Arxiu d'etiquetes: mas lluí

De Vallvidrera a Sant Feliu pel Bosc de les Torres i la Serra del Ginestar

Vallvidrera-Coll de Can Cuiàs-Coll de les Torres-Font del Broll-Penya del Moro-Mas Lluí-Sant Feliu de Llobregat

DADES TÈCNIQUES

  • Caminada núm. 115
  • Data: divendres, 26 de setembre de 2025
  • Inici: estació Vallvidrera Superior (FGC)
  • Final: estació Sant Feliu de Llobregat (Renfe)
  • Sector: vessant del Llobregat (St.Just Desvern-St.Feliu de Llobregat)
  • Distància: 11,95 km
  • Temps: 3 h 30 min
  • Desnivell: + 82 m / – 415 m
  • Dificultat: fàcil-moderada
  • Tipologia: travessa

ITINERARI

Vallvidrera Superior (Funicular de Vallvidrera)-Plaça de Vallvidrera-Carrer Mont d’Orsà-Plaça Pins de Vallvidrera-Camí de Santa Creu d’Olorda-Coll de Can Cuiàs-Corriol a Coll de les Torres-Camí Bosc de les Torres-Camí Coll d’en Solanes-Camí de la Salut-Font del Broll-Penya del Moro–Camí Serra del Ginestar-Camí de la Salut-Mas Lluí-Passeig Comte de Vilardaga-Sant Feliu de Llobregat (estació Renfe).

MAPA DE LA RUTA

RUTA A WIKILOC

LLOCS D’INTERÈS

COMENTARI

Nova travessa cap a Sant Feliu de Llobregat des de Vallvidrera, aquest cop amb passada pel Coll de Can Cuiàs, el Coll de les Torres, i pels camins de Valldonzella, del Coll d’en Solanes i el de La Salut, anar cap a la Font del Broll i continuar amb l’ascensió a la Penya del Moro.
Des del cim retornem a la pista del Coll d’en Solanes i, cap a la dreta, seguim la pista forestal E13 fins al Parc de Mas Lluí, a l’entrada de Sant Feliu de Llobregat.
Bona travessa per la banda del Llobregat, sense massa pujades i caminada senzilla per pistes forestals (en baixada) i corriols boscans planers, sense massa dificultats.
Travessa apte per a tothom.

DESCRIPCIÓ DE LA RUTA

Tram 1
VALLVIDRERA SUPERIOR (FGC) (365 m) –
COLL DE CAN CUIÀS (314 m)

Pel carrer Mont d’Orsà i Camí de Sta.Creu d’Olorda

Sortim de l’estació de Vallvidrera Superior, final del recorregut del Funicular de Vallvidrera, i ens situem al davant de la plaça de Pep Ventura, al carrer de Queralt, punt d’inici de la ruta (365 m). Seguim el carrer paral·lelament a la plaça i més endavant arribem a unes llargues escales que ens baixaran fins al rovell del barri, la plaça de Vallvidrera (342 m, 3 min). Hem de travessar la plaça i anar a buscar el carrer Mont d’Orsà, el que puja decidit al fons per la banda dreta.
Al final de la pujada (8 min) passarem pel costat (a l’esquerra) de la Casa Buenos Aires i (no visible) del Palauet d’Orsà, finca senyorial envoltada de jardins.
Llavors descendirem suaument fins arribar a la plaça dels Pins de Vallvidrera (abans, Plaça de les Basses d’en Barral) (354 m, 11 min).
Aquí hem de deixar el carrer que seguíem i tombar a la dreta, vorejant la plaça per agafar el Camí de Santa Creu d’Olorda a Vallvidrera. Hem d’anar cap al camí que hi ha més a la dreta (veure foto).

Vorejada la plaça, hem de prendre el Camí de Santa Creu d’Oloreda, a la dreta

Prenem aquest camí, passem per les darreres vivendes de la barriada, moment en què l’asfalt deixa pas a la terra i iniciem un trajecte en lleuger descens, sempre en direcció al Coll de Can Cuiàs..

Moment en què el carrer esdevé camí de terra
Tram del Camí de Santa Creu d’Olorda a Vallvidrera

Sense abandonar mai la pista principal en poca estona arribarem a l’esplanada del Coll de Can Cuiàs (314 m, 27 min), final de la primera etapa de l’itinerari.
Quan hi som, al front veiem aturonada la masia de Can Cuiàs i per la nostra esquerra passa la carretera de Molins (la BV-1468).

Arribada al Coll de Can Cuiàs
Coll de Can Cuiàs (314 m); al fons, enlairada, la masia

Tram 2
COLL DE CAN CUIÀS (314 m)
PENYA DEL MORO (275 m)

Pel Bosc de les Torres i Font del Broll

Comencem la segona etapa travessant la carretera per anar a l’altra banda. Aquí hem d’agafar el camí de la dreta, amb cadenat, però ben aviat, en veure a la dreta un senyal vermell en una estaca amb la direcció de Montserrat, hem de tombar pel corriol de la dreta (seguint la direcció de Montserrat).

Iniciem el pas per un corriol que va seguint més o menys en paral·lel a la carretera de Molins, situada uns metres més amunt. El corriol és oscil·lant, més aviat planer, però trobarem baixades i alguna pujada, però res de complicat.
En una primera cruïlla de corriols tirarem per la dreta, seguint la direcció de la marca vermella de Montserrat. Més endavant creuarem l’asfaltat Camí de Vallvidrera (o Passeig de la Muntanya) (308 m, 36 min), que travessarem per seguir recte pel sender que continua, ben visible, a l’altra banda.


