Arxiu d'etiquetes: passeig de les aigües

De Mundet a Sant Cugat per Sant Medir, Can Gordi i Can Bell

31/05/2022 Julià Buxadera Deixa un comentari

Mundet-Turó del Trac-Pas del Rei-Sant Medir-Can Gener-Sol i Aire-Can Gordi-Mas del Bosc-Can Bell-Sant Cugat del Vallès

DADES TÈCNIQUES

Caminada núm. 75
Data: dimarts, 31 de maig de 2022
Inici: metro Mundet (L3)
Final: estació Sant Cugat del Vallès (FGC)
Sector: vessant del Vallès (Sant Medir-Can Gordi-Sant Cugat)
Distància: 14 km
Temps: 3 h 50 min
Desnivell: + 303 m / – 313 m
Dificultat: moderada
Tipologia: travessa lineal (només anada)

ITINERARI

Metro Mundet (L3)-Recinte Mundet-Camí de les Llars Mundet-Turó del Trac-Passeig de les Aigües-Pas del Rei-Sant Medir-Font de Can Gener-Can Gener-Serra de l’Arrabassada-Urbanització Sol i Aire-Serra de Sant Vicenç-Can Gordi (ruïnes masia i font)-Mas del Bosc-Serra d’en Bell-Can Bell-entrada Sant Cugat (Llaceres)-Sant Cugat del Vallès (estació FGC).

MAPA DE LA RUTA

RUTA A WIKILOC

LLOCS D’INTERÈS

Un cim: Turó del Trac (368 m)
Sis punts de pas: Recinte Mundet, Passeig de les Aigües (sector nord), Sant Medir, Serra de l’Arrabassada, Serra de Sant Vicenç, Serra d’en Bell
Una ermita: Ermita de Sant Medir
Una àrea d’estada: àrea de pícnic de Sant Medir
Un aqüeducte: Aqüeducte de Can Gener
Tres fonts: Font del Camp del Miracle, Font de Can Gener i Font de Can Gordi
Quatre masies: Can Gener, Can Gordi (ruïnes), Mas del Bosc (casa de colònies) i Can Bell
Una església: Església de Sant Crist de Llaceres (Sant Cugat)
Tres nuclis de població:i Barri de Montbau, Urbanització Sol i Aire i Sant Cugat del Vallès

COMENTARI

Travessa fins a Sant Cugat partint de Barcelona. La ruta comença a l’estació de metro de Mundet i, passant pel campus universitari, va a buscar el Camí de les Llars Mundet (origen de la Carena del Forat del Vent) per ascendir fins al Turó del Trac (únic turó que farem), a sota del Turó de Valldaura, i seguirem fins al Pas del Rei, collet entre els turons de la Magarola i Valldaura i punt on assolirem la cota màxima de l’excursió, a la carena principal de Collserola, havent superat 265 metres de desnivell des de la sortida.
Després baixarem per un sender directes fins a Sant Medir (descens amb un desnivell de 180 metres), anirem a visitar la font de Can Gener i un cop passat Can Gener remuntarem la Serra de l’Arrabassada per dirigir-nos a l’altra banda a la zona de la urbanització Sol i Aire. Des d’aquí nou tram de pujada per superar ara la Serra de Sant Vicenç i baixada fins a trobar les ruïnes de Can Gordi i la seva font propera. Després, nova ascensió fins al Mas del Bosc i resseguint la Serra d’en Bell anirem baixant fins a Can Bell, a les portes de Sant Cugat. Només ens restarà fer una travessa urbana per arribar a l’estació dels Ferrocarrils Catalans, fi de la travessa.
Caminada llarga, primer per pista fins accedir al Passeig de les Aigües, i després pràcticament tot per senders emboscats, travessant diverses serres (Sant Medir, l’Arrabassada, Sant Vicenç), en un continu de pujades i baixades, sense massa dificultats. L’únic problema es la senyalització deficient (o nul·la) de gran part del recorregut.

DESCRIPCIÓ DE LA RUTA

Tram 1
METRO MUNDET (L3) (140 m) –
TURÓ DEL TRAC (368 m)
Pel Recinte Mundet i Camí de les Llars Mundet

Sortim de l’estació de Mundet per la banda de muntanya (140 m) i enfilem en direcció el Campus Mundet de la Universitat de Barcelona (UB), per l’avinguda d’Arturo Mundet, que fa un gran rodeig envoltant els edificis universitaris fins arribar a la part més alta, on hi ha l’últim pàrquing de vehicles (el número 5) (12 min).

**Zona alta del Campus universitari de Mundet**

Just en el revolt d’accés a l’aparcament surt, al front, tancat en cadena, el camí de terra que hem d’agafar.

**ITrencall del camí de terra al final del Campus Mundet**

Uns metres més amunt, rodejant per sobre els últims edificis del campus, arribarem a una cruïlla de camins (210 m, 15 min). Hem de prendre la pista que puja per la nostra esquerra.

**Cruïlla de camins: hem de continuar pel de l’esquerra amunt**

Comença llavors una pista forestal que serpenteja pel vessant de Collserola fins arribar a la carena del Forat del Vent, per on passa el Passeig de les Aigües, a sota el Turó del Trac i a prop del Turó de Valldaura.

El camí va guanyant alçada ràpidament i si el seguim anirem fent diversos revolts de paella, revolts tancats que sovint podem evitar escurçant el camí per empinades dreceres. Com que la pujada és sostinguda, el consell és no deixar el camí per la drecera.
A mida que anem pujant anirem veient el recinte Mundet més petit i la carena més a prop. Enmig de les àmplies llaçades de la pista passarem pel costat d’un gran dipòsit d’aigua.

Podeu veure algunes fotos del camí:

Quan ja som força amunt ja veiem panoràmiques de Barcelona i de la carena del Tibidabo, amb els turons de la Magarola i de Valldaura, i la del Forat del Vent fins al Turó d’en Segarra. La pista es fa més dreta en els darrers metres de pujada.
Finalment, després d’una llarga recta arribem a una cruïlla de camins (foto) (340 m, 40 min). Per la dreta arriba el camí que puja des del Castell Fortí, per l’esquerra continua el nostre camí per enllaçar amb el Passeig de les Aigües (carena del Forat del Vent), i nosaltres pujarem pel caminet del mig amunt i en pocs segons serem a la carena.

En ser-hi (348 m) girem pel camí ample (el Passeig de les Aigües) a l’esquerra i molt aviat ja veurem com s’enfila, per la dreta, el corriol que va cap al Turó del Trac (no indicat).

**Per pujar al Turó del Trac hem d’agafar aquest sender a la dreta**

Tombem pel sender i uns tres minuts després hem de desplaçar-nos uns metres pel bosc fins trobar una petita clariana amb unes pedres al mig. Som al Turó del Trac (368 m, 45 min).

Des del turó, engolit per la vegetació, poques vistes. Només destaca la visió del Turó de Valldaura, amb la seva torre de guaita, que treu el cap per damunt dels arbres del bosc.

**Cim del Turó del Trac**; al fons, el Turó de Valldaura

En aquest punt acabem el primer tram de la travessa, el que ens ha dut a tocar de la carena principal de Collserola. Fins aquí tot ha estat en pujada. Encara ens queda anar més amunt, però el desnivell a superar és poc i molt fàcil. Ja hem fet l’ascensió més destacada de la caminada.

Tram 2
TURÓ DEL TRAC (368 m) –
SANT MEDIR (224 m)
Pel Pas del Rei i corriol directe a Sant Medir

Deixem el turó i anem a cercar el sender en direcció el turó de Valldaura i en un parell de minuts enllaçarem amb un revolt de la la pista que puja al Turó de Valldaura, a tocar del Passeig de les Aigües (372 m).
Tirem per l’esquerra per agafar la Carretera de les Aigües i la segim cap a la dreta amunt. La pista ens ofereix esplèndides vistes de Collserola i de Barcelona fins al mar.

En tres minuts més arribarem al trencall cap al Pas del Rei (384 m). Compte que tampoc hi ha indicador!
Abandonem el Passeig de les Aigües i prenem el sender de la dreta.

**Corriol cap al Pas del Rei, a la dreta**

Des del corriol cap Pas del Rei mirant cap a Barcelona

En suau pujada i en cosa de pocs minuts més arribarem a un petit collet, en un encreuament amb un altre corriol. Aquesta cruïlla de corriols es troba just a l’anomenat Pas del Rei (405 m, 55 min).

Aquest indret està situat a la carena principal de Collserola, entre el Turó de la Magarola (a l’esquerra en el sentit de la nostra marxa) i el Turó de Valldaura (a la dreta), i és per on passa la línia divisòria comarcal entre el Barcelonès i el Vallès Occidental i el límit municipal entre Barcelona i Sant Cugat del Vallès.
Per a nosaltres és, a més, el sostre de la sortida proposada, arribant als 405 metres d’altitud.

Nosaltres, que hem pujat fins aquí des de Barcelona ara ens toca continuar pel vessant vallesà, cap a Sant Medir. Així doncs, seguim pel corriol que fèiem i tirem cap avall. Des d’aquí, baixant enmig del bosc, el corriol és preciós, fresc, ombrívol.
Caminem ràpid en baixada fins que enllaçarem amb una pista ampla que ve de la urbanització Sol i Aigua (a l’esquerra) i va a la Carretera d’Horta a Cerdanyola (a la dreta).

**Darrers metres del corriol abans d’arribar a la pista que ve de Sol i Aigua**

Continuem per la pista al front, cap avall, passant de llarg la pista cap a la dreta. Pocs metres després arribarem a un revolt de paella (339 m, 1h 05 min), per on surten un parell de senders per la nostra dreta. El primer, indicat, és el que va per la Serra de Sant Medir, el segon, molt a prop i un xic amagat i sense indicador (la manca de senyalització serà una constant en tota la travessa), és un corriol que baixa directe pel bosc en direcció a l’ermita de Sant Medir.

