Circular de Santa Maria de Vallvidrera a Santa Creu d’Olorda

Anada pel Turó de Can Pasqual i retorn per Valldonzella

DADES TÈCNIQUES

  • Caminada núm. 90
  • Data: dimarts, 29 d’agost de 2023
  • Inici i final: Àrea de lleure de Santa Maria de Vallvidrera
  • Sector: vessant Barcelona-Llobregat
  • Distància: 15 km
  • Temps: 3 h 35 min
  • Desnivell: + 358 m / – 358 m
  • Dificultat: moderada
  • Tipologia: circular

ITINERARI

Santa Maria de Vallvidrera (àrea de lleure)-Pantà de Vallvidrera-Mas Sauró-Camí de Can Llevallol-Carena Turons de Can Pasqual-Turó de Can Pasqual-Can Masdemont-Coll de Can Pasqual-Carretera de Molins-Trencall La Sargantana-Coll de Can Mallol-Santa Creu d’Olorda (ermita, Pedrera dels Ocells i esplanada)-Camí Vall de Sant Feliu-Can Ferriol-Torre del Bisbe-Torre de Santa Margarida-Font de Santa Margarida-Camí de Valldonzella-Corriol al Coll de Can Cuiàs-Coll de Can Cuiàs-Camí de Vallvidrera-Font de l’Espinagosa-Pantà de Vallvidrera-Santa Maria de Vallvidrera (àrea de lleure).

MAPA DE LA RUTA

RUTA A WIKILOC

Avís: track interromput al Coll de Can Cuiàs, a 2,5 km (35 minuts) de l’arribada real.

LLOCS D’INTERÈS

  • Santa Maria de Vallvidrera
  • Pantà de Vallvidrera
  • Turó de Can Pasqual
  • Santa Creu d’Olorda
  • Pedrera dels Ocells
  • Santa Margarida de Valldonzella

COMENTARI

Circular similar a la ruta 83 del blog, però en sentit invers i amb algunes variacions en el recorregut. Inici i final a Santa Maria de Vallvidrera, des d’on podem fer la ruta des de l’area de lleure, si aneu en cotxe particular, o des de l’estació del Baixador de Vallvidrera (FGC), si aneu en tranport públic.
La caminada comença anant al Pantà de Vallvidrera per després pujar fins a la carena, passar pel Turó de Can Pasqual i, pels colls de Can Pasqual i de Can Mallol, arribar a Santa Creu d’Olorda.
El retorn es fa per Can Ferriol, la Torre del Bisbe i Santa Margarida de Valldonzella per acabar a la zona del Coll de les Torres i des d’allà seguir el corriol que ens portarà al Coll de Can Cuiàs. Finalment, pel camí de Vallvidrera i el de la font de l’Espinagosa tornarem al Pantà de Vallvidrera, que ara passarem per l’altra banda, i acabarem a l’àrea de lleure de Santa Maria de Vallvidrera, punt d’inici i final de la caminada.
El track de Wikiloc s’ha interromput de sobte al Coll de Can Cuiàs. Faltaven 2,5 km per al final, poc més de mitja hora. Podeu veure l’itinerari complet al mapa de ruta.

DESCRIPCIÓ DE LA RUTA

Tram 1
SANTA MARIA DE VALLVIDRERA (257 m) –
TURÓ DE CAN PASQUAL (470 m)

Pel Pantà de Vallvidrera i Camí de Can Llevallol

El primer tram de la caminada ens portarà des de Santa Maria de Vallvidrera fins a la carena dels Turons de Can Pasqual, amb uns 210 metres de desnivell i una durada d’una hora més o menys.
Sortim de l’aparcament de l’àrea de lleure de Santa Maria de Vallvidrera (257 m) en direcció contrària al restaurant per agafar el Camí del Cama-sec, que seguirem, passant pel costat de la parròquia de Santa Maria, fins arribar a la plaça del Mina Grott. Llavors hem de tombar a l’esquerra pel Camí del Pantà, passarem per les últimes vivendes de la barriada i quan el camí esdevé de terra (hi ha un cadenat) primer veurem a l’esquerra l’entrada de la  Mina Grott  i després, a la dreta, l’àrea d’estada i l’Espai d’interpretació del Pantà de Vallvidrera, ubicat a la Casa del Guarda (de color rosa).
Davant nostre ens espera un tram esglaonat que ens permet accedir al Pantà de Vallvidrera, just a la zona de la presa (260 m, 10 min).
La imatge actual del pantà és trista, amb poquíssima aigua, degut a la sequera, però també buidat expressament per controlar les espècies invasores.

El Pantà de Vallvidrera des de la presa (260 m)

Girem a la dreta per damunt de la presa i llavors a l’esquerra pel camí pavimentat, que vorejant el pantà ens porta a la cua de l’embassament (ara pràcticament buit). Aquí hem de prendre un corriol que surt per la dreta (263 m, 15 min) i que va ascendint fins a enllaçar, uns cinc minuts després, amb el Camí de la Reineta, al barri de Mas Sauró. Quan hi som hem de continuar amunt per l’esquerra, vorejant un seguit de vivendes, que queden a la nostra dreta. Poc després veurem a mà dreta les escales que hem pujat tantes vegades en les sortides del blog, per anar cap al Mas Sauró. Però en aquesta ruta seguirem el Camí de la Reineta (que ara puja força) fins arribar a l’enllaç amb el Camí de Can Llevallol (340 m, 26 min).
Toca prendre aquest camí-pista (direcció Can Llevallol-Coll de Can Cuiàs) cap a l’esquerra i el seguirem en suau descens fins que trobem a mà dreta el camí que puja cap al Turó d’en Llevallol-Turons de Can Pasqual (333 m, 33 min).

Trencall cap a la carena dels Turons de Can Pasqual (333 m)

Agafem aquest camí-corriol, que primer va pujant, després planeja i torna a pujar. Primer passarem per una torre elèctrica (383 m, 43 min), que passarem per la dreta seguint el corriol, i poc després, al pas per una torreta elèctrica, continuem recte i en una cruïlla de corriols seguim per l’esquerra, i finalment arribarem a la cruïlla per on arriba el corriol-drecera al Mas Sauró (a la dreta) i a quatre passes comptades surt per l’esquerra el corriol que hem de prendre (406 m, 48 min). Atenció a no passar-lo de llarg, perquè està mig amagat.

Accés a l’esquerra al corriol-drecera cap a la carena

En aquest punt abandonem el camí i ens fiquem per un sender a l’esquerra, que s’endinsa al bosc. Seguim aquest corriol, més aviat planer i de bon fer.

Un tram del corriol

Més enllà enllaçarem amb un altre corriol i cal girar a la dreta. Finalment ens creuarem amb un camí, quan ja som a la carena dels Turons de Can Pasqual, per on passa la pista que ve de Les Planes (458 m, 57 min).

Arribada a la carena dels Turons de Can Pasqual

Trenquem a l’esquerra per la pista forestal i molt aviat serem al Turó de Can Pasqual (470 m, 1 hora).

La pista forestal de la carena, molt a prop del Turó de Can Pasqual
Arribada al Turó de Can Pasqual

En arribar-hi veurem a mà dreta el vèrtex geodèsic i un dipòsit d’aigua al costat. Vegeu algunes fotos del cim:

És el tercer cim més alt de Collserola, però fins ara amb la pega de no tenir vistes perquè la densa vegetació ho impedia. Un cim sense vistes perd bona part de l’encant.
Ara les coses han canviat per a bé. Últimament s’han fet tasques de desbrossament i tala d’arbusts i arbres, i això ha aclarit la zona i ha permès tenir vistes, encara que parcials, tant per la banda del Llobregat, com per la del Vallès. Un gran canvi.

Amb l’estada al turó acaba el primer tram de la ruta.

Tram 2
TURÓ DE CAN PASQUAL (470 m) –
SANTA CREU D’OLORDA (327 m)

Pels colls de Can Pasqual i Can Mallol

En el tram següent anirem fins a Santa Creu d’Olorda, en tendència descendent i alternarem camins, carretera i senders. En poc més de mitja hora hi arribarem.
Abandonem el Turó de Can Pasqual i continuem pel camí de carena, que aviat inicia el descens, passem per davant de Can Masdemont fent el revolt a la dreta i poc després enllacem amb el Camí de Can Castellví (431 m).

Enllaç amb el Camí de Can Castellví

És moment de tombar a l’esquerra i de seguida arribarem al Coll de Can Pasqual, per on passa la Carretera de Molins (la BV-1468) (423 m, 1h 10 min).

Coll de Can Pasqual (423 m)

Travessem amb molta cura la calçada per situar-nos a la banda esquerra de la carretera, en direcció a Molins de Rei, això vol dir tombant a la dreta. Farem un tram pel voral de la carretera, condicionat per als vianants. Seguint la carretera primer deixarem a mà esquerra el Centre d’Educació Ambiental Mas Pins, passarem pel punt quilomètric 8 de la carretera i finalment arribarem a l’indret de La Sargantana. Mentrestant, per la banda dreta hem pogut contemplar alguna panoràmica cap al Vallès, amb Montserrat i la Mola al fons.
A La Sargantana hem de tornar a travessar la calçada, amb molt de compte, per situar-nos al trencall que surt per la dreta de la carretera, prenent la direcció Font de Can Mallol-Can Bosquets, amb cadenat a l’accés (398 m).

Trencall a la zona de La Sargantana

Tirem per aquest camí i poc després, en creuar-nos amb un altre camí que ve de la carretera, deixem el camí cap a la Rierada i afagem el sender que, pel mig de la cruïlla i ficant-se al bosc, ens portarà de nou a la carretera de Molins. És un corriol planer, rodejat de vegetació exhuberant, molt bonic, però moltr curt: en un parell de minuts arribarem a la carretera. Però ara no trepitjarem gens d’asfalt perquè tenim un corriol protegit per la barana de la calçada, que ens dirigirà directament al Coll de Can Mallol (376 m, 1h 20 min).

Coll de Can Mallol (376 m)

En aquest punt hem de prendre el camí cadenat que veiem a la foto, en direcció Santa Creu d’Olorda-Turó del Xai-Can Calopa de Dalt.
Girem a la dreta i anem cap allà. Poc després ens trobarem amb una cruïlla de tres camins (veure foto).

