Arxiu de la categoria: Cap al Llobregat

Circular de Vallvidrera a Santa Creu d’Olorda per Valldonzella i retorn per Can Castellví

Anada per Valldonzella i Can Ferriol i tornada per Can Castellví i Pantà de Vallvidrera

DADES TÈCNIQUES

  • Caminada núm. 83
  • Data: dimarts, 31 de gener de 2023
  • Inici i final: estació Vallvidrera Superior (FGC)
  • Sector: vessant Barcelona- Llobregat
  • Distància: 14,8 km
  • Temps: 3 h 40 min
  • Desnivell: + 359 m / – 359 m
  • Dificultat: moderada
  • Tipologia: circular

ITINERARI

Vallvidrera Superior (FGC)-Coll de Can Cuiàs-Corriol a Coll de les Torres-Camí de Valldonzella-Santa Margarida de Valldonzella-Torre del Bisbe-Font de Can Ferriol-Can Ferriol-Santa Creu d’Olorda-Coll de Can Mallol-Coll de Can Pasqual-Can Castellví-Font de Can Castellví-Mas Guimbau-Mas Sauró-Pantà de Vallvidrera-Vallvidrera Superior (FGC).

MAPA DE LA RUTA

RUTA A WIKILOC

LLOCS D’INTERÈS

COMENTARI

Llarga circular pel vessant del Llobregat, en gran part per pistes forestals, amb pas per diversos indrets d’interès de la serra de Collserola. La primera parada serà a la Torre de Santa Margarida de Valldonzella, amb la seva font i les ruïnes de l’antic monestir. Després visitarem la font de Can Ferriol, passarem per la masia de Can Ferriol i acabarem, per pista i corriol esglaonat, sempre en pujada, a Santa Creu d’Olorda. Nova parada obligada per contemplar la gran esplanada, la zona de restauració i àrea de pícnic i, sobretot, l’ermita, les ruïnes del castell i l’espai naturalístic de la Pedrera dels Ocells. En la ruta de tornada passarem pels colls de Can Mallol i de Can Pasqual per arribar a Can Castellví i poc després vistarem la font de Can Castellví. Finalment, baixarem per les barriades de Mas Guimbau i Mas Sauró fins al Pantà de Vallvidrera i acabarem la caminada pujant directament a Vallvidrera, tancant el cercle.

DESCRIPCIÓ DE LA RUTA

Tram 1
VALLVIDRERA (estació FGC) (365 m) –
COLL DE CAN CUIÀS (314 m)

Pel Camí de Santa Creu d’Olorda

Sortim de l’estació de Vallvidrera Superior, final del recorregut del Funicular de Vallvidrera, i ens situem al davant de la plaça de Pep Ventura, al carrer de Queralt, punt d’inici de la ruta (365 m). Seguim el carrer paral·lelament a la plaça i més endavant arribem a unes llargues escales que ens baixaran fins al rovell del barri, la plaça de Vallvidrera (342 m). Hem de travessar la plaça i anar a buscar el carrer Mont d’Orsà, el que puja decidit al fons per la banda dreta. Fins arribar a la Casa Buenos Aires, que queda a l’esquerra, farem uns metres de força pujada, però després descendirem suaument fins arribar a la plaça dels Pins de Vallvidrera (354 m, 10 min).
Aquí hem de deixar el carrer que seguíem i tombar a la dreta, vorejant la plaça per agafar el Camí de Santa Creu d’Olorda a Vallvidrera. Hem d’agafar el camí de la dreta (veure foto), no el Camí Vell, que hem fet en algunes rutes d’aquet blog, i que és una alternativa.

Hem de seguir pel Camí de Santa Creu d’Olorda

Prenem aquest camí, passem per les darreres vivendes de la barriada, moment en què l’asfalt deixa pas a la terra i iniciem un trajecte en descens.

Sense abandonar mai la pista principal en poca estona arribarem a l’esplanada del Coll de Can Cuiàs (314 m, 25 min), final de la primera etapa de l’itinerari.
Quan hi som, al front veiem aturonada la masia de Can Cuiàs i per la nostra esquerra passa la carretera de Molins (la BV-1468).

Arribada al Coll de Can Cuiàs

Tram 2
COLL DE CAN CUIÀS (314 m) –
SANTA MARGARIDA DE VALLDONZELLA (183 m)

Per la zona del Coll de les Torres i el Camí de Valldonzella

Comencem la segona etapa travessant la carretera per anar a l’altra banda on hi ha dos camins. Nosaltres hem d’agafar el de la dreta, el que marca la direcció de Montserrat (en vermell en una estaca), tancat amb cadena i de seguida tombar pel corriol de la dreta (seguint la direcció de Montserrat).

A l’altra banda de la carretera tenim el camí que hem d’agafar, cap a la dreta

Iniciem el pas per un corriol que va seguint més o menys en paral·lel a la carretera de Molins, situada uns metres més amunt. El corriol és oscil·lant, més aviat planer, però trobarem baixades i alguna pujada, però res de l’altre món.
En una primera cruïlla de corriols tirarem per la dreta, seguint la direcció de la marca vermella de Montserrat. Més endavant creuarem l’asfaltat Camí de Vallvidrera (o Passeig de la Muntanya) (308 m, 30 min), que travessarem per seguir recte pel sender que continua a l’altra banda.
Més endavant, el sender és més planer que mai, seguint per sobre la Vall de Sant Just, a l’alçada de Can Merlès.

En aquesta part del trajecte disfrutarem amb les vistes de la vall i al fons la cresta de Sant Pere Màrtir, que veurem al fons. Mirant enrere veurem empetitida la masia de Can Cuiàs i mirant al davant el Turó de la Coscollera.

… mirant enrere divisem Can Cuiàs …
… i mirant al front tenim el Turó de la Coscollera

A poc a poc ens anirem acostant a la zona del Coll de les Torres. El corriol desemboca en un revolt de la pista que puja de Can Carbonell (314 m).

Enllaç amb el camí de puja de Can Carbonell

En aquest punt hem de continuar a la dreta i fer uns metres de pujada considerable fins arribar a una important cruïlla de camins (328 m, 45 min), a la zona del Coll de les Torres.

Cruïlla de camins a la zona del Coll de les Torres

En aquest punt hi ha diversos camins. Per l’esquerra en tenim dos (veure foto), un que ens assenyala Turó de la Coscollera-Turó Rodó i al costat el que marca Coll d’en Solanes-Penya del Moro. Cap dels dos ens interessa. També hem de descartar els dos camins que surten per la dreta, cap al Coll de les Torres (o Collet de les Torres), un per la carena i un altre per pista.
El que hem de fer nosaltres és tirar pel mig dels quatre, seguint recte per on veníem, i agafar un corriol de drecera, no senyalitzat, que en molt poca estona baixa enmig del bosc i va a parar a la pista forestal que ve del Coll de les Torres i va cap a Valldonzella (314 m).

Enllaç del corriol amb el Camí de Valldonzella

A la pista hem de tombar a l’esquerra i seguir sempre avall, amb racons amb vistes al Puig d’Olorda i la cimentera.

En la baixada només trobarem un trencall a l’esquerra en un revolt pronunciat (244 m, 1 h), que assenyala Font del Broll-Penya del Moro-Sant Just Desvern. Nosaltres ni cas, seguim per la pista en direcció Santa Margarida-Torre del Bisbe-Santa Creu d’Olorda, cap a la dreta, fent el revolt.

Senyalització a la cruïlla de camins

Continuem perdent altitud, passem per un altre revolt pronunciat i quan la pista comença a planejar ja serem molt a prop del final de la segona etapa de la ruta.

Poc després de passar per aquest pi arribarem a la Torre de Santa Margarida (183 m, 1h 10 min).

Arribada a Santa Margarida

A l’indret podem visitar primer la Font de Santa Margarida, que queda a la nostra esquerra, arran de camí.

I després podem anar a veure les ruïnes del que fou un antic monestir de monges. Podeu saber la història de l’indret, pots consultar aquesta web.

Fotos de les ruïnes de l’antic monestir i de la Torre de Santa Margarida:

Tram 3
SANTA MARGARIDA DE VALLDONZELLA (183 m) –
SANTA CREU D’OLORDA (327 m)

Per la Torre del Bisbe i font i masia de Can Ferriol

Sortim del recinte de Santa Margarida retornant a la pista principal i tirem per la dreta. Seguim el camí, passem pel trencall al Fornot de les Torres (forn de calç)-Penya del Moro-Sant Just Desvern, que s’obre a l’esquerra i de seguida passarem pel costat de la Torre del Bisbe (186 m, 1h 15 min). Just al davant arriba la pista de La Socarrada, per la dreta.
Nosaltres seguim recte, sense canviar de camí.

Arribada a la Torre del Bisbe
Torre del Bisbe

Poc després, en un revolt trobarem un altra cruïlla, ara a l’esquerra, el corriol que va a Can Parellada. Seguim per la pista cap a Santa Creu d’Olorda i més enllà passem per un forn de calç del segle XVIII, al qual podem accedir, i si en volem informació disposem d’un codi QR.

Pocs metres més avall enllaçarem amb el Camí de La Salut (169 m, 1h 22 min). I a la cruïlla tombem a la dreta i de seguida veurem a l’esquerra un pal indicador que assenyala la Font de Can Ferriol, per un caminet esglaonat al principi i després planer.
En un minut som a la Font de Can Ferriol (168 m, )

Arribada a la Font de Can Ferriol

A l’indret trobem un banc de fusta, una basseta i el frontal de la font, amb un broc. No cau gens d’aigua.
És un lloc un xic deixat, la veritat. Com passa en altres fonts de Collserola.

Font de Can Ferriol

Deixem la font i reculem pel mateix corriol per retornar al camí de Santa Creu (169 m, 1h 25 min).

El nostre següent objectiu és arribar a Santa Creu d’Olorda. Ens hi separa un quilòmetre i mig, amb uns 160 metres de desnivell positiu, Així que ens espera un pujada sostinguda, que podem fer perfectament en una mitja hora.
Al reprendre la marxa hem de continuar per la pista de l’esquerra, que ja ens presenta una primera pujada destacada.

