Arxiu d'etiquetes: pantà de vallvidrera

De Vallvidrera a Sant Feliu per Santa Creu d’Olorda, Puig d’Olorda, Cimentera i La Salut

Baixador de Vallvidrera-Pantà de Vallvidrera-Turó de Can Pasqual-Coll de Can Mallol-Santa Creu d’Olorda-Puig d’Olorda-Cimentera-Ermita de la Salut-Sant Feliu de Llobregat

DADES TÈCNIQUES

  • Caminada núm. 79
  • Data: dimecres, 28 de setembre de 2022
  • Inici: estació Baixador de Vallvidrera (FGC)
  • Final: estació Sant Feliu de Llobregat (Renfe)
  • Sector: vessant del Llobregat (Santa Creu d’Olorda-Sant Feliu)
  • Distància: 14,05 km
  • Temps: 3 h 20 min
  • Desnivell: + 342 m / – 546 m
  • Dificultat: moderada
  • Tipologia: travessa lineal (només anada)

ITINERARI

Baixador de Vallvidrera (estació FGC)-Pantà de Vallvidrera-Mas Sauró-Turó de Can Pasqual-Coll de Can Pasqual-Coll de Can Mallol-Santa Creu d’Olorda-Puig d’Olorda-Camí Coves de Santa Creu d’Olorda-Carretera de la Cimentera-Ermita de la Salut-Riera de la Salut-Sant Feliu de Llobregat (estació Renfe).

MAPA DE LA RUTA

RUTA A WIKILOC

LLOCS D’INTERÈS

COMENTARI

Travessa pel vessant sud-oest de la Serra de Collserola, des de Santa Maria de Vallvidrera fins a Sant Feliu de Llobregat, passant pel pantà de Vallvidrera, el turó de Can Pasqual, Santa Creu d’Olorda, el cim del Puig d’Olorda, l’antiga cimentera Sanson i l’ermita de la Salut.
La caminada comença a l’estació del Baixador de Vallvidrera amb una passejada fins al pantà de Vallvidrera i des d’allà una llarga ascensió fins a dalt la carena del turó de Can Pasqual, el sostre de la ruta.
Després, tram més aviat planer i amb descens suau fins a Santa Creu d’Olorda, una àrea de lleure molt freqüentada, amb diversos punts d’interès.
Continua amb l’ascensió, curta però amb trossos costeruts, fins al cim del Puig d’Olorda, des d’on podem contemplar vistes espectaculars del Baix Llobregat i de l’entorn boscós de Collserola.
L’etapa següent de l’itinerari és de baixada, passant pel camí de les Coves de Santa Creu d’Olorda (interessants per als amants de l’espeleologia) i per la Carretera de la Cimentera, amb el pas per l’antiga fàbrica Sanson, amb unes instal·lacions totalment abandonades, per acabar desviant-nos cap a la zona de La Salut, amb l’ermita i una àmplia àrea de lleure.
Acabem l’excursió amb una passejada fins a Sant Feliu de Llobregat, pel camí de la Riera de la Salut, completada per una travessa urbana fins a l’estació de tren.

DESCRIPCIÓ DE LA RUTA

Tram 1
BAIXADOR DE VALLVIDRERA (236 m) –
TURÓ DE CAN PASQUAL (469 m)

Pel Pantà de Vallvidrera i drecera Mas Sauró

Abandonem l’estació de Baixador de Vallvidrera (236 m) per les escales que baixen a la carretera, la travessem i seguim recte cap a una parada d’autobús i tot seguit tombem a l’esquerra pel Camí del Pantà, passem pel costat d’un restaurant (a la dreta) i per la Plaça de la Mina Grott (a l’esquerra) i a cruïlla de carrers continuem per la dreta, pel Camí del Cama-sec. Més enllà passem per les últimes vivendes de la zona, per l’entrada de la Mina Grott (a l’esquerra) i per la Casa del Guarda (de color rosa, a la dreta), actualment Espai d’interpretació del Pantà de Vallvidrera, amb una petita zona de pícnic, i finalment arribem a un tram pavimentat esgloanat i accedim a dalt la presa del Pantà de Vallvidrera (260 m, 7 min).
La imatge del pantà ha millorat gràcies a les darreres pluges, tot i que encara se’l veu bastant buit d’aigua.

Pantà de Vallvidrera, des de la presa

Travessem la presa i anem a l’altra costat del pantà, on hi ha unes vivendes i girem a l’esquerra, resseguint el pantà, per un carrer pavimentat mentres hi ha cases. Poc després, ja en camí de terra, serem a l’àrea de la cua del pantà (10 min). I aquí compte perquè hem de seguir per la dreta, per un camí que de seguida es transforma en corriol i que va ascendint fins a trobar el Camí de la Reineta, a la barriada del Mas Sauró (16 min). En aquest punt ens retrobem amb un carrer pavimentat, amb habitatges. Girem a l’esquerra amunt fins que veurem a la dreta unes llargues escales, les agafem per pujar al Camí del Mas Sauró i en ser-hi continuem per l’esquerra amunt fins arribar a una cruïlla, just davant de la Residència Mas Sauró i de les darreres vivendes (340 m, 22 min).
Nosaltres hem de tirar recte endinsant-nos al bosc que tenim de cara i on hi ha l’inici d’un llarg corriol boscà que ens portarà fins a dalt de la carena dels Turons de Can Pasqual (indicador a Can Pasqual-Mas Pins).

Anem seguint el corriol, primer amb escassa pujada fins a unes torres elèctriques, i després el desnivell augmenta, el corriol s’estreny i es comença a fer més rocós.

Un tram costerut del corriol

Anem pujant enmig del bosc i més endavant arribarem a creuar-nos amb un camí (406 m, 34 min). Per l’esquerra ve del Can Llevallol i per la dreta va cap a Les Planes. Habitualment se segueix pel camí per la dreta, per on podem anar al Turó de Castellví o a enllaçar amb el camí de carena.
Però en aquesta ocasió seguirem la marxa per un corriol que queda mig amagat, gairebé just al davant de la cruïlla per on hem arribat.
Hem de seguir el camí a la dreta només quatre passes mal comptades i ficar-nos pel corriol de l’esquerra.

Aquest corriol ens estalviarà uns minuts de temps i no fa tanta pujada. De fet, en bona part és planer i només s’enfila cap al final.

Un tram planer del corriol cap a la carena

En uns deu minuts arribarem a dalt la carena (458 m, 45 min).
Quan hi som accedim a la pista que ve de Les Planes que hem de seguir per l’esquerra, amunt.

Arribada al camí de carena

En molt poca estona serem al Turó de Can Pasqual (469 m, 48 min), identificable per la presència arran de camí, a la dreta, d’un vèrtex geodèsic i d’un gran dipòsit d’aigua.

Turó de Can Pasqual (469 m)

El cim, tot i ser un dels més alts de Collserola, està envoltat de vegetació i no tenim vistes.
L’arribada a aquest turó marca el final del primera etapa de la travessa, que hem fet en pujada contínua. Ara ens toca un tram molt més fàcil.

Tram 2
TURÓ DE CAN PASQUAL (469 m) –
SANTA CREU D’OLORDA (esplanada) (327 m)

Pels colls de Can Pasqual i Can Mallol

Continuem per la pista, baixem fins a Can Masdemont (51 min), de d’on seguim per la dreta avall i anem a enllaçar amb el Camí de Can Castellví, girem a l’esquerra (direcció Carretera de Molins-Mas Pins) i en pocs minuts serem al Coll de Can Pasqual (423 m, 57 min), per on passa la carretera de Vallvidrera a Molins de Rei (la BV-1468).

Coll de Can Pasqual

Travessem la carretera vigilant i tirem per la dreta, pel marge esquerra de la calçada, per un espai cimentat per als vianants. Seguint pel voral passarem primer, just al quilòmetre 8 de la carretera, pel costat del Centre d’Educació Ambiental Mas Pins i més endavant arribarem a la cruïlla del camí cap a la Serra del Ginestar i el trencall de La Sargantana.

Vista del Vallès des de la carretera de Molins

Aquí hem de travessar la carretera perquè ja veiem la cruïlla a la dreta que hem d’agafar (direcció Font de Can Mallol-Can Bosquets) (398 m, 1h 03 min).

Trencall a la dreta

Deixem la carretera i prenem el camí per la dreta i més avall trobarem el camí que ve de Can Bosquets, el travessem i ens fiquem pel corriol que s’endinsa pel bosc i que en poc temps ens durà de nou a la carretera de Molins.

Entrada al corriol que ens portarà a la carretera

Quan hi arribem seguim pel caminet resguardat rere la tanca de la carretera.

Caminet paral·lel a la carretera de Molins

Només hem de fer uns pocs metres resseguint la calçada. Al final de la recta, quan som al Coll de Can Mallol, ja tenim a la dreta el nou trencall que hem d’agafar (376 m, 1h 12 min).
Hem de continuar pel camí que assenyala la direcció Santa Creu d’Olorda-Turó del Xai-Can Calopa de Dalt.

Trencall a la dreta al Coll de Can Mallol

Seguim el camí i en un parell de minuts arribarem a un triple trencall: per la dreta aniríem cap al Turó del Xai i Can Calopa de Dalt, pel centre pujaríem al Turó d’en Serra, i a l’esquerra tenim el camí que ens dirigeix directament a Santa Creu d’Olorda, el que hem d’agafar.

Triple cruïlla de camins. Hem de seguir per l’esquerra

Així doncs continuem per l’esquerra i primer en lleugera pujada i després en clar descens, ens anirem acostant a Santa Creu d’Olorda, entreveient al fons el Puig d’Olorda, que pujarem després.

Camí cap a Santa Creu d’Olorda

Ja en els darrers metres del corriol arribarem a una central elèctrica, que rodejarem, i tot seguit ens retrobarem amb la carretera de Molins, al seu pas per Santa Creu d’Olorda, que tenim al davant.

Arribada a Santa Creu d’Olorda. Al fons, el Puig d’Olorda.
Entrada a Santa Creu d’Olorda

Travessem la calçada i entrem al recinte de  Santa Creu d’Olorda, final de la segona etapa (327 m, 1h 26 min).
Aquí tenim l’ermita de Santa Creu, les restes del  Castell d’Olorda, l’espai naturalístic de la  Pedrera dels Ocells, un bar-restaurant, una àrea de pícnic i una àmplia esplanada amb diversos camins confluents.