**El revolt on neix el corriol que baixa a Sant Medir**

Atenció perquè aquest sender baixa per un fort pendent i cal anar en compte a les zones pedregoses, amb perill de relliscar, sobretot si és moll o hi ha força humitat.

**Dos trams del corriol cap a Sant Medir**

Sempre hem d’anar avall, recte, obviant els corriols travessers. En arribar al final de la baixada serem en una esplanada amb un espai de pícnic, amb taules i bancs de fusta.

Travessem per la dreta aquesta àrea de lleure i de seguida arribarem a Sant Medir (224 m, 1h 15 min).

Ho farem per la part posterior de l’ermita i a la dreta tenim la gran esplanada, rodejada d’una bancada de pedra i la Font del Camp del Miracle en un extrem.

Podeu veure fotos de l’indret:

Tram 3
SANT MEDIR (224 m) –
CAN GORDI (215 m)
Per Can Gener i Urbanització Sol i Aire

El tram següent ens portarà a Can Gordi i per arribar-hi haurem de travessar dues serres, primer la de l’Arrabassada (per accedir a la part alta de Sol i Aire) i després la de Sant Vicenç per accedir a la vall de Can Gordi.
Deixem l’esplanada de Sant Medir per la pista que continua cap a Can Borrell i Sant Cugat, però serà només un trosset, perquè de seguida veurem a mà esquerra un camí, que hem de prendre per anar per un corriol cap a la font i la masia de Can Gener.

**A la sortida de Sant Medir trobem el trencall cap a la font de Can Gener, a l’esquerra**

Girem a l’esquerra, més enllà passarem pel costat d’una estació depuradora, més endavant arribarem, en una zona feréstega, a l’aqüeducte de Can Gener, que travessarem amb prudència.

Poc després passarem per una escala de pedra que baixa per la nostra dreta, que és l’accés a la Font de Can Gener, també dita de Can Jané o de Sant Medir.

Més enllà el corriol acaba quan troba la pista ampla que puja a la masia de Can Gener (segons els propietaris, Can Jané). La masia la tenim a la dreta (212 m, 1h 22min).
La masia acull actualment un restaurant de cuina catalana.

Arribats en aquest punt hem d’anar a travessar la serra de l’Arrabassada per dirigir-nos a Sol i Aire.
No hi ha cap indicador.
El camí que hem d’agafar és un que surt per l’esquerra, que va pujant.

**Dos trams del corriol cap a Sol i Aire**

El seguim amunt fins que arribem a un altre camí que ens creua (264 m), ja a la carena de la Serra de l’Arrabassada, que hem de travessar per seguir recte, ara avall, per un corriol (el camí s’ha convertit en sender) que anirà descendint fins passar pel Torrent de les Monelles (aquell dia amb poca aigua), al fons de la vall. Poc després arribarem a la zona de la Font Rica, recinte protegit per una tanca de filferro, que rodegem, i a partir de l’accés principal de la insta·lació el sender torna a convertir-se en camí.

Més enllà passem pel costat d’on hi hagué el Zoo de Cal Castillo (actualment no en queda res) i finalment enllaçarem amb la pista forestal que ve de la urbanització Sol i Aire i va cap a Can Borrell (206 m).

**Enllaç amb la pista forestal de Sol i Aire**

Som a la part alta de la urbanització. A la cruïlla girem a l’esquerra amunt i pocs metres després tombem a la dreta per un camí que segueix en pujada i que ens porta a la part més alta de Sol i Aire.

**Deixem la pista per girar a la dreta cap a la part alta de Sol i Aire**

De seguida el camí fa un revolt tancat (220 m, 1h 55 min). I aquí hem d’estar atents. Per la dreta del revolt veurem un camí (va per la carena a Can Borrell), el descartem. Acabem de fer el revolt, veiem una vivenda a la nostra esquerra i a la dreta un altre camí, que s’endinsa al bosc. Com l’anterior, tampoc senyalitzat. I aquest camí emboscat és el que hem de prendre per anar cap a Can Gordi. Si seguíssim recte pel camí accediríem a la urbanització Sol i Aire.
Trenquem per la dreta i iniciem un camí-corriol, primer en pujada fins assolir la carena de la Serra de Sant Vicenç, on trobem una cruïlla de camins.

**Camí cap a la carena de la Serra de Sant Vicenç**

**Cruïlla de camins a la carena. Hem de tirar avall.**

Nosaltres hem de travessar el camí que hem trobat, a dalt la Serra de Sant Vicenç, i seguir recte per un camí que baixa decidit cap al fons de la vall de Can Gordi. Ens separen uns 10 minuts de Can Gordi.

Seguim el camí de baixada, en arribar a una cruïlla de corriols girem a l’esquerra i molt aviat arribarem a les ruïnes de la masia de Can Gordi, que ens queda a la dreta (215 m, 2h 20 min). Són restes escasses, alguns trossos de parets i poca cosa més.

Des de Can Gordi podem baixar fins al fons del torrent (podem anar-hi pels dos camins que surten de l’indret cap avall) per visitar la Font de Can Gordi, molt deixada i engolida per la vegetació. L’anada a la font i el retorn a les restes de la masia ens ocuparà poc més de 5 minuts.

Tram 4
CAN GORDI (215 m) –
SANT CUGAT DEL VALLÈS (estació FGC) (130 m)
Pel Mas del Bosc, Serra d’en Bell i Can Bell

Podem optar per tornar a Sant Cugat per un camí planer que ressegueix la Vall de Can Gordi, però completarem la caminada amb un repte més, travessar una altra serra del vessant vallesà de Collserola, la d’en Bell.

Reprenem al camí per on hem arribat a Can Gordi i seguim per la dreta en direcció el Mas del Bosc (hi ha una senyalització escrita en una estaca de fusta). Poc després travessarem el Torrent de Can Gordi per sobre d’un pont d’una sola arcada (Pont de Can Gordi) i des d’allà anirem ascendint suaument, ignorant els corriols que anem trobant a banda i banda del corriol.

**Dos trams del corriol cap a Mas del Bosc**

Caminarem fins arribar (darrers metres amb més pendent) a la carena de la Serra d’en Bell, a la zona del Mas del Bosc (276 m, 2h 40 min), a tocar d’una torre elèctrica.

**Cruïlla a la carena de la Serra de Can Bell, al costat del Mas del Bosc**

A l’esquerra tenim la zona esportiva de la casa de colònies de Mas del Bosc, que veiem al fons.

Nosaltres hem de completar la ruta anant cap a Sant Cugat. Des de la cruïlla per on hem arribat, hem de seguir pel corriol que ressegueix la Serra d’en Bell, tirant per la dreta (hi ha indicador, aquí sí; direcció Can Bell-Rambla de Can Bell-Sant Cugat del Vallès).

Pal indicador. En trobarem molt pocs, i un que trobem, amb falta ortogràfica…

Passem pel costat de la torre elèctrica i seguim el corriol de la carena, des de la que podem observar, des d’alguns racons on ho permet la vegetació, panoràmiques del Vallès, amb Sant Cugat als peus i Montserrat al fons.

**Panoràmica, amb zoom, amb Can Lluc en primer terme i Sant Cugat i Montserrat al fons**

Passarem de llarg tres trencalls a l’esquerra, que baixen cap al torrent de Can Bell, i al quart (232 m), molta atenció perquè hem de deixar de carenejar i baixar cap a Can Bell. Hi ha un indicador que ens assenyala la direcció de Can Bell.

És hora de baixar cap al Torrent de Can Bell. Tombem a l’esquerra avall, més endavant passarem pel torrent i anirem planejant pel costat de camps de conreu fins que serem a Can Bell (170 m, 3h 15 min).

Passem pel costat de la masia, que deixem a la nostra esquerra, caminant per la pista principal que va a parar a la Rambla de Can Bell (172 m), a tocar de la carretera de l’Arrabassada, la BP-1417, que uneix Barcelona amb Sant Cugat.

En arribar a la cruïlla girem a la dreta per la Rambla de Can Bell (no hem d’accedir a la carretera) i anem tirant, contemplant les vivendes de la zona, entre les que destaca la històrica Casa Bertrand.

**Una de les cases de la Rambla de Can Bell**

**La part visible de la Casa Bertrand des de l’exterior**

Passada aquesta casa, a l’esquerra tenim un camí de terra que hem d’agafar (171 m). Més enllà arribarem a un carrer asfaltat, que travessarem i prendrem el carrer que duu al club de tennis (carrer del Comte) i passat l’encreuament amb el club esportiu veurem el carrer amb un vial protegit per estaques que ens porta a la zona de Llaceres, ja en plena àrea urbana de Sant Cugat del Vallès (136 m, 3h 35 min).

Som a l’entrada de Sant Cugat, al carrer de Llaceres. Travessem aquest carrer i anem recte per passar per l’església de Sant Crist de Llaceres i accedir a l’avinguda de Gràcia. Seguim a la dreta, passem per alguns edificis modernistes destacables, com la Casa Armet (foto), fins que arribarem a una avinguda regulada amb semàfor.

En aquest punt hem de tombar cap a l’esquerra, per la Rambla de Ribatallada i seguir-la fins a trobar, a la dreta, el carrer d’Àngel Guimerà. Seguint aquest carrer de seguida serem a la plaça de Lluís Millet, on se situa l’estació de Sant Cugat dels Ferrocarrils Catalans (FGC) (130 m, 3h 50 min). Hem arribat a la fi del recorregut.

