sencer o fer-ho en dues caminades.
Si fem la caminada sencera passarem per 10 fonts de Collserola (sense comptar les fonts de xarxa), amb fonts tan emblemàtiques com la de Can Llevallol, la de la Budellera o la del Canet, sense oblidar les cinc fonts en poc espai de la zona de Vil·la Joana.
Durant el trajecte, a més a més, passarem per la Casa Sagrada Família, l’antic mas de Can Llevallol, el Pantà de Vallvidrera, amb la bassa refugi i la Casa del Guarda, l’extensa àrea de lleure de Santa Maria de Vallvidrera, l’històric Revolt de les Monges i, no hi podia faltar, el Tibidabo, amb el temple, el parc d’atraccions i les vistes aèries de Barcelona i voltants.
En definitiva, una excursió amb prou al·licients, per conèixer la part central de la serra de Collserola.

DESCRIPCIÓ DE LA RUTA

Tram 1
BAIXADOR DE VALLVIDRERA (FGC) (236 m) –
COLL DE CAN CUIÀS (314 m)

Per Casa Sagrada Família, Mas Sauró i Camí de Can Llevallol

Comencem la caminada davant de l’estació de Baixador de Vallvidrera dels Ferrocarrils Catalans (236 m). Som a Santa Maria de Vallvidrera.
Baixem les escales que donen a la carretera i en dirigim al front pel carrer Torrent del Rovelló i, passada la parada de bus, a pocs metres ja veurem a la dreta el trencall cap a Casa Sagrada Família.

Prenem el carrer pavimentat cap amunt i, amb vistes de la barriada i de l’entorn de Collserola, anirem pujant suaument fins arribar a la Casa Sagrada Família (256 m, 7 min).

Voregem la casa fent el revolt ampli que trobarem, ja amb el camí de terra i accedim al Camí del Pebràs, amb cadena. Comença un tram amb força pujada, farem uns revolts pronunciats i passarem per un parell de torres elèctriques.

Passada la segona torre, la pujada es modera i fins i tot hi ha trossos planers.
Finalment, la pista que seguim des de la Casa Sagrada Família arriba a enllaçar amb una altra pista, el Camí de Can Castellví (348m, 27 min).
A la cruïlla tombem a l’esquerra i en pocs minuts arribarem a la zona de Mas Sauró (339 m, 30 min), un petit tros de trama urbana.

Quan hi som hem de seguir per la dreta, pel carrer pavimentat, i immediatament veurem que pel mig del primer revolt surt una pista de terra, amb cadena (340 m). És el Camí de Can Llevallol i cap aquí hem d’anar.

Trencall del Camí de Can Llevallol

Tornem a la natura, per una pista molt bonica que va descendint de manera suau. En aquest tram farem una passejada agradable.
Pel camí passarem pel trencall cap als Turons de Can Pasqual (333 m, 38 min), a la dreta (veure segona foto) i poc després per la masia de Can Llevallol. a l’esquerra (veure tercera i quarta foto).

I de seguida arribarem al torrent del Sot de la Cua del Bacallà, en un revolt tancat i molt aviat, després d’uns pocs metres remuntant, arribarem a l’esplanada del Coll de Can Cuiàs (314 m, 52 min).

Per aquest coll passa la carretera de Molins. La masia de Can Cuiàs la veiem dalt d’un turó, a la nostra dreta des del camí per on hem arribat. Aquest indret és un punt estratègic per fer diverses excursions. Hi ha una àmplia esplanada on poder aparcar si venim en vehicle particular.

I en aquesta esplanada acabem la primera etapa de la ruta. Ens espera el retorn a Santa Maria de Vallvidrera, passant per diversos punts d’interès.

Tram 2
COLL DE CAN CUIÀS (314 m) –
SANTA MARIA DE VALLVIDRERA (àrea) (256 m)

Per Font de Can Llevallol i Pantà de Vallvidrera

Deixem l’esplanada del coll per la banda contrària per on hem arribat, pere anar a buscar la pista de terra que va cap a Vallvidrera. Però, compte, perquè just a l’accés surt per l’esquerra un corriol.

Sense entrar a la pista ampla, hem de prendre el corriol que surt per l’esquerra

Agafem aquest corriol que ens portarà a la primera font que visitarem, la de Can Llevallol,

Corriol cap a la Font de Can Llevallol

Fem un tram per un agradable sender emboscat i quan veiem un gran pollancre serem davant de la Font de Can Llevallol (285 m, 59 min).

Font de Can Llevallol

A l’espai, a part de la font, hi ha una era i una petita zona de pícnic, amb un banc de fusta.

Abandonem la font i seguim pel corriol que continua amb lleuger ascens pel mig del bosc. Un tram molt agradable també.
A la primera bifurcació de corriols que trobem hem de seguir recte, ignorant el camí que surt per la dreta, i a la segona cruïlla hem de continuar cap a la dreta, sempre seguint la indicació de les plaques de fletxes blanques en fons verd.

Seguim pel corriol

Poc deprés arribarem a enllaçar amb un camí més ample (1h 08 min). A la cruïlla hem de seguir avall cap a l’esquerra, per dirigir-nos cap al torrent on trobarem la segona font de la caminada.

Arribada a l’enllaç amb el camí que va cap al Pantà de Vallvidrera. Girem a l’esqquerra avall.
Desceens cap al torrent on hi ha la Font de l’Espinagosa

Quan arribem al fons del torrent, en un revolt tancat, trobarem a la nostra esquerra la  Font de l’Espinagosa (320 m, 1h 12 min).

Continuem pel camí avall, en paral·lel al torrent, i poc després acaba al Pantà de Vallvidrera, en una esplanada a la zona de la cua de l’embassament (262 m, 1h 19 min).

Quan som a l’esplanada davant unes vivendes, ens hem de desviar un xic cap a l’esquerra per anar a visitar la bassa refugi, un espai natural destinat a preservar la fauna autòctona. Té l’accés restringit.

Feta la visita a l’espai travessem l’esplanada i anem a buscar el camí que surt per la dreta, per la zona de les vivendes més properes.
Prenem el camí i rodejarem el Pantà de Vallvidrera, que ens quedarà a la nostra esquerra.

El pantà encara ofereix un aspecte trist, amb poca aigua, concentrada a la més propera a la presa. Seguint el camí, ja acostant-nos a la presa, trobarem a l’esquerra una petita passera, que ens permetrà veure la totalitat del pantà, des dela presa fins a la cua de le’mbassament.

Molt a prop tenim la presa del Pantà de Vallvidrera (260 m, 1h 25 min), que la travessem per sobre, des d’on tenim una nova visió del pantà.

A l’altra banda de la presa, al costat d’unes vivendes, hi ha unes escales que baixen a la Casa del Guarda, que acull l’Espai d’interpretació del pantà, i una àrea d’estada, amb taules de pícnic.

Casa del Guarda

Sortim de l’esplanada i prenem el Camí del Pantà cap a l’esquerra i de seguida tenim a la dreta la boca (reixada) de la Mina Grott (1h 30 min).

Entrada a la Mina Grott (foto caminada octubre 2021)

Tot seguit entrem a la zona de vivendes de la barriada de Santa Maria de Vallvidrera, continuant pel Camí del Pantà fins a la plaça del Mina Grott, llavors girem a la dreta vorejant la plaça i finalment trenquem a la dreta pel Camí del Cama-sec.
NOTA: Si voleu acabar aquí la ruta fent només la primera part, heu de seguir recte pel Camí del Pantà, deixant a la dreta la plaça i de seguida sereu a l’estació del Baixador de Vallvidrera, al lloc de partença.

Poc després passarem pel costat de l’Església de Santa Maria de Vallvidrera, a l’esquerra.

I el camí-carrer acaba a l’àrea de lleure de Santa Maria de Vallvidrera, a la zona d’aparcament (256 m, 1h 39 min).
Per sobre nostre veiem Vil·la Joana, el lloc on acabarem la segona part de la ruta, després de fer una volta passant pel Tibidabo.

Passem la zona d’aparcament i ens dirigim, seguint recte, a l’extensa esplanada pel costat del restaurant.
Quan arribem al final veurem a mà esquerra la Font de Santa Bàrbara (1h 41 m), on podrem refrescar-nos i beure, si no ho hem fet abans a la terrassa del restaurant.

Font de Santa Bàrbara

Darrera de la font hi ha una cruïlla de camins: hem de continuar recte pel camí més a l’esquerra, el Camí del Fondal, que va en paral·lel entremig de la carretera de Vallvidrera a Sant Cugat i el Torrent de la Budellera.
Seguim el camí planer i al final trobarem una escala que ens permet pujar a la carretera, a l’anomenat Revolt de les Monges (285 m, 1h 52 min).

