Arxiu de la categoria: Cap al Llobregat

De Vallvidrera a Molins de Rei passant per diverses masies

Travessa vorejant 10 masies del vessant occidental de Collserola

DADES TÈCNIQUES

  • Caminada núm. 97
  • Data: divendres, 22 de març de 2024
  • Inici: Vallvidrera Superior (FGC)
  • Final: Molins de Rei (Renfe)
  • Sector: vessant Barcelona-Llobregat
  • Distància: 18,55 km
  • Temps: 4 h 30 min
  • Desnivell: + 158 m / – 494 m
  • Dificultat: moderada
  • Tipologia: travessa lineal (només anada)

ITINERARI

Vallvidrera Superior (FGC)-Mont d’Orsà-Creu d’en Llevallol-Coll de Can Cuiàs-Can Masdemont-Coll de Can Pasqual-La Sargantana-Camí de la Rierada-Font de Can Mallol-Can Calopa de Dalt-Ca n’Illescas-Can Campmany-Can Tintorer-Can Barça-Font de la Tartana-Corriol de Can Bofill-Coll d’en Cuiàs-Ca n’Amigó del Clot-Can Canaris-Can Capellans-Av. Barcelona-Molins de Rei (Renfe).

MAPA DE LA RUTA

RUTA A WIKILOC

LLOCS D’INTERÈS

COMENTARI

Llarga travessa pel vessant del Llobregat, recorrent una desena de masies escampades per aquest sector de Collserola. La ruta alterna trams de pujada i (més) de baixada i ens porta des del barri barceloní de Vallvidrera fins a la vila de Molins de Rei, al Baix Llobregat. En la primera primera meitat de la travessa, fins a Can Campmany, sovintejarem senders emboscats; en la segona meitat, caminarem més per pistes forestals. I no faltaran petits trams per vies urbanes (inici i final de la ruta) i curts enllaços per la carretera de Molins.
Al llarg de l’itinerari anirem veient diversos paisatges, tot passant per diverses masies, concretament 10: la polèmica en el passat Can Masdemont, la masia-cooperativa de Can Calopa de Dalt, productora-venedora de vins i olis singulars, l’artística Ca n’Illescas, amb aires modernistes, les masies de Can Campmany i de Can Tintorer, reconvertides actualment en restaurants en plena natura, la històrica de Can Bofill, la masia-granja de Ca n’Amigó del Clot, la vistosa Can Canaris i per acabar la senyorial Can Capellans.
En definitiva, una bonica caminada, molt variada i amb nombrosos punts on fer una parada, ja sigui per comprar o tastar productes de la terra o simplement per fer un bon àpat. I una oportunitat, per a grans i petits, de conèixer en part la vida rural a Collserola, tan diferent de la vida a les properes ciutats que l’envolten.

DESCRIPCIÓ DE LA RUTA

Tram 1
VALLVIDRERA SUPERIOR (FGC) (365 m) –
COLL DE CAN CUIÀS (314 m)

Pel carrer Mont d’Orsà i la Creu d’en Llevallol

Sortim de l’estació de Vallvidrera Superior del Funicular de Vallvidrera (FGC) (365 m) i ens situem a la cantonada del carrer de Queralt, al davant de la plaça de Pep Ventura. Aquí comença la travessa.
Fem el carrer resseguint la plaça i anem a parar a unes llargues escales que baixen a la Plaça de Vallvidrera, el cor del barri (342 m, 2 min). Voregem la plaça per la banda esquerra per anar a travessar pel pas de vianants i agafar el carrer que puja per l’esquerra (Mont d’Orsà). El carrer és força costerut fins arribar a la Casa Buenos Aires (a l’esquerra) i després baixa suaument fins a la Plaça dels Pins de Vallvidrera (354 m, 10 min), que s’obre a la dreta i on conflueixen diversos carrers.
Nosaltres hem d’agafar el carrer que queda més a l’esquerra, el Camí Vell de Santa Creu d’Olorda (veure foto). El carrer de la dreta també va a parar al coll a on anem, i es més planer, és una opció.

Des de la plaça Pins de Vallvidrera hem de prendre el carrer de l’esquerra amunt

En aquesta ruta optem per prendre el Camí Vell (indicació al restaurant Ideal-Collserola) i fem un repetjó fins assolir un collet i llavors seguim el camí (ja de terra) en lleuger descens, des d’on ja veiem les primeres panoràmiques de la serra de Collserola en direcció al Baix Llobregat. Més endavant arribarem a la Creu d’en Llevallol (252 m, 17 min), que ens queda a la dreta. Al front hi ha un dels accessos al bar-restaurant Ideal.

Creu d’en Llevallol

Passem pel costat de la creu per tombar a la dreta per un corriol, que baixa directe fins enllaçar a una pìsta ampla, que ve de Vallvidrera (el camí per on arribaríem triant l’altra opció) (326 m, 20 min). Girem a l’esquerra i en poca estona arribarem a l’esplanada del Coll de Can Cuiàs (314 m, 23 min). La masia la veiem al fons, aturonada, per l’esquerra passa la Carretera de Molins i a la dreta veiem uns cartells del Parc sobre l’indret. Moment de fer una petita parada.

Coll de Can Cuiàs (314 m)
Cartell del Parc al Coll de Can Cuiàs (314 m)

Tram 2
COLL DE CAN CUIÀS (314 m) –
TRENCALL DE LA SARGANTANA (398 m)

Per Can Masdemont i Coll de Can Pasqual

El següent tram de la travessa és molt diferent.
Travessem l’esplanada del Coll de Can Cuiàs, sense creuar la carretera, passem pel costat dels cartells, descartem el camí que ve per la dreta (direcció Can Llevallol) i agafem el camí que passa per sobre, un xic més amunt, seguint la direcció Can Masdemont-Turons de Can Pasqual-Mas Pinas (hi ha pal indicador).

Camí que hem de seguir, a la dreta

Primer passarem pel costat de la propietat de can Cuiàs i quan arribem a una cruïlla de camins (uns dos minuts després) hem de seguir per l’esquerra.
A partir d’aquí comença un camí-corriol estret, que sempre va pujant, enmig del bosc, passant per alguns trams força rocallosos i eixargallats. El corriol és bonic i la pujada és sostinguda però moderada, sense rampes pronunciades. L’única pega és que és un trajecte llarg, per un indret solitari, feréstec i ombrívol, sense vistes. Els caps de setmana, sobretot, és habitual trobar ciclistes que baixen per aquest corriol, una trialera molt popular entre els afeccionats a la bicicleta de muntanya.

Anem pujant, sense deixar el corriol, ben fressat, i molt més amunt hem d’estar alerta al moment en què del camí en surt un altre que segueix recte, en un revolt molt marcat: nosaltres hem de fer el revolt sencer seguint la traça del camí que seguíem i que canvia de direcció radicalment.

Aquí hem de fer el revolt, continuant per l’esquerra, descartant el corriol que tenim al front

És llavors, quan ja som molt a prop de la carena, que la cosa varía: el corriol va planejant i ja veiem les primeres vistes panoràmiques del Baix Llobregat. I en poca estona se’ns apareix de sobte a sobre nostre la masia de Can Masdemont (449 m, 54 min), el senyal de què hem arribat a la carena, o quasi. Fa uns anys, aquesta casa va estar ocupada i fou desallotjada per la policia, segons anunciava aquest diari digital de Vallvidrera.

Can Masdemont

Arribats al camí de carena rodegem la casa, deixem a la dreta la pista que puja cap als Turons de Can Pasqual, i seguim pel revolt avall i de seguida enllacem amb una pista forestal ampla, el Camí de Can Castellví (431 m, 56 min).

Enllaç amb el Camí de Can Castellví; toca girar a l’esquerra

En ser-hi, tombem a l’esquerra (direcció Carretera de Molins de Rei-Mas Pins) i en poc temps arribarem al Coll de Can Pasqual, per on passa la Carretera de Molins (la BV-1468) (423 m, 1 hora).

Coll de Can Pasqual (423 m)

Travessem la calçada i tirem cap la dreta, en direcció Molins de Rei. Farem un tram pel voral condicionat per als vianants. Seguint la carretera primer deixarem a mà esquerra el Centre d’Educació Ambiental Mas Pins, immediatament passarem pel punt quilomètric 8 de la carretera i més endavant arribarem a l’indret de La Sargantana. Mentrestant, per la banda dreta hem pogut contemplar alguna panoràmica cap al Vallès, amb Montserrat i la Mola al fons.
Passat l’accés a La Sargantana hem d’abandonar la carretera pel trencall que surt per la dreta. Així, travessem de nou la calçada i prenem el camí en direcció Font de Can Mallol-Can Bosquets, amb cadenat a l’accés (398 m, 1h 06 min).

Arribada a La Sargantana; al fons a la dreta veiem el trencall que hem d’agafar
Trencall cap a la Font de Can Mallol-Can Bosquets

En aquesta cruïlla acaba el segon tram de la ruta.

El tercer tram, integrament boscà, combina baixada i tram planer.
Prenem el camí i pocs minuts després arribem a l’enllaç amb la pista que va cap a La Rierada (374 m, 1h 10 min). Girem a la dreta i anem seguint el camí ample avall.

Camí de la Rierada

Més endavant fem un gran revolt a esquerra i més avall veurem a mà esquerra el trencall cap a la Font de Can Mallol, ben indicat (320 m, 1h 17 min).

Per l’esquerra surt el corriol de la Font de Can Mallol

Abandonem la pista de la Rierada i prenem un corriol, que continua en descens, fins arribar a la zona d’una torre elèctrica (307 m, 1h 20 min).
Aquí compte perquè jo vaig agafar el camí que segueix avall recte i vaig haver de fer mitja volta, per sort va ser poca estona de marrada.
Quan som al davant de la torre hem de continuar a l’esquerra, seguint el corriol que va planejant pel bosc. En aquest punt caldria una senyalització.
És un corriol molt bonic, tranquil i de fàcil caminar. Vegeu-ne alguns trams:

Al costat dret del corriol està situada la Font de Can Mallol, (319 m), que no està indicada i que es troba ben tapada per la vegetació. Jo no vaig saber trobar-la.
El corriol va seguint en lleuger ascens fins que acaba enllaçant amb el camí que va cap a la carretera de Molins-Turó del Xai (342 m, 1h 40 min), un camí que hem de seguir a la dreta molt poca estona, perquè a menys d’un minut trobarem a la dreta el trencall del corriol a Can Calopa (senyal del PR-C 165 en una estaca clavada a terra).