Triple cruïlla

Per la dreta aniríem cap al Turó del Xai i Can Calopa de Dalt (veure ruta 39 del blog), pel mig pujaríem cap al Turó d’en Serra, i per l’esquerra -la nostra ruta- anirem cap a Santa Creu d’Olorda.
Així doncs, trenquem cap a l’esquerra pel camí-corriol que, primer amb lleugera ascensió i després en decidit descens, ens conduïrà fins a Santa Creu d’Olorda, podent divisar al fons, a estones, la torre de guaita del Puig d’Olorda. En el tros final del camí vorejarem una central elèctrica i tot seguit ens retrobarem la carretera de Molins. La travessarem un altre cop (ho tornarem a fer al final de la ruta, al Coll de Can Cuiàs) per adreçar-nos a l’entrada del recinte.

Arribada a Santa Creu d’Olorda

Hem arribat a  Santa Creu d’Olorda (327 m, 1h 35 min).
Santa Creu d’Olorda és una gran àrea de lleure, amb diversos elements a destacar: l’ermita de Santa Creu, el Castell d’Olorda (en ruïnes), un restaurant, una àrea de pícnic, una gran esplanada i un ampli aparcament.

És, a més, un centre neuràlgic d’excursions, amb diverses opcions: pujar al proper Puig d’Olorda o fer travesses cap a Molins de Rei, Sant Bartomeu de la Quadra-la Rierada, la Vall de Sant Feliu, Vallvidrera, per on hem vingut nosaltres, o Valldonzella, cap a on anirem després.

Cartell informatiu a l’esplanada

També cal destacar l’espai naturalístic de la Pedrera dels Ocells, situada a pocs metres de l’esplanada.

A l’àrea de Santa Creu d’Olorda, ubicada dins el terme municipal de Barcelona, acaba el segon tram de la ruta.

Tram 3
SANTA CREU D’OLORDA (327 m) –
SANTA MARGARIDA DE VALLDONZELLA (183 m)

Per Can Ferriol i Torre del Bisbe

Comencem el retorn, que farem per la banda de Valldonzella.
Des de l’esplanada ens dirigim al costat on hi ha el restaurant i l’àrea de pícnic, baixem per unes escales de fusta i prenem el camí en direcció a Vall de Sant Feliu-Can Ferriol-Sant Just Desvern (veure foto).

Trencall cap a la Vall de Sant Feliu-Can Ferriol

Tombem a l’esquerra i seguim cap a la dreta pel corriol, que va passant pel mig del bosc, amb diversos trams amb esglaons de pedra per facilitar el descens. Al final enllaçarem amb la pista forestal que rodeja el Torrent d’en Serra (1h 40min).

Quan hi som hem de tombar a la dreta (també podríem tirar per l’esquerra i aniríem a parar al mateix lloc), perquè així passarem per Can Ferriol. Prenem la pista i fem una llarga baixada, obviant els trencalls a la dreta, fins que arribarem a Can Ferriol (199 m, 1h 50 min) per la part superior de la masia.

Pista forestal cao a Can Ferriol
Arribant a Can Ferriol

En ser al nivell de la casa arribarem un camí i hem de girar cap a l’esquerra, passant arran de les parets de la masia (actualment en rehabilitació) i poc després acabarem enllaçant amb una altra pista (la que podíem haver agafat com a alternativa al final del corriol de les escales). En aquest punt (193 m) tombem a la dreta (direcció Vall de Sant Feliu-Torre del Bisbe-Ermita de la Salut), continuant en descens.
Aviat passarem pel trencall cap a La Socarrada (a mà esquerra) i de seguida l’accés a la Font de Can Ferriol (a la dreta). I tot seguit arribarem a una nova cruïlla de pistes (170 m, 1h 55 min).

Trencall a l’esquerra, cap a la Torre del Bisbe

Aquí hem de continuar la ruta per la pista de l’esquerra (direcció Torre del Bisbe-Santa Margarida de Valldonzella). Seguim el camí, en lleugera pujada, passem per un forn de calç (a l’esquerra) i més endavant, en un revolt, deixem a la dreta el corriol cap a Can Parellada, i finalment arribarem a la Torre del Bisbe (186 m).

Forn de calç
Torre del Bisbe

A tocar de la masia tenim una altra cruïlla de camins: ara hem de seguir per la dreta (direcció Santa Margarida-Forn de calç-Carretera de Molins), passant arran de la casa (veure foto).

Cruïlla de camins a la Torre del Bisbe (186 m)

Més enllà deixarem a la dreta el corriol cap al Fornot de les Torres (forn de calç)-Penya del Moro, i una estoneta després ja arribarem a Santa Margarida de Valldonzella (183 m, 2h 10 min).

En aquest indret històric, ara en ruïnes, tenim la Torre de Santa Margarida (que queda amagada, tapada pel marge, amb un accés per un camí poc fressat ), part de l’antic Monestir de Valldonzella, que podem veure a l’esquerra del camí, i al final, a la dreta del camí, hi ha la Font de Santa Margarida. Vegeu-ne unes fotos:

Per conèixer la història d’aquest indret podeu consultar aquesta web.
I aquí acaba la tercera fase de la circular.

Tram 4
SANTA MARGARIDA DE VALLDONZELLA (183 m)
COLL DE CAN CUIÀS (314 m)
Pel Camí de Valldonzella i Corriol del Coll de Can Cuiàs

En el tram següent anirem fins al Coll de Can Cuiàs, molt a prop del nostre destí final. Aquesta fase presenta dues parts: una primera de pujada sostinguda per la pista forestal que va cap al Coll de les Torres, havent de superar uns 145 metres de desnivell, i una segona part planera pel corriol que surt de la zona de la Coscollera i resseguint la Vall de Sant Just arriba al Coll de Can Cuiàs, on ens retrobarem amb la Carretera de Molins.

Sortim de Valldonzella i aviat, en el primer revolt de paella, comença la pujada. La pista va guanyant alçada serpentejant pel bosc. En un segon revolt de paella trobarem el trencall (a la dreta) cap a la Font del Broll- Penya del Moro i nosaltres continuem sempre en direcció al Collet de les Torres-Carretera de Molins (244 m).

Pal senyalitzador al segon revolt de paella
Vista del Puig d’Olorda des del revolt

Seguim la pista cap amunt, en un tram més aviat monòton.

Seguim per la pista del Coll de les Torres amunt

I atenció perquè un cop hem passat per un tercer revolt de paella, poc després hem d’estar molt alerta perquè haurem d’abandonar la pista per un corriol que surt per la dreta i remunta pel bosc fins a la zona de la Coscollera (314 m, 2h 37 min).

Zona per on hem d’abandonar la pista, per un corriol a la dreta
Entrada del corriol (foto de la ruta 83, del 31 de gener de 2023)

Si ens passem el trencall, més amunt acabarem al Coll de les Torres i haurem d’arribar al Coll de Can Cuiàs per la Carretera de Molins, una alternativa menys atractiva.
En aquesta ruta, però, ho farem per corriols. Primer farem el curt corriol que en un parell de minuts ens portarà a la carena del Coll de les Torres-Coscollera (328 m, 2h 40 min)..
Des d’aquí prendrem el camí que baixa recte, en direcció a Can Vilà-Sant Just Desvern-Coll de Can Cuiàs-Vallvidrera (veure foto).

Cruïlla de camins a la carena del Coll de les Torres-Coscollera (328 m)

Fem un tros de baixada pronunciada, des de la qual veiem al fons el Tibidabo i la Torre de Collserola i a la dreta la cresta de Sant Pere Màrtir, fins arribar al primer revolt, molt aviat (314 m).

Des del revolt surt, per l’esquerra un corriol que puja al camí del Coll de les Torres i recte veiem el corriol cap al Coll de Can Cuiàs, que és el que hem d’agafar.

Accés al corriol al Coll de Can Cuiàs

Seguim el corriol que passa per sobre la vall de Sant Just, un caminet més aviat planer, que més endavant travessa un vial asfaltat (el Passeig de la Muntanya) (308 m) i més enllà acaba a la pista de Can Fatjó, a sota mateix del Coll de Can Cuiàs.

Un tram del corriol; al fons veiem la masia de Can Cuiàs

Girem a l’esquerra i de seguida ens trobarem la Carretera de Molins, travessem la calçada i ja serem a l’esplanada del Coll de Can Cuiàs (314 m, 3 hores). A la dreta, dalt d’un turó, hi ha la masia de Can Cuiàs.

Coll de Can Cuiàs (314 m)

Tram 5
COLL DE CAN CUIÀS (314 m)
SANTA MARIA DE VALLVIDRERA (257 m)

Per la Font de l’Espinagosa i Pantà de Vallvidrera

Al Coll de Can Cuiàs vaig quedar-me sense bateria al mòbil, ja es nota en l’última foto que vaig tirar, que ha sortit desenfocada, i explica la interrupció sobtada del track de Wikiloc. Però no és problema perquè l’últim tram és prou conegut pels caminants de Collserola.

Per acabar la ruta circular manca el retorn al punt de partença, Santa Maria de Vallvidrera.
Per això prendrem la pista que des de l’esplanada surt per la dreta, en direcció contrària a la masia aturonada de Can Cuiàs, i va cap a Vallvidrera (Camí de Santa Creu d’Olorda a Vallvidrera) i la seguirem un bon tros fins que arribem al trencall a la Font de l’Espinagosa-Font de Can Llevallol-Pantà de Vallvidrera (338 m), a l’esquerra.
En ser-hi continuem en direcció al pantà en descens per un camí que primer passa per la Font de l’Espinagosa (320 m), a mà esquerra després d’un revolt, i que acaba al Pantà de Vallvidrera, a la zona de la cua de l’embassament (262 m).
Poc abans pasarem per unes vivendes, a la dreta, i resseguint les cases prenem el corriol, que per la dreta, voreja el Pantà de Vallvidrera. Ja hem dit a l’anada que l’embassament es troba actualment pràcticament buit.
Seguim el pantà per la banda oposada respecte a l’anada, i anem a parar a la zona de la presa (260 m, 3h 25min). En aquest punt precís completem la circular de la caminada.