L’indret té un monument que recorda l’assassinat d’unes monges durant la guerra civil. Podeu conèixer la història en aquest vídeo i en aquest reportatge de Betevé, o en aquest altre reportatge de Nació Digital.
I com a curiositat, aquest és el punt més fred de Barcelona.

Revolt de les Monges (Carretera de Vallvidrera)
Monument a les monges assassinades

Un cop hem travessat la carretera, al mateix revolt tenim a la dreta unes escales amb esglaons de fusta i la indicació de La Budellera-Tibidabo-Vallvidrera.. És una bona drecera que, passant per Ca n’Estosora, ens portarà a la Font de la Budellera, el nostre següent objectiu. En el trajecte veurem marcades fletxes blanques que ens assenyalen la direcció correcta cap a la font.

Trencall de la drecera capa la Budellera

Fem un tram d’escales per anar guanyant alçada, enllacem amb un camí i tirem a l’esquerra, arribem al trencall a Ca n’Estisora i tombem a la dreta cap un nou tram d’escales i en tornar a enllaçar amb un camí de terra girem a la dreta.
Fem un últim tram més aviat planer, passant pels trencalls amb altres corriols, que passem de llarg. i finalment arribem a una edificació de pedra. Som a la base de la Font de la Budellera. Podem anar fins a la font pel camí (a l’esquerra) o pujar per més escales, superant les diverses terrasses de la font, projectada per l’arquitecte Forestier, amb la imponent imatge de la Torre de Collserola com a escenari de fons.
L’indret acull una àrea d’estada del Parc.

A la part superior, en una espècie de cobert, hi ha la famosa Font de la Budellera (359 m, 2h 08 min).

Emplaçament de la Font de la Budellera
Frontal de la font

Lamentablement, la font estava pintada amb un mal gust que només un o uns incívics ho poden haver fet. Quanta ràbia s’ha de tenir per fer això!
Per desgràcia són molts els espais de Collserola malmesos per una gentussa que tenen el cap buit i la sensibilitat sota zero, com demostren embrutant mobiliari, senyals, cartells, plafons informatius, frontals de fonts, restes arqueològiques, etc.
Algú hauria de parar aquest vandalisme que queda impune!

Visitada la font, tornem al camí esglaonat i seguim cap a la part alta de la font, que deixem a sota.

Deixem la font per la part superior esquerra

Fem un tros de camí i aviat hem de tombar a l’esquerra amunt, per un camí ample, que pocs metres després enllaça amb la pista de Can Xuliu (383 m, 2h 11 min).

Senyal indicador a la cruïlla

A la cruïlla girem a l’esquerra i fem un tros més aviat planer fins arribar al punt d’on surt la drecera que hem d’agafar, indicada (direcció Passeig dels Til·lers-Torre de Collserola) (394 m, 1h 15 min).

Trencall de la drecera, a la dreta,

Tombem a la dreta i seguim per un corriol que s’enfila suaument en direcció al Tibidabo. Més amunt enllaçarem amb un camí, que hem de seguir a l’esquerra (direcció Torre de Collserola-Tibidabo) i després d’una curta pujada tornarem a enllaçar amb un altre camí, aquest pavimentat, el Camí de Sant Cuga. Anem cap a la dreta i aviat arribarem al Camí de Vallvidrera al Tibidabo, en realitat carretera (447 m, 2h 27 min).

Tombem a l’esquerra per la carretera que puja al Tibidabo, que tenim ben a prop; a la dreta deixem la Torre de Collserola i al front veiem Barcelona estesa fins al mar.

Pugem per la vorera esquerra i aviat passarem pel costat de l’edifici de l’antiga biblioteca Valentí Almirall.

Biblioteca Valentí Almirall

Pujant ens anem acostant al cim del Tibidabo, passant pel costat dels aparcaments. En qualsevol moment podem anar a l’altra banda de la calçada i contemplar el paisatge entremig dels arbres.

Panoràmica de Barcelona (en primere terme, l’Observatori Fabra), pujant al Tibidabo

Després d’una notable pujada, quan som a sota mateix del recinte arribem a un doble revolt i accedirem, si volem per petits trams d’escales per retallar els revolts, al Tibidabo, a l’esplanada principal (500 m, 2h 37 min). Som al cim més alt de Collserola i al punt més elevat de Barcelona.

Al voltant de l’esplanada hi ha el Temple Expiatori, els miradors de l’àrea panoràmica i el popular Parc d’atraccions (consulteu web oficial) i altres equipaments, com l’estació del Funicular del Tibidabo (la ‘Cuca de Llum‘).

Temple del Tibidabo

Feta la visita al Tibidabo, que serà més o menys llarga, continuem l’excursió pel vial que voreja el temple pel lateral esquerra. Seguint el vial, en lleugera baixada, arribarem al final a un ampli revolt, des d’on veiem, a la dreta, l’Hotel Florida i al front,una petita esplanada, on hi ha un mirador (491 m, 2h 43 min), des d’on podem contemplar una àmplia panoràmica del Vallès. Des d’aquí observem en primer terme, aïllada enmig del bosc, Can Puig de Sant Cugat, i al fons el massís de Montserrat, i entrmig, escampades, diverses poblacions del Vallès Occidental.

Abans d’entrar a l’esplanada del mirador tenim a l’esquerra un corriol que baixa directe al Coll de la Vinassa, però no està indicat.
Prenem aquest sender, força rocallós, i en pocs minuts arribarem a baix, al Coll de la Vinassa (462 m, 2h 50 min), una cruïlla de camins, per on hem passat diverses vegades en les excursions del blog.

Al coll hi ha una font de xarxa, un banc de fusta i un cartell del Parc.
Deixem l’indret per la pista més ampla,, el Camí de Sant Cugat, passant pel costat de la font i pel cadenat.

Coll de la Vinassa

Seguim la pista, sense massa desnivell i amb vistes, per sobre de la vegetació, dels elements característics de la zona del Tibidabo, la Torre de les Aigües de Dos Rius, el temple i la Torre de Collserola.

El pas per la pista acaba quan arribem al trencall cap a la Font del Canet, el nostre pròxim objectiu.
En ser-hi (hi ha pal indicant la direcció Font del Canet-Font de la Budellera), abandonem la pista i tombem pel corriol a l’esquerra avall (454 m, 2h 55 min).

Trencall cap a la Font del Canet, a l’esquerra

Comencem un tram llarg de baixada fins al torrent de la Vinassa, on hi ha la Font del Canet (o d’en Canet). El trajecte està molt ben indicat.
A totes les cruïlles de camins o corriols (un parell de bifurcaions que trobarem) sempre hem de continuar per l’esquerra avall.

Després d’una baixada amb algun tram força rocallós (aneu amb molt de compte!), arribarem al fons del Torrent de la Vinassa, on trobarem, com si ens esperés, la Font del Canet (385 m, 3h 07min).

Marxem de la font seguint el camí que ressegueix el torrent i va a parar, en descens moderat, a la pista del Camí de la Budellera (335 m, 3h 14 min). Al front veiem el corriol que va a la font de la Budellera.

A la cruïlla nosaltres hem de tombar per la pista a la dreta, en direcció Centre d’informació Parc de Collserola-Vil·la Joana-Baixador de Vallvidrera, una direccció que hem de seguir sempre a partir d’ara, perquè és l’itinerari que farem.
Agafem l’ampla pista, passem per un revolt tancat i més enllà per un altre amb el trencall d’un sender a la dreta i continuem sense abandonar la pista. tot un tros més.

Això fiins arribar a un encreuament important (316 m, 3h 22 min).
Per l’esquerra, el camí que va al Revolt de les Monges i per la dreta el que hem d’agafar (recordeu, direcció Centre d’informació Parc de Collserola-Vil·la Joana-Baixador de Vallvidrera).

Així doncs, tombem a la dreta per la pista que va pujant de manera sostinguda fins a enllaçar amb el Camí del Salze (347 m, 3h 30 min), la pista que va del Coll del Gravat a Vil·la Joana.

Nosaltres girem a l’esquerra cap avall, per fer un tram de baixada contínua fins arribar a l’alçada de l’Escola Els Xiprers, Quan hi som, el camí de terra arriba a la seva fi i entrem en zona semi-urbana.

Immediatament després de passar el revolt amb cadena arribem a un encreuament amb un camí-carrer pavimentat (297 m, 3h 39 min).

Pal indicador a l’encreuament

Girem a la dreta i a pocs metres, tenim a l’esquerra, l’edifici del Centre d’Informació del Parc de Collserola.

Una de les entrades del Centre d’informació del Parc

I a pocs metres serem davant de la Vil·la Joana, seu del Museu Verdaguer del MUHBA (281 m, 3h 43 min).