Ermita de Santa Creu d’Olorda
Vista de l’esplanada, encarats a l’ermita

Es tracta, en definitiva, d’una popular àrea de lleure i d’un important centre neuràlgic per iniciar o acabar diverses excursions per aquesta banda de Collserola.

Tram 3
SANTA CREU D’OLORDA (esplanada) (327 m) –
PUIG D’OLORDA (436 m)

El proper objectiu de la ruta és el Puig d’Olorda, amb poc més de 100 metres de desnivell. Es tracta d’un cim de 436 metres, des del qual es divisen panoràmiques excel·lents del Baix Llobregat i de l’entorn de Collserola.
Per anar-hi ho farem pel camí normal, evitant dreceres.

Panell informatiu a l’esplanada de Santa Creu d’Olorda

Sortim de l’esplanada de Santa Creu d’Olorda per la banda sud, agafant la pista forestal E05 del Parc, que baixa per la Carretera de la Cimentera Sanson fins a Sant Feliu de Llobregat.

Accés a la pista forestal E05

Seguim la pista poc més de 300 metres fins trobar, a la dreta, el camí que puja al Puig d’Olorda (333 m, 1h 31 min).

Tram de la Carretera de la Cimentera
Trencall cap al Puig d’Olorda. Hem de tombar a la dreta amunt

A mida que ens anem enfilant podem contemplar a la nostra esquerra panoràmiques impressionats dels boscos de Collserola mirant cap a Sant Pere Màrtir o de la cimentera que tenim més a prop, i al fons la plana del Baix Llobregat.

Vista dels boscos de Collserola. Al fons a la dreta distingim Sant Pere Màrtir
Vista d’una de les instal·lacions de la cimentera . Al fons la plana dei Baix Llobregat

Anem pujant fins arribar a una zona planera, sota mateix del cim, on s’obre una esplanada. A l’esquerra d’aquesta zona oberta veiem al fons les baranes del que és un mirador. Val la pena acostar-s’hi i contemplar el paisatge.

Tram més planer del camí, sota el cim i a prop del mirador
L’esplanada amb el mirador al fons

Des del mirador (373 m, 1h 41 min) tenim bones panoràmiques del Baix Llobregat i una visió aèria de la fàbrica de ciment, que tenim a sota mateix.

Vista aèria de la fàbrica de ciment i al fons la plana del Llobregat
Deixem el mirador i tornem al camí. Al fons veiem la torre de guaita del Puig d’Olorda

Feta la visita al mirador tornem al camí que seguíem i continuem per l’esquerra, planejant fins que veurem a l’esquerra el trencall d’un camí (375 m). Compte que aquest serà el camí que seguirem a la baixada del cim.

Cruïlla de camins. Ara toca seguir per la dreta amunt
Camí cap al cim

Ara seguirem pel camí principal, que a partir d’aquí comença a pujar més. Continuem amunt, ignorant els trencalls que anirem trobant, i després de tres grans revolts a dretes arribarem dalt del cim del Puig d’Olorda (436 m, 1h 52 min).

Arribada al Puig d’Olorda (436 m)

Al cim hi ha una gran creu de pedra i una torre de guaita (la ‘kilo’ del Parc). El millor, però, les vistes magnífiques de tot l’entorn de Collserola i del Baix Llobregat.

Algunes fotos del cim i de les vistes:

Tram 4
PUIG D’OLORDA (436 m) –
ERMITA DE LA SALUT (96 m)

Descens per la Carretera de la Cimentera

Deixem el Puig d’Olorda pel camí mper on hem vingut i anem descendint fins arribar a la cruïlla de camins que ja hem vist pujant (375m, 1h 59 min).

Baixant del cim

Al ser-hi hem de trencar cap a la dreta per anar per un camí mig empedrat (al començament hi havia un pneumàtic arran del camí), que va penetrant pel bosc. En trobar una cruïlla hem de seguir per l’esquerra avall, sempre passant enmig del bosc fins que sortim a una zona més oberta.
És en aquesta zona que hi ha, a l’esquerra, les Coves de Santa Creu d’Olorda, un espai natural per als amants de l’espeleologia. Al mapa de ruta teniu marcat el lloc d’on surt un corriol (347 m) que s’enfila pel marge del camí i uns metres més enllà ens porta a l’àrea de les coves.
Nosaltres seguim el camí perdent alçada progressivament, amb un paisatge que ens ofereix més vistes de la cada cop més propera cimentera i del Baix Llobregat.

Panoràmica de la cimentera i la plana del Llobregat

Tot baixant anem fent uns revolts i finalment anem a parar a una cruïlla de camins (307 m). Tombem a l’esquerra avall, encarats a la cinta transportadora de l’antiga cimentera i al mirador que hem visitat abans.

Esplanada sota el mirador, al costat de la carretera de la cimentera

Uns metres més arribarem a enllaçar amb la pista que baixa de Santa Creu d’Olorda i va cap a Sant Feliu, la Carretera de la Cimentera (298 m, 2h 13 min).
Seguim la pista per la dreta avall fins que cinc minuts després arribem a un revolt pronunciat (278 m).

Carretera de la Cimentera
Arribada al revolt de la pista-carretera

I al revolt, la sorpresa. La meva intenció era prendre un camí que surt per la dreta i que va a parar al Coll d’en Cuiàs i des d’allà dirigir-me cap al Turó del Mulei, baixar a Sant Pere de Romaní i acabar la travessa a Molins de Rei. Aquesta era la meva intenció, però, ai las!, el camí en qüestió està completament barrat. Un cartell a una porta tancada amb candau deia allò de ‘finca particular’, però no era només l’entrada del camí, era tota una tanca reixada que resseguia la pista abans i després del camí, suposo que per assegurar-se de que ningú passés. Què passa que cada vegada hi ha més camins tancats a Collserola?

L’imprevist va obligar-me a canviar de plans. Decisió ràpida: oblidar l’anada a Molins de Rei i baixar cap a Sant Feliu de Llobregat, seguint per la carretera de la cimentera i fer visita a La Salut.

Continuem doncs per la carretera de la cimentera. Més avall rodegem el Turó d’en Pisca (hi ha un camí d’accés, a la nostra esquerra, 246 m).

Carretera de la Cimentera en direcció a Sant Feliu

I ben aviat arribem a les instal·lacions de la Cimentera Sanson (208 m), amb un gran conjunt d’instal·lacions , avui dia totalment abandonades.

Inici del recinte de la cimentera, amb un gran dipòsit
La carretera abans d’arribar al revolt; al fons el Puig d’Olorda

Baixem fins arribar a un revolt (197 m) i ja ens encararem al gruix de les instal·lacions de la cimentera, situades a la nostra dreta (163 m, 2h 31 min).
Durant una estona anirem passant per aquesta gran factoria que produïa ciment aprofitant la pedrera de sota el Puig d’Olorda, i que va tancar definitivament l’any 2006, després de quasi un segle en funcionament.
L’estat d’abandó del complex fa certa basarda. I pensar que no fa gaire temps allò era un brogit continu de màquines, motors i cintes transportadores. Ara tot resta aturat. És una gran fàbrica fantasma.

Vegeu algunes imatges del pas per l’antiga cimentera:

Poc després de passar pels quatre dipòsits, una de les darreres instal·lacions de la fàbrica, hem d’estar alerta perquè arriba el trencall a l’esquerra cap a La Salut (126 m, 2h 46 min), el nostre següent objectiu.

Hem de girar per aquest camí senyalitzat, en direcció a La Salut

El camí va de baixada fins arribar, cinc minuts després, a l’encreuament amb el camí que uneix Sant Feliu amb Santa Creu d’Olorda (82 m). Quan hi som hem de travessar el camí i continuar recte pel camí que s’enfila i que ens portarà a l’Ermita de la Salut.

Cruïlla del Camí de La Salut amb la pista de Santa Creu d’Olorda

Quan som a dalt de la pujada tenim una gran esplanada (99 m), des d’on podem contemplar, un cop més, la imatge de la cimentera i el Puig d’Olorda.

Vista de la cimentera i el Puig d’Olordam des de La Salut

Travessem l’esplanada i entrem al recinte (96 m, 2h 55 min), on tenim l’Ermita de la Salut i la Masia de la Gleva. I al costat mateix un restaurant.
Aquí acaba la quarta etapa de la travessa, tota en baixada.

Ermita de la Salut
El recinte amb l’ermita, la Masia de la Gleva i el restaurant

Tram 5
ERMITA DE LA SALUT (96 m) –
SANT FELIU DE LLOBREGAT (32 m)

Per la Riera de la Salut

La darrera etapa de l’excursió és una passejada fins a Sant Feliu de Llobregat, passant pel camí de la Riera de la Salut i la trama urbana de la ciutat, fins a l’estació de Renfe.

Pel costat del restaurant baixem per unes escales per anar a l’altra banda del recinte, des d’on hem de tombar a la dreta pel camí que pocs metres més avall porta a l’extensa àrea de lleure de La Salut (71 m).

Exterior del recinte
Camí cap a l’àrea de lleure

Aquí coincidim amb el camí que abans hem travessat per pujar a l’ermita. Seguint els indicadors hem de continuar la marxa per la pista a l’esquerra, direcció Sant Feliu.

Panell informatiu a l’àrea de lleure de La Salut
Encarats al camí de la Riera de la Salut, per anar a Sant Feliu

En menys de mitja hora serem a Sant Feliu, a l’estació de tren, punt final de la travessa.
L’itinerari ressegueix el camí de la Riera de la Salut, passa per un polígon industrial i quan arribem a ciutat (47 m, 3h 08 min) hem de seguir sempre recte pel ara carrer Riera de la Salut, passarem pel costat del Centre Cívic Les Tovalloles i tot seguit per un pont per sota les vies del tren. Passat el pont hem de girar a l’esquerra pel carrer de la Constitució, paral·lel a les vies del ferrocarril, poc després passarem pel costat del Parc de Nadal i de seguida serem a la plaça de l’Estació (32 m, 3h 20 min).
Sant Feliu de Llobregat ens ofereix nombrosos serveis i al·licients.