DESNIVELLS I TEMPS PER TRAMS
Desnivell en metres / Temps en minuts

Tram	Desnivell	Temps
Metro Mundet (L3)-trencall Camí de les Llars Mundet, pel Recinte Mundet	+ 70	15′
Ascensió al Turó del Trac pel Camí Llars Mundet	+ 158	30′
Turó del Trac-Sant Medir, pel Pas del Rei	– 144	32′
Sant Medir-Can Gener, per la Font de Can Gener	– 12	7′
Can Gener-Urbanització Sol i Aire, per la Serra de l’Arrabassada	– 11	33′
Urbanització Sol i Aire-Can Gordi (ruïnes masia), per la Serra de Sant Vicenç	+ 14	23′
Anada a Font de Can Gordi i retorn	0	7′
Can Gordi-Mas del Bosc (carena)	+ 61	14′
Mas del Bosc-Can Bell, per la Serra d’en Bell i el Torrent de Can Bell	– 106	34′
Can Bell-entrada Sant Cugat (Llaceres)	– 34	19′
Travessa urbana per Sant Cugat fins estació FGC	– 6	16′
Totals acumulats	+ 303 – 313	3 h 50′

Desglossament del temps per etapes:
Mundet-Turó del Trac: 45 min
Turó del Trac-Sant Medir: 30 min
Sant Medir-Sol i Aire: 40 min
Sol i Aire-Can Gordi (ruïnes i font): 30 min
Can Gordi-Mas del Bosc: 15min
Mas del Bosc-Can Bell: 35 min
Can Bell-Sant Cugat: 35 min

Distribució del temps:
54 % en pujada, 8 % en pla i 38 % en baixada.

Vessant de Barcelona

Circular des del Pla dels Maduixers cap al Tibidabo i la Font de la Budellera

26/04/2022 Julià Buxadera Deixa un comentari

Pla dels Maduixers-Camí de Can Borni-Carretera del Tibidabo-Tibidabo-Coll de la Vinassa-Camí de Sant Cugat-Font de la Budellera-Vallvidrera-Passeig de les Aigües-Pla dels Maduixers

DADES TÈCNIQUES

Caminada núm. 74
Data: dimarts, 26 d’abril de 2022
Inici i final: aparcament Pla dels Maduixers (final carrer Manuel Arnús)
Sector: vessant de Barcelona (entorn del Tibidabo)
Distància: 13,4 km
Temps: 3 hores
Desnivell: + 233 m / – 233 m
Dificultat: fàcil
Tipologia: circular

ITINERARI

Pla dels Maduixers-Camí de Vallvidrera-Camí de Can Borni (Font de Can Borni)-Carretera del Tibidabo (BV-1418)-Carretera de la Florida (BV-1800) (Hotel La Florida)-Tibidabo-Coll de la Vinassa-Camí de Sant Cugat-Passeig dels Til·lers-Font de la Budellera-Carrer Parc de la Budellera-Plaça de Vallvidrera-Drecera de Vallvidrera-Passeig de les Aigües (Font del Mont)-Pla dels Maduixers.

MAPA DE LA RUTA

RUTA A WIKILOC

LLOCS D’INTERÈS

Un cim: Tibidabo (516 m)
Cinc punts de pas: Camí de Can Borni, Tibidabo, Font de la Budellera, Vallvidrera i Passeig de les Aigües
Sis fonts: Pla dels Maduixers (de xarxa), Font de Can Borni, Coll de la Vinassa (de xarxa), Font de la Budellera, Passeig de les Aigües (diverses) i Font del Mont
Uns jardins públics: Jardins del Viver de Can Borni
Una església: Temple del Tibidabo
Tres miradors panoràmics: Tibidabo, Torre de Collserola i Passeig de les Aigües (diversos)
Un equipament:Torre de Collserola
Dues àrees de lleure: Parc d’atraccions del Tibidabo i Font de la Budellera
Una àrea d’aparcament: Pla dels Maduixers
Tres nuclis de població: barri de Sant Gervasi-la Bonanova, Vallvidrera i barri de la Font del Mont

COMENTARI

Una circular des de l’aparcament del Pla dels Maduixers cap al Tibidabo i la font de la Budellera. El recorregut passa per pistes forestals i un tram de carretera (sense perill), i evita corriols. I passa per tres parts ben diferenciades: una primera de pujada contínua, però moderada, fins al Tibidabo, una segona de baixada fins al Passeig de les Aigües, passant per la Font de la Budellera i Vallvidrera, i una tercera totalment planera pel Passeig de les Aigües.
L’anada es fa pel Camí de Can Borni fins arribar a la carretera del Tibidabo; llavors fem un tros seguint la carretera i tombem per la carretera de l’hotel La Florida per arribar al Tibidabo per la banda del darrere. Després iniciem el descens anant al Coll de la Vinassa per un corriol (l’excepció de la ruta) i seguirem pel Camí de Sant Cugat fins al final, a sota mateix de la Torre de Collserola, i després entrarem al Passeig dels Til·lers, el camí que ens durà a la font de la Budellera.
El retorn el farem pel centre de Vallvidrera, des d’on baixarem per la drecera per anar a trobar el Passeig de les Aigües, i acabarem la caminada per aquesta coneguda via, amb parada a la Font del Mont, per tornar a l’aparcament del Pla dels Maduixers.
Aquesta ruta recorre l’entorn del Tibidabo i Vallvidrera per un itinerari que transcorre per les bandes de llevant i de ponent del Tibidabo i no presenta cap dificultat. A més, ens permet gaudir de l’emblemàtic cim del Tibidabo, la sorprenent font de la Budellera i, és clar, les vistes panoràmiques de Barcelona des dels miradors privilegiats del Tibidabo i el Passeig de les Aigües.

DESCRIPCIÓ DE LA RUTA

Tram 1
PLA DELS MADUIXERS (275 m) –
TIBIDABO (esplanada) (500 m)
Pel Camí de Can Borni i Carretera del Tibidabo

Sortim de l’esplanada del Pla dels Maduixers (275 m), on hi ha l’aparcament de vehicles, en direcció sud, passem un cadenat i entrem per la pista forestal del Passeig de les Aigües, que seguirem uns metres fins arribar al pont del Funicular del Tibidabo i l’edifici de la Central Tibidabo SGAB (companyia d’aigües de Barcelona). Just al front veiem una cruïlla de pistes: per l’esquerra, seguint pla, continua el Passeig de les Aigües; per la dreta, s’enfila la pista que hem d’agafar (direcció Camí de Vallvidrera-Tibidabo-Observatori Fabra) (277 m, 4 min).

Prenem el Camí de Vallvidrera que es va enfilant pel vessant de llevant del Tibidabo. A mida que anem guanyant alçada podrem contemplar vistes de Barcelona i del Passeig de les Aigües, que queda cada cop més avall, ja que el camí planeja per una cota similar tota l’estona fins al Mirador dels Xiprers.

**El Passeig de les Aigües des del Camí de Vallvidrera**

Nosaltres continuem pujant fins que trobarem per la dreta una altra cruïlla de camins. En aquesta ocasió hem de girar a la dreta, per agafar el Camí de Can Borni (direcció Viver de Can Borni-Tibidabo) (322 m, 12 min).

Tombem per la dreta i continuem pujant per un camí ample que passa enmig del bosc.
Més amunt arribem al pont que travessa el Funicular del Tibidabo (357 m).

**Pas pel pont del Funicular del Tibidabo**

A partir d’aquí el camí va planejant, amb lleuger ascens, fins que més endavant, després d’haver deixat per la nostra dreta els trencalls cap als Penitents i cap a la Font del Bacallà (accés esglaonat), arribarem a Can Borni, que tenim a la dreta.

**Trencall a la dreta cap als Penitents**

**Des del camí ja veiem el Tibidabo a sobre nostre**

A l’esquerra, arran de camí, tenim la Font de Can Borni(399 m), amb un bon raig d’aigua. La font es troba al davant de l’entrada als Jardins del Viver de Can Borni, visitable en dies i horari restringits.

Deixem la font i reprenem el camí, ara amb un desnivell més notable, i al final de la pista arribarem a una àmplia esplanada. A una banda hi ha uns bancs encarats a Barcelona i per l’altra banda passa la Carretera del Tibidabo, la BV-1418 (433 m, 40 min).

Situats al vial per a vianants i ciclistes, protegit per una barana, continuem la nostra ruta cap al Tibidabo. La ruta senderista hi puja pel corriol de la font de la Salamandra i el coll de la Vinassa, que ja hem fet altres vegades, però en aquesta ocasió optem per fer la via turística, més fàcil i sense passar pel bosc.
Així doncs girem a l’esquerra pel vial resseguint la carretera, encarats al nostre objectiu. Un pal indicador ens assenyala la direcció (Tibidabo-Observatori Fabra-Font de la Budellera).

**Resseguint la carretera cap al Tibidabo, que veiem al fons**

Poc més de mig quilòmetre després serem a la cruïlla de l’hotel La Florida, que puja al Tibidabo per la part del darrera, després de fer un quilòmetre més (464 m).

**Cruïlla cap a la Carretera de La Florida**

Travessem la calçada pel pas de vianants, fem un curt caminet que retalla el revolt de la cruïlla i ens encarem cap a l’edifici de l’hotel, ben visible al fons. A l’esquerra al damunt tenim el Parc d’Atraccions del Tibidabo, a la dreta podem contemplar vistes panoràmiques de Barcelona i, quan arribem a l’alçada de l’hotel, del Vallès amb la Mola i Montserrat al fons.

**Pujant per la Carretera de La Florida, l’hotel de luxe que veiem al fons**

Seguint la carretera, passem el Gran Hotel La Florida, fem un ampli revolt (491 m), des del qual tenim vistes de la banda del Vallès, i després ja veurem ben a prop les instal·lacions del parc d’atraccions, la Torre de Dos Rius i el majestuós Temple del Tibidabo des de la part posterior.