Trencall a la dreta, cap a Can Calopa de Dalt (PR-C165)

El corriol primer baixa força i després planeja, en paral·lel a la carretera de Molins, moment que fins i tot sentirem de fons el pas dels vehicles.

Tram de baixada del corriol

Per aquest tram veurem a la dreta les sorprenents restes d’un cotxe Ford Taunus, completament desballestat.

Restes del vehicle enmig del bosc

Ara fins i tot pintat i tunejat, respecte l’última vegada que vaig passar per aquí.

Més endavant, el camí ens porta fins a l’entrada de la masia de Can Calopa de Dalt (299 m, 1h 56 min), al voral de la Carretera de Molins.

Entrada a Can Calopa de Dalt
Can Calopa de Dalt

La masia està explotada per L’Olivera Cooperativa i elaboren vins i olis singulars, els únics d’origen de Barcelona. Però la masia ofereix molt més.
Més informació del projecte de la cooperativa al web de l’Ajuntament de Barcelona, en aquest enllaç.

Sortim de Can Calopa per un camí paral·lel a la carretera de Molins, amb la qual enllaçarem molt aviat. Travessem la calçada i caminem pel voral uns metres cap a la dreta, i de seguida veurem, a mà esquerra, el trencall que hem d’agafar i així abandonar la carretera.
Accedim al camí, amb cadenat (306 m, 1h 58 min).

Tram de la carretera de Molins; al fons veiem el trencall a l’esquerra

Segum el camí, més aviat planer, ignorant els trencalls per on surten altres caminets i més endavant se’ns apareixerà de sobte Ca n’Illescas (300 m, 2h 06 min), una bonica masia, amb aires modernistes, rehabilitada fa poc temps, situada molt a prop de la carretera de Molins, que entreveiem a la dreta.

Ca n’Illescas

Arribats a aquest punt hem de canviar de direcció per dirigir-nos a Can Campmany, el nostre següent objectiu.
Ho farem tombant a l’esquerra per un corriol que va descendint amb fort pendent, una bona trialera per als ciclistes. Fem aquest descens, amb algun pas que cal fer amb calma i trepitjant segur per evitar relliscades.

Quan acaba la baixada enllacem amb un camí, tombem a la dreta i de seguida serem a la pista ampla de Can Campmany (246 m, 2h 15 min).
Al fons veiem la cruïlla de la carretera de Molins, amb una premsa de vi i rètols anunciant l’accés al restaurant Can Campmany.

Després d’acostar-nos a la premsa i al voral de la carretera (247 m), tornem enrere per seguir el camí, el primer tros, fins a la masia, pavimentat.

En poca estona passarem pel costat de Can Campmany (2h 19 min), que deixem a la nostra esquerra, i seguim, ara per camí de terra, primer avall i després amunt, fins a coincidir amb una altra pista, la que ve de Can Portell-Santa Creu d’Olorda i va a Can Tintorer-Sant Bartomeu de la Quadra.

Can Campmany
Camí de Can Campmany

En arribar a la cruïlla amb el Camí de Sant Bartomeu (203 m, 2h 36 min) girem a la dreta (direcció Can Tintorer-Sant Bartomeu de la Quadra).

Arribant a l’enllaç amb el Camí de Sant Bartomeu
Senyal indicador a la cruïlla de camins

Ara ja en descens, anem fent camí, rodejant el Turó d’en Quirze, fins arribar al trencall on se separen els camins de Can Tintorer i de Sant Bartomeu. Abans d’arribar-hi, pel camí veurem a mà dreta una vista fantàstica de Sant Bartomeu de la Quadra i al fons el poble de El Papiol, amb el seu gran castell a la part alta.

Imatge en zoom de Sant Bartomeu de la Quadra i al fons El Papiol

En arribar a un revolt pronunciat, en plena baixada, veurem el senyal que ens indica la direcció del nostre pròxim objectiu, Can Tintorer (203 m, 2h 44 min). Hem de deixar el camí de Sant Bartomeu (segueix a la dreta, completant el revolt) i prendre la pista que surt per la nostra esquerra (veure foto).

Arribada a la cruïlla del camí de Can Tintorer
Camí de Can Tintorer

Seguim aquesta altra pista, ondulant, fins que arribarem a Can Tintorer, primer passarem per l’espai d’hípica (segurament veurem cavalls a l’exterior), i després per la masia (176 m, 3 hores), reconvertida també en restaurant.
A l’altra banda del camí hi ha Ca n’Amic.

Arribada a la hípica de Can Tintorer
Can Tintorer

I aquí acaba el quart tram de la ruta.

Passem per l’entrada del restaurant i l’aparcament de vehicles i anem a trobar la continuació del Camí de Can Tintorer, pavimentat. Hem de tombar a la dreta només uns metres perquè de seguida l’abandonarem per agafar el camí que s’enfila per l’esquerra (direcció Castellciuró-Santa Creu d’Olorda) (168 m, 3h 03 min).

Trencall del Camí de Can Barça; hem de tombar a l’esquerra

Prenem el camí en pujada i poc després, en un primer revolt marcat rodejarem Can Barça (178 m).

Can Barça

Seguirem en moderat ascens i després planejant, podent observar vistes del Baix Llobregat, amb Montserrat al fons i més a prop Molins de Rei, El Papiol i el Puig Madrona.

El camí acaba enllaçant amb la pista forestal de Santa Creu d’Olorda a Castellciuró-Molins de Rei (211 m, 3h 23 min).

Enllaç amb el Camí de Santa Creu d’Olorda a Molins de Rei

Travessem la pista i ens dirigim cap a l’esplanada que hi ha a la nostra esquerra, on trobem el trencall cap a Can Bofill-Coll d’en Cuiàs (209 m).

Accedim al camí amb cadena i en pocs minuts de lleuger descens arribem a un revolt tancat al pas d’un torrent, on hi ha, a la dreta, la Font de la Tartana (o de Can Bofill), que acull l’Oratori de Sant Jordi (196 m, 3h 29 min). A pocs metres seguint el camí hi ha la masia de Can Bofill.

Font de la Tartana o de Can Bofill

Feta la visita, reprenem la marxa. Al darrera de la font, al mig del revolt surt el corriol que hem d’agafar. És un corriol que rodeja Can Bofill. El caminet primer puja i després planeja per sobre de la masia i els camps de conreu. La finca està rodejada per una tanca perimetral.

Quan hem passat la propietat de la masia, el corriol fa un canvi de sentit, arribem a un revolt tancat (per on arriba el camí barrat de Can Bofill) i seguim avall, travessem un torrent ensotat i tot seguit, després de superar un curt repetjó, arribem al Coll d’en Cuiàs (193 m, 3h 40 min).

Descens del corriol cap al torrent
Coll d’en Cuiàs (193 m)

Al coll conflueixen diversos camins: per la dreta el camí a Castellciuró, al front el corriol a la muntanya del Mulei-Sant Pere de Romaní i per l’esquerra (el que ens interessa) la pista que baixa a Molins de Rei, passant per diverses masies.

Senyalització al Coll d’en Cuiàs

En aquesta cruïlla de camins acaba el cinquè tram de la caminada. Ja falta poc!

Només ens falta baixar a Molins de Rei. Ho farem pel camí de Can Canaris, que prenem des del Coll d’en Cuiàs a l’esquerra.
El camí és sempre de baixada, descendint des dels 193 m del coll fins als 22 m de l’avinguda de Barcelona, al pla de Molins (uns 170 m de desnivell negatiu). No hem d’abandonar mai la pista, a excepció de l’accés a ca n’Amigó. La pista és de terra fins a Can Canaris i a partir d’aquí està pavimentada.

Deixem el coll i iniciem el descens. En el primer tram de baixada trobarem alguns trencalls, entre els quals destaca el que surt per l’esquerra en direcció la Torre Abadal (o Ca n’Abadal) i La Salut de Sant Feliu (3h 47 min).

A uns dos minuts més avall, arribarem a la zona de Ca n’Amigó i hi accedirem per un camí més estret que es desprèn de la pista per l’esquerra i que passa a tocar de la masia i ens deixa a l’entrada principal. Som a la masia-granja de Ca n’Amigó del Clot (118 m, 3h 50 min).

Ca n’Amigó del Clot

A partir d’aquí tornem a un camí més ample, que en pocs minuts ens porta a la vistosa masia de Can Canaris (113 m, 3h 53 min), tota pintada de groc.

Arribant a Can Canaris
Passant pel costat de Can Canaris

La masia està pintada de color groc canari (com correspon al nom de la propietat) i amb les imatges d’uns canaris a l’entrada principal. Tota una declaració identitària. Per cert, el nom de Canaris, però, no vé dels ocells sinó perquè el constructor i primer propietari de la casa, era originari de les Illes Canàries.
Als anys 80 la masia es va convertir en restaurant, però actualment està tancat. Tampoc s’hi fa cap activitat agrícola.

Entrada principal de Can Canaris
Can Canaris

Deixem la masia i seguim per la pista pavimentada i de seguida veurem una bifurcació. Per l’esquerra hi ha l’antic aparcament de vehicles del restaurant, situat en paral·lel al camí, que tira per la dreta. Els dos vials coincideixen més avall. Mirant enrere anirem veient la masia cada cop més petita.

I ja encarats a Molins anem continuant avall pel Camí de Can Canaris. Passarem per diverses crruïlles de camins, que ignorarem.

I més avall, on la pista fa un revolt tancat veurem a la dreta la masia de Can Capellans (38 m, 4h 03 min), que rodejarem completant el revolt, i que ens portarà a les vies del tren, que superarem per sota d’un pont.

Revolt de Can Capellans, que veiem al fons
Pas per sota les vies del tren

En traspassar el pont veurem a l’esquerra l’històric Canal de la Infanta i ja entrarem a la zona del Polígon industrial del Pla i aviat enllaçarem amb l’Avinguda de Barcelona, la via-carretera que uneix Sant Feliu de Llobregat amb Molins de Rei.

Avinguda de Barcelona

Arribats a la cruïlla (22 m, 4h 08 min) girem a la dreta en direcció Molins, sense travessar la carretera. El primer tros el farem passant pel costat de diverses fàbriques i empreses del polígon i a partir del carrer de la Riera d’en Bonet (27 m, 4h 17 min) i del Parc de la Mariona (que veurem a l’altra banda de la carretera) ja entrarem pròpiament a la zona urbana de Molins de Rei, amb les vivendes i comerços a les voreres.

Pocs metres més endavant, a l’arribar a la Plaça de la Bàscula hem de travessar-la, apartant-nos de l’avinguda cap a la dreta i entrar al carrer del Carril i de seguida serem a la Plaça de l’Estació (29 m, 4h 30 min). I a l’estació de Renfe acaba la travessa.
Trobareu informació de la vila de Molins de Rei al web de l’ajuntament.