Vil·la Joana des de la placeta del davant
Detall de la façana de Vil·la Joana

Des de Vil·la Joana seguirem un circuit per les cinc fonts de l’entorn. És un darrer tram de la ruta planer, que podem fer en poc més de 15 minuts.
Quan som a tocar de l’edifici, pel front hi ha el camí esglaonat que baixa directe a l’estació de tren. Nosaltres hem d’agafar el que surt per la dreta, que ens assenyala la direcció Passeig dels Plàtans-Font Joana-Font Vella.

Trencall del Passeig dels Plàtans, a Vil·la Joana

Entrem al preciós Passeig dels Plàtans, on començarem la volta per diverses fonts de l’entorn.

Inici del circuit de les fonts al Passeig dels Plàtans-

A pocs metres (a la foto de sobre es veu el senyal indicador) hem de desviarnos a l’esquerra per baixar per unes escales i anar a visitar la Font Joana, amb una esplanada al davant. Passem per tota la zona seguint el camí per l’altra banda i anem a sortir de nou al Passeig dels Plàtans, just davant de la Font dels Plàtans, rodejada d’elements d’art natura.

Tirem a l’esquerra i quan acaba el passeig trobem la Taula dels Bisbes, amb una petita àrea de pícnic.

Taula dels Bisbes

Des d’aquí tornem a baixar per unes escales que ens duran primer a la Font Vella (tapiada) i després a la Font Nova.

Llavors el camí fa un revolt de 180 graus i continua, en direcció a l’estació de tren: és el Camí del Fondal. Som molt a prop de la fi de la caminada.

Canvi de sentit del circuit de les fonts

Abans d’arribar-hi ens hem de fixar amb l’encreuament que hi ha a la dreta del camí, senyalitzat (indicació de Les Planes-Turó del Penitent), per on hem de desviar-nos i a la primera bifurcació (immediatament) girar per la dreta per anar a veure la Font Rosita, mig coberta per la vegetació, i l’última de les cinc fonts que hem vist en aquest circuit.

Sortim de la font i retornem al camí del fondal que seguíem i només ens resta acabar la ruta amb l’arribada a l’estació del Baixador de Vallvidrera dels Ferrocarrils Catalans (236 m, 4 hores)

Acaba una llarga circular que ens ha dut a visitar l’entorn del Pantà de Vallvidrera i del Tibidabo, passant per diversos punts d’interès.

DESNIVELLS I TEMPS PER TRAMS
Desnivell en metres / Temps en minuts

TramDesnivellTemps
Baixador de Vallvidrera (FGC)-Casa Sagrada Família+ 207′
Casa Sagrada Família-Mas Sauró+ 8323′
Mas Sauró-Coll de Can Cuiàs, per Can Llevallol– 2522′
Coll de Can Cuiàs-Pantà de Vallvidrera,
per fonts Can Llevallol i l’Espinagosa
– 5433′
Pantà de Vallvidrera-Sta.Maria de Vallvidrera
(àrea de lleure)
– 414′
Sta.Maria de Vallvidrera (àrea)-Revolt de les Monges+ 2913′
Revolt de les Monges-Font de la Budellera,
per Ca n’Estisora
+ 7416′
Font de la Budellera-Camí de Vallvidrera al Tibidabo+ 8919′
Pujada fins al Tibidabo (esplanada)+ 5210′
Tibidabo (esplanada)-Coll de la Vinassa– 3813′
Coll de la Vinassa-Font del Canet– 7717′
Font del Canet-Camí del Salze– 3823′
Camí del Salze-Vil·la Joana– 6913′
Vil·la Joana-Baixador de Vallvidrera,
per circuit de les fonts
– 4217′
Totals acumulats+ 347
– 347
4 h 00′

Desglossament del temps per etapes:
Baixador de Vallvidrera-Coll de Can Cuiàs: 52 min
Coll de Can Cuiàs-Àrea Sta. Maria de Vallvidrera: 47 min
Àrea Sta. Maria de Vallvidrera-Font de la Budellera: 29 min
Font de la Budellera-Tibidabo: 29 min
Tibidabo-Font del Canet: 30 min
Font del Canet-Vil·la Joana: 36 min
Vil·la Joana-Baixador de Vallvidrera: 17 min

De Vallvidrera a La Floresta per Can Calopa de Dalt i la Rierada (2)

Baixador de Vallvidrera-La Floresta, per Can Calopa de Dalt, la Rierada i Can Bosquets

DADES TÈCNIQUES

  • Caminada núm. 111
  • Data: divendres, 30 de maig de 2025
  • Inici: Baixador de Vallvidrera (FGC)
  • Final: La Floresta (FGC)
  • Sector: vessant del Vallès (La Rierada-La Floresta)
  • Distància: 13,15 km
  • Temps: 4 hores (inclou 30′ de marrada)
  • Desnivell: + 359 m / – 389 m
  • Dificultat: moderada
  • Tipologia: travessa lineal (només anada)

ITINERARI

Baixador de Vallvidrera-Pantà de Vallvidrera-Turó de Can Pasqual-Coll de Can Pasqual-Ctra. Molins-Coll de Can Mallol-camí Font de Can Mallol-Bosc de Can Mallol (marrada)-camí de Can Calopa-enllaç Ctra. Molins-Turó del Xai-Turó de la Banya-Can Calopa de Dalt-corriol a La Rierada-Font del Bon Pastor- Gorg de Can Bosquets-Can Bosquets-La Floresta.

MAPA DE LA RUTA

RUTA A WIKILOC

LLOCS D’INTERÈS

COMENTARI

Excursió des del Baixador de Vallvidrera fins a La Floresta pel vessant vallesà de Collserola, per visitar una part de la Reserva Natural de La Rierada. L’aproximació la farem des de la masia de Can Calopa de Dalt.
Per arribar a la masia passarem successivament pel Pantà de Vallvidrera (una mica més ple), el Turó de Can Pasqual (amb una informació de la història del cim), el Coll de Can Mallol i la carena del Turó del Xai. A La Rierada visitarem la Font del Bon Pastor, amb un bon raig d’aigua, i el Gorg de Can Bosquets, amb el seu salt d’aigua. Des d’aquí només ens restarà passar pel Camí de Can Bosquets per arribar a destí.
Si bé les últimes pluges ens han portat aigua a les fonts, pantans i rieres, també ha crescut molt la vegetació, raó per la qual a la major part dels senders boscans que trepitjarem hi trobarem molta vegetació i ens farà una mica complicat seguir el camí.
El dia de la caminada, al Coll de Can Mallol vaig optar per baixar cap al corriol de la Font de Can Mallol, però ben aviat el camí es va anar desdibuixant, tapat per tanta vegetació i brancatge caigut, fins que vaig arribar a perdre tot rastre de sender.
Per sort, amb dificultats vaig poder remuntar pel vessant de la muntanya i arribar a un camí. Sorprenentment, era el del Turó del Xai i em trobava a pocs metres de la cruïlla d’on surt, punt que es troba a 5 minuts del Coll de Can Mallol. O sigui, que després d’una mitja hora trescant pel bosc sortia gairebé al mateix punt. Feu-me cas, al Coll de Can Mallol preneu el camí encadenat, que és ample i planer, i oblideu-vos de l’opció que vaig seguir jo. La bona direcció està marcada en color blau en el mapa de ruta.
En definitiva, la ruta sencera es pot fer en unes tres hores i mitja.

DESCRIPCIÓ DE LA RUTA

Tram 1
BAIXADOR DE VALLVIDRERA (FGC) (236 m) –
TURÓ DE CAN PASQUAL (469 m)

Pel Pantà de Vallvidrera i drecera Mas Sauró

Sortim de l’estació del Baixador de Vallvidrera (FGC) per la banda sud (236 m) i ens dirigim a la carretera de Sant Cugat, que travessem pel pas de vianants, passem per una parada de bus i tot seguit tombem a l’esquerra pel Camí del Pantà, un carrer que voreja la plaça de la Mina Grott i després sontinuem a la dreta. Des d’aquest punt entrem en territori del Parc Natural de Collserola.
Seguim el carrer-camí i poc després de passar per les últimes vivendes, trobem el camí amb un cadenat i tenim a l’esquerra l’entrada de la Mina Grott. Al front veiem unes escales que ens permetran d’arribar a la part superior de la presa del pantà i a la dreta es troba la Casa del Guarda, de color rosa, que acull l’Espai d’interpretació del pantà i al costat mateix, en una petita esplanada encarada a la paret de la presa, hi ha una àrea de pícnic amb taules i bancs.

Pugem per les escales i quan arribem al final haurem arribat al Pantà de Vallvidrera (260 m, 7 min), just al costat de la presa.
El pantà ofereix un aspecte més alegre després d’un temps de veure’l amb poca o gens d’aigua per la sequera.