DESNIVELLS I TEMPS PER TRAMS
Desnivell en metres / Temps en minuts

TramDesnivellTemps
Baixador de Vallvidrera-Pantà de Vallvidrera (presa)+ 247′
Pantà de Vallvidrera-final barriada Mas Sauró+ 8015′
Corriols fins carena Can Pasqual+ 11823′
Camí de carena-Turó de Can Pasqual+ 113′
Turó de Can Pasqual-Coll de Can Pasqual– 469′
Coll de Can Pasqual-Coll de Can Mallol– 4715′
Coll de Can Mallol-Santa Creu d’Olorda– 4914′
Santa Creu d’Olorda-Puig d’Olorda+ 10926′
Puig d’Olorda-enllaç Carretera de la Cimentera, pel camí de les Coves de Santa Creu d’Olorda– 13821′
Enllaç pista-carretera fins Cimentera Sanson– 13518′
Cimentera Sanson-trencall a La Salut– 3715′
Camí fins Ermita de la Salut– 309′
Ermita de La Salut-entrada Sant Feliu, per la Riera de la Salut– 4913′
Travessa urbana per Sant Feliu fins estació Renfe– 1512′
Totals acumulats+ 342
– 546
3 h 20′

Desglossament del temps per etapes:
Baixador de Vallvidrera-Turó de Can Pasqual: 48 min
Turó de Can Pasqual-Santa Creu d’Olorda: 38 min
Santa Creu d’Olorda-Puig d’Olorda: 26 min
Puig d’Olorda-La Salut: 63 min
La Salut-Sant Feliu de Llobregat: 25 min

Distribució del temps:
34 % en pujada, 9 % en pla i 57 % en baixada.

De Vallvidrera al Papiol per Santa Creu d’Olorda i la Rierada

Baixador de Vallvidrera-Pantà de Vallvidrera-Turó de Can Pasqual-Santa Creu d’Olorda-Sant Bartomeu de la Quadra-La Rierada-el Salt d’Aigua-Ca n’Amigonet-Les Escletxes-El Papiol

DADES TÈCNIQUES

  • Caminada núm. 72
  • Data: dijous, 17 de febrer de 2022
  • Inici: estació Baixador de Vallvidrera (FGC)
  • Final: estació El Papiol (Renfe)
  • Sector: vessant del Llobregat (Santa Creu d’Olorda-Sant Bartomeu de la Quadra-la Rierada-El Papiol)
  • Distància: 16,8 km
  • Temps: 4 h 10 min
  • Desnivell: + 340 m / – 539 m
  • Dificultat: moderada
  • Tipologia: travessa lineal (només anada)

ITINERARI

Baixador de Vallvidrera (estació FGC)-Pantà de Vallvidrera-Mas Sauró-Turó de Can Pasqual (carena)-Coll de Can Pasqual-Carretera de Molins (BV-1468)-Coll de Can Mallol-Santa Creu d’Olorda-Can Portell-Sant Bartomeu de la Quadra-Camí de la Rierada-el Salt d’Aigua-Ca n’Amigonet-Les Cases del Puig-Les Escletxes-El Papiol (església i castell)-El Papiol (estació Renfe).

MAPA DE LA RUTA

RUTA A WIKILOC

LLOCS D’INTERÈS

COMENTARI

Clàssica ruta per la banda del Llobregat, en aquest cas entre Santa Maria de Vallvidrera (estació Baixador de Vallvidrera) i El Papiol. Llarga travessa amb alternança de trams en pujada i en baixada. En la primera etapa del recorregut passarem pel Pantà de Vallvidrera, i des d’allà ens enfilarem fins a la carena per assolir el Turó de Can Pasqual, i després anirem planejant fins a l’indret de Santa Creu d’Olorda, amb diversos punts d’interès (ermita, ruïnes del castell i espai natural de la Pedrera dels Ocells, a part de l’àrea de lleure i restauració).
La segona etapa, sempre en descens, ens portarà de Santa Creu d’Olorda a Sant Bartomeu de la Quadra, al terme de Molins de Rei, a través d’una pista forestal. Continuarem per la zona de La Rierada, que seguirem fins arribar al Salt d’Aigua de Molins de Rei, conegut com La Resclosa.
Visitat l’indret natural seguirem per un camí en pujada que ens durà a Ca n’Amigonet i, ja planejant, agafarem l’anomenat Camí de la Serra, que ens deixarà al Camí de la Salut, molt a prop de Les Escletxes, un altre indret natural de visita obligada. Per acabar la ruta baixarem a El Papiol, passarem pel seu magnífic castell i acabarem l’excursió a l’estació de tren, als afores de la població.

DESCRIPCIÓ DE LA RUTA

Tram 1
BAIXADOR DE VALLVIDRERA (FGC) (236 m) –
TURÓ DE CAN PASQUAL (469 m)

Pel Pantà de Vallvidrera i drecera del Mas Sauró

Deixem l’estació del Baixador de Vallvidrera (236 m), a Santa Maria de Vallvidrera, travessem la carretera de Sant Cugat, trobem una parada de bus al davant i girem a l’esquerra pel Camí del Pantà, vorejant la plaça de la Mina Grott, i a la cruïlla de carrers tombem a la dreta pel Camí del Cama-sec. Més enllà, un cop hem passat les darreres vivendes, veurem a mà esquerra l’entrada de la Mina Grott i de seguida serem a la zona del pantà. A la dreta tenim una casa rosada, és la Casa del Guarda, avui Espai d’interpretació del Pantà de Vallvidrera, al fons veiem la paret de la presa del pantà i, seguint la direcció del camí unes llargues escales de ciment, que ens portaran fins a dalt la presa.
Ja som al Pantà de Vallvidrera (260 m, 7 min), en aquesta ocasió (època de sequera) amb poca aigua.

Arribada al Pantà de Vallvidrera
Pantà de Vallvidrera, des de la presa

Observat el pantà, tombem a la dreta per sobre de la presa i anem a parar al carrer que passa paral·lel al pantà per la banda dreta, rodejant el barri del Mas Sauró.

La presa del pantà

Quan som al final del carrer, a la cua del pantà, veiem una esplanada amb diversos camins. Hem de mirar cap a la dreta i prendre el corriol de que neix al costat d’un camí tancat amb cadena (veure foto).

Trencall de camins a la cua del pantà. Hem de tirar pel corriol de més a la dreta

Es tracta d’un corriol que va pujant per remuntar el desnivell que ens separa del Camí de la Reineta. Pugem i en arribar a enllaçar amb el carrer, i retrobar-nos amb més vivendes del Mas Sauró, girem amunt a l’esquerra. Pocs metres després veurem a la dreta unes llargues escales que ens permetran de salvar un altre desnivell fins arribar al Camí del Mas Sauró. Les pugem i en ser a dalt el carrer trenquem a l’esquerra, sempre amunt, fins al final de les vivendes del Mas Sauró (340 m, 23 min).
Compte que en arribar a aquest punt (veure foto) hem d’agafar el camí que s’endinsa cap al bosc, prenent la direcció cap a Can Pasqual-Mas Pins.

En aquest punt hem de continuar pel mig, endinsant-nos al bosc

Iniciem la drecera cap al Camí de Can Pasqual. El camí penetra pel bosc amb lleugera pujada fins passar pel costat d’unes torres elèctriques i des d’allà el camí esdevé corriol i la pujada s’accentua. Anem pujant per un tram rocallós (i si està moll o humit, relliscós; alerta!) i rodejats de vegetació, i uns minuts més tard arribarem a enllaçar amb el Camí de Can Pasqual (406 m, 37 min).

Arribant a l’enllaç amb el Camí de Can Pasqual, que ja veiem al fons

Al trencall tombem cap a la dreta i seguim el camí, amb pujada sostinguda, però més moderada que pel corriol.

Camí de Can Pasqual

Més amunt passarem pel costat d’una torre elèctrica, des d’on surt per la dreta un corriol que puja fins al Turó de Castellví, però nosaltres continuem pel camí més fressat, que en uns minuts ens deixarà a la carena de Can Pasqual, just per on passa la pista que ve de Les Planes, en el tram entre Can Castellví i Can Masdemont.

Enllaç amb la pista de Les Planes, a la carena de Can Pasqual

A la intersecció (458 m, 48 min) trobem un pal indicador. Ara hem de girar cap a l’esquerra (direcció Turons de Can Pasqual-Carretera de Molins-Mas Pins).
El proper tram és una agradable passejada per una pista ondulant, alternant lleugeres pujades (els turons) i baixades.

En poca estona serem al punt més alt de la carena, el Turó de Can Pasqual (469 m, 56 min), senyalitzat amb un vèrtex geodèsic i situat al costat d’un gran dipòsit.
El cim es troba arran de la pista, a la dreta en el nostre sentit de la marxa, i està rodejat de bosc, per la qual cosa no ens ofereix vistes.

Arribant al Turó de Can Pasqual
Turó de Can Pasqual (469 m)

Portem aproximadament una hora de trajecte i podem dir que encara ens falta molt de camí a trepitjar, però ja hem fet la part més dura de l’itinerari, amb pujada contínua des del començament.

Tram 2
TURÓ DE CAN PASQUAL (469 m) –
SANTA CREU D’OLORDA (327 m)

Pels colls de Can Pasqual i de Can Mallol

El segon tram, en canvi, és més planer i en baixada en gran part. Continuem per la pista, ara baixant, primer passarem per Can Masdemont, des d’on seguim per la dreta avall fins enllaçar amb el Camí de Can Castellví.

Enllaç amb el Camí de Can Castellví

Girem a l’esquerra (direcció Carretera de Molins-Mas Pins) i en poca estona arribarem a la carretera de Vallvidrera a Molins de Rei (la BV-1468). Som al Coll de Can Pasqual (423 m, 1h 05 min).
Travessem la calçada amb molt de compte i tombem per la dreta, seguint el voral cimentat. Poc després passarem pel costat del Centre d’Educació Ambiental Mas Pins, just al quilòmetre 8 de la carretera.

Pas per Mas Pins

Seguim per la carretera, amb vistes del Vallès a la dreta, fins que passat el trencall de La Sargantana, hem de tornar a travessar la calçada (de nou, compte!) per anar al trencall que surt per la dreta (direcció Font de Can Mallol-Can Bosquets) (398 m).

Panoràmica del Vallès, des de la carretera de Molins
Carretera de Molins, a prop de La Sargantana
Trencall del camí de la Font de Can Mallol.

Tombem pel camí a la dreta, deixant la carretera, i l’anem seguint fins arribar a un altre camí que creua per davant nostre. Només hem de travessar aquest camí (per l’esquerra tornaríem a la carretera) i ficar-nos pel corriol que veiem al davant, endinsant-nos al bosc.

Ara seguirem el corriol que neix a la dreta del camí que travessem

És una petita drecera que ens evitarà el pas per la carretera propera i ens farà gaudir d’un caminet preciós emboscat. Pocs minuts després tornarem a ser a la carretera de Molins.