DESNIVELLS I TEMPS PER TRAMS
Desnivell en metres / Temps en minuts

TramDesnivellTemps
Vallvidrera Superior (FGC)-Creu d’en Llevallol– 1317′
Creu d’en Llevallol-Coll de Can Cuiàs– 386′
Coll de Can Cuiàs-Can Masdemont+ 13131′
Can Masdemont-Coll de Can Pasqual– 226′
Coll de Can Pasqual-La Sargantana– 256′
La Sargantana-Font de Can Mallol-Can Calopa de Dalt– 9950′
Can Calopa de Dalt-Ca n’Illescas-Can Campmany– 7023′
Can Campmany-Can Tintorer– 5341′
Can Tintorer-Can Barça-Font de la Tartana+ 2029′
Font de la Tartana-Can Bofill-Coll d’en Cuiàs– 311′
Coll d’en Cuiàs-Ca n’Amigó del Clot-Can Canaris– 8013′
Can Canaris-Can Capellans-Av. Barcelona– 9115′
Av. Barcelona-Molins de Rei (Renfe)+ 722′
Totals acumulats+ 158
– 494
4 h 30′

Desglossament del temps per etapes:
Vallvidrera-Coll de Can Cuiàs: 23 min
Coll de Can Cuiàs-trencall La Sargantana: 43 min
trencall La Sargantana-Can Calopa de Dalt: 50 min
Can Calopa de Dalt-Can Campmany: 23 min
Can Campmany-Can Tintorer: 41 min
Can Tintorer-Coll d’en Cuiàs: 40 min
Coll d’en Cuiàs-Can Canaris-Molins de Rei: 50 min

Distribució del temps:
39 % en pujada, 13 % en pla i 48 % en baixada.

De Vallvidrera a Molins de Rei per Santa Creu d’Olorda, El Mulei i Sant Pere de Romaní

Baixador de Vallvidrera-Molins de Rei, per Santa Creu d’Olorda, Font de la Tartana, El Mulei i Sant Pere de Romaní

DADES TÈCNIQUES

  • Caminada núm. 94
  • Data: divendres, 22 de desembre de 2023
  • Inici: estació Baixador de Vallvidrera (FGC)
  • Final: estació Molins de Rei (Renfe)
  • Sector: vessant del Llobregat (Santa Creu d’Olorda-Molins de Rei)
  • Distància: 11,75 km
  • Temps: 3 h 10 min
  • Desnivell: + 268 m / – 475 m
  • Dificultat: moderada
  • Tipologia: travessa lineal (només anada)

ITINERARI

Baixador de Vallvidrera (FGC)-Pantà de Vallvidrera-Mas Sauró-Turó de Can Pasqual-Coll de Can Pasqual-Coll de Can Mallol-Santa Creu d’Olorda-Can Portell-Can Ribes-Font de la Tartana-Coll d’en Cuiàs-Turó del Mulei-Sant Pere de Romaní-Font del Capellà-Molins de Rei (Renfe).

MAPA DE LA RUTA

RUTA A WIKILOC

LLOCS D’INTERÈS

COMENTARI

Variant de la travessa de Santa Maria de Vallvidrera a Molins de Rei passant per Santa Creu d’Olorda. La caminada comença amb la llarga ascensió al Turó de Can Pasqual, via Pantà de Vallvidrera-Mas Sauró, per continuar per la ruta habitual fins a l’enclavament de Santa Creu d’Olorda, amb diversos punts d’interès, destacant-se l’ermita i la Pedrera dels Ocells. La segona part de la travessa ens porta pel terme de Molins de Rei, seguint la pista de Castellciuró per desviar-nos en direcció a Can Bofill, fins arribar a la Font de la Tartana. Des d’aquí ens dirigirem per un corriol que voreja per sobre Can Bofill i que va a parar al Coll d’en Cuiàs, indret des d’on prendrem el corriol que segueix la muntanya del Mulei, amb el cim cobert de vegetació. Des del Mulei fem un llarg descens, continuant pel corriol carener, fins a l’ermita de Sant Pere de Romaní i després seguim baixant cap a Molins de Rei passant per la Font del Capellà i la barriada de la Riera de Bonet. La vila de Molins de Rei és el destí final de la travessa per aquesta banda del Baix Llobregat de la Serra de Collserola.

DESCRIPCIÓ DE LA RUTA

Tram 1
BAIXADOR DE VALLVIDRERA (236 m) –
TURÓ DE CAN PASQUAL (470 m)

Pel Pantà de Vallvidrera i drecera Mas Sauró

El primer tram de la caminada ens portarà des de Santa Maria de Vallvidrera fins al Turó de Can Pasqual, amb uns 210 metres de desnivell.
Sortim de l’estació de Baixador de Vallvidera (FGC) per les escales, travessem la carretera i ens dirigim al carrer Camí del Pantà, passem pel costat d’un restaurant i de la Plaça del Mina Grott i a la cruïlla veurem un cartell del Parc.

Cartell del Parc al final de la Plaça del Mina Grott

En aquest punt continuem per la dreta, passem per les últimes vivendes de la barriada i quan el camí esdevé de terra (hi ha una cadena) primer veurem a l’esquerra l’entrada del Mina Grott  i després, a la dreta, l’àrea d’estada i l’Espai d’interpretació del Pantà de Vallvidrera, que es troba a la Casa del Guarda (de color rosa). A partir d’aquí pujarem per un tram esglaonat que ens permet accedir al Pantà de Vallvidrera, just a la zona de la presa (260 m, 8 min). El pantà està completament buit.

Pantà de Vallvidrera, completament sec
Presa del Pantà de Vallvidrera

Girem a la dreta per damunt de la presa i llavors a l’esquerra pel camí pavimentat, que vorejant el pantà ens porta a la cua del pantà. Aquí hem de prendre un corriol de terra que surt per la dreta (263 m, 12 min) i que va ascendint fins a enllaçar, en uns cinc minuts, amb el Camí de la Reineta, al barri de Mas Sauró. Quan hi som hem de continuar amunt per l’esquerra, vorejant un seguit de vivendes i poc després veurem a mà dreta unes llargues escales, que hem de pujar per accedir al carrer Camí del Mas Sauró. Quan som a dalt girem a l’esquerra fins trobar una cruïlla. En aquest encreuament hem de prendre el corriol que, pel mig, s’endinsa al bosc, seguint la direcció de Can Pasqual-Mas Pins (hi ha pal indicador).

Al front tenim el corriol que puja cap a la carena

Prenem el corriol-drecera que ens portarà a la carena dels Turons de Can Pasqual. El camí va pujant suaument fins arribar a unes torres elèctriques i llavors el camí s’estreny i comença un tram amb el terreny rocallós i en pujada més costeruda. I així fins arribar a creuar-nos amb el corriol que puja de Can Llevallol. Atents en aquest punt, perquè hem de travessar el corriol i ficar-nos per un altre corriol que segueix per dins del bosc i queda amagat (406 m, 37 min).

A la cruïlla hem d’agafar el corriol que de seguida surt per l’esquerra

Es tracta d’un sender boscà, més aviat planer i agradable de fer. En el trajecte ens creuarem amb un altre corriol i seguirem per la dreta i pocs minuts després arribarem a una esplanada on enllaçarem amb la pista que ve de Les Planes (458 m, 47 min). Som a la carena dels Turons de Can Pasqual.

Enllaç amb la pista dels Turons de Can Pasqual. Seguim a l’esquerra

Trenquem a l’esquerra per la pista forestal i molt aviat serem al Turó de Can Pasqual (470 m, 50 min).

Arribada al Tutó de Can Pasqual (470 m)
Turó de Can Pasqual

Des del turó podem divisar la muntanya de Sant Pere Màrtir i la plana del Baix Llobregat per una banda i el Vallès per l’altra. A pocs metres del vèrtex geodèsic i el dipòsit, per un camí que es desvia de la pista trobarem un lloc on poder contemplar el paisatge (hi ha un banc per seure).

Sant Pere Màrtir des del Turó de Can Pasqual

En aquest cim, un dels més elevats de la Serra de Collserola, acabem la primera etapa de la travessa. Ara ens toca baixar.

En el tram següent anirem fins a Santa Creu d’Olorda, en tendència descendent i alternarem camins, carretera i senders. En poc més de mitja hora hi arribarem.

Deixant enrere el Turó de Can Pasqual

Abandonem el Turó de Can Pasqual i continuem per la pista forestal, que aviat inicia el descens, passem per davant de la masia de Can Masdemont, on el camí fa un marcat revolt a la dreta i poc després enllacem amb el Camí de Can Castellví (431 m, 55 min).

Enllaç amb el Camí de Can Castellví

A la cruïlla hem de tombar a l’esquerra i en poc temps arribarem al Coll de Can Pasqual, per on passa la Carretera de Molins (la BV-1468) (423 m, 59 min).

Coll de Can Pasqual (423 m)

Travessem la calçada i tirem a la dreta, en direcció a Molins de Rei. Farem un tram pel voral condicionat per als vianants. Seguint la carretera primer deixarem a mà esquerra el Centre d’Educació Ambiental Mas Pins, immediatament passarem pel punt quilomètric 8 de la carretera i més endavant arribarem a l’indret de La Sargantana. Mentrestant, per la banda dreta hem pogut contemplar alguna panoràmica cap al Vallès, amb Montserrat i la Mola al fons.
Passat l’accés a La Sargantana hem d’abandonar la carretera pel trencall que surt per la dreta. Així, travessem de nou la calçada i prenem el camí en direcció Font de Can Mallol-Can Bosquets, amb cadenat a l’accés (398 m, 1h 06 min).

Trencall a la dreta a la zona de La Sargantana

Tirem per aquest camí i més enllà, en creuar-nos amb un altre camí, seguim pel sender que, pel mig de la cruïlla i ficant-se al bosc (veure foto), ens portarà de nou a la carretera de Molins.

Encreuament amb la pista. Hem de tirar recte, pel sender, endinsant-nos al bosc

És un corriol planer, que passa pel bosc, molt bonic, però moltr curt: en un parell de minuts arribarem de nou a la carretera de Molins. Però ara no trepitjarem gens d’asfalt perquè el corriol està protegit per la barana de la calçada. Al final d’aquest pas lateral de la carretera serem al Coll de Can Mallol (376 m, 1h 13 min).

Enllaç amb la carretera
Coll de Can Mallol (376 m)

Al coll hem de prendre el camí cadenat de la dreta que veiem a la foto, en direcció Santa Creu d’Olorda-Turó del Xai-Can Calopa de Dalt.
Seguim el camí i poc després ens trobarem amb una cruïlla de tres camins (veure foto).