Passem cap a la dreta per sobre de la presa i a l’altra banda girem a l’esquerra. Passarem un tram amb vivendes a la dreta i el pantà a l’esquerra, primer en lleugera oujada i després en suau descens.

Presa del Pantà de Vallvidrera

Quan ja som a la cua del pantà veurem un camí cap a la dreta (263 m), que marca la direcció del GR-96 (veure foto), que hem d’agafar.

Trencall cap al Mas Sauró, a la dreta (direcció GR-96)

Anem cap a la dreta i el que comença com un camí es converteix de seguida en un corriol. És el corriol que puja cap al barri del Mas Sauró.
I aquí comencen uns problemes inesperats. Després de les últimes pluges, no només s’ha omplert una mica el pantà, sinó que la vegetació ha crescut i molt. Tant que el que era un corriol molt fressat s’ha transformat en un caminet envaït per la vegetació i a trossos aixaragallat, de manera que es feia un xic complicat avançar.
El problema de la vegetació tapant els camins estrets no feia més que començar.

Sigui com sigui, després del tros de pujada del corriol, arribarem al Camí de la Reineta, carrer asfaltat. Quan hi som continuem a l’esquerra amunt, poc tros perquè aviat hem de pujar per les llargues escales que veurem a la nostra dreta, que ens portaran al Camí del Mas Sauró, a la part alta del barri.

Escales a la part alta del barri del Mas Sauró

Quan arribem a dalt de tot hem de girar a l’esquerra fins arribar a una bifurcació (339 m, 28 min). A la nostra dreta queda la Residència Mas Sauró per a discapacitats intel·lectuals.

Just enmig de la cruïlla surt un camí amb cadenat que s’endinsa al bosc (veure foto). És una drecera que va a buscar la carena i és per on continua la nostra ruta.

Origen del corriol boscà cap a la carena (339 m)

Prenem el camí, passem per dues torres elèctriques i llavors arriba la pujada més sostinguda, però moderada, tot i haver de passar alguns trams força rocallosos, però es pot fer bé. Aquí no ens molesta gens la vegetació, no perderem de vista el sender.

Seguim caminant cap amunt fins que arribarem a creuar-nos amb un corriol, el que ve del Turó de Can Llevallol i va cap a Les Planes (406 m). En ser-hi molt de compte perquè hem de travessar el corriol i agafar un corriol mig amagat que surt al nostre davant, un xic a l’esquerra (veure foto).

És un caminet que ens estalviarà un tros de pujada més pronunciada i que ens escurçarà la distància i el temps per assolir la carena. A més, és un sender agradable, amb poca pujada, molt planer.

Més endavant arribarem a una cruïlla amb un altre corriol (426 m) i haurem de continuar per la dreta i en lleugera pujada arribarem sense problemes a enllaçar amb el camí de carena (458 m), una pista ampla.

Moment de tombar cap a l’esquerra (direcció Can Masdemont – Carretera de Molins) i en poca estona serem al Turó de Can Pasqual (469 m, 55 min). El cim està assenyalat amb un vèrtex geodèsic situat al marge dret del camí, al costat d’un gran dipòsit. Al cilindre de formigó, la Diputació de Barcelona hi ha col·locat un cartell amb informació molt interessant sobre la història d’aquest indret: el vèrtex va servir per determinar la mesura del metre, a finals del segle XVIII.
La llàstima és que el cartell segurament durarà poc. Algú incívic ho arrencarà o ho pintarà per impedir-ne la lectura. Temps al temps.

Turó de Can Pasqual (469 m)
Cartell de la Diputació de Barcelona explicant la història d’aquest indret.

Al turó, acaba la primera etapa del recorregut.

Tram 2
TURÓ DE CAN PASQUAL (469 m) –
COLL DE CAN MALLOL (376 m)

Pel Coll de Ca n Pasqual i Carretera de Molins

Deix el turó i seguim la pista. De seguida veurem a mà esquerra un camí que fa una volta fins a un mirador, amb bones vistes sobre diverses poblacions del Baix Llobregat, i després torna a la pista. Nosaltres tirem rectes sense desviar-nos del camí principal, que aviat inicia el descens fins arribar a encarar-nos amb Can Masdemont.

En ser-hi de front hem de continuar seguint el revolt cap a l’esquerra o uns metres més avall enllaçarem amb una altra pista, el Camí de Can Castellví.

Cruïlla amb el Camí de Can Castellví
Coll de Can Pasqual (423 m)

A la cruïlla tombem a l’esquerra i anem fent fins a trobar la carretera de Molins. Som al Coll de Can Pasqual (423 m, 1h 06 min).
Des d’quí hem de fer un tros pel voral de la carretera (BV-1468). Des del trencall travessem en compte la calçada per anar a l’altra banda i girem a la dreta. Hem de fer uns 450 metres fins arribar a la zona de la finca particular de La Sargantana (trencall indicat a l’esquerra). Llavors hem de tornar a travessar la calçada per dirigir-nos al trencall que surt per la dreta (direcció Font de Can Mallol-Can Bosquets) (398 m).

Prenem el camí amb cadenat i l’anem seguint avall fins arribar a enllaçar amb un altre camí, el que porta a la Rierada (a la dreta). Nosaltres hem de travessar aquest camí i ficar-nos per un corriol que s’endinsa al bosc, al front (veure foto) (386 m).

El corriol és molt planer i bonic, amb una vegetació exhuberant, però el sender no arriba a tancar-se i es pot passar bé. En pocs minuts accedirem de nou a la carretera de Molins, per un voral protegit per la barana de la via.

A pocs metres en línia recta serem al Coll de Can Mallol (376 m, 1h 21 min), final de la segona etapa de la ruta.

Coll de Can Mallol (376 m)

Abans de descriure l’etapa propera cal fer un aclariment. Des d’aquest punt hi ha dues opcions per anar en direcció Can Calopa.
La primera és seguir el camí amb cadena, caminar uns 5 minuts (tros marcat en color blau en el mapa de ruta) i en arribar a una bifurcació de corriols tombar a la dreta, pel camí direcció Turó del Xai-Can Calopa de Dalt. És la via normal i la que us recomano.
La segona opció, la que vaig escollir jo, consisteix en agafar el corriol que surt per la dreta i que va baixant fins a trobar el Camí de la Font de Can Mallol, molt a prop de la font del mateix nom, i després tirar a l’esquerra fins a trobar el camí de la primera opció (ruta marcada en color lila al mapa de ruta).

El problema va venir després de passar la primera torre elèctrica. A partir d’allà, la vegetació va anar tapant el sender i malgrat anar orientat cap al torrent, ben aviat em vaig trobar atrapat al bosc, sense rastre de camí, rodejat de vegetació i amb nombrós brancatge, cosa que em dificultava la marxa. Estava en un cul de sac, havent patit més d’una esgarrinxada.
Com que no hi havia manera de continuar, vaig decidir pujar pel dret del vessant de la muntanya, en direcció cap on es veia el cel. Arribant a dalt segurament trobaria algun camí. L’esperança va augmentar quan vaig sentir de lluny el pas de vehicles. Una carretera estava a prop!
Finalment, superant tota la brossa que trobava al pas (bardisses, plantes diverses, arbres, troncs, branques i herbes altes), vaig aconseguir arribar a un camí.
Havia sortit del bosc! Però no sabia a on estava. Sort que a pocs metres vaig veure un senyal de direcció, i vaig anar cap allà i… sopresa! Estava al trencall del camí cap al Turó del Xai i Can Calopa de Dalt (380 m, 1h 53 m).
Sí, era el trencall a només cinc minuts del Coll de Can Mallol. Triant la segona opció havia fet una marrada d’una mitja hora per tornar pràcticament al mateix punt.
Per això us recomano la primera opció, a no ser que s’hagin desbrossat els senders, molt tapats.

Trencall cap al Turó del Xai-Can Calopa de Dalt (380 m)

Situats al trencall del camí venint del Coll del Mallol, seguim en direcció al Turó del Xai i el primer objectiu, a uns 15minuts, serà l’arribada a la carretera de Molins. En el recorregut passarem per alguns trencalls, entre els quals el que ve per la dreta, el camí de la Font de Can Mallol, per on haguérem arribat sense la marrada, i tot seguit, també a mà dreta, el trencall cap a Can Calopa de Dalt seguint l’itinerari del PR-165. Nosaltres els ignorem i continuem pel camí sense desviar-nos.

Molt aviat tornarem a ser a la carretera de Molins (BV-1468) (339 m, 2h 07 min).

Arribada una altra vegada a la carretera de Molins

Una vegada més (el tercer cop) travessem la calçada i ens dirigim cap al corriol que surt més a la dreta, en pujada. Per arribar a la masia de Can Calopa no ho farem per la banda de la Rierada (pel PR-C165, que ja hem fet altres vegades) sinó per la carena passant per un parell de turons. Iniciem el camí indicat cap al Turó del Xai-Ca n’Illescas (veure foto).