Més endavant, el sender és més planer que mai, seguint per sobre la Vall de Sant Just, des de l’alçada de Can Merlès.

Vista de la Vall de Sant Just des del sender, amb la muntanya de Sant Pere Màrtir, al fons
Vista des del sender del Turó de la Coscollera, al fons

En aquesta part del trajecte disfrutarem amb les vistes de la vall i la cresta de Sant Pere Màrtir, que veiem al fons. Mirant enrere veurem empetitida la masia de Can Cuiàs i mirant al davant tenim el Turó de la Coscollera.

A poc a poc ens anirem acostant a la zona del Coll de les Torres. El corriol desemboca en un revolt de la pista que puja de Can Carbonell (314 m, 52 min).

Enllaç amb el camí de puja de Can Carbonell

En aquest punt hem de continuar a la dreta i fer uns metres de pujada considerable fins arribar a una important cruïlla de camins (328 m, 55 min), a la zona del Coll de les Torres.

Cruïlla de camins a la zona del Coll de les Torres. Hem de ficar-nos per un corriol que s’endinsa al bosc per la dreta, mirant la torre elèctrica

En aquest punt hi ha diversos camins. Per l’esquerra en tenim dos, un que ens assenyala Turó de la Coscollera-Turó Rodó i al costat el que marca Coll d’en Solanes-Penya del Moro. Cap dels dos ens interessa ara. També hem de descartar els dos camins que surten per la dreta, cap al Coll de les Torres (o Collet de les Torres), un per la carena i un altre per pista.
El que hem de fer nosaltres és tirar pel mig dels quatre (veure foto), seguint recte per on veníem, i agafar un corriol de drecera, no senyalitzat, que s’endinsa pel bosc .

La drecera és un corriol bastant pedregós, però ens escurça molt el trajecte. Després d’uns cinc minuts, per una baixada que cal fer a poc a poc, sobretot si hi ha humitat (perill de relliscades), anem a parar a la pista forestal que ve del Coll de les Torres i va cap a Valldonzella (314 m, 1h 01 min).

Al ser al Camí de Valldonzella hem de tombar a l’esquerra i seguir sempre avall, amb racons amb vistes al Puig d’Olorda i la cimentera, a la nostra dreta, i amb passades per diverses torrenteres.

En la baixada només trobarem un trencall a l’esquerra en un revolt pronunciat (244 m, 1 h 18 min), que assenyala Font del Broll-Penya del Moro-Sant Just Desvern. És just cap a on hem de continuar la travessa. Així doncs, abandonem el Camí de Valldonzella i tombem a l’esquerra pel Camí de la Font del Broll i la Penya del Moro, els nostres dos pròxims objectius.

Arribada al revolt df’on surt el Camí a la Font del Broll i la Penya del Moro
Senyalització a la cruïlla

Iniciem un tram més aviat planer, que ens anirà acostant a la zona del Coll d’en Solanes-Penya del Moro.

Camí cap a la Pemya del Moro

Més endavant passarem pel trencall del corriol (243 m, 1h 23 min), que baixa, per la dreta al Fornot de les Torres (antic forn de calç) i retorna al Camí de Valldonzella, a la zona de la Torre del Bisbe.

Senyalització al corriol del Fornot de les Torres

Passem de llarg el trencall i continuem en la direcció de Font del Broll-Penya del Moro.

Nou tram del camí cap a la Penya del Moro

Pel camí seguirem tenint perspectives del Puig d’Olorda i la cimentera als seus peus, i l’entorn del Baix Llobregat, ara amb panoràmiques més obertes.

Seguim fent camí, de fet una pista forestal ben senyalitzada. I més endavant, també en un revolt, arribarem a una nova cruïlla, a la dreta, que no podem ignorar. Efectivament, en aquest trencall (253 m, 1h 28 min) hem d’estar atents, perquè en aquest revolt hem de tornar a canviar de pista, per girar a la dreta en direció Mirador-La Salut-Sant Feliu de Llobregat. Si continuéssim per la pista que seguíem també arribaríem als nostres objectius (Font del Broll i Penya del Moro), però per una altra ruta, un xic més llarga i monòtona (tot per pista) de la que farem.

Revolt d’on surt el Camí de la Salut, per la dreta
Senyalització a la cruïlla

Seguirem un tros el Camí de la Salut de Sant Feliu, en baixada, fins trobar el trencall cap a la Font del Broll, el següent punt de parada de la nostra ruta.

Tirem per la dreta i seguim en baixada, ara en direcció la vall de Sant Feliu. A pocs metres se’ns presenta una bifurcació de camins (251 m): si seguim recte, farem un tros de pujada enmig del bosc fins arribar a una torre elèctrica, indret conegut com el Mirador de la torre elèctrica (255 m), amb vistes panoràmiques de tot l’entorn. Després, el camí va de baixada per tornar a enllaçar amb el camí de La Salut, en una petita esplanada (223 m).

Bifurcació de camins. Toca continuar per la dreta

Nosaltres seguim el camí de la dreta i més tard arribarem a la petita esplanada(223 m), des d’on tornem a tenir una vista (de l’entorn, i des d’on surt el camí que puja al Mirador de la torre elèctrica.

Panoràmica del Puig d’Olorda, ades de la petita esplanada del camí

Continuem endavant i de sobte el camí de La Salut fa un descens impressionant. En la baixada veiem a l’esquerra un pal indicador, I cap allà anem, amb precaució perquè el desnivell és notori. Mirant al front, cap a l’esquerra, veiem la muntanya de la Penya del Moro.