Només ens resta desfer el camí que ja hem seguit a l’anar, baixar les escales, passar pel costat de la Casa del Guarda i i’àrea d’estada, a l’esquerra, i veure a la dreta la boca (reixada) de la Mina Grott.
I de seguida entrem a la zona de vivendes de la barriada de Santa Maria de Vallvidrera, continuant pel Camí del Pantà fins a la plaça del Mina Grott, llavors girem a la dreta vorejant la plaça i finalment trenquem a la dreta pel Camí del Cama-sec, poc després deixem la parròquia de Santa Maria a l’esquerra i acabem el trajecte a l’àrea de lleure de Santa Maria de Vallvidrera, a la zona d’aparcament (257 m, 3h 35 min).
Aquí acaba la ruta.

DESNIVELLS I TEMPS PER TRAMS
Desnivell en metres / Temps en minuts

TramDesnivellTemps
Santa Maria de Vallvidrera (àrea de lleure)-Pantà de Vallvidrera (presa)+310′
Pantà de Vallvidrera (presa)-Turó de Can Pasqual+ 21050′
Turó de Can Pasqual-Coll de Can Pasqual (Ctra. Molins)– 4710′
Coll de Can Pasqual-Coll de Can Mallol– 4710′
Coll de Can Mallol-Santa Creu d’Olorda– 4915′
Santa Creu d’Olorda-Can Ferriol– 12815′
Can Ferriol-Torre del Bisbe-Santa Margarida de Vallvidrera– 1620′
Santa Margarida de Valldonzella-Zona Coll de les Torres/Coscollera+ 14530′
Zona Coll de les Torres/Coscollera-Coll de Can Cuiàs– 1420′
Coll de Can Cuiàs-Font de l’Espinagosa-Pantà de Vallvidrera (presa)– 5425′
Pantà de Vallvidrera (presa)-Santa Maria de Vallvidrera (àrea de lleure)– 310′
Totals acumulats+ 358
– 358
3 h 35′

Desglossament del temps per etapes:
Santa Maria de Vallvidrera-Turó de Can Pasqual: 60 min
Turó de Can Pasqual-Santa Creu d’Olorda: 35 min
Santa Creu d’Olorda-Santa Margarida de Valldonzella: 35 min
Santa Margarida de Valldonzella-Coll de Can Cuiàs: 50 min
Coll de Can Cuiàs-Santa Maria de Vallvidrera: 35 min

Distribució del temps (fins al Coll de Can Cuiàs):
47 % en pujada, 11 % en pla i 42 % en baixada.

Per la Mina Juanita i Sant Pere Màrtir

Plaça Mireia-Mirador dels Xiprers-Mina Juanita-Coll del Portell-Sant Pere Màrtir-Mirador dels Xiprers-Plaça Mireia

DADES TÈCNIQUES

  • Caminada núm. 89
  • Data: dijous, 27 de juliol de 2023
  • Inici i final: aparcament Plaça Mireia (Esplugues de Llobregat)
  • Sector: vessant de Barcelona (Sant Pere Màrtir)
  • Distància: 6 km
  • Temps: 1 h 35 min
  • Desnivell: + 135 m / – 135 m
  • Dificultat: moderada
  • Tipologia: circular

ITINERARI

Plaça Mireia-Passeig de les Aigües (pas Mirador dels Xiprers)-Torrent Font del Lleó-Mina Juanita-Carena St.Pere Màrtir-Coll del Portell-Turó de Sant Pere Màrtir-Camí pavimentat-Passeig de les Aigües (pas Mirador dels Xiprers)-Font de la Mandra-Plaça Mireia.

MAPA DE LA RUTA

RUTA A WIKILOC

LLOCS D’INTERÈS

  • Mirador dels Xiprers
  • Passeig de les Aigües
  • Mina Juanita
  • Coll del Portell
  • Sant Pere Màrtir (o Puig d’Ossa)
  • Font de la Mandra
  • Àrea de lleure de Sant Pere Màrtir

COMENTARI

Circular des de Plaça Mireia, d’uns 6 km, amb dos grans objectius. El primer, visitar la Mina Juanita, una antiga mina de ferro i plom, que conserva dues cavitats amb galeria, i fer-ho pujant pel dret pel Torrent de la Font del Lleó, des del Passeig de les Aigües fins a la carena de Sant Pere Màrtir. L’estada a la zona minera és un atractiu pels amants de l’espeleologia i de la geologia, especialment de la mineralogia.
El segon objectiu és pujar al turó de Sant Pere Màrtir pel camí de carena que ve de Vallvidrera i fer el descens pel camí pavimentat que acaba al Passeig de les Aigües. El cim és el més alt de la part meridional de la Serra de Collserola, característic per la presència al cimal d’una gran antena de telefonia, visible des de molts punts a la rodona. A banda, trobem una torre de guaita, runes de l’antiga ermita de Sant Pere Màrtir i unes bateries antiàeries dels temps de la guerra civil. El cim, a més, és tot un mirador de 360 graus, des d’on podem contemplar grans panoràmiques de Collserola, el Barcelonès i la plana del Llobregat.
Durant la ruta també farem petites parades al Mirador dels Xiprers i al final a la Font de la Mandra, a l’àrea de Plaça Mireia, gran espai que ens ofereix un bon nombre de serveis per completar la sortida.
Avís important: els temps de la caminada són nets, sense comptar les estades (més o menys llargues, a gust del caminant) a Mina Juanita i a Sant Pere Màrtir.

DESCRIPCIÓ DE LA RUTA

Tram 1
PLAÇA MIREIA (262 m) –
MINA JUANITA (300 m)

Pel Passeig de les Aigües i Torrent de la Font del Lleó

Situats a la rotonda de Plaça Mireia (262 m) hem d’anar a on comença el Passeig de les Aigües (hi ha un cartell del Parc). Posats de cara al camí (tancat amb cadena) tenim a la dreta el restaurant, la Font de la Mandra i l’àrea de pícnic.

Prenem la pista i anem ascendint suaument rodejant la muntanya de Sant Pere Màrtir, amb vistes d’Esplugues i entorn a la dreta, fins a un primer revolt tancat, per on arriba el camí pavimentat (propietat de la Companyia d’Aigües) que puja de Finestrelles i va a la Caseta de les Aigües i a dalt del cim. Podem retallar el revolt prenent una curta drecera molt fressada. Des d’aquest punt comença un petit tram cimentat, en pujada, que en pocs metres ens durà a la passera de fusta que voreja la Caseta de les Aigües. Mirant cap amunt ja veiem l’antena de Sant Pere Màrtir.

Pas per la Caseta de les Aigües. Al fons l’antena de Sant Pere.

Al final de la passera reprenem la pista, poc després deixem la cruïlla per on continua la pista pavimentada fins a dalt el cim (la farem de baixada, al retorn) i, ja per camí de terra seguim pel Passeig de les Aigües.
De seguida arribarem al Coll de Finestrelles, on a la dreta tenim el Mirador dels Xiprers (290 m, 13 min). A l’indret hi ha una font, una bancada de pedra per seure i una barana-mirador des d’on podem veure bones vistes de Barcelona i la plana del Llobregat. A banda i banda de la pista passa el corriol de carena, que uneix el barri de Finestrelles amb Sant Pere Màrtir.

Cartell al Mirador delx Xiprers
Panoràmica de Barcelona

Abandonem el mirador i seguim la pista principal, ara encarats a la carena on veiem al fons la Torre de Collserola, el temple del Tibidabo i l’Observatori Fabra, i a la dreta, grans vistes de Barcelona, des de Montjuïc fins al Maresme.

Pel Passeig de les Aigües

Continuem per la pista planera, passarem per unes vivendes i més endavant arribarem al revolt per on passa el Torrent de la Font del Lleó (282 m, 25 min). Ho sabrem per unes estaques que sostenen un filat, que fa de barana al desnivell de la torrentera (veure foto), i també perquè és un lloc amb escassa vegetació i es veu perfectament la cresta de Sant Pere Màrtir.

Revolt per on passa el Torrent de la Font del Lleó
Indret del Torrent de la Font del Lleó on hi ha Mina Juanita. Per aquí hem de pujar.

Arriba l’hora de deixar el plàcid Passeig de les Aigües i iniciar la part més dura de la caminada: l’ascensió pel dret per anar a visitar Mina Juanita.
No hi ha camí, o sigui que haurem de pujar pel dret, per un terreny rocallós i amb força pendent. Cal anar amb molt de compte per evitar relliscades, no hi ha massa punts per agafar-se i sovint més que caminar haurem de trepar. Però no ha de ser problema si estem mínimament en forma. Només cal trepitjar bé.

Nota important: si preferiu caminar més sobre segur, una alternativa per arribar a la mina, encara que no tan directament, és caminar des del revolt del torrent uns pocs metres més pel Passeig de les Aigües, i a mà esquerra prendre el primer corriol que veurem, que s’enfila pel vessant de la muntanya. Passarem per un caminet ben fressat i a mitja pujada, en arribar a l’alçada de la zona minera (que s’ìntueix), hem de tirar avall a l’esquerra per arribar a les cavitats de la mina. En acabar la visita retornem al corriol per seguir-lo amunt fins a la cresta.

En aquesta ruta optem per la via directa pujant pel torrent per accedir a la mina, cosa que farem en menys de 10 minuts (prenent-nos-ho amb calma).

Tram recorregut fins arribar a Mina Juanita. Al fons, Barcelona, la muntanya de Montjuïc i el port.


Quan arribem a la zona de Mina Juanita (300 m, 32 min) primer veurem, a mà dreta, l’entrada a la cavitat petita, amb un curt corredor, fàcilment accessible.

Després, un xic més amunt, veurem dos forats més (els ulls de Mina Juanita) , que són xemeneies de la cavitat petita.

Finalment, al mateix nivell i a poca distància veurem l’entrada de la cavitat superior, amb una galeria més llarga, irregular i fosca. Aquí veieu l’entrada.
Per raons òbvies, no és aconsellable entrar a la mina si aneu sols.