Triple cruïlla: hem d’agafar el camí-corriol de l’esquerra

Per la dreta aniríem cap al Turó del Xai i Can Calopa de Dalt, pel mig pujaríem cap al Turó d’en Serra, i per l’esquerra -la nostra ruta- anirem cap a Santa Creu d’Olorda.
Així doncs, trenquem pel corriol de l’esquerra que, primer amb lleugera ascensió i després en decidit descens, ens conduïrà fins a Santa Creu d’Olorda, podent divisar al fons, a estones, la torre de guaita del Puig d’Olorda.

Tram del corriol cap a Santa Creu d’Olorda

En el tros final del camí arribarem encarats a una central elèctrica, que vorejarem i tot seguit ens retrobarem amb la carretera de Molins, just al trencall de Santa Creu. Travessem un altre cop la calçada per adreçar-nos a l’entrada del recinte.
Hem arribat a  Santa Creu d’Olorda (327 m, 1h 27 min).
Es tracta d’ una gran àrea de lleure, amb diversos elements a destacar: l’ermita de Santa Creu, el Castell d’Olorda (en ruïnes), un restaurant, una àrea de pícnic, una gran esplanada i un ampli aparcament. És tanmateix un centre neuràlgic, punt d’inici, de pas o de final de nombroses excursions i rutes per la Serra de Collserola.

Castell d’Olorda i ermita de Santa Creu d’Olorda
Ermita de Santa Creu d’Olorda
Esplanada de Santa Creu d’Olorda

I en aquest lloc, un enclavament del municipi de Barcelona, pertanyent al districte de Sarrià-Sant Gervasi, acaba la segona etapa de la travessa.

Sortim de l’esplanada pel costat de l’ermita i el castell i ens dirigim a la pista forestal que va a Molins de Rei. Just a la sortida trobem a la nostra esquerra l’espai naturalístic de la Pedrera dels Ocells (320 m), que podem contemplar accedint a un petit recinte (veure foto).

Pedrera dels Ocells

Deixem aquest espai naturalístic singular i continuem per la pista en direcció Molins de Rei, que no hem d’abandonar en força temps. Pel camí anirem passant per diversos trencalls, a dreta i a esquerra, passarem per algunes masies, com Can Portell (masia-restaurant) (316 m, 1h 32 min) i més avall per Can Ribes (293 m, 1h 44 min).
Després de passar el trencall a Can Ferrers (a esquerra) i fer una baixada força pronunciada, atenció perquè arribarem a un encreuament important,. Hem d’abandonar la pista forestal que continua cap a Castellciuró i Molins de Rei, per agafar el camí que surt per l’esquerra, en direcció Can Bofill-Coll d’en Cuiàs (l’indicador assenyala erròniament Coll de can Cuiàs) (209 m, 1h 53 min).

Pal indicador a la cruïlla de Can Bofill
Accés al camí de Can Bofill

Accedim al camí amb cadena i en uns cinc minuts de lleuger descens arribem a un revolt tancat, on hi ha, a la dreta la Font de la Tartana (o de Can Bofill), que acull l’Oratori de Sant Jordi, i a l’esquerra surt el corriol que hem d’agafar després de fer una petita parada a la font (196 m, 1h 58 min).

Font de la Tartana
Font de la Tartana

En aquesta font, molt propera a Can Bofill, acaba la tercera etapa de la travessa. Seguim fent camí.

Tram 4
FONT DE LA TARTANA (196 m)
TURÓ DEL MULEI (227 m)

Pel Coll d’en Cuiàs i corriol de carena

Visitada la font (resseca) amb l’oratori (tancat), tornem al revolt del camí i prenem el corriol que tenim al front i que fa un gir cap a la dreta.

Accés al corriol cap al Coll d’en Cuiàs, rodejant Can Bofill

En un moment passem per damunt de la font i seguim pujant fins assolir la cota d’uns 220 m arribant a l’alçada de Can Bofill. Llavors el corriol planeja per damunt de la masia de Can Bofill i els seus camps de conreu. Tot el perímetre de la masia està protegit amb una tanca.

Tram del corriol
Pas per damunt de Can Bofill
Deixant enrere la finca particular de Can Bofill

Seguim endavant i al final de la masia, el corriol fa un canvi de sentit, arribem a un revolt tancat (per on arriba el camí barrat de Can Bofill) i seguim avall, travessem un torrent (amb un petit repetjó) i poc després arribem al Coll d’en Cuiàs (193 m, 2h 08 min).

Al coll conflueix la pista de Castellciuró a Ca n’Amigó del Clot amb el corriol de Can Bofill, pel qual hem arribat. Nosaltres, però, hem de travessar la pista i seguir recte, continuant pel bosc, seguint el corriol que travessa la muntanya del Mulei fins arribar a Sant Pere de Romaní.
Aquest és el nostre camí a seguir.

Coll d’en Cuiàs (193 m). Travessem la pista i seguim recte
Pal indicador al Coll d ‘en Cuiàs

Emprenem la marxa per la muntanya del Mulei a través d’un corriol fressat, que sense massa desnivell, va dirigint-nos cap a l’oest. Pel camí, primer passarem per les ruïnes del que deuria ser una cabana de pastor, feta de pedra.

I durant el trajecte anirem veient panoràmiques de les muntanyes de l’Ordal al fons.

Més endavant, un cop hem passat la primera torre elèctrica que trobarem, arribarem a un punt on neix un caminet (assenyalat amb una pila de pedres arran del corriol). Tombant per la dreta i amunt, anirem a parar, si la densa vegetació no ens ho impedeix, al cim del Turó del Mulei (227 m, 2h 25 min).

Accés al Turó del Mulei (227 m)

Retornats al corriol continuem avall travessant la muntanya del Mulei, amb vistes a les muntanyes de l’Ordal i a les pròximes localitats del Baix Llobregat, destacant-se en primer pla Molins de Rei.

El corriol baixant en direcció Molins de Rei

Seguint fent el llarg descens enmig del bosc. passarem primer per la fita ‘Roca’ situada arran del camí, i ja cap al final per sota d’una torre elèctrica.

Tram del corriol
Pas per la fita ‘Roca’

A mida que anem perdent alçada, Molins de Rei se’ns presenta cada vegada més aprop, com és lògic.

Panoràmica de Molins de Rei des de la muntanya del Mulei

En el darrer tram de descens passarem per sota d’una torre elèctrica (la tercera que haurem passat) i ben aviat veurem l’ermita de Sant Pere de Romaní.

Pas per sota de la torre elèctrica
Arribada a l’erm ita de Sant Pere de Romaní

Finalment arribem a l’ermita romànica de Sant Pere de Romaní (115 m, 2h 43 min).
L’ermita actualment es troba en estat d’abandonament.

Ermita de Sant Pere de Romaní

Vegeu més imatges de l’ermita:

Des de l’ermita iniciem el darrer tram de la travessa: el descens a Molins de Rei, destí final de la caminada.
Ho farem pel corriol que va a parar al camí de la Riera de Bonet, que trobem a pocs metres de l’ermita, a l’esquerra.

Inici del corriol de baixada a la Riera de Bonet

Anem seguint el corriol sempre avall fins arribar a enllaçar amb el camí de la Riera de Bonet. En ser-hi girem a l’esquerra (direcció Molins de Rei) I en un parell de minuts passem per la Font del Capellà (60 m, 2h 52 min). A partir d’aquí un curt tram del camí està envaït per canyissars i caldrà abaixar el cap per passar.

Trencall a la Riera de Bonet
Font del Capellà
Tram del camí de la Riera de Bonet

Més endavant arribem a un camí pavimentat i poc després de fer un doble revolt entrarem a la zona urbana de Molins de Rei (39 m, 2h 57 min).
Ho fem pel carrer de la Riera de Bonet, que seguim fins arribar a una avinguda de la Mancomunitat, davant del pont de les vies del tren. Girem a la dreta per l’avinguda i poca estona després veurem les escales i una rampa que baixen al pas soterrani per superar les vies del tren. Passem pel pas soterrat i sortim al carrer d’Amadeu Vives, tombem a la dreta i seguim fins que veiem que el carrer acaba. Llavors tombem a l’esquerra pel carrer de la Reina Mariona i de seguida serem a l’avinguda de Barcelona, una de les artèries de la localitat. Girem a la dreta un tros fins arribar a la plaça de la Bàscula, on ens desviem per la dreta, pel carrer del Carril, i a pocs metres arribarem a la plaça on hi ha l’estació de Renfe, punt final de la travessa (29 m, 3h 10 min).

DESNIVELLS I TEMPS PER TRAMS
Desnivell en metres / Temps en minuts

TramDesnivellTemps
Baixador de Vallvidrera (FGC)-Pantà de Vallvidrera (presa)+ 248′
Pantà de Vallvidrera (presa)-inici corriol a carena (final Mas Sauró)+ 8017′
Pujada al Turó de Can Pasqual, per corriols+ 13025′
Turó de Can Pasqual-Coll de Can Pasqual (Ctra.Molins)– 479′
Coll de Can Pasqual-Coll de Can Mallol– 4714′
Coll de Can Mallol-Santa Creu d’Olorda (esplanada)– 4914′
Santa Creu d’Olorda-Trencall a Can Bofill– 11826′
Camí Can Bofill fins Font de la Tartana– 95′
Font de la Tartana-Coll d’en Cuiàs, per corriol Can Bofill– 710′
Coll d’en Cuiàs-Turó del Mulei+ 3417′
Turó del Mulei-Sant Pere de Romaní– 11218′
Sant Pere de Romaní-Font del Capellà– 559′
Font del Capellà-entrada Molins de Rei– 215′
Travessa urbana per Molins de Rei fins estació Renfe– 1013′
Totals acumulats+ 268
– 475
3 h 10′

Desglossament del temps per etapes:
Baixador de Vallvidrera-Turó de Can Pasqual: 50 min
Turó de Can Pasqual-Santa Creu d’Olorda: 37 min
Santa Creu d’Olorda-Font de la Tartana: 31 min
Font de la Tartana-Turó del Mulei: 27 min
Turó del Mulei-Sant Pere de Romaní: 18 min
Sant Pere de Romaní-Molins de Rei: 27 min

Distribució del temps:
36 % en pujada, 13 % en pla i 51 % en baixada.