El corriol en paral·lel a la carretera, protegits per una barana

Ara protegits per una barana, seguirem el corriol paral·lel a la calçada, tot recte fins que serem molt aviat al Coll de Can Mallol, amb una nova cruïlla de camins (376 m, 1h 20 min).

Trencall del camí cap a Santa Creu d’Olorda, al Coll de Can Mallol

En aquest punt hem de prendre el camí, tancat amb cadena, en direcció Santa Creu d’Olorda-Turó del Xai-Can Calopa de Dalt.
Seguim el camí-corriol i aviat trobem un triple trencall: per la dreta aniríem cap al Turó del Xai i Can Calopa de Dalt, pel centre pujaríem al Turó d’en Serra, i per l’esquerra, atenció, és el camí que baixa a Santa Creu d’Olorda, el que hem d’agafar.

Trifurcació de camins: hem de continuar pel corriol de l’esquerra

Així doncs continuem per l’esquerra i a poc a poc anirem descendint i més endavant ja divisarem la torre de guaita del Puig d’Olorda i fins i tot l’ermita de Sant Creu. Ja en els darrers metres del corriol arribarem a una central elèctrica, que rodejarem, i tot seguit ens retrobarem amb la carretera de Molins, al seu pas per Santa Creu d’Olorda.

Enllaç amb la carretera de Molins, davant de Santa Creu d’Olorda
Accés a Santa Creu d’Olorda

Ja som a Santa Creu d’Olorda (327 m, 1h 34 min), un indret situat en el terme de Barcelona, que inclou l’ermita de Santa Creu, les restes del Castell d’Olorda, una gran esplanada i uns establiments de restauració i una àrea de pícnic. Tot plegat una àrea de lleure, un bon lloc d’estada, al bell mig de Collserola.
Al costat de l’esplanada tenim la Pedrera dels Ocells. I a una mitja hora a peu i uns 100 metres de desnivell, el Puig d’Olorda (436 m).
La nostra ruta però passa per la pedrera, pròxima parada.

Tram 3
SANTA CREU D’OLORDA (327 m) –
SANT BARTOMEU DE LA QUADRA (155 m)

Per Can Portell i Camí de Sant Bartomeu

Sortim de Santa Creu pel costat de la zona de l’ermita i el castell i a pocs metres trobarem a mà esquerra, la Pedrera dels Ocells, un espai naturalístic, que mereix una visita.

Entrada a la Pedrera dels Ocells

Es tracta d’una pedrera de pissarres negres on s’ha creat un ambient humit per als ocells de la zona. Des del mirador podem, a més de contemplar l’entorn, observar els ocells i escoltar en silenci els seus cants.

Trobareu més fotos i més informació en aquest blog.

Deixem la Pedrera i abandonem definitivament Santa Creu d’Olorda continuant per la pista cap a Molins de Rei, però només la seguirem uns pocs metres, perquè aviat trobarem una cruïlla de camins, senyalitzada (311m, 1h 37 min). Aquí hem de trencar cap a la dreta, direcció Turó d’en Quirze-Sant Bartomeu de la Quadra.

Cruïlla de camins: trenquem pel camí de la dreta

Rodegem per sota la Can Portell (masia restaurant) fins trobar la cruïlla del camí de Sant Bartomeu, on cal girar a la dreta (289 m, 1h 42 min).
Seguirem caminant per aquesta pista forestal ample i en tots els trencalls de camins que anem trobant, tots ben senyalitzats, sempre hem de continuar per la pista en direcció Sant Bartomeu de la Quadra.

Una de les senyalitzacions que trobarem en el camí

El camí va de baixada força estona, més avall rodeja el Turó d’en Quirze i aviat ja veurem al fons les vivendes de Sant Bartomeu, amb la seva ermita, i al fons el poble del Papiol, amb el seu castell a la part més alta. I cap allà anem en la nostra sortida.

Panoràmica des del camí, amb Sant Bartomeu en primer terme i el Papiol al fons
Zoom amb Sant Bartomeu de la Quadra en primer terme i El Papiol al fons
Vista amb zoom del Papiol, el final de la nostra travessa

Més endavant trobem un revolt amb el trencall a l’esquerra (175 m, 2h 02 min) cap a Can Tintorer (també masia restaurant), tombem a la dreta avall i més endavant compte perquè arribarem a l’única cruïlla no senyalitzada: un camí surt per la nostra esquerra: nosaltres hem de continuar rectes cap amunt. Comença una curta pujada i de seguida baixarem cap al fondal del Torrent de Santa Creu.

Pas pel fondal del Torrent de Santa Creu

Des d’allà, el camí va planejant, passarem per les primeres vivendes de Sant Bartomeu i finalment arribarem a una petita rotonda des d’on surten dos carrers (153 m, 2h 17 min). Nosaltres seguirem el de la dreta (carrer del Turó d’en Quirze) fins arribar a la carretera de Molins.

Arribada a Sant Bartomeu de la Quadra

Som a Sant Bartomeu de la Quadra, nucli de població dins el terme municipal de Molins de Rei.
Seguim un tros paral·lelament a la carretera fins a l’alçada de l’ermita de Sant Bartomeu de la Quadra (155 m, 2h 22min), que s’alça a la nostra esquerra. Pugem unes escales per atançar-nos-hi.

Ermita de Sant Bartomeu de la Quadra
Vistes de l’ermita
Creu de Sant Bartomeu
Entrada de l’ermita

Si voleu saber més de Sant Bartomeu de la Quadra i els seus voltants cliqueu aquí.

Tram 4
SANT BARTOMEU DE LA QUADRA (155 m) –
EL SALT D’AIGUA (La Resclosa) (63 m)

Pel Camí de la Rierada

Feta la visita baixem les escales i tornem a la carretera, travessem la calçada i continuem la ruta cap a l’esquerra, anant a buscar el vial lateral paral·lel a la carretera.

L’ermita des de la carretera de Molins

Poc després, quan s’acaba el vial, veiem per la dreta el trencall del camí de la Rierada, tancat amb cadena i perfectament senyalitzat (direcció Can Planes-El Salt d’Aigua-La Rierada) (137 m, 2h 24 min). Comencem el tram de la Rierada de Molins de Rei.

Trencall del camí de la Rierada

El camí va en descens cap a la riera de Vallvidrera. Fins arribar-hi, primer passarem pel trencall a Molins de Rei (a l’esquerra, en direcció El Terral i la Plaça de les Bruixes), més endavant per un trencall cap al Salt d’Aigua (per la dreta, en direcció al Salt i les Penyes d’en Castellví) i poc després arribarem al trencall de Can Planes-Can Rabella, per l’esquerra, just pel pont que passa per sobre la riera de Vallvidrera, l’únic curs d’aigua permanent de Collserola.

El trencall cap a Molins de Rei a l’esquerra. Nosaltres seguim avall sense abandonar la pista
Trencall a l’alçada del pont de Can Planes. Nosaltres hem de seguir rectes, en paral·lel a la riera

En aquesta cruïlla (60 m, 2h 37 min) nosaltres hem de tirar rectes, pel camí barrat amb una cadena. Poca estona després travessarem la riera i en el proper tram del camí ja podrem sentir el brogit de l’aigua del salt i saber si la cascada serà generosa o no, només per la intensitat del soroll de l’aigua en caure per la resclosa.

Pas per la riera de Vallvidrera

Més enllà arribarem al trencall d’un corriol directe al salt d’aigua (que farem al retorn), després passarem per la cruïlla de Ca n’Amigonet (per la que seguirà la nostra ruta després de la visita a la cascada) i finalment arribarem a la cruïlla (no indicada) per la dreta (veure foto) que ens portarà de seguida a la part alta del Salt d’Aigua, a la zona de la resclosa.

Trencall cap al Salt d’Aigua

Si podem travessar la riera hi ha un corriol a l’altra banda que ens permet de baixar a la part baixa de la resclosa, des d’on podrem contemplar el Salt d’Aigua de la Rierada (63 m, 2h 44 min).

El Salt d’Aigua és una cascada on les aigües de la riera de Vallvidrera es precipiten uns cinc metres per una resclosa. És un espai natural dins el terme municipal de Molins de Rei i val la pena la visita.
L’única pega és que si hi ha sequera i passa poca aigua (o a vegades gens), l’espectacle del salt queda suspès… Però si tenim sort i baixa aigua ens assegurarem un bonic espectacle en plena Serra de Collserola, en un marc natural singular. Disfruteu-ho!

Tram 5
EL SALT D’AIGUA (La Resclosa) (63 m) –
LES ESCLETXES (164 m)

Pels camins de Ca n’Amigonet i de la Serra

Feta la visita passarem a la banda dreta de la riera per ascendir a un corriol ben fressat, que passa enlairat resseguint el curs de la riera. És una curt tram, que cal fer amb prudència, i que ens porta de nou al camí de la Rierada, per on ja hem passat abans.

La riera de Vallvidrera; a la dreta el corriol que agafarem per tornar al camí
Deixem enrere el Salt d’Aigua pel corriol paral·lel a la riera
Accés al corriol del Salt d’Aigua: per aquí tornarem de nou al camí de la Rierada

En ser al camí tombem a la dreta i tornem a la cruïlla de Ca n’Amigonet, que ja hem vist abans (72 m, 2h 48 min).

Trencall de Ca n’Amigonet

A la cruïlla girem per l’esquerra (o per la dreta si des del salt hem reculat pel mateix camí de l’anada) en direcció Ca n’Amigonet-El Papiol, direcció que sempre hem de seguir a partir d’ara.

Senyalització del camí cap a Ca n’Amigonet i El Papiol

Seguirem una pista forestal que va pujant (en alguns trams de manera força notable) primer fins a Ca n’Amigonet. Entretant anirem passant per diversos trencalls, quasi tots senyalitzats. El primer és en un revolt pronunciat (111 m), més enllà veurem un trencall a la dreta, no senyalitzat, que hem d’ignorar i seguir per la pista principal; llavors, en un altre revolt passarem per un altre trencall (155 m) i poc després per un tercer (160 m), que com els altres dos, hem de seguir per la dreta, sempre en direcció Ca n’Amigonet. Abans d’arribar-hi encara passarem per un altre trencall, a la dreta, que també ignorarem.

Finalment arribarem a la cruïlla de camins de Ca n’Amigonet (167 m, 3h 11 min). A l’esquerra hi ha l’accés (tancat, és propietat particular) a Ca n’Amigonet; a la dreta arriba el camí que ve del Coll de Ca n’Amigonet i Les Cases de Can Castellví; i pel mig hi ha el Camí de la Serra, que ens portarà a la localitat del Papiol.