Inici del camí de la carena dels turons del Xai i de la Banya

Anem pujant pel corriol i en mig quart, en una primera bifurcació, arribarem al Turó del Xai (366 m, 2h 15 min).

Més endavant, hem de procurar seguir per l’esquerra amunt per guanyar alçada i poder anar a la zona del segon dels cims de la carena, el Turó de la Banya (372 m, 1h 24 min).

Compte que en tota aquesta zona no hi ha cap indicador i hem de tirar d’orientació i d’intuïció. Però es pot avançar sense problemes pels senders.

Un cop hem arribat a dalt de la carena iniciem el descens. Hem d’estar molt atents per quan vegem una cruïlla marcada amb una pila de pedres: hem de seguir per la dreta. És important fixar-nos en aquest punt i prendre la direcció correcta, perquè si no ens desviaríem molt de la ruta.

Continuem baixant fins a trobar un altre camí (el que va a Ca n’Illescas) i a l’encreuament girem cap a la dreta i en un no res serem, una vegada més, a la carretera de Molins. (306 m, 2h 34 min).

Enllaç amb el camí, final del descens. Seguim cap a la dreta.
Enllaç amb la carretera de Molins. Can Calopa està molt a prop.

Seguim la carretera pel voral tirant cap a la dreta uns metres i quan poguem travessem la calçada (per quarta vegada…i última!) per anar a trobar un camí que surt per l’esquerra i que ens porta directament a la masia de Can Calopa.

Accés a Can Calopa de Dalt, per l’esquerra

Finalment som a la masia de Can Calopa de Dalt (299m, 2h 38 min).

Masia de Can Calopa de Dalt (299 m)

La masia està explotada per L’Olivera Cooperativa i elaboren vins i olis singulars, els únics d’origen de Barcelona. Però la masia ofereix molt més, com una vinoteca en una de les dependències del recinte, així com altres serveis.
Més informació del projecte de la cooperativa al web de l’Ajuntament de Barcelona, en aquest enllaç.

En aquesta bonica masia donem per acabada la tercera etapa de la caminada. Ens espera l’entorn natural de la Rierada.

El quart tram de la ruta passa en bona part per la Reserva Natural Parcial de la Rierada-Can Balasc, amb dos punts d’interès: la Font del Bon Pastor i el Gorg de Can Bosquets.
Un cop hem rodejat els camps de Can Calopa baixarem cap a la Rierada, en un entorn ombrívol, amb molta vegetació, on sentirem silenci, només trencat pel cant dels ocells i el brogit de l’aigua.
Farem un camí de descens espectacular en plena natura.

Deixem Can Calopa i anem cap a la zona d’aparcament, en direcció a la carretera i, sense entrar-hi, prenem el corriol que baixa pel cantó esquerre. De seguida veiem el reixat que a partir d’ara anirem resseguint rodejant tota l’àrea de camps de conreu de la masia.

Corriol amb la tanca enreixada perimetral de la finca de Can Calopa

Ben aviat serem a una bifurcació on hem de continuar per l’esquerra seguint la tanca. Passem pel costat dels camps, deixant la masia, que no veiem, tapada pel marge elevat. I quan en una clariana ja podem veure la masia sense pujar al marge (veure foto) hem d’estar molt alerta perquè tenim a mà dreta l’inici del camí que baixa a la Rierada (281 m, 2h 55 min).

Vista de la masia de Can Calopa des de l’extrem dels camps de la finca

És una cruïlla important, que jo vaig passar de llarg (no hi ha cap indicació), vaig arribar a passar una tanca i poc després vaig haver de recular per agafar el corriol que tocava, fent uns cinc minuts de marrada (281 m, 3h 01 min)

És un sender que baixa sobtadament cap al bosc i per això és difícil de veure’l. Des d’aquí iniciem el descens cap a la Rierada per un corriol que ens portarà al fons del Torrent de les Tres Serres, on hi ha la Font del Bon Pastor.
El descens és llarg però el camí sempre és perfectament visible, amb senyals vermells per orientar-nos en alguna roca o en troncs d’arbres.

Durant el trajecte, amb la vegetació molt crescuda, però sense envaïr el sender, trobarem uns quants arbres caiguts, atravessats al camí, que ens obligarà a passar fent equilibris o a agupir-nos.

Quan som a prop del torrent ja podem sentir el brogit d’aigua que raja a la font. Hem arribat a la Font del Bon Pastor (146 m, 3h 16 min), situada al marge dret del camí per on hem vingut i enmig del Torrent de les Tres Serres.

Deixem la font travessant el torrent i continuem per un camí que aviat travessa la riera, passa pel costat d’una antiga bassa i més endavant arriba a una clariana. En aquesta zona, per la dreta surt un camí (també me’l vaig passar de llarg, perquè no està indicat) que baixa cap a la Riera de Vallvidrera i de seguida arribarem al Gorg de Can Bosquets (153 m, 3h 30 min), un salt d’aigua en un entorn tranquil (si més no els dies feiners).

Gorg de Can Bosquets (153 m)

Visitat el gorg desfem el camí per on hem arribat i al primer trencall a la dreta tombem cap amunt per una via un xic rocallosa i en poca estona anirem a sortir de nou al camí de la Rierada a Can Bosquets (161 m). Girem a la dreta i de seguida arribarem a una cruïlla on hi ha el cartell d’entrada a la Reserva Natural de la Rierada (per a nosaltres, òbviament, de sortida).
Som al camí que rodeja la masia de Can Bosquets (o Can Busquets), a l’accés de la qual arribarem tot seguit (169 m, 3h 36 min), seguint recte.

A Can Bosquets sortim de la Resrva Natural Parcial de la Rierada-Can Balasc
Accés a Can Bosquets, a l’enllaç amb la pista forestal cap a La Floresta

I a l’encreuament, a la pista del Camí de Can Bosquets, acaba el tram que hem fet per la Rierada. Només ens resta arribar a La Floresta.

En menys de mitja hora serem a La Floresta, barri del municipi de Sant Cugat del Vallès.
Situats a l’accés de la masia prenem la pista ampla del Camí de Can Bosquets a la dreta i l’anem seguint fins a trobar una carretera (no és la de Molins, tranquils). Per arribarf-hi farem un tram amb lleugera pujada, sense massa al·licients i amb poca ombra (els dies de calor esgota una mica).

En uns 10 minuts, però, serem a la Carretera de Vallvidrera a Sant Cugat, la BV-1462, just a l’alçada del km 9 (210 m, 3h 46 min).

Per enèsima vegada en aquesta excursió travessem la calçada (d’una carretera nova, això sí) i entrem recte a un carrer en pujada, que prenem per la vorera de l’esquerra.

Travessem la calçada i pugem per aquest carrer, per la banda esquerra

Perquè per aquesta banda surt poc després la Drecera de Can Bosquets (216 m), una llarga escala que ens portarà a l’Avinguda de Tarruell (235 m, 3h 52 min).

Drecera de Can Bosquets

En arribar a dalt girem a la dreta, resseguim el carrer, més endavant ignorem un carrer que ve per la dreta i de seguida un que surt per l’esquerra i seguim per la mateixa via. Però molt aviat haurem d’agafar per l’esquerra les Escales Tarruell (237 m), que ens permetran baixar fins a l’estació de La Floresta (FGC) (206 m, 4 hores), final de la travessa.

Escales Tarruell
Baixant per les escales ja veiem al fons l’estació de tren

A l’estació donem per acabada l’excursió.

DESNIVELLS I TEMPS PER TRAMS
Desnivell en metres / Temps en minuts

TramDesnivellTemps
Baixador de Vallvidrera (FGC)-Pantà de Vallvidrera+ 247′
Pantà de Vallvidrera-final barriada Mas Sauró+ 7921′
Mas Sauró-Turó de Can Pasqual per corriols+ 13027′
Turó de Can Pasqual-Coll de Can Pasqual– 4611′
Coll de Can Pasqual-Coll de Can Mallol– 4715′
Coll de Can Mallol-Camí Font de Can Mallol- Bosc de Can Mallol (marrada)+ 432′
Camí Can Calopa de Dalt fins Carretera de Molins– 4114′
Carretera de Molins-Turó del Xai+ 278′
Turó del Xai-Turó de la Banya+ 69′
Turó de la Banya-Carretera de Molins– 6610′
Carretera de Molins-Can Calopa de Dalt– 74′
Can Calopa de Dalt-Font del Bon Pastor per corriol a la Rierada– 15338′
Font del Bon Pastor-Gorg de Can Bosquets+ 714′
Gorg de Can Bosquets-Can Bosquets+ 166′
Can Bosquets-Carretera de La Floresta+ 4110′
Carretera de La Floresta-Avinguda de Tarruell+ 256′
Avinguda de Tarruell-estació La Floresta (FGC)-298′
Totals acumulats+ 359
– 389
4h 00′

Desglossament del temps per etapes:
Baixador de Vallvidrera-Turó de Can Pasqual: 55 min
Turó de Can Pasqual-Coll de Can Mallol: 26 min
Coll de Can Malol-marrada pel bosc-Ctra.Molins: 46 min
Ctra.Molins-Turons Xai-Banya-Calopa de Dalt: 31 min
Can Calopa de Dalt-La Rierada-Can Bosquets: 58 min
Can Bosquets-La Floresta: 24 min

Distribució del temps:
44 % en pujada, 8 % en pla i 48 % en baixada.