**Torre de Dos Rius i Temple del Tibidabo**

**Detall del temple per la part posterior**

La carretera ens deixa a l’esplanada del Tibidabo (500 m, 1h 05 min), on dona la façana principal del temple i hi ha l’accés als miradors i l’entrada al Parc d’Atraccions i a d’altres establiments de serveis.

Podem visitar el Temple del Sagrat Cor, disfrutar del Parc d’Atraccions o simplement admirar les fantàstiques vistes panoràmiques que tenim de Barcelona i voltants i de l’entorn més proper de la Serra de Collserola, destacant-se la Torre de Collserola i l’Observatori Fabra.

Recull de fotografies del Tibidabo:

La visita d’aquest indret emblemàtic té l’afegit d’estar al punt més alt de Collserola. I arribar-hi a peu té un mèrit especial, encara que, com avui, ho fem per una via molt fàcil.

Tram 2
TIBIDABO (esplanada) (500 m) –
VALLVIDRERA (plaça) (342 m)
Pel Camí de Sant Cugat i Font de la Budellera

Acabada l’estada al Tibidabo hem de recular per on hem vingut fins a l’esplanada a l’inici del revolt (491 m) proper a l’hotel La Florida. Sense entrar a l’esplanada hem de prendre un corriol que surt per la nostra esquerra i que baixa decidit pel bosc. És un sender que més avall es complica una mica amb un terreny més pedregós, que pot ser perillós si hi ha humitat, es moll o plou. Per sort és un caminet curt que aviat desemboca al Coll de la Vinassa (462 n, 1h 15 min), per on travessa el Camí de Sant Cugat i neix per la dreta un corriol que aviat es bifurca (un cap a la Font de la Salamandra i Vista Rica, i un altre cap a Can Ribes). A l’indret hi ha un parell de bancs i una font.

Nosaltres però hem de continuar la ruta per la pista ampla, el Camí de Sant Cugat, tombant a l’esquerra.

**Continuem pel Camí de Sant Cugat, a l’esquerra**

Molt aviat passarem per Can Tano i poc després per un seguit de vivendes, amb el camí pavimentat. Més endavant arribarem a una cruïlla de carrers i hem de seguir a la dreta avall, sempre pel Camí de Sant Cugat.

**En aquesta cruïlla de carrers hem de continuar per la dreta, seguint el Camí de Sant Cugat**

Més tard passarem per un corriol a mà dreta que ba cap a la Budellera i Vil·la Joana) i que ara ignorem per continuar pel camí ample que de seguida acaba on passa la carretera de Vallvidrera al Tibidabo (448 m). Tenim a tocar la Torre de Collserola.
Nosaltres, sense arribar a la carretera hem de tirar a la dreta per prendre tot seguit un camí amb llambordes, que voreja per sota la gran torre de telecomunicacions.

**Camí de llambordes que voreja per sota la Torre de Collserola**

**Trencall del Passeig dels Til·lers, un dels Itineraris de la Budellera**

Més endavant serem a la cruïlla cap a la Budellera (427 m), el nostre següent objectiu. Agafem el camí a la dreta (direcció Itineraris de la Budellera-Font de la Budellera-Baixador de Vallvidrera) que és el Passeig dels Til·lers i l’anem seguint tenint la imponent Torre de Collserola al nostres caps.

Després del pas per aquest bonic camí arribarem a una important cruïlla de camins (394 m).
Per la dreta arriba el camí que va cap a Can Xuliu-Revolt de les Monges-Vil·la Joana-Baixador de Vallvidrera, que hem d’obviar. I just al davant tenim un altre indicador que ens assenyala les direccions de Vallvidrera (a l’esquerra) i Font de la Budellera (a la dreta).

El nostre itinerari, doncs, ara s’ha de dirigir cap a la font de la Budellera. Hi anem i da poques passes ens trobarem amb una altra cruïlla de camins. Podem triar qualsevol dels dos perquè tots dos baixen a la font.

**Dos camins cap a la font: per la dreta sense esglaons; per l’esquerra amb esglaons**

Agafem, per exemple, el de la dreta i anem baixant cap a l’àrea de lleure de la Budellera, a la qual arribarem per dalt de tot. Quan hi som baixem unes escales pel camí i aviat ens situarem al nivell on hi ha la Font de la Budellera (359 m, 1h 45 min), que veurem a l’esquerra.

L’espai és una espectacular àrea de lleure, amb taules i bancs de pícnic en diversos nivells units per escales, i amb canalitzacions i basses. Al damunt de tot, com si d’un vigilant es tractés, s’alça la Torre de Collserola.
Paga la pena fer una visita i fins i tot una estada en aquest indret singular, una de les fonts més populars de Collserola.

Abandonem la font pel mateix nivell on som, en direcció contrària per on hem arribat, i prenem el camí esglaonat que puja cap a la cruïlla de camins per la que hem passat abans (394 m).

En ser-hi observem una vista del Tibidabo i prenem el carrer Parc de la Budellera, a la dreta, seguint la direcció de Vallvidrera (393 m).

**Continuem pel carrer del Parc de la Budellera**

A pocs metres arribarem a una cruïlla de carrers, lloc on comencen les vivendes de Vallvidrera i hi tenim dues interseccions (veure fotos). A l’angle de la primera, per on hi ha l’accés a Can Budellera, veurem una estàtua, coneguda com ‘El Pelegrí’, amb les mans amputades, que podem observar de cara girant-nos. A la segona, al davant, hem de continuar per l’esquerra, pel mateix carrer del Parc de la Budellera.

**Estàtua ‘El Pelegrí’ en arribar a la zona habitada de Vallvidrera. Al fons el camí per on hem arribat.**

**Hem de seguir pel carrer de l’esquerra**

Poca estona després arribarem a enllaçar amb la Carretera de Vallvidrera al Tibidabo (386 m), just per on surt el camí cap al Turó de Mont i la Torre de Collserola i just a l’altre costat de la calçada tenim la boca superior de les Escales de la Font del Mont, tot un repte per a gent amb bona forma física.

**Trencall del camí cap al Turó de Mont i la Torre de Collserola**

Nosaltres no baixarem per tants esglaons (tot i que és una gran drecera cap a la barriada de la Font del Mont) sinó que travessarem la calçada i ens dirigirem a l’esquerra avall resseguint la carretera, pel carrer de Les Alberes, per anar al centre de Vallvidrera. Més enllà arribarem al revolt on està situada l’estació de Vallvidrera Superior (del Funicular de Vallvidrera) (365 m), a la nostra esquerra. Seguim per la cantonada de l’estació cap a l’esquerra, pel carrer de Queralt, deixem a la dreta la plaça de Pep Ventura i de seguida serem a la part superior d’unes escales que baixen a la Plaça de Vallvidrera, el cor del barri (342 m, 2 hores).

**Escales del carrer de Queralt; al fons la Plaça de Vallvidrera**

Tram 3
VALLVIDRERA (plaça) (342 m) –
PLA DELS MADUIXERS (275 m)
Per la Drecera de Vallvidrera i Passeig de les Aigües

Deixem la plaça per la banda per on hem arribat i al primer carrer a l’esquerra, que s’obre entre les vivendes, comença la Drecera de Vallvidrera (342 m) que, en bona part per escales, ens porta fins al Peu del Funicular, a la part alta de Sarrià.
Nosaltres però baixarem per un tram de la drecera fins a trobar el Passeig de les Aigües, que la travessa (279 m, 2h 05 min).

**Un tram de la Drecera de Vallvidrera**

**Intersecció amb el Passeig de les Aigües**

En aquest punt hem de tombar per l’ample camí cap a l’esquerra.
Des d’ara i fins al final anirem planejant per aquest magnífic passeig que ens ofereix esplèndides panoràmiques de Barcelona i l’entorn, amb el mar al fons, així com de la carena principal de Collserola.

Poc després d’iniciar aquest darrer tram de la ruta passarem pel pont que travessa el Funicular de Vallvidrera (279 m), des d’on s’accedeix a la parada de ‘Carretera de les Aigües’, una bona opció per iniciar caminades per Collserola i estalviar-nos la pujada fins aquest camí transversal.

**Pas pel pont del Funicular de Vallvidrera**

Poca estona més tard arribarem al revolt de la Font del Mont (280 m) i abandonarem el camí per l’esquerra per pujar uns metres i veure la Font del Mont, que està al final d’aquest tram de carrer (veure foto).

**La Font del Mont es troba just a la cruïlla de carrers**

Som a la Font del Mont (287 m, 2h 15 min). És moment de refrescar-nos una mica i/o descansar una estona. El carrer que continua per sobre la font va a parar a l’indret on hi ha l’accés inferior de les Escales de la Font del Mont.

Després tornem al revolt (280 m) i reprenem la marxa pel Passeig de les Aigües, a l’esquerra, en direcció al Pla dels Maduixers.

Fins arribar-hi anirem contemplant diverses panoràmiques de Barcelona i Collserola, passarem per tres fonts de la xarxa pública d’aigua (sempre a l’esquerra en el sentit de la marxa) i per tres miradors amb una bancada de pedra (sempre a la dreta).

El camí va serpentejant per una cota similar pel vessant barceloní de la serra de Collserola.

Recull de fotos de Collserola i de Barcelona i entorn des del Passeig de les Aigües:

Finalment arribarem a tancar la circular del dia tornant a passar pel trencall del Camí de Vallvidrera (277 m). Pocs metres després clourem la caminada al lloc on l’hem començada, l’aparcament del Pla dels Maduixers (275 m, 3 hores).