La baixada imponent del camí de La Salut. A pocs metres a l’esquerrra, el pal indicador del corriol que hem d’agafar

En arrribar al senyal veiem que ens indica la direcció que volem: Font del Broll-Penya del Moro.
Som al trencall del Camí de la Font del Broll (207 m, 1h 34 min).

Trencall derl corriol de la Font del Broll

El camí, més aviat corriol, és planer, passa per una zona boscosa, per sota de la Penya del Moro. És un corriol fressat i molt agradable.

Anem fent camí fins que trobem un senyal arran de camí, a l’esquerra. que marca (en fons blau) la direcció de La Salut de Sant Feliu. I aquí compte: per la dreta baixa un camí cap al torrent i ben aviat veurem una pila de branques que tapen un caminet que baixa directe al fons del torrent. Algú ha posat aquesta barrera, suposo que per evitar que la gent vagi a la font, per entrar a la mina i practicar espeleologia, com podem veure en aquest reportatge d’un grup d’espeleòlegs, amb diverses fotografies de l’interior de la mina.
A més, ara la porta d’accés està tancada amb candau, cosa que impedeix d’entrar-hi. El canvi el podem veure en la comparativa de les fotos de l’excursió d’avui i de la que vaig fer fa més de dos anys.
Baixem per la via tallada expressament i de seguida serem al torrent, on h ha la’entrada a la mina de la Font del Broll (215 m, 1h 53 min).

Després d’una curta parada tornem al corriol i continuem la caminada cap a la dreta. En molt poc temps serem a una cruïlla (1h 57 min), per on arriba un altre corriol per l’esquerra.

Senyalització a l’encreuament

Seguim cap a la dreta i en poca estona arribarem a l’enllaç amb el Camí del Coll d’en Solanes (pista E15) (230 m, 2h 03 min).

Tram del darrer tram del Camí de la Font del Broll
A prop d’enllaçar amb el camí del Coll d’en Solanes

Quan som a la pista, a l’altra banda,podem observar una extensa panoràmica de la plana del Llobregat, amb Sant Just Desvern i Sant Feliu de LLobregat als nostres peus.

Senyalització a l’arribar a la pista
Panoràmica des de la pista E15

És moment de tombar a la dreta per l’ample camí. Poc després, passarem per un dipòsit d’aigua a mà dreta i tot seguit arribarem a l’encreuament per on surt, per la dreta, el camí que puja a la Penya del Moro (229 m, 2h 06 min). Un senyal i un cartell ens indiquen que som a sota mateix de la Penya del Moro.

Encreuament. Per pujar a la Penya hem de prendre el camí de la dreta

L’ascensió a la Penya presenta dues parts. En la primera passarem per un camí pla que va ascendint progresesivament. En la segona trobarem un tram esdglaonat, amb travesses de fusta i més peedregós, que ens ajuda a anar remuntant per la pendent. Quan som a la part alta de la muntanya ja veurem al fons la senyera onejant.

Finalment, després d’uns pocs minuts d’ascensió arribarem al cim de la Penya del Moro (275 m, 2h 15 min).
El turó es troba a cavall dels municipis de Sant Just Desvern i Sant Feliu de Llobregat, en una situació privilegiada, dominant la plana del Llobregat fins al mar i envoltat de muntanyes; a més de Collserola, veiem al fons les serres de l’Ordal i del Garraf.

Quan som al cim per la banda de Sant Just, com és el cas d’avui, ens trobarem amb una gran senyera lligada a un pal metàl·lic, A l’esquerra veurem un fantàstic mirador, amb un panell informatiu de l’indret, des del qual podem admirar una extensa panoràmica de la plana del Llobregat fins a la desembocadura al mar, i una bona part de la serra de Collserola d’aquesta banda meridional, destacant-se els turons de Sant Pere Màrtir (al front) i a l’esquerra, el de la Coscollera i el Rodó.

Vegeu-ne fotos, del mirador i del paisatge que s’hi veu per aquesta banda:

Feta l’estada al mirador, anem a l’altra banda del cim, la de Sant Feliu de Llobregat. De seguida veiem les restes de la torre medieval, una torre de guaita d’una antiga fortificació, aixecada sobre un antic poblat ibèric.

I és que’indret té especial interès històric i arqueològic. A una cota més baixa, però molt a prop del cimal, hi ha un interessant jaciment arqueològic, amb les restes d’un poblat ibèric. El jaciment està perimentrat i amb l’accés tancat. Sí que podem veure bé , i fins i tot voltar-la, la torre medieval. Al costat de la torre hi ha un cartell explicatiu de l’Ajuntament de Sant Just sobre l’arranjament de l’indret, gràcies a una actuació conjunta de l’ajuntament i el Consorci del Parc, i les restes arqueològiques que s’hi troben. També trobem informació en aquesta pàgina de Baix Llobregat Turisme.

Panell informatiu de l’indret
Vista del Puig d’Olorda i la cimentera, des de la Penya.

Des d’aquest vessant de ponent, abocat al terme de Sant Feliu, també tenim vistes explèndides del Baix Llobregat, amb el mar i les serres de l’Ordal i del Garraf al fons. Però en primer terme destaca la muntanya inconfusible del Puig d’Olorda, amb la cimentera als seus peus. A la foto de sobre podem veure també el camí que va pujant cap a Santa Creu d’Olorda, i també la baixada pronunciada del Camí de La Salut, per on hem passat fa uns minuts per anar a trobar el camí de la Font del Broll. Si aguditzeu la vista (podeu ampliar la foto clicant-la) fins i tot es pot veure el pal senyalitzador del trencall que hem agafat per anar-hi.