Camí de Santa Creu d’Olorda

Anem pujant per la pista fins que arribarem a un trencall de camins (196 m). Per l’esquerra ens assenyala la direcció de Can Ferriol-Font d’en Marc. De fet, els dos camins van a Santa Creu, tot i que els indicadors ens marquen Santa Creu seguint recte. Encara més: els dos camins rodegen el Torrent de Can Serra i acaben trobant-se.

Trencall cap a Can Ferriol

En aquesta ruta l’opció és seguir per Can Ferriol. Així doncs, canvi de camí: girem a l’esquerra i ens encaminem cap a Can Ferriol. Passem pel costat de la masia i al final de la casa, a l’arribar a una cruïlla de pistes (199 m, 1h 30 min), en un revolt, girem a la dreta, sempre amunt, acabem de rodejar el mas per sobre i seguim el camí, ara encarats al Puig d’Olorda, que veiem al fons.

Pas per la masia de Can Ferriol
Acabat de rodejar Can Ferriol
Encarats al Puig d’Olorda

Anem pujant pel camí i en arribar a una cruïlla de pistes (234 m) seguim recte amunt. Sense abandonar la pista arribarem, més enllà, a un revolt tancat i de seguida veurem a mà esquerra el trencall cap a Santa Creu, per unes escales.

Es tracta d’un corriol boscà que, a través de diversos trams esglaonats, ens portarà al capdamunt fins a Santa Creu d’Olorda, a l’àmplia esplanada (327 m, 1h 55 min). En aquest ampli espai, que pertany al terme municipal de Barcelona, al districte de Sarrià-Sant Gervasi, acabem la tercera etapa de l’itinerari.
L’indret és una àrea de lleure amb diversos serveis i punts d’interès. Al voltant de l’esplanada tenim aparcament de vehicles, una àrea de pícnic i un restaurant, l’ermita de Santa Creu i les ruïnes del castell d’Olorda.

I a l’esquerra, uns pocs metres més apartada, la Pedrera dels Ocells, un espai naturalístic

Tram 4
SANTA CREU D’OLORDA (327 m) –
CAN CASTELLVÍ (386 m)

Pels colls de Can Mallol i de Can Pasqual

Deixem Santa Creu d’Olorda per iniciar el retorn a Vallvidrera, que farem per la banda del nord. Sortim del recinte pel costat del restaurant i anem a parar a la carretera de Molins, en una zona amb revolt.
Travessem la carretera vigilant i agafem el camí que va cap a una estació elèctrica, la rodegem per un corriol en pujada i de seguida serem a un encreuament de corriols: per l’esquerra pujaríem al Turó d’en Serra i nosaltres hem de seguir el que va recte.

Encreuament de corriols. Hem de seguir recte

Anem pujant suaument pel vessant del Turó d’en Serra, passem per la triple cruïlla de camins (380 m) (el que puja al turó, el que per l’esquerra va cap al Turó del Xai i Can Calopa de Dalt i el que seguim nosaltres) i continuem tirant pel corriol, que s’eixampla, fins que finalment arribem al Coll de Can Mallol, per on passa la carretera de Molins (376 m, 2h 10 min).

A la carretera seguim a l’esquerra, pel voral protegit per una tanca de fusta. Uns metres més enllà trobarem per l’esquerra un corriol que se separa de la calçada i s’endinsa al bosc. Prenem aquest bonic corriol, que va planejant apartat de la carretera però suficientment pròxima per sentir de lluny els vehicles que hi passen.

Pas protegit pel lateral de la carretera de Molins
Un tram del corriol que passa enmig del bosc

El corriol acaba en una cruïlla de pistes. (374 m) i hem de seguir pel camí del mig amunt. El camí, amb pujada moderada, acaba quan coincideix de nou amb la carretera de Molins, al costat de La Sargantana (398 m, 2h 20 min).

Arribada a la carretera de Molins
Enllaç amb la carretera de Molins

Travessem la carretera i tombem a l’esquerra pel voral de la dreta, amb una zona cimentada per al pas de vianants. Farem un tros seguint la carretera BV-1468: per la dreta passarem per les cruïlles de La Sargantana, pel camí de la Serra del Ginestar, pel punt quilomètric 8 i pel trencall de Mas Pins, i per l’esquerra tenim vistes del Vallès, la Mola i Montserrat, que queden al fons.

Panoràmica des de la carretera de Molins
Pas pel punt quilomètric 8 de la carretera de Molins

El nostre trajecte per la BV-1468 acaba a l’arribar al Coll de Can Pasqual (423 m, 2h 25 min). En aquest punt hem de tornar a travessar la calçada per agafar, a l’esquerra, la pista que ens assenyala la direcció de Can Pasqual-Mas Guimbau-Les Planes.

La pista passa pels encreuaments, a banda i banda, de Can Pasqual, per l’esquerra, i de Can Masdemont-Turons de Can Pasqual-Coll de Can Cuiàs per la dreta. Més endavant després de passar pel costat d’una torre elèctrica arribarem a un doble revolt, en el primer dels quals s’uneix el camí que ve de la carena dels Turons de Can Pasqual.

Acabarem el pas per la pista baixant fins a Can Castellví (386 m, 2h 45 min), final de la quarta etapa.

Can Castellví

Tram 5
CAN CASTELLVÍ (386 m) –
VALLVIDRERA SUPERIOR (FGC) (365 m)

Per la font de Can Castellví, Mas Guimbau i Pantà de Vallvidrera

Iniciem la darrera etapa de l’itinerari circular, la que ens ha de tornar al punt d’inici de la ruta.

Just davant de Can Castellví hi ha, a la dreta, el trencall cap a Mas Guimbau, per on hem de tombar, canviant de direcció.

Trencall davant de Can Castellví. Girem a la dreta

Es tracta del Camí de Can Castellví, que en poca estona passa pel costat de la font que anem a visitar a continuació. Poc abans del revolt on hi ha una parada de bus surt per l’esquerra un corriol marcat, però no assenyalat, que ens hi portarà de seguida.

Quan som a la Font de Can Castellví (366 m, 2h 50 min), ens trobem amb diversos elements, distribuïts en diferents terrasses: un pou d’aigua amb una bomba per treure-la, la font, una bassa per recollir l’aigua o uns bancs de pícnic. Tot i els arranjaments que s’hi ha fet en diversos anys, actualment està força deixada.

Fotos de la font:

Sortim de la font pel caminet que puja directament al revolt on hi ha la parada d’autobús i seguim per l’esquerra i ja veiem una cruïlla de camins (376 m): per l’esquerra seguiríem pel Camí de Can Castellví cap a Les Planes i per la dreta hi ha el Passeig del Grèvol, que passa pel veïnat de Mas Guimbau. Agafem el camí de la dreta i anem cap a Mas Guimbau.

Aquí hem de prendre el camí de la dreta, el Passeig del Grèvol

En arribar a un revolt tancat (372 m) podem estalviar-nos fer-lo si prenem la drecera que surt per la dreta i acaba al Camí del Pebràs, que és al que hem d’anar. Així que fem drecera i en ser al camí (362 m) trenquem a la dreta i l’anem seguint fins a Mas Sauró.

Inici de la drecera cap al Camí del Pebràs
Accés al Camí del Pebràs

Seguim el Camí del Pebràs que passa enmig del bosc, un camí amb pujada i baixada, però agradable de passar.

Més endavant passarem pel lloc on enllaça el camí que ve de la Casa Sagrada Família de Santa Maria de Vallvidrera (348 m).

Encreuament amb la pista que puja de la Casa Sagrada Família

Poca estona després, finalment arribarem al revolt on hi ha la Residència Mas Sauró i aquí hem de girar cap a l’esquerra, pel carrer del Mas Sauró. Uns metres més avall hi ha, a l’esquerra, unes llargues escales que ens deixaran al carrer de la Reineta.

Accés a les escales que ens portaran al carrer de la Reineta

Al carrer seguim avall per l’esquerra i ben aviat tornem a tombar, ara per la dreta, per agafar el corriol de baixada (301 m) fins a la cua del Pantà de Vallvidrera. Seguim perdent altitud ràpidament.

Quan som a la cua del pantà (263 m) tombem a l’esquerra, pel camí pavimentat, que voreja les vivendes de la barriada i rodeja per dalt el pantà. De seguida serem a la zona de la presa del Pantà de Vallvidrera (260 m, 3h 20 min).

Pantà de Vallvidrera

Travessem la presa, observem la poca aigua que fa temps pateix el pantà i ens arribem al mirador penjat en una plataforma.

Abandonem el pantà, encarats a la presa, pel camí pavimentat de la dreta, en pujada. Poc després arribem a una bifurcació i hem de continuar per la dreta, pel carrer d’Elisa Moragas (abans dels Reis Catòlics).

Arribada al carrer d’Elisa Moragas, pujant cap a Vallvidrera

Primer de terra i després asfaltat, quan som a la zona urbanitzada del barri, aquest carrer, sempre amunt, ens portarà a la plaça de Vallvidrera (342 m), i de fet en aquest punt tancarem el cercle de la ruta.
Només ens restarà agafar, per l’esquerra, el carrer de Queralt i pujar les escales i seguir el carrer vorejant la Plaça de Pep Ventura fins a l’estació de Vallvidrera Superior (365 m, 3h 40 min), punt i final de l’excursió.