**La cruïlla amb el Camí de Vallvidrera**

**Al fons, l’aparcament del Pla dels Maduixers**

Després d’unes tres hores, sense comptar les parades al Tibidabo i a les fonts visitades, donem per acabada aquesta excursió pels volts del cim del Tibidabo, amb tres parts diferents i més o menys equilibrades en temps, una d’ascensió fins al Tibidabo (40%), una de descens fins al Passeig de les Aigües (30%) i una en pla per aquest passeig (30%).

DESNIVELLS I TEMPS PER TRAMS
Desnivell en metres / Temps en minuts

Tram	Desnivell	Temps
Pla dels Maduixers-trencall Camí de Can Borni, pel Camí de Vallvidrera	+ 47	12′
Pas pel Camí de Can Borni-enllaç Carretera del Tibidabo (BV-1418)	+ 111	28′
Carretera del Tibidabo-Hotel La Florida-Tibidabo (esplanada)	+ 67	25′
Tibidabo (esplanada)-Coll de la Vinassa	– 38	9′
Camí de Sant Cugat-Passeig dels Til·lers-Font de la Budellera	– 103	30′
Font de la Budellera-carrer de Les Alberes-Vallvidrera (plaça)	– 17	18′
Vallvidrera (plaça)-enllaç Passeig de les Aigües, per la Drecera de Vallvidrera	– 63	5′
Pas pel Passeig de les Aigües: enllaç Drecera de Vallvidrera-Font del Mont	+ 8	9′
Pas pel Passeig de les Aigües: Font del Mont-Pla dels Maduixers	– 12	45′
Totals acumulats	+ 233 – 233	3 h 00′

Desglossament del temps per etapes:
Pla dels Maduixers-Carretera del Tibidabo: 40 min
Carretera del Tibidabo-Tibidabo: 25 min
Tibidabo-Font de la Budellera: 40 min
Font de la Budellera-Vallvidrera: 15 min
Vallvidrera-Font del Mont: 15 min
Font del Mont-Pla dels Maduixers: 45 min

Distribució del temps:
39% en pujada, 31% en pla i 30% en baixada

Vessant de Barcelona

De Roquetes a Montbau pel Passeig de les Aigües nord

30/12/2021 Julià Buxadera Deixa un comentari

Roquetes-Castell de Torre Baró-Coll de la Ventosa-Forat del Vent-Portell de Valldaura-Revolt de la Paella-Pedrera de Montbau-Montbau

DADES TÈCNIQUES

Caminada núm. 70
Data: dijous, 30 de desembre de 2021
Inici: metro Roquetes (L3)
Final: metro Montbau (L3)
Sector: vessant de Barcelona (Torre Baró-Horta-Montbau)
Distància: 10,5 km
Temps: 2 h 40 min
Desnivell: + 276 m / – 243 m
Dificultat: fàcil
Tipologia: travessa lineal (només anada)

ITINERARI

Metro Roquetes-Escales de Llobera-Mirador de Torre Baró-Castell de Torre Baró-Coll de Roquetes-Torre Baró (inici Passeig de les Aigües)-Coll de Peirà-Coll de la Ventosa (passarel·la)-Forat del Vent-Portell de Valldaura (passarel·la)-Centre d’Acollida d’Animals de Companyia-Revolt de la Paella (final Passeig de les Aigües)-Carretera de l’Arrabassada-Camí de carena-Pedrera de Montbau-Metro Montbau.

MAPA DE LA RUTA

RUTA A WIKILOC

LLOCS D’INTERÈS

Cims: cap
Set punts de pas: Castell de Torre Baró, Passeig de les Aigües (sector nord), Coll de la Ventosa, Forat del Vent, Portell de Valldaura, Carretera de l’Arrabassada i Montbau
Quatre miradors: Mirador de Torre Baró , Castell de Torre Baró, Forat del Vent i Portell de Valldaura
Un indret especial: Revolt de la Paella (Ctra. de l’Arrabassada)
Un edifici especial: Castell de Torre Baró
Un espai natural: Pedrera de Montbau
Un equipament: Centre d’Acollida d’Animals de Companyia de Barcelona (CAACB)
Una àrea d’estada: Mirador de Torre Baró
Tres nuclis de població: barris de Roquetes, Torre Baró i Montbau

COMENTARI

Passejada pel sector nord del Passeig de les Aigües, entre Torre Baró i el Revolt de la Paella, a la carretera de l’Arrabassada. És la versió en sentit invers, i retallada pels extrems, de la ruta núm. 40 d’aquest blog.
En aquesta ocasió, l’accés al Passeig el farem des del barri de Roquetes, pujarem fins al Castell de Torre Baró i ens arribarem a la zona alta de Torre Baró, a on comença el camí. El descens a Barcelona, des del Revolt de la Paella, el farem resseguint un petit tram de la carretera de l’Arrabassada per anar a buscar el camí de carena que ens baixa al barri de Montbau, passant per la Pedrera de Montbau.
Caminada fàcil, amb tendència a pujar la major part del recorregut, però sense grans desnivells. Sortida apta per a tots els públics, gairebé sempre per pista forestal i amb vistes panoràmiques de Barcelona i del Vallès en diversos indrets de la ruta.

DESCRIPCIÓ DE LA RUTA

Tram 1
METRO ROQUETES (110 m) –
CASTELL DE TORRE BARÓ (214 m)
Per les Escales de Llobera i el Mirador de Torre Baró

Des de l’andana de l’estació de Roquetes prenem la sortida de Vidal i Guasch i en ser al carrer (110 m) comencem la travessa. Pugem per les escales mecàniques de la dreta, passem per la plaça de Roquetes i seguim rectes oper anar a buscar unes segones escales mecàniques que remunten el carrer de Ballot fins al carrer de la Mina de la Ciutat. Llavors travessem el carrer i tombem a la dreta, poc després seguim el revolt amunt i ja veurem al front més escales mecàniques. En aquesta ocasió en son dues més, seguides, que ens faciliten la pujada fins al carrer de Briquets. Quan hi som girem a la dreta amunt fins que, poc després, tornem a veure unes escales a l’esquerra (151 m, 6 min). Però no, aquestes no són mecàniques i haurem de pujar-les (són les Escales de Llobera) fins arribar al carrer de Llobera, a la part habitada més alta del barri de Roquetes.
Des d’aquest punt ja veiem a sobre el Castell de Torre Baró, cap a on ens dirigim en aquest primer tram de la ruta.
Girem a la dreta per la carretera que puja decidida (carrer del Mirador de Llobera o del Mirador de Torre Baró) fent un ampli revolt a dreta des del qual veiem unes bones vistes de Barcelona fins al mar.

**Panoràmica de Barcelona pujant cap al Mirador de Torre Baró**

Quan arribem a la paret del mirador, pugem per les escales de l’esquerra (són pocs esglaons) i ja serem al Mirador de Torre Baró (196 m, 13 min).
Podem veure la panoràmica de Barcelona i entorn fins al mar des de la llarga miranda de l’indret.
En acabat la visita al mirador travessem la carretera (Carretera Alta de les Roquetes) i de seguida l’abandonem per prendre el camí que puja per la nostra dreta en direcció directa al castell, que mig veiem al fons.
En poca estona arribarem al Castell de Torre Baró (214 m, 20 min).
Accedim al castell fins arribar a un mirador, amb panells informatius.

Si voleu visitar el castell, que no està obert tots els dies, podeu informar-vos en aquesta web.

Tram 2
CASTELL DE TORRE BARÓ (214 m) –
COLL DE LA VENTOSA (passarel·la) (261 m)
Per Torre Baró i el Passeig de les Aigües

Deixem el castell i anem a buscar el camí pel qual hem arribat i ara tombem a l’esquerra, rodegem per baix el castell i seguim el corriol planer cap al sud, que en poca estona ens portarà al Coll de Roquetes (214 m), per on passa la Carretera Alta de Roquetes.

**Deixant enrere el Castell de Torre Baró**

En arribar al coll hem de tombar per la dreta seguint la carretera, primer en pla fins a una cruïlla, que hem de seguir per l’esquerra amunt, dirigint-nos a la zona habitada més alta del barri de Torre Baró. Quan arribem a dalt de tot serem al trencall on comença el Passeig de les Aigües, a l’esquerra (230 m, 30 min).
Aquí trobem uns cartells informatius sobre el Passeig de les Aigües, la pista que uneix Torre Baró amb la carretera de l’Arrabassada, al Revolt de la Paella.

**Panells informatius a Torre Baró, un dels extrems del Passeig de les Aigües**

Aquest sector septentrional del passeig és bastant diferent al sector sud, el que uneix els Penitents amb Plaça Mireia a Esplugues.
Per començar, el que farem en aquesta sortida és molt menys transitat i això vol dir més tranquil, encara que als caps de setmana hi trobareu més gent. En segon lloc, presenta un desnivell més gran, i en el seu trajecte trobarem trams de pujada, de baixada i planers, amb proporcions distintes segons el sentit de la marxa: més pujada en el sentit Llobregat (el que seguirem nosaltres en aquesta ruta) i més baixada en el sentit Besòs (el que segueix la ruta 40 d’aquest blog).
En qualsevol cas, però, la pista no té pèrdua perquè està convenientment senyalitzada, tot i els nombrosos trencalls que anirem trobant, a banda i banda del camí.
Finalment, una similitud entre els dos sectors és la possibilitat de gaudir de magnífiques vistes, sobretot de Barcelona i en menor grau del Vallès.

Fa uns anys (l’any 2014) es va parlar de fer un tram de camí i construir una passarel·la a la zona de Vallparc i el Torrent de la Font del Bacallà, que uniria els dos sectors, convertint el Passeig de les Aigües en una pista contínua de 21 quilòmetres. Anys després el projecte roman, sembla que oblidat, en algun calaix.