Com hem pogut comprovar, des del cim de la Penya del Moro podem gaudir d’excel·lents vistes de 360° . Podem veure la serra de Collserola des del Puig d’Olorda fins a Sant Pere Màrtir, i tota la plana del Llobregat fins al delta i les serres més llunyanes de l’Ordal i del Garraf.

Comencem la tercera etapa de la ruta, la que ens portarà a Sant Feliu de Llobregat. Ho faredm per pista forestal fins al Parc de Mas Lluí, per acabar amb una curta travessa urbana per la capital del Baix Llobregat.

Quan acabem la visita a la Penya ens toca fer mitja volta i prendre el camí de retorn a la pista del Coll d’en Solanes, per on hem pujat. Ja ho sabeu, ara trobarem primer el camí esglaonat i després ja pla fins arribar a l’encreuament amb el camí que ve del Coll d’en Solanes i Sant Just Desvern (pista E15).

Quan hi som (229 m, 2h 23 min) hem de seguir les indicacions cap al Mas Lluí (primer pista E15 i més endavant pista E13), sempre per pista i gairebé sempre en baixada.
Per tant, tombem a la dreta. Primer anirem rodejant la Penya del Moro per sota. Més endavant passarem pelr dues cuïlles a mà esquerra: primer, pel trencall de Can Solanes (201 m, 2h 29 min) i després pel de Can Coscoll (199 m, 2h 33 min).

I a partir d’aquí continuem seguint la pista, però atenció perquè en menys de cinc minuts arribarem a una altra cruïlla de pistes (186 m, 2h 37 min). Per la dreta, en pujada, sergueix la pista E15, que ens portaria a l’ermita de La Salut de Sant Feliu. Però nosaltres hem de deixar aquesta direcció i continuar pel camí de l’esquerra en baixada (pista E13), que ens portarà al Parc de Mas Lluí, a l’entrada de Sant Feliu.

Bifurcació de pistes. Hem de continuar per l’esquerra avall, per la pista E1

Seguim baixant per la pista, sense abandonar-la, de moment.

Quan arribem a veure al front una torre elèctrica, arribarem a una cruïlla de camins (150 m). Seguim recte per la pista, sense abandonar-la i ens atancem a la torre (veure foto).

En aquest punt, hem d’anar fins al costat de la torre i tombar a la dreta, sense deixar el camí principal

Llavors (149 m, 2h 45 min) ignorem el camí que surt recte pel costat de la torre i continuem cap a la dreta per la mateixa pista.
Més endavant farem un revolt, amb el marge elevat i entrarem en una zona ja encarada clarament a Sant Feliu.

Tram amb el marge elevat
A poc a poc anem acostant-nos a Mas Lluí

Llavors, passarem una estona pel costat de diversos camps de conreu, amb els accessos tancats, i més avall serem en una cruïlla de camins (119 m, 2h 53 min), en enllaçar amb el Camí de la Salut que ve de Sant Feliu. A la cruïlla girem a la dreta, en direcció Mas Lluí.
Una alternativa per escurçar la ruta és prendre el corriol que surt al front i que va a parar a la gran rotonda on neix el Passeig del Comte de Vilardaga, que agafarem més tard. Fent aquesta drecera, però, no passarem pel Parc de Mas Lluí.

I seguim el camí, rodejant més camps i instal·lacions agràries, prova evident que estem ja en zona periurbana. Enrere veiem un cada cop més allunyat Puig d’Olorda, que treu el cap per damunt dels camps de conreu. I ja veiem signes de què estem entrant a la civilització, com la visió d’un avió sobrevolant l’espai dirigint-se a l’aeroport.

Rodeejant Mas Lluí

Després duna passejada vorejant el Parc agrari de Mas Lluí, arribarem al que és pròpiament el  Parc de Mas Lluí, en una cruïlla de quatre camins (96 m, 3h 02 min)) i tot seguit entrarem en zona urbana, pel carrer Frederica Montseny (99 m).

Tombem a l’esquerra vorejant el parc-àrea d’estada i de seguida arribarem a una gran rotonda (100 m, 3h 03 min), que marca el límit dels termes municipals de Sant Feliu de Llobregat i Sant Just Desvern. D’aquesta rotonda neix, per la dreta, en terme de Sant Feliu, el Passeig del Comte de Vilardaga, que serà la via per la qual anirem al centre de la ciutat. Tardarem una mitja horeta.

No hi ha pèrdua: hem de seguir aquesta via fins al final, travessant diversos carrers (a destacar, el pas per la Rambla de la Marquesa de Castellbell (51 m). Al final ens trobarem de cara amb la nova estació provisional de Sant Feliu (36 m, 3h 27 min),
Just aquí hi ha un pont amb escales i ascensors que travessa les vies per anar a l’altra banda del carrer Constitució. Travessem pel pont i ens dirigim per l’esquerra cap al proper Parc de Nadal, que travessarem per acabar a la Plaça de l’Estació (l’antiga, ara en obres) (32 m, 3 h 30 min), punt final de la travessa que hem fet pel vessant Llobregat de la Serra de Collserola.
Sant Feliu de Llobregat és una ciutat de serveis, on podem trobar-hi de tot.