Circular de Santa Maria de Vallvidrera a Santa Creu d’Olorda

Anada pel Turó de Can Pasqual i retorn per Valldonzella

DADES TÈCNIQUES

  • Caminada núm. 90
  • Data: dimarts, 29 d’agost de 2023
  • Inici i final: Àrea de lleure de Santa Maria de Vallvidrera
  • Sector: vessant Barcelona-Llobregat
  • Distància: 15 km
  • Temps: 3 h 35 min
  • Desnivell: + 358 m / – 358 m
  • Dificultat: moderada
  • Tipologia: circular

ITINERARI

Santa Maria de Vallvidrera (àrea de lleure)-Pantà de Vallvidrera-Mas Sauró-Camí de Can Llevallol-Carena Turons de Can Pasqual-Turó de Can Pasqual-Can Masdemont-Coll de Can Pasqual-Carretera de Molins-Trencall La Sargantana-Coll de Can Mallol-Santa Creu d’Olorda (ermita, Pedrera dels Ocells i esplanada)-Camí Vall de Sant Feliu-Can Ferriol-Torre del Bisbe-Torre de Santa Margarida-Font de Santa Margarida-Camí de Valldonzella-Corriol al Coll de Can Cuiàs-Coll de Can Cuiàs-Camí de Vallvidrera-Font de l’Espinagosa-Pantà de Vallvidrera-Santa Maria de Vallvidrera (àrea de lleure).

MAPA DE LA RUTA

RUTA A WIKILOC

LLOCS D’INTERÈS

COMENTARI

Circular similar a la ruta 83 del blog, però en sentit invers i amb algunes variacions en el recorregut. Inici i final a Santa Maria de Vallvidrera, des d’on podem fer la ruta des de l’area de lleure, si aneu en cotxe particular, o des de l’estació del Baixador de Vallvidrera (FGC), si aneu en tranport públic.
La caminada comença anant al Pantà de Vallvidrera per després pujar fins a la carena, passar pel Turó de Can Pasqual i, pels colls de Can Pasqual i de Can Mallol, arribar a Santa Creu d’Olorda.
El retorn es fa per Can Ferriol, la Torre del Bisbe i Santa Margarida de Valldonzella per acabar a la zona del Coll de les Torres i des d’allà seguir el corriol que ens portarà al Coll de Can Cuiàs. Finalment, pel camí de Vallvidrera i el de la font de l’Espinagosa tornarem al Pantà de Vallvidrera, que ara passarem per l’altra banda, i acabarem a l’àrea de lleure de Santa Maria de Vallvidrera, punt d’inici i final de la caminada.

DESCRIPCIÓ DE LA RUTA

Tram 1
SANTA MARIA DE VALLVIDRERA (257 m) –
TURÓ DE CAN PASQUAL (470 m)

Pel Pantà de Vallvidrera i Camí de Can Llevallol

El primer tram de la caminada ens portarà des de Santa Maria de Vallvidrera fins a la carena dels Turons de Can Pasqual, amb uns 210 metres de desnivell i una durada d’una hora més o menys.
Sortim de l’aparcament de l’àrea de lleure de Santa Maria de Vallvidrera (257 m) en direcció contrària al restaurant per agafar el Camí del Cama-sec, que seguirem, passant pel costat de la parròquia de Santa Maria, fins arribar a la plaça del Mina Grott. Llavors hem de tombar a l’esquerra pel Camí del Pantà, passarem per les últimes vivendes de la barriada i quan el camí esdevé de terra (hi ha un cadenat) primer veurem a l’esquerra l’entrada de la  Mina Grott  i després, a la dreta, l’àrea d’estada i l’Espai d’interpretació del Pantà de Vallvidrera, ubicat a la Casa del Guarda (de color rosa).
Davant nostre ens espera un tram esglaonat que ens permet accedir al Pantà de Vallvidrera, just a la zona de la presa (260 m, 10 min).
La imatge actual del pantà és trista, amb poquíssima aigua, degut a la sequera, però també buidat expressament per controlar les espècies invasores.

El Pantà de Vallvidrera des de la presa (260 m)

Girem a la dreta per damunt de la presa i llavors a l’esquerra pel camí pavimentat, que vorejant el pantà ens porta a la cua de l’embassament (ara pràcticament buit). Aquí hem de prendre un corriol que surt per la dreta (263 m, 15 min) i que va ascendint fins a enllaçar, uns cinc minuts després, amb el Camí de la Reineta, al barri de Mas Sauró. Quan hi som hem de continuar amunt per l’esquerra, vorejant un seguit de vivendes, que queden a la nostra dreta. Poc després veurem a mà dreta les escales que hem pujat tantes vegades en les sortides del blog, per anar cap al Mas Sauró. Però en aquesta ruta seguirem el Camí de la Reineta (que ara puja força) fins arribar a l’enllaç amb el Camí de Can Llevallol (340 m, 26 min).
Toca prendre aquest camí-pista (direcció Can Llevallol-Coll de Can Cuiàs) cap a l’esquerra i el seguirem en suau descens fins que trobem a mà dreta el camí que puja cap al Turó d’en Llevallol-Turons de Can Pasqual (333 m, 33 min).

Trencall cap a la carena dels Turons de Can Pasqual (333 m)

Agafem aquest camí-corriol, que primer va pujant, després planeja i torna a pujar. Primer passarem per una torre elèctrica (383 m, 43 min), que passarem per la dreta seguint el corriol, i poc després, al pas per una torreta elèctrica, continuem recte i en una cruïlla de corriols seguim per l’esquerra, i finalment arribarem a la cruïlla per on arriba el corriol-drecera al Mas Sauró (a la dreta) i a quatre passes comptades surt per l’esquerra el corriol que hem de prendre (406 m, 48 min). Atenció a no passar-lo de llarg, perquè està mig amagat.

Accés a l’esquerra al corriol-drecera cap a la carena

En aquest punt abandonem el camí i ens fiquem per un sender a l’esquerra, que s’endinsa al bosc. Seguim aquest corriol, més aviat planer i de bon fer.

Un tram del corriol

Més enllà enllaçarem amb un altre corriol i cal girar a la dreta. Finalment ens creuarem amb un camí, quan ja som a la carena dels Turons de Can Pasqual, per on passa la pista que ve de Les Planes (458 m, 57 min).

Arribada a la carena dels Turons de Can Pasqual

Trenquem a l’esquerra per la pista forestal i molt aviat serem al Turó de Can Pasqual (470 m, 1 hora).

La pista forestal de la carena, molt a prop del Turó de Can Pasqual
Arribada al Turó de Can Pasqual

En arribar-hi veurem a mà dreta el vèrtex geodèsic i un dipòsit d’aigua al costat. Vegeu algunes fotos del cim:

És el tercer cim més alt de Collserola, però fins ara amb la pega de no tenir vistes perquè la densa vegetació ho impedia. Un cim sense vistes perd bona part de l’encant.
Ara les coses han canviat per a bé. Últimament s’han fet tasques de desbrossament i tala d’arbusts i arbres, i això ha aclarit la zona i ha permès tenir vistes, encara que parcials, tant per la banda del Llobregat, com per la del Vallès. Un gran canvi.

Amb l’estada al turó acaba el primer tram de la ruta.

Tram 2
TURÓ DE CAN PASQUAL (470 m) –
SANTA CREU D’OLORDA (327 m)

Pels colls de Can Pasqual i Can Mallol

En el tram següent anirem fins a Santa Creu d’Olorda, en tendència descendent i alternarem camins, carretera i senders. En poc més de mitja hora hi arribarem.
Abandonem el Turó de Can Pasqual i continuem pel camí de carena, que aviat inicia el descens, passem per davant de Can Masdemont fent el revolt a la dreta i poc després enllacem amb el Camí de Can Castellví (431 m).

Enllaç amb el Camí de Can Castellví

És moment de tombar a l’esquerra i de seguida arribarem al Coll de Can Pasqual, per on passa la Carretera de Molins (la BV-1468) (423 m, 1h 10 min).

Coll de Can Pasqual (423 m)

Travessem amb molta cura la calçada per situar-nos a la banda esquerra de la carretera, en direcció a Molins de Rei, això vol dir tombant a la dreta. Farem un tram pel voral de la carretera, condicionat per als vianants. Seguint la carretera primer deixarem a mà esquerra el Centre d’Educació Ambiental Mas Pins, passarem pel punt quilomètric 8 de la carretera i finalment arribarem a l’indret de La Sargantana. Mentrestant, per la banda dreta hem pogut contemplar alguna panoràmica cap al Vallès, amb Montserrat i la Mola al fons.
A La Sargantana hem de tornar a travessar la calçada, amb molt de compte, per situar-nos al trencall que surt per la dreta de la carretera, prenent la direcció Font de Can Mallol-Can Bosquets, amb cadenat a l’accés (398 m).

Trencall a la zona de La Sargantana

Tirem per aquest camí i poc després, en creuar-nos amb un altre camí que ve de la carretera, deixem el camí cap a la Rierada i afagem el sender que, pel mig de la cruïlla i ficant-se al bosc, ens portarà de nou a la carretera de Molins. És un corriol planer, rodejat de vegetació exhuberant, molt bonic, però moltr curt: en un parell de minuts arribarem a la carretera. Però ara no trepitjarem gens d’asfalt perquè tenim un corriol protegit per la barana de la calçada, que ens dirigirà directament al Coll de Can Mallol (376 m, 1h 20 min).

Coll de Can Mallol (376 m)

En aquest punt hem de prendre el camí cadenat que veiem a la foto, en direcció Santa Creu d’Olorda-Turó del Xai-Can Calopa de Dalt.
Girem a la dreta i anem cap allà. Poc després ens trobarem amb una cruïlla de tres camins (veure foto).

Triple cruïlla

Per la dreta aniríem cap al Turó del Xai i Can Calopa de Dalt (veure ruta 39 del blog), pel mig pujaríem cap al Turó d’en Serra, i per l’esquerra -la nostra ruta- anirem cap a Santa Creu d’Olorda.
Així doncs, trenquem cap a l’esquerra pel camí-corriol que, primer amb lleugera ascensió i després en decidit descens, ens conduïrà fins a Santa Creu d’Olorda, podent divisar al fons, a estones, la torre de guaita del Puig d’Olorda. En el tros final del camí vorejarem una central elèctrica i tot seguit ens retrobarem la carretera de Molins. La travessarem un altre cop (ho tornarem a fer al final de la ruta, al Coll de Can Cuiàs) per adreçar-nos a l’entrada del recinte.

Arribada a Santa Creu d’Olorda

Hem arribat a  Santa Creu d’Olorda (327 m, 1h 35 min).
Santa Creu d’Olorda és una gran àrea de lleure, amb diversos elements a destacar: l’ermita de Santa Creu, el Castell d’Olorda (en ruïnes), un restaurant, una àrea de pícnic, una gran esplanada i un ampli aparcament.