Estació de Vallvidrera Superior, del Funicular de Vallvidrera

DESNIVELLS I TEMPS PER TRAMS
Desnivell en metres / Temps en minuts

TramDesnivellTemps
Vallvidrera Superior (FGC)-Plaça dels Pins de Vallvidrera, per Plaça de Vallvidrera i carrer Mont d’Orsà– 1110′
Plaça dels Pins de Vallvidrera-Coll de Can Cuiàs, per Camí de Santa Creu d’Olorda– 4014′
Coll de Can Cuiàs-Zona Coll de les Torres, per corriol a la Coscollera+ 1421′
Coll de les Torres-Santa Margarida de Valldonzella, pel Camí de Valldonzella– 14525′
Santa Margarida de Valldonzella-Can Ferriol, per Torre del Bisbe i Font de Can Ferriol+ 1621′
Can Ferriol-Santa Creu d’Olorda (esplanada)+ 12824′
Santa Creu d’Olorda-Coll de Can Mallol+ 4916′
Coll de Can Mallol-Coll de Can Pasqual, per camí i carretera de Molins (BV-1468)+ 4716′
Coll de Can Pasqual-Can Castellví– 3718′
Can Castellví-Pantà de Vallvidrera (presa), per Font de Can Castellví, Mas Guimbau i Mas Sauró– 12637′
Pantà de Vallvidrera-Vallvidrera Superior (FGC), pel carrer dels Reis Catòlics i Plaça de Vallvidrera+ 10518′
Totals acumulats+ 359
– 359
3 h 40′

Desglossament del temps per etapes:
Vallvidrera Superior-Coll de Can Cuiàs: 25 min
Coll de Can Cuiàs-Sta. Margarida de Valldonzella: 45 min
Santa Margarida de Valldonzella-Santa Creu d’Olorda: 45 min
Santa Creu d’Olorda-Can Castellví: 50 min
Can Castellví-Vallvidrera Superior: 55 min

Circular des de Finestrelles per Plaça Mireia, Font de la Beca, Can Baró i Sant Pere Màrtir

Finestrelles-Plaça Mireia-Àrea de Sant Pere Màrtir-Font de la Beca-Corriol dels Ametllers-Camí de Can Baró-Coll del Portell-Sant Pere Màrtir-Mirador dels Xiprers-Mirador de Finestrelles

DADES TÈCNIQUES

  • Caminada núm. 82
  • Data: dijous, 29 de desembre de 2022
  • Inici i final: metro Zona Universitària (L3)
  • Sector: vessant del Llobregat (Finestrelles-Vall de Sant Just)
  • Distància: 10,35 km
  • Temps: 3 h 05 min
  • Desnivell: + 421 m / – 421 m
  • Dificultat: moderada
  • Tipologia: circular

ITINERARI

Av. Diagonal (metro Zona Universitària)-Parc de Cervantes-Hospital de Sant Joan de Déu-Finestrelles-Joan Miró-Josep Anguera-Av. Traginers-camí de carena-Passeig de les Aigües-Plaça Mireia-Àrea Sant Pere Màrtir-Camí de la Beca-Font de la Beca-Corriol dels Ametllers-Camí de Can Baró-corriol i camí de pujada-Coll del Portell-Sant Pere Màrtir-Mirador dels Xiprers-Dipòsit d’aigües de Finestrelles-Mirador de Finestrelles-Av. Esplugues-González Tablas-Av. Diagonal (metro Zona Universitària).

MAPA DE LA RUTA

RUTA A WIKILOC

LLOCS D’INTERÈS

COMENTARI

Ruta circular des de Finestrelles per la zona de Sant Pere Màrtir, amb incursió a la vall de Sant Just i rematada per la cresta fins al cim.
La caminada comença amb pujada constant fins a trobar el Passeig de les Aigües, per on puja la carretera a la Caseta de les Aigües, i continua amb baixada lleugera fins a Plaça Mireia. Després de passar per l’Àrea de lleure de Sant Pere Màrtir iniciarem un descens progressiu cap a la vall de Sant Just, farem parada a la Font de la Beca i passarem pel planer Corriol dels Ametllers per anar a parar al Camí de Can Baró. Aquí comença una nova etapa, amb un desnivell considerable, per arribar (per senders i tros final camí) primer a la carena de Sant Pere Màrtir i tot seguit l’ascensió al turó de les antenes, gairebé sempre visible durant tota la caminada.
L’últim tram de la ruta és la forta baixada de Sant Pere Màrtir pel vessant de Finestrelles, sempre seguint el camí de carena, amb parades als miradors dels Xiprers (al Coll de Finestrelles) i de Finestrelles (al costat del Dipòsit d’Aigües).
L’itinerari, amb un clar perfil pujada-baixada-pujada-baixada, comença i acaba a la Diagonal de Barcelona, al costat muntanya de la parada Zona Universitària del metro (L3).

DESCRIPCIÓ DE LA RUTA

Tram 1
DIAGONAL (METRO ZONA UNIVERSITÀRIA) (78 m)
PLAÇA MIREIA (262 m)
Ascensió pel Parc de Cervantes i Finestrelles

Situats a la sortida muntanya de l’estació de Zona Universitària (línia verda, L3) (78 m) iniciem la caminada en direcció sud, cap al Parc de Cervantes, que tenim a prop. Passem de llarg les primeres escales d’accés al parc i poc desprése arribem a un altre accés, aquest amb doble camí. Descartem l’entrada directa per la dretra i agafem el camí que va rodejant la zona del roserar i que en lleugera pujada ens deixa a dalt de tot del parc, a l’avinguda d’Esplugues. Tenim a tocar el pas de la Ronda de Dalt i a sobre veiem els edificis de l’Hospital de Sant Joan de Déu.

Un dels accessos al parc de Cervantes. Hem de seguir recte. Al fons a la dreta, Sant Pere Màrtir.

Travessem la ronda pel pont (116 m) i tombem a l’esquerra, pel carrer que va seguint els edificis del centre hospitalari, sense canviar de vorera. Quan arribem a on acaben els edificis de l’hospital travessem pel pas de vianants i prenem el carrer de Finestrelles (130 m, 14 min) a la dreta amunt. Al tercer carrer per l’esquerra (carrer de Joan Miró) girem a l’esquerra i fem uns metres més aviat planers fins arribar al trencall del carrer de Josep Anguera i Sala. Llavors tombem a la dreta amunt fins arribar a l’avinguda dels Traginers. Només hem de travessar l’avinguda i enfilar-nos pel camí pavimentat que tenim al front i que puja en diagonal (160 m).
Seguint aquest vial per la part alta de Finestrelles, que aviat esdevé camí de terra i pocs metres més endavant, quan ja planegem, veurem a mà dreta l’inici d’un corriol (veure foto).

Inici del corriol cap al Passeig de les Aigües

Quan hi som l’agafem a la dreta (172 m, 26 min) i l’anem seguint, sempre amunt, guanyant ràpidament alçada. Es tracta d’una pujada considerable pèr un camí de carena, amb un important desnivell de més de cent metres. Durant l’ascensió la referència seran dues torres elèctriques, que veurem al front. Darrere anirem deixant el barri de Finestrelles, cada cop més petit, i el pla del Llobregat, amb la desembocadura del riu, perfectament visible. A mida que anem pujant per la dreta anirem veient també vistes de la muntanya de Montjuïc i part de la ciutat de Barcelona.

Passem per la primera torre i més endavant per la segona, que és el punt més alt de la pujada (278 m, 45 min).

Arribada a la segona torre elèctrica, final de la pujada

Des d’aquí un camí en baixada ens portarà de seguida al revolt del Passeig de les Aigües, per on passa la pista pavimentada a la Caseta de les Aigües i a Sant Pere Màrtir (276 m, 47 min).

Camí cap al Passeig de les Aigües, sota de Sant Pere Màrtir

En ser-hi girem a l’esquerra avall, cap a Plaça Mireia (pal indicador, direcció Font de la Mandra-Font de la Senyora-Àrea dels Miradors de Sant Pere Màrtir), amb suau descens, on hi arribarem en pocs minuts (262 m, 54 min).
En aquest punt acaba la primera etapa de la ruta.

Arribant a Plaça Mireia

Tram 2
PLAÇA MIREIA (262 m) –
FONT DE LA BECA (188 m)

Per l’Àrea de Sant Pere Màrtir i Camí de la Beca

Des de Plaça Mireia hem de travessar el carrer i anar a buscar el camí que, per l’esquerra i avall travessa de punta a punta l’Àrea de Sant Pere Màrtir, per un camí amb travesses de fusta.
Aquí podem veure algunes fotos del pas per l’àmplia àrea de lleure:

Al final de l’àrea veurem unes torres elèctriques i cap allà hem de dirigir-nos (240 m) i poc després hem de prendre la pista de l’esquerra que baixa cap a la vall de Sant Just (itinerari E08 del parc) (238 m).

La pista va baixant en direcció al Torrent de la Font de la Beca, que passarem en un revolt (218 m) i molt aviat ens trobarem a una cruïlla de camins, amb pal indicador (200 m). La pista que ve per la dreta va cap a la Font del Ferro i la que nosaltres hem d’agafar, per l’esquerra, va cap a la Vall de Sant Just i la Font de la Beca, el nostre següent objectiu.

Tombem avall (seguint la pista E08) i a pocs metres veurem a la nostra esquerra (compte que no està indicat) l’accés a la Font de la Beca. La font no es veu des del camí, queda amagada al torrent i la tenim a quatre passes (188 m, 1h 18 min).
Fotos de l’aproximació a la Font de la Beca:

I en aquest espai plàcid, en plena vall de Sant Just, acaba la segona etapa del recorregut.

Tram 3
FONT DE LA BECA (188 m)
CAMÍ DE CAN BARÓ (166 m) –
Pel Corriol dels Ametllers

El tercer tram és curt, primer en lleugera baixada per la pista que ja seguíem, fins arribar al trencall del Corriol dels Ametllers, que farem sencer.

Des de la font tornem al camí ample i continuem avall per l’esquerra. Poc després veurem a la dreta el trencall cap al Corriol dels Ametllers-Can Baró (159 m).

A la cruïlla pugem per uns esglaons de fusta i iniciem la tranquil·la travessa pel Corriol dels Ametllers.

Accés al Corriol dels Ametllers
Mirant enrere veiem Sant Pere Màrtir

En aquest tram farem una caminada més aviat planera, amb poc desnivell. Els primers metres, però, són amb lleugera pujada fins arribar a la cruïlla amb el camí que va a la Font del Ferro (170 m), camí que travessarem per seguir pel corriol, que continua a l’altre costat.

Llavors anirem planejant seguint en paral·lel la riera de Sant Just i el Camí de la Muntanya, veient a l’altra banda les masies de Can Vilà primer i de Can Carbonell després, amb els turons Rodó i de la Coscollera a sobre.

Vista de Can Carbonell, a l’altra banda de la riera de Sant Just

Quan arribem a la fita que senyalitza l’itinerari del corriol (veure foto), hem d’estar alerta perquè de seguida tenim a l’esquerra el pas esglaonat que supera el Torrent de la Font del Rector i accedeix al Camí de Can Baró.

La fita, vista d’esquena a la marxa

Quan som al camí (166 m, 1h 38 min) acabem aquest tram.