Comencem a caminar per la pista, que farem sencera, fins a l’Arrabassada. El primer tram del camí ens portarà fins al Coll de la Ventosa. És un tram en pujada moderada,, com en quasi tot el trajecte, però de bon fer. A la dreta, vistes del Vallès, amb el Turó de Montcada i la Serra de Marina destacant-se en primer pla i al fons Montserrat, la Mola i el Montseny.

**Vista des de la zona de Torre Baró, amb el Turó de Montcada, la serra de Marina i al fons el Montseny**

Més endavant trobem, a mà esquerra, una drecera que si l’agafem estalviarem un tros de camí (no gaire, però) i ens portarà directament al Coll de Peirà.

**De la pista surt, per l’esquerra, la drecera cap al Coll de Peirà**

Nosaltres seguim el camí, fem el revolt des d’on surt el camí cap a Can Cuiàs (a la dreta) i poc després arribem al Coll de Peirà (258 m), des d’on surten, per l’esquerra, dos camins cap al Turó de Roquetes.
Anem seguint el camí, acompanyats de bones vistes del Vallès a la nostra dreta.

**Panoràmica del Vallès, amb Montserrat i la Mola al fons**

Finalment, passarem per sota de Can Rius i de seguida veurem al front una passarel·la al camí. Som al Coll de la Ventosa (261 m, 55 min). Per sota hi passa la Carretera del Cementiri de Collserola.
Des d’aquest punt compartirem vistes del Vallès, a la dreta del camí, amb les vistes de Barcelona, a l’esquerra.

**Vista des de la passarel·la, amb la carretera del Cementiri, i al fons Barcelona i el mar**

Tram 3
COLL DE LA VENTOSA (passarel·la) (261 m) –
PORTELL DE VALLDAURA (passarel·la) (350 m)
Pel Passeig de les Aigües-Forat del Vent

Travessem la passarel·la i seguim el camí, ara amb un tram de pujada més notable, però curta. En ser a dalt tenim una cruïlla de camins (268 m): per l’esquerra baixaríem al Coll de la Ventosa, per la dreta amunt aniríem cap a Can Ferrer i podríem arribar al Forat del Vent, per un camí alternatiu a la pista que seguim. Nosaltres seguim pel mig, pel Passeig de les Aigües ‘oficial’, en direcció el Forat del Vent.
Des d’ara anirem veient vistes fantàstiques de la part nord de Barcelona fins al mar.

**El camí es va enfilant progressivament i suau. A la dreta, el camí de Can Ferrer.**

Continuem pel camí, que va ascendint de manera suau però progressiva. Anem contemplant les vistes de l’entorn i aviat serem al Forat del Vent, on hi ha unes torres elèctriques.

Al Forat del Vent (278 m, 1h 05 min) hi ha una cruïlla important de camins: a la nostra dreta surt el camí que ve de Can Ferrer i al costat el que baixa cap a Cerdanyola, per Can Lloses. A l’esquerra hi ha un corriol que baixa cap a Horta. Pel mig de tots passa el Passeig de les Aigües.

Abans de continuar, però, us recomano pujar pel caminet que puja entre les dues torres (veure foto d’avall), i que ens porta a un mirador en un replà, amb una fita de pedra al centre, des d’on tenim vistes de Barcelona i de tot l’entorn de Collserola, des del Turó d’en Segarra fins al Tibidabo. Paga la pena.

**Panoràmica de Barcelona des del Mirador del Forat del Vent**

**Panoràmica des del Mirador del Forat del Vent, mirant cap al Tibidabo**

Deixem el Forat del Vent i reprenem la pista del Passeig de les Aigües, que segueix serpentejant el vessant barceloní de Collserola, amb lleugera però insistent pujada. Anirem guanyant metres a poc a poc.
Seguim el camí, ignorant tots els trencalls que se’ns obren a dreta i a esquerra.

**Continuem pel camí, en decidida pujada**

Continuem gaudint de les vistes, a banda i banda del camí, tant de Barcelona com del Vallès, i de la serra de Collserola per la qual caminem..

**Fent camí cap al Portell de Valldaura**

**Panoràmica de la carena de Collserola, de l’Observatori Fabra al Turó de Valldaura**

Més endavant passarem pel costat de Casa Juaco, un bar-restaurant força concorregut, a prop de la carretera d’Horta a Cerdanyola. Pocs metres després arribarem a unes vivendes (318 m, 1h 20 min), just al costat de la carretera d’Horta (km 8), i passarem pel trencall cap a la Serra d’en Fotjà.

Uns minuts després passarem per un trencall que accedeix a una gran esplanada, el Mirador del Portell de Valldaura, amb poques vistes. Passat el desviament al mirador ben aviat arribarem a l’indret conegut com Portell de Valldaura, per on creua la Carretera d’Horta a Cerdanyola. Nosaltres no hem de baixar a la carretera sinó que hem de continuar cap a la passarel·la que veiem al fons, que passa per sobre de la carretera.

En arribar a la passarel·la del Portell de Valldaura (350 m, 1h 30 min) acabarem aquest tercer tram de l’itinerari.

Tram 4
PORTELL DE VALLDAURA (passarel·la) (350 m) –
REVOLT DE LA PAELLA (352 m)
Pel Passeig de les Aigües

L’últim tran pel Passeig de les Aigües presenta una primera part continuant en pujada fins arribar al coll on es creua amb la pista que careneja, entre Vista Rica i la Magarola. A partir d’allà, i per primer cop en l’excursió, començarem a baixar. Podríem alçar-nos més i arribar-nos als turons de a la carena de Collsera, però no és l’objectiu d’aquesta ruta.

Així doncs seguirem el guió previst. Sortim del Portell de Valldaura amb el Turó de Valldaura al nostre davant.

**El Turó de Valldaura des de la passarel·la**

Un cop hem travessat la passarel·la veurem que el camí canvia de direcció. Un panell ens situa en el Passeig de les Aigües i des del plànol podem veure el tram que hem fet i el que ens falta.

Continuem per la pista, que segueix guanyant alçada de mica en mica, i ens permet gaudir de vistes panoràmiques, ara només de Barcelona, des d’altres perspectives.

**Panoràmica de Barcelona des d’un racó del camí**

Seguint el camí anirem passant per diversos trencalls i anirem rodejant successicament els turons de Valldaura, del Trac i de la Magarola.

**Un dels trencalls, tots degudament senyalitzats**

**Tram del camí a la part alta del trajecte**

Després d’una estona més de pujada moderada, arribarem per fi al punt més alt de la nostra ruta. És el coll on s’ajunten, sense arribar a creuar-se, la pista del Passeig de les Aigües i la pista carenera que ve de Vista Rica i el Turó de Santa Maria i va cap al Turó de la Magarola. En aquest punt (386 m, 2 hores) arribem al punt d’inflexió del perfil altimètric de la sortida: fins aquí pujada, a partir d’aquí baixada.

**El Passeig de les Aigües, recte avall; a la dreta la pista carenera**

**Vista del lloc on s’ajunten les dues pistes, iniciant el descens**

Deixem la pista de carena i continuem pel Passeig de les Aigües, ara avall. El nostre destí serà fer el darres tros del camí fins a la carretera de l’Arrabassada.
Per començar, un cartell ens avisa que entrarem en zona de passejada de gossos. Durant un tros, fins arribar al centre d’animals, no serà estrany trobar voluntariat portant a passejar gossos acollits allà.

Fem el descens suaument fins que anirem veient, cada cop més a prop, el Centre d’Acollida d’Animals de Companyia de Barcelona (CAACB), que passarem pel costat més endavant. A mida que ens hi acostem sentirem els lladrucs dels gossos ingressats, com altres animals abandonats o perduts, en dependències d’aquest equipament municipal, on són ben atesos esperant que algú els vingui a buscar o que els vulgui adoptar.

**Pas pel Centre d’Acollida d’Animals de Companyia**

Uns dos-cents metres més de camí i ja arribarem a la Carretera de l’Arrabassada (o de la Rabassada), al Revolt de la Paella (352 m, 2h 10 min), mític per als afeccionats al motor, perquè en aquesta via s’hi va celebrar durant molts anys la famosa Pujada a la Rabassada.

**Arribant al Revolt de la Paella, a la Carretera de l’Arrabassada**

Igual que quan hem començat el camí a Torre Baró, també a l’altre extrem trobem panells informatius.

**Panells informatius a l’Arrabassada, un dels extrems del Passeig de les Aigües**

En xifres aproximades, entre Torre Baró i l’Arrabassada, passant pel Passeig de les Aigües, haurem fet uns 7 quilòmetres en una hora i quaranta minuts, a una mitjana de 4,2 km/h.

Tram 5
REVOLT DE LA PAELLA (352 m) –
METRO MONTBAU (143 m)
Baixada per la carena del Montbau

Comencem el darrer tram de la caminada al Revolt de la Paella per iniciar el ràpid descens a Barcelona, al barri de Montbau. Tombem a l’esquerra prenent el caminet que voreja la calçada per darrera de la barana.

**Revolt de la Paella; a l’esquerra el caminet per a vianants**

**Deixant enrere el Revolt de la Paella; al fons l’entrada al Passeig de les Aigües**

Hem de seguir la carretera uns 250 metres fins que serem a un trencall ben marcat, amb un senyal indicador, que ens direcciona cap a ‘Itineraris del Montbau-Pedrera de Montbau-Barri de Montbau’, la nostra ruta (344 m).