És, a més, un centre neuràlgic d’excursions, amb diverses opcions: pujar al proper Puig d’Olorda o fer travesses cap a Molins de Rei, Sant Bartomeu de la Quadra-la Rierada, la Vall de Sant Feliu, Vallvidrera, per on hem vingut nosaltres, o Valldonzella, cap a on anirem després.

Cartell informatiu a l’esplanada

També cal destacar l’espai naturalístic de la Pedrera dels Ocells, situada a pocs metres de l’esplanada.

A l’àrea de Santa Creu d’Olorda, ubicada dins el terme municipal de Barcelona, acaba el segon tram de la ruta.

Tram 3
SANTA CREU D’OLORDA (327 m) –
SANTA MARGARIDA DE VALLDONZELLA (183 m)

Per Can Ferriol i Torre del Bisbe

Comencem el retorn, que farem per la banda de Valldonzella.
Des de l’esplanada ens dirigim al costat on hi ha el restaurant i l’àrea de pícnic, baixem per unes escales de fusta i prenem el camí en direcció a Vall de Sant Feliu-Can Ferriol-Sant Just Desvern (veure foto).

Trencall cap a la Vall de Sant Feliu-Can Ferriol

Tombem a l’esquerra i seguim cap a la dreta pel corriol, que va passant pel mig del bosc, amb diversos trams amb esglaons de pedra per facilitar el descens. Al final enllaçarem amb la pista forestal que rodeja el Torrent d’en Serra (1h 40min).

Quan hi som hem de tombar a la dreta (també podríem tirar per l’esquerra i aniríem a parar al mateix lloc), perquè així passarem per Can Ferriol. Prenem la pista i fem una llarga baixada, obviant els trencalls a la dreta, fins que arribarem a Can Ferriol (199 m, 1h 50 min) per la part superior de la masia.

Pista forestal cao a Can Ferriol
Arribant a Can Ferriol

En ser al nivell de la casa arribarem un camí i hem de girar cap a l’esquerra, passant arran de les parets de la masia (actualment en rehabilitació) i poc després acabarem enllaçant amb una altra pista (la que podíem haver agafat com a alternativa al final del corriol de les escales). En aquest punt (193 m) tombem a la dreta (direcció Vall de Sant Feliu-Torre del Bisbe-Ermita de la Salut), continuant en descens.
Aviat passarem pel trencall cap a La Socarrada (a mà esquerra) i de seguida l’accés a la Font de Can Ferriol (a la dreta). I tot seguit arribarem a una nova cruïlla de pistes (170 m, 1h 55 min).

Trencall a l’esquerra, cap a la Torre del Bisbe

Aquí hem de continuar la ruta per la pista de l’esquerra (direcció Torre del Bisbe-Santa Margarida de Valldonzella). Seguim el camí, en lleugera pujada, passem per un forn de calç (a l’esquerra) i més endavant, en un revolt, deixem a la dreta el corriol cap a Can Parellada, i finalment arribarem a la Torre del Bisbe (186 m).

Forn de calç
Torre del Bisbe

A tocar de la masia tenim una altra cruïlla de camins: ara hem de seguir per la dreta (direcció Santa Margarida-Forn de calç-Carretera de Molins), passant arran de la casa (veure foto).

Cruïlla de camins a la Torre del Bisbe (186 m)

Més enllà deixarem a la dreta el corriol cap al Fornot de les Torres (forn de calç)-Penya del Moro, i una estoneta després ja arribarem a Santa Margarida de Valldonzella (183 m, 2h 10 min).

En aquest indret històric, ara en ruïnes, tenim la Torre de Santa Margarida (que queda amagada, tapada pel marge, amb un accés per un camí poc fressat ), part de l’antic Monestir de Valldonzella, que podem veure a l’esquerra del camí, i al final, a la dreta del camí, hi ha la Font de Santa Margarida. Vegeu-ne unes fotos:

Per conèixer la història d’aquest indret podeu consultar aquesta web.
I aquí acaba la tercera fase de la circular.

Tram 4
SANTA MARGARIDA DE VALLDONZELLA (183 m)
COLL DE CAN CUIÀS (314 m)
Pel Camí de Valldonzella i Corriol del Coll de Can Cuiàs

En el tram següent anirem fins al Coll de Can Cuiàs, molt a prop del nostre destí final. Aquesta fase presenta dues parts: una primera de pujada sostinguda per la pista forestal que va cap al Coll de les Torres, havent de superar uns 145 metres de desnivell, i una segona part planera pel corriol que surt de la zona de la Coscollera i resseguint la Vall de Sant Just arriba al Coll de Can Cuiàs, on ens retrobarem amb la Carretera de Molins.

Sortim de Valldonzella i aviat, en el primer revolt de paella, comença la pujada. La pista va guanyant alçada serpentejant pel bosc. En un segon revolt de paella trobarem el trencall (a la dreta) cap a la Font del Broll- Penya del Moro i nosaltres continuem sempre en direcció al Collet de les Torres-Carretera de Molins (244 m).

Pal senyalitzador al segon revolt de paella
Vista del Puig d’Olorda des del revolt

Seguim la pista cap amunt, en un tram més aviat monòton.

Seguim per la pista del Coll de les Torres amunt

I atenció perquè un cop hem passat per un tercer revolt de paella, poc després hem d’estar molt alerta perquè haurem d’abandonar la pista per un corriol que surt per la dreta i remunta pel bosc fins a la zona de la Coscollera (314 m, 2h 37 min).

Zona per on hem d’abandonar la pista, per un corriol a la dreta
Entrada del corriol (foto de la ruta 83, del 31 de gener de 2023)

Si ens passem el trencall, més amunt acabarem al Coll de les Torres i haurem d’arribar al Coll de Can Cuiàs per la Carretera de Molins, una alternativa menys atractiva.
En aquesta ruta, però, ho farem per corriols. Primer farem el curt corriol que en un parell de minuts ens portarà a la carena del Coll de les Torres-Coscollera (328 m, 2h 40 min)..
Des d’aquí prendrem el camí que baixa recte, en direcció a Can Vilà-Sant Just Desvern-Coll de Can Cuiàs-Vallvidrera (veure foto).

Cruïlla de camins a la carena del Coll de les Torres-Coscollera (328 m)

Fem un tros de baixada pronunciada, des de la qual veiem al fons el Tibidabo i la Torre de Collserola i a la dreta la cresta de Sant Pere Màrtir, fins arribar al primer revolt, molt aviat (314 m).

Des del revolt surt, per l’esquerra un corriol que puja al camí del Coll de les Torres i recte veiem el corriol cap al Coll de Can Cuiàs, que és el que hem d’agafar.

Accés al corriol al Coll de Can Cuiàs

Seguim el corriol que passa per sobre la vall de Sant Just, un caminet més aviat planer, que més endavant travessa un vial asfaltat (el Passeig de la Muntanya) (308 m) i més enllà acaba a la pista de Can Fatjó, a sota mateix del Coll de Can Cuiàs.

Un tram del corriol; al fons veiem la masia de Can Cuiàs

Girem a l’esquerra i de seguida ens trobarem la Carretera de Molins, travessem la calçada i ja serem a l’esplanada del Coll de Can Cuiàs (314 m, 3 hores). A la dreta, dalt d’un turó, hi ha la masia de Can Cuiàs.

Coll de Can Cuiàs (314 m)

Tram 5
COLL DE CAN CUIÀS (314 m)
SANTA MARIA DE VALLVIDRERA (257 m)

Per la Font de l’Espinagosa i Pantà de Vallvidrera

Al Coll de Can Cuiàs vaig quedar-me sense bateria al mòbil, ja es nota en l’última foto que vaig tirar, que ha sortit desenfocada, i explica la interrupció sobtada del track de Wikiloc. Però no és problema perquè l’últim tram és prou conegut pels caminants de Collserola.

Per acabar la ruta circular manca el retorn al punt de partença, Santa Maria de Vallvidrera.
Per això prendrem la pista que des de l’esplanada surt per la dreta, en direcció contrària a la masia aturonada de Can Cuiàs, i va cap a Vallvidrera (Camí de Santa Creu d’Olorda a Vallvidrera) i la seguirem un bon tros fins que arribem al trencall a la Font de l’Espinagosa-Font de Can Llevallol-Pantà de Vallvidrera (338 m), a l’esquerra.
En ser-hi continuem en direcció al pantà en descens per un camí que primer passa per la Font de l’Espinagosa (320 m), a mà esquerra després d’un revolt, i que acaba al Pantà de Vallvidrera, a la zona de la cua de l’embassament (262 m).
Poc abans pasarem per unes vivendes, a la dreta, i resseguint les cases prenem el corriol, que per la dreta, voreja el Pantà de Vallvidrera. Ja hem dit a l’anada que l’embassament es troba actualment pràcticament buit.
Seguim el pantà per la banda oposada respecte a l’anada, i anem a parar a la zona de la presa (260 m, 3h 25min). En aquest punt precís completem la circular de la caminada.

Només ens resta desfer el camí que ja hem seguit a l’anar, baixar les escales, passar pel costat de la Casa del Guarda i i’àrea d’estada, a l’esquerra, i veure a la dreta la boca (reixada) de la Mina Grott.
I de seguida entrem a la zona de vivendes de la barriada de Santa Maria de Vallvidrera, continuant pel Camí del Pantà fins a la plaça del Mina Grott, llavors girem a la dreta vorejant la plaça i finalment trenquem a la dreta pel Camí del Cama-sec, poc després deixem la parròquia de Santa Maria a l’esquerra i acabem el trajecte a l’àrea de lleure de Santa Maria de Vallvidrera, a la zona d’aparcament (257 m, 3h 35 min).
Aquí acaba la ruta.