Arribada a Ca n’Amigonet

Continuem doncs rectes i seguim un camí planer que ens acostarà al final de l’itinerari. Passarem per una cabana de pedra (una barraca de vinya catalogada), que ens trobem a la dreta, més endavant per una petita àrea de pícnic, també a la dreta, i més tard arribarem als afores de Les Cases del Puig, que veiem al front.

Barraca de vinya arran del camí
Les Cases del Puig des del Camí de la Serra
Enllaç amb el camí cap al Papiol; al fons veiem l’indret de Les Escletxes

En ser a la cruïlla (142 m) girem a la dreta i a pocs metres enllaçarem amb el camí de La Salut-Puig Madrona. Llavors tombem a l’esquerra, en direcció El Papiol, i de seguida veurem a mà esquerra una àmplia esplanada (146 m, 3h 35 min) i seguim per un camí amunt fins arribar a Les Escletxes (164 m, 3h 37 min) .

Hem arribat a un indret natural espectacular, de visita també obligada.

Esplanada de Les Escletxes
Arribada a Les Escletxes del Papiol

Tram 6
LES ESCLETXES (estada) (164 m) –
EL PAPIOL (Renfe) (37 m)

Pel poble del Papiol, passant pel Castell

L’espai de Les Escletxes, zona d’alt interès geològic i ambiental, està constituït per un conjunt d’esquerdes naturals en roca calcària.

Una de les esquerdes naturals de l’indret
Les esquerdes estan encaixonades entre parets altes

Val molt la pena endinsar-nos en una d’aquestes esquerdes i travessar-les pel seu interior.

No és estrany, sobretot els caps de setmana, trobar-hi gent escalant les parets espectaculars de l’indret.

Podeu veure més fotos i tenir més informació de l’indret en aquest blog.

Acabada l’estada a Les Escletxes tornem a l’esplanada (146 m, 3h 45 min) i seguim per la dreta en direcció El Papiol, que tenim al costat.

Vista del Papiol des de la part alta del carrer Carme

Ho fem pel carrer Carme i anem seguint-lo avall fins arribar a la Plaça Gaudí (122 m, 3h 52 min). Aquí hem d’agafar el carrer Major, que puja decidit pel mig, i més endavant veurem a la dreta unes escales que pugen fins davant l’església de Santa Eulàlia (132 m, 3h 54 min).

Encarats a l’església anem a buscar el carrer que surt per la banda esquerra (carrer de Mossèn Rull) per un tram esglaonat i de seguida travessarem un petit túnel que ens aboca directament al Castell del Papiol (140 m, 3h 56 min).

Arribada al Castell del Papiol
Accés al castell des de l’església, per on hem arribat

El Castell del Papiol és una construcció del segle XII, d’estil romànic-gòtic, situat a la part alta del municipi.

A la zona d’entrada tenim uns panells que ens informen del patrimoni del Papiol i del castell i un mirador des del que es divisa un bona panoràmica de l’entorn proper i llunyà.

Panoràmica des del mirador de davant del castell, amb Montserrat al fons

Més informació sobre el castell a la web oficial.

Deixem el castell per l’altra banda, baixant per un carrer empedrat, el qual ens ofereix altres perspectives de l’imponent construcció.

Una de les parets del castell
Una nova vista del castell

Quan sortim del recinte del castell accedim a un carrer. Girem avall a l’esquerra i en ser en un carrer travesser hem de travessar-lo i ficar-nos pel carrer de Barcelona (122 m, 3h 58 min) .

Ens falta un darrer tram per acabar l’excursió, baixar a l’estació de tren, situada als afores de la localitat. Ho farem en poc més de deu minuts, sempre avall, passant pels carrers Barcelona, Joan Maragall, Jacint Verdaguer i Sant Antoni, fins arribar a la carretera que puja al poble. En ser-hi hem de travessar la calçada i prendre un camí cimentat que segueix en descens fins arribar a un pas soterrani per travessar l’autopista. Passat el túnel només hem de tombar a la dreta i de seguida serem a l’estació de tren del Papiol (37 m, 4h 10 min), terme final de la travessa.

DESNIVELLS I TEMPS PER TRAMS
Desnivell en metres / Temps en minuts

TramDesnivellTemps
Baixador de Vallvidrera (FGC)-Pantà de Vallvidrera (presa)+ 247′
Pantà de Vallvidrera (presa)-final barriada Mas Sauró (inici drecera a carena)+ 8017′
Final barriada Mas Sauró-enllaç Camí de Les Planes (carena), per drecera i camí+ 11824′
Camí de carena-Turó de Can Pasqual+ 118′
Turó de Can Pasqual-Coll de Can Pasqual (Ctra.Molins)– 469′
Coll de Can Pasqual-Coll de Can Mallol– 4715′
Coll de Can Mallol-Santa Creu d’Olorda (esplanada)– 4914′
Santa Creu d’Olorda-trencall Camí de Sant Bartomeu– 388′
Camí de Sant Bartomeu-Sant Bartomeu de la Quadra (ermita)– 13440′
Sant Bartomeu de la Quadra-Pont Can Planes, pel Camí de la Rierada– 9515′
Pont de Can Planes-el Salt d’Aigua (La Resclosa)+ 37′
el Salt d’Aigua-trencall Camí de Ca n’Amigonet+ 94′
Camí de Ca n’Amigonet-trencall Ca n’Amigonet+ 9523′
trencall Ca n’Amigonet-Les Escletxes, pel Camí de la Serra i les Cases del Puig– 324′
estada a Les Escletxes010′
Les Escletxes-El Papiol fins Castell del Papiol-2411′
Descens fins estació Renfe El Papiol– 10314′
Totals acumulats+ 340
– 539
4 h 10′

Desglossament del temps per etapes:
Baixador de Vallvidrera-Turó de Can Pasqual: 55 min
Turó de Can Pasqual-Santa Creu d’Olorda: 40 min
Sta. Creu d’Olorda-St. Bartomeu de la Quadra: 50 min
St. Bartomeu de la Quadra-Salt d’Aigua: 20 min
Salt d’Aigua-Les Escletxes: 50 min
estada Les Escletxes-El Papiol: 35 min

Distribució del temps:
39 % en pujada, 10 % en pla i 51 % en baixada.

Caminada de Vallvidrera al Turó de Can Pasqual i retorn per Les Planes

Santa Maria de Vallvidrera-Pantà de Vallvidrera-Coll de Can Cuiàs-Can Masdemont-Turó de Can Pasqual-Can Castellví-Camí del Turó de l’Alzina-Les Planes-Santa Maria de Vallvidrera

DADES TÈCNIQUES

  • Caminada núm. 68
  • Data: dimarts, 26 d’octubre de 2021
  • Inici i final: Àrea de lleure de Santa Maria de Vallvidrera
  • Sector: vessant de Barcelona (Vallvidrera-Les Planes)
  • Distància: 9,2 km
  • Temps: 2 h 30 min
  • Desnivell: + 263 m / – 263 m
  • Dificultat: moderada
  • Tipologia: circular

ITINERARI

Santa Maria de Vallvidrera (àrea de lleure)-Pantà de Vallvidrera-Camí de Can Llevallol-Coll de Can Cuiàs-Can Masdemont-Turó de Can Pasqual-Can Castellví-Camí del Turó de l’Alzina-Escales de Bellavista-Les Planes-Passeig de la Font d’Arboç-Santa Maria de Vallvidrera (àrea de lleure).

MAPA DE LA RUTA

RUTA A WIKILOC

LLOCS D’INTERÈS

COMENTARI

Caminada circular des de Santa Maria de Vallvidrera, amb l’objectiu d’anar al Turó de Can Pasqual. L’excursió, no massa llarga, presenta dues fases ben definides, de pujada al turó i de descens, amb temps similars.
La primera fase, l’ascensió al turó, té dos trams de pujada destacats, un de curt però bastant dur entre el pantà de Vallvidrera i el camí de Can Llevallol (amb els màxims desnivells de la ruta), i un altre molt més llarg però amb un desnivell molt més moderat des del coll de Can Cuiàs fins a Can Masdemont i uns metres finals més drets fins al Turó de Can Pasqual (el punt més alt de la caminada).
La segona fase és el descens per l’altra banda de la muntanya, planejant per la carena i després tot baixada fins arribar a Les Planes (a la carretera de Sant Cugat serem al punt més baix de l’itinerari), per acabar amb un tram amb lleugera pujada fins a Santa Maria de Vallvidrera.
En definitiva, una bona caminada per aquesta part central de Collserola, entre Vallvidrera i Les Planes.

DESCRIPCIÓ DE LA RUTA

Tram 1
SANTA MARIA DE VALLVIDRERA (257 m) –
COLL DE CAN CUIÀS (314 m)

Pel Pantà de Vallvidrera i Camí de Can Llevallol

Partim de l’aparcament de vehicles de l’àrea de lleure de Santa Maria de Vallvidrera (257m). Tenim al front l’església, tapada per arbres, i al damunt s’entreveu Vil·la Joana. Abandonem l’espai pel carrer de la Llenega, passem pel costat de l’església i arribem a la plaça de la Mina Grott. En ser-hi tombem a l’esquerra pel Camí del Cama-sec, en direcció al pantà.
Quan deixem enrere les últimes vivendes de la zona, entrarem a la zona del pantà: veurem a la nostra esquerra l’entrada de Mina Grott (túnel de quilòmetre i mig que portava aigua del pantà a Vallvidrera), a la dreta la rosada Casa del Guarda (avui Espai d’interpretació del pantà de Vallvidrera) i al front les escales que ens pujaran, amb la paret de la presa a la dreta, fins al Pantà de Vallvidrera (260 m, 10 min).

A l’arribar a dalt de la presa observem un pantà quasi buit d’aigua. La sequera per la manca de pluges ens presenta un paisatge trist.
Rodegem el pantà per l’esquerra (de fet, seguint rectes per un camí, sense travessar la presa, i poc després arribarem a una esplanada, a la cua del pantà.

Pantà de Vallvidrera
El pantà quasi buit d’aigua

En aquest punt veiem una sèrie de camins, per la dreta, per l’esquerra i pel mig. Aquest darrer (veure l’accés a la foto) és el corriol que ens permetrà arribar al Camí de Can Llevallol, sense fer tanta volta que si anéssim pel Mas Sauró.
Agafem el corriol amunt (262 m, 15 min).

Accés al corriol cap al camí de Can Llevallol. És una bona drecera.

El corriol és relativament curt, però costerut, amb algunes rampes pronunciades, per terreny preferentment rocallós. En uns 10 minuts farem la pujada i al final enllaçarem amb el Camí de Can Llevallol (327 m, 25 min).