No cal dir que la mina té un especial interès per als amants de la geologia, espècialment de la mineralogia, i de l’espeleologia.
Si voleu més informació de la Mina Juanita de Collserola podeu:
– consultar el complet i documentat treball de fi de grau de l’Eloi Guerrero Loran, en format PDF,
– mirar aquest blog d’un grup d’espeleòlegs, amb una sèrie de fotografies, a espeleodijous.cat, o
– veure aquest curt reportatge que va fer ja fa uns anys Betevé, la televisió local de Barcelona, a beteve.cat.
I a Internet segur que trobareu moltes més dades i documents gràfics o audiovisuals.

Tram 2
MINA JUANITA (300 m) –
SANT PERE MÀRTIR (389 m)

Pel Coll del Portell i camí de carena

Feta la visita a la mina ens falta seguir amunt pel torrent de la Font del Lleó cap a la carena que veiem al damunt dels nostres caps. Hem de seguir pujant per un tram que seguex amb roca i, a més, pinassa. Seguirem agafant-nos amb el que trobem, amb les braques dels arbres o els caires de les roques si cal.

La part superior de la mina, mirant cap a la carena
Mirant cap a Barcelona

Sigui com sigui, hem d’anar progressant, amb la mateixa prudència que abans, i quan ja hem superat la zona ensotada de la mina, hem de procurar anar desplaçant-nos cap a la dreta fins a coincidir amb el corriol que voreja el torrent.

Arribats al corriol s’acaba l’estat d’alerta i ja podrem caminar amb normalitat, fent els darrers metres pel caminet, tot trepitjant roques amb restes evidents de minerals, fins arribar a dalt la carena.

Arribem a la carena pel costat d’uns bancs de fusta i amb la muntanya de Sant Pere Màrtir a l’esquerra . Aquest turó de l’antena és el nostre següent objectiu.

Arribada a la carena; al fons Sant Pere Màrtir
Panoràmica del torrent on hi ha la Mina Juanita, que queda ensotada, amb el Passeig de les Aigües al final, i Barcelona al fons.
També observem el corriol que voreja el torrent,

Al camí de carena (341 m, 50 min) hem de girar a l’esquerra, tot passant de llarg el camí que surt de front per la dreta (direcció Can Baró-Can Carbonell-Sant Just Desvern) i més endavant, al Coll del Portell (337 m), fem el mateix amb el camí que surt avall en diagonal cap a Plaça Mireia pel club de tennis.

Camí de carena a Sant Pere Màrtir

Comença el tram d’ascensió al cim, en dues parts, una de pujada suau i una de desnivell superior, poca estona però. Des del coll, en uns 10 minuts serem a dalt. Hi ha caminets paral·lels al camí que hi pugen.

Pujant cap al cim
Mirada enrere cap al Coll del Portell, en plena pujada

En l’ascensió anirem veient l’antena i la torre de guaita, que ens marquen la referència i sembla que ens observin…

Finalment arribarem a Sant Pere Màrtir o Puig d’Ossa (389 m, 1 hora).
Mirant enrere veiem el tram de la carena que hem fet per arribar fins aquí dalt.

Camí de carena mirant cap al Tibidabo

Al cim tenim, a més de la torre de vigilància d’incendis forestals (la torre ‘Golf’ del Parc), un mirador sobre Collserola, uns panells informatius de l’indret i les runes de l’antiga ermita de Sant Pere Màrtir, amb un rètol explicatiu i reivindicatiu del Grup d’Estudis d’Esplugues, col·locat l’any 2005.

Rètol a les restes de l’antiga ermita

I les vistes des d’aquest lloc estratègic són fantàstiques, en totes direccions, cap a Collserola-Vallvidrera-Tibidabo, cap a Barcelona i litoral proper, amb la serra de Marina i el Montseny al fons, i la muntanya de Montjuïc, cap al Baix Llobregat i muntanyes de l’Ordal i el Garraf.
Heus aquí una petita mostra del paisatge que es contempla des d’aquest cim, encara que el dia de la sortida no hi havia massa bona visibilitat.

Vista cap al Tibidabo i Barcelona

En el lloc de l’ermita s’hi va instal·lar als anys setanta una enorme antena de telecomunicacions (propietat de ‘Telefónica’), que ocupa tot el cim de la muntanya.

Passant per un caminet que voreja l’edificació de l’antena per la dreta, anirem a l’altra banda del cim. En aquest cantó hi ha un mirador, amb vistes de la plana del Llobregat i Barcelona i el conjunt de bateries antiàries dels temps de la guerra civil, amb un panell informatiu al mirador. Podem seguir un circuit esglaonat fent una petita volta per l’indret.

Caminet rodejant l’edifici de l’antena
Mirador de les bateries
Panell informatiu
Espai de les bateries antiaèries
L’antena de telecomunicacions des del mirador de les bateries

Visitades les bateries podem prendre el camí pavimentat per baixar ja cap al Passeig de les Aigües, però tornem a l’altra banda del cim, per prendre el camí de terra que voreja l’antena per l’altra costat, seguint el senyal cap a la dreta (direcció Passeig de les Aigües-Parc de Cervantes-Finestrelles).

Pal indicador al cim

Al costat mateix hi ha, al terra, el senyal geodèsic de l’Institut Cartogràfic de la Generalitat de Catalunya, corresponent al turó de Sant Pere Màrtir (senyal 287126022).

Senyal geodèsic del cim

Tram 3
SANT PERE MÀRTIR (389 m) –
PLAÇA MIREIA (262 m)

Pel camí pavimentat i Passeig de les Aigües

Deixem el cim pel camí de terra que passa per l’esquerra de l’antena de telèfons avall i de seguida enllaçarem amb el camí pavimentat, que ve de l’entrada a de l’edifici de la ‘Telefónica’, just al davant del mirador de les bateries.
Hi arribem en un revolt tancat (374 m), per on neix a l’esquerra un corriol carener que baixa directament al Mirador dels Xiprers (via que ja hem fet en d’altres ocasions), però en aquesta ruta toca seguirl a pista cimentada fins arribar al Passeig de les Aigües, en un punt entre la Caseta de les Aigües i el Mirador dels Xiprers.

El camí de baixada passa per diversos recolts tancats i el trajecte ens ofereix tota l’estona vistes espectaculars de l’entorn.

Camí pavimentat baixant cap al Passeig de les Aigües
Vista baixant pel camí, amb Plaça Mireia en primer terme

A mida que ens acostem a baix, ja veurem a vista d’ocell la Caseta de les Aigües i la passera de fusta que la rodeja, i al capdavall arribarem a la cruïlla amb el Passeig de les Aigües.

Vista de la Caseta de les Aigües i la passera de fusta, des del camí pavimentat
Enllaç amb el Passeig de les Aigües

Al ser-hi (294 m), girem a l’esquerra i fem els pocs metres que hi ha fins al Mirador dels Xiprers (290 m, 1h 18 min), per tornar-hi a fer una segona petita estada.

Sant Pere Màrtir des del Mirador dels Xiprers
Panoràmica de la plana del Llobregat

Després reculem pel Passeig de les Aigües per retornar a Plaça Mireia, rodejant la muntanya de Sant Pere Màrtir.
Primer passarem pel trencall del camí pavimentat a Sant Pere.

I poc després arribarem a la zona de la Caseta de les Aigües que vorejarem per la passera de fusta.

Farem una baixada fins al revolt amb drecera, i ja per camí de terra ens anirem acostant a Plaça Mireia.

Plaça Mireia en el punt de mira

Abans d’arribar a la rotonda, farem una breu visita a la Font de la Mandra, que cau a l’esquerra, baixant per unes escales (265 m). La font es troba al costat del restaurant Espai Mireia i a tocar de la rotonda.

Feta la visita només ens cal tornar al camí i fer els pocs metres fins a la Plaça Mireia (262 m, 1h 35 min). Aquí acaba la sortida.
A l’indret disposem d’una completa àrea de lleure, a banda i banda de la plaça-rotonda.

DESNIVELLS I TEMPS PER TRAMS
Desnivell en metres / Temps en minuts

TramDesnivellTemps
Plaça Mireia-Mirador dels Xiprers, pel Passeig de les Aigües+ 2813′
Mirador dels Xiprers-Torrent Font del Lleó (accés Mina Juanita), pel Passeig de les Aigües– 812′
Ascensió pel dret a Mina Juanita+ 187′
Ascensió pel dret i corriol a carena St. Pere Màrtir+ 4118′
Pujada a Sant Pere Màrtir pel Coll del Portell+ 4810′
Descens de St. Pere Màrtir al Mirador dels Xiprers, pel camí pavimentat i Passeig de les Aigües– 9918′
Mirador dels Xiprers-Plaça Mireia, pel Passeig de les Aigües– 2817′
Totals acumulats+ 135
– 135
1 h 35′

Desglossament del temps per etapes:
Plaça Mireia-Torrent Font del Lleó: 25 min
Torrent Font del Lleó-Mina Juanita-Carena: 25 min
Coll del Portell-Sant Pere Màrtir: 10 min
Sant Pere Màrtir-Plaça Mireia: 35 min

Distribució del temps:
32 % en pujada, 23 % en pla i 45 % en baixada.

De Ciutat Meridiana a Cerdanyola, passant per tres aqüeductes

Travessa pel nord de Collserola, passant per Font Muguera, Turó de la Qüestió, Mirador de l’Estrella, Bosc de les Cendres, Can Catà i els aqüeductes de Ciutat Meridiana, Tapioles i Canaletes

DADES TÈCNIQUES

  • Caminada núm. 88
  • Data: dimecres, 28 de juny de 2023
  • Inici: metro Ciutat Meridiana (L11)
  • Final: estació Cerdanyola del Vallès (Renfe)
  • Sector: vessant del Vallès (Montcada-Cerdanyola)
  • Distància: 11,35 km
  • Temps: 2 h 45 min
  • Desnivell: + 163 m / – 190 m
  • Dificultat: moderada
  • Tipologia: travessa lineal (només anada)

ITINERARI

Ciutat Meridiana (metro L11)-Ca n’Oller-Aqüeducte de Ciutat Meridiana-Font Muguera-corriol a carrer Perafita-Camí Cementiri (dipòsits)-Turó de la Qüestió-Camí Bosc de la Qüestió -Mirador de l’Estrella-Torrent del Cargol-Aqüeducte de Tapioles-Tanatori de Collserola (Bosc de les Cendres)-Can Catà-Torrent de Canaletes-Aqüeducte de Canaletes-Parc de la Riera-Ronda de Cerdanyola-carrer dels Reis-avinguda Primavera-Cerdanyola del Vallès (estació Renfe).