DESNIVELLS I TEMPS PER TRAMS
Desnivell en metres / Temps en minuts

TramDesnivellTemps
Santa Maria de Vallvidrera (àrea de lleure)-Pantà de Vallvidrera (presa)+310′
Pantà de Vallvidrera (presa)-Turó de Can Pasqual+ 21050′
Turó de Can Pasqual-Coll de Can Pasqual (Ctra. Molins)– 4710′
Coll de Can Pasqual-Coll de Can Mallol– 4710′
Coll de Can Mallol-Santa Creu d’Olorda– 4915′
Santa Creu d’Olorda-Can Ferriol– 12815′
Can Ferriol-Torre del Bisbe-Santa Margarida de Vallvidrera– 1620′
Santa Margarida de Valldonzella-Zona Coll de les Torres/Coscollera+ 14530′
Zona Coll de les Torres/Coscollera-Coll de Can Cuiàs– 1420′
Coll de Can Cuiàs-Font de l’Espinagosa-Pantà de Vallvidrera (presa)– 5425′
Pantà de Vallvidrera (presa)-Santa Maria de Vallvidrera (àrea de lleure)– 310′
Totals acumulats+ 358
– 358
3 h 35′

Desglossament del temps per etapes:
Santa Maria de Vallvidrera-Turó de Can Pasqual: 60 min
Turó de Can Pasqual-Santa Creu d’Olorda: 35 min
Santa Creu d’Olorda-Santa Margarida de Valldonzella: 35 min
Santa Margarida de Valldonzella-Coll de Can Cuiàs: 50 min
Coll de Can Cuiàs-Santa Maria de Vallvidrera: 35 min

Distribució del temps (fins al Coll de Can Cuiàs):
47 % en pujada, 11 % en pla i 42 % en baixada.

De Vallvidrera a Sant Feliu per la Penya del Moro, Font del Broll i La Salut

Baixador de Vallvidrera-Sant Feliu de Llobregat, pel Pantà de Vallvidrera, Penya del Moro, Font del Broll i La Salut

DADES TÈCNIQUES

  • Caminada núm. 87
  • Data: dimecres, 31 de maig de 2023
  • Inici: estació Baixador de Vallvidrera (FGC)
  • Final: estació Sant Feliu de Llobregat (Renfe)
  • Sector: vessant del Llobregat (Sant Just Desvern-Sant Feliu de Llobregat)
  • Distància: 11,5 km
  • Temps: 2 h 45 min
  • Desnivell: + 132 m / – 336 m
  • Dificultat: moderada
  • Tipologia: travessa lineal (només anada)

ITINERARI

Baixador de Vallvidrera (estació FGC)-Pantà de Vallvidrera-Font de l’Espinagosa-Coll de Can Cuiàs-Corriol de la Coscollera-Camí de Can Carbonell-Coll d’en Solanes-Penya del Moro-Camí de la Font del Broll-Camí de Sant Feliu a Olorda-Ermita de la Salut-Bosc de la Salut-Mas Lluí-Sant Feliu de Llobregat (estació Renfe).

MAPA DE LA RUTA

RUTA A WIKILOC

LLOCS D’INTERÈS

COMENTARI

Caminada senzilla per la banda del Llobregat, amb sortida a Santa Maria de Vallvidrera (estació de Baixador de Vallvidrera) i destinació a Sant Feliu de Llobregat. Durant tota la travessa alternarem pistes forestals i corriols i les úniques pujades que farem són poques i d’escàs desnivell; gran part de la ruta és en baixada.
Primer anirem cap al Pantà de Vallvidrera i per la font de l’Espinagosa arribarem al Coll de Can Cuiàs. Després recorrerem la vall de Sant Just per la zona de la Coscollera per anar a trobar el Coll d’en Solanes i des d’allà pujar a la Penya del Moro, punt d’interès arqueològic i cim des del qual tenim grans vistes de Collserola i el Baix Llobregat.
El retorn el farem pel camí de la Font del Broll, amb parada a l’entrada de la mina, i després de planejar pel bosc enllaçarem amb una pista que, en un llarg descens, ens portarà al camí de Sant Feliu a Santa Creu d’Olorda, ja molt a prop de la propera parada, l’Ermita de la Salut. Finalment, des de l’ermita farem camí cap a Sant Feliu, passant pel Bosc de la Salut i Mas Lluí, per entrar a la ciutat pel Passeig del Comte de Vilardaga.

DESCRIPCIÓ DE LA RUTA

Tram 1
BAIXADOR DE VALLVIDRERA (236 m) –
COLL DE CAN CUIÀS (314 m)

Pel Pantà de Vallvidrera i Font de l’Espinagosa

1. Comencem la travessa a l’estació de Baixador de Vallvidrera (236 m) dels Ferrocarrils Catalans. Baixem les escales de l’entrada, travessem la carretera i ens dirigim cap al Camí del Pantà (a l’esquerra), passem pel costat de la plaça de la Mina Grott, que ens queda a l’esquerra, i a la propera cruïlla amb el Camí del Cama-sec tombem a la dreta (hi ha un cartell del Parc de Collserola), passem per les últimes vivendes de la barriada i entrem en camí de terra, que seguirem fins al pantà, ja molt proper. En aquest tram passarem per l’entrada de la Mina Grott (a esquerra) i per la Casa del Guarda (de color rosa), on hi ha l’Espai d’interpretació del pantà i una àrea de lleure, a l’esquena de la presa del pantà. Els darrers metres els farem per un tram esglaonat que, en poca estona ens durà fins a dalt de la presa. Ja hem arribat al Pantà de Vallvidrera (260 m, 7 min).
La imatge del pantà és trista, amb molt poca aigua. Es noten els estralls de la sequera d’aquests darrers mesos.

2. Deixem la presa, que queda a la dreta, i seguim pel caminet que tira recte vorejant el pantà per la banda esquerra, per arribar a la cua del pantà. En el trajecte, de seguida veurem a la dreta una passera-plataforma que s’endinsa uns metres al pantà, des d’on podem veure’l millor. I al llarg del camí, sempre planer, anem observant com de sec està el pantà, només amb aigua a la zona propera a la presa.

Pantà de Vallvidrera
Pantà de Vallvidrera, amb molt poca aigua

Finalment arribem a la cua del pantà, a una esplanada amb unes vivendes i diversos camins (262 m, 11 min). Hem d’agafar el camí que surt al front, tirant a l’esquerra (veure foto). Un pal indicador ens assenyala la direcció a seguir: Font de l’Espinagosa-Font de Can Llevallol-Vallvidrera.

Accés al camí de la Font de l’Espinagosa

3. Prenem el camí i ens endinsem al bosc seguint el torrent que baixa de l’Espinagosa, ara ben sec. El camí ombrívol va pujant a poc a poc fins que arriba a la Font de l’Espinagosa (320 m, 19 min).

Font de l’Espinagosa

Llavors el camí fa un revolt, canvia de direcció i aviat la pujada és més suau. Més enllà, després d’un altre revolt, per on surt per la dreta el camí cap a la font de Can Llevallol, hi ha un repetjó per arribar a enllaçar amb la pista del Camí de Vallvidrera a Santa Creu d’Olorda (338 m, 24 min).

Enllaç amb el Camí de Santa Creu d’Olorda

Girem a la dreta i seguim la pista, en suau descens, fins que arribarem a una gran esplanada, el Coll de Can Cuiàs (314 m, 32 min).
Al final de l’esplanada s’aixeca dalt d’un turó la masia de Can Cuiàs i pel costat passa la Carretera de Molins (la BV-1468).

Camí de Santa Creu d’Olorda
Coll de Can Cuiàs

A l’esplanada és fàcil veure-hi vehicles aparcats, segurament d’excursionistes, en tractar-se d’un punt on comencen i acaben nombroses rutes per Collserola, a banda i banda de la carretera.
En un lateral de l’esplanada hi ha uns cartells informatius del Parc sobre l’indret.

Tram 2
COLL DE CAN CUIÀS (314 m) –
PENYA DEL MORO ( (275 m)

Per la Coscollera i Coll d’en Solanes

4. Deixem l’esplanada i travessem la carretera -anem en compte- , dirigint-nos a un pal indicador que tenim al front.
Prenem el camí tancat amb cadena cap a la dreta i de seguida, en el primer revolt, veurem una estaca clavada a terra amb una marca vermella indicant Montserrat, a la dreta (311 m). És el corriol que hem d’agafar i que es dirigeix cap a la zona de la Coscollera, resseguint el vessant de ponent de la Vall de Sant Just.

A l’altra banda de la carretera hem d’agafar el camí a la dreta
I de seguida prendre el corriol cap a la Coscollera, també a la dreta

En el trajecte pel corriol primer ens trobarem una cruïlla de corriols: hem de seguir la marca de Montserrat (cap a la dreta) i més endavant arribarem a l’asfaltat Camí de la Muntanya (308 m), que hem de travessar recte per continuar pel corriol, perfectament visible a l’altra banda de la calçada.

Continuem pel caminet, que anirà passant per damunt de la Vall de Sant Just, que tenim a l’esquerra, amb unes quantes masies escampades, així com la muntanya de Sant Pere Màrtir, amb la seva gran antena, a l’altre vessant de la vall. Al front anirem veient el turó de la Coscollera.
El corriol va planejant fins arribar a una pista ample de terra, el Camí de Can Carbonell (314 m, 49 min).

Enllaç amb el Camí de Can Carbonell

5. Quan arribem a la cruïlla hem de tombar a l’esquerra i seguir la pista avall tota l’estona. Fins al proper gir de direcció hem de fer un descens de més de 50 metres.

Vista de Collserola des del camí, mirant enrere

La baixada s’accentua a partir del pas per una torre elèctrica, arran de camí. Baixant anirem veient Sant Pere Màrtir a l’esquerra i entreveurem Sant Just Desvern al fons.

Finalment arribarem a una cruïlla de pistes (260 m, 1 hora)., amb Sant Just al fons. Aquí hem de deixar el Camí de Can Carbonell i girar a la dreta, en direcció Coll d’en Solanes-Penya del Moro-Santa Margarida.

Cruïlla amb el camí cap al Coll d’en Solanes: toca tombar a la dreta
Senyalització a la cruïlla

6. Seguim el camí, passem per una primera cruïlla, amb camins a banda i banda, però nosaltres seguim per la pista principal. I a la propera cruïlla (veure foto), compte que deixarem el camí i trencarem a l’esquerra.

Trencall a l’esquerra pel corriol que rodeja el Turó Alt d’en Solanes; al fons veiem la Penya del Moro

El que ara farem és rodejar el Turó Alt d’en Solanes (cobert de vegetació) per anar al Coll d’en Solanes. Ho podem fer seguint la pista que fèiem i rodejant el turó per la dreta, o deixar la pista i prendre un corriol que voreja el turó per l’esquerra. En ambdós casos arribarem al coll.
L’itinerari d’aquesta ruta segueix la segona opció. Així doncs, deixem la pista, tombem a l’esquerra i anem per un corriol, amb vistes a Sant Just i a la Penya del Moro, que tenim al davant, ja molt a prop.

Penya del Moro des del corriol

En poca estona anem a parar al Coll d’en Solanes (229 m, 1h 10 min), just per on arriba el camí que puja de Sant Just Desvern i retornem a la pista de carena que seguíem.