Tram 4
CAMÍ DE CAN BARÓ (166 m) –
SANT PERE MÀRTIR (389 m)

Pel Coll del Portell

El quart tram del recorregut és pràcticament tot en pujada, passant successivament per sender, camí i pista. Abandonarem la vall de Sant Just per assolir la carena que uneix Vallvidrera amb Sant Pere Màrtir i des del Coll del Portell fer l’ascensió al cim de Sant Pere Màrtir, el turó de les antenes, que hem anat divisant des de diferents angles durant la caminada. En total, en aquest tram haurem de superar uns 225 metres de desnivell.

Comencem a l’enllaç amb el Camí de Can Baró, just a la zona de Can Fatjó, tirant cap a la dreta en direcció Can Baró-Font del Rector-Sant Pere Màrtir (hi ha pal senyalitzador).

Pal indicador a l’enllaç amb el Camí de Can Baró. Hem de seguir cap a la dreta

A poca estona hi ha a la dreta el trencall cap a Can Baró (166 m), que passem de llarg per accedir a un camí, tancat amb cadena, des d’on veiem Can Fatjó a la nostra esquerra i més amunt divisarem, un cop més, les antenes de Sant Pere Màrtir.

Uns metres més endavant arribarem a una important cruïlla de corriols a l’esquerra, un a tocar de l’altre (189 m, 1h 43 min). El primer corriol va cap a la Font del Rector, que hem de descartar, i el segon cap al Turó d’en Corts i Sant Pere Màrtir, que és el que hem d’agafar.

Inici del corriol cap a Sant Pere Màrtir

Així doncs, al segon corriol tombem a l’esquerra i a partir d’ara anem seguint el caminet cap amunt, en direcció a la carena de Sant Pere Màrtir. Trobarem pocs indicadors, un d’ells el que hi ha a una cruïlla de corriols. Sempre en direcció Sant Pere Màrtir.
Més amunt hem d’anar a buscar una torre elèctrica, passar-la pel mateix costat i pocs metres després arribarem al final del corriol, a una esplanada, on neix un camí més ample, el Camí de Can Baró que ve del Coll del Portell (277 m, 1h 58 min).

Des de l’esplanada veiem extenses panoràmiques, cap al turó de la Tina i el Baix Llobregat, i al front la carena i el turó de Sant Pere Màrtir, que veiem cada vegada més a prop.

Panoràmica del Turó de la Tina i el Baix Llobregat
Sant Pere Màrtir des del camí cap al Coll del Portell

Deixem la petita esplanada i seguim pel camí ample. Més enllà trobarem un trencall per la dreta cap a la Font del Ferro, que hem d’ignorar i continuar amunt.

Finalment enllaçarem amb el camí de Vallvidrera a Sant Pere Màrtir, a la carena (341 m, 2h 14 min).
Poc tros després, a la dreta, passarem pel Coll del Portell (337 m), amb bones panoràmiques de Barcelona i el Baix Llobregat.

Al nostre davant s’alça el turó de les antenes de Sant Pere Màrtir. I cap allà anem. Continuem per la pista de la carena, passem de llarg el trencall cap a Ciutat Diagonal-Plaça Mireia i emprenem la pujada, un xic costeruda, fins a dalt el turó de Sant Pere Màrtir (o Puig d’Ossa) (389 m, 2h 24 m).

Algunes fotos de l’arribada al cim de Sant Pere Màrtir pel vessant de Vallvidrera:

Al cim veiem primerament les antenes, una construcció enorme, que desmereix molt l’indret. Tenim també una torre de vigilància (la ‘Golf’ del Parc de Collserola). I també les restes (ruïnes, de fet) de la que fou ermita de Sant Pere Màrtir. I al davant de tot una esplanada amb un mirador amb panell informatiu i, per descomptat, vistes panoràmiques de Collserola, cap al Baix Llobregat, cap a Vallvidrera i el Tibidabo i cap a Barcelona fins al mar.

Indret on hi havia l’ermita, aquell dia amb un pessebre
Panoràmica cap a Vallvidrera i el Tibidabo
Panoràmica de Barcelona des del cim

Això per la banda del nord. Pe la banda del sud (hi ha un caminet que passa arran de l’edifici de les antenes que ens hi porta), tenim la bateria antiaèria, amb un mirador amb panell indormatiu i el que foren els assentaments dels canons antiaeris durant la guerra civil espanyola. I també vistes esplèndides cap al Baix Llobregat i Barcelona fins al litoral.

Panoràmica de Barcelona des del cim
Panoràmica cap al Baix Llobregat

Un lloc privilegiat que tanca la quarta etapa de l’itinerari.

Tram 5
SANT PERE MÀRTIR (389 m)

DIAGONAL (METRO ZONA UNIVERSITÀRIA) (78 m)
Pel Mirador dels Xiprers i Mirador de Finestrelles

El darrer tram de la ruta és tot en baixada des de Sant Pere Màrtir a la Diagonal, passant pel camí de carena.
La baixada, amb un desnivell de més de 300 metres, presenta tres parts: la primera des del cim fins al Mirador dels Xiprers, al Coll de Finestrelles, per on passa el Passeig de les Aigües; la segona fins al Mirador de Finestrelles, al costat del dipòsit d’aigües; i la tercera el descens final cap a la Ronda de Dalt i la Diagonal.

Cal advertir que en tot el trajecte fins al dipòsit de Finestrelles la baixada té força pendent i el camí és bastant pedregós, raó per la qual cal extremar les precaucions, pel perill de relliscades.
Però també cal dir, en la part positiva, que en tot el trajecte, mentres anem baixant, se’ns obre als nostres ulls al davant un espectacle fantàstic, amb la ciutat de Barcelona i el mar de decorat permanent.

Fets aquests aclariments, iniciem el descens.
Deixem la zona de la bateria antiaèria, que hem pogut rodejar, i de nou al mirador, encarats a l’edifici de les antenes, prenem el camí pavimentat per la dreta.

L’edifici de les antenes de Sant Pere Màrtir

Serà poc tros perquè en arribar al primer revolt compte que hem de deixar el camí i agafar el corriol de carena, que seguirem fins molt avall, resseguint el llom de la muntanya de Sant Pere Màrtir fins a Barcelona mateix. Un pal indicador ens assenyala la direcció Passeig de les Aigües-Parc de Cervantes-Finestrelles (374 m) i allà trobem el corriol de carena.

En la baixada, sempre encarats a Barcelona, passarem pel costat d’un un dipòsit d’aigua i més avall ens creuarem amb un revolt del camí pavimentat que puja a Sant Pere Màrtir des de la Caseta de les Aigües. Fem un petit tros del revolt i a mà esquerra veiem com el corriol continua avall. El seguim, anem perdent alçada ràpidament i finalment arribem a la intersecció amb la pista del Passeig de les Aigües, just davant del Mirador dels Xiprers (290 m, 2h 36 min). Som al Coll de Finestrelles.
L’indret ens segueix regalant vistes de Collserola, Barcelona i el Baix Llobregat.
A l’espai hi ha un mirador, una font i unes bancades de pedra.

Mirant enrere cap a Sant Pere Màrtir
Mirador dels Xiprers

Deixem el mirador i anem a buscar el corriol de carena, que surt per sota mateix del mirador.

Deixem el Mirador dels Xiprers i seguim avall per la carena

El següent tram de baixada ens portarà a un altre mirador, al costat del dipòsit d’aigües de Finestrelles, que veiem al fons. És la primera construcció que es veu que queda més enlairada i aïllada, amb la coberta de color verd (veure foto).

Panoràmica des del corriol

Anem baixant i en arribar a un trencall d’un altre corriol hem de continuar per l’esquerra, per anar a buscar la vertical amb el dipòsit, que cada cop veiem més proper.

En plena baixada pel corriol

Després d’un descens, que haurem fet amb precaució, arribem per fi a l’encreuament amb el Camí de Finestrelles (182 m). Davant tenim el dipòsit, travessem el camí i ens dirigim cap allà. Passem pel costat de l’edifici d’aigües i a l’arribar al final trobem el Mirador de Finestrelles (175 m, 2h 50 min).

Arribant al Camí de Finestrelles; al fons el dipòsit d’aigües
Dipòst d’aigües de Finestrelles

Des del mirador, amb una bancada de pedra però sense font (tot i estar al costat d’un dipòsit d’aigües), també tenim vistes de Barcelona.

Ens queda el darrer tram, el del retorn a la ciutat.
Deixem el mirador per on hem arribat i enfilem el camí que surt en diagonal cap avall. Més endavant passarem per uns petits revolts i anirem a parar a una pista pavimentada (133 m). A la dreta hi ha l’entrada a l’edifici de la companyia d’aigües, amb l’accés tancat. Tirem, doncs, per l’esquerra avall. Ja veiem a la nostra dreta l’avinguda d’Esplugues, per on passa la Ronda de Dalt.

Quan hi som, travessem pel pont (117 m) i seguim avall pel carrer González Tablas, un bon tros passant pel costat de la Caserna del Bruc.
Al final del carrer ja tenim la Diagonal. Només hem d’arribar al lateral i ja serem a l’estació de Zona Universitària del metro (78 m, 3h 05 min).
Som just el mateix lloc des d’on hem sortit unes tres hores abans.

Pas per la Caserna del Bruc, al carrer González Tablas

Hem completat una intensa circular, que ha inclòs pujades costerudes, baixades amb força pendent i estones de camí planer. Hem passat per carrers asfaltats, pistes forestals, camins i senders. Hem passat per l’àrea de Plaça Mireia, la font de la Beca, el Corriol dels Ametllers, la cresta i el cim de Sant Pere Màrtir i els miradors dels Xiprers i de Finestrelles, abocats a la ciutat de Barcelona.