MAPA DE LA RUTA

RUTA A WIKILOC

LLOCS D’INTERÈS

  • Aqüeducte de Ciutat Meridiana
  • Font Muguera
  • Turó de la Qüestió
  • Bosc de la Qüestió
  • Mirador de l’Estrella
  • Aqüeducte de Tapioles
  • Bosc de les Cendres (Tanatori de Collserola)
  • Can Catà
  • Aqüeducte de Canaletes

COMENTARI

Caminada pel nord de la Serra de Collserola, cap al vessant del Vallès, fent la travessa des del barri de Ciutat Meridiana fins a Cerdanyola. En el trajecte passarem pels termes municipals de Barcelona, Montcada i Reixac i Cerdanyola del Vallès, i recorrerem diversos punts d’interès.
Començarem per l’Aqüeducte de Ciutat Meridiana i l’àrea d’estada de Font Muguera; després pujarem al Camí del Bosc de la Qüestió i de seguida farem la curta ascensió al Turó de la Qüestió. Llavors seguirem pel bosc fins arribar al Mirador de l’Estrella. Des d’aquí ens dirigirem al Torrent del Cargol per anar a veure l’Aqüeducte de Tapioles i després pujarem fins al Tanatori de Collserola, que passarem per un extrem, vorejant l’Oratori i el Bosc de les Cendres, per enllaçar amb la carretera del Cementiri. A partir d’aquí anirem cap a la masia de Can Catà pel Camí de la Serra de na Joana, i seguirem per la pista de Can Catà en direcció Cerdanyola, a on arribarem després de visitar l’Aqüeducte de Canaletes, el tercer aqüeducte de la ruta, i passar per un extrem del Parc de la Riera.
En definitiva, un itinerari sense massa complicacions, passant per una font, un turó, un mirador, un bosc especial, una masia i tres aqüeductes.

Bosc de la Qüestió

DESCRIPCIÓ DE LA RUTA

Tram 1
CIUTAT MERIDIANA (L11) (98 m) –
MIRADOR DE L’ESTRELLA (110 m)

Per Font Muguera i Bosc de la Qüestió

1. Sortim de l’estació Ciutat Meridiana (L11) (98 m) i anem a travessar l’avinguda Rasos de Peguera per passar entre els blocs de pisos de Ca n’Oller. Al primer trencall tombem a l’esquerra avall per unes escales i anem a sortir a un caminet que baixant ens deixa just al costat del complex esportiu del barri i en front de l’imponent aqüeducte de Ciutat Meridiana (o Aqüeducte del Vallès) (76 m).
Girem a la dreta i passem per sota de l’aqüeducte.
Podeu conèixer la història i veure més fotos de l’aqüeducte en aquesta web.

Aqüieducte de Ciutat Meridiana, miran t cap al camí a la Font Muguera
Aqüeducte de Ciutat Meridiana, mirant enrere, cap al barri

2. Seguim el camí en lleugera pujada i en menys de deu minuts, arribarem a l’esplanada de l’àrea d’estada de la Font Muguera (106 m, 12 min). L’espai inclou la font i a un nivell més elevat una àrea de pícnic, amb taules i bancs de fusta.

3. Des de la font tenim dues opcions per continuar l’excursió: o prendre un corriol que surt per darrera l’àrea de pícnic i puja molt directe enmig del bosc fins enllaçar amb el Camí del Cementiri (174 m), o seguir una ruta sense un desnivell tan sobtat, encara que més llarga. En aquesta sortida seguirem aquesta segona opció.
Deixem la font pel mateix camí per on hem arribat, reculant uns metres fins que trobem, de seguida i per l’esquerra, un corriol que s’enfila decidit en direcció a uns blocs de pisos del barri de Ciutat Meridiana, que treuen el cap per damunt dels arbres (109 m).

Trencall del corriol, a mà esquerra

Pugem per aquest caminet fins a la zona de vivendes del carrer de Perafita, a un primer nivell, i a través d’unes escales, a un segon nivell.

4. En aquesta segona esplanada surt, per la nostra esquerra, per on hi ha un mirador amb uns bancs de fusta, un camí ample que ens portarà fins a dalt la carena (139 m, 17 min).

Agafem cap a la dreta aquest camí, en pujada considerable. Primer passarem per un primer dipòsit d’aigua i seguirem pujant fins arribar al punt més alt (174 m) on veiem uns corriols per l’esquerra (un d’ells és el que puja directe de la Font Muguera i l’altre fa drecera cap al camí de carena, en direcció al Coll de Peirà). Nosaltres seguim el camí i llavors iniciarem un lleuger descens per passar pel costat de dos grans dipòsits d’aigua (els Dipòsits Torre Baró 1A i 1B). Passat el segon el camí s’enfila força per superar els pocs metres que ens falten per enllaçar amb el camí del bosc (183 m, 29 min), just davant d’un dels accessos del Cementiri de Collserola.

Darrers metres abans d’enllaçar amb el camí de carena
Enllaç amb el camí del Bosc de la Qüestió

5. Nosaltres hem de girar a la dreta, per un bonic camí que va planejant pel Bosc de la Qüestió.

Camí del Bosc de la Qüestió

Ben aviat però ens desviarem una mica del camí per un corriol que surt per la dreta, molt marcat pel pas de bicicletes, i farem una curta i fàcil ascensió fins al Turó de la Qüestió, amb un senyal geodèsic (193 m, 33 min).

Corriol de pujada al Turó de la Qüestió

El turó no té vistes perquè, com molts d’altres a la serra de Collserola, està cobert de vegetació; són cims de poca alçària.

Continuem pel corriol, ara en baixada, amb algun tros força aixargallat, i tornem a enllaçar amb la pista del Bosc de la Qüestió, just per on arriba, per la dreta, una altra pista procedent de Can Cuiàs. Nosaltres hem de seguir recte (veure foto).

Retorn al camí del Bosc de la Qüestió

6. El proper objectiu és el Mirador de l’Estrella. Hi som a prop. Hem de seguir la pista principal del Bosc de la Qüestió, ara transitant per sobre del Parc de Can Cuiàs, que cau a la dreta.

Un dels corriols que surt per l’esquerra porta cap al Torrent del Cargol (veure foto de dalt), opció que podem fer si no volem arribar fins al mirador.
Nosaltres seguim fins al final, on ens trobem amb una cruïlla de camins.

Arribant a la cruïlla de camins a la part alta del Parc de Can Cuiàs; al fons el Tutó de Montcada
Escultura de colors per impedir el pas de bicicletes en una rampa graonada

Per la dreta ens dirigiríem al Parc de Can Cuiàs, per l’esquerra baixaríem en direcció al Torrent del Cargol-Carretera del Cementiri, per pista o per escales (per on hi ha una escultura filtre-bicicletes), i seguint recte anem directes al Mirador de l’Estrella (110 m, 49 min).

Mirador de l’Estrella
Vista des del mirador, amb els turons de Quatre Pins i el de Montcada; a sota la C-58

Des del mirador tenim vistes del Turó dels Quatre Pins i el Turó de Montcada, així com de la Serra de Marina, al davant, i per sota podem veure un bon tram de l’autopista C-58.
En aquest mirador acaba la primera etapa de la ruta.

Tram 2
MIRADOR DE L’ESTRELLA (110 m) –
CAN CATÀ (89 m)

Pel Torrent del Cargol i Tanatori de Collserola

7. El següent tram és més complicat perquè passarem per corriols no gaire fressats, davallant enmig del bosc fins al fons del Torrent del Cargol, per anar a veure l’Aqüeducte de Tapioles.
En aquest punt cal advertir que hi ha una opció una mica més llarga però més fàcil per arribar al torrent, sense haver de passar per corriols boscans. L’alternativa parteix del mirador i consisteix en baixar per les escales de l’escultura de colors, en arribar al camí tombar cap a l’esquerra i a la segona cruïlla de camins girar de nou a l’esquerra per un camí que passa paral·lel al torrent i va a parar a l’aqüeducte i més enllà arriba fins al Cementiri de Collserola.

En aquesta sortida seguirem l’opció més aventurera.
Abandonem el mirador i desfem un tros de camí, retornant al camí del Bosc de la Qüestió. Un cop passada la cruïlla de camins i l’escultura de colors, veiem a la dreta un corriol que puja suaument endinsant-se al bosc (veure foto). Hem de prendre aquest corriol, que surt per la dreta.

El corriol que hem d’agafar

Anem pujant fins a coincidir amb l’altre corriol (que hem vist abans, anant cap al mirador) (145 m) i en ser-hi hem de trencar a la dreta, ja encarats al Torrent del Cargol, que s’intueix bastants metres més avall. Poc després ens trobarem amb una segona cruïlla de corriols, els dos baixen cap al torrent, però és recomanable prendre el de la dreta i anar seguint avall en direcció a l’única torre elèctrica que hi ha en aquesta zona, Quan la veiem ens servirà de punt de referència.

Quan arribem a la torre elèctrica (104 m, 1 hora) hem d’anar per l’esquerra per agafar un corriol que baixa cap al fons del torrent.

Poc després passarem per unes restes de l’aqüeducte, molt tapat per la vegetació.

Seguim baixant fins que arribarem al riuet del Torrent del Cargol, des d’on ja s’entreveu, entre la vegetació, el segon aqüeducte de la ruta. Per travessar-lo hi han pilona de ciment i una corda per ajudar-nos a passar el lleuger desnivell fins assolir l’altra banda, per on passa un camí molt més fressat que el corriol que ens ha portat fins aquí (és per on arribaríem en l’alternativa).

Pas pel riuet del Torrent del Cargol

Travessat el riuet i accedit al camí i ja tenim al davant l’Aqüeducte de Tapioles (o del Torrent de les Tapioles) (81 m, 1h 12 min).