DESNIVELLS I TEMPS PER TRAMS
Desnivell en metres / Temps en minuts

TramDesnivellTemps
Vallvidrera Superior (FGC)-Plaça Pins de Vallvidrera– 1111′
Plaça Pins de Vallvidrera-Coll de Can Cuiàs,
pel Camí de Sta. Creu d’Olorda
– 4016′
Coll de Can Cuiàs-Zona Coll de les Torres+ 1428′
Coll de les Torres-Camí de Valldonzella-
Trencall Camí Penya del Moro, pel Bosc
de les Torres
– 8423′
Camí Penya del Moro-Cami de la Salut-
Trencall corriol Font del Broll
– 3716′
Corriol fins Font del Broll-Enllaç Camí
Coll d’en Solanes
+ 2326′
Camí Coll d’en Solanes i pujada a la Penya del Moro+ 4512′
Descens Penya del Moro-Camí Coll d’en Solanes-Trencall Camí a Mas Lluí– 8922′
Camí de Mas Lluí-enllaç Camí de la Salut-6716′
Camí de la Salut-Parc de Mas Lluí
(àrea d’estada)
– 199′
Travessia Sant Feliu per rotonda i Passeig
del Comte de Vilardaga, fins estació Renfe<
nova i Pl.Estació (estació vella)
– 6831′
Totals acumulats+ 82
– 415
3h 30′

Desglossament del temps per etapes:
Vallvidrera-Coll de Can Cuiàs: 27 min
Coll de Can Cuiàs-Camí Penya del Moro: 51 min
Camí Penya del Moro-Font del Broll-Penya del Moro: 54 min
Penya del Moro-Parc Mas Lluí: 47 min
Parc Mas Lluí-Sant Feliu de Llobregat: 31 min

Distribució del temps:
23 % en pujada, 7 % en pla i 70 % en baixada.

De Vallvidrera a Sant Feliu per la Penya del Moro, Font del Broll i La Salut

Baixador de Vallvidrera-Sant Feliu de Llobregat, pel Pantà de Vallvidrera, Penya del Moro, Font del Broll i La Salut

DADES TÈCNIQUES

  • Caminada núm. 87
  • Data: dimecres, 31 de maig de 2023
  • Inici: estació Baixador de Vallvidrera (FGC)
  • Final: estació Sant Feliu de Llobregat (Renfe)
  • Sector: vessant del Llobregat (Sant Just Desvern-Sant Feliu de Llobregat)
  • Distància: 11,5 km
  • Temps: 2 h 45 min
  • Desnivell: + 132 m / – 336 m
  • Dificultat: moderada
  • Tipologia: travessa lineal (només anada)

ITINERARI

Baixador de Vallvidrera (estació FGC)-Pantà de Vallvidrera-Font de l’Espinagosa-Coll de Can Cuiàs-Corriol de la Coscollera-Camí de Can Carbonell-Coll d’en Solanes-Penya del Moro-Camí de la Font del Broll-Camí de Sant Feliu a Olorda-Ermita de la Salut-Bosc de la Salut-Mas Lluí-Sant Feliu de Llobregat (estació Renfe).

MAPA DE LA RUTA

RUTA A WIKILOC

LLOCS D’INTERÈS

COMENTARI

Caminada senzilla per la banda del Llobregat, amb sortida a Santa Maria de Vallvidrera (estació de Baixador de Vallvidrera) i destinació a Sant Feliu de Llobregat. Durant tota la travessa alternarem pistes forestals i corriols i les úniques pujades que farem són poques i d’escàs desnivell; gran part de la ruta és en baixada.
Primer anirem cap al Pantà de Vallvidrera i per la font de l’Espinagosa arribarem al Coll de Can Cuiàs. Després recorrerem la vall de Sant Just per la zona de la Coscollera per anar a trobar el Coll d’en Solanes i des d’allà pujar a la Penya del Moro, punt d’interès arqueològic i cim des del qual tenim grans vistes de Collserola i el Baix Llobregat.
El retorn el farem pel camí de la Font del Broll, amb parada a l’entrada de la mina, i després de planejar pel bosc enllaçarem amb una pista que, en un llarg descens, ens portarà al camí de Sant Feliu a Santa Creu d’Olorda, ja molt a prop de la propera parada, l’Ermita de la Salut. Finalment, des de l’ermita farem camí cap a Sant Feliu, passant pel Bosc de la Salut i Mas Lluí, per entrar a la ciutat pel Passeig del Comte de Vilardaga.

DESCRIPCIÓ DE LA RUTA

Tram 1
BAIXADOR DE VALLVIDRERA (236 m) –
COLL DE CAN CUIÀS (314 m)

Pel Pantà de Vallvidrera i Font de l’Espinagosa

1. Comencem la travessa a l’estació de Baixador de Vallvidrera (236 m) dels Ferrocarrils Catalans. Baixem les escales de l’entrada, travessem la carretera i ens dirigim cap al Camí del Pantà (a l’esquerra), passem pel costat de la plaça de la Mina Grott, que ens queda a l’esquerra, i a la propera cruïlla amb el Camí del Cama-sec tombem a la dreta (hi ha un cartell del Parc de Collserola), passem per les últimes vivendes de la barriada i entrem en camí de terra, que seguirem fins al pantà, ja molt proper. En aquest tram passarem per l’entrada de la Mina Grott (a esquerra) i per la Casa del Guarda (de color rosa), on hi ha l’Espai d’interpretació del pantà i una àrea de lleure, a l’esquena de la presa del pantà. Els darrers metres els farem per un tram esglaonat que, en poca estona ens durà fins a dalt de la presa. Ja hem arribat al Pantà de Vallvidrera (260 m, 7 min).
La imatge del pantà és trista, amb molt poca aigua. Es noten els estralls de la sequera d’aquests darrers mesos.