DESNIVELLS I TEMPS PER TRAMS
Desnivell en metres / Temps en minuts

TramDesnivellTemps
Av. Diagonal (Zona Universitària)-Hospital Sant Joan de Déu, pel Parc de Cervantes+ 4411′
Hospital de Sant Joan de Déu-inici corriol de carena, pel barri de Finestrelles+ 5015′
Pas per corriol de carenal fins enllaç Passeig de les Aigües-Carretera a Caseta de les Aigües+ 10421′
Tram Passeig de les Aigües fins Plaça Mireia– 147′
Plaça Mireia-Font de la Beca, per Àrea de Sant Pere Màrtir i Camí de la Beca– 7424′
Font de la Beca-Camí de Can Baró, pel Corriol dels Ametllers– 2220′
Camí de Can Baró a inici corriol cap Coll del Portell+ 235′
Pas per corriol fins camí a Coll del Portell+ 8815′
Pas pel camí fins al Coll del Portell+ 6016′
Coll del Portell-Sant Pere Màrtir (torre de guaita)+ 5210′
Sant Pere Màrtir-Mirador dels Xiprers, pel camí de carena– 9912′
Mirador dels Xiprers-Dipòsit d’agües-Mirador de Finestrelles, pel camí de carena– 11514′
Mirador de Finestrelles-Av. Diagonal (Zona Universitària), pel barri de Pedralbes– 9715′
Totals acumulats+ 421
– 421
3 h 05′

Desglossament del temps per etapes:
Zona Universitària-Plaça Mireia: 55 min
Plaça Mireia-Font de la Beca: 25 min
Font de la Beca-Camí de Can Baró: 20 min
Camí de Can Baró-Sant Pere Màrtir: 45 min
Sant Pere Màrtir-Zona Universitària: 40 min

Distribució del temps:
50 % en pujada, 10 % en pla i 40 % en baixada.

De Vallvidrera a Sant Feliu per Santa Creu d’Olorda, Puig d’Olorda, Cimentera i La Salut

Baixador de Vallvidrera-Pantà de Vallvidrera-Turó de Can Pasqual-Coll de Can Mallol-Santa Creu d’Olorda-Puig d’Olorda-Cimentera-Ermita de la Salut-Sant Feliu de Llobregat

DADES TÈCNIQUES

  • Caminada núm. 79
  • Data: dimecres, 28 de setembre de 2022
  • Inici: estació Baixador de Vallvidrera (FGC)
  • Final: estació Sant Feliu de Llobregat (Renfe)
  • Sector: vessant del Llobregat (Santa Creu d’Olorda-Sant Feliu)
  • Distància: 14,05 km
  • Temps: 3 h 20 min
  • Desnivell: + 342 m / – 546 m
  • Dificultat: moderada
  • Tipologia: travessa lineal (només anada)

ITINERARI

Baixador de Vallvidrera (estació FGC)-Pantà de Vallvidrera-Mas Sauró-Turó de Can Pasqual-Coll de Can Pasqual-Coll de Can Mallol-Santa Creu d’Olorda-Puig d’Olorda-Camí Coves de Santa Creu d’Olorda-Carretera de la Cimentera-Ermita de la Salut-Riera de la Salut-Sant Feliu de Llobregat (estació Renfe).

MAPA DE LA RUTA

RUTA A WIKILOC

LLOCS D’INTERÈS

COMENTARI

Travessa pel vessant sud-oest de la Serra de Collserola, des de Santa Maria de Vallvidrera fins a Sant Feliu de Llobregat, passant pel pantà de Vallvidrera, el turó de Can Pasqual, Santa Creu d’Olorda, el cim del Puig d’Olorda, l’antiga cimentera Sanson i l’ermita de la Salut.
La caminada comença a l’estació del Baixador de Vallvidrera amb una passejada fins al pantà de Vallvidrera i des d’allà una llarga ascensió fins a dalt la carena del turó de Can Pasqual, el sostre de la ruta.
Després, tram més aviat planer i amb descens suau fins a Santa Creu d’Olorda, una àrea de lleure molt freqüentada, amb diversos punts d’interès.
Continua amb l’ascensió, curta però amb trossos costeruts, fins al cim del Puig d’Olorda, des d’on podem contemplar vistes espectaculars del Baix Llobregat i de l’entorn boscós de Collserola.
L’etapa següent de l’itinerari és de baixada, passant pel camí de les Coves de Santa Creu d’Olorda (interessants per als amants de l’espeleologia) i per la Carretera de la Cimentera, amb el pas per l’antiga fàbrica Sanson, amb unes instal·lacions totalment abandonades, per acabar desviant-nos cap a la zona de La Salut, amb l’ermita i una àmplia àrea de lleure.
Acabem l’excursió amb una passejada fins a Sant Feliu de Llobregat, pel camí de la Riera de la Salut, completada per una travessa urbana fins a l’estació de tren.

DESCRIPCIÓ DE LA RUTA

Tram 1
BAIXADOR DE VALLVIDRERA (236 m) –
TURÓ DE CAN PASQUAL (469 m)

Pel Pantà de Vallvidrera i drecera Mas Sauró

Abandonem l’estació de Baixador de Vallvidrera (236 m) per les escales que baixen a la carretera, la travessem i seguim recte cap a una parada d’autobús i tot seguit tombem a l’esquerra pel Camí del Pantà, passem pel costat d’un restaurant (a la dreta) i per la Plaça de la Mina Grott (a l’esquerra) i a cruïlla de carrers continuem per la dreta, pel Camí del Cama-sec. Més enllà passem per les últimes vivendes de la zona, per l’entrada de la Mina Grott (a l’esquerra) i per la Casa del Guarda (de color rosa, a la dreta), actualment Espai d’interpretació del Pantà de Vallvidrera, amb una petita zona de pícnic, i finalment arribem a un tram pavimentat esgloanat i accedim a dalt la presa del Pantà de Vallvidrera (260 m, 7 min).
La imatge del pantà ha millorat gràcies a les darreres pluges, tot i que encara se’l veu bastant buit d’aigua.

Pantà de Vallvidrera, des de la presa

Travessem la presa i anem a l’altra costat del pantà, on hi ha unes vivendes i girem a l’esquerra, resseguint el pantà, per un carrer pavimentat mentres hi ha cases. Poc després, ja en camí de terra, serem a l’àrea de la cua del pantà (10 min). I aquí compte perquè hem de seguir per la dreta, per un camí que de seguida es transforma en corriol i que va ascendint fins a trobar el Camí de la Reineta, a la barriada del Mas Sauró (16 min). En aquest punt ens retrobem amb un carrer pavimentat, amb habitatges. Girem a l’esquerra amunt fins que veurem a la dreta unes llargues escales, les agafem per pujar al Camí del Mas Sauró i en ser-hi continuem per l’esquerra amunt fins arribar a una cruïlla, just davant de la Residència Mas Sauró i de les darreres vivendes (340 m, 22 min).
Nosaltres hem de tirar recte endinsant-nos al bosc que tenim de cara i on hi ha l’inici d’un llarg corriol boscà que ens portarà fins a dalt de la carena dels Turons de Can Pasqual (indicador a Can Pasqual-Mas Pins).

Anem seguint el corriol, primer amb escassa pujada fins a unes torres elèctriques, i després el desnivell augmenta, el corriol s’estreny i es comença a fer més rocós.

Un tram costerut del corriol

Anem pujant enmig del bosc i més endavant arribarem a creuar-nos amb un camí (406 m, 34 min). Per l’esquerra ve del Can Llevallol i per la dreta va cap a Les Planes. Habitualment se segueix pel camí per la dreta, per on podem anar al Turó de Castellví o a enllaçar amb el camí de carena.
Però en aquesta ocasió seguirem la marxa per un corriol que queda mig amagat, gairebé just al davant de la cruïlla per on hem arribat.
Hem de seguir el camí a la dreta només quatre passes mal comptades i ficar-nos pel corriol de l’esquerra.

Aquest corriol ens estalviarà uns minuts de temps i no fa tanta pujada. De fet, en bona part és planer i només s’enfila cap al final.

Un tram planer del corriol cap a la carena

En uns deu minuts arribarem a dalt la carena (458 m, 45 min).
Quan hi som accedim a la pista que ve de Les Planes que hem de seguir per l’esquerra, amunt.

Arribada al camí de carena

En molt poca estona serem al Turó de Can Pasqual (469 m, 48 min), identificable per la presència arran de camí, a la dreta, d’un vèrtex geodèsic i d’un gran dipòsit d’aigua.

Turó de Can Pasqual (469 m)

El cim, tot i ser un dels més alts de Collserola, està envoltat de vegetació i no tenim vistes.
L’arribada a aquest turó marca el final del primera etapa de la travessa, que hem fet en pujada contínua. Ara ens toca un tram molt més fàcil.

Tram 2
TURÓ DE CAN PASQUAL (469 m) –
SANTA CREU D’OLORDA (esplanada) (327 m)

Pels colls de Can Pasqual i Can Mallol

Continuem per la pista, baixem fins a Can Masdemont (51 min), de d’on seguim per la dreta avall i anem a enllaçar amb el Camí de Can Castellví, girem a l’esquerra (direcció Carretera de Molins-Mas Pins) i en pocs minuts serem al Coll de Can Pasqual (423 m, 57 min), per on passa la carretera de Vallvidrera a Molins de Rei (la BV-1468).

Coll de Can Pasqual

Travessem la carretera vigilant i tirem per la dreta, pel marge esquerra de la calçada, per un espai cimentat per als vianants. Seguint pel voral passarem primer, just al quilòmetre 8 de la carretera, pel costat del Centre d’Educació Ambiental Mas Pins i més endavant arribarem a la cruïlla del camí cap a la Serra del Ginestar i el trencall de La Sargantana.

Vista del Vallès des de la carretera de Molins

Aquí hem de travessar la carretera perquè ja veiem la cruïlla a la dreta que hem d’agafar (direcció Font de Can Mallol-Can Bosquets) (398 m, 1h 03 min).

Trencall a la dreta

Deixem la carretera i prenem el camí per la dreta i més avall trobarem el camí que ve de Can Bosquets, el travessem i ens fiquem pel corriol que s’endinsa pel bosc i que en poc temps ens durà de nou a la carretera de Molins.

Entrada al corriol que ens portarà a la carretera

Quan hi arribem seguim pel caminet resguardat rere la tanca de la carretera.

Caminet paral·lel a la carretera de Molins

Només hem de fer uns pocs metres resseguint la calçada. Al final de la recta, quan som al Coll de Can Mallol, ja tenim a la dreta el nou trencall que hem d’agafar (376 m, 1h 12 min).
Hem de continuar pel camí que assenyala la direcció Santa Creu d’Olorda-Turó del Xai-Can Calopa de Dalt.

Trencall a la dreta al Coll de Can Mallol

Seguim el camí i en un parell de minuts arribarem a un triple trencall: per la dreta aniríem cap al Turó del Xai i Can Calopa de Dalt, pel centre pujaríem al Turó d’en Serra, i a l’esquerra tenim el camí que ens dirigeix directament a Santa Creu d’Olorda, el que hem d’agafar.