Aqüeducte de Tapioles

Més fotos de l’aqüeducte:

8. Vist l’aqüeducte tornem al camí que passa per sota i continuem per on hem arribat i el seguim un tros més amunt (direcció nord) fins que veiem a mà esquerra, escampades pel vessant de la mjuntanya, les restes d’un antic campament de barraques. Quan hi som hem de pujar directe pel vesssant, sempre amunt, esquivant les nombroses deixalles i brossa, inclosos trossos d’uralita, que queda encara del barraquisme.

Camí del Torrent del Cargol
Pas per la zona del campament de barraques

És urgent una neteja d’aquesta zona, que enlletgeix el paisatge prou bonic del Torrent del Cargol. La marxa per aquest tram és el més desagradable de l’excursió.
Per sort no és massa llarg i acaba quan assolim el corriol que passa uns metres més amunt. Quan hi som hem de girar a l’esquerra i poc després arribarem al Tanatori de Collserola, per la banda de l’Oratori Exterior (118 m, 1h 23 min).

Tram final del corriol cap al Tanatori
Arribada al Tanatori de Collserola, per la zona de l’Oratori Exterior

9. El pas pel Tanatori el fem per la carretera perifèrica, tocant a muntanya. Tirem per l’esquerra vorejant l’Oratori i arribant a la part posterior del Tanatori (zona de Sales de Vetlla). Aquí veurem a l’esquerra l’accés al Bosc de les Cendres (120 m).

Accés al Bosc de les Cendres

El Bosc de les Cendres és un espai en plena muntanya, on estan dipositades les cendres dels difunts. És un lloc que fa molt de respecte. Val la pena fer-hi una visita. Des de l’entrada pugem per les escales a la dreta i anem seguint el camí pavimentat per acabar donant la volta i tornar al punt d’inici. La visita la podem fer en cinc minuts.

Més fotos de l’espai:

Quan retornem a la carretera perifèrica, davant de les Sales de Vetlla, continuem per l’esquerra i de seguida arribarem a la Carretera del Cementiri (116 m, 1h 28 min ), al costat de l’entrada principal del Tanatori.

Anant a trobar la Carretera del Cementiri
Pas per la Carretera del Cementiri i trencall cap a Can Catà

10. Travessem la calçada pel pas de vianants i ja veiem una cruïlla de camins, amb el senyal de Can Catà. Tombem a la dreta i poc després serem a una esplanada amb una cruïlla de diversos camins (113 m, 1h 30 min): a l’esquerra hi ha primer l’accés privat-restringit a Can Catà, que descartem, i immediatament després, amb un cartell de Serra de na Joana a l’entrada, n’hi ha un altre de camí, amb cadena, que és el que hem d’agafar.

A la cruïlla de camins hem d’agafar aquest camí, ignorant el senyal. Arribarem a Can Catà pel camí públic

Girem a l’esquerra per aquesta pista que ens portarà a can Catà, un camí més aviat planer que passa pel bosc i del que surten diversos camins per la dreta primer cap a la Serra de Llagat i després cap a la Serra de na Joana.

Nosaltres no hem de deixar la pista principal. Un cop arribem a un revolt tancat, ja serem molt a prop d’enllaçar amb la pista forestal del Camí de Can Catà a Cerdanyola. En arribar a la cruïlla (81 m), tombem a l’esquerra i molt aviat serem a l’esplanada de davant Can Catà (89 m, 1h 47 min).

Enllaç amb el Camí de Can Catà a Cerdanyola
Can Catà
Can Catà

Segons hem arribat, a l’esquerra tenim la masia de Can Catà (història i fotos en aquest blog), al front la pista que continua cap a Sant Iscle de les Feixes i Can Lloses, i a la dreta l’accés (restringit) al Bosc Gran de Can Catà, amb les seves fonts (veure ruta 81 d’aquest blog).
Aquí acaba la segona etapa de l’itinerari.

Tram 3
CAN CATÀ (89 m)
CERDANYOLA DEL VALLÈS (Renfe) (71 m)

Pel Torrent de Canaletes i Parc de la Riera

11. A Can Catà fem mitja volta i seguim el Camí de Can Catà en direcció Cerdanyola (sentit nord). Ho farem fins passat el Torrent de la Codina per desviar-nos cap al tercer aqüeducte de la sortida, al Torrent de Sant Iscle. Fins a abandonar la pista forestal passarem de llarg diversos trencalls; el primer, a la dreta, el del Tanatori, per on hem arribat abans. Després, per l’esquerra, anirem trobant el corriol cap a les fonts de Can Catà (alternativa per si trobem tancat l’accés de davant Can Catà), el camí cap a la Serra d’en Masriera i el camí cap a Can Coll, entre d’altres.
Passat aquest darrer, la pista que seguim travessa el Torrent de Can Codina, on s’ha format una bassa a mà esquerra, fruit de les últimes pluges (72 m, 1h 55 min).

I uns cinc minuts després arribarem a la cruïlla cap a l’aqüeducte, en una zona amb un parell de bancs de fusta i un pal indicador que ens assenyala la direcció a seguir: Aqüeducte-Serra de na Joana (79 m, 2h 01 min).

12. Girem a la dreta i entrem en un camí, amb cadenat, que ens portarà cap al Torrent de Sant Iscle.

En travessar el torrent seguirem el camí que ara passa entre els camps de conreu i el bosc de Canaletes.
En arribar a un revolt tancat, atenció perquè hem de prendre un corriol que surt per la nostra esquerra (66 m) i baixa a un gran camp de conreu, que vorejarem per la banda esquerra fins arribar, després de creuar un parell de corriols, a l’Aqüeducte de Canaletes (o de Sant Iscle) (62 m, 2h 11 min).

Accés al camp`de conreu per anar directes a l’aqüeducte

Al principi costa de veure perquè el camp on es troba està tapat per reixes amb lones, però finalment, podrem veure’l pels intersticis d’un dels reixats.

Aqüeducte de Canaletes

Més fotos de l’aqüeducte:

13. Abandonem l’indret pel camí paral·lel a l’aqüeducte i anem seguint aquest camí fins enllaçar amb la pista que ve del Torrent de Sant Iscle (64 m, 2h 16 min) i al trencall tombem a l’esquerra, en direcció nord.

Fem llavors un tram per una llarga recta que discorre en paral·lel a la riera de Sant Cugat i les vivendes del barri de Canaletes, a les portes de Cerdanyola.

Camí cap a Cerdanyola per la zona de Canaletes
Mirant enrere des del revolt; al fons, el Puig de la Guàrdia

La recta acaba amb un revolt obert que va a parar al trencall al camí que puja cap a la Serra de na Joana, per la dreta, i tot seguit a la passera per damunt la riera de Sant Cugat (54 m, 2h 23 min) .

A l’altra banda hem de pujar pel camí que s’enfila (pocs metres) al nivell del Parc de la Riera, en un dels seus extrems. Girem a la dreta pel camí del parc i al segon trencall a l’esquerra, trenquem a l’esquerra per un tram amb escales, que ens durà a una rotonda d’entrada/sortida de Cerdanyola (68 m, 2h 26 min). Voregem la rotonda passant pels passos de vianants i ens dirigim a l’inici de la Ronda de Cerdanyola, a l’esquerra.

La rotonda des de la Ronda de Cerdanyola

14. Ja som a Cerdanyola del Vallès. Ens toca fer una travessa urbana per anar a l’estació de tren, final del recorregut.
Situats a la Ronda de Cerdanyola hem de seguir aquesta via per la vorera esquerra i quan veiem una benzinera a l’altra banda de la ronda, travessem pel pas de vianants i girem a l’esquerra per rodejar la benzinera per darrera, passant a prop de les vies del tren. Quan ens allunyem de les vies ens aproparem al curs del riu Sec.

Pas pel carrer dels Reis, amb el riu Sec al costat, amb una passera per a vianants

Llavors seguim l’anomenat carrer dels Reis, paral·lel al riu, fins que arribarem a una via destacada, l’avinguda de la Primavera, just per on hi ha un pont que travessa el riu.

Pas pel pont del riu Sec, a l’avinguda de la Primavera

Girem a la dreta per damunt del pont i de seguida serem a l’estació de Renfe, final de la ruta (71 m, 2h 45 min).
Completem una travessa que ens ha portat a passar per diversos punts d’interès, com ara tres aqüeductes, una font, un turó, un mirador, un bosc especial, una masia i diversos torrents, per la zona septentrional de la Serra de Collserola, sobretot pels termes de Montcada i Cerdanyola.
Una ruta amb varietat de paisatges i alternança de camins, senders i pistes forestals, amb poc desnivell.

DESNIVELLS I TEMPS PER TRAMS
Desnivell en metres / Temps en minuts

TramDesnivellTemps
Metro Ciutat Meridiana (L11)- Font Muguera, per Aqüeducte de Ciutat Meridiana– 224′
Aqüeducte de Ciutat Meridiana-Font Muguera+ 308′
Font Muguera-inici Camí Cementiri (c/Perafita, barri Ciutat Meridiana)+335′
Camí Cementiri (dipòsits)-enllaç Camí Bosc de la Qüestió+ 4412′
Ascensió al Turó de la Qüestió+104′
Turó de la Qüestió-Mirador de l’Estrella, pel Camí del Bosc de la Qüestió– 8316′
Mirador de l’Estrella-Aqüeducte de Tapioles, pel Torrent del Cargol– 2923′
Aqüeducte de Tapioles-Tanatori de Collserola+ 3711′
Tanatori de Collserola-Can Catà, pel Camí de la Serra de na Joana– 2924′
Can Catà-Aqüeducte de Canaletes, pel Torrent de Canaletes– 2724′
Aqüeducte de Canaletes-entrada Cerdanyola, pel camí i Parc de la Riera+ 625′
Travessa urbana per Cerdanyola fins estació Renfe+ 319′
Totals acumulats+ 163
– 190
2 h 45′

Desglossament del temps per etapes:
Ciutat Meridiana-Mirador de l’Estrella: 49 min
Mirador de l’Estrella-Can Catà: 58 min
Can Catà-Cerdanyola del Vallès: 58 min

Distribució del temps:
38 % en pujada, 20 % en pla i 42 % en baixada.