De Vallvidrera a Molins de Rei per Santa Creu d’Olorda, Can Ferrers i Vall de Sorgues

Baixador de Vallvidrera-Molins de Rei, per Santa Creu d’Olorda, Can Ferrers, Vall de Sorgues, El Terral i Plaça de les Bruixes

DADES TÈCNIQUES

  • Caminada núm. 101
  • Data: divendres, 26 de juliol de 2024
  • Inici: Baixador de Vallvidrera (FGC)
  • Final: Molins de Rei (Renfe)
  • Sector: vessant del Llobregat (Santa Creu d’Olorda-Molins de Rei)
  • Distància: 13,85 km
  • Temps: 3 h 35 min
  • Desnivell: + 263 m / – 470 m
  • Dificultat: moderada
  • Tipologia: travessa lineal (només anada)

ITINERARI

Baixador de Vallvidrera (FGC)-Pantà de Vallvidrera-Mas Sauró-Turó de Can Pasqual-Can Masdemont-Coll de Can Pasqual-Coll de Can Mallol-Santa Creu d’Olorda-Carretera Sanson-Font de Can Ferrers-Can Ferrers-Can Ribes-Camí de Castellciuró-Vall de Sorgues (carena)-El Terral-Plaça de les Bruixes-Molins de Rei (Renfe).

MAPA DE LA RUTA

RUTA A WIKILOC

LLOCS D’INTERÈS

COMENTARI

Travessa per la banda del Llobregat, amb destí a Molins de Rei, que ja hem fet altres vegades, però amb una variant a la segona part de la caminada, a partir de Santa Creu d’Olorda.
Des d’aquest punt, en aquesta ocasió seguirem una ruta per Can Ferrers (o Farrés) i la Vall de Sorgues per un corriol carener. En ser a Molins visitarem tres espais destacats: l’àrea de pícnic del Terral, el jaciment iberoromà de la Plaça de les Bruixes i, ja en la trama urbana, la Font dels Casats.
Es tracta d’una caminada que sovinteja els senders emboscats, d’agrair en temps d’estiu, per les ombres i també per l’acompanyament gratuït del persistent cant de les cigales.
Itinerari amb un perfil altimètric típic de les travesses per Collserola des de Barcelona a l’altra vessant de la serra: inici amb pujada sostinguda fins arribar a la carena principal (cota màxima, els 470 m del Turó de Can Pasqual) i llarg descens, en aquest cas cap al Baix Llobregat.

DESCRIPCIÓ DE LA RUTA

Tram 1
BAIXADOR DE VALLVIDRERA (236 m) –
TURÓ DE CAN PASQUAL (470 m)

Pel Pantà de Vallvidrera i drecera Mas Sauró

El primer tram de l’excursió és de pujada: hem d’anar cap a la carena de principal de Collserola que ens aboca a la banda del Baix Llobregat.
Sortim de l’estació del Baixador de Vallvidera (FGC) (236 m) per les escales que donen a la carretera de Sant Cugat (BV-1462), creuem la calçada pel pas de vianants regulat per un semàfor. Passem per una parada de bus i travessem el carrer per enfilar el Camí del Pantà (a esquerra), rodegem la Plaça de la Mina Grott i en arribar a una cruïlla trobem uns primers indicadors (veure foto). Hem de seguir cap a la dreta.

Cruïlla senyalitzada: girar a la dreta

Continuem pel Camí del Pantà, amb terra pavimentat mentres passem pel costat d’algunes vivendes i al final el camí esdevé de terra i tancat al trànsit amb un cadenat. De seguida veurem a mà esquerra l’entrada al Mina Grott i poc després, a mà dreta, l’edifici rosa de l’Espai d’interpretació del Pantà de Vallvidrera, amb una petita àrea de pícnic, tot al costat de la paret de la presa del pantà.

Camí cap al pantà; a l’esquerra la Mina Grott

Tot seguit tenim unes llargues escales que ens portaran a la part alta de la presa, des d’on podem veure tot el Pantà de Vallvidrera (260 m, 8 min). El pantà segueix molt sec, però no tant com l’hem vist en caminades anteriors.

Aspecte actual del Pantà de Vallvidrera, des de la presa

Travessem tota la presa fins a l’altra banda, on hi tornen a haver vivendes i tirem a l’esquerra, resseguint el pantà, per un camí pavimentat, primer en lleugera ascensió i després en baixada fins a la cua del pantà.

Vista de la presa del pantà, des de l’altra banda

En passar per les darreres vivendes, el camí torna a ser de terra i molt aviat, a mà dreta, veurem un camí (263 m, 12 min) í , que es tranformarà en corriol estret i que ens durà a la zona del Mas Sauró. Primer seguirem aquest corriol (marques GR-96), amb un darrer tram força costerut, i en ser al Camí de la Reineta (asfaltat i per tant amb vivendes) tombem amunt a l’esquerra fins que veurem unes llargues escales a la dreta. Aquesta escala ens facilitarà arribar al Camí del Mas Sauró, a la part més alta de Santa Maria de Vallvidrera.
Un cop hem pujat les escales girem a l’esquerra i seguim amunt fins a les darreres vivendes (a la dreta, la Residència Mas Sauró per a persones amb discapacitat intel·lectual). En aquest punt compte perquè hem d’agafar el corriol que, enfront nostre, penetra al bosc i que és una bona drecera per assolir la carena (340 m, 26 min). Hi ha pal indicador: seguir la direcció Can Pasqual-Mas Pins.

Aquest és l’inici del corriol que ens dirigirà a la carena

Iniciem la pujada a la carena. El corriol va guanyant alçada i desnivell a mida que anem pujant, sempre per un terreny una mica rocallós (cal anar en compte si hi ha humitat).

Pujant pel corriol en direcció a la carena

El corriol d’ascensió acaba en creuar-se amb un altre corriol travesser, que ve del Turó de Llevallol i va cap al Turó de Castellví (406 m, 38 min).

Encreuament amb el corriol. Hem de travessar-lo i endinsant-nos pel bosc

En aquest punt, simplement hem de creuar el corriol i ficar-nos per un altre sender que surt a l’altra banda, mig amagat, per l’esquerra. Aquest segon corriol va planejant al principi (un tram molt agradable de passar) i després va ascendint, moderadament, es creua amb un altre corriol (hem de girar a la dreta amunt) i finalitza a una petita esplanada a la mateixa carena dels Turons de Can Pasqual, just per on passa la pista forestal que ve de Les Planes (458 m, 50 min).

Pas pel corriol. Seguim anant cap a la carena

Arribats a la carena, hem de seguir cap a l’esquerra per la pista i poc després arribarem al Turó de Can Pasqual (470 m, 53 min).

Enllaç amb la pista forestal de la carena dels Turons de Can Pasqual. Hem de tombar a l’esquerra amunt

Un vèrtex geodèsic situat arran de camí, un xic enlairat, a la dreta, al costat d’un gran dipòsit, ens assenyala l’indret.

Arribada al Turó de Can Pasqual. El vèrtex es troba a la dreta
Turó de Can Pasqual (470 m)

I aquí, al sostre de la caminada, acaba el primer tram de la travessa i l’únic en pujada. Des d’ara, la tendència serà anar perdent alçada.

Tram 2
TURÓ DE CAN PASQUAL (470 m) –
SANTA CREU D’OLORDA (esplanada) (327 m)

Pels colls de Can Pasqual i de Can Mallol

Comencem el segon tram de la ruta i el primer que farem és anar a visitar el mirador que és molt aprop, des del qual podrem gaudir d’excel·lents panoràmiques de la plana del Baix Llobregat. Per anar-hi ens hem de desviar de la pista principal pel primer camí a l’esquerra i un pocs metres després arribarem al mirador (464 m), amb un banc de fusta i encarat a un paisatge que arriba fins al mar, destacant-se la desembocadura del riu Llobregat, l’aeroport del Prat i les localitats de l’entorn (Sant Just Desvern, Sant Feliu de Llobregat, etc.).