Triple cruïlla de camins. Hem de seguir per l’esquerra

Així doncs continuem per l’esquerra i primer en lleugera pujada i després en clar descens, ens anirem acostant a Santa Creu d’Olorda, entreveient al fons el Puig d’Olorda, que pujarem després.

Camí cap a Santa Creu d’Olorda

Ja en els darrers metres del corriol arribarem a una central elèctrica, que rodejarem, i tot seguit ens retrobarem amb la carretera de Molins, al seu pas per Santa Creu d’Olorda, que tenim al davant.

Arribada a Santa Creu d’Olorda. Al fons, el Puig d’Olorda.
Entrada a Santa Creu d’Olorda

Travessem la calçada i entrem al recinte de  Santa Creu d’Olorda, final de la segona etapa (327 m, 1h 26 min).
Aquí tenim l’ermita de Santa Creu, les restes del  Castell d’Olorda, l’espai naturalístic de la  Pedrera dels Ocells, un bar-restaurant, una àrea de pícnic i una àmplia esplanada amb diversos camins confluents.

Ermita de Santa Creu d’Olorda
Vista de l’esplanada, encarats a l’ermita

Es tracta, en definitiva, d’una popular àrea de lleure i d’un important centre neuràlgic per iniciar o acabar diverses excursions per aquesta banda de Collserola.

Tram 3
SANTA CREU D’OLORDA (esplanada) (327 m) –
PUIG D’OLORDA (436 m)

El proper objectiu de la ruta és el Puig d’Olorda, amb poc més de 100 metres de desnivell. Es tracta d’un cim de 436 metres, des del qual es divisen panoràmiques excel·lents del Baix Llobregat i de l’entorn de Collserola.
Per anar-hi ho farem pel camí normal, evitant dreceres.

Panell informatiu a l’esplanada de Santa Creu d’Olorda

Sortim de l’esplanada de Santa Creu d’Olorda per la banda sud, agafant la pista forestal E05 del Parc, que baixa per la Carretera de la Cimentera Sanson fins a Sant Feliu de Llobregat.

Accés a la pista forestal E05

Seguim la pista poc més de 300 metres fins trobar, a la dreta, el camí que puja al Puig d’Olorda (333 m, 1h 31 min).

Tram de la Carretera de la Cimentera
Trencall cap al Puig d’Olorda. Hem de tombar a la dreta amunt

A mida que ens anem enfilant podem contemplar a la nostra esquerra panoràmiques impressionats dels boscos de Collserola mirant cap a Sant Pere Màrtir o de la cimentera que tenim més a prop, i al fons la plana del Baix Llobregat.

Vista dels boscos de Collserola. Al fons a la dreta distingim Sant Pere Màrtir
Vista d’una de les instal·lacions de la cimentera . Al fons la plana dei Baix Llobregat

Anem pujant fins arribar a una zona planera, sota mateix del cim, on s’obre una esplanada. A l’esquerra d’aquesta zona oberta veiem al fons les baranes del que és un mirador. Val la pena acostar-s’hi i contemplar el paisatge.

Tram més planer del camí, sota el cim i a prop del mirador
L’esplanada amb el mirador al fons

Des del mirador (373 m, 1h 41 min) tenim bones panoràmiques del Baix Llobregat i una visió aèria de la fàbrica de ciment, que tenim a sota mateix.

Vista aèria de la fàbrica de ciment i al fons la plana del Llobregat
Deixem el mirador i tornem al camí. Al fons veiem la torre de guaita del Puig d’Olorda

Feta la visita al mirador tornem al camí que seguíem i continuem per l’esquerra, planejant fins que veurem a l’esquerra el trencall d’un camí (375 m). Compte que aquest serà el camí que seguirem a la baixada del cim.

Cruïlla de camins. Ara toca seguir per la dreta amunt
Camí cap al cim

Ara seguirem pel camí principal, que a partir d’aquí comença a pujar més. Continuem amunt, ignorant els trencalls que anirem trobant, i després de tres grans revolts a dretes arribarem dalt del cim del Puig d’Olorda (436 m, 1h 52 min).

Arribada al Puig d’Olorda (436 m)

Al cim hi ha una gran creu de pedra i una torre de guaita (la ‘kilo’ del Parc). El millor, però, les vistes magnífiques de tot l’entorn de Collserola i del Baix Llobregat.

Algunes fotos del cim i de les vistes:

Tram 4
PUIG D’OLORDA (436 m) –
ERMITA DE LA SALUT (96 m)

Descens per la Carretera de la Cimentera

Deixem el Puig d’Olorda pel camí mper on hem vingut i anem descendint fins arribar a la cruïlla de camins que ja hem vist pujant (375m, 1h 59 min).

Baixant del cim

Al ser-hi hem de trencar cap a la dreta per anar per un camí mig empedrat (al començament hi havia un pneumàtic arran del camí), que va penetrant pel bosc. En trobar una cruïlla hem de seguir per l’esquerra avall, sempre passant enmig del bosc fins que sortim a una zona més oberta.
És en aquesta zona que hi ha, a l’esquerra, les Coves de Santa Creu d’Olorda, un espai natural per als amants de l’espeleologia. Al mapa de ruta teniu marcat el lloc d’on surt un corriol (347 m) que s’enfila pel marge del camí i uns metres més enllà ens porta a l’àrea de les coves.
Nosaltres seguim el camí perdent alçada progressivament, amb un paisatge que ens ofereix més vistes de la cada cop més propera cimentera i del Baix Llobregat.

Panoràmica de la cimentera i la plana del Llobregat

Tot baixant anem fent uns revolts i finalment anem a parar a una cruïlla de camins (307 m). Tombem a l’esquerra avall, encarats a la cinta transportadora de l’antiga cimentera i al mirador que hem visitat abans.

Esplanada sota el mirador, al costat de la carretera de la cimentera

Uns metres més arribarem a enllaçar amb la pista que baixa de Santa Creu d’Olorda i va cap a Sant Feliu, la Carretera de la Cimentera (298 m, 2h 13 min).
Seguim la pista per la dreta avall fins que cinc minuts després arribem a un revolt pronunciat (278 m).

Carretera de la Cimentera
Arribada al revolt de la pista-carretera

I al revolt, la sorpresa. La meva intenció era prendre un camí que surt per la dreta i que va a parar al Coll d’en Cuiàs i des d’allà dirigir-me cap al Turó del Mulei, baixar a Sant Pere de Romaní i acabar la travessa a Molins de Rei. Aquesta era la meva intenció, però, ai las!, el camí en qüestió està completament barrat. Un cartell a una porta tancada amb candau deia allò de ‘finca particular’, però no era només l’entrada del camí, era tota una tanca reixada que resseguia la pista abans i després del camí, suposo que per assegurar-se de que ningú passés. Què passa que cada vegada hi ha més camins tancats a Collserola?

L’imprevist va obligar-me a canviar de plans. Decisió ràpida: oblidar l’anada a Molins de Rei i baixar cap a Sant Feliu de Llobregat, seguint per la carretera de la cimentera i fer visita a La Salut.

Continuem doncs per la carretera de la cimentera. Més avall rodegem el Turó d’en Pisca (hi ha un camí d’accés, a la nostra esquerra, 246 m).

Carretera de la Cimentera en direcció a Sant Feliu

I ben aviat arribem a les instal·lacions de la Cimentera Sanson (208 m), amb un gran conjunt d’instal·lacions , avui dia totalment abandonades.

Inici del recinte de la cimentera, amb un gran dipòsit
La carretera abans d’arribar al revolt; al fons el Puig d’Olorda

Baixem fins arribar a un revolt (197 m) i ja ens encararem al gruix de les instal·lacions de la cimentera, situades a la nostra dreta (163 m, 2h 31 min).
Durant una estona anirem passant per aquesta gran factoria que produïa ciment aprofitant la pedrera de sota el Puig d’Olorda, i que va tancar definitivament l’any 2006, després de quasi un segle en funcionament.
L’estat d’abandó del complex fa certa basarda. I pensar que no fa gaire temps allò era un brogit continu de màquines, motors i cintes transportadores. Ara tot resta aturat. És una gran fàbrica fantasma.

Vegeu algunes imatges del pas per l’antiga cimentera:

Poc després de passar pels quatre dipòsits, una de les darreres instal·lacions de la fàbrica, hem d’estar alerta perquè arriba el trencall a l’esquerra cap a La Salut (126 m, 2h 46 min), el nostre següent objectiu.

Hem de girar per aquest camí senyalitzat, en direcció a La Salut

El camí va de baixada fins arribar, cinc minuts després, a l’encreuament amb el camí que uneix Sant Feliu amb Santa Creu d’Olorda (82 m). Quan hi som hem de travessar el camí i continuar recte pel camí que s’enfila i que ens portarà a l’Ermita de la Salut.

Cruïlla del Camí de La Salut amb la pista de Santa Creu d’Olorda

Quan som a dalt de la pujada tenim una gran esplanada (99 m), des d’on podem contemplar, un cop més, la imatge de la cimentera i el Puig d’Olorda.

Vista de la cimentera i el Puig d’Olordam des de La Salut

Travessem l’esplanada i entrem al recinte (96 m, 2h 55 min), on tenim l’Ermita de la Salut i la Masia de la Gleva. I al costat mateix un restaurant.
Aquí acaba la quarta etapa de la travessa, tota en baixada.

Ermita de la Salut
El recinte amb l’ermita, la Masia de la Gleva i el restaurant

Tram 5
ERMITA DE LA SALUT (96 m) –
SANT FELIU DE LLOBREGAT (32 m)

Per la Riera de la Salut

La darrera etapa de l’excursió és una passejada fins a Sant Feliu de Llobregat, passant pel camí de la Riera de la Salut i la trama urbana de la ciutat, fins a l’estació de Renfe.

Pel costat del restaurant baixem per unes escales per anar a l’altra banda del recinte, des d’on hem de tombar a la dreta pel camí que pocs metres més avall porta a l’extensa àrea de lleure de La Salut (71 m).

Exterior del recinte
Camí cap a l’àrea de lleure

Aquí coincidim amb el camí que abans hem travessat per pujar a l’ermita. Seguint els indicadors hem de continuar la marxa per la pista a l’esquerra, direcció Sant Feliu.