De Vallvidrera a Sant Feliu per la Penya del Moro (3)

Baixador de Vallvidrera-Sant Feliu de Llobregat, pel Pantà de Vallvidrera, Penya del Moro, Font del Broll i La Salut

DADES TÈCNIQUES

  • Caminada núm. 87
  • Data: dimecres, 31 de maig de 2023
  • Inici: estació Baixador de Vallvidrera (FGC)
  • Final: estació Sant Feliu de Llobregat (Renfe)
  • Sector: vessant del Llobregat (Sant Just Desvern-Sant Feliu de Llobregat)
  • Distància: 11,5 km
  • Temps: 2 h 45 min
  • Desnivell: + 132 m / – 336 m
  • Dificultat: moderada
  • Tipologia: travessa lineal (només anada)

ITINERARI

Baixador de Vallvidrera (estació FGC)-Pantà de Vallvidrera-Font de l’Espinagosa-Coll de Can Cuiàs-Corriol de la Coscollera-Camí de Can Carbonell-Coll d’en Solanes-Penya del Moro-Camí de la Font del Broll-Camí de Sant Feliu a Olorda-Ermita de la Salut-Bosc de la Salut-Mas Lluí-Sant Feliu de Llobregat (estació Renfe).

MAPA DE LA RUTA

RUTA A WIKILOC

LLOCS D’INTERÈS

  • Pantà de Vallvidrera
  • Font de l’Espinagosa
  • Coll de Can Cuiàs
  • Corriol de la Coscollera
  • Coll d’en Solanes
  • Penya del Moro
  • Font del Broll
  • Ermita de la Salut de Sant Feliu
  • Bosc de la Salut

COMENTARI

Caminada senzilla per la banda del Llobregat, amb sortida a Santa Maria de Vallvidrera (estació de Baixador de Vallvidrera) i destinació a Sant Feliu de Llobregat. Durant tota la travessa alternarem pistes forestals i corriols i les úniques pujades que farem són poques i d’escàs desnivell; gran part de la ruta és en baixada.
Primer anirem cap al Pantà de Vallvidrera i per la font de l’Espinagosa arribarem al Coll de Can Cuiàs. Després recorrerem la vall de Sant Just per la zona de la Coscollera per anar a trobar el Coll d’en Solanes i des d’allà pujar a la Penya del Moro, punt d’interès arqueològic i cim des del qual tenim grans vistes de Collserola i el Baix Llobregat.
El retorn el farem pel camí de la Font del Broll, amb parada a l’entrada de la mina, i després de planejar pel bosc enllaçarem amb una pista que, en un llarg descens, ens portarà al camí de Sant Feliu a Santa Creu d’Olorda, ja molt a prop de la propera parada, l’Ermita de la Salut. Finalment, des de l’ermita farem camí cap a Sant Feliu, passant pel Bosc de la Salut i Mas Lluí, per entrar a la ciutat pel Passeig del Comte de Vilardaga.

DESCRIPCIÓ DE LA RUTA

Tram 1
BAIXADOR DE VALLVIDRERA (236 m) –
COLL DE CAN CUIÀS (314 m)

Pel Pantà de Vallvidrera i Font de l’Espinagosa

1. Comencem la travessa a l’estació de Baixador de Vallvidrera (236 m) dels Ferrocarrils Catalans. Baixem les escales de l’entrada, travessem la carretera i ens dirigim cap al Camí del Pantà (a l’esquerra), passem pel costat de la plaça de la Mina Grott, que ens queda a l’esquerra, i a la propera cruïlla amb el Camí del Cama-sec tombem a la dreta (hi ha un cartell del Parc de Collserola), passem per les últimes vivendes de la barriada i entrem en camí de terra, que seguirem fins al pantà, ja molt proper. En aquest tram passarem per l’entrada de la Mina Grott (a esquerra) i per la Casa del Guarda (de color rosa), on hi ha l’Espai d’interpretació del pantà i una àrea de lleure, a l’esquena de la presa del pantà. Els darrers metres els farem per un tram esglaonat que, en poca estona ens durà fins a dalt de la presa. Ja hem arribat al Pantà de Vallvidrera (260 m, 7 min).
La imatge del pantà és trista, amb molt poca aigua. Es noten els estralls de la sequera d’aquests darrers mesos.

2. Deixem la presa, que queda a la dreta, i seguim pel caminet que tira recte vorejant el pantà per la banda esquerra, per arribar a la cua del pantà. En el trajecte, de seguida veurem a la dreta una passera-plataforma que s’endinsa uns metres al pantà, des d’on podem veure’l millor. I al llarg del camí, sempre planer, anem observant com de sec està el pantà, només amb aigua a la zona propera a la presa.

Pantà de Vallvidrera
Pantà de Vallvidrera, amb molt poca aigua

Finalment arribem a la cua del pantà, a una esplanada amb unes vivendes i diversos camins (262 m, 11 min). Hem d’agafar el camí que surt al front, tirant a l’esquerra (veure foto). Un pal indicador ens assenyala la direcció a seguir: Font de l’Espinagosa-Font de Can Llevallol-Vallvidrera.

Accés al camí de la Font de l’Espinagosa

3. Prenem el camí i ens endinsem al bosc seguint el torrent que baixa de l’Espinagosa, ara ben sec. El camí ombrívol va pujant a poc a poc fins que arriba a la Font de l’Espinagosa (320 m, 19 min).

Font de l’Espinagosa

Llavors el camí fa un revolt, canvia de direcció i aviat la pujada és més suau. Més enllà, després d’un altre revolt, per on surt per la dreta el camí cap a la font de Can Llevallol, hi ha un repetjó per arribar a enllaçar amb la pista del Camí de Vallvidrera a Santa Creu d’Olorda (338 m, 24 min).

Enllaç amb el Camí de Santa Creu d’Olorda

Girem a la dreta i seguim la pista, en suau descens, fins que arribarem a una gran esplanada, el Coll de Can Cuiàs (314 m, 32 min).
Al final de l’esplanada s’aixeca dalt d’un turó la masia de Can Cuiàs i pel costat passa la Carretera de Molins (la BV-1468).

Camí de Santa Creu d’Olorda
Coll de Can Cuiàs

A l’esplanada és fàcil veure-hi vehicles aparcats, segurament d’excursionistes, en tractar-se d’un punt on comencen i acaben nombroses rutes per Collserola, a banda i banda de la carretera.
En un lateral de l’esplanada hi ha uns cartells informatius del Parc sobre l’indret.

Tram 2
COLL DE CAN CUIÀS (314 m) –
PENYA DEL MORO ( (275 m)

Per la Coscollera i Coll d’en Solanes

4. Deixem l’esplanada i travessem la carretera -anem en compte- , dirigint-nos a un pal indicador que tenim al front.
Prenem el camí tancat amb cadena cap a la dreta i de seguida, en el primer revolt, veurem una estaca clavada a terra amb una marca vermella indicant Montserrat, a la dreta (311 m). És el corriol que hem d’agafar i que es dirigeix cap a la zona de la Coscollera, resseguint el vessant de ponent de la Vall de Sant Just.

A l’altra banda de la carretera hem d’agafar el camí a la dreta
I de seguida prendre el corriol cap a la Coscollera, també a la dreta

En el trajecte pel corriol primer ens trobarem una cruïlla de corriols: hem de seguir la marca de Montserrat (cap a la dreta) i més endavant arribarem a l’asfaltat Camí de la Muntanya (308 m), que hem de travessar recte per continuar pel corriol, perfectament visible a l’altra banda de la calçada.

Continuem pel caminet, que anirà passant per damunt de la Vall de Sant Just, que tenim a l’esquerra, amb unes quantes masies escampades, així com la muntanya de Sant Pere Màrtir, amb la seva gran antena, a l’altre vessant de la vall. Al front anirem veient el turó de la Coscollera.
El corriol va planejant fins arribar a una pista ample de terra, el Camí de Can Carbonell (314 m, 49 min).

Enllaç amb el Camí de Can Carbonell

5. Quan arribem a la cruïlla hem de tombar a l’esquerra i seguir la pista avall tota l’estona. Fins al proper gir de direcció hem de fer un descens de més de 50 metres.

Vista de Collserola des del camí, mirant enrere

La baixada s’accentua a partir del pas per una torre elèctrica, arran de camí. Baixant anirem veient Sant Pere Màrtir a l’esquerra i entreveurem Sant Just Desvern al fons.

Finalment arribarem a una cruïlla de pistes (260 m, 1 hora)., amb Sant Just al fons. Aquí hem de deixar el Camí de Can Carbonell i girar a la dreta, en direcció Coll d’en Solanes-Penya del Moro-Santa Margarida.

Cruïlla amb el camí cap al Coll d’en Solanes: toca tombar a la dreta
Senyalització a la cruïlla

6. Seguim el camí, passem per una primera cruïlla, amb camins a banda i banda, però nosaltres seguim per la pista principal. I a la propera cruïlla (veure foto), compte que deixarem el camí i trencarem a l’esquerra.

Trencall a l’esquerra pel corriol que rodeja el Turó Alt d’en Solanes; al fons veiem la Penya del Moro

El que ara farem és rodejar el Turó Alt d’en Solanes (cobert de vegetació) per anar al Coll d’en Solanes. Ho podem fer seguint la pista que fèiem i rodejant el turó per la dreta, o deixar la pista i prendre un corriol que voreja el turó per l’esquerra. En ambdós casos arribarem al coll.
L’itinerari d’aquesta ruta segueix la segona opció. Així doncs, deixem la pista, tombem a l’esquerra i anem per un corriol, amb vistes a Sant Just i a la Penya del Moro, que tenim al davant, ja molt a prop.

Penya del Moro des del corriol

En poca estona anem a parar al Coll d’en Solanes (229 m, 1h 10 min), just per on arriba el camí que puja de Sant Just Desvern i retornem a la pista de carena que seguíem.

Coll d’en Solanes

7. Retornats a la pista hem de continuar-la cap a l’esquerra. Passem pel trencall de la Font del Broll, que després agafarem, passem pel costat d’un dipòsit d’aigua i tot seguit arribem al desviament cap a la Penya del Moro, a la dreta (229 m, 1h 15 min).

Senyal cap a la Penya del Moro

Deixem la pista i prenem el camí que va pujant fins a dalt de la Penya, amb trossos esglaonats, amb travesses de fusta, sobretot al tram final. Tenim com a referent visual del cim una gran senyera.