**Trencall a l’esquerra cap al barri del Montbau**

En aquest punt girem a l’esquerra pel camí tancat al trànsit amb una cadena. Des d’aquí comença la baixada a través d’un camí de carena que s’anirà estrenyent per convertir-se en corriol, coincident amb un descens final força dret.
El camí-corriol el farem sempre encarats a la zona nord de Barcelona i entorn, que se’ns obre al davant oferint-nos una gran vista panoràmica fins al mar.

En el trajecte passarem primer per un dipòsit d’aigües (el Sant Genís-2), des d’on surt, per la dreta, un corriol fins a Sant Genís dels Agudells, i més endavant per una bassa d’aigua (de prevenció d’incendis). Poc després de passar la bassa comença el descens més pronunciat, per un corriol força irregular, en el que cal anar amb compte de no caure.

**Pas per la bassa de prevenció d’incendis, amb els Tres Turons al darrera i el litoral barceloní al fons**

**El camí es convertir en corriol, amb baixada més pronunciada**

El corriol acaba enllaçant amb la pista que ve de la Font de la Cabra i Sant Cebrià d’Horta i va cap al Montbau. A l’enllaç veiem un parell de bancs de fusta encarats a la ciutat, tapada per uns arbres…

Girem a la dreta i planejant ens dirigirem cap al barri del Montbau, que ja es troba a tocar. Als metres finals trobem el camí pavimentat. Fem el curt descens fins arribar a una gran esplanada, oberta a la nostra dreta. Som a la Pedrera de Montbau (214 m, 2h 30 min), lloc d’estada amb una àrea de pícnic (és el Parc del Cargol).

**Darrers metres del camí, amb el Parc del Cargol a la dreta**

**Vista de la Pedrera de Montbau des de la part superior del camí**

**Vista de la Pedrera de Montbau, des de l’esplanada**

**Panell informatiu sobre la Pedrera de Montbau**

Abandonem l’esplanada, passem per la cadena que barra el trànsit pel camí, passem per un trencall a l’esquerra que ignorem i arribem a un carrer asfaltat i urbanitzat. Som al carrer de l’Arquitectura, ja en ple barri del Montbau.
Seguim el carrer a l’esquerra avall, passarem pel costat de diversos centres sanitaris i de recerca, vinculats a l’Hospital de la Vall d’Hebron, entre els quals l’Hospital Infantil i Hospital de la Dona, i, sempre en descens, arribarem al Passeig de la Vall d’Hebron, al costat d’un parc. Continuem per la mateixa vorera a l’esquerra i en pocs metres, just davant d’un quiosc, serem a la boca del metro de Montbau (143 m, 2h 40 min). Final de l’excursió.

DESNIVELLS I TEMPS PER TRAMS
Desnivell en metres / Temps en minuts

Tram	Desnivell	Temps
Metro Roquetes (L3)-Castell de Torre Baró	+ 104	20′
Castell de Torre Baró-Part alta de Torre Baró (inici Passeig de les Aigües)	+ 16	10′
Inici Passeig de les Aigües-Coll de la Ventosa (passarel·la), pel Coll de Peirà	+ 31	25′
Coll de la Ventosa-Forat del Vent	+ 17	10′
Forat del Vent-Cases costat Ctra. d’Horta	+ 40	15′
Cases costat Ctra. d’Horta-Portell de Valldaura (passarel·la)	+ 32	10′
Portell de Valldaura-Trencall camí de carena	+ 36	30′
Trencall camí de carena-Revolt de la Paella, pel CAACB	– 34	10′
Revolt de la Paella-Pedrera de Montbau, per Ctra. de l’Arrabassada i camí de carena	– 138	20′
Pedrera de Montbau-Metro Montbau (L3)	– 71	10′
Totals acumulats	+ 276 – 243	2 h 40′

Desglossament del temps per etapes:
Roquetes-Castell de Torre Baró: 20 min
Castell de Torre Baró-Coll de la Ventosa: 35 min
Coll de la Ventosa-Forat del Vent: 10 min
Forat del Vent-Portell de Valldaura: 25 min
Portell de Valldaura-Revolt de la Paella: 40 min
Revolt de la Paella-Montbau: 30 min

Distribució del temps:
53 % en pujada, 12 % en pla i 35 % en baixada.

Passeig de les Aigües

Passeig de les Aigües: de Plaça Mireia a Font del Mont i retorn

29/11/2021 Julià Buxadera Deixa un comentari

Plaça Mireia-Mirador dels Xiprers-Vil·la Paula-Passarel·la Ctra. Vallvidrera-Font del Mont i retorn

DADES TÈCNIQUES

Caminada núm. 69
Data: dilluns, 29 de novembre de 2021
Inici i final: aparcament Plaça Mireia (Esplugues de Llobregat)
Sector: vessant de Barcelona (Passeig de les Aigües-Vallvidrera)
Distància: 11,4 km
Temps: 2 h 30 min
Desnivell: + 43 m / – 43 m
Dificultat: fàcil
Tipologia: anar i tornar

ITINERARI

Caminada pel Passeig de les Aigües: Plaça Mireia-Mirador dels Xiprers-Vil·la Paula-Passarel·la Ctra. Vallvidrera-Font del Mont, i retorn.

MAPA DE LA RUTA

RUTA A WIKILOC

LLOCS D’INTERÈS

Cims: cap
Un punt de pas: Passeig de les Aigües
Diversos miradors: al Passeig de les Aigües (destaca Mirador dels Xiprers)
Diverses fonts: Font de la Mandra (Pl.Mireia), al Passeig de les Aigües (de xarxa), Mirador dels Xiprers (de xarxa) i Font del Mont
Un edifici especial: Vil·la Paula (Pg.Aigües)
Un tram especial: Passarel·la sobre la carretera de Vallvidrera
Una àrea de lleure: Àrea de lleure Sant Pere Màrtir (Pl.Mireia)
Dues àrees d’estada: Font de la Mandra i Mirador dels Xiprers
Un àrea d’aparcament: Plaça Mirea (final carrer Pau Vergós) (Esplugues) (com arribar-hi)
Dos nuclis de població: barris de Finestrelles (Esplugues) i Font del Mont (Vallvidrera)

COMENTARI

Passejada per la via més coneguda de Collserola, el Passeig de les Aigües, tot un mirador sobre la ciutat de Barcelona i els voltants. En aquesta ocasió es ressegueix el camí des de la punta de Plaça Mireia, a Esplugues de Llobregat, una mica més de 5 quilòmetres i mig (dels 9 que té el circuit esportiu DIR, fins al Pla dels Maduixers) fins a Vallvidrera, concretament fins a la barriada de la Font del Mont, fent anada i tornada, per totalitzar uns 11 quilòmetres i mig.
Caminada senzilla, predominantment planera, amb pocs trams en pujada, entre els que destaca el de la Caseta de les Aigües, a poca distància de la sortida de Plaça Mireia, encara que molt curt. Només cal veure el perfil altimètric a Wikiloc per adonar-se de l’escassetat de desnivells.
Una passejada per disfrutar de les panoràmiques de la carena de Collserola i, especialment, de Barcelona i poblacions veïnes fins al mar.

DESCRIPCIÓ DE LA RUTA

Tram 1
PLAÇA MIREIA (262 m) –
FONT DEL MONT (287 m)
Pel Passeig de les Aigües, sentit Besòs

Iniciem la caminada a la Plaça Mireia, just a l’inici del Passeig de les Aigües, al costat del bar-restaurant i de la font de la Mandra.
Un cartell ens avisa que entrem al Parc Natural de la Serra de Collserola. A l’inici del camí comença la senyalització del circuit esportiu DIR, amb indicadors cada 500 metres en estaques de fusta clavades a peu de camí, a la dreta en sentit Besòs. Aquesta és la direcció que seguirem a l’anada fins a la barriada de la Font del Mont de Vallvidrera.

**Panells informatius a l’inici del Passeig de les Aigües**

Prenem el camí (262 m) i anem pujant suaument, veient a la dreta Esplugues, Sant Just Desvern i altres poblacions més llunyanes; al fons l’aeroport del Prat, el mar i més a la dreta les muntanyes de l’Ordal. Deixem enrere l’àrea de lleure i anem rodejant la muntanya de Sant Pere Màrtir per la pista, sense massa desnivell fins arribar a un revolt tancat (276 m). A partir d’aquí, comença l’única pujada destacable de la sortida, però res de l’altre món, i a més és molt curta ( una distància de 220 metres, amb 22 metres de desnivell, que equival a un 10%). En arribar a dalt (298 m) hi ha l’accés (privat) a la Caseta de les Aigües i l’inici de la passera de fusta, que rodeja la caseta fins a tornar al camí.

**Accés a la Caseta de les Aigües i inici de la passera**

**La Caseta de les Aigües i a sobre les antenes de Sant Pere Màrtir**

Poc després passem pel camí pavimentat que puja a Sant Pere Màrtir, per l’esquerra, i de seguida arribarem al Mirador dels Xiprers, situat al Coll de Finestrelles (290 m, 15 min), partió dels termes municipals d’Esplugues i Barcelona.

El mirador ens regala bones panoràmiques del Baix Llobregat i de Barcelona, als nostres peus. A l’espai, a més del mirador, disposem d’una font i una bancada de pedra per reposar si necessitem fer un descans o simplement una aturada per contemplar el paisatge.

En el punt on ens trobem, el Coll de Finestrelles, passa el corriol de carena que puja de Finestrelles i segueix directe amunt fins al turó de Sant Pere Màrtir, inconfusible per la gran antena, ben visible des de diversos quilòmetres a la rodona.

A partir d’aquí comença una llarga passejada pràcticament planera, resseguint una cota similar en tot el trajecte, amb poques variacions.
Seguim doncs la la pista, encarats a la carena de Collserola, amb la Torre de Collserola, el Tibidabo i l’Observatori Fabra al fons, els Tres Turons i la ciutat de Barcelona estesa fins al mar.