Panell informatiu a l’àrea de lleure de La Salut
Encarats al camí de la Riera de la Salut, per anar a Sant Feliu

En menys de mitja hora serem a Sant Feliu, a l’estació de tren, punt final de la travessa.
L’itinerari ressegueix el camí de la Riera de la Salut, passa per un polígon industrial i quan arribem a ciutat (47 m, 3h 08 min) hem de seguir sempre recte pel ara carrer Riera de la Salut, passarem pel costat del Centre Cívic Les Tovalloles i tot seguit per un pont per sota les vies del tren. Passat el pont hem de girar a l’esquerra pel carrer de la Constitució, paral·lel a les vies del ferrocarril, poc després passarem pel costat del Parc de Nadal i de seguida serem a la plaça de l’Estació (32 m, 3h 20 min).
Sant Feliu de Llobregat ens ofereix nombrosos serveis i al·licients.

DESNIVELLS I TEMPS PER TRAMS
Desnivell en metres / Temps en minuts

TramDesnivellTemps
Baixador de Vallvidrera-Pantà de Vallvidrera (presa)+ 247′
Pantà de Vallvidrera-final barriada Mas Sauró+ 8015′
Corriols fins carena Can Pasqual+ 11823′
Camí de carena-Turó de Can Pasqual+ 113′
Turó de Can Pasqual-Coll de Can Pasqual– 469′
Coll de Can Pasqual-Coll de Can Mallol– 4715′
Coll de Can Mallol-Santa Creu d’Olorda– 4914′
Santa Creu d’Olorda-Puig d’Olorda+ 10926′
Puig d’Olorda-enllaç Carretera de la Cimentera, pel camí de les Coves de Santa Creu d’Olorda– 13821′
Enllaç pista-carretera fins Cimentera Sanson– 13518′
Cimentera Sanson-trencall a La Salut– 3715′
Camí fins Ermita de la Salut– 309′
Ermita de La Salut-entrada Sant Feliu, per la Riera de la Salut– 4913′
Travessa urbana per Sant Feliu fins estació Renfe– 1512′
Totals acumulats+ 342
– 546
3 h 20′

Desglossament del temps per etapes:
Baixador de Vallvidrera-Turó de Can Pasqual: 48 min
Turó de Can Pasqual-Santa Creu d’Olorda: 38 min
Santa Creu d’Olorda-Puig d’Olorda: 26 min
Puig d’Olorda-La Salut: 63 min
La Salut-Sant Feliu de Llobregat: 25 min

Distribució del temps:
34 % en pujada, 9 % en pla i 57 % en baixada.

Circular des de Vallvidrera per la Vall de Sant Just

Vallvidrera-Coll de Can Cuiàs-Can Fatjó-Corriol dels Ametllers-Font de la Beca-Àrea Sant Pere Màrtir-Plaça Mireia-Coll del Portell-Santa Maria de Collserola-Mirador Turó d’en Corts-Vallvidrera

DADES TÈCNIQUES

  • Caminada núm. 76
  • Data: dimarts, 28 de juny de 2022
  • Inici i final: estació Vallvidrera Superior (FGC)
  • Sector: vessant del Llobregat (Vall de Sant Just)
  • Distància: 10,3 km
  • Temps: 2 h 25 min
  • Desnivell: + 220 m / – 220 m
  • Dificultat: moderada
  • Tipologia: circular

ITINERARI

Vallvidrera Superior (FGC)-Plaça de Vallvidrera-Mont d’Orsà-Creu d’en Llevallol-Coll de Can Cuiàs-Camí de Can Fatjó-Can Fatjó-Camí de la Muntanya-Camí de Can Baró-Corriol dels Ametllers-Camí de la Beca-Font de la Beca-Àrea de lleure Sant Pere Màrtir-Plaça Mireia-Ciutat Diagonal-Coll del Portell-Santa Maria de Collserola-Mirador Turó d’en Corts-Mont d’Orsà-Plaça de Vallvidrera-Vallvidrera Superior (FGC).

MAPA DE LA RUTA

RUTA A WIKILOC

LLOCS D’INTERÈS

COMENTARI

Caminada circular des de Vallvidrera cap a la Vall de Sant Just Desvern. Hi anirem, passant per la Creu d’en Llevallol i el Coll de Can Cuiàs, pel camí de Can Fatjó, amb descens notable fins arribar al fons de la vall, al Camí de la Muntanya. Des d’aquí anirem a trobar, pel camí de Can Baró, el Corriol dels Ametllers, que seguirem sencer fins a enllaçar amb el camí de la Beca, pel qual sortirem de la vall, ara amb pujada, passant per la Font de la Beca i arribant a l’Àrea de lleure de Sant Pere Màrtir i la Plaça Mireia. Per tancar el cercle i retornar a Vallvidrera pujarem pel Coll del Portell a la carena de Sant Pere Màrtir i la resseguirem fins a Vallvidrera, passant per l’oratori-esplanada de Santa Maria de Collserola i el mirador del Turó d’en Corts.
Còmoda passejada, en gran part per pistes forestals, sense cap dificultat destacada i molt ben senyalitzada, recorrent dos escenaris diferents: la Vall de Sant Just i la cresta de Sant Pere Màrtir. Una passejada recomanable!

DESCRIPCIÓ DE LA RUTA

Tram 1
VALLVIDRERA (estació FGC) (365 m) –
COLL DE CAN CUIÀS (314 m)

Per la Creu d’en Llevallol

Des de l’estació de Vallvidrera Superior del Funicular de Vallvidrera (365 m) sortim a l’exterior, a la plaça de Pep Ventura. Aquí comença la ruta.
Prenem el carrer paral·lel a la plaça (carrer de Queralt) i anem a trobar les llargues escales que baixen a la Plaça de Vallvidrera, el cor del barri (342 m, 2 min). Voregem la plaça per la banda dreta per anar a agafar el carrer que puja decidit per la dreta (Mont d’Orsà). El carrer és força empinat fins arribar a la Casa Buenos Aires i després baixa suaument fins a la Plaça dels Pins de Vallvidrera (354 m, 9 min), que veiem a la dreta, amb una cruïlla de carrers. Just en aquest punt iniciem la caminada circular: en poc més de dues hores tornarem a passar per aquest punt, ja de tornada.

Travessem la plaça en diagonal i anem a la cruïlla de dos carrers-camins, que neixen en un angle comú. Un és el Camí de Santa Creu d’Olorda a Vallvidrera (el de la dreta) i l’altre el Camí Vell (a l’esquerra). Qualsevol dels dos ens porten al Coll d’en Cuiàs, el destí d’aquest primer tram. Optem per prendre el Camí Vell (indicació al restaurant Ideal-Collserola) i fem un repetjó fins assolir un collet i llavors seguim el camí (ja de terra) en lleuger descens, des d’on ja veiem les primeres panoràmiques de la serra de Collserola en direcció al Baix Llobregat. Més endavant arribarem a la Creu d’en Llevallol (252 m, 17 min), que ens queda a la dreta. Al front hi ha un dels accessos al bar-restaurant Ideal.

Panoràmica de Sant Pere Màrtir i la plana del Baix Llobregat
Creu d’en Llevallol

Passem pel costat de la creu per tombar a la dreta per un corriol, que baixa directe fins enllaçar a una pìsta ampla, que ve de Vallvidrera (l’opció que hem descartat) (326 m, 20 min). Girem a l’esquerra i en poca estona arribarem a l’esplanada del Coll de Can Cuiàs (314 m, 24 min). La masia la veiem al fons, aturonada. I a la nostra esquerra tenim la Carretera de Molins.

L’esplanada del Coll de Can Cuiàs, amb la masia al fons

Tram 2
COLL DE CAN CUIÀS (314 m) –
CAMÍ DE LA MUNTANYA (178 m)

Pel Camí de Can Fatjó

Travessem la carretera amb compte i a l’altra banda hi ha un indicador que ens assenyala la direcció que hem de seguir: Can Fotjà-Sant Just Desvern (pista forestal E18 del Parc).

Seguim el camí més ample per la dreta i avall, ignorant els corriols que en surten i sempre seguim la direcció de Can Fatjó. Durant la baixada passarem per la cruïlla del camí que va cap a la Font del Rector (a l’esquerra) (278 m, 30 min) i més endavant pel que va a la Font de Can Merlès (a la dreta) (233 m). I més avall arribarem a la zona de Can Fatjó, tota tancada i amb els accessos prohibits.

Un tram del Camí de Can Fotjà; al fons Sant Just Desvern
Passant pel costat de Can Fatjó; al fons Sant Pere Màrtir i el Turó de la Tina

Voregem per la propietat privada de Can Fatjó i després de passar per l’accés principal del mas (194 m), fem el revolt pronunciat del camí i en un no-res arribarem al Camí de la Muntanya, al fons de la Vall de Sant Just (178 m, 43 min). Acaba el segon tram de l’excursió, tot en baixada.

Enllaç amb el Camí de la Muntanya

Tram 3
CAMÍ DE LA MUNTANYA (178 m) –
PLAÇA MIREIA (262 m)

Pel Corriol dels Ametllers i Font de la Beca

El Camí de la Muntanya (o Passeig de la Muntanya) està molt ben arreglat, amb un vial protegit amb barana per als caminants i ciclistes. Aquesta pista asfaltada és la que ve de Sant Just Desvern i puja, per Can Merlès, a la Carretera de Molins, a prop del Coll de Can Cuiàs.
Girem per l’esquerra pel vial i seguim un petit tros (menys de 200 metres) fins a trobar la cruïlla del camí a Can Baró, situada a l’esquerra, sense haver de sortir del vial (169 m).

Camí de la Muntanya; al fons el trencall del camí a Can Baró

Agafem la pista de Can Baró, passem per sota Can Fatjó i de seguida veurem, a la dreta, el trencall cap al Corriol dels Ametllers (166 m, 49 min), que ens ha de portar a una altra de les pistes que creuen la Vall de Sant Just, el Camí de la Beca.

Trencall cap al Corrriol dels Ametllers

A la cruïlla hem de fer una ziga-zaga, trenquem per la dreta i acte seguit a l’esquerra per unes escales que ens baixen al fons del Torrent de la Font del Rector i ens pugen a un corriol.