Després d’una curta pujada arribem a la Penya del Moro (275 m, 1h 20 min), just on hi ha clavat el pal de la senyera i on hi ha un mirador a l’esquerra. amb un panell informatiu.

Arribada a la Penya del Moro

Lloc de parada obligada, no només per l’interès arqueològic de l’indret , amb la presència de ruïnes d’un poblat ibèric i les restes d’una torre medieval a dalt de tot del cim, sinó també per les vistes panoràmiques que s’hi divisen, d’aquesta banda de Collserola, des del Puig d’Olorda fins a Sant Pere Màrtir, i del Baix Llobregat, amb Sant Just i Sant Feliu als peus i més enllà Molins de Rei, i al fons el delta del Llobregat, el mar i les les muntanyes del Garraf i de l’Ordal.

Fotos de la Penya del Moro:

Tram 3
PENYA DEL MORO (275 m) –
ERMITA DE LA SALUT (96 m)

Pel Camí de la Font del Broll i Camí d’Olorda

8. És hora d’anar cap a Sant Feliu. No ho farem pel corriol que baixa resseguint el llom de la muntanya per la banda contrària per on hem arribat, sinó que seguirem una ruta nova d’aquest blog, per la Font del Broll.
Per fer-la hem de tornar enrere, tornar a baixar pel camí esglaonat fins enllaçar amb la pista de carena, girar a l’esquerra (direcció al Coll d’en Solanes) i passat el dipòsit d’aigua trencar a l’esquerra pel camí que tira avall, seguint la direcció de Font del Broll-La Salut-Santa Creu d’Olorda (230 m, 1h 27 min).

Senyal cap a la Font del Broll

El Camí de la Font del Broll baixa enmig del bosc fins a un torrent. Hi som quan fem un revolt marcat i canviem de direcció. Just en aquest punt trobem una cruïlla de corriols (213 m). El camí que fem es creua amb un altre que per la dreta es dirigeix cap a Santa Margarida de Valldonzella-Can Ferriol-Santa Creu d’Olorda. Nosaltres hem de continuar pel camí en direcció a Font del Broll-Ermita de la Salut-Sant Feliu de Llobregat.
Tal com indica el pal indicador, ens trobem a 2 minuts de la font.

Indicador a l’arribar al trencall de camins: seguim per l’esquerra

Anem cap a la font, però alerta perquè no trobarem cap indicació i l’accés és un xic complicat i és fàcil passar-lo de llarg. Hem d’anar caminant mirant a esquerra i quan arribem al trencall que es veu a la foto de sota, veurem el corriol més fressat que segueix per la dreta, un corriol que baixa per l’esquerra i que va al fons del torrent i més a l’esquerra (veiem un caminet que per un pendent curt i directe va a parar al torrent. Per tant hi ha tres camins. Nosaltres hem de baixar pel de més a l’esquerra.

Nou trencall de corriols: hem d’agafar el de més a l’esquerrra, que baixa directe al torrent (no surt a la foto, només s’entreveu)

En arribar al torrent, molt aviat, serem a la Font del Broll (215 m, 1h 32 min), de la qual veiem l’entrada de la mina.

Font del Broll: entrada de la mina
Entrada de la mina

Un grup d’espeleòlegs té penjat a Internet un magnífic reportatge sobre les mines de Can Coscoll i de la Font del Broll, amb una sèrie de fotografies de l’interior d’aquestes cavitats subterrànies. Podeu veure-ho en aquest enllaç.

Feta la parada retornem al Camí de la Font del Broll i anem planejant enmig del bosc per un bonic corriol, sempre seguim el traçat més fressat.

Al final el corriol enllaça amb un camí ample, que va cap a La Salut (223 m, 1h 43 min). A la cruïlla hi ha un pal indicador,m que ens indica la direcció a seguir (Ermita de la Salut-Sant Feliu de Llobregat).

Enllaç amb el Camí de la Salut
Senyalització a la cruïlla

9. Girem a l’esquerra avall. Comença un tram de baixada pronunciada fins a arribar al Camí de Sant Feliu a Santa Creu d’Olorda, un descens de 126 metres.
Baixant farem un parell de revolts tancats i aviat serem a la vall (142 m, 1h 51 min). Llavors la baixada és més suau i l’entorn és més humanitzat, amb diversos camins cap a masies o camps. Hem d’ignorar els trencalls (de fet, la majoria estan tancats) i seguir sempre per la pista principal. No té pèrdua.

Seguim el camí fins que serem a la cruïlla de Can Parellada (a la dreta) i a escassos metres l’enllaç amb la pista de Santa Creu d’Olorda (97 m, 1h 58 min).

Arribada a les cruïlles de Can Parellada (a la dreta) i del Camí d’Olorda (al fons)

10. A la pista d’Olorda tombem a l’esquerra en direcció La Salut-Pedrera del Puig d’Olorda-Sant Feliu de Llobregat. Cinc minuts després ens trobarem amb una cruïlla de quatre camins (82 m). Aquí hem de tirar també per l’esquerra, en direcció Ermita de la Salut-Sant Just Desvern.

Cruïlla de Quatre Camins: tombem a l’esquerra cap a lErmita de la Salut

Fem un tros de pujada fins que serem a l’esplanada de La Salut, amb vista a la cimentera i el Puig d’Olorda

Travessem l’esplanada i arribem a l’entrada del recinte (96 m, 2h 08 min), amb l’Ermita de la Salut i la Casa Gran de la Gleva (també Masia de la Gleva o de la Salut). I al costat mateix, el restaurant ‘Masia La Salut‘.

Façana de la Casa Gran de la Gleva
Ermita de la Salut

Tram 4
ERMITA DE LA SALUT (96 m) –
SANT FELIU DE LLOBREGAT (32 m)

Pel Bosc de la Salut i Mas Lluí

11. Sortim del recinte per on hem entrat i en ser a l’esplanada prenem un caminet, poc fressat, que va a buscar el camí que passa per sobre. Quan hi som girem cap a la dreta en direcció al Circuit naturalístic. Només hem de fer un tros d’aquest camí perquè ben aviat hem de tombar per un corriol a la dreta que ens portarà a passar pel Bosc de la Salut (direcció Circuit naturalístic-Mas Lluí-Sant Just Desvern) (109 m, 2h 11 min).

Trencall cap al Bosc de la Salut

Entrem al corriol i l’anem seguint, travessem un torrent (111 m) i canviem de direcció, ara cap a la dreta i continuem sempre pel camí més marcat.

Més endavant anem deixant el bosc per entrar en una zona més oberta, el Mas Lluí. Finalment, el corriol enllaça amb el Camí de Mas Lluí, que ve directe de La Salut (104 m, 2h 19 min).

Enllaç amb el Camí de Mas Lluí

A la cruïlla anem cap a l’esquerra i en molt pocs minuts serem a Mas Lluí, en una cruïlla de quatre camins (96 m, 2h 23 min)) i tot seguit entrarem en zona urbana, pel carrer Frederida Montseny (99 m).

Tombem a l’esquerra vorejant l’àrea d’estada i de seguida arribarem a una gran rotonda, que marca el límit dels termes municipals de Sant Feliu de Llobregat i Sant Just Desvern. D’aquesta rotonda neix, per la dreta, en terme de Sant Feliu, el Passeig del Comte de Vilardaga (98 m, 2h 26 min), que serà la via per la qual anirem al centre de la ciutat.

Rotonda a l’entrada de Sant Feliu, cruïlla amb el Passeig Comte de Vilardaga

12. Comença una travessa urbana seguint aquest llarg passeig, a trossos rambla, que va baixant suaument, passant per diversos encreuaments de carrers i que acaba per on creuen les vies del tren, just a la cruïlla amb el carrer Constitució (36 m, 2h 42 min).
Actualment, en aquest punt hi ha l’estació de Renfe que Adif ha habilitat provisionalment, mentre durin les obres del soterrament de la futura nova estació.

En aquest punt podríem donar per acabada la ruta, però l’allargarem un xic més per acabar a la Plaça de l’Estació, final habitual de les caminades d’aquest blog amb final a Sant Feliu. Passem a l’altra banda de les vies per un pas elevat, sortim al carrer Constitució, girem a l’esquerra i de seguida (carrer tallat per les obres) hem d’entrar pel Parc Nadal per arribar a la plaça de l’estació (32 m, 2h 45 min), ara en obres. I aquí acabem aquesta ruta cap al Baix Llobregat.

Estació de Sant Feliu, en obres

DESNIVELLS I TEMPS PER TRAMS
Desnivell en metres / Temps en minuts

TramDesnivellTemps
Baixador de Vallvidrera (FGC)-Pantà de Vallvidrera (cua)+ 2611′
Pantà de Vallvidrera (cua)-Font de l’Espinagosa+ 588′
Font de l’Espinagosa-Coll de Can Cuiàs– 613′
Coll de Can Cuiàs-enllaç Camí de Can Carbonell, pel corriol de la Coscollera017′
Camí de Can Carbonell-Coll d’en Solanes– 8521′
Coll d’en Solanes-Penya del Moro+ 4610′
Penya del Moro-Font del Broll– 6012′
Font del Broll-enllaç Camí de Sant Feliu a Santa Creu d’Olorda– 11826′
Camí de Sant Feliu a Santa Creu d’Olorda-Ermita de la Salut– 110′
Ermita de la Salut-entrada Sant Feliu (Pg. Comte de Vilardaga), pel Bosc de la Salut i Mas Lluí+ 218′
Travessa urbana per Sant Feliu, pel Pg. Comte de Vilardaga fins estació (Renfe)– 6619′
Totals acumulats+ 132
– 336
2 h 45′

Desglossament del temps per etapes:
Baixador de Vallvidrera-Coll de Can Cuiàs: 32 min
Coll de Can Cuiàs-Coll d’en Solanes: 38 min
Coll d’en Solanes-Penya del Moro: 10 min
Penya del Moro-Font del Broll: 12 min
Font del Broll-Ermita de la Salut: 36 min
Ermita de la Salut-Sant Feliu de Llobregat: 37 min

Distribució del temps:
34 % en pujada, 9 % en pla i 57 % en baixada.

Passejades, excursions i travesses per Collserola, partint de Barcelona