Un tram del corriol

Girem a la l’esquerra avall. Aviat passarem per Can Llevallol i després d’un revolt tancat farem els darrers metres fins a l’esplanada del Coll de Can Cuiàs (314 m, 35 min).

Zona de Can Llevallol
Camí de Can Llevallol; al fons s’entreveu Can Cuiàs
Coll de Can Cuiàs, amb la masia aturonada

Per aquí passa la carretera de Vallvidrera a Molins de Rei. Per on hem arribat, veiem a la dreta, aturonada, la masia de Can Cuiàs.
El lloc forma part dels Itineraris del Pantà de Vallvidrera, dels quals ens n’informen uns cartells del Parc.

Cartells informatius del Parc

Arribats a aquest coll hem acabat la primera etapa del recorregut, senzilla, amb l’excepció de la pujada pel corriol des del pantà fins al camí de Can Llevallol, que ens ha estalviat temps.

Tram 2
COLL DE CAN CUIÀS (314 m) –
TURÓ DE CAN PASQUAL (469 m)

Pel Camí de Can Pasqual i Can Masdemont

Deixem el Coll de Can Cuiàs en la direcció per on hem arribat (per tant, sense travessar la carretera, en cap cas), però agafem el camí que passa per sobre, un xic més amunt, per la dreta, i l’anem seguint fins que ens trobarem amb una cruïlla (veure foto), sense indicador.

Cruïlla de camins

Hem de prendre el camí més estret que s’enfila per la nostra esquerra, i que ens durà a Can Masdemont, el nostre següent objectiu. El corriol sempre va pujant, enmig del bosc, passant per alguns trams força rocallosos i eixargallats. El corriol és bonic i la pujada és sostinguda però moderada, sense rampes pronunciades. L’única pega és que és un trajecte llarg, per un indret solitari i ombrívol, sense vistes.

Hem d’estar alerta al moment en què del camí en surt un altre que segueix recte: nosaltres hem de fer el revolt seguint la traça del camí que seguíem i que canvia de direcció radicalment. És llavors, quan ja som molt a prop de la carena, que la cosa varia: el corriol va planejant i ja veiem les primeres vistes panoràmiques de l’entorn. I en un no-res, com aquell que no vol la cosa, se’ns apareix de sobte la casa de Can Masdemont (449 m, 1h 10 min), el senyal de què hem arribat a la carena, o quasi. Fa uns anys, la casa va estar ocupada i fou desallotjada per la policia, segons anunciava aquest diari digital de Vallvidrera.

Per una clariana del bosc ja veiem vistes de l’entorn
Can Masdemont

Passem pel costat de la masia i enllacem amb una pista forestal ampla (camí de carena) i l’agafem per la dreta amunt. Ens queden molt pocs metres, de pujada més forta que en tot el trajecte pel corriol, per arribar a dalt del Turó de Can Pasqual (469 m, 1h 15 min).

Aquesta imatge té l'atribut alt buit; el seu nom és IMG_9407-1024x768.jpg
Arribada al Turó de Can Pasqual
Aquesta imatge té l'atribut alt buit; el seu nom és IMG_9409-1024x768.jpg
Els senyals del turó: el dipòsit i el vèrtex geodèsic

Sabem del cim per la presència d’un vèrtex geodèsic, al costat d’un dipòsit. Si no fos per això no ho sabríem pas. I som en un dels turons més alts de la Serra de Collserola!

Turó de Can Pasqual (469 m)

El cim està arran de la pista, i no té vistes, tot està tapat pel bosc. És hora d’un petit descans, encara que no hi hagi res a veure.

Aquesta imatge té l'atribut alt buit; el seu nom és IMG_9410-1024x768.jpg
El turó es troba a la pista que passa per la carena entre Can Pasqual i Can Castellví

Aquí dalt acabem la segona etapa de la ruta. Som a la meitat més o menys de l’excursió, però ja hem passat el més complicat.

Tram 3
TURÓ DE CAN PASQUAL (469 m) –
LES PLANES (219 m)

Per Can Castellví i Camí del Turó de l’Alzina

Reprenem la marxa continuant pel camí carener, que ja veurem que puja i baixa (són els Turons de Can Pasqual). En els clars del bosc ja albirem la carena del Tibidabo.

Pal indicador al camí de carena

Passarem pel trencall del Pujol de Can Castellví, pel de Can Sauró (458 m), pel del Turó de Castellví, els tres per la dreta, i llavors ja iniciem el descens de la carena, amb un revolt tancat.

Inici del descens de la carena

Aviat deixarem a la dreta un camí que baixa al Mas Guimbau i poc després arribarem a enllaçar amb el camí que ve de Can Pasqual (per l’esquerra) i va a Can Castellví (per la dreta) (376 m).
Així doncs tombem a la dreta per la pista forestal, aviat pavimentada, i en uns cinc minuts serem a Can Castellví (386 m, 1h 35 min).

Baixant cap a Can Castellví
Can Castellví

Pel costat de la casa surt el camí que va també cap al Mas Guimbau, per la Font de Can Castellví. Nosaltres, però, seguirem rectes pel mateix camí (des de la casa, Camí de Can Balasc), passant per diverses vivendes.
Molt poca estona després (a penes tres minuts), arribarem a una cruïlla de camins (370 m, 1h 40 min).

Pel Camí de Can Balasc
Cruïlla de camins important. Cal girar avall per la dreta, cap a Les Planes.

Seguint rectes aniríem cap al Mas Fortuny i la Serra de Can Balasc, però nosaltres hem de prendre el camí que baixa per la dreta, cap a Les Planes, pel Camí del Turó de l’Alzina.

Baixem per aquest camí ample, pavimentat fins al final de les vivendes i llavors ja de terra, per una zona boscosa, però amb vistes panoràmiques de la carena principal de Collserola, que veurem mirant a la dreta. Dalt de la carena podem distingir, d’esquerra a dreta, la Torre Miralluny (al Turó del Puig), l’Hotel Florida, la Torre de les Aigües, el Tibidabo, amb el temple i altres edificacions, i la Torre de Collserola (veure foto).

Panoràmica de la carena del Tibidabo

En el trajecte pel camí, tot en descens cap a Les Planes, primer passarem per un doble revolt pronunciat i més avall, quan ja arribem a les primeres vivendes, hi ha un altre doble revolt, aquesta vegada pavimentat.

Al mig del segon revolt, després de passar la cadena que barra el pas als vehicles, veurem a la dreta la boca d’unes escales (indicació d’Escales de Bellavista), que suposen una drecera (258 m, 1h 55 min).

Escales de Bellavista
Baixant per les escales

Les escales baixen decidides entre cases i inclús han de sortejar un arbre al bell mig dels esglaons. En acabar l’escala serem a un carrer pavimentat que seguirem a la dreta un trosset, perquè aviat trobarem una altra boca d’escales (veure foto) per estalviar-nos un tros més de carrer. Al capdavall d’aquestes segones escales, dividides en dos trams, arribarem al Camí de Can Balasc.

Accés a les segones escales
Últim tram d’escales

Al ser al camí, a l’esquerra veiem el viaducte de la C-16, que passarem per sota, i després d’un darrer revolt serem a l’esplanada del restaurant Font de les Planes (198 m, 2 hores), el punt més baix de la ruta, i al davant tenim la carretera de Sant Cugat (la BV-1462). Ja som a Les Planes de Vallvidrera.

Viaducte de la C-16, esplanada de la Font de les Planes i al fons la carretera de Sant Cugat

Ens dirigim cap a la carretera i la seguim un tros per la dreta, fins arribar al trencall d’un carrer per la dreta. Nosaltres passem pel lateral del carrer, pels aparcaments de vehicles, sense enlairar-nos cap a la passera que veiem al front. En arribar al darrer aparcament, a sota la passera, podeu tirar rectes fins trobar el Camí de la Font d’Arboç, que ens portarà a Santa Maria de Vallvidrera, una via paral·lela a la carretera.
Jo em vaig desviar a sota la passera per guanyar el voral de la carretera, protegit per una barana, i vaig tirar per la dreta per passar just per davant de l’estació de Les Planes (219 m, 2h 05 min).

Estació de Les Planes (FGC)

Uns metres passada l’estació modernista, en arribar a un altre aparcament, vaig enllaçar amb el camí citat abans.
A Les Planes acaba la tercera etapa-tram de la ruta. Falta completar la circular amb el retorn a l’aparcament de l’àrea de lleure de Santa Maria de Collserola.

Tram 4
LES PLANES (219 m) –
SANTA MARIA DE VALLVIDRERA (257 m)

Pel Passeig de la Font d’Arboç

Situats en el Passeig de la Font d’Arboç, anirem continuant, en lleugera pujada, quasi imperceptible, en direcció Santa Maria de Vallvidrera. Passarem per un camí amb bancs per seure de tant en tant, que transcorre entre la via del tren (Ferrocarrils Catalans) i la carretera de Sant Cugat, per la nostra esquerra, i l’autopista C-16, la dels Túnels de Vallvidrera, la boca nord del principal veurem rere les reixes.

Moment en què el camí de la Font d’Arboç va a trobar el marge dret de la carretera de Sant Cugat
Pas per la boca nord del Túnel de Vallvidrera

Després de la passejada, sempre seguint el camí, deixant enrere tots els trencalls que trobem, arribarem a Santa Maria de Vallvidrera. Just davant del semàfor que hi ha a la carretera hi ha l’estació del Baixador de Vallvidrera (240 m, 2h 20 min).

Entrada a Santa Maria de Vallvidrera; al fons l’estació del Baixador de Vallvidrera

Ens falta poc per arribar a l’àrea de lleure. Fem uns pocs metres per la vorera de la carretera, rectes, i ens fiquem per la dreta a la plaça de la Mina Grott, la travessem un tros cap a l’escaleta que veurem al fons i que ens deixaran just davant la cruïlla del Camí de la Llenega, lloc per on hem passat al començar la ruta.

Accés a l’àrea de lleure de Santa Maria de Vallvidrera
Entrada a l’església de Santa Maria de Vallvidrera

Només ens resta seguir el camí, passar per davant l’església i arribar a l’aparcament de l’àrea de lleure de Santa Maria de Vallvidrera (257 m, 2h 30 min).
L’espai disposa d’una àmplia esplanada, una font amb pícnic amb taules i bancs, i el bar-restaurant «El Racó de Collserola».