**Passeig de les Aigües, amb la sopresa de la presència de militars de maniobres**

La primera sorpresa de la sortida va venir ben aviat: a pocs metres després del mirador em vaig trobar de cara amb una pila de militars, suposo que de maniobres o fent una marxa, formats en columna, amb arma llarga i equip de muntanya. Eren diversos grups (seccions o companyies, potser un regiment sencer) i en vaig veure passar uns quants, separats amb certa distància, ocupant tota l’amplada del camí. Vaig anar passant-los quan arribaven arrambat pel marge del camí, no fos cas que s’enfadessin…
Per cert, està permès fer maniobres militars en un parc natural protegit?

Deixant de banda aquesta sopresa, puntual i excepcional (faig moltes caminades per Collserola i era la primera vegada que trobava militars, la veritat, encara que sé que s’hi fan maniobres i que s’han fet protestes i rebut queixes).

En condicions normals, al llarg del camí coincidirem amb altres caminants, corredors i ciclistes, fet bastant habitual, sobretot els caps de setmana, en ser el camí més popular i transitat de Collserola. Però si voleu fer una passejada tranquil·la, no ho dubteu: si podeu, aneu-hi en un dia feiner!

Fent camí podeu aprofitar per anar fent fotografies de l’entorn i anar descobrint els diversos indrets que es divisen des d’aquest magnífic mirador en gran part del recorregut.
En aquesta sèrie veureu algunes vistes des del camí.

Passeig de les Aigüies
Un altre tram del camí
Trencall cap al Parc de l’Oreneta
Vista en direcció Montjuïc i l’aeroport del Prat
El millor camí de Collserola amb vistes de Barcelona

**Panoràmica de Barcelona des del camí, amb el Parc de l’Oreneta en primer terme**

En plena caminada, vaig trobar-me amb una segona sorpresa: obres al Passeig de les Aigües, en un tram força llarg. La presència de camions, furgonetes, vehicles amb maquinària d’obra delatava que alguna cosa s’hi feia al camí. En efecte, els operaris que hi treballaven estaven obrint rases per instal·lar o renovar les canonades d’aigua que passen per la pista (d’aquí el nom de la via -Passeig de les Aigües- i el disseny planer a una cota uniforme). Tanmateix, i posats a reparar, s’aprofitava l’actuació per millorar el ferm del camí.
Convenientment senyalitzades, les obres obligaven als transeünts a passar pel lloc que es deixava lliure a la circulació de persones.
Com en la primera ocasió, també un fet puntual i excepcional.

Seguint el camí arribarem a Vil·la Paula, que ens cau a la dreta, que ve a ser la porta d’entrada a Vallvidrera, amb un poblament dispers per la muntanya de Collserola, sobretot al vessant de llevant, de cara al mar.

Quan arribem a uns habitatges agrupats trobem la pista pavimentada i en poca estona enllaçarem amb la carretera que puja de Sarrià cap a Vallvidrera. Travessarem la carretera per sobre, per una passarel·la, evitant el perill del trànsit, cosa que passava fa uns anys, abans de la construcció del pas elevat per a vianants i ciclistes (281 m, 50 min).

**A l’entrada de la passarel·la, indicador de la ruta**

**Passarel·la de la Carretera de Vallvidrera**

En acabar la passarel·la seguim per la pista de terra que continua planejant fins arribar a la barriada de la Font del Mont. En aquest darrer tram, mig rural, mig urbà, anirem passant per diverses vivendes, pel pal indicador del quilòmetre 4,5 (just la meitat del circuit esportiu DIR, entre Plaça Mireia i Pla dels Maduixers), per la drecera esglaonada de des de Sarrià puja fins al nucli principal de Vallvidrera, pel Funicular de Vallvidrera (arran de camí hi ha la parada de ‘Carretera de les Aigües‘) i poc després arribarem a la barri de la Font del Mont, situada al peu de la Torre de Collserola.

**Accés a la Font del Mont, que es troba al final de la pujadeta**

En l’ampli revolt que trobem (és la Plaça de la Font del Mont) neix per l’esquerra un carrer que s’enfila, l’agafem amunt i a pocs metres veurem al front la Font del Mont, que dona nom a la barriada (287 m, 1h 15 min).

És en aquest punt que deixarem de seguir el Passeig de les Aigües i farem mitja volta per tornar al punt de partença. Des de la sortida a Plaça Mireia hem caminat 5,7 quilòmetres. Ens queda desfer el camí, seguint el mateix trajecte a la inversa.
Abans del retorn, però, veurem la font.

Tram 2
FONT DEL MONT (287 m) –
PLAÇA MIREIA (262 m)
Pel Passeig de les Aigües, sentit Llobregat

Iniciem el retorn baixant el trosset de carrer que ens porta a enllaçar amb el Passeig de les Aigües, en el revolt que travessa el Torrent de la Font del Mont. Girem a la dreta i fem uns metres per camí pavimentat i després ja de terra. Seguim passant per zona mig urbana-mig rural.
En el trajecte fins a la carretera de Vallviodrera passem primerament per damunt de la via del Funicular de Vallvidrera. Just abans del pont tenim a la dreta la parada de ‘Carretera de les Aigües‘, des de la qual podem arribar-nos a la part alta de Vallvidrera (estació de ‘Vallvidrera Superior‘) o baixar a Sarrià (estació ‘Vallvidrera Inferior-Peu del Funicular’, amb enllaç a la línia Barcelona-Vallès dels Ferrocarrils Catalans, FGC).

**Pont sobre el Funuicular de Vallvidrera, al seu pas per l’estació de ‘Carretera de les Aigües’**

Pocs metres després passarem per la Drecera de Vallvidrera, un camí esglaonat a banda i banda, amb un recorregut paral·lel al del funicular.

**Decrera de Vallvidrera en direcció la plaça principal del barri**

Seguim planejant per aquesta part de Vallvidrera, passant per diverses vivendes i entremig pel quilòmetre 4,5 (meitat circuit DIR).
Finalment, anirem a parar a la Carretera de Vallvidrera, just on comença la passarel·la que la supera per sobre (281 m, 1h 35 min).

**Passarel·la per sobre de la Carretera de Vallvidrera**

Al final de la passarel·la tornem a una zona de vivendes, amb el camí pavimentat, fins que passarem pel costat de Vil·la Paula, un edifici singular, entre modernista i noucentista, situat en un lloc privilegiat, visible des de molts llocs.

**Vista general de Vallvidrera i la carena de Collserola des de prop de Vil·la Paula**

A partir de Vil·la Paula tornem al camí de terra i a les vistes panoràmiques de Barcelona, des de Sarrià fins a Montjuïc.

Seguim la pista còmodament, disfrutant del paisatge i de la caminada per aquest mirador transversal de Barcelona.
En aquesta sèrie veiem una seqüència de les vistes des del camí, que abasten des de la carena principal de Collserola fins al mar.

Carena de Collserola
Barcelona septentrional
Barcelona central
Barcelona meridional
Baix Llobregat

I en aquesta altra, unes vistes del camí, amb el tram d’obres inclòs.

Passeig de les Aigües
Un dels trencalls del camí
A 3 km de Plaça Mireia
Avís de tram en obres
Tram en obres

A mida que anem caminant ens acostem al Coll de Finestrelles, amb un tram final amb lleugera pujada. Abans d’arribar-hi passarem per un mirador sobre la ciutat, amb uns bancs de fusta.

**A poc a poc ens anem acostant al final de la travessa**

**El mirador d’abans d’arribar al Coll de Finestrelles**

**Darrers metres per arribar al Coll de Finestrelles (al fons), on hi ha el Mirador dels Xiprers**

Un cop som al Mirador dels Xiprers (290 m, 2h 15 min) només ens resta anar cap a Plaça Mireia, passant per la Caseta de les Aigües, que superarem per la passera que la rodeja, i en un quart d’hora tornarem a ser al punt de partença i final de la caminada (262 m, 2h 30 min).

**Inici de la passera de la Caseta de les Aigües,; a sobre l’antena de Sant Pere Màrtir**

A Plaça Mireia tenim una àrea de lleure, amb un bar-restaurant amb terrassa exterior i una àmplia zona de pícnic, amb taules de fusta, a banda i banda de la via asfaltada per la qual s’accedeix a l’espai (carrer de Pau Vergós), venint d’Esplugues o de la Diagonal.

Aspecte d’un sector de l’àrea de pícnic i aparcament de Plaça Mireia

**Plafons informatius de l’àrea de lleure de Sant Pere Màrtir, a Plaça Mireia**

En definitiva hem completat aquesta passejada pel Passeig de les Aigües, fent 11,4 km, a un ritme normal, sense presses i amb diverses parades per fer fotografies, que bé s’ho valia el dia, amb una molt bona visibilitat.

> En aquest blog teniu altres rutes pel Passeig de les Aigües, de distàncies diverses.

DESNIVELLS I TEMPS PER TRAMS
Desnivell en metres / Temps en minuts

Tram	Desnivell	Temps
Plaça Mireia-Mirador dels Xiprers	+ 28	15′
Mirador dels Xiprers-Passarel·la Ctra. Vallvidrera	– 9	35′
Passarel·la Ctra. Vallvidrera-Font del Mont	+ 6	25′
Font del Mont-Passarel·la Ctra. Vallvidrera	– 6	20′
Passarel·la Ctra. Vallvidrera-Mirador dels Xiprers	+ 9	40′
Mirador dels Xiprers-Plaça Mireia	– 28	15′
Totals acumulats	+ 43 – 43	2 h 30′

Desglossament del temps (anada/retorn):
Plaça Mireia-Font del Mont: 1h 15 min
Font del Mont-Plaça Mireia: 1h 15 min