Mirador del Turó de Can Pasqual
Panoràmica del Baix Llobregat

Continuant endavant pel mateix camí, ara més estret, tornarem a la pista carenera, i tot seguit veurem al nostre davant Can Masdemont.
En el revolt de la casa hem de girar a la dreta i baixar per la pista que va a parar a una altra, la de Can Castellví (431 m).
A la cruïlla tombem a l’esquerra i en menys de cinc minuts arribarem al Coll de Can Pasqual, per on passa la carretera de Molins (BV-1468) (423 m, 1h 03 min).

Coll de Can Pasqual (423 m)

Creuem la calçada i tirem cap a la dreta, pel voral encimentat, en direcció a Molins de Rei. Seguint la carretera primer deixarem a mà esquerra el Centre d’Educació Ambiental Mas Pins, immediatament passarem pel punt quilomètric 8 de la carretera i més endavant arribarem a l’indret de La Sargantana. En total, uns 450 metres per carretera, que podem fer en mig quart.

Pas pel voral de la carretera de Molins

Mentrestant, per la banda dreta hem pogut contemplar alguna panoràmica cap al Vallès, amb Montserrat i la Mola al fons.
Passat l’accés a La Sargantana, que tenim a l’esquerra, hem de tornar a creuar la calçada per agafar el camí que veiem a l’altra banda, en direcció Font de Can Mallol-Can Bosquets, amb cadenat a l’accés (398 m, 1h 10min).

Trencall passat La Sargantana. Toca seguir aquest camí que surt per la dreta de la carretera

Seguim aquest camí i més enllà, en creuar-nos amb un altre camí (per la dreta va cap a la Rierada i per l’esquerra torna a la carretera de Molins), hem de travessar la pista i ficar-nos al bosc per un sender que ens portarà de nou a la carretera de Molins, a prop del Coll de Can Mallol.

Encreuament amb el camí de la Rierada. Hem se travessar la pista i entrar al bosc per un petit sender (al front)

És un corriol planer, que passa pel bosc, molt bonic, però molt curt: en un parell de minuts arribarem de nou a la carretera de Molins. Però ara no trepitjarem gens d’asfalt perquè el corriol està protegit per la barana de la calçada. Al final d’aquest pas lateral de la carretera serem al Coll de Can Mallol (376 m, 1h 18 min).

Tram del corriol en direcció el Coll de Can Mallol
Coll de Can Mallol (376 m)

Al coll hem de prendre el camí cadenat de la dreta que veiem a la foto, en direcció Santa Creu d’Olorda-Turó del Xai-Can Calopa de Dalt.
Seguim el camí i poc després ens trobarem amb una cruïlla de tres camins (veure foto).

Punt d’encreuament de tres camins. Hem de seguir pel de l’esquerra

Per la dreta aniríem cap al Turó del Xai i Can Calopa de Dalt, pel mig pujaríem al Turó d’en Serra, i per l’esquerra anirem cap a Santa Creu d’Olorda.
Així doncs, continuem pel camí de l’esquerra que, primer amb lleugera ascensió i després en decidit descens, ens conduïrà fins a Santa Creu d’Olorda. Durant el trajecte, divisarem al fons, a estones, la torre de guaita del Puig d’Olorda i la cinta transportadora de la Sanson.

Tram del camí. A partir d’aquí, iniciem el descens cap a Sant Creu d’Olorda
Presència d’un arbre caigut en el recorregut del camí

En el tros final del camí arribarem encarats a una central elèctrica, que vorejarem i tot seguit ens retrobarem amb la carretera de Molins, just a la cruïlla d’accés a Santa Creu. Travessem de nou la calçada per adreçar-nos a l’entrada del recinte.

Entrada de Santa Creu d’Olorda

Hem arribat a  Santa Creu d’Olorda (327 m, 1h 34 min).
Es tracta d’ una gran àrea de lleure, amb diversos elements a destacar: l’ermita de Santa Creu, el Castell d’Olorda (en ruïnes), un restaurant, una àrea de pícnic, una gran esplanada i un ampli aparcament. És tanmateix un centre neuràlgic, punt d’inici, de pas o de final de nombroses excursions i rutes per la Serra de Collserola.

Amb l’estada en aquest indret acabem el segon tram de la travessa. Si volem completar la visita podem anar a veure l’espai naturalístic de la Pedrera dels Ocells, situat molt a prop, al camí de Molins de Rei.

Deixem Santa Creu d’Olorda pel final de l’esplanada, el més allunyat de l’ermita, per agafar el camí-carretera que va cap a Sant Feliu de Llobregat, passant per l’antiga cimentera Sanson.

Abandonant l’esplanada de Santa Creu d’Olorda

Comencem el camí i més endavant trobarem a mà dreta una primera cruïlla destacada, la del camí de pujada al Puig d’Olorda, que avui passem de llarg (333 m, 1h 38 min). Seguim avall i aviat el camí està pavimentat: això és el senyal que estem arribant a la zona de l’antiga pedrera de la Sanson. La mina, avui abandonada, proveïa de pedra calcària la cimentera Sanson, situada uns metres més avall i tancada des de l’any 2006.
En acostar-nos a les instal·lacions d’extracció ja veiem la cinta transportadora que uneix la mina, a la falda del Puig f’Olorda, a l’hangar d’emmagatzematge, que alhora connectava amb la fàbrica de ciment (306 m, 1h 47 min).
Podeu veure el pas per la fàbrica a la ruta núm. 79 d’aquest blog.
I tenir més informació sobre l’explotació minera de la Sanson en aquesta web (en castellà).

El camí passa a tocar de l’hangar (a mà esquerra) i per sota mateix de la cinta transportadora, amb la pedrera i el Puig d’Olorda a la dreta. És un indret especial i polèmic: cal enderrocar unes instal·lacions inutilitzades en un parc natural o reconvertir-les, per exemple, en un equipament d’arqueologia industrial?

Vegeu unes fotos del pas del camí-carretera per aquest punt:

Primera visió de la cinta transportadora de la Sanson, baixant pel camí de Santa Creu

Hangar d’emmagatzematge
Hangar d’emmagatzematge
Pas per sota de la cinta transportadora; a la dreta el Puig d’Olorda
Pas per sota de l’estructura
Connexió de la cinta transpoirtadora amb l’hangar
Pedrera de la Sanson

Un cop hem passat per sota de la cinta hem de continuar per la pista avall fins arribar al punt que veiem a la foto (293 m, 1h 56 min):

Aquí hem d’anar cap a la dreta, abandonant la pista de Santa Creu

És hora d’abandonar la pista de Santa Creu i girar a la dreta per un corriol prou curiós, amb un tram pavimentat i un tros amb un senyal de trànsit! (sens dubte, restes de l’explotació minera de la Sanson).

A l’inici del corriol veiem la fàbrica Sanson i una panoràmica del Baix Llobregat
Pas pel corriol, amb un senyal de trànsit (!)

El corriol va a parar a un camí (girar a l’esquerra) i molt aviat arribarem a un trencall que no podem deixar escapar. És a l’esquerra, senyalitzat amb la marca SFLL 3 (itineraris de Sant Feliu) (286 m, 2h 02 min). Seguint rectes aniríem a la Pedrera de Can Ferrers, però no és objectiu en aquesta ruta.

En aquesta cruïlla hem de seguir cap a l’esquerra (direcció SFLL 3)
Entrada al corriol cap a Can Ferrers

Aquest corriol, més aviat planer, ens portarà a Can Ferrers i al camí de Castellciuró, a l’alçada de Can Ribes.
Des del corriol tindrem l’oportunitat de contemplar algunes panoràmiques del Baix Llobregat.

Vista des del corriol

Més endavant passarem per la zona de la Font de Can Ferrers (o de Can Farrés) (2h 06 min) amb tres elements característics: la mina, la font i la bassa, que veurem successivament arran del camí. Primer passarem per la mina (a la dreta) , tot seguit per la font i després per la bassa (ambdós a l’esquerra).

Passada la font arribarem a enllaçar amb un camí més ample (278 m), i girarem a la dreta. Tenim Can Ferrers molt a prop.

Enllaç amb el camí a Can Ferrers: seguim a la dreta
Acostant-nos a la masia, de la qual ja en veiem la teulada

En molt poca estona passarem per Can Ferrers (o Can Farrés) (273 m, 2h 12 min, .

Arribant a Can Ferrers
Deixant enrere Can Ferrers

Des de la casa, uns metres més per una pista prou ample ens portarà a enllaçar amb el camí de Santa Creu d’Olorda a Molins de Rei per Castellciuró, en una cruïlla de camins i corriols, a l’alçada de Can Ribes (289 m, 2h 17 min).

Arribada a l’enllaç amb el camí de Castellciuró

I en aquest encreuament acabem el tercer tram de la travessa.