Cartells informatius a l’àrea de lleure

Unes dues hores i mitja de caminada després de començar acabem aquesta circular pels volts de Vallvidrera i Les Planes, al cor de Collserola.

DESNIVELLS I TEMPS PER TRAMS
Desnivell en metres / Temps en minuts

TramDesnivellTemps
Santa Maria de Vallvidrera (àrea de lleure)-Pantà de Vallvidrera (presa)+ 38′
Pantà de Vallvidrera (presa)-enllaç Camí de Can Llevallol, pel camí pantà i drecera+ 6716′
Camí de Can Llevallol-Coll de Can Cuiàs– 1312′
Coll de Can Cuiàs-Can Masdemont, pel Camí de Can Pasqual+ 13534′
Can Masdemont-Turó de Can Pasqual, pel camí de carena+ 205′
Turó de Can Pasqual-Can Castellví, pel camí de carena i Camí de Can Castellví– 8318′
Can Castellví-cruïlla Camí del Turó de l’Alzina, epl Camí de Can Balasc– 164′
Camí del Turó de l’Alzina-Escales de Bellavista– 11216′
Escales de Bellavista-Les Planes (pas per estació FGC), pel Camí de Can Balasc– 3913′
Les Planes-Santa Maria de Vallvidrera (pas per estació Baixador de Vallvidrera), pel Passeig de la Font d’Arboç+ 2114′
Santa Maria de Vallvidrera: d’estació Baixador a Àrea de lleure+ 1710′
Totals acumulats+ 263
– 263
2 h 30′

Desglossament del temps per etapes:
Santa Maria de Vallvidrera-Coll de Can Cuiàs: 35 min
Coll de Can Cuiàs-Turó de Can Pasqual: 40 min
Turó de Can Pasqual-Les Planes: 50 min
Les Planes-Santa Maria de Vallvidrera: 25 min

Distribució del temps:
57 % en pujada, 10 % en pla i 33 % en baixada.

Ruta emblemàtica per Vallvidrera-Tibidabo

Caminada per llocs emblemàtics de Collserola: Vil·la Joana-Font de la Budellera-Tibidabo-Observatori Fabra-Torre de Collserola-Pantà de Vallvidrera

DADES TÈCNIQUES

  • Caminada núm. 60
  • Data: dimarts, 16 de març de 2021
  • Inici i final: estació Baixador de Vallvidrera (FGC)
  • Sector: vessant de Barcelona (entorn de Vallvidrera-Tibidabo)
  • Distància: 12,5 km
  • Temps: 3 h 10 min
  • Desnivell: + 298 m / – 298 m
  • Dificultat: moderada
  • Tipologia: circular

ITINERARI

Baixador de Vallvidrera-Font Nova-Font Joana-Vil·la Joana-Font de la Budellera-Coll de la Vinassa-Tibidabo-Observatori Fabra-Torre de Collserola-Turó de Mont-Vallvidrera-Pantà de Vallvidrera (volta sencera)-Baixador de Vallvidrera.

MAPA DE LA RUTA

RUTA A WIKILOC

LLOCS D’INTERÈS

COMENTARI

Caminada circular recorrent diversos indrets emblemàtics de l’entorn de Vallvidrera i el Tibidabo, amb inici i final a Santa Maria de Vallvidrera, a l’estació del Baixador de Vallvidrera dels Ferrocarrils Catalans. Durant la ruta passarem successivament per Vil·la Joana, la font de la Budellera, el cim del Tibidabo, l’Observatori Fabra, la Torre de Collserola, el barri de Vallvidrera i el Pantà de Vallvidrera.
Es tracta d’un recorregut senzill i ben senyalitzat que ens permet fer una passejada agradable, amb molts i variats punts d’interès, per la part més alta de la serra de Collserola.
En el dia de la caminada, en plena pandèmia Covid-19, els recintes de Vil·la Joana, Tibidabo, Observatori Fabra i Torre de Collserola estaven tancats al públic, i les visites suspeses temporalment.

DESCRIPCIÓ DE LA RUTA

Tram 1
BAIXADOR DE VALLVIDRERA (236 m) –
VIL·LA JOANA (281 m)

Passejada per les fonts de Vil·la Joana

Sortim de l’estació del Baixador de Vallvidrera (236 m) i sense baixar les escales que menen a la carretera, ens dirigim a l’esplanada que veiem a mà esquerra i d’on surten de front dos camins. El de la dreta, esglaonat, puja directament a Vil·la Joana. El de l’esquerra ens portarà a les fonts de l’entorn de Vil·la Joana.
En aquesta ruta optem per fer una mica de volta i anar a fer una passejada per les fonts. Prenem, doncs, el camí planer de l’esquerra (Camí del Fondal) i després d’una agradable passejada, anem a petar just a la Font Nova (8 min), que no raja res, envoltada per unes escales.

Camí del Fondal
Font Nova
Entorn de la Font Nova, des de la part superior

Les pugem, passem per la Font Vella, també seca, i de seguida serem a la Taula dels Bisbes, dit així perquè era on mossèn Cinto Verdaguer es reunia amb els bisbes que el visitaven, quan estava reclòs a Vil·la Joana, malalt de tuberculosi.
Tenim al davant, en línia recta, el Passeig dels Plàtans, un espai on es respira molta tranquil·litat. Caminant endavant tenim dues fonts més: la primera, a mà esquerra arran del camí, la Font dels Plàtans, i més endavant, a mà dreta i baixant per unes escales de fusta, la Font Joana, ben arranjada (15 min).

Taula dels Bisbes
Passeig dels Plàtans, amb la font en primer terme
Font Joana

Tornem al camí-passeig i pocs metres més endavant arribarem a la Vil·la Joana (‘Quinta Juana’, a la façana) (281 m, 17 min). En aquesta masia, on Verdaguer va passar-hi els seus darrers dies, s’ha habilitat la Casa Museu Verdaguer, centre vinculat al Museu d’Història de Barcelona (MUHBA).

Vil·la Joana, seu del Museu Casa Verdaguer

Tram 2
VIL·LA JOANA (281 m) –
FONT DE LA BUDELLERA (359 m)

Pel Camí del Salze i Camí del Parc de la Budellera

En aquest lloc enllacem amb un carrer pavimentat que seguirem per l’esquerra amunt, deixant a la nostra esquena Vil·la Joana. Pocs metres després tenim, a mà dreta, el Centre d’Informació del Parc de Collserola, on trobarem informació del parc, guies i mapes, propostes d’excursions i d’activitats educatives, etc. a més d’una exposició permanent i d’altres de temporals.

Entrada del Centre d’Informació del Parc

Continuem pel carrer amunt i en ser a l’escola Els Xiprers (a l’esquerra) arribarem a una cruïlla (22 min). Girarem a l’esquerra amunt, rodejarem l’escola i aviat trobarem un cadenat al camí, que des d’ara serà de terra. Seguim amunt, en una llarga però moderada pujada, descartem els trencalls que anirem passant, fins que serem a una important cruïlla (347 m, 32 min). Uns senyals d’indicació ens assenyalen, al camí que surt per la dreta, la direcció ‘Itineraris de la Budellera’: aquest és el camí que hem d’agafar ara.

Trencall del camí cap a la Font de la Budellera, a la dreta

En descens seguim fins arribar, al fons del torrent, a un nou trencall (38 min). Per la dreta ens arriba el camí que ve del Revolt de les Monges (carretera de Sant Cugat), però nosaltres seguim rectes, pel camí que segueix amunt.

Enllaç amb el camí que arriba del revolt de les Monges; nosaltres hem de seguir per l’esquerra amunt

Deixarem enrere primer un camí que puja per l’esquerra cap al Coll de la Vinassa i després un altre, també per l’esquerra, que es dirigeix a la Font d’en Canet. I més enllà, alerta perquè hem de prendre un corriol que surt per la dreta (indicació a la Budellera pel camí de baix) (42 min) i que ens baixarà directament a l’espai de la Font de la Budellera.

Trencall del camí de baix cap a la Font de la Budellera, per la dreta

En els trencalls, sempre cap a l’esquerra. El corriol ens deixa a la base de la font, disposada en tres terrasses unides per escales, al final de les quals tenim la font, emmarcada en una paret de pedra i a sota d’una coberta arquejada (359 m, 55 min). Al fons, com a vigilant de l’indret, s’alça la majestuosa Torre de Collserola. L’entorn és força atractiu i bé mereix una parada aquesta font, segurament la més popular de tot Collserola.

Font de la Budellera, des de la base inferior
Font de la Budellera, a la terrassa superior
Font de la Budellera
Detall de la font sota cobert

Tram 3
FONT DE LA BUDELLERA (359 m) –
TIBIDABO (esplanada) (500 m)

Pel Camí de Sant Cugat i Coll de la Vinassa

Deixem la font per la part posterior i seguim un camí amunt per l’esquerra per anar a buscar la pista més ampla del Parc de la Budellera (58 min), que seguirem a l’esquerra, de cara al Tibidabo que ja veiem al fons, fins que arribarem a prop del revolt de Can Xoliu. Compte perquè uns metres abans del revolt hem de procurar no passar de llarg el corriol que puja en diagonal per la dreta (1h 1 min) i que hem de prendre per anar a buscar el Camí de Sant Cugat. En els trencalls seguirem sempre per l’esquerra.

Abandonem el camí que seguíem i agafem el corriol que s’enfila en sentit contrari
Últims metres per arribar al Camí de Sant Cugat

En ser-hi (1h 11 min) (pista ampla i pavimentada) girem a l’esquerra i anem seguint, sempre de cara al Tibidabo, que veiem al front (al fons a l’esquerra podem veure la torre del Turó del Puig), passarem per una zona de vivendes, l’última de les quals és Can Tano, i tot seguit ens plantarem aL Coll de la Vinassa (462 m, 1h 28 min), identificable per la presència d’una font i dos bancs.

Can Tano
Coll de la Vinassa

En aquest indret també veiem, al front, barrat amb una cadena, un camí,
Nosaltres descartem el corriol amb cadenat i girem a la dreta, per pujar per un corriol primer rocallós i finalment de més bon caminar, enmig del bosc. És una pujada una mica pronunciada però curta: en pocs minuts serem al final, just quan serem a la carretera del Tibidabo (1h 33 min), en un revolt molt proper a l’Hotel La Florida, que veiem al fons.