2. Deixem la presa, que queda a la dreta, i seguim pel caminet que tira recte vorejant el pantà per la banda esquerra, per arribar a la cua del pantà. En el trajecte, de seguida veurem a la dreta una passera-plataforma que s’endinsa uns metres al pantà, des d’on podem veure’l millor. I al llarg del camí, sempre planer, anem observant com de sec està el pantà, només amb aigua a la zona propera a la presa.

Pantà de Vallvidrera
Pantà de Vallvidrera, amb molt poca aigua

Finalment arribem a la cua del pantà, a una esplanada amb unes vivendes i diversos camins (262 m, 11 min). Hem d’agafar el camí que surt al front, tirant a l’esquerra (veure foto). Un pal indicador ens assenyala la direcció a seguir: Font de l’Espinagosa-Font de Can Llevallol-Vallvidrera.

Accés al camí de la Font de l’Espinagosa

3. Prenem el camí i ens endinsem al bosc seguint el torrent que baixa de l’Espinagosa, ara ben sec. El camí ombrívol va pujant a poc a poc fins que arriba a la Font de l’Espinagosa (320 m, 19 min).

Font de l’Espinagosa

Llavors el camí fa un revolt, canvia de direcció i aviat la pujada és més suau. Més enllà, després d’un altre revolt, per on surt per la dreta el camí cap a la font de Can Llevallol, hi ha un repetjó per arribar a enllaçar amb la pista del Camí de Vallvidrera a Santa Creu d’Olorda (338 m, 24 min).

Enllaç amb el Camí de Santa Creu d’Olorda

Girem a la dreta i seguim la pista, en suau descens, fins que arribarem a una gran esplanada, el Coll de Can Cuiàs (314 m, 32 min).
Al final de l’esplanada s’aixeca dalt d’un turó la masia de Can Cuiàs i pel costat passa la Carretera de Molins (la BV-1468).

Camí de Santa Creu d’Olorda
Coll de Can Cuiàs

A l’esplanada és fàcil veure-hi vehicles aparcats, segurament d’excursionistes, en tractar-se d’un punt on comencen i acaben nombroses rutes per Collserola, a banda i banda de la carretera.
En un lateral de l’esplanada hi ha uns cartells informatius del Parc sobre l’indret.

Tram 2
COLL DE CAN CUIÀS (314 m) –
PENYA DEL MORO ( (275 m)

Per la Coscollera i Coll d’en Solanes

4. Deixem l’esplanada i travessem la carretera -anem en compte- , dirigint-nos a un pal indicador que tenim al front.
Prenem el camí tancat amb cadena cap a la dreta i de seguida, en el primer revolt, veurem una estaca clavada a terra amb una marca vermella indicant Montserrat, a la dreta (311 m). És el corriol que hem d’agafar i que es dirigeix cap a la zona de la Coscollera, resseguint el vessant de ponent de la Vall de Sant Just.

A l’altra banda de la carretera hem d’agafar el camí a la dreta
I de seguida prendre el corriol cap a la Coscollera, també a la dreta

En el trajecte pel corriol primer ens trobarem una cruïlla de corriols: hem de seguir la marca de Montserrat (cap a la dreta) i més endavant arribarem a l’asfaltat Camí de la Muntanya (308 m), que hem de travessar recte per continuar pel corriol, perfectament visible a l’altra banda de la calçada.

Continuem pel caminet, que anirà passant per damunt de la Vall de Sant Just, que tenim a l’esquerra, amb unes quantes masies escampades, així com la muntanya de Sant Pere Màrtir, amb la seva gran antena, a l’altre vessant de la vall. Al front anirem veient el turó de la Coscollera.
El corriol va planejant fins arribar a una pista ample de terra, el Camí de Can Carbonell (314 m, 49 min).

Enllaç amb el Camí de Can Carbonell

5. Quan arribem a la cruïlla hem de tombar a l’esquerra i seguir la pista avall tota l’estona. Fins al proper gir de direcció hem de fer un descens de més de 50 metres.

Vista de Collserola des del camí, mirant enrere

La baixada s’accentua a partir del pas per una torre elèctrica, arran de camí. Baixant anirem veient Sant Pere Màrtir a l’esquerra i entreveurem Sant Just Desvern al fons.

Finalment arribarem a una cruïlla de pistes (260 m, 1 hora)., amb Sant Just al fons. Aquí hem de deixar el Camí de Can Carbonell i girar a la dreta, en direcció Coll d’en Solanes-Penya del Moro-Santa Margarida.

Cruïlla amb el camí cap al Coll d’en Solanes: toca tombar a la dreta
Senyalització a la cruïlla

6. Seguim el camí, passem per una primera cruïlla, amb camins a banda i banda, però nosaltres seguim per la pista principal. I a la propera cruïlla (veure foto), compte que deixarem el camí i trencarem a l’esquerra.

Trencall a l’esquerra pel corriol que rodeja el Turó Alt d’en Solanes; al fons veiem la Penya del Moro

El que ara farem és rodejar el Turó Alt d’en Solanes (cobert de vegetació) per anar al Coll d’en Solanes. Ho podem fer seguint la pista que fèiem i rodejant el turó per la dreta, o deixar la pista i prendre un corriol que voreja el turó per l’esquerra. En ambdós casos arribarem al coll.
L’itinerari d’aquesta ruta segueix la segona opció. Així doncs, deixem la pista, tombem a l’esquerra i anem per un corriol, amb vistes a Sant Just i a la Penya del Moro, que tenim al davant, ja molt a prop.