A la cruïlla hem de girar a l’esquerra avall, en direcció Castellciuró-Molins de Rei. Farem un tram d’uns 10 minuts, sempre en baixada i per un camí força transitat per caminants, corredors i ciclistes, sobretot els caps de setmana.

El final del trajecte per aquesta pista serà quan arribem a una nova cruïlla on coincideixen diversos camins i corriols, destacant-se els camins cap a Can Tintorer (a la dreta) i poc més enllà cap a Can Bofill (a l’esquerra).
Però atents perquè nosaltres hem de prendre un corriol, no senyalitzat, que tenim al front i que s’enfila directe al bosc (211 m, 2h 26 min): és el corriol per la Vall de Sorgues, que ens conduïrà a Molins de Rei, passant pel bosc, carenejant.

Arribada a la cruïlla de camins. Hem de tirar rectes ficant-nos al bosc
Inici del corriol cap a la Vall de Sorgues

Comencem una caminada per un sender ben fressat, que hem seguir-lo sempre, sense desviar-nos. Durant el trajecte passarem enmig del bosc i de tant en tant anirem gaudint de vistes panoràmiques d’aquesta zona del Baix Llobregat, cap a Sant Feliu, Molins de Rei i El Papiol.

Panoràmica des del corriol carener de la Vall de Sorgues
Vista cap al Papiol, amb el Puig Madrona a la dreta i Montserrat al fons

I passarem a tocar de dues torres elèctriques, que ens refermeran que anem pel bon camí.

Una de les dues torres elèctriques que trobarem pel camí

Pel camí també veurem ,a mà esquerra en el sentit de la marxa, les ruïnes d’una possible cabana.

Seguim descendint per aquest caminet carener, sempre orientats cap a Molins.

Continuem baixant pel corriol emboscat
Pas per una rasa al marge del camí

Poc després de passar per la rasa hem d’estar alerta i vigilar un trencall per la dreta, que baixa sobtadament, abandonant el camí que seguíem.
A les fotos següents veiem just el lloc per on hem de tombar a la dreta.

Punt on cal deixar el corriol que seguíem i continuar per la dreta avall
Aquest és el corriol que ens durà a Molins de Rei

Des d’ara seguirem un corriol que baixa decidit fins arribar a la zona de la Font del Marxant (oculta per la vegetació) i tot seguit a l’encreuament amb la carretera de Vallvidrera i el camí de Can Tintorer (62 m, 2h 57 min).

Darrers metres del corriol. Aviat sortirem a la carretera de Vallvidrera
Cartell del Parc a l’encreuament del corriol amb la carretera de Vallvidrera i el camí de Can Tintorer

Som als afores de Molins de Rei i en arribar a la carretera de Vallvidrera (la BV-1468) acabem el quart tram de la travessa.

En aquest encreuament comencem el darrer tram de la ruta. Abans de cloure-la visitarem tres espais, molt propers entre ells: primer ens arribarem a l’àrea d’estada del Terral (76 m), al costat de la carretera; després pujarem al jaciment arqueològic de la Plaça de les Bruixes (91 m) i finalment, ja entrant a Molins de Rei, passarem per la Font dels Casats (48 m), abans de dirigir-nos a l’estació de tren i tancar la caminada.

El primer que farem és travessar la calçada per agafar un vial i anar cap a la dreta en paral·lel a la carretera de Vallvidrera.

A l’altra banda de la calçada hi ha un vial que va paral·lel a la carretera

El vial no arriba a la mateixa carretera (segueix amunt cap a la Plaça de les Bruixes), però nosaltres passarem pel costat de la barana de la carretera i seguirem el voral pavimentat per l’esquerra de la calçada. Poc després, un cartell ens anuncia que entrem en el Parc Natural de Collserola. Tenim El Terral a tocar.

Pas pel voral de la carretera, en direcció al Terral

Seguim la carretera uns 250 metres i arribarem a l’àrea d’estada del Terral, (76 m, 3h 02 min) que es troba a l’altra banda de la carretera i al davant de l’espai del circuit de motocross, amb un munt de camins en totes direccions i diferents desnivells (vegeu-ne un video penjat a You Tube).

Cartell del Parc a l’àrea d’estada del Terral
Mapa de situació d’indrets destacats del Parc de Collserola

El Terral, està ubicat en una esplanada entre la carretera i la riera de Sant Bartomeu. A l’extrem més proper a Molins de Rei hi ha una zona de pícnic, amb diverses taules de fusta.

Àrea del Terral

Sortim del Terral pel mateix lloc per on hem entrat, o sigui, travessant la calçada per anar a buscar el voral cimentat, ara a la dreta de la carretera, per recular i tornar al vial que havíem deixat a l’anada.

Davant de l’àrea hi ha, enlairada, la Plaça de les Bruixes, amb el jaciment arqueològic i el circuit de motocross

Quan tornem a ser al vial hem de continuar a la dreta amunt i per una pujada força costeruda, però no massa llarga, que ens durà a l’espai de la Plaça de les Bruixes (91 m, 3h 09 min).

Arribant a la Plaça de les Bruixes per un corriol costerut

Aquí trobarem un jaciment arqueològic de l’època iberoromana (segles II-I a.C), amb diverses restes de construccions, totes elles engabiades per protegir-les.

Cartell del Parc al jaciment de la Plaça de les Bruixes

Aquestes són les restes que s’exposen a l’aire lliure, just on van ser localitzades:

Feta la visita a aquestes restes arqueològiques abandonem l’indret, ara per la zona de vivendes, baixant pel carrer Estefania de Requesens.

Deixant enrere el jaciment

En arribar al primer encreuament girem a l’esquerra per l’avinguda de Collserola, sempre avall, fins a la rotonda per on passa la carretera de Vallvidrera. Aquí girem a la dreta cap al centre vila i al segon carrer a l’esquerra (Passeig de la Font dels Casats) tombem i ens arribem a la Font dels Casats (48 m, 3h 18 min), una font històrica i un lloc emblemàtic de la vila de Molins de Rei.

Font dels Casats (Molins de Rei)
Mosaic de la font

Només ens resta anar a l’estació de tren de Molins, fent una travessa urbana pel carrer de Jacint Verdaguer, l’avinguda Onze de Setembre (un bon tros amb pujada destacada), el pas pel Poliesportiu Municipal, la passarel·la sobre les vies del tren i el carrer d’Àngel Guimerà. Al final d’aquest recorregut arribarem a la plaça on hi ha l’estació de Renfe (29 m, 3h 35 min).

I aquí, ara sí, acaba la travessa que hem fet des de Santa Maria de Vallvidrera, passant pel pantà de Vallvidrera, el turó de Can Pasqual, el coll de Can Mallol, l’indret de Santa Creu d’Olorda, el camí de la cimentera Sanson, amb pas per sota de l’espectacular cinta transportadora, la zona de Can Ferrers (o Can Farrés), amb la font i la masia i el recorregut pel corriol carener de la Vall de Sorgues per arribar a Molins de Rei, on hem estat al Terral, la Plaça de les Bruixes i la Font dels Casats.

DESNIVELLS I TEMPS PER TRAMS
Desnivell en metres / Temps en minuts

TramDesnivellTemps
Baixador de Vallvidrera (FGC)-Pantà de Vallvidrera (presa)+ 248′
Pantà de Vallvidrera (presa)-inici corriol a carena (final Mas Sauró)+ 8018′
Pujada al Turó de Can Pasqual, per corriols+ 13027′
Turó de Can Pasqual-Coll de Can Pasqual (Ctra. Molins)– 4710′
Coll de Can Pasqual-Coll de Can Mallol– 4715′
Coll de Can Mallol-Santa Creu d’Olorda (esplanada)– 4916′
Santa Creu d’Olorda-trencall corriol Can Ferrers– 4128′
Pas corriol-camí Can Ferrers fins enllaç camí de Castellciuró (Can Ribes)+ 315′
Camí de Castellciuró fins trencall corriol carener Vall de Sorgues– 789′
Pas per la Vall de Sorgues pel corriol carener fins final (enllaç Ctra.Vallvidrera / cruïlla camí Can Tintorer)– 14931′
Enllaç Ctra. Vallvidrera-Àrea d’estada El Terral+ 145′
El Terral-Plaça de les Bruixes (jaciment iberoromà)+157′
Travessa urbana per Molins de Rei fins estació Renfe, passant per Font dels Casats– 6226′
Totals acumulats+ 263
– 470
3h 35′

Desglossament del temps per etapes:
Baixador de Vallvidrera-Turó de Can Pasqual: 53 min
Turó de Can Pasqual-Santa Creu d’Olorda: 41 min
Santa Creu d’Olorda-enllaç Camí de Castellciuró: 43 min
Camí de Castellciuró-Vall de Sorgues-El Terral: 45 min
El Terral-Plaça de les Bruixes-Molins de Rei: 33 min