Escales per travessar el Torrent de la Font del Rector i accedir al corriol
Inici del Corriol dels Ametllers

Poc després (hi ha una fita indicant-ho) iniciem l’itinerari del Corriol dels Ametllers, un tram planer que en menys d’un quart d’hora ens portarà al Torrent de l’Embut de la Font de la Beca, per on continuarà la nostra ruta.

El pas pel corriol és molt agradable, veient a una banda els turons de la Coscollera i el Rodó, i masies de Sant Just com Can Carbonell i Can Vilà. El camí és més aviat planer i en dos punts hi ha un banc per poder seure i contemplar el paisatge.

Corriol dels Ametllers
Corriol dels Ametllers

Més endavant, en arribar a una cruïlla hem de seguir per l’esquerra (recte aniríem a unes vivendes i faríem una volta innecessària) i a pocs metres ens creuarem amb un camí més ample (a la dreta va a les vivendes i per l’esquerra pujaríem cap al Turó de la Tina-Font del Ferro). Nosaltres hem de travessar el camí i a quatre passes abandonar-lo per un trencall a la dreta, la continuació del Corriol dels Ametllers (170 m, 1h 04 min).

Pas pel camí ample i trencall a la dreta per continuar pel corriol

Tombem a la dreta i fem el darrer tram del corriol, en lleuger descens, fins a enllaçar amb el Camí de la Beca (159 m, 1h 08 min). Hi accedim baixant uns esglaons de fusta.

Metres finals del Corriol dels Ametllers abans d’enllaçar amb el Camí de la Beca

A partir d’aquí toca recuperar altitud. Girem a l’esquerra amunt per la pista que va paral·lela al torrent de la Beca.
Més endavant veurem a la dreta una petita esplanada, que és l’accés a la font de la Beca (187 m, 1h 09 min ).

Punt d’accés a la Font de la Beca, a la dreta

Aquell dia vaig intentar accedir a la font per la banda superior del torrent, vaig pujar fins a la propera cruïlla de camins (al fons a la foto de sobre) i vaig seguir a la dreta fins al revolt del torrent, però en intentar baixar cap a la font la vegetació era tan exhuberant que era impossible avançar. Així que vaig fer mitja volta per tornar a l’esplanada i accedir sense problemes a la font. En total havia perdut 10 minuts, però ho havia intentat.

Arribada a la Font de la Beca

Arribats a la Font de la Beca (188 m, 1h 16 min), és moment de fer un petit descans. El dia de la sortida la font estava completament seca i bruta, l’entorn bastant descuidat i el caminet d’accés pel torrent engolit per la vegetació. Fins i tot faltava el pal indicador de la font a l’esplanada arran del camí ample. En fi, una decepció.
Us deixo un recull de fotos de la font:

Tram 4
FONT DE LA BECA (188 m) –
PLAÇA MIREIA (262 m)

Pel Camí de l’Àrea de lleure de Sant Pere Màrtir

Deixem la Font de la Beca i retornem al Camí de la Beca, que seguim amunt a la dreta. Poc després arribem a la cruïlla de camins (200 m, 1h 18 min) i tirem per la dreta (direcció Àrea de lleure-Ciutat Diagonal) (recte aniríem a trobar el camí cap Turó de la Tiba-Font del Ferro).

Cruïlla de camins: hem de seguir la pista per la dreta

Anem seguint sempre per la pìsta principal, passant de llarg corriols per l’esquerra que ens portaríen a l’àrea de lleure directament però amb un bon desnivell.

Un tram del Camí a l’Àrea de lleure de Sant Pere Màrtir

Anem seguint fins que arribarem a una torre elèctrica, on se situa una cruïlla de camins (213 m, 1h 28 min). Per la dreta camí a Sant Just, per l’esquerra camí a un turó i nosaltres seguim endavant pel camí que seguíem, i que ara comença a pujar fins a trobar unes altres torres elèctriques (238 m). En pocs metres entrarem a l’Àrea de lleure de Sant Pere Màrtir (240 m, 1h 34 min).

Arribada a la torre elèctrica. Seguim la pista principal.
Àrea de lleure de Sant Pere Màrtir

Passsem l’àrea de lleure, amb una àmplia zona de pícnic, per una passera feta amb travesses de fusta. Al final serem a la zona de Plaça Mireia, origen i/o final de moltes rutes d’aquest blog (262 m, 1h 39 min).
Aquí acabem el quart tram de l’itinerari, el que ens ha dut a abandonar la Vall de Sant Just.

Passera per l’àrea de lleure
Plaça Mireia

Tram 5
PLAÇA MIREIA (262 m) –
VALLVIDRERA (estació FGC) (365 m)

Pel Coll del Portell i Santa Maria de Collserola

L’últim tram de la caminada comença a la Plaça Mireia en direcció al club de tennis. Seguim pel marge del carrer asfaltat, amb trams esglaonats, fins que trobarem, a l’esquerra, el trencall del camí que puja al Coll del Portell (299 m, 1h 47 min). El pal indicador assenyala Ruïnes de Sant Pere Màrtir-Turó d’en Corts-Vallvidrera.

Inici del camí cap al Coll del Portell

Tirem amunt pel camí i en cinc minuts serem al Coll del Portell (337 m, 1h 52 min). Aquí enllaçarem amb el camí carener que uneix Vallvidrera i Sant Pere Màrtir.

Arribada al Coll del Portell

Al coll anem cap a l’esquerra i seguim el la pista principal, d’esquena a Sant Pere Màrtir i de cara al Tibidabo, en direcció a Vallvidrera.
El trajecte per la cresta de la muntanya ens ofereix magnífiques vistes als quatre vents. Heus ací una petita mostra:

El trajecte és ondulant, amb pujades i baixades, però no hi ha desnivells destacats. En corriols que trobem a la dreta del camí podem desviar-nos per pujar en poc temps a la Muntanya Pelada (358 m, 2 hores), o poc després a l’oratori de Santa Maria de Collserola (367 m, 2h 05 min), al damunt de l’esplanada.

El camí, amb el corriol a la Muntanya Pelada al fons
Oratori de Santa Maria de Collserola

A sota d’aquest oratori tenim una àmplia esplanada, amb la presència, des de l’estiu de 2021, de la creació artística ‘Ra’, feta de pedra.

Esplanada de Santa Maria de Collserola
Esplanada de Santa Maria de Collserola
L’obra artística ‘Ra’
Panell explicatiu de l’obra ‘Ra’

I també podem contemplar més vistes del Tibidabo i Barcelona.

Panoràmica del Tibidabo i Barcelona
Panoràmica de Barcelona fins al mar

Abans d’abandonar l’indret podem pujar al proper Turó d’en Corts per un camí que puja pel bosc per l’esquerra de l’esplanada.
En aquesta ruta no hi anem i travessem l’esplanada per seguir pel camí principal i en poca estona serem al Collet de l’Espinagosa, on hi ha el Mirador del Turó d’en Corts (353 m, 2h 10 min), amb vistes al Baix Llobregat.

Àrea del Turó d’en Corts
Panoràmica del Baix Llobregat des del mirador

Deixem l’Àrea del Turó d’en Corts i anem a la carretera que passa pel costat, la de Molins, i ho fem per la banda dreta, per un camí protegit. Caminem pel costat de la calçada només un curt tram des del qual podem contemplar de nou esplèndides vistes de Barcelona i de la serra de Collserola, amb llocs tan emblemàtics com la Torre de Collserola, el temple del Tibidabo o l’Observatori Fabra.

Panoràmica de Barcelona des de la part alta de Vallvidrera
Hem de creuar la carretera per agafar pel carrer que puja per l’esquerra

Quan arribem a l’alçada del primer carrer de Vallvidrera que puja per l’altra banda de la carretera (veure foto) travessem la calçada i seguim amunt pel carrer Mont d’Orsà (347 m, 2h 12 min) i de seguida serem en un indret conegut, la Plaça dels Pins de Vallvidrera (354 m, 2h 14 min). En aquest punt tanquem el cercle de la sortida.

Només ens resta continuar travessant Vallvidrera, pel mateix carrer, primer amb lleugera pujada fins a la Casa Buenos Aires i després en baixada fins a la Plaça de Vallvidrera (342 m, 2h 20 min).

Baixant cap a la Plaça de Valñlvidrera

Des de la plaça principal del barri hem d’anar a les escales del carrer de Queralt per pujar a la Plaça de Pep Ventura, davant de l’estació de Vallvidrera Superior (365 m, 2h 25 min), al mateix punt de sortida.
Aquí acaba la caminada.

DESNIVELLS I TEMPS PER TRAMS
Desnivell en metres / Temps en minuts

TramDesnivellTemps
Vallvidrera Superior (FGC)-Creu d’en Llevallol– 1317′
Creu d’en Llevallol-Coll de Can Cuiàs– 387′
Coll de Can Cuiàs-trencall Camí Font del Rector– 366′
trencall Font del Rector-Can Fatjó (accés principal)– 8410′
Can Fatjó-enllaç Camí de la Muntanya– 163′
Camí de la Muntanya-Corriol dels Ametllers-126′
Corriol dels Ametllers-enllaç Camí de la Beca– 716′
Camí de la Beca-Font de la Beca (no poder accedir pel torrent)+ 2911′
Font de la Beca-Plaça Mireia, per Àrea de lleure St. Pere Màrtir+ 7423′
Plaça Mireia-Coll del Portell, per Ciutat Diagonal+ 7513′
Coll del Portell-Santa Maria de Collserola (oratori), pel Camí de Vallvidrera (carena)+ 3013′
Santa Maria de Collserola-Mirador Turó d’en Corts– 145′
Mirador Turó d’en Corts-Vallvidrera Superior (FGC)+ 1215′
Totals acumulats+ 220
– 220
2 h 45′

Desglossament del temps per etapes:
Vallvidrera Superior-Coll de Can Cuiàs: 24 min
Coll de Can Cuiàs-Camí de la Muntanya: 19 min
Camí de la Muntanya-Font de la Beca: 33 min
Font de la Beca-Plaça Mireia: 23 min
Plaça Mireia-Santa Maria de Collserola: 26 min
Santa Maria de Collserola-Vallvidrera Superior: 20 min

Distribució del temps:
42 % en pujada, 10 % en pla i 48 % en baixada.