Penya del Moro des del corriol

En poca estona anem a parar al Coll d’en Solanes (229 m, 1h 10 min), just per on arriba el camí que puja de Sant Just Desvern i retornem a la pista de carena que seguíem.

Coll d’en Solanes

7. Retornats a la pista hem de continuar-la cap a l’esquerra. Passem pel trencall de la Font del Broll, que després agafarem, passem pel costat d’un dipòsit d’aigua i tot seguit arribem al desviament cap a la Penya del Moro, a la dreta (229 m, 1h 15 min).

Senyal cap a la Penya del Moro

Deixem la pista i prenem el camí que va pujant fins a dalt de la Penya, amb trossos esglaonats, amb travesses de fusta, sobretot al tram final. Tenim com a referent visual del cim una gran senyera.

Després d’una curta pujada arribem a la Penya del Moro (275 m, 1h 20 min), just on hi ha clavat el pal de la senyera i on hi ha un mirador a l’esquerra. amb un panell informatiu.

Arribada a la Penya del Moro

Lloc de parada obligada, no només per l’interès arqueològic de l’indret , amb la presència de ruïnes d’un poblat ibèric i les restes d’una torre medieval a dalt de tot del cim, sinó també per les vistes panoràmiques que s’hi divisen, d’aquesta banda de Collserola, des del Puig d’Olorda fins a Sant Pere Màrtir, i del Baix Llobregat, amb Sant Just i Sant Feliu als peus i més enllà Molins de Rei, i al fons el delta del Llobregat, el mar i les les muntanyes del Garraf i de l’Ordal.

Fotos de la Penya del Moro:

Tram 3
PENYA DEL MORO (275 m) –
ERMITA DE LA SALUT (96 m)

Pel Camí de la Font del Broll i Camí d’Olorda

8. És hora d’anar cap a Sant Feliu. No ho farem pel corriol que baixa resseguint el llom de la muntanya per la banda contrària per on hem arribat, sinó que seguirem una ruta nova d’aquest blog, per la Font del Broll.
Per fer-la hem de tornar enrere, tornar a baixar pel camí esglaonat fins enllaçar amb la pista de carena, girar a l’esquerra (direcció al Coll d’en Solanes) i passat el dipòsit d’aigua trencar a l’esquerra pel camí que tira avall, seguint la direcció de Font del Broll-La Salut-Santa Creu d’Olorda (230 m, 1h 27 min).

Senyal cap a la Font del Broll

El Camí de la Font del Broll baixa enmig del bosc fins a un torrent. Hi som quan fem un revolt marcat i canviem de direcció. Just en aquest punt trobem una cruïlla de corriols (213 m). El camí que fem es creua amb un altre que per la dreta es dirigeix cap a Santa Margarida de Valldonzella-Can Ferriol-Santa Creu d’Olorda. Nosaltres hem de continuar pel camí en direcció a Font del Broll-Ermita de la Salut-Sant Feliu de Llobregat.
Tal com indica el pal indicador, ens trobem a 2 minuts de la font.

Indicador a l’arribar al trencall de camins: seguim per l’esquerra

Anem cap a la font, però alerta perquè no trobarem cap indicació i l’accés és un xic complicat i és fàcil passar-lo de llarg. Hem d’anar caminant mirant a esquerra i quan arribem al trencall que es veu a la foto de sota, veurem el corriol més fressat que segueix per la dreta, un corriol que baixa per l’esquerra i que va al fons del torrent i més a l’esquerra (veiem un caminet que per un pendent curt i directe va a parar al torrent. Per tant hi ha tres camins. Nosaltres hem de baixar pel de més a l’esquerra.

Nou trencall de corriols: hem d’agafar el de més a l’esquerrra, que baixa directe al torrent (no surt a la foto, només s’entreveu)

En arribar al torrent, molt aviat, serem a la Font del Broll (215 m, 1h 32 min), de la qual veiem l’entrada de la mina.

Font del Broll: entrada de la mina
Entrada de la mina

Un grup d’espeleòlegs té penjat a Internet un magnífic reportatge sobre les mines de Can Coscoll i de la Font del Broll, amb una sèrie de fotografies de l’interior d’aquestes cavitats subterrànies. Podeu veure-ho en aquest enllaç.

Feta la parada retornem al Camí de la Font del Broll i anem planejant enmig del bosc per un bonic corriol, sempre seguim el traçat més fressat.

Al final el corriol enllaça amb un camí ample, que va cap a La Salut (223 m, 1h 43 min). A la cruïlla hi ha un pal indicador,m que ens indica la direcció a seguir (Ermita de la Salut-Sant Feliu de Llobregat).

Enllaç amb el Camí de la Salut
Senyalització a la cruïlla

9. Girem a l’esquerra avall. Comença un tram de baixada pronunciada fins a arribar al Camí de Sant Feliu a Santa Creu d’Olorda, un descens de 126 metres.
Baixant farem un parell de revolts tancats i aviat serem a la vall (142 m, 1h 51 min). Llavors la baixada és més suau i l’entorn és més humanitzat, amb diversos camins cap a masies o camps. Hem d’ignorar els trencalls (de fet, la majoria estan tancats) i seguir sempre per la pista principal. No té pèrdua.

Seguim el camí fins que serem a la cruïlla de Can Parellada (a la dreta) i a escassos metres l’enllaç amb la pista de Santa Creu d’Olorda (97 m, 1h 58 min).