Accés a la carretera del Tibidabo, amb l’hotel La Florida al fons

En aquest lloc hi ha a l’esquerra una esplanada des de la qual podem contemplar bones vistes del Vallès.
A l’altra banda, mirant cap a la dreta, hi ha, molt a prop, el Tibidabo. Per arribar-hi hem de seguir la carretera uns 500 metres i ja serem a l’esplanada principal. En aquest curt tram anirem veient la Torre de les Aigües i el temple del Tibidabo per la part posterior i lateral, així com vistes del Turó del Puig (al principi) i després de Vallvidrera, la Torre de Collserola i de més enllà.

El temple del Tibidabo per la banda lateral
Panoràmica en direcció la Torre de Collserola i Vallvidrera

En ser a l’esplanada (500 m, 1h 45 min) estarem rodejats del Temple Expiatori del Sagrat Cor, el Parc d’atraccions, els miradors (vistes fantàstiques de Barcelona), els locals de restauració, etc. Si pugem per les escales del temple serem al punt més alt del cim del Tibidabo, la cota màxima de la serra de Collserola (516 m).

Temple del Sagrat Cor al cim del Tibidabo
Panoràmica de Barcelona, amb l’Observatori Fabra en primer terme
Racó del Tibidabo

Tram 4
TIBIDABO (esplanada) (500 m) –
OBSERVATORI FABRA (411 m)

Pel corriol a la Carretera de l’Observatori

Abandonem el recinte del Tibidabo per la banda que dona a Barcelona, fem els revolts de la carretera que puja de Vallvidrera i seguim avall per la zona de pàrquings. En ser a l’accés del pàrquing número 3 fixem-nos que a la nostra esquerra neix un carrer (1h 49 min) que hem d’agafar i seguir-lo fins al final (una porta ens barra el pas), i per la dreta, mig amagat, surt un corriol esglaonat, força dret, que ens baixa a la carretera del Vallvidrera al Tibidabo, que sempre veurem al fons, així com l’observatori, al qual ens dirigim.

Baixant pel corriol cap a l’Observatori Fabra

A l’arribar a la calçada (1h 53 min), la travessem en compte, accedim a l’altra banda de la barana i caminem pocs metres cap a l’esquerra, i abans del pont del Funicular del Tibidabo trobem a la dreta el corriol que ens baixarà a la Carretera de l’Observatori. A l’arribar-hi només ens restarà una estoneta, tirant per l’esquerra, per arribar a les portes de l’Observatori Fabra (411 m, 1h 59 min), amb accés restringit (cal informar-vos si voleu fer-hi una visita).

Entrada de l’Observatori Fabra
Observatori Fabra

Tram 5
OBSERVATORI FABRA (411 m)

TORRE DE COLLSEROLA (445 m)
Per la Carretera del Tibidabo

Per continuar la ruta hem de fer mitja volta i recular per la carretera i seguir-la fins enllaçar amb la carretera de Vallvidrera al Tibidabo (2h 07 min). Iniciarem un lleuger descens, per la vorera de l’esquerra, protegida per una barana, fins arribar a la cruïlla-rotonda que puja a la Torre de Collserola i al Tibidabo (2h 13 min).

Enllaç amb la carretera del Tibidabo
Carretera del Tibidabo, amb la Torre de Collserola al fons

Així doncs tombem a la dreta amunt, arribem a un revolt tancat i a l’arribar al segon revolt tancat tenim a l’esquerra l’accés al recinte de la Torre de Collserola (445 m, 2h 17 min)). Si teniu temps i ganes, podeu agafar l’ascensor que puja fins a la 10a planta de la torre, on hi ha un mirador panoràmic, amb excel·lents vistes de tot Barcelona i de l’entorn de Collserola.

Panoràmica de Barcelona des de sota la Torre de Collserola
Accessos a la Torre de Collserola
Torre de Collserola
Vista del Tibidabo des de la Torre de Collserola

Tram 6
TORRE DE COLLSEROLA (445 m) –
VALLVIDRERA (plaça) (342 m)

Pel Turó de Mont i Carrer dels Algarves

Per reprendre l’itinerari resseguirem el revolt que hem deixat per accedir a la torre i de seguida veurem per la nostra esquerra un camí amb llambordes que va a rodejar la torre.

Camí que rodeja la torre

Seguim aquest camí, passem pel trencall que va a la Font de la Budellera i arribem a un mirador del Tibidabo (2h 24 min), on també podem observar l’impressionant cablejat de la torre.

Torre de Collserola

Acabem de rodejar la torre per sota i arribem a unes escales de fusta, que cal pujar i ja serem al Turó de Mont (441 m, 2h 27 min), que queda just davant de l’esplanada on s’assenta la torre, dalt del Turó de la Vilana.

Arribada al Turó de Mont
Peana que aguantava una creu de terme, al Turó de Mont, mirant cap al Tibidabo
Deixant enrere el Turó der Mont

En aquest turó, a part de la visió en primer pla de la imponent torre, tenim vistes de Barcelona i de Vallvidrera, que veiem al fons. També tenim la base del que fou una creu de terme, ara inexistent.
Per acabar el tram ens falta anar cap a Vallvidrera, que ja tenim a tocar i tot en baixada. Prendrem el camí que surt encarat a Vallvidrera i d’esquena a la torre, amb un descens força pronunciat fins a enllaçar amb la carretera que baixa del Tibidabo (2h 33 min). L’agafem cap a la dreta (carrer de les Alberes) fins trobar una cruïlla a la dreta (carrer dels Algarves), que agafem i seguim fins al final, on trobarem un tram d’escales que ens deixen just davant l’edifici modernista de l’estació de Vallvidrera Superior (2h 39 min), l’última parada del Funicular de Vallvidrera, al costat de la plaça Pep Ventura. Travessem la carretera i seguim rectes en paral·lel a la plaça fins que arribarem a una tram d’escales (carrer de Queralt) que ens baixen fins a la plaça de Vallvidrera, (342 m, 2h 41 min), el centre del barri.

Escales del carrer de Queralt; al fons la Plaça de Vallvidrera

Tram 7
VALLVIDRERA (plaça) (342 m) –
PANTÀ DE VALLVIDRERA (260 m)

Pel Carrer Reis Catòlics (aviat carrer Elisa Moragas)

Travessem la plaça per la banda per on hem arribat, travessem la carretera de Sant Cugat pel semàfor i seguim un trosset de carretera (carrer Alcalde Miralles) i de seguida enfilem el carrer Reis Catòlics (en breu aquest carrer canviarà de nom, per passar a dir-se carrer d’Elisa Moragas, mestra i fundadora de l’escola Nabí del barri). Baixem per aquest carrer, passarem per l’escola Nabí i més endavant arribarem a dues cruïlles de camins.

Entrada a la zona del Pantà de Vallvidrera pel camí dels Reis Catòlics

A la primera seguim rectes i a la segona tombem per la dreta, en baixada, fins arribar al Pantà de Vallvidrera (260 m, 2h 51 min), just a la zona de la presa. A sota de la presa hi ha una casa de color rosa, la Casa del Guarda, que actualment acull l’Espai d’interpretació del Pantà, on coneixerem la història de l’embassament i ens informarem de la fauna i la flora de l’entorn. El pantà és també un centre d’excursions.

Pantà de Vallvidrera
Pantà de Vallvidrera
Un porc senglar, company inesperat fent la caminada

Tram 8
PANTÀ DE VALLVIDRERA (260 m) –
BAIXADOR DE VALLVIDRERA (236 m)

Pel pantà (volta sencera) i Camí de la Font dels Pins

Per completar la ruta, si encara tenim forces, anirem a rodejar tot el pantà, a través del camí que surt per l’esquerra, per arribar a la cua del pantà i anirem a buscar el carrer pavimentat que puja per la dreta, per l’altra banda (Camí del Pantà), passarem per la zona de la presa (3h 01 min i només ens toca dirigir-nos a Santa Maria de Vallvidrera.
Ho farem pel mateix Camí del Pantà i de seguida empalmarem amb el Camí de la Font dels Pins. Seguim aquest camí avall, torcem a la dreta al Camí del Fredolic (3h 06 min), seguim baixant, tenint al fons un paisatge de l’entorn, amb visió alhora de la torre del Turó del Puig, la masia de Vil·la Joana, l’església de Santa Maria de Vallvidrera, el Temple del Tibidabo i la Torre de Collserola, a més de les vivendes de la barriada.

En aquest punt abandonem el Camí de la Font dels Pins per agafar el Camí del Fredolic, a la dreta
Panoràmica de l’entorn de Santa Maria de Vallvidrera i el Tibidabo

Més avall arribarem a unes escales que ens deixaran a una altra cruïlla de carrers. Al davant nostre veiem, a mà esquerra, una parada d’autobús i al fons l’estació del Baixador de Vallvidrera. Només ens resta travessar la carreterra de Sant Cugat pel semàfor, pujar les escales d’accés a l’estació i a mà dreta tenim l’esplanada des d’on hem iniciat aquesta ruta (236 m, 3h 10 min). Hem acabat l’itinerari circular!

DESNIVELLS I TEMPS PER TRAMS
Desnivell en metres / Temps en minuts

TramDesnivellTemps
Baixador de Vallvidrera-Vil·la Joana, per la Font Nova i la Font Joana+ 4517′
Vil·la Joana-Font de la Budellera, pel Camí del Salze i Camí de la Budellera+ 7838′
Font de la Budellera-Coll de la Vinassa, pel Camí de Sant Cugat+ 10333′
Coll de la Vinassa-Tibidabo (esplanada), per drecera i carretera+ 3817′
Tibidabo (esplanada)-Observatori Fabra, per corriol i carretera– 8914′
Observatori Fabra-Torre de Collserola, per la carretera del Tibidabo+ 3418′
Torre de Collserola-Turó de Mont– 410′
Turó de Mont-Vallvidrera (plaça)– 9914′
Vallvidrera (plaça)-Pantà de Vallvidrera, pel carrer Reis Catòlics– 8210′
Volta al Pantà de Vallvidrera010′
Pantà de Vallvidrera-Baixador de Vallvidrera, pel Camí de la Font dels Pins– 249′
Totals acumulats+ 298
– 298
3 h 10′

Desglossament del temps per etapes:
Baixador de Vallvidrera-Vil·la Joana: 15 min
Vil·la Joana-Font de la Budellera: 40 min
Font de la Budellera-Tibidabo: 50 min
Tibidabo-Observatori Fabra: 15 min
Observatori Fabra-Torre de Collserola: 15 min
Torre de Collserola-Vallvidrera: 25 min
Vallvidrera-Pantà de Vallvidrera: 10 min
Volta al pantà-Baixador de Vallvidrera: 20 min

Distribució del temps:
46 % en pujada, 13 % en pla i 41 % en baixada.