Coll d’en Solanes

7. Retornats a la pista hem de continuar-la cap a l’esquerra. Passem pel trencall de la Font del Broll, que després agafarem, passem pel costat d’un dipòsit d’aigua i tot seguit arribem al desviament cap a la Penya del Moro, a la dreta (229 m, 1h 15 min).

Senyal cap a la Penya del Moro

Deixem la pista i prenem el camí que va pujant fins a dalt de la Penya, amb trossos esglaonats, amb travesses de fusta, sobretot al tram final. Tenim com a referent visual del cim una gran senyera.

Després d’una curta pujada arribem a la Penya del Moro (275 m, 1h 20 min), just on hi ha clavat el pal de la senyera i on hi ha un mirador a l’esquerra. amb un panell informatiu.

Arribada a la Penya del Moro

Lloc de parada obligada, no només per l’interès arqueològic de l’indret , amb la presència de ruïnes d’un poblat ibèric i les restes d’una torre medieval a dalt de tot del cim, sinó també per les vistes panoràmiques que s’hi divisen, d’aquesta banda de Collserola, des del Puig d’Olorda fins a Sant Pere Màrtir, i del Baix Llobregat, amb Sant Just i Sant Feliu als peus i més enllà Molins de Rei, i al fons el delta del Llobregat, el mar i les les muntanyes del Garraf i de l’Ordal.

Fotos de la Penya del Moro:

Tram 3
PENYA DEL MORO (275 m) –
ERMITA DE LA SALUT (96 m)

Pel Camí de la Font del Broll i Camí d’Olorda

8. És hora d’anar cap a Sant Feliu. No ho farem pel corriol que baixa resseguint el llom de la muntanya per la banda contrària per on hem arribat, sinó que seguirem una ruta nova d’aquest blog, per la Font del Broll.
Per fer-la hem de tornar enrere, tornar a baixar pel camí esglaonat fins enllaçar amb la pista de carena, girar a l’esquerra (direcció al Coll d’en Solanes) i passat el dipòsit d’aigua trencar a l’esquerra pel camí que tira avall, seguint la direcció de Font del Broll-La Salut-Santa Creu d’Olorda (230 m, 1h 27 min).

Senyal cap a la Font del Broll

El Camí de la Font del Broll baixa enmig del bosc fins a un torrent. Hi som quan fem un revolt marcat i canviem de direcció. Just en aquest punt trobem una cruïlla de corriols (213 m). El camí que fem es creua amb un altre que per la dreta es dirigeix cap a Santa Margarida de Valldonzella-Can Ferriol-Santa Creu d’Olorda. Nosaltres hem de continuar pel camí en direcció a Font del Broll-Ermita de la Salut-Sant Feliu de Llobregat.
Tal com indica el pal indicador, ens trobem a 2 minuts de la font.

Indicador a l’arribar al trencall de camins: seguim per l’esquerra

Anem cap a la font, però alerta perquè no trobarem cap indicació i l’accés és un xic complicat i és fàcil passar-lo de llarg. Hem d’anar caminant mirant a esquerra i quan arribem al trencall que es veu a la foto de sota, veurem el corriol més fressat que segueix per la dreta, un corriol que baixa per l’esquerra i que va al fons del torrent i més a l’esquerra (veiem un caminet que per un pendent curt i directe va a parar al torrent. Per tant hi ha tres camins. Nosaltres hem de baixar pel de més a l’esquerra.

Nou trencall de corriols: hem d’agafar el de més a l’esquerrra, que baixa directe al torrent (no surt a la foto, només s’entreveu)

En arribar al torrent, molt aviat, serem a la Font del Broll (215 m, 1h 32 min), de la qual veiem l’entrada de la mina.

Font del Broll: entrada de la mina
Entrada de la mina

Un grup d’espeleòlegs té penjat a Internet un magnífic reportatge sobre les mines de Can Coscoll i de la Font del Broll, amb una sèrie de fotografies de l’interior d’aquestes cavitats subterrànies. Podeu veure-ho en aquest enllaç.

Feta la parada retornem al Camí de la Font del Broll i anem planejant enmig del bosc per un bonic corriol, sempre seguim el traçat més fressat.

Al final el corriol enllaça amb un camí ample, que va cap a La Salut (223 m, 1h 43 min). A la cruïlla hi ha un pal indicador,m que ens indica la direcció a seguir (Ermita de la Salut-Sant Feliu de Llobregat).

Enllaç amb el Camí de la Salut
Senyalització a la cruïlla

9. Girem a l’esquerra avall. Comença un tram de baixada pronunciada fins a arribar al Camí de Sant Feliu a Santa Creu d’Olorda, un descens de 126 metres.
Baixant farem un parell de revolts tancats i aviat serem a la vall (142 m, 1h 51 min). Llavors la baixada és més suau i l’entorn és més humanitzat, amb diversos camins cap a masies o camps. Hem d’ignorar els trencalls (de fet, la majoria estan tancats) i seguir sempre per la pista principal. No té pèrdua.

Seguim el camí fins que serem a la cruïlla de Can Parellada (a la dreta) i a escassos metres l’enllaç amb la pista de Santa Creu d’Olorda (97 m, 1h 58 min).

Arribada a les cruïlles de Can Parellada (a la dreta) i del Camí d’Olorda (al fons)

10. A la pista d’Olorda tombem a l’esquerra en direcció La Salut-Pedrera del Puig d’Olorda-Sant Feliu de Llobregat. Cinc minuts després ens trobarem amb una cruïlla de quatre camins (82 m). Aquí hem de tirar també per l’esquerra, en direcció Ermita de la Salut-Sant Just Desvern.

Cruïlla de Quatre Camins: tombem a l’esquerra cap a lErmita de la Salut

Fem un tros de pujada fins que serem a l’esplanada de La Salut, amb vista a la cimentera i el Puig d’Olorda

Travessem l’esplanada i arribem a l’entrada del recinte (96 m, 2h 08 min), amb l’Ermita de la Salut i la Casa Gran de la Gleva (també Masia de la Gleva o de la Salut). I al costat mateix, el restaurant ‘Masia La Salut‘.
I molt a prop hi ha l’una completa àrea de lleure.

Façana de la Casa Gran de la Gleva
Ermita de la Salut

Tram 4
ERMITA DE LA SALUT (96 m) –
SANT FELIU DE LLOBREGAT (32 m)

Pel Bosc de la Salut i Mas Lluí

11. Sortim del recinte per on hem entrat i en ser a l’esplanada prenem un caminet, poc fressat, que va a buscar el camí que passa per sobre. Quan hi som girem cap a la dreta en direcció al Circuit naturalístic. Només hem de fer un tros d’aquest camí perquè ben aviat hem de tombar per un corriol a la dreta que ens portarà a passar pel Bosc de la Salut (direcció Circuit naturalístic-Mas Lluí-Sant Just Desvern) (109 m, 2h 11 min).

Trencall cap al Bosc de la Salut

Entrem al corriol i l’anem seguint, travessem un torrent (111 m) i canviem de direcció, ara cap a la dreta i continuem sempre pel camí més marcat.

Més endavant anem deixant el bosc per entrar en una zona més oberta, el Mas Lluí. Finalment, el corriol enllaça amb el Camí de Mas Lluí, que ve directe de La Salut (104 m, 2h 19 min).

Enllaç amb el Camí de Mas Lluí

A la cruïlla anem cap a l’esquerra i en molt pocs minuts serem a Mas Lluí, en una cruïlla de quatre camins (96 m, 2h 23 min)) i tot seguit entrarem en zona urbana, pel carrer Frederica Montseny (99 m).

Tombem a l’esquerra vorejant l’àrea d’estada i de seguida arribarem a una gran rotonda, que marca el límit dels termes municipals de Sant Feliu de Llobregat i Sant Just Desvern. D’aquesta rotonda neix, per la dreta, en terme de Sant Feliu, el Passeig del Comte de Vilardaga (98 m, 2h 26 min), que serà la via per la qual anirem al centre de la ciutat.

Rotonda a l’entrada de Sant Feliu, cruïlla amb el Passeig Comte de Vilardaga

12. Comença una travessa urbana seguint aquest llarg passeig, a trossos rambla, que va baixant suaument, passant per diversos encreuaments de carrers i que acaba per on creuen les vies del tren, just a la cruïlla amb el carrer Constitució (36 m, 2h 42 min).
Actualment, en aquest punt hi ha l’estació de Renfe que Adif ha habilitat provisionalment, mentre durin les obres del soterrament de la futura nova estació.

En aquest punt podríem donar per acabada la ruta, però l’allargarem un xic més per acabar a la Plaça de l’Estació, final habitual de les caminades d’aquest blog amb final a Sant Feliu. Passem a l’altra banda de les vies per un pas elevat, sortim al carrer Constitució, girem a l’esquerra i de seguida (carrer tallat per les obres) hem d’entrar pel Parc Nadal per arribar a la plaça de l’estació (32 m, 2h 45 min), ara en obres. I aquí acabem aquesta ruta cap al Baix Llobregat.

Estació de Sant Feliu, en obres

DESNIVELLS I TEMPS PER TRAMS
Desnivell en metres / Temps en minuts

TramDesnivellTemps
Baixador de Vallvidrera (FGC)-Pantà de Vallvidrera (cua)+ 2611′
Pantà de Vallvidrera (cua)-Font de l’Espinagosa+ 588′
Font de l’Espinagosa-Coll de Can Cuiàs– 613′
Coll de Can Cuiàs-enllaç Camí de Can Carbonell, pel corriol de la Coscollera017′
Camí de Can Carbonell-Coll d’en Solanes– 8521′
Coll d’en Solanes-Penya del Moro+ 4610′
Penya del Moro-Font del Broll– 6012′
Font del Broll-enllaç Camí de Sant Feliu a Santa Creu d’Olorda– 11826′
Camí de Sant Feliu a Santa Creu d’Olorda-Ermita de la Salut– 110′
Ermita de la Salut-entrada Sant Feliu (Pg. Comte de Vilardaga), pel Bosc de la Salut i Mas Lluí+ 218′
Travessa urbana per Sant Feliu, pel Pg. Comte de Vilardaga fins estació (Renfe)– 6619′
Totals acumulats+ 132
– 336
2 h 45′

Desglossament del temps per etapes:
Baixador de Vallvidrera-Coll de Can Cuiàs: 32 min
Coll de Can Cuiàs-Coll d’en Solanes: 38 min
Coll d’en Solanes-Penya del Moro: 10 min
Penya del Moro-Font del Broll: 12 min
Font del Broll-Ermita de la Salut: 36 min
Ermita de la Salut-Sant Feliu de Llobregat: 37 min

Distribució del temps:
34 % en pujada, 9 % en pla i 57 % en baixada.