Arribada a les cruïlles de Can Parellada (a la dreta) i del Camí d’Olorda (al fons)

10. A la pista d’Olorda tombem a l’esquerra en direcció La Salut-Pedrera del Puig d’Olorda-Sant Feliu de Llobregat. Cinc minuts després ens trobarem amb una cruïlla de quatre camins (82 m). Aquí hem de tirar també per l’esquerra, en direcció Ermita de la Salut-Sant Just Desvern.

Cruïlla de Quatre Camins: tombem a l’esquerra cap a lErmita de la Salut

Fem un tros de pujada fins que serem a l’esplanada de La Salut, amb vista a la cimentera i el Puig d’Olorda

Travessem l’esplanada i arribem a l’entrada del recinte (96 m, 2h 08 min), amb l’Ermita de la Salut i la Casa Gran de la Gleva (també Masia de la Gleva o de la Salut). I al costat mateix, el restaurant ‘Masia La Salut‘.
I molt a prop hi ha l’una completa àrea de lleure.

Façana de la Casa Gran de la Gleva
Ermita de la Salut

Tram 4
ERMITA DE LA SALUT (96 m) –
SANT FELIU DE LLOBREGAT (32 m)

Pel Bosc de la Salut i Mas Lluí

11. Sortim del recinte per on hem entrat i en ser a l’esplanada prenem un caminet, poc fressat, que va a buscar el camí que passa per sobre. Quan hi som girem cap a la dreta en direcció al Circuit naturalístic. Només hem de fer un tros d’aquest camí perquè ben aviat hem de tombar per un corriol a la dreta que ens portarà a passar pel Bosc de la Salut (direcció Circuit naturalístic-Mas Lluí-Sant Just Desvern) (109 m, 2h 11 min).

Trencall cap al Bosc de la Salut

Entrem al corriol i l’anem seguint, travessem un torrent (111 m) i canviem de direcció, ara cap a la dreta i continuem sempre pel camí més marcat.

Més endavant anem deixant el bosc per entrar en una zona més oberta, el Mas Lluí. Finalment, el corriol enllaça amb el Camí de Mas Lluí, que ve directe de La Salut (104 m, 2h 19 min).

Enllaç amb el Camí de Mas Lluí

A la cruïlla anem cap a l’esquerra i en molt pocs minuts serem a Mas Lluí, en una cruïlla de quatre camins (96 m, 2h 23 min)) i tot seguit entrarem en zona urbana, pel carrer Frederica Montseny (99 m).

Tombem a l’esquerra vorejant l’àrea d’estada i de seguida arribarem a una gran rotonda, que marca el límit dels termes municipals de Sant Feliu de Llobregat i Sant Just Desvern. D’aquesta rotonda neix, per la dreta, en terme de Sant Feliu, el Passeig del Comte de Vilardaga (98 m, 2h 26 min), que serà la via per la qual anirem al centre de la ciutat.

Rotonda a l’entrada de Sant Feliu, cruïlla amb el Passeig Comte de Vilardaga

12. Comença una travessa urbana seguint aquest llarg passeig, a trossos rambla, que va baixant suaument, passant per diversos encreuaments de carrers i que acaba per on creuen les vies del tren, just a la cruïlla amb el carrer Constitució (36 m, 2h 42 min).
Actualment, en aquest punt hi ha l’estació de Renfe que Adif ha habilitat provisionalment, mentre durin les obres del soterrament de la futura nova estació.

En aquest punt podríem donar per acabada la ruta, però l’allargarem un xic més per acabar a la Plaça de l’Estació, final habitual de les caminades d’aquest blog amb final a Sant Feliu. Passem a l’altra banda de les vies per un pas elevat, sortim al carrer Constitució, girem a l’esquerra i de seguida (carrer tallat per les obres) hem d’entrar pel Parc Nadal per arribar a la plaça de l’estació (32 m, 2h 45 min), ara en obres. I aquí acabem aquesta ruta cap al Baix Llobregat.

Estació de Sant Feliu, en obres

DESNIVELLS I TEMPS PER TRAMS
Desnivell en metres / Temps en minuts

TramDesnivellTemps
Baixador de Vallvidrera (FGC)-Pantà de Vallvidrera (cua)+ 2611′
Pantà de Vallvidrera (cua)-Font de l’Espinagosa+ 588′
Font de l’Espinagosa-Coll de Can Cuiàs– 613′
Coll de Can Cuiàs-enllaç Camí de Can Carbonell, pel corriol de la Coscollera017′
Camí de Can Carbonell-Coll d’en Solanes– 8521′
Coll d’en Solanes-Penya del Moro+ 4610′
Penya del Moro-Font del Broll– 6012′
Font del Broll-enllaç Camí de Sant Feliu a Santa Creu d’Olorda– 11826′
Camí de Sant Feliu a Santa Creu d’Olorda-Ermita de la Salut– 110′
Ermita de la Salut-entrada Sant Feliu (Pg. Comte de Vilardaga), pel Bosc de la Salut i Mas Lluí+ 218′
Travessa urbana per Sant Feliu, pel Pg. Comte de Vilardaga fins estació (Renfe)– 6619′
Totals acumulats+ 132
– 336
2 h 45′

Desglossament del temps per etapes:
Baixador de Vallvidrera-Coll de Can Cuiàs: 32 min
Coll de Can Cuiàs-Coll d’en Solanes: 38 min
Coll d’en Solanes-Penya del Moro: 10 min
Penya del Moro-Font del Broll: 12 min
Font del Broll-Ermita de la Salut: 36 min
Ermita de la Salut-Sant Feliu de Llobregat: 37 min

Distribució del temps:
34 % en pujada, 9 % en pla i 57 